Nova història narrativa

Nova Histria Narrativa

Nova Histria Narrativa

Historiografia. Quarta prctica avaluable.

Josep Vidal Fabra. Curs 2016-17.

INDEX

Enunciat.

Contextualitzaci.

Trets caracterstics.

Relaci amb altres tendncies.

Debat Stone vs Hobsbawm.

Conclusions.

Enunciat

a)Heu de reflexionar (en forma de ppt) sobre les tendncies recents. Cadasc/una en triar una del llistat que us poso a continuaci, far el ppt i el penjar ahttp://www.slideshare.netper a compartir-lo amb la resta de la classe. Us obro un frum per notificar pblicament quien tema heu triat, per tal que la tendncia que ja estigui triada no es repeteixi. A l'assaig, a l'apartat a) posareu el link del slideshare. I quan el pengeu a slideshare cal enviar el link via frum, per tal de compartir-lo amb la classe.

Enunciat

LLISTAT:

Posmodernisme/Decolonialisme/Gir antropolgic/Gir cultural/Microhistria

Histries alternatives: nova histria narrativa, retorn de la biografia, nova histria poltica, histria de la religiositat, histria social del llenguatge, histria de la vida quotidiana, histria de la cultura material, histria del vestit, histria del cos, histria de les emocions, histria de les dones, gay studies, estudis subalterns, estudis postcolonials

Histria del medi ambient/Histria global/Histria comparada

Contextualitzaci:

Tendncia historiogrfica que sinclouria en la Nova Histria Cultural, representada per autors com Robert Darnton, Lynn Hunt o Gabrielle Spiegel.

Herncia de lanomenat gir lingstic de lhistoriografia postmoderna, sorgeix amb una doble intencionalitat de superaci: 1. Superar la histria de la cultura tradicional. 2. Superar els models macroestructurals de la histria de les mentalitats.

Resultado de imagen de new cultural historyResultado de imagen de new cultural historyFont: Obra The New Cultural History de lautor Lynn Hunt.

Contextualitzaci (II)

Juntament amb les aportacions de Hunt, s en el treball teric de Roger Chartier on sexpressa de forma ms clara la seva perspectiva: las obras, en efecto, no tienen un sentido estable, universal, fijo. Estn investidas de significaciones plurales y mviles, construidas en el reencuentro entre una proposicin y una recepcin, entre las formas y los motivos que les dan su estructura y las competencias y expectativas de los pblicos que se aduean de ellas

Font: Richard Chartier, un dels pares ideolgics de la vessant cultural.

Trets caracterstics:

Categoritzada tradicionalment com una crnica, se li otorg un carcter dexposici lineal dels successos histrics.

Es consider que la histria havia sigut capa de trascendir daquestes temtiques ms superficials, centrant-se en categories socioeconmiques i llenguatges quantitatius.

El seu gran objectiu ser el reclam de recuperaci del relat que havia estat abandonat des de lhistoricisme clssic.

Trets caracterstics (II)

Diferencis en lhistria narrativa i estructuralista: Ordenaci abans descriptiva que analista, i ms humana abans que de les seves circumstncies.

s defineix com un mode descriptura histrica, per tant afecta i s afectada tant pel contingut com per la metodologia.

Font: El mundo como representacin de Roger Chartier.

Trets caracterstics (III)

s defineix tamb per apostar per lencadenament dels fets segons ordre cronolgic, i la recerca de lenfocament personalista en la recerca histrica.

Principal finalitat: Tornar a la histria la capacitat de ser art sense perdre la de ser cincia.

Vessant historiogrfica transversal (no s restringida a cap pas, escola o ni a cap tendncia ideolgica).

Fora impulsora de recuperaci de moviments com la biografia, tradicionalment apartats de la vessant cientfica.

Relaci amb altres tendncies:

Biografia: Considerada tradicionalment com un subgnere de la narraci histrica, a la vegada criticada per les grans escoles historiogrfiques.

Caracteritzada pel predomini de la narraci i el sentit particular enfront lanlisi i lestadstic, aposta de forma clara per potenciar els recursos esttics, mostra clara de la interrelaci amb la Nova Histria Narrativa i la mateixa Literatura.

Relaci amb altres tendncies (II):

El segle XX li supos un impuls important, obrint-se a noves dimensions socials, tot otorgant-li un valor daprofundiment en les tendncies devoluci social.

Aix sha acabat convertint en una variable o subgnere, basat en un temtica que rebutja personalitats conegudes, aposta per personatges amb un perfil social gris, arribant a assimilar-se a la Microhistria italiana iniciada per Ginzburg i Levi.

Relaci amb altres tendncies (III):

Microhistria: Tendncia que apareix a terres italianes a la dcada dels 70 de la m de Carlo Ginzburg i Giovanni Levi.

Comparteix amb les altres tendncies la voluntat per estudiar problemes histrics marginats i des dun punt de vista microscpic. Tamb comparteix la dimensi dhistria-relat.

Font: El Queso y los Gusanos, obra clau de Carlo Ginzburg.

Relaci amb altres tendncies (IV):

Aposta per temtiques variades, des del mn quotidi rural o urb, per sobretot es centra en accions i conflictes socials a petita escala.

La gran novetat recau en el rebuig sobre les formes generals i collectives, apostant per lindividu.

En context hispnic, destaquen figures com Jaime Contreras, que referma la importncia del moviment en el nostre context.

Font: La herencia inmaterial obra clau de Giovanni Levi.

Debat Stone vs Hobsbawm.

El 1986, lautor angls Lawrence Stone public lobra El Pasado y el Presente on exposa el seu suport a les noves tendncies de relat histric, afirmant que els historiadors sempre han fet relat, contraposant: Se ha visto desprestigiada entre aquellos que se consideran vanguardas en la profesin, es decir, quienes practican la llamada nueva historia posterior a la IIaGM .

Font: El pasado y el presente de L.Stone, obra que inicia el debat.

Debat Stone vs Hobsbawm (II).

Stone sentencia que apareix un descens de la gran histria generalitzadora, provocat pel descens del comproms dels grans Intellectuals occidentals.

Aquest fet port a un auge de la socialitzaci de la histria i al renaixement de la narrativa, segons lautor.

Font: Lawrence Stone. Extret de Google Imatges.

Debat Stone vs Hobsbawm (III).

Langls Eric Hobsbawn per la seva banda, aposta per una complementaci entre ambds tendncies: "La nueva historia de hombres y mentes, ideas y acontecimientos, cabe verla como algo que complementa -en vez de suplantar- el anlisis de estructuras y tendencias socioeconmicos.Optar por ver el mundo a travs de un microscopio en lugar de un telescopio no es ninguna novedad. Mientras aceptemos el hecho de que estamos estudiando el mismo cosmos, la eleccin entre microcosmo y macrocosmo consiste en seleccionar la tcnica apropiada."

Font: Eric Hobsbawn. Extret de Google Imatges.

Conclusions.

La Nova Histria Narrativa s configura al voltant de la voluntat de recuperaci del relat com a recurs histric til.

La seva principal finalitat recau en la conjugaci dels recursos esttics en la narraci histrica amb la capacitat dsser cientfic.

Aposta majoritriament per un tracte ms concret i individual, entrellaant-se i potenciant altres tendncies com la biografia o la microhistoria italiana.

Ha despertat gran debat entre la seva capacitat de substituir o complementar les concepcions historiogrfiques tradicionals.

Bibliografia i webgrafia.

Aurell, Jaume. La escritura de la memoria: De los positivismos a los postmodernismos. Versi digitalitzada Google Books.

Hobsbawm, E. El renacimiento de la historia narrativa. Algunos comentarios. Versi digitalitzada.

VV.AA. Comprender el pasado. Una historia de la escritura y el pensamienyo histrico. Versi digital Google Books.

Material facilitat per lespai virtual Moodle de lassignatura.

Bibliografia i webgrafia (II)

http://blogs.ua.es/tendenciashistoriograficas/informacion/

file:///C:/Users/Josep/Downloads/Dialnet-ElRenacimientoDeLaBiografia-625747.pdf

https://historiae2014.wordpress.com/2014/03/06/corrientes-historiograficas-vi-la-microhistoria/

http://revistas.uned.es/index.php/ETFV/article/viewFile/2943/2803

http://www.h-debate.com/Spanish/debateesp/historiadores/garcia.htm

Tots ells consultats entre els dies 29/10/2016 i 3/11/2016.

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

1/1/2000


Haga clic para modificar el estilo de subttulo del patrn

1/1/2000



Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

1/1/2000


Haga clic para modificar el estilo de subttulo del patrn

1/1/2000



Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel


Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

1/1/2000




Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel



Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

1/1/2000


1/1/2000

1/1/2000



Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel


1/1/2000


Haga clic en el icono para agregar una imagen


1/1/2000




1/1/2000



1/1/2000




1/1/2000



1/1/2000








1/1/2000











1/1/2000



Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

1/1/2000



Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

1/1/2000

Nova història narrativa

Education

Transcript of Nova història narrativa