Obreria de Santa CristinaButlletí informatiu

Festa Major 2013

2O

br

er

ia d

e S

an

ta C

ris

tin

aB

ut

ll

et

í

20

13

Primera Obrera: LAURA CODINA PENASegona Obrera: MARTA SCHILLING MARGELÍ Tercera Obrera: CARLA FERRER OLLERQuarta Obrera: ANNA FERRÓN PUIG

Disseny de la portada: Albert Mas

Fotografies: Josep M. Arpí, M. Assumpció Comas

Carles Costa, Albert i August Mas, S. Palaudelmàs

2013

Obreres 2012

Obreres 2013

3B

ut

ll

et

í

20

13

Ob

re

ria

de

Sa

nta

Cr

istin

a

Som a Santa Cristina. Paraules que poden signifi-car moltes coses i molt diverses. Avui tenen el signi-ficat que ens trobem a la data del calendari en què, a Lloret, celebrem de nou la nostra festa gran, la Festa Major. Renovem la nostra tradició de rendir culte a la nostra patrona, Santa Cristina, amb uns actes que ens varen llegar les generacions passades, que vénen de molt lluny, i que per tant, suposen una riquesa i un patrimoni immaterial de valor incalculable.

Tots els qui sentim una emoció especial en gaudir de la passada, la processó marítima, el Ball de Plaça, i tots els moments de la nostra festa; d’alguna ma-nera som dipositaris de l’essència que representen. Els vivim intensament, copsem el sentit que donava Josep Roig i Raventós a “L’Ermità Maurici”:

“Som al matí: l’aire d’estiu té una fres-cor de balma; dalt del cel, el darrer estel sembla tremolar de fred i la rosada que

ha mullat les flors i les barques aviat serà fosa del sol que neix. Per tota la costa llevantina passa un alè de joventut i de joia, de poesia i de devoció: avui és Santa Cristina ...”

Disposem-nos doncs, a gaudir de nou, els qui podem, d’aquests moments de joia col·lectiva. Tin-drem un record emocionat pels amics que ens han deixat en l’inexorable camí del temps passat, de tots aquells que ja no hi són. I tenim alhora un rep-te important: transmetre aquest llegat a les noves generacions, aconseguint que la festa sigui sentida i viscuda per tots, pels que la coneixem i estimem, i també per tots els qui han triat la nostra població per a establir-s’hi i arrelar-s’hi. Que la seva integra-ció passi per conèixer, viure i estimar, els nostres costums i tradicions, con nosaltres mateixos.

Que tingueu molt bona Festa Major.

Salvador Palaudelmàs

Obrer Major

4O

br

er

ia d

e S

an

ta C

ris

tin

aB

ut

ll

et

í

20

13

Romà Codina i MaserasAlcalde de Lloret de Mar

Benvolguts, benvolgudes,

Una vegada més, tinc l’immens honor d’adreçar-me a tota la ciutadania lloretenca a través d’unes paraules que encapçalaran el programa de la Festa Major de l’Obreria de Santa Cristina.

Santa Cristina és molt important per a Lloret: sens dubte, és un dels principals motors de la nostra identitat.

Cada any, tots i totes vibrem i ens emocionem amb la Proces-só, la regata S’Amorra Amorra o el Ball de Plaça, així com també amb tants i tants altres moments de la nostra Festa Major amb què revivim la força de la nostra identitat i de les nostres tradi-cions!

Per això, vull agrair la tasca de l’Obreria de Santa Cristina amb la qual s’assegura la pervivència dels valors que ho fan possible, de la nostra història i de la nostra cultura en tot el que fa referèn-cia al passat, el present i també el nostre futur.

Santa Cristina, la patrona de Lloret, ens hi acompanya i ens hi acompanyarà sempre: Sou de Lloret, que us adora, protectora.

Que tingueu una bona Festa Major!Visca Lloret i visca Santa Cristina!

Romà Codina i MaserasAlcalde

5B

ut

ll

et

í

20

13

Ob

re

ria

de

Sa

nta

Cr

istin

a

Com cada juliol arriba de nou la Festa Major, aquella Festa d’estiu que els lloretencs celebrem en honor a Santa Cristina.

Santa Cristina és una d’aquelles màrtirs típiques i emblemàtiques per excel·lència. Té tots els trets característics dels màrtirs dels primers segles del cristianisme: jove, acomodada, educada clandesti-nament en la fe cristiana, sensible a les desigualtats socials, que ha de conviure en un ambient hostil, i que prioritza els valors de l’evangeli per sobre de les lleis civils. És una veritable indignada del seu temps.

Ara que tots, joves i no tant joves, estem prepa-rant-nos per celebrar la Festa Major, em deu tocar a mi de recordar que la Festa la fem en honor i llo-ança de la nostra Santa, la Cristina, la màrtir de Bolsena, la jove tan admirada... que la seva devoció s’ha escampat per tot el Mediterrani.

La nostra Ermita, penjada entre dues platges, ha estat durant molts segles com un far que avisa els navegants. No avisa, però, del perill d’embarrancar a les roques, sinó que és llum que guia, que asse-nyala, que dóna confiança. Les virtuts de la noia màrtir són llum per viure amb fermesa. Els valors

que la van portar al martiri segueixen essent ben vàlids avui dia, en aquests temps de canvis tan ac-centuats. I com m’agradaria veure’ls encarnats en el jovent de la nostra Vila!

El dia de la Festa, hi ha un moment que m’agra-da especialment: és la processó de pujada cap a l’Ermita, des de la platja. És un moment en què tots hem de fer un esforç: passes curtes, però segures i fermes... i mirant enlaire! Cada pas ens fa guanyar alçada, ens fa acostar-nos més a aquella talaia des d’on Santa Cristina ens va recordant que només els esforçats assoliran una vida que valgui la pena.

Almenys una jornada, el 24 de juliol, joves i no tant joves, pugem a aquest far cercant aquella llam-bregada de fe, d’amor, d’audàcia, de testimoni que Santa Cristina va llençant sobre aquest Lloret que navega esquivant tràngols i tempestes.

Que puguem ser molts els qui, un any més, li de-manem a la noia-màrtir que protegeixi aquest Llo-ret que l’adora.

Bona Festa Major.

Mn. Josep M. Castellà i MarcetParròquia de Sant Romà

6O

br

er

ia d

e S

an

ta C

ris

tin

aB

ut

ll

et

í

20

13

Dimarts, 23 de juliolVigília de Santa CristinaA les 22 h “PASSADA” dels Obrers de Santa Cristina

pels principals carrers del poble, anunciant la festa.

A les 22.30 h Sorteig de l'ordre de sortida dels llaguts de la regata de Santa Cristina.

TOQUEN A CÓRRER popular i a continuació AUDICIÓ DE SARDANES per l’ORQUESTRA BISBAL JOVE, a la plaça de la Casa de la Vila.

Dimecres, 24 de juliol Festa de Santa CristinaA les 7.30 h “PASSADA” dels Obrers de Santa Cristina,

anunciant la sortida de la processó.

A les 8 h Sortida de la PROCESSÓ de l’església parroquial fins a la platja, per anar, per mar, a l’ermita de Santa Cristina.

Celebració de la regata de llaguts “S’AMORRA, AMORRA”, en acabar el cant de la “Salve”.

Tot seguit, en el santuari, MISSA SOLEMNE, amb acompanyament del cor parroquial “Alba de Prima”.

Veneració de “Sa Relíquia” i cant dels goigs.

Estofat tradicional, a la sortida, a la plaça del Pi, ofert als mariners, vogadors i autori-tats convidades.

A les 12 h Tornada de la PROCESSÓ a la platja de Lloret.

Segona versió de la regata “S’AMORRA, AMORRA” amb els llaguts amb tripulacions femenines. Processó fins a l’església parroquial.

A les 19.30 h BALL DE PLAÇA o “DANSA DE LES ALMORRATXES” per les quatre parelles d’Obrers de Santa Cristina, davant de la Casa de la Vila.

A les 20 h AUDICIÓ DE SARDANES a la mateixa plaça de la Casa de la Vila, per l’ORQUESTRA BISBAL JOVE.

Festa Major 2013 Programa d’actes Actes organitzats i patrocinats per l ’Obreria de Santa Crist ina

Aquests actes són patrocinats per l'Obreria amb la col·laboració de l'Ajuntament per la seva infraestructura i ajut de Brigada i Policia local.

7B

ut

ll

et

í

20

13

Ob

re

ria

de

Sa

nta

Cr

istin

a

No es té en consideració l’originalitat de la carta en quant a mitjans gràfics o d’estil; es valora que les cartes si-guin signades (algunes no ho són), i preferentment que es-tiguin escrites a ma. Es recomana indicar l’adreça de correu electrònic si se’n disposa.

Les Obreres en ser escollides contrauen un compromís amb l’Obreria que va mes enllà de ser protagonistes del Ball de Plaça, i han de representar dignament a l’Obreria.

Relació d’activitats on es requereix la presència de les Obreres de Santa Cristina• Festa dels Perdons, dia 26 de febrer de 2013.

• 7 d’abril de 2013, presència a l’ermita per la Marxa de les Ermites (8,30 a 11 h).

• 23 d’abril, possible parada de llibres per la festa de Sant Jordi.

• Diumenge 5 de maig, Aplec de la Sardana, obrir i vigilar l’Ermita de Santa Cristina, fins al final de l’aplec.

• Assaigs del Ball de Plaça. Des de l’1 al 23 de juliol, di-lluns a divendres, de 22 a 24 h aproximadament. Com-promís d’assistència dels companys balladors.

• Aproximadament segon diumenge de juliol, trobada anyal d’Ex-Obreres.

• Assemblea prèvia a la Festa Major, el diumenge anterior, a migdia.

• 23 de juliol. A la tarda, condicionar la plaça del Pi per l’estofat. A les 22 h, passada pels carrers de Lloret.

• Dia de Santa Cristina. Processó i Ball de Plaça. Sopar a la plaça del Pi.

• 26 de juliol. Ball de Plaça a l’Hospital (16,30 h) i a la plaça amb la Confraria de Sant Elm.

• Concerts a Santa Cristina. Repartir cartells els dies pre-vis. Tres o quatre divendres d’agost a la nit (a confir-mar). S’ha de ser a Santa Cristina una hora abans de l’inici dels concerts, que normalment comencen a les 22,30 h.

• Concert de Nadal a l’ermita, divendres o dissabte nit, una setmana o dues abans de Nadal. Repartiment de cartells.

• Uns dies abans dels Perdons i de Santa Cristina: neteja i condicionament de l’ermita.

• Assemblea anual de l’Obreria. Un o dos diumenges abans dels Perdons, a les 11 h.

• Concert dels Perdons, a l’església parroquial, el dissabte abans dels Perdons.

• Festa dels Perdons, 16 de març de 2014.

I aquelles activitats que eventualment puguin sortir.

Reglament• Les noies que vulguin assumir el compromís de ser

Obrera de Santa Cristina durant un any, han de dirigir-se per escrit a l’Obreria de Santa Cristina, apartat de correus 455 de Lloret, o entregar personalment la carta a algun dels Obrers. Ho poden demanar totes les no-ies que, sense limitacions d’origen o residència, tinguin una edat compresa entre els 16 i els 22 anys al demanar la plaça, durant els mesos de novembre i desembre.

• Cal indicar a la carta el telèfon de contacte, i acom-panyar la fotocòpia del document d’identitat. Les sol-licituds que no compleixin amb aquest requisit o que arribin fora de termini seran descartades. S’agrairà que indiquin el correu electrònic, si en tenen.

• Seran elegides per votació secreta de la Junta d’Obrers, formada pels quatre Obrers efectius i els dos Obrers honoraris (Sr. Alcalde i Sr. Rector).

• Ostentaran el càrrec durant un any, a partir de llur pre-sentació oficial en el transcurs de la festa religiosa dels Perdons (segon diumenge de Quaresma).

• La seva missió consistirà a col·laborar amb la seva pres-tació personal al digne manteniment del santuari de Santa Cristina i en totes les activitats per les quals si-guin requerides per l’Obreria.

• Durant la Festa de la Santa, les obreres i els obrers prota-gonitzaran l’ancestral Ball de Plaça o Dansa de Ses Mor-ratxes. (Els obrers titulars, però, podran ser substituïts per joves elegits expressament per aquesta comesa.)

• Podran assistir a les assemblees amb veu però sense vot.

• Abans del dia 10 de gener, l’Obreria confirmarà per te-lèfon o correu electrònic a les candidates, la rebuda de la seva sol·licitud. En cas de no rebre aquesta confirma-ció i fins al dia 15 de gener, es podran comunicar amb l’Obreria per exposar la sol·licitud.

RecomanacionsDavant l’elevat nombre de noies que, afortunadament,

aspiren al càrrec d’Obrera als últims temps, és previsible que als propers anys no es pugui complir la il·lusió de to-tes les aspirants, quedant fora algunes noies. Per aquest motiu i davant la dificultat i el compromís que representa pels responsables de la decisió, detallem els criteris que actualment són tinguts en consideració a l’hora de votar a les futures obreres. A títol enunciatiu i sense ordre, són aquests:

• Edat (calculada a 31 de Desembre de l’any en que es sol·licita).

• Número de sol·licituds presentades.

• Vinculació de la sol·licitant amb l’Obreria

• Presència que ha tingut en els actes organitzats per l’entitat (Festa Major, Perdons, concerts, altres actes).

• Contingut del redactat.

Convocatòria de noves obreres

8O

br

er

ia d

e S

an

ta C

ris

tin

aB

ut

ll

et

í

20

13

Ordre de la processó de Santa Crist ina Anada i tornada

1. CREU Escolans i tres pendons antics COR ALBA DE PRIMA

2. Banderes antigues (grans): Senyera de Catalunya Bandera de Lloret, verda i blanca (Ajuntament) Bandera de Sant Isidre, groga (Sant Romà) Bandera de Sant Jordi, blanca amb creu vermella (Club Nàutic) Bandera de Sant Roc, verda (Casinet) Bandera blava i taronja (Gremi d’Hotelers) Bandera de Sant Elm, blau fosc (Confraria de Sant Elm) Bandera de Sant Pere, blau cel (Confraria de Pescadors) Bandera de Ses Obreres, blanca (Es Vano) Bandera de Santa Cristina, grana (Obreria de Santa Cristina)

3. Bandera BLANCA I VERDA - LLORET AJUNTAMENT Equips de l’entitat, tripulacions femenina i masculina

4. Bandera GROGA - SANT ISIDRE SANT ROMÀ Tripulacions femenina i masculina

5. Bandera BLANCA AMB CREU VERMELLA - SANT JORDI CLUB NÀUTIC Equips de l’entitat, tripulacions femenina i masculina

6. Bandera VERDA - SANT ROC CASINET Equips de l’entitat, tripulacions femenina i masculina

7. Bandera BLAVA I TARONJA GREMI D’HOTELERS Equips de l’entitat, tripulacions femenina i masculina

8. Bandera BLAVA - SANT ELM IMATGE DE SANT ELM CONFRARIA DE SANT ELM Tripulacions femenina i masculina

9. Bandera BLAU CEL - SANT PERE IMATGE DE SANT JAUME CONFRARIA DE PESCADORS Tripulacions femenina i masculina

10. Bandera BLANCA - SES OBRERES ES VANO Tripulacions femenina i masculina

11. Bandera GRANATE - OBRERIA SANTA CRISTINA OBRERIA DE SANTA CRISTINA Equips de l’entitat, tripulacions femenina i masculina

12. MARABADESSA I ÀNGEL PORRER

13. OBRERES I ANGELETS

14. OBRERS DE SANTA CRISTINA IMATGE DE SANTA CRISTINA Portadors, balladors Ball de Plaça

15. Sr. RECTOR AMB SA RELIQUIA

16. MÚSICS

17. AUTORITATS I CONVIDATS

18. PÚBLIC QUE SEGUEIX LA PROCESSÓ

Anada, de la parròquia a la platja de Lloret

1. CREU Escolans i tres pendons antics COR ALBA DE PRIMA

2. Banderes antigues (grans): Senyera de Catalunya Bandera de Lloret, verda i blanca (Ajuntament) Bandera de Sant Isidre, groga (Sant Romà) Bandera de Sant Jordi, blanca amb creu vermella (Club Nàutic) Bandera de Sant Roc, verda (Casinet) Bandera blava i taronja (Gremi d’Hotelers)

3. Bandera de Sant Elm, blau fosc (Confraria de Sant Elm) IMATGE DE SANT ELM CONFRARIA DE SANT ELM

4. Bandera de Sant Pere, blau cel (Confraria de Pescadors) IMATGE DE SANT JAUME Portadors, Confraria de Pescadors

5. Bandera de Ses Obreres, blanca (Es Vano)

6. Bandera de Santa Cristina, grana (Obreria de Santa Cristina)

7. MARABADESSA I ÀNGEL PORRER

8. OBRERES I ANGELETS

9. OBRERS DE SANTA CRISTINA IMATGE DE SANTA CRISTINA Portadors, balladors Ball de Plaça

10 Sr. RECTOR AMB SA RELIQUIA

11 MÚSICS

12 AUTORITATS I CONVIDATS

13 PÚBLIC QUE SEGUEIX LA PROCESSÓ

Tornada, des de la platja fins l’església parroquial

9B

ut

ll

et

í

20

13

Ob

re

ria

de

Sa

nta

Cr

istin

a

• Cal que les embarcacions de gran tonatge vigilin els cops de mar que originen per tal de no posar en perill les altres barques.

• L’embarcació capitana, que és la que porta la imatge de Santa Cristina a bord, anirà sempre al capdavant de la processó. Per a un major ordre, les altres barques procuraran seguir-la.

• A la vista de Sant Pere del Bosc la processó s’atura; es canta la Salve i els llaguts es situaran a banda i banda de la nau “capitana”. En aquest moment, es prega el màxim de silenci i recolliment.

• Després del cant de la Salve, es donarà sortida a la regata “S’amorra, amorra”. El romiatge marítim es re-prendrà darrera dels llaguts, sempre vigilant la posició de l’embarcació capitana, que és la que marcarà el rit-me i que ningú no podrà avançar sota cap concepte. Igualment, en cap circumstància, es podrà avançar el darrer llagut ni envair el camí de cap altre.

• Un cop arribats a terra els llaguts, amorraran primer la nau capitana i l’embarcació que porta les autoritats i, successivament, els diversos creuers i embarcacions que porten la resta de la gent.

• A la tornada, la regata davant la platja de Lloret serà amb tripulacions femenines.

Recomanacions

• L’accés dels fotògrafs a la plaça durant el Ball de Pla-ça del dia 24, està regulat per l’Obreria com a orga-nitzadora d’aquest acte. Només hi podran accedir els fotògrafs que prèviament hagin obtingut i exhibeixin l’acreditació de l’Obreria, condicionada a que els movi-ments no interfereixin en la bellesa i visió de conjunt de la dansa.

Gràcies a tothom per la comprensió i col·laboració.

A les embarcacions:

Al Bal l de Plaça:

10O

br

er

ia d

e S

an

ta C

ris

tin

aB

ut

ll

et

í

20

13

Amb un guió de la Cristina Cabañas, que ha aconseguit una magnífica síntesi de la història i tradicions de Santa Cristina, i les il·lustracions de l’acreditada artista Pilarín Bayés, el dia 22 de desembre de 2012 es presentava a la sala d’actes de l’Ajuntament El conte de Santa Cristina, obra dirigida als infants d’avui, que han de ser els homes i dones de demà.

Nomes podem valorar i estimar allò que coneixem, per això l’objectiu de l’edició és que siguin coneguts i estimats

“El conte de Santa Crist ina” de Pi lar ín Bayés Obreria de Santa Cristina

pels lloretencs, tant aquesta història com els costums i tradicions entorn a la devoció a Santa Cristina, patrona de Lloret, en tant que suposen una arrel important de la nostra identitat com a població.

Agraïm a la Cristina Cabañas la magnífica síntesi aconseguida en poques línies, i a la Pilarín Bayés que hagi volgut acceptar la nostra proposta, il·lustrant aquest conte amb el seu estil inconfusible i únic.

11B

ut

ll

et

í

20

13

Ob

re

ria

de

Sa

nta

Cr

istin

a

12O

br

er

ia d

e S

an

ta C

ris

tin

aB

ut

ll

et

í

20

13

13B

ut

ll

et

í

20

13

Ob

re

ria

de

Sa

nta

Cr

istin

a

14O

br

er

ia d

e S

an

ta C

ris

tin

aB

ut

ll

et

í

20

13

creuers de Can Guidet, família Escrig i Dofí Jet, a més del transport en autocar per gentilesa de Transports Mas i Trans-ports Pujol. A l’oficina municipal de turisme de Can Garriga des del dia 17 es varen distribu-ir 800 tiquets per a les embarcacions, amb la limitació d’un màxim de dos tiquets per persona, que per primera vegada es varen cobrar al preu d’un euro, doncs l’any passat 2011 varen que-dar buides 338 places que suposen el 36% de la capacitat disponible. Suposa un abús que ha calgut corregir apli-cant aquesta mesura, que també ha espaiat el ritme d’expedició dels tiquets, que s’ha allargat durant cinc dies. La recaptació es va entregar a la secció local de Càritas.

La regata va transcorre amb nor-malitat, guanyada també aquest any pel Club de Rem Santa Cristi-na. La missa, oficiada pel Sr. Rec-tor Mn. Josep Mª Castellà, i con-celebrada amb Mn. Jesús Calm i el sr. Rector del Vilar de Blanes, Mn. Josep Perich, va comptar amb la presència dels convidats abans relacionats, i també ens va acompanyar una representació de l’Obreria del Vilar, de Blanes,

a més de les autoritats municipals i tots els lloretencs i visitants que cabien a l’ermita. Les Obreres va-ren fer l’ofrena d’un apagador de ci-ris. L’artista Neus Dalmau va oferir la pintura titulada “La Santa i el pi”, amb la imatge de Santa Cristina, reproduïda en unes estampes amb una estrofa dels Goigs de Josep Carner amb que va obsequiar a tots

Resum d´act ivi tats de l ’ent i tat Del jul iol 2012 a juny 2013

JuliolEl diumenge 8 comença el cicle de visites teatralitzades a Santa Cris-tina, que es repeteixen cada diumenge de juliol i agost a les 7 de la tarda. És una iniciativa del Departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament, en el camí de la divulgació del nostre patrimoni dirigit als infants en aquest cas.

El dia 18 celebràvem als locals de Santa Cristina la Trobada d’Obreres, organitzada per la Comissió d’Ex-Obreres. Durant la mateixa va tenir lloc la votació de les ex-obreres, dels Premis Ses Obreres en la seva 5a edició, en les categories de cartells i d’aparadors. Es va servir un sopar fred amb la col·laboració de moltes ex-obreres i de l’Hotel Rosamar. Vàrem comptar l’assistència d’unes cinquanta persones.

El dilluns 23 iniciàvem els actes centrals de la Festa Major amb la passada, que va acabar a la plaça de l’Ajuntament, amb el sor-teig de les posicions de sor-tida de la regata S’Amorra, amorra, i acabant amb el Toquen a Córrer de con-currència popular, que va fer petita la plaça. Les banderes de nou disseny van augmentar el color i l’ambient de la festa.

Al matí del 24, tenia lloc la passada amb La Bisbal Jove i sortia la pro-cessó del temple parroquial, comptant com a convidats amb el diputat al Parlament Xavier Crespo; Director Gral. de Dret i Entitats Jurídi-ques Sr. Santiago Ballester; alcaldes de Vidreres i Tos-sa, Jordi Camps i Gisela Sa-ladich; Sor Regina Mnich, del Senegal; les autores del conte de Santa Cristina, Pilarín Bayés i Cristina Ca-bañas. Nombroses embar-cacions es feien a la mar i formaren la comitiva, amb la col·laboració acostuma-da de les companyies de

15B

ut

ll

et

í

20

13

Ob

re

ria

de

Sa

nta

Cr

istin

a

els presents. El cor Alba de Prima va acompanyar la missa amb els seus cants, i a la sortida va tenir lloc l’estofat, creiem que amb una mica més d’ordre que als darrers anys, encara però molt millorable.

A la tornada va tenir lloc la regata fe-menina, en què també va anar molt bé el canvi introduït aquest any, donant la sortida de la regata paral·lelament al trajecte de les embarcacions a mo-tor, de manera que es va poder seguir la regata des de les barques, i es va desembarcar pocs instants després de l’arribada dels llaguts, va ser molt més ràpid que als darrers anys. La regata va ser guanyada per Es Vano. En arribar al temple parroquial, Mn. Josep Mª Caste-llà va dirigir unes paraules d’agraïment als presents.

A la tarda, pel Ball de Plaça va-rem comptar com a convidats amb l’esposa del President de la Generalitat, Sra. Helena Rakos-nik, el Director General d’Es-ports, el lloretenc Ivan Tibau, i els altres presents al actes del matí, Xavier Crespo, Sor Regina Mnich, Pilarín Bayés i Cristina Cabañas. Les Obreres, Mar Es-crig Mercader, Núria Carreras

Gruart, Marina Leal Mas i Anna Gar-cia Gelabert, amb els balladors Ale-xis Ferreira Martinez, Aitor Robles Cascales, Aitor Clua Fuentes i Moi-sés Coll i Macià, varen protagonitzar un Ball de Plaça molt lluït, que es va finalitzar com als darrers anys amb el ball d’un sardana, amb les quatre parelles soles als primers compas-sos, i oberta després a tothom en una rotllana que ocupava tota la plaça.

Finalment a la nit celebràvem el sopar a la plaça del Pi, amb la pre-sència de 241 persones. Vàrem comptar amb els convidats ja presents també al Ball de Plaça, Sra. Helena Rakosnik, Xavier Crespo, Sor Re-gina Mnich, Pilarín Bayés i Cristina Cabañas. Servit pel Restaurant El Trull amb la qualitat acostumada, al final del sopar es va fer l’entrega dels Premis Ses Obreres, en la seva 5a edició, guanyats en la categoria

d’aparadors per la boti-ga Pinta’m el primer i Flors i Plantes Aloe el segon, i en Cartells, primer Gerard Vilapla-na Placis, i segon Ele-na Bravo Muñoz. Per iniciativa de la Comis-sió d’Ex-Obreres, es va obsequiar a totes les senyores amb un vano gravat amb el logotip de les Ex-Obreres, com a commemoració de la cinquena edició dels premis. Vàrem fer l’acte públic de reco-neixement i homenat-ge als obrers sortints Joaquim Fàbregas i Arseni Frigola, en-tregant-los el record

d’una almorratxa amb base de fusta i una placa metàl·lica personalit-zada. Repetim aquí el més sentit reconeixement per la seva tasca com Obrers durant aquests anys en què hem tingut ocasió de compartir aquesta experiència. Seguidament la Pilarín Bayés es va dirigir als presents, mentre feia un dibuix representant a Santa Cristina, i també la Sra. Helena Rakosnik ens va dirigir unes paraules de reconeixement i d’identificació amb la nostra festa. Va tancar l’acte l’alcal-de Romà Codina, i la festa va acabar amb un ball obert per les Obreres.

El dia 26, vàrem assistir a la missa i a la ofrena floral or-ganitzada per la Confraria de Sant Elm. A la tarda a l’Hospi-tal Municipal, les Obreres i els balladors varen ballar el Ball de Plaça, que constitueix un acte que viuen amb gran emoció i sentiment una bona part dels residents a l’Asil i l’Hospital.

AgostEl dia 5 a Blanes celebren els actes centrals de commemoració del mil-lenari de la troballa de la imatge de la Mare de Déu del Vilar. Acceptant la seva invitació, corresponem a la visita que ens varen fer per l’aplec dels Perdons, hi assistim a la missa de campanya al passeig marítim, amb la bandera gran de l’Obreria, els quatre Obrers amb les quatre

16O

br

er

ia d

e S

an

ta C

ris

tin

aB

ut

ll

et

í

20

13

Obreres, la Marabadessa, els balladors, i un grup de llore-tencs que ens hi varen acompa-nyar. També hi va ser present un llagut de l’Obreria amb la tripulació de vogadores que va-ren anar remant fins a Blanes, portant la ofrena d’un ram de flors. Varem ser atesos amb tot tipus de deferències per part de la gent del Vilar.

El cicle de concerts del mes d’agost es va portar a terme amb la novetat d’oferir al públic un servei de restau-ració a càrrec del restaurant El Ro-maní, a la terrassa coberta de l’antic hotel, que va suposar un èxit d’assis-tència i participació. El primer con-cert de Marina Rossell amb cançons de Georges Moustaki va ser el que va reunir més número de públic, en una

nit magnífica. El dia 10 la Selva Jazz Band va oferir un concert amb música dels Beatles, i els dos divendres següents vàrem tenir un programa de piano a quatre mans pels pianistes Emili Brugalla i Vesko Stam-bolov, i el Trio Kandinsky amb el programa de tangos i hava-neres titulat “Cafè Nostàlgia”, homenatge al mon dels indians, amb peces de Montsalvatge, Albèniz, Piazzola i Ignacio Cervantes. Celebrem l’èxit d’aquest cicle i felicitem a la gent de la comissió dels concerts per la seva tasca.

El 25 d’agost varem acceptar la invitació de l’ajuntament de La Seu d’Urgell i varem organitzar una visita a aquell municipi per ballar el Ball de Plaça. El con-curs del programa Mans sobre la dansa més viva dels Països Catalans va ser guanyat pel Ball Cerdà de La Seu d’Urgell. Amb motiu de l’acte d’entrega del

premi, i de ser el dia en què es balla aquesta dansa a La Seu, varen convidar als quatre fina-listes a interpretar la seva dan-sa, invitació que vàrem accep-tar. Un grup de 32 persones ens varem desplaçar en autocar i varem gaudir d’un dia festiu en què podem afirmar que el nos-tre Ball de Plaça va triomfar, per la singularitat i diferencia-

ció dels altres tipus de ball i indumentària. Vàrem repartir al públic un full informatiu sobre el Ball de Plaça abans de la seva interpretació, i varem obsequiar a l’alcalde amb una almorratxa amb placa dedicada.

Hem seguit oferint les visites gui-ades a l’ermita de forma gratuïta, els dies feiners de juliol i agost, havent rebut 599 visites al juliol i 953 a l’agost, de persones amb set o vuit llengües diferents, als que ara podem oferir també el full informatiu de l’entitat editat aquest any, que ajuda molt al co-neixement i difusió de la nostra activitat i patrimoni.

OctubreEl dia 16 es publica al DOGC el decret de delimitació definitiva del Pein. Es tracta del pas legal preceptiu perquè sigui modificada la cartografia i la normativa en els diferents estaments amb competències, com el POUM o el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, i altres.

Per part de la Junta de l’Obreria s’han fet diverses consultes i ges-tions sobre la viabilitat de poder aconseguir la declaració d’enti-tat d’utilitat pública. Segons el conjunt de normatives aplicables actualment sobre el tema, el re-sultat de les consultes va ser que amb tota probabilitat ens enfron-

17B

ut

ll

et

í

20

13

Ob

re

ria

de

Sa

nta

Cr

istin

a

taríem a una denegació final. En conseqüència, desistim pel moment d’intentar la tramita-ció; si en el futur sor-geix alguna novetat en la normativa que ho faciliti, ho tornaríem a considerar.

Del 29 al 2 de novem-bre ens va visitar el Sr. Hermann Schoch, de Santa Cristina de Ra-vensburg, amb la seva família. Vàrem inten-tar correspondre a les atencions amb què ens van obsequiar en la nostre visita a Alema-

nya al 2011, varen visitar l’ermita els varem acompanyar en un dinar i en un sopar a La Campana al que es varen sumar uns quants compo-nents del grup que vàrem ser a Alemanya.

NovembreEl dia 15, a la nova bi-blioteca i organitzat per l’arxiu municipal, es va fer l’acte de la projec-ció de la pel·lícula de la processó marítima de Santa Cristina de l’any 1933, filmada per Agustí Fabra i Bofill. El seu nebot, el Sr. Manuel Fabra i Ricart, de Ter-rassa, va fer la cessió d’una còpia a l’Arxiu Municipal, enriquint així el fons documental sobre la nostra festa. Les imatges, de molt bona qualitat per l’època, mostren detalls inèdits com el fet que alguna embarcació a motor remolqués en filera a unes quantes embarcacions de rem. El Sr. Fabra es va posar a disposició de l’Obreria de Santa Cristina pel que necessitem.

Visita d’un grup de l’entitat Amics de la Unesco, de Girona, i dues clas-ses de l’escola Pompeu Fabra.

DesembreEl 14 de desembre celebrem a l’ermita el tradicional Con-cert de Nadal. En aquesta ocasió es tracta del Poema de Nadal de Josep M. de Sa-garra, pel rapsode Salvador Roca i Ribes, acompanyat del pianista Josep M. Pigui-llem i Calderon, que va inter-calar al poema interpretaci-ons de peces de Schumann, Chopin, Falla, Satie, Béla Bartók, Liszt i Granados, amb un gran nivell que va complaure a l’auditori. L’er-mita es va guarnir amb so-brietat i elegància gràcies a la col·laboració d’algunes sòcies ex-obreres a qui agra-ïm la seva implicació, treball i encert.

El dia 22, entre una gran expectació del públic que omplia a vessar la sala d’actes de l’Ajuntament, es va fer la presentació del “Conte de Santa Cristina”, amb textos de Cristina Cabañas i dibuixos de Pilarín Bayés, segons detallem en un apartat d’aquest mateix butlletí.

En el mes de desembre s’han fet reparacions de les filtracions per humitats de la coberta, que han com-portat una actuació de més envergadura de la que es preveia inicialment, doncs ens hem trobat amb moltes bigues de fusta totalment podrides, amb risc real d’esfondrament de la teu-lada. Hem substituït les bi-gues de fusta per biguetes metàl·liques, en un treball que ha requerit una bas-tida interior a tot l’alçada de l’ermita i altres bastides menors per guanyar els set metres de distància entre la volta de la nau interior i la teulada. S’ha format una solera sobre la qual s’han col·locat les teules, que a la capa superior visible són

les mateixes, no apreciant-se doncs aquesta intervenció, exteriorment. S’ha aprofitat per aplicar una pintura impermeabilitzant transparent sobre l’exterior de la cúpula, que també ha estat pintada per la part interior amb l’ajut d’una plataforma elevadora per arribar als disset metres que té d’alçada. Hem aprofitat aquesta màquina per canviar les bombetes foses als focus de la part alta, de difícil accés.

Gener 2013Ja al gener, també hem actuat per evitar les pluges a la coberta de la caseta de la platja, malmesa des de la caiguda d’un pi l’any passat. Hem procedit a fer una nova coberta amb bigues de formigó, solera i teulada

18O

br

er

ia d

e S

an

ta C

ris

tin

aB

ut

ll

et

í

20

13

amb teula ceràmica nova amb aspecte envellit, que creiem dóna una imatge final que requeria aquesta construcció històrica, situada en un lloc tan singular, perfectament dignificada i integrada al pai-satge.

A la base del surolí, s’han canviat els pals de fusta de protecció per un cercle de pedra de bosc, doncs és un lloc de pas de vehicles que contí-nuament pateix la col·lisió de molts cotxes.

El dia 17 la Junta d’Obrers va procedir a l’elecció de les noves obreres. Varen ser elegides, per aquest ordre, Laura Codina Pena, Marta Schi-lling Margelí, Carla Ferrer Oller, i Anna Ferrón Puig. En reunió dels obrers amb les noves obreres el dia 26 se’ls va explicar detalladament les obligacions que comporta el càrrec d’obrera, amb la possibilitat que reflexionessin durant tres setmanes abans de prendre possessió del càrrec el dia dels Perdons.

Febrer El dia 17 l’Obreria va celebrar l’assemblea anyal ordinària. Es va aprovar l’acta de l’assemblea de 2012, la memòria de les ac-tivitats de l’any, els comptes de l’any i el pressupost del proper exercici. Es va acceptar al nou soci Albert Robert i Ribot. Tots els punts varen ser aprovats, segons preveuen els estatuts, per votació dels socis assistents. Es varen exposar també els as-sumptes en tràmit i les propos-tes per l’any en curs.

El 24 de febrer celebràvem l’Aplec dels Perdons. Vàrem fer el concert de cant coral la vigí-lia, el dissabte al temple parro-quial, amb el Cor Filharmonia

de Girona, i el diumenge el Xino-Xano va organitzar la caminada per Fenals i Santa Clotilde. A la missa de les 12 a l’ermita es va procedir al relleu de les obreres, prenent possessió les obreres elegides per l’any 2013. Varem comptar amb la presència dels representants de l’Obreria del Vilar de Blanes. Hi va haver sardanes de matí i tarda amb la cobla La Principal d’Olot, i l’arròs fet pel Xino Xano, amb menys presència de gent degut a que el dia va ser fred i les previsions meteorològiques varen fer desistir a alguns habituals a la festa. En Josep Valls “Bambi” va col·laborar amb la seva exposició de fotografies de l’antic Lloret.

AbrilEl dia 10 es feia el replanteig de l’obra d’arranjament dels camins a la platja de Treumal i del camí del torrent que separa de l’hotel San-ta Marta, obres fetes per l’Ajuntament dins del conveni subscrit amb l’Obreria pel bombament d’aigües residuals de la platja. L’obra princi-pal, atès que afectarà el pas pel camí central de baixada a la platja, s’ha posposat fins a finalitzar la temporada turística. Els camins arranjats

s’han dotat de baranes que ara permeten recomanar aquests itineraris amb seguretat per les persones, a més de posar-se nous graons que consoliden els camins. Tots els materials són de fusta tractada per a aquests usos.

El dia 11 i per iniciativa del casal de jubilats de Lloret, vàrem rebre la visita d’un grup de jubilats de diferents pobles de la comarca, d’unes vuitanta persones. L’obrer major i el soci Jordi Rocas els varen atendre, donant informació de l’espai i la seva història.

El dia 17 vàrem haver d’assistir al jutjat de Blanes l’obrer major i el tre-ballador de l’Obreria Albert Orri, per un judici de faltes per vandalisme d’una persona que no va complir l’horari indicat de tancament de la finca i va malmetre el barri metal·lic d’entrada. El judici es va aplaçar doncs la jutgessa va demanar un peritatge dels danys.

El 23 d’abril, dia de Sant Jordi, vàrem organitzar una parada de llibres al passeig marítim, amb les publicacions de l’Obreria, aquest any refor-çades amb el nou conte de la Pilarín Bayés. Les noves obreres es varen rellevar permetent tenir aquesta presència en la festa de Sant Jordi.

Maig-JunyEl 5 de maig es celebrava a Santa Cristina el 46è aplec de la sardana, organitzat per l’Ajuntament de Lloret de Mar.

El dia 18 ens va visitar un grup 80 persones de Vilade-cans, atesos per l’obrer major i el soci Jordi Rocas.

Durant els mesos de maig i juny, han visitat la finca i l’er-mita diversos grups d’escolars, del Col·legi de la Immaculada, Pompeu Fabra, i Bell-Lloc del Pla de Girona. També del 27 al 30 de maig, diverses classes

escolars de 1r i 2n d’ESO de l’Institut Escola varen iniciar les visites a Santa Cristina com a prova pilot del programa “Arrela’t”, dedicat al coneixement de l’entorn i la història local pels escolars. El tema cen-tral eren jornades matemàtiques i a més es feia una part de la visita en anglès per tal d’ampliar el vocabulari. El programa és impulsat per la Secció d’Educació de l’Ajuntament, amb el projecte d’oferir-lo a tots els centres d’ensenyament secundari pel curs 2013-14.

19B

ut

ll

et

í

20

13

Ob

re

ria

de

Sa

nta

Cr

istin

aDurant els mesos de juliol i agost, l’Obreria ofereix a tots els visitants de l’ermita de Santa Cristina el servei de visites guiades del nostre santuari.

De dilluns a divendres, i de les CINC a les SET de la tarda, hi ha una guia que fa una explicació als visitants sobre la història de l’ermita i el seu contingut. La visita es fa en quatre idiomes: català, castellà, francès i anglès.

No cal reservar hora, i és un servei gratuït, ofert amb l’ànim que tant els lloretencs interessats com els visitants puguin conèixer aquest patrimoni cultural i artístic de la nostra vila.

Durant l’any 2012 es varen realitzar un total de 1.552 vi-sites de tots les procedències, 599 al juliol i 953 a l’agost.

Visites guiades a l ’ermita de Santa Crist ina

20O

br

er

ia d

e S

an

ta C

ris

tin

aB

ut

ll

et

í

20

13

Gràcies a en Darwin Ribas i, especialment, al seu fill en Miquel Ribas Carbó, vaig poder veure un document referit a l’època en què els lloretencs es van oposar fron-talment a la construcció d’un balneari per part de Doña Inés Riquelme, a la platja de Santa Cristina. Amb pos-terioritat, en Salvador Palaudelmàs m’ha demostrat que aquesta acta notarial també es trobava a l’arxiu de l’Obre-ria de Santa Cristina. No me’n recordava pas. El fet que alguns dels pescadors que hi van intervenir conservin encara l’escriptura evidencia amb quin interès, com una cosa pròpia, els lloretencs vetllaven en aquell temps, el seu patrimoni. Qui hi pogués tornar! Va ser un tema que va portar molta cua i que va omplir pàgines de la prem-sa local i nacional (“Aires Lloretencs”, “La Veu de Cata-lunya”, “La Publicitat”). Tal com explica Josep M. Pons Guri en el Llibre de Santa Cristina (1977), la idea de fer un balneari particular en terreny públic es va gestar

durant el 1928 i l’any següent, el 2 de novembre, ja ho ofi-cialitzava el Butlletí de la Província. La reacció del poble, Ajuntament, Obreria, Societat de Pescadors, etc. no es va fer esperar. El 24 de febrer l’Administració va fixar, a la seva manera i per afavorir l’esmentada senyora, una zona marítimo-terrestre que fins i tot envaïa una vinya. El Mi-nisteri veia bé les obres i aquestes es van iniciar el 26 de desembre de 1931. El 2 de gener de 1932, però, els pesca-dors, indignats perquè allò obstaculitzava la pesca de l’art en aquella platja, ho van destruir tot, es van manifestar per Lloret i van apedregar un establiment que la senyora Riquelme tenia a la vila. L’alcalde de Lloret suspengué les obres, però la Direcció General de Ports, després de fer una mena de doble joc, tornà a abonar les intencions de la concessionària, que reprengué les obres el 9 de març de 1934. El diumenge següent se celebrà una assemblea popular en la qual van parlar els senyors Manuel Bernat

Carreras i Joaquim Font Marlés. Acabada la sessió, el poble, espontàniament, es di-rigí a Santa Cristina i va arrasar tot el que hi havia i va tirar al mar tots els materials. La batalla entre els diversos organismes va seguir, però amb el canvi polític de com-petències, va tenir la paella pel mànec la recuperada Generalitat de Catalunya i el Conseller d’Obres Públiques Sr. Vallvé i Pujals, el 3 de desembre de 1935, suspen-gué definitivament la concessió. El docu-ment que ens van facilitar és una acta de requeriment autoritzada pel notari Enric Salamero Radigales, promogut per l’Obrer Major de l’Obreria de Santa Cristina Manu-el Bernat Carreras, de data 26 de febrer de 1930, que, per tant, forma part dels raona-ments que els lloretencs oferien a l’Admi-nistració abans de veure’s obligats a recór-rer a la violència. El document explica que el dia 24 de febrer de 1930 es va realitzar –com hem dit abans– la senyalització de la zona marítimo-terrestre i sobre això fa constar que els pescadors Guerau Domè-nech Sala, Fèlix Andreu Agustí (Es Lla-gardaix), Benvingut Castelló Gay (Es Ca-nari), Joan Sala Raurell (En Trons), Toribi Ribes Artau (En Garet), Joan Morell Mir (el Ma), i Joan Reyné Albà (Es Gran Rey-né), en fixar, davant del contramestre de Marina, el dia 11 de febrer, el lloc on havien arribat les onades en el temporal de 1907, ho van indicar com un fet extraordinari i no com una situació habitual, que servís per prendre-ho com a punt de partida. En efecte, així ho corroboren els esmentats pescadors, en nom dels quals parla Joan Sala Raurell, el qual afirma que “si fuera normal en los temporales la subida del

L’afer Riquelme: detal ls de 1930 Joan Domènech i Moner

21B

ut

ll

et

í

20

13

Ob

re

ria

de

Sa

nta

Cr

istin

a

agua hasta él –es refereix al punt on si-tuaven la separació de la zona– no seria posible la existencia de cepas y terre-nos de cultivo que hay actualmente entre dicho punto y lo que es verdade-ramente playa.” Els pescadors assegu-ren, de passada, que el dia 24 no van po-der opinar amb contundència perquè, tot i haver anat a Santa Cristina per fer-ho, els treballs dels tècnics es van perllongar tant –potser expressament– que van ha-ver de marxar perquè tots tenien la seva feina, sense que ningú els advertís que la seva presència era vital per al que s’estava fent. Finalment, fan constar en el docu-ment que “se oponen terminantemente a que se otorgue concesión alguna que implique derecho a realizar o levantar en la playa de Santa Cristina edificaci-ones o construcciones ya que, cuales-quiera que ellas fuesen, constituirían un obstáculo para el libre ejercicio de los trabajos relacionados con la pesca a que se dedican los requeridos: que esta terminante oposición la hicieron presente ante el señor Contramaestre del que solicitaron la consignara en el acta que subscribieron ante él, a lo cual no pudo acceder este señor por-que, según les dijo, aquella acta se refe-ría únicamente al deslinde de la zona marítimo terrestre y no tenía relación directa con la concesión solicitada ob-jeto de impugnación por parte de los allí firmantes.”

Atès que el document que ens ha arri-bat a mans és una còpia, cal suposar que se’n va lliurar una a tots i cadascun dels pescadors signants –potser una a tot el col·lectiu– que almenys va ser guardada per un dels assistents, Toribi Ribas Artau i ara, a través dels seus descendents, ens ha estat facilitada. Això ens ha permès recordar algun detall més d’un tema prou desagradable, que no ha estat l’única amenaça que ha planat sobre aquesta platja o d’altres,

basat només en el sistema de la imposició forçosa i de la manganxa burocràtica. Eren, però, uns altres temps, i els pobles responien com una sola persona. Vagi, una vegada més, el nostre agraït record per aquells pescadors hones-tos que van defensar el seu territori.

22O

br

er

ia d

e S

an

ta C

ris

tin

aB

ut

ll

et

í

20

13

Durant la passada temporada 2012, el Club Rem Santa Cristina ha tingut 65 vogadors i vogadores, des de la catego-ria cadet fins a sèniors.

La temporada va començar el mes de febrer amb la 2a Festa del Rem, que aquest any es va celebrar a Banyoles i que reuneix en un dia tots els esportistes que practiquem rem, sigui en la modalitat de banc fix o en banc mòbil. Seguidament destacar la participació dels equips del club que han estat treballant a l’hivern (cadets, juvenils i sèni-ors) en el 8è Campionat de Catalunya de Batels i en les diverses regates en la modalitat de Llaüt del mediterrani a Banyoles i Castelldefels així com la preparació de l’equip juvenil femení per a participar al VIII Campionat d’Espa-nya de Llaüt del Mediterrani que es va celebrar a finals de maig a Torrevella – Alacant, on va obtenir la 3a posició de la seva categoria.

El 17 de juny, Lloret de Mar va donar el tret d’inici a la temporada de llaguts amb la celebració de la primera re-gata de la X Lliga catalana de Llaguts organitzada pel Club Rem Pescadors de Lloret. A continuació, la competició es va desplaçar per diverses poblacions del litoral català, com per exemple Cambrils, Badalona, Torredembarra, i també pels pobles de Flix i Sant Pere Pescador, que varen acollir les diverses proves de la Lliga durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre. A més, el Club de Rem Santa Cristina va ser l’encarregat d’organitzar la 6a prova de la Lliga, el dia 26 d’agost, amb l’ajut de les mares i pares que, com sempre, van col·laborar perquè fos tot un èxit. Els resultats obtinguts a la lliga han estat: 4a posició pel cadet masculí i sènior masculí, 5a posició pel sènior femení i 2a posició per les juvenil femení.

L’arribada del juliol, i especialment dels dies previs a la Festa Major de Santa Cristina, marquen parèntesi en l’activitat diària del Club, on el Club participa activament en la preparació i participació dels actes de la Festa Ma-

jor que organitza l’Obreria, aquest any amb especial il·lusió de celebrar la 25a edició de la recuperació de la regata del S’Amorra Amorra.

La temporada va finalitzar amb la participació a mitjans de setembre al Campionat de Catalunya de Llagut a la

població empordanesa de Roses, on el Club va obtenir pò-diums a les categories: cadet masculí 2a posició, juvenil femení 1a posició i sènior femení 3a posició.

Aquest any 2013 hem encetat la temporada participant a la lliga de llaüt mediterrani, però el temps no ens ha acompanyat i s’han suspès 4 de les 6 regates previstes. Malgrat això, el mes de maig vàrem participar al Campio-nat de Catalunya celebrat a Banyoles i a principis de juny, al 9è Campionat d’Espanya de Llaüt Mediterrani celebrat a Sant Carles de la Ràpita, on varem obtenir la 11a posició en sènior masculí i la 4a posició en juvenil femení.

A l’inici del mes de juny, el Club ha tornat a promoure el Campionat escolar de Rem-ergòmetre amb el recolza-ment del Pla Educatiu d’Entorn de la Regidoria d’Educa-ció de l’Ajuntament de Lloret, i que enguany ha arribat a la 8a edició consolidant-se com una de les proves esportives més esperades pels prop de 450 alumnes dels diferents centres educatius de Lloret que hi participen cada any.

Amb l’arribada de l’estiu, comencarà una nova edició de la Lliga catalana de llaguts i Lloret tornarà a rebre a tots els clubs catalans en dos de les sis proves previstes.

Com a punt i final d’aquest breu resum de l’activitat que duu a terme el Club de Rem Santa Cristina, volem aprofitar per agrair la tasca de totes les vogadores i vo-gadors que han format i formen part del Club, i agrair la col·laboració de tots aquells qui “es queden en terra” però que ens donen un cop de mà per tirar endavant l’entitat i fer-la cada dia més gran!

Salut i rem!

Ens apassiona el rem!!! Club de Rem Santa Cristina

23B

ut

ll

et

í

20

13

Ob

re

ria

de

Sa

nta

Cr

istin

a

Comissió d’ObreresBona Festa Major de Santa Cristina!

Això és el que desitgem tots i totes quan arriben aques-tes dates, especialment les quatre obreres que enguany ja estan a punt per gaudir d’aquell somni tan desitjat.

Les que ja l’hem ballat, és una època en la qual ens dei-xem endur per la nostàlgia. En sentir la cobla que entona les primeres notes del passeig d’entrada, totes revivim aquell precís instant en què l’obrer ens venia a recollir per acompanyar-nos fins a la Plaça de la Vila.

Esperem de tot cor que les obre-res d’aquest any visquin intensament la Festa Major, la processó, el Ball de Plaça, els focs d’artifici... és un regal que s’enduran per sempre.

Des de la Comissió d’Obreres de Santa Cristina us desitgem que sigui un dia molt especial. Estem conven-çudes que el recordareu sempre.

Nosaltres, com sempre, també es-tarem enfeinades amb els Premis Ses Obreres. Aquest any tenim novetats, la més destacada és que hi haurà un jurat especialitzat que escollirà el pri-mer i el segon premi, dotats amb 600 i 200 euros, respectivament, més un trofeu. I, a més, s’ha creat el Premi Especial Ses Obreres, que escollirem totes les obreres de Santa Cristina.

Els cartells que es presentin, com sempre, els podreu veure exposats a la Sala Ses Obreres de Santa Cristina al llarg de tota la Festa Major. Poste-

riorment el mes de setembre estaran exposats a l’Espai Marina, als baixos de l’Ajuntament.

Els guanyadors es donaran a conèixer al transcurs del sopar de Festa Major el dia 24 de juliol a la Plaça del Pi de Santa Cristina.

Des de la Comissió d’obreres de Santa Cristina tan sols ens queda desitjar-vos de tot cor una bona Festa Major.

24O

br

er

ia d

e S

an

ta C

ris

tin

aB

ut

ll

et

í

20

13

El dia 24 de juliol és una diada especial per a tot lloretenc/a, però encara ho és més per a quatre noies, les Obreres de Santa Cristina.

És una de les dates esperades per aquelles que cada any escriuen la seva carta amb l’esperança de poder gau-dir d’aquest dia.

Nosaltres ja fa 10 anys que ho vam viure, vam poder gaudir de ser aquelles quatre noies i avui encara ho recor-dem com si fos llavors.

Per a nosaltres tot va començar un 12 de febrer, quan vam rebre la trucada esperada. L’Obrer Major ens donava la notícia!!! Va ser un dia de molta emoció. Trucades entre nosaltres, a la família, als amics… Volíem anunciar la nos-tra alegria a tot aquell que trobàvem!

El primer dia que realment comencen els nervis és quan ets a l’ermita el dia dels Perdons. Ja t’ho veus, per fi ja es fa realitat: ets oficialment Obrera de Santa Cristina. Tot i que van passant els anys arriben els Perdons i sem-pre t’identifiques amb les quatre Obreres.

Passen els dies i fas trobades amb la Mare Abades-sa, els angelets, els balladors... Vols que tots formin part d’aquest any tan especial.

Obreres 2003

També toca escollir el vestit, les sabates, ofrenes i re-gals per tots aquells a qui els vols agrair que estiguin al teu costat en aquesta data.

Un altre dia important és els primer assaig. Durant aquell mes de Juliol tot són nervis, canvis d’experiències, entrebancs amb els peus i així fins que domines el ball, tot i que sempre hi ha aquell pas que costa més.

A partir d’aquell primer assaig tot són visites d’exobre-res que t’expliquen la seva experiència, sopars de grup, sortides… Són dies que provoquen més unió, fas pinya i nosaltres no els oblidarem.

I per fi, l’ esperat 24 de Juliol. Il·lusió, alegria, nervis i encara més emocions. La processó, la missa, l’estofat, l’assaig final i sense adorar-te arribes a la plaça, el cor batega rapidíssim, les primeres notes del Galop d’entrada, la pell de gallina, agafades del braç dels obrers sents que et diuen: Ara sí! Preparades!!!

Surts a la plaça on tothom espera veure’t, a tu, al vestit (un dels secrets més ben guardat de tota obrera) i tu no-més esperes que tot surti bé.

Deu anys ja han passat i com veieu ho recordem com si fos ahir, això només pot voler dir que va ser un any me-ravellós per a nosaltres. Amb aquestes ratlles volem agrair a tots aquells que ens van fer costat: família, obrers, balla-dors, angelets, Angelet Porrer, Mare Abadessa i a l’Obreria en general per deixar-nos aquest record tan especial.

Només esperem que totes aquelles Obreres que hi ha-gut o hi haurà ho gaudeixin tant com nosaltres.

Moltes gràcies per tot.

Maria, Ingrid, Eva i Txell

25B

ut

ll

et

í

20

13

Ob

re

ria

de

Sa

nta

Cr

istin

a

La Confraria de Sant Elm Agustí Blanch i Masferrer

Obrer Major

Aquest any, la Festa Major de Santa Cristina i Sant Elm ens ha caigut a sobre sense pensar-hi. Podríem donar l’excu-sa de preparar, amb altres companys, el proper viatge. Aquesta vegada hem col-laborat amb el Consorci el Far, el qual va encarregar el pes de l’organització a la Confraria de Sant Elm i a l’Obreria de Santa Cristina. Tot una mica complicat, tant per lligar l’itinerari, escales, llocs a visitar i aconseguir la tripulació suficient, com també la preparació de les cartes de presentació de les nostres Entitats cor-responents, això també amb l’ajuda de l’Ajuntament.

Tenim molta il·lusió de tornar a veure els amics i companys de devoció d’amb-dós patrons i de descobrir-ne de nous per aquests itineraris i rutes marineres.

Gairebé amb un peu a bordo, hem aconseguit preparar aquest escrit amb el qual, molt gustosament, la Confraria acostuma a col·laborar, any rere any.

Estem a punt d’iniciar noves singla-dures per Menorca, l’Alguer i Carloforte a Sardenya; per fer el salt a la part més occidental de Sicília, en busca de llocs que encara no hem visitat mai, com Tra-pani i Palerm, on pensem trobar-hi petja-des deixades per santa Cristina i qui sap sinó també per sant Elm.

No hi pot faltar també el retorn a Ga-eta per visitar de nou la tomba de sant Elm o Erasme, i a Santo Stefano per retrobar els amics de Bolsena i també, com a novetat, a Toulon ens esperen els devots de santa Cristina de Cuers un dia abans de la seva gran festa.

Per ajustar les dates i allunyar-nos una mica de les festes de sant Romà, dar-rerament molt carregades d’actes lúdics, la

setzena Nit de Sant Elm es va traslladar al juny, en una data propera al dia 2, fes-tivitat del sant patró.

Aquesta decisió sembla que va ser encertada i, en endavant, seguirem igual amb la variant que si no s’escau en dissabte o diumenge, la missa es podrà celebrar a la nostra Seu, la Capella dels Sants Metges.

Segons els nous Estatuts, quan hi hagi un canvi de membres de Junta, aquests començaran el mandat el dia 2 de juny però seran presentats oficialment des-prés de l’Ofici del 26 de juliol, tradicio-nalment la festa a Lloret.

Entre les diverses exposicions cele-brades a la Capella del Sants Metges po-den destacar la que van fer les puntaires de Lloret, la de Toti Fàbregas i Carme Rodés, diorames de Nadal i l’Òmnium Cultural entre d’altres.

Com a novetats, aquest any es va fer un primer assaig del Ball de Plaça per a principiants. Va ser una experiència que, pel seu èxit, ens anima a continuar en properes edicions.

També com a altre novetat vàrem escoltar el desig de la Parròquia d’orga-nitzar i dirigir la Processó del Divendres Sant. També ens anima a continuar i a millorar.

Per la fira dels Americanos, aquest any hem exposat fotografies d’antigues construccions de Lloret de l’època dels indians, la majoria de les quals ja trista-ment desaparegudes. La gent va seguir molt atentament la història i els records dels edificis desapareguts i van escoltar amb interès el relat de la seva ubicació i a quines famílies pertanyien.

Bona Festa Major 2013.

Ruta i etapes que seguirem

Missa de Sant Elm el 2 de juny. Canvi de Junta Directiva

Sopar el 7 de juny. El Club Natació Lloret va

ser l’Entitat convidada

Inauguració de l’exposició de Toti Fàbregas i Carme Rodés

Desprès de l’Ofici del 26 de juliol

26O

br

er

ia d

e S

an

ta C

ris

tin

aB

ut

ll

et

í

20

13

Noves banderes A la darrera Festa Major 2012, hem estrenat les banderes amb nou disseny dels escuts que representen a les entitats

que participen en la regata S’Amorra, amorra. Els carrers centrals de la nostra població llueixen aquest símbol de la nostra festa durant aquests dies, potenciant la seva singularitat.

27B

ut

ll

et

í

20

13

Ob

re

ria

de

Sa

nta

Cr

istin

a

28O

br

er

ia d

e S

an

ta C

ris

tin

aB

ut

ll

et

í

20

13

Un cop tancat definitivament aquest episodi, és l’hora de fer-ne una valoració global i recordar una mica el seu procés i les complicitats aconseguides, que varen perme-tre arribar al bon final que coneixem.

L’any 2006, un decret de la Generalitat presidida per Pasqual Maragall, a proposta del Conseller de Medi Ambi-ent Francesc Baltasar, va incloure la finca de Santa Cristi-na dins del sòl protegit pel Pla d’Espais d’Interès Natural, al definir la delimitació del PEIN Pinya de Rosa, de Blanes. Aquest fet, que en principi sembla positiu per posar en valor un espai natural com és Santa Cristina, va ser inten-sament protestat i recorregut des de Lloret. Vegem-ne els motius.

La protecció del PEINLa figura administrativa del PEIN o Pla d’Espais d’In-

terès Natural es va crear per protegir aquells territoris sobre els quals hi pot planar algun tipus d’amenaça, davant la que podrien restar indefensos. Per assegurar aquesta protecció, cal determinar la seva gestió, amb la creació d’uns organismes de control, un Pla Rector d’ús i gestió, i anomenar un Consell Rector amb competències sobre aquest territori. Considerat com a Pla Territorial Sectorial, el rang d’aquesta llei és màxim dins l’adminis-tració, superant jeràrquicament a altres lleis i ordenaci-ons territorials.

La finalitat perseguida per l’administració amb la pro-tecció decretada, coincideix totalment amb la que ha ob-servat històricament l’Obreria. On és doncs, el problema? Senzillament, en què la finca de Santa Cristina no és un espai natural amenaçat ni, molt menys encara, desprote-git. Santa Cristina és un espai que ha arribat als nostres dies en les actuals condicions d’espai natural, gràcies a la

PEIN: més enl là del f inal

defensa aferrissada que n’han fet els lloretencs durant uns quants segles, sempre amb la gestió directa d’una entitat que es diu Obreria de Santa Cristina. I per què existeix aquesta entitat? Doncs precisament per gestionar aquesta finca i el que li és inherent, l’ermita i les tradicions que li són pròpies i conformen una part important de la nostra personalitat com a poble.

La qualificació d’aquest espai com a Pein suposava doncs que la decisió sobre la finca, que sempre ha estat exclusiva dels lloretencs, passava a ser potestat –o tutela, o intervenció– d’un organisme desconegut i sotmès a les variables polítiques de cada moment. Aquest vell organis-me dit Obreria de Santa Cristina, documentat des de l’any 1354 i amb una trajectòria inequívoca de defensa ambi-ental i preservació paisatgística, es podia trobar de sob-te amb les seves facultats minvades o fins i tot perdudes,

Salvador PalaudelmàsObrer Major de Santa Cristina

1990. Per a construir l’Hospital Comarcal, l’Ajuntament de Blanes cedeix el solar a l’Institut Català de la Salut. Aquest terreny l’obté després de subscriure un conveni urbanístic amb el propietari, pel que requalifica la finca de Pinya de Rosa permetent un pla parcial l’any 2002 per fer 330 xalets, un hotel i un centre comercial.

2003. La Generalitat atura la urbanització de Pinya de Rosa amb la seva inclusió dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), després que la plataforma ciutadana “Salvem Pinya de Rosa” recollís divuit mil signatures de suport. A les eleccions autonòmiques de novembre, entra el govern “Tripartit”.

2006. Decret del Departament de Medi Ambient delimitant la zona protegida, dins la que s’inclou la finca de Santa Cristina, sense haver-ho consultat ni comunicat, ni a l’Obreria

ni a l’Ajuntament de Lloret. Moció del ple de l’Ajuntament de Lloret demanant per unanimitat, l’exclusió de la finca de Lloret.

2007. El 4 de març, festa dels Perdons, manifestació de mil cinc-centes persones tallant la carretera Lloret-Blanes per cridar l’atenció de la Generalitat, que no escolta. Adhesió de 82 entitats i més de 4.000 signatures de suport. El Conseller Baltasar rep a Ajuntament i Obreria, sense resultats.

2008. Un particular compra la finca Pinya de Rosa per 24 milions d’euros, privant la possibilitat que passi a ser de domini públic. Es segueix sense redactar el pla d’usos que ha de gestionar el sector, condicionat a la resolució dels contenciosos presentats per l’Ajuntament de Lloret i l’Obreria.

2009. Sentències dels dos contenciosos, donant la raó a Lloret i declarant NUL DE PLE DRET el decret que inclou Santa Cristina

dins del Pein. Medi Ambient no ho accepta i decideix presentar recurs de cassació al Tribunal Suprem, intentant que la Justícia de Madrid revoqui la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

2010. Nevada i tempesta que arrasa els boscos de la zona. L’Obreria inverteix trenta mil euros en el desbroçament i neteja del bosc per evitar possibles incendis. Se li denega cap tipus de subvenció, tot i seguir legalment dins del Pein. A les eleccions autonòmiques de novembre de 2010 es forma nou govern de CiU.

2012. El dia 13 de febrer arriben els comunicats de les sentències emeses pel Tribunal Suprem, ratificant les sentències emeses al 2009 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i desestimant el recurs de cassació de la Generalitat.

La lluita s’ha guanyat als tribunals de Justícia.

Cronologia

29B

ut

ll

et

í

20

13

Ob

re

ria

de

Sa

nta

Cr

istin

a

cosa que podia arribar a comportar perdre la raó de ser, o sigui la seva desaparició.

Quina amenaça podia planar sobre el medi ambient o el paisatge d’aquesta finca? La normativa urbanística mu-nicipal, tant el POUM de 2007 com el planejament ante-rior, qualifiquen la finca com a NO URBANITZABLE. I, a més, la protecció contra cap possible intent de nova edifi-cació l’assegura també el PDUSC, Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, qualificant amb les claus C1 i C2, “Sòl NO Urbanitzable Costaner”. Els planejaments vigents doncs, asseguren la protecció de la finca contra cap tipus d’intent o iniciativa que volgués pretendre el contrari.

La finca de Santa Cristina és un espai amb una super-fície d’uns cent mil metres quadrats, o deu hectàrees. Aquesta superfície és el resultat de diverses ampliacions aconseguides al llarg dels segles, la primera segons el per-gamí de l’any 1422 conservat a l’arxiu de l’Obreria, pel qual el pagès Pere Carreras li ven una vinya “a Déu i a Santa Cristina”. Aquestes compres es varen produir per donacions o amb almoines i donatius fets per la població i devots de Santa Cristina, i així es va defensar al procés judicial per evitar que la finca sortís a subhasta quan la llei de desamortització de Mendizabal, l’any 1842. Al llarg dels temps, l’Obreria ha estat al davant de les iniciatives que han calgut per preservar l’espai d’amenaces com aques-ta, o la pretensió de construir un balneari a la platja l’any 1934 (“cas Riquelme”, el poble va tirar al mar l’inici de la construcció que es feia a la platja). En temps més recents, a l’any 1984, l’Obreria va comprar una part de bosc amb superfície d’una hectàrea, amb l’únic objectiu d’evitar que podés passar a ser urbà i edificable. Aquest és i ha estat, de sempre, l’esperit de l’entitat, que el va portar a oposar-se també a la pretensió de construir un hotel de nou plan-tes sobre la platja de Treumal, l’any 1969, en plena febre constructora i de destrucció del paisatge. La trajectòria de l’entitat en aquest aspecte és doncs, d’una claredat meri-diana. Quan les normatives administratives que avui asse-guren la protecció d’aquest entorn no existien, la pròpia voluntat dels lloretencs representats per l’Obreria va ser qui la va assegurar i aconseguir.

Santa Cristina no va voler ser PEINEstem d’acord en què aquesta finca té la condició d’es-

pai natural. Però Santa Cristina, pels lloretencs, és molt més que un espai natural. Amb aquest nom, el poble iden-tifica alhora un conjunt de conceptes tan diferents com un paisatge, una platja, una ermita, una devoció, la nostra cultura, arrels, tradicions, esforços... Santa Cristina no es limita doncs a un espai que pot ser protegit per una llei amb uns organismes de control aliens. No es tracta, com alguns hi volen veure, d’una finca privada: és un patrimoni del poble de Lloret, creat i crescut exclusivament amb l’es-forç i la generositat dels lloretencs, i un espai verd obert a tots els visitants. I més enllà encara, Santa Cristina és un sentiment, és una identitat, un intangible que simbolitza l’esperit del nostre poble. No es pot pretendre doncs que aquest poble perdi capacitat sobre un espai tan estimat i simbòlic, a favor d’una quimera desconeguda.

La manifestació de 2007Després dels diferents i infructuosos intents dels re-

presentants de l’Obreria d’establir un diàleg amb els po-lítics responsables de la decisió, el 4 de març de 2007, festa dels Perdons, després que l’Obreria fes una crida demanant el suport de la població, una manifestació de

L’Ajuntament de Lloret va aprovar per unanimitat de tots els grups (CiU, PSC, PP, ERC, ICV-EUiA) en sessió plenària del 26 d’octubre de 2006, “demanar la modificació de la delimitació del PEIN Pinya de Rosa, proposant que aquesta delimitació es limiti a l’espai protegit entorn del Paratge Natural d’Interès Nacional Pinya de Rosa, sempre dintre del terme municipal de Blanes”. L’acord es va dirigir al Govern de la Generalitat; mai va obtenir resposta.

De nou, en sessió ordinària del 4 de maig de 2009, el ple municipal de Lloret va aprovar per dinou vots a favor (CiU, PSC, PP, GRILL, ERC) i un en contra (ICV-EUIA), una moció instant al Departament de Medi Ambient per a que acatés la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, excloent la finca de Santa Cristina de l’àmbit del Pein. En el mateix sentit, el ple municipal de Blanes del

27 d’abril de 2009 havia aprovat la mateixa proposta amb onze vots a favor (CiU, PdB, PP i ERC), set abstencions (PSC), i dos vots en contra (ICV-EUiA). Aquesta petició, tampoc va obtenir resposta ni va ser considerada, atès que la Generalitat va presentar recurs al Tribunal Suprem de Madrid.

Regidors al ple 26/10/2006CiU Xavier Crespo Llobet Anna M. Gallart Torras Ignasi Riera Garriga Romà Codina Maseras Josep Valls Mendez Francesc Oliva Pujol Josep Teixidor Charlon Victor Manuel Llasera Alsina Laura Bertran FontserèPSC-PM Lucia Echegoyen Lerga Josep Blanch Soler Lluïsa Parrilla Alcalde Darwin Austrich Martell Susana Yerro Heras Josep Bernat Pané Josep Alvarez Ortiz

PP Joaquim Teixidor Planells Santiago Ontañón Castillo Joan Abaurrea LesacaERC Eduard Coloma BoadaICV-EUiA Rosa M. Santamaria Guirado

Regidors al ple 04/05/2009CiU Romà Codina Maseras (alcalde accidental) Laura Bertran Fontserè Josep Valls Méndez M. Àngels de la Torre Barrigon Ignasi Riera Garriga Francesc Oliva Pujol Victor Manuel Llasera Alsina M. Antònia Batlle Andreu Ester Olivé Güell Ivan Tibau RagoltaPSC-PM Gregori Elorza Luquero Joan Carles Amaya Quinto Lluïsa Parrilla Alcalde Darwin Austrich Martell Lidia Garcia FernandezPP Santiago Ontañón Castillo Carles Passarell FontanGRILL Joaquim Teixidor PlanellsERC Eduard Coloma BoadaICV-EUiA Antoni Garcia Garcia

Els plens municipals

30O

br

er

ia d

e S

an

ta C

ris

tin

aB

ut

ll

et

í

20

13

més de mil persones, amb l’alcalde i representants de tots els grups municipals al capdavant, en to festiu i amb l’acompanyament d’una cobla va sortir de l’ermita i, amb multitud de pancartes reivindicatives, es dirigí fins a la ro-tonda de la carretera Lloret-Blanes, tallà el trànsit per uns minuts i es llegí un manifest. La manifestació retornà pa-cíficament fins a l’ermita, seguint la celebració de la festa dels Perdons.

Aquest acte, recollit pels mitjans de comunicació, va situar el problema al mapa de Medi Ambient. El Conseller Baltasar rep a l’Alcalde i els representants de l’Obreria, iniciant converses en les quals Medi Ambient mai va desis-tir de la inclusió de l’espai, mentre que l’Obreria, sabent-se amb la força de la població al darrera, tampoc va accep-tar cap solució a mitges. El 4 de maig de 2007 l’Obreria registra a Medi Ambient un escrit demanant l’exclusió de l’àmbit, amb el suport de 4.027 signatures de suport, i l’ad-hesió de 82 entitats representants del mon associatiu més ampli: cultural, econòmic, esportiu, per damunt d’ideolo-gies o procedències, en un clar exponent de la voluntat de la nostra població. Aquest escrit, que mai va obtenir resposta, tampoc va servir per moure les negociacions.

Les negociacions amb el Departament de Medi Ambient

Al juny de 2006 els representants de l’Obreria s’entre-visten amb el portaveu del grup parlamentari que té al seu càrrec el Departament de Medi Ambient (Iniciativa-Verds, Esquerra Unida i Alternativa), Joan Boada, qui promet fer arribar l’estudi tècnic justificatiu de la inclusió de Santa Cristina dins del Pein; mai va complir la seva promesa. La inclusió de Santa Cristina va ser una decisió del conse-ller Salvador Milà i el director general Ramon Luque, qui manifestà que “els límits de la finca s’han consensuat també amb els ajuntaments i el territori”; una false-dat absoluta. Al setembre de 2006 el secretari general de Medi Ambient Ricard Fernández Ontiveros va confirmar la inexistència de cap justificació tècnica de la inclusió, i es va comprometre a fer arribar a l’Obreria una proposta de reglament o pla especial reconeixent una sèrie de drets inalienables; mai el va arribar a enviar. I al febrer de 2007, el Director General Joan Pallisé i Clofent comunica la de-sestimació de les al·legacions presentades.

A partir de la manifestació de març de 2007, les ne-gociacions amb el Departament de Medi Ambient dirigit pel conseller Francesc Baltasar varen tenir com interlo-cutor al cap del gabinet Joan Serra Barceló. El Conseller Baltasar va excusar-se en què els seus predecessors no varen actuar bé. Es va arribar a redactar un esborrany de conveni però, com s’ha dit abans, Medi Ambient mai va ad-metre corregir la delimitació, buscant formules ambigües i inacceptables per l’Obreria. En el transcurs de les negoci-acions, els representants de l’Obreria es varen entrevistar amb els polítics Joaquim Nadal i Joan Puigcercós, sense resultats. Medi Ambient segueix sense crear l’Òrgan Rec-tor i el Pla d’Usos (s’havia de fer abans de gener de 2005), i al febrer de 2008 es produeix la venda de Pinya de Rosa a un particular, sense que la Generalitat faci us del seu dret de retracte, que li dóna preferència per la compra. La Comissió de Medi Ambient del Parlament a l’octubre de 2008 aprova una resolució instant la creació de l’Òr-gan Rector, condicionada a la resolució dels contenciosos.

CULTURALS A.P.A.C. ASS. POPULAR D’AMICS DE LA CULTURAAMICS DE LA SARDANAASSOCIACIÓ CULTURAL CASA DE CULLARASS. AMICS DE LA C.B.- RADIOAFECCIONATSASSOCIACIÓ DE LA DONA ACTIVAASSOCIACIÓ DE PESSEBRISTESASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DE LLORETASSOCIACIÓ ENTORN MALALTIA D’ALZHEIMERASSOCIACIÓ HÒSTIA QUINA COLLACÀRITAS DE LLORET DE MARCASAL DE L’OBRERACASAL MUNICIPAL DE LA GENT GRANCERCLE ARTÍSTIC LLORETENCCLUB MARINA CASINETCOLLA SARDANISTA ESCLAT DE LLORERCONFRARIA DE SANT ELMCOR ALBA DE PRIMACORAL UNIÓ LLORETENCACORRE QUE TOQUENESBART DANSAIRE LLORETENCESPLAI CAP I CUA

ESPLAIS PARROQUIALSFUNDACIÓ SANT ROMÀGRUP CULTURAL LORETOGRUP DEMALL - CLUB UNESCOOMNIUM CULTURALPINTORS DE LLORETPLATAFORMA PER LA LLENGUAPARRÒQUIA DE SANT ROMÀSECCIÓ DE MODELISME NAVAL CLUB NÀUTICTEATRE DE LA SELVA

ESPORTIVES ASSOCIACIÓ DE CLUBS DE REM DE LLORETASSOCIACIÓ ESPORTIVA PESCADORS DE LLORETCENTRE EXCURSIONISTA LLORETCLUB ATLETISME LLORET - LA SELVACLUB DE BASQUET LLORETCLUB DE BASQUET FEMENÍ CIB LLORETCLUB DE FUTBOL LLORETCLUB DE REM ES VANOCLUB DE REM HOTELERSCLUB DE REM LLORET CASINET

CLUB DE REM PESCADORSCLUB DE REM SANT ROMÀCLUB DE REM SANTA CRISTINACLUB DE TENNIS LLORETCLUB D’ESQUÍ NÀUTIC CANYELLESCLUB D’HANDBOL LLORETCLUB ESPORTIU SELVAMARCLUB HÍPIC LLORETCLUB HOQUEI LLORETCLUB NATACIÓ LLORETCLUB NATACIÓ LLORET CANYELLESCLUB NÀUTIC LLORET SECCIÓ NATACIÓCLUB PATÍ LLORETCLUB PETANCA LLORETCLUB PITCH AND PUTT PAPALÚSCLUB RÍTMICA LLORETCLUB TAEKWON-DO LLORETCLUB UNIÓ FUTBOL-SALAINTERNACIONAL TENNIS CANYELLESPENYA BARCELONISTA DE LLORET DE MARPENYA BLANC-BLAVA

Entitats adherides a les accions de l’Obreria en relació al PEIN

31B

ut

ll

et

í

20

13

Ob

re

ria

de

Sa

nta

Cr

istin

a

L’Obreria ofereix retirar els contenciosos, si es corregeix la delimitació. De nou, el silenci és la resposta. A l’abril de 2009 el delegat de Medi Ambient a Girona, Emili Santos, fa unes declaracions dient que “en el departament hi ha altres prioritats que el pla d’usos de Pinya de Rosa”. Aquest mateix mes, s’aproven sengles mocions presenta-des per ERC als ajuntaments de Lloret i Blanes, instant a la Generalitat a que acati les sentències desfavorables i desisteixi els recursos, permetent així la creació del pla d’usos; als dos municipis s’aprova amb l’únic vot en contra de ICV-EUiA. Medi Ambient no va fer cap cas de la volun-tat expressada pels dos consistoris.

La solució judicialLa solució final, no vindria per cap decisió política, sinó

que seria guanyada als tribunals de justícia. Després que es publiqués el decret de juliol 2006 pel que es delimitava l’espai protegit incloent Santa Cristina, varen presentar recurs contenciós administratiu oposant-s’hi l’Obreria, l’Ajuntament, i a títol personal l’advocat i soci de l’Obre-ria Xavier Rotllan. Els contenciosos posats per l’Obreria i l’Ajuntament varen obtenir la sentència del Tribunal Su-perior de Justícia de Catalunya, estimant la seva demanda i declarant nul de ple dret el decret en quant a la inclusió de la finca del terme de Lloret dins del PEIN de Blanes.

Amb contundència i rotunditat la sentència recull els ar-guments principals del recurs:

•Elsilencideldecretsobrelesrealitatsdona-des a Santa Cristina per l’existència d’una entitat amb finalitats de conservació i conei-xement del medi ambient, paisatge, i activi-tats culturals i socials, amb segles d’història.

•L’absolutamancadejustificaciódelainclu-sió de la finca dins de l’àmbit protegit.

•ElfetqueelsobjectiusqueproposaelPEIN,ja els ve complint l’Obreria, a qui correspon continuar amb la gestió de la finca de Santa Cristina.

La Generalitat però no va permetre que la sentència fos definitiva, presentant recurs de cassació al Tribunal Suprem de Madrid. De nou, Obreria i Ajuntament varen presentar sengles escrits i recursos d’oposició, seguint doncs la lluita judicial, ara al Suprem. Finalment, el 13 de febrer de 2012 arribaven les sentències dels dos contenci-osos, altra vegada coincidents, ratificant les sentències del tribunal català de 2009, reiterant els mateixos arguments, i deixant definitivament sense efecte el decret, i obligant doncs a corregir la delimitació tornant la finca de Santa Cristina a la situació en què es trobava, abans que a Blanes s’originés el conflicte de Pinya de Rosa.

Indubtablement que devia influir en la decisió dels tribunals de justícia, la posició presa pels ciutadans en aquest cas. Una vegada més, el poble de Lloret va obtenir el just premi a la unió de les seves forces, lluitant en de-fensa d’aquest espai tan estimat.

PENYA MADRIDISTAPENYA ZARAGOCISTA CARLOS CUARTEROROAD BOOK MOTOR LLORETSOCIETAT DE CAÇADORS DE LLORET

ECONÒMIQUESASSOCIACIÓ DE BARS I RESTAURANTSASSOCIACIÓ DE COMERCIANTSASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DEL MERCAT MUNICIPALASSOCIACIÓ COMERCIANTS MOLÍ, VILÀ, CAN RIBALAIGUAASSOCIACIÓ EMPRESARIAL D’AGÈNCIES DE VIATGEASSOCIACIÓ SECTOR DE LA NITCLUB D’ECONOMIACONFRARIA DE PESCADORSGREMI D’HOSTALERIA

ALTRES ASSOCIACIÓ DE VEÏNS CAN BALLELL - SANT CRISTÒFOLASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL CASC ANTICBARRI DELS PESCADORSVEÏNAT DE LES ALEGRIESGRUP INTERCULTURAL I SOLIDARI NDENNDEN NGOL·LENROTARY CLUB LLORET DE MARXINO XANO

Nombre total d’entitats adherides: 82Instància presentada a Medi Ambient, amb el suport de 82 entitats i 4.027 signatures. Mai va obtenir resposta.

32O

br

er

ia d

e S

an

ta C

ris

tin

aB

ut

ll

et

í

20

13

Exvots . Els retaulons pintats Agustí M. Vilà

Els últims anys hem dedicat la nostra participació a recordar diversos dels exvots de l’ermita de Santa Cris-tina, en la forma de maquetes de diversos vaixells de la marina lloretenca, dintre d’una gran diversitat de maneres de presentar els exvots: sota la forma de membres de cos humà reproduïts generalment en cera; animals, vegetals, naus, instruments musicals, pintures, aparells ortopèdics, els retaulons pintats, etc.

Durant aquests anys s’han presentat exvots de San-ta Cistina en la forma de maquetes de vaixells i encara que no tots, ens ha semblat passar enguany a descriure el exvots pintats sobre retaulons de fusta, que en general rauen sobre situacions compromeses de la navegació, són els casos del bergantí Serafín, el llondro Virgen del Car-men, el bergantí San Francisco de Paula i la barca de mitjana Francisca Clara.

Bergantí SerafínLes dades que

identifiquen el ber-gantí Serafín prove-nen del buidatge de l’escrivania de marina de Barcelona i princi-palment dels manuals dels notaris J.M. Pla-nas Compta i de Pere M. de Fortuny, si bé les primeres notícies que trobem són les que ens proporciona la llegenda al peu de fotografia de l’exvot: “Bergantí Serafín, capitán Pablo Do-mènech, corriendo el equinoocio del 11 al 12 de Octubre del año1847.”

Abans, però, de la data anterior, el 28 de juliol de 1847, essent capità i oficial de derrota de la nau Pau Do-mènech, se signa contracte de tripulació per un viatge a l’Havana. Considerades les dues dades sembla que el temporal que sofreix la nau s’escau segurament durant el viatge d’anada a Cuba, perquè encara que se signés el re-ferit contracte en data de 28 de juliol, no vol pas dir que es fes a la mar immediatament i, per altra banda, sembla que amb els 76 dies entre 28 de juliol i el 12 d’octubre, no era temps suficient per què el bergantí cobrís el viatge d’anada a l’Havana, descarregués i carregués de nou la nau, i es trobés el dia 12 d’octubre navegant de nou vers Barcelona.

Els capitans que comandaren aquesta nau foren Joan Domènech, Pau Domènech, Joan B. Marlès i Reixach, Joan B. Ribas i Joan B. Risech. Coincideixen tots ells en l’arqueig de 206 tones i és a través d’aquests capitans llo-

retencs com coneixem una mica l’historial d’alguns del viatges de la nau.

El dia 23 de febrer de 1849, Joan B. Rissech (fill), ca-pità i encarregat de la derrota, signa contracte de tripu-lació per viatge a l’Havana. Tres dies després se signa el contracte de caució per a l’obtenció de la reial patent de navegació mitjançant una fiança de 7.500 pesos, avalada per José Constans, reial patent que es cancel·la el 19 de juny de 1850, del que es dedueix que el viatge rodó va durar entre 15 i 16 mesos.

El 30 d juny de 1850 el capità i pilot de la nau, Joan B. Ribas signa nou contracte de tripulació, entre la qual, a més del capità, es troben els noms de Joan M. Marlès, Josep Albà i Tomàs Artau, noms ben lloretencs. L’escrip-tura de caució per obtenir la reial patent de navegació se signa el 7 de juliol i es cancel·la per juliol de 1855, La fiança va ascendir a 4.000 duros, essent el fiador Vda. Mataró e hijos.

Finalment les ¾ parts de la propietat del vaixell, quan per-tanyia al capità Joan Domènech, es ven a favor de Joan B. Mar-lès, segon pilot de la matrícula de Mataró pel preu de 3.000 pesos forts. Se sap que aquesta escrip-tura de venda que el vaixell pertanyia el venedor, en virtut de venda atorgada per Joan B. Rissech en l’escrivania de ma-rina de Barcelona el 13 de juny de 1851.

Llondro La Virgen del CarmenEn aquest cas no es tracta pas d’un exvot per raó d’una

tempesta tropical, en aquest cas el vot rau en un acte d’agraïment del mariner Bartomeu Carreras de la tripula-ció d’un llondro que comandava el patró Esteve Parés.

El fet ve explicat en el mateix quadre de l’exvot on consta que, Bartomeu Carreras caigué de dalt de l’an-tena mestra contra la banda i caigué sobre la coberta de proa sense prendre mal, en lo llondro d’Esteva Pa-rés de Lloret el dia 2 de novembre de 1803.

El llondro, al qual es refereix el text, podia ser el llon-dro La Virgen del Carmen, de 75 tones, del patró Esteva Parés el qual, en data 29 d’abril de 1793, signa escriptu-ra per a la obtenció de la Reial Patent de navegació, per un període de 18 mesos par navegar per la Mediterrània i l’Oceà.

“Bergantín Serafín. Cap. Pablo Doménech corriendo el equinocio de 11 a12 de octubre del año 1847”.

33B

ut

ll

et

í

20

13

Ob

re

ria

de

Sa

nta

Cr

istin

a

El document diu que es troba sobre pals a la platja de Lloret, que la fiança es de 1.000 lliures, moneda barcelo-nesa, i que el fiador es Josep Avench i Bohiga, comerciant de Mataró.

Bergantí San Francisco de PaulaSi els fets van succeir segons es desprèn del que vol

representar l’exvot, em sembla molt que el capità Joan B. Conill no ho hagués pas pogut comptar, a no ser que els tres sants protectors, que apareixen en la imatge, no ha-guessin fet el miracle de recollir-los d’en mig de les ones i transportar-los a terra ferma.

D’alguna manera se’n degueren sortir, perquè el dia 4 d’abril de 1794, el patró de la matrícula de Lloret, i dels bergantí Sant Francisco de Paula de 150 tones, ancorat al port de Barcelona, signa escriptura de petició de Reial Patent de navegació per navegar 18 mesos per la Mediter-rània i l’Oceà.

La fiança serà de 1.500 lliures, moneda barcelonesa i els fiadors E. Guañabens

El dia 3 de novembre de 1803, tornem a trobar el ma-teix patró i el mateix vaixell en un acte de sol·licitud de Reial Patent de Navegació.

Ara se’ns diu que el vaixell té 183 tones, detall sense importància, que la nau es troba al port de Barcelona,

que la patent és per dos anys, que la fiança serà de 2.000 lliures, moneda barcelonesa i que el fiador va ser Fè-lix Yllas, decorador de Mataró.

En els tres quadres anteriors s’ob-serva que els seus autors, en tots els exvots, col·loquen unes imatges que hom pot suposar que eren els seus sants protectors, als quals impetraren la seva protecció en les circumstànci-es de perill que corregueren.

Es difícil, dels continguts dels exvots i sobretot de les imatges que els acompanyen, deduir a quins pro-tectors estaven dedicats. L’únic que goso aventurar es una opinió sobre tres imatges de l’exvot de Joan B. Co-

nill, de les quals la de mig podria tractar-se de la Verge del Carme…?

Barca de mitjana Francisca ClaraBen poca cosa podem dir d’aquest exvot si no és el que

diu l’anotació manuscrita sobre una fotografia de l’exvot, de quan va ser retornat a l’Obreria de Santa Cristina pel Museu Marítim de Barcelona, anotació escrita a mà, qual diu: “Francisca Clara, barca de mitjana o llondro, exvot de can Marol”.

Quant al manuscrit de sobre la fotografia re-ferent al tipus de vaixell, evidentment es trac-ta d’una barca de mitjana, la qual potser en un temps va ser llondro i passar a aparell de barca de mitjana o anteriorment, essent barca de mit-jana es modificaria a llondro.

34O

br

er

ia d

e S

an

ta C

ris

tin

aB

ut

ll

et

í

20

13

El Ll ibre d’Or de l ’Obreria

Pilarín Bayés

En altres pàgines d’aquest mateix butlletí ens fem ressò de la pu-blicació del conte editat amb il·lustracions de l’acreditada dibuixant Pilarín Bayés. Ella ens va acompanyar a tots els actes de la passada festa major, i ens va deixar el seu testimoni al Llibre d’Or de l’Obreria, repetint la seva idea de representar un obrer en la seva imatge més “laboral”.

35B

ut

ll

et

í

20

13

Ob

re

ria

de

Sa

nta

Cr

istin

a

ac tuacions a la f inca Període 2012-2013. Camins a la plat ja

36O

br

er

ia d

e S

an

ta C

ris

tin

aB

ut

ll

et

í

20

13

actuacions a la f inca Període 2012-2013

Substitució bigues de fusta podrides

Renovació a tres punts de la coberta amb teula antiga

Pintura de la cúpula, interior i exterior

37B

ut

ll

et

í

20

13

Ob

re

ria

de

Sa

nta

Cr

istin

a

Renovació coberta caseta de la platja. Canvi coberta fibrociment per solera i teula envellida

Pintura de la caseta del “Caro d’en Lleva”

Escollera pedra de bosc protecció del surolí

38O

br

er

ia d

e S

an

ta C

ris

tin

aB

ut

ll

et

í

20

13

Festa dels Perdons

39B

ut

ll

et

í

20

13

Ob

re

ria

de

Sa

nta

Cr

istin

a

40O

br

er

ia d

e S

an

ta C

ris

tin

aB

ut

ll

et

í

20

13

Festa Major, Processó

41B

ut

ll

et

í

20

13

Ob

re

ria

de

Sa

nta

Cr

istin

a

42O

br

er

ia d

e S

an

ta C

ris

tin

aB

ut

ll

et

í

20

13

Festa Major, Bal l de Plaça

43B

ut

ll

et

í

20

13

Ob

re

ria

de

Sa

nta

Cr

istin

a

Concerts d’est iu 2013

M ú s i c a a S a n t a C r i s t i n a

SOLIGUERALLERARQUITECTURA

972.369.308

Dip

òsit

lega

l: G

I-87

1/20

08Ve

rge

Mar

ia, 3

0 •

1743

0 S

anta

Col

oma

de F

arne

rs •

Tel

. 972

840

350

Organitza: Col·labora:

Divendres 23 d’agost 22:30 horesMÚSICA DE CAMBRA QUARTET GERHARD

Interior Ermita de Santa Cristina

Divendres 2 d’agost 22:30 horesPEP SALA Plaça del Pi

Divendres 9 d’agost 22:30 horesMONCHO “50 ANYS DE BOLEROS”Plaça del Pi

Divendres 16 d’agost 22:30 horesCONCERT LÍRIC: TSVETANA BANDALOVSKA (soprano) / VESKO STAMBOLOV (piano)Interior Ermita de Santa Cristina

Venda d’entrades anticipades: Museu del Mar i Bar El RomaníServei de Restauració a tots els concerts abans i després de cada actuació.