Salut: concepte relacionat i determinat pel moment i el context. Té un caràcter dinàmic, components objectius i subjectius, dimensió ecològica.

Context social:

- +envelliment- + exigència ciutadana- Innovacions Tics- Poca inversió

Context social:

- Societat i persones joves no presencial- SALUT 2.0- Xarxes socials i comunitats de pacients

Context sanitari :

- Crònics- Home care- Medicina especialitzada- Nous models assistencials- Manca de professionals- Interculturalitat- Fragmentació de serveis- Poca continuïtat assistencial

DETERMINANTS DE SALUT

- Media ambient- Hàbits i estils de vida- Biologia humana- Sistema sanitari

o Importància dels estils de vida són modificableso Tots els models donen importància als factors ambientals

NIVELLS ASSISTENCIALS

Salut: té una corresponsabilitat per part del pacient.

Condicionants ambientals + condicions determinants dels estils de vida SALUT

Sistema sanitari (GEN) Social Dep. Benestar Social i família

Salut Dep. De Salut

Àmbits d’atenció: comunitat, hospital i sociosanitari des d’un punt de vista de prestació de servei (què fem?)

Nivells assistencials punt de vista de com s’organitzen els recursos (com ho fem?)

CONTINUITAT ASSISTENCIAL: manera en la què un pacient experimenta les accions i es connecten els resultats com a conseqüència d’un adequat flux de la informació que reflecteixi les habilitats i la coordinació de les cures.

INTEGRACIÓ DE LA INFO: no es pot fallar amb els crònics per la despesa econòmica.

SALUT PÚBLICA I COMUNITÀRIA

- defineix factors i condicions que influeixen en la salut de la població, s’adreça a la col·lectivitat i té una repercussió sobre la qualitat de vida de la població.

OBJECTIUS:

- gestionar eficientment els recursos- implicar al ciutadà en la cura de la seva salut- desenvolupar nous models organitzatius- crear noves infraestructures- crear serveis que satisfacin les expectatives del ciutadà- serveis enfocats al ciutadà

SALUT PÚBLICA CATALUNYA

- prevenció, protecció i promoció- recerca- formació i capacitació personal- garantir accés a serveis bàsics- control sanitari de publicitat

LÍMITS:

- model AP poc flexible- separació de competències- complexitat tècnica / malalties emergents- dificultat per captar tota la població- complexitat tècnica creixent- impacte limitat de l’educació per la salut- recursos limitats

COMPETÈNCIES:

- INDEPENDENTS / PRÒPIES NANDA, NIC, NOC, PAE, responsabilitat- INTERDEPENDETS protocols- DEPENDENTS/DELEGADES tto.

MODEL ASSISTENCIAL ACTUAL MODEL ASSITENCIAL NECESSARIPacient: aguts / poca complexitat Proactiu i compromès / crònics / complexProfessional: adaptat / implicació Molt format / ús TicSistema: estructura hospitalària, activitat incrementativa

Enfocat al pacient / reducció activitat / eficiència

AP:

- 1º nivell d’atenció- Capacitat de resolució i valor afegit- Seguiment longitudinal- Articulador de tot el sistema d’atenció assistencial

A CATALUNYA:

- Comparativament molt eficient- Clínicament molt resolutiva- Assignació metge i infermera- Molta variabilitat per iniciatives dels proveïdors, condicionada pels recursos assistencials,

característiques de la població i aspectes de tradició.- Especialitats amb + demanda:

Locomotor Oftalmo Salut mental Dermato Uro

SITUACIÓ ACTUAL:

- Manca progressiva de professionals- Interculturalitat- Complexitat: pacients, morbiditat, sistema sanitari, gestió sanitària.- Fragmentació dels serveis- Poca continuïtat assistencial (intercanvi d’info, poca flexibilitat)- Amenaces pel sistema de salut: diners, el propi sistema (crònics), servei (autoritat)- Element transversal- Situació econòmica de la Generalitat

EVOLUCIÓ:

beneficència – assegurances – estat relacional

Actualitat:

- Pacients més informats i exigents- Canvis en els efectius professionals (noves especialitats, programes docents, jubilació, fluxos

migratoris)- Incorporació Tic- Preocupació finançament- Canvi patró epidemiològic (cronicitat)

Sostenibilitat:

- Finançament amb impostos directes, progressius i finalistes- Premiar l’ús de fàrmacs cost/eficients. Recerca pública. Transparència.- Potencial APs- Avaluar prestacions i tecnologia

- Professionalitzar la gestió- Analitzar els copagaments- La privatització incrementa costos i pot disminuir la qualitat assistencial.

CONDICIONANTS: ideologia, evolució, dret, avenços, eficiència, opinió popular

(Model Espanyol: model públic d’integritat)

(Model Català: model de contractes)

SISTEMA DE SALUT:

Model organitzatiu Indicadors de funcionalitat : es paga poc, centres AP i esperança de vida, natalitat, mortalitat

(es compara amb altres sistema i es veu si és més eficient mirant els indicadors.

SNS: conjunt d’estructures organitzatives (públic i privat)

- Presta servei assistencial, social i altres..- Despeses: financeres (paga deute dels interessos)- Complex- Explica qui fa què i com fa què

Característiques:

- Universal, integral- Finançament públic- Compra i provisió de serveis- Gratuïtat de les prestacions

(TOTHOM TÉ GARANTIDA LA PRESTACIÓ PERÒ NO ENTRA TOT)

Criteri segon el qual es presten els serveis a la població:

MODEL SANITARISISTEMA SANITARI

- Segons patologia- No segons renda- No segons disponibilitat de serveis

Assistència sanitària: promoció, prevenció, curació i rehabilitació Cohesió social (recolzament social): protecció psicològica, redistribució renda, protecció financera Gran empresa: punt de vista econòmic

Inconvenients:

- Llistes d’espera- Augment despesa sanitària i expectatives- Atenció inadequada i innecessària- Cures excessives- Atenció poc personalitzada- Falta de responsabilitat dels proveïdors públics i d’estímul

OBJETIUS SISTMES SANITARIS:

Promocionar i millorar l’estat de salut de la població Respondre a les expectatives de la comunitat (integral i equitatiu) Protecció financera davant la malaltia (càncer, transplantament..)

SISTEMA SANITARI ESPANYOL

- INP: sistema SS- 1978: constitució i Alma-Ata (nova organització)- 1981: Espanya transfereix sanitat a Catalunya- 1984: reforma AP- 1986: LGSS (universalització)

PRINCIPIS DE LA LLEI:

- Prioritza la promoció i prevenció- Atenció universal- Accés amb igualtat i quitat- Superar desigualts socials i territorials- Participació comunitària- Finançament i pressupostos generals

CIS: (consell interterritorial de salut) És el màxim òrgan de govern de salut de l’Estat. No és el Min. De Sanitat.

SISTEMA SANITARI CATALÀ:

- Cobertura universal- Finançament públic- Assegurament públic i únic- Provisió en xarxes d’ús públic reconegut i acreditat

(el proveïdors presten servei assistencial de propietat pública o no)

Característiques:

- Salut i social- PINSAP (pla interdepartamental de salut pública)- PIASS (pla interdepartamental d’atenció social i sanitària)- Qualitat- Implicació professional- Pacte nacional de salut- Model sanitari molt complex- Sistema de salut molt eficient

té diversitat de proveidors amb estructures diferentes oferta múltiple (mercat i competència) serveis descentralitzats i desconcentrats diversificació de la gestió participació comunitària

És un model fruit d’un procés històric, sent millor però més car, perquè té més demanda, nivell de renda i nivell d’educació sanitària. És un sistema sanitari d’alt nivell i té un cost raonable, tot i que no és assumible pel seu dèficit insostenible.

També té els seus avantatges i presenta iniciatives dels proveïdors, tenint aspectes de tradició i mantenen una relació entre proveïdors (filosofia).

PERCEPCIÓ DE RISC

És variable en el temps ja que les nostres pròpies conviccions, valors i creences en relació al medi ambient fan que s’estableixin diferents mecanicismes d’afrontament i d’acceptació del risc.

També només es perceptible en societats desenvolupades.

Rics: constructe social i no una probabilitat objectivable; no es pot quantificar ni mesurar objectivament.

Factors influents en la percepció de risc:

personalitat: realitat de la persona voluntarietat: risc acceptat per l’individu davant l’exposició voluntària experiència: situacions similars anteriors temporalitat: conseqüències immediates o a llarg termini proximitat: estatus socioeconòmic mitjans de comunicació

ORGANISMES INTERNACIONALS GOVERNAMENTALS

ONU: organització de les nacions unides. Associació de govern global que facilita la cooperació en temes com dret internacional, pau i seguretat internacional, desenvolupament econòmic i social, assumptes humanitàries i drets humans. Els seus objectius són:

- mantenir la pau i seguretat internacional- fomentar relacions d’amistat entre les nacions- ajudar les nacions a treballar unides per millorar la vida dels pobres, vèncer la fam, les malalties i

l’analfabetisme.- Fomentar el respecte dels drets i les llibertats dels altres.- Servir de centre per harmonitzar els esforços de les nacions per assolir aquests objectius comuns.

OMS: organisme responsable de la salut de la ONU. Elaboren directrius i normes sanitàries i ajuden als països a abordar les questions de salut pública. Dóna suport a les investigacions.

UNICEF: fons de les nacions unides per a la infància. Satisfa les necessitats més importants i intenta donar l’oportunitat de millors condicions per al desenvolupament del seu potencial als nens i les nenes dels països en vies de desenvolupament.

ACNUR: salvaguardar els drets i benestar dels refugiats.

FAO: agricultura i alimentació.

BM: banc mundial. Organisme especialitzat de la ONU definida com a font d’assistència financera i tècnica per als països en vies de desenvolupament, pretén reduir la pobresa facilitant crèdits a baix interès, sense interessos bancaris i suport econòmic a les nacions en desenvolupament.

FMI: àrbitre de codi de conducta financera. També ajuda als estats amb dificultats per a pagaments exteriors.

PNUMA: consciencia a la humanitat sobre els problemes mediambientals i a promoure la participació d’entitats diverses i dels governs per solucionar-los. Principal autoritat en matèria mediambiental.

OIT: treball. Convenis internacionals de treball.

ONG: grups civils que aborden problemes que el govern no abasta.

Creu Roja Internacional: principis: humanitat, imparcialitat, neutralitat, independència, voluntariat, unitat, universalitat.

CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS:

COMPOSTOS GASOSOS:

CO: gas inodor, insípid i no irritants, altament insoluble en aigual, gran afinitat amb Hb. Provoca cefalàlgies, vertigen, debilitat, nàusees, vòmits.

NO i NO2: contaminants de l’aire. El NO2 és insoluble, facilita la penetració a la paret alveolar, combinant-se amb Hb per transformar-se en nitrosamines, amb propietats cancerígenes. Es irritant i afecta als pulmons.

SO: gas incolor, hidrosoluble, d’olor sufocant, antioxidant en preparats farmacèutics com a fungicida i antiinsectes. Provoca irritació bronquial i broncoconstricció. En contacte amb humitat es torna àcid sulfúric H2SO4, principal component de pluja àcida, amb efectes corrosius.

O3: gas triatòmic, amb alt poder d’oxidació. És incolor, d’olor agradable i indissoluble, amb més efectes perniciosos per la salut. Irritació ulls i mucoses, augment de la resistència respiratòria, gola seca, disminució funció pulmonar, cefalàlgies, fatiga, incapacitat de concentració.

PARTICULES SÒLIDES:

10m: gola 2.5m: pulmons 0.1m: alvèols i sang

Es poden trobar en forma de fum, cendra, pols, pol·len, sorra, virus i bacteris. Té afinitat amb SO2, el que dificulta determinar la relació directa entre aquestes i el grau d’afectació.

ALTRES:

Amiant: (asbest) aïllant de fred, foc, aigua i so. Afecta a pulmons, gònades per via inhalatòria. Precursor neoplàsic.

Plom, mercuri, cadmi, fluorurs: elevada toxicitat i s’acumulen a l’organisme. Poden provocar hipersalivació, ennuegament, dolor abdominal, vòmits, diarrea, trastorns hepàtics, alteracions òssies, dificultats respiratòries.

POP: àtoms de carboni i hidrogen. Afinitat amb adipòcits. S’acumulen als pulmons, pàncrees, melsa, fetge i ronyons.

CANVI CLIMÀTIC:

Canvi de clima atribuïble directament i indirectament a l’activitat humana que altera la composició de l’atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat del clima observat durant períodes comparables.

Augmenta el nº de morts, accelera la propagació de malalties infeccioses, transmissibles per vectors. També afecta a la qualitat i disponibilitat de recursos hídrics, augmenta problemes gastrointestinals i provoca malnutrició.

EFECTE HIVERNACLE

Gasos que hi participen: CO2, CH3, N2O, O3, CFC, HFC.

Augment del CO2: expansió malalties infeccioses(paludisme, dengue, chagas, febre groga) per la proliferació d’insectes vestos de malalties. Altera i destrueix ecosistemes extingint espècies i perdent biodiversitat. Augment del nivell del mar. Incrementen fenòmens meteorològics extrems (pluges torrencials, sequeres, incendis, onades de calor). Acidificació dels oceans.

DISMINUCIÓ CAPA D’OZÓ

És produïda per l’acció dels CFC que en arribar a l’estratosfera, es descomponen pels raigs UV i alliberen clor i bromur que per catàlisi destrueixen l’ozó. L’afebliment de la capa produeix càncer de pell, cataractes i inhibició del sistema immunitari.

PLUJA ÀCIDA:

Precipitació aquosa d’àcid sulfúric i nítric amb el vapor d’aigua atmosfèric. És àcida si el pH és inferior a 5,6. És un problema global.

INVASIÓ TÈRMICA:

Superposició d’una capa d’aire calent a una altres de fred. Sol produir-se a l’hivern provocant el refredament de capes més pròximes a la superfície terrestre en contrast amb les superiors a l’atmosfera. Poden atrapar núvols, humitat, contaminació i pol·len dificultant la circulació vertical dels contaminants i la dispersió, especialment en zona urbana, provocant boira fotoquímica o smog per presència en les capes baixes de l’atmosfera d’agents fotoquímics reactius, juntament amb partícules i aerosols. Provoca tos, irritació nas i gola, alteracions visuals, broncoconstricció, asma, incapacitat de concentració i augmenta la mortalitat en persones cròniques.

SÍNDROME EDIFICI MALALT

Conjunt de signes i símptomes diversos i inespecífics que presenten els individus exposats i que disminueixen o desapareixen amb el transcurs del temps (6m) en els temporals i anys en els permanents derivats de l’exposició /permanència. Les característiques són:

ventilació amb circuit tancat Hermètics i ambients tèrmics constants Construccions deficients Materials inadequats Concentració de persones en espais reduïts Ús indiscriminat de productes de neteja, biocides

Els símptomes són més freqüents a la tarda i els més característics són:

Ulls: conjuntivitis, sequedat, irritació amb envermelliment, llagrimeig, pruïja. Respi: sequedat nas i gola, esternuts, tos, afonia, rinitis, congestió nasal i mal de coll.

Pulmons: dificultat respiratòria, crisis asmàtica, sensació d’ofec, sibilàncies, tos seca i bronquitis. Pell: sequedat pell i mucoses, eritema cutani i pruïja general, èczemes. Digestiu: nàusees Altres: alteracions del gust i olfacte, mareig, labilitat emocional, dificultat de concentració, fatiga

mental, somnolència i ansietat.

Malalties per causes biològiques:

Legionel·losi Febre pontiac Febre fenc TBC Grip, refredatàcars

Malalties per agents químics:

Asma Rinitis al·lèrgica Cloracne Carcinogènics: radó, formaldehid, dissolvents i pintures, biocides i fum de tabac. Alteracions cardiorespiratòries: CO, CO2, SO i NO Malalties per plom: prohibit al 1978

Malalties per agents físics:

Soroll: hipoacúsia, disminució atenció i estrés Llum intensa: fotofòbia i alteracions visuals Tº i humitat: deshidratació, lipotímies, disconfort. Electricitat estàtica: lipoatròfia semicircular (pèrdua de tx gras sc d’una zona semicircular de la part

anterior de la cama, braç, maluc i abdomen.

AIGUA I SALUT

L’aigua com a molècula química està formada per dues molècules d’hidrogen (amb càrrega positiva) i una molècula d’oxigen (amb càrrega negativa). També, és un element imprescindible per a les reaccions químiques necessàries per a la vida ja que facilita la presència d’un medi aquós.

Propietats singulars de l’aigua:

La POLARITAT de l’aigua es deu a la presència de càrregues positives de l’ H i càrregues negatives de l’ O. No només es formen ponts d’hidrogen amb altres molècules d’aigua, sinó que també es poden formar amb altes molècules formant així compostos. Degut a la formació d’aquests ponts d’hidrogen, aquests permeten:

a) Estabilitzar la temperatura del medi intern de la cèl·lula que correspon a la calor específica Ǫ (calor necessària per augmentar 1oC i 1g de matèria).

b) Augmentar el calor de vaporització. c) Donar cohesió interna a l’aigua. d) Fer del planeta Terra més habitable.

ELEVAT PUNT D’EBULLICIÓ (100oC) PUNT DE CONGELACIÓ BAIX (0oC). Així que podem trobar l’aigua en estat líquid entre 0-100oC.

La TENSIÓ SUPERFICIAL és l’atracció de les molècules de la superfície de l’aigua, en estat líquid, per les molècules interiors i possibilita que organismes petits visquin sobre la superfície. Aquesta característica es

pot veure afectada per a la presència de substàncies químiques tensioactives. És a dir, l’aigua interacciona amb les molècules de l’entorn.

En un fluid cada molècula interacciona amb les que l’envolten. El radi d’acció de les forces moleculars és relativament petit, avarca a les molècules veïnes més properes. Forces d’interacció sobre una molècula que es troba a:A) L’interior del líquid: una molècula (en vermell) a l’interior d’un líquid en equilibri, allunyada de la superfície lliure tal com la A. Per simetria, la resultant de totes les forces atractives procedents de les molècules (blau) serà nul·la.B) A les proximitats de la superfície: si la molècula es troba en B, per existir en valor mig menys molècules a dalt que a baix, la molècula en qüestió estarà sotmesa a una força resultant dirigida cap a l’interior del líquid.c) Si la molècula es troba en superfície la resultant de les forces d’interacció és major que en el cas B.

La CAPIL·LARITAT és la capacitat de l’aigua d’ascendir a través d’un tub capil·lar en contra de les lleis de la gravetat. Exemple: la possibilitat de l’aigua d’arribar a les copes dels arbres.

La VISCOSITAT d’un fluid representa la resistència que presenta aquest a fluir. L’aigua és poc viscosa i això, en els sistemes biològics, permet el transport. Exemple: transport de la sang, limfa.

A més, l’aigua és un excel·lent dissolvent. Recordem: el solut és la substància que es troba en menor concentració i el solvent és la substància en major concentració dins una dissolució.

Característiques organolèptiques de l’aigua:

Color i terbolesa Olor Gust Tacte

Característiques fisicoquímiques de l’aigua:

CONDUCTIVITAT MINERALITZACIÓ: la presència d’ions de Ca2+ i de Mg2+ determina la duresa

de les aigües. L’oligoelement més predominant és el CaCO3. En funció de la concentració d’aquest compost podem tenir:

a) Aigües dures: tenen una concentració elevada de CaCO3, tenen efecte protector davant malalties cardiovasculars.

b) Aigües toves: són aquelles en què la concentració de CaCO3 és inferior.

Cal tenir present que una aigua amb excés de CaCO3 augmenta la probabilitat de desenvolupar càlculs al ronyó, mentre que si una aigua és deficitària en CaCO3 provoca l’aparició de cardiopaties perquè cal un mínim de carbonat de calci.

La [CaCO3] òptima es troba entre 61 -120 mg/L.

OXIGEN: es considera que el contingut d’oxigen dissolt (OD) en l’aigua ha de ser superior al 75% de saturació, percentatge que disminueix amb l’ increment de la temperatura. Generalment, un nivell més alt d’oxigen dissolt indica aigua de millor qualitat. Si els nivells d’ OD són massa baixos, alguns peixos i altres microorganismes no podran sobreviure.Per determinar la demanda d’oxigen s’usen dos paràmetres: la demanda biològica d’O2 (DBO5) i la demanda química d’O2 (DQO). La DBO5 mesura la quantitat de matèria susceptible de ser degrada per microorganismes als 5 dies, és a dir, mesura l’oxigen consumit pels bacteris mentre oxiden la matèria orgànica en condicions aeròbies en cinc dies. Mesura el grau de contaminació orgànica. La DQO mesura la quantitat de matèria susceptible de ser degradada per processos de tipus químic. No s’especifica el temps. S’utilitza per mesurar el grau de contaminació.

pH: ens indica l’acidesa o alcalinitat de l’aigua. Una aigua amb pH baix (àcid) indica que aquesta està contaminada tant químicament com biològicament.

TEMPERATURA : depèn de l’època i del origen

L’aigua és important pel cos humà perquè:

a) Actua com a lubrificant dins de l’organisme. b) L’aigua regula la temperatura. c) A través de l’orina i de la suor elimina les toxines. d) Proporciona el transport de nutrients i oxigen.

Característiques microbiològiques:

Els contaminants de l’aigua poden ser:

1. Microorganismes patògens, aquests són indicadors de la contaminació biològica de les aigües. Els principals microorganismes patògens i infecciosos són de tipus coliformes provinents de la defecació humana i animal. Bacteris patògens: E. coli i E. coli 0157:H7 una subespècie (una altra soca). Aquesta és la que va originar la

contaminació dels cogombres. La OMS recomana que per a què una aigua sigui apte pel consum ha de contenir 0ufc/100mL d’aigua (ufc: unitats formadores de colònies).

Virus patògens: enterovirus, adenovirus, reovirus, Hep.A. Paràsits transmissors de malalties:

o Helmints (cucs)o Amebes (protozoo) disenteria o Anisakis (paràsits) consum de peix cru

2. Rebutjos orgànics, amb aquests disminueix la concentració d’oxigen present i això fa que la supervivència dels animals i plantes sigui baixa.

3. Substàncies químiques inorgàniques. 4. Unes aigües amb excés de nitrats i fosfats fan que augmenti la producció d’algues, les quals consumeixen l’oxigen

disponible donant lloc a les aigües mortes, dificultant la supervivència de plantes i peixos. 5. Compostos orgànics (petroli, gasolina); molècules molt complexes difícils de degradar per via química i per

microorganismes.6. Sediments i materials suspesos. 7. Substàncies radioactives provinents de la indústria química, perjudicials a llarg termini perquè s’acumulen. 8. La contaminació tèrmica fa referència a l’aigua que s’escalfa tant pel canvi climàtic com a conseqüència de les

indústries, dificultant la supervivència dels éssers vius perquè disminueix la concentració d’oxigen disponible.

Oligoelements i micronutrients presents a l’aigua: liti, crom, fluor, iode, silici, calci, magnesi.

La Disenteria Amebiana és un tipus de diarrea greu causada pel paràsit Entamoeba histolytica. Es pot desenvolupar ja sigui a través de la ingesta d’aliments contaminats, per la ingesta d’aigua contaminada o pel contacte directe persona a persona. Com a simptomatologia ocasiona: vòmits, diarrees, pèrdua de pes, dolor abdominal i febre. En general, la disenteria pot ser provocada per bacteris, protozous, paràsits i Shigel·la.

La Còlera es transmet de forma fecal –oral i es causada per Vibrio cholerae, causa vòmits i diarrea. Ocasionalment pot provocar IR.

La Febre Tifoidea també és de transmissió fecal –oral, és causada per Salmonella typhi i provoca diarrea i erupció cutània.

Una aigua poc contaminada amb un sistema immunitari sa possiblement no s’acabarà desenvolupant la malaltia.

Vector: indica com a partir d’una matèria es transmet un microorganisme perjudicial per a la salut.

L’aigua, el sanejament i la higiene inclouen: Medi Serveis Canvis de comportament com la introducció del rentat de mans Medi natural i ecosistemes

És important saber diferenciar entre aigua potable i aigua contaminada:

L’aigua potable és aquella aigua apte per al consum humà, pel consum i sanitat animal, per a la indústria alimentària (preparació i elaboració d’aliments la qual compleix els mínims requisits de potabilitat segons la normativa comunitària i estatal) i apte, també, pel reg.

Quan l’aigua no és potable cal diferenciar entre aigua contaminada que és aquella que conté substàncies alienes a la seva composició natural i per tant poden comportar un risc potencial per a la població. Aquesta aigua no es pot beure, ni es pot emprar en animals ni tampoc utilitzar per al reg o indústria alimentària. NO s’utilitza per res!

En canvi, l’aigua no potable però no contaminada sí que es pot utilitzar per al reg i per a la indústria alimentària (no en animals i humans). Generalment s’utilitza per a activitats d’oci.

RESIDUS SANITARIS

1990 1ª NORMATIVA DE GESTIÓ Cantàbria 1991 Europa 1992 Catalunya Decret 300/92 i llei 15/2003

CLASSIFICACIÓ:

Inespecífics eliminació bosses plàstic Indicatiu GII Tipus I: residus assimilables a municipals: menjar, diaris, flors. Tipus II: residus sanitaris no específics: material de cures, guixos, robes i material d’un sol ús,

secrecions i excrecions, roba tacada amb sang. Específics o de risc

Tipus III: requereixen mesures per la manipulació, recollida, emmagatzematge, transport tractament i disposició del rebuig: material tallant/punxant, cultius, vacunes, restes anatòmiques petites, animals experiments, sang i hemoderivats, residus en contacte amb agents infecciosos. S’eliminen en recipients rígids i impermeables Indicatiu residu de risc.

Tipus IV: citotòxics, reuqreixen control en manipulació, recollida, emmagatzematge i tractament des del punt de vista higiènic i mediambientals: citotòxics, residus químics, medicació caducada, olis minerals o sintètics, residus radioactius i de laboratori radiològic, restes anatòmiques grans. Contenidors polietilè hermètics, indicatiu material contaminat químicament.

VECTORS

Agent físic /biològic que porta un microorganisme patogen a un individu sa.

TRANSMISSIÓ:

- Mecànica: vector porta patogen d’un hoste a un altre (mosca)- Biològica: el vector fa d’hoste intermediari abans que arribi a l’hoste definitiu

CONTROL DE VECTORS:

Ús de biocides: herbicides, fungicides, insecticides

Riscos per lús de biocides: incorporació cadena tròfica, contaminació aire/aigua, efectes irritants i al·lèrgics, alteració equilibri biològic.

FONTS DE CONTAGI:

Per mosquits: dengue, filariosi, febre groga, malària, virus del Nil, virus de la Toscana. Per mosques: tripanosomiasi, oncocercosi, leishmaniosi. Per polls i xinxes: chagas, Per puces: peste Per àcars: picor Per paparres: irritació proriginosa, malaltia de Lyme(Borrelia). Per rates: tifus, peste, i ràbia.

Inoculació directa: rabia, tularèmia, sudoku Inoculació indirecta: hantavirus leptospirosi, salmonel·losi, tifus murí Reservori artròpodes: peste bubònica, rickettsiosi Infecció altres animals (gats): toxoplasmosi

RADIACIONS IONITZANT I NO IONITZANTS

Radiació: emissió i/o propagació d’energia sense necessitat de suport material. Raig: direcció que avança l’energia que es propaga en una ona lluminosa, i per extensió, en qualsevol

ona electromagnètica. Radio protecció: és medi ambient, risc laboral (protecció laboral), i informació al pacient. Radiació ionitzant: tenen més poder de provocar efectes biològics i per tant més riscos.

FONTS DE RADIACIÓ:

Naturals: còsmiques, terrestres (internes : aigua i aliments / externes:pell) Artificials: exposició mèdica (TC, RX mamografia, gammagrafies, PET RVI), cicle combustible nuclear,

assajos i conflictes bèl·lics, mineria.

MESURA:

Exposició: quantifica la intensitat de la radiació. Dosi absorbida: quantitat de radiació rebuda per kg de pes. Dosi equivalent: mesura del dany que una radiació pot provocar en un material biològic. Dosi efectiva: suma de dosis equivalents en el diferents òrgans que representa el risc que té un òrgan

específic en relació al risc de tot el cos. (tx tou)

EFECTES BIOLÒGICS:

- Radiodermitis- Eritemes- Cataractes

Els raigs X i gamma tenen poder de penetració alt i presenten baixa letalitat. Les Alfa presenten més letalitat perquè tenen més pes molecular.

MECANISMES D’ACTUACIÓ DE LES RADIACIONS:

- Actuen aleatòriament - No son selectives- Son inespecífiques

Efectes somàtics: depèn de la dosi de radiació.

Efectes genètics: es manifesten en la descendència i no en els individus.

Segons el temps: Curt termini: radiació <6m: vòmits , nàusees, diarrees, eritema Llarg termini: latència >6m: radiodermitis crònica, mutació genètica, neoplàsies.

Segons la dosi rebuda: Efectes estocàstics/probabilístics: aparició aleatòria i independent de la dosi llindar. Efectes no estocàstics o deterministes: depèn de la dosi llindar.

Cel. Radiosensibles: limfòcits, cel.hematopoètiques, epiteli intestinal, espermatogènesi, fol·licles ovàrics

Cel.radioresistents: neurones, musculars, tx conjuntiu, cartilaginós Pell: eritema, alopècia, descamació, ulceració i necrosi, depilació. Medul·la òssia: eritroblasts anèmies i coagulopaties. Testicles: esterilitat Ovaris: esterilitat Budell prim, cristal·lí i tiroides.

Dosi personal professionalment exposat: 100mSv en 5a / 20 mSv 1a

Avaluar causa efecte segons risc/benefici.

RADIACIONS NO IONITZANTS

Ultraviolades: de la llum fins a RX. Poden ser: UVA, UVB, UVC. Incideixen en les molècules orgàniques i s’usen en processos d’esterilització. Pot provenir del sol, làmpades de vapor de mercuri, làmpades de fototeràpia, de llum negra (UVA)fotocopiadores. Els efectes poden ser des de cosmètics fins a causar melanomes.

Infrarojos: de la llum visible fins al microones.

Microones: d’infrarojos a radiofreqüència. Làser: de llum ultraviolada a infraroja. Tècniques terapèutiques i quirúrgiques. Camps electromagnètics: relacionat amb telèfons mòbils, antenes, monitors, alarmes, satèl·lit.