NUMERO 25. 13 DE FEBRER DE 1998

Un invent per a somiarUn nou mètode experimen-tal per a descompondre l’ai-gua. Aquest descobrimentcientífic protagonitzat perdos professors de laUniversitat de València per-met somiar sobre una alter-nativa energètica barata isense contaminació.Antonio Cervilla i ElisaLlopis, especialistes enQuímica Inorgànica, són elsautors de l’invent, efectuat al’Institut de Ciència delsMaterials i presentat fa unsdies als mitjans de comuni-cació. Una reacció del metallmolibdé permet descompon-

dre catalíticament l’aigua ialliberar hidrogen. Aquestgas està considerat pelsexperts com l’alternativaenergètica més seriosadavant del petroli.La notícia s’ha difós àmplia-ment en els darrers dies. Elsmitjans de comunicació detota Espanya s’han fet ressòdel descobriment, mentre laUniversitat de València hainiciat els tràmits per apatentar-lo.També instituts, laboratoris ialtres universitats s’han inte-ressat per aquest nou mètodequímic.

Els professors Cervilla iLlopis porten més de vintanys analitzant els efectesdel molibdé com a catalitza-dor. Des de fa un any,aquests científics centrarenels seus treballs en elmolibdé com a elementdecisiu en l’obtenció d’hi-drogen a un cost econòmicinsignificant. Segons aquestsinvestigadors, l’energiaambiental del laboratori (lallum i la calor) són suficientsper a produir la reacció quí-mica que allibera l’hidrogeni l’oxigen de l’aigua. Pàgs. 2i 3

Dos científics de la Universitat troben un nou mètode per a descompondre l’aigua

Tant la Carta de Drets iDeures dels Estudiants dela Universitat com unanormativa específica reco-neixen el dret dels estu-diants a recórrer la notad’un examen en contra del’opinió del professor queha fet la qualificació.No obstant això, la majo-ria dels estudiants no fanús d’aquest dret per por a

les conseqüències, perquèel desconeixen o perquèdesconfien del procedi-ment. El procés és lentperò sempre hi ha una fi.Per això els universitarishaurien de conéixeraquesta alternativa a ladecepció de quedar-se ambuna puntuació que consi-deren injusta.Pàg. 7

El dret aimpugnar exàmens

2 Notícia científica de la UniversitatNOU DISE 225513 FEBRER 98

LEVANTELa presentació al públic d’un noumètode per a obtenir hidrogen apartir de l’aigua, que ahir van ferdos investigadors de l’Institut deCiència dels Materials de laUniversitat de València, està cri-dada a revolucionar una àrea delconeixement científic i, en cas queles previsions tecnològiques siguencorrectes, una part important de laproducció i del consum d’energia,amb totes les seues conseqüències.Molt en la línia amb la imatge quetenim de la bona ciència, el desco-briment dels investigadors AntonioCervilla i Elisa Llopis és d’una gransenzillesa, no implica quasi difi-cultats per al seu aprofitament agran escala i, sobretot, és d’una grannetedat mediambiental.

7-2-98

LAS PROVINCIASEls professors Cervilla i Llopis dela Facultat de Químiques, han acon-seguit descompondre l’aigua, a tem-peratura ambient, de manera sen-zilla i barata i produir hidrogen.Si això és així, és la revolució totali absoluta. Una cosa que pot can-viar-nos la vida per complet. Anosaltres i a la resta de la humani-tat.S’acabarien així les guerres delpetroli, la contaminació, l’energiacara...La indústria de l’automòbil can-viaria de cap a peus.Ningú no dependria ja de ningú pera produir energia neta i barata.

María Consuelo Reyna. 7-2-98

EL PAIS(...) la fórmula d’aquest compost ésel secret millor guardat. Després dedepositar en una notaria tots els estu-dis sobre el particular i d’iniciar elstràmits per a registrar-lo i patentar-lo, la Universitat de València va deci-dir presentar el descobriment en unaconferència de premsa amb el fi d’e-vitar-ne qualsevol apropiació.Aquesta manera tan poc habituald’actuar, sense la presentació prèviaa la comunitat científica de la tro-balla, respon al fet que les investi-gacions s’han realitzat als laborato-ris universitaris, “on terceres perso-nes podien tenir accés a informa-ció”, ha manifestat un vicerector.

7-2-98

EL PERIODICO DE CATALUNYALa Universitat de València va pre-sentar ahir el que pot ser una autèn-tica revolució en el terreny de l’ob-tenció de combustibles. La troba-lla rau, segons els seus descobri-dors, en el fet d’haver aconseguitla producció d’hidrogen amb unprocés barat i net a partir de la des-composició de l’aigua.

7-2-98

ELMUNDO

Davant de l’allau de preguntes quefregaven l’absurd, Cervilla arribàfins i tot a assegurar que amb miglitre d’aigua “es pot arribar fins aBilbao”. Alguns ho van prendre alpeu de la lletra i ho transformarenen titulars. Mentre, la seua com-panya en les tasques investigado-res, Elisa Llopis, mirava amb unsomriure incrèdul.

7-2-98

AVUILes aplicacions del descobrimentde l’equip científic de la Universitatde València poden arribar a influiren cada faceta de la vida econòmicai quotidiana d’un país. “Les possi-bilitats són innombrables si un esdedica a somniar”, va comentar eldirector de la investigació, AntonioCervilla.

7-2-98

LAVANGUARDIAUtilitzar l’hidrogen com a com-bustible no és ciència ficció: en l’ac-tualitat s’empra ja com a font d’ner-gia per a coets. Posar-lo a l’abastdels ciutadans de peu tindria diver-sos avantatges: atés que l’hidrogenés un dels elements que formen l’ai-gua, seria una font d’energia ines-gotable, i per tant no provocaria cri-sis econòmiques com ara la delpetroli, i a més seria una energia nocontaminant.

7-2-98

ABCEls científics Antonio Cervilla i IsaLlopis, del Departament de QuímicaInorgànica de la Universitat deValència, presentaren ahir un sis-tema que permet aconseguir hidro-gen bo i separant-lo de l’oxigen del’aigua, amb ajuda d’un simple cata-litzador compost de molibdé. Elsprofessors Cervilla i Llopis qualifi-caren la seua troballa com a “des-cobriment revolucionari” i és resul-tat de llargues investigacions quepotser oferiran energia barata i netaa partir de l’hidrogen.

7-2-98

CINCO DIASL’invent dels investigadors de laUniversitat de València és tan sen-zill com transcendental: a travésd’un catalitzador la matèria basedel qual és el molibdé, un metallque es troba en diverses parts delmón, es pot descompondre l’aiguaen els seus dos elements, oxigen ihidrogen, i obtenir aquest darrer enquantitats ingents per al seu úsindustrial a un preu altament com-petitiu i de manera neta i no conta-minant. La fabricació d’hidrogenavui en dia és un procés costosís-sim i complex.L’hidrogen, segons els investiga-dors, és l’únic element capaç desubstituir i superar tècnicament elshidrocarburs com a font d’energiai arribar a ser tan competitiu o mésque l’energia nuclear. Fins a horesd’ara, l’hidrogen com a energianomés s’ha utilitzat en activitatssingulars d’alt cost i ha servit coma combustible per a les llançadoresdels coets espacials. En la indústriaconvencional és emprat per a l’ob-tenció d’amoníac, que al seu torns’empra en la fabricació de fertilit-zants, i en múltiples productes quí-mics.

9-2-98

LEVANTENomés vull contribuir a conjurarels riscos de l’esperança, un com-bustible s’inflama –i s’escalfa– mésràpidament i fugaçment que elmateix hidrogen, i se’n va i no enqueda res. Pot ser que algun dia,això sí, hi haja molts motors ahidrogen i això que haurà guanyatel nostre medi ambient.

Emili Piera. 12-2-98

Recull de Premsa

La bona química

La Universitat, en portadaMés de quaranta perio-distes assistiren diven-dres passat a la con-ferència de premsa ones va presentar el revo-lucionari descobrimentcientífic dels professorsAntonio Cervilla i ElisaLlopis. La notícia vatenir després un ampliressò en els mitjans detota Espanya.

REDACCIOUna breu nota de premsa difosaa primeres hores del matí del pas-sat divendres, 6 de febrer, con-vocava els periodistes. La notaassenyalava: “Urgent. La Uni -versitat de València presenta undescobriment que permet obtenirenergia de l’aigua amb un procésbarat i sense contaminants”.Sis cadenes de televisió, totes

les emissores de ràdio de la ciu-tat de València, la premsa escritalocal, les agències informatives iels corresponsals dels principalsmitjans de comunicació deMadrid i Barcelona assistiren ala conferència de premsa. Unperiodista televisiu va explicaraixí l’èxit de la convocatòria: “Niquan Romàrio se’n va anar unanit de festa van ajuntar-se tantsmitjans de comunicació”.En acabat de la conferència, les

emissores començaren a difon-dre els resultats de la investiga-ció i les paraules del professorAntonio Cervilla. L’àmplia reper-cussió de la notícia tampoc no vadeixar indiferents altres univer-sitats, laboratoris privats i inves-tigadors independents, que s’haninteressat en els darrers dies pelsresultats de l’invent. També s’hanpublicat les opinions de personesescèptiques amb aquest desco-briment. Aquestes personesdemanen conéixer com abansmillor els resultats del treball rea-litzat a l’Institut de Ciència delsMaterials de la Universitat deValència. Els professors Cervillai Llopis ja han explicat que neces-siten la patent del seu inventabans de poder-lo fer públic.Altres organismes, com ara

l’Institut Nacional de TècniquesAeroespacials (INTA), han rea-litzat una oferta per a col·laboraren el desenvolupament de lainvestigació.En l’actualitat, universitats i

laboratoris privats de tot el móninvestiguen l’obtenció d’hidro-gen perquè aquest gas està con-siderat l’alternativa energèticamés clara. Les principals empre-ses automobilístiques han pre-sentat en els últims anys prototi-pus de models preparats per afuncionar amb hidrogen. Aquestsmodels no estan en el mercatencara perquè, fins ara, l’obten-ció d’hidrogen resulta cara.

REDACCIOAntonio Cervilla té cin-quanta anys, és valenciàd’origen canari, està casat ité dos fills. Cervilla és pro-fessor titular delDepartament de QuímicaInorgànica de la Universitatde València. Al llarg de laseua vida professional hapublicat més de cinquantaarticles en revistes científi-ques internacionals. Ha estatdirector d’investigació dequatre projectes de la CICIT(Comissió Inter ministerialde Ciència i Tecnologia).Antonio Cervilla ha dirigitcinc tesis doctorals i ha tre-ballat durant un any a laUniversitat de Virgínia(EUA), becat per laGeneralitat. També ha passatsis mesos a l’Institut MaxPlanck d’Alemanya becatper aquesta institució.Antonio Cervilla és un espe-cialista que ha dedicat totala seua vida com a investi-gador a l’estudi dels com-postos de coordinació delmetall molibdé.Per la seua banda, ElisaLlopis té quaranta-dos anys.Nascuda a la localitat valen-ciana de Cullera, està casadai té quatre fills. Llopis éstambé professora titular delDepar tament de QuímicaInor gànica de la Facultat deQuímica de la Universitat deValència.Tota la tasca acadèmica iinvestigadora de la profes-sora Elisa Llopis, començantper la seua tesi doctoral i lesseues investigacions poste-riors, ha estat dedicada aixímateix a l’estudi dels com-postos de coordinació delmolibdé. Elisa Llopis treba-lla com a membre de l’equipd’investigació a càrrec delprofessor Antonio Cervilla.

REDACCIODos científics de la Universitatde València, Antonio Cervilla iElisa Llopis, han presentat públi-cament un nou mètode experi-mental que permet descompon-dre l’aigua d’una manera senzi-lla i barata. Aquests investiga-dors, membres de l’Institut deCiència dels Materials de laUniversitat de València, que diri-geix Daniel Beltrán, han afirmatque l’invent aconsegueix obtenirhidrogen per a generar una ener-gia no contaminant.Cervilla i Llopis han experi-

mentat amb una diversitat decatalitzadors que contenenmolibdé, un metall de transició.Fins ara, la descomposició del’aigua era possible, però l’esforçenergètic per aconseguir-ho con-vertia el procediment en exces-sivament car. El procedimentdescobert a la Universitat deValència, encara que no està aca-bat d’optimitzar, es caracteritzaprecisament perquè el seu costeconòmic és ínfim. La causa rauen el fet que la descomposició esrealitza en condicions ambien-tals (sense requerir més que lacalor o la llum de l’ambient delmateix laboratori). L’hidrogenobtingut pot emmagatzemar-sefàcilment, i les seues aplicacionspràctiques són immediates. Tan -mateix, la construcció de plantesde generació d’aquesta energiarequerirà encara molt de treballper a passar del laboratori a l’es-cala industrial. En partir-se del’aigua com a element fonamen-tal, aquestes plantes poden cons-truir-se en qualsevol lloc del pla-neta, i no sols, com fins ara, allàon es troben jaciments d’ele-ments energètics.Els descobridors han explicat:

“Durant els darrers mesos heminvestigat les reaccions d’unscompostos de molibdé, i a travésdels resultats de l’estudi de re -activitat deduírem la possibilitatde dissenyar una nova reacciócombinada que possibilita la des-composició de l’aigua en hidro-gen i oxigen”.Els resultats obtinguts fins al

moment indiquen que s’ha tin-gut èxit i que efectivament éspossible aquest procés. “El pro-cés funciona catalíticament. Elcatalitzador és un compost demolibdé en dissolució que, encontacte amb l’aigua, produeix,

en un reactor de vidre transpa-rent i a temperatura ambient, uncorrent de gas en el qual s’hanidentificat oxigen i hidrogen”.La importància potencial del

descobriment s’assenta en l’e-norme interés que posseeix la uti-lització de l’hidrogen com a fontd’energia neta a través de pro-cessos de combustió controlada.Elisa Llopis i Antonio Cervilla

porten més de vint anys treba-llant en els compostos demolibdé com a catalitzador. Desde fa un any, van centrar els seustreballs en l’experimentació, elsresultats de la qual s’han pre-

sentat ara davant dels mitjans decomunicació.Des de la presentació del seu

descobriment, el passat diven-dres, Cervilla i Llopis han con-tinuat treballant intensament peracabar d’arredonir l’invent decara a aconseguir-ne prompte lapatent. De moment, tota la docu-mentació del laboratori ha estatpresentada en una notaria i s’haniniciat els tràmits burocràtics peraconseguir la propietat intel·lec-tual d’aquest important desco-briment realitzat en el si de laUniversitat.

Descompondre l’aiguagràcies almolibdé

Important descobriment científic dels professors Antonio Cervilla i Elisa Llopis

3NOU DISE 225513 FEBRER 98

AAnnttoonniioo CCeerrvvii llllaa ii EEll iissaa LLllooppiiss,, dduurraanntt llaa ccoonnffeerrèènncciiaa ddee pprreemmssaa ffeettaa aa llaa UUnniivveerrssiittaatt ppeerr aa ddoonnaarr aa ccoonnééiixxeerr eell sseeuu iinnvveenntt..

Més de vint anysanalitzantun metall

Programes d’actuació en favor dels emigrants espanyols

Les convoca: Ministeri de Treball id’Afers Socials. Dirigides a: Elsemigrants espanyols residents al’estranger, com a mínim un any; elcònjuge i els fills dels emigrantsque convisquen amb ells a l’estran-ger i tinguen la nacionalitat espan-yola. Objectiu:Ajudes per a la rea-lització d’estudis universitaris deprimer i de segon cicle, i per estudisde tercer cicle i de postgrau.Dotació: Estan dotades amb500.000 pessetes per als estudis deprimer i de segon cicle, i amb700.000 pessetes per als estudis detercer cicle i de postgrau. Duració:La duració màxima és de dos anys.Termini de sol·licitud: Fins al 15de maig del 1998. Més informació:Als consolats o seccions consularsde les ambaixades.

Ajudes per al desenvolupament de projectes concrets en l’àmbit migratori

Les convoca:Ministeri de Treball id’Afers Socials. Dirigides a:Entitats espanyoles o estrangereslegalment reconegudes o per ainvestigadors en favor dels emi-grants, retornats i familiars delsdos. Objecte: Ajudes per a subven-cionar la realització d’estudis d’in-vestigació, activitats concretes decaràcter informatiu, social, assisten-cial, cultural o educatiu. Dotació:La subvenció serà variable, segonsel contingut i les característiques deles accions a desenvolupar. Més in -formació: En el BOE del 29 degener del 1998.

Beques per a la realització de pràctiques de comerç

Les convoca: Institut Espanyol deComerç Exterior. Dirigides a:Titulats universitaris superiors quehagen nascut després de l’1 dejuliol del 1968, amb domini d’unidioma a elegir entre anglés,francés o alemany i coneixementsde comerç exterior. Duració: 12mesos prorrogables amb 6 mesosmés. Dotació: Entre 2.500.000 i7.500.000 pessetes segonsdestinació. Termini de sol·licitud:Fins al 28 de febrer. Mésinformació: En qualsevol de lesoficines del DISE ubicades en elsdiversos campus.

IV Premi d’Investigació Psicològica ‘General González del Pino’

El convoca: Ministeri de Defensa.Dirigit a: Persones físiques espan-yoles o estrangeres, a títol indivi-dual o integrades en equips de tre-ball que hagen realitzat treballs

d’investigació que es referisquen ala psicologia militar. Termini desol·licitud: 1 de setembre del 1998.Més in formació: En el BOE del 2de febrer del 1998.

Beques per a l’elaboració de manuals universitaris

Les convoca: El Servei deNormalització Lingüística de laUniversitat de València. Dirigidesa: Professors en actiu de laUniversitat de València. Tindranprioritat els grups de treball en elsquals participen professors d’altresuniversitats de l’àmbit lingüístic.Dotació: 400.000 pessetes. Un30% en el moment de la concessiói el 70% restant en el lliuramentdefinitiu del manual objecte delprojecte. Termini de sol·licitud:Els aspirants hauran de presentarabans del 25 d’abril el projecte derealització del manual. Duració:Un any des del moment de laconcessió que es farà pública abansdel 31 de maig. Es podrà concediruna pròrroga de sis mesos si sesol·licita al rector justificadament.Més informació: Al Servei deNormalització Lingüística de laUniversitat de València. C/ArtsGràfiques, 13. Telèfon: 386 48 34.

Beques per a la gestió de lainformació gràfica i documental

Les convoca: La Universitat deValència i l’Associació per a laPromoció del Disseny Ceràmic.Dirigides a: Llicenciats o diplo-mats en Humanitats, especialitatspreferents en Història de l’Art iDocumentació. Objectiu:Adquiriruna formació pràctica que completeels coneixements teòrics per alsestudiants i postgraus de laUniversitat de València. Els becarispodran conéixer les necessitatsd’un centre de documentació orien-tat a l’empresa a més del funciona-ment d’una base documental i grà-fica en la plataforma PC. Tutoria:Per la directora d’ALICER i peldirector del diplomad’Organització, Accés iRecuperació d’InformacióElectrònica en Biblioteconomia iDocumentació de la Universitat deValència o persones en qui dele-guen. Dotació: 700.000 pessetes.Data de realització: Del 9 de marçal 8 de febrer. Duració: Un total dedeu mesos en horari habituald’ALICER. Termini de sol·licitud:Fins a les 12 hores del 20 de febrer.Més in formació:A l’Associacióper a la Promoció del DissenyCeràmic, ALICER. Dpt. deFormació: Avinguda del Mar, 42.12003. Castelló. I a la FundacióUniversitat-Empresa, ADEIT. Dpt.de Pràctiques Formatives: Plaça delPatriarca, 4.

4 Cites

BEQUESMètodes Estadístics Avançats. Models Lineals en les Ciències de la Salut

Organitza: Institut Valencià d’Estudisen Salut Pública. Dirigit a: Llicenciats idiplomats que desenrotllen la seua acti-vitat en l’àmbit de la salut. Duració: 36hores. Data de realització: Del 23 demarç al 3 d’abril. Preu: 29.180 pessetes.Termini de sol·licitud: Fins al 1 9 defebrer. Més informació: Al carrer Juande Garay, 21. Telèfon: 386 93 69.

Coeducació: la necessitat decompartir l’experiència

Organitza: Institut Universitarid’Estudis de la Dona. Universitat deValència. Dirigit a: Estudiantsdiplomats, llicenciats universitaris ipersones interessades. Duració: 30hores i dos crèdits de lliure elecció.Data de realització: Del 25 de febreral 12 de març. Termini de sol·licitud:Fins al 19 de febrer. Preu: 3.000pessetes. Més informació: AvingudaBlasco Ibáñez, 21. València. Telèfon:398 31 35.

Organització i protocold’esdeveniments esportius

Organitza: Servei d’Educació Física id’Esports. Dirigit a: Estudiantsdiplomats, llicenciats universitaris ipersones acreditades. Crèdits de lliureelecció: 3. Dates de realització: Del 4de març al 28 de març. Termini desol·licitud: Fins al 24 de febrer. Preu:15.000 pessetes per al públic engeneral i 10.000 per als estudiants.Més informació: Al Serveid’Educació Física i d’Esports. CarrerMenéndez y Pelayo, 19. De dilluns adivendres, de 11:30 a 13:30 hores. Estracta d’un curs curricular de lliureelecció.

Curs de monitors i monitoresde centres de vacances

Organitza: Escola d’Esplai AccióCultural del País Valencià. Dirigit a:Persones interessades majors de divuitanys. Data de realització:A partir del28 de febrer. Termini de sol·licitud:Fins al 27 de febrer. Duració: 200 hores.Preu: 19.000 pessetes amb un des-compte del 10% per als socis d’ACPV.Més informació:Al carrer Moratín, 15-8, València. Tel: 351 17 27.

Curs de gestió esportiva

Organitza: Universitat de València.Servei d’Educació Física i d’Esports.Dirigit a: Estudiants diplomats, lli-cenciats universitaris i persones quehi estiguen interessades. Data desol·licitud: Fins el 16 de març. Data

de realització: Del 27 de març al 4d’abril. Preu: 15.000 pessetes per alpúblic en general i 10.000 per alsestudiants.Més informació:Universitat de València. Serveid’Educació Física i d’Esports. CarrerMenéndez y Pelayo, 19. De dilluns adivendres, de 11:30 a 13:30 hores. Estracta d’un curs curricular de lliureelecció convalidable per 3 crèdits.

Tècniques d’organització i de gestió aplicades a les arts escèniques

Organitza: Diputació de València.Dirigit a: Persones interessades. Datade realització: Del 4 de març al 2 d’a-bril. 40 places. Duració: 60 hores.Preu: 10.000 pessetes.Més informa-ció: Plaça de Manises, 6. València.Telèfon: 388 28 74.

El concepte estètic i la seua materialització en l’espai expositiu actual

Organitza: Diputació de València.Dirigit a: Persones interessades. Datade realització: Del 4 de març fins al 2d’abril. Duració: 60 hores. Preu:10.000 pessetes. Més informació:Plaça de Manises, 6, València. Telèfon:388 28 74.

Enfocament cooperatiu dels esports de lluita

Organitza: Universitat de València.Servei d’Educació Física i d’Esports.Dirigit a: Estudiants diplomats, lli-cenciats universitaris i persones quehi estiguen interessades. Data de rea-lització: Del 23 de març al 20 demaig. Preu: 10.000 pessetes per alpúblic universitari i 15.000 per a laresta.Més informació: Al Serveid’Educació Física i d’Esports. Carrer

Menéndez y Pelayo, 19. De dilluns adivendres, de 11:30 a 13:30 hores. Estracta d’un curs curricular de lliureelecció convalidable per 3 crèdits.

Intervenció psicològica en el tractament de l’addicció a les drogues legals i il·legals

Organitza: Facultat de Psicologia.Dirigit a: Estudiants, diplomats, lli-cenciats universitaris i persones queacrediten formació suficient per aseguir-los amb aprofitament. Data desol·licitud: Fins l’11 de març. Data derealització: De l’1 al 30 d’abril.Duració: 25 hores. Més informació:Al Servei de Formació Permanent.Carrer Amadeu de Savoia, 14. 46010,València. Telèfon: 362 00 61.

Introducció a l’estudi del medi ambient

Organitza: Departament de DretCivil. Data de realització: Del 3 demarç al 31 de març. Preu: 15.000pessetes amb la possibilitat d’aconse-guir una beca que sufragaria el cost.Més informació:Al Servei deFormació Permanent. Carrer Amadeude Savoia, 14. 46010, València.Telèfon: 362 00 61.

Mòdul del mestratge en sanitat mediambiental

Organitza: Fundació Universitat-Empresa. Data de realització: Del 23de març al 5 de maig. Termini desol·licitud: Fins al 4 de març. Preu:40.000 pessetes. 30 places. Més in -formació: Plaça de l’Ajuntament, 19,1. 46002, València. Tf.: 351 06 63.

CURSOS

NOU DISE 225513 FEBRER 98

REDACCIOUna atapeïda agenda d’actes cul-turals i esportius s’ha organitzatper a celebrar el pròxim dia 19 defebrer una jornada festiva a laFacultat de Dret, coincidint ambel dia del patró dels juristes, SantRaimon de Penyafort. A les 9:30, al Saló de Graus del

centre se celebrarà un acteecumènic de meditació i pregà-ria per la pau en commemoracióde Sant Raimon de Penyafort. Ales 10:30 els esportistes podranparticipar en el campionat de fut-

bol al camp del CD Serrans al Riuo en la competició de bàsquet alPoliesportiu de la Universitat. Ales 11 hores s’inaugurarà una expo-sició de col·leccionisme al vestí-bul de l’edifici departamental.A les 12:30 hores se celebrarà

el lliurament del premi d’investi-gació de la Facultat de Dret i el delconcurs de fotografia. Segui damentLuis Díez-Picazo, catedràtic deDret Civil, oferirà una conferèn-cia titulada Introducció al dret dedanys: comentari a tres sentènciesdel Tribunal Suprem, presentat per

Vicente Montes Penades, catedrà-tic de Dret Civil. Un concert acàrrec de l’Agrupació de Corda del’Orquestra de la Universitat, a les13:45 hores, un dinar-homenatgeals jubilats a la cafeteria de l’edi-fici departamental i una festa alPub Matisse amb l’actuació de dosgrups de música completaran lajornada. A més, del 16 al 19 de febrer

hi haurà una setmana cultural ambun cicle de cinema, una exposicióde fotografia i altres actes.

REDACCIO

Les llibreries de molècules, nas-cudes com a resposta a les neces-sitats de la indústria farmacèuticai que estan transformant el sec-tor als EUA, han començat aimplantar-se ací. Científics delDepartament de Bioquímica iBiologia Molecular de laUniversitat de València i delDepartament de QuímicaOrgànica Biològica del Centred’Investigació i Desenvolu -pament de Barcelona (CSIC)s’han unit per a treballar en elcamp de la química combinatò-ria. Com a resultat, han creat laprimera de les llibreries de molè-cules orgàniques que tenen plan-tejades. Aquesta llibreria contémés de deu mil pseudopèptidsd’interés per a sectors com ara elbiomèdic o l’agroalimentari, i estroba a disposició de les empre-ses que vulguen assajar-la. Elsinvestigadors estan també obertsa elaborar llibreries específiquesper a les empreses que ho reque-risquen.Per a donar una idea de l’abast

econòmic que ha pres aquestcamp, un informe publicat enChemical and Engineering Newsde principis del 1996 ja xifravaen més de mil milions de dòlarsels acords de R+D entre les multi -nacionals farmacèutiques i lamunió d’empreses creades a l’en-torn de la química combinatòria.Entre aquestes transaccions des-taquen els més de 500 milions dedòlars invertits per Glaxo-Wellcome en l’adquisició del’empresa Affymax, una de lescapdavanteres del sector.

QUE ES UNA LLIBRERIA DEMOLECULES? Fa uns anys el colld’ampolla en el desenvolupamentde nous fàrmacs era l’assaig d’ac-tivitat biològica i no la síntesi demolècules. No obstant això, la

implantació dels processos auto-matitzats d’assaig (high-through-put screening) ha permés escurçarel temps d’assaig fins assolir unsnivells que han invertit la situa-ció anterior: en l’actualitat lademanda de molècules per a pro-var s’ha convertit en el pas limi-tant per al desenvolupament denous fàrmacs als departaments deR+D de les multi nacionals delsector.Davant d’aquesta constatació, si

fer una col·lecció de productes, una un, era un procés massa llarg ipoc eficient, per què no sintetitzargrups molt nombrosos (llibreries)de molècules, construïdes demanera lògica i simultània i així,una vegada trobat un resultat d’ac-tivitat biològica d’interés, tornarenrere i desagrupar els compo-nents d’aquelles llibreries per a

trobar les molècules definides res-ponsables de l’activitat? Aquestaés la idea de la química combi-natòria, especialitat nascuda alsEUA a primeries dels anysnoranta, on està transformant elsector farmacèutic i que ara escomença a implantar a l’Estatespanyol. S’ha dit que la químicacombinatòria, conjuntament ambl’estudi del genoma humà i el high-throughput screening constituei-xen les tres tecnologies de futurper al descobriment de nous fàr-macs caps de sèrie o per a l’opti-mització d’estructures d’activitatconeguda. En tot cas, la químicacombinatòria és una eina que ve acomplementar i potenciar les que,cas del modelatge molecular, estroben ben implantades en laindústria farmacèutica i de pro-ductes orgànics bioactius.

Les molècules queaniran a la llibreria

Conté 10.000 pseudopèptids d'interés per al sector biomèdic

5Informació NOU DISE 225513 FEBRER 98

MMii lliioonnss ddee ppèèppttiiddss,, pprreeppaarraattss aammbb uunn ffoorrmmaatt ccoommbbiinnaattoorrii ppeerr aa iinnvveessttiiggaacciioonnss..

Diverses activitats culturals per al dia de la Facultat de Dret

FRANCISCA FERRERMon pare no va massa al teatre,però, aquesta vegada, em vaacompanyar al Micalet. Es vaquedar sorprés en veure la cuatan llarga que hi havia a l’entradade la sala; que no hi ha númerosen les butaques?, em preguntava.No, n’hi ha, però es veu molt béde tots els llocs, li vaig aclarir.Dins, asseguts en les cadires, monpare continuava interrogant-mesobre la seguretat del local.Estava un poc preocupat.Es va fer fosc i els actors i les

actrius entraren en acció amb lesprimeres caracteritzacions, totspendents de la vida de cada pare-lla que es desenvolupava enescena. València, la seua histò-ria, anava desplegant-se pel balli les cançons, el segle que naix,

els anys vint, la proclamació dela República, els problemessocials, de classes, l’esclat de laGuerra Civil... El vestuari, lacoreografia, ens deixava en mansdel temps evocat. Era fascinant,com veure una pel·lícula d’època,sols amb ball. Vaig mirar monpare de reüll i el vaig trobar moltatent a l’espectacle, sense per-dre’n cap detall.En el descans, preocupada per

saber la seu opinió, li vaig pre-guntar si li agradava, però monpare sols volia saber qui haviadirigit l’obra. Joan Peris, li vaigdir, i ell em contestà emocionatque era una vertadera obra d’art,que li havia fet reviure cançons,parts de la seua memòria infan-til, que la seua vida estava arre-plegada en aquells balls tan beninterpretats.La dona que hi havia asseguda

davant de nosaltres es girà i enscomentà que ella també estavavivint allò que es ballava, que nopodia evitar cantar les cançons.Estava molt emocionada.Tornà la representació i ara era

jo la que cantava, la que no podiadeixar de menejar-me en la cadiraamb les cançons. Tots a la sala

teníem algun record. Una obrad’art aquesta al Teatre Micalet.

Aprofite-ho que s’acaba.

Edita: Universitat de València. Vicerector delegat: Vicent Alonso. Director: Francesc Bayarri. Cap de redacció: Ester Pinter.Redacció: Ferranda Martí, OlgaDénia, Alfons Cervera i Manuel Peris.Disseny i maquetació: Tomás Gorría. Fotografia: Miguel Lorenzo. Tècnic de sistema: Carlos Giraldós. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Administració i Serveis: Juan Jordán,Vicent Martínez i Amàlia Ortiz. Redacció: Gabinet de Premsa (C/ del’Antiga Senda de Senent, 11, 46023).Telèfon: 386 41 13. Fax: 386 41 14. Correu electrònic:Premsa@uv.es. Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise. Coordinació Nou Dise digital:Tomás Gorría. Publicitat: PB&A (Carrer del Poeta Ar tola, 17-27ª, 46021. Telèfon: 393 44 65). Impremta: Ediciones Bidasoa, S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997. ISSN: 1138-0624. Consell Editorial: Vicent Alonso, Carlos Pascual, Juli Peretó, AntoniTordera, Pilar Sanz, Josep LluísBarona, Josep Maria Jordan Galduf,Asunción Dobón, Francesc Bayarri iManuel Peris.

6 OpinióNOU DISE 225513 FEBRER 98

Fa cinquantaanys es crea-ren les Na -cions Unidescom a con se -qüència i des -prés dels so fri -

ments produïts per la SegonaGuerra Mundial. Hi havia unsentiment molt generalitzatsobre la necessitat de trobar uncamí per mantenir la pau entreles nacions.La idea de crear les Nacions

Unides no va sorgir automà-ticament, hi van ser necessa-ris anys de treball. I el 24d’octubre de 1945 nasquerenoficialment les NacionsUnides. Per aquesta raó el 24d’octubre se celebra el Dia deles Nacions Unides en tot elmón.Podem afirmar que la

Carta de les Nacions Unidesi l’Organització creada cons-titueixen l’expressió mésclara de l’actuació en pro dela internacionalització delsdrets humans i de la progres-siva humanització de la socie-

tat internacional i del dretinternacional. Societat inter-nacional que, si bé més huma-nitzada, és hui més heterogè-nia que mai. Aquesta hetero-geneïtat política, jurídica, cul-tural, social i econòmica potcomportar també diferentsconcepcions sobre el dretshumans.La Declaració Universal de

Drets Humans fou adoptada iproclamada per l’AssembleaGeneral de les Nacions Unidesel 10 de desembre de 1948,serà aquest any de 1998 el seu50 aniversari.Aquesta Declaració Uni -

versal de Drets Humans pro-clama com l’ideal comú aassumir per tots el pobles inacions el respecte dels dretshumans i de les llibertats fona-mentals per a tots, sense dis-tinció de raça, sexe, llengua oreligió.En aquests moments i a

mesura que es fa més pròximel nou segle, hauríem de crearnoves oportunitats de pau,desenvolupament, democràciai cooperació.La celebració del cinquan-

tenari de les Nacions Unideshauria de considerar-se comuna oportunitat històrica per areorientar l’Organització ambel fi de donar majors serveis ala humanitat.

XELO PONS

Centre de Documentació deNacions Unides-UIB de laFacultat de Dret-Universitat deValència.

50 Aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans

Les Nacions Unides i els drets humans

Durant els últimsmesos, els aturatsfrancesos hanmantingut enescac el seu pro-gressista govern.Les originals ma -neres de lluita

que han emprat –ocupació de laborsa, de les seus de la patronal,de les oficines d’ocupació, de lesempreses de treball temporal, dellocs emblemàtics del treball pre-cari– han aconseguit acostar a l’o-pinió pública les seues principalsreivindicacions: millores econò-miques i jurídiques en els subsi-dis d’atur i en l’ajuda social ireducció del temps de treball.Darrere d’aquestes peticions con-cretes, hi ha una idea de fons: lacrisi que vivim no és meramentuna dificultat d’ocupació, sinóuna crisi del sistema salarial, dela manera mercantil amb què s’hamodelat l’ocupació en el sistemade producció capitalista. Aquestacrisi es caracteritza avui per laprecarització generalitzada deltreball.Els mateixos manifestos del

moviment d’aturats i de treballa-dors precaris donen compte d’a-questa realitat: “El període deplena ocupació s’ha acabat. Elsgrans plans de reestructuracióindustrial han avançat la fi d’unaeconomia basada en una fortanecessitat de mà d’obra. Moltstreballadors han conegut la des -

ocupació massiva i, els joves, lainevitable precarietat. La novarealitat del treball és, per a unmajor nombre de persones, lad’alternar períodes d’ocupació ide desocupació. Resulta ja difí-cil trobar treballs interessants osocialment útils, la inseguretatsocial regna”. Un mercat de tre-ball caòtic.Aquest anàlisi perfila els trets

d’un model que avança impara-ble des de fa vint anys.L’ocupació estable i plena i latendència a un major igualita-risme en la distribució de lariquesa són, avui dia, l’ombrad’un passat molt recent.Esborrades de la memòria comper obra de màgia, criticades imenyspreades, aquestes idees hanestat substituïdes avui per altresque s’imposen sense prèvia dis-cussió i amb aire d’obligat com-pliment: la competitivitat, la glo-balització, la liberalització, la pri-vatització.Després de la resplendor i de

les promeses de prosperitat d’a-quest bloc compacte de mesureshi ha un procés de rejovenimentdel capitalisme a escala global.Amb posterioritat a la crisi delsistema capitalista dels setanta,les elits econòmiques posaren enmarxa una sèrie d’estratègies diri-gides al restabliment del procésd’acumulació del capital, dirigi-des, en altres paraules, a recupe-rar una taxa de beneficis alta, aacaparar poder per a decidir sobreles finalitats socioeconòmiques ia aconseguir un millor posicio-nament en el conflicte capital/tre-

ball. L’atur, la precarietat en l’o-cupació, l’augment i la diversifi-cació de la pobresa o l’aniquila-ció (del llatí annichilare: reduiral no-res) de les mentalitats ipràctiques obreres són conse-qüències directes d’aquesta dinà-mica.Prop de dinou milions d’atu-

rats oficials deambulen perEuropa. I 3.300.000 d’ells es tro-ben a Espanya. Tots tenen mol-tes coses en comú: comparteixenuna mateixa situació, l’origen dela qual acabem de detallar.És hora de fer un balanç crític

d’aquestes idees i processos quehan deixat pas a un present queens uniformitza i que té uns cos-tos socials molt elevats.El curs que es presenta intenta

crear un espai on des de diferentsdisciplines (Economia, Socio -logia, Dret del Treball i TreballSocial) ens oferisquen algunesreflexions sobre aquestes qües-tions, els diversos instruments ipolítiques d’ocupació, les possi-bilitats de creació de nous llocsde treball, a més de donar cabudaa les experiències que equips del’Administració local (equip deServeis Socials de l’Ajuntamentde Mislata) i col·lectius profes-sionals de la iniciativa social(Koletivo de Jóvenes de ParqueAlcosa) han posat en marxa en lalluita contra la desocupació, laprecarietat i l’exclusió. En defi-nitiva, en la seua praxi de lluitacontra la pobresa.

Aquest article també està sig-nat per Amat Sánchez

(Economia Aplicada), ToñoSantos (Sociologia) i

Vicente Zaragozá (Treball iSeguretat Social).

MAGDALENA LOPEZDirectora de l’Escola de Treball Social

Beneït atur: els efectes de ladesocupació en l’economia

Teatre/Crítica

Una obra d’artTT II TTOO LL:: BBAALLLLAANNTT,, BBAALLLLAANNTT

DDiirreeccttoorr: Joan PerisAAccttoorrss:: Companya de Teatre MicaletTTeeaattrree:: Micalet (Gui l lem de Castro, 73.València)DDaattaa:: Fins a març

UUnnaa eesscceennaa ddee ll’’oobbrraa ‘‘BBaallllaanntt,, bbaallllaanntt’’..

7Informació NOU DISE 2255

LOLI MARIN

“O et fas endavant o els profes-sors es creuen que tenen mésdrets que els estudiants”. Aixòés el que pensa Irene, estudiantade quart de Biològiques quel’any passat va anar a la revisiód’un examen i va veure com laseua nota baixava del notable al’aprovat en lloc de pujar a l’ex-cel·lent com ella esperava. “Elprofessor no va trobar bé queanara a la revisió i em va dir quesi el que volia era saber comcorregia faria una segona revi-sió”, segonscomenta l’afectada.Després d’uns dies,amb la segona revi-sió que li havia pro-més la nota va pas-sar a ser un apro-vat.Se’n va anar al

S e r v e id’Informació a l’Estudiant(DISE) on l’adreçaren alTribunal de Greuges de laUniversitat que va fer d’inter-mediari en aquest conflicte. Laresolució li ha arribat a Irene fauns mesos i diu que té la raó.“Estic molt contenta perquèalmenys m’he quedat amb elnotable”.El cas d’Irene no és molt

usual. Normalment els estu-diants van a la revisió d’un exa-men quan el tenen suspés i acíes queda tot. La majoria dels

estudiants de la Universitat deValència enquestats mai no hanexercit el seu dret a la impug-nació d’exàmens perquè asse-guren que no ho han necessitat,i n’hi ha una minoria que no técap coneixement d’aquesta nor-mativa. Aquests últims són estu-diants que porten com a molt dosanys a la Universitat.D’altra banda, el procediment

utilitzat per Irene no és el méshabitual. D’acord amb la nor-mativa, l’estudiant ha de pre-sentar un escrit a la Junta de

Centre la qual potnomenar unacomissió de revisiód’exàmens formadaper tres professors itres estudiants, queno estan obligats ahaver cursat elmòdul en qüestió.La comissió emet

una resolució que pot acordar larepetició de la prova o pot man-tenir-se en la decisió del pro-fessor. A aquesta resolució l’es-tudiant pot presentar al·lega-cions. El següent pas és recórrera la Junta de Govern de laUniversitat per a esgotar la viaadministrativa. I n’hi ha unaaltra via: el Tribunal de Greugesque intervé, per exemple, quanhi ha deficiències en el procedi-ment o quan s’ha acabat un ter-mini, ja que el Tribunal no técaràcter executiu.

Això que en principi pot sem-blar senzill es complica quan hiafegim les dades en què s’hande presentar les reclamacions oquan l’estudiant no sap com fun-ciona el procediment. Per aixòIrene comenta aquest procés alsseus companys: “El més impor-tant és que els estudiants cone-guen aquesta possibilitat per sialguna vegada necessiten utilit-zar-la”.En això coincideixen totes les

persones entrevistades, tant pro-fessors, representants d’alumnescom la presidenta del Tribunalde Greuges, Antonia Sánchez,que ha declarat: “Encara que el

procés d’impugnació és lent, ésun dret de l’estudiant que hau-ria d’exercir més i conéixermillor”.El primer pas és molt fàcil. Els

estudiants han de fer-se amb laNormativa d’Impugnació d’Exà -mens que poden trobar-la alscentres d’informació de l’estu-diant. Més d’un se sorprendràquan sàpia, per exemple, que elprofessor té quinze dies per aconvocar la revisió d’exàmensdesprés de la publicació de lesnotes, que l’estudiant té sis diesper a impugnar una revisió nosatisfactòria o que ha estat con-vocada malament, davant de la

Junta de Centre, comptats desdel dia de la revisió.Per a formar la comissió de

revisió cada centre ho fa de dife-rent manera. Normalment laJunta de Centre nomena per sor-teig el professor, del departa-ment corresponent, que presi-dirà la comissió, i les ADR decada centre nomenen els alum-nes, que poden ser els mateixosmentre dure la seua legislatura,com per exemple el cas del’ADR de Medicina o, per con-tra, poden nomenar-ne diversoscada vegada que s’haja de cons-tituir una comissió.Teresa Carnero, professora del

Departament d’Història Contem -porània, ha exercit com a presi-denta d’aquestes comissions iopina que “quans els estudiantsparticipen en una comissió estroben davant d’una situació unamica complicada perquè sónafectats potencials. Per això, josempre demane que la votaciósiga secreta. Així intente queprenguen la resolució amb méstranquil·litat”.Però Sònia Vicente, represen-

tant de l’ADR de la Facultat deMedicina, no pensa això: “Jomai no m’he trobat cohibida pelfet de prendre una decisió o unaaltra quan he format part de lescomissions. A més, fins ara, maino m’ha costat decidir-m’hi”.Però Teresa Carnero també ha

estat dues vegades part impli-cada: “És díficil que un profes-sor faça el que vulga, però en totcas l’estudiant té dret a impug-nar i a utilitzar aquest procedi-ment. Una altra cosa és que l’es-tudiant pense que per impugnarl’hem d’aprovar. De fet, lacomissió mai no m’ha fet can-viar la nota”.Els problemes apareixen quan

l’alumne no coneix els seusdrets. Això diu Gonzalo Montiel,responsable del CADE: “Moltsestudiants que volen impugnarun examen no saben que el pro-fessor té llibertat per a marcar elnivell (llibertat de càtedra), queno té un límit d’aprovats i quesi avalua l’assistència a classeho ha de fer constar en el pro-grama de l’assignatura com acriteris d’avaluació”.

La lluita per la notaSón pocs els estudiants de la Universitat de València que han impug-nat un examen. La majoria dels universitaris coincideixen queaquest procés els pot enfrontar amb els professors i el qualifiquencom a lent i burocratizat. A més, els estudiants que no coneixen laNormativa d’Impugnació i la Carta de Drets i Deures encara trobenmés problemes. Els casos més comuns els protagonitzen estudiantsdels últims cursos que són els més actius a la Universitat.

Els estudiants no fan ús suficientment del dret a la impugnació d’exàmens

LLaa NNoorrmmaattiivvaa dd’’ II mmppuuggnnaacciióó dd’’EExxààmmeennss ééss uunnaa aassssiiggnnaattuurraa ppeennddeenntt..

“L’estudianthauria

d’impugnar mési conéixer millor aquest dret que té”

aulaQuina cara Creuen posseir la veritat. I el pit-jor és que des de la tarima la pre-diquen. Quan claven el rem,mantenen la mateixa cara, senseun gest. Quina cara! Ara tens l’o-portunitat de restablir la veritat,sense identificar el pecador.Envia’ns les millors perles delsteus profes.

Una professora explica en un exa-men: “Qui opte a matrícula d’ho-nor haurà de fer una prova oral”.Només va oblidar un xicotet detallsense importància: en la seua assig-natura suspén el 75%.

Menuda creuPensen que són forts perquèsón joves i actuen en grup. Peròla superioritat, els estudiantsl’haurien de demostrar en elsexàmens i això no passa sem-pre. Menuda creu! Si com aprofessor t’interessa aclarir lescoses, envia’ns les respostes(anònimes) més xocants quet’han fet empassar.

Un estudiant de Filologia encapçalavaaixí una pregunta de TeoriesGramaticals: “L’estructuralisme, esco-la lingüística medieval, es va inaugu-rar amb l’obra pòstuma de Saussure”.

Les illes Canàries no són úni-cament un lloc per anar deviatge de noces, podem tambéanar-hi per un altre tipus defesta com ara les carnestoltes,que reuneixen el sabor autòc-ton en els aires atlàntics de total’Amèrica llatina. Caldrà anaramb cura, però, perquè no ésdifícil que la festa done pas al’amor, i els illencs i les illen-ques deixen ferides profundes. L’altre carnestoltes remarcable

és el de Cadis, una bona oca-sió per a conéixer eixa partd’Andalusia, la cultura de latapa i del fino. Malgrat la seua fama, el car-nestoltes de Venècia no és tanfestiu com la gent es pensa,tal vegada pel seu excés deturistització i per la seua esti-lització galant que l’emparen-ta amb la comèdia de l’art.Atenció a les ofertes de lesagències, perquè pot ser quel’hotel siga ben lluny de laciutat.Entre nosaltres els carnestol-tes més festers són els dePego i de Vinaròs. Per als quivulguen viure aquesta festa de

l’excés en clau gai és recoma-nable pujar al Principat i gau-dir del carnestoltes de Sitges,ciutat que des de fa moltsanys gaudeix d’un granambient homosexual.En tot cas, els carnestoltes nosón cosa de diners i es podengaudir si El Cos té ganes iforça, per la qual cosa si notenim un duro podem acon-tentar-nos anant a Benimacletal costat del Campus deBlasco Ibáñez. També caldràestar a l’aguait d’una mogudamolt universitària per al car-nestoltes: la tira de dimonis.Tot val en la lluita contraeixa vella senyora que li

nOferim una habitació individualen un pis del carrer Bilbao. Costa19.000 pessetes al mes. Telefoneu al365 02 35.

nEs busquen dues xiques per acompletar pis a la zona del carrerJesús. Prop de Giorgeta. Costa 7.500pessetes al mes i el telèfon és el 93905 83 31. Truqueu a la vesprada.

nEs lloga àtic a xic/a amb un granterrat i molt ben comunicat. Situat alcarrer Arquebisbe Fabián y Fuero.El preu és de 45.000 pessetes.Pregunteu per Pilar Tenias al 909 6492 77.

nEs lloga pis al carrer Bèlgica, 20.Té televisor en color, cuina nova,telèfon, és lluminós i està bencomunicat. 70.000 pessetes al mes.Els interessats truqueu al 361 56 83i pregunteu per Antonio Amat.

nBusquem company/a de pis pre-ferentment estranger d’intercanvial carrer Antonio Suárez, 136-4. Elpreu és de 15.000 pessetes. Podeutrucar al telèfon 333 89 56.Pregunteu per Anna Albaladejo.

nVols compartir pis? En tenim unal carrer Benicarló, 31-18, molt pro-pet de les facultats, amb rentadora imicroones. És molt assolellat i tran-quil. Els interessats pregunteu perPaz al telèfon 96/547 11 79.

nEs busca company o companyade pis. Situat a l’avinguda del Port,148-15. Habitació individual gran,electrodomèstics nous, molt il·lumi-nat i prop de les facultats i de laPolitècnica. Són 22.000 pessetes almes, incloent-hi despeses. Els inte-ressats pregunteu per Lola al telèfon397 15 42.

nEs busca xic/a per a compartirpis al carrer Gascó Oliag, 6B-2.Està molt ben comunicat i té totamena d’electrodomèstics. Podeutelefonar a Anna Arlandis al 909 6436 86.

nLlogue habitació en règim de

pensió a xic/a al carrer Xiva, 6-21,amb dret a la cuina. El preu és aconvenir. Els interessats truqueu al380 76 79 i pregunteu per MariaDolors Miquel.

nLlogue habitació en règim depensió, preferentment a gent d’al-tres nacionalitats. Carrer LiteratAzorín. 25.000 pessetes. Truqueu al334 43 06.

nEs donen classes de repàs. ESO,BUP, COU i exàmens de la JuntaQualificadora de Valencià. 700 pes-setes l’hora. Pregunteu per Pepa altelèfon 393 03 27.

nTitulada nadiva dóna classesd’Alemany. També realitza traduc-cions per ordinador. Pregunteu perMartina. Telèfon: 391 02 54.

nDone classes d’Estadística per aPsicologia, Criminologia, Pedagogiai Bioestadística. Nivell universitari.Pregunteu per Carlos al número de telèfon 369 61 44.

nDone classes d’Italià. També de BUP. A domicili. Pregunteu perSol al telèfon 253 08 76.

nDone classes de música, de guita-rra i de baix. Es tracta de classesper a alumnes de qualsevol nivell iestil. Hi tinc molta experiència. Sius interessa podeu telefonar-me al380 79 26.

nNadiva anglesa dóna classesd’Anglés. Per a tots els nivells.Telefoneu a Susan al 369 61 44.

nVenc bicicleta de carretera ZEUS(Columbus) T-54. Frens, desviador icanvis Shimago Exage 300, 14 velo-citats. Canvis integrats en la manetade fre, tipus STI. A estrenar. 80.000pessetes. Els interessats truqueu al138 55 29 i pregunteu per José.

nVenc càmera de fotos. VencNikon F3 amb motor. El preu és de100.000 pessetes. També es venenper separat. Si us interessa truqueual número 908 96 13 59.

nEs busquen persones poliglotesinteressades a intercanviar o a adquirirmètodes o material amb acompanya-ment sonor per aprendre les llengüesd’estat menys difoses d’Europa, comara el polonés, el finés, l’hongarés,etc. Telefoneu a les nits a Paco al 37329 64.

nEs passen treballs a ordinador.75 PTA/foli. Truqueu al 340 99 40.

nEs busquen estudiants valencia-noparlants per a distribuir la Guiade les Comarques Valencianes elspròxims 16 i 17 de febrer. Els inte-ressats acosteu-vos al carrerJoaquim Costa, 55-12, de València.

ALTRES

VENDES

CLASSES

PISOS

LL’’AAuullaa MMaaggmmaa és un espai políticament incorrecte, que no disposa d’autoritza-ció governativa (ni ganes tampoc). Aquesta secció necessita de la teua col·labo-ració i enginy per a cada una de les seues subseccions. Si ets un virtual digitalit-zat en la xarxa global i mediàtica que ens envolta, envia’ns les teues propostes aE-mail: Premsa@uv.es. Si ets un/a romàntic/a lletraferit/da, per correu alGabinet de Premsa, C/ de l’Antiga Senda de Senent número 11, planta 4,València, 46023.

ERASMUS (Fil.) m. Loteria

anual inventada a

Rotterdam, que coincideix

amb l’època en què esclata

la flor del taronger. Encara

que exclòs actualment del

Patronat d’Apostes Mútues

Esportives i Benèfiques, el

procés d’adjudicació s’hi

assembla en excés. Els pre-

miats viatgen per Europa

sense necessitat d’estudiar i

amb un supersalarimensua

l

de 16.000 pessetes. Això sí,

es paga en ecus.

SOCRATES (Relig.) m.

Filòsof grec o romà, o

fenici, tant se val, que dón

a

nom a unes beques hereue

s

de les Erasmus. La quanti-

tat a cobrar és la mateixa,

però ara et garanteixen crè

-

dits quan tornes: els que

has de demanar al banc per

a tapar el forat financer que

hi has deixat després de

tanta festa.

LEONARDO (Art.) m. Pintor,

anatomista, filòsof, matemà-

tic, actor escultòric de

Titànic, escultor... que dóna

nom a una beca. Aquesta es

caracteritza perquè et fan tre

-

ballar. No es que et paguen

un salari, però arreplegues

algunes almoines.

TUTOR (Psquiat.) m.

Personatge entranyable que

signa un paper a l’arribada d

e

l’Erasmus a la seua destina-

ció i repeteix la mateixa dec

i-

siva funció quan l’estudiant

se’n va. Aquesta actitud cre

a

una intensa i especial relació

que l’Erasmus en qüestió ma

i

no oblidarà mentre visca.

UE (Polit.) f. Sigles de la

Unió Europea, l’organització

internacional encarregada

d’impulsar això dels Erasmu

s

i dels Sòcrates, i dels

Leonardos. Després de gastar

milers de milions destruint

llet i mantega, o finançant l’a

-

rrancament de vinyes i olive

-

res (tot per a mantenir uns

preus políticament correctes),

només queden 16.000 pesse-

tes per als Erasmus.

DICCIONARI PER A AGRAFS

L’agrafia és la incapacitat

per a expressar idees per

escrit. Si ets àgraf total, no

et preocupes. Pots arribar

a ministra d’algun gover

n, a president d’un club d

e

futbol o, amb paciència, a

periodista de NOU DISE.

Si ets àgraf parcial,

col·labora amb el Dicciona

ri per a àgrafs, una obra m

agma que serà de consulta

obligatòria en el futur per a

investigadors de Química

dels Drets Humans.

TAMTAMJa està bé d’embrutar les parets iels panells amb anuncis de totamena. Si podeu embrutar un fullde NO U DI SE i arribar a mi lersde persones, per què continuaramb grafits que resulten mésantics que la partitura delMisteri d’Elx. Envia’ns els teusmissatges i reclams, gratis, a l’a-dreça habitual o a la Borsad’Habitatge del CADE.

L’aparició de novespàgines web amb sorprenentscontinguts és incessant i registraun creixement exponencial. Sensdubte, qualsevol internauta, ave-sat o nou en el medi, hi trobaràinformació suficient d’aquelltema que necessite. Però hi havertaderes joies que pel seu dis-seny, raresa, inutilitat, o per unacombinació de les tres caracterís-tiques, són en si mateixes entre-tingudes. Anem a veure’n algu-nes.Interpretació dels somnis, cartes,problemes de salut...: www.arka-mis.com/intertarot. Amb un trac-tament més seriós que l’anterior,en www.cyberca na rias.com/pa -radigma se’ns ofereix informaciósobre religió, esoterisme, parapsi-cologia i, en general, tot allò queestà en els límits de la ciència.Més terrenal i materialista éswww.xe.net/currency, un pràc-tic conversor de divises que amés a més envia gratuïtament lesactualitzacions diàries per correuelectrònic.

8 AULA MAGMANOU DISE 225513 FEBRER 98

Prestatgeria

http://www.uv.es/~noudise

9Informació NOU DISE 225513 FEBRER 98

Moren FernadoPrieto Alonsoi Carlos Prats

REDACCIOFernando Prieto Alonso, pro-fessor de la Facultat deFilologia, va morir el passat 6de febrer a l’hospital La Fe deValència. Un tumor va acabaramb la seua vida.La mort de Prieto, que només

tenia trenta-vuit anys, ha com-mogut la Universitat deValència. Fernado Prieto eraprofessor de Psicologia Social idirector de la publicació RevistaEspañola de Psicología. Tambéhavia publicat nombrosos tre-balls d’investigació en el campde la psicologia social.L’enterrament del professor

va tenir lloc dilluns passat alCementeri General de la ciutatde València.Aquesta setmana també ha

mort Carlos Prats Barrionuevo,que va pertànyer al Departamentde Radiologia i MedicinaNuclear de la Facultat deMedicina i d’Odontologia.Prats, de cinquanta-quatre anys,era el cap del Servei d’Onco -logia Radioteràpica de l’InstitutValencià d’Oncologia (IVO).Carlos Prats ha publicat diver-sos treballs en revistes especia-litzades a Espanya i a l’estran-ger.

Filologia,contra la Borsaper a vacantsd’italiàREDACCIOLa Junta de la Facultat de Filologiaha expressat el seu malestar per lacreació d’una Borsa de Treball queno respecta les titulacions mésadients. La Borsa ha estat consti-tuïda dins dels Serveis Territorialsde la Conselleria de Cultura,Educació i Ciència per a cobrirfutures vacants del professorat d’i-talià a les Escoles Oficialsd’Idiomes, Instituts i Conservatorisde la demarcació de València. Pera poder figurar en aquesta Borsaes demana estar en possessió dela titulació adient. Segons la Juntade Filologia, aquesta titulaciónomés pot ser la de FilologiaItaliana, però la Conselleria hi estàacceptant llicenciats en FilologiaRomànica. Aquesta darrera lli-cenciatura és en la pràctica deFilologia Francesa, segons laJunta.Un comunicat de Filologia

assenyala: “Està a punt de succeirque persones que no ens constaque tinguen els coneixements sufi-cients d’italià poden convertir-seen professors d’una llengua quepotser no coneixen suficientment,amb la qual cosa pot produir-se unfrau molt greu als alumnes querebran l’ense nyament d’aquestespersones”.

M. H.El passat mes de gener, el grupd’Esquerra Unida-Els Verds al’Ajuntament de València vafer una proposta per tal d’ini-ciar els tràmits amb laUniversitat de València i crearel Premi d’Investigació JoanBaptista Peset. Ara, una vegadaaprovat en ple per la corpora-ció municipal, en uns mesos sen’elaboraran les bases i esdeterminaran les àrees deconeixement incloses, comtambé la quantitat del premiperquè aquesta siga fixada enels pressuposts del 1999. Entot cas, es preveu que la dota-ció econòmica no serà inferiora les 500.000 pessetes, junta-ment amb el compromís, perpart de l’Ajuntament i de laUniversitat, de la publicació idivulgació de l’obra guanya-dora.Peset Aleixandre, nascut a

Godella l’any 1886, va ser unade les personalitats científiquesvalencianes de major prestigial món. Doctorat en Medicina,Ciències Químiques i Dret, vaaconseguir la càtedra de la

Universitat de València el1916. Fou rector d’aquesta ins-titució durant la II República ila Guerra Civil. En acabar elconflicte bèl·lic, va ser afuse-llat a Paterna. Entre els seus treballs desta-

quen aquells que estan rela-cionats amb la medicina legali la toxicologia, com també laseua important tasca d’inves-tigador en qüestions bacterio -

lògiques i epidemiològiques.Segons Francesc Díez, regidordel grup municipal EUPV-ElsVerds, “la creació d’aquestpremi és raonable, justa i fahonor a un dels personatgesmés rellevants de la societatvalenciana, malgrat la seualamentabilíssima fi”. Tot i que a hores d’ara encara

no s’ha establit la temàtica delstreballs que hi podran concór -rer, aquests hauran de ferreferència a les diverses líniesd’investigació empreses pelrector Peset, com ara el campde la Medicina Legal.En els darrers temps ha pres

consistència la recuperació dela memòria de Joan BaptistaPeset. El nou col·legi major dela Universitat de València,inaugurat aquest curs, porta elnom de Rector Peset. Tambéha estat nomenat fill predilectede la ciutat de València.L’acord entre l’Ajuntament

i la Universitat és consideratmolt important des de diversesvessants, sobretot perquèpotencia la investigació en elcamp de la medicina estudiatper Joan Baptista Peset.

L’Ajuntament crea el Premid’Investigació Rector Peset

Aprovada una iniciativa municipal del grup d’EU-Els Verds

JJooaann BBaappttiissttaa PPeesseett..

Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessant aquest món,NOU DISE et posa al dia. Només has d’omplir aquesta butlleta amb lesteues dades i enviar-la, junt amb un xec de 1.500

pessetes (a nom d’Universitat de València-Dise), a: Gabinet dePremsa. Antiga Senda de Senent, 11, quart pis. 46023, València.

MARIA ÀNGELS ULL*Des de la Delegació de MediAmbient volem fer una cridaa tots els estudiants que vul-guen participar fent tasques devoluntariat dins de laUniversitat en temes relacio-nats amb el medi ambient.Com molts sabeu, a horesd’ara estem treballant en laimplantació del Programa deMinimització de Residus(PMR) i més endavant volemdesenvolupar altres programesrelacionats amb una gestió res-pectuosa amb el medi. Per adur endavant aquests progra-mes necessitem voluntaris quetinguen consciència dels pro-blemes ambientals i ens aju-den perquè aquesta conscièn-cia s’estenga a tots els univer-sitaris a través d’accions con-cretes en els seus centres, enles seues aules, als laborato-ris, etc.Dins del Programa de

Voluntariat Universitari que espromou conjuntament ambBancaixa n’hi ha un d’especí-fic per al voluntariat ambien-tal on us podeu formar, i tambéhi ha una Coordinadora Inter -universitària d’Associacionssobre Medi Ambient (CIMU),on s’integren col·lectius de laUniversitat com ara Eco -mundo, AUJE, AIESEC,Acció Ecologista-Agró de laUniversitat, etc. De tots ellspodeu sol·licitar informació ales oficines del CADE.

*Delegada de Medi Ambient de la Universitat de València.

VoluntariatAmbientalUniversitari

10 AgendaNOU DISE 225513 FEBRER 98

TEATRE

Espai Moma

A partir del 12 de febrer i fins al 8 demarç a l’Espai Moma, Platero Suárez,11, baix, es representarà Mandíbulaafilada, de Carles Alberola, interpre-tada i dirigida pel mateix autor ambCristina Plazas i produïda per AlbenaProducció.

Teatre Rialto

A les 22:30 Retrato de un espacio ensombras, d’Alejandro Jornet, PremiEnrique Llovet 1996. Teatre Rialto,plaça de l’Ajuntament, 17.En la mateixa adreça, a la SalaMoratín, i a partir de les 22:00, MarchTrama, de la mà de Ximo Vidal.

Teatre de titelles

Al Teatro de Marionetas La Estrella,carrer Los Ángeles, 33. Venda altelèfon 356 22 92.Espectacle de participació de pallas-sos i titelles. Dissabtes, diumenges ifestius a les 18:30. Entrada única: 600pessetes.

Teatre Micalet

Ballant, ballant, de la mà de JoanPeris. A partir del 17 de desembre.Dimarts a les 17:00, dimecres a les20:00 hores (dia de l’espectador).Dijous a les 21:30 (únic dia de des-comptes: universitaris, jubilats i car-net jove). Divendres i dissabtes a les22:30 hores. Diumenge a les 19:00.Venda per telèfon: 399 55 77.

CINEMA

Aula de Vídeo del Col·legiMajor Lluís Vives

Dijous 19 de febrer a les 19 horesprojecció de la pel·lícula Kids.

PREMIS

Premis literaris ‘Tiflos’ de Poesia i Novel·la organitzats per l’ONCE

Dirigits a escriptors espanyols i hispa-noamericans, cecs o no, majors d’edati que presenten els treballs en castellà.

Termini: 31 de març del 1998.Dotació: Per al grup A (escriptorscecs): primer premi de 500.000 pesse-tes; segon premi de 250.000 pessetes iun tercer de 150.000 pessetes per anovel·les i poemes. Per al grup B(escriptors cecs i vidents): 1.500.000pessetes al millor llibre de poemes i3.000.000 de pessetes a la millornovel·la original i inèdita.Temàtica: Lliure. Més informació:Direcció General de l’ONCE.Direcció de Cultura, carrer del Prado,número 24, 2, 28014, Madrid.

Premis Ortega y Gasset de Periodisme 1998

PREMSA: Hi podran participar elsarticles, reportatges i informacionsescrits i publicats, dins del 1997, enqualsevol de les llengües espanyoles,en diaris o revistes que no siguen ElPaís. FOTOGRAFIA: Hi podran participarfotografies o sèries fotogràfiques, sig-nades i publicades el 1997 en diaris i

revistes en qualsevol llengua del’Estat espanyol.Termini: Fins a l’1 de març del 1998.Premis: 2.000.000 de pessetes encada apartat i una obra artísticad’Eduardo Chillida. Informació:Telèfon: (91) 337 83 64.

I Concurs de Marxes Processionals ‘Ciutat d’Alacant’

Dirigit a tots els compositors quevulguen participar-hi. Les bases estroben publicades en el tauler d’a-nuncis de l’Ajuntament d’Alacant.Premis: Primer premi de 500.000pessetes; segon premi de 300.000pessetes; i un tercer premi de200.000 pessetes. Termini: 16 demarç, a les 14 hores. Informació:Departament de Festes, telèfon: 51491 88 i 514 92 05.

I Premi de Fotografia‘Facultat de Dret’

La convocatòria recollirà imatges

relacionades amb el món del Dret o lavida universitària a la Facultat, demembres de la Universitat deValència que tinguen o hagen tingutalguna vinculació amb la Facultat deDret d’aquesta universitat. Termini:Fins al 15 de febrer a la Facultat deDret, avinguda del Campus delsTarongers s/n, 46071, València. Elpremi d’honor és de 50.000 pessetes ide 25.000 i 15.000 el primer i elsegon accèssit, respectivament.

JORNADES

Jornades sobre ‘Sexualitat amb seguretat’

Organitza: Vicerectorat d’Estudiantsde la Universitat de València amb lacol·laboració del col·lectiu Lambda,l’Assessoria Sexològica per aUniversitaris i el Consell de laJoventut de la Comunitat Valenciana.Tallers ‘Sexe més segur’: Dimarts24 i dijous 26 de febrer al Campusdels Tarongers (16:30-20:30 hores),de Blasco Ibáñez (16:30-20:30hores) i al de Burjassot (10-14hores). Taula redona: Dimecres 25de febrer a les 17 hores a la Salad’Actes del Col·legi Major LluísVives. On matricular-se gratuïta-ment: Al CADE dels tres campus dela Universitat a partir del 12 defebrer d’11 a 14 hores. Telèfons: 38647 71/ 43 15 / 85 04.

Primeres Jornades d’Ètica Empresarial

Dies: 19 i 20 de febrer del 1998.Més informació: Centre de Formacióde Postgrau. Universitat Politècnica deValència. Camí de Vera s/n. 46071.València. Telèfon 96/387 77 51.

Seminari Federico García Moliner

Organitza: Universitat Politècnica deValència. Dies: Dia 11 de febrer a les11:30 hores: Com és la ciència?; dia18 de febrer a les 11:30 hores:Espanya: la ciència despenjada; dia25 de febrer a les 11:30 hores:L’ensenyança de les ciències.Lloc: Sala de Congressos UniversitatPolitècnica de València.

CITES

Te’l portem a casa

Nom:Cognoms:Adreça:Població: Codi Postal:

Tf.: E-mail:

NIF:

Escriu alNou Disepremsa@uv.es

11Informació NOU DISE 2255

DIDAC BELLESLes primeres jornades sobre lautilització dels joguets i altresmaterials lúdics com a instru-ments educatius per als xiquetstindran lloc avui dia 13 i demà,dia 14, a la Fira de Mostres deValència paral·lelament a lacelebració de la 37 edició de laFira Internacional del Joguet,Hobbi i Carnestoltes (FEJU),la més antiga de les que s’or-ganitzen a l’Estat espanyolsobre la indústria del joguet. L’objectiu de les Jornades,

titulades Reptes del joguet enel segle XXI: l’escola, el joc iel joguet és “oferir als profes-sionals de l’educació un marcde reflexió al voltant de la uti-lització del joguet com a recursdidàctic en l’àmbit educatiu”,segons explica la directora delDe par tament dePeda gogia del ’ I n s t i t u tTecnològic delJoguet (AIJU),María Costa,qui també asse-gura que “lacelebració deFEJU’98 ofe-reix un marcúnic per a la rea-lització de diverses activitatsque ens permeten articular elconcepte joc-joguet amb elcontingut de la Logse”.

Els professors titulars ÁngelSanmartín i Dino Salinas, delgrup d’investigació Currí -culum, recursos i institucionseducatives del Departament deDidàctica i d’OrganitzacióEscolar de la Facultat deFilosofia i Ciències del’Educació de la Universitat deValència, i la catedràticad’Antropologia de l’Educaciódel mateix centre, Petra MaríaPérez, també participaran enaquesta trobada. Així mateix,també està prevista l’assistèn-cia de prestigiosos catedràticsdels departaments de Psico -logia Evolutiva i de l’Educacióde la Universitat Autònoma deMadrid i de la de la Corunya,i del de Psicologia Evolutiva idel Desenvolupament de laUniversitat de Sevilla.

Les Jornadesinclouen, durantels matins, diver-ses conferències itaules redonesamb especialistesde diverses uni-versitats, comtambé d’altresexperts en educa-ció primària,pedagogia, ludo-

teques i antropologia, entrealtres. Les vesprades es dedi-caran a fer visites a la mostrade recursos lúdics per a l’aula

realitzats per profesionals del’ensenyament que s’estanusant actualment a col·legis, al’estand informatiu per a edu-cadors, a la ludoteca escolarmés gran del món amb més de2.000 metres quadrats dedicatsa materials lúdics i didàctics ials mateixos estands de FEJUper tal de conéixer el panoramaactual de la indústria del joguet.En el seminari, organitzat pel

Departament de Pedagogiad’AIJU, l’Associació Espa -nyola de Fabricants de Joguetsi els resposables de FEJU’98,participa un grup d’investiga-ció del Departament deDidàctica i d’OrganitzacióEscolar de la Universitat deValència, l’Associació de Mes -tres Rosa Sensat de Catalunyai la Fundació Créixer Jugant. D’altra banda, les 16 hores

lectives de l’encontre han estat

reconegudes per la Conselleriade Cultura, Educació i Ciènciacom “d’interés formatiu ipedagògic” per a educadors,pedagogs i la resta de profes-sionals de l’ensenyament i, pertant, seran certificades pel Serveide Formació del Professorat delmateix departament de laGeneralitat Valenciana.La inscripció a aquestes jor-

nades, que inclou l’assistènciaa les mateixes, el menjar ofi-cial, l’entrada a FEJU i les visi-tes a la ludoteca escolar, l’ex-posició de materials educatiusi l’estand informatiu per a edu-cadors, costa 5.000 pessetes iel seu pagament pot efectuar-se al carrer Manuel Candela,número 9, baix. Per a sol·lici-tar més dades sobre les activi-tats cal adreçar-se al telèfond’informació 96/362 15 15.

Joguets per aprendrea l’escola

Jornades sobre les joguines en el segle XXI

XXiiqquueettss jjuuggaanntt aa ll’’aauullaa..

Hi haurà taules redonesi conferències

d’especialistes dediverses

universitats ialtres experts

El Departament de Didàctica i d’Organització Escolarde la Universitat de València participarà avui i demàen les Jornades sobre reptes del joguet en el segleXXI. La finalitat d’aquest encontre és presentar alsensenyants les possibilitats didàctiques de les joguinesa les aules.

Biblioteca de guàrdia alCampus delsTarongers

L’economiavalencianasegonsErnest Reig

REDACCIO

Els estudiants de la Universitatde València ja poden passar lanit al Campus dels Tarongersfent colzes. La sala de lecturade l’Aulari Sud estarà oberta 24hores al dia durant tots els diesde la setmana. Aquest servei estàoferint-se des del passat dia 7 irestarà així fins al 15 de març.A aquesta sala de lectura tin-

dran accés tots els estudiants,els professors i la resta de tre-balladors de la Universitat ambla presentació del carnet que elsacredite com a tals. Amb aquestanova experiència pilot es preténavaluar quines són les necessi-tats dels alumnes per a estudiar.Segons l’acceptació, s’obrirano no altres biblioteques en horesnocturnes, tal com han sol·lici-tat diversos grups i representantsd’estudiants.

REDACCIOEl Fòrum de Debats de laUniversitat de València, dinsdel cicle titulat Universitat iEmpresa en el segle XXI, ofe-rirà dijous 19 de febrer una con-ferència a càrrec d’Ernest Reig,catedràtic d’Economia Apli cadade la Universitat, sobreEconomia valenciana: unaperspectiva a llarg termini.L’acte serà presentat per

Vicent Soler, professor d’Eco -nomia Aplicada de laUniversitat, a la Sala d’Actesdel Col·legi Major Rector Peset,a la plaça del Forn de SantNicolau, a les 19:30 hores.

MARISOL HOYOS

na estranya sensació,barreja de por, d’in-quietud i d’ansietat, ésallò que sent qualse-vol estudiant Eras mus

quan l’avió creua pausadament elsPirineus i el deixa, en unes poqueshores, a les portes d’un altre paíseuropeu. Prop i lluny alhora,comencen així els primers instantsd’alguns mesos de vida univer-sitària en un campus desconegut.Una altra llengua, nous costums,diferents horaris..., tants i tantstòpics envolten curiosament aquestaexperiència que, avui, quasi ja noens sorprén perquè forma part dela trajectòria de molts estudiants.L’avaluació, d’aquells que ja hanaprofitat (o patit?) l’aventuraErasmus, és sempre positiva: bonrecord, dolç sabor i un poc d’e -nyorança d’aquells dies.

Però tornem enrere. No hi hares capaç de descriure aquell pri-mer minut amb els peus en terra iles maletes en la mà. Importantqüestió: endevinar on anem a dor-mir la primera nit i com arribar-hi.Molts trien l’opció de la residènciauniversitària, perquè, normalment,l’oficina Erasmus del país contractafàcilment habitacions per als estu-diants, properes alcampus. Els preusd’aquestes, gene-ralment, oscil·lenentre les vint i lestrenta mil pessetesmensuals. Núria,estudianta deFilologia, va anarel curs passat al’Université duFranche-Comté (Besançon). Ciutatnatal de Victor Hugo i conegudapels seus rellotges, Besançon “ésxicoteta com un poble i em va aco-llir amb una habitació per 670 FF”.A ciutats més grans, però, com ara

París, on enguany Carmen estudiaFísiques, el preu no baixa de lestrenta mil. Maite i Clara, estudian-tes de Comunicació Audiovisual,visqueren a la Universitat deBolònia l’any passat, en un studen -tatto. Aquesta fórmula, possible enel cas italià, està subvencionada perl’ajuntament de la ciutat i propor-ciona als estudiants habitacionscompartides en pisos. Tanmateix,el preu no baixa. Altres compan-yes, com ara Maria i Cristina, dedi-caren moltes hores a ullar elspanells de la facultat i els anuncisdels periòdics, i aconseguiren tro-bar un pis a Berlín. Maria asseguraque era la possibilitat més rendi-ble: el pis estava ben situat i el preu,per ser a l’est, era raonable (300DM). Però, això sí, la seua “in -dependència” l’hagueren de patir

junt amb algunes inco-moditats. “El pro-blema dels pisos del’est és, lògicament,que és difícil trobar-neun que tinga dutxa ocalefacció central, imolts conserven elforn a carbó o a fusta.La seua estructura solser molt antiga, però

val la pena gaudir d’un espai propii trobar-se al cor mateix de la ciu-tat”, diu Maria. Per a ella, l’estadava ser una gran experiència, sobre-tot perquè “l’estil de vida de la gentd’allí és molt diferent al dels paï-

sos occidentals. Són molts senzills,oberts, i estan acostumats a viuresense telèfon, sense televisió... Lesrelacions personals esde venen mésprofundes”.

Una altra qüestió que s’hi plan-teja molt prompteés el menjar. Enaquest punt, no solhaver-hi proble-mes perquè en lamajoria dels cam-pus europeus hi harestaurants uni-versitaris ambmenús variats perunes 300-400 pes-setes. Així i tot, elsestudiants asse nyalen que costa unpoc acostumar-se a això de dinar ales dotze i sopar a les sis.

Quant a la universitat, des deles respectives oficines Erasmuss’ofereixen cursos de llengua inten-sius al principi de l’estada, viatgesa bon preu per a conéixer el país,festes i altres activitats que dina-mitzen i posen en contacte els estu-diants estrangers. Generalment, esdesigna un tutor del programa, peròla seua ajuda, en la majoria delscasos, es limita a unes quantes sig-natures. Així les coses, el consellmés adient en tots els àmbits ésaprendre a des envolupar-seprompte. Per a Maite, el pitjor pro-blema va ser la burocràcia.

En alguns països, com araFrança, és imprescindible disposar

d’un permís de residència (Cartede Sejour) que indique el tempsd’estada i el lloc d’allotjament. Ambaquest carnet, es poden demanarajudes paral·leles del govern fran-cés (Allocation de famille), quearriba a pagar, fins i tot, la meitatdel preu mensual d’allotjament. AItàlia o a Alemanya aquest permísno és obligatori, encara que pot aju-dar a retardar el pagament d’algu-nes multes. Maria, a Berlín, va volersol·licitar una Wohngeld per a pagarel pis, però el govern alemany con-sidera que “els estudiants europeusja rebem una ajuda suficient”.

Finalment, per a evitar proble-mes de salut, abans d’anar-se’n caldisposar d’un formulari E-111 per

a poder anar al metgeen cas de necessitat.

Per a Maria, elprincipal avantatge dela universitat alema -nya és la forta mobili-tat que dóna als uni-versitaris. Ella vapoder realitzar estudisa la Freie Universitätde Berlin, a laTecnische Univer sität

i a l’Escola de Cine Babelsberg.I pel que fa al reconeixement

dels estudis, amb el Sistema deTransferència de Crèdits acordatper tots els països que participenen el programa això ja no és unproblema. L’any passat un total de8.000 mesos d’estada a l’estrangerforen repartits entre els estudiantsde la Universitat. Encara que l’a-juda Erasmus no sol superar elscent ecus mensuals, cada vegadasón més els que es decideixen aprovar sort ailleurs i s’arrisquen apassar alguns mesos sense com-prendre ni una paraula del que elsdiuen. Prompte, però, escriuen desde Copenhaguen o Atenes, con-tant-nos la festa que s’hi estanpegant, mentre la resta no paremde fer exàmens per ací.

LA COLUMNA

Arriba el moment de demanar les beques per a estudiar als països de la UE

iuen que larealitat no pottrencar un bonreportatge. I

seguint al peu de la lletraaquest adagi, al primer quese li acudeix utilitzar laparaula virtual com a sinò-nim de digital no li impor-tava que a partir d’aquellmoment la confusió fórauniversal. No acabem d’entendre perquè Lara, l’última heroïnadels jocs en CD, és més vir-tual què l’Ànec Donald, oper què una càmera web quetransmet la imatge d’unaxicona disposada a llevar-sela roba és sexe virtual (quetiene existencia aparente yno real. RAE) i la mateixaxica en un calendari d’untaller d’automòbils no. Per què tenen (l’ÀnecDonald i la xicona del calen-dari) una major jerarquiaontològica?Probablement l’únicadiferència entre aquestsexemples és la del mitjà: unsutilitzen paper, cel·luloide,tela..., i els suposadamentvirtuals utilitzen mitjanselectrònics o informàtics,però no hi trobem moltesmés diferències. O no és la major contradic-ció possible parlar de realitatvirtual..., no són dues parau-les completament antagòni-ques? Des de la meua modèstia síque veig possible distingirentre una realitat immediata(allò que podem percebred’una manera empírica) i larepresentació d’aquesta rea-litat (que també és perce-buda empíricament), i a par-tir d’ací diverses maneres derepresentar-la o de contar-la,segons les peculiaritats artís-tiques, de les possibilitatstècniques i del context socialdel moment.Ja ho digué fa més de vint-i-cinc segles Parmènides: Allòque és, és: i allò que no és,no és, però sembla que latendència periodística a lasimplificació, és a dir la dic-tadura del titular i de les pre-maquetes, no permet massaexquisideses filosòfiques, iaixí ens va.

TOMAS GORRIA

Virtual

12 ÚltimaNOU DISE 225513 FEBRER 98

U

D

El curs passat,un total de 8.000 mesos d’estada a Europa forenrepartits entreels estudiantsde la Universitat

Enguany,durant tot el mesde febrer està obert el termini per a demanar

la beca Sòcrates

MMaarriiaa SSaallvvaaddoorr,, NNúúrriiaaVVaall llss ii AAlleejjaannddrroo

SSaallddaaññaa,, eessttuuddiiaannttssEErraassmmuuss ddee llaa

UUnniivveerrssiittaatt ddee VVaallèènncciiaa..

AventuraErasmus