Onze Metres: Número Zero | Maig 2014

Pere Alsina i Juanjo Gibaja

“Hi hauria d’haver tres clubs de futbol a Vic i dos a Manlleu”

subdelegats de la fcf a osonapàgina 21

Reportatge Els últims camps de sorra d’Osona

pàgina 6

L’àrbitre Conversa amb Òscar Sánchez

pàgina 29

Més Futbol Torneig Mic 2014 a la Costa Brava

pàgina 36

Número 0 Maig 2014

SUMARI- 2 -

4 Imatges del mes

5 Editorial

6 Reportatge | Sobre l’última terra d’Osona

9 Manlleu

12 Vic

15 Catalana

18 Futbol Femení

20 Futbol Base

21 Entrevista | Pere Alsina i Juanjo Gibaja

imatges del mes - 4 -

La revista s’inicia com una proposta de Treball de Final de Grau de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona ··· EDICIÓ: Guillem Sánchez, Aitor Fuentes i Laura Alberch ··· FOTOGRAFIA: Laura Alberch i Guillem Sánchez ··· REDACCIÓ: Guillem Sánchez i Laura Alberch ··· COL·LABORADORS: Pol Ballús, Jordi de Planell, Josep Tió, Eva Solà i Miquel Vinyet ··· CORRECCIÓ I TRADUCCIÓ: Aitor Fuentes ··· DISSENY DEL LOGOTIP: Edgar Ortega | FACEBOOK: facebook.com/pages/OnzeMetres ··· TWITTER: @onzemetres ··· E-MAIL: [email protected] ··· WEB: onzemetres.cat

maig 2014

gentilesa de titorrent

Neix un nou projecte periodístic

editorial- 5 -

El periodisme és una professió màgica. Si hi ha voluntat, ganes, il·lusió i mitjans és possible fer realitat el teu projecte i crear, després de molts mesos i setmanes de feina, una nova revista digital de futbol a la comarca d’Osona, I això és el que ha succeït. Gràcies a la feina de moltes persones, avui podem fer públic el número zero del projecte ‘Onze Metres’ i que tothom el pugui consultar.Anem per passos. Aquesta revista és el resultat, primer de tot, d’un Treball de Final de Grau (TFG) de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. El context acadèmic ens ha estat de gran utilitat per treballar amb els mitjans de la universitat, gaudir de l’ajuda i suport de professors i professionals del periodisme i aprofitar el mètode de treball continu per avançar en la feina de mica en mica però sense aturar-nos.Ara bé, aquest projecte no vol quedar-se encasellat a la univer-sitat, que ens ha servit com a impulsor, sinó que vol convertir-se en un nou mitjà de comuni-cació periòdic, en el cas que encara no ho sigui. La voluntat dels membres que hem tirat endavant la revista és continuar amb la producció de números i continguts en un futur pràcticament immediat i aprofitar la gran quantitat d’informació que genera el futbol comarcal territorial i de base per fer-la arribar als nostres lectors.Perquè ‘Onze Metres’ està elaborada tenint sempre present a qui ens estem dirigint i quines necessitats informatives li cobrim amb la nostra feina i dedicació absoluta cap al món del futbol, una cobertura que, fins ara, no existia a la comarca més enllà dels mitjans de comunicació tradicionals que no poden abastar el total de temes interessants que sorgeixen al voltant dels clubs de futbol d’Osona, els seus jugadors i les seves institucions.

És moment d’agrair també la col·laboració que hem obtingut d’alguns clubs de futbol de la comarca, que han entès i comprès que el nostre és un projecte rigorós, honest i independent. En resum, allò que hauria de ser qualsevol projecte periodístic. D’aquells que no hem rebut cap

resposta, sempre estem oberts a entendre’ns i establir una relació professional en qualsevol moment.

Al mateix temps, donar les gràcies a totes aquelles persones que han intervingut en

l’elaboració de continguts i s’han volgut implicar en un projecte aliè a la seva

activitat, per poder dotar a ‘Onze Metres’ d’uns coneixements més

professionals i propers de la realitat futbolística. Sense ells hauria estat impossible iniciar el mitjà de comunicació.Com tampoc hauria estat possible sense la dedicació dels tres membres editors de la revista. Per un d’ells, feina obligada i gustosa de fer perquè es tracta del seu TFG. Per un altre, també feina escollida pel seu Treball en la vessant de la traducció dels continguts que, per raons involuntàries, no s’ha pogut culminar. I per l’altre, per la seva entrega

absoluta més enllà d’una obligació acadèmica.

Tot l’esforç i entrega dipos-itats en el projecte des del mes

de desembre de 2013 han donat un resultat del qual estem molt

orgullosos i que volem mantenir en el temps. Perquè els mesos de feina

no ens els treu ningú però el nostre objectiu és mirar cap endavant i, a poc a

poc, guanyar estabilitat, capacitat de cobrir l’actualitat i resposta per part del públic, sense el

qual la revista no tindria cap mena de sentit.Esperem que ‘Onze Metres’ us agradi i us apassioni tant com a nosaltres i que la relació amb els clubs, jugadors i lectors sigui el més llarga, honesta, independent, professional i periodística que puguem imaginar. Endavant amb la lectura!

En el proper número 6 16 30Reportatge: Inici del nou curs futbolístic

Catalana: Tots els equips de cada categoria

Salut: Com plantejar-se una pretemporada

número 0

- 6 -REPORTATGE

Sobre l’última terra d’Osona

Genolls pelats, bots exagerats de la pilota, passades irregulars, molta pols i molta roba bruta. Són algunes de les imatges que acom-panyen el dia a dia dels camps de futbol de sorra, llunyans en la memòria de la majo-ria de jugadors, que han viscut l’auge de les instal·lacions de gespa artificial i que, potser, no han trepitjat mai un terreny de joc de sorra en tota la seva carrera futbolística. Però a la comarca d’Osona encara persisteixen sis pobles irreductibles on el camp de sorra és l’escenari principal dels entrenaments dels seus respectius clubs i de les competicions del cap de setmana. Corcó, Olost, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Miquel de Balenyà i Viladrau són els sis nuclis on es conserven la sorra i el guix per dibuixar dia rere dia el seu terreny de joc particular.Un mateix tipus de camp, però necessitats i valoracions ben diferents, especialment si diferenciem els clubs que disposen de futbol base -Corcó i Sant Miquel de Balenyà- dels

altres quatre, que només tenen un equip de Tercera o de Quarta Catalana.

Eina deficient per incorporar jugadors

“Estem descontents de no jugar amb les mateixes eines que la resta”. Així de contundent respon el president del Corcó, Francesc Garcia, que es queixa de la desigualtat que suposa tirar endavant un club que disposa d’un camp de sorra en un poble amb poc més de 2.000 habitants.Garcia assegura que “és molt negatiu pel club i estem preocupats, perquè no sabem fins quan durarà el boom del futbol dels últims anys, en què hem passat de quatre a nou equips”. Un auge que perilla per la diversificació d’actitvitats que s’ofereixen als nens i nenes que, per exemple, disposen d’un pavelló per practicar altres esports.“Ens agradaria tenir opcions de fer venir nens d’altres pobles però l’eina no és decent”, diu Garcia. De fet, el president remarca que

només en categories grans, en cap cas en futbol-7, els equips disposen de jugadors de fora l’Esquirol, pels qui el camp de sorra no és un inconvenient tan gran en comparació amb els qui fan els primers xuts en el món del futbol.L’actitud del Sant Miquel de Balenyà, en canvi, és diferent. També considera que tenir un camp de sorra és una dificultat per incorporar gent però en boca del seu president, Ramon Bonet, s’accepta i punt. “Tota la vida hem jugat en camps de sorra i ara gairebé sembla que siguis una cosa rara”, afirma.Ara bé, en poc temps, el club farà un pas endavant i deixarà enrere l’època dels genolls pelats i les pilotes gastades. Abans d’acabar la temporada, començaran les obres del nou camp de gespa artificial que es construirà a la zona esportiva i que suposarà ampliar el terreny de joc gràcies a un projecte liderat per l’Ajuntament.Malgrat l’aposta pel plàstic verd i el cautxú, Ramon Bonet lamenta que la innovació no vingui acompanyada d’un creixement del club més enllà dels set equips de què disposa actualment. “No podem créixer més, no donem l’abast i no hi ha més personal”, remarca el president, satisfet amb els prop de 100 jugadors que té a les seves files, fills de Sant Miquel, Tona i Vic o Hostalets.

maig 2014

El Pradenc, l’únic amb camp de gespa artificial al Lluçanès

Dels equips osonencs del Lluçanès, només el Pradenc disposa d’un camp de gespa artificial, inaugurat l’11 de setembre del 2008, aviat farà sis anys. Coincidències o no, també és l’únic de la zona que té futbol base (vuit equips entre juvenils i prebenjamins). La resta, s’han de con-formar amb l’històric camp de sorra de tota la vida: Olost, Sant Bartomeu del Grau i Sant Boi de Lluçanès. Com assegura Albert Sauquet, secretari del Sant Boi, “l’únic camp d’artificial de la zona és de Prats de Lluçanès perquè és qui té futbol base i, per tant, l’únic a qui li surt a compte”. Els altres només estan formats per un sol equip que competeix a Tercera Catalana o a Quarta, fet que dificulta que s’aposti per la construcció o millora de les instal·lacions del poble.

Olost

Corcó

Viladrau

St. Miquel Balenyà

St. Bartomeu Grau

St. Boi Lluçanès

últimes setmanes amb la sorra a sant miquel de balenyà | Guillem Sánchez

REPORTATGE- 7 -

Poques expectatives de futur verd

La temporada 2014/15 comptarà només amb cinc camps de sorra, quan el nou del Sant Miquel de Balenyà estigui construït. Només el Viladrau sembla que seria el més ben posicionat per canviar la terra per la gespa. “Fa quatre o cinc anys que la Junta Directiva està lluitant pel camp de gespa artificial, que està molt a prop”, sense voler concretar una data, comenta el seu president, Daniel Sastre.Un dels punts a favor, potser, és el grup de nens del club que entrenen cada setmana però que no poden jugar a futbol-7 perquè el camp és de sorra i que podrien formar un equip en cas que es posés una catifa verda sota les seves botes.Tots els altres veuen difícil que a curt termini puguin gaudir de la gespa artificial. Ho deixa ben clar el secretari del Sant Boi de Lluçanès, Albert Sauquet: “Només tenim un equip i és el camp de tota la vida. És impensable que sigui d’herba perquè sense futbol base és de lògica que no ho fem.”El president de l’Olost, Climent Salvans, s’apunta també a la mateixa reflexió. “Només tenim un equip de futbol i tal com estan els ajuntaments és impossible que s’hi pugui fer res. Si disposéssim de futbol base potser podríem tenir alguna subvenció.”

Unes ajudes econòmiques que, ja l’any 2007, la Federació Catalana de Futbol situava en deu milions d’euros per instal·lar la gespa a 102 camps d’arreu de Catalunya gràcies al pla impulsat per ella mateixa, la Secretaria General de l’Esport i La Caixa.A més, com que tots els camps de sorra de la comarca d’Osona són de propietat municipal, l’ajuntament del poble és una peça clau a l’hora de pensar en un possible futur verd per a les instal·lacions del club de futbol.Un cas curiós és el del Corcó, que no només s’ha de posar d’acord amb l’Ajuntament per plantejar-se deixar enrere definitivament la sorra, sinó que també ho ha de fer amb

Ensenyament, ja que el camp es comparteix com a pati amb l’escola que hi ha just al costat.“Per l’escola diuen que no és positiu [canviar la terra per la gespa artificial], en canvi l’Ajuntament mai ha estat reticent”, assegura el president Francesc Garcia. “Hi havia opcions en l’època del boom de les subvencions, però no es va fer quan s’havia de fer”, diu Garcia.“Vam plantejar-nos construir l’estadi nou, no només el camp, però costava molts diners i era inviable econòmicament” confessa el president, que lamenta l’oportunitat perduda anys enrere pel club i el poble de l’Esquirol.

número 0

les instal·lacions muniicpals del corcó estan just al costat de l'escola de l'esquirol | laura alberch

el camp del viladrau contrasta amb el color de la vegetació que l'envolta | guillem sánchez

marró, verd i blanc coincideixen en alguns punts dels terrenys de joc de sorra | laura alberch

- 6 -REPORTATGE

Inconvenients però útils per als locals

Jugar sobre sorra sol ser menys agraït que sobre herba natural o gespa artificial. Aquesta creença queda confirmada per tots els clubs sense excepció.“És un desavantatge quan jugues a futbol perquè no saps mai cap a on anirà la pilota”, comenta Climent Salvans. “És un camp irregular i, per tant, es fa un futbol irregular, amb joc més directe, fort i sense gaires passades”, diu Francesc Garcia.“Tenir un camp de sorra és negatiu per tocar bé la pilota” destaca Toni Prados, jugador del Quarta Catalana del Sant Miquel de Balenyà. Tant ell com el seu company Ernest Rifà exemplifiquen les dificultats que tenen a vegades per jugar de la manera següent: “Si no plou, està molt dur i la pilota bota molt i, a mesura que el vas trepitjant, hi ha molta pols que se’t fica als ulls mentre jugues”.Les condicions meteorològiques són un altre dels factors que incideix directament en l’estat del terreny de joc. Quan plou, es fan bassals, costa fer rodar l’esfèric i en casos extrems s’ha de suspendre el partit; si glaça, el camp queda molt dur per jugar. A més, normalment els jugadors de camps de sorra sempre acaben amb més pelades i crostes que els compatriotes d’artificial. Però, com resumeix Albert Sauquet, “quan et tires a terra en un camp de sorra, et peles, i en un d’artificial, et cremes”.Ara bé, ningú amaga que tots aquests incon-venients són, a la pràctica, beneficiosos pels equips que estan acostumats a entrenar i competir en camps de sorra quan juguen com a locals, és a dir, la meitat de partits de tota la temporada.“Coneixem molt el camp i els equips hi pateixen molt” confirma Daniel Sastre, del Viladrau. “És un avantatge quan jugues

a casa perquè la resta d’equips estan més habituats a jugar en herba i saps que no has de deixar botar la pilota i has d’anar a per totes des del princip”, remarca Toni Prados, que en viu l’experiència com a jugador del Sant Miquel de Balenyà.“Com que la majoria de conjunts estan acos-tumats a l’herba, quan venen a Olost sempre ho tenen més difícil”, diu el seu president. Això no vol dir que s’assegurin una victòria però les condicions inicials per aconseguir-la els són més favorables en comparació amb les del rival.I no és només una qüestió de dimensions del camp, de com bota l’esfèric o de com roda la pilota. Va més enllà, com comenta el màxim responsable del Corcó: “Jugar a l’Esquirol és anar a perdre un partit, afecta psicològicament jugar en un camp de sorra”. En general, “hi sortim guanyant perquè hi entrenem i hi juguem”, sentencia Sauquet.

De la mateixa manera, passar la meitat del curs futbolístic sobre la sorra del camp de futbol del poble pot entendre’s com un factor negatiu a l’hora d’anar a competir als altres camps de gespa artificial, tot i que n’hi ha cada vegada més arreu d’Osona.“A fora no hi estem acostumats, ens cansem més ràpid i ens lesionem més”, mostra Francesc Garcia. De fet, aquesta sensació és comuna a la majoria de jugadors: la gespa artificial és més pesada pels esportistes i sol provocar més lesions de gravetat, perquè les cames poden quedar clavades al terreny de joc i això té conseqüències sobre els moviments d’articulacions com els genolls.Els jugadors Toni Prados i Ernest Rifà asseguren que noten el canvi de superfície. “La pilota corre diferent, no és el mateix fer una passada sobre l’herba o la terra”, però no tothom hi està d’acord.

“Hi ha molta diferència quan juguem a fora, a vegades ens surt millor i tot; et creus millor i no tens l’excusa del camp”, discuteix Albert Sauquet del Sant Boi de Lluçanès. El president de l’Olost també és contundent: “No és un desavantatge per nosaltres quan anem lluny del nostre camp”.

La imatge que dóna un camp de sorra

Els equips visitants no solen veure amb bons ulls haver de jugar sobre terra i aquesta sensació la capten els clubs locals. Tant Francesc Garcia com Daniel Sastre compar-teixen el diagnòstic. “Se’n riuen”, sense més ni menys. “Ho veig amb els nens i amb els pares que venen per primer cop. No ho entenen, els sorprèn”, diu el president del Corcó.Sorpresa també és el què han viscut fins ara a Sant Miquel de Balenyà. “Ens hem trobat amb gent de Barcelona que venien i ens demanaven on era el camp, no entenien que això ho fos”, deixa anar Ramon Bonet.Però no sempre és així. “A ningú li agrada jugar a un camp de sorra, és empipador. Ara bé, com que ha sigut així tota la vida, ningú se’n fot i ja saben el què hi ha quan venen a Sant Boi”, diu Sauquet. Climent Salvans té el mateix pensament. Als equips rivals “no els agrada, però com que som els de sempre, ja saben què es trobaran a Olost”.Una barreja d’acceptació, resignació i orgull dels qui encara despleguen el seu futbol sobre terra, com feien els seus predecessors fa 20, 30 o 40 anys.Qui sap si d’aquí un temps, encara es mantindrà algun terreny de joc sense gespa de plàstic, cautxú i un sistema de reg, Qui sap si es complirà el següent auguri: tots els camps que queden de sorra ho seran per sempre, i més si no tenen futbol base.

maig 2014

olost manté encara la terra al seu estadi | laura alberch

les instal·lacions del sant bartomeu del grau queden una mica apartades del poble | laura alberch

els aficionats de sant boi gaudeixen del joc sobre la sorra | laura alberch

- 9 - MANLLEU

L’AEC Manlleu de les dues caresEl Manlleu ha tancat una

temporada correcta, en la qual ha complert sense problemes l’objectiu inicial de la salvació, però també molt atípica. I és que l’equip ha mostrat una de les pitjors imatges que es recorda com a local, acumulant un total de nou derrotes al Municipal, un camp que normalment s’ha considerat com un dels esce-naris complicats de la categoria. A l’altra banda de la moneda hi ha hagut el rendiment a fora. Finalment, l’equip ha acabat a la desena posició de la taula amb un total de 50 punts.

Números de descens al Municipal

L’AEC Manlleu ha estat el tercer pitjor equip pel que fa a rendiment com a local en tota la temporada. Sis victòries, quatre empats i nou derrotes que han portat a l’equip a sumar-hi tan sols 22 punts. Preocupant va ser la dinàmica inicial, amb tres derrotes consecutives en els tres primers partits al Municipal. La primera victòria va arribar contra l’Europa, a la jornada 7. Quan semblava que l’equip s’havia lliurat del pes de no rendir com era esperat, la situació no va millorar. Dues derrotes més a casa i cinc jornades consecutives sense aconseguir la victòria van tornar a posar els dubtes sobre el grup. Un dels punts d’inflexió de l’any va arribar a la jornada

14 amb una victòria davant el Vilassar a casa. Triomf que va portar l’equip a encadenar una gran dinàmica de resultats, amb quatre victòries seguides, que es va truncar amb un altre partit desafortunat a casa. Va ser pràcticament a l’equador del campionat quan els de Jordi Dot rebien el Palamós i, tot i avançar-se en el marcador, van acabar caient. La desfeta va ser un cop dur per un Manlleu que encara veia possible una aproximació a la zona noble. A partir d’aquí, l’equip va afrontar la segona volta amb l’objectiu de refer-se, sobretot, amb una millora del rendiment a casa. A nivell de xifres, el nombre de punts fets va créixer tot i que encara ha quedat lluny de l’esperat. Un total de tres derrotes com a locals en el segon tram de la temporada, i algunes de doloroses com la desfeta per 2 a 3 contra el Castelldefels en un partit en què s’havien avançat en dues ocasions i jugaven amb superioritat numèrica, o el resultat d’1 a 4 davant la Muntanyesa, han acabat convertint el Municipal de Manlleu en un camp accessible per a molts, cosa inesperada a principis de temporada.

La millor versió, lluny de casa

El que no s’ha tret a casa, el Manlleu ho ha guanyat a fora. A excepció dels últims partits

de la temporada, en els que la falta d’objectius van fer que l’equip es deixés anar, els homes de Jordi Dot tenien números d’equip de playoff jugant fora de la comarca. Finalment, set victòries, set empats i cinc derrotes que van veure la seva màxima esplendor en els partits de la primera volta, on es van aconseguir cinc victòries i cinc empats a domicili. Sens dubte els partits que es recordaran més d’aquesta temporada seran enfrontaments disputats com a visitant: la victòria a Sant Boi de Llobregat el dia de La Diada, el triomf davant la Rapitenca amb pòquer de gols de Manel Sala o l’esplèndida victòria al Nou Sardenya seran recordades com algunes de les millors actuacions d’aquest irregular Manlleu. De fet, Manel Sala ha estat una altra de les grans claus de la temporada. 21 gols, alguns de bellíssima factura, i el títol honorífic de màxim golejador de la categoria, compartit amb Ernest (del Rubí), han estat l’oxigen del Manlleu durant gran part del curs. Sala ha marcat el 53% dels gols d’un equip en el qual només sis jugadors més

l’han acompanyat en l’aspecte realitzador. El segon d’aquesta llista és Sergio Ginés, amb cinc gols, que s’ha perdut 10 jornades de lliga per una lesió de llarga durada. La nova incorporació, Uri Martínez, poc afortunat amb les lesions, no ha trobat ni la regularitat ni l’encert suficient de cara a porteria. A Fortet li va costar despertar i només va veure porteria en els dos últims partits jugats a casa, amb gairebé tot decidit.Amb tot això, cal destacar però el gran rendiment del Manlleu a nivell defensiu, liderat per un Archi notable durant tota la temporada i només desencertat en errades puntuals que han costat punts en algunes ocasions. 39 gols rebuts en total són menys, per exemple, que els que ha rebut el campió de la categoria, el Cornellà. Una temporada que ha fet que la gent de Manlleu toqués de peus a terra. Després de dos anys consecutius fregant l’excel·lència amb la classificació pel playoff d’ascens, l’equip ha complert l’objectiu bàsic de la temporada i ha deixat clar com de difícil és estar a les posicions privile-giades d’aquesta categoria.

número 0

l'efectivitat fora de casa ha contrastat amb la poca solidesa al municipal de manlleu | viu el manlleu

manel sala ha aguantat l'equip en atac i n'ha estat el màxim golejador | viu el manlleu

Pol Ballús

manlleu - 10 -

Òscar GelyExperiència i personalitat. Òscar Gely s’ha convertit, des de fa sis temporades, en l’extensió de la banqueta al terreny de joc. Ell ordena, dirigeix i dóna con-sistència a un bloc molt sòlid. Amb una extensa trajectòria pel futbol català, passant per equips com Granollers, Cornellà, Europa o Mataró, és peça bàsica per un Manlleu en el que és imprescind-ible el seu rigor tàctic i treball constant.

“A nivell defensiu, tenim xifres de playoff. Ens ha faltat que més jugadors aportessin gols per estar més amunt”

“No m’explico el rendiment a casa, però hem complert l’objectiu de la temporada”

Una temporada et deixa moltes coses, molts moments. Durant l’any, l’equip es va trobar, es va perdre i quan va tornar a trobar-se ja estava perdut al mig d’un oceà sense terra a la vista. Sense rumb definit, només ha pogut mostrar amb comptagotes les últimes fuetades del Manlleu més guanyador. De l’èxtasi prolongat en els dos últims anys, en aquest s’han posat els peus a terra. I això farà créixer l’equip, perquè si per alguna cosa es caracteritza és per la unió del grup. Fins i tot en els pitjors moments. S’acaba la temporada i tota la plantilla es reuneix al bar del camp de futbol per fer el post-partit. L’últim post-partit de l’any i, probablement, l’últim també d’alguns integrants d’aquest cicle guanyador. Allà ens esperava Òscar Gely, capità de l’AEC Manlleu que, amb la proximitat que caracteritza tots els àmbits d’aquest club, ens va fer un balanç de l’any.S’acaba una temporada que podríem definir com estranya o anormal. Com la definiries tu?Potser sí que de cara a la galeria ha estat una temporada una mica més atípica, sobretot perquè la

majoria de punts que s’han fet al llarg de la lliga han estat a fora de casa. Tot i això, l’objectiu que se’ns va demanar des d’un bon principi era salvar l’equip i s’ha fet més que sobradament. Possiblement molta gent esperava més, però en el futbol dos més dos no fan quatre. Sabem d’on venim, tothom ens té etiquetats i el primer que s’ha de fer és salvar l’equip. Per

suposat que ens sap greu, però el futbol és una revàlida any a any.Tot i la irregularitat, l’equip no ha patit per salvar-se. En alguns moments ha donat la sensació que, amb un rendiment una mica més regular, fins i tot es podrien haver assolit fites més grans. Què ha fallat?Estic totalment d’acord amb el tema de la regularitat a casa.

En aquest sentit penso que hi ha hagut dos partits que han estat molt claus en la dinàmica i la mentalitat de l’equip al llarg de la temporada. El primer arriba quan portàvem una sèrie de partits molt bons, amb quatre victòries consecutives, i vam rebre el Palamós a casa. Era un partit que anàvem guanyant al minut 70 però, per coses del futbol, el vam acabar perdent per dues errades puntuals. Aquest era un moment clau ja que ens haguéssim tornat a enganxar al grup de dalt. L’altre partit que ha estat decisiu va ser el del Castelldefels a casa. Ells amb 10 jugadors et van empatar el partit, llavors et tornes a posar per davant, però et tornen a remuntar el resultat i acabes perdent. Aquests punts, en aquestes alçades de temporada i en uns moments en què l’equip havia reaccionat i tornava a mirar les posicions de dalt, es noten. Inconscientment l’equip veu que els equips de la part alta es distancien i que s’ha perdut l’oportunitat per reenganxar-t’hi. Perdre 9 partits a casa, en un camp teòricament considerat com a complicat pels rivals

maig 2014

foto: raimon roma

el capità del manlleu, donant ordres dins el terreny de joc | raimon roma

Òscar Gely

Pol Ballús

- 11 - MANLLEU

de la categoria, és difícil d’entendre.Sincerament, encara no hi trobo explicació. Tot i això també és veritat que el Manlleu poques vegades havia guanyat els punts que ha fet fora de casa. Són coses que a vegades semblen surrealistes, però passen, tot i no saber molt bé el motiu. Fins i tot dins del vestidor s’ha dit que el que ens havia caracteritzat a casa, el fet de ser el Manlleu i que encara que no practiquéssim un gran futbol poguéssim tirar els partits endavant, aquest any ha estat tot el contrari. Pot ser que els conjunts rivals ja ens tinguin molt vistos.Com a contrapunt, l’equip ha mostrat un gran rendiment a fora: en la primera volta no es va perdre cap partit lluny de casa. Possiblement aquest Manlleu s’ha sentit més còmode quan no ha hagut de prendre la iniciativa del joc. Segurament. Hem de ser realistes, nosaltres no som un equip que ens agradi tenir molt la pilota i dominar molt la possessió. El nostre joc passa per robar pilotes, atacar, buscar contraatacs i tenim els jugadors adients per això. Tot i això, jo porto sis temporades aquí i des de sempre s’ha intentat fer de la mateixa manera i, en aquest cas, els resultats han estat molt diferents. A vegades pensem que el futbol és molt lògic, però no ho és gens.Un dels problemes de l’equip ha estat la capacitat golejadora en certs partits. Ha estat aquesta la causa de no estar més amunt? Penso que sí. Si actualment mires els números de l’equip, veus que

a nivell defensiu tenim xifres de play-off. Ofensivament, quan tens el bagatge de gols negatiu en molts trams de la temporada no pots aspirar a res més. Ningú té la vareta màgica per establir els gols que fa cadascú.I sort que Manel Sala ha fet 21 gols.El seu rendiment ha estat increïble. Porto molts anys jugant a futbol, amb jugadors molt bons, i sempre que algú fa tants gols penses que és molt complicat. Hi va haver trams de la temporada en els que pràcticament cada pilota que tocava era gol i, en bona part, si el Manlleu s’ha salvat aquesta temporada ha estat pels gols i pels punts que ens ha donat en Manel.Òscar Gely va començar l’any fent de central. Al cap de poc va acabar jugant al mig del camp, tant de pivot com de mitja punta, i en alguns moments fins i tot l’hem vist actuant de davanter en els últims minuts. Gely és el comodí de l’equip?No, el comodí no. Jo el que vull és jugar i m’és igual on em posin, com si haig de jugar de lateral o on faci falta. A mi em pot agradar més jugar en una posició, però quan estic al camp el que vull és que guanyi l’equip per sobre de tot, no es tracta de ser un comodí o no. Què creus que ha estat el millor del Manlleu aquesta temporada?El grup humà.I el pitjor?La manca de regularitat a casa. Ara comença un nou Manlleu. Amb aquesta temporada s’ha acabat també amb el cicle de

Jordi Dot a la banqueta.La feina que ha fet en Jordi, en David Codina i en Martí Quer és molt i molt bona. En Jordi va entrar aquí d’entrenador amb tot per guanyar i sense haver estat mai primer entrenador. Sabia que ocuparia la plaça d’un equip que venia de fer play-off, però ho va tirar endavant sense cap por i amb molt optimisme, com és ell: una persona molt positiva, amb ganes i això ens ho ha transmès des del primer a l’últim dia. El que vol en Jordi és gaudir amb la pilota i jugar bé, i això és el que hem intentat. A vegades amb més encert i d’altres amb menys, però sempre hem volgut morir amb el que ens ha dit. Acaba el de Jordi Dot i començarà el de Diego Morata. Quina ha estat la rebuda del vestidor a la notícia?Els canvis sempre s’agafen una mica a l’expectativa. Algú ja hi havia coincidit en etapes anteriors, però pels que no en tenim coneixença caldrà assimilar quines són les seves idees, parlar amb ell i veure com serà tot.Què se li ha d’exigir al Manlleu la temporada vinent?Doncs el mateix de sempre, mantenir la categoria. Amb l’únic matís de ser més regular a casa.Es marca el mateix objectiu des de fora que des de dins? Nosaltres sempre diem que l’objectiu és jugar a Tercera. Que un poble com Manlleu tingui un equip a Tercera i que el puguin situar al mapa de Catalunya ja és un èxit. Entenem que la gent vulgui més, i els de dins també ho volem, però cal ser realistes.

Diego Morata substituirà Jordi Dot a la banquetaEl que ha estat l’entrenador

de l’AEC Manlleu en els últims dos anys, Jordi Dot, abandonarà la banqueta de l’equip al final d’aquesta temporada. El tècnic, que deixa el càrrec per motius personals tot i la intenció de la directiva en renovar-lo, serà substituït per Diego Morata.Actualment entrenador del juvenil B del Cornellà, Morata

ja va dirigir el primer equip manlleuenc fa 11 temporades amb Jaume Torres d’ajudant. Es tracta d’un entrenador experi-mentat que va dirigir també el primer equip del Cornellà, fent-lo ascendir de 1a Territorial i a Tercera Divisió l’any 2008. De Diego Morata destaca el seu atreviment a l’hora d’apostar per jugadors joves i de futur.

Amb aquesta notícia es tanca un cicle de dues temporades a l’AEC Manlleu, cicle que serà recordat, sobretot, per la classi-ficació pel playoff d’ascens, on va caure davant el Conquense, en la primera temporada que agafava el club. En aquesta segona temporada, Dot ha portat l’equip a la zona mitja de la taula de Tercera Divisió.

número 0

foto: àngel garreta

la plantilla acomiada a jordi dot a l'últim partit de liga | raimon roma

- 12 -

Després de dos anys a Tercera, el Vic va certificar a l’última jornada de lliga de la temporada passada el descens a Primera Catalana. Quines impressions extreus del retorn a aquesta categoria?Pensem que ha sigut una temporada d’adaptació. Sempre és difícil començar un any en una categoria inferior i després de fer una renovació de la plantilla, perquè això sempre repercuteix en el rendiment global de l’equip. Ha estat una temporada amb alts i baixos: en moments puntuals hem fet un gran joc, però en d’altres hem estat massa irregulars. Tot i això, malgrat la manca de regularitat, acabem en una posició molt digna per una categoria que desconeixíem com a conjunt.El punt d’inflexió que us ha impedit lluitar fins el final pel playoff arriba amb la derrota al camp del Sabadell B?Sí, crec que sí. Era al final de la primera volta, veníem de quatre partits consecutius guanyant i allà aspiràvem a tot. Si haguéssim guanyat, per la confiança que ens donava i pels punts, ens hauríem col·locat en una posició privilegiada per optar a tot, però no va ser així i vam perdre una gran oportunitat que ja no hem tornat a tenir al

llarg de la temporada.Què us ha faltat? Jo no buscaria un factor en concret; diria que és l’acumulació de petites coses. Vam començar irregulars perquè ens havíem d’adaptar a la categoria, a les seves exigències, a les noves incorporacions de jugadors... Però crec que un tema important que ens ha perjudicat han estat les lesions. En cap moment de la temporada hem tingut tota la plantilla disponible per culpa d’això, però tampoc atribuïria el no arribar a dalt de tot a un sol factor. Insisteixo, crec que és una barreja de petites coses.I a què eren degudes totes aquestes lesions que us han minat tant les forces al llarg de la temporada?Si fem un anàlisi de totes les lesions que hi ha hagut, veurem que són lesions traumàtiques, no musculars. Per tant, estem davant de factors que tenen poc a veure amb la preparació física. Hem fet un bon treball de prevenció de lesions i hem evitat les de tipus muscular. Ara bé, les de tipus traumàtic (lligaments, o trencaments d’ossos) sí que ens han afectat de ple. I la veritat és que no sé ben bé a què atribuir-les, però moltes d’elles han passat al camp del Vic. Tots coneixem l’estat de la gespa del

Municipal –hi ha més cautxú que gespa artificial- i crec que molts dels jugadors que s’han lesionat aquí no portaven els tacs adequats per aquest camp: eren massa llargs i, per tant, es clavaven dins del terreny de joc. A més, alguns venien de lesions anteriors i això em fa pensar que potser la recuperació no va ser l’adequada. En qualsevol cas, i malgrat no haver-hi una sola causa, és clar que hi ha hagut un component de mala sort i un altre de responsabilitat de la gespa.I davant d’això no heu demanat un canvi de la gespa artificial? Perquè és molt greu que el terreny de joc pugui afectar directament a la salut física dels jugadors.Sí, és un tema molt greu. Hi ha molts jugadors que al matí estudien o treballen i que les lesions els afecten directament perquè han hagut de demanar la baixa. Per això hem reclamat canvis i des de la Junta s’ha intentat aixecar la gespa, però aquest camp té deu anys, ha arribat al màxim de la seva vida útil, i s’hi pot fer el que s’hi pot fer.La solució és canviar-la?Exacte, no queda més remei.Potser un altre element a tenir en compte serien les

VIC maig 2014

Ramon Carrascal: “La gespa del Municipal és un dels factors que explica perquè hem patit tantes lesions

jordi de planell

Jordi de Planell

vic

Ramon Carrascal“Ramonet”. Així anomenen els seus companys en Ramon Carras-cal. I no és pas que sigui el més jove, però els que el van comen-çar a anomenar pel diminutiu ho feien perquè el recordaven, ja vestit de blanc-i-vermell, jugant als camps de sorra que rodegen el Municipal. La vida d’aquest lateral que s’afoga per pujar a centrar pilotes i baixar a refusar les del rival no s’entendria sense el Vic. I la història recent del Vic sense ell, tampoc.

“La Unió Esportiva de Vic és el club de casa meva i és, per sobre de tot, el club de la capital de la comarca”

ensopegades amb equips de la part baixa.Sí, sens dubte. Amb els equips de la part alta hem competit amb tots, però, en canvi, amb els de la part baixa hem perdut molts punts. Els conjunts de dalt venien al camp del Vic a fer un futbol obert i vistós i això ens permetia a nosaltres desenvolupar el nostre joc, que vol toc, associació... I amb ells podíem disputar de tu a tu el partit. En canvi, els equips de la part baixa venien al Municipal a tancar-se i mai vam saber adaptar-nos a aquestes situacions. Tenir la pilota, haver de portar tot el pes del partit i alhora ser capaç de replegar-te davant els contracops del rival, són elements del joc que no hem acabat d’assumir.El descens de la temporada passada –en l’últim partit al camp del Vilassar- ha marcat la plantilla? Hi ha una càrrega mental?I tant... Els jugadors que érem a l’equip en aquell moment ho vam notar al començar aquest any. No sé si dins del camp, però aquesta és una sensació que et queda. Pujar un Vic que feia deu anys que no era a una categoria nacional i tornar-lo a baixar al cap de dos anys és una cosa que sempre es porta a dins. Potser aquesta és la causa de l’inici irregular que vam tenir, adaptació a banda, és clar.La manca de pressupost ha

obligat a fer una plantilla ajustada i amb gent molt jove, que havia tingut un bagatge breu o fins i tot nul a categories amateurs.Sí, però ha estat un any d’aprenentatge per a tots. Hem après els que portàvem anys dins el club i també han après els més joves. Ells s’han adaptat a un equip amateur, a una categoria amb jugadors que els duplicaven l’edat, mentre que els més grans hem après a treballar amb gent més jove i a amarar-nos de la seva il·lusió. Ha estat un any d’experiències, en què tots hem

après de tots.Que els entrenadors fossin joves deu haver ajudat a facilitar l’adaptació dels companys de menys edat...Sí. En Dani i en Ramon són entrenadors que vénen del futbol base, que entenen quines són les preocupacions dels més joves –perquè abans el futbol ho era tot, però ara no, tenen més inquietuds, i això s’ha de tenir en compte- i han sabut transmetre valors mentre entrenaven tota la plantilla. Té molt valor el treball que han estat capaços de fer.Quin són els rols que heu agafat uns i altres al vestuari?Els veterans, els tres o quatre que portàvem més anys al club, hem intentat conduir el grup, però sempre tenint en compte les seves característiques. Som un conjunt jove, amb jugadors que han fet el salt des de categories inferiors i que, per tant, no tenen experiència, i això ens ha dut a exigir-los fins a cert punt, perquè molts eren juvenils i necessiten tenir un cert bagatge i acumular experiència. Nosaltres els hem intentat portar, però la veritat és que ells mateixos han estat capaços de conduir-se perquè tenen una gran predisposició i moltes ganes de jugar a futbol.Parlem de la temporada que ve. Quins són els objectius col•lectius que et planteges?Abans de plantejar res hem

d’esperar com respon el club a la situació econòmica que estem vivint. És un moment difícil per a tot el futbol català i caldrà veure quina és la via que la Junta escull per l’any que ve: si continua apostant per gent jove i es marca l’objectiu de mantenir la categoria o si pota per buscar algun jugador que marqui la diferència d’algun altre equip. Suposo que dependrà de la situació econòmica en què es trobi.I els individuals?Escoltaré el club i veuré quina proposta té. Però ja avanço que m’agradaria molt seguir a l’entitat tenint un rol com el que ara intento portar: ajudant el club amb el que sigui i donant suport als jugadors de la plantilla.I, de cara a la temporada que ve, no se sap qui seurà a la banqueta, però ja està definit el nou director tècnic, en Ramon Mayo. Heu parlat?Es va presentar a l’abril i ens va comentar que ell parlaria amb la Junta i escoltaria el seu plantejament tan pel que fa a objectius com pel que té relació amb el pressupost. Pel que sé, encara no ha començat a parlar amb els jugadors perquè primer cal definir un entrenador, però suposo que una vegada això estigui fet iniciarà una ronda de converses amb nosaltres.

- 13 -número 0

la importància d'en 'ramonet' ha anat a més amb el pas de les temporades | jordi de planell

Dimissió per falta d’entesa amb el nou director tècnicDani Juvany va presentar dijous 22 de maig la dimissió per discrepàncies amb el director esportiu Ramon Mayo. Ramon Seco, el segon entrenador, també va renunciar al càrrec. Tots dos denuncien que Mayo ha estat planificant, sense dir-los res, la seva sortida del club i la incorporació d’un nou equip tècnic. Els fins ara entrenadors es van acomiadar: “Estem molt dolguts i ens sentim enganyats”, va explicar Juvany. “No podíem acceptar que es digués als jugadors que no continuàvem i que a nosaltres no se’ns comuniqués”, reblava l’exentrenador. Ramon Carrascal tindrà un rol destacat fins al fitxatge del nou tècnic.

- 14 -vic

El Vic acomiada la temporada del retorn a Primera sense fer soroll

Ni per dalt ni per baix. Ni per l’ascens ni pel descens. La Unió Esportiva de Vic ha tancat la temporada sense opcions de lluitar per cap objectiu i mogut, només, pel desig d’acomiadar-se amb dignitat d’un any que al club tothom volia viure amb molta calma.El descens de la temporada passada, consumat a l’última jornada al camp del Vilassar, va ser el colofó d’un conjunt de despropòsits que van esgotar jugadors, equip tècnic, junta i afició. És per això que el Vic va afrontar el retorn a Primera Catalana amb la determinació que aquesta és la categoria que el club està en condicions de suportar a tots els nivells. I la temporada, segurament, ha seguit el guió desitjat: aposta pel futbol, opcions de lluitar per les places de promoció durant algunes jornades i, al final, un lloc entre els equips de la zona noble de la taula.L’inici va ser digne de trastorn bipolar. L’equip va passar de plantejar-se la temporada en termes de descens a lluitar per les places d’ascens en menys de deu jornades. Dels primers dotze punts, el Vic en va sumar

dos i era tercer per la cua. I, és clar, després del descens de l’any anterior, van començar a aparèixer els fantasmes. Però el futbol és un joc de ratxes, dinàmiques i confiança i aquests tres elements es van aliar amb el conjunt de Dani Juvany a partir de la cinquena jornada. Aquest punt d’inflexió va disparar el Vic, que va sumar 22 punts dels 30 possibles i es va situar tercer a la taula, a quatre punts del segon, el Sabadell B.En aquest punt del relat és on apareix un dels dos factors que han marcat la temporada: les punxades amb equips de la part baixa. El Vic ha estat capaç de guanyar el Girona B, de sumar amb el Sabadell B a casa, de derrotar un Montcada imbatut o de buscar les pessigolles a tot un Peralada. Però, en canvi, ha punxat amb el Llefià, amb el Farners o amb el Canyelles, tots ells equips de la zona de descens que han trobat en el Vic l’oxigen que necessitaven.I, és clar, ensopegada rere ensopegada, els homes de Dani Juvany van veure com s’allunyaven de la preuada segona plaça, que sempre s’han repartit els filials de Sabadell i

Girona en una pugna que no admetia descans. Perdre un partit era quedar-se enrere i, a l’inici de la segona volta, un balanç de 3 punts de 15 possibles va condemnar el Vic a la mediocritat. Les derrotes contra l’Avià i el Llefià –que ha sumat els sis punts en disputa amb els blanc-i-vermells- van ser el comiat definitiu a qualsevol opció de lluitar per l’ascens i, amb les places de descens lluny, el Vic va prendre consciència que les darreres deu jornades serien un tràmit en què només hi hauria en joc la dignitat futbolística.El revés que els osonencs van patir a l’inici de la segona volta no es podria entendre, però, sense el segon factor que ha estat decisiu: les lesions. La infermeria del Municipal ha estat plena de gom a gom des de mitjans de la primera volta i Dani Juvany ha vist com, d’una plantilla amb una vintena d’homes, es quedava amb només una quinzena d’imants

a la pissarra. Roger Casas i Pol Barnils es van acomiadar de la temporada amb lesions als lligaments quan encara no s’havien menjat els torrons. Però, darrera d’ells, hi han anat molts altres jugadors que –amb lesions de més o menys setmanes- han anat saltant intermitentment dels onzes i han deixat la plantilla desdibuixada. El resum final de la temporada 2013-2014, però, no és amarg. Que les últimes jornades hagin estat intranscendents no treu que el Vic hagi superat amb escreix el sempre difícil tràngol de tornar a una categoria després d’un descens. Dani Juvany s’ha reivindicat com a entrenador i ha demostrat que l’aposta pel futbol és possible també en aquestes categories, on els camps són petits i les defenses fèrries. I, sobretot, el club ha tancat l’any a la zona noble de la taula –on volia ser- en un moment en què des de la directiva es preparen nous projectes a tots els nivells per revitalitzar la UE Vic.

maig 2014

Pol Coll condueix la pilota davant la pressió dels jugadors del Lloret | Jordi de Planell

Fran i Carrascal intenten aturar la cavalcada de Elhadji, del Júpiter | Jordi de Planell

Jordi de Planell

2a catalana- 15 -

L’OAR Vic perd la categoria mentre el Roda encara pot mantenir-la

L’OAR Vic jugarà la temporada 2014/15 a Tercera Catalana. El conjunt vigatà va consumar el descens de cate-goria al camp del Lliçà d’Amunt, cuer de la lliga, una jornada abans d’acabar el campionat. Per la seva banda, el Roda de Ter tindrà opcions de salvar-se fins al final, en l’any del debut a Segona Catalana.Per fer-ho, haurà de mantenir la tretzena posició al grup 4 per sobre del Súria (amb un punt menys) en l’última jornada, que l’enfronta a domicili a l’OAR.Partint de la premissa que els cinc equips que baixen a Segona Catalana han de ser compensat pel mateix nombre d’equips que pugen a Primera Catalana, fins que no es completin les promocions d’ascens a Primera, no se sabrà quants en baixen a Tercera.Si pugen els tres campions del grups de Barcelona (el 2, 3 i 4) i

també dos sotscampions d’algun d’aqusts grups, les places de descens a Tercera serien un total de 14: els quatre últims dels tres grups i els dos pijtors catorzens classificats.En canvi, si cap dels subcam-pions barcelonins aconsegueix l’ascens a Primera, les places de descens augmentarien fins les 16: a més de tots els equips ante-riors, també baixarien el millor catorzè i el pitjor tretzè.Així doncs, l’objectiu del Roda és, a part de conservar la tretzena posició, sumar el màxim de punts possibles per no ser el pitjor tretzè dels tres grups de la província de Barcelona de Segona.Una lluita que pot implicar fins a 12 clubs en total i que no es decidirà al final de l’última jornada de lliga, sinó que caldrà esperar algunes setmanes més.Qui ja no té cap opció de mantenir-se és l’OAR Vic, molt

irregular durant tot el curs. L’equip no ha sabut aprofitar l’estrena del nou camp de gespa artificial el passat mes d’octubre.Sumat a la poca efectivitat com a local, amb quatre victòries a falta d’una jornada a disputar contra el Roda, el poc encert de cara a gol (tercer pitjor gole-jador) ha condemnat l’OAR al descens a Tercera Catalana, una categoria a estrenar pel club.

Els entrenadors per Tercera

Tot i que la tornada de Miquel Muñoz com a entrenador de l’OAR per la temporada que ve semblava garantida, finalment va acceptar el càrrec com a segon del nou tècnic del Manlleu, Diego Morata. Per tant, els vigatans no tenen decidit encara qui comandarà l’equip el curs següent però podrien apostar per la continuïtat de Marc Maideu.

Pau es recupera per la temporada vinentEl jugador del Taradell Pau

Sanmartín, lesionat el 15 de desembre del 2013 en el derbi contra l’OAR Vic, es troba en ple procés de recuperació però amb la vista posada ja a la temporada que ve. Tot i que ja entrena amb el grup, el jove jugador vol prendre-s’ho “amb calma” per començar els entrenaments del proper curs futbolístic al “cent per cent”.

Pau assegura que s’ha pres “bé la lesió, amb alegria perquè és la millor manera”, tot i que va patir una fractura oberta del turmell de la cama esquerra, fractura del peroné i desplaçament de la tíbia i l’astràgal que el va obligar a operar-se el mateix dia de partit a la tarda. “Vaig caure, vaig alçar les cames i vaig veure un peu mirant cap a un altre lloc”, recorda del moment que va rebre

l’entrada al camp. “Em va fer més mal a la vista que no pas dolor en sí”, descobreix.Ara bé, la recuperació no ha estat només física, remarca. Més enllà de les sessions de rehabilitació, fins i tot en dues ocasions per dia, confessa que “psicològica-ment s’ha de treballar molt”. Un sacrifici necessari per gaudir de nou del futbol a partir de la temporada 2014/15.

pau sanmartínfent tocs al camp del taradell | Laura alberch

número 0

el torras i bages no ha estatun fortí per l'oar vic | titorrent

3a catalana - 16 -

El drama del descens no ha estat aliè a dos equips de Tercera Catalana, de moment. El Sant Vicenç de Torelló B i el Gurb no han pogut mantenir el seu lloc a la categoria, però més conjunts del grup 5 estan implicats en la lluita per no baixar.Els de la Vall del Ges han acusat el mal començament de tempo-rada al grup 9. De fet, no van aconseguir la primera victòria fins la jornada 10 (4 a 2 a l’Almeriense, l’últim classificat).L’entrenador del Sant Vicenç B, Albert Cunill, reconeix que no han estat a l’alçada i ho han acabat pagant. “Va haver-hi un punt d’inflexió, la derrota a Almeriense a mitjans de la segona volta”, diu Cunill, moment a partir del qual “no hem aixecat el cap”.Per tant, tot i lamentar-ho molt i assegurar que tenien equip i plantilla per estar de mitja taula en amunt, “ens mereixem aquesta posició”.Un dels factors clau que explica el descens ha estat la facilitat per encaixar gols. A falta d’una jornada pel final de la lliga, el Sant Vicenç B ha rebut 96 gols, només superat pel cuer de la categoria, amb 100.Però, tot i la decepció, “és hora

de formar una plantilla amb la base de jugadors que es queden més els que acaben de juvenils” de cara a l’any que ve “per estar a dalt segur”. En aquest nou projecte no hi serà el mateix Albert Cunill, que es prendrà un any sabàtic la temporada 2014/15.Al grup 5, replet d’osonencs, el Gurb no ha trobat a faltar tant un bon nivell defensiu com sí el poc encert ofensiu: només 27 gols en 33 partits, el pitjor registre del grup i un obstacle insuper-

able per continuar un any més a Tercera Catalana.Això i l’estrepitosa ratxa de 14 jornades sense guanyar (de la 10 a la 23), amb tan sols tres empats pel mig, van col·locar l’equip en una posició difícil de modificar durant les ultimes setmanes de competició.L’única reacció van ser les tres victòries en quatre partits després de la mala ratxa, però insuficients per escalar fora del descens, una posició que marca el Sant Bartomeu del Grau.

Tant ell com el Seva han jugat 33 partits i tenen 30 i 29 punts respectivament, però el Seva baixaria a Quarta Catalana si no el supera.El Voltregà està pràcticament salvat: té 33 punts i li resten encara dos partits per acabar la lliga.L’única amenaça per ell, i també pel Sant Bartomeu, és el Ripoll B, que suma 25 punts però ha de jugar tres partits abans de cloure la competició i pot sobrepassar als tres osonencs que té per dalt.

Sense representants als ‘playoff’ d’ascensCap dels nombrosos equips

osonencs de Tercera Catalana jugarà la promoció per intentar pujar a Segona. Ni els deu conjunts de la comarca del grup 5 ni els altres dos del grup 9 han aconseguit classificar-se com a segons de la seva lliga, plaça que dóna accés a les eliminatòries per ascendir de categoria.Els equips que ho han tingut més a prop han estat el Vic REFO A i el Tona B, ambdós del grup 5, que han ocupat la quarta i cinquena posició respectivament a més d’un partit de diferència

del segon lloc de la taula. Per sota seu, cap altre equip s’ha pogut enganxar a la lluita per l’única plaça de promoció.Al grup 9, la segona plaça no ha estat mai a la vista dels dos repre-sentants osonencs, més enllà de les dues primreres jornades, quan el Vic REFO B era líder amb dues victòries seguides. Però les quatre derrotes següents el van allunyar, juntament amb el Sant Vicenç de Torelló B, de les possibilitats de classificar-se pel playoff d’ascens a Segona Catalana.

Sant Vicenç de Torelló i Gurb, nous equips de Quarta

maig 2014

el Vic refo a és l'equip que ha estat més a prop del segon lloc | guillem sánchez

el sant vicenç de torelló b només ha guanyat cinc partits com a local en tota la temporada | guillem sánchez

4a catalana- 17 -

El Balenyà i el Santperenca ja són de Tercera Catalana

L’Atlètic Balenyà i el Sant-perenca jugaran la temporada que ve a Tercera Catalana, com a premi per haver quedat campions dels seus grups respectius de Quarta Catalana. Una situació que, d’alguna manera o altra, ja esperaven ambdós equips abans de l’inici del curs futbolístic.“Pensàvem que érem aspir-ants, tot i que no coneixíem la categoria”, assegura Jaume Serra, entrenador del Sant-perenca. El grup, però, va començar a creure’s que podia tenir opcions a pujar quan, al final de la primera volta, només havia perdut un dels 14 partits disputats.Més clar ho tenien a Balenyà. Segons el seu entrenador, Gerard Pallarès, després de la bona campanya de l’any passat, “era un objectiu” aconseguir la primera posició. A la bona plan-tilla creu que hi van afegir un parell de bons jugadors i això, sumat al compromís als entrena-ments, ha fet que s’hagi arribat al final de la temporada més amunt que ningú.Jaume Serra també destaca

la constància dels seus entre setmana per explicar alguna de les claus de l’èxit del grup, un fet que “no és habitual” a Quarta Catalana, ja que “als altres equips els costa”. A part d’això, però, no creu que existeixi “res en concret” que expliqui perquè han aconseguit l’ascens.Per tant, amb la primera posició assolida, els dos equips miren al futur amb precaució i creuen que l’objectiu lògic de cara al curs que ve és clar: mantenir la Tercera Catalana. Un fet que el Balenyà no ha pogut assolir els dos últims cops que ha ascendit i tot i el desig de Jaume Serra, a qui li agradaria ser “més ambiciós i mirar cap a dalt”.I per lluitar per la permanència, possiblement faci falta adaptar la plantilla perquè “no és el mateix Tercera que Quarta”, diu Serra. Per la banda del Santperenca, el seu entrenador confirma que hi podria haver entre dues i quatre baixes mentre que el Balenyà s’està “movent per reforçar l’equip”, encara que recorda les dificultats que això suposa.

Calldetenes i Sant Julià B, a només un partit de pujar

Els dos equips classificats pel playoff d’ascens, la Unió Esportiva Calldetenes i el Sant Julià de Vilatorta B estan només a un partit de distància de convertir-se en nous conjunts de Tercera. Després de l’anada de les eliminatòries disputades el 24 i 25 de maig, però, és el Sant Julià qui està més a prop de l’objectiu, ja que va vèncer per 2 a 0 el Joanenc B. En canvi, el Calldetenes va perdre amb l’Artés pel mateix resultat (0 a 2) i haurà de remuntar si vol seguir amb l’exemple del Balenyà i el Santperenca.Per arribar a disputar la promoció, ambdós equips han hagut de completar una gran temporada, aconseguint la segona posició als seus respec-tius grups.Des del Calldetenes (grup 4) asseguren que l’objectiu de l’any

era lluitar per quedar campions.Segons el seu entrenador, Nil Tomàs, “després de la derrota amb el Balenyà” van tenir clar que calia assegurar la segona plaça a partir del “compromís i les ganes” dels seus jugadors.I ara, “anem a guanyar la promoció”, diu Nil Tomàs perquè, depenent del resultat que s’obtingui en el playoff, es modi-ficaran moltes coses de cara a la temporada vinent a Calldetenes.Per la seva banda, el Sant Julià B no esperava aconseguir el segon lloc del grup 3 de Quarta Catalana però des de l’últim partit de la primera volta “hi vam començar a creure”, segons paraules del seu entrenador, Marc Checa. Gràcies a les 14 victòries en els últims 15 partits de lliga van superar el Borgonyà i per, pujar a Tercera només els separa la tornada de la promoció.

número 0

celebració del balenyà a calldetenes (2 a 3) on va aconseguir una victòria clau per mantenir la primera posició | facebook club at. balenyà

el capità del santperenca, quim freixa, obre una ampolla de cava al final del partit que certificava el campionat | facebook ue santperenca

femení - 18 -

El Vic recupera la Segona Divisió Estatal femenina per quedar-s’hi

Un any després de perdre la categoria, el Vic-Riuprimer femení tornarà a la Segona Divisió Estatal per la porta gran. A falta de quatre jornades pel final, les jugadores de Jordi Serra ja havíen aconseguit l’ascens i, amb set punts d’avantatge sobre el seu rival directe, l’Espanyol C, es van proclamar campiones de la categoria de Preferent quan quedaven dos partits per acabar la temporada.Els objectius s’han complert: aconseguir l’ascens i guanyar el títol. Quina ha estat la clau de l’èxit? Jordi Serra l’atribueix a “una plantilla molt àmplia i al grup que s’ha format. Qualitat com a persones i com a jugadores”, segons va explicar en una entrevista a El 9 TV. Després d’uns anys lluitant de mitja taula cap amunt a la categoria de Segona Divisió Estatal, el descens va ser molt dur. L’equip només depenia

d’ell i necessitava guanyar per salvar-se. Però, malgrat que les jugadores van lluitar fins al final al camp del Girona, l’empat als últims minuts no els va permetre mantenir la categoria. Per començar la nova temporada a Preferent es van fer alguns canvis. Pràcticament tota la plantilla de jugadores va renovar i es va apostar per un nou cos tècnic, format per Jordi Garces, Jordi Serra i Lluis Torrents. També van arribar nous reforços procedents d’altres clubs: Nacha i Mar (FC Barcelona), Carla Ventura (Gimnàstic de Tarragona), Judith Lira (RCD Espanyol), Maria Reche (Girona FC), Jenny (Parroquial Santa Eugènia CF), Noemi Vila (Bertola CF) i Judit Fresquet (Sabadell, CF).Després de tancar la temporada amb 67 punts (21 partits guanyats, 4 empatats i 3 perduts), 79 gols a favor i només 18 en contra,

cal plantejar-se els objectius del proper any. Però al club ho tenen ben clar: aconseguir la perma-nència i tornar a ser aquell equip que lluitava a mitja taula. Per això, també es faran canvis per crear un equip més competitiu. A l’entrevista de El 9 TV el coordinador del femení, Marc Pladevall, va explicar que “es donarà continuïtat a la plantilla actual, però amb alguns retocs. De moment, tenim fitxades quatre incorporacions”.

Set equips femenins

El primer equip, que jugarà a Segona Divisió Estatal, és el que milita més amunt a la comarca d’Osona en futbol femení. Però aquesta temporada el Vic-Riuprimer també ha aconseguit èxits en els seus sis equips de futbol base.Les jugadores de Segona Divisió Catalana han aconseguit pujar

a Primera Divisió com a segon millor, per darrere de l’Enfaf. En la categoria de juvenil/cadet hi ha dos equips, un dels quals milita a la primera categoria, classificats a mitja taula. Pel que fa al futbol-7 hi ha tres equips en la categoria d’infantil/aleví. L’A ha pujat de categoria, igual que el B, i no ha perdut cap jornada i el C és l’equip de formació que ha fet una bona segona volta i ha quedat situat a mitja taula. Jordi Serra, a l’entrevista a el 9 TV, afirma que als equips de futbol base “hi ha jugadores molt hàbils que poden ser partíceps de jugar amb el primer equip. La veritat és que s’ha fet un bon treball, des dels entrenadors i la coordinació del futbol base. Per tant, es pot mirar cap avall per pujar jugadores cap al primer equip”. El club té la intenció de seguir apostant pel futbol femení i de mantenir els equips que té ara.

maig 2014

FOTO: Paula contreras

femení- 19 -

Juanjo Gibaja: “El futbol femení no serà mai com el masculí”Els dos subdelegats de la Federació Catalana de Futbol a Osona, Pere Alsina i Juanjo Gibaja, responen sobre l’estat de salut del femení a la comarca abans d’acabar la temporada.-Com expliqueu la bona situació del femení a Osona?Pere Alsina: Segurament el volum de clubs de futbol que tenen femení sobre el total de la comarca és bastant alt i juguen bastantes nenes. Anem bé però tenim les nostres mancances. Quan arriben a grans, als equips senior els costa molt. En general, encara faltarien més noies. Per això se celebra la jornada del futbol femení, per impulsar més gent a poder jugar-hi. Actualment hi ha 17 equips que tenen femení.-Podrien ser més?P: Sí que n’hi podria haver més

perquè a llocs com a Tona no en tenen. Quin futur li veieu al futbol femení a la comarca?Juanjo Gibaja: No serà mai com el masculí.P: Penso que hi haurà moltes nenes que jugaran perquè cada vegada n’hi ha més. Hem de partir de la base que hi podria haver més equips femenins perquè també hi ha moltes

nenes que juguen amb masculí. Segurament, si el futbol no pogués ser mixte, crearíem més futbol femení.Però hem d’entendre que les nenes que juguen a futbol femení i ho fan bé, segons en quines categories o quins equips puguin estar de nens, també milloren una mica més.-Veieu un problema que només tres clubs a la categoria aleví/

benjamí/prebenjamí, la més baixa del femení?P:Sí, perquè a la categoria de baix, que és on es comença, seria bo que hi fossin més equips i segurament els que tenen més futbol femení. Si parlem del Vic REFO, que té sis equips femenins, no en té cap a aquesta categoria. Vol dir que si comences l’escala per un graó més amunt, automàticament has d’anar a buscar jugadores amb els clubs que en facin de petites i això acabarà sent un problema per ells. Com el Manlleu també, que en té tres i no disposa d’un aleví/benjamí. I parlo d’ells dos perquè són equips grans i estan en poblacions grans. En canvi, demanar a altres clubs com el Seva o Centelles, sense tants habitans, que tinguin un equip de petites és més complicat.

Atlètic Riudeperes i Moià desfan els equips sénior per falta de jugadores

Torelló acull la segona Jornada de Futbol Femení de la Federació

El futbol femení segueix creixent, però també hi segueix havent problemes per formar equips de noies. Aquesta temporada dos clubs de la comarca d’Osona s’han retirat a la meitat de la competició: el Riudeperes i el Moià. El motiu principal és la falta de compromís de les jugadores, malgrat la lluita dels clubs per mantenir els seus equips sènior. El Riudeperes tenia un equip a Preferent i un altre a Segona Divisió. Cap dels dos s’ha pogut salvar. Els canvis d’entrenador, un coach esportiu i diverses reunions no han aconseguit crear un equip cohesionat i implicat. Carla Motjer, exjugadora de l’equip de Preferent, explica que “a l’entrenament érem sis o set jugadores. El club ha fet el màxim. Ha fallat la poca implicació de les jugadores i segurament la poca autoritat

del cos tècnic”. Com a capitana creu que “he intentat fer-ho tot per l’equip. He ajudat en la coordinació dels nous fitxatges i he tingut sempre el màxim compromís”. Després de desfer-se l’equip i igual que algunes de les seves companyes, la Carla va buscar un altre club en què va acabar la temporada. En el seu cas, la Penya Bons Aires de Girona a Primera Divisió.El Moià tampoc s’ha salvat d’aquesta situació. A la jornada 16 es va retirar, amb quatre partits guanyats i 12 de perduts. Com a solució a aquest problema, la FCF ha proposat estendre a la resta de Catalunya la categoria de futbol-7 en femení sènior. Actualment, el Femení 7 ja es juga a Tarragona i a les Terres de l’Ebre. D’aquesta manera, es podrien crear plantilles més curtes i continuar competint.

El passat dijous 1 de maig les instal·lacions del CF Torelló van ser la seu de la segona Jornada de Futbol Femení, organitzada per la Federació Catalana de Futbol. Totes les participants inscrites a la jornada, unes 80 a Osona i més de 1800 a Catalunya, es van distribuir en diversos grups per practicar diferents exercicis com el domini de la pilota, la tècnica individual, el xut a porteria, el llançament de faltes i penals, el control, la passada i el manten-iment de la pilota, entre d’altres.

Després d’aquesta sessió tècnica, i abans de l’acte de cloenda, es van disputar partits amistosos entre les categories d’aleví, infantil i cadet/juvenil.Aquestes jornades es van celebrar simultàniament a 14 municipis de Catalunya amb l’objectiu de promoure i fomentar la pràctica del futbol femení entre les nenes i noies de 6 a 16 anys. També són un punt de trobada per a totes aquelles jugadores que formen part d’un club i que volen perfeccionar el seu nivell.

número 0

FOTO: fcf

FOTO: guillem sánchez

futbol base - 20 -

Tornejos de final de temporada

L’Aleví A del Manlleu es va proclamar campió de la Mare Nostrum Cup de Salou, celebrat per Setmana Santa de-sprés de derrotar a la final a l’AEM de Lleida per 4 a 2.

twitter: @silviacodinalla

Mare Nostrum Cup

Els de la vora del Ter van participar-hi amb un total de sis equips: un Benjamí, dos Alevins, un Infantil, un Cadet i un Cadet/Juvenil. El Vic REFO hi va enviar un infantil.

facebook mare nostrum cup

facebook mare nostrum cupTres dies de competició organitzat pel Sant Quirze de Besora per dues categories de futbol femení i tres de masculí.

L’Aleví/Benjamí de l’OAR Vic va guanyar el torneig del divendres 18 d’abril.Futbol

Base del Bisaura

marc datzira

maig 2014

Trobada d’escoletes twitter: @vicriuprimer

twitter: @cerodadeter

El Roda de Ter va organitzar una trobada entre diversos equips formats pels juga-dors més petits (4 i 5 anys), on es van ju-gar partits de forma amistosa i, al final, tothom va rebre una medalla: Torelló (A i B), Manresa, EF Ripollès, Folgueroles, For-nells, Vic Riuprimer, Gimnàstic Manresa (A i B), Martorelles (A i B), Taradell, Roda, Camprodon, Gurb i Sant Cugat.

8è Memorial Josep Riba

twitter: @ekoner202twitter: @oarvic

twitter: @oarvic

Torneig de prebenjamins i benjamins l’1 de maig a l’OAR Vic en memòria del primer president del club. Molts equips de la comarca hi van ser presents i l’OAR vermell (prebenjamí) i el Voltreganès (benjamí) van ser els campions.

TorneigCalldetenes

twitter: @jesantaeugenia

Trobada d’alevins, benjamins i prebenjamins.

“Hi hauria d’haver com a mínim tres clubs de futbol a Vic i dos a Manlleu”

entrevista- 21 -número 0

Juanjo Gibaja i Pere AlsinaSubdelegats de la Federació Catalana de Futbol a Osona

Si ve algú de fora de la comarca, com li explicaríeu quina particularitat té el futbol a Osona?Pere Alsina: Tant en el futbol base com en el territorial, aquí a Osona és un esport de més jugar a futbol, intentar passar més la pilota i tocar-la, passar-ho bé i gaudir. Altres comarques és anar més a córrer, xutar la pilota endavant, sense dir si és millor o pitjor o si juguen més bé a futbol o no, no té res a veure.Una de les coses que ens queixem aquí a Osona és que els altres sempre són més agressius, hi van més i ho lluiten. Nosaltres també lluitem a la nostra manera però sempre amb la passada de pilota. Això tampoc vol dir que els millors equips de tocar la pilota estiguin a Osona.Juanjo Gibaja: Quan jo estava a Seva sempre veia que als equips rivals els havien ensenyat abans a defensar-se físicament que no pas a jugar la pilota. En canvi, per nosaltres el primer era aprendre a caminar i llavors ja correrem. Amb el temps, podem dir que a la comarca anem sempre amb la bandereta blanca. Però m’estimo més anar amb aquesta que amb qualsevol d’un altre color, que ja l’agafarem amb el temps i se n’aprèn sol a mesura que es juga.Hi ha alguna altra característica que defineix el futbol a Osona?J: Pels camps que he voltat, potser es veu una mica més avançat a fora que no pas aquí.P: Però això no depèn només dels clubs, sinó de la gent que té el poble, l’equip i les institu-cions. Un dels avantatges que té el futbol a Osona és que, encara que lluitem tots els equips i tinguem les nostres manies, quan és l’hora, els clubs de la comarca van tots bastant a una i diria que en altres territoris no passa tant.J: Es recolzen més entre ells. Aquí hi pot

Juanjo GibajaTé 60 anys. Va ser president del Seva durant 25 anys, va passar-ne tres més a la Junta Directiva. També en va ser ju-gador, del Seva i del Tona. És a la Feder-ació Catalana de Fut-bol des de l’entrada de Jordi Roche com a president (2005).

haver una disputa entre dos equips, però l’endemà ja ha passat. Hi ha més diàleg entre les juntes, mentre que a fora he vist situacions més de rancor.En quin estat es troba el futbol a la comarca d’Osona?J: En femení, força bo perquè som dels que tenim més equips. En masculí, normal com a tot arreu. En el futbol terri-torial, tot depèn de les classificacions i tant a Tercera com a Segona Catalana els equips punters són de fora la comarca. En política econòmica, no ho sé, perquè cada club fa el que pot.P: Penso que està correcte, podria ser millor o pitjor però tenim una comarca amb pocs clubs en comparació amb el Vallès o el Baix Llobregat. Aquí n’hi ha dos de puntals, el Vic i el Manlleu, en el futbol ‘gran’. A partir d’aquí, la resta està a Segona Catalana amb quatre equips i els altres ja estan a Tercera Catalana.En altres comarques sembla que pugi més el nivell perquè la sortida pels jugadors és més fàcil ja que hi ha més equips a Primera i Segona Catalana.A més, fins ara alguns clubs de la comarca pagaven, d’altres no. Però cada cop hi ha menys cèntims per poder pagar i s’ha d’agafar més gent de la casa. I per número de llicències, com que n’hi ha més a fora que aquí, sembla que hi hagi més jugadors ‘bons’ fora d’Osona.Què significa tenir una delegació pròpia?J: Pels clubs és molt important. Abans, per fer les fitxes havies d’anar a Barcelona i passar-t’hi mig dia. Ara se soluciona aquí. La informàtica ha sigut un gran pas endavant.P: Al cap i a la fi, la delegació no deixa de ser un tros de Federació posat aquí. Si haguéssim d’anar a Barcelona, ho hauríem de fer en horaris que molta gent treballa. L’avantatge de tenir-la aquí és que normalment està oberta en hores que estem pel futbol, quan pleguem de treballar.També cal dir que els clubs, però, podrien anar a buscar quelcom més. Sembla que només els interessa la delegació quan l’àrbitre no ho ha fet bé, però hi ha altres temes de normes i organització pels quals podrien venir i mostrar més interès.Per part nostra, els clubs saben que en qualsevol moment ens poden trucar i intentarem solucionar el problema, encara que no ho sabem tot.Us sentiu importants pel que sabeu o sentiu des de la Federació a Barcelona?J: A la cara jo no he sentit res malament, llavors el que diguin a darrere ja no és cosa nostra.P: Jo penso que Barcelona es mira les delegacions de la manera següent: vol

que li solventin problemes, no que n’hi creïn. Per tant, si intentem solucionar les qüestions dels nostres equips i ells estan contents, això és el que vol Barcelona. A més, hi ha unes normes i un reglament que tothom ha de seguir, tant per l’equip que té 20 fitxes com pel qui en té 500. Barcelona ens valora molt si no li creem problemes, si no buscaria altra gent. Perquè als que estem a la Federació ens pot agradar, però és una feina no remunerada. Més aviat hi perdem diners, perquè potser estàs amb la família i has d’atendre algú però el més important és que hi som perquè volem, ningú ens obliga i no ens importa, tampoc, quin president hi hagi a Barcelona. Nosaltres mirem que la nostra comarca vagi millor pel seu futbol.J: Tant ens fa el color que tingui. De fet, des que estem a la delegació no hem entrat a cap candidatura de la Federació Catalana de Futbol.P: I amb la junta actual i el president, és la vegada que les coses estan més obertes i més clares. Conèixer l’actualitat de Vic i Manlleu és fàcil, però com us ho feu per saber què passa a la resta de la comarca amb equips com el Rupit, Santperenca o Voltreganès?J: Cada dissabte i diumenge miro partit per partit a veure si hi ha hagut incidents o no. Em baso en Internet per observar actes, mirar si hi ha problemes.P: T’has de moure i saber si t’has de ficar o no en una situació per la voluntat del club. Però quan hi ha un problema, tots t’ho acaben explicant i la realitat, més o menys, ja la coneixem sense problemes. Equips com el Rupit o el Brull, són una història, cadascú parla dels seus temes. Ara bé, les incidències sempre solen ser les mateixes a tots els clubs de la comarca, no hi ha massa diferències en general.

”Estar a la Federació significa inten-tar ajudar al màxim els clubs i fer d’intermediaris entre ells i la institució del futbol a Catalunya”

Pere AlsinaTé 54 anys. Director esportiu de l’OAR Vic des de fa 20 anys. Va acabar la seva carrera esportiva a l’OAR, després de jugar al Vic, Manlleu, Torelló i Sant Salva-dor de la Vedella. És a la Federació Catalana de Futbol des de l’època d’en Clapera .

“Estar a la Federació és contribuir a allò que ens agrada, el futbol, i aplicar la nostra experiència als clubs per donar-los un cop de mà”

- 22 -entrevista maig 2014

Parlant de casos concrets, com expliqueu que el Manlleu no es classifiqui per jugar la promoció a Segona Divisió B?P: Perquè li està passant el que no és normal.J: Treu més punts a fora que no pas a casa.P: Jo he parlat amb el president i deia que és una situació difícil i estranya. L’important pels clubs és guanyar a casa perquè és on ve la gent i t’anima. Si ja no et ve al teu camp i guanyes a fora, tot i que els agrada, no es pot desplaçar a les altres ciutats. També és complicat perquè als seus equips de futbol base té molts jugadors que per estar al Juvenil de Nacional, són de fora. Quan passen a grans, pels diners que els pot oferir el Manlleu, potser es queden en un altre equip més a prop del lloc on vénen.Segurament és el que li falta a la comarca. Hem de formar els nostres jugadors. Sí, va molt bé que vingui un jugador del Vallès o de Barcelona però si tampoc serveix pel primer equip, només ens ha estat útil un any. És millor que amb el de Nacional n’hi juguin quatre més de Manlleu o de la comarca perquè segur que en podran tibar el primer equip. Però no és fàcil, llavors cal mirar el nivell. Equips com Manlleu o el Vic ja juguen unes lligues més competitives que no les de la comarca.

Per tant, és un símptoma negatiu per Osona que el Manlleu no estigui lluitant per pujar?J: Podria ser que sí, però potser perquè els equips grans no cuiden prou la comarca, tampoc a l’hora d’anar a buscar jugadors, donar altes o baixes i això crea rancúnia de cara a alguns clubs.P: Per desgràcia, això passa a totes les cate-gories del futbol. Quan algú té un bon jugador i l’hauria de deixar amb aquell perquè està a una categoria millor, normalment no se li deixa ja que el club argumenta que vol fer un equip per pujar i l’any a sobre, és al revés.Per això, crec que d’equips d’elit només n’hi hauria d’haver un a totes les comarques i que el jugador anés a jugar allà. Quan no es volgués aquest jugador, podria tornar al club que estava abans. Però això és el futbol ideal vist des de fora i tothom vetlla per tenir el millor jugador i es mira a ell mateix. Ara bé, en pobles petits també pot passar que, sense aquell jugador que marxa, no es pugui fer l’equip l’any següent i pleguin més companys.Veieu possible que un equip de la comarca pugui pujar a Segona B o no? Què faria falta per acabar de donar aquest pas?P: Ho veiem bastant inviable. Potser hauria

d’haver-hi alguna casa comercial al darrere o un ajuntament que hi cregués, tot i que ells tenen altres assumptes prioritaris abans que el futbol. També cal una bona fornada de jugadors i tenir sort perquè, si són bons, et vindrà un Barça, Espanyol o Cornellà que també te’l prendrà. De sortida és difícil que te’n beneficiïs si surten bons.J: Cal una bona economia per poder lluitar amb aquests gegants, que a l’hora de la veritat convencen jugadors per cinc cèntims.En el cas del Vic, a quina categoria creieu que es mereixeria jugar?J: Com a cap de comarca hauria d’estar al lloc del Manlleu.P: A Tercera, segurament pel nivell de futbol base que tenen, ambdós equips hi haurien d’estar.Veieu opcions d’ascens pel Vic de cara a la temporada que ve?J: Estem allà, però queda molt encara.P: Jo penso que el Vic ho ha d’acabar de treballar, s’ho ha d’acabar de creure, tot i que no és fàcil. Però sí que té gent per assolir la Tercera. Llavors no vol dir que quan estigui allà, lluiti per pujar.A partir de Segona, Tercera i Quarta ja hi ha més clubs d’Osona. Veieu positiu que molts d’ells només tinguin un equip


conversa entre en juanjo i en pere, una de les moltes que tenen al llarg de la setmana, amb el futbol com a tema central | guillem sánchez

amateur sense futbol base?J: Normalment són equips de grups d’amics, que han tingut molt bons jugadors però molts cops són pobles on no hi ha més jugadors i n’haurien de portar molts de fora.P: Estan formats per la meitat de gent de prop de casa seu, però la resta són els que surten de juvenils, que si no, no podrien jugar. Cada any acaben molts juvenils i s’han de recol·locar en altres equips, no poden substituir en bloc els jugadors del primer equip i fer-los fora. Però seria important que algun club més de la comarca, un o dos, estigués a Primera Catalana si econòmi-cament fos viable, i així algun de Tercera pugés a Segona i el mateix de Quarta a Tercera i el nivell estaria més amunt.Hi ha falta de futbol base a Osona per nodrir els equips de futbol onze?P: No, però el meu ideal seria que hi hagués tres clubs a Vic i dos com a mínim a Manlleu perquè, enlloc d’això, la gent que no té lloc a la capital se’n va a Calldetenes, Santa Eugènia, als pobles a tocar. Però la canalla hauria de tenir diversitat i poder triar. A més, tampoc deixaria inscriure tants equips d’un mateix club perquè el futbol és una evolució (primer any i segon) i no hauries de tenir, tot i que està permès i ens interessa que molts nens i nenes juguin a futbol, sis alevins si el pas són dos anys i alguns hauran de jugar sempre en categories baixes. Aquests són els que haurien de ser en un altre club i estar més amunt. Això augmen-taria l’oferta de clubs a la comarca i segons quins equips no s’haurien de desplaçar tant lluny. I a part de formar jugadors com a clubs de futbol, hauríem de mirar que molta més canalla el pogués practicar. Ens podem reunir i parlar-ho, però al final no es farà i tothom voldrà guanyar.Què considera futbol de formació la FCF?P: No hi ha cap etapa. S’engloba des de futbol base fins a juvenils i no és el mateix en cap categoria la divisió Preferent que els de Segona o Tercera. Aquesta és la part complicada del futbol i l’esport: sempre hauria de ser de formació. La majoria de clubs i més els de la comarca tenen l’obligació de fer jugar un mínim a cada nen. La Federació ja imposa que juguin un quart del partit.J: Que juguin un temps prudencial cada partit.P: Però aquestes normes tan fàcils són com la campanya de ‘Joc Net’ de la Federació, adreçada dels nens als pares i, a vegades, molta bandera però al cap de cinc minuts de partit, el joc net ja no hi és. No és només la bandera, sinó començar per fer les coses bé cada club i el que passa al camp de futbol, passa, però ens hem d’entendre.Hi hauria d’haver més reglamentació?J: O més educació per part dels pares. Moltes vegades el que comença dins el camp

de futbol és perquè un pare diu quelcom a algú altre o a l’àrbitre i, si llavors el nen ho repeteix, el pare li recrimina. Ens hauríem d’educar a tots, de dalt fins a baix.P: Un dels grans problemes dels qui estem en el futbol base són els pares, perquè es pensen que tots seran bons, quan la realitat no és aquesta si observem d’on han sortit els jugadors dels grans clubs. No podem pretendre que, d’Osona, surti un gran jugador de cada un dels clubs. Si ha de sortir, ja sortirà.Creieu important que en el futbol de base hi hagi classificacions i resultats visibles i un ambient competitiu tan marcat?J: Al Consell Comarcal, hi va haver un parell d’anys que no hi havia classificacions i hi seguia havent clubs que ho comptaven ells mateixos. Volies guanyar igualment però no miraves més enllà, només si havies guanyat o no l’última vegada. Era una mica diferent. Però si no hi ha quelcom pel qual lluitar...P: S’hauria d’arreglar no sé com, és molt complicat. Avui que la Federació ha posat a l’abast de tothom consultar qualsevol cosa, veus pares preocupats perquè no li han apuntat un gol al seu fill. Si la seva preocu-

pació només és contra qui juguem o quants gols han fet, estem arreglats. Haurien de saber si el seu fill s’ho passa bé, que vulgui anar a entrenar, que gaudeixi, no si ha guanyat o ha perdut.J: Un cop vaig tenir una experiència amb un equip benjamí del Seva, amb un nen que jugava de porter. Un dia, fent el cafè, em va venir la seva mare i em van demanar si podien parlar amb mi perquè em volien demanar si podia dir al nen que tornés a jugar a futbol. Havia plegat perquè un dia varen perdre, li van fer uns quants gols i el seu pare, quan va arribar a casa, el va renyar i va dir que plegava. Jo els vaig contestar que si el problema venia per la família, havia de ser ella qui ho solucionés. Jo ja m’encarregaria que, si tornava, volgués jugar de nou, però potser el que s’havia de reciclar era el pare, que es posava darrere la porteria i el renyava quan tornava a casa. Volia tenir un Víctor Valdés. Llavors va anar a jugar a Tona i, al cap de quatre dies, va passar de nou el mateix.Hi hauria d’haver una edat mínima per començar a jugar a futbol?P: Aquest any la Federació no sé perquè ha

- 22 -entrevista maig 2014

ambdós treballen conjuntament a la feceració catalana pel bon funcionament del futbol de la comarca d'osona | guillem sánchez

fet una lliga de debutants. Entenc que vol obrir-se a més categories i seria bo si s’hi apuntés tothom. Però no pot ser que nens de cinc anys s’hagin de desplaçar 50 quilò-metres per anar a jugar. Suposo que l’ha creat perquè els clubs, o volien tenir més llicències o se’ls apuntaven molts nens i no han sabut dir que no. L’ideal, per mi, hauria de ser de sis anys en amunt. És una mica contra-dictori i la prova està que, en comarques com aquesta, en prebenjamins només hi ha el Centelles, que té dos equips a Federació, però dels altres no n’hi ha ni un, perquè ja juguen al Consell Esportiu d’Osona.Quin número de llicències hi ha a Osona, d’entrenadors i jugadors?P: És complicat. Amb nenes, unes 60 d’alevines, unes 100 infantils, unes 100 cadets, unes 125 juvenils i unes 240 amateurs. I en futbol masculí, sobre unes 3.600 o 3.700 llicències en total, aproximad-ament. La diferència és substancial, ja que només amb alevins masculins parlem d’unes 500 llicències. I amb entrenadors no ho podem saber de manera exacta perquè el programa de la Federació té un problema per cercar-ho: si un entrenador s’ha vingut a apuntar a la delegació d’Osona, encara que entreni el Berga o el Granollers, surt com a delegació de la comarca. Ara que s’acosta final de temporada, com valora la Federació el tema de fitxatges de jugadors, canvis d’equip, moviments i situacions que es repeteixen cada any? Es pot controlar?P: Aquí pràcticament no s’hi pot entrar, és molt complicat. La Federació hem de fer de pont, hem de mirar que els nostres clubs facin el màxim de bé, però cada club treballa com treballa. No hi ha unes normes. Els mateixos problemes que tenim a la dele-gació d’Osona, els tenen al Baix Llobregat, al Maresme, al Vallès perquè sempre hi ha equips que absorbeixen.A més, aquest any la Federació posarà en

marxa el portal web del federat i una cosa que tindran clara els clubs és que per tenir un jugador entrenant, ja no fitxat, s’haurà d’haver pagat la mutualitat.Això no hauria de ser tant secret. Al futbol base la majoria de jugadors estan fitxats per un any, vol dir que a final de temporada queden lliures i tothom sap que si estàs molt malament en un lloc, un jugador de futbol base pot escriure una carta a la Federació a l’estiu i fins al setembre i, automàticament, queda donat de baixa.J: Són menors d’edat i és responsabilitat del pare.P: La gent ha d’entendre que quan vas a un club, fitxes per un any i quan s’acaba, llavors fas el que vols.Ha tingut bona acollida la campanya del ‘Joc Net’?P: Sí, està molt bé però ens l’hem de creure, i penso que no ho acabem de fer. J: El joc net va més enllà de donar-se la mà i sortir amb una bandera.És important pel futbol de la comarca la

temporada del vigatà Oriol Riera amb l’Osasuna?J: Al principi ningú en parlava i ningú hi comptava.P: Jo penso que sí. Ja ho vaig dir al seu moment, fins i tot quan el van convocar per la selecció catalana, penso que sempre és important. A vegades, també he de dir que a la comarca no hi sabem treure la salsa que li hauríem de treure. Se’n parla en el moment puntual, no tant quan va fitxar, sí quan va marcar els dos gols al Reial Madrid i perquè era el Madrid i, a Osona, la majoria som del Barça. Però és molt important per la comarca i s’ha de reconèixer que l’Oriol sempre ha estat lluitant per això i s’ho ha cregut perquè no ho ha tingut tant fàcil. Creieu que es pot repetir un cas així o això és f lor d’un dia?J: Per això s’ha de tenir sort, s’ha de ser bo i estar en el moment oportú en el lloc adequat però, per què no?P: Penso que sempre en sortiran, un o altre però has de tenir sort. I a vegades sembla que quan has sortit del Barça tot vagi a pitjor i no és així. Però no tants jugadors com sembla que ens vulguin fer veure.Per últim, què li desitgeu al futbol de la comarca d’Osona per la temporada que ve?J: Que tirem el més amunt i possible i de la millor manera possible, que pugui pujar un equip a Segona B, que n’hi hagi més de la comarca a Primera i Segona Catalana, cada cop amb més categories.P: I que la gent que treballa principalment al futbol base cada vegada cregui més en la feina que fa, que la millori i que se l’acabin de creure. Per exemple, no renunciant a les categories assolides, una de les mancances que arrossega la comarca d’Osona des de fa més temps.


els dos subdelegats, en un dels moments de descans que tenen durant la setmana | guillem sánchez

la mirada de la fcf ja està posada a la temporada 2014/15 | guillem sánchez

HISTÒRIA

Vint anys d’il·lusió, compromís i orgull de futbol amateur a El Brull

el Ce el brull la temporada 2013/14 | fotos: www.ceelbrull.com l'equip de la tercera temporada, la 96/97

Els trets que defineixen el Club Esportiu El Brull són tres: il·lusió per crear un equip de futbol competitiu del no-res l’any 1994 però sense l’exigència que demana l’esport en sí en el dia a dia, constància per trobar els jugadors que seran la base per a la temporada següent i repetir-ho cada mes de juny quan tot s’ha acabat, i orgull de sentir-se el club com a propi i de recollir l’herència i l’esforç que hi van posar els mateixos fundadors ja fa 20 anys. Aquesta és la història d’un club peculiar, potser irrepetible, no només a la comarca d’Osona, sinó arreu de Catalunya i de la Quarta Catalana o de la desapareguda Tercera Regional.

Poca gent i moltes ganes

Corria l’any 1994 i en un poble de prop de 200 habitants no hi havia hagut mai cap indici que allà s’hi fundaria un equip ama-teur de futbol. Com recorda un dels jugadors fundadors, l’únic porter del club en 20 anys i l’actual president Anton Rebés, “si dels 200 treus les dones, te’n queden 100, i d’aquests

agafes els que tenen edat de jugar a futbol, no fas un equip”. Per tant, malgrat la voluntat d’uns joves del poble per muntar una nova organització esportiva que competís a la Federació Cata-lana de Futbol, feia falta una col·laboració externa. Al grup de persones inicials del poble, s’hi van sumar tres o quatre jugadors de la població veïna de Seva i d’altres provi-nents de categories superiors que, per cir-cumstàncies, no es podien dedicar al futbol de la manera que els exigien els seus clubs.Amb tot, es va formar una primera plantilla poc nombrosa però amb moltes ganes de jugar i que va debutar la temporada 1994/95. Noms com els dels germans Colomé, Casals de ‘la Sala’, el del porter Anton, vingut del Vic amb 19 anys, o del davanter ‘Lalo’, qui havia jugat amb l’Andorra a Segona Divisió B, ressonen encara al cap dels veïns d’El Brull com els fundadors i responsables de l’entitat que, tot i les dificultats i les seves especificitats, vint anys després encara con-tinua viva dins el panorama futbolístic de la comarca d’Osona.

La ‘culpa’ del taronja, del Dream Team del Barça

El Brull va escollir el color taronja a l’hora de muntar l’equip per dues raons: per no haver de tenir una segona equipació -20 anys enrere era un color poc utilitzat- i per la relació del club amb el Dream Team del Barça, campió d’Europa el 1992 amb el taronja i que feia els ‘stages’ de prepar-ació al camp d’el Montanyà i alguns jugadors del qual tenien un xalet a la urbanització. Des de la temporada del seu debut, l’equip només ha tingut quatre equipacions diferents. L’última la va estre-nar el passat 8 de febrer de 2014 i és l’únic club que disposa de la numeració de l’1 al 28, tot i que la Federació permet 26 samarretes com a màxim.

- 26 - maig 2014

HISTÒRIA

Anton Rebés, més minuts que en Xavi Hernández

Des de la temporada 1994/95 és el porter titular del CE El Brull i mai no ha tingut un substitut. Per tant, ha jugat tots els partits oficials del club en totes les competicions. A més, en va ser un dels fundadors i se’n riu quan escolta que en Xavi Hernández ha batut un rècord de partits i minuts amb el Barça. Ara és també el president des de l’any 2005 quan va agafar el relleu de Ramon Sala (1999-2005), segon en ocupar el càrrec després de Rafael Corderch (1994-1999). Tota la Junta Direc-tiva està formada per jugadors del primer equip.

Sense camp ni llum

El poble d’El Brull no disposa d’un camp de futbol. Per tant, des d’un primer moment, el club va buscar-se la vida per trobar un lloc on poder jugar. A causa de la proximi-tat amb la urbanització d’el Montanyà i a les instal·lacions de categoria de l’Hotel -lloc de preparació d’equips com el Barça, l’Albacete o la selecció de Tuníssia, entre d’altres- es va apostar per llogar un dels pocs camps d’herba que hi havia a Osona per utilitzar-lo com a local.De fet, la catifa verda d’el Montanyà era un dels valors afegits que presentava el CE El Brull a l’hora d’incorporar jugadors a la plantilla. A partir del 2005, el club va haver-se d’adaptar a la gespa artificial instal·lada al camp i a la majoria de pobles amb un equip de futbol.“El camp em va servir de reclam fins que van proliferar la resta d’artificial” per atraure jugadors d’entitat, com l’actual president del Vic Cinto Codina o Manel Parra, diu Rebés.Ell mateix afirma que, a partir d’aleshores, molts futbolistes preferien quedar-se al seu poble perquè els era més còmode i per un altre motiu. La solució per costejar les noves instal·lacions i infraestructures dels clubs era ingressar diners a través del futbol base. Així doncs, un nen podia començar a jugar a futbol als sis anys al costat de casa i con-solidar-se al cap d’un temps al primer equip.Un model del tot inviable a El Brull, el del futbol base. No es pot competir amb les instal·lacions ja que, per exemple, mai ha disposat de llum per entrenar, però que va suposar des d’un bon principi seguir una altra filosofia de club.

Equip competitiu de mitja taula

En no disposar d’enllumenat, no es pot entrenar. Però aquest no és l’objectiu del CE El Brull, sinó poder sortir al camp a jugar i ser competitius, sabent amb antelació que estan en inferioritat de condicions. Per això, alguns jugadors de l’equip durant la setma-na feien la seva i buscaven un altre lloc per anar a entrenar. Els que estudiaven a Barce-lona -un gran número de casos- jugaven les lligues universitàries i, fins i tot, es va crear la secció de futbol sala amb jugadors de la plantilla de l’equip per donar ocupació a la gent que volia fer quelcom entre setmana a la competició del Torneig Comarcal.Anton Rebés resumeix què significa jugar a l’equip de la manera següent: “Puc jugar, jugaré sempre, amb qui m’agrada, m’ho passo bé, sense pressió per guanyar però competitius”.Un dels trets característics del club és que busca que tots els jugadors participin els mateixos minuts durant la temporada. Es convoquen 16 futbolistes dels 28 en plantilla i els cinc canvis es fan sempre al descans, per això alguns cops l’equip acaba jugant amb deu perquè ja ha fet entrar tothom de la banqueta.La falta de preparació es compensa amb el grau d’actitud, el factor determinant per encarar noranta minuts de joc per un equip que cau en gràcia als rivals, per l’esforç que suposa continuar amb un projecte així durant 20 anys, i als àrbitres, a qui no porten problemes per la poca massa que arrossega el club cap al camp.“La nostra trajectòria es la d’un equip de mitja taula que s’ha animat alguns anys i, sinó, ha quedat vuitè, sisè,... Però que té molt mèrit que, de 16 o 18 equips, en puguis deixar 11 o 12 al darrere”, diu Rebés.

L’any de la promoció

La temporada 2003/04 gairebé els van deixar tots al darrere, perquè el CE El Brull va quedar segon de Tercera Regional, empatat a

punts amb el campió per la diferència de gols en el partit entre ells, jugat un diumenge al matí amb només deu jugadors per El Brull.Es complien deu anys de la fundació i el recorregut havia permès crear un bloc de jugadors de qualitat que van jugar-se l’ascens a Segona Regional contra el Masnou, segon classificat d’un altre grup.El partit d’anada va acabar amb un 2 a 1 favorable a El Brull però a la tornada, no hi va haver opcions: derrota per 6 a 0 però que té una explicació.El Masnou disposava d’un equip a Primera Catalana (quatre categories per sobre) i, grà-cies a una norma del reglament, jugadors amb fitxa del primer equip fins a una certa edat podien participar alhora als partits del Regional.Així doncs, els maresmencs van fer baixar el davanter centre, el mig mig i el central per derrotar a un sorprenent El Brull, que va presentar un recurs per alineació indeguda que la Federació no va considerar. Ara bé, el mateix Rebés confessa que, segurament, el club no s’hagués plantejat pujar de categoria.

Una història irrepetible

Tot i no ascendir, el club va continuar com sempre havia funcionat: treballant per a la temporada següent i buscant jugadors per defensar el color taronja d’un club que ha posat El Brull al mapa i potser irrepetible si no hi hagués hagut la il·lusió d’uns quants joves per fundar-lo.Perquè el club ha viscut gràcies a l’empenta dels jugadors que n’han format part. “El què hem viscut no ens ho treu ningú. Quan ens van deixar triar, vam apostar pel club”, diu el president, que espera poder pujar al camp d’aquí uns anys i seguir veient l’equip. Però al mateix moment creu que no es pot obli-gar a ningú a continuar el projecte, i que tot depèn de la il·lusió i les ganes per participar d’un club peculiar, que ha posat el jugador de futbol al lloc on es mereix i que ja ha complert 20 anys d’una història que encara no s’ha acabat d’escriure.

partit d'anada de la promoció (03/04), on el brull guanya per 2 a 1 al masnou

- 27 -número 0

arbitratge - 28 -

La figura de l’àrbitre i el Comité Tècnic d’Àrbitres

Des de la Delegació d’Osona del Comité Tècnic d’Àrbitres (CTA) de la Federació Catalana de Futbol, volem agrair l’ocasió que ens brinda ‘Onze Metres’ per donar a conèixer una part activa i molt important en el futbol com és l’àrbitre.Vagi per endavant la nostra felicitació per aquesta iniciativa que estem segurs que servirà per entendre, comprendre i valorar de manera més positiva la feina de l’àrbitre.En aquesta primer contacte voldria dir-vos que tots els que formem la Delegació d’Osona estem al servei de tots els clubs, per ajudar-los en la sempre difícil feina de educar a través de l’esport, en aquest cas el futbol, perquè estic segur que col•laborant conjuntament acon-seguirem que aquest jovent que puja quedi marcat pels valors de l’educació, el companyerisme i el respecte gràcies al futbol.Parlem d’un esport i, per tant, tots els que participen en un partit són esportistes, uns com a tècnics, altres com a jugadors i altres com a àrbi-tres.La feina dels entrenadors és complicada: han de fer contents tots els jugadors i sabem que en un partit potser no poden fer jugar tots els components de la plantilla, però estic segur que coincidirem que la feina de l’àrbitre en un partit és molt complicada, ha de decidir en segons sobre fets que succeeixen i les seves decisions no són mai ben rebudes per tots. Però l’àrbitre va sol, no té seguidors. Ha de tenir una personalitat forta per no caure en provocacions, per

no deixar que els crits o piropos que li adreça el públic afectin la seva feina i, per tant, que no afectin el desenvo-lupament normal del partit.Jo estic segur que si tots hi posem de la nostra part aconseguirem que en un temps no massa llunyà, quan es parli d’un partit de futbol, gairebé ningú es recordi de l’àrbitre.Des d’questa Delegació us puc asse-gurar que la nostra primera consigna que donem a tots els àrbitres quan comencen en aquesta tasca és: sigueu respectuosos i segur que també us respectaran.Tots coneixeu les sigles CTA (Comitè Tècnic Àrbitres) però per nosaltres són les inicials de el nostre lema que no és altre que ‘Complicitat, Treball i Amistat’.En els següents articles us anirem explicant el que envolta l’arbitratge, com es forma l’àrbitre, quines proves d’aptitud (físiques i tècniques) ha de superar, comentarem també el reglament, donarem una pinzellada al funcionament de l’àrea de desig-nacions i així segur que podreu, més endavant, tenir una opinió més

fundada i positiva sobre l’àrbitre.Fa uns dies, en concret el 22 de Març, la Federació Catalana de Futbol va posar en marxa la campanya Joc Net. Estic segur que aquesta ajudarà de manera molt positiva a arrelar encara més els valors de companyerisme, respecte i educació entre tots els qui compartim l’esport al voltant de la pràctica del futbol a Osona i Catalunya.

Josep Tió i Torras Delegat a Osona del Comité

Tècnic d’Àrbitres de la FCF

maig 2014

l’àrbitre- 29 -

Òscar Sánchez, 28 anys “Ser àrbitre és... impressionant”

Quin va ser el primer partit que vas arbitrar?Un Sant Quirze contra el Roda de Ter de la categoria aleví l’any 1998.Quants anys tenies?13 anys i una mica més.Què vas pensar quan va començar el partit?Faré el que pugui.On vas arbitrar el primer partit?A Sant Quirze de Besora.Per què vas decidir fer-te àrbitre?Amb el temps m’he adonat que és un tros que em faltava de mi. En els partits per la televisió, els comentaristes deien la seva i jo em preguntava per què cadascú defensava una cosa diferent. I quan jugava, també em plantejava quines pautes s’havien de seguir per xiular. Per curiositat, bàsicament.Hi ha precedents a la teva família d’àrbitre?No.De quin color era la samarreta amb què vas arbitrar el primer partit?De la marca Puma i crec que era negra. Les tinc gairebé totes, les Puma i la negra és la que més m’agrada.Has estat jugador de futbol?Sí.Amb quin equip?A futbol sala amb el Puig-Agut (Manlleu), llavors a futbol-11 a Manlleu i La Gleva fins a juvenil de prim-er any.Quina és la primera imatge d’un àrbitre que recordes?El “Rafa, no me jodas”, que és un home amb els cabells arrissats i molt normal.Quan penses en un àrbitre, què et ve al cap?És un jutge.Quants penals has xiulat en la teva carre-ra?No ho sé.A quina categoria xiules?De Tercera Divisió cap avall.Quina és la màxima categoria en què has arbitrat?Tercera Divisió.Quin és el teu àrbitre referent a la comarca d’Osona?En Wenceslao Morera.Quin és el teu àrbitre referent a tot el món?En actiu, Gil Manzano. Retirat, en Collina o en Busacca.

Tens algun ritual el dia que et toca arbitrar?No, sobretot fer la maleta abans i no deixar-me les plantilles.

Què és el primer que fas al camp?Saludar a tothom que passa pel meu costat, per trencar el gel. Quan

era petit, volia que tothom m’ajudés, era diferent.Com decideixes quin equip fa el servei de centre al

començament?Amb el sorteig de la moneda.

Com marques el final d’un partit?Amb les tres xiulades i senyalant la porta

dels vestidors.Quants xiulets tens i de quin

color?Un de negre i un de blanc.

Els jugadors saben el regla-ment de futbol?

No.Quants cops has llegit el

reglament?No els tinc comptats, però

uns quants.Què és un fora de joc?No m’he d’inventar res.

Quan un jugador està en fora de joc, s’ha de

xiular falta quan després que un company toca la pilota, interfereix en el

joc actiu. És el regla-ment.

Creus que l’afició i els jugadors respecten la figura dels àrbitres?

No, potser amb el temps no ens hem sabut respec-tar, tot i que ara no hi ha

tants problemes per xiular.Has tingut por en algun

camp de futbol fent d’àrbitre?

Por, no. Però sí que m’he sentit desprotegit. No abans de comen-

çar però quan arbitrava sol, hi havia camps on hi havia equips que

havien de guanyar i notaves l’ambient i com t’amenaçaven. I no podies xiular

tranquil.A quin camp o equip t’agrada arbitrar?

Tots els camps tenen el seu encant, també els de terra.

A quin camp o equip no t’agrada arbitrar?No n’hi ha cap, en general.

És millor arbitrar amb liniers?Sí, i tant. Comoditat, sobretot.

Què és el gol de plata?El gol de plata, què és el gol de plata?

Quin desig tens com a àrbitre en un futur?Seguir en actiu molts anys, fins i tot amb panxa i xiulant canalla.

número 0

salut - 30 -

Les lesions per sobrecàrrega en la pràctica del futbol

Eva Solà Mascaró Fisioterapeuta OAR Vic i Centre Ghedina de Vic

S’acosta el final de la temporada de futbol i a aquestes altures són cada vegada més nombrosos els jugadors que pateixen lesions esportives. Quan pensem en les lesions derivades del futbol, tothom s’imagina les més conegudes, i alhora aparatoses, com poden ser la ruptura del lligament creuat anterior del genoll (LCA), les fractures òssies i els esquinços de turmell. No obstant, a banda d’aquestes, existeixen altres tipus de lesiones menys conegudes però no menys importants. Ens referim a les lesions de parts toves que s’originen, entre d’altres factors, a causa de les sobrecàrregues espor-tives. En aquest article parlarem de quines són aquestes lesions, quins mecanismes les provoquen i què és pot fer per evitar-les.Entenem com a parts toves el conjunt de músculs, tendons, lligaments i cartílags que trobem en el cos humà. Dins el grup d’aquestes lesions hi ha les contractures muscu-lars, ruptures fibril•lars, més conegudes com a trencaments musculars, les tendinopa-ties... localitzades sobretot a les extremitats inferiors. No obstant, en l’àmbit muscular, els isquiotibials són els més propensos a lesionar-se i, normalment, sense haver-hi cap impacte directe sobre la musculatura, sinó mentre el jugador està esprintant o accelera de sobte la velocitat. En l’àmbit de les tendinopa-ties, les més freqüents són la del tendó rotulià i la localitzada a la zona de la pota d’ànec, a la cara interna del genoll.El mecanisme de lesió d’aquestes estructures es produeix quan la càrrega a la qual se sotmeten supera la resistència biològica del propi cos, és a dir, el cos no aguanta bé la intensitat de l’exercici, les repeti-cions que es fan d’aquest i/o el temps de durada. D’altra banda, també influeixen les alteracions que podem trobar en la qualitat locomotora del nostre cos, depenent de múltiples factors com l’edat, el sexe, l’alimentació, el sobrepès, els desequilibris musculars, les alteracions biomecàniques, la inestabilitat articular... És per això que cal trobar un equilibri entre en cos humà i l’activitat física.

No només resulten influents els factors interns del propi cos i l’excés de càrrega en els entrenaments a l’hora de produir-se una lesió. Altres variables com el terreny de joc i l’ús d’un calçat inadequat també hi juguen un paper important. No és el mateix en-trenar i jugar en un terreny de gespa natural que en un de gespa artificial; aquest últim resulta ser un sòl més pesant i el nombre de lesions esportives ha aug-

mentat des que els antics camps naturals s’han transformat en gespa artificial. També és important utilitzar un calçat adequat en aquests tipus de terreny. És recomanable utilitzar botes de tacs curts i rodons ja que aquests ajuden a repartir bé el pes cor-poral i distribueixen millor l’amortiguació del cos. També és important entendre que

les botes de futbol han de ser per-sonals i intransferibles, ja que cada jugador utilitza les més adequades per ell segons les seves caracterís-tiques físiques i el tipus de joc que realitza sobre el camp de futbol.Quan ens referim als mecanismes de prevenció de les lesions esportives hem de tenir present:- Esperar el temps necessari per tornar als entrenaments grupals i, posteriorment, a la competició. És cert que es disposa d’uns temps es-timats per a la recuperació de cada lesió però s’ha de tenir en compte que cada futbolista té la seva pròpia constitució física, i serà aquesta la que ens proporcionarà el temps real de recuperació. En aquest aspecte hi juguen un paper molt important el treball del metge i del fisioterapeuta.- Utilitzar l’equip adequat en relació a les proteccions i les botes de futbol. Les primeres protegeixen la cama de les possibles fractures òssies, és per

això que cal que s’adaptin correctament, cobrint completament la part anterior de la tíbia. Pel que fa a les botes, ja s’ha comentat anteriorment les seves característiques .- Joc net. La normativa del futbol ja contempla aquest apartat, però sí que cal men-cionar que és important evitar totes les accions que siguin susceptibles de provocar lesions greus a un mateix i/o als altres jugadors.- Realitzar un escalfament adequat. Aquest ha de ser complert i ha de incloure ex-ercicis per tal de preparar bé el cos per l’entrenament i/o la competició, d’aquesta manera prevenim el màxim de lesions esportives possibles.En definitiva, les lesions esportives en el futbol han existit i existiran sempre però és important que el propi jugador conegui a fons les seves característiques físiques i que treballi conjuntament amb l’equip tècnic per tal de prevenir-les i rendibilitzar al màxim la seva capacitat esportiva.

és necessari seguir els consells de metges i fisioterapeutes en la recuperació de les lesions | Tangled frog

maig 2014

en un equip trobem diferents rols segons cada jugador | usag-h.

psicologia- 31 -número 0

Treball en equip: els rols dins d’un equip

Miquel Vinyet Panadès Psicòleg de l’esport ientrenador de futbol

El títol de l’article ens mostra un concepte que està molt de moda en l’actualitat en el món dels equips i organitzacions esportives. Sembla ser que el saber treballar en equip es considera fonamental per a la consecució de l’èxit en el món de l’esport i no hauríem d’obviar que un dels objectius inherents de l’esport ha de ser rendir i com-petir al màxim de les nostre possibilitats per aconseguir els millors resultats possibles, però també important és el com ho farem.Parteixo de la idea que els equips que saben treballar junts, que estan més cohe-sionats i que a més ho fan des d’uns valors sòlids són els que aconsegueixen competir i obtenir millors resultats. Anem a veure què diuen des de la teoria els entesos en la matèria, quins serien els factors que incideixen en un bon treball en equip.Em basaré en l’exposició que fa Joan Vives, en la qual ell anomena aquests factors: definició de rols, estructura i dinàmica de l’equip, compliment de les normes, lider-atge i comunicació interpersonal.En aquest primer article em centraré en els rols en un equip.Un dels aspectes més rellevants alhora de po-tenciar el treball en equip és la definició de rols dins l’equip. Aquests incideixen en gran mesura en l’èxit col•lectiu. En primer lloc, vol-dria definir què s’entén per rol. Harre i Lamb (1992) diuen que el rol és “la conducta asso-ciada amb una posició particular en un sis-tema social (un equip, per exemple), s’espera que l’ocupant d’una posició porti a terme de-terminats papers o funcions en el grup”. Per exemple, en el futbol hi ha dins l’equip diferents posicions. No és el mateix un da-vanter que un defensa. Cadascú en la seva funció dins l’equip ha de desenvolupar unes tasques, uns moviments ofensius i defensius. Com a entrenadors hem de poder comunicar amb claredat què s’espera que facin els jugadors segons cada posició. Una cosa que sembla òbvia, però que molts cops no es comunica de forma clara.Tornant a la teoria, es defineixen tres tipus de rols. El primer, defineix aquells juga-dors que s’orienten a la tasca o objectiu a aconseguir. Serien els que podríem dir que van per feina i es centren en com millorar la productivitat i el rendiment de l’equip. Uns altres s’interessen per aspectes socioemocionals que vetllen pel manteniment i continuïtat de l’equip. Aquests són els que es centren en les relacions interpersonals i que existeixi un bon ambient a l’equip. I per últim, els anomenats rols individuals, que es centren en satisfer les pròpies necessitats personals prescindint del que necessita l’equip d’ell, i que poden ser negatives pel manteniment de la cohesió de l’equip.Haré (1985), apunta que el rol eludeix a “qualsevol conjunt de conductes que una per-sona exhibeix d’una forma característica dins el grup”. En aquest aspecte, tots els ju-gadors de l’equip tenen la seva manera de mostrar-se i la seva personalitat. En funció

de com sigui un jugador li podem donar un paper més o menys important a l’equip. Per exemple, un jugador que sigui molt treballador, tingui qualitats tècniques i alhora un caràcter pròxim amb els companys podria as-sumir les funcions de capità, per la seva capacitat d’unir l’equip i alhora fer de catalitzador del treball grupal. És d’especial rellevància l’elecció d’aquest rol de lideratge en un equip. En aquest aspecte, el meu suggeriment

és que l’equip esculli un capità, però alhora l’entrenador decideixi algú altre que ell consideri que per les seves qualitats tècniques i humanes pugui influir positivament a l’equip.Identificar les característiques dels jugadors de l’equip és una de les tasques més

importants que tenim com a entrenadors, ja que això és el pas previ a l’hora de poder atorgar fun-cions i papers als nostres jugadors. Alguns juga-dors per la seva qualitat tècnica o per la seva ca-pacitat d’esforçar-se poden exercir rols orientats a la tasca, altres càlids i afables poden ajudar-nos a suavitzar els conflictes i millorar l’ambient de l’equip. Conèixer els nostres jugadors és cabdal per saber què és el que podem demanar a ca-dascú d’ells, quin rol poden exercir per millorar el funcionament de l’equip.Per acabar hem de saber quins són els passos necessaris a l’hora de donar rols als jugadors. En primer lloc, s’ha d’exposar amb claredat quin rol

espera l’entrenador de cada jugador. Quan s’ha fet això, hem de veure si aquest és acceptat pel propi

jugador i finalment hem de veure que el jugador compleix amb el rol establert.En la mesura que s’accepta i es compleix el rol assignat a cada jugador, el funciona-ment de l’equip serà més bo. Quan hi ha conflicte dins un equip molts cops és per la no acceptació de rol per part d’algun jugador.Un exemple clar podria ser quan posem suplent un jugador que volem d’ell que surti a la segona part com a revulsiu, i aquest fet no agrada al jugador. Explicar-li la importància de la seva funció i que ho accepti és imprescindible perquè, quan li toqui participar, ho faci amb ganes de fer-ho bé. Un altre exemple és quan un jugador creu que mereix més minuts perquè es con-sidera millor que un altre, que mereix estar més minuts al camp, però l’entrenador per qüestions d’equip considera que no és així. En aquest sentit, expressar-li i co-municar-li les seves raons del perquè decideix altres opcions, potser no s’acceptarà d’entrada, però comunicar-ho al jugador de forma sincera pot ajudar que, de mica en mica, ho accepti i, si més no, conèixer què és el que l’entrenador espera d’ell com a jugador d’un conjunt.Així doncs, observem els nostres jugadors, valorem les seves característiques, as-signem el rol que millor s’adapti a les seves característiques, comuniquem-li a l’esportista i també a l’equip en conjunt, observem i ajudem-lo que l’accepti i final-ment que el compleixi dins i fora del camp.Els rols en l’equip és un factor que pot ajudar, com a entrenadors, a millorar el fun-cionament del grup i el treball en equip.

més osona - 32 -

CE AiguafredaTornar a néixer amb el camp nou

L’1 de desembre de 2013 la Unió Espor-tiva Aiguafreda va tornar a néixer com a club, data en la qual es van inagurar el camp de futbol de gespa artificial i les instal·lacions que l’envolten.Venia d’uns anys en què el club només disposava d’equips en categoria futbol-7 perquè no tenia un camp adaptat a les necessitats del futbol-11, fet que provo-cava l’èxode de jugadors de la categoria infantil, quan acabaven la seva etapa d’alevins al club. I en què el primer equip jugava fora de les instal·lacions del club, on va aconseguir ascendir fins a Tercera Divisió, moment en què va vendre la plaça de la categoria a la Unió Esportiva Vic.De fet, fins la inauguració del nou camp de futbol, el club no disposava d’un espai propi per als entrenaments i els seus quatre equips (un benjamí, dos alevins i un infantil) havien de disputar la majoria de partits de competició com a visitants. Així doncs, a la segona volta ha succeït tot el contrari: cada cap de setmana les instal·lacions estan plenes de partits i es respira un gran ambient de futbol.

El nou camp de gespa artificial ha fet d’iman, segons el vicepresident de l’Aiguafreda Josep Garrido, en dos sentits complementaris: els nens ja no marxen del poble ni del club per anar a jugar a altres llocs i els qui havien marxat són capaços de tornar.Un benefici pel club a l’hora d’estabilitzar el projecte esportiu, gràcies a l’esforç d’ell mateix, que s’ha endeutat per pagar la remodelació de les instal·lacions, de col·laboradors anònims que hi han ajudat i de l’Ajuntament, que va pagar el terreny de joc, la part verda i més vistosa però no l’única necessària quan s’accedeix a la zona esportiva del petit poble de 2.500 habitants.De moment, la resposta dels qui han vist el nou aspecte del camp de futbol ha estat del tot positiu. “Ens ha quedat un camp maco no només per l’herba, sinó per l’entorn”, assegura el vicepresident, que també en destaca la seva particu-laritat perquè és l’únic de tot Catalunya amb la gespa artificial de fibra natural i, per tant, és pioner i referència per la construcció de futures zones esportives en altres pobles i ciutats.

De Tercera Regional a Primera Catalana en cinc anys. Quatre ascensos en els les últimes cinc temporades per al primer equip fins l’any 2010, que jugava els seus partits com a local a Sant Julià de Vilatorta. Però l’aventura per les catego-ries cada cop més importants del futbol territorial català es va acabar quan el club va vendre’s la plaça de Primera a la Unió Esportiva Vic, onzè classificat de la Territorial Preferent.“Parlem de compra de plaça directa-ment i no de fusió, tot i que es va inten-tar després de parlar amb els jugadors que molts d’ells es quedessin a la plan-tilla del Vic per la temporada següent”, assegura Josep Garrido.El problema era bàsicament econòmic. En el seu moment, el president de l’Aiguafreda Ricard Campasol va anunciar que no podien cobrir ni una quarta part del pressupost que neces-sitaven per jugar a Primera Catalana. “L’Aiguafreda, per habitants i població, no podia estar a la categoria, només ho podia fer si tenia moltes ajudes, si ens sabien moure bé i si la situació econòmi-ca del país era bona”, diu Garrido.

El club que va de Primera

vista general de les noves instal·lacions de la unió esportiva Aiguafreda | Laura alberch

maig 2014

més osona- 33 -

Hi havia altres clubs interessats en la plaça del club del Vallès Oriental, com el Mollet o el Granollers, però es va decidir pel Vic pel compromís de mantenir part de la plantilla i perquè, per molts jugadors osonencs era el destí més proper per anar a jugar a futbol, no pas un altre club del Vallès.Per no contradir la normativa, que prohibia vendre la plaça sense més, es va vestir com una fusió el resultat de la qual era un equip amb seu a Vic, amb la camisa i nom del club de la comarca d’Osona.“Des del punt de vista de perdre una categoria que segurament no acon-seguirem mai més, va ser negatiu per l’Aiguafreda”, confessa el vicepresi-dent. Però no se’n penedeix perquè “era del tot inauguantable i a un poble petit com el nostre se li acaben els recursos un dia o un altre”.“En situacions com aquestes, els equips tornen al lloc on els pertoca” estar per la naturalesa del club, tot i que no amaga el desig que un dia puguin tornar a esca-lar categories de mica en mica amb el seu futbol base.

Una aposta clara pel futbol base de cara al futur

vendre la plaçaa l’UE Vic

Actualment, la Unió Esportiva Aigua-freda només disposa d’equips de futbol-7 i ja no d’una primera plan-tilla en categories de futbol territorial. Entre 60 i 70 nens han format part del benjamí, alevins i infantil la temporada 2013/14, en un club que s’ha marcat la prioritat de “treballar amb el futbol base i no potenciar un primer equip”, segons diu Josep Garrido.La voluntat número u és ensenyar a jugar a futbol i formar persones. “Preferim un bon jugador que sigui també un bon nen i no un gran jugador que no sigui un bon nano.” Una canalla que, principal-ment, prové del mateix poble i, alhora, de Centelles o el Figaró.A mesura que vagin creixent els juga-dors dels equips actuals, se’n crearan de nous. De fet, ja està previst formar un cadet de cara la temporada vinent i, a poca a poc, tenir un juvenil i una plan-tilla a Quarta CatalanaUna opció, la del territorial, que el club s’està plantejant iniciar amb un grups de joves del poble amb qui estan en contacte, que havien jugat a l’Aiguafreda i van haver de marxar al

fer el pas a futbol-11 i ara veuen opcions de tornar. Si econòmicament es pot mantenir l’equip, es crearà, però sense urgències.Ara bé, de cap manera s’utilitzaran les quotes dels jugadors de futbol-7 per aguantar el territorial. El futbol base genera uns recursos que es reinver-teixen íntegrament en la seva formació: material, instal·lacions i uns tècnics titulats.Aquesta és una altra de les prioritats: que els entrenadors tinguin un bon nivell i uns bons coneixements per transmetre als jugadors. Un exemple d’això és la voluntat del club de pagar el curs per obtenir el títol de monitor de futbol base als tècnics que no el tinguin, respectant així la normativa que entrarà en vigor la temporada 2015/16, que requerirà aquest nivell als entrenadors d’equips de la Federació Catalana de Futbol.Sumat a això, el club vol més canalla pels propers anys, tenir dos equips per nivell i, si és possible, aconseguir categories i millorar el nivell de futbol a Aiguafreda des de la base.

número 0

un grup de nens durant els entrenaments de tecnificació dels divendres al club | Laura alberch

instal·lacions - 34 - maig 2014

A més del camp de futbol-11, també es disposa d’un de futbol-7 a tocar de les obres del nou pavelló del poble

Al camp hi ha quatre vestidors grans i tres de petits, repartits a banda i banda de les instal·lacions

Dins dels vestidors, els jugadors disposen de totes les comoditats per a la pràctica del futbol

CalldetenesUnió Esportiva Calldetenes Club Futbol Atlètic Riudeperes

poble- 35 -número 0

Com a servei extra, els monitors de la UE Calldetenes surten a buscar el nens quan pleguen de l’escola (situada just al costat del camp de futbol) fins a l’hora d’entrenament

Des de l’entrada ja s’observa la pista de petanca i la de futbol sala, on la gent del poble...

...i les entitats poden venir a practicar esport

En companyia dels coordinadors i en-trenadors Nil Tomàs i Sergi Pi, visitem Calldetenes i els punts del poble que tenen relació amb el futbol.Ens aturem a l’alçada del carrer Barcelona, el lloc on hi havia l’antic camp del poble i ara ja no hi queden restes. Tota l’activitat rela-cionada amb el fut-bol es va traslladar a l’actual zona espor-tiva, on ara hi con-viuen dos camps de

gespa artificial.El segon punt d’interès és el bar restaurant ‘Ca la Nena’, un dels més grans i més antics del poble. En ell s’hi reu-neixen molta gent de Calldetenes, sobretot,

per parlar de futbol, bé sigui el de més alt nivell (amb els partits del Barça) o el més proper que s’ha jugat fa una estona al camp de futbol.

més futbol - 36 -

Torna el

Tres equips del Vic REFO participen al torneig

El Vic Riuprimer va portar un Cadet, un Infantil i un Aleví a la competició de Setmana Santa i, en els tres ca-sos, va ser capaç de superar la prim-era fase del torneig, amb només una derrota entre els nou partits que van jugar els tres equips. L’Infantil va perdre 3 a 0 contra el Barça, però la resta van ser victòries i empats. Ara bé, a la fase final disputada en-tre el 18, 19 i 20 d’abril ja no hi va haver tanta sort. El Cadet va perdre els dos partits dels vuitens de final

pel mateix resultat (4 a 0) contra el Nueva Vanguardia (Múrcia) i el ‘Brazil National Team’. L’Infantil va superar els setzens de finals (1 a 0 contra el Mislata, de València) però va caure als vuitens per 3 a 0 amb el Club Norte América, d’Equador. Per la seva banda, l’Aleví de la categoria futbol-11 va empatar el primer duel dels quarts de final contra el Total Futbol Academy (Estats Units) i va perdre per un contundent 7 a 0 con-tra l’Ajax d’Amsterdam.

Un traductor vigatà a la citaEl marcat caràcter internacional del Torneig MIC comporta l’arribada de molts equips estrangers. El Líban, Estats Units, Sud-Àfrica, Austràlia, Japó, Rússia, Egipte o Anglaterra es planten a la Costa Brava i l’idioma esdevé un obstacle.

Però tot té solució. L’Aitor Fuentes, estudiant de traducció de Vic, va col·laborar en el dia a dia de tres equips (Hong Kong Chelsea FC, Glenwegians FC de Sud-Àfrica i el Lane United dels Estats Units) i posar-los en contacte amb els re-sponsables del torneig a través de l’anglès i els encarregats d’altres

Com cada temporada, el MIC (Mediterranean Internacional Cup) és una cita ineludible en el calendari futbolístic de Catalunya i d’arreu del món. En l’edició d’enguany, la 14ª del torneig, més de 200 equips procedents de 35 països van participar a la competició organitzada a la Costa Brava.El director del MIC, Juanjo Rovira, fa una valoració positiva de l’edició del 2014, amb la voluntat sempre de “fer cada any el millor MIC de la història”. Malgrat el fort caràcter inter-nacional del torneig (un 35% dels equips són de fora d’Espanya, un 50% catalans i un 15% de la resta del país), aquest “no tindria raó de ser sense la implicació dels

equips catalans i espanyols, els ajuntaments i tothom vinculat amb l’organització”.La seva participació és essencial per la preparació i el desen-volupament de la competició i, sobretot, per ajudar els tècnics i jugadors estrangers a conviure uns dies a les mateixes instal·lacions.“El MIC és una oportunitat única per viure amb els seus companys, com si fossin un

maig 2014

l'aleví del Vic refo va guanyar el trofeu 'fair play' de la categoria d | twitter: @vicriuprimer

diversos camps de la costa brava van acollir uns 600 partits en només cinc dies | twitter: @torneigmic

facebook mic

més futbol- 37 -

MIC

El Manlleu envia un cadeta la Costa Brava

L’aventura del Cadet del Manlleu al Torneig MIC va ser semblant a la dels equips del Vic REFO: bona fase de grups superada sense di-ficultats però derrota a la primera eliminatòria en la lluita pel títol de la categoria. El Manlleu va guanyar els tres partits de la primera fase: 7 a 0 contra el Volcan Junior (Cos-ta d’Ivori), 2 a 0 en front el Beirut (Líban) i també 2 a 0 contra l’Atlètic Bisbalenc, dels pocs rivals catalans amb qui es van enfrontar tots els

equips osonencs. Ara bé, el Cadet no va poder superar els vuitens de finals, on va disputar dos partits a mode de triangular. El Manlleu va guanyar 4 a 0 a la Penya Barcelonista Anguera i va empatar (1 a 1) contra el Club Norte América d’Equador, que al mateix temps va vèncer per 6 a 0 als barcelonins i va classificar-se pels quarts de final. Una eliminació del torneig sense perdre cap matx que va posar punt i final a la seva particpació al MIC.

conjunts participants. Malgrat que van haver-hi alguns problemes per culpa de la falta d’entesa, “res que no es pogués superar parlant a poc a poc i amb quatre signes”.Ara bé, quan es tracta del futbol, l’idioma queda en un segon pla. “Si volgués destacar quelcom, seria la capacitat que té el futbol per traves-

sar fronteres lingüístiques i cultur-als, el bon ambient que pot arribar a crear i, sobretot, veure com els nens s’obliden dels resultats un cop estan amb els seus amics i s’adonen de l’experiència que és poder jugar un torneig d’aquesta magnitud”, comenta l’Aitor, un cop acabada l’experiència a la Costa Brava.

equip professional”, destaca Juanjo Rovira. A més, es crea un clima ideal perquè “ells s’enriqueixin de nosaltres i, nosaltres, també d’ells”.El Vic REFO i el Manlleu van experimentar en primera persona totes aquestes sensacions al voltant del MIC, amb els quatre equips en total que hi van enviar entre el 15 i el 20 d’abril passats.Segurament la temporada que

ve repetiran perquè un dels objectius dels organitzadors és, sens dubte, augmentar el nombre d’equips edició rere edició i anar consolidant les novetats que s’han implentat darrerament com el MIC Integra (competició per a discapacitats estrenada dos anys enrere) i l’aplicació MIClive, que ha permès per primera vegada seguir el torneig des de qualsevol lloc en directe a través del dispositiu mòbil.Una trobada, una “mescla de cultures”, en paraules del director Juanjo Rovira, molt positiva pels participants, siguin catalans, colombians, japonesos o murcians, per exemple, i amb la participació de dos equips de la comarca d’Osona.

número 0

l'equp car va particpar al mic a la categoria integra per a discapacitats | facebook aec manlleu

encesa del peveter del torneig mic el dia d'inauguració de la competició el 16 d'abril | twitter: @torneigmic

facebook mic

més imatges - 38 - maig 2014

gentilesa de titorrent

xarxes socials- 39 -

TWITTER

@onzemetres

UD Taradell | @udtaradell Saps q gràcies la família d’en David Pujol podem veure els gols del 1r equip ? Infinites gràcies! https://www.youtube.com/user/glevata2012/videos … @cflagleva

Vic Riuprimer REFO | @VicRiuprimer Volem agrair a @DfutbolJ i @Ra-mon71822843 la gran feina feta i la confiança amb els jugadors del Futbol base i filials, sort i a reveure!

Dani Juvany | @DfutbolJ Dia trist!! Avui he acabat, juntament amb tot el cos tècnic(Ramon Seco, Anna, Jesus, Quim)una etapa com entrenador del 1e equip de u.e.vic.

Toni Serrat | @toni_serrat Avui l’@OARVic @Fem_OARvic hem signat l’acord amb @aj_vic que ens lliga amb el Casa Sport del Senegal. @CooperacioVic

David Codina | @davidcodinap Últim partit lliga i tanquem etapa Manl-leu #3div5. Tres temp, 2 play-off a 2 B, inolvidable. @francesccargol @jordidot20 @sam240267 un plaer

Francesc Cargol | @francesccargol @davidcodinap @jordidot20 molt bona feina feta a Manlleu. El futbol ens agrada i il.lusiona peró ni de bon tros és el més important. Salut

El passat Divendres Sant es va disputar el Torneig femeni del Bisaura en les categories Aleví/Benjamí i Cadet/Infantil. En la primera categoria, els equips participants van ser el St. Quirze Besora, St. Feliu de Codines, St. Pol de Mar, Penya Barcelonista St. Celoni, Cerdanyola del Valles i Oar Vic. El guanyador del torneig va ser l’Oar Vic, que va superar a la final l’equip de la Penya Barcelonista de St. Celoni per 4 a 1, reafirmant la superioritat mostrada en tot el

L’OAR Vic, campió del Torneig del Bisaura - Joan Manel Sánchez (Vic)

FACEBOOKOnze Metres | 9 de febrer de 2014 Avui, dia nou de febrer de 2014, posem en marxa aquest projecte periodístic i esportiu a Osona.

Pròximament us anirem informant.

Quin jugador ha disputat més par-tits que en Xavi Hernández amb un equip de la comarca d’Osona que compleix 20 anys d’història el 2014? http://bit.ly/1hoHieC

Onze Metres | 30 de març de 2014

Clara Puntí Buxaderas Espero que us vagi molt bé! Qual-sevol cosa ja sabeu on trobar-me!

Sergi Escudero molta sort!

Imma Viladecans | 11 de febrer de 2014 Us desitjo molta sort en aquest nou projecte. Petons.

Onze Metres

Montse Simon Jo ho sé! Es diu Anton?

número 0

Si voleu fer-nos arribar qualsevol opinió a la revista podeu contactar amb nosaltres a través del correu electrònic ([email protected]) indicant el vostre nom i la ciutat des d’on ens escriviu. És imprescindible escriure un títol que acompanyi al text, que la redac-ció s’encarregarà d’adaptar a l’espai disponible respectant al màxim l’escriptura original. La revista no necessàriament comparteix les opinions que s’expressen en aquesta secció.

campionat ja que va ser l’equip més efectiu amb 22 gols marcats i únicament tres encaixats.En la fase de lligueta va superar el St. Quirze (2 a 0), el Cerdanyola (4 a 2), el St. Pol de Mar (5 a 0) i el St. Celoni (3 a 0). A més, va empatar amb el St. Feliu (0 a 0), amb qui va jugar la semifinal superant-lo per penals després d’empatar tam-bé sense gols en un partit molt igualat amb dos equips que es coneixien perfectament.

A quin camp de futbol osonenc correspon aquesta banqueta amb els seients blaus? Descobreix les interioritats de les instal·lacions on juguen dos equips i la relació del camp amb altres punts del poble a la revista http://bit.ly/PEMGA8

Onze Metres | 7 d’abril de 2014

Clara Puntí Buxaderas Calldetenes!

classificacions

P PJ G E P F C

CornellàMontañesaEuropaTerrassaRubíAscóPalamósPobla MafumetSantfeliuencManlleuFigueresCerdanyola V.VilafrancaMasnouGavàCastelldefelsVilassar MarSantboioàRapitencaGramanet M.

73 38 22 7 9 58 4073 38 21 10 7 61 3169 38 20 9 9 52 2969 38 20 9 9 55 3569 38 21 6 11 59 3668 38 19 118 53 4061 38 16 13 9 62 5357 38 16 9 13 45 3757 38 16 9 13 46 41

50 38 13 1114 39 3947 38 11 1413 51 5246 38 10 1612 52 58

44 38 12 8 18 41 5044 38 11 1116 36 4642 38 12 6 20 43 5242 38 10 1216 46 5142 38 11 9 18 35 4940 38 10 1018 47 5431 38 7 1021 31 67

19 38 4 6 28 25 77

TERCERA DIVISIÓ Grup 5

P PJ G E P F C

PeraladaSabadell BGirona BVicGranollersFarnersJúpiterBanyolesMolletMontcadaAviàLloretVilassar DaltLa JonqueraCanyellesUnif. LlefiàGuíxolsSan Cristóbal

78 33 23 9 1 63 1873 33 22 7 4 68 3260 33 17 9 7 60 3553 33 15 8 10 51 4150 33 14 8 11 59 4648 33 15 3 15 50 4746 33 13 7 13 57 5543 33 11 1012 47 5143 33 11 1012 51 51

43 33 12 7 14 34 4342 33 11 9 13 37 4541 33 10 1112 50 49

40 33 11 7 15 43 4940 33 11 7 15 34 5033 33 8 9 16 56 7233 33 7 1214 44 6031 33 7 1016 45 5421 33 6 3 24 32 83

PRIMERA CATALANA Grup 1

P PJ G E P F C

ManresaGironellaLliçà VallTonaSant Quirze V.CardedeuSabadell NordSan LorenzoSan MauroSabadellencaTaradellCastellarRoda de TerSúriaPalau SolitàOAR VicSant Feliu C.Lliçà d’Amunt

78 33 24 6 3 8669 33 21 6 6 6664 33 20 4 9 6263 33 17 124 5559 33 18 5 10 7352 33 15 7 11 5451 33 15 6 12 5249 33 15 4 14 4545 33 11 1210 57

43 33 12 7 14 5142 33 12 6 15 4741 33 10 1112 52

37 33 11 4 18 4536 33 10 6 17 4432 33 8 8 17 4530 33 8 6 19 3321 33 5 6 22 3018 33 4 6 23 27

SEGONA CATALANA Grup 4

213444294540444351

495151

566472618089

P PJ G E P F C

Caldes MontbuiLes FranquesesLleronaVic REFO CampdevànolTona BSanta E. RonçanaPradencLa GarrigaTorellóSant Vicenç T.Santa EugèniaMoiàVoltregàS. Bartomeu GrauSevaRipoll BGurb

73 32 23 4 5 10168 33 21 5 7 7066 32 20 6 6 9061 33 19 4 10 7354 33 16 6 11 6754 33 16 6 11 5149 33 14 7 12 5747 32 14 5 13 5046 33 13 7 13 53

46 33 13 7 13 5846 33 13 7 13 6239 33 11 6 16 53

36 31 9 9 13 4433 32 9 6 17 6330 33 8 6 19 4829 33 7 8 18 4225 31 7 4 20 4422 33 5 7 21 27

TERCERA CATALANA Grup 5

413653424945694946

655564

588491598364

P PJ G E P F C

SarriàBellavista MilanLa TorretaAt. VallèsParetsSanta PerpètuaEFB RipolletVilamajorSant CeloniMontmelóPB S. CeloniCanovellesVic REFO BCerdanyola V. BPolinyàPalautorderaSant Vicenç T. BAlmeriense

89 33 26 5 2 9376 33 23 7 3 8060 33 19 3 11 8353 33 15 8 10 6351 33 14 9 10 4751 33 16 3 14 7851 33 14 9 10 7150 33 13 119 5849 33 13 1010 52

47 33 14 5 14 6446 33 13 7 13 4943 33 13 4 16 53

35 33 9 8 16 4334 33 7 1313 4531 33 9 4 20 4128 33 8 4 21 2922 33 6 4 23 5421 33 5 6 22 47

TERCERA CATALANA Grup 9

342454523865594845

725955

6158616996100

P PJ G E P F C

SantperencaS. Julià V. BBorgonyàCorcóRoda de Ter BS. Quirze BesoraRupit PruïtUE Calldetenes BVinyoles Sant Boi L.MontesquiuLa GlevaRibatanaCantonigròsRipoll C

68 28 22 2 4 7064 28 20 4 4 5758 28 18 4 6 6746 28 15 1 12 6943 28 12 7 9 7243 28 13 4 11 4839 28 12 3 13 6538 28 10 8 10 5437 28 11 4 13 48

34 28 10 4 14 5130 28 8 6 14 4129 28 8 5 15 49

27 28 7 6 15 3821 28 5 6 17 3717 28 3 8 17 30

QUARTA CATALANA Grup 3

252939625539635248

666265

505586

P PJ G E P F C

BalenyàUE CalldetenesFolguerolesOAR Vic BCentellesPradenc BS. Julià V.OlostViladrauSanta Eugènia B. BEl BrullCollsuspinaGurb BCastellterçolSeva BSM Balenyà

79 30 26 1 3 13373 30 24 1 5 10971 30 23 2 5 8366 30 21 3 6 7863 30 20 3 7 7947 30 15 2 13 7146 30 15 1 14 5544 30 14 2 14 5441 30 13 2 15 64

38 30 12 2 16 7034 30 10 4 16 5128 30 8 4 18 42

24 30 7 3 20 4922 30 8 1 21 3313 30 3 4 23 3010 30 3 1 26 25

QUARTA CATALANA Grup 4

303534303451706460

796484

938890120

P PJ G E P F C

Barça BLleida EsportiuMercantilDamm BCE HospitaletGavàPratCornellà BMolletEspanyol BU. BellvitgeManlleuEF MataróRubíFigueresPremià

74 34 22 8 4 7173 34 22 7 5 6865 34 18 115 5558 34 17 7 10 6856 34 15 118 5251 34 16 3 15 5146 34 13 7 14 5644 34 12 8 14 5142 34 10 1212 45

42 34 10 1212 4442 34 10 1212 4941 34 11 8 15 38

41 34 11 8 15 4738 34 10 8 16 4435 34 9 8 17 3935 34 10 5 19 37

LLIGA NACIONAL Grup 7

244137583554504345

456039

53495666

JUVENIL

Badalona BFP Hermes

33 34 9 6 19 4629 34 8 5 21 46

7280

P PJ G E P F C

Gironès SàbatGirona BDamm CGranollersEF Mataró BOlotArenys MarBisbalencBanyolesCaldes MontbuiVic REFOLloretSant Feliu G.Manlleu BVilassar MarFarners

74 30 23 5 2 11074 30 23 5 2 8365 30 21 2 7 10455 30 17 4 9 6451 30 14 9 7 7650 30 14 8 8 7442 30 12 6 12 7842 30 12 6 12 5742 30 12 6 12 56

37 30 11 4 15 5236 30 11 3 16 4932 30 9 5 16 71

30 30 8 6 16 5027 30 6 9 15 6221 30 6 3 21 391 30 0 1 29 14

PREFERENT Grup 2

442446383648575361

656173

546680233

P PJ G E P F C

CardedeuMollet BLa TorretaTonaParetsGranollers BSant Cugat BOAR VicPalautorderaFruitosencVilanova VallèsVic REFO B Roda de TerTorellóManlleu CSant Vicenç T.

71 29 23 2 4 8769 29 22 3 4 12252 29 16 4 9 6251 29 15 6 8 6849 29 14 7 8 6644 29 14 2 13 5743 29 12 7 10 5441 29 11 8 10 5138 29 12 2 15 49

37 29 11 4 14 4536 29 10 6 13 5033 28 8 9 11 52

31 29 8 7 14 4729 28 9 2 17 4519 29 5 4 20 5313 29 4 1 24 39

PRIMERA DIVISIÓ Grup 8

274352495049235169

455963

597797104

P PJ G E P F C

S. Julià V.Tona BCentellesVoltregàCorcóRiudeperesS. Quirze BesoraGurbSevaTorelló BManlleu DOAR Vic BTaradellSanta EugèniaSM Balenyà

68 27 22 2 3 12960 27 19 3 5 8152 27 15 7 5 7951 27 15 6 6 9750 27 16 2 9 7648 27 15 3 9 8145 26 14 3 9 8540 27 12 4 11 6838 27 11 5 11 51

30 28 9 3 16 5428 27 9 1 17 7128 27 9 1 17 58

19 27 5 4 18 4918 27 5 3 19 576 26 1 3 22 29

SEGONA DIVISIÓ Grup 17

313351546459567658

747873

102107159

P PJ G E P F C

Navarcles BUE Calldetenes BSallentArtésMoiàNavàsLa Salle Manresa BPradencS. Julià V. BFruitosenc BGurb BSantpedor BVilomara

59 23 19 2 2 9351 23 16 3 4 8645 23 14 3 6 6041 23 13 2 8 6738 23 11 5 7 5936 23 10 6 7 4833 24 9 6 9 5531 24 8 7 9 6424 23 6 6 11 51

21 23 5 6 12 4021 24 6 3 15 5218 23 5 3 15 48

8 23 2 2 19 46


312646414237526569

678686

121

P PJ G E P F C

BarçaEspanyolCornellàGironaJàbac TerrassaN. TarragonaDammSant AndreuGavàGironès SàbatLleida EsportiuBordeta LleidaManlleuSabadellEuropaManresa

82 30 26 4 0 9568 30 21 5 4 7562 30 19 5 6 6149 30 14 7 9 6346 30 13 7 10 4244 30 13 5 12 4943 30 12 7 11 5238 30 9 1110 5436 30 9 9 12 39

36 30 12 0 18 3233 30 9 6 15 3833 30 10 3 17 42

30 30 8 6 16 2925 30 6 7 17 3524 30 6 6 18 3423 30 5 8 1 28

232537393243455144

584557

67596974

DIVISIÓ HONOR Grup 1

CADET

P PJ G E P F C

Girona BEF MataróBadalona BVilassar MarArgentonaU. LlefiàVic REFOFigueresBanyolesPremiàGironès Sàbat BMolletFE GramaManlleu BFornellsFP Hermes

61 28 19 4 5 7660 29 19 3 7 6557 29 17 6 6 5757 29 17 6 6 5456 29 17 5 7 8455 29 17 4 8 6644 29 13 5 11 6942 29 11 9 9 6340 29 13 1 15 59

38 28 10 8 10 5336 29 10 6 13 3935 28 10 5 13 56

32 28 9 5 14 4227 29 7 6 16 5012 29 4 0 25 361 29 0 1 28 17

313037224059565960

375248

4967107132

PREFERENT Grup 2

P PJ G E P F C

Mercantil BSabadell BParetsMartorellesLliçà d’AmuntSanta PerpètuaMontcadaMontornèsVic REFO CPalau SolitàCerdanyola V. BMollet CMolletenseBarberà And.OAR Vic BSabadellenca B

77 29 25 2 2 9475 29 23 6 0 12661 29 19 4 6 6952 29 15 7 7 8950 29 15 5 9 4846 29 13 7 9 7043 29 13 4 12 6142 29 12 6 11 5939 28 12 3 13 66

39 29 11 6 12 4739 29 12 3 14 6634 29 10 4 15 44

26 28 8 2 18 4014 29 4 2 23 2912 29 1 9 19 208 29 2 2 25 23

262634533057625064

736358

817269133


- 40 -

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

17

18

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

17

18

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

17

18

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

17

18

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

17

18

1

19

20

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

17

18

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

Fornells

P PJ G E P F C

GranollersOAR VicSant CeloniLa TorretaTorellóTonaRoda de TerAt. VallèsSanta E. RonçanaPB Sant CeloniLes FranquesesManlleu CVic REFO BLleronaMoiàPalautordera

77 29 25 2 2 12274 29 23 5 1 10760 29 18 6 5 8652 29 16 4 9 6246 29 13 7 9 6744 29 12 8 9 5544 29 13 5 11 6942 29 13 3 13 5241 29 12 5 12 64

40 29 10 10 9 5237 29 11 4 14 5032 29 10 2 17 76

27 29 8 3 18 3725 29 8 1 20 4614 29 4 2 23 366 29 1 3 25 27

272043374450597075

514888

6792116121


P PJ G E P F C

S. Vicenç T.EF RipollèsFolguerolesRoda de Ter BCorcóTaradellS. Julià V.Torelló BS. Quirze B.Santa EugèniaTona BCentellesManlleu DVoltreganèsGurb

60 27 19 3 5 12557 27 17 6 4 9553 27 17 2 8 8052 27 16 4 7 9852 27 16 4 7 7951 27 16 3 8 8747 26 14 5 7 9447 26 15 2 9 8146 27 13 7 7 72

31 27 10 1 16 6827 28 8 3 17 5523 26 7 2 17 52

16 27 4 4 19 2915 26 4 3 19 451 27 0 1 26 17

444564523655504849

8676101

10999163


P PJ G E P F C

Manresa CPradencLa Salle Manresa BSantpedorAvinyóArtésMoià BVilomaraJoanenc BCalldetenesPirinaicaFruitosenc BPare Ignasi PuigCastellgalí

69 25 23 0 2 11369 25 23 0 2 11060 26 20 0 6 9860 25 20 0 5 8749 26 16 1 9 8535 25 11 2 12 6228 25 9 1 15 4827 25 8 3 14 5426 25 7 5 13 46

25 25 8 1 16 5623 25 7 2 16 4521 25 6 3 16 57

21 25 6 3 16 553 25 0 3 22 38

262549284470548767

879590

86146


P PJ G E P F C

Vic REFOEF MataróManlleuMolletGranollersVilassar MarOlotFP HermesGiriona BPalamós

QuartFigueresCal AguidoBanyolesFarners

77 29 25 2 2 9469 29 22 3 4 7867 29 22 1 6 8261 29 19 4 6 8545 29 13 6 10 5244 29 14 2 13 6044 29 13 5 11 8142 29 13 3 13 7442 29 12 6 11 66

40 29 12 4 13 6038 29 12 2 15 4935 29 10 5 14 51

35 29 10 5 14 5518 29 5 3 21 507 29 2 1 26 196 29 2 0 27 26

PREFERENT Grup 2

193229295246697261

576748

5590115141

INFANTIL

P PJ G E P F C

Cerdanyola V.Can Rull RTMercantil BPB Sant CugatMollet DJunior BTerrassaS. Cugat E. CSabadell BMirasol-BacoVic REFO DManresa CSant Andreu DSabadellencaG. Manresa CRipollet

76 29 25 1 3 8468 29 21 5 3 7858 29 18 4 7 6954 29 17 3 9 7450 29 16 2 11 6547 29 14 5 10 6944 29 13 5 11 6444 29 14 2 13 5741 29 12 5 12 62

39 29 11 6 12 5138 29 12 2 15 5031 29 8 7 14 51

26 29 8 2 19 4324 29 7 3 19 4113 29 3 4 22 2413 29 3 4 22 36


252740464256585747

556068

796190107

P PJ G E P F C

Mollet CEF MontcadaMontornèsVic REFO CG. Manresa DEF SabadellEF Barberà A.Mercantil CSanta PerpètuaMartorellesCirera BCaldes Montbui Sabadellenca BPalau SolitàRoureda

76 29 24 4 1 8560 29 18 6 5 5859 29 18 5 6 7058 29 17 7 5 7057 29 18 3 8 6156 29 18 2 9 8749 29 15 4 10 5345 29 13 6 10 5636 29 11 3 15 63

35 29 10 5 14 5334 29 19 7 13 4831 29 8 7 14 46

31 29 9 4 16 4818 29 4 6 19 2813 29 2 7 20 30


182130372849323963

506449

7576102

P PJ G E P F C

ParetsPB S. CeloniCardedeuCanovellesEF RipollèsTorellóGranollers BPB La Roca V.Lliçà d’AmuntMollet BManlleu BSant CeloniVic REFO BOAR VicAt. VallèsRoda de Ter

61 29 19 4 6 9160 29 17 9 3 6253 29 16 5 8 7553 29 15 8 6 4553 29 16 5 8 8451 29 15 6 8 5650 29 15 5 9 7349 29 15 4 10 8746 29 11 13 5 41

38 29 12 2 15 6135 29 10 5 14 5632 29 9 5 15 53

28 29 8 4 17 4826 29 7 5 17 4912 29 3 3 23 316 29 1 3 25 13


272736275138416738

506475

8462104134

P PJ G E P F C

Manlleu CTonaS. Julià V.CalldetenesCentellesCorcóTaradellSanta EugèniaS. Quirze B.SevaAvinyóFolguerolesAiguafredaTorelló BMoià

75 27 25 0 2 12575 28 25 0 3 13264 27 20 4 3 9254 27 17 3 7 9753 27 17 2 8 12251 27 15 6 6 7440 27 12 4 11 8235 27 11 2 14 4529 27 8 5 14 68

27 27 8 3 16 5126 27 7 5 15 5219 27 6 1 20 37

15 27 3 6 18 4213 27 2 7 18 349 27 3 0 24 47


1635464263466368108

996386111

74180

P PJ G E P F C

VoltreganèsMoià BOAR Vic BBalenyàPradencVic REFO EManlleu DCamprodon BCalldetenes BRoda Ter BGurbEF Ripollès CTona BSanta Eugènia BTorelló C

75 27 24 3 0 13860 27 18 6 3 7957 27 17 6 4 6650 28 15 5 8 6448 27 15 3 9 7347 27 14 5 8 8540 27 12 4 11 5139 27 12 3 12 7038 27 12 2 13 57

30 27 8 6 13 3929 27 8 5 14 4419 27 5 4 18 55

18 27 5 3 19 3718 27 5 3 19 4811 27 3 2 22 26


213731545355576859

846878

848499

P PJ G E P F C

BarçaCornellàManresaDamm BCE HospitaletJàbac TerrassaSant Gabriel BG. Manresa Sant Andreu BGavàEspanyol BS. Cugat E.IgualadaVic REFO BSantboiàJunior

90 30 30 0 0 23378 30 25 3 2 16762 30 20 2 8 10661 30 19 4 7 9756 30 18 2 1011845 30 14 3 13 9944 30 12 8 10 7642 30 13 3 14 9637 30 11 4 15 77

36 30 10 6 14 9934 30 10 4 16 6734 30 10 4 16 67

32 30 10 2 18 7820 30 4 8 18 5817 30 5 2 23 374 30 1 1 23 34

PREFERENT Grup 1

28466774669074100105

937890

134100113251

ALEVÍ

P PJ G E P F C

Barça BEspanyolDammSant AndreuGranollersCE TecnofutbolSant GabrielCornellà BCerdanyola V.MolletFE GramaCE Hospitalet BEF MataróBadalona Vic REFOMercantil

85 30 28 1 1 14973 30 24 1 5 12570 30 22 4 4 11559 30 18 5 7 8647 30 14 5 11 8943 30 13 4 13 9640 30 13 1 16 5738 30 11 5 14 7238 30 12 2 16 79

36 30 11 3 16 7134 30 10 4 16 5533 30 10 3 17 77

32 30 9 5 16 5925 30 8 1 21 6324 30 8 0 22 5820 30 6 2 22 50

PREFERENT Grup 2

273650597394729183

11092120

789812494

P PJ G E P F C

S. Cugat E. BSabadellSan CristóbalJàbac Terrassa BRubíManresa BG. Manresa BCastellbisbalSant Quirze V.N. TerrassaManlleu BJunior BEF SabadellCan Rull RTPB Sant CugatFruitosenc

80 29 26 2 1 15668 29 22 2 5 13164 29 20 4 5 9354 29 17 3 9 7848 29 15 3 1111547 29 15 2 11 8247 29 14 5 10 8145 29 14 3 1210235 29 11 2 16 92

33 29 10 3 1610832 29 10 2 17 8732 29 10 2 17 92

31 29 9 4 16 9628 29 9 1 19 8019 28 6 1 21 6410 29 3 1 25 37


3459465687697895103

12090111

129106126185

P PJ G E P F C

Manlleu Mercantil BCan Rull RT BGranollers BCaldes MontbuiParetsEF Mataró CMollet BJàbac Terrassa CMontcadaG. Manresa CManresa CS. Cugat E. CVic REFO CBarberà And.OAR Vic

75 29 24 3 2 13274 29 24 2 3 10169 29 22 3 4 13364 29 20 4 5 10052 29 17 1 11 8542 29 12 6 11 8942 29 13 3 13 7941 29 12 5 12 7637 29 11 4 14 60

33 29 10 3 16 6931 29 9 4 16 5928 29 8 4 17 69

27 29 7 6 16 6123 29 7 2 20 5321 29 6 3 20 5210 29 3 1 25 48


434645426382727875

9376102

9188103167

P PJ G E P F C

Santpedor BergaPuigreigJoanencAviàG. Manresa EPuigcerdàMoiàManresa DPirinaicaSúriaNavàsManlleu DNavarclesFruitosenc BSallent

73 29 23 4 2 21670 29 22 4 316563 29 20 3 6 17463 29 20 3 614962 29 20 2 715758 29 18 4 712250 28 16 2 1013348 29 15 3 1110147 29 15 2 12120

29 29 9 2 18 7128 29 9 4 16 8224 29 7 3 19 86

23 29 7 2 20 6818 29 6 0 23 7614 29 4 2 23520 28 0 0 2834


425970507054767794

128126127

203181157292

P PJ G E P F C

Mollet ETorellóVoltreganèsAm. VallèsLa GarrigaRoda de TerJàbac Terrassa ITonaManlleu CTaradellCaldes Montbui BParets BOAR Vic BAt. Vallès Lliçà d’Amunt BVic REFO E

69 28 22 3 3 14069 28 22 3 3 11962 28 20 2 6 14959 29 19 2 8 10556 29 18 2 9 12356 29 18 2 9 12953 29 17 2 10 10035 29 11 2 16 10634 29 11 1 17 104

32 29 10 2 17 8032 29 9 5 15 10632 29 9 5 15 67

30 29 8 6 15 10329 28 9 2 17 10217 29 5 2 22 604 29 1 1 27 45


44426764719194103105

138121108

136134166154

classificacions - 41 -

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

P PJ G E P F C

La Torreta CardedeuLes FranquesesPB Sant CeloniGranollers DSanta Perpètua BCanovellesVilamajorPalau SolitàPonienteOAR Vic CLliçà d’AmuntPalautorderaVic REFO DSant CeloniSant Fost B

78 29 25 3 1 16875 29 24 3 2 15863 29 20 3 6 14660 29 19 3 7 14659 29 19 2 8 14352 29 16 4 9 11344 29 13 5 11 9241 29 13 2 1411841 29 12 5 12 96

31 29 9 4 16 8430 29 9 3 17 6629 29 9 2 18 68

23 29 7 2 20 9823 29 7 2 20 6317 29 5 2 22 797 29 2 1 26 50


4371737078899810879

117113119

172101140217

P PJ G E P F C

EF Garrotxa BArgelaguerTorelló BPorqueres CJoventut SP MàrtirEF Ter-BrugentAmerBanyoles CAnglès BLa Canya BBesalúS. Esteve BasEF Bosc Tosca BSant Gregori EEscola Pia Olot

78 28 26 0 2 20672 28 24 0 4 20470 28 23 1 4 18361 28 19 4 5 14660 28 19 3 6 15845 28 14 3 1114344 28 14 2 1213440 28 12 4 1212240 28 13 1 14121

36 28 11 3 14 9422 28 6 4 18 8018 28 5 3 20 91

16 28 5 1 22 577 28 2 1 25 455 28 1 2 26 37


435749616511398127165

102125194

210210202

P PJ G E P F C

FolguerolesCalldetenesTorelló CCentellesS. Julià V.GurbSanta EugèniaMoià BAvinyóPradenc BVoltreganèsTona BManlleu EVic REFO FMinorisa CJoanenc F

75 29 24 3 2 22974 29 24 2 3 17173 29 24 1 3 20765 29 21 2 5 17556 29 17 5 7 17256 29 17 5 7 13555 29 17 4 8 16640 29 13 1 1510835 29 10 5 14130

34 29 11 1 1710329 29 8 5 16 8629 29 9 2 18 93

24 29 7 3 1910215 29 4 3 221017 29 2 1 26 454 29 1 1 27 16


63513176918573105106

111130158

148166278367

P PJ G E P F C

AiguafredaSevaAF Ripollès CBalenyàCorcóS. Quirze B.SM BalenyàRibetanaTorelló DGurb BS. Vicenç T.OAR Vic DRoda de Ter B Taradell BVoltreganès BCentelles B

84 29 28 0 1 29070 29 23 1 5 26868 29 22 2 5 19767 29 22 1 6 15358 29 19 1 9 17255 29 17 4 8 14653 29 17 2 1013337 29 11 4 1412137 29 11 4 14 95

34 29 10 4 1511530 29 9 3 17 5829 29 8 5 16110

25 29 8 1 20 9214 29 4 2 23 4413 29 4 1 24 654 29 1 1 27 32


32757581131117113140114

148102163

181164236219

P PJ G E P F C

Centelles CUE Calldetenes BSanta Eugènia BPradenc AFolgueroles BCastellterçolAiguafreda BSM Balenyà BEF Ripollès DCorcó BTorelló ES. Julià V. BTona CSeva BSantperenca

81 27 27 0 0 19565 27 21 2 4 14261 27 19 4 4 12358 27 19 1 7 18052 27 17 1 9 11749 27 16 1 1015344 27 13 5 9 9339 27 12 3 12 9829 27 9 2 16 67

27 27 8 3 16 7623 27 7 2 18 8321 27 6 3 18 69

20 27 6 2 19 7018 27 6 0 21 804 26 1 1 24 29


53494383858979105113

150117101

124185193

P PJ G E P F C

Barça BEspanyolCornellàMercantilSant GabrielBadalonaFP EuropaMolletGranollersCan Rull RTS. Cugat E. BVic REFOLes FranquesesIgualada BManlleuPremià Dalt

82 30 27 1 2 18678 30 25 3 2 17078 30 25 3 2 15658 30 18 4 8 8057 30 18 3 9 11850 30 16 2 12 9144 30 13 5 12 7039 30 12 3 15 7838 30 11 5 14 91

37 30 11 4 15 3835 30 11 2 17 6635 30 11 2 17 74

30 30 10 0 20 4917 30 5 2 23 4312 30 4 0 26 359 30 2 3 25 40

PREFERENT Grup 2

2327295568546172127

62118105

102147157178

BENJAMÍ

P PJ G E P F C

EF MataróTorellóCaldes MontbuiCardedeuOAR VicArgentonaMollet BE. LlavaneresMartorellesPalau SolitàPB Sant CeloniJuventusVic REFO BSantvicentíBigues

70 27 23 1 3 18861 28 20 1 7 10853 27 15 8 4 10653 27 16 5 6 9851 27 16 3 8 10049 27 15 4 8 12743 27 14 1 12 8535 27 10 5 12 8932 27 9 5 13105

31 27 9 4 14 7230 27 9 3 15 7726 27 8 2 17 65

21 27 6 3 18 6817 27 3 8 16 5110 27 3 1 23 52


385967771058492104114

829191

115105167

P PJ G E P F C

At. VallèsLa GarrigaGranollers BLliça VallManlleu BLliçà AmuntMollet DMoiàVoltreganèsTorelló BCanovelles BAm. VallèsS. Eulàlia RonçanaPalau SolitàCentellesLa Torreta

79 29 26 1 2 16267 29 22 1 6 16664 29 21 1 7 11562 28 19 5 4 13454 29 16 6 7 12752 29 16 4 9 9051 29 16 3 10 8751 29 16 3 10 10849 29 16 1 12157

38 29 11 5 13 8727 29 8 3 18 9226 29 8 2 19 75

25 29 7 4 18 8219 29 5 4 20 696 28 2 0 26 471 29 0 1 28 35


2672524971507182117

7611096

140145163313

P PJ G E P F C

FolguerolesVic REFO CTaradellLes PresesOAR Vic BManlleu CBalenyàAiguafredaMoià BVic REFO DVoltreganèsAvinyó BSanta EugèniaTorelló CTorelló D

69 27 22 3 2 10366 27 21 3 3 15466 27 22 0 5 15464 27 21 1 5 14547 27 15 2 1012245 27 14 3 1012244 28 12 8 8 11940 27 13 1 13 9632 27 8 8 11 58

32 27 9 5 13 7030 27 9 3 15 7522 27 6 4 17 63

22 27 7 1 19 779 27 3 0 24 350 27 0 0 27 27


293038387463687384

75104126

165199254

P PJ G E P F C

SevaVic REFOGurbTonaFolgueroles CS. Vicenç T.PradencFolgueroles BS. Quirze B.EF RipollèsSanta Eugènia

54 20 16 2 2 9551 20 15 1 4 9849 19 14 2 3 8049 19 15 0 4 7544 20 12 0 8 8343 20 11 1 8 8834 20 7 0 13 4932 20 6 0 14 4431 20 5 1 14 25

26 20 2 2 16 4523 20 1 1 18 36

LLIGA A Consell Esportiu Osona

363938286555906782

109109

P PJ G E P F C

SM BalenyàAbadessencRodaS. Julià V.OAR VicVic REFOBalenyàRibetanaTonaGurbS. Vicenç T.UE Calldetenes

57 21 17 2 3 11057 22 16 3 3 7954 22 14 4 4 9647 21 11 4 6 7344 22 10 2 10 8842 21 9 3 9 5341 22 6 7 9 7240 21 8 3 10 5640 22 9 0 13 45

39 21 7 4 10 5230 22 3 2 17 5125 21 1 2 18 33

LLIGA B Consell Esportiu Osona

393855617862706069

7210995

P PJ G E P F C

TonaTaradellOAR VicManlleuVic REFOCorcóVoltreganèsRoda de TerAiguafredaEF RipollèsTorelló

53 20 15 3 2 11651 20 14 3 3 10051 20 14 3 3 7949 20 13 3 4 7947 20 13 1 6 9741 20 9 3 8 6932 19 6 1 12 6332 18 6 2 10 4926 17 4 1 12 49

23 19 2 0 17 3619 19 0 0 19 7

LLIGA C Consell Esportiu Osona

534733446057906275

96127

P PJ G E P F C

EF Sabadell FPalau Solità FVilanova V. DParets ECan Rull RT FSant Fost BMontmeló BVilamajor BLes Franqueses DBarberà And. FS. Perpètua ECentelles BLa Garriga C

75 29 24 3 2 9770 29 23 1 5 13670 29 23 1 5 10967 29 21 4 4 15066 29 22 0 7 13755 29 18 1 10 8451 29 16 3 10 11643 29 13 4 12 7843 29 14 1 14 75

41 29 13 2 14 6624 29 7 3 19 4422 29 7 1 21 48

22 29 7 1 21 37

Grup 52

264131363641755666

6999134

144

P PJ G E P F C

Vic REFOGurbOAR VicTaradellTorellóFolguerolesBalenyàCalldetenesVoltreganèsRoda de TerS. Quirze B.

55 19 17 2 0 10751 20 15 1 4 8448 20 13 2 5 7548 20 13 2 5 9147 20 12 3 5 7037 20 7 3 10 6336 20 6 4 10 4934 20 5 4 11 6232 20 5 2 13 61

25 19 2 2 15 2823 20 1 1 18 36

LLIGA A Consell Esportiu Osona

3138405652756171103

83116

classificacions

P PJ G E P F C

MartorellesLourdesSant Feliu C.La TorretaMontornèsLa LlagostaBellavista MilanCaldes Montbui

77 30 25 2 2 15877 30 25 2 2 14168 30 22 2 5 15865 30 20 5 4 15659 30 18 5 6 11758 30 17 7 5 15554 30 17 3 9 14530 30 9 3 16 59

Grup 48

2742586558818683

PREBENJAMÍ

VilamajorEF SantmenatPonienteCentelles

29 30 9 2 18 77

28 30 8 4 17 6825 30 7 4 17 5624 30 7 3 19 71

132

115125150

Sant FostMollet BPBB La RocaLliçà d’Amunt

23 30 6 5 18 4021 30 6 3 20 4313 30 3 4 22 3413 30 3 4 22 35

102114170105

PBB La Roca BAt. Vallès CS. Eulàlia R. C

15 29 5 0 24 3311 29 3 2 24 207 29 2 1 26 27

113119171

- 42 - maig 2014

Roda de Ter

DIUMENGE 1 DE JUNY

Segona Catalana, Jornada 34

OAR Vic

Lloc: Estadi Torras i Bages

Hora: 12:00 Calldetenes

Quarta Catalana, promoció d’ascens a Tercera

Sant Julià Vilatorta B

Joanenc B

Lloc: Municipal Sant Joan Vilatorrada

Hora: 16:30

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

1

P PJ G E P F C

TonaManlleuS. Vicenç T.Santa EugèniaOAR VicEF RipollèsVic REFOSevaAbadassencTorellóS. Julià V.

55 20 17 1 2 7646 20 12 2 6 6446 20 11 4 5 5345 20 10 5 5 4442 20 9 4 7 6639 19 9 2 8 3637 20 7 3 10 4636 20 5 6 9 3427 18 3 3 12 27

26 19 3 1 15 2520 9 4 3 2 35

LLIGA B Consell Esportiu Osona

243231335238594851

7227

Pradenc 9 9 0 0 9 7 46

P PJ G E P F C

SM BalenyàRibetanaTonaVic REFOVoltreganèsS. Julià V.CentellesTorellóManlleuTaradellPradenc

48 18 15 0 3 7244 18 12 2 4 5644 18 13 0 5 5442 18 12 0 6 5336 18 9 0 9 4627 9 9 0 0 5327 18 4 1 13 3126 18 4 0 14 2524 18 3 0 15 28

23 18 2 1 15 2419 9 5 0 4 25

LLIGA C Consell Esportiu Osona

36322927342748070

6518

P PJ G E P F C

UE VicEspanyol CLloretPallejàPardinyesPBB La RocaAt. PratBonaireSantpedorLleronaSabadellSant Quirze B.P. S. EugèniaBellavista Milan

67 28 21 4 3 7960 28 18 6 4 7453 28 17 2 9 7753 28 16 5 7 6353 28 17 2 9 5752 28 15 7 6 8548 28 14 6 8 7841 28 12 5 11 4137 27 11 4 12 63

36 28 11 3 14 5634 28 10 4 14 6427 28 8 3 17 51

17 28 3 8 17 367 28 2 1 25 45

PREFERENT Grup 1

182548354948564377

606670

62130

FEMENÍ

P PJ G E P F C

S. Pere PescadorLes PresesP. Bons AiresPorqueresCabanesGirona BS. Esteve BasManlleuBascaraPortbouPalautorderaLa Salle PremiàS. Julià V.Lloret BPradenc

82 30 27 1 2 13377 30 25 2 3 13974 30 24 2 4 10268 30 22 2 6 10564 30 21 1 8 12947 30 15 2 13 8646 30 15 1 14 9845 30 14 3 13 8039 30 12 3 15 72

32 30 10 2 18 4431 30 10 1 19 7429 30 9 2 19 53

28 30 8 4 18 4825 30 7 4 19 5114 30 4 2 24 32


273649455574746973

868784

1028796

OAR Vic 2 30 0 2 28 23225

P PJ G E P F C

BarçaSant GabrielPubilla CasasReus Dep.EspanyolFE A. VilafrancaSabadellL’EstartitCerdanyola V.Vic REFOEuropaP. S. EugèniaMolins de ReiTorellóMartinenc

87 29 29 0 0 15469 29 22 3 4 10763 29 20 3 6 10660 29 19 3 7 8358 29 18 4 7 6350 29 15 5 9 6549 29 15 4 10 6347 29 15 2 12 8143 29 14 1 14 55

39 29 11 6 12 5430 29 9 3 17 6027 29 8 3 18 36

24 29 7 3 19 4521 29 7 0 22 185 29 1 2 26 8


33250514040455741

5710280

8067119

JUVENIL CADET

Pallejà 3 29 1 0 28 9 153

P PJ G E P F C

PontencManlleuPuigreigSantpedorSevaManresaCentellesP. S. Eugènia BVic REFO BS. Esteve BasCabanes BMoiàLa PeraOAR VicSant Feliu C.

85 29 28 1 0 21280 29 26 2 1 17463 29 19 6 4 11261 29 19 4 6 7155 29 17 4 8 8354 29 17 3 9 9551 29 16 3 10 8440 29 11 7 11 6238 29 11 5 13 49

38 29 12 2 15 7337 29 11 4 14 7823 29 7 2 20 55

19 29 5 4 20 4013 29 4 1 24 4012 29 3 3 23 23


163243314557365956

8681102

117156139

S. Julià V. 1 29 0 1 28 16211

P PJ G E P F C

MercantilManresaEspanyolPBB La RocaSant Gabriel BSant AndreuPuigreigFontsanta-FatjóCentellesSabadell BSantpedorCirera

57 22 19 0 3 10856 22 18 2 2 10049 22 16 1 5 10346 22 14 4 4 7940 22 13 1 8 7932 22 9 5 8 6124 22 7 3 12 6121 22 7 0 15 5819 22 5 4 13 36

19 22 6 1 15 4114 22 4 2 16 267 22 2 1 19 23


263147456064818766

899485

INFANTIL ALEVÍ

P PJ G E P F C

BonaireFP JúpiterViladecansMartinencIgualada BJuventud 25 S.Molins ReiS. Cugat E.Vic REFO CManu Lanza.Mercantil BCerdanyola V.

76 27 25 1 1 18969 27 23 0 4 14166 27 21 3 3 25059 27 18 5 4 14556 28 18 2 8 12855 27 18 1 8 15138 27 12 2 13 9136 27 11 3 1311631 27 9 4 14 86

31 27 10 1 16 8530 27 9 3 1513227 27 9 0 18 97


3028313860551027894

113119132

MasquefaOdenaEspluguenc

16 27 5 1 21 656 27 2 0 25 400 27 0 0 27 21

153350354

P PJ G E P F C

PBB La Roca BVic REFO BAC GramanetVilassar MarVilanova V.SeagullS. PerpètuaFE GramaMartinenc BMartorellesS. SusannaBadia Vallès

80 29 26 2 1 22678 29 26 0 3 18068 29 22 2 5 13564 29 21 1 7 18263 28 21 0 7 15051 29 17 0 1212551 29 16 3 1013246 29 15 1 1310240 29 13 1 15 90

28 28 8 4 1612028 29 9 1 19 9428 28 9 1 18 96


5733496282959688114

148145191

Cerd-MataróAlellaMolinos

20 29 6 2 21 5916 29 5 1 23 5212 29 4 0 25 74

110165221

Santvicentí 7 28 2 1 25 24185

P PJ G E P F C

Sant GabrielCentellesVilassar MarSabadellSanta PerpètuaLleronaPB S. CeloniOAR VicPBB La RocaSant Feliu C.Cirera BSant Quirze B.

78 26 26 0 0 29167 26 22 1 3 24166 26 22 0 4 24764 26 21 1 4 25154 26 18 0 8 15143 26 14 1 11 12535 26 11 2 13 7235 26 11 2 13 7131 26 10 1 15 67

26 26 8 2 16 7921 26 7 0 19 3412 26 4 0 22 27

Grup 3

132433445311510696124

126223170

ALEVÍ BENJAMÍ PREBENJAMÍ

Vilanova V.Sant Pol

9 26 3 0 23 300 26 0 0 26 11

203367

classificacions

P PJ G E P F C

Vic REFOManlleuS. Esteve BasMoiàEnfafSant Feliu C.SevaOAR VicPalautorderaTorellóLliçà AmuntLlerona

81 27 27 0 0 30764 27 21 1 5 23261 26 20 1 5 15853 27 17 2 8 13250 26 16 2 8 17550 27 16 2 9 12945 27 14 3 10 12238 27 11 5 11 9438 27 12 2 13 78

34 26 10 4 12 8026 27 8 2 17 8816 26 5 1 20 66


347181115881193105111

88181144

BergaSolsonaTaradell

16 27 5 1 21 4813 28 4 1 23 514 27 1 1 25 31

153183233

P PJ G E P F C

ManresaPuigreigG. ManresaRipollAvinyóS. Quirze B.RiudeperesBergaPradencGurbCorcóSanta Eugènia

66 22 22 0 0 32752 22 17 1 4 14048 22 15 3 4 12243 22 13 4 5 10533 22 10 3 9 5432 22 10 2 10 9429 22 8 5 9 4126 22 8 2 12 4819 22 5 4 13 54

17 22 5 2 15 3614 22 3 5 14 311 22 0 1 21 11

Grup 2

1870604858646412282

107156214

CADET INFANTIL

P PJ G E P F C

EnfafVic REFOG. ManresaSevaS. Quirze B. BSolsonaTorellóCastellnouVilomaraRipollTaradellMontmajorS. Vicenç T.

76 27 25 1 1 12871 27 23 2 2 11263 27 21 0 6 10258 27 19 1 7 6456 27 17 5 5 8140 26 12 4 10 4035 27 11 5 11 3831 27 10 1 16 4031 27 9 4 14 50

24 27 7 3 17 3321 27 7 3 17 3819 27 6 1 20 24

17 27 5 2 20 21


201648312935316871

8073111

92

P PJ G E P F C

EF RipollèsUE CalldetenesTorellóRoda de TerGurbFolguerolesSanta EugèniaTonaVic REFOAbadassencBalenyà

57 19 19 0 0 11250 20 14 2 4 7948 20 13 2 5 7243 20 11 1 8 5142 20 10 2 8 5541 19 9 4 6 5236 20 5 6 9 3835 20 7 1 12 4534 20 6 2 12 37

26 20 2 2 16 3224 20 2 0 18 20

LLIGA D Consell Esportiu Osona

233850374146585059

9596

- 43 -número 0

OAR Vic

CalldetenesQuarta Catalana, promoció

d’ascens a Tercera

Artés

Lloc: Municipal d’Artés

Hora: 18:00

Sant Julià Vilatorta B

Joanenc B

Lloc: Municipal Sant Joan Vilatorrada

Hora: 16:30

DISSABTE 31 DE MAIG

Quarta Catalana, promoció d’ascens a Tercera

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

15

16

1

2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13 14

1

1992 - 20062009 - 2011

El mes de maig finalitzen la majoria de competicions de futbol, tant a Catalunya, a Espanya i a Europa. Per tant, són unes dates que els aficionats dels equips campions recorden amb molt d’orgull. En el cas dels aficionats del FC Barcelona estan obligats a guardar a la memòria els dies, llocs i rivals que han donat al club les quatre Copes d’Europa que té en el seu poder i que va encetar el 1992 a Wembley el ‘Dream Team’ de Cruyff gràcies al gol de falta de Koeman.

Dies 20, 17, 27 i 28: Quatre Copes d’Europa pel FC BarcelonaUn cop estrenada la vitrina de títols de la màxima competició europea de clubs, el Barça no va repetir fins al cap de 14 anys. L’equip de Rijkaard va guanyar 2 a 1 l’Arsenal d’Henry a París, amb un gol inolvidable del lateral Belletti. La ratxa victoriosa va seguir sota la batuta de Pep Guardiola, primer a Roma contra el Manchester United (2 a 0) i, dues temporades més tard, de nou envers els anglesos (3 a 1) i a Wembley, tancant així el cercle iniciat 19 anys enrere.

2004El màxim accionista del club matalasser va morir el 14 de maig de 2004 a l’edat de 71 anys a causa d’un infart cerebral massiu a Madrid, cinc dies després de patir un altre episodi cerebrovascular a la seva finca de Valdeolivas (Àvila). Gregorio Jesús Gil i Gil va ser el 28è president de la història de l’Atlètic de Madrid, càrrec en què va estar fins a 26 anys. El que també va ser alcalde de Marbella va guanyar les eleccions de 1987, contra dos candidats més a la presidència.

Dia 14: Mor Jesús Gil, màxim accionista de l’Atlètic de MadridSota el mandat de Gil i Gil, el club madrileny va ser campió de lliga (1995/96) i tres cops guanyador de la Copa del Rei (1991, 92 i 96), firmant l’històric doblet matalasser aquesta última temporada. Ara bé, també va haver de viure l’any de l’infern a Segona Divisió (1999/00), una categoria desconeguda des dels anys 30. Però gràcies a la batuta d’una altra figura històrica del club, Luis Aragonés, l’Atlètic de Madrid va recuperar el lloc que li pertoca al futbol espanyol.

2013El primer equip de l’AEC Manlleu va certificar la seva presència al playoff d’ascens a Segona Divisió B després de guanyar la Gramanet Milan (1 a 0) amb un solitari gol d’Ivan Fernández a la segona part. Així, el conjunt de Jordi Dot va sumar fins a 65 punts i va consolidar la quarta posició de la lliga a la jornada 37, per darrere Olot, Cornellà i Europa, els tres primers classificats al final de la competició, a més de deu punts de diferència del conjunt osonenc.

Dia 13: El Manlleu es classifica pel ‘playoff’ a Segona B

Abans d’acabar el partit, però, ja s’havia assegurat la plaça per jugar la promoció d’ascens. El Figueres, cinquè, i l’únic equip que el podia atrapar, només va empatar a casa (2 a 2) contra el Cornellà, tot i anar perdent per dos gols fins al minut 83. Amb aquest resultat, els de l’Alt Empordà ja no podien superar el Manlleu i això es va notar a les grades i al camp del Municipal, on jugadors i afició van celebrar per segon any consecutiu poder jugar el playoff.

Onze Metres: Número Zero | Maig 2014

Documents

Transcript of Onze Metres: Número Zero | Maig 2014