És la primera obra que va fer

l’autor de dimensió urbana. És

una construcció sintàctica que

s’inicia amb una lletra “A”

gegant que significa el

naixement, el segueixen

diversos signes de puntuació

com “”, (), ¿?... sobre la gespa

que signifiquen els accidents

trobats pel camí i una “A” igual

a la primera però destruïda

que significa la mort. “La vida

dels éssers és sotmesa a una

evolució degradant, que

acaba en destrucció”.

En el terra de la Rambla hi apareix aquest

poema en forma d’antifaç, símbol del

teatre i la festa. Anys més tard el foment

de les arts decoratives va premiar la

Rambla i utilitzaren com a recordatori

l’antifaç de Brossa.

Aquest poema està format per unes lletres

grans que formen la paraula Bàrcino,

Barcelona en llatí. La paraula és en llatí

perquè en aquell temps es parlava molt de

Barcelona com una ciutat comtal. Les

lletres estan posades de tal manera que

poden ser vistes des de totes direccions.

Significat de les lletres:

B- no presenta cap característica especial.

A- Té una forma de piràmide i amb accent

de Bàrcino incorporat

R- no presenta cap característica especial.

C- És una lluna que té la mirada cap al sol

(la O).

I, N- Estan interposades i adopten forma de

vela, signifiquen navegació. A diferència

de les altres que estan fetes de bronze la N

és l’única que està feta d’alumini.

O- Representa el sol, on hi figura la

signatura de l’artista.

En la façana d’aquest edifici Joan Brossa volia afegir-hi personalitat i

color i hi va col•locar un seguit de cent lletres de setze colors diferents

de les quals cinquanta formen el rètol de l’actual col•legi i les altres

cinquanta es reparteixen aleatòriament formant cinc columnes.

Sobre l’edifici hi ha una llagosta també dissenyada per ell. Aquest

poema és una reflexió sobre el paper artístic en els diversos edificis

actuals a la capital catalana.

Es va encarregar a Joan Brossa la realització d’un homenatge al llibre, i de la seva imaginació va sorgir aquest poema en el qual relaciona el saltamartí (joguina vella) amb els llibres. Explica que és perquè encara que hi hagin noves tecnologies i molta competència el llibre sempre perdura i mai s’ensorra, igual que la joguina que per més que ho intentis mai cau. Aquest poema el volia fer en moviment però no va poder ser per raons econòmiques.

És un dels exemples de modernització cultural del barri de la

Rivera de Barcelona.

Va obrir les seves portes al 1997 i des de llavors s'ha convertit

en un espai on es representen diferents representacions

teatrals.

Es tracta d'un espai petit amb capacitat de 60 persones i

porta per nom Joan Brossa.

És un espai creat amb l’objectiu de sembrar i recopilar l’obre del poeta i difondre el seu sentit a tothom. Té la responsabilitat d’organitzar i classificar la seva obra, tot difuminant la cultura catalana d’una manera solidaria. Brossa en el seu testament deia que volia un espai semblant a aquest, d’aquí va sortir l’idea.

http://www.fundacio-joan-brossa.org/

A l’entrada d’aquesta botiga especialitzada en el món del Carnastoltes i les festes populars hi trobem aquest poema. Està format per dues A’s que s’enllacen, cosa que dóna ja sentit al títol i va relacionat amb el contingut de la botiga. A l’exterior de la botiga situat a la paret esquerre hi ha una altre part del poema format també per dues A’s una al costat de l’altre. Per a Joan Brossa aquesta lletra significa l’introducció del coneixement, i en aquest par per partida doble.