OPCIÓ A Districte universitari de Catalunya · determinades formes i exigències de la cultura o...

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

del

CO

U i

de le

s P

AA

UD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

SÈRIE 1 PAAU. LOGSE. Curs 1999-2000 FILOSOFIA

Trieu una de les dues opcions.

OPCIÓ A

Aquest problema referent als valors de la compassió i de la moral de la compassió (sóc unadversari del vergonyós efeminament modern dels sentiments) sembla que sigui d’antuvinomés una cosa aïllada, un signe d’interrogació concret i determinat. Tanmateix, a aquell quis’hi dediqui una vegada, a aquell qui aprengui a preguntar sobre aquest punt, li passarà elmateix que em passà a mi: se li obrirà una nova i immensa perspectiva, serà afectat per unapossibilitat semblant a un vertigen, li naixeran tota mena de malfiances, de suspicàcies i detemors, vacil·larà la seva fe en la moral, en qualsevol moral, sentirà finalment la crida d’unanova exigència. Expressem quina és aquesta nova exigència: necessitem una crítica dels valorsmorals, cal qüestionar d’una vegada el valor intrínsec d’aquests valors. En aquest sentit, calun coneixement de les condicions i de les circumstàncies de les quals sorgiren aquests valors,en les quals es desenvoluparen i canviaren (moral com a conseqüència, com a símptoma, coma màscara, com a esperit de Tartuf, com a malaltia, com a malentès, per bé que també com acausa, com a remei, com a estimulant, com a entrebanc, com a verí), un coneixement que finsara no ha existit ni tan sols no s’ha cobejat.

Friedrich NIETZSCHE, La genealogia de la moral

A partir d’aquest text, feu una redacció que compleixi els requisits següents:

1. Ha d’explicar breument l’argument principal del text. [2 punts]

2. Ha d’explicar què són els valors, segons l’autor d’aquest text. [3 punts]

3. Ha de comparar el concepte de moral que es defensa en el text amb algun altreconcepte de moral. [3 punts]

4. Ha d’explicar per què creieu que l’autor del text té raó o per què creieu que no en té.[2 punts]

OPCIÓ B

No sabem res de Grècia si no sabem el que els grecs sabien, pensaven i sentien pròpiament.Però és evident que hi ha coses igualment importants relatives a Grècia que els grecs nosabien i no podien saber. Nosaltres podem veure-les —però des del nostre lloc i mitjançantaquest lloc. I veure és això mateix. Jo mai no veuré res des de tots els llocs possibles al mateixtemps; cada vegada hi veig des d’un lloc determinat, veig un «aspecte», veig en«perspectiva». I jo veig significa que hi veig perquè sóc jo, i no hi veig solament amb elsmeus ulls; quan veig una cosa tota la meva vida és allí, encarnada en aquesta visió, en aquestacte de veure-hi. Tot això no és un «defecte» de la nostra visió, és la visió.

Cornelius CASTORIADIS, La institució imaginària de la societat



2. Ha d’explicar per què l’autor del text no veu com a defecte la relativitat del «veure-hi».[3 punts]

3. Ha de comparar el perspectivisme que es defensa en el text amb alguna altraposició teòrica. [3 punts]


Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

del

CO

U i

de le

s P

AA

UD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya



OPCIÓ A

La llibertat individual no és un bé cultural. Va arribar al màxim abans de l’establiment de lacultura, encara que en aquell temps no solia tenir cap valor, perquè l’individu no es trobava encondicions de defensar-la. A causa de l’evolució cultural, aquesta llibertat es va trobantsotmesa a limitacions a les quals la justícia exigeix que ningú no pugui escapar. L’afany dellibertat que es manifesta en una comunitat humana pot significar la rebel·lió enfront d’unainjustícia preexistent, i, així, afavorirà l’ulterior desenvolupament de la cultura, amb la qualcontinuarà essent compatible. Però també pot passar que aquest afany procedeixi dels residusde la personalitat primitiva, no del tot amansida per la cultura, i aleshores es convertirà en unfactor hostil a la mateixa cultura. Resulta, doncs, que l’afany de llibertat va en contra dedeterminades formes i exigències de la cultura o contra la cultura mateixa. Sembla que no hiha cap mena de procediment per transformar la natura humana en la d’un tèrmit; l’homesegurament sempre defensarà el dret a la llibertat individual enfront de la voluntat de lesmasses. La humanitat, en les seves lluites, en bona part malda per aconseguir un equilibriadequat —és a dir, que faci feliç a tothom— entre aquestes pretensions individuals i lesculturals de les masses. Un dels problemes del destí humà és de saber si es pot arribar a aquestequilibri mitjançant una determinada estructura de la cultura, o si el conflicte és, en ell mateix,insoluble.

Sigmund FREUD, El malestar en la cultura



2. Ha d’explicar què vol dir, en aquest text, que la llibertat no és un bé cultural.[3 punts]

3. Ha de comparar el concepte de llibertat que es defensa en el text amb algun altreconcepte de llibertat. [3 punts]


OPCIÓ B

La idea que la naturalesa no és sinó una propietat a explotar pels homes, per exemple, és tot elque es vulgui excepte evident des del punt de vista de tota la humanitat anterior aldesenvolupament de la tècnica en els temps moderns i, encara avui, dels pobles noindustrialitzats. Fer del saber científic essencialment un mitjà de desenvolupament tècnic,donar-li un caràcter de predominança instrumental, també correspon a una actitud nova.L’aparició d’aquestes actituds és inseparable del naixement de la burgesia —que alcomençament té lloc sobre la base de les antigues tècniques. No és sinó a partir de la plenaexpansió de la burgesia que es pot observar, en aparença, una mena de dinàmica autònoma del’evolució tecnològica. Però només en aparença. Perquè aquesta evolució no és únicament unafunció del desenvolupament filosòfic i científic desencadenat (o accelerat) pel Renaixement,els lligams del qual amb tota la cultura i la societat burgeses són incontestables; sinó que ésinfluenciada cada vegada més per la constitució del proletariat i la lluita de classes al si delcapitalisme, que condueix a una selecció de les tècniques aplicades en la producció entre totesles tècniques possibles.

Cornelius CASTORIADIS, La institució imaginària de la societat



2. Ha d’explicar què significa, en aquest text, la predominança instrumental en elsaber científic. [3 punts]

3. Ha de comparar el concepte de ciència que es defensa o que s’utilitza en el textamb algun altre concepte de ciència. [3 punts]


Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

del

CO

U i

de le

s P

AA

UD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya



OPCIÓ A

La burgesia no pot existir sense revolucionar ininterrompudament els instruments deproducció i, per tant, les relacions de producció i, per tant, la totalitat de les relacions socials.Ben al contrari, la conservació intacta de les velles formes de producció havia estat la primeracondició d’existència de totes les classes industrials precedents. La transformació constant dela producció, la ininterrompuda commoció de totes les condicions socials, la inseguretat i elmoviment eterns, distingeixen l’època burgesa de totes les altres. Totes les condicions de vidaencarcarades, rovellades, amb els seus ròssecs de punts de vista i d’opinions esdevingudesvenerables per l’edat, són dissoltes; totes les creades de nou envelleixen abans que puguinconsolidar-se. Tot allò relacionat amb els estaments i l’estabilitat socials s’evapora, és profanattot allò que era sagrat i els homes es creuen obligats finalment a considerar amb sang freda laseva posició en la vida, les seves relacions recíproques.

Karl MARX, Manifest del partit comunista



2. Ha d’explicar què vol dir, en aquest text, «transformació de la producció». [3 punts]

3. Ha de comparar el concepte d’època burgesa que es defensa en el text amb algunaltre concepte de la mateixa època o d’una altra època. [3 punts]


OPCIÓ B

La veritat és que, tant en filosofia com en altres camps, es tracta de trobar el problema i, perconsegüent, de formular-lo, més que no pas de resoldre’l. Perquè un problema especulatiuqueda resolt d’ençà que s’ha formulat bé. Amb això entenc que ja n’existeix, alhora, lasolució, encara que pugui continuar amagada i, per dir-ho així, coberta: n’hi ha prou dedescobrir-la. Però formular el problema no és simplement descobrir, és inventar. Ladescoberta afecta allò que ja existeix, actualment o virtualment; estava segura d’arribar, tardo d’hora. La invenció dóna l’ésser al que no era, hauria pogut no arribar mai. Ja enmatemàtiques, però amb més raó en metafísica, l’esforç d’invenció consisteix amb mésfreqüència a suscitar el problema, a crear els termes en els quals es formularà. Formulació isolució del problema són molt a la vora de l’equivalència: els veritables grans problemes noes formulen fins que s’han resolt.

Henri BERGSON, Pensament i moviment



2. Ha d’explicar què vol dir «descobrir» en aquest text. [3 punts]

3. Ha de comparar el concepte d’invenció que es defensa en el text amb un altreconcepte d’invenció o amb algun altre concepte anàleg. [3 punts]


Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

del

CO

U i

de le

s P

AA

UD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya



OPCIÓ A

Mostrem que l’home públic, pel fet de posar-se a governar els altres, no es pot plànyer d’ésserjutjat sobre els seus actes, des quals els altres porten la pena, ni sobre la imatge sovint inexactaque donen d’ell. Com Diderot deia del comediant en l’escena, avancem que tot home queaccepta de fer un paper porta al seu voltant un «gran fantasma» en el qual va amagat, i queell és el responsable del seu personatge fins i tot si no hi reconeix el que volia ésser. El políticmai no és als ulls dels altres el que és als seus propis ulls, no solament perquè els altres eljutgen temeràriament, sinó també perquè ells no són ell, i el que en ell és error o negligènciapot ser per a ells mal absolut, servitud o mort. Acceptant amb un paper polític una ocasió deglòria, també accepta un risc d’infàmia, tant l’una com l’altra «immerescudes».

Maurice MERLEAU-PONTY, Humanisme i terror



2. Ha d’explicar què vol dir que «l’home públic» és responsable del seu«personatge». [3 punts]

3. Ha de comparar el concepte de polític que es defensa en el text amb algun altreconcepte de polític. [3 punts]


OPCIÓ B

La conclusió segons la qual les coses passades són experimentades en la memòria potreforçar-se considerant la diferència entre passat i futur. Amb l’ajut de la predicció científicapodem arribar a conèixer, amb major o menor probabilitat, moltes coses sobre el futur; peròtotes aquestes coses són inferides, cap no es coneix de manera immediata. Ni tan solsconeixem de manera immediata el que volem dir amb la paraula futur: el futur ésessencialment aquell període de temps en el qual el present serà passat. El «present» i el«passat» vénen donats per l’experiència, i el «futur» es defineix en llurs termes. La diferènciaentre passat i futur, des del punt de vista de la teoria del coneixement, consisteix tan sols enel fet que el passat és experimentat en part actualment, mentre que el futur es troba encaratotalment fora de l’experiència.

Bertrand RUSSELL, Sobre la naturalesa de la coneixença



2. Ha d’explicar què vol dir que «el passat és experimentat en part actualment». [3 punts]

3. Ha de comparar el concepte d’experiència que s’utilitza en el text amb algun altreconcepte d’experiència. [3 punts]


Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AA

U a

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya


Trieu una de les dues opcions, A o B.

OPCIÓ A

El llenguatge re-produeix la realitat. Això s’ha d’entendre de la manera més literal: la realitates produeix novament mitjançant el llenguatge. El que parla fa renéixer amb el seu discursl’esdeveniment i la seva experiència de l’esdeveniment. El que l’escolta pren primer el discursi, a través d’aquest discurs, l’esdeveniment reproduït. Així, la situació inherent a l’exercici delllenguatge, que és la de l’intercanvi i del diàleg, confereix a l’acte de discurs una funció doble:per al locutor, representa la realitat; per a l’auditor, recrea aquesta realitat. Això fa delllenguatge l’instrument mateix de la comunicació intersubjectiva.

Aquí de seguida sorgeixen greus problemes, que deixarem per als filòsofs. Particularmentel de l’adequació de la ment a la «realitat». El lingüista per la seva banda considera que nopodria existir pensament sense llenguatge i que, per tant, el coneixement del món estàdeterminat per l’expressió que rep. El llenguatge reprodueix el món, però sotmetent-lo a laseva organització pròpia.

BENVENISTE, Problemes de lingüística general

1. Expliqueu breument quina és la idea principal del text. [2 punts]

2. Què vol dir que la situació de diàleg confereix al discurs una funció doble? [3 punts]

3. Compareu el concepte de llenguatge que hi ha en aquest text amb algun altreconcepte de llenguatge. [3 punts]

4. Expliqueu per què creieu que l’autor del text té raó o per què creieu que no en té.[2 punts]

OPCIÓ B

Copèrnic, veient que no aconseguia explicar els moviments celestes si acceptava que totl’exèrcit d’estrelles girava al voltant de l’espectador, va provar si no obtindria més bonsresultats fent girar l’espectador i deixant les estrelles en repòs. En la metafísica es pot fer elmateix assaig, pel que fa a la intuïció dels objectes. Si la intuïció s’hagués de regir per lanaturalesa dels objectes, no veig com es podria conèixer alguna cosa a priori sobre aquestanaturalesa. En canvi, si és l’objecte (en tant que objecte dels sentits) el que es regeix per lanaturalesa de la nostra facultat d’intuïció, em puc representar fàcilment aquesta possibilitat.

KANT, Crítica de la raó pura


2. Què vol dir que l’objecte es regeixi per la nostra facultat d’intuïció? [3 punts]

3. Compareu el concepte d’objecte que hi ha en aquest text amb algun altreconcepte d’objecte. [3 punts]


Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AA

U a

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya



OPCIÓ A

El llenguatge és el simbolisme més econòmic. A diferència d’altres sistemes representatius, nodemana cap esforç muscular, no comporta cap desplaçament corporal, no imposa capmanipulació laboriosa. Imaginem el que seria la feina de representar a la vista una «creació delmón» si fos possible d’afigurar-se-la en imatges pintades, esculpides o d’altres, al preu d’untreball insensat; després, vegem què s’esdevé amb la mateixa història quan es realitza en elrelat, un seguit de petits sorolls vocals que s’esvaneixen tot just emesos, tot just percebuts, peròque exalten l’ànima sencera i són repetits per totes les generacions; i cada vegada que laparaula mostra l’esdeveniment, cada vegada, el món torna a començar. Cap poder no igualaràmai aquest, que fa tant amb tan poc.

BENVENISTE, Problemes de lingüística general


2. Què vol dir que el llenguatge és un simbolisme? [3 punts]

3. Compareu o relacioneu el concepte de llenguatge que hi ha en aquest text ambalgun altre concepte de llenguatge. [3 punts]


OPCIÓ B

Les nostres recerques parteixen de la premissa que l’obra d’art com a organisme autònom té elmateix valor que la natura i en el seu ésser més intern i pregon no hi té cap relació, en tant queamb la paraula naturalesa entenguem la superfície perceptible de les coses. La bellesa natural(el bell de la natura) no pot ser considerada, de cap manera, com una condició de l’obra d’art,encara que en el transcurs de la història sembla haver esdevingut un factor d’un gran valor dinsl’obra d’art, en alguns casos directament identificat amb ella.

Aquesta premissa engloba la conseqüència que les lleis específiques de l’art en principi notenen res en comú amb l’estètica de la bellesa natural. Així, per exemple, no es tractad’analitzar les condicions sota les quals un paisatge es mostra bonic, sinó d’una anàlisi de lescondicions sota les quals la interpretació d’aquest paisatge esdevé una obra d’art.

WORRINGER, Abstracció i empatia


2. Què vol dir que la bellesa natural no pot ser considerada una condició de l’obrad’art? [3 punts]

3. Compareu el concepte d’art que es defensa en aquest text amb algun altreconcepte d’art. [3 punts]


Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AA

U a

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya



OPCIÓ A

L’instint primitiu d’imitació ha dominat en totes les èpoques i la seva història és la història del’habilitat manual sense importància estètica. Precisament en els temps antics aquest instintanava separat del mateix instint artístic; se satisfeia de manera particular en l’art menuda, comen els petits ídols i les bagatel·les simbòliques. Sabem que pertanyien a aquelles èpoquesartístiques primeres i que prou sovint estan en contradicció directa amb les obres en què esmanifestava l’instint artístic pur dels pobles en qüestió. Recordem, per exemple, que a Egiptel’instint d’imitació i l’instint artístic funcionaven al mateix temps, però separats l’un al costatde l’altre. Mentre l’anomenat «art popular» creava aquelles conegudes estàtues com la del’escriba o la del batlle amb un realisme que deixa bocabadat, l’art pròpiament dit, anomenatper error «art cortesà», mostrava un estil rigorós que eludia tot realisme.

El veritable art sempre ha satisfet una profunda necessitat psíquica, i aquesta necessitat noha pas estat el pur instint d’imitació, el goig juganer de copiar el model natural. L’aurèola queplana a l’entorn del concepte «Art» i tota la devoció respectable de què l’art ha gaudit en totesles èpoques només poden ser motivades psicològicament si es considera un art que hagi sorgitde necessitats psíquiques i satisfaci necessitats psíquiques. Només en aquest sentit la històriade l’art obté una importància gairebé equivalent a la història de la religió.

WORRINGER, Abstracció i empatia


2. Què vol dir que l’instint artístic s’oposa a l’instint d’imitació? [3 punts]

3. Compareu el concepte d’art que hi ha en aquest text amb algun altre concepted’art. [3 punts]


OPCIÓ B

La ciència és l’auxiliar de l’acció. I l’acció apunta a un resultat. La intel·ligència científica espregunta, doncs, el que caldrà haver fet perquè un cert resultat desitjat s’aconsegueixi o, mésgeneralment, quines condicions cal preparar perquè es produeixi un cert fenomen. Va d’unadistribució de coses a una redistribució, d’una simultaneïtat a una altra simultaneïtat.Necessàriament negligeix allò que s’esdevé en l’interval; o, si se n’ocupa, és per considerar-hi unes altres distribucions, més simultaneïtats. Amb mètodes destinats a copsar coses fetes,no pot entrar en les coses que es fan, seguir el moviment, adoptar l’esdevenir que és la vidade les coses. Aquesta tasca pertany a la filosofia.

BERGSON, La intuïció filosòfica


2. Què vol dir que la ciència és l’auxiliar de l’acció? [3 punts]

3. Compareu el concepte de ciència que hi ha en aquest text amb algun altreconcepte de ciència. [3 punts]


SÈRIE 3 PAU. LOGSE. Curs 2001-2002 FILOSOFIA


OPCIÓ A

La ciència no és només coneixement o informació publicats. Qualsevol pot fer una observacióo concebre una hipòtesi, i, si disposa dels mitjans econòmics, imprimir-la i distribuir-la perquèla llegeixin altres persones. El coneixement científic no es limita a això. Els seus fets i les sevesteories han de passar per un període d’estudi crític i de prova, en mans d’altres individuscompetents i imparcials, i han de resultar tan convincents que puguin ser acceptats quasiuniversalment. L’objectiu de la ciència no es limita a adquirir informació ni a expressar ideesno contradictòries; la seva meta és un consens de l’opinió racional sobre el camp més vastpossible.

J. M. ZIMAN , El coneixement públic


2. Què vol dir, en aquest text, que l’objectiu de la ciència no es limita a adquiririnformació? [3 punts]

3. Compareu la idea de consens que hi ha en aquest text amb algun altre criteri deveritat. [3 punts]


Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AU

de

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

OPCIÓ B

En la democràcia de l’abundància es donen abundants discussions, i dintre de l’estructuraestablerta es mostra una àmplia tolerància. Totes les ideologies es poden difondre: lacomunista i la feixista, la dretana i l’esquerrana, la del blanc i la del negre, la dels qui volenarmaments i la dels qui demanen el desarmament. A més, en debats interminables sobre elsmitjans a utilitzar, l’opinió estúpida és tractada amb el mateix respecte que l’opinió intel·ligent,el mal informat pot parlar tant com l’informat, i la propaganda apareix juntament ambl’educació, la veritat amb la falsedat. Aquesta simple tolerància del que té sentit juntament ambel que no en té es justifica amb l’argument democràtic que diu que ningú, ni grup ni individu,no es troba en possessió de tota la veritat ni pot definir plenament el que és encertat o el queés erroni, el bo i el dolent. Per tant, totes les opinions en disputa han de ser sotmeses al «poble»perquè aquest deliberi i esculli. Però jo ja he indicat que la tesi democràtica implica unacondició necessària, a saber: que el poble ha d’estar en condicions de deliberar i d’escollirsobre la base del coneixement, que ha de tenir accés a informació autèntica i que, sobre aquestabase, la seva avaluació ha de ser el resultat d’un pensament autònom.

H. MARCUSE, «Tolerància repressiva»


2. Què vol dir, en aquest text, que la tesi democràtica implica una condiciónecessària? [3 punts]

3. Compareu la idea de democràcia que hi ha en aquest text amb alguna altradoctrina política. [3 punts]




OPCIÓ A

Mentre que els animals inferiors només estan en el món, l’home tracta d’entendre’l; i, sobre labase de la seva intel·ligència imperfecta però perfectible del món, l’home intenta apropiar-se’lper fer-lo més confortable. En aquest procés, construeix un món artificial: aquest cos creixentd’idees anomenat «ciència», que es pot caracteritzar com a coneixement racional, sistemàtic,exacte, verificable i per consegüent fal·lible. Per mitjà de la investigació científica, l’home haaconseguit una reconstrucció conceptual del món que és cada vegada més àmplia, profunda iexacta.

M. BUNGE, La ciència, el seu mètode i la seva filosofia


2. Què vol dir «món artificial»? [3 punts]

3. Compareu la idea de coneixement que hi ha en aquest text amb alguna altra ideade coneixement. [3 punts]


Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AU

de

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

OPCIÓ B

Per la seva essència, la unitat política no pot ser universal en el sentit d’una unitat quecomprengués el conjunt de la humanitat i de la terra. I si la totalitat dels diversos pobles,religions, classes socials i grups humans en general aconseguís unir-se i posar-se d’acord finsa l’extrem de fer impossible i impensable una lluita entre ells; si en el si d’un imperi que abracitota la terra es fes efectivament impossible i impensable en tot temps una guerra civil; si, enconseqüència, desaparegués fins i tot l’eventualitat de la distinció entre amic i enemic, llavorsel que hi hauria seria una accepció del món, una cultura, una civilització, una economia, unamoral, un art, un oci, etc., químicament lliures de política, però ja no hi hauria ni política niestat.

C. SCHMITT, El concepte de la cosa política


2. Què vol dir, en aquest text, que la unitat política no pot ser universal? [3 punts]

3. Compareu el concepte d’estat que hi ha en aquest text amb algun altre concepted’estat o d’un altre tipus d’associació o de grup humà. [3 punts]




OPCIÓ A

El desplegament de la ciència moderna com a empresa crea un tipus nou de científic.Desapareix el savi. El substitueix l’investigador que treballa en algun projecte d’investigació.Són aquests projectes i no el conreu d’algun tipus d’erudició els que proporcionen al seu treballun caràcter rigorós. L’investigador ja no té necessitat d’una biblioteca a casa seva. A més, totel temps està de viatge. S’informa en els congressos i pren acords en sessions de treball. Esvincula a contractes editorials, ja que ara són els editors els que decideixen quins llibres s’hand’escriure.

M. HEIDEGGER, Camins que no condueixen enlloc


2. Què vol dir, en aquest text, que el científic ja no és un erudit? [3 punts]

3. Compareu el concepte de ciència que hi ha en aquest text amb el concepte demite. [3 punts]


Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AU

de

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

OPCIÓ B

L’única llibertat que mereix aquest nom és la de buscar el nostre propi bé, pel nostre camípropi, sempre que no privem els altres del seu o els impedim d’esforçar-se per aconseguir-lo.Cadascú és el guardià natural de la seva pròpia salut, sigui física, mental o espiritual. Lahumanitat surt més guanyadora consentint a cadascú de viure a la seva manera que no pasobligant-lo a viure a la manera dels altres.

J. STUART MILL , Sobre la llibertat


2. Què vol dir «guardià natural»? [3 punts]

3. Compareu el concepte de llibertat que hi ha en aquest text amb algun altreconcepte de llibertat. [3 punts]




OPCIÓ A

El progrés visible de la ciència la diferencia de moltes altres activitats humanes. Les obresd’Eurípides, per exemple, encara es representen. La filosofia de Plató encara s’ensenya i esdiscuteix. Però les teories científiques d’Aristòtil estan tan mortes com el mateix Aristòtil,excepte per als historiadors. En la ciència, el progrés és possible perquè les teories podenperdre. Un senyal que identifica una teoria com a científica és que permeti plantejarobservacions o experiments mitjançant els quals existeixi la possibilitat de ser refutada a favord’una altra.

R. SHAPIRO, Orígens


2. Què vol dir «les teories poden perdre»? [3 punts]

3. Compareu la idea de ciència que hi ha en aquest text amb la idea de mite. [3 punts]


Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AU

de

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

OPCIÓ B

Tota persona posseeix una inviolabilitat basada en la justícia que no pot ser trepitjada en nomdel benestar del conjunt de la societat. Per aquesta raó, la justícia prohibeix que la pèrdua dellibertat d’alguns pugui estar justificada pel fet que uns altres obtinguin més benestar. Nopermet que els sacrificis imposats a uns pocs puguin estar compensats per l’augment delsbeneficis obtinguts per molts. Per tant, en una societat justa, les llibertats d’igual ciutadania esconsideren establertes definitivament; els drets assegurats per la justícia no estan subjectes aregateigs polítics ni a càlcul d’interessos socials […]. Sent les primeres virtuts de l’activitathumana, la veritat i la justícia no poden estar sotmeses a transaccions.

J. RAWLS, Teoria de la justícia


2. Què vol dir, en aquest text, que tota persona posseeix una inviolabilitat que no potser trepitjada en nom del benestar? [3 punts]

3. Compareu el concepte de justícia que hi ha en aquest text amb algun altreconcepte de justícia. [3 punts]




OPCIÓ A

Hi ha persones que encara creuen en la possibilitat de dividir la humanitat en races bendiferenciades. És impossible. Totes les classificacions que es poden inventar són arbitràries perforça. Dir que els humans no es poden classificar no significa que no tinguin diferències. Alcontrari: la diversitat dels humana és immensa, extrema. És desconcertant. Tots plegatsformem una sola espècie, tots tenim el mateix repertori de gens, tots hem sortit dels mateixosavantpassats, tots parlem llengües diferents derivades d’una mateixa llengua. I, com aindividus, cadascun de nosaltres és únic. En realitat, l’espècie humana està composta de casosparticulars. Tothom és diferent de tothom. Des dels nostres primers avantpassats, vuitanta milmilions d’éssers humans s’han succeït a la Terra. I tanmateix no hi ha hagut mai ningú comvostè ni com jo en tota la història de l’home. O sigui que tots som diferents. I tots som parents.

J. CLOTTES, La història més bella de l’home


2. Què vol dir «l’espècie humana està composta de casos particulars»? [3 punts]

3. Compareu la idea d’home que hi ha en aquest text amb alguna altra idea d’home.[3 punts]


Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AU

de

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

OPCIÓ B

Però quina és la font d’aquest poder misteriós que resideix en la llengua? Per què l’individu ila societat estan fundats a la vegada i amb la mateixa necessitat en la llengua? Perquè lallengua és la forma més alta d’una facultat que és inherent a la condició humana: la facultat desimbolitzar. Entenem per això, en termes molt amplis, la facultat de representar la realitat ambun «signe» i de comprendre el «signe» com a representació de la realitat; la facultat, doncs,d’establir una relació de «significació» entre alguna cosa i una altra cosa diferent.

É. BENVENISTE, Problemes de lingüística general


2. Què vol dir «representar la realitat amb un signe»? [3 punts]

3. Compareu o relacioneu el concepte de significació que hi ha en aquest text amb elconcepte d’imitació. [3 punts]




OPCIÓ A

Quan algú pregunta per a què serveix la filosofia, la resposta ha de ser agressiva ja que lapregunta es pren per irònica i mordaç. La filosofia no serveix ni a l’Estat ni a l’Església, quetenen altres preocupacions. No serveix a cap poder establert. La filosofia serveix per entristir.Una filosofia que no entristeix o no contraria algú no és una filosofia. Serveix per detestarl’estupidesa, fa de l’estupidesa una cosa vergonyosa. Només té aquest ús: denunciar la baixesadel pensament sota totes les seves formes. ¿Existeix alguna disciplina, fora de la filosofia, quees proposi la crítica de totes les mistificacions, sigui quin sigui el seu origen i la seva finalitat?Denunciar totes les ficcions sense les quals les forces reactives no podrien prevaler. Denunciar,en la mistificació, aquesta barreja de baixesa i estupidesa que forma també la sorprenentcomplicitat de les víctimes i dels autors. En fi, fer del pensament alguna cosa agressiva, activa,afirmativa. Fer homes lliures, és a dir, homes que no confonguin els fins de la cultura amb elprofit de l’Estat, la moral o la religió. Combatre el ressentiment, la mala consciència, queocupen el lloc del pensament. Vèncer el que és negatiu i els seus falsos prestigis. Qui, aexcepció de la filosofia, s’interessa per tot això?

G. DELEUZE, Nietzsche i la filosofia


2. Què vol dir «la filosofia serveix per entristir»? [3 punts]

3. Compareu el concepte de filosofia que hi ha en aquest text amb el concepte deciència. [3 punts]


Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AU

de

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

1

OPCIÓ B

Article 29: 1. Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possibleel lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat. 2. En l’exercici dels drets i les llibertats,tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitatd’assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i les llibertats dels altres i de complirles justes exigències de la moral, de l’ordre públic i del benestar general en una societatdemocràtica.

NACIONS UNIDES, Declaració universal dels drets humans


2. Què vol dir «deures envers la comunitat»? [3 punts]

3. Compareu el concepte de llibertat que hi ha en aquest text amb algun altreconcepte de llibertat. [3 punts]


2

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AU

de

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

SÈRIE 3 PAU. Curs 2003-2004 FILOSOFIA


OPCIÓ A

I ocorre així que, sent l’ànima immortal, i havent nascut moltes vegades i havent vist tant lescoses d’aquí com les coses de l’Hades i totes les coses, no hi ha res que no tingui après; ambla qual cosa no és estrany que també sobre la virtut i sobre les altres coses ella sigui capaç derecordar el que per descomptat ja sabia abans. Ja que sent, en efecte, la naturalesa sencerahomogènia, i havent-ho après tot l’ànima, res no impedeix que qui recorda una sola cosa (i aaixò anomenen aprenentatge els homes), descobreixi ell mateix totes les altres, si és homevalerós i no es cansa d’investigar. Perquè la investigació i l’aprenentatge, per tant, no són enabsolut cap altra cosa que reminiscència.

PLATÓ, Menó

1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]

2. Què vol dir, en el text, que l’ànima ho ha après tot? [3 punts]

3. Compareu el concepte de reminiscència que hi ha en aquest text amb el concepted’experiència. [3 punts]

4. Expliqueu per què creieu que l’autor del text té raó o per què creieu que no en té. [2 punts]

1

OPCIÓ B

El resultat general a què vaig arribar i que, una vegada obtingut, va servir de fil conductor alsmeus estudis, pot resumir-se així: en la producció social de la seva vida, els homes contrauendeterminades relacions necessàries i independents de la seva voluntat, relacions de producció,que corresponen a una determinada fase de desenvolupament de les seves forces productivesmaterials. El conjunt d’aquestes relacions de producció forma l’estructura econòmica de lasocietat, la base real sobre la qual s’aixeca la superestructura jurídica i política i a quècorresponen determinades formes de consciència social. El mode de producció de la vidamaterial condiciona el procés de la vida social, política i espiritual en general. No és laconsciència de l’home la que determina el seu ésser, sinó, per contra, l’ésser social és el quedetermina la seva consciència.

MARX, Contribució a la crítica de l’economia política


2. En les sis qüestions següents, trieu l’única resposta que considereu vàlida (no caljustificar-la). Cada resposta errònia descompta un 33% de la puntuació prevista per a cada pregunta. Per contra, les preguntes no contestades no tindran capdescompte.

Escriviu les vostres respostes en el quadernet de respostes, indicant el número dela pregunta i, al costat, la lletra que precedeix la resposta que considereu correcta(a, b, c o d).

[0,5 punts per qüestió encertada]

2.1. Les relacions de producció són:a) el conjunt de l’estructura econòmica.b) les forces productives materials.c) resultats de la vida social.d) necessàries i independents de la voluntat humana.

2.2. Assenyaleu la frase que considereu que no coincideix amb cap idea del text.a) Les formes de consciència social se sustenten sobre l’estructura

econòmica.b) Cada fase de desenvolupament de les forces productives té les seves

relacions de producció corresponents.c) El mode de producció de la vida material condiciona el procés de la vida

social.d) La superestructura jurídica i política determina les relacions de producció.

2

2.3. Assenyaleu quina de les frases següents expressa una argumentaciócontinguda en el text.a) Com que els homes produeixen la seva vida social, l’estructura econòmica

dependrà de la vida social.b) Ja que la cosa material sustenta l’espiritual, l’ésser social és la base real

de la superestructura jurídica.c) Sempre que hi ha consciència social, apareixen com a conseqüència

d’aquesta unes forces productives materials.d) La consciència de l’home no determina el seu ésser social, perquè les

relacions de producció són la base real de la superestructura jurídica.

2.4. Com es denomina la doctrina política de Marx?a) Conservadorisme.b) Comunisme.c) Anarquisme.d) Esquerranisme.

2.5. Què és el mode de producció de la vida material en relació amb el procés dela vida social?a) Un efecte.b) Un resultat.c) Un condicionant.d) Un accident.

2.6. Indiqueu la parella correcta en què el primer membre és la base real delsegon.a) Estructura econòmica - superestructura jurídica.b) Producció social - producció material.c) Formes de consciència social - forces productives materials.d) Estructura econòmica - relacions de producció.

3. Compareu el concepte d’estructura econòmica que hi ha en aquest text amb elconcepte de superestructura jurídica i política d’aquest mateix text. [3 punts]

4. Expliqueu per què creieu que l’autor del text té raó o per què creieu que no en té. [2 punts]

3

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AU

de

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya



OPCIÓ A

Atès que un fonament principal de l’alabança moral està en la utilitat de qualsevol qualitat oacció, és evident que la raó ha de tenir una participació notable en totes les decisions d’aquestaclasse; ja que res, sinó aquesta facultat, pot instruir-nos sobre la tendència de les qualitats iaccions i assenyalar les seves conseqüències beneficioses per a la societat i per al seu posseïdor.En molts casos és un assumpte subjecte a gran controvèrsia: poden sorgir dubtes, donar-seinteressos oposats i ha de donar-se preferència a un extrem, per subtils consideracions i per unpetit predomini de la utilitat. Això s’ha de notar, particularment, pel que fa a la justícia, com ésnatural suposar per raó d’aquesta espècie d’utilitat que acompanya aquesta virtut. Si cadascundels casos de justícia fos útil, com els de la benevolència, a la societat, la situació seria méssimple, i rares vegades estaria subjecta a controvèrsia. Però com que els casos individuals de lajustícia són perniciosos amb freqüència en la seva tendència primera i immediata, i com que elsavantatges per a la societat resulten només de l’observació de la regla general i de laconcurrència i combinació de diverses persones en la mateixa conducta equitativa, el cas aquíes torna més intricat i complex. Les diverses circumstàncies de la societat, les diversesconseqüències de qualsevol pràctica, els diversos interessos que poden proposar-se: tot plegat,moltes vegades, és dubtós i subjecte a gran discussió i enquesta.

HUME, Investigació sobre els principis de la moral


2. En les sis qüestions següents, trieu l’única resposta que considereu vàlida (no caljustificar-la). Cada resposta errònia descompta un 33% de la puntuació prevista per a cada pregunta. Per contra, les preguntes no contestades no tindran capdescompte.



2.1. Quina és la facultat capaç d’observar la utilitat d’una qualitat o acció?a) La facultat sensible.b) La intel·ligència emocional.c) La raó.d) La intuïció.

1

2.2. Assenyaleu la frase que considereu que no coincideix amb cap idea del text.a) La utilitat no serveix com a criteri per a la justícia.b) Els homes discuteixen sovint sobre els beneficis d’una acció.c) La justícia pot perjudicar en casos individuals.d) La benevolència sempre resulta útil a la societat.

2.3. Assenyaleu quina de les frases següents expressa una argumentaciócontinguda en el text.a) Com que en un assumpte controvertit no s’ha de donar mai preferència a un

extrem, la justícia és objecte de debat.b) Com que només la raó pot descobrir la utilitat d’una acció, és la raó la que

ha de decidir el que és moralment digne d’alabança.c) Sempre que la justícia intervé en un assumpte, algú en surt perjudicat.d) Com més grans són la discussió i l’enquesta, més avantatges s’obtenen per

a la societat.

2.4. Com es denomina pròpiament la doctrina moral de la qual el text de Hume ésuna mostra?a) Utilitarisme.b) Pragmatisme.c) Intel·lectualisme.d) Emotivisme.

2.5. Amb quin nom es coneix el període o moviment a què pertanyen el text i el seuautor?a) Romanticisme.b) Classicisme.c) Il·lustració.d) Revolució.

2.6. A quin corrent filosòfic pertanyen el text i el seu autor?a) A la fenomenologia.b) A l’empirisme.c) Al racionalisme.d) A l’idealisme.

3. Compareu la idea de justícia que hi ha en aquest text amb qualsevol altra idea dejustícia. [3 punts]


2

OPCIÓ B

Em pregunta vostè quines coses són idiosincràsia en els filòsofs?... Per exemple, la seva faltade sentit històric, el seu odi a la noció mateixa d’esdevenir, el seu egipticisme. Ells creuenatorgar un honor a una cosa quan la deshistoritzen, sub specie aeterni (des de la perspectiva del’etern) —quan en fan una mòmia. Tot el que els filòsofs han manejat des de fa mil·lennis hanestat mòmies conceptuals; de les seves mans no va sortir viu res real. Maten, omplen de palla,aquests senyors idòlatres dels conceptes, quan adoren —es tornen mortalment perillosos per atot, quan adoren. La mort, el canvi, la vellesa, com també la procreació i el creixement són pera ells objeccions —fins i tot refutacions. El que és no esdevé; el que esdevé no és... Ara bé,tots ells creuen, fins i tot amb desesperació, en el que és. Però, com que no poden apoderar-se’n, busquen raons de per què se’ls escapa. «Hi ha d’haver una il·lusió, un engany en el fetque no percebem el que és: on s’amaga l’enganyador?» —«Ho tenim, criden joiosos, és lasensibilitat! Aquests sentits, que també en altres aspectes són tan immorals, ens enganyensobre el món vertader.»

NIETZSCHE, El crepuscle dels ídols


2. Què vol dir, en aquest text, l’expressió «idòlatres dels conceptes»? [3 punts]

3. Compareu entre si les dues nocions de realitat que hi ha en aquest text. [3 punts]


3

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AU

de

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

SÈRIE 3 PAU. PLA ANTIC. Curs 2003-2004 FILOSOFIA


OPCIÓ A

Sens dubte, no pot existir un ordre just —val a dir, que garanteixi a tots la felicitat— si s’enténper felicitat el que és en el seu sentit originari, això és, el que cadascun considera tal. En aquestcas, resulta impossible evitar que la felicitat d’un fregui la felicitat d’un altre. Per exemple:l’amor és la font primera de felicitat, encara que també la més important font de dissort.Suposem que dos homes estimen una mateixa dona i que tots dos, amb o sense raó, creuen quesense ella no serien feliços. No obstant això, conforme a la llei —i potser conforme als seuspropis sentiments— aquesta dona no pot pertànyer més que a un dels dos. La felicitat d’unocasionarà irremeiablement la dissort de l’altre. No existeix un ordre social capaç de donarsolució a un problema semblant de manera justa, això és, de fer que els dos homes siguinjoiosos. Ni tan sols el cèlebre judici del rei Salomó podria aconseguir-ho. Tal com se sap, elrei va resoldre que un nen la possessió del qual disputaven dues dones, fos partit en dos per talde lliurar-lo a aquella que retirés la demanda a fi de salvar la vida de la criatura. Aquesta dona,suposava el rei, provaria d’aquesta manera que el seu amor era veritable. El judici salomònicresultarà just únicament en el cas que només una de les dones s’estimi realment la criatura. Siles dues la volguessin i desitgessin vehementment tenir-la —la qual cosa és possible i fins i totprobable— i totes dues retiressin les respectives demandes, el conflicte romandria irresolt.Finalment, quan la criatura hagués de ser lliurada a una de les parts el judici seria, perdescomptat, injust ja que causaria la dissort de la part contrària. La nostra felicitat depèn, ambmassa freqüència, de la satisfacció de necessitats que cap ordre social pot atendre.

HANS KELSEN, Què és la justícia?


2. Què vol dir, en aquest text, que la felicitat d’un implicarà irremeiablement la dissortde l’altre? [3 punts]

3. Compareu la idea de justícia que hi ha en aquest text amb qualsevol altra idea dejustícia. [3 punts]


1

OPCIÓ B

L’única raó per creure que les lleis del moviment seguiran regint és que han actuat fins aquí,en la mesura que el nostre coneixement del passat ens permet jutjar tocant a això. És veritatque tenim un conjunt més gran d’experiències del passat a favor de les lleis del moviment quea favor de la sortida del sol, perquè la sortida del sol no és res més que un cas particular del’execució de les lleis del moviment, i n’hi ha una infinitat, d’altres casos particulars. Però elveritable problema és aquest: un nombre qualsevol de casos en què s’ha dut a terme una lleien el passat proporciona l’evidència que es realitzarà el mateix en el futur? En cas negatiu,és evident que no tenim cap fonament per esperar que el sol surti demà, ni que el pa quemengem en el pròxim àpat no ens enverini, ni per a cap de les altres esperances a penesconscients que regulen la nostra vida quotidiana. Es pot observar que totes aquestes esperancessón només probables; el que hem de buscar no és, doncs, una prova de la necessitat delseu compliment, sinó alguna raó a favor de l’opinió segons la qual és versemblant quees compleixin.

B. RUSSELL, Els problemes de la filosofia


2. Què vol dir, en aquest text, que «en cas negatiu, és evident que no tenim capfonament per esperar que el sol surti demà»? [3 punts]

3. Compareu la idea de llei de la natura que hi ha en aquest text amb la idea decostum. [3 punts]


2

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AU

de

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

SÈRIE 1 PAU. PLA ANTIC. Curs 2003-2004 FILOSOFIA


OPCIÓ A

Piero li pregunta a Pino: «Quina hora és?» Pino mira per la finestra i veu que el rellotge delcampanar assenyala les vuit. Li diu, doncs, a Piero: «Són les vuit.» Suposem que en aquellmoment siguin realment les vuit, però que el rellotge del campanar, sense saber-ho Piero niPino, estigui trencat i estigui assenyalant ininterrompudament les vuit des de fa un mes. Podemdir que Pino i Piero saben que són les vuit? Per descomptat que no! I no obstant això creuenalguna cosa que és veritat (perquè, per casualitat, són precisament les vuit) i tenen bons ifundats motius per creure-ho (els rellotges dels campanars acostumen a assenyalar l’horaexacta). Què els falta perquè puguem dir que posseeixen un coneixement veritable? Per què noens atrevim a dir que «saben» que són les vuit? El que falta, dit planerament, és la connexióprecisa entre el que creuen i el que és veritat. El que creuen (que són les vuit) i el que és veritat(són les vuit) coincideix, però només per un capritx de l’atzar. I crec que tots estem d’acordque el capritx no és un «adhesiu» per enganxar el que creiem i el que efectivament és veritat.Una coincidència afortunada no és suficient per transformar una creença «encertada» enveritable saber.

M. PIATTELLI, Les ganes d’estudiar


2. Què vol dir, en aquest text, que una creença encertada no és un veritable saber?[3 punts]

3. Compareu la idea de saber que hi ha en aquest text amb la idea de certesa. [3 punts]


1

OPCIÓ B

El qui fa política aspira al poder; al poder com a mitjà per a la consecució d’altres fins(idealistes o egoistes) o al poder «pel poder», per gaudir del sentiment de prestigi queconfereix. L’Estat, com totes les associacions polítiques que històricament l’han precedit, ésuna relació de dominació d’homes sobre homes, que se sosté per mitjà de la violència legítima(és a dir, d’aquella que és vista com a tal). Per subsistir necessita, per tant, que els dominatsacatin l’autoritat que pretenen tenir els qui en aquest moment dominen.

MAX WEBER, La política com a vocació


2. Què vol dir, en aquest text, que l’Estat es basa en la violència legítima? [3 punts]

3. Compareu la idea d’Estat que hi ha en aquest text amb qualsevol altra idea d’estat.[3 punts]


2

1

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Org

anitz

ació

de

Pro

ves

d’A

ccés

a la

Uni

vers

itat

Dis

tric

te u

niv

ers

ita

ri d

e C

ata

lun

ya



OPCIÓ A

Nogensmenys, malgrat aquesta ignorància dels poders i principis naturals, sempre suposem,quan veiem qualitats sensibles iguals, que tenen poders ocults iguals i esperem que se’nseguiran efectes similars a aquells que hem experimentat. Si s’ofereix un cos de color iconsistència iguals als del pa que hem menjat abans, no tenim cap escrúpol a repetirl’experiència i a preveure, amb certesa, que té el mateix aliment i poder de suport. Heus aquíun procés de la ment o el pensament, del qual prou m’agradaria saber-ne la base. Tothomaccepta que no hi ha cap connexió coneguda entre les qualitats sensibles i els poders ocults, i,per tant, que la ment no pot treure cap conclusió sobre la seva conjunció constant i regular, permitjà d’allò que sap de la seva natura. [...] El pa que vaig menjar abans m’alimentava, és a dir,un cos amb determinades qualitats sensibles era, al mateix temps, dotat amb determinatspoders ocults. ¿Se’n segueix, però, que un altre pa, en una altra ocasió, ha d’alimentar-metambé i que sempre han de concórrer les mateixes qualitats sensibles amb els mateixos podersocults? La conseqüència no sembla de cap de les maneres necessària. Si més no, hom ha dereconèixer que hi ha una conseqüència treta per la ment, que hom ha fet certs passos, que hiha un procés del pensament i una inferència que requereix una explicació. Aquestes duesproposicions són ben lluny d’ésser la mateixa: «M’he adonat que sempre un objecte tal vaacompanyat d’un efecte tal» i «preveig que d’altres objectes, que són aparentment similars,aniran acompanyats d’efectes similars».

HUME, Investigació sobre l’enteniment humà

1. Expliqueu breument —al voltant de 40-80 paraules— les idees principals del text icom hi apareixen relacionades. [2 punts]

2. Què vol dir, en el text, que no hi ha una «conseqüència necessària» entre el fet queel pa em va alimentar en el passat i el fet que un altre pa, en una ocasió futura,també m’alimentarà?Per què diu Hume que la relació entre tots dos fets no és necessària? (Tingueu encompte els aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que noapareguin explícitament en aquest text.) [3 punts]

3. Caracteritzeu la concepció del coneixement empíric (és a dir, coneixement a partirde l’experiència) que tenia Hume i que es pot deduir del text. Compareu-la ambuna altra concepció diferent del coneixement. [3 punts]

4. Esteu d’acord amb la tesi de Hume que a partir dels sentits no podem obtenirinformació sobre els poders ocults del pa que fan que aquest ens alimenti? Raoneula resposta. [2 punts]

2

OPCIÓ B

Cal, en efecte, que l’home exerciti la seva comprensió basant-se en el que anomenem «idea»i que procedeixi a partir de percepcions múltiples vers una única cosa assolida per mitjà delraonament. I això és, certament, la reminiscència del que en altre temps la nostra ànima vaveure mentre caminava al costat de la divinitat, contemplant des de dalt les coses que ara diemque «són» i enlairant la mirada vers el que realment «és». Per això justament la ment del filòsofés l’única que [...] en la mesura que li és possible, sempre roman, gràcies al record, al costatd’aquelles coses que fan que una divinitat, perquè no s’aparta d’elles, assoleixi el seu caràcterdiví. Per tant, només l’home que sap fer un bon ús d’aquests records i s’inicia contínuamenten els misteris perfectes, aconseguirà ser realment perfecte. En defugir les preocupacionshumanes i apropar-se a allò que és diví, aquest home es converteix en objecte de menyspreuper part de la multitud, com si fos un pertorbat, però la multitud ignora que està posseït per undéu.

PLATÓ, Fedre, 249d

1. Expliqueu breument —al voltant de 40-80 paraules— les idees principals del text icom hi apareixen relacionades. [2 punts]

2. En les sis qüestions següents, trieu l’única resposta que considereu vàlida (no caljustificar-la). Cada resposta errònia descompta el 33% de la puntuació prevista per a cada pregunta. Per contra, les preguntes no contestades no tindran capdescompte.



2.1. Quines de les afirmacions següents sobre el que Plató anomena «idea» éscorrecta?a) Les idees són les percepcions múltiples.b) Les idees són les percepcions sensorials més perfectes i úniques.c) La nostra ànima obté, per primera vegada, coneixement de la idea a partir

de les percepcions sensorials.d) Les percepcions sensorials ens fan recordar la visió intel·lectual de les

idees, prèvia al nostre naixement.

2.2. Plató creu, segons el text, que: a) les coses que ara diem que «són», són, totes elles, el que «realment és». b) el que «realment és» no és cap de les coses que ara diem que «són».c) les coses que ara diem que «són», són totes les idees.d) les coses que ara diem que «són», són les idees més perfectes.

2.3. Quina d’aquestes tesis és defensada en el text?a) El nostre cos ha vist les idees abans d’unir-se a la nostra ànima.b) La percepció sensorial és més perfecta que el record.c) El coneixement de les idees ens porta cap a la perfecció.d) Les idees poden fer-nos recordar les percepcions.

2.4. Quin d’aquests arguments és bàsic en la concepció platònica del coneixement?a) Com que no podem haver adquirit el coneixement de les idees mitjançant

l’experiència, cal concloure que el coneixement de les idees és anterior a l’experiència.

b) Com que el coneixement de les idees és anterior a l’experiència, calconcloure que no hi ha percepcions.

c) Com que les percepcions no són idees, cal concloure que els éssershumans no tenen percepcions.

d) Com que les idees són entitats subjectives en el marc de la metafísicaplatònica, cal concloure que el coneixement de les idees és anterior al’experiència.

2.5. Quina d’aquestes afirmacions sobre el coneixement va defensar Plató?a) El coneixement no és possible.b) L’únic coneixement veritable és el coneixement de les idees.c) El coneixement de les idees i la percepció són dues formes diferents i

alternatives de coneixement.d) El coneixement és sempre una il·lusió.

2.6. La concepció del coneixement humà de Plató fa que sigui un filòsof:a) empirista.b) visionari.c) comunista.d) racionalista.

3. Caracteritzeu una altra concepció d’idea diferent de la que apareix en el text.Compareu-la amb la que apareix en el text. [3 punts]

4. Esteu d’acord amb la tesi platònica que hi ha d’haver idees innates? Raoneu laresposta. [2 punts]

3

Generalitat de CatalunyaConsell Interuniversitari de CatalunyaOrganització de Proves d’Accésa la Universitat

Dis

tric

te u

nive

rsita

ri d

e C

atal

unya

1

PAU. Curs 2005-2006

Filosofia

sèrie 1Escolliu una de les dues opcions (A o B)

Opció A

– Si algú no és capaç de discernir amb la raó la idea de bé, distingint-la de totesles altres, ni de triomfar, com en una batalla, sobre totes les dificultats, esforçant-se per fonamentar les demostracions no en l’aparença sinó en l’essència de lescoses per poder refutar al final totes les objeccions, ¿no diràs d’ell que no coneixel bé en si ni cap altra cosa bona, sinó que, fins i tot en el cas que assoleixi al-guna imatge del bé, ho farà per mitjà de l’opinió, però no de la ciència? [...]

– Sí, per Zeus! –va exclamar–. Diré tot això i amb totes les meves forces.

– Aleshores, si algun dia has d’educar realment aquells fills que ara imagines criari educar, no els permetràs, crec jo, que siguin governants de la comunitat i diri-geixin els assumptes més importants mentre estiguin privats de raó, com si fos-sin línies irracionals.

– No, en efecte –digué.

– ¿Els prescriuràs, doncs, que es dediquin particularment a aquella disciplina queels faci capaços de preguntar i respondre amb la més gran competència possible?

– Els ho prescriuré –va dir–, completament d’acord amb tu.

– ¿I no creus –vaig dir– que tenim la dialèctica en el lloc més alt dels nostresensenyaments i que no hi ha res que pugui posar-se amb justícia per damuntd’ella, i que ella és com el cim de tot ensenyament?

PLATÓ. República, 534c

1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text icom hi apareixen relacionades. [2 punts]

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions se-güents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]

a) «el bé en si»b) «opinió»

3. Per què diu Plató que la dialèctica està «en el lloc més alt dels nostres ensenya-ments i que no hi ha res que pugui posar-se amb justícia per damunt d’ella»? (Enla vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Platóque siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

4. Compareu la filosofia política de Plató (és a dir, la seva concepció del govern i lajustícia) amb una filosofia política diferent que es pugui trobar en la història delpensament. [2 punts]

5. Creieu que Plató té raó quan defensa que els més savis han de governar? Rao-neu la resposta. [2 punts]

2

Filosofia


Opció B

En l’home noble s’esdevé exactament el contrari: concep la idea de «bo» d’unaforma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només apartir d’això es fa una idea d’allò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent»d’origen noble i aquella idea de «pervers» sorgida de la perola de cervesa queés l’odi insaciable [...] són molt diferents, per bé que ambdós termes, «dolent» i«pervers», sembla que es contraposen a la mateixa idea de «bo». Tanmateix, laidea de «bo» no és la mateixa: només cal que hom es pregunti qui és pròpiament«pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta rigorosa ésaquesta: precisament «l’home bo» de l’altra moral, precisament el noble, el po-derós, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de reüll per lamirada plena de verí del ressentiment.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I


2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expres-sions –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]

a) «home noble»b) «ressentiment»

3. Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena«home pervers» és l’home noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de refe-rir-vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encaraque no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

4. Compareu la concepció de la moralitat de Nietzsche amb una altra concepció dela moralitat que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Creieu que Nietzsche té raó en la seva crítica als valors de «bo» i «pervers», talcom els caracteritza la tradició judeocristiana? Raoneu la resposta. [2 punts]


Dis

tric

te u

nive

rsita

ri d

e C

atal

unya

1

PAU. Curs 2005-2006

Filosofia


Opció A

Però vaig advertir immediatament que mentre volia pensar així que tot és fals, eranecessari que jo, que ho pensava, fos alguna cosa; i observant que aquestaveritat: «penso, per tant sóc», era tan ferma i segura que les suposicions mésextravagants dels escèptics no eren capaces de fer-la trontollar, vaig jutjar quepodia rebre-la sense escrúpol com el primer principi de la filosofia que cercava.Vaig examinar després atentament el que jo era, i veient que podia fingir que notenia cap cos i que no hi havia món ni cap lloc on jo em trobés, però que no po-dia fingir, per això, que jo no fos, sinó que, al contrari, del fet mateix que pensa-va que podia dubtar de la veritat de les altres coses se’n seguia molt certamenti evidentment que jo era, mentre que amb només deixar de pensar, encara quetota la resta que havia imaginat fos veritat, no tenia ja cap raó per creure que joera, vaig conèixer per això que jo era una substància tota l’essència i natura dela qual és pensar, i que no necessita de cap lloc per ésser, ni depèn de cap cosamaterial; de manera que aquest jo, és a dir, l’ànima, per la qual jo sóc el que sóc,és enterament distinta del cos i, fins i tot, més fàcil de conèixer que aquest i,encara que el cos no fos, l’ànima no deixaria de ser tot allò que és.

DESCARTES. Discurs del mètode, IV


2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expres-sions –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]

a) «escèptics»b) «substància»

3. Per què diu Descartes que la seva existència és una veritat «tan ferma i seguraque les suposicions més extravagants dels escèptics no eren capaces de fer-latrontollar»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensa-ment de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitamenten el text.) [3 punts]

4. Compareu la concepció cartesiana del jo, o de l’ànima, amb una altra concepciódel jo que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que ell és completament distint delseu cos? Raoneu la resposta. [2 punts]

2

Filosofia


Opció B

En l’estat de naturalesa, l’individu, si vol preservar-se dels altres individus, ha defer servir l’intel·lecte, gairebé sempre, només per fingir; però l’home, tant pernecessitat com per avorriment, vol viure en societat, gregàriament, de maneraque necessita un tractat de pau, per fer desaparèixer del seu món una guerra detots contra tots constant. Aquest tractat de pau duu amb ell el primer pas per ala consecució d’aquest misteriós impuls cap a la veritat. En aquest mateix mo-ment queda fixat el que, a partir d’aleshores, ha de ser «veritat», és a dir, s’ha in-ventat una designació de les coses uniformement vàlida i obligatòria, i el poderlegislatiu del llenguatge proporciona també les primeres normes de veritat ennéixer, per primera vegada, el contrast entre veritat i mentida.

NIETZSCHE. Veritat i mentida en sentit extramoral


2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressi-ons –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]

a) «estat de naturalesa»b) «guerra de tots contra tots»

3. Per què diu Nietzsche que la «veritat» és «una designació de les coses unifor-mement vàlida i obligatòria» que és «inventada»? (En la vostra resposta, haureude referir-vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents,encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

4. Compareu la idea de Nietzsche que la societat es basa en la imposició d’en-ganys i il·lusions, com si fossin veritats objectives, amb una altra concepció de lasocietat que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Creieu que Nietzsche té raó quan defensa que el que ordinàriament reconeixemcom a «veritats» no tenen validesa objectiva, perquè són el resultat d’imposi-cions socials? Raoneu la resposta. [2 punts]


Dis

tric

te u

nive

rsita

ri d

e C

atal

unya

1

PAU. Curs 2005-2006

Filosofia


Opció A

Perquè, al capdavall, tant si estem desperts com si dormim, no ens hem dedeixar convèncer mai sinó per l’evidència de la raó. I cal remarcar que dic de laraó, i no de la imaginació ni dels sentits. Així, encara que vegem molt claramentel Sol, no hem de jutjar per això que ha de tenir la grandària amb què el veiem; imolt bé podem imaginar distintament un cap de lleó unit al cos d’una cabra, senseque calgui concloure per això que existeix realment aquest ésser quimèric; per-què la raó no ens diu pas que allò que veiem o imaginem així sigui veritat, peròsí que ens diu que totes les nostres idees o nocions han de tenir algun fonamentde veritat, ja que no és possible que Déu, que és totalment perfecte i conformea la veritat, les hagi posades en nosaltres sense aquest fonament. I, per tal comels nostres raonaments no són mai tan evidents ni tan complets durant el somnicom durant la vigília, encara que, de vegades, les nostres representacions mentresomiem siguin tan vives i nítides, o més, la raó ens diu també que, com que elsnostres pensaments no poden ser tots vertaders perquè nosaltres no som total-ment perfectes, allò que aquests tenen de veritat ha de trobar-se infal·liblementmés aviat en els que tenim estant desperts que no pas en els nostres somnis.

DESCARTES. Discurs del mètode, IV


2. Expliqueu breument –al voltant de 30-45 paraules– el significat, en el text, del’oració següent. [1 punt]

«...la raó no ens diu pas que allò que veiem o imaginem així sigui veritat.»

3. Per què diu Descartes que «no és possible que Déu, que és totalment perfecte iconforme a la veritat, les hagi posades en nosaltres sense aquest fonament»? (Enla vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartesque siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

4. Compareu la concepció de Descartes del coneixement empíric (o coneixementpels sentits) amb una altra concepció del coneixement empíric que es pugui tro-bar en la història del pensament. [2 punts]

5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que els sentits, per si sols, no enspoden garantir l’existència del món extern? Raoneu la resposta. [2 punts]

2

Filosofia


Opció B

Per bé que la societat no es basi en un contracte, i per bé que no es guanyi resinventant-ne un per deduir-ne les obligacions socials, tots els qui reben la protec-ció de la societat li deuen quelcom en retorn del benefici rebut, i el fet de viure ensocietat fa indispensable que cadascú es vegi en l’obligació d’observar una certalínia de conducta envers la resta. Aquesta conducta consisteix, primer de tot, ano perjudicar els interessos dels altres, o més ben dit, certs interessos que, perdisposició legal o consentiment tàcit, han de ser considerats com a drets; i, se-gonament, a suportar cadascú la càrrega que li pertoqui (fixada segons un prin-cipi d’equitat) dels treballs i sacrificis exigits per la defensa de la societat o elsseus membres d’ofenses i vexacions. La societat està justificada a imposaraquestes condicions, a qualsevol preu, a aquells que preferirien incomplir-les. [...]Però no hi ha motiu per plantejar-se aquesta qüestió quan la conducta d’unapersona no afecta l’interès de cap altra persona, o quan no pot afectar l’interèsdels qui no volen ser afectats (sota el supòsit que les persones interessades sóntotes adultes i amb un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos, l’indi-vidu hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció i atenir-sea les conseqüències.

MILL. Sobre la llibertat, IV


2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions–al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]

a) «contracte»b) «llibertat legal»

3. Per què diu Mill que quan la conducta d’algú no afecta els interessos d’altri «hauriade tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció»? (En la vostra resposta,haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents,encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

4. Compareu la concepció de Mill de la relació entre individu i societat amb una altraconcepció d’aquesta relació que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Suposem una acció que només pot afectar dues persones que són adultes i quelliurement hi estan d’acord. Creieu que Mill té raó quan defensa que, en aquestcas, la societat no hi ha d’intervenir? Raoneu la resposta. [2 punts]

DistricteUniversitarideCatalunya

Proves d�accés a la Universitat. Curs 2006-2007

FilosofiaSèrie 2

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B).

Opció A

Però, allò que fa que molts pensin que és difícil conèixer el que és Déu, i fins i tot elque és la seva ànima, és que no eleven mai el seu esperit per damunt de les coses sensi-bles i que estan tan acostumats a no considerar res si no és imaginant-ho —que és unamanera de pensar apropiada per a les coses materials— que tot allò que no és imagina-ble els sembla que és inintel·ligible. Cosa que és bastant palesa pel fet que, fins i tot elsfilòsofs, admeten com a màxima a les escoles que no hi ha res en l’enteniment que nohagi estat anteriorment en els sentits, on, tanmateix, és segur que mai no han estat lesidees de Déu i de l’ànima. I em sembla que aquells que volen usar la imaginació percomprendre-les fan igual com si, per sentir els sons o flairar les olors, volguessin servir-se dels ulls; i amb aquesta diferència afegida: que el sentit de la vista no ens assegura pasmenys que l’olfacte o l’oïda la veritat dels seus objectes respectius, mentre que ni la ima-ginació ni els sentits ens poden assegurar mai res si no hi intervé l’enteniment.

René DESCARTES. El discurs del mètode, IV

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(entre 40 i 80 paraules).[2 punts]

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules següents (entre 5 i 15paraules en cada cas):[1 punt]

a) «inintel·ligible»b) «imaginació»

3. Per què diu Descartes que els sentits no «ens poden assegurar mai res si no hi inter-vé l’enteniment»? Feu referència als aspectes del pensament de Descartes que siguinpertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.[3 punts]

4. Compareu la concepció de Descartes de l’ànima amb una altra concepció de l’àni-ma (o de la ment, o del «jo») que es pugui trobar en la història del pensament.[2 punts]

5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que l’ànima és més fàcil de conèixer queel cos? Raoneu la resposta.[2 punts]

Opció B

Aquesta és, doncs —vaig dir jo—, estimat Glaucó, la imatge completa que cal apli-car a les paraules que s’han dit abans; tot associant el món que se’ns apareix a través dela vista amb l’habitatge dels presoners, i la llum del foc que hi ha amb l’energia del sol.I si compares la pujada cap a dalt i la contemplació dels objectes de dalt amb l’ascens del’ànima cap al món intel·ligible no et desviaràs pas de la meva conjectura. […] És aques-ta, doncs, la meva manera de veure la qüestió: en el món intel·ligible la darrera idea ésla del Bé i amb prou feines pot ser percebuda; un cop la percebem, però, hem de con-cloure que és la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots els éssers; en el mónvisible és ella la que va engendrar la llum i el seu astre sobirà; en el món intel·ligible, ellaés la proveïdora de veritat i d’intel·ligència, i cal que la contempli aquell que es proposiactuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública.

PLATÓ. República, 517


2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions següents(entre 5 i 15 paraules en cada cas):[1 punt]

a) «món intel·ligible»b) «idea»

2

3. Per què compara Plató «l’ascens de l’ànima cap al món intel·ligible» amb una menad’alliberació i d’ascens per a uns presoners? Feu referència als aspectes del pensa-ment de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en eltext.[3 punts]

4. Compareu la concepció platònica del bé amb una altra concepció del bé que espugui trobar en la història del pensament.[2 punts]

5. Creieu que Plató té raó quan defensa que el veritable coneixement no prové delssentits? Raoneu la resposta.[2 punts]

3

L�Institut d�Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l�edició d�aquesta prova d�accés



FilosofiaSèrie 1


Opció A

Ara ja podem determinar fàcilment els respectius límits i funcions de la raó i delgust. La primera ens dóna coneixement de la veritat i de la falsedat; el segon proporcio-na el sentiment de la bellesa i la lletjor, del vici i la virtut. L’una descobreix els objectescom realment es troben a la naturalesa, sense afegir-hi ni llevar-hi res; l’altre posseeix unafacultat productiva i, embellint o embrutant els objectes naturals amb colors manllevatsdel sentiment intern, crea, d’alguna manera, un objecte nou. La raó, freda i indiferent, noés cap motiu per actuar i es limita a orientar l’impuls que rep de l’apetit o de la inclina-ció, i ens mostra el camí per arribar a la felicitat o per evitar la infelicitat.

David HUME. Investigació sobre els principis de la moral, apèndix I



a) «apetit»b) «sentiment intern»

3. Per què diu Hume que «la raó, freda i indiferent, no és cap motiu per actuar i eslimita a orientar l’impuls que rep de l’apetit o de la inclinació»? Feu referència alsaspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguinexplícitament en el text.[3 punts]

4. Compareu la concepció de Hume de la virtut i el bé amb una altra concepció de lavirtut i el bé que es pugui trobar en la història del pensament.[2 punts]

5. Esteu d’acord amb Hume quan defensa que triar el bé o el mal no depèn, en darrerterme, de l’exercici de la raó? Raoneu la resposta.[2 punts]

Opció B

—Per tant, és obvi que, si la geometria ens obliga a contemplar l’essència, convé quel’acceptem. I que, ben al contrari, no l’acceptem si no va més enllà de les coses que can-vien.

—Això està ben dit.—Doncs bé —vaig agregar—, no crec que cap dels experts en geometria, per poca

pràctica que hi tingui, pugui dubtar que aquesta ciència tracta de coses que no es corres-ponen amb allò que diuen aquells que la practiquen.

—Com? —va preguntar.—Diuen moltes coses que per força resulten ridícules, ja que parlen com si realment

manipulessin els objectes i com si les seves paraules només tinguessin una finalitat pràc-tica, tot adornant el seu llenguatge amb termes com ara «quadrar», «perllongar» i «afe-gir». I, no obstant això, tota aquesta ciència es dirigeix fonamentalment al coneixement.

—Sí, és ben cert —va dir.—No voldràs convenir també en el que vaig a dir-te ara?—En què?—Que aquesta és una ciència del coneixement de l’ésser, però no d’allò que està

subjecte al canvi i a la mort.—Conforme en tot amb això —va dir—, doncs, sens dubte, la geometria és una

ciència del que sempre és.—Per tant, benvolgut amic, conduirà l’ànima cap a la veritat i disposarà la ment del

filòsof perquè elevi la seva mirada cap a dalt en lloc de dirigir-la a les coses de baix, queara contemplem sense haver de fer-ho.



2


a) «essència»b) «les coses que canvien»

3. Per què diu Plató que la geometria «conduirà l’ànima cap a la veritat i disposarà lament del filòsof perquè elevi la seva mirada cap a dalt»? Feu referència als aspectesdel pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícita-ment en el text.[3 punts]

4. Compareu la concepció platònica del coneixement amb una altra concepció delconeixement que es pugui trobar en la història del pensament.[2 punts]

5. Creieu que Plató té raó quan suggereix que, per exemple, la circumferència queestudia la geometria no és cap dibuix particular amb propietats materials específi-ques? Raoneu la resposta.[2 punts]

3



FilosofiaSèrie 3


Opció A

Estem determinats a suposar que el futur s’assembla al passat únicament pel cos-tum. Quan veig una bola de billar que es mou cap a una altra, la meva ment es veuimmediatament portada per l’hàbit al seu efecte habitual, i s’anticipa a la vista conce-bent el moviment de la segona bola. No hi ha res en aquests objectes, consideratsabstractament i de forma independent de l’experiència, que em condueixi a treure unaconclusió com aquesta; i fins i tot després d’haver tingut experiència de molts efectesrepetits d’aquesta classe, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efec-te serà conforme a l’experiència passada. Els poders pels quals actuen els cossos ens sóncompletament desconeguts. Només percebem les seves qualitats sensibles: i quina raótenim per pensar que els mateixos poders estaran sempre conjuntats amb les mateixesqualitats sensibles?

David HUME. Resum del tractat de la naturalesa humana


2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15paraules en cada cas):[1 punt]

a) «poders pels quals actuen els cossos»b) «qualitats sensibles»

3. Per què diu Hume que «no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’e-fecte serà conforme a l’experiència passada»? Feu referència als aspectes del pensa-ment de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en eltext.[3 punts]

4. Compareu la concepció de Hume del coneixement empíric (o coneixement pelssentits) amb una altra concepció del coneixement empíric que es pugui trobar en lahistòria del pensament.[2 punts]

5. Creieu que Hume té raó quan defensa que no es pot demostrar racionalment que elfutur s’ha d’assemblar al passat? Raoneu la resposta.[2 punts]

Opció B

La revolta dels esclaus en la moral comença quan el mateix ressentiment esdevé cre-ador i genera valors, el ressentiment d’aquells éssers privats de la veritable reacció, la del’activitat, que només es consideren recompensats per una venjança imaginària. Mentreque qualsevol moral noble sorgeix d’una autoafirmació triomfant, la moral dels esclausnega, de bon començament, qualsevol cosa «externa», «diferent», «aliena a la pròpiaessència», i aquest fet de negar és el seu acte creador. Aquesta manera de capgirar el puntde vista des d’on hom estableix valors —aquest dirigir-se necessàriament cap a l’exte-rior, en lloc de dirigir-se cap a la pròpia essència— pertany específicament al ressenti-ment. Per tal de néixer, la moral dels esclaus requereix sempre en primer lloc un móncontrari i extern.

Friedrich Wilhelm NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I



a) «aliena a la pròpia essència»b) «moral noble»

3. Per què diu Nietzsche que «la revolta dels esclaus en la moral comença quan elmateix ressentiment esdevé creador i genera valors»? Feu referència als aspectes delpensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícita-ment en el text.[3 punts]

2

4. Compareu la concepció de Nietzsche dels valors morals amb una altra concepciódels valors morals que es pugui trobar en la història del pensament.[2 punts]

5. Creieu que Nietzsche té raó quan defensa que la moral cristiana es basa en el res-sentiment? Raoneu la resposta.[2 punts]

3

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya

Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2007-2008

FilosofiaSèrie 2


Opció A

Ja que, segons els raonaments que acabo de fer, per a conèixer la naturalesa de Déu—fins on la meva n’era capaç— no em calia sinó considerar, a propòsit de totes les cosesde què trobava en mi idees, si posseir-les era una perfecció o no; i estava segur que nohi havia en ell cap de les que significaven alguna imperfecció, però que sí que hi erentotes les altres. Així, veia que en ell no hi podia haver el dubte, la inconstància, la tristesai altres coses semblants, atès que jo mateix hauria estat ben content d’estar-ne exempt.A més d’això, tenia idees de diverses coses sensibles i corporals; ja que, encara que supo-sés que somniava i que tot el que veia o imaginava era fals, tanmateix no podia pas negarque unes tals idees es trobessin en el meu pensament. Però, com que ja havia conegutmolt clarament en mi que la naturalesa intel·ligent és distinta de la corporal, conside-rant que tota composició revela dependència i que la dependència és manifestament undefecte, vaig pensar que en Déu no podia ser una perfecció ser compost d’aquestes duesnaturaleses, i que, per consegüent, ell no ho era; però que, si hi havia en el món cossoso bé intel·ligències o altres naturaleses que no fossin totalment perfectes, el seu ésserhavia de dependre del poder de Déu de tal manera que no poguessin subsistir sense ellni un sol moment.



2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents(entre 5 i 15 paraules en cada cas):[1 punt]

a) «idees de diverses coses sensibles»b) «subsistir»

3. Per què diu Descartes que «ja havia conegut molt clarament en mi que la naturale-sa intel·ligent és distinta de la corporal»? Feu referència als aspectes del pensamentde Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en eltext. [3 punts]

4. Compareu la concepció de Descartes de l’ànima («la naturalesa intel·ligent») ambuna altra concepció de l’ànima que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que podem demostrar racionalment l’existència de Déu? Raoneu la resposta.[2 punts]

Opció B

—Com a fundadors de la ciutat —vaig dir jo—, hem d’obligar els homes de natu-ralesa privilegiada a dedicar-se al coneixement que hem definit com el més sublim, con-templant el bé en si mateix i elevant-se fins a ell per aquest camí aspre de què hem par-lat; però després que hagin arribat a aquest punt i hagin contemplat el bé durant certtemps, guardem-nos de permetre’ls el que avui se’ls permet.

—Què?—No consentirem que es quedin en aquesta regió superior —vaig dir—, negant-se

a baixar de nou a la vora dels desgraciats captius, per prendre part en els seus treballs ien els seves cerimònies, tant si són de poca vàlua com de molta.

—Però haurem de ser tan durs amb ells? —va preguntar—. Per què hem de condemnar-los a una vida miserable quan poden gaudir d’una vida més agradable?

—Tornes, benvolgut amic —vaig dir—, a oblidar que la llei no ha de proposar-seper objecte la felicitat d’una determinada classe de ciutadans amb exclusió de les altres,sinó la felicitat de tot l’Estat; que, amb aquesta finalitat, unint en harmonia els interes-sos de tots els ciutadans, s’ha de procurar, per mitjà de la persuasió o de l’autoritat, quees donin els uns als altres tot el suport amb què poden servir la comunitat; i que, en for-mar amb cura ciutadans com aquests, no es pretén deixar-los lliures perquè facin de lesseves facultats l’ús que els vingui de gust, sinó servir-se d’ells amb la finalitat de fortifi-car els llaços de l’Estat.


1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(entre 40 i 80 paraules). [2 punts]

2


a) «bé en si mateix»b) «desgraciats captius»

3. Per què diu Plató que el coneixement més sublim és la contemplació del bé en simateix? Feu referència als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents,encara que no apareguin explícitament en el text.[3 punts]

4. Compareu la concepció de Plató del govern just amb una altra concepció del governjust que es pugui trobar en la història del pensament.[2 punts]

5. Creieu que Plató té raó quan defensa que l’Estat ha d’obligar a governar aquells queestiguin millor preparats? Raoneu la resposta.[2 punts]

3

LʼInstitut dʼEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de lʼedició dʼaquesta prova dʼaccés

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


FilosofiaSèrie 5


Opció A

És injustificat castigar algú simplement perquè estigui ebri; però, en canvi, cal cas-tigar el soldat o el policia que s’embriagui estant de servei. En suma, sempre que exis-teix un dany o un risc de danys definits, ja sigui a un individu o a la col·lectivitat, el casja no cau dins l’àmbit de la llibertat i entra de ple dins l’àmbit de la moralitat o del dret.

Però, en relació amb el dany merament contingent o, com podria anomenar-se,derivat que una persona causa a la societat per una actuació que no viola un deure espe-cífic envers la col·lectivitat ni ocasiona un dany perceptible a cap individu determinable,llevat d’ell mateix, aquest inconvenient és un dels que la societat pot permetre’s de patirper preservar el bé superior de la llibertat humana.

J. S. MILL. Sobre la llibertat, IV



a) «àmbit de la llibertat»b) «àmbit de la moralitat»

3. Per què diu Mill que, en certs casos en què algú tria fer-se mal a si mateix, «aquestinconvenient és un dels que la societat pot permetre’s de patir per preservar el bésuperior de la llibertat humana»? Feu referència als aspectes del pensament de Millque siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]

4. Compareu la concepció que té Mill de la funció de l’Estat amb una altra concepciód’aquesta funció que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Suposem que algú decideix no cordar-se el cinturó de seguretat quan ha de conduir.Creieu que és correcta la doctrina de Mill, segons la qual, si ningú més no pot serafectat per la decisió, la societat no ha d’intervenir? Raoneu la resposta. [2 punts]

Opció B

Imagina’t algú que, en mirar alçant el cap, observa en el sostre una varietat decolors. Segons el que defenses, hauríem de dir que hi veu amb la intel·ligència i no ambels ulls. Potser tu tens raó i sóc jo qui pensa d’una manera massa simple. Però no pucdeixar de creure que l’única ciència que obliga l’ànima a mirar enlaire és la que té perobjecte l’ésser i el que és invisible. […] Ens hem de servir de la imatge policromada delcel com a exemple per comprendre millor totes aquestes coses. Imaginem, per exemple,que ens trobéssim per atzar uns dibuixos extraordinaris meravellosament traçats perDèdal o per qualsevol altre artista o pintor. És cert que qualsevol expert en geometria,en veure’ls, pensaria que eren una obra mestra ben difícil d’imitar, però trobaria ridículala idea d’examinar-los acuradament per poder copsar en ells la veritable igualtat, o l’es-sència del que sigui ser doble, o de qualsevol altra proporció.

PLATÓ. República, 529-530



a) «el que és invisible»b) «veritable igualtat»

2

3. Per què diu Plató que «l’única ciència que obliga l’ànima a mirar enlaire és la queté per objecte l’ésser i el que és invisible»? Feu referència als aspectes del pensamentde Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.[3 punts]

4. Compareu la concepció platònica del coneixement amb una altra concepció delconeixement que es pugui trobar en la història del pensament.[2 punts]

5. Creieu que Plató té raó quan defensa que els cossos visibles no poden ser la verita-ble realitat? Raoneu la resposta.[2 punts]

3

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


FilosofiaSèrie 4


Opció A

Si no sabéssim que tot allò que hi ha en nosaltres de real i vertader prové d’un ésserperfecte i infinit, per més clares i distintes que fossin les nostres idees, no tindríem capraó que ens fes estar segurs que són vertaderes.

Ara bé, des del moment que el coneixement de Déu i de l’ànima ens permet d’es-tar segurs d’aquesta regla, ens és ben fàcil de saber que els somnis que imaginem estantadormits no ens han de fer dubtar de cap manera de la veritat dels pensaments quetenim estant desperts. […] I, pel que fa a l’error més ordinari dels nostres somnis,que consisteix a presentar-nos objectes diversos de la mateixa manera com ho fan elssentits externs, no ens ha d’importar que ens doni motius per a desconfiar de la veritatde tals idees, ja que aquestes també ens poden enganyar mentre estem desperts, comquan els qui tenen icterícia ho veuen tot de color groc, o quan els astres o altres cossosmolt allunyats ens semblen molt més petits del que són. Perquè, al capdavall, tant siestem desperts com si dormim, no ens hem de deixar convèncer mai sinó per l’evidèn-cia de la raó.



2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents(entre 5 i 15 paraules en cada cas):[1 punt]

a) «clares»b) «sentits externs»

3. Per què diu Descartes que «tot allò que hi ha en nosaltres de real i vertader provéd’un ésser perfecte i infinit»? Feu referència als aspectes del pensament de Descartesque siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]

4. Compareu la concepció de Descartes de la raó amb una altra concepció de la raóque es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que sense saber que Déu existeix ésimpossible conèixer l’existència del món extern? Raoneu la resposta. [2 punts]

Opció B

Però la base d’aquest poderós sentiment natural existeix; i és aquesta la que, un copreconeguda la felicitat general com el criteri ètic fonamental, constitueix la força de lamoral utilitarista. Aquest sòlid fonament són els sentiments socials de la humanitat, eldesig de viure en unitat amb els nostres semblants, que ja és per si mateix un principipoderós de la naturalesa humana, i afortunadament un d’aquells que tendeixen a enfor-tir-se amb les influències que fan avançar la civilització, fins i tot sense inculcar-losexpressament. L’estat social esdevé de cop tan natural, tan necessari i tan habitual enl’home, que si no és a causa d’unes circumstàncies inusuals o per un esforç deliberatd’abstracció, mai no ens concebríem d’altra manera que com a membres d’un organis-me; i aquesta associació es va consolidant a mesura que la humanitat s’allunya de l’es-tat d’independència salvatge. Una condició que és essencial per a l’estat social, doncs,esdevé així part inseparable de la idea que tota persona té sobre l’estat de coses en quèha nascut, i a què està destinat tot ésser humà. Ara bé, la societat entre éssers humans,llevat de la relació entre amo i esclau, és manifestament impossible sobre qualsevol altrabase que no sigui la necessitat de consultar els interessos de tots. Una societat entreiguals només pot existir si s’entén que s’han de considerar igualment els interessos detots. I com que, en tots els estadis de la civilització, cada persona té iguals, llevat d’unmonarca absolut, cada un es veu obligat a viure en aquests termes amb els altres. En cadaèpoca es fan passos endavant cap a un estat en què serà impossible viure permanent-ment amb algú en uns termes diferents. D’aquesta manera la gent es torna incapaç deconcebre la possibilitat d’una situació de menyspreu absolut pels interessos dels altres.

J. S. MILL. L’utilitarisme, III

2

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(entre 40 i 80 paraules). [2 punts]


a) «moral utilitarista» b) «estat social»

3. Per què diu Mill que un cert sentiment «constitueix la força de la moral utilitaris-ta»? Feu referència als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encaraque no apareguin explícitament en el text.[3 punts]

4. Compareu la concepció de Mill de la moralitat amb una altra concepció de la mora-litat que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Creieu que és correcta la idea de Mill que la felicitat general és el valor moral fona-mental? Raoneu la resposta. [2 punts]

3

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


FilosofiaSèrie 4


Opció A

Però encara que la raó, ben orientada i informada, pugui preveure suficientment lesconseqüències útils o pernicioses de les qualitats o les accions, no pot produir per simateixa l’aprovació o el blasme morals. La utilitat no és més que una tendència a un certfi; si el fi ens fos totalment indiferent sentiríem la mateixa indiferència pels mitjans. Cal,doncs, que es manifesti un sentiment per a fer-nos preferir les tendències útils a les per-judicials. Aquest sentiment no pot ser altre que una certa satisfacció per la felicitat delshomes i un desgrat per la seva infelicitat, ja que aquests són els fins a què tendeixen lavirtut i el vici. Per tant, la raó ens informa sobre les diferents tendències de les accions,i la humanitat determina la nostra preferència per les que són útils i beneficioses.


1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(entre cinquanta i vuitanta paraules).[2 punts]

2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots següents (entre cinc i quinzeparaules en cada cas):[1 punt]

a) «humanitat»b) «raó»

3. Per què diu Hume que «la raó […] no pot produir per si mateixa l’aprovació o el blas-me morals»? Feu referència als aspectes del pensament de Hume que siguin perti-nents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]

4. Compareu la concepció de Hume de la virtut i el bé amb una altra concepció de lavirtut i el bé que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Creieu que Hume té raó quan defensa que l’elecció dels nostres fins no pot estardeterminada per la raó? Raoneu la resposta. [2 punts]

Opció B

—Així doncs, Símmies —féu Sòcrates—, si, tal com hem repetit una vegada i unaaltra, existeix el bell, el bé i tota mena d’essència semblant, i a aquesta essència referimtot el que ens ve pels sentits; i si hem descobert que es tracta de quelcom que ja era abansen nosaltres i que hem de comparar les coses sensibles amb ella, ¿no és necessari queexisteixi també la nostra ànima ja des d’abans del naixement, juntament amb aquestesessències? Si això no fos així, ¿no quedaria sense força l’argument que havíem conside-rat? Però si és així, ¿no hi ha la mateixa necessitat que tant aquestes essències com lesnostres ànimes existeixin abans que nosaltres naixem, i que si no existeixen les unestampoc no existiran les altres?

PLATÓ. Fedó

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(entre cinquanta i vuitanta paraules). [2 punts]

2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents(entre cinc i quinze paraules en cada cas):[1 punt]

a) «essència»b) «coses sensibles»

3. Expliqueu el sentit de la següent pregunta retòrica del text: «¿no hi ha la mateixanecessitat que tant aquestes essències com les nostres ànimes existeixin abans quenosaltres naixem, i que si no existeixen les unes tampoc no existiran les altres?». Feureferència als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que noapareguin explícitament en el text. [3 punts]

2

4. Compareu la concepció de Plató de l’ànima amb una altra concepció de l’ànima (odel jo) que es pugui trobar en la història del pensament.[2 punts]

5. Creieu que Plató te raó quan defensa que es pot justificar racionalment que l’ànimasegueix existint després que el cos mori? Raoneu la resposta. [2 punts]

3

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


FilosofiaSèrie 3


Opció A

De tot allò que s’ha dit, el lector percebrà fàcilment que la filosofia que conté aquestllibre és molt escèptica, i vol donar-nos una noció de les imperfeccions i els límits estretsde l’enteniment humà. Gairebé tot raonament humà es redueix aquí a l’experiència, i lacreença que acompanya l’experiència s’explica només com un sentiment peculiar o unaconcepció vívida produïda per l’hàbit. Però això no ho és tot: quan creiem que algunacosa té existència externa, o quan suposem que un objecte existeix després de deixar depercebre’l, aquesta creença no és res més que un sentiment del mateix tipus. El nostreautor insisteix en altres —i variades— qüestions escèptiques, i conclou, resumint, queassentim a les nostres facultats i emprem la nostra raó només perquè no ho podem evi-tar. La filosofia ens convertiria totalment en pirrònics, si no fos perquè la naturalesa ésmassa forta per a permetre-ho.

David HUME. Resum del Tractat de la naturalesa humana



a) «escèptica»b) «hàbit»

3. Per què diu Hume que «la creença que acompanya l’experiència s’explica noméscom un sentiment peculiar o una concepció vívida produïda per l’hàbit»? Feu refe-rència als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que noapareguin explícitament en el text. [3 punts]

4. Compareu l’escepticisme de Hume amb l’escepticisme del dubte metòdic deDescartes. [2 punts]

5. Creieu que Hume té raó quan defensa que la nostra creença que un objecte conti-nua existint després de deixar de percebre’l es fonamenta només en l’hàbit? Raoneula resposta. [2 punts]

Opció B

Les preguntes sobre els fins són preguntes sobre quines coses són desitjables. Ladoctrina utilitarista és que la felicitat és desitjable i que és l’única cosa desitjable coma fi […].

L’única prova que es pot donar que un objecte és visible és que de fet la gent el veu.L’única prova que es pot oferir que un so és audible és que la gent de fet el sent: i aixípel que fa a les altres fonts de l’experiència. De manera semblant, entenc que l’única evi-dència que és possible aportar que una cosa és desitjable és que la gent realment la de -sitja. […] L’única raó que es pot donar a favor que la felicitat general és desitjable, és quetota persona, en la mesura que creu que la pot assolir, desitja la pròpia felicitat. Doncsbé, com que això és un fet, no solament tenim tota la prova que és possible donar enaquest cas, sinó també tota la prova que es podria exigir, que la felicitat és un bé: que lafelicitat de cada persona és un bé per a aquella persona, i que la felicitat general és,doncs, un bé per a la suma de totes les persones. Amb això la felicitat adquireix un títollegítim a ser un dels fins de la conducta i, consegüentment, un dels criteris de la moral.

Però això per si sol no demostra que sigui el criteri únic. Per a ser-ho, semblarianecessari mostrar no solament que la gent desitja la felicitat, sinó també que no desitjamai res més. Ara, és ben palpable que la gent de fet desitja coses que en el llenguatgecorrent són decididament diferents de la felicitat. Desitgen, per exemple, la virtut i l’ab-sència de vici […].

John Stuart MILL. L’utilitarisme

2


2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents(entre cinc i quinze paraules en cada cas):[1 punt]

a) «felicitat»b) «criteri de la moral»

3. Expliqueu com intenta justificar John Stuart Mill que la felicitat general és l’únic fide la conducta. Feu referència als aspectes del pensament de Mill que siguin perti-nents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]

4. Compareu la concepció de John Stuart Mill de la moral (o d’allò que fa que una acciósigui bona) amb alguna altra concepció de la moral que es pugui trobar en la històriadel pensament. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «En cada momentestic moralment obligat/obligada a fer aquella acció que, d’entre totes les accionspossibles que jo puc fer, és la que contribuirà més a la felicitat general». Raoneu laresposta.[2 punts]

3

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


FilosofiaSèrie 1


Opció A

Nosaltres, els homes moderns, som els hereus de la vivisecció de la consciència i del’autotortura de la nostra naturalesa animal, dutes a terme durant mil·lennis […].L’home ha mirat amb «mals ulls» durant massa temps les seves inclinacions naturals, demanera que a l’últim s’han agermanat en ell amb la «mala consciència». Un intent inversseria possible en si mateix. Però, qui té prou força per a un intent com aquest? És a dir,qui té prou força per a agermanar amb la mala consciència les inclinacions no naturals,totes aquelles aspiracions que es refereixen al més enllà, a allò que és contrari als sentits,a allò contrari als instints, a allò contrari a la natura, a allò contrari a la bèstia; en unmot: els ideals que han existit fins ara, els ideals contraris a la vida, els ideals que calum-nien el món? […]. Algun dia, però, en una època més forta que l’actual, miserable ivacil·lant, ha de venir sens dubte a nosaltres l’home redemptor del gran amor i del granmenyspreu, l’esperit creador la força impulsiva del qual l’allunya una i altra vegada dequalsevol recés i de qualsevol més enllà […]. Aquest home del futur, que ens alliberaràtant de l’ideal que ha existit fins ara com d’allò que n’ha hagut de néixer, de la gran nàu-sea, de la voluntat del no-res, del nihilisme, aquest toc de campana del migdia i de lagran decisió que allibera altra vegada la voluntat, que retorna a la terra el seu objectiu ia l’home la seva esperança, aquest anticrist i aquest antinihilista, aquest que venç Déui també el no-res… ha de venir un dia…

Friedrich Wilhelm NIETZSCHE. La genealogia de la moral, II

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(entre cinquanta i cent paraules). [2 punts]

2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents(entre cinc i quinze paraules en cada cas): [1 punt]

a) «més enllà»b) «nihilisme»

3. Per què diu Nietzsche que «aquest home del futur […] ens alliberarà tant de l’ide-al que ha existit fins ara com d’allò que n’ha hagut de néixer, […] del nihilisme»?Feu referència als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, enca-ra que no apareguin explícitament en el text.[3 punts]

4. Compareu la concepció de Nietzsche de la naturalesa humana amb una altra con-cepció de la naturalesa humana que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «La moral éscontrària a les inclinacions naturals de l’ésser humà». Raoneu la resposta. [2 punts]

Opció B

Arquimedes, per moure la terra del seu lloc, només demanava un punt que fos fermi immòbil: així jo també podré concebre grans esperances si sóc prou afortunat per atrobar només una cosa que sigui certa i indubtable.

Suposo, doncs, que totes les coses que veig són falses. Estic convençut que mai noha existit res de tot el que la meva memòria plena d’enganys em presenta. Penso queestic mancat de sentits. Crec que el cos, la figura, l’extensió, el moviment i el lloc no sónaltra cosa que ficcions del meu esperit. Què podré considerar, doncs, com a veritable?Potser, només, que al món no hi ha res de cert.

Però, ¿què sé jo si no hi haurà alguna altra cosa diferent de les que acabo de con-siderar incertes, de la qual no es pugui tenir el més mínim dubte? ¿No pot ser que hihagi algun Déu, o algun altre poder, que posi aquests pensaments en el meu esperit?Això no és necessari, perquè potser jo sóc capaç de produir-los per mi mateix. I jo,almenys, ¿no sóc alguna cosa? Però, ja he negat que tingués sentits i cos; dubto tanma-teix, ¿i què en resulta d’això? ¿Sóc tan dependent del cos i dels sentits que sense ells nopodria ser? Però, m’he convençut que no hi havia res de res en el món: ni cel, ni terra,ni esperits, ni cossos; ¿no estic, doncs, convençut que jo tampoc no existeixo? De capmanera; si jo estic convençut d’alguna cosa o si jo simplement penso alguna cosa,

2

aleshores indubtablement jo sóc […]. Després de pensar-ho bé i examinar-ho tot ambmolt de compte, finalment cal concloure i donar per cert que aquesta proposició: «josóc, jo existeixo», és necessàriament vertadera, cada vegada que la pronuncio o la con-cebo en el meu esperit.

René DESCARTES. Meditacions metafísiques, II

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(entre cinquanta i cent paraules). [2 punts]


a) «extensió»b) «concebo en el meu esperit»

3. Per què diu Descartes en aquest punt de la segona meditació que «crec que el cos,la figura, l’extensió, el moviment i el lloc no són altra cosa que ficcions del meuesperit»? Feu referència als aspectes del pensament de Descartes que siguin perti-nents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]

4. Compareu la concepció de Descartes del paper dels sentits en la justificació del conei-xement amb una altra concepció del paper dels sentits en la justificació del coneixe-ment que es pugui trobar en la història del pensament.[2 punts]

5. Un grup de neurocientífics amb els coneixements adequats podrien, teòricament,fer arribar estímuls a un cervell de manera que es produïssin sensacions que fossincom les que vosaltres teniu ara mateix mentre feu aquest examen. Tenint en comp-te això, indiqueu si sabeu si és veritat o no l’afirmació següent: «Jo tinc mans i bra-ços, i ara estic fent un examen i no sóc un cervell en un laboratori adequadamentestimulat». Raoneu la resposta.[2 punts]

3

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya

Proves dʼAccés a la Universitat. Curs 2009-2010

Història de la filosofiaSèrie 1


Opció A

Però l’argument més fort contra la intervenció de la col·lectivitat en la conductapurament personal és que, quan hi intervé, és molt probable que ho faci malament i forade lloc. En qüestions de moralitat social, de deure envers els altres, l’opinió del públic(és a dir, la de la majoria dominant), tot i que sovint és incorrecta, encara amb més fre-qüència sol ser correcta, perquè en aquestes qüestions el públic no fa més que jutjar elsseus propis interessos, és a dir, de quina manera l’afectaria un determinat tipus de con-ducta, si se’n permetés la pràctica. Però l’opinió d’una majoria imposada com a llei a laminoria, quan es tracta de la conducta personal, és tan probable que sigui correcta comincorrecta, perquè en aquestes ocasions «opinió pública» significa, en el millor delscasos, l’opinió d’uns quants sobre el que és bo o dolent per a altres; i, molt sovint, ni tansols no significa això, ja que el públic, passant per alt amb la més perfecta indiferènciael plaer o la conveniència d’aquells la conducta dels quals censura, només considera laseva pròpia preferència. Hi ha moltes persones que consideren com una ofensa contraelles qualsevol conducta que els desplau, i la prenen com un ultratge als seus sentiments;com aquell fanàtic religiós que, acusat de tractar amb menyspreu els sentiments religio-sos dels altres, responia que eren ells els qui tractaven els seus amb menyspreu en per-sistir en el seu culte o credo abominable. Però no hi ha paritat entre el sentiment d’unapersona vers la seva pròpia opinió i el d’una altra que se senti ofesa perquè es professaaquesta opinió; com tampoc no n’hi ha entre el desig d’un lladre d’agafar una bossa i eldesig que el seu posseïdor legítim té de conservar-la. I les preferències d’una persona sóntan seves com la seva opinió o la seva bossa.

John Stuart MILL. Sobre la llibertat, IV

1. Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principalsdel text i com hi apareixen relacionades.[2 punts]

2. Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat quetenen en el text els mots o expressions següents: [1 punt]

a) «conducta purament personal»b) «paritat»

3. Expliqueu per què Mill pensa que cal posar límits a la intervenció de la col·lectivi-tat en la conducta personal i sobre quina base considera que cal establir aquestslímits. (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill quesiguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la concepció de Mill d’allò que fa que una societat sigui justa amb algu-na altra concepció d’allò que fa que una societat sigui justa que es pugui trobar enla història del pensament occidental. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «L’opinió de lamajoria no es pot imposar mai com a llei a una minoria». Raoneu la resposta. [2 punts]

Opció B

Sóc, doncs, una cosa de veritat, i que existeix de veritat; però, quina cosa? Ja ho hedit: una cosa que pensa. I què més? Miraré de buscar més intensament en la imaginacióper a esbrinar si no sóc alguna cosa més. Certament, no sóc aquesta combinació demembres que anomenem cos humà […] perquè ja he suposat que […] això no era res;i, tanmateix, sense canviar aquesta suposició m’adono que no deixo d’estar segur que josóc alguna cosa.

[…] Sé que jo existeixo, i vull saber què és aquest «jo» que sé que existeix. És clar quela concepció de mi mateix a la qual he arribat no depèn de les coses que encara no sé siexisteixen i, per consegüent, encara amb més motiu no depèn de cap de les coses que lameva imaginació es figura. I els mateixos termes «figurar-se» i «imaginar» m’adverteixenel meu error: en efecte, estaria inventant si imaginés ser alguna cosa, perquè imaginar éscontemplar la figura o la imatge d’una cosa corpòria. Ara bé: sé del cert que jo existeixoi sé també que totes les imatges (i, en general, totes les coses que es refereixen a la natu-ralesa dels cossos) potser són només somnis o quimeres. En conseqüència, veig clara-ment que és tan absurd dir «usaré la meva imaginació per a conèixer més distintamentquè sóc» com ho seria dir «ara estic despert i percebo una cosa real i vertadera, però com

2

que no la percebo encara prou nítidament, m’adormiré per tal que els meus somnis mela presentin amb més veritat i evidència». Així doncs, sé amb certesa que res del que puccomprendre per mitjà de la imaginació no pertany al coneixement que tinc de mimateix, i que cal que allunyi el meu esperit d’aquesta manera de concebre, per tal queell mateix pugui conèixer distintament la seva pròpia naturalesa.


1. Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principalsdel text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]


a) «imaginació»b) «cosa corpòria»

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text i de la comparació que s’hi estableix:«és tan absurd dir “usaré la meva imaginació per a conèixer més distintament quèsóc” com ho seria dir “ara estic despert i percebo una cosa real i vertadera, però comque no la percebo encara prou nítidament, m’adormiré per tal que els meus som-nis me la presentin amb més veritat i evidència”». (En la resposta, heu de referir-vosals aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apa-reguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la concepció de Descartes del coneixement amb una altra concepció delconeixement que es pugui trobar en la història del pensament occidental. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Per a conèixer-me a mi mateix, per a saber quina mena d’entitat sóc, només em cal usar la reflexiói el raonament». Raoneu la resposta. [2 punts]

3

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya




Opció A

Ara bé, és palpable que de fet la gent desitja coses que, en el llenguatge corrent, sóndecididament diferents de la felicitat. Desitja, per exemple, la virtut i l’absència de vici,realment no menys que el plaer i l’absència de dolor. El desig de virtut no és tan univer-sal, però és un fet tan autèntic com el desig de felicitat. D’aquí ve que els que s’oposen alcriteri utilitarista considerin que tenen dret a inferir que hi ha altres fins de l’acció huma-na, a més de la felicitat, i que la felicitat no és el criteri d’aprovació i desaprovació.

Però nega la doctrina utilitarista que la gent desitgi la virtut, o manté que la virtutno és una cosa que calgui desitjar? Ben bé al contrari. Sosté no solament que cal desit-jar la virtut, sinó que cal desitjar-la desinteressadament, per si mateixa.

[…] Aquesta opinió no s’aparta de cap manera del principi de la Felicitat.

John Stuart MILL. L’utilitarisme, IV



a) «felicitat»b) «desitjar-la per si mateixa»

3. Expliqueu per què Mill afirma que el fet que es desitgi la virtut per si mateixa nocomporta cap problema per a la doctrina utilitarista. (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apare-guin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la proposta de Mill sobre com hem d’actuar amb una altra propostasobre com hem d’actuar que hagi formulat algun altre filòsof destacat de la històriade la filosofia occidental.[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Tot allò que ésmoralment bo produeix felicitat». Raoneu la resposta. [2 punts]

Opció B

El nostre autor pensa «que no es podria haver fet cap descobriment més afortunatper a decidir totes les controvèrsies relatives a les idees que el següent: que les idees sem-pre van precedides d’impressions, i que tota idea primer apareix en una impressió ambquè es correspon. Aquestes darreres percepcions són tan clares i evidents que no adme-ten controvèrsia, si bé moltes de les nostres idees són tan fosques que és quasi impossi-ble —fins i tot per a la ment que les forma— de dir-ne exactament la naturalesa i lacomposició». D’acord amb això, quan una idea és ambigua, el nostre autor apel·la sem-pre a la impressió, que ha de tornar-la clara i precisa. I quan sospita que un terme filo-sòfic no té cap idea annexa (com passa massa sovint), pregunta sempre: «de quinaimpressió deriva aquesta idea?». I en cas de no poder-la remetre a cap impressió, con-clou que el terme està totalment mancat de significat.



2


a) «impressió»b) «idea annexa a un terme»

3. Expliqueu el sentit de les frases següents del text: «[…] pregunta sempre: “de quinaimpressió deriva aquesta idea?”. I en cas de no poder-la remetre a cap impressió,conclou que el terme està totalment mancat de significat». (En la resposta, heu dereferir-vos als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara queno apareguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la noció de idea de Hume amb la de Plató. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Tot el que sé, hosé, directament o indirectament, per experiència». Raoneu la resposta. [2 punts]

3

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya




Opció A

L’ànima, en la mesura que la puguem concebre, no és res més que un sistema o unasuccessió de diferents percepcions, de fred i calor, amor i ira, pensaments i sensacions,totes unides, però sense identitat ni simplicitat perfecta. Descartes sostenia que el pen-sament era l’essència de la ment; no pas aquest o aquell pensament, sinó el pensamenten general. Això sembla absolutament inintel·ligible, ja que tot el que existeix és parti-cular; i per tant han de ser les diferents percepcions particulars les que componen lament. Dic componen la ment, no pas que li pertanyen. La ment no és una substància enla qual existeixen les percepcions de manera inherent. Aquesta noció és tan inintel·ligi-ble com la idea cartesiana que el pensament o la percepció en general és l’essència de lament. No tenim cap idea de substància de cap mena, ja que no tenim cap idea que noderivi d’alguna impressió, i no tenim cap impressió d’una substància, sigui material oespiritual. No coneixem res, llevat de les qualitats i percepcions particulars. Pel que fa ala idea d’un cos, un préssec, per exemple, és tan sols aquell gust, color, figura, grandària,consistència, etc., particulars. Així, la nostra idea d’una ment és només la de les percep-cions particulars, sense la noció de cap cosa anomenada «substància», sigui simple ocomposta.



2. Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat quetenen en el text els mots següents: [1 punt]

a) «substància»b) «simplicitat»

3. Per què afirma Hume que l’ànima «no és res més que un sistema o una successió dediferents percepcions […] sense identitat ni simplicitat perfecta»? (En la resposta,heu de referir-vos als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, enca-ra que no apareguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la concepció de Hume de l’ànima (o del jo) amb una altra concepció del’ànima (o del jo) que es pugui trobar en la història del pensament occidental. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «La nostra ànimano és una cosa que pensa o que sent, sinó una sèrie de pensaments o sentimentsparticulars». Raoneu la resposta. [2 punts]

Opció B

Què és, doncs, allò que coneixíem amb tanta distinció en aquell tros de cera?Certament, no pot ser res del que he notat mitjançant els sentits, ja que totes les cosespercebudes pel gust, l’olfacte, la vista, el tacte o l’oïda han canviat i, malgrat tot, continuahavent-hi la mateixa cera. Potser és el que ara penso, això és: que la cera no era ni aques-ta dolçor de mel, ni aquesta agradable olor de flors, ni aquesta blancor, ni aquesta figura,ni aquest so, sinó tan sols un cos que poc abans se’m manifestava sota aquestes formes i,ara, sota unes altres. Però, què és, parlant amb precisió, el que jo imagino quan la conce-bo d’aquesta manera? Considerem-ho atentament i, apartant totes les coses que no per-tanyen a la cera, vegem què en resta. Certament, només alguna cosa extensa, flexible imutable. […] Però, què és aquest tros de cera que només pot ser comprès per l’enteni-ment o per l’esperit? Sens dubte, és el mateix que veig, que toco, que imagino; en fi, és elmateix que conec des del començament. Ara bé, el que cal remarcar amb força és que lapercepció del tros de cera no és en absolut una visió, ni un tacte, ni una imaginació (i noho ha estat mai, tot i que abans ho semblés), sinó una inspecció de l’esperit […].


2


2. Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat quetenen en el text els mots següents: [1 punt]

a) «distinció»b) «esperit»

3. Per què afirma Descartes que «el que cal remarcar amb força és que la percepció deltros de cera no és en absolut una visió, ni un tacte, ni una imaginació […], sinó unainspecció de l’esperit»? (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensa-ment de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament enel text.)[3 punts]

4. Compareu la concepció de Descartes del paper de la raó en la justificació del conei-xement amb una altra concepció del paper de la raó en la justificació del coneixe-ment que es pugui trobar en la història del pensament occidental. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Les veritats sobreel món natural que coneixem, les coneixem per mitjà de l’ús de la raó». Raoneu laresposta. [2 punts]

3

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya

Proves d’Accés a la Universitat. Curs 2010-2011



Opció A

—Així, doncs —vaig dir—, hem arribat a port, amb molt d’esforç, i ens hem posatd’acord que les mateixes classes que hi ha a la ciutat estan també en l’ànima de cadas-cun, i en nombre igual.

—Així és.—No és també necessari, doncs, que de la mateixa manera que era sàvia la ciutat, i

pel mateix principi que ho era, així mateix, sigui savi també l’individu?—Per què no?—I que de la mateixa manera i pel mateix motiu que és valent l’individu, ho sigui

també la ciutat, i que el mateix passi en tot el que fa referència a la virtut?—Així ha de ser per força.—I, per tant, Glaucó, direm que un home és just de la mateixa manera que dèiem

que era justa la ciutat.—També això és totalment necessari.—Per altra banda, no hem oblidat que la ciutat era justa perquè cadascuna de les

seves tres classes hi feia allò que li era propi.—No crec que ho hàgim oblidat.—Així, doncs, hem de tenir present que cadascun de nosaltres només serà just i farà

allò que ha de fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa allò que li és propi.

PLATÓ. República, IV

1. Expliqueu breument (entre seixanta i vuitanta paraules) les idees principals del texti com hi apareixen relacionades.[2 punts]

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat quetenen en el text els mots o les expressions següents:[1 punt]

a) «ciutat sàvia»b) «classes»

3. Expliqueu el sentit i la justificació de la frase següent del text: «hem de tenir presentque cadascun de nosaltres només serà just i farà allò que ha de fer, si cadascuna deles parts de la seva naturalesa fa allò que li és propi». (En la resposta, us heu de refe-rir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apare-guin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la noció de la naturalesa humana de Plató amb una altra concepció dela naturalesa humana que es pugui trobar en la història del pensament occidental.[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Una personaactua adequadament només si fa que la raó sigui el que li guia l’acció». Argumenteula resposta.[2 punts]

Opció B

—Però, per què parleu vós encara d’ideals més nobles? Acceptem els fets: ha vençutel poble (o «els esclaus», o «la plebs», o «el ramat», o com vulgueu anomenar-ho) i, siaixò s’ha esdevingut mitjançant els jueus, oidà!, aleshores és que dins la història univer-sal cap poble mai no havia tingut una missió com aquesta. «Els senyors» han perdut. Haguanyat la moral de l’home vulgar. Hom pot considerar alhora aquesta victòria com unenverinament de la sang […]. Però, sens dubte, aquesta intoxicació ha reeixit. L’«allibe-rament» del gènere humà (el seu alliberament respecte als «senyors», vull dir) va perbon camí. Palesament, tot esdevé jueu, o cristià, o plebeu (tant se val quin mot s’empri!).L’avanç d’aquest enverinament a través de tot el cos de la humanitat sembla impossibled’aturar.

Friedrich NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

2

1. Expliqueu breument (entre seixanta i vuitanta paraules) les idees principals del texti com hi apareixen relacionades.[2 punts]

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat quetenen en el text els mots següents:[1 punt]

a) «senyors»b) «enverinament»

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «ha vençut el poble». (En la respos-ta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents,encara que no apareguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la noció de moral noble o ideals nobles de Nietzsche amb una altra con-cepció de la moral que es pugui trobar en la història del pensament occidental.[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «La moral pre-dominant avui dia és el tipus de moral que Nietzsche anomena moral dels esclaus».Argumenteu la resposta.[2 punts]

3

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya




Opció A

Ara bé, una teoria de la vida com aquesta provoca una aversió inveterada en moltsesperits, i certament en alguns dels més estimables pels seus sentiments i aspiracions.Suposar que la vida no té (diuen) altres fins més elevats que el plaer —ni cap objecte dedesig ni projecte millor ni més noble— ho consideren del tot mesquí i degradant, comuna doctrina digna només dels porcs, amb els quals es va comparar despectivament elsseguidors d’Epicur ja en la mateixa antiguitat […]. L’acusació suposa que els éssershumans no són sensibles a cap altre plaer llevat dels plaers dels porcs […]. Els humanstenen facultats més elevades que els apetits animals, i un cop en són conscients, no con-sideren com a felicitat res que no impliqui la seva gratificació […]. S’ha d’admetre, però,que en general els autors utilitaristes han situat la superioritat dels plaers mentals sobreels corporals principalment en el fet que són més permanents, més segurs, menys cos-tosos, etc. —és a dir, en els seus avantatges circumstancials, més que no en la seva natu-ralesa intrínseca […]. Reconèixer que algunes espècies de plaer són més desitjables i mésvaluoses que d’altres resulta del tot compatible amb el principi d’utilitat.

John Stuart MILL. L’utilitarisme

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text icom hi apareixen relacionades.[2 punts]

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat quetenen en el text les expressions següents:[1 punt]

a) «principi d’utilitat» b) «avantatges circumstancials»

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «Reconèixer que algunes espècies deplaer són més desitjables i més valuoses que d’altres resulta del tot compatible ambel principi d’utilitat». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensamentde Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la concepció de la moral de Mill amb la concepció de la moral d’un altrefilòsof/a destacat de la història de la filosofia occidental.[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «A vegades estemmoralment obligats a fer una determinada acció, tot i que aquesta acció no sigui laque generarà més plaer». Argumenteu la resposta.[2 punts]

Opció B

Aquesta és, doncs —vaig dir jo—, estimat Glaucó, la imatge completa que cal apli-car a les paraules que s’han dit abans, tot associant el món que se’ns apareix a través dela vista amb l’habitatge de la presó i la llum del foc que hi ha amb l’energia del sol; i sicompares la pujada al món de dalt i la contemplació dels objectes que hi ha amb l’as-cens de l’ànima cap al món intel·ligible no et desviaràs pas de la meva conjectura, ja queés aquesta la que desitges escoltar. Només la divinitat sap si per atzar resulta vertadera.És aquesta, doncs, la meva manera de veure la qüestió: en el món cognoscible la darre-ra idea que es percep és la del Bé i amb prou feines pot ser percebuda; un cop percebu-da, però, cal concloure que és la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots elséssers; en el món visible és ella la que va engendrar la llum i el seu sobirà; en el mónintel·ligible ella és la sobirana i la fornidora de veritat i d’intel·ligència, i que cal que lacontempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com enla pública.

PLATÓ. República, VII


2


a) «ànima»b) «món intel·ligible»

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «en el món cognoscible la darreraidea que es percep és la del Bé i amb prou feines pot ser percebuda». (En la respos-ta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, enca-ra que no apareguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la concepció platònica del paper de la raó en l’adquisició de coneixe-ment amb una altra concepció del paper de la raó en l’adquisició de coneixementque es pugui trobar en la història de la filosofia occidental.[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Per a saberactuar bé, cal tenir coneixement teòric de què és el bé». Argumenteu la resposta.[2 punts]

3

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya




Opció A

Imaginem-nos «l’enemic» tal com el concep l’home del ressentiment. En això con-sisteix precisament el seu acte, la seva creació: ell ha concebut «l’enemic pervers», el per-vers per antonomàsia, i aquest és de fet el seu concepte fonamental, a partir del qual s’imagina com a imatge invertida i contraposada un «home bo»…, que és ell mateix!

En l’home noble s’esdevé exactament el contrari: concep la idea fonamental de «bo»d’una forma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només apartir d’això es fa una idea d’allò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent» d’origennoble i aquella idea de «pervers» sorgida de la bóta de cervesa que és l’odi insaciable —el primer concepte és una creació posterior, una cosa secundària, un color comple-mentari, mentre que el segon concepte és quelcom d’original, el començament, l’acteveritable dins la concepció d’una moral dels esclaus— són molt diferents, per bé queambdós termes, «dolent» i «pervers», es contraposin en aparença a la mateixa idea de«bo». Tanmateix, la idea de «bo» no és la mateixa. Basta que hom es pregunti qui és prò-piament «pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta estricta ésaquesta: precisament l’«home bo» de l’altra moral, precisament el noble […], però aco-lorit, interpretat i vist del revés per l’ull enverinat del ressentiment.

Friedrich NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

1. Expliqueu breument (entre vuitanta i cent paraules) les idees principals del text icom hi apareixen relacionades.[2 punts]


a) «noble»b) «imatge invertida»

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «Aquest concepte de “dolent” d’ori-gen noble i aquella idea de “pervers” sorgida de la bóta de cervesa que és l’odi insa-ciable […] són molt diferents, per bé que ambdós termes, “dolent” i “pervers”, escontraposin en aparença a la mateixa idea de “bo”». (En la resposta, us heu de refe-rir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que noapareguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la concepció de la moralitat de Nietzsche amb la concepció de la mora-litat d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Seria desitjableque la moral imperant avui en dia fos el tipus de moral que Nietzsche anomenamoral noble». Argumenteu la resposta.[2 punts]

Opció B

Aquesta naturalesa [que Déu m’ha donat com a ésser compost de cos i ment] m’en-senya prou bé a fugir de les coses que em causen una sensació de dolor i a buscar les queem transmeten alguna sensació de plaer; però no veig que a part d’això m’ensenyique d’aquestes diferents percepcions dels sentits hàgim de concloure res tocant a lescoses que hi ha fora de nosaltres sense que la ment les hagi examinat curosament i ambmolta atenció. Ja que és només a la ment, em sembla, i no al compost de ment i cos, quepertany el coneixement de la veritat d’aquestes coses.

Així, tot i que una estrella no em produeixi una impressió més gran en l’ull que elfoc d’una petita espelma, no hi ha en mi cap facultat real o natural que m’indueixi acreure que no és més gran que aquest foc, sinó que simplement ho he jutjat així des depetit sense cap fonament racional. I si bé quan m’acosto al foc sento calor, i si m’hi acos-to una mica més també sento dolor, no hi ha cap raó que em pugui convèncer que en elfoc hi hagi cap cosa semblant a aquesta calor que sento, ni tampoc a aquest dolor.

DESCARTES. Meditacions metafísiques, VI

2

1. Expliqueu breument (entre vuitanta i cent paraules) les idees principals del text icom hi apareixen relacionades.[2 punts]


a) «ment»b) «cos»

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «Ja que és només a la ment […] i noal compost de ment i cos, que pertany el coneixement de la veritat d’aquestes coses».(En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguinpertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la concepció de Descartes del paper de la raó i dels sentits en el coneixe-ment amb una altra concepció del paper de la raó i dels sentits en el coneixementque es pugui trobar en la història de la filosofia occidental.[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Hi ha coses quesé, que no les puc haver après a partir de l’experiència». Argumenteu la resposta.[2 punts]

3

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya




OPCIÓ A

Observo que entre la ment i el cos hi ha una gran diferència en el fet que el cos per la sevanaturalesa és divisible, i la ment és completament indivisible. En efecte, quan considero lament, és a dir, a mi mateix només com una cosa que pensa, no en puc distingir cap part, sinóque em concebo com una cosa única i íntegra. I encara que sembla que tota la ment està unidaa tot el cos, si perdés un peu, un braç o qualsevol altra part del cos, sé que no per això se supri-miria cap part de la ment. I de les facultats de voler, de sentir, d’entendre, etc., no se’n pot dirpròpiament parts, perquè és una i la mateixa ment la que vol, sent, entén, etc. Però amb les cosesmaterials o extenses passa tot el contrari: ja que no n’hi ha cap que no es pugui dividir fàcil-ment en parts amb el pensament, i per això entenc que és divisible. I això bastaria per a ense -nyar-me que la ment és del tot diferent del cos, si no ho sabés ja d’abans.

René DESCARTES. Meditacions metafísiques, VI



a) «ment»b) «coses materials o extenses»

3. Expliqueu i justifiqueu per què afirma René Descartes en el text: «I això bastaria pera ensenyar-me que la ment és del tot diferent del cos, si no ho sabés ja d’abans». (Enla resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin per-tinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la concepció de l’ésser humà de Descartes amb una altra concepció del’ésser humà que es pugui trobar en la història de la filosofia occidental.[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Una persona ésidèntica al seu cos». Responeu d’una manera raonada.[2 punts]

OPCIÓ B

—[…] Un home serà just si observa el principi que hem exposat tantes vegades.—Així és.—I què? —li vaig dir—. Hi ha alguna cosa que enfosqueixi la nostra visió de la justícia i

que faci que sembli diferent de la que se’ns ha revelat a la ciutat?—No ho crec —va dir.—Hi ha una manera —vaig observar— d’assegurar-nos-en completament, si és que enca-

ra hi ha algun dubte en la nostra ànima: n’hi haurà prou amb comparar-la amb certes nocionscorrents. Per exemple, suposem que a la ciutat o a l’home que per naturalesa i criança s’hiassembla, se li confiés una certa quantitat de diners. Ens semblaria que aquest home se n’apro-piaria? […]

—No.—I, per tant, no estarà el nostre home ben lluny de cometre sacrilegis, robatoris o traïcions

privades o públiques contra els amics o contra les ciutats?—Ben lluny.[…]— I la causa de tot això no és que cada part de la seva naturalesa fa el que li toca, tant pel

que fa a governar com pel que fa a obeir?—Aquesta n’és la causa i no una altra cosa.—Tractaràs, doncs, d’esbrinar si la justícia és una cosa diferent d’aquesta virtut que pro-

dueix tals homes i tals ciutats?—No, per Zeus —va dir.—Hem acomplert del tot, doncs, el nostre somni: aquell pressentiment que ens deia que,

quan anéssim fundant la nostra ciutat, podríem, amb l’ajut d’algun déu, trobar un cert princi-pi i imatge de la justícia.

2

—Ben cert.—Teníem, efectivament, Glaucó, una certa semblança de la justícia, que, per això, ens ha

estat de profit: el principi que qui per naturalesa és sabater ha de fer sabates i no una altra cosa,i qui és constructor, construccions, i així tots els altres.

—Així sembla.—I en realitat la justícia sembla que és això, però no pel que fa a l’acció exterior de l’ho-

me, sinó a la interior sobre si mateix.

PLATÓ. La República, IV



a) «justícia»b) «part de la seva naturalesa»

3. Per què diu Plató que «la justícia sembla que és això, però no pel que fa a l’accióexterior de l’home, sinó a la interior sobre si mateix»? (En la resposta, us heu dereferir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apa-reguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la concepció de Plató sobre què és el que fa que una persona sigui justaamb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a de la història dela filosofia occidental. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Perquè unasocietat sigui justa cal que cadascun dels seus membres es dediqui a allò que, d’acordamb les seves aptituds naturals, sap fer millor». Responeu d’una manera raonada.[2 punts]

3

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya




OPCIÓ A

Ara ja podem determinar fàcilment els respectius límits i funcions de la raó i del gust. Laprimera ens dóna coneixement de la veritat i de la falsedat; el segon proporciona el sentimentde la bellesa i la lletjor, del vici i la virtut. L’una descobreix els objectes com realment es trobena la naturalesa, sense afegir-los ni llevar-los res; l’altre posseeix una facultat productiva que,embellint o embrutant els objectes naturals amb colors manllevats del sentiment intern, d’al-guna manera crea un nou objecte. La raó, freda i indiferent, no ens indueix a actuar i solamentdirigeix l’impuls que rep de l’apetit o la inclinació, mostrant-nos el camí per a arribar a la feli-citat o per a evitar la infelicitat. I el gust, que proporciona plaer o dolor, i amb això és la causade la felicitat o la infelicitat, ens indueix a actuar i és el primer ressort o impuls del desig i lavolició.


1. Expliqueu breument (entre cinquanta i vuitanta paraules) les idees principals deltext i com hi apareixen relacionades.[2 punts]


a) «freda»b) «volició»

3. Per què diu David Hume que «La raó, freda i indiferent, no ens indueix a actuar isolament dirigeix l’impuls que rep de l’apetit o la inclinació»? (En la resposta, usheu de referir als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encaraque no apareguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la concepció de Hume del paper de la raó en l’acció moral amb una altraconcepció del paper de la raó en l’acció moral que es pugui trobar en la història dela filosofia occidental.[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Qui actua usantla raó, actua moralment». Responeu d’una manera raonada.[2 punts]

OPCIÓ B

[…] si quan estic despert tot de sobte se m’aparegués i em desaparegués algú com passaamb les imatges que veig dormint, de manera que no pogués adonar-me ni d’on ve ni a on va,no seria gens desenraonat pensar que es tractava d’un fantasma en el meu cervell, semblantals que s’hi formen quan dormo, més que no d’una persona de veritat. Però quan percebo cosesque sé distintament d’on vénen i on són, i quan se m’apareixen, i puc lligar sense interrupció lasensació actual amb la resta de la meva vida, estic completament segur que les he percebutestant despert i no en somnis. I no he de dubtar de cap manera de la veritat d’aquestes coses, sidesprés d’haver apeŀlat a tots els meus sentits, la meva memòria i el meu enteniment per exa-minar-les, cap d’ells m’ha informat de res que estigui en contradicció amb cap dels altres. I ésque del fet que Déu no enganya se segueix necessàriament que en això no estic enganyat.

Però com que la necessitat dels afers pràctics ens obliga sovint a prendre decisions abansno hem tingut temps d’examinar-los curosament, s’ha d’admetre que la vida humana sovint éssusceptible d’errar en coses particulars […].

René DESCARTES. Meditacions metafísiques, VI

1. Expliqueu breument (entre cinquanta i vuitanta paraules) les idees principals deltext i com hi apareixen relacionades.[2 punts]

2


a) «enteniment»b) «contradicció»

3. Expliqueu quines raons té René Descartes per a afirmar que «del fet que Déu noenga nya se segueix necessàriament que en això no estic enganyat». (En la resposta,us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents,encara que no apareguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu com justifica Descartes que puguem conèixer el món físic amb com con-cep el coneixement del món físic un altre autor/a de la història de la filosofia occi-dental.[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Tinc bonesraons per a pensar que, encara que potser no totes, la majoria de les coses que crecsón vertaderes». Responeu d’una manera raonada.[2 punts]

3

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya




OPCIÓ A

Què és, doncs, la veritat? És un exèrcit mòbil de metàfores, metonímies, antropomorfis-mes; en resum, una suma de relacions humanes que foren augmentades, transmeses, adorna-des, de forma poètica i retòrica, i que, després d’un llarg ús, a un poble li semblen estables,canòniques i vinculants: les veritats són iŀlusions que s’ha oblidat que ho són, metàfores quehan esdevingut desgastades i sense força sensible, monedes que han perdut la imatge i que aranomés compten com a metall, però ja no com a monedes. Continuem sense saber d’on ve l’im-puls cap a la veritat, perquè fins ara només hem sentit parlar de l’obligació de ser veraç que lasocietat estableix per existir, és a dir, de l’obligació d’utilitzar les metàfores usuals; expressat deforma moral: de l’obligació de mentir segons una convenció establerta, de mentir en ramat enun estil vinculant per a tots. Llavors l’home oblida, és clar, que aquesta és la seva situació; i men-teix, doncs, de la forma indicada, inconscientment i seguint hàbits seculars —i precisament através d’aquesta inconsciència, precisament a través d’aquest oblidar, arriba al sentiment de laveritat. En el sentiment d’estar obligat a designar una cosa com a «vermella», una altra com a«freda», una tercera com a «muda», es desvetlla una propensió moral cap a la veritat.

Friedrich NIETZSCHE. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral



a) «metàfores»b) «propensió moral cap a la veritat»

3. Expliqueu el sentit i la justificació de Friedrich Nietzsche de la frase següent del text:«les veritats són iŀlusions que s’ha oblidat que ho són». (En la resposta, us heu dereferir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que noapareguin explícitament en el text.) [3 punts]

4. Compareu la concepció de la veritat de Nietzsche amb una altra concepció de laveritat que es pugui trobar en la història del pensament occidental.[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Hi ha enunciatscom ara, per exemple, “Barcelona té més habitants que Edimburg”, que són veritatobjectivament i no sols com a resultat de convencions o imposicions socials».Responeu d’una manera raonada.[2 punts]

OPCIÓ B

Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment es mouimmediatament per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre la sego-na bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte i d’una mane-ra independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot desprésd’haver tingut l’experiència de molts efectes repetits d’aquest tipus, no hi ha cap argument queem determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb 1’experiència passada. Els poders mit-jançant els quals operen els cossos són totalment desconeguts. Nosaltres en percebem nomésles qualitats sensibles. I quina raó tenim per a pensar que els mateixos poders hagin d’estar sem-pre connectats amb les mateixes qualitats sensibles?

Així, doncs, no és la raó la guia de la vida, sinó el costum. Només ell determina la ment, entots els casos, a suposar que el futur estarà d’acord amb el passat. Per més fàcil que pugui sem-blar aquest pas, la raó no el podria dur mai a terme.



2


a) «qualitats sensibles»b) «la raó»

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «Per més fàcil que pugui semblaraquest pas, la raó no el podria dur mai a terme». (En la resposta, us heu de referirals aspectes del pensament de David Hume que siguin pertinents, encara que noapareguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la concepció de Hume del paper dels sentits en el coneixement amb unaaltra concepció del paper dels sentits en el coneixement que es pugui trobar en lahistòria del pensament occidental.[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «L’experiènciaens demostra que la naturalesa és regular i que en el futur es comportarà igual queho ha fet en el passat». Responeu d’una manera raonada.[2 punts]

3

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya




OPCIÓ A

A ningú no se li acudiria pensar que la voluntat de la societat pugui ser que el poder legislatiu tingui facultat per a destruir allò que hom havia previst que protegís, i per la qual cosa els homes entraren en societat i se sotmeteren a uns legisladors designats per ells mateixos. Sempre que els legisladors intentin d’arrabassar i de destruir la propietat del poble, o de reduir els homes a la con-dició d’esclaus sota un poder arbitrari, es posen en estat de guerra amb el poble, i aquest, a partir d’aleshores, resta eximit de tota obediència i pot acollir-se al refugi comú que Déu ha ofert a tots els homes contra la força i la violència. Sempre, doncs, que el poder legislatiu transgredeixi aquesta norma fonamental de la societat, i, ja sigui per ambició, per por, per insensatesa o per corrupció, intenti d’atribuir-se o de lliurar a mans d’un altre un poder absolut damunt les vides, les llibertats i els béns del poble, haurà traït la confiança atorgada i haurà posat el poder que el poble li havia concedit al servei d’objectius ben oposats, de tal manera que el poble recuperarà aquell poder i tindrà dret a recobrar la llibertat inicial, i, amb la designació d’un nou cos legislatiu (el que cregui més convenient), procurar per la seva pròpia seguretat i protecció, ja que és amb aquest fi que els homes són dins la societat.

John Locke, Segon tractat sobre el govern civil, capítol xix

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

[2 punts]

2

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents:

[1 punt]

a) «poder legislatiu» b) «estat de guerra»

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text i les raons de John Locke per a afirmar-la: «Sempre, doncs, que el poder legislatiu transgredeixi aquesta norma fonamental […] haurà posat el poder que el poble li havia concedit al servei d’objectius ben oposats, de tal manera que el poble recuperarà aquell poder i tindrà dret a recobrar la llibertat inicial […]» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

4. Compareu la concepció de Locke sobre què dóna legitimitat a un govern amb la concep-ció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Si cadascú pensés que té dret a desobeir el govern sempre que cregui que el govern no actua d’acord amb les finalitats per a les quals es va establir, tothom trobaria sempre excuses per a desobeir, i el govern seria feble i incapaç de proporcionar seguretat i estabilitat als ciutadans.» Responeu d’una manera raonada.

[2 punts]

OPCIÓ B

Ara que sé que totes les coses que concebo clarament i distintament Déu pot fer que siguin tal com jo les concebo, és suficient poder concebre una cosa sense una altra de manera clara i distinta per a tenir la certesa que l’una és diferent de l’altra, perquè, si més no per mitjà de l’omnipotència divina, es podria donar una cosa sense l’altra […]. Per tant, a partir del fet que sé que existeixo i que m’adono que l’única cosa que pertany a la meva naturalesa és que sóc una cosa que pensa, concloc amb certesa que la meva essència rau solament en això: que sóc una cosa que pensa o una substància que no té per essència o naturalesa res més que pensar. I bé pot ser que jo tingui un cos estretament unit a mi […]; tanmateix, pel fet que d’una banda tinc una idea clara i distinta de mi mateix com a cosa que només pensa i és inextensa, i d’altra banda una idea distinta del cos com una cosa que només és extensa i no pensa, és clar que jo, és a dir, l’ànima per la qual sóc el que sóc, és plenament i veritablement distinta del cos, i que pot existir sense ell.

René Descartes. Meditacions metafísiques, vi

3


[2 punts]


[1 punt]

a) «de manera clara»b) «a la meva naturalesa»

3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons René Descartes, de la frase següent del text: «[…] és clar que jo, és a dir, l’ànima per la qual sóc el que sóc, és plenament i veritable-ment distinta del cos, i que pot existir sense ell.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

4. Compareu la concepció de la relació entre ment i cos de Descartes amb la concepció de la relació entre ment i cos (o entre ànima i cos) d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «El que determina que jo sigui jo és la continuïtat de la meva consciència, no la del meu cos.» Responeu d’una manera raonada.

[2 punts]

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya




OPCIÓ A

[…] i es van aferrar a aquesta inversió amb les dents, les dents de l’odi més abismal (l’odi de la impotència), tot dient, «els desgraciats són els bons; els pobres, impotents i febles són els únics bons; els que pateixen, els necessitats, els malalts, els lletjos són els únics que són piadosos, els únics que estan beneïts per Déu, i sols per a ells hi ha benaurança —i vosaltres, els poderosos i nobles sou, pel contrari, els malvats, els cruels, els lascius, els insaciables, els ateus per a tota l’eternitat; i vosaltres sereu també per a tota l’eternitat els desventurats, els maleïts i els con-demnats!»… Se sap qui va heretar aquesta transvaloració jueva… […] Recordo la frase que vaig escriure en una altra ocasió […] —que amb els jueus comença la revolta dels esclaus pel que fa a la moralitat: la revolta que té una història de dos mil anys darrere seu i que ara nosaltres ja no percebem perquè ha triomfat.

Friedrich Wilhelm Nietzsche. La genealogia de la moral, part i


[2 punts]

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

[1 punt]

a) «transvaloració»b) «esclaus»

2

3. Expliqueu el sentit de l’afirmació de Friedrich Wilhelm Nietzsche en el fragment següent del text i les raons que té per a fer-la: «la revolta que té una història de dos mil anys dar-rere seu i que ara nosaltres ja no percebem perquè ha triomfat.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

4. Compareu la concepció de Nietzsche sobre la moral amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Els valors imperants en la societat europea actual són en bona part els valors de la moral cristiana (encara que molta gent no es consideri religiosa).» Responeu d’una manera raonada.

[2 punts]

OPCIÓ B

Cal comparar la regió que ens és revelada per la vista amb l’estança de la presó, la llum del foc que hi ha en ella amb el poder del sol. I si compares la pujada i la contemplació de les coses de dalt amb l’ascenció de l’ànima cap al món inteŀligible, no t’apartaràs de la meva conjectura, ja que és aquesta la que vols sentir, i la que sols el déu sap si és o no correcta. És aquesta, doncs, la meva mane-ra de veure la qüestió: al cim de tot del món inteŀligible, i encara amb un gran esforç, s’hi veu la idea del bé. Ara, quan ha estat vista, se la reconeix a l’acte com a causa de tot el que és bell i recte, per tal com genera en el món visible la llum i el sol, i en el món inteŀligible ella és la sobirana i la productora de la veritat i l’enteniment. I el qui vulgui actuar assenyadament en la vida privada o pública cal que contempli aquesta idea.

Plató. La República, llibre vii, 517b-c


[2 punts]

3


[1 punt]

a) «món visible» b) «món inteŀligible»

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text i les raons de Plató per a afirmar-la: «[…] qui vulgui actuar assenyadament en la vida privada o pública cal que contempli aquesta idea.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

4. Compareu la concepció de Plató sobre el paper de la raó en el coneixement amb la con-cepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filo-sofia occidental.

[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Si algú sap com s’ha d’actuar, aleshores actuarà rectament.» Responeu d’una manera raonada.

[2 punts]

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya




OPCIÓ A

Suposo, doncs, que tot el que veig és fals i que mai no ha existit res de tot allò que la memòria, plena de mentides, em presenta. Així, doncs, no tinc sentits; el cos, la forma, l’extensió, el movi-ment i el lloc són quimeres. Què podré considerar, doncs, com a veritable? Potser, només, que al món no hi ha res de cert.

Però com sé jo que no hi ha alguna altra cosa, a part de les que tot just acabo de considerar incertes, de la qual ni tan sols es pugui dubtar? No hi haurà potser algun Déu o un altre poder que em posi aquests pensaments en la ment? No necessàriament, perquè potser jo mateix sóc capaç de produir-los. Però jo, no sóc almenys alguna cosa? Però acabo de negar que tingui sentits o un cos. I això no obstant dubto; perquè, què se’n segueix d’això? Fins a tal punt depenc del cos i dels sentits que no puc existir sense ells? Però m’he convençut que no hi havia res de res al món, ni cel, ni terra, ni esperits, ni cossos. I doncs, m’he convençut també que jo no existeixo? Certament no: si estic convençut d’alguna cosa o si penso alguna cosa, sens dubte existeixo. Però hi ha un ésser enganyador summament poderós i astut que ha posat tot el seu enginy a tenir-me constantment enganyat. No hi ha dubte, doncs, que, si m’enganya, és que existeixo. Que m’enganyi tant com vulgui, que no podrà mai fer que jo no existeixi mentre pensi que sóc alguna cosa. De manera que, un cop examinades totes les coses i amb tota cura, s’ha de concloure que aquesta proposició, «jo sóc, jo existeixo», ha de ser necessàriament vertadera sempre que la digui o la pensi mentalment.

René Descartes. Meditacions metafísiques, ii


[2 punts]

2

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

[1 punt]

a) «extensió»b) «quimeres»

3. Expliqueu per què René Descartes diu: «[…] hi ha un ésser enganyador summament poderós i astut que ha posat tot el seu enginy a tenir-me constantment enganyat. No hi ha dubte, doncs, que, si m’enganya, és que existeixo.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

4. Compareu la concepció de Descartes sobre quina és la fonamentació del coneixement amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «No hi ha cap propo-sició de la qual puguem tenir una certesa absoluta.» Responeu d’una manera raonada.

[2 punts]

OPCIÓ B

Les preguntes sobre els fins són preguntes sobre quines coses són desitjables. La doctrina utili-tarista és que la felicitat és desitjable i que és l’única cosa desitjable com a fi, totes les altres coses són només desitjables com a mitjans per a aquest fi […].

L’única prova que es pot donar que un objecte és visible és que de fet la gent el veu. L’única prova que es pot oferir que un so és audible és que la gent de fet el sent: i així pel que fa a les altres fonts de l’experiència. De manera semblant, entenc que l’única evidència que és possible aportar que una cosa és desitjable és que la gent realment la desitja. […] L’única raó que es pot donar a favor que la felicitat general és desitjable és que tota persona, en la mesura que creu que la pot assolir, desitja la pròpia felicitat. Doncs bé, com que això és un fet, no solament tenim tota la prova que és possible donar en aquest cas, sinó també tota la prova que es podria exigir, que la felicitat és un bé: que la felicitat de cada persona és un bé per a aquella persona, i que la felicitat general és, doncs, un bé per a la suma de totes les persones. Amb això, la felicitat adquireix un títol legítim de ser un dels fins de la conducta i, consegüentment, un dels criteris de la moral.

Però això per si sol no demostra que sigui el criteri únic. Per a ser-ho, semblaria necessari mos-trar no solament que la gent desitja la felicitat, sinó també que no desitja mai res més. Ara, és ben palpable que la gent de fet desitja coses que en el llenguatge corrent són decididament diferents de la felicitat. Desitgen, per exemple, la virtut i l’absència de vici […].

John Stuart Mill. L’utilitarisme, capítol iv

3


[2 punts]

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots o les expressions següents:

[1 punt]

a) «felicitat»b) «desitjable com a fi»

3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Stuart Mill, de l’afirmació següent: «la felicitat és desitjable i […] és l’única cosa desitjable com a fi». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

4. Compareu la concepció de Mill sobre el bé (o sobre allò que té valor per ell mateix) amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Del fet que tothom desitja la seva pròpia felicitat, se’n dedueix que cadascú ha d’actuar de la manera que més propiciï que hi hagi el màxim de felicitat general.» Responeu d’una manera raonada.

[2 punts]

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya

Proves d’accés a la universitat Convocatòria 2014

Història de la filosofia Sèrie 3


OPCIÓ A

No hi ha cap principi innat.[…]No hi ha una opinió més comunament acceptada que la que estableix que hi ha certs prin-

cipis, tant especulatius com pràctics […], universalment admesos per la humanitat, fet pel qual s’argumenta que es tracta d’impressions permanents que reben les ànimes dels homes en el primer moment de la seva existència, i que, d’una forma tan necessària com real, porten quan arriben al món, tal com passa amb qualsevol facultat inherent a l’ànima.

Aquest argument, extret de l’assentiment universal, té l’inconvenient següent: que encara que de fet fos cert que hi ha veritats admeses per tota la humanitat, això no provaria que fossin innates, mentre hi pugui haver una altra forma de mostrar com han arribat els homes a tenir aquest assen-timent universal en allò que tots admeten; cosa que em penso que es pot fer.

Però el pitjor és que aquest argument de l’assentiment universal, que s’utilitza per a provar principis innats, segons el meu parer demostra que no hi ha cap principi d’aquesta mena: perquè no hi ha cap principi al qual la humanitat assenteixi d’una manera universal. Començaré pels principis especulatius, exemplificats en aquells famosos principis de la demostració: «el que és, és» i «és impossible que una mateixa cosa sigui i no sigui», als quals cal atribuir, em penso, més que a cap altre, el títol d’innats. Aquests principis han adquirit tal reputació de ser màximes universal-ment acceptades que seria molt estrany que algú pogués posar-los en dubte. Tanmateix, em prenc la llibertat d’afirmar que aquestes proposicions són tan lluny de rebre l’assentiment universal que podem dir que una gran part de la humanitat les ignora.

John Locke. Assaig sobre l’enteniment humà, llibre i, capítol ii


[2 punts]

2


[1 punt]

a) «principis pràctics»b) «inherent a l’ànima»

3. Expliqueu el sentit de l’afirmació següent, de John Locke, i els arguments d’aquest autor per a justificar-la: «No hi ha cap principi innat.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no apareguin explíci-tament en el text.)

[3 punts]

4. Compareu la concepció de Locke sobre la possibilitat que hi hagi coneixement innat i el paper que aquest té en el coneixement general amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Si a un nen petit li parles sobre nombres i li vas ensenyant com fas sumes, al final ell també n’acabarà fent; però encara que parlis sobre nombres i facis moltes sumes davant d’un cadell de gat, el gat mai no sabrà sumar; per tant, els nens quan neixen ja saben coses que els permeten acabar sumant, i que els gats no saben; per tant, el coneixement innat existeix.» Responeu d’una manera raonada.

[2 punts]

OPCIÓ B

Suposem, doncs, que estem adormits i que totes aquestes particularitats, és a dir, que obrim els ulls, que belluguem el cap, que estenem les mans i altres coses semblants, no són més que falses iŀlusions; i pensem que potser ni les nostres mans ni tot el nostre cos són tal com nosaltres els veiem.

[…] tot i que aquestes coses generals, és a dir, ulls, cap, mans i coses semblants, poden ser imagi-nàries, cal afirmar que hi ha coses encara més simples i més universals que són vertaderes i existents, amb la mescla de les quals es formen —ni més ni menys com passa amb la barreja d’alguns colors veritables— totes les imatges de les coses que, vertaderes o reals, fingides o fantàstiques, ocupen els nostres pensaments. D’aquest gènere de coses n’és la naturalesa corporal en general i la seva extensió, així com la figura de les coses extenses, la seva quantitat o magnitud i el seu nombre, i també el lloc on es troben, el temps amb què es mesura la seva duració, i altres coses semblants.

Potser per això no seria una mala conclusió dir que la física, l’astronomia, la medicina i totes les altres ciències que depenen de la consideració de les coses compostes són molt dubtoses i insegures; però que l’aritmètica, la geometria i les altres ciències d’aquest gènere, que no tracten sinó de coses molt simples i molt generals, sense preocupar-se gaire si són a la natura o si no hi són, contenen coses certes i indubtables. Perquè tant si vetllo com si dormo, dos més tres faran sempre cinc […].

3

Tanmateix, fa molt de temps que tinc en el meu esperit una certa opinió segons la qual hi ha un Déu que ho pot tot […]. Ara, qui em pot assegurar que aquest Déu no ha fet precisament que no hi hagi ni terra ni cel, ni cap cos extens ni cap figura, ni magnitud ni lloc, i que, així i tot, jo tingui les sensacions d’aquestes coses, i que tot em sembli existir tal com jo ho veig? […] Potser Déu no ha volgut que jo m’enganyi d’aquesta manera, ja que es diu que és supremament bo. […]

Suposaré, doncs, que hi ha, no precisament un Déu […] sinó un geni maligne, tan poderós com astut, que ha posat tot el seu enginy a enganyar-me. Pensaré que el cel, l’aire, la terra, els colors, les figures, els sons i totes les coses exteriors que veiem no són més que enganys i iŀlusions que ell apro-fita per sorprendre la meva credulitat. […]

Suposo, doncs, que totes les coses que veig són falses; em persuadeixo que no ha existit mai res de tot allò que em representa la meva memòria, plena de mentides; penso que no tinc sentits; crec que el cos, la figura, l’extensió, el moviment i el lloc no són més que ficcions del meu esperit.

René Descartes. Meditacions metafísiques, i i ii


[2 punts]


[1 punt]

a) «extensió»b) «geni maligne»

3. Considereu les afirmacions següents de René Descartes en la segona meditació: «Suposo, doncs, que totes les coses que veig són falses» i «crec que el cos, la figura, l’extensió, el moviment i el lloc no són més que ficcions del meu esperit». Expliqueu les raons que té Descartes per a fer aquestes afirmacions en aquest punt de les Meditacions i exposeu breument quina resposta hi dóna en la resta de les Meditacions. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

4. Compareu la concepció de Descartes sobre la possibilitat d’obtenir coneixement segur amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Puc estar segur/a que ara estic fent un examen i que no estic simplement somniant que l’estic fent.» Responeu d’una manera raonada.

[2 punts]

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya

Proves d’accés a la universitat Convocatòria 2014

Història de la filosofia Sèrie 5


OPCIÓ A

—Per tant, tenim totalment acomplert el nostre somni: aquell pressentiment que ens deia que, tan bon punt comencéssim a fundar la nostra ciutat, trobaríem, amb l’ajut d’algun déu, un principi i model de la justícia.

—Doncs sí, és així.—El nostre principi que el qui per naturalesa és sabater ha de fer sabates i no pas res més, i el

qui és constructor, construccions, ha resultat ser una semblança de la justícia; i, per això, ens ha estat profitós.

—Ho sembla.—I la justícia sembla una cosa d’aquesta mena, però no pel que fa a les accions exteriors de l’ho-

me, sinó en relació amb l’activitat interior, de cara a l’individu en si mateix. L’home just no permet que cap de les parts de la seva ànima faci allò que és propi de les altres, i tot posant ordre en la seva pròpia casa, l’individu es domina i s’ordena, i és amic de si mateix, i es posa les tres parts en con-còrdia, ordenadament com els tres termes d’una harmonia, el to baix, l’alt i el mitjà, i els que hi hagi encara entre aquests. Quan ho hagi enllaçat tot en un to temperat i ple d’harmonia, i sigui una unitat i no una multiplicitat, aleshores podrà fer allò que li calgui fer, ja sigui treballar per enriquir-se, o tenir cura del seu cos, o actuar en política. En tots aquests afers anomenarà justa i bona l’acció que produeix i conserva aquest estat de l’ànima; i anomenarà saviesa el saber que inspira aquesta acció; contràriament, anomenarà injusta l’acció que destrueix aquest estat, i ignorància l’opinió que ins-pira aquesta acció.

—Tens tota la raó, Sòcrates —va dir ell.—D’acord —vaig dir—; crec que si afirmem que hem descobert l’home just i la ciutat justa i

la justícia que hi ha en ells, de cap manera no es podria dir que mentim.—No, per Zeus! —va dir ell.—Ho afirmem, doncs?—Ho afirmem.

Plató. La República, llibre iv

2


[2 punts]


[1 punt]

a) «ànima»b) «la seva pròpia casa»

3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons Plató, de la frase següent del text: «[…] si afir-mem que hem descobert l’home just i la ciutat justa i la justícia que hi ha en ells, de cap manera no es podria dir que mentim.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

4. Compareu la concepció de Plató sobre què és el que fa que una societat sigui justa amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «És millor viure en una societat on a cadascú se li assigni una feina que es correspongui amb les seves capacitats naturals i la seva educació, que no en una societat on cadascú faci la feina que vulgui o l’interessi, tant si està capacitat per a fer-la com si no.» Responeu d’una manera raonada.

[2 punts]

OPCIÓ B

Els humans tenen facultats més elevades que els apetits animals i, un cop en són conscients, no contemplen com a felicitat res que no impliqui la seva gratificació. […]

És totalment compatible amb el principi d’utilitat reconèixer que alguns tipus de plaer són més desitjables i més valuosos que altres. Seria absurd que, mentre que en la valoració de totes les altres coses es té en compte tant la quantitat com la qualitat, se suposés que en la valoració dels plaers només cal tenir en compte la quantitat.

[…] és un fet del tot inqüestionable que aquells qui estan igualment familiaritzats amb tots dos plaers, i són igualment capaços d’apreciar-los, donen una prioritat molt més elevada a la forma de vida en què s’exerciten les facultats superiors. Poques criatures humanes consentirien que se’ls con-vertís en animals inferiors a canvi de la promesa que obtindrien tots els plaers que pot tenir una bès-tia; cap ésser humà inteŀligent no acceptaria ser un ximple, ni una persona instruïda ser un ignorant,

3

ni cap persona sensible i recta ser egoista i infame, per més que els puguin persuadir que un ximple, un babau o un brètol està més satisfet amb el que li ha tocat que no pas ho estan ells amb el que els ha tocat a ells. No renunciarien a allò que posseeixen de més que ell, per saciar de la forma més com-pleta possible els desitjos que tenen en comú amb ell. […] És millor ser una persona insatisfeta que un porc satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet. I si el ximple o el porc opinen de forma diferent, és perquè només coneixen el seu propi costat de la qüestió. L’altra part, en aquesta comparació, coneix tots dos costats.

John Stuart Mill. L’utilitarisme, capítol ii


[2 punts]


[1 punt]

a) «apetits animals» b) «felicitat»

3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Stuart Mill, de la frase següent del text: «És totalment compatible amb el principi d’utilitat reconèixer que alguns tipus de plaer són més desitjables i més valuosos que altres.» (En la resposta, us heu de referir als aspec-tes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

4. Compareu la concepció de Mill sobre com hem d’actuar amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «És millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet.» Responeu d’una manera raonada.

[2 punts]

OPCIÓ A Districte universitari de Catalunya · determinades formes i exigències de la cultura o...

Documents

Transcript of OPCIÓ A Districte universitari de Catalunya · determinades formes i exigències de la cultura o...