Observem el litoral

dossier Observem el litoral

Dossier del professorat

3La navegació

Presentació de l’activitat

El litoral és el nexe d’unió entre terra endins i el mar, i és allà on la nostra presència es fa més palesa. Els assentaments humans però, no sempre l’han valorat o l’han viscut com un recurs que cal preservar. De fet, durant molt de temps, viure arran de mar no era indicador de bona qualitat de vida, sinó tot el contrari.

És a finals del segle XIX quan es comença a ocupar la platja de forma massiva per activitats de lleure. Les onades migratòries dels anys 50 i 60 les poblacions costaneres més properes a Barcelona van provocar un creixement de forma desmesurada so-vint desordenat, amb el que la degradació d’aquesta franja litoral es va intensificar. A partir dels anys 60 el turisme esdevé font de riquesa i desenvolupament per a pobla-cions allunyades de Barcelona però, al ma-teix temps, una ocupació del territori que, en molts casos, ha portat a una degradació d’aquest litoral.

En l’actualitat, s’està produint un canvi de mentalitat en la gestió de les activitats i accions que es donen en els poblacions costaneres. És per això que les administra-cions que tenen competències en aquest àmbit geogràfic miren de treballar per una gestió integrada que ajudi a recuperar i re-valoritzar els principals valors del litoral.

L’activitat Observem el litoral es dirigeix a l’alumnat de 2n curs de batxillerat, emmarcat dins del currículum de Ciències de la Terra i del Mediambient. Aquest llibre pel professorat vol ser una eina útil per a desenvo-lupar els continguts de l’activitat.

Objectius

> Referits a coneixements, fets i conceptes: establiment de les principals característiques de la zona litoral; definició dels conceptes de dinàmica litoral i factors que hi intervenen; valoració dels riscos i els impactes mediambientals en la costa de Barcelona; exemple de gestió del litoral de la ciutat de Barcelona.

> Referits a procediments: capacitat de cerca i síntesi d’informació; realització de treball de camp per a la recopilació d’informació i material gràfic; presa de decisions, treball en grup i repartiment de tasques; ori-entació amb mapes, brúixola i la seva interpretació; interpretació de fotografies aèries; anàlisi dels impactes ambientals.

> Referits a actituds i valors: reflexió sobre les conseqüències que tenen les nostres accions sobre el litoral; valoració de les repercussions que les activitats humanes tenen sobre els recursos, els riscos i els impactes; comportament respectuós amb el medi.

Navegació a bord de la goleta Far Barcelona

Observem el litoralDossier del professorat

4 La navegació

Estructura de l’activitat

L’activitat s’estructura en tres parts:

Preparació de l’activitat: l’eina de treball d’aquesta activitat és la WebQuest Observem el litoral. Aquesta és l’eina que ha de servir a l’alumnat per adquirir una sèrie de coneixements, relacionats tots ells amb el litoral i la dinàmica que s’hi estableix. És per això que, previ a la sortida de camp, cal que els alumnes hagin treballat les 3 primeres activitats de la WebQuest.

Treball de camp: a bord de la goleta Far Barcelona es fa una sortida de navegació pel litoral de la costa de Barcelona per conèixer-ne la seva evolució, l’impacte que l’activitat humana ha tingut sobre aquest litoral i quines són les actuacions que s’hi estan duent a terme.

Preparació del projecte: amb la informació recollida en el treball de camp i les qüestions plantejades en les activitats 5 i 6 caldrà desenvolupar el projecte d’exposició que es planteja a la WebQuest.

En resum, aquest programa fa les següents propostes als alumnes:

> Que entenguin el litoral com una entitat dinàmica i complexa.> Que coneguin els principals impactes ambientals que afecten aquest territori.> Que coneguin l’evolució del litoral de Barcelona.> Que es familiaritzin amb el treball en grup, la cerca i síntesi d’informació i la presa de decisions.



5La navegació

1. El litoral i les platges

1.1. El litoral: una zona de transició i un espai dinàmic

1.2. Les platges

2. Com és una platja

3. Com evoluciona una platja

3.1. El transport transversal de sediment 3.2. El transport longitudinal de sediment 3.3. Els canvis a llarg termini

4. Funcions i usos de les platges

4.1. Les funcions de les platges 4.2. Els usos costaners i els usos de la costa

5. La vulnerabilitat de la costa

5.1. Causes que expliquen el dèficit d’aportacióde sediments

5.2. Causes que expliquen l’impediment al lliure moviment de sediments

6. Estratègies o mecanismes de resposta a l’erosió costanera

7. El litoral i les platges de Barcelona

7.1. Evolució de la costa de Barcelona: la transformació del paisatge litoral7.2. Les platges de Barcelona a l’actualitat

1. El litoral i les platges

1.1. El litoral: una zona de transició i un espai dinàmic El litoral és la franja de terreny entre el terra i el mar, és a dir, una zona de transició entre dos medis. Els diversos tipus de costa res-ponen a l’estructura geològica de la zona li-toral que es consideri. D’aquesta manera es pot considerar litoral tant una zona de costa amb platges com una zona amb penya-se-gats, un delta, un aiguamoll o una cala.

El litoral és un espai molt dinàmic que està sotmès de forma contínua a l’aportació d’energia de diversos elements - onades, vent i corrents - a diferents escales d’espai i temps. La costa reacciona a aquesta apor-tació d’energia i es modifica adaptant el seu perfil i les seves característiques a les condicions existents a cada tram costaner.

1.2. Les platges Les platges són acumulacions de sedi-ment, sorra, sorra gruixuda o còdols, al llarg de la línea de costa. Aquests sedi-ments poden variar en composició, color, forma i tamany depenent de la font que ali-menta la platja.

La principal font de sediments és terrestre. Es tracta de materials transportats pels rius de forma més o menys regular des de terra endins fins a la costa. De la mateixa mane-ra els torrents i rieres també aporten sedi-ments, però de forma esporàdica.

L’altre font és biològica i d’origen marí. En aquests casos, la platja està formada per restes de les parts dures d’organismes ma-rins, com per exemple restes de petxines.

6 La navegació


Penya segats a la costa brava © Pere de Prada

La Punta del Fangar al Delta de l’Ebre © Pere de Prada

2. Com és una platja

Des d’un punt de vista físic, la platja es pot dividir en tres zones ben definides:

> La platja seca o zona supralitoral: estén el seu domini des de la zona de ruptura de les onades fins al límit d’acció excepcional de les onades de tempesta. > La platja humida o zona mesolitoral: es troba periòdicament exposada a l’aire com submergida pel canvi de marea. > La platja submergida o zona sublitoral: està submergida permanentment, presentant les ondulacions produïdes per les onades a la sorra del fons marí.

La platja seca, en el cas de ser una platja de sorra natural i donar-se les condicions necessàries pot desenvolupar un sistema de dunes i vege-tació dunar. Les dunes són muntanyes de sorra que ha estat transportada i dipositada pel vent. Aquestes poden ser mòbils, semifixes o fixes. De la mateixa forma que al desert hi ha dunes, en certs trams de costa també les trobem amb la peculiaritat que els ecosistemes associats estan adaptats perfectament a les condicions d’humitat i salinitat pròpies d’ambients litorals.

3. Com evoluciona una platja

3.1. El transport transversal de sediment La platja, com a espai litoral que és, es troba en continu canvi. A curt termini (de l’odre de dies) els principals processos que es donen són provocats per les onades i el vent, i afecten al perfil de la platja i es manifesten en l’avanç (acreció) o retrocés (erosió) de la línia de costa. Aquest transport de sediment al llarg del perfil de la platja i que provoca canvis principalment en aquesta zona s’anome-na transport litoral transversal, ja que es dona transversalment a la línea de costa i els sediments es mouen terra endins o mar endins.

Tant el moviment transversal de se-diments com, i sobre tot, l’acció del vent sobre la superfície de la plat-ja seca, provoca un transport eòlic de les partícules més fines, la sorra fina; formant conjunts de dunes lito-rals al llarg de la costa que s’inte-gren a la platja, a mode de reserva natural i de protecció per períodes de forts onatges.

7La navegació



Esquema de les diferents zones en que es pot dividir una platja

Esquema dels canvis en perfil d’una platja © Elaboració pròpia a partir de documentació del LIM i CIIRC de la UPC

��

��

A l’hivern, les onades de tempesta, que solen donar-se en aquesta època, produeixen erosió i retrocés de la línia de costa, mentre a l’estiu, pel contrari i, a causa de l’acció del mar es produeix un avanç de la línia de costa associat a una acreció-reconstrucció. Aquests canvis es donen estacionalment i per tant es consideren que són canvis cíclics.

En condicions de baixa energia de l’onatge, o de bon temps, el perfil de la platja és més abrupte, amb pendents més fortes, ila gran part del sediment s’acumula en l’anomenada platja seca, o zona emergida, assolint la platja la seva major amplada.

En moments de temporals, o onatges amb certa intensitat, el perfil de platja es fa més estès, i els sedi-ments, per l’acció del transport litoral transversal, emigren a zones més profundes del perfil, formant-se en ocasions acumulacions de sediments submarines que protegeixen la costa. En aquesta situació la línea de costa retrocedeix i l’amplada es menor, i no per això s’ha perdut sediment, sinó que està en l’altre zona de la platja.

Aquests dos estats extrems de la platja, bon temps i temporal, es van alternant de forma cíclica. Després d’un estat de bon temps, l’aparició de tem-porals fa variar el perfil de la platja transfor-mant-se en un element dissipatiu d’energia més eficaç, reduint-se la superfície seca de platja i augmentant la humida. Un cop finalit-zat el període de temporals, el mar va tornant lentament la sorra dipositada als fons de la platja submergida a la platja seca per con-formar una platja típica del període de bon temps. Es freqüent que la velocitat de cada procés sigui diferent, essent més ràpida la formació de platja de temporal que la forma-ció de platja de bon temps, fet que no s’ha de confondre amb el de pèrdua de platja

Aquest funcionament tan flexible de la platja, que ajusta el seu perfil a l’energia de l’onatge és molt eficaç com defensa de costes, però exigeix, per tal que sigui efectiva, que pràcticament no hi hagi inter-ferències al lliure moviment de material per-què així el sediment pugui adoptar la forma més adient en cada moment. A més a més, les dunes de la platja seca no només són una acumulació de material de reserva de la platja sinó que protegeixen d’inundacions, les zones que hi ha al darrera. En molts trams litorals, els cordons de dunes són els que protegeixen i regulen el funcionament de les zones humides cos-taneres, principalment els aiguamolls i les llacunes litorals, d’alt valor ecològic.

D’altra banda i de forma completament aleatòria, es poden donar canvis bruscos a la costa a causa de l’acció de forts temporals que son molt localitzats tant en el temps com en l’espai, es tracta de canvis episòdics.

8 La navegació


Esquema del diferents estats d’una platja en funció de les condicions del temps, bon temps o temporal © Elaboració pròpia a partir de documentació

del LIM i CIIRC de la UPC



9La navegació

3.2. El transport longitudinal de sediment Els canvis a mig termini (diversos anys) són aquells canvis que experimenta la costa de forma sistemàtica. L’acció continuada de l’onatge incidint obliquament sobre la costa i la platja, provoca el moviment dels se-diments al llarg de la costa i la platja, depenent de la velocitat de moviment del sediment de la intensitat de l’onatge que el provoca i el període de persistència. Aquest fenomen es coneix com a transport litoral lon-gitudinal, és a dir el transport de sediments al llarg de la costa. El transport de sediments a aquesta escala a la costa catalana va de nord-est a sud-oest principalment.

És molt important tenir en compte que la platja no és un element aïllat al territori, sinó que forma part d’un tram i una franja costanera; on qualsevol canvi en la dinàmica litoral abans descrita en un punt afecta a la resta, amb major o menor mesura. Així la platja es troba immersa i condicionada per una unitat major. La costa pot fragmentar-se en trams o unitats fisiogràfiques entre les que no existeix transport litoral longitudi-nal de sediments, és a dir, no existeix pas de sediments significatiu entre una unitats i la següent. D’aquesta forma es pot zonificar la costa dividint-la en trams que tenen les mateixes característiques respecte a la dinàmica litoral.

Aquest transport litoral longitudinal de sedi-ments en una platja obliga a que la quanti-tat de material entrant al tram de platja sigui igual a la que surt perquè sigui estable. Si no es igual, pot passar que la diferencia sigui perquè el material s’hagi acumulat a la plat-ja o s’hagi erosionat. En el primer supòsit la platja es troba en augment i en el segon en retrocés.

3.3. Els canvis a llarg termini A llarg termini (dècades o superior) els can-vis que experimenta la costa son globals, produïts per diferents agents: l’aportació de sediment dels rius, les variacions re-latives al nivell del mar, els intercanvis de sediment, entre d’altres.

Acumulació de sediment a llevant del port del Masnou i erosió a ponent © Pere de Prada

Delta de la Tordera © Pere de Prada


10 La navegació

Així la línia de costa ha anat canviant lligat-da? a diferents processos, principalment erosió i sedimentació. Per aquest motiu de forma natural la línia de costa no és una línia estàtica ni fixa. Aquestes característiques faran que puguem constatar diferències entre una costa natural i una intervinguda per l’home.

Tot el funcionament de la platja indica que sempre se l’ha de considerar com un medi dinàmic, en continu canvi i evolució.

4. Funcions i usos de les platges

4.1. Les funcions de les platges

DefensaLa platja presenta una funció de pro-tecció del que hi ha terra endins (cons-truccions, infraestructures, vies de tren, càmpings, vivendes, entre altres) en tant que esmorteeix l’efecte dels tem-porals i té una gran capacitat per dis-sipar o reflectir l’energia de les onades, com s’ha comentat anteriorment. Així com a defensa de la costa, s’espera que la platja sigui capaç de modelar-se i adaptar-se.

La platja seca ha de tenir una amplada suficient per poder respondre correc-tament a períodes de forts temporals i resguardar el que hi hagi al darrera.

Hàbitat per la flora i fauna silvestres Com a hàbitat per la flora i fauna, la platja posseeix un important valor eco-lògic que cal preservar i, en certs casos, recuperar.

Les platges i els sediments configuren un hàbitat per determinades espècies i comunitats, terrestres i marines. En ge-neral la franja més propera a la línea de costa no sol ser una zona molt produc-tiva ni de gran biodiversitat. On és més freqüent trobar comunitats de gran valor ecològic és a les zones més allunyades de la línia de costa, tant a terra on es troben els sistemes dunars, com a mar amb fons marins rics en biodiversitat.

Amplada d’una platja amb edificis en primera línia © Pere de Prada

Dunes als muntanyans de Torredembarra © Pere de Prada



11La navegació

Zona recreativa i ús públic La funció recreativa de la platja és molt amplia: turística, de navegació, serveis associats, etc. Des d’una perspectiva d’us públic la platja és una àrea per gaudir, tant en estacions estivals com dia a dia, especialment en zones urba-nes.

Quan la platja compleix una funció de zona d’ús públic d’esbarjo. En funció de les característiques de la platja, com l’amplada, el tamany de la sorra, la seva naturalitat o artificialització, els usos de lleure en concret són variables. Cal considerar que en condicions cli-màtiques normals existeix un desfase temporal entre l’efecte de les tempestes en la platja i el seu ús, facilitant en general el lleure a la platja a l’estiu, quan la platja te un perfil de major amplada de platja seca.

4.2. Els usos costaners i els usos de la costa Entenem per us costaner el fet d’utilitzar els recursos propis de la zona costera que no poden utilitzar-se en altres zones. Un exemple d’us costaner és un port, es tracta d’una instal·lació on les aigües estan arrecera-des donant servei a embarcacions, els ports només es poden ubicar a la costa (en certs casos es poden ubicar també en llacs o rius, donant altres serveis).

En canvi els usos de la costa és l’ús dels recursos de la zona costera que poden fer-se a un altre lloc, és a dir no cal que hi hagi costa perquè es puguin donar, com és el cas d’una piscina.

5. La vulnerabilitat de la costa

Un espai tant altament dinàmic com és la costa, és alhora molt sensible a qual-sevol canvi que l’alteri. Dit d’una altra forma, quan es fan intervencions fixes a la costa, rigiditzant-la i fixant la primera línia de costa, com és el cas d’un pas-seig marítim, una carretera o la via d’un tren, la platja és més vulnerable enfront condicions de temporals i amb freqüèn-cia comporta problemes d’erosió.

Quan aquesta franja litoral que confor-ma la platja es veu alterada o envaïda no es produeix un lliure moviment de sediments. En aquest escenari i en pe-ríodes de forts temporals la platja ten-deix a comportar-se com si en realitat

Funció recreativa de les platges de Barcelona © Consorci El Far

L’acció d’un temporal que inunda un passeig marítim © UPC


12 La navegació

pogués evolucionar de manera natural, però quan ha de modificar el perfil es troba amb un obstacle que la constreny.

Les conseqüències són un alt risc per l’obstacle i el que contingui, i una alteració important en la dinàmica natural d’oscil·lació del perfil transversal de la platja.

5.1. Causes que expliquen el dèficit d’aportació de sediments L’aportació natural de sediments a la costa s’ha vist reduïda a les darreres dècades per diverses causes, principalment:

> Les obres de regulació a les lleres dels rius, que retenen sediments que haurien d’arribar a la costa: embassaments, canalitzacions.

> L’ocupació física de la superfície de les lleres per urbanitzacions, o la seva canalització, que fa disminuir la superfície que aporta sediments a la costa.

> La immobilització de sediments en les desembocadures quan es produeixen riades, como succeeix a vegades en els petits deltes associats a lleres ocupades per hivernacles, edifica-cions o altres instal·lacions, impedint que aquests materials circulin per la costa i alimentin lentament les platges del seu entorn.

> La ocupació física de les platges i cordons litorals per edificacions, infraestructures i altres elements urbans, que produeix també la immobilització de sediments que haurien d’estar disponibles per l’alimentació de la dinàmica natural de les platges.

> Les extraccions massives d’àrids en les platges i cordons dunars pel seu us en la construcció i els cultius, el que també impedeix que estiguin disponibles per alimentar les platges.

5.2. Causes que expliquen l’impediment al lliure moviment de sediments D’altra banda, hi ha altres factors que limiten o modifiquen el lliure moviment de sorres a la costa, els principals son:

> La ocupació física de les platges i cordons dunars per edificacions, infraestructures i altres elements urbans, que fa augmentar el pendent de la platja, fent més difícil i lenta la recuperació natural del perfil.

> La retenció de sediments per les estructures marítimes, com dics, espigons i ports, que produeixen acumulacions a un costat i erosions a l’altre.

Retenció de sediments a Premià de Mar © Pere de Prada



13La navegació

6. Estratègies o mecanismes de resposta a l’erosió costanera

Davant la necessitat de protegir les zones urbanes, in-fraestructures i serveis localitzats al litoral i amenaçats per l’erosió costera, així com l’increment en l’ús recreatiu de les platges existeixen diferents estratègies o meca-nismes de resposta:

> El retrocés: desplaçar les instal·lacions i edifica-cions terra endins. Deixant d’envair la primera línia de platja.

> L’adaptació: consisteix en adaptar-se, fent permeables les instal·lacions al pas de l’aigua i la sorra.

> La defensa: col·locant barreres entre la costa i les instal·lacions o vivendes.

El mecanisme de defensa és l’elecció freqüentment uti-litzada per les costes urbanes en erosió.

El front costaner de Barcelona, és exemple de litoral de platges urbanes amb problemes d’erosió i alhora amb un important interès econòmic, turístic i social, on hi ha múltiples infraestructures de protecció (dics, es-pigons, esculleres).

7. El litoral i les platges de Barcelona

7.1. Evolució de la costa de Barcelona: la transformació del paisatge litoral El litoral de Barcelona no sempre ha estat igual, les platges que actualment te la ciutat són el resultat d’una sèrie d’actuacions sobre el litoral d’aquesta ciutat i la recuperació del seu front marítim. La història de Bar-celona sempre ha estat íntimament lligada al mar. En el decurs dels segles, la seva línia de costa ha anat variant com a resultat de la constant dinàmica entre el mar i la terra.

El litoral de Barcelona va anar evolucionant de forma natural fins que van arribar els primers assentaments humans que amb el temps van començar a utilitzar la costa. Per trobar els primers canvis més significatius que van transformar el paisatge del litoral d’aquesta zona cal remuntar-se al segle XV amb l’inici de la cons-trucció del primer port que va tenir la ciutat. Paradòjicament, a l’actualitat els darrers canvis en la costa són les obres de construcció de defenses per protegir les platges de la ciutat enfront l’erosió costanera. Entre aquell moment i l’actualitat però s’han donat molts altres canvis:

Les primeres intervencions que modifiquen la línia de costa L’inici de la construcció del port de Barcelona al segle XV va permetre la creació d’un nou barri tocant a mar: la Barceloneta, fundat el 1753, sent aquí on es van assentar els pescadors i la gent que desenvolupava oficis relacionats amb el mar. Durant aquesta època, les platges de la ciutat acollien les barques de pesca que, a principis del segle XX, amb l’incorporació del motor, es van traslladar a port.

Detall d'una escullera a Vilanova i la Geltrú © Pere de Prada

Estratègies o mecanismes de resposta a l’erosió costanera


14 La navegació

El paisatge industrialitzat i el barraquisme al litoral

Al segle XIX es van produir grans canvis amb les refor-mes urbanístiques que es van donar, la inauguració de la línia de ferrocarril entre Barcelona i Mataró (1848) i el creixement demogràfic i industrial, el qual va generar un paisatge litoral força humanitzat i degradat a la ciutat i a la resta de la Regió. És en aquesta època però, i durant la primera meitat del segle XX quan, tot i viure d’esquenes al mar, es van desenvolupar noves iniciatives ciutadanes per recuperar el litoral com a espai d’oci, de cultura i de pràctica d’esport. Les noves corrents de pensament van generar també l’afecció pel bany, donant lloc a la construcció dels banys a la Barceloneta entre altres llocs. Així, la nova moda de prendre banys de mar, les curses de natació, les competicions nàutiques, entre altres, van suposar la creació de nombrosos clubs de-dicats a aquestes iniciatives.

A principis del s. XX, Barcelona va viure el fenómen urbà del barraquisme que va durar fins als Jocs Olím-pics del 1992. Aquest es va donar lligat a les onades migratories de població que arribaven des de dife-rents llocs d’Espanya, atrets per la gran oferta laboral que hi havia en aquell moment a la ciutat i els seus voltants. Les causes d’aquest fenomen van anar lligades al gran creixement de la població i el mal estat dels habitatges.

Dels anys 40 als 60, van aparèixer diferents nuclis que, tot i que físicament estaven separats de la ciutat, s’inte-graven al teixit social, cultural i econòmic de Barcelona. Entre aquests indrets es trobaven els assentaments que es van desenvolupar al litoral de la ciutat: el Somorrostro i el Camp de la Bota, tots dos espais formats per barra-ques petites construïdes amb fusta, part d’obra i sostres de cartró enquitranat, entre d’altres materials. Aquests indrets no comptaven amb instal·lacions adequades com ara clavegueram, aigua potable i, fins a mitjans dels anys 60, no hi va arribar l’electricitat.

La recuperació del front marítimA la dècada dels vuitanta la transformació del Port Vell i de les platges va representar l’inici de la recuperació de la façana marítima de Barcelona. El nomenament de Barcelona com a ciutat olímpica va permetre la reorde-nació urbanística del litoral que es va desenvolupar en base a tres línies importants:

Industrial al litoral de Barcelona © Arxiu Nacional de Catalunya, extretes del llibre de cara al mar

El somorrostro © La Vanguardia / TAF Helicopters, extretes del llibre de cara al mar

15La navegació



> El sanejament i la consolidació del litoral> L’aixecament de les línies ferroviàries costaneres> La construcció de la ronda i el parc del Litoral

Més endavant la transformació urbana vinculada al Fòrum va permetre incorporar un nou tram de litoral situ-at al marge dret del riu Besòs, fins aleshores ocupat per la Estació Depuradora d’aigües Residuals (EDAR) i altres infraestructures. L’avançament de la línia de costa ha permès ara guanyar un nou espai de bany (la platja de Llevant) que, juntament amb la platja situada a llevant del port, completa la regeneració de la línia de costa de Barcelona.

D’aquesta manera des de la construcció de la Vila Olímpica fins a les intervencions amb motiu del Fòrum de les Cultures del 2004, es va començar a dissenyar un nou front marítim en funció dels diferents usos previstos, i a l’especificitat de l’estructura urbana en relació amb les exigències de l’entorn. Totes aquestes intervencions però, han estat projectades seguint un mateix criteri: relacionar íntimament el litoral de llevant, el seu mar i les seves platges, amb els barris veïns, i integrar-lo a la ciutat com un espai més d’ús públic, de la manera més racional i sostenible possible.

La protecció del front marítimLes darreres actuacions al front marítim de Barcelona estan directament vinculades amb la protecció del front marítim. Es tracta del Pla d’estabilització de les platges, actualment en curs i iniciat al 2006.

El Pla d’estabilització de les platges de Barcelona té com a objectiu la protecció de la façana marítima de la ciutat i evitar la pèrdua de sorra que es produeix cada any per efecte dels temporals de mar. El projecte consisteix en el reforçament del front litoral per tal de garantir la conservació de la sorra de les platges, així com la qualitat medi ambiental de l’aigua.

El projecte d’estabilització abasta els gai-rebé 5km de costa del litoral barceloní. L’objectiu és dur a terme les actuacions necessàries que permetin assolir un sis-tema efectiu d’estabilització del conjunt de les platges de Barcelona, des de la platja de la Barceloneta fins a la de la Nova Mar Bella, prop de la desemboca-dura del riu Besòs.

Concretament el projecte consisteix en dos tipus d’actuacions de protecció:

> La reparació i el reforçament dels trams finals dels espigons ja existents.

> La creació d’estructures submergides que permetin frenar la pèrdua de sorra

Els treballs d’estabilització de la sorra preveuen també l’aportació de més de 700.000 m3 de sorra al llarg del pla.

Regeneració a la platja de la Barceloneta © Consorci El Far

16 La navegació


7.2. Les platges de Barcelona a l’actualitat

Característiques del front litoral de Barcelona El front marítim de Barcelona s’estén al llarg d’aproximadament 12km, dels quals casi 4km són platges. Hi ha 7 platges que es troben localitzades entre 3 ports, i una zona de bany, a més de presentar un parc d’esculls artificials al fons marí, tal i com mostra el següent esquema.

Les platges es troben encaixades entre uns sortints construïts en la costa. Aquestes estructures són: diapa-sons i espigons.

Els espigons retenen les sorres i els diapasons fan una doble funció, per una banda també de retenció del sediment i per l’altre canalitzar la sortida de l’aigua de pluja i de clavegueram a mar.

La imatge que actualment ofereix el front de Barcelona és la pròpia d’un espai litoral fortament in-tervingut i artificialitzat. La línia de costa esta fixada per un ampli passeig marítim, darrere del qual

Port Fòrum i vista aèria de les platges de Barcelona © Pere de Prada

Detall dels diapasons a les platges de Barcelona a llevant del Port Olimpic © Pere de Prada

Passeig marítim

Parc d'esculls artificials

Port Sector ponent Platja Port Platges de Nova Zoo Zona Zona Autònom platja de Barceloneta Olímpic Icària, Bogatell, de banys Fòrum St. Sebastià Nova Mar Bella i Fòrum Llevant

Esquema de les platges de Barcelona

17La navegació



s’estén la ciutat. La ronda litoral es troba paral·lela a la costa i es semisubterrània en alguns trams. Les platges de Barcelona són platges urbanes equipades i amb serveis, amb una gran afluència d’usuaris durant tot l’any. La gestió directa de les platges la realitza l’Ajuntament, encara que també intervenen l’administra-ció local, como la regional i la central. La gestió de les platges és complexa per la quantitat d’agents que hi intervenen, tant públics com privats, així com els més de 3 milions d’usuaris anuals amb els que compten aquestes platges.

La sorra i l’erosió de les platges La sorra d’aquestes platges es d’origen terrestre. És sorra de tamany heterogeni, fina i gruixuda. Cal considerar que la sorra de la zona emergida correspon majoritàriament a sorres aportades a través de diverses regeneracions, a causa dels problemes d’erosió que presenten aquestes platges. L’ero-

sió es produïda per la pèrdua de sediment que es arrossegat pel transport longitudinal cap a ponent, bordejant els espigons i diapasons.

D’aquesta manera davant temporals de certa magnitud, les variacions d’amplada de platja seca i el desplaçament de sorra d’un costat a l’altre de la platja (basculament) son més notables, pertorbant seriosament l’aspecte de la platja i el seu ús, a més de produir-se danys al passeig marítim i als espi-gons de protecció dels desaigües d’aigües pluvials. Periòdicament alguns trams d’aquestes platges són objecte de regeneracions de sorra.

Efectes d’un temporal a la platja de la Barceloneta © Consorci El Far.

18 La navegació


El medi biòtic de les platges Al tractar-se d’unes platges urbanes, intervingudes per operacions de regeneració artificial de sorra, per operacions de neteja i de manteniment i urbanitzades completament a la part posterior de la plat-ja seca, no fan possible trobar la flora i fauna pròpies d’aquests espais en el seu estat natural en la seva part emergida. Tanmateix es poden observar certes especies d’aus marines, com el corb marí o les gavines. Al fons marí, concretament als fons tous presenta un cert nivell de biodiversitat pel que fa a macrofauna, com bivalves i d’altres espècies, tot i que hi ha àrees concretes on aquesta fauna es molt poc abundant. El fons rocós és més divers, en quantitat i varietat d’espècies, que el sedimentari. Les parets de pedra i de formigó dels dics del port, els dics, espigons i esculleres afavoreixen l’exis-tència d’organismes en funció de la profunditat, llum i hidrodinamisme entre altres factors. Els esculls artificials, que cobreixen una extensió de 10km2, també concentren diversitat d’organismes. Entre els organismes associats a aquest litoral es troben diferents tipus d’algues, així com diferents espècies de cnidaris, anèl·lids i mol·luscs. Els crustacis son abundants en aquest front costaner, como també els equinoderms i els ascidiacis. Entre la fauna aquàtica destaquen diferents especies de peixos bentònics i pelàgics, i entre els mamífers ocasionalment s’han observat dofins.

Equipaments i serveis Les platges ofereixen una gran quantitat d’equipaments i serveis. En temporada alta (estiu) l’oferta de serveis es més amplia i en tempo-rada baixa (hivern) es mantenen no-més certs serveis.

A més aquestes platges compten amb diferents equipaments i serveis vinculats a la gestió de les platges, la qualitat ambiental i la neteja (ai-gua, sorra, gestió de residus i man-teniment de serveis), la mobilitat i accessibilitat, la seguretat i la vigi-lància, el salvament i socorrisme, la informació i comunicació (promotors cívics i el centre de la platja), les acti-vitats esportives i de restauració, les activitats vinculades al bany (dutxes, para-sols, gandules) i a l’aigua, així com altres equipaments (passarel-les, bancs, lavabos públics). La ocupació de les platges i els usuaris Els mesos de major afluència son els mesos d’estiu, sobre tot juliol, i els caps de setmana. Segons enquestes realitzades per l’ajuntament els usuaris solen anar a platja un cop a la setmana i estan allà unes 3 hores i mitja. Es tracta de visitants que son principalment de Barcelona i la seva Regió Metropolitana.

Detall d’equipaments a les platges de Barcelona © Consorci El Far.

Observem el litoral

Documents

Transcript of Observem el litoral