Oligarquia, fiscalitat i règim municipal al món urbà de la

Catalunya medieval (Cervera entre 1026 i 1430)

Max Turull i Rubinat

ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tesisenxarxa.net) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.

OLIGARQUIA, RSCALITAT i REGiM MUNICIPAL AL MON

m LA CATALUNYA MEDIEVAL (CERVERA ENTRE

102611430).

Max TURULLI RUBINAT

Test Doctoral dirigida pelDr. Manuel RIU 1 RIU

Deoartament d'Historia Medieval,Paleografia i Diplomática.Facultat de Geografia i Història

UNIVERSITAT Di BARCELONA

Barcelona, juny de 1989.

1464

GENERALS:

"Votem, t ordtnam, qye m o losgênerai.

o ter voirifí» en Catrtatynya, osít t

«de Cathaiu'.ya. o ells

de la major» e de la pus partde (Pert ü a la Cort de de

CYAOC 1.1.15.1)

"Per ésal ton de la

publicaque és del príncep al Car dequi és del al príncep no en cal

sia a totprinctp t stnyor, ne comunament rtegun

n§ vol mal a son eto vtu t», just e

sos t una de lese una de tes e queha lo sí és d«que s»e (ElXiMENiS, RCP, XV»,

dos textos, que a es cent anys deen la en què es

1465

••- - —

trobava Catalunya • la baua edat En un tnangtepel comte dt Barcelona ta nobïesa laica í

i «te sfndtet de tes d«hem s adona que totes aquestes duna

econòmica determinada, una políticano només en els seus àmbits propis stné en la Cort delrei Però la correlació tie forces va manifestar sedesigual Com assenyalà Aquilino IGLESIA, la de 1283

el triomf dels braços, però a del reconeixement quetl del poder de crear drat es el comte* El pnncipi româdt que altó que plau al príncep M torça de Hei ("Quod pnncipi

leg« habet vigorem*) es va veure a Catalunyaper un pnncipi di procedència romana, segons el

aló que a tots pertoca, per tots ha de ser resott ("Quodab debt!" poden veure's ets

d'Anton» MARQNGiU sooft »I P«rò a poc a poc» alde ta baixa mitjana, eis res aconseguiren de

les iptrdre en absolut la ! ti

seus sotmesos, com EIXIMENIS De maneres elsre« hagueren de cedir a tes acanvi del seu suport. Només ens cal recordar en qu«nescircumstàncies Pert II atorga tl "Recognoverunt Proceres" al

de Barcelona tl 1284, \ ei "Pnvitegium fctegnum" aany En ¡a p«m«ra es responia a

les "proceres*" o patrícia barcelonina, i enla tte en el seu Consolat deMar

EI renaixement del poder del rei va"coincidir*, a Catalunya, amb la i organització d«diversos d« poblament a la de ponent A la

tl pes polite di la monarquía no noméss havia consolidat qye anava prenent un protagonisme

instruments emprats en aquestarefleiionar els econòmics i

que h» ha darrera D'una ta que vanviure els nous centres de població va ser en certa

només, de la protecció i per part rets,e» aconsegu»! per de

té un en el suport que trobavales t de reial Durant els

XIII, XIV i XV amb diferent intensitat, es va mantenir una menade a tres bandes les dirigents del paísei rei, la > tes es va desenvolupar

una intensitat creixent, que va tenir manifestacionsen tl Compromís de Casp de 1412, en els

enfrontaments entre la biga i ia busca a Barcelona, en la GuerraCivil de ia de! XV t en la SentenciaArbitral de Guadalupe ei i486 Tots episodis, que van

1466

convulsions socials importants, as van anar coagulantdes de mitjan sagte XIV. t en tots ells van mtervenir-hi tambéles oligarquies urbanes Apart de lad aquella realitat tripartida que a la Con, van

relaoons de poder ambL expressió d aquesta histònca. que

IGLESIA ta posat de en ocasions, erala tensió entre el dret del rei i el del regne, t aquests enversels especials municipal i senyonai municipis i delssenyors feudals a través dels ordres de d« fontso reconeguts des dels Usatges fins el de cort de Martir Humà de 1409, per tes per Jaume Iel segle XIII,

El ¡oc de que entrere«, i només pot tntendre's tstxinant el

dt ta t tt paper en ela peri

Com s*ha per experimenti perquè amb unes

cond«cwns d'anal«» determinades que eo»netd»$s»n amb un àmbitreduït, §a que això permetia totes les

Cervera era una que, ade ser de ser amb abundant

documentació, que laconvertien en un labórate« ideal a la mi ana era la

hymana del Principat.un de urbà de era una comynttat sotmesaa la reial» estava prou de Barcelona comper §aud»r d'yna i "autònoma", t eraun urbà i tnmig d'un entom feudal

A l'edat Cervtra era el geogràfic idemogràfic duna regió força sobretot de jurisdiccions

La v»la amb un marcat caràcter urbà, es comptavauna de les importants del Principat pel que fa al pes

demogràfic Amb un poblament qut ultrapassava els m»l focs, elgran no es va produir immediatament desprésde la negra, la part de Aduna mr.va va augmentar el nombre de

que no va ser en t!s togatgesde i època, amb la qual cosa va coincidir una tendència ds pèrdua

i una altra d de fa quittâtde d'un

Cervera s havia configurat a la baixa mitjana, comun centrt urbà important, amb un demògraf« notable i una

1467

activitat econòmica basada en i explotació agrícola, tadrapera i de ta pell, artesanals

de menor importància, i un sector comercial que comptin« amb unnodnt nombre de mercaders.

Ei desenvolupament de I economia > la demografia vadur, com a mínim des de I any 1136, a la formació i integraciódun mercat d'intercanvi d excedents de ta rodaliafeudal Més tard, a »mals del segle Xlli. tls rets van protegiri potenciar aquell incipient mercat d'abast regionalL estructura econòmica de Cervera sobretot enla producció agrícola, particularment vt » blat. Però eiproveïment d« gra generalment de rtxtüw i es

a dol El deal stii van tots els va

una importància econòmica però en mesura vafer vulnerable la vila en èpoques de (aquesta és la

per C ARRERE per a Barcelona) Una explicaciópodia tenir el cultiu de raïm dedicat a I exportació endel de gra que calia importar La ramaderia, tot i

una producció local, va tenir una »mportàneta moWDins manufacturera va la

va tenir una a la primerade XIV La importancia del a la vi

tes del govtm A« o s aprecia tantper (orientació d'algunes ordtnaoons que van incentivar

productiva del sector, com per la presènciad'un nodrit nombrt d'influents « drapers als

òrgans de govern del Consti A més del tèxtil va prendreel d« la peti i t argen de de les

de qualsevol urbà del'època El comerç de mtreaderms era el de la vida

de la El mercat era ei centred'intercanvi l'excédent agrícola rural era bescanviat perproductes manufacturats urbans Aqutst era resultat tantde la xarxa geogràfica de la regjó de ta qual Cervera n'era tlcentre com de la pròpia dinàmica amb l'entorn méspròxim, com també dt la protteoo t potenciació reial a travésdels privilegis concedit La hra de Cervera tenia un radid acció llunyà, i la seva sobretot perla Catalunya mtenor Promooonada de forma molt activa ptflConsti, experimento la plena coincidència d-iteressos comunals(promoció econòmica dt la vrf») , u« í mes beneficis per amercaders « artesans) Darrera la institucional perla fira hi havia e's d una ben acomodada dinsdel govtrn En definitiva, i de Cervera podia

se en tres manufacturerfestretament vinculat a (activitat mercanfitt t serveis

» junstes)

1468

La de Cervera una estructuraen classes que w mereixeria tot

un altre apart) amb § ta baixaedat nutjana. ü duna economia

5) bé "^ va tes de produccióel rují de • un

si que w ter vanar ade I apanaó. consolidacKi i duna nova

"classe" d« burgesos Q Enduna banda un nombrós de pagesos i

que no una el sector mésen t! d« la i

e! My tant en «n censáis i¿u« »I ttwt

a ¡es « pe: tambea quo iâ i la El

qtit tn détela tí«ia dt

del per la deper la d*< seu

cte a deifinalment, i yna

a del i del d'untant «ra el "tus cowmynt", de la

de la La tresalió que s'ha ti de ta

de tssi tes i

qu« tis dt sen tisuns una d«

Entremig ht ha uni de que no unen tots els

una de li als a lat n no ¿na »

per a tota ta vila de detan hi els quarters oEI dt la el que riquesa, t

tant a unaa de la

qy« se pel i en§l de ta Paena. la i

de A Cap Corral h»i a « que vivien

tes Els enper i eis de t Frar- ^ors

la vila una quantitat de ne «arts ïai XIV, duna i

ia dos col sobretotels van a del XV, queels del i ia pell es van

1469

Aquesta segona generació da que no señenambulants sine que s eslabonen a les van tenir unagran importancia QCOPO.THC« i Amb el que havienadquirit • costa da eeitp«r barat i vendre i car els mercadersvan dominar ta producció de a d aquest capitalcomercial En contacte amb las primeres » amb el controlde tes xarxes de distribució, «is mercaders van imposar-se als

convertint se en promotors i del seu MM,Aquesta important incidència de mercaders en el desenvolupamentde Its qus anava paral·lela a i explotació econòmica delsartesans a traves dei comerç . dun capitalisme

té la seva i política més puraen el «i del XIV, Però,com p indicava DOBB per a tes medievals, eldesenvolupament del govern va obeir tant a la

de no erena tes de tots efe veins. Els

orígens del regim municipal > (a

La colonització, l'any 1026 del on s'alçanaCervera va ser de la d'unes

que prenent la «n règim d""appnssw* vanreconèixer la de Des d aquells

fins tes del XIII. eleconòmic i oe la va culminar i

amb fotganteacié dun municipal' eldesenvoiupamen! progressiu d'una v»da que era regulada per

de la i la cohestô d'aquellacom a de un concentrat, una

jurisdicció amb un sol dret, i ia depp'idtnc·a d'un sol poderpolític, i la consciència de comunitat cc*^ a resultat d'aquestprocés Com p hem indicat» conjunt d« circumstànc«es ifactors configuraven una realitat que, ai maten temps qu<* esprenia consciència, d« pertànyer a una col concreta, vaempènyer el grup a organrtiar-se par els problemes queafectaven tothom i per les comunes La

també comuna abusos de l'entorn vacot laborar en primers a enfortir la cohesióinterior davant ei peni de I enemic exterior Aquesta

d'organització cte "societat", vasati$fer-se amb l'apanció ¿e tes organitzacions municipalsorgàniques que van alçar se per tot arreu de forma definitiva el

XIII Però aquesta aparent i convergènciad interessos polítics, aviat va se per deixar pas a ladominació política d'una íes circumstànciaque serà especialment evident els XIV i XV

1470

Im combinació de la condició jurídico publica de tocomunrtat, i to integració local d« te junsdicctó reialiníenor, m donar «oc a la formació d un règim municipalrudtmtíntan. D'una associació jurada en forma de Confraria el1182. es va passar a to representació de tota la comunitat entom« de Consolat el 1202 En darrera instància, el règ rnmunicipal medteva! és e! desenvolupament d'aquesta ultima fórmulaque s'havia sobreposat a una primera Confraria més de caràcterdefensiu que no pas civil L'evolució cap a un règim organitzatarrencava d?quella representació en mans d'uns cònsols, i derassembla dels veïns de to *íto. A de segle XIII, t mésconcretament entre 1267, 1311 t 1331, van operarse els granscanvis que havien d« configurar els de lamunicipal la consideració, i la lum de ta Recepció del "lysCommune", de la via com a "unwtrartas* « el reconeixement depersona jurídica Que això implicava, una estructura orgànica ambun òrgan executiu o paers \ i un altre de

(prohoms), yna organització «tema tendent ade funcions; un que encara no

fwava ti seu d« d« càrrecspolítics, la figura d'una que no intervenia decisivament§n els afers «rttems del myniop», la progressiva configuraciód'una que permetés les exigencies tl'assumpció d'aïritojons a de Tot

suposava la cap a la oroanttzaoo delque a Catalunya t en els de pusdieeiô

a te primera de XIV

La del municipalà del reia« de 1331 que

però, amo l'important precedent de la jwadta cte 1311 Amb la de1331 * amb reformes, els pa«rs esdevindran un

òrgan « el del elstot i ser un de caràcter i un fre alpoder paers apareixeran cada desdibuixats a

ente i la de prohoms, i aquests últims.ser rtcQotgyö com a òrgan de govtm tasques

consultives confonent-se amb ets Al mate« temps,ser criat m expressament, el Consell General« com

a d'aquel·la de prohoms,en d excepcional tntere* particularment en temes

dhistnda L'etocoó del Consell, que erael clau de la va fixada durant

època Dun entén de de les treset 1311 ts va a la territorial per

de "electorals* la Paena de 1331

Les ef<tre el rei i el Consell es vancanalitzar tant a d afts funcionaris com també deprivilegis atorpafe al municipt Però va ser sobretot la rtlac»oamb el la que va al municipi Acomençaments de XIV la figura del batlle estava

1471

políticament més pròxima al rti que no al Consell El funcionanretal es mirava el Consell des de fora. t en general a penes niva intervenir Cap a irats de segle el estava mésintegrat en ta realitat municipal, i el Consell va tenir unamajor incidència «n ta seva elecció El fet que mote membres deta cort del battle procedissin dels òrgans d« govern del municipidonava una nova dimensió a tes entre ambduesinstitucions, de mantra que es podia partir d'una imbricaciófàctica del batlle amb el municipi, que an general es manifestavaamb una actitud política de consentiment » ratificació

El règim municipal en ei qual no hi participavagairebé mai cap delegat de ¡a mfenor,funcionava a dos nivells mentre que el Conseil era un òrganpolític que deliberava ¡ decidia, la feina concreta t pràcticaestava en mans tant de comissions formades per

i pronoms, com d'una extensa nanea de càrrecsmunicipals que eren tant en virtut de privilegis reialscom de nomenaments municipals Els càrrecs, els que eren regularsu ordinaris, i els que eren transitons sempre eren tnats pelConsell, « en general representaven una parcel ta del podermumopal, o bé un contacte i una aproximació amb aquest àmb»tdel poder La manera com es vai ocupar tots aquests càrrecs ésparticularment interessant perquè que exist» unaconcentració en Uur distribució Mentre que els prohoms vanadquirir cert protagonisme li primera de XIV, a poca poc el pes càrrecs t es va anar acumulantentre els paers» Aquest fenomen era paral tel a una tendència aaugmentar el nivell general de f acumulació de càrrecs al Hargdel Des del punt de vista de ta elprotagontsme de la concentració va passar mercaders atenotaris i (els artesans /an quedar ne sempre al marge)durar»! ei període de temps

També va ser durant aquest període de oten»tud quan elrnuncp va tenir més atribucions, que li erer« conferides através de Les primeres atribucions van ser decaràcter polític i (a mitjan i finals d*jl segle XIII), i

endavant el municp anava adquirint instruments per al seuautogovern La recepoc de veïnatge (o ciutadania) per pan delConsell era un més importants i» que pressuposaval aplicació del dret municipal propi de la vila als nouvmguts, iun beneto économe i pel munie p» Els pactes deveïnatge col tectiu vin vincular políticament la vila ambd altres comunitats de t entorn i també amb senyors feudals de la

pròxima la uns Mtgamscamp i ben peculiars ja que ei vetnatge afectava

únicament el senyo» feudal però no els amb lade drets que això comportava

En et XIV es va anar institucionalitzant iregulint. per iniciativa del Consell I atonoo mèdica isanitària I ensenyament inferior 1 assistència als pobres, i

1472

també ta prostitució En ta regulació de la producció i el comerçvan convergir interessos diferents la vila abastida deproductes necessaris, evidenciant »i públic i social deta potenciar i promooonar econòmica engeneral, a través sobretot de la fira i ei mercat: i, en darreramstànaa. beneficiar ta classe dels mercaders tocata. D'aquestamanera el Consell esdevenia ta plataforma política a partir de taqual emprendre una política econòmica que beneficiés undeterminat sector social La protecció del mercat local i elsobstacles que es van posar ata productors agricoles dt ta rodaliaper introduir els seus excedents al mercat de Cervera, palesen(existència d una política econòmica determinada que obeïa elsinteressos dels mercaders t dels pagesos benestants instal·latsai fjovtm En urbanisme él Consell es preocupà de tesactuacions menors i també de Its obrts (myraies » éditasreligiosos), manifestant a través de la monymentalrtat dt lesconstruccions ta prosperitat econòmica duna social que

el govern local

Però un déte puno claus del règim d atribucions quereveta el grau d'autonomia del nwiapi, és f administració dt

AI XIV 0l Consti la jurisdiccióvoluntària, i pugnava amb et rei per mantenir la junsdteetóordinàna El • després de desenllaços (lajurisdicció sobre eta jueus i el "de lutíicarcriminosos* en son oos exponents), el rei per mitja dtl idel veguer e<eroa la cwi t ei Consell manteniapart de la criminal, ;a que la incidència es

a dictar sentència i a tol esporàdicament ambtis delegats reials, mentre que aqu ?s es responsabilitzaven dela resta dtl procés Com p hem t, cat, drftrències ifriccions entre muoietpt i autoritats van provocar que lesatribucions que el Consell ença'» "^"»ema ai segte XIV

de forma dins dei cos del Llore delsPnvtteg'S, c&mpttat e< ^360 La de tesatribucions tn matèria de justícia. que no eren en absolutrectnts. smó que suposaven el manteniment d antigues usances,manifesta, no l'apogeu d'aqutst drtt municipal s«no precisamentuna prtcarittat davant (empenta reial La inseguretatde tes atribucions del municipi en matèria de justícia va fer quetes mes importants fossin redactades per a evitar que poguessinalterar se fàcilment

Les pnm«res atribucions del municipi en matèria fiscalvan ser anunciades en un privilegi el 1270 i tenen una grantrascendencia La capacitat financera del municipi a finals de

Xlll sha d entendre com el traspàs que ei rei fa a la vil«de la responsabilitat de recaptar que pertoquenal fisc reial i que fins aleshores eren incumbencia del batllereial en tant que administrador del patrimoni del monarca Pertant més que no un benefici pel municipi aquest actuava demediador entre el sobtrà i els individus que d eren sotmesos

1473

Per dur a terme aqu«st projecte el rei permetia que senctuesuna taxació déte bens déte veins i que es procedís d'atuestamanera a un pagament proporciona! a to de cadascú B re«continuaria cobrant ete ara s »nentramitats pel municipi « partir d un que noobstant podia ser alterat i subvertit en ei moment d efectuar lesrespectives vateradent. Aquests prinws envers taconstrucció d'una sistema financer més complexe van imputarnecessàriament la configuració > d'»nregim municipal que encara estava en de formació Però .4pas definitiu cap a una hisenda es va dona-entre 1311 i 1331 Pel pfMtegi dt 133t to figuród'un en i administracióeconòmica (el eia van), í te ei directeque fins aleshores sobre ets delmunicipi tot i tes que p M

a partir de 1311 Mes i edifici de lahisenda es completaria els de i eiraoonal. No es que en ils segtes, la

de regular ets tí*i grup om acol amb preocupacions i lafinancera de ta comunitat amt> el rei, va ser t'eix a parte del

es va anar tot d«i muntopal.Allò que a XIV era ynaen forma de Consol de la Paena va néixer i es va desenvolupara l'entorn de aisplantepts

EJs de de que va el Conselal XIV ¥an ser. tres tesla venda d« t i ei a la talla. Les

importan» van str Its que gravaven el consum devi, cam i El era una de tes fonts

pel myntopi un de tote els«gresos), però estaven a expenses alts i banos del comerçLi tendència rtal del consum tra de (i moltparticularment «n e*s productes però l'augmentdels preus del mercat i de la que gravava els productes donàuna de mafrtenirnent déte «ngresos peraquest Els mercaders van tls principalsarrendataris, però llur incidència va començar a disminuir apartir de 1379

font i va serel recurs a t er,deutament crònic A s'mtensihcavauna conjuntura econòmica augmentava el recursai « el Lts acceleraven lacrtss, i la a Aquestasituació es manifestava elarameni a traves de la importància queels t violaos van adquirir del conjuntingressos com de tes ei 1378 1/3 partd'ingressos provenien de i ¥»olans, tes despeses en

1474

concepte de pagar rendes van evolucionar espectacularment entre1360, 1378 i 1383. passant d'ltt a 1/2 i a 2/3 dels totalsrespectius de despeses anuals del municipi Com p s'ha indicat,aquest model dt finançaaó m generar una interna segonsla qual § partir d un cert moment continuar venentcénsate i v»olans no només per pagar al rtt alio que titminava.sinó també per intentar redimir sis censos costes, i, en unsegon moment, per poder continuar pagant les rendes anuals quehavien ocasionat tes vendes anteriors D altra banda, la comprade censáis i violant va ser una que va aglutinarmembres d« diferents sectors soaais Des de mercaders a feudals,passant per notaris i artesans, tots van invertir fers capitalsen de rendes i i van entrartn contacte fis a fhora de vsndre's els drirte o cedir-

Però ets màxims van ser sobretot mercaders iEi§ primers invertint d« forma no productiva els

de i activitat comercial, t els segonsinvertint a la els de i'exptotaoóagrícola. Uns » affres, però, compartiren una actitud econòmicaclarament rendiste que eis aproxima a (actitud de i oligarquiartndista de Barcelona, Girona, Tarragona i Vic Per contra,després déte anys, ets beneficiaris últims censáis vanacabar molt sovtrrt religiosos i

Finalment la tala. Era la directa en*re eteveïns amb pagament proporcional a la nquesa de cadascun a partirde ta valoració déte béns mobles - immobles que hom posseïa Latalla tra un dt ftnançaeió i §1 seu úsestava a expenses del nivell de despeses del muroopi. En afectardirectament ils veïns, va tenir un cost social important, i unacapacitat financera d'acord a la conjuntura económica de cadamoment L'aparent igualtat a l'hora de pagar l'impost podíavfyre's amenaçada per la no de certs »ndtvidus en els

de taxacions, la qual cosa es controlava des del Conselli des d'unes comissions de talladors dominades prohoms mésinfluents del muntapi. Les altres tents secundàries defmançactó van ser els préstecs, els bans municipals, i tl delme• onzè

El cas és que tots mitjans de fmançacióestaven vinculats a les despeses que havia de satisfer elmunicipi Les més quantioses i feixugues van ser, a la pomera

de XIV, els al rei(particularment per a les empreses militars), tant com a subsidisextraordinaris com en virtut de ordinàries Aquestes

destinades al rei van ser tan importants idesproporcionades a la capacitat financera propia d'aquellaorganització municipal, que van precipitar haver de recorrer a lavenda dt i vtolans, la qual va provocar l'alteracióduna hisenda local en procés de formació • amb un context socialno gaire bnl·lant A jutjar mitjans de fmançació amb que

1475

comptava el muniäp», cm d ells no un caràcter estricamentregular Si bé era evxíent que sempre r haiine ingressos envinut de ta Imposxxms, dt ta i de ! arrendament cíeserveis, no et menys obvi que el volum generat per aquestes fontsno era fix, sinó anejado a osai.lacions no controlables Elsingressos "més ordinaris0 podier, minvar i es de ven« mínims ambuna conjuntura determinada. Los Imposic-ons estaven a expense«del nrvell dels preus deb productes mef¿adepts o consumit«;tes talles ho estaven a ia capacitat fiscal dels habitants, i «Isarrendaments de bans, ante poc pos especie dins ti pressuoostglobal, depenion de l'actrtud dels i de taexpectatives de tenate, D'attra banda, recorrer a fonts definançació extraordinàries coin els « volant, posava de

¡eventualitat de qualsevol càlcul

A partir d« 1378 la major part de es destinavaal pagament de tes rendes dels i vioians adquiritsanteriorment» ais QUA tren un que s'empravaquan tes Imposicions no eren proy la latía en un

no recornanatte, i quan tes amb escnetxla financera *dàsstca* del (Imposicions i

Aquest deseqi·ilibn va a ur« lírm» en t)quai tres quants para ingresses shaven de alpagament de randas, »*nís la qual eren«hipotecava totalment quiëew» a curt »termini Les d'htvtr arnbat a s'Han dabuscar en la incapacitat d'una vegacf" mésempobrida, a la rrwnva qur* lapressió en yn de a lacreixent prestó de tes per tesempreses peninsulars t i Streal generats per les La i

d®< volum econòmic remoguí pel Consell no tradueix lacreixent prosperitat del municp, l increment contint"dunes despests que aytomâteamtnt acosta de provocar ei deseq4»èbn hnancer del Consell

5i É! rr uncp, a de ser el de¡"organització d'una comunitat humana, era i expressió políticadel den MTU i l*tiegtmofl«a tí'una va ser•3 forma extrajurtdica com s msfrumtntaittza poderpolític dins el muntetpi La dac»costa degovern, qu% consiste« en tl govern en mans duns individus,la coneixem a través de la mareixes refïrencies documentats, iper la reiteració en I ocupació càrrecs

La supressió el 1311 de Is el f 26? ila suostrtucié per un règim d« prats responia precisament aI intent reial d'eiirrwnar una formació qua perduravades de te»a vint anys La figura er» fa cúpula del

1476

govern municipal pretenia disposar d'un règim de govern en siqual M participessin tots els grups representats en lestres 'mans*. Eto anys 1311 í 1316 et re» Jaume II dictava novesmesures que fixaven temporals i tie de parentiuentre els aspirants a càrrecs de govern Ni la instauració rie tajuradia amb ta representació paritaria dt les tres "mans", nitampoc tes mesures que s'hi van afegir mos tard,no v?n ooder deturar de nou ia formació d'una oligarquia en etgove.n de ta vita. Davant tes queixes i reivindicacions déteciutadans de la vila i per pota' remei a la desigualtat políticaque s havia generat en tan poc temps, Alfons III va reformar afons la instüució municipal l'any 1331 En mig d'un ambientpolite crispat per tes ter.sions oenerades per restat dedesgovem en que havia qut'iat la vita després de la juradia, laregulació del nou règim de govern va oei-ar sense resoldre algunsaspectes claus que afectaven, precisament, ia composició del nouConsol o Ptefta, Els mécanismes d'tlecctó no es fixarienyefinttivamtnt fins 1334, i no com a resultat d'una simpleprovisió reial, SMIÓ com a resultat d'una negociació entreel rei í ia vila En aqytsta negociació no hi va intervenir elconjunt de la vita, sinó tan tls membres del Consell. Peròla concessió del privilegi dt 1270 els pagamentsproporcionals als béns de cadascú, rtvela que en aquell moment¡"ongcarquta, d'estar ja formada, aneara no tenia 11 pes polític

per imposar-se al rei i aconseguir un mitjà demés directament d'acord ais

D'altra banda, f'extstència duna forma oligàrquica aegovtrn es també analrtxant la reiteració continuada en§1 pfu¥t»ment de les pcMiques Durant tot el

XIV, paers » van fer una interpretació flexiblet de tes nonnes de 1311 i 1316 La restriccióde fins anys es va que afectava

al mati« de! qual ts procedia, però que no eraper el Conseil en un altre òrgan

diferent

Lts refei'tnets documentades, la motivacióque va empénytr tls institucionals esmentats, i

la d'un grup d'tndivtdus dins te? oe paers ifi §igu. lícit formular i existència d'una

dins tl govern municipal L a reproducció tla consolidació d'aqutsta ol*garqu« s efectuava per mitjà de

No alterar l'ordenamentjurídic vigent, qt»e n'n« havia prou amb utilitzar ¡D La

d'aquesta realitat social i política temaia pura en ets mecanismes arbitrals pel res per

a t'eteeoó dt paers i consellers, o sigui, per l'accés,en definitiva, al poder polític de la ciutat Amb I existenciadit de 1331 f eis complements de 1334l'oligarquia podia utilitzar la llet per no permetre l'accésd'altres individus al Consell D altra I,anda, aconseguir els

1477

privilegis que regulaven i perpetuaven jurídicament aquest accéslegal at poder, s'havia ftt amb ta participació econòmica de totala comunitat. L'èlrte política, a través d'un sistema fiscal quetonia un pilar fonamental tn ta recaptació de recursos econòmicsentre la poWaaô per mitjà de (aparentment ígualitànes).va aconseguir diners suficients ner "comprar" (atorgar aquellssubsidis que el rei necessitava}, indirectament, els privilegisreials que precisaven per governar el municipi El nomenamentdirecto per part dels paers i consellers dimissionaris cada anyde cada quarter d'un col·legi electora1 format per cinquantaindividus (electors de la mateixa circumscripció) que eiegmenels pre-candidats (ja que la selecció final es feia per atzar) apaer i conseller (tres candidats a paer déte quals en sortina und'elegit, i deu per a conseller que en sortirien cinc perquarter) per ai nou Consell, feta que el mate« grup dominantpogués auto reproduir-se internament i continua L eleccióelectors per part de1«; càrrecs dimissionaris era el punt dau detot el procés, t aquell que entre 1331 i 1334 r*avia provocat méspolèmica entre el ret i la cúpula dirigent

Però perquè els »ndiviuus d aquest grup dirigent més omenys ampli, pogués perpetuar-se, no n hi ruvta prou amb tenir elcontre' déte instruments jundcs, tambe responsab«trtzar-sede 'aparell financer del munietp« Duna ei Conseil varecocer mott sovint a l'impost directe els veïns a travésde Ife* talles, que tenien permés de cobrar des de 1270 Com jahem Tdieat, en afectar directament els ve«ns va tenir un costsocial important, i una capacitat financera d acord amb laconjun jra econòmica de cada moment L aparent igualtat a l'horade Ha,"ar l'impost (en pnnapt s havia de pagar de formaproporciona' a la riquesa que tenia podia veure samenaçad, per ia no inclusió de certs individus en els llistatsde taxactot.s la qual cosa es controlava des del Consell t desdunes comissions de tafladors dominades prohoms mesinfluents del municipi en un pnmer moment \ pels propis membresdel Consell a finals de segle Tampoc no van faltar 0ls intentsd alterar aquest pagament proporcional precisament quan lacreixent misèria que hi Havia entre la població feia que bastantsindividus no tinguessin béns per ser ta» aïs i per tant nocontribuïssin al fisc comú En aquestes ocasions es reclamava quetothom havia de pagar un mínim, vulnerant el pnnctp« de laproporcionalitat Ultra tes exigències reials la mala gestiófinancera del grup dominant va portar el municipi a unendeutament crònic moll perillós que va accentuar ta presto deles en una població cada vegada mes pobra

L oligarquia de què parlem va treure un profit diferentdel seu domini del Consell N'és un símptoma i també un resultat,el fenomen de la concentració de càrrecs no polítics Ocuparcàrrecs tècnics, administratius d assessorament etc era un

de promoció política dins del mateix grup en el poder Elscàrrecs aproximaven els individus al poder municipal, oferien

1478

informació i situacions que podien ser nventatjoses Els mateixoscarrees eren una parcel la de poder, i e¡ cas del elevan n'és undeis més clars Però a més de la promoció i del poder, elscàrrecs ofenen la possibilitat de fer econòmics Bé aparto* de salaris regulars bé per de (tete oremuneracions extraordinàries, o M pel fet d estar en miilordisposició que altres verns Ei possible que i arrendament de lesimposicions municipals, que molt sovint eren per a membres delConsell, estès en aquesta línia de coses L acumulació de càrrecsva protagonitzada, en un primer moment, prohoms, peròposteriorment van ser els mateixos sis qui van passar aidavant. En tormos generals la tendència al XiV va ser lad'un progressiu augment del nivell de concentració déte càrrecsen poqyei mans Aquest fenomen va ser partteularmerrt miens a

de segle Aquesta de !a concentració de prohomsa paers podria haver indicat que f*ott§arquttzaeio títl governmuniqpal era otwa dt de No obstant anò. ensinclinem a pensar que I oligarquia el govern local existíacom a mínwn des de de Kill, » que el canvi deprotagonismo institucional només reflectia Que en un pnmermoment el control del poder polític s efectuava tant des de«i Consell {paers i cor.seUers) com des de fora perpronoms que formaven part del cercle que any no havienaccedit, per fimitaews tècniques a cap polit« Amb elpas del temps s'hauna produit un procès de numénca del'oligarquia i una concentració de poder en mans de l'òrgandirectiu dels paers en perjudc» tant dels com delsprohoms Econòmicament, des de! Consell els governants podienautoexcloure s de les de taxacions de bens, i per tantgaudir d'exempció fiscal deslliurant se de mena deíaila

Però tant important com constatar I existència dunaoligarquia al govern municipal, ts poder arribar a conèixer e!sign<? soc»at i econòmic d aquest grup dun punt de vistasocio-economic, la cúpula del Consell formada pel paers, estavagairebé exclusivament integrada pels individus més r«s de lavila (aquells que estaven entre els cJe taxacions mésaltes), i només circumstancialment ens trobem amb paers destralsmitjans de la pob!ae<o En canvi entre els que anavenperdent pes t trascendencia dins tl Consell individus detaxacions de béns mitjanes tron ta del cos tentre els electors augmentaven els individus d extracció social

baixa i percentualment disminuïen es de 1 éliteeconòmica De manera que fis de rondioo social baixa imitjana participaven pos«twament en i ascens de t élite més reacap a la cúpula del poder local, la qual numèricament efa incapaçd autopromoctonar se a traves de tot ei electiu descritAquesta vinculació personal d individus de baixes ambmembres de I política tunoonava favorablement per alsult»ms quan tls artesans i menestrals no ien ien consciència de

Amb el sisiema detecció descrit ta incapacitat numèrica

1479

<to l'élite podía truncar l'accés al pintor si uns electors ambconsoènoa de classe tot tt Però aixòera pràcticament improbable |a que ei cos d electors em tnatdirectament peto paers i conselles cessants Per categories

aquesta tu e) poder formada sobretotper mercaders, notans i individus sense professionalconeguda Cap • tíñate del segle XIV la de mercadersque havia estat molt abundant, va minvar sensiblement, i percontra va augmentar el paper dels juristes, d algunsrepresentants oHcts « fms i tot d algunsmembres del món feudal Aquesta de notant, que en

eren considerats dins el grup dels artistes, precisamentfi caràcter heterogeni de a la qual hi

pertanyien tis individus destatus economic eleva?, prescindintde (adscripció professional Tant com notans van

proclives a eis en(arrendament de tes imposicions, i en mtnys van comprar

i vioians També van ser ois mdtvidus que enun primer moment van acymylir de càrrecs, però a

de a càrrecs erapròpia del col tethu de notans i

L'oligarquia §1 Consell no estava integrada «omès permercaders, i juristes, « atfyn clé les corporacionsd Aqyesta presència dt col eminentment urbans

el seu contrapunt en una d'interesso?Lestydi de a tes rtveta que

ttte del Consell vtnctiats a l'activitatagrària La seva presència i a les sessions minvavamolt els mesos de tardor qyan s intensificaven tes

dei camp (vertma i Però comportament qutI ewstència d*«nttressos en el camp rj»n$ del Consell, va

anar perdant pes a mesura que avanpwa ei la qual cosa esen la creixent tncKtonoa de i juristes, i gent

del mén GOURÖN ha de l'ascensiói dels a tes meridionals

so&retot a partir de 1380 No menys important es la presènc-jesporàdca al Consell d'algun petit senyor cosa que, ' na

més, posa de mamftst els que ex^tirenantre la ciutat i el §»u entorn La mateixa an^si de

a semljla indicar que alguns r,«readersuní professional de comerç Mtemactonal

o de llarga distància, a jutjar per algyne«; at ,anc*ts que esdilataren durar»! uns quants

Ami doncs aquesta oligarquia no era un tol lectiusocialment homogeni sinó tot el contrari L elite política

de procedència diferent això no ensindueix a pensar qui ï oligarquia fos ei resulta» d una simplesuma uns del món dal eonerç uns altres notrns i juristes unspocs de la menestralia t un bon grapat pagesos benestantsAquesta procedència diferent convergia a l hora de defensar uns

1480

interessos polibcs semblant», i aquest pint de convergèncias expressa • través del Consell de la Patria. Per tant s'ha deparlar més de fusió que no pas tesi amb ta qualcomcxJim amb BATLLE ^DUFORC per Barcelona í amb HIBBERT.BARELi dattres autors a nrveil genera! & deI oligarquia, i per tant dt ta fusió, demostra que ge interessosque aílí hi convergien no eren en contraris, sinó quefiïs I W coinr ien Les mesures envers taverema as l> ..enor responien a's d aquell sector depagesos bf .«slants, mentre out la potenciació del mercat i tafira, i de ta drapera, per posar alguns exemples,responia als interessos econòmics de ¡altre sector Uns i altrestenien, en definitiva, un mateix objectiu polític: mantenir elseu del govern la aconseguiren tan! através de fixar una via jurídica que ets beneficiés : elspermîtes actuar wm també a través dels vincles i

personals amb individus ieconòmics

Però oligarquia, canviant del'esmentada tystò » convergència política, no va viure

tls et la s«no que es trobava immersadins d'un context social» économe i molt més icompteie Its vtts de rtlaaô amb l'exterior i particularmenttes de podtr amb l'entom pròxim van imprimir un

determinat al No i estudi dt lescamp-ciutat dins la dmam»ca i política del

municipi i dràsticament una partimportant de la

Les primeres cw la econòmica deta Cervera urbana amb rural del XIIIL aprofitament corrents datgua que hi havia,revela una explotació del camp circumdant per la ciutat Les

d'aigua dt la no per a domèstics oagricoles, sobretot per altmcntar la tèxtil i dela en perjudici de tes pobles de la

que la va posar dtla del urbà a de l'entom

rural Però no era en l'hegemonia de la ciutat com a ensque explotava un anònim smo que era la

dirigent urbana (i en cas mercadersen la de qui s imposava als

de la no als senyors De manera quede poder eamp-ctytat un caràcter

qye en el tons amagava w de D aitr& banda, elva assumir ets interessos

de la Una pc¡ *ca totalmentproteccionista prohtb·a d'entrar vi i de 1 entorn pròximfins que no s'haguts comercialitzat ei productors de lavila restriccions afectaven fins i fot aquellsqu« havien d€ veïnatge arno Cervera I existencia

1481

mateixa déte pactes de veïnatge posa de ia situació ded« la respecte un que cerca protecao

i aliances Però al mateix temps, teudate de tarodalia s aprofitaven econòmicament de la Interventenen el marcat de capitals 91» ta de iviolant que •! Consti m veia obligat a vendre La injecció d*dîners que retxa tl Consti tu forma de i violar« naera per tant, nomos de Una part moltimportant d aquest fiu« econòmic que entrava a la vite en formade capital i en en forma de de Barcelonat de ¡'entorn a Cervera. Licamp-ctutat evident, perú que ¡oligarquia de taciutat perjudicava econòmicament els del camp, er car vi

els amo els qy< s aprofitaven dela del i, en instancia, de kis

més Daues a Its

Com ja h«m de »sno ni de la feudal ni

tampoc no n'estava des d« del El grup dirigintde tes »s relacionava de ete

Una en dede poders a tres (rei i feudals), « e:

mait« de sonUltra una "vertcat" tres àmbits

(monarquia, « fer ne una d'horitzontalLa no era i anònim, uncol humà qut s'interreiaoonava duna determinada manera »dins del cíe com pasí,ava

l'àmbit entre i a les elsdel notaris, i benestants

als i petits pagesosLes del rei la més aviat §ren

amb l'ottgarquia Que d»r«gia ei govern Je la vtia Ambpree»s»Q, doncs, podem considera' que el regim munopal

era un vértex del tnangte refent

D'una banda ete reis van manifestar, sotrototd«s del Xll, una cíe donar supjrt iempenta ils nudts qui sanavtn o reorganitzant (nomes calveure ei contingut dt tes cartes de població recudidos per FONTRIUS, i l'obra d aquest autor els ongens del pèg»mmunicipal) A través d« pnvilegis vitef. esconsolidaven econòmicament i política Amo aquesta actuac.to elrei anava minant tes basts d'un contrapoder feudal al natetx

craava una «ària de nuclis urbans t rurals que li estavenvinculats jurisdiccionalment En certa manera els burgesosdaque'les ciutats eren per desig dels res els aliats polítics

monarques, tot i que. com hem dit burgesos i feudfils no

1482

fossin en absolut classe» antagoniques Pero aquesta aliança,gens desinteressada, vivía en ti de' nou cimainstitucional que s havia encetat «I a partir dt 12t3Els burgesos de le« ciutats també una font important defmançacto p*i a tes empreses < dtolomatique-, que tamonarquia dial a terme Fmançacio. però, que (oligarquiaaconseguia del poble • través dels de recaptació queprèviament havia establert El de la coronacomptava, per tolt, amb el suport déte mumofuti Quan l'expansiópolítica retal coincidia amb econòmic delsmercaders tot anava bé i l oligarguta donava suport al reiperquè m protegida. > i el poble mésmenut perquè el m era, en defmtiva < fi sty parer, quiels havia de de la >• les arbitrarietats Acenvi dti seu suport économe, tes pfivieg« quepermetien, a Catalunya, un autoge^tf«» ptro li

era ade( rti, pel en et urbà. Malgrat

no tes qve l'oposcióde tes ai rei, enera posada en Algynes per escrit

-i tl cas de Cervera n és símptoma*«-més de que no

pas tl s*y Aquesta de vamoments dt les esets de rohgarquta ai Era la

l'ascens del reg- i ("autonomiaciutadana A que ts va te econòmica al

XIV, a que els ja ne »«odienamo els societat que no no seipandia més,

que estava t s its»s va anar produint un divorci ei ft» f

l'oligarquia urbana Aquesta d s claramenten l'evolució política de la D», del a partir de la

dt i endavant la Guerra Civil delXV t'exempte més pròxim, qu« ha arribat p«r un relat d«CARRERAS CANDI, el tenim en te de I oligarquia eervennaque $'identificava amb la causa de ta Generalitat t del Consellde Cent barceloní contra les forces de Joan 11

L'aristocràcia nobiliària era la principal opositora ai enfortiment d'una monarquia pretenia monopolitzar ellideratge polític i ia capacitat legislativa ei penudio tant <jetes (uusjtcoons senyonate com ciutadanes La consolidació delpatrimoni reial i la recuperació senyonus jurisdiccionalsexpressa, com ha posat de manifest Maria Teresa FERRER I MALLOL.el vessant ecwomtc d'aquesta »»ndoncta La crisi de les Unionsentre Pere lli §1 Cerimoniós ! un sector de la aragonesai valenciana es un altre episodi d aquesta lluita política entrerei t feudals

1483

D altra banda M (•• del municipi ambremom feudal En aquest 'a no va w. enabsoiut, una 9m de »bertat «n un oceà (com creiaPOSTAN), sinó que van estabhr se « mena Els

de l'ofcgarquia urtana no no antagònics ambois dels senyor feudals de la s«no qu« com na exposatamb tíaretat HILTON, eren semblants A les relacions deservitud personal ai camp tenien ei seu «n lexptotacioeconòmica dels petits pageses pels més potente, i d aquells idéte artesans pels mercaders En tot cas s na de parlar més

camp Dutat que no Però també s'hande considerar els interessos que una oligarquia urbana'teuoalttzada* va adqumnt g camp circumdant (estudiats a

per ÜATtLE, i CUADRADA, a perTWAÍAL, i a Ve p«r GRACIA i L'Mptolaaó

del camp per par! dato i de l oligarquíavi portiir al del la rtvoíuoódel XV a la Amb la Sentència

dt dt i486, ts fixava, e« d'EvaSERRA, *el de de»

de tes del x v a més, vaMONTAGUT, *sf re« ei de

la en a « laque va adquw la Sentí De qye ¿s

van en eiti rt« va d

de la earnp-outat)entortmt-se la

coi que s rei ides del M i l i i

del XIV, va d« i dt ladel Pnnofjat Ei Pere in ß

ps/ I enfortiment d'una qu« aparentmentde bona Com va dir dABADAl, ets tres

d«) van ser el ei financer, » elpolític, refennt-se en al i al pes de tesCorts i la Lohgarquia que s'tstavacoagulant al XiV, » va

un grup de a' XV aCatalunya va de col ei rei a oposa«*-sepolíticament tant a la com a ía TrastamaraSens dubte, monarque que es

df era unade t0!.garqyia, tan eslava

encara garantie^ un 00^ dmunicipal

No en va el de Con de (Huma del 1409,strvmî^nos de la que es va ei 1422 (quan larema Mana va de lloctinent General de la Cort de

1484

Barcatona). deuava perôtosament te drets espeöatsmunicipal i senyoria» Però aquesta p iinsmuar-ie a Mi di ngte Kill, en tenate del dret del re.Si a tat Cort ei Barcelona de 1283 Pere K jurava ete prrvtieg*s idrets munH:ipals, Alfons H a ta Cort de de 1289 advertia.referint-se a aquells mateixos drets "qua aigu no te gosinterpretar, ne sobre aquefe sentencia demanar" Mes teil, et1359 a ta Cort de Cervera, s estatuí a que ets (savis end'et), jutges i assessors que a its viles i ciutats,havien de tenir "tots tos sine Libres de dret CM( ..) o almenys lot Libres Qfdmans de dret canonc", amb taquai cosa es pnmava ti coneixement dei dret t no s exigiaexplícitament ei coneuement de« dret dti inc

Al marge d'interpretacions o tècniques ide de a Cíisp es va posar en

que tos dti ts van moure mésper de « que no per

si per atxò ti qy« es podiahaver al jayme Com VILAR, a Casps Ta col d una ar··ts l*is

d*i Comtat' BaTLLE ha comal voltar t cití de ta Biga va

oposant-st al re» qy» s havia pelde la Busca El de « (a grtu

que ts a les va ladel govern a original i

pròpia ate Ei re« va que tlsal i «te (o tora de Barcelona) a

!a i en (hegemonia deEn et ts d« la de (amb

tes qy« s'hagin en el"c'asse") pe* dti poder a partir del qual cada

yna de la financera enque ils _ urbana,

ma« no havia un col homogeni,i els i

rtacocnar» de la » s oposaria ai rei Que havia cercattl suport a Barcelona, ai camp, tdel que un de monàrquica

qwe no

De mantra que toca! integrada peri que al

XIV s estava i aparentment encara 10 tenia massapolítica, va fygar un actiu ai cap de pocs anys, i

malgrat no formar un col lertiu social homogent no va dubtar ense ets teucais < rer»distes amb els quals

en la de

En endavant caldn? si i otigaiqu»a urbana tla feudal van fer quelcom mes que convergir Probablement caldrà

1485

si M en partcíe ladt ta i la

de detes pw

que pi ai Xtv. i que alXV w de la en»

i486

-1487»

1488

• —j

AMCC Llibre deis Privilegis, 1190,1r.

"Que degú no go* entrar en los aiberchs del* prohômen* de Cerveraput que ella donen firma de drei E qu* degu no s p-jte pendrelur» cavalcadures per deguna rano; »I ho fan que te'n puiendefîendre"

'Ego kletfonsus dti gratia, rex Aragonum, comes Barchmone etmarchto Provincie Statuo el mando quod nemo sit ausus infnngerevel per vim mirare domos hommum Ctrvane si ipsi de recto ft

da se conquerentibus voluannt, etmando quod nemo sit eis accipere vtlaufferre occasions exercitus vtl ait accione Quodsi hoe temptarti dono homWbusde Cervaria ut m et sua proteçant atque deHendant

ut mefitis potsrint Datummad«. Anno dorn«» M C XC *

A HCC Llibre del» Privilegis, 1208,1 v.

"Com to senyor rey ja franchs tots lot venins de la vila deCervera de cugucia, exorquia e intestia e de te rees"

"In Cnsti nomme. Sit notum Quod nos Petrus dei graaaRex Aragonum et barctiinont Welitâtem ttdevooonem quam vos omnts de Cervana erga predecessortsnostros tt nos semper hat»rt et vos tt

yt tos ac in amorem nostrumdtojrart. cune

nostrt tt ob remedium nostrt et pamntum nostrorum, cordebono it votent», damus, et laudamus, cum hac

senptura m sifoum perpétue firmrtâtisinsumía per nos il omncs nostros ubi

§t bom»niQus de Cervaria et termmorum tius,maiortïus tt rninorubus. et femims. prtsenttous etfutuns. tt omni et postentati in ptrpetuum,quod franchi et per sécula cuneta ab omni exorchia.cofucia, et venditiortis honorumet «storym, qui et nos psi m

ft Hanc autern donationem etet voluntara nune

et et et nostra etnostrorum, et e' dici. et

ad vestrum comuntm vest.'orumque proftctum Inhac it franchitate, et perpetuoconstituimos non tanturn vos maoïres et minores,

et et láyeos, et futuros,vestrorumque qui m Cervaria ve1 terminis habítate

1489

vel hatwtaventis. sed pw vel eiusundicumqut

aut oondicionit ainf cum Concecfcmus01 confirmamos vob« prometis et mperpetuum et

haöemus et habebwnu» semper per nos et omnes successoreset sive et

exordtiarum. intesíacionum. cuguciarum et terciivenditfonum honorum quam Raymundos de Cervaria el Amatóus deCervana per se et por omnes suos vobis de mm partefeœrunt, in instrumento Ml contmeturConventmus preteres votws predict« omnibus et singulis et

per nos et quodet exorchie. mtestie.

ft intt quam dicti R. de Cervaria tt A de Cervaria vot«

fecerunt per et et facitmustempore et (|y non contra vet

aut ylto modo yiaa«t»nt ull vel et ut

qye m Cervtnamv«í in suos et to aut ahqyod motttevel aut sit imptrpetyym»n nac tt beet ill »i

ato vel oyicumqy«contra hanc a ventre «n

tt ttpeoam pôrpttuam sut corporis et aven veronos propttr hane et a vobadyo solriorym prooil tíusftbmarii, per manym Ferran» et

cym in ub»cuguaa, Ânno M CC Stgnum +Petrus de« tiTtstes reí sont Comes trmengaudus. Ur i,GtraWys, de Captaría, R de Àgerromei, Michael de Lusia, AmaWus dt Aiascuno, deGudal, Gyilltmus de Aieafano, R. de Montecatano, Guiltemus deCtrvana, de Angtesote, dt Ripelks,Bercnganus de Petra MoJa, G.R deBernardus dt Leco maiordomus, Poncius de Casttltone, PBato, R rtpositanus, £90 Ferranus notanus domini hoc

fed mandato loco, di« tt anno

1490

"- -•

AHCC Llibre dels Prtvll Qls, 1255, 3f .

probòmens dt It vil» dt dram no t i ¿n tenguts d«retponre per fracck) d« pau « de trt v« m per « tg un« altres clamsque csvsiefs o SÜPSA p*fson§§ strvnyes f§f;cn d'alls sino tansolamant an poder dal tete de Cervara"

"Novennt universi Ouod nos Jacobus dei rtx Aragonum.et Valent«, comes et at dominus

Per nos et vobtsda Cervaria et

de non m (m trace-oneat vtl pro lli« cpt

veí de Mnoi m Owvirif qm

pro to iiyd cpod^o da »t

sit ü vosdt tt de vtl

»ys M vicarw.et

ttet tt it

non vtlM CC L

Qytntû-* dt» et

tt etB G de cte Spas,

P de dt de Bidayrt.+ dt lutiayco. qui pro

Adit tt *

1491

AHCC Ulbre del* PrivU i», 1267, 1r.

"Que I »enyor rey no puxe enquire universaíment centra taun<ver»lt»t de Cervera §4 donche alguna COM notori« i» feyt perque IM enqueriòor". Aqueet è* it primer privilegi recoíl't en elvolum l decorat K/

Novennt unwert Quod not Jacobus dei rex Aragonum,Matoricarum e, Valenoe. comes Barcrimone et et dominusMontispesul?.*,!, per Nos et et concedimus votos

e', probis homMbut ac toe Cervine presentíbustt quod si nos vfl pro

Cervanealiquo non lacere

contra vie Cervtríe,nisi ipsa per c iodtnoaisieto fscienda onwes set

m contraquaro katondas

madü. inno CCS^nyrn + dei tt

Barchmonf, 1 1A, de G Raymyndi de ^tonîe

de Pinos, de Mai Léon, Peretonusde Villa Muro Signym + Jacob» de Rocha, cjyi reg»shoc tt du et anno "

AHCC Llibre deli Privilegis. 120?, 5v,

"Com lo senyor rey en Jacme reebé en sa protecció e guarda totsuniverses e seculars de la vila de Cervera"

*Novennt univtrsi öuod Jacobus dot rex Aragonum,Mawriearum et Valtnoe, et tt dommus

Per nos et et mprotecoone, cystcxJia, com*nda et vos

universos tt Gervaw videlicet etfuturos cum omnibus boms et mmobilibus ubifue

tt in «undo etet per dommaoonis et iunsdicc»onis

per et aquamduicem Ita nullus de nostra coit»dens sit ausus vosvef née m aliquo locodominacionis nostre, in vadtre marcharo néeptgnorare culpa crimine vel alieno, nis- vos principales

aut futuns pro ains Nosin hws nisi pnus in fatica invenía fuent

de batytis, vicarns. cums, pacianis et

1492

unMmb alns offtciaNbus ,• subdrtts présentions etquod tide nostrum et observent

»I Ipsum non venían! neealiquo tampon aliquo modo vel abqua In» vos et omniatant vestía ubique manuteneant etconquerentfcus de vobts iustkáe complementum Quicumque autem

tac ton etM penam se novennt

absque remedio m(xjrsurum dampno ptenanerestituto

Katendas M CC LX +Jacob« d«! gratia Regia Aragonum. et Vatenae.

«I ttA, de de

e« Pino«, efe Mtl Lton.S9*nüfn «te Rocha. Ow htcteot tt o* tt prtftMs.*

AHCC Llibre dels Privilegis, 1270, 7r.

"Que tots lo« veyns efe C«rvera «ton tenguts de pagar en questesEt «I aquella que har« castells ton I« dita villa st desexíran efeveynat, que dos pranomcs N» puxen encara tatxar en questes « en»•rvey« axi com «i h·i»n «Un»".

Quod nos de« rtx Aragonum,tl et et

per nos tt etet tî

tt nos vti vela vos

tt in sey abo serviciovtii Et si »it» QU»

Corvarte s« velde Ctrvine taxaré t

»n «t ac si vicinitt «n vesíro, et pignoran

a nos vol adIta nos

vos et de

1493

quest« tota seu servido satisfacere Mandantesvx*nis m baiuhs Cervane presentibus et

quod ad concestionem nottram ut supehusest Donent auxihum, tt M non

contraveniant aüqua ratione. Datum Viten» V »dus mardi, annoM CC septuagésimo Signum Jacobí dei grada regís

Aragonum. Matonee et Valencte, el Urgellí,domini Montespesuiani Signum testes sunt Ferrandus PFerrandi, d« Pino s. F. de Q. de Ateatene,

* Bartholomei d« Porta, qui domini regís hecfecrt tt loco, d* tt armo prefixit"

AHCC Llibre dels Pnv.legis, 1272, ?r.

"Que tot paners de Cervera puxen tatxar lot veyns de te dita viteaprét que ab sagrament hauran manifestat lo« bent per mes bénsque no hauran manifestait."

*Nov«not Qyod cum nos dt« w* Aragonym,Matöncarym, Valent«, tt tt dom«us

Ctrvantsuper et aits et

per que in Ctrvantsu« et ea valeant

<»« iyrtnt ad lyrindum que m hat frt ttfien per nos ftCervine ac si vel

C«fvan« sua vatertptccunie tt ta öona ad pacitnorum

et Ctrvar» taipsi suo seuet prob» nomtnfis Cervane Et

e«s et quantum valutnnt plustNa quam «psi lyratores luramento

Prout tt pföbis itEt »l» quòrum bona fuennt teneantur

tt et aliïset pro eo pactant

et hommas tstimavertnt et apreciavennt bona ipsorum«yratorum quam ipsi »uravermt sicut pro sä

auam suo luramento dixermt seu asservennt solvereet coltectoribus

prcdtclorum et baiulo Cervane presentibus e! futuns quodomma firma habeant et observent ac faciant observan utcontinetur et non contravemant nee aiiquam contravenire

permiteant racione Datum in III nonasSeptember, anno domini M CC LXX secundo Signum * jacobí dei

1494

reg« Aragcnum, Matoncarum ffM M T

M HocaDertino, Emergaudus de R Portis,de Podio, de Fyxio. 4» te

Fête© qui hec scnpsrt 01toco die si prefix« '

AHCC Llibre del» Privilegit, 1293, »,

Guiitge que ¡ »enyor rey fa • tot» les vingts del mercat de tavito de Cervera t encara a tot» aquell» qui en altre» die»aportará « la dita vila algun« viande»"

"Net dei rtx Aragönym, etac it

vil« Cervan« etqyod ad vite Cerv»rifi veniart, et

tt duxerint velIta non vtl

¥tl alto pro vtltl

al« ad grano, vino, carniby«vfl s»r»t et eym omrttwsque vtl 'ta non

vtl vtl abo impedin provel offic»,Éii¿ys

et orrtntoysquod predicts

tf ft non n«csi de vtl arrwre.

Datum XV februan Anno

1495

AMCC Ulbre dtto Privais, 1307,2r.

'Com to ajanyor rey enfranqutx tots t aengular» etadana et to vitode Cervera de toü touäa, peeatge, me«untge, paesatge, portatge,pe« a usatge • coacun axf mm com veylls per tötet toa iterrea exceptât en to ciutat d» Torioaa"

"Novenni universi Quod nos Jacobus dei Rei Aragonum,Valencia, et Corsice «c comes Considerantespuram et fidelitatem et nee minus

fervente prompt!tud»ne quam nosprobt nommes et universitat Cervane erga nostroset nos etern phira

et per voset et

tt i« qui vos tínostre ac concederé ut ex ea vos et«pst «x ex

per nos tt on»«tt ac et vos et

et cum omnijustt ato omrii mensyratico,

tt novif etet et a it tiff

que seu nommentur ac rtdempitonibusvtl

pens», etper omnia tt et qy« modo

tt tarn per et ettí yam »n has

qy« sue per nosir In aha vero

»n nos etseu predctam srtts

franchi, et In hactus quod dPbitur per vos « villa Cervane pens«, et

otey per nostramprocyratortws baiulis, cunts. «usticHS,supra (vmcarus). zalmedims, lezdarns. pedagiants.

tt aiws ettt vel de

de vos et im T.unes avel non exigant née née pfeïdre seu

seu huiusmodi ttit et factant ac

oosefvao et non cowaveniant née aliqueniQuicumque autem contra

huiusmodi gratiam et franquitatem nastram ausus venireantemptavffrt iram et »ndignationtm nostram ac penam qumgentorumaureorum omni s« novertt mcursurum dampno illatoprimitus pltnane Ad huius autem re< memonam tt robur

1496

perpétue pœsens pnvOegium piumbeacomumn Datum in Monte Atoo madii. Anno

* Jacot» de grata régit Aragonum. etCorsice et comrt« BarctimoneTestes aunt Poncius Hugonfe. cornes impunarum, Jazpertusvicecomes de Castronovo, de Petrus deQueralto, Galcerandus de Angulana Stg-t-num mti Bemardt deAvareone scnptons dommi reg« pred»cti Qui de mandatoMe scnbi, fee; et Loco. A et anno "

ACÁ Cancelleria, 1311, reg. 208, f.

Jaume N deroga ti sistema da paers i instaura ei de jurats ambconseller».

Cervane

ft queet diuf tub

cyrw Jaeotot dtt Arafonum, Vatencwttc Cors^ tt vile de

ei una, et nonvtffe cjyi a perrcMtrant et ville ex parto

ttut ab

in mapnam it popul»viiif ad et populws tt

vtllt coramproclamantur petentts dictt universitat! consult tt ex mde

exht»n sc e*in se et otictym

sup«rd»etym Et p«r longos fuisentet genenbys et ixpensis W«o

Nos dei R«Ket nunc et m posttrurii

remedio consulere opo luno at eorundem indtrnpnitatibyfinsuptír et concordiam

et m bono ft d«ctamE« certa et consulte, facimus. ordinamus et statuimusaprobantibus et parttbus provisiones et

in pnmis providtmus dictam oficium a dicto locotanquam protinus perpetuo remove«"!, ita quod de

1497

cetero in vida predicta uîto unquam tempere non ponantur seupaaam set mm decetero gérant jurati etstatuer^ pro ut ir infenus decîtrtiyr, Statuimus

itaque quod 'm primo venturo feste omnium sanctcrum et de indeannuatim toi dicto testo ponantur ac in dicta villaCervane sex jurat). duo videlicet ex manu «t duo ei manumedtocn. et duo ti manu minori trigintaccnsifcani, decem videlicet ex manu rnajon et decem ex mamimediocn et decem ex manu minori, qui sex

puMee et comuns vit exsequentur etfaciant, ¡à quod per dictos pacíanos consuatum tuerai exsequiforma tarnen provision» in obsérvala

quod aiiquis ex pacían« revoca* exceptistarnen pactaras qui nunc ipsum exercent offieium mfratnenniumcofntwuym) ad predictufn eligí vtl

nee si repenatur per corrupoonam velfraudent in suo

Pritttfta vohimus tt quod diet» sex non posantfactrt sumam centum atotqueaxprtsso tt ft etiarrahquonim procerum auorum ad hec videantyr insuper ad eommodum prov«tendo,

quod in que habeant velconîtingant de cettro hen per proceres et univtrsitatem eandemr»0n n«i duo pfööt com uno scyttfero

providerttur vile ut est hen cortsuetym,nisi nos pro vel exhominitxjs haí remys vel notaremus Et tune tntoyanturet ad et eonsáartofum

seu in quod siant etde duo Nbn quorum unus teneant dtcti

atterum v«ro menwati m quibysquKiemse « uno smt tn ato dar«, tt

que fien vel pro com mineaha, ri quod pro m isorum

rtpartum ertrtent tt non in ado TI competo nulaterius adrrataturpt quod com nos exiger« vel

imponert nomin us vii% solvat §1luxta tantum modo volumus eham

ac prov^Jemus quod qui in villa prtfaturad vel común« vel ad extrahendum vexdk»m de

Ȉ exercitum ab quod de hiisvel

volumus tt quod ex rac»one suio'ic»' vel a questiar'is vel comuniset tantum hatwant et peretpiant quadragmtasol barcti pro suo salario annuattm

ítem et mandamus quod cum contingent questiam velcommune in v;ila vel imponi coram jurat« et

1498

publtce pfoponantur si »ú qui veinEt illi qui pro voluennt M

dum bene et et sictdonea exigenda et coHigenda item et

quod si ex vel velvit predtcte ad solvendum.

ipsi tempere sui -on01 exigere vel qui3d ti colligenda

qui tos ass'jmpsenntresponderé quod ipsi

vite et A defaoendum.

tt etet in

•net qyi pertt de

m ipso ettt §yto hoc t*uo

Xet duo X

tt X

per etm tt

tt

in ttad et -n tt

et ville esEt et

srtqui cym t« non per unyro

tt C jodqy«! peret

ac [ J univôfsitateville t f

et eteî et

etIn reí

etsCQfnunrfaro

XVIl M CGC XI

P de L ex »n "

1499

*-* -

AMCC Pergamins, 121, ft desembre 1310

Jaume H fixa un seguit él mesures destinades « regular millerl'eíwdó dit» jurats Í evitar to formació d oligarquies. Eslímit» r »cees öels parents més pròxims al càrrec de jurat,

"Nos Jacobus dei gratia rex Aragón«, Vaienoe, Sardinte etCorsice ac comes Barchinone. Attendentes nos concess»se probishommibus ft untversitati vie Cervane per pnviiegium nostrum0« indulíum quod datum fyit Barchmone septimodecimo katendasnovember anno domini mtllessimo trecentesimo undécimo inter aliaquod tn primo tune venturo testo omnium sanctorum et de inde

m ponerentur et m dicta villaCebarte sex jurati, t<uo videlicet ex manu maion et duo ax manumedioen, ft duo ex manu miñón Et eiigerentur

dtcetn vdeficet ex ma»on. tt d«c«m txmanu et ex manu miñón Qu» intendentesrts tt vtfe «N^ txeqyerentur et lacèrent idquod per qui in dicta *o-e o o-".su e verán t e rate »equí consuetum Quod qui et qui per unumannum prtdicti, ft a eifercicio transactoanno §yi execrtu « dicto ftsto omnium sanctorum debel>ant

tt »kiftrtnt juratos etsub hac term« duo cum deetm

manus duos manus mawns,6t duo cum ehgertnî

manus mtdwcr», tt duo cum dtcsrnmanus ehgerent duos manus mmons,

per etsacramento « Cervane et

odio etjunt» suo uterentur oftao

lurarent in diet» quod et adconsewattontm et comodym e? lurern nostrorym et

pro^»rum et comtssum eisexercèrent , tt dicti jurati et conpilianí prtstiti

tempons cum sie eiígerent trigintaCküi una cum eis ut pemutitur per unum annum

continue referent ft exercèrent otficium memoratum Et tuentsuper eleccwnem quam lurati et cons»J»arii predicfe ann»

se teossi in proximo transado testo omniumsanctorum seu inter dictes juratos etconsíganos anni prestrîi et plures et de dicta villa tarnmanus maioris, quam mmons ville tamdicte Super eovidehce' quia quod prestiti temporis atcmpore tmpetracionis dicti nostn cura et huius etanni proximo prestrti abus« futrunt privilège ut asserebanteo quia non et profettu comums dicte ville neesuficiencia »llorurn quos el»g»gant e? eligereconsueverant continué de parentibus et arfmibus eorumdem ex quo

1500

dampnaj ] provenlebant et in et provenerantdtcte vitte propter quod suplicattum smt nob« ut {

] predictis eisdem dignaremur competent remedium adhtoere Not [] intendantes arca bonum M tranquillum viile predicte

il affectantes comodum et protectum m eiusdetn nostra presentis aliquibus et qutousdam

alus probis homintous ipsius ville, et se inteltectisMs que [ ] predict« coram [ ) et proponere volueruntsit aim presenti carta nostra duximus staîuer/dum ac ttiamordmandum, qíod de cetero annis singuis in dicto -esto omniumsanctorum fiat elecció juratorum et consitianorum vit predictetuxere tenorem nostri privilegiï stipradtett. Salvo tarnen etdeclárate quod non eligantur née eligere possmtdecetero m juratos dicte ville eorum patres veí suos néenepotes nec germanos seu consanguíneos germanos nec paîevos seu [

) aut flliym vel sóror» nee sororum auf §enefum neemaritum sororts nee fratrem uxoris. Nee jurat* tt qyi de ceteroeiicjerentuf possmt per quadnenium redire ad regendum juratorumoffictum in villa predieta. Volurmis tarnen et eoneedimus de gratia

ville an« qyod ipsi í'tgerejyratos per anno fyfciro in Crastinum Epitanie dominíproximo ventyn iyxere tenore piwiegi» per nos tisdem concessi

tam forma quam de super personarumdyx»mys non obstante per eos facta utpermitityr cum non servanta forma invenertmusfacta. In omnibus in dicto privilegio contsr,í¿ ^>sum

remanere tt dyrire m su« perpetu, roborófirmitatem. per un.versis ethominibus predicte vile nee non loci presentibusvel qu« pro tempore fuertnt quanta ordtnacionem et declaraeíonem

habeant et at perpetuowere f J exeqyantur et non eontraventant n«;eontravenire perrmtant tl ua ratione. In rt» testimontuni

feríai endieio eomunrtam- Datumlanuam anno domini trecento "

AHCC Uibrt dels Privilegis, 131 T» 2?r,

"Que lot paners après que »eran elets e auran (cyt sagrament enpoder del batte, pusquen gua^ians e mostaçafs asignar, e aquelscom elets seran presentar al batle e io bâtie que Is sie tengutde reebre"

"Novennt Quod cum coram jacobo, de«Âragonum, V?j«r»c«e, Sardinte st Corsice ac comité Barch»none,

1501

fuit pré parte turatorum et proborum hommum ac universitat»ville nostre Cervane humtliter exposrtum <ui?se a tongu» arcatemponbus in dicta villa Miter consuetum et usi'atum anno quodiibet post etecttonem de jurat» to dtcta via factam prestrtoab te corporal« ad sánela del evangelia juramento in possebaiulí nostn Cervane ehgi ail «to custodem et custodes inofficie camificum. pistncum, p«catorum seu pecesvendendencium (sic) quod tradant res suorum offworyrn justopondere et legal. et ordinan etern ab jurat» superfado fustum, (ruccium, pultorum et usque ad certamhoram diei retardenis stve revendrtoribus non vendendorumconsuevennt team tigere tt poneré vtnyogols SA* custodesvinearum et fructuum quando et quociens eis necessarium vkJeaîurEt tempore blad; consuevennt ordmattones quodaiquis vei revenditores non audeant ciñere bladum nisicertam quantitate ut bladum in precio non possi; ultramodum Que s«, sub aut peccumams pen«presentantyr nostro baiyto Cefvaiie qyi ta tt recipit-acramentum a custodibus qui bene et se habear1

m pfedictis Et quod nee per baiuium nostrum m dicta hoc»mpediebantur. Et propterta pro parte lyratorurn proborum honwiyfntt vite Cervant aim«stanoa suplicatym, ut faoind» tarn oistodemqyam alia supradicta auctontattm et o»m nos )privilegio unrversitatí ft eorum concederé de

reg« dignaremyr. Ideo nos votantesprtdictt v^ id tiusdtm oomodum et bonum statum favort prosequigraooso torym per nos et nosttossuccessores concedimos et ayctontâtem plenanam damus cum hocpresento prívtogio tt torurr» Chiod

Cervarit post quam fuennt 01 m pos»Cervaria sacrarnentum et etigere poss»nt

custodem et ad prtdicta omnia et custodwnda ad§yb bann« aut pen« fisco nostro

aut diet pro ut supenusdtciarantur. Et quod dctf prirtictts custodibus etectisper tos présentent ft presentare teneantt r «psos baïuto nostroCervane present« vel qui pro temport tuen qui eos ad prtdictatïfiretnda tt et banna peí dictos »uratos factam pnmissorum teneatur et debea1 confirmare. Andantesper préseos pnvílegiym baiulo nostro Cervan« presentí et quipro ¿empöre fuent nee non baïuto general« Cathalonie et

et futuns quod d»ctam nostramconcess»on«m et gratiam firmam habeant et ooservent ac habenfaciant it observan et non conîraveniant neeai«|uerr! contravtnire permrttant al ua ratione In cuius reiîestimonium préseos pnvitegtum fien et nostro pendenti sigillo

comrnunin Datum katendas lunii. anno dominiCCC séptimo décimo. Signum * jacobí de» gracia regís

Aragonum, Vatencie, Sardinie et Corsice ac comiíis Barchinone.sunt mfans Alfonsus comes urgc-lit, Guillelmus efe

Monthecateno, PMipus de Salucenis, Guillelmus de Angularta,

1502

Berengarius dt Angularia, Signum * Petti Martini, scriptorisdomini reg« predtcti Qui de mandato hec schpsrt etclausit, toco d« *t anno prefix«.'

AHCC Llibre del» Privilegi», 1323,13r.

"Ou« tes tayftes (te It* quettes * altre« exaccions as ta vita (teCervera »ton feyts per sou t ptr

"Nos Jaeobvs de» rti Aragonum, Vaienae, Sardinie etCorsice ac comes Barchmone. Considerantes novrter proparte vestri procenim tt ittratorum ville Cervarie nymcStersuppitcafym futsse ui aim in et taxatonibus questiarum,eomuniym, eontriMitionym tt exaccionuiti rtgafcim ttvicmalium vilte predicte in equal.tas ooservttur ut plunmum cum

graventur egem e! in partemnortojs, ffwtocras it rnifMifts ant pré». Nos

hec e«tein untversüatí et tiys dtgnarefwur con ruymremediym adhtMre. Wcirco vtstris hoc supplicationious

ut de cetero premissorum actione ultia viressuarym ex hyius modi agravetyr. Cum presenti

nostra concedimys qyod questtis, comynlnis,eontribytionlws et all» exacròntoys tt vicinaltoysquiDuscunque fiat de ta«atio per soiidum atqueMbram. Ita qyod de matori symma ymversaiiter contnbyenda factetaxatione cetere ad libram ve( sohdum quilibetlyita taxationem llxe vel solvat m premessis

comynijys et ai« partem eum contingentem« »lla prout vires facyltatum cukislibet m numéro ascendentivel descendenti extent et reqyírent Oyocirca per presentesmandamus «rate, probts homintoys et univeisrtati olcte villeCervane nee non taxatorioys it talltatonbys predictarumquesttarym, eontribyttonum, exactionum comyniym quanorsusm eis servent et servan factant formam et modum huiysmodi vobisconcessum et contra ea non vtniani nee altquem contra venirepermrttant. tendamys »nfra per et cetens

dicte ville presenttws vel QUI pro témpora fuenntquod predicta omnia et singula firma habeant et oöservent etfaciant perpetuo «nviolaorttr observan In cuius rei testimoniumpresentem cartam nostram vobis fien et nostro pendentilusstmus cornuniri Datum Barchínone quinto katendas novembnsAnno domini miltes»mo tricentésimo vicésimo tercio sub xcristostgnum * Jacobí dei grate Aragonum. Vaienc»e, Sardm»e et

1503

CorsK» ac comes BarcNnont. Tesîss sunt Jnfftiw Petrus(M regís Wk). corms Wppaeureit, mciitus inHansRaymundus Bereagani eiusdem ocmmi natus.Terraconensts archieptscopus Poncus eptscopus.Otho de Montecatheno. Sig+nuni de scnptomdtcti domini regís. Qui de .psius hec scribi fee« et

toce» die tt anno pretixts."

AHCC Llibre dels Privilegis. 1330 i 1335,1Sr.

" Aprobado de la costuma que I» pahers e prohomens de la /iia deCervera an »obre jutgar lotos criminoses aif xristians com iuheusdelinqüens tfffw la vito * vegueria de Cervera"

"Nos Alfonsos dei rex Ar jnutn, 11Corsica ac Comes Barehinche Dudum adfydeo»um Cervane seu

de« re« elQu»a pro part« ahamt »ydeorym Cervaneexposrtum cum qyertla, Qy*^ per et

vilte yt in iorym torncrvthbus qyam tt ttmullplicner gravabantyr tt mdttnmentum »unym nostrorym etpftiydciyrfl et miunam

et tt nepossirst per predctos tt stytnqyietan ad et eofum, cymcarta nostra ex et

ludeorum et torym tt aln quôd d«super §t vel alus

comissis vel per tos vel tn vtle«tra vtlam tnfra vicanam Cervane non conveniantur nwcconvenir» coram vilte tamquam et nisi per eos n^sitantum modo coram Ctrvant et lociin lunsdwone sto vel eorun*» Ou:

et et »eltt eorum et

cnmmahbus et dictorum insua et cas e: proyt «nvenennt teciendum «n contranum per iuraíos et

m Et in superet m sue iure manuteneant.

protegint tt nec per tt proboshommes Ccrvane in permittant

1504

pur presentem cartam nostram etsdem luratis et probtsliominlxis Cc/vtrifc presentíaos ti firmiter tt expressequod de caus« cp/ilibus M cnmmalibus vel aliïs factis etnegoci» dfckmjm wdeoiwm M de cetero nuttatenus intromittantinto presentem oflfnattonjm nostram firmem habeant perpetuo etobservent at non contra^eníant racione vel atusa.

edarn ge'enti vices procuratons in C thaionia proPetro cansimo primogénito et gênerait

procurator nostro ac Imito generali Cathatonie vel oorum locapresentous et tuiuns. Quod predicta firma habeant ettt prout contmetur supenus inviolabtltter

et non contraveniant aliqua racione, in cuius reí^resentetn cartdm ften fecimus

roborittBT». Ditum Itérete, octavo katendas jun«,arwo don»! ti«<»ntes»ftO tnctsimo Hunc auttm p r

wit Ctrvant et per qyosdamds ptenane qyod pacía« etprob« vito consyeverunt ato anticuo et hactenus

CfMinosos xnstianos, uxieos et qyoscumque altosaut .habitantes tn dícy

viflt tt ac vel ibidem ei,amNos prtdictam

el ordmactonetn supenuswccatKlam Mar-lantes per prtsentem

nec nonpresentibus et

qyantoim consuela Jir»em sup^acíictarn ludicandi »nuniversos »n villa et termtno ac vicana

ut teneant mvtolabiliter e?Et non nec contravamre

seu premissaut revocamys mm»me in cuius reí

prt&srtttm cartam f»en ¡uss;mus, sailli nostnmfnimme roboratar.i Datum Barchmone sexto dtamo

novtmfens, anno domim trecentesimo tricésimoqi'into *

1505

AHCC Consells 1332-1333,41M5v.

Act» dt tol il procés d'aleccló d« paers i consellers «s quatrequarters d« la vüa per a la legislatura de 1333,

r)CCC

XXX

Del Cap

O* nu« furt d«quo Petrus

Anthö^t! Ferrarni, Petrus Tayladtlli,Cirdoro, et Jacobus Ftrran, villt

IP villett ut

seu in villedel Cap Corral,

de ville pro irit tres

m qui inuusa tna

eel Cap Corral, ft 1« qui tt

et et advie per ar.no

pro se et atur»| J (foli 41 v ) at

indeeem -lomma horrsinum

del Corral et eorum datnjrt, quist et ad

villeI ] hommes

bonumft per

ville pro unoet et m

villa tt Mve del Capde i*

Prtdictam etet predictorum Dixerunt

] etreservare formam privilegi per

J fuerunt srjy«s\ tonsuran vel

[[

qui sunt ad (esi usuranus vel baduLs

¿m seu [ J prohibitjm a dictis oftic'is /elper formam [Privilegi] antea per ule qui

fuerunt per formam Privilegi a officis

1506

stquts fuerunt quod tunen dixenjnt (foli 42 r,), Dictisupra nominibus ignorare caveat se [

d) supradictis vei aitquo eorumdem ala quod ipsisex toto Kjnorantibus si uti etempterent uterentur et contravoluntatem Domini Regis et formam Privilegiï supradicti ut nonelect) ad officia supradictam am »lie seu it quern ve! quoselegerunt predicti supe nus nommât, et dtcti quarternsequi wit vel tuennt contra voluntatem dtcti Regts etfofintm dteti Privilegi quod non cfedur»t pro non tied«intendunt et heben volunt ad officia Et s»c quod•mputetur eas pena dictí Privilegi et non eligentt)ussupradictis, ut quibus nommibus quibus mandarun! fieripublicum mstrumentum requirentes dictum baiulum per se

de

Testes Petrus A junior, Petrus Fustero notanus, etptures afci

Qua quidem presentattone facta de[ J dt baiulo pro nominatus perquarta parte sive del Cap Corral rodoitnis

tres eorym qui dieebatur [ J de eteecione uniuspacían» dicti quartern intys unum plenum aque quempostea eoopofurt cym uno cosport e f»ent vocanquendam puerum VI vel octo anonjm ut per aspecte sueetatis apropebat qui cave e» pnino ocumt qui vocatur Mattieus

Pona« barber qui puer marxlato afc fraxrt unumde ( j a bacmo et eum dictobaiuto ( J per eum redoltno de dictovacmo pnmrtus ab f ] per dictum »nvenrt scriptum et«clysyro intus dictum (foli 42 v ) acceptumper dictum puerum nomen Raymyndi de qui Raymuridus fuitincontinenti admisus pro paciario ville pro u»cta quartaparte cum prott

Subsequenter tíem baiulus misrt ceteros rodohnos cerepredctos in Daano de quibus batulus per manumd»cti pueri fecit abstrahi a tí»cto Quinqué de eissucceswm unum post ahum et tractis ips's fui?inventum m uno eorum nomen Guillerra C ta m secundo nomsn Pde FOIX, in tercio nomen GuiWemí Enmbau m quarto nomen Jacobíde Minorisa, et in quinto nomen Paschas« Figuera qui quinquépredict« incontinenti fuerunt m consiliarios dictequarte partís per cum protestación©

De Munísere

Eadem die et hora quarter! sta^fi Bernardus deArchubus, Perpenianus ça Rovira, Guillemos Canorciii, BorraciuusLorach, Miquel de Berga, Bernardus Petri Bertfiolomeus Petri,Berthotomeus Carbonelli, aemardus d Uluya et plure ai»

150?

oegentes in quartene sive quarta parte vit predicte de MonteSereno et vallium et aliorum vkxjrum dicti nom'r.iouseorum propk) eî omnium aiiorum incoîarum eiusdem quartehipresentarunt dicto baiuto lli rodolínos cere »orme proeligendis ffoï 43 r.) et uno dicte quartapart« dicte vilie et ex atia parte deeem rodoimos cere equalisformt pro eligendis ft contituendts quinqué consiliariis d»ctequarte partis sive quarterii q jam elf.-ctionem e presentacwnemfecerunt dicti presentantes por verba e cum similibusprotestacionibus ut pro quarta parto sive quarteno (tol CapCorral dictum et posítym extitit at etiam m torumpresen:acione predicta de qutbus inserunr fien eis pubhcummstrumentum fíat te mstrumentum ut cadeno del CapCorral cum infraseript».

Testes: Perieus A, junior et Raymundus Maior notan

Et incontinenti dtctus btíulus dictos trtsrtdohnos cere diet* quarterii de Monte-Strtno m dicto baono etipsum uooperuit ut supradictum est cum uno sive tayladore per dictum puerum fecit ur,t-n de abstrahi dedicto bacino et stoi qutm et seu aperurt in quofmîusquemj inclusum e scnptum «wenrf nomen Amaktovi de^ctna, fili A. dt Mecina, qui AmaWus admisus fuit propaciario ville pro dictr. quarta cum protestaciontpremissa.

Post modum ctem baiukis misrt el dictos decemcere quarter« de Monte Sereno in dicto hacino et

'psum cooporvit cum dicto tossore sive taylador ut est dictum deqy»bus X rtdolims per dictum puerum de dicto

qutncjui, unum post al»um, et furt [ J turn in unoipsorum inclusum et scriptum nomen Gateerandi àe Loberoïa, insecundo nomen Laurtnai Culul, »n tercio nomen Bernard« de SanctoPetro. in quarto nomen Jacob» Miro, it in quinto nomen P, Magen,qui predict! (foli 43 v.) in redolínis cere

esrum nomma et primo accepti per dictum puerum fueruntpro ville pro dicta quarta parte cum

premissa.

De la Ceboiena

Eadem die et hora quarten eodem, standi Arnaldus de Rivoov»um, Bertngarius Burdi, Btrnardus Lamoart, Petrus Miro, JacobusTruylas, Guiltemus Giner, Berthotomeus de Robto. Petrus Amiyl e

al» prob» hommes habitantes m quarteno swe quartaville predicte de la Ctboltna et del carrer de Barchtnona

e de l'abeurador et caterorum vicorum dicte q-iarte partis stvequarten», nommibus eorum propns tt omnium aliorum degentium indicto quarteno quartern presentarunt dscto baiulo IIIredolinos cere equate forme pro eligend.s et constituentío uno

1508

paoano dicte quant part« dicte ville, et ex alta parle, decemredolióos cere equate forme pro eligendis et constituendisquinqué dicte quarte partis sive quarterii quameîectvonem et p-'esentacionem feceruni dictí oresentantes per

verba et aim tMtous protestaaombus ut pro quartaparto sive quarteno del Cap Corral d-ctum et postum extitit atetiam protestatun in eorum protestacione predtcta, de qutousKMNunt ets fieri publicum mstaimentum.

Testes R. Maiore e P. Fuster notanus

fföit 44 r )

Et {eJtctusJ dtctos très redoinosforme dicte quartern de ta Ceboiena et de vico de

e de i'atoeufidof, m dicto bactno tt »psum eooperuitut est de qutbus unum per puerurr»

tt «AN ptr eum et «psem fregit seu»n quo et qutm mclusum et scriptum invtnrt norr»n

fitemat Andrée, qui 8*mtrdy§ Ândrti furt in paeiariumville pro mm

X cere dictide la Cebotena et de de e de

labeyradcr m et ut est dictum dequinqué per pyerym sup«td»ctum, it furt

tu unum Puyalî, in secundode de vico in Francise»

Gwrtart, if» quarto [ J tt in quinto Penen deFumo, QUI quinqué »nclusieorum nomma et per fueruntpro vil« pro cum

(foli 44 v )

De y Plaça

Eadem d»e tt hora quarttn doVergos de Platea, Gutllemus de Morrtnyano, Raimundus d€ Vtrgos,

Cortes, rnardus Castel. Bemardus Laurador, Btematquondam de Vallo, Bemardus et Cerveronus

d« Dorwno et al«, m quartenomtdianum ville dt Platea et ville novè et ceterorum

vicorum quarttfii srve quarte presentarunt dictolli pro ebgendo et

uno sive quarternQuam et ftcerunt presentantes per

verba et cum u! pro quartaparte del Cap Corral dictum et positum extitrt at

1509

in eorum preaentacione damaodarunt Ml Hail puWicuftt instrum.

Testes: Partout Fuator it de Rivo Cmar, nota ws.

Et misit tres redolióoscere dicti quarteni de la Platea in tl ipsumcoopervrt ut est dictum de qutous fecit unum oer dictumpuerum ft sW per turn quern et tpsem seu apropurt inqui ef quem e scnptum nomen Ferrarii dena Burgesa qui fui in dicte villepro quarta euin protestactone ('oli 45 r.),

X dicti deia Plaça m et coopervit ut est dictum dt

fecit pef puerum, tt fil mventuni« u«§ de in ncnwn

n MKCO nenwn d* Ivorra, m qyirtode Bianya. « fwnwn de Cfwttona. Chi»

qyorym nofnina inventa futrunt »nclyia «iper putrjm, fy«rynt

m vile pro parte sived« cym

Et in i at fytruntit

paers

dede Na

Conseylers

de

Gcte liyi

d«GP de FonG

de

R deAn<Jrf u

GG de

d'en R

Pom dez Fem(te

Lortnzde P

§ en P

1510

AHCC Uibre de!» Prlvilegit, 1333,2Sr.

'Com to Mnyof rey en adora otorga ato prohomes do la vila deCervera a alcuns constitucions lefts en ta ciutat de Barchinonaayîant com toquen ooservaments de pieyts t salaria de Jutges,d'avocats, procurado* • notaris, t execució de sentències"

•Novennt universi Quod not Alfonsus dt» rex AragonumVaienoe. et Comee ac comas Dignum etdebitur ut petencium desOenis (acilem

tt ta quisubdüorum Ea propter

doffwnys Jaœtws memone nxAr onum

etnon it

quarymit vilt

utd^nartntyr ad rei yt

ttvtl

at ftvtlte

ita qyodtt vos omnts

tt it 9»stt y§t cum

tt ac atett

tt tt non néeIn reí

it»n

anno dormn» CCC XXX Provisa

1511