Lliçó 4 Àrea 1 Comprensió oral (p 1 (Àudio 7) Escolta el fragment següent extret de l’obra un parell de vegades. La primera per a captarafirmacions són certes o no hels dubtes. a) El mestre don Arcadi es presenta en un mas i portaun llibre al narrador. (VERDADER)

b) A Juan Ramón Jiménez, segons don Arcadi, no li agradaven gens els animals. (FALS)

c) El mestre don Arcadi visita el mas per a preguntar a la mare del narrador per què aquest

havia fet tard. (FALS)

d) La mare del narrador assegura que Teresa se n’ha anat a Benidorm i que el narrador ha

de cuidar la rabera. (FALS)

e) El mestre don Arcadi s’entris

(VERDADER)

f) La mare de Goriet, el narrador, s’enfureix i explica que allò important és tindre salut i

ajudar al mas. (VERDADER)

g) Don Arcadi li ofereix a la mare del narrador que el fill faça un curs

(FALS)

h) Goriet li dóna un regal a don Arcadi que són dos fòssils trobats al mas per una

masovera.(VERDADER)

i) Don Arcadi determina que ell anirà al mas de Goriet

Àrea 2 Comprensió escrita (p 2 Ordena els fragments de l’article perquè tinga sentit. 1: Arnau de Vilanova (1240-1311) va ser un dels metges...2: Dissortadament, la persecució de les seus idees...3: Entre les novetats editorials aparegudes l’any del set4: La designació d’heroic o hereos 5: Aquesta confusió reflecteix la confluència...6: La concepció literària de l’amor, doncs, va ser medicalitzada...7: A partir d’aquest origen, Arnau explica les causes...8: El tractat es clou amb una exposi Després fes un resum de les idees principals de deu línies com a màxim.Resposta oberta

SOLUCIONARI C1/C2

Comprensió oral (pàg. 89)

Escolta el fragment següent extret de l’obra La sega (2015) de Martí Domínguez un parell de vegades. La primera per a captar-ne el sentit. Després, digues si les següents afirmacions són certes o no ho són. En acabant, torna a escoltar el fragment per a resoldre

a) El mestre don Arcadi es presenta en un mas i portaun llibre al narrador. (VERDADER)

b) A Juan Ramón Jiménez, segons don Arcadi, no li agradaven gens els animals. (FALS)

stre don Arcadi visita el mas per a preguntar a la mare del narrador per què aquest

d) La mare del narrador assegura que Teresa se n’ha anat a Benidorm i que el narrador ha

e) El mestre don Arcadi s’entristeix molt quan sap que el narrador no anirà a escola.

f) La mare de Goriet, el narrador, s’enfureix i explica que allò important és tindre salut i

g) Don Arcadi li ofereix a la mare del narrador que el fill faça un curs intensiu en estiu.

h) Goriet li dóna un regal a don Arcadi que són dos fòssils trobats al mas per una

i) Don Arcadi determina que ell anirà al mas de Goriet per a fer-li classes. (VERDADER)

Comprensió escrita (pàg. 91)

Ordena els fragments de l’article perquè tinga sentit.

1311) va ser un dels metges... 2: Dissortadament, la persecució de les seus idees... 3: Entre les novetats editorials aparegudes l’any del set-centé...

heroic o hereos que rebia aquest trastorn... 5: Aquesta confusió reflecteix la confluència... 6: La concepció literària de l’amor, doncs, va ser medicalitzada... 7: A partir d’aquest origen, Arnau explica les causes... 8: El tractat es clou amb una exposició raonada breu...

Després fes un resum de les idees principals de deu línies com a màxim.

1

(2015) de Martí Domínguez ne el sentit. Després, digues si les següents

o són. En acabant, torna a escoltar el fragment per a resoldre

a) El mestre don Arcadi es presenta en un mas i portaun llibre al narrador. (VERDADER)

b) A Juan Ramón Jiménez, segons don Arcadi, no li agradaven gens els animals. (FALS)

stre don Arcadi visita el mas per a preguntar a la mare del narrador per què aquest

d) La mare del narrador assegura que Teresa se n’ha anat a Benidorm i que el narrador ha

teix molt quan sap que el narrador no anirà a escola.

f) La mare de Goriet, el narrador, s’enfureix i explica que allò important és tindre salut i

intensiu en estiu.

h) Goriet li dóna un regal a don Arcadi que són dos fòssils trobats al mas per una

li classes. (VERDADER)

3 Entra en el portal de turisme de Xàtiva...Resposta oberta 4 A continuació tens una sèrie de textos en què diferents autors parlen de Xàtiva.Relaciona cada fragment amb la portada del llibre corresponent. La llegenda del corsari Fragment: c) Sinopsi: 3) Quina lenta agonia, la dels ametlers perdutsFragment: a) Sinopsi: 4) El vol de l’esparver Fragment: d) Sinopsi: 5) Raimon. Paraula i cant Fragment: b) Sinopsi: 1) Aixàtiva, Aixàtiva Fragment: e) Sinopsi: 2) Àrea 3 Estructures lingüístiques (p 5 Completa les oracions amb alguna de les huit paraules anteriors i, a l’hora d’escriureveges si cal posar-hi l’accent diacrític o no Va perdre tots els béns_ en una mala jugada de borsa.Pasturava un ramat d’un centenar de Du el xiquet al be_. Ho heu fet bé_, però calia ferTots els matins tenen son_ a l’hora d’alçarAmb cinc hores de son_ no n’hi ha prou.Ha vingut amb son_ pare. Són_ els mateixos que vam veure ahir.Sempre paga qui no deu_. Zeus era el déu_ del llamp i del tro.Deu_ per deu_ fan cent. El cavall té el pèl_ lluent. Me l’he trobat pel_ carrer. 6 Ompli els buits amb paraules que figuren a la gr Du un xiquet al be_ i l’altre de la Tardarà un mes_ o poc més_ de temps a fer

SOLUCIONARI C1/C2

3 Entra en el portal de turisme de Xàtiva...

4 A continuació tens una sèrie de textos en què diferents autors parlen de Xàtiva.Relaciona cada fragment amb la portada del llibre corresponent.

Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts

Estructures lingüístiques (pàg. 94)

5 Completa les oracions amb alguna de les huit paraules anteriors i, a l’hora d’escriurehi l’accent diacrític o no cal:

_ en una mala jugada de borsa. Pasturava un ramat d’un centenar de bens_.

_, però calia fer-ho millor. _ a l’hora d’alçar-se.

_ no n’hi ha prou.

_ els mateixos que vam veure ahir.

_ del llamp i del tro.

6 Ompli els buits amb paraules que figuren a la graella anterior:

_ i l’altre de la mà_ . _ de temps a fer-ho.

2

4 A continuació tens una sèrie de textos en què diferents autors parlen de Xàtiva.

5 Completa les oracions amb alguna de les huit paraules anteriors i, a l’hora d’escriure-les,

No sé_ res sobre els diners de No us_ en recordeu o no voleu recordar“Amor de vós_ jo en sent mésNo cal que torneu els auriculars, perquè Quan els antics déus_ baixaven del cel i anaven caminant Si_ vosaltres em conteu el que 7 Els parells de paraules que a la graella del costdiferència en l’obertura de la vocal (com la que hem vist adés en els parells Déu/deu, són/son, bé/be). Els que no ho estan, en canvi, són paraules que es pronuncien igual. Classifica totes les paraules, doncs, pos

Sonen amb e, o oberta

Sonen amb tancada

dona dóna dones dónes féu/feu fora fóra mòlt molt mora móra net/nét os ós soc sóc tòs tos vénen/venen véns/vens vés/ves

8 Completa la graella i escriu

Forma del verb donar. Forma del verb donar.

Va fer.

Forma del verb ser Forma del verb moldre. Fruit de l’esbarzer.

Fill del fill o de la filla. Animal plantígrad. Forma del verb ser.

Part posterior del cap.

Forma del verb vindre. Forma del verb vindre. Forma del verb vindre.

SOLUCIONARI C1/C2 _ res sobre els diners de què_ em parles. _ en recordeu o no voleu recordar-vos-en?

més_ que no en sé_,” torneu els auriculars, perquè són_ d’un sol ús_ .

_ baixaven del cel i anaven caminant pel_ món_ dels mortals.que_ sabeu, jo també us_ contaré el que sé_ .

7 Els parells de paraules que a la graella del costat apareixen remarcats tenen una diferència en l’obertura de la vocal (com la que hem vist adés en els parells

). Els que no ho estan, en canvi, són paraules que es pronuncien igual. Classifica totes les paraules, doncs, posant-les en la columna que els pertoca.

Sonen amb e, o

vénen/venen véns/vens

8 Completa la graella i escriu la paraula amb accent o sense:

dóna dona Persona de sexe femení. dónes dones Persones del sexe

femení. féu feu 3a persona del present

d’ind de fer. fóra fora Contrari de dins mòlt molt Contrari de poc. móra mora Dona de religió

musulmana. nét net Contrari de brut. ós os Peça de l’esquelet. sóc soc Calcer de fusta, esclop.

Tros de soca. tòs tos Expulsió d’aire dels

pulmons. vénen venen Forma del verb vendre. véns vens Forma del verb vendre. vés ves Tros de tela.

3

_ dels mortals.

at apareixen remarcats tenen una diferència en l’obertura de la vocal (com la que hem vist adés en els parells pèl/pel,

). Els que no ho estan, en canvi, són paraules que es pronuncien les en la columna que els pertoca.

Persones del sexe

3a persona del present

Dona de religió

Expulsió d’aire dels

9 Completa: Per tant, escriurem la lletra cDe manera anàloga, escriurem 10 En quines paraules, de la llista anterior, la lletra en negreta noque representa? corb, verd, amarg, 11 Classifica totes les paraules de la llista següent en la graella:

Es pronuncien /p/ S’escriuen amb b

S’escriuen amb p

sobte rapte corb sap xenòfob colp dissabte

12 En les paraules que comencen per abdomen, submarí, objecció, a 13 Són excepcions a la regla anterior:apte, aptitud, optar, òptic, òp 14 En principi de paraula, sempre s’escriu amb pot anar seguida de b o p: Capbussar-se al riu, al capdavall de la pàgina, el caestar capficat, tornar al capcaptiu dels enemics, una cab 15 Són excepcions a la regla anterior:Un cabdell de fil, una cosa d’importància ca 16 A final de paraula, com a regla general, s’escriu Ser molt cabut, un llop ferotge, un popeu, sap com fer-ho, un pessino rep visites, un prec a la presidència, tindre molta se 17 A final de paraula, després de vocal àtona o de consonantsegons com s’escriguen els derivats.(talponera): talp , (erta): ert , (pal(certesa): cert , (perdre): per(sangonós): sang , (verda): ver(corbera): corb , (destorbar): destor(ràpidesa): ràpid , (allargar): llar

SOLUCIONARI C1/C2

c davant a_, o_, u_, i escriurem el dígraf qu davant De manera anàloga, escriurem g davant a_, o_, u_, i escriurem el dígraf gu davant

10 En quines paraules, de la llista anterior, la lletra en negreta no correspon al fonema o so

11 Classifica totes les paraules de la llista següent en la graella:

Es pronuncien /t/ Es pronuncien /k/S’escriuen amb d

S’escriuen amb t

S’escriuen amb g

verd cansat sang fred aquest llarg sord sort fang bord

12 En les paraules que comencen per ab-, ob-, sub-, escriurem b: jecció, absent, submissió, abnegat, obtenir, subministrar, su

13 Són excepcions a la regla anterior: ptim, optimista, opció, optatiu

14 En principi de paraula, sempre s’escriu amb p la síl·laba cap-, mentre que la síl·laba

davall de la pàgina, el capellà del poble, una capvespre, clavar el clau per la cabota, captenirbina de quatre lliteres.

15 Són excepcions a la regla anterior: dell de fil, una cosa d’importància cabdal, un cabdill militar.

16 A final de paraula, com a regla general, s’escriu p, t, c darrere de vocal accentuada:ferotge, un poc de pa, fet a mà, un soc a cada peu, un esclo

ho, un pessic a la galta, un xarop per a la tos, un tap de suro, un caa la presidència, tindre molta set.

17 A final de paraula, després de vocal àtona o de consonant, trobarem segons com s’escriguen els derivats.

, (palpar): palp , (saltar): salt , (fartar): fart , (desperre): perd , (amargor): amarg , (borda): bord , (rellam

a): verd , (acampar): camp , (arabesc): àrab , (verar): destorb , (sorda): sord , (sorteig): sort , (fan

ar): llarg , (llacuna): llac, (serpeta): serp , (rumbejar): rum

4

davant e_, i_ . davant e_, i_ .

correspon al fonema o so

Es pronuncien /k/ S’escriuen amb c poc arc cinc

ministrar, subscriure.

, mentre que la síl·laba ca-

ellà del poble, una cabellera rossa, tenir-se dignament,

darrere de vocal accentuada: a cada peu, un esclop a cada

de suro, un cap volat,

, trobarem b, d, g o p, t, c

, (despertar): despert , , (rellampegar): rellamp ,

, (verbal): verb , , (fangar): fang ,

ejar): rumb.

18 Són excepcions a la regles anteriors els casos següents: (carregar): càrrec , (aneguet): àne Tampoc no segueixen la mateixa regla les formes de primera persona de tots els ves conjuguen com: (entendre): jo entenc , (comprendre): jo comprenestenc , (vendre): jo venc . Els gerundis fan sempre el final amb (cantar): cantant , (coure): coen Les terminacions en -etud, -itudplenitud , solitud , quietud , sol·liciNo és el cas de joventut , que té una terminació diferent. 19 Classifica les paraules pel criteri qu Segons com s’escriu el derivatDesprés de consonant

Després de vocal àtona

vent (aventar) càstig (castidestorb (destorbar)

gòtic (gòti

mort (morta) atònit (atònirecords (recordar)

alt (altitud) arc (arcada) barranc (barranquet)

fosc (foscor) desert (desertar)

aquest (aquesta)

20 Per tant, ompli els buits correctament:L’aigua se n’eixia pels embornals.L’equipatge feia molt d’embalum.Els va convidar al casament.El van enviar a pastar fang. Ho va embotir tot dins la maleta. Són excepcions a aquesta regla:tramvia, circumval·lació, circum

SOLUCIONARI C1/C2

18 Són excepcions a la regles anteriors els casos següents:

, (aneguet): ànec , (mànega): mànec , (fastiguejar) fàstic

Tampoc no segueixen la mateixa regla les formes de primera persona de tots els v

, (comprendre): jo comprenc , (prendre): jo prenc

Els gerundis fan sempre el final amb t: , (coure): coent , (eixir): eixint , (exciure): escrivint , (existir): existin

itud sempre s’escriuen amb d: , sol·licitud , mansuetud , servitud.

, que té una terminació diferent.

19 Classifica les paraules pel criteri que justifica l’ús de les consonants en negreta.

Segons com s’escriu el derivat P,T, C després de vocal tònica

Excepció Després de vocal àtona

castigar) nit fred (fredor) gòtica) frec fàstic

(fastiguejar) atònita) net prenc (prenga)

passat

rejovenit avet cap

amic lloc

sóc

delit

20 Per tant, ompli els buits correctament: ornals.

alum. idar al casament.

otir tot dins la maleta.

Són excepcions a aquesta regla: al·lació, circumvolució

5

Tampoc no segueixen la mateixa regla les formes de primera persona de tots els verbs que

c , (estendre): jo

, (existir): existint.

e justifica l’ús de les consonants en negreta.

Gerundi

travessant topant

avançant

21 Completa tenint en compte la regla:Semblava de seda. Caldria que fóreu breus. Dormia al bressol. Un niu enmig de la brosta. Era bla com la goma. 22 Completa: PARLAR APLEGAR-ava parlava aplegava-aves parlaves aplegaves-ava parlava aplegava-àvem parlàvem aplegàvem-àveu parlàveu aplegàveu-aven parlaven aplegaven 23 Escriu la paraula primitiva o l’infinitiu corresponents:clavat, desclava, claveu: clau, clavarcabut, cabet, cabotada: cap escrivia, escrivent, escrivà: escriurecap, caps, capacitat: cabre nevera, nevar, nevater: neu 24 Fes un verb a partir dels substantius següents: Nau navegarDestorb destorbarBlau emblavirSuau suavitzarRelleu rellevar 25 Escriu una oració amb la forma femenina de les paraules següents: Resposta oberta amb: nou nova esclau esclavaagressiu agressivatou tova llop lloba jueu jueva hereu herevaaddictiu addictiva

SOLUCIONARI C1/C2

21 Completa tenint en compte la regla:

APLEGAR AGRUNSAR PENJAR TRENAR aplegava agrunsava penjava trenava aplegaves agrunsaves penjaves trenaves aplegava agrunsava penjava trenava aplegàvem agrunsàvem penjàvem trenàvem aplegàveu agrunsàveu penjàveu trenàveu aplegaven agrunsaven penjaven trenaven

23 Escriu la paraula primitiva o l’infinitiu corresponents: clau, clavar

escriure

24 Fes un verb a partir dels substantius següents:

egar destorbar

blavir suavitzar rellevar

25 Escriu una oració amb la forma femenina de les paraules següents:

esclava agressiva

jueva hereva addictiva

6

DESENCAUAR desencauava desencauaves desencauava

desencauàvem desencauàveu desencauaven

26 Completa aquesta entrevioclusives i labiodentals que falten. També hem suprimit algunes paraules amb accent diacrític: Natural de Sueca, Eugeni Alemany per ser un dels reporters del programa Trau la llengua al desaparegut Canal 9. Tot i la projecció de la petita pantalla, Alemany s’ha treballat la carrera rodant amb Valencià. Compagina els espectacles teatrals, basats en un humor improvisació, amb altres projectes, alguns tan particulars com liderar una campanya per demanar a WhatsApp que incloga la icona de la paella en el seu servei de missatgeria.Usuari actiu de les xarxes, allà hi incorrecte, Eugeni Alemany Canal 9. La teua última aventura ha sigut viatjar a SiliconValley per demala paella. Com se’t va ocórrer la idea? Tot ve perquè des de l’associació Wikipaella es van posar en contacte amb mi per preparar el guió de la gala de lliurament dels seus premis. Aleshores se’m va ocórrer, per escalfar l’ambient els dies previs, llançar una campanya en Change.org demanant a Tim Cook [director executiu d’Apple] l’emoticona de la paella. En un principi no era acció per dinamitzar els premis de Wikipaella, però ho vaig posar a les xarxes i la cosa va començar a créixer. Molta gent va començar a firmar la petició reclamant la icona de la paella fins al punt que la gent d’Arroz La Fallera es va posar en contacte amb mi per dirque els agradava molt el que dir de conya que em podrien enviar a SiliconValley a parlar amb Tim Cook... i allà que vam anar. Amb el viatge i els vídeos que vam penjar a les xarxes pegar l’esclafit i tot el món va assabentar De moment, però, la missió no ha donat resultat. No, però el que ens van dir des d’Unicode, que és l’associació que gestiona i universalitza el llenguatge de les emoticones, tot i que competeix amb moltes altres propostes que cada dia els arriben. Aleshores l’única manera que tenim d’aconseguirque els usuaris s’envien fotos de paelles, ja que ells entenen que si snecessitat. Aquesta és la part bonica de la història, que ara ja depèn de tots i no és ni una cosa d’Eugeni Alemany ni d’Arroz La Fallera. A la campanya del #PaellaEmoji hi has dedicat milers de tuits, però també en trobem molts de teus parlant sobre la situació del valencià. I amb un discurs poc habitual. Opine prou d’eixe tema perquè a mi em toca els ous el victimisme i la plorereta “del valencià està malament”, i sempre ve de gent que es diu dl’ús de la llengua. Doncs no es normalitza un conflicte fentdóna resultat, precisament es normalitza que el missatge que el valencià desapareixerà el 2050 no serveix per a res, no noJo dic sempre que ens sobren sociolingüistes i ens falten publicistes. Estic fins als ous de gent que analitza el valencià i fa enquestes; xe, inventeuperquè el parle més gent!

SOLUCIONARI C1/C2

26 Completa aquesta entrevista a l’humorista Eugeni Alemany amb totes les consonants oclusives i labiodentals que falten. També hem suprimit algunes paraules amb accent

Natural de Sueca, Eugeni Alemany és un humorista que es féu conegut per al gran públic reporters del programa Caiga quien Caiga i, després, per presentar l’espai

al desaparegut Canal 9. Tot i la projecció de la petita pantalla, Alemany s’ha treballat la carrera rodant amb monòlegs per gran part dels escenaris d’arreu del PaíValencià. Compagina els espectacles teatrals, basats en un humor improvisació, amb altres projectes, alguns tan particulars com liderar una campanya per demanar a WhatsApp que incloga la icona de la paella en el seu servei de missatgeria.Usuari actiu de les xarxes, allà hi aboca els seus pensaments i reflexions. Políticament incorrecte, Eugeni Alemany té un discurs poc habitual sobre temes com l’ús

La teua última aventura ha sigut viatjar a SiliconValley per demanar a WhatsApp la icona de la paella. Com se’t va ocórrer la idea?

perquè des de l’associació Wikipaella es van posar en contacte amb mi per preparar el guió de la gala de lliurament dels seus premis. Aleshores se’m va ocórrer, per escalfar

nt els dies previs, llançar una campanya en Change.org demanant a Tim Cook [director executiu d’Apple] l’emoticona de la paella. En un principi no era acció per dinamitzar els premis de Wikipaella, però ho vaig posar a les xarxes i la cosa va omençar a créixer. Molta gent va començar a firmar la petició reclamant la icona de la

paella fins al punt que la gent d’Arroz La Fallera es va posar en contacte amb mi per dirmolt el que estava fent i que com em podien ajudar. Aleshor

dir de conya que em podrien enviar a SiliconValley a parlar amb Tim Cook... i allà que vam anar. Amb el viatge i els vídeos que vam penjar a les xarxes és quan tot açò de la paella va

va assabentar-se de què era açò de #PaellaEmoji.

De moment, però, la missió no ha donat resultat. No, però el que ens van dir des d’Unicode, que és l’associació que gestiona i universalitza el llenguatge de les emoticones, és que la paella té possibilitats de convertirtot i que competeix amb moltes altres propostes que cada dia els arriben. Aleshores l’única manera que tenim d’aconseguir-ho és que ells vegen que s’usa el hashtagque els usuaris s’envien fotos de paelles, ja que ells entenen que si s’usa és que hi ha una necessitat. Aquesta és la part bonica de la història, que ara ja depèn de tots i no és ni una cosa d’Eugeni Alemany ni d’Arroz La Fallera.

A la campanya del #PaellaEmoji hi has dedicat milers de tuits, però també en trobem molts eus parlant sobre la situació del valencià. I amb un discurs poc habitual.

Opine prou d’eixe tema perquè a mi em toca els ous el victimisme i la plorereta “del valencià està malament”, i sempre ve de gent que es diu defensora de la normalització de

. Doncs no es normalitza un conflicte fent-lo palès constantment, això no resultat, precisament es normalitza llevant-li ferro o actuant amb normalitat. Crec

que el missatge que el valencià desapareixerà el 2050 no serveix per a res, no noJo dic sempre que ens sobren sociolingüistes i ens falten publicistes. Estic fins als ous de gent que analitza el valencià i fa enquestes; xe, inventeu-se alguna cosa que el faça atractiu

7

sta a l’humorista Eugeni Alemany amb totes les consonants oclusives i labiodentals que falten. També hem suprimit algunes paraules amb accent

conegut per al gran públic i, després, per presentar l’espai

al desaparegut Canal 9. Tot i la projecció de la petita pantalla, Alemany s’ha per gran part dels escenaris d’arreu del País

Valencià. Compagina els espectacles teatrals, basats en un humor irreverent i la improvisació, amb altres projectes, alguns tan particulars com liderar una campanya per demanar a WhatsApp que incloga la icona de la paella en el seu servei de missatgeria.

els seus pensaments i reflexions. Políticament l’ús de la llengua o

nar a WhatsApp la icona de

perquè des de l’associació Wikipaella es van posar en contacte amb mi per preparar el guió de la gala de lliurament dels seus premis. Aleshores se’m va ocórrer, per escalfar

nt els dies previs, llançar una campanya en Change.org demanant a Tim Cook [director executiu d’Apple] l’emoticona de la paella. En un principi no era més que una acció per dinamitzar els premis de Wikipaella, però ho vaig posar a les xarxes i la cosa va omençar a créixer. Molta gent va començar a firmar la petició reclamant la icona de la

paella fins al punt que la gent d’Arroz La Fallera es va posar en contacte amb mi per dir-me fent i que com em podien ajudar. Aleshores jo els vaig

dir de conya que em podrien enviar a SiliconValley a parlar amb Tim Cook... i allà que vam quan tot açò de la paella va

açò de #PaellaEmoji.

No, però el que ens van dir des d’Unicode, que és l’associació que gestiona i universalitza el -se en una icona,

tot i que competeix amb moltes altres propostes que cada dia els arriben. Aleshores l’única hashtag #PaellaEmoji i

’usa és que hi ha una necessitat. Aquesta és la part bonica de la història, que ara ja depèn de tots i no és ni una

A la campanya del #PaellaEmoji hi has dedicat milers de tuits, però també en trobem molts eus parlant sobre la situació del valencià. I amb un discurs poc habitual.

Opine prou d’eixe tema perquè a mi em toca els ous el victimisme i la plorereta “del efensora de la normalització de lo palès constantment, això no

li ferro o actuant amb normalitat. Crec que el missatge que el valencià desapareixerà el 2050 no serveix per a res, no normalitza. Jo dic sempre que ens sobren sociolingüistes i ens falten publicistes. Estic fins als ous de

se alguna cosa que el faça atractiu

Els valencians ens ho prenem tSí, però fonamentalment som molt susceptibles. Susceptibles amb les Falles, amb la Mare de Déu, amb el València Club de Futbol, amb la paella per si porta pimentó o no en porta... Sembla mentida que a un poble tan alegre, tan bromistade vegades tan malament la crítica. Potser no hagen tingut moltes ganes de riure últimament amb tot el que ha passat al País Valencià. No sé si han tingut ganes de riure però han tingut ganes de votarpena és que no hàgem aprofitat tot el material que ens han donat els polítics per fer programes d’entreteniment a l’estil del Canal 9 haguera rebentat els audímetres haguera sigut fent programes d’esclatar tota la trama Gürtel i els vestits de Camps. Ara Canal 9 ja no emet ni eixos ni cap altre programa. tancament? No ho he notat molt perquè en un mes i mig. I per al poble valencià? Tenint com tenia un 4 per cent d’audiència, crec que al poble valencià li la bufava Canal 9 ja des de feia prou anys. Ara béquè ser pública. Per a la normalització de la llengua seria un bon senyal que entrara capital privat i que una tele en valencià no només haguer Ara qui vulga veure’t ha d’anar al teatre. On actues pròximament? Fins al dia 15 estic al Teatre Mixou d’humor costumista en el qual interactue amb el públic, improvise i faig coses més cabareteres. 27 Digues si les formes verbals següents pertanyen a temps compostos o simples.

temps compost auxiliar haver anar

he vau haurem vamhaureu vau hauria haguéreu vamhavíem heu hauràs vaig

SOLUCIONARI C1/C2

Els valencians ens ho prenem tot molt seriosament? Sí, però fonamentalment som molt susceptibles. Susceptibles amb les Falles, amb la Mare de Déu, amb el València Club de Futbol, amb la paella per si porta pimentó o no en porta...

que a un poble tan alegre, tan bromista i tan satíric com el nostre li sente de vegades tan malament la crítica.

Potser no hagen tingut moltes ganes de riure últimament amb tot el que ha passat al País

No sé si han tingut ganes de riure però han tingut ganes de votar-ho [riu]. El qupena és que no hàgem aprofitat tot el material que ens han donat els polítics per fer programes d’entreteniment a l’estil del Polònia de TV3, perquè una de les ocasions en què

els audímetres haguera sigut fent programes d’esclatar tota la trama Gürtel i els vestits de Camps.

Ara Canal 9 ja no emet ni eixos ni cap altre programa. Què ha suposat personalment el seu

No ho he notat molt perquè treballava per a una productora i els meus programes els f

Tenint com tenia un 4 per cent d’audiència, crec que al poble valencià li la bufava Canal 9 ja bé, crec que necessitem una televisió en valencià, però no té per

a la normalització de la llengua seria un bon senyal que entrara capital at i que una tele en valencià no només haguera de funcionar amb subvencions.

Ara qui vulga veure’t ha d’anar al teatre. On actues pròximament? Fins al dia 15 estic al Teatre Micalet de València amb l’espectacle En persona guanyexou d’humor costumista en el qual interactue amb el públic, improvise i faig coses més

es verbals següents pertanyen a temps compostos o simples.

temps simple principal

anar amb participi

amb infinitiu

pretés aní estudiar desitjava

acabat tenies vam dur beuràs

comprat trobareu deixar anà

escrit riguérem rebut vaig

vam passar creure dit cregut dinat dinat entrat

vaig creure

8

Sí, però fonamentalment som molt susceptibles. Susceptibles amb les Falles, amb la Mare de Déu, amb el València Club de Futbol, amb la paella per si porta pimentó o no en porta...

i tan satíric com el nostre li sente

Potser no hagen tingut moltes ganes de riure últimament amb tot el que ha passat al País

ho [riu]. El que és una pena és que no hàgem aprofitat tot el material que ens han donat els polítics per fer

de TV3, perquè una de les ocasions en què els audímetres haguera sigut fent programes d’humor quan va

ha suposat personalment el seu

per a una productora i els meus programes els feia

Tenint com tenia un 4 per cent d’audiència, crec que al poble valencià li la bufava Canal 9 ja , crec que necessitem una televisió en valencià, però no té per

a la normalització de la llengua seria un bon senyal que entrara capital a de funcionar amb subvencions.

En persona guanye. És un xou d’humor costumista en el qual interactue amb el públic, improvise i faig coses més

es verbals següents pertanyen a temps compostos o simples.

28 Relaciona les formes verbals equivalents:

vaig creure vas creure va creure vam creure vau creure van creure

creguí

cregueres

cregué

creguérem

creguéreu

cregueren

29 Escriu en una columna les formes del present d’indicatiu d’oracions i, en l’altra, les formes d’verb:

Present d’indicatiu d'anar1a persona singular

vaig

2a vas 3a va 1a persona plural

anem

2a aneu 3a van 30 Quines diferències hi observes i en quines persones es dóna la diferència?anem_/vam_: 1a_persona del aneu_/vau_: 2a_persona del 31 Fes concordar el participi amb el pronom de complement directe: He vist moltes coses estranyesHauràs passat totes les provesHavíem vist els tres pobles: Els havíem No hem trobat cap solució: No n’hem Ja has tancat la finestra?: Ja l’has Ja he entés la lliçó: Ja l’he entesaNo han volgut deixar les maletesS’han menjat tots els entrepans

SOLUCIONARI C1/C2

28 Relaciona les formes verbals equivalents:

vaig incloure

incloguí inclogueres inclogué incloguérem incloguéreu inclogueren

vaig traurevas traureva traure vam traurevau traurevan traure

vas incloure va incloure vam incloure vau incloure van incloure

una columna les formes del present d’indicatiu d’anar que trobem en les oracions i, en l’altra, les formes d’anar que han aparegut en el perfet perifràstic del mateix

anar Passat perifràstic d’vaig anar

vas anar va anar vam anar

vau anar van anar

30 Quines diferències hi observes i en quines persones es dóna la diferència?_persona del plural._

_persona del plural._

31 Fes concordar el participi amb el pronom de complement directe:

He vist moltes coses estranyes: N’he vistes_ moltes. Hauràs passat totes les proves: Les hauràs passades_ totes.

Els havíem vistos_ . No n’hem trobada_ cap.

Ja l’has tancada_? entesa_ .

No han volgut deixar les maletes: No les han volgudes_ deixar. ls entrepans: Se’ls han menjats_ tots.

9

vaig traure ure

vam traure vau traure van traure

traguí

tragueres

tragué

traguérem

traguéreu

tragueren

que trobem en les que han aparegut en el perfet perifràstic del mateix

Passat perifràstic d’anar 1a persona singular 2a 3a 1a persona plural 2a 3a

30 Quines diferències hi observes i en quines persones es dóna la diferència?

32 Observa el paradigma del verb incomplets els simples. Present d’indicatiu Perfet d’indicatiu

crec he cregut has cregut ha cregut hem cregut heu cregut han cregutImperfet d’indicatiu Plusquamperfet

d’indicatiucreia havia cregut

havies cregut

havia cregut

havíem cregut

havíeu cregut

havien cregut

Passat simple d’indicatiu

Passat anterior d’indicatiu

simple perifràstic simple creguí vaig

creure haguí cregut

vas creure

hagueres c.

va creure hagué c.

vam creure

haguérem c.

vau creure

haguéreu c.

van creure

hagueren c.

Futur simple d’indicatiu

Futur compost d’indicatiu

creuré hauré cregut hauràs cregut haurà cregut haurem cregut haureu cregut haurà cregut

SOLUCIONARI C1/C2

32 Observa el paradigma del verb creure. Completa només els temps compostos i deixa

Perfet d’indicatiu Present de subjuntiu

Perfet de subjuntiu

he cregut crega haja has cregut hages cregutha cregut haja creguthem cregut hàgem cregut.heu cregut hàgeu creguthan cregut hagen cregutPlusquamperfet d’indicatiu

Imperfet de subjunt Plusquamperfet subjuntiu

havia cregut creguera o cregués haguera o hagués cregut

havies cregut hagueres o haguesses cregut

havia cregut haguera o hagués cregut

havíem cregut haguérem o haguéssem cregut

havíeu cregut haguéreu o haguésseu cregut

havien cregut hagueren o haguessen c

Passat anterior d’indicatiu

Imperatiu

simple perifràstic -- haguí cregut

vaig haver c.

creu

hagueres vas haver c.

hagué c. va haver c.

uérem vam haver c.

haguéreu vau haver c.

hagueren van haver c.

Futur compost d’indicatiu

Infinitiu Infinitiu compost

hauré cregut creure haver creguthauràs cregut Gerundi Gerundi cohaurà cregut creient havent creguthaurem cregut Participi haureu cregut cregut creguda haurà cregut creguts cregudes

10

. Completa només els temps compostos i deixa

Perfet de subjuntiu

haja cregut hages cregut haja cregut hàgem cregut. hàgeu cregut hagen cregut Plusquamperfet subjuntiu haguera o hagués cregut hagueres o haguesses cregut haguera o hagués cregut haguérem o haguéssem cregut haguéreu o haguésseu cregut hagueren o haguessen cregut

Infinitiu compost

haver cregut Gerundi compost havent cregut

Condicional simple Condicional compostrebria hauria cregut hauries cregut hauria cregut hauríem cregut hauríeu cr haurien cregut 33 Fes una llista dels temps compostos que hi has trobat. Perfet d’indicatiu, perfet de subjuntiu, plusquamperfet indicatiu, plusquamperfet subjuntiu, passat simple perifràstic d’indicatiu, passat anterior simple d’indicatiu, passaperifràstic d’indicatiu, futur compost d’indicatiu, condicional compost, gerundi compost i infinitiu compost. 34 Analitza les formes verbals i classificanombre, i digues quin és l’infinitiu d Perfet d’indicatiu

infinitiu

he vist veure has dit dir ha vingut vindre

hem anat anar

heu conegut conéixer

han entés entendre

Passat de subjuntiu

infinitiu

jo haja oferit oferir

hages fet fer

ell haja corregut

córrer

hàgem anat anar

hàgeu absolt absoldre

hagen inclòs incloure

SOLUCIONARI C1/C2 Condicional compost hauria cregut hauries cregut hauria cregut hauríem cregut hauríeu cregut haurien cregut

33 Fes una llista dels temps compostos que hi has trobat.

Perfet d’indicatiu, perfet de subjuntiu, plusquamperfet indicatiu, plusquamperfet subjuntiu, passat simple perifràstic d’indicatiu, passat anterior simple d’indicatiu, passaperifràstic d’indicatiu, futur compost d’indicatiu, condicional compost, gerundi compost i

34 Analitza les formes verbals i classifica-les dins la graella. Ordena-les segons la persona i nombre, i digues quin és l’infinitiu de cadascuna.

Plusquamperfet d’indicatiu

infinitiu Futur compost d’indicatiu

jo havia aprés aprendre hauré cregut havies sabut saber hauràs tret ell havia establert

establir haurà crescut

havíem valgut valdre haurem collit

havíeu remat remar haureu descobert

havien dut dur hauran rebut

Plusquamperfet de subjuntiu

infinitiu Condicional compost

jo haguera ordenat

incloure jo hauria partit

hagueres mirat mirar hauries causat

ell haguera dit dir ell hauria contradit

haguérem perdut

perdre hauríem travessat

haguéreu mirat mirar hauríeu carregat

hagueren crescut créixer haurien arribat

11

Perfet d’indicatiu, perfet de subjuntiu, plusquamperfet indicatiu, plusquamperfet subjuntiu, passat simple perifràstic d’indicatiu, passat anterior simple d’indicatiu, passat anterior perifràstic d’indicatiu, futur compost d’indicatiu, condicional compost, gerundi compost i

les segons la persona i

infinitiu

creure traure créixer

collir

descobrir

rebre

infinitiu

partir

causar

contradir

travessar

carregar

arribar

35 Transforma els temps verbals subratllats en temps compostos No hi havia hagut a València dos cames com les teues.Dolçament les he recordat, amb els ulls plens de llàgrimes,amb una teranyina de llàgrimes als ulls.On has estat? On han estat He recorregut l'Albereda, aquells llocs familiar.He creuat les nits. He evocatOh la solemnitat de la teua carn tendra.Del teu cos adorable sobre les llargues cames!No hi havia a València dos cames com les teues.Llargament hauria escrit sobre lesCom si hagueres anat per l'aigua, entre una aigua invisible,entre una aigua claríssima, havies vingutLa carn graciosa i fresca com un cànter de Serra.I jo t'he evocat dreta sobre les teues cames.Havien carregat els hòmens els ventruts camions.Havien vingut autobusos de Gandia i Paterna.Havien eixit veus dels bars, l'olor d'oli fregit.Tu havies vingut solemne sobre les teues cames. Carrer avall, venies entre els solars, els crits,els infants que havien jugat en eixir d'escola,la dona havia arreplet la roba del terrat,l'home havia recompost lentament un rellotgementre un amic havia parlatper coses de la guerra, tu venies solemne,amb més solemnitat i dignitat tu sola,tota la majestat amada del crepuscle.No hi havia a València dos cames com les teues,amb la viva alegria de la virginitat.Sempre havies vingut, mai no i jo et volia així, i jo ho volia així:vaig nàixer per aguardar-te, peInútilment recórrec els crepuscles, les nits.Hi ha els hòmens que carreguen lenHi ha els bars. L'oli fregit, les parelles d'amants.Jo he recordat unes cames, les teues cames nues,les teues llargues cames plenes de dignitat.

Àrea 4 Expressió escrita (p 36 Llig la cançó del cantant i actor alcoià Ovidi Montllor “Homentatge a Teresa” i observa quins records d’infants hi ha en el text.Resposta oberta

SOLUCIONARI C1/C2

erbals subratllats en temps compostos

a València dos cames com les teues. , amb els ulls plens de llàgrimes,

amb una teranyina de llàgrimes als ulls. les teues cames tan adorables?

l'Albereda, aquells llocs familiar. t les baranes del riu.

mnitat de la teua carn tendra. el teu cos adorable sobre les llargues cames!

No hi havia a València dos cames com les teues. sobre les teues cames.

per l'aigua, entre una aigua invisible, havies vingut pel carrer.

La carn graciosa i fresca com un cànter de Serra. dreta sobre les teues cames.

els hòmens els ventruts camions. autobusos de Gandia i Paterna.

veus dels bars, l'olor d'oli fregit. solemne sobre les teues cames.

Carrer avall, venies entre els solars, els crits, en eixir d'escola,

la roba del terrat, lentament un rellotge

t dels seus anys de presó per coses de la guerra, tu venies solemne, amb més solemnitat i dignitat tu sola, tota la majestat amada del crepuscle. No hi havia a València dos cames com les teues,

mb la viva alegria de la virginitat. , mai no havies arribat del tot,

i jo et volia així, i jo ho volia així: te, per veure com venies.

ecórrec els crepuscles, les nits. Hi ha els hòmens que carreguen lentament camions

'oli fregit, les parelles d'amants. unes cames, les teues cames nues,

les teues llargues cames plenes de dignitat.

Vicent Andrés Estellés

Expressió escrita (pàg. 107)

Llig la cançó del cantant i actor alcoià Ovidi Montllor “Homentatge a Teresa” i observa quins records d’infants hi ha en el text.

12

Llig la cançó del cantant i actor alcoià Ovidi Montllor “Homentatge a Teresa” i observa

37 Quan ha passat el temps, dels llibres que gastàvem en Primària, la tecnologia...Resposta oberta 38 El món de l’educació és un món d’etapes que cal anar superant fins arribar a assolir l’etapa que es desitja. És, dond’altres obligades. Cada etapa té els seus mots i esperem que sigues capaç d’adscriure’ls al moment que els pertoca. Busca’n el significat:

Parvulari: pitet, menjador, Infantil: mestre, menjador, Primària: mestre, director,

informàtica, futbet, 1r cicle de Secund

informàtica 2n cicle de Secundària:

tècnic, informàtica, revàlida, Formació Professional B

dibuix tècnic, informàtica Grau Mitjà Formació Professional:

dibuix tècnic, informàtica Grau Superior Formaci

esquadra, dibuix tècnic, Grau universitari: cr

troncal, optativa, programa d’estudis, Màster: curs de màster,

associat, Doctorat universitari: Postdoctorat universitari:

39 Com més va la indústria cultural necessita gestors que organitzd’institucions públiques i privades...Resposta oberta 40 Substitueix els barbarismes i els vulgarismes pel mot escaient:

Els segrestadors havien retingut les ostatges. Va ser llavosegrestades. Era quelcommentre tot estava ocorrent

No han augmentat les que l’empresa no farà manco l’empresa es quedarà com està, ni tancament o un ERO

Nadal és l’època d’esperar rebre postals dels amics i dels familiars. creguen que els regals cauen com aigua d’un

SOLUCIONARI C1/C2

Quan ha passat el temps, el que pertanyia a la nostra època ha deixat d’estilardels llibres que gastàvem en Primària, la tecnologia...

El món de l’educació és un món d’etapes que cal anar superant fins arribar a assolir l’etapa que es desitja. És, doncs, un viatge amb diferents parades, algunes d’obligatòries i d’altres obligades. Cada etapa té els seus mots i esperem que sigues capaç d’adscriure’ls al moment que els pertoca. Busca’n el significat:

, menjador, menjador, pati, sambori,

director, menjador, pati, sambori, compàs,

1r cicle de Secundària: cap d’estudis, director, pati, compàs,

ària: cap d’estudis, director, pati, compàs, regle, esquadra,revàlida, viatge d’estudis, acte de graduació

ó Professional Bàsica: cap d’estudis, director, compàs, informàtica, taller, mòdul, eines, agrupació curricular,

ó Professional: cap d’estudis, director, compàs,informàtica, taller, pràctiques externes, mòdul, eines,

Grau Superior Formació Professional: cap d’estudis, director,ècnic, informàtica, taller, pràctiques externes, mòdul, eines,crèdit, catedràtic, pràctiques externes, beca, treball fi de grau,

programa d’estudis, , professor associat, acte de graduaciàster, pràctiques externes, beca, programa d’estudis,

universitari: tesi, director de tesi, pràctiques externes, beca,Postdoctorat universitari: pràctiques externes, beca

Com més va la indústria cultural necessita gestors que organitzen les agendes culturals d’institucions públiques i privades...

Substitueix els barbarismes i els vulgarismes pel mot escaient:

Els segrestadors havien retingut les hostesses de vol a l’hangar de l’aeroport com a llavors que un comando de la policia va alliberarquelcom que desitjàvem, però que no ens atrevíem a dir ocorrent.

les vendes de vehicles, però almenys les previsions asseguren no farà fallida, sinó que reviscolarà quan vinga la bona època

manco l’empresa es quedarà com està, ni triomfant, però tampoc davallant ERO.

l’època d’esperar el Pare Noel i els Reis, de demanar lespostals dels amics i dels familiars. Cal dir que és important que els xiquets no

creguen que els regals cauen com aigua d’un aixeta oberta, sinó que han de valorar

13

el que pertanyia a la nostra època ha deixat d’estilar-se, des

El món de l’educació és un món d’etapes que cal anar superant fins arribar a assolir cs, un viatge amb diferents parades, algunes d’obligatòries i

d’altres obligades. Cada etapa té els seus mots i esperem que sigues capaç d’adscriure’ls al

às, regle, esquadra,

regle, esquadra,

regle, esquadra, dibuix

regle, esquadra, agrupació curricular,

às, regle, esquadra, mòdul, eines,

director, compàs, regle, mòdul, eines,

treball fi de grau, acte de graduació

programa d’estudis, , professor

beca, lectura de tesi

en les agendes culturals

a l’hangar de l’aeroport com a alliberar les persones

que desitjàvem, però que no ens atrevíem a dir res

, però almenys les previsions asseguren la bona època. Més o

, però tampoc davallant fins el

les estrenes i de dir que és important que els xiquets no

, sinó que han de valorar

els regals, conformartort i a dret, sinó alguns llibres per fomentar l’hàbit de la llegir.

La prefectura d’estudis ha proposat que els alumnes que obtinguen tinguen una comiat especial de l’institut, amb una carta amb alabances per pares i mares, avis i àviesper al millor expedient per destacar l’excel·lència i posar de

41 Explica què signifiquen aquests neologismes o manlleus que hem incorporat a la nostra llengua d’altres llengües:

Adossat: xalet Baguet: pa Bric: ampolla de cartró Brioxeria: producte de fornCaputxino: cafè

Camerino: cambra Clonatge: duplicar Discjòquei: punxadiscos Dopatge: consum de substànciesEdelweiss: flor Esbós: dibuix Escàner: foto digital Esmòquing: vestit Estrès: nerviosisme Flaix: llum Hummus: menjar

Àrea 5 Expressió i interacció oral (p 42, 43, 44 i 45 Resposta oberta

SOLUCIONARI C1/C2 conformar-se amb menys regals i no demanar ni motos

alguns llibres per fomentar l’hàbit de la llegir. d’estudis ha proposat que els alumnes que obtinguen

especial de l’institut, amb una carta amb alabances per avis i àvies dels alumnes. També vol que fem un trofeu

per al millor expedient per destacar l’excel·lència i posar de relleu l’esforç.

Explica què signifiquen aquests neologismes o manlleus que hem incorporat a la nostra

producte de forn

consum de substàncies

Programari: programesXip: circuit electrònic molt reduViral: que es transmet a gran velocitat i amb molta facilitat Làser: aparell mèdic Playback: gravació Maridatge: acompanyamentPizza: massa de farinaPin: insígnia Dron: vehicle aeri no tripulatVegà: que no consumeix carn ni derivats Suflé: postres Tatami: gimnàs d’arts marcialsTortel·linis: pasta italianaXapata: pa

Expressió i interacció oral (pàg. 110)

Resposta oberta

14

motos ni bicicletes a

d’estudis ha proposat que els alumnes que obtinguen excel·lent especial de l’institut, amb una carta amb alabances per afalagar

trofeu i un premi l’esforç.

Explica què signifiquen aquests neologismes o manlleus que hem incorporat a la nostra

programes d’ordinador ònic molt reduït

s transmet a gran velocitat i

acompanyament farina

vehicle aeri no tripulat que no consumeix carn ni

: gimnàs d’arts marcials pasta italiana