Albert Gonzàlez Conferència a la Cellera de Ter, maig de 2002

Contingut

• Història de la gestió de l’aigua •  La nova cultura de l'aigua •  Característiques de l’Ebre i la seva conca • Un delta amenaçat •  El PHN. La actual confrontació

Rius: els aprofitaments tradicionals

•  Regatge: assuts, sínies, sèquies •  Transformació aliments: molins •  Transport: navegació fluvial (llaguts) • Aliment: caça, pesca, productes vegetals •  Recursos: fusta per construcció i eines,

canyes, boga, etc per cistelleria, …

Rius: nous aprofitaments (XIX-XX)

• Agricultura intensiu (canals, transvases, embassaments)

• Aigua urbana • Aigua industrial i refrigeració •  Electricitat •  Turisme fluvial •  Pesca esportiva

La “vella cultura de l’aigua” •  Segles XVIII-XIX

•  Creixement de les ciutats •  Desenvolupament industrial •  Colonització i transformació de noves terres per la agricultura •  Desenvolupament tecnològic: primeres grans obres (canals)

•  Segle XX •  Aparició de l’electricitat •  Canvis en les pràctiques agrícoles: conreus intensius,

mecanització i ús de plaguicides químics •  Construcció dels grans embassaments

Història recent en la gestió de l’aigua •  1966. Construcció dels grans embassaments a l’Ebre

(Mequinensa, Riba-roja, …) •  Transvasament Tajo-Segura •  1985. Llei d’aigües. Un gran pas sobre el paper •  1993. Avantprojecte socialista de PHN (Pla Borrell) •  1989. Construcció del minitransvasament de l’Ebre a

Tarragona •  1992. Reial decret: pacte de l’aigua d’Aragó i “asalt” als

Pirineus (projecte d’embassaments: Itoiz, Santaliestras, Biscarrues, Rialb)

•  2000. L’actual PHN del PP. Transvasament de l’Ebre

El Pla Hidrològic Nacional

•  110 nous embassaments •  Transvase de 1.050 Hm3 de l’Ebre per

tot el litoral mediterrani •  3 bilions de cost

El PHN: embassaments

El PHN: el transvasament de l’Ebre

1.050 Hm3 d’aigua a:

Barcelona

Castelló

València

Múrcia

Almeria

L’assalt hidrològic al Pirineu

•  Embassaments més emblemàtics

•  Itoiz (Irati) •  Yesa (Aragón) •  Biscarrues (Gàllego) •  Janovas (Ara) •  Santaliestra (Esera) •  Rialb (Segre)

Reial decret de 1992 amb caràcter d'urgència

250 ha inundades

80,3 hm3 embassats

L’assalt hidrològic al Pirineu

•  A mitjans dels 90 sorgeix la oposició:

COAGRET (Cordinadora de Afectados por Grandes Embalses i Trasvases)

•  Pedro Arrojo •  Font: Aigua. La font de la vida. PDE, 2002.

La problemàtica a Murcia •  Creixement insostenible de regadios ilegals •  Grans empreses i capitals lligats a interessos

especulatius i immobiliaris •  Contaminació del Segura i destrucció de l’horta

tradicional •  Sobreexplotació dels acuífers •  Salinització i desertizació per esgotament del terra •  El PHN “prima” aquestes conductes

Conca del Segura: Finca del Chopillo

•  En aquesta zona es van cremar 30.000 Ha al 1994. •  Gran part s’estàn roturant per fer nous regadios amb subvencions de

la UE destinades a reforestar terres agrícoles.

Regadíos ilegales

•  Pedro Arrojo •  Font: Aigua. La font de la vida. PDE, 2002.

Manifestació Murcia 24 març 2001

• Mani. en Murcia 24-3-2001 .mov

•  Font: Ecogistas en Accion

L’Ebre en xifres

Font: Rios de vida,SEO/Birdlife / Web CHE

Conca de l’Ebre

L’Ebre embassat

Evolució dels cabals anuals mitjans de l’Ebre

El canvi climàtic

Cabals de l’Ebre en diferents circumstàncies

Embassaments

Presa de Riba-roja

Cabals sòlids a l’Ebre

Font: Ibàñez i al., 1996

Evolució dels cabals mensuals mitjans de l’Ebre

La qualitat de l’aigua de l’Ebre

•  Narcís Prat. Catedràtic ecologia. UB

Evolució dels nutrients al curs baix de l’Ebre

Font: Ibàñez, C. amb dades de la CHE

El riu, un ecosistema

El bosc de ribera

Funcions del bosc de ribera

•  Refugi de biodiversitat •  Habitat per a la fauna •  Frena l’erosió •  Actual com a filtre biològic •  Forma part de l’ecosistema fluvial •  Millora les condicions ambientals •  Actua com a corredor biològic

El Delta de l’Ebre •  Tercer delta del mediterrani •  Tercera zona húmida de la

península •  Parc Natural (1983). 7.700 Ha. •  Zona ZEPA i Ramsar •  330 Km2 extensió •  30 Km sobre el mar •  50.000 habitants (15.000 a

l’interior)

Vegetació i conreus al Delta

Xarxa de rec del Delta

•  Més de 500 km de canals, sèquies i desguassos

Circulació de l’aigua al Delta

L’aigua del riu i el Delta

•  El 50 % del Delta està per sota dels 45 cms d’elevació

•  L’aigua dolça evita la salinització dels ambients naturals

•  L’aigua dolça sustenta els conreus al Delta

Antoni Canicio. Geòleg

Un delta amenaçat

•  Regressió •  Subsidència •  Salinització •  Eutrofització •  Contaminació agrícola •  Sobreexplotació

recursos •  Pressió turística

Esquema de problemàtiques

La falca salina

La regressió al Delta

Carles Ibañez. Biòleg. SEO/Birdlife

La nova cultura de l’aigua

•  Definida per Martinez Gil (1997) •  Visió integrada i holística de l’aigua: hidrològica,

ecològica, econòmica, social, cultural, antropològica i jurídica.

•  Atendre també a la qualitat de l’aigua per persones i organismes.

•  Coherent amb un desenvolupament sostenible •  La conca com a unitat de gestió

Valors dels rius

•  Econòmic (font de recursos i energia) •  Ecològic (font de vida i corredor biològic) •  Social i cultural (identitat territorial) •  Emotiu i paisatgístic • Místic i simbòlic (puresa, fertilitat,…)

La nova cultura es basa en

•  Reaprofitar, reciclar i depurar • Modernitzar els sistemes de regatge •  Regular la demanda en base a preus reals de

l’aigua

Les riuades són perjudicials?

•  Són necessàries per:

•  Fertilitzar i “renovar” el riu i les valls

•  Mantenir les platges litorals •  “Fertilitzar” els ecosistemes

litorals •  Facilitar el correcte

desenvolupament del deltes

L’aigua es perd al mar?

•  Els cabal del riu és necessari per:

•  Transporta sediments necessaris per al Delta i les platges del litoral

• Manté les produccions pesqueres i el marisqueig

•  Evita la salinització del Delta i manté la producció agrícola

L’aigua es perd al mar?

Antoni Canicio. Geòleg

Manca aigua?

•  Reutilitzar •  Reciclar •  Depurar

•  Enric Tello

•  Font: L’aigua. La font de la vida. PDE

Efectes dels trasvasaments •  Disminueix la qualitat de l’aigua (contaminació, eutrofització

i mineralització) •  Augmenta la salinització a la desembocadura •  Redueix els aports sòlid: regressió delta i platges •  Disminueix la fertilitat litoral •  Produeix desequilibris territorials (potenciació

desenvolupament de conques receptores a costa de les cedents)

•  Afavoreix la demanda especulativa •  Altera els ecosistemes al introduir noves espècies i

disminueix la biodiversitat •  Potencia models insostenibles de desenvolupament

La Plataforma en defensa de l’Ebre

•  Manolo Tomàs. Portaveu de la PDE

•  Font: L’aigua, la font de la vida. PDE.

Manifestació a Madrid

•  1 de març 2001

Manifestació a Brusel·les

•  9 setembre 2001

Greenpeace en defensa del Delta

•  Acció de Greenpeace a Amposta en suport a la Plataforma