Nous referentsper a un nou entornEspais reals, espais virtuals.

Febrer 2001Número 37 segona època

Quan volem fer un viatge, sabem perfecta-ment on buscar i trobar informació sobre elpaís o regió on volem arribar, també oncomprar els bitllets, com triar un hotel…També tenim recursos per localitzar el port,l’aeroport, l’estació de tren o el camí quefarem amb cotxe o amb bicicleta. Un coparribats al nostre destí de viatge, sabemorientar-nos, localitzar i triar els llocs queens interessen i, davant d’algun imprevist,amb l’ajut de plànols, mapes i guies turísti-ques ens n’anem sortint. Aquesta activitatque fem de forma tan i tan natural i espon-tània és fruit del gruix d’aprenentatges quehem fet al llarg de la nostra vida i tambéfruit de l’assaig i error que ens ha anat do-nant experiència. Però, imagineu per un mo-ment si, de cop, sense cap mena d’aprenen-tatge, ni cap experimentació ni recurs ensposessin al mig d’un d’aquests llocs. Po-bres de nosaltres! Demanaríem ajut al pri-

mer que passés per allí la vora sense saberni quin país podríem triar i, ben segur, queens perdríem en les immensitats d’esta-cions, ports i aeroports!Apropem-nos a internet, aquest espai vir-tual que és el nou entorn que tenim a l’abaston podem informar-nos, anar de botigues,llegir un llibre, escoltar música a més detenir uns espais de trobada, de debat i…quantes coses més que encara ni imaginem.Aquest nou entorn s’està redefinint a unavelocitat de vertigen, a diferència de l’en-torn real on els canvis no es produeixen tanràpidament. Internet, encara és un entornamb problemes legals i de seguretat, on noserveixen les lleis dels països en un «ter-ritori» sense fronteres… Ens cal, per tant,com a ciutadans d’aquest nou entornconèixer bé les seves característiques i lesestratègies per moure’ns-hi amb tran-quil·litat i educar-nos en una acti-

tud oberta i crítica perentendre els canvisque s’hi vagin produi-nt. I, a més, com a edu-cadors estem obligatsa dominar la metodo-logia de recerca docu-mental, que fonamen-talment consisteix endotar de caràcter cien-tífic les diferents fasesde la investigació do-cumental perquè elnostre alumnat no esperdi en aquesta im-mensitat de dades id’informació que ésInternet.

Món del segle XXI,món de rapidesa ... 2

Alfons Cornella

Un calaix de sastre al�abast de tothom.. 4

Oriol Blancher

Capacitat d�adapta-ció als canvis ........ 5

EP Sant Antoni - EP CaldesEP Vilanova - EP Granollers

Repensant el modeld�EP a Internet ...... 9

Xavier Gilabert

parlem de:

2

El món del segle XXI,un món de rapidesaParlem amb Alfons Cornella

entrevista

Alfons Cornella (Barcelona, 1958) ésllicenciat en física per la Universitatde Barcelona, Master en «InformationResources Management» per la Syra-cuse University (New York) i Diplomaten Alta Direcció d’Empreses per ESA-DE. Fundador, president i consellerdelegat de la Zero Factory S.L. (In-fonomia.com) i professor de Sistemesd’Informació a ESADE.Des del 95 publica la revista digitalextra-net (http://www.infonomia.com/extranet), on fa una reflexió constantsobre com les tecnologies digitals can-vien les empreses i les professions. Tédiferents publicacions.

Com serà la societat del s XXI?No ho sabem i per tant és molt difícil derespondre. Serà una societat tremendamentràpida que superarà totes les nostres capa-citats de sorprendre’ns i serà cada vegadamés difícil que algú, sense la voluntat d’a-daptar-s’hi, pugui sobreviure. El món delsegle XXI és un món de rapidesa. Un mónextraordinàriament dinàmic. Un món tre-mendament estressant per a qui no sàpigadominar la rapidesa de l’entorn.

Una nova societat i uns nous problemes?I tant! Apareixeran nous problemes d’or-dre ètic, sorgiran oportunitats de negoci iformes de treball que no podem imaginar.Pensant en l’escola, el problema és el d’a-daptació de les velocitats. Qui no estiguiimmers en tot això, no n’entendrà la verita-ble significació. Crec que serà un món fas-cinant, però també amb uns conflictes bru-tals: diferències entre rics i pobres, entremés intel·ligents i menys intel·ligents, unmón molt conflictiu…

Quins canvis hem de preveure o esperaren l’ensenyament.Vull transmetre una idea: és una qüestióde perspectiva. Em preocupa moltíssimque mirem les coses des de la nostra

perspectiva i que noestablim diàleg ambels nanos. Parlo desde la teoria. Comp-te! Sóc conscientque no estic a latrinxera, però emsembla de lògicaque comencem aavançar en canvisde paradigma i, enaquest sentit, és im-portant passar de latransferència de coneixements al diàlegcrític.

Canvi de perspectiva, d’acord. També can-vi de valors?Aquí tenim molts conflictes. Per mi, la si-tuació ideal seria que l’escola tingués unamescla de tots els valors possibles. Quenois i noies tinguessin interrelació amb di-ferents valors i la possibilitat de veure queel món és divers i que ells poguessin triarquins valors els són més efectius. Però, queno és el que hem fet tots en el nostre pro-cés d’aprenentatge? Fa una mica de portransmetre la idea que només n’hi ha uns,de valors. De valors n’hi ha molts i hemde donar als nanos l’oportunitat de poderveure amb quin valor s’identifiquen.

Estem en una societat sense valors?Em sembla que he anat avançant perso-nalment en la direcció que la societat ésmés intel·ligent que la gent. I que la socie-tat, de manera espontània va desenvolu-pant els seus valors. Resulta, que apareixel maig del 68 que canvia uns quants va-lors. Ara, també està apareixent el movi-ment antimundialització de Seattle queestà desenvolupant uns altres valors. Tupots planificar, però la societat reaccionade manera espontània i l’evolució espon-tània de la societat és molt intel·ligent.

I fenòmens com el del «Gran Hermano»?D’acord, però com reacciona la societat?Són coses que no queden. Són elements que

3

entrevistaapareixen en una trajectòria però que notenen un impacte definitiu.

Mòbil, internet, consoles… ús o abús?Des d’on mires el problema? La utilitzacióde les màquines per part dels nanos moltesvegades es veu amb terror per les hores quehi dediquen, perquè perden el temps i per-què es pensa que llegir és millor. Potser,amb la màquina, aquell noi o noia està esti-mulant el seu còrtex visual d’una forma que,després, per la societat que vindrà, que seràbàsicament d’imatges, estarà més ben pre-parat. I no em posaré neuròtic pensant queaquestes màquines són un instrument deldiable –perquè no ho són– i, perquè el fu-tur d’aquestes persones està molt relacio-nat amb això. Ep! També és important quepuguin llegir un conte.

Cap a on orientar els esforços?Hem d’avançar moltíssim en el com hemd’ensenyar i no quedar-nos en què hemd’ensenyar. En el tema de valors és exacta-ment el mateix, perquè una cosa és intentartransmetre valors i l’altra demostrar-los. Jo,de tots els meus mestres, recordo aquells queem van transmetre passió per aprendre, queem van considerar una persona i no un meralumne allà assegut en una taula. De tot elmostrari que tens al davant, acabes escollintel que t’és més atractiu vitalment. L’impor-tant, també, és veure possibilitats diferents.Ens hi hauríem de posar a pensar moltíssim.

Però l’escola que tenim…?És fonamental donar capacitat a les esco-les per experimentar. Amb uns programesdefinits i tancats, com els que tenim, aixòés impossible! Estem anul·lant la capacitatde l’escola. Escolta’m, el professional queha d’explicar coses no té capacitat per de-finir què ha d’explicar? Aquesta personaha de tenir possibilitats d’experimentar.

Planteges una qüestió ben de fons: quèhan d’aprendre els alumnes?Aprendran molt més si poden entendre laPlay Station com una meravella de la tèc-nica o obrir un Furbby i entendre que elprocessador que conté l’ha pensat algú queha estudiat física. Potser no cal l’examende final de curs. Per què no els avaluemd’una altra manera? Un examen mesura elque no saps i no el que saps. És l’eina mésmaliciosa que hem creat en l’ensenyament.

L’escola que tenim no lliga en aquestescenari social.Fixa’t, és una paradoxa. Estem dient quela societat digital és una societat de crea-tivitat i d’innovació i, justament, l’esta-ment que genera les persones que nodri-ran aquesta societat està absolutament es-tandaritzat i burocratitzat, ja em diràs!Aquesta transformació s’ha de fer dia adia i des de l’escola però, hi ha d’haver-hi polítiques que ho permetin perquè sinó,la innovació no és possible.

Quin perfil d’educador imagines?Guia és la paraula fonamental. El docentha de ser discriminador de qualitat. Jom’imagino en una classe dient: «avui es-tudiarem els mars» i immediatament ofe-rir un lloc a internet on puguin anar a mi-rar oceanografia, unes preguntes concre-tes i un treball en grups per donar-hi res-posta i jo, mestre, educador, ensenyantserveixo per dir: això val la pena! No usenredeu per aquí, que perdeu el temps…Per tant, l’educador té una feina, fona-mentalment, d’orientació.

I perquè sigui així, què ha de passar?Aquí hi ha una important feina internade l’escola. Tenim un gran buit quan con-siderem que l’escola és un lloc on apre-nen els alumnes. L’escola és un lloc ons’aprèn siguin alumnes, siguin professors.És un lloc on aprenem tots.

Amb les frases «Jugo i existeixo», «des-aprenc, i existeixo», què vols dir?Mai no diré que el que sé és tot el que hede saber. És fonamental que em vagidesfent de coses que ja han quedat obso-letes. Desaprendre em porta a una situa-ció de provisionalitat i em permet fer apa-rèixer coses noves i acceptar que qualse-vol et pot fer desaprendre i no tothom hopot fer, això! D’altra banda, cal dir quejugar és experimentar. Què fa un mate-màtic quan mou equacions? I un quí-mic?… Simplement, juguen. És ben béaixò! Fent combinatòria hi ha un plaer,per tant, juguen. I en aquest cas, d’aixòen diem ciència. La idea de pluralitat,aquí, és fonamental. Si l’escola pogués,en tot el seu procés formatiu, aconse-guir que els alumnes entenguessin aixòtindríem una societat tremendament avan-çada.

4

hi pensem? Noves tecnologies,noves metodologiesDonar un pas endavant per atrapar el futur.

Un calaix de sastrea l�abast de tothomVirtuts i defectes d�un inquilí ficat a casa.

Què aporten de bo les TIC iquins perills socials s�anuncien?

Les TIC suposen, abans que res, un grancanvi metodològic per a l’escola. No ésfàcil entrar en aquest canvi, però no po-dem, per comoditat o per por, no afrontaraquesta nova manera de fer. En el nostreentorn, qualsevol petita empresa comptaamb un ordinador com a mínim, i ens cos-taria imaginar-nos un banc sense potentssistemes informàtics, o bé qualsevol mit-jà de comunicació que funcionés nomésamb paper i llapis. Que diferents sectorseconòmics utilitzin les TIC ja és prou mo-tiu perquè el sistema educatiu es plantegid’incorporar-les, però, a més, aporten unaespecificitat per al món de l’educació si

sabem incorporar-les amb criteri. Sabem,però, que no totes les escoles –no tant alnostre país com en d’altres indrets– hi te-nen accés i, això, les posa en una situacióde desigualtat que no fa més que augmen-tar les diferències entre països. De fa anys,que un grup d’educadors de Catalunya estàtreballant amb companys d’altres païsosper tal d’aconseguir una difusió de les te-lecomunicacions –fins i tot en els indretsmés pobres– i per intentar fer una contri-bució significativa al benestar del planetai dels seus habitants a partir del treball ambprojectes telemàtics. Si hi esteu interess-ats us convido a visitar el web de I*EARN-Pangea http://www.pangea.org/iearn/Narcís Vives

Fundador xarxa telemàtica internacional I*EARN

Heu conduït mai un esportiu pel circuit deMónaco, una moto dels anys 30, un F-14,o un planejador silenciós? Ara, tot això imolt més és a l’abast d’un simple disc òpticque els nostres fills i alumnes, destrament,manipulen com qui enganxa un segell. Laproliferació de video-consoles ens ha por-tat cap a un nou tipus d’eina lúdica i derelació que si bé pot resultar en alguns as-pectes moralment recriminable també téla seva potencialitat didàctica.Tria i remena: violència, creativitat, con-sumisme, realisme, omnipotència, fanta-sia, solitud, imaginació, addicció, estra-tègia, epilèpsia, diàleg, agressivitat, com-petitivitat, intolerància, companyerisme,simplicitat, psicomotricitat fina, animis-me, orientació espaial, revenja... de totsaquests qualificatius en pots disposar perdescriure el que pot arribar a fer un video-

joc. Depèn, en bona mesura, de nosaltresque sapiguem donar als nostres fills la pos-sibilitat de gaudir de la potencialitat queofereixen les noves tecnologies, amb lacura i respecte que mereix una eina ambtotes aquestes capacitats.No es tracta de fer un rànquing de jocs bonsi dolents sinó de donar un toc d’alerta perobrir els ulls i pensar-hi un xic, ser cons-cients que, ben informats, podem gaudir depossibilitats de disseny, de creativitat, d’i-maginació i de realisme, de tecnologia id’imatge que són molt propers a la vivèn-cia cultural dels nens i joves, però que al-hora, hem de vetllar per potenciar una vi-sió més respectuosa cap a les persones, queprimi les relacions per damunt de l’egoisme,la conservació per damunt de la destruccióo l’austeritat per damunt de l’opulència.Oriol Blancher - EP Balmes

espiell

5

Capacitat d�adaptacióa la rapidesa dels canvis

Sense perdre la utopia.

interneti educació

LES CIÈNCIES EXPERIMENTALS ENUN PROJECTE MULTIMÈDIAXavier Muñoz i equip - EP Sant Antoni

A la nostra societat la informació s’actua-litza constantment i l’ús de les tecnologiesde la informació i la capacitat de moure’sentre diferents llengües i cultures semblaser el requisit imprescindible per poder-hiaccedir i on la capacitat d’aprendre i la fle-xibilitat laboral són característiques cadacop més valorades. Diríem que la tan ano-menada societat de la informació ha de can-viar tots els patrons als quals hem estat ha-bituats: món del treball, oci, política, cièn-cia... però, i l’escola? què hem de fer ambl’escola i quin ha de ser el seu objectiu?De fet, l’escola que hi vulgui donar respos-ta ha de poder preparar individus capaçosde dur a terme autoaprenentatges, d’utilitzarles eines al seu abast per obtenir, filtrar iprocessar la informació; individus crítics,dotats de prou flexibilitat i recursos comper moure’s en aquest món tan canviant.Una escola no basada en l’acumulació deconeixements, sinó en la seva selecció i es-tructuració. Conclusió: Nihil novum subsolem. Però, la nova escola és la mateixade sempre, només canvien les eines. Fa2.400 anys, Sòcrates i la seva maièuticamarcaren el camí d’un ensenyament onl’alumne elabora els seus aprenentatges, amitjan segle XX, Bruner, Ausubel o Piagetindaguen els mecanismes de creació i assi-milació de nous coneixements en el marcdel constructivisme; la directriu, sempre lamateixa: l’alumne ha de ser el protagonistatant a l’ombra d’una alzina como davantd’una pantalla d’ordinador. Caps ben es-tructurats, i no pas ben plens, ja ho deiaMontaigne al s. XVI.Tenir l’alumne com a eix de tot el procés,sense perdre mai de vista tot això és inte-grar noves eines: navegadors, processadorsde text, fulls de càlcul, bases de dades,incorporació d’altres llengües... i fer que l’a-prenentatge sigui prou lúdic i motivadorcom poden ser-ho d’altres activitats que elsnois i noies d’avui tenen al seu abast.

I és des d’aquesta perspectiva constructi-vista que un equip de professors i profes-sores de la nostra escola ha elaborat, encol·laboració amb l’Institut Universitari del’Àudiovisual de la Universitat PompeuFabra, Planeta Actimèdia i el Programad’Informàtica Educativa del Departamentd’Ensenyament de la Generalitat de Catalu-nya, un conjunt de materials informàtics pertreballar les ciències experimentals a 1rd’ESO inclòs en el projecte ARGO, que pre-tén la incorporació de les noves tecnolo-gies de la informació a l’aula. Està previstd’arribar a cobrir la totalitat de l’etapa.Seguint l’enfocament donat per Driver, ca-dascun dels mòduls s’estructura en cinc fa-ses: organitzadors previs; obtenció d’infor-mació; exposició; aplicació; avaluació.Les activitats o nodes queden emmarcatsen una d’aquestes fases –la seva seqüèncian’és el procés d’ensenyament-aprenentat-ge–. Els nodes poden ser:Nodes interactius: aquells on l’alumne potinteractuar amb l’ordinador per obtenir unsresultats o dur a terme una autoavaluació.

Nodes no interactius: es basen en textos,il·lustracions, fotografies, animacions... queaporten informació a l’alumnat aprofitanttots els recursos que un sistema multimèdiaofereix. També hi trobarem guions de pràc-tiques de laboratori, propostes de debat, jocsde rol..., tots aquells elements que compor-tin una relació i un treball cooperatiu.

6

interneti educació

Activitats d’extensió: representen platafor-mes en les quals, d’una manera més omenys guiada, presenten a l’alumnat unafinestra oberta al món, perquè pugui explo-rar nous elements del tema en qüestió, iobtenir-ne o ampliar-ne la informació.L’atenció a la diversitat es materialitza entres itineraris de tipus incloent, anomenatsbàsic, ampliat i complet.L’itinerari bàsic inclou totes aquelles acti-vitats que tracten els continguts mínims dela unitat i que tots els alumnes hauran detreballar. Representen el nucli d’aprenentat-ges comú a tota la classe. Per a l’alumnatmés avançat, i/o més interessat, hi ha lesactivitats d’ampliació, d’un nivell més ele-vat i que poden requerir coneixementsd’altres àrees. Moltes vegades, aquestes ac-tivitats de tipus C deixaran portes obertes aenllaços externs, on l’alumnat pot continuarautònomament el seu aprenentatge.

Aquesta estructuració en itineraris diferen-ciats hauria de generar una dinàmica d’aulaespecial.Tots els mòduls s’inicien amb un seguitd’activitats comunes a la totalitat de l’alum-nat, que es projecten amb un canó de vi-deo. Finalment, un mapa conceptual, des-plegable i interactiu del mòdul, situarà l’a-lumnat en el marc del que serà el seu apre-nentatge. A partir d’aquest moment, cadaalumne, o grup d’alumnes, rep el seu itine-rari, assignat pel professor, segons el queaquest hagi detectat a les proves de con-ceptes previs, i comença un treball autò-nom, sobre el qual els alumnes generaranla seva pròpia dinàmica, produint materiali realitzant experiències i, cadascun, al seupropi ritme.Al final de la unitat, tots els alumnes, ambel mapa conceptual del tema tractat, es tro-ben per dur a terme una reflexió sobre lafeina feta.

Evidentment, totes aquestes dinàmiquesfan que el paper del professor canviï i deixide ser la font del saber, aquell qui té res-posta a totes les preguntes, per convertir-se en una ajuda i un guia. Cada cop seràmés difícil de disposar de tota la informa-ció, i cada cop es fa més necessària l’or-ganització dels aprenentatges. En aquestanova dinàmica, el temps del docent quedaalliberat per fer diagnòstic i tractar més acu-radament els alumnes amb dificultats es-pecials, per suggerir vies d’aprofundimentals qui tenen més facilitat, o per dinamitzarl’ambient generat a l’aula... Tasques, toteselles, exclusives dels professionals de l’en-senyament.Aquest material va començar a experimen-tar-se el desembre passat a les nostres au-les, en format de crèdit variable, amb ungrup de 18 alumnes de 1r d’ESO. El des-envolupament d’aquesta experiència hau-rà de ser analitzat i valorat amb deteniment,i els seus resultats portaran, amb tota segu-retat, modificacions per arribar a un nouplantejament del treball a l’aula de cièn-cies. Podem assegurar que la motivació iles ganes de fer, d’investigar i d’aprendresón presents i ben presents tant per a l’a-lumnat com per al professorat responsable.Aquest crèdit juntament amb els altres rea-litzats dins del projecte Argo, ara per aranomés estan disponibles per als experimen-tadors, en breu ho estaran a la web de laxtec (www.xtec.es).

DINAMITZACIÓDE LA WEB DE L�ESCOLAGregori Martínez - EP Caldes

A l’inici del curs 1999-2000 ens vam plan-tejar realitzar la pàgina Web de l’escola. Ha-víem fet un curs de formació de disseny deWebs, on vam veure, en aquest mitjà, unanova manera de fer arribar a tota la comu-nitat educativa aquelles informacions quepoguessin ser d’utilitat. Plantegem websamb els següents continguts:a) Una secció d’informació: els estudis im-

partits, l’organigrama de l’escola, elsserveis, les activitats complementàries,les activitats extraescolars organitzadespels pares i l’escola o, fins i tot, algunesparts fixes, com la història de l’escola iel seu Caràcter Propi.

7

interneti educació

Us convidem que visiteu la nostra pàgina(www.epcat.net/Caldes) i, per a aquells queestigueu en la fase de creació de pàgineswebs, estem oberts a compartir experièn-cies i a aprendre junts.

b) Una secció d’activitats: xerrades, fes-tes, cursets..., actualitzades de manerahabitual. Aquesta secció ocupa actual-ment la part central i el fet que es renovicontínuament fa que la pàgina tingui uninterès especial.

c) Uns espais de caràcter monogràfic:– Les sortides de final d’ESO i de Bat-

xillerat, amb adreces i informacionsrelatives a futurs estudis.

– Un àlbum fotogràfic que conté unarxiu del curs anterior i de l’actual.Aquesta secció desperta curiositatentre pares i alumnes i fa que la pà-gina tingui més visites.

– El calendari d’activitats que s’actua-litza amb una periodicitat mensual.

d) Un apartat, anomenat Links (enllaços),servirà de vincle amb aquells recursosque poden ser útils a nivell d’educació,premsa, cercadors i altres.

Al llarg d’aquest any i mig, l’aspecte de lanostra pàgina ha anat evolucionant. Per unabanda integrant en la seva imatge els co-lors i el logo de l’Escola Pia de Catalunyai, per l’altra, fent ús dels nous programesque dissenyen webs (Frontpage, Dream-weaver, Flash, Swish...) i amb els que hemanat experimentant.Les novetats s’actualitzen utilitzant un sen-zill programa d’FTP, el CuteFTP i es pen-gen al servidor epcat.net de l’Escola Pia deCatalunya.La web disposa d’un indret per comunicar-se amb l’escola a través del correu electrò-nic i un comptador per conèixer el nombrede visitants.En aquests moments, comptem amb la par-ticipació dels alumnes de secundària, quecomencen a fer les seves webs i les anemintroduint en una nova secció que anome-nem “Les webs dels alumnes”.A fi que la pàgina faci la seva funció és im-portant la difusió de l’adreça, que la gent laconegui i, sobretot, que sigui dinàmica, quecanviï la informació d’una manera habituali, fins i tot, el seu aspecte adaptant-se a l’è-poca de l’any: Nadal, Carnestoltes... Perso-nalment crec, però, que cal tenir cura de laimatge de la pàgina; sense oblidar, però, queel contingut és el més important i que la pà-gina ha de ser àgil i útil més que atractiva.Si actualment l’ús d’Internet és quasi ge-neralitzat en aquest nou mil·lenni, es faràimprescindible; per tant, cal no adormir-sei no perdre el tren de les noves tecnologies.

LA RECERCA, CONTINGUTD�APRENENTATGES. Florido i M. Pagès - EP Vilanova

A les noves generacions no els costa de po-sar-se en contacte amb la tecnologia de lainformació, millor dit, els entusiasma la idead’estar dins la xarxa i navegar sense parar.Només els cal una paraula, un fet o una ideaper tenir l’excusa d’arribar a casa i posar-se davant la pantalla de l’ordinador. Hi haalumnes que, de ben petits, són veritablesexperts en la búsqueda de qualsevol tema.Saben trobar-ho tot... només els cal anarposant adreces... Gairebé ho fan de formacompulsiva, és com fer zapping davant latelevisió. El fet és que, quan se’ls demanaque busquin informació d’alguna cosa, elprimer que els ve al cap és INTERNET.És veritat que saben que hi ha d’altres fontsd’informació, però et diuen: «és tan ràpid!et connectes, tecleges la paraula clau... cli-ques... i... Ja està!»

Fins aquí tot està bé, però el pitjor és queaviat tenen la feina feta, contents de teniruna quantitat considerable de pàgines queels detallen tot allò –i més– que buscaveni, només, els cal donar l’ordre a la impres-sora per esperar, tranquil·lament, que la mà-quina faci la feina i, ja ho tenen! no sabenben bé què però, l’endemà arriben orgullo-sos a l’escola i, tot deixant-ho a sobre lataula, diuen: «aquí hi ha el que ens vas de-manar...». Quin horror fa, veure que ni tansols s’ho han llegit una vegada i que creuenque, aquí, s’ha acabat la feina.

8

interneti educació

Amb tot, caldria no passar per alt un altreproblema: saber fer una búsqueda selecti-va d’informació, saber destriar la informa-ció rellevant d’aquella altra poc fiable, opoc important. Molts alumnes agafen, sen-se cap criteri, la primera informació que elsarriba, simplement per comoditat.Voldríem anar trobant resposta a diferentsinterrogants: com podem ajudar l’alumnata ser un buscador competent? com tenir cri-teri de selecció? com saber llegir, contras-tar...?La resposta només pot ser en ensenyar l’a-lumnat a ser crític davant la informació queprové de la xarxa que, com és sabut, a ve-gades pot ser perillosa, amb documents norecomanables, mediocres, insubstancials i,fins i tot, avorrits o desfasats.És bo d’aprofitar la tecnologia de la infor-mació que ens ofereix el nostre temps, unatecnologia que ens permetrà d’anar enda-vant...!

PARTICIPACIÓEN PROJECTES TELEMÀTICSPau Córdoba - EP Granollers

La Carla, tutora de 6è, s’ha decidit a parti-cipar amb els seus alumnes en un projectetelemàtic: realitzar un conte conjuntamentamb grups d’altres escoles i poblacions. Ala classe n’han d’escriure un fragment ifer-hi un dibuix, enviar-lo al coordinadordel projecte, seguir el desenvolupament dela narració i escriure un final alternatiu…El seu grup està força emocionat, ja que la

Carla els ha dit que, al final, el conte sorti-rà a Internet i es podrà llegir arreu del món.Així que han decidit fer-ho el millor possi-ble!

QUÈ SÓN ELS PROJECTES TELEMÀTICS ?Tot i que cada projecte té característiquesdiferenciades, podem definir-los com unseguit d’activitats escolars, d’intercanvi ide cooperació, que tenen com a mitjà decomunicació les noves tecnologies i, moltespecialment, Internet.Internet motiva fortament l’alumnat, peròcal destacar, com a valors afegits, la coope-ració, la pràctica de situacions comunicati-ves, el treball en grup, el foment de la res-ponsabilitat, la reflexió sobre el nostre tre-ball… a banda dels que, per la tipologia delprojecte, esdevinguin aprenentatges méspuraments «curriculars». També els fa veureque internet és alguna cosa més que unagran mediateca, o un munt de canals de xat:és una eina que ens permet treballar ple-gats malgrat la distància.En aquests projectes, allò que fem a l’aulatranscendeix, té una nova dimensió. Els tre-balls, textos i dibuixos que elaboren elsalumnes són llegits, debatuts i, moltes ve-gades, contrastats per altres nois i noies queesdevenen companys de treball sense conèi-xer-se i, en algunes ocasions, amics.Com educadors, hem de donar resposta ales inquietuds dels alumnes, i això esdevéel millor fruit del projecte. Les situacionseducatives sovintegen: des de veure si es-tem satisfets de la nostra aportació fins acomprovar que la nostra fabulosa idea so-bre l’argument ha estat aparcada davant del’escrit d’un altre grup, passant per la des-coberta de les faltes d’ortografia o de veureque algú es desentén del projecte...Hi ha projectes que es realitzen al llarg detot el curs escolar i d’altres que són méspuntuals. El nivell de compromís depèn deles característiques del projecte.A Internet abunden els llocs on trobar pro-jectes de tot tipus i temes. Podeu iniciar larecerca per les web de: pie, xarsec, patinet,iearn, lacenet…La Carla està satisfeta. Tot i que ha hagutde dedicar-li al projecte 5 o 6 sessions declasse, i alguna assemblea, ha valgut lapena. Els seus alumnes han gaudit forçaescrivint, llegint, dibuixant…, fins i totaquells a qui es fa difícil motivar semblaque han treballat de gust!

9

Repensant el modeld�Escola Pia a Internet

Una pàgina, una eina, un servei...

per millorar

Diàriament surten, a moltsmitjans, referències continua-des a Internet i a les expectati-ves que dóna i obre tant enl�àmbit empresarial com alpersonal.

Totes les empreses, institucions i organit-zacions estan definint i/o redefinint el seumodel empresarial o institucional peradaptar-lo a les canviants necessitats de lasocietat. Aquestes mateixes empreses tam-bé han de trobar el seu model a Internet,han de veure com la xarxa pot millorar laseva activitat ajudant-los a aconseguir elsseus objectius, o com els permet d’aconse-guir-ne de nous i, per tant, han de repen-sar-se la seva presència a Internet.L’Escola Pia de Catalunya, i cadascuna deles escoles del col·lectiu, també està enfase de repensar i redefinir el seu model aInternet, fonamentalment per aprofitar lespossibilitats que dóna la xarxa i millorarels àmbits de gestió, d’organització, de co-municació i d’aprenentatges.L’objectiu és anar ampliant els espais res-tringits de la web (ara accessibles, només,per a equips directius i personal d’adminis-tració i secretaria) a tot el personal de l’es-cola i, en un futur, a tots els alumnes i pa-res, conferint el que s’anomena una intra-net. En aquests espais restringits de la web,s’hi accedeix mitjançant un identificadori una paraula de pas. Aquest tipus d’accéspermet personalitzar un entorn en funcióde si s’és docent, persona de l’adminis-tració o serveis o, si s’és un alumne o unpare/mare.La idea és que, a partir de l’entrada a laIntranet, hi hagi uns espais comuns a total’Escola Pia de Catalunya i un espai espe-cífic de cada escola.A l’espai comú hi haurà eines i serveisd’utilitat general com són:WebMail: permet gestionar la bústia decorreu electrònic a partir d’una pàgina webi des de qualsevol ordinador que accedeixa Internet. Aquest servei és especialmentútil per a totes aquelles persones que no

tenen un ordinador fix per a ells i evita lanecessitat de configurar un programa enun ordinador per llegir el correu..Calendari: el calendari de les accions co-munes així com el calendari de les acci-ons que es fan a les escoles i que estanobertes a tot el col·lectiu.Recursos educatius: pàgina amb una se-lecció permanentment actualitzada dels re-cursos educatius que hi ha a Internet.Aquesta pàgina s’actualitzarà a partir deles mediateques de les escoles.Cartellera: un espai amb informacionsd’interès general per als diferents col·lec-tius.Accions de formació: també estem estu-diant la possibilitat d’incloure aspectes dela formació comuna a Internet de formaque la informació i la formació pugui arri-bar a un nombre més gran de persones delnostre col·lectiu.A mig termini, també anirem incorporantels aspectes propis de la gestió a la xarxa,això vol dir anar posant serveis que araoferim per finestreta.De cara al professorat, contemplarem lapossibilitat d’entrar les qualificacions delsalumnes, obtenir llistes…; i per als paresi/o per als alumnes que puguin veurel’expedient acadèmic…Aquest espai comú s’ha de complemen-tar amb els espais web de les escoles quehan d’anar passant de ser espais exclu-sivament informatius a convertir-se enun entorn facilitador de recursos que aju-din l’aprenentatge dels alumnes (hi haprojectes molt interessants a diferents es-coles).Això pot passar, per exemple, per oferirper als diferents crèdits de secundària ipostobligatoris els materials complemen-taris del crèdit, materials d’ampliació oreforç per mitjà de la xarxa.Entenent, com deia a l’inici, que aquest ésun entorn molt canviant, caldrà estar atentper poder anar adaptant els serveis que ofe-rirem tant a la web com a la Intranet a lesnoves necessitats que puguin sorgir.Xavier Gilabert - Equip de Gestió

10

Noticiari breuactualitat

IGUALADACONCURS LITERARI

L’escola s’ha inscrit al VI Concurs Literarid’àmbit nacional “El gust per la lectura”, des-tinat a alumnes d’ensenyament secundari. Sotala direcció del professor Xavier Pedraza, elsalumnes de batxillerat duran a terme un treballliterari amb el títol genèric de “Poema de larosa als llavis”, que concorrerà a aquest con-curs. Potser convidem a Erate o ses germanesCal·líope i Euterpe a donar un tomb perl’Anoia, que tot ajuda!

SANT ANTONICELEBRACIÓ DE LA DIADA

DE SANT ANTONI

Una vegada més hem celebrat el patró del’escola i del barri, Sant Antoni, amb la festatan nostrada i tradicional: benedicció dels TresTombs, amb la presència dels més petits del’escola que, bocabadats al veure el pas delscavalls, han gaudit d’allò més. A la tarda, elmateix Sant Antoni els ha convidat a fer elsTres Tombs pel pati de l’escola, acompanyatsdels gegantons i de la música dels grallers. Elsmés grans han muntat diverses activitats, entreles que destaquem la col·laboració d’un grupd’alumnes de batxillerat que han explicat con-tes als més petits. Diverses activitats han mar-cat la jornada per tota la resta de l’alumnat.

TERRASSACONVOCADA UNA NOVA EDICIÓ

DELS PREMIS CALASSANÇ

Dijous 19 de gener va ser convocada la dotze-na edició del Certamen Cultural «Premis Ca-lassanç» de la ciutat de Terrassa, que organit-za l’escola.En aquest certamen poden participar tots elshabitants de Catalunya majors de 18 anys i lesmodalitats son: Prosa, Poesia i Pintura.A les modalitats de Prosa i Poesia el tema hau-rà d’estar relacionat amb aspectes del món in-fantil o la joventut. En la modalitat Pintura eltema és lliure.Les bases es poden sol·licitar a la Secretariade l’Escola, Telèfon 93 788 54 50.

CONTES A LA MEDIATECA

L’activitat «Contes a la Mediateca» s’està trans-formant ja en una tradició a l’escola. Cada pri-mer dimecres de mes, a partir de les 5,15 de latarda, són molts els nens i nenes, i també paresi mares d’alumnes, que s’apleguen per passarun moment agradable escoltant contes.Els relators són de diversa procedència, tantprofessionals d’aquest món com alumnes i pa-res d’alumnes. Un exemple és el d’aquest mes:Lola Tomàs, mare d’en Josep Ramon, alumne

de P3, que ens va contar la història dels «tresporquets» i d’altres contes, amb una qualitatexpressiva que va atreure i mantenir l’atencióde grans i petits.

ESCOLA TALLER

�LA TORRE DE CAN COLAPI�

L’Escola Taller destinada a la rehabilitació dela façana principal i la torre de l’edifici de l’es-cola ja està en funcionament. El seu nom ofi-cial és «Escola Taller la Torre de Can Colapi».En aquesta escola taller, integrada en el pro-grama de Formació i Inserció del Departamentde Treball, els participants es prepararan enl’aprenentatge de feines pròpies de construc-ció així com en l’aprenentatge de tasques defusteria, amb una durada del projecte de 24mesos. L’Escola Taller va ser inaugurada fa unparell de setmanes en un acte presidit pel di-rector de l’escola, pel responsable del depar-tament Escola-Treball de l’Escola Pia de Ca-talunya, Ricard Coma, i pel director de l’EscolaTaller, Carles Gómez.

INSTITUCIÓPREMIS CIRIT

Al premi CIRIT anunciat el mes passat, ator-gat a l’escola d’Olot, n’hi hem d’afegir dos més,concedits a alumnes dels nostres col·legis deCalella i d’Igualada.L’Escola Pia de Calella ha obtingut un premiCIRIT per segon any consecutiu. La guardo-nada ha estat, l’ara l’exalumna de batxillerat,Anna Casas que va presentar un treball del’àmbit tecnològic titulat: «El rellotge digital».Al col·legi d’Igualada, l’Albert Rosich i Sal-gado, exalumne enguany i actualment alumneuniversitari a la UB va rebre el guardó pel seutreball «Determinació de l’índex de color pla-netari per mètode fotogràfic (B-V)», que portàa terme durant els seus estudis de 2n de batxi-llerat al nostre centre.Tal i com comentàrem el mes passat amb enMiquel Soler, d’Olot, la nostra sincera enho-rabona als joves investigadors.

L�ESCAC I LA FUNDACIÓ

�EDUCACIÓ SOLIDÀRIA�

Els primers dies de desembre passat, dos an-tics alumnes de l’ESCAC de Sarrià van viatjaral Senegal per enregistrar imatges per a la con-fecció de material de suport en vídeo per a laFundació «Educació Solidària».

NOTES NECROLÒGIQUES

El 23 de desembre morí a Morella el pare delP. Joaquim Querol. La nit del 3 al 4 de gener, aBalaguer, hi va morir sobtadament la mare delP. Pere Biel. El mateix dia morí també el pare

11

Noticiari breu actualitat

del Sr. Josep Julià, antic director gerent de Sit-ges i Vilanova. A tots ells els acompanyem enel sentiment.

ORDENACIÓ D�UN PARE ESCOLAPI

A Zinguinchor (Senegal), el dia 28 de desem-bre, fou ordenat sacerdot l’escolapi senegalèsJerôme Babène, que treballa a l’escola de Sam-Sam, a la rodalia de Dakar.

ELS REIS MAGS SÓN ESCOLAPIS

O així sembla ser! Hem sabut que la nit de reis,va tenir cares conegudes en diferents pobla-cions. Curiosament, recordaven cares ben fa-miliars dins del Secretariat.A Sabadell i a Moià el rei Gaspar oferia unaforta semblança amb en Joan Vila i en MarianBaqués, respectivament, mentre que a SantAntoni, el rei Melcior evocava singularmentel P. Lluís Ferré. Tots coincideixen en què fouuna experiència extraordinària i inolvidable.Caldria veure si amb la influència que tenimens porten tot allò que hem demanat.

ASSEMBLEA GENERAL

DE LA FEDERACIÓ D�AMPAS

Dissabte 27 de gener s’ha dut a terme a l’escolade Vilanova l’Assemblea General Ordinària dela federació d’AMPAS. Després de les saluta-cions i informes de rigor, es debaté el segui-ment econòmic, la possible incorporació denoves vocalies i el seguiment dels objectius delcurs i la proposta i assumpció de nous objec-tius.

El proper número anirà dedicat a«LA RESOLUCIÓ DELS CONFLICTES».

*

JORNADA PEDAGÒGICACOMPARTIR X APRENDRE

Encara que sembli que la Jornada Pedagò-gica queda lluny –ull al canvi de data en elcalendari!– (Sarrià, 21 d’abril), és bod’anar-ne tenint notícia i més per les carac-terístiques de la proposta d’aquest any.Sempre hem pensat la Jornada Pedagògicacom un espai de reflexió, que ha d’anar d’a-cord i al servei dels objectius comuns detreball, i/o de les necessitats de formacióadreçada al col·lectiu de docents de les nos-tres escoles. També hem entès que ens ofe-reix l’oportunitat de conèixer diferents es-coles, de retrobar companys, de compartirexperiències, de saber directrius institucio-nals, de…, en definitiva, de tot allò que enpodríem anomenar clima institucional. I ésper tot això que el propi «disseny» de la Jor-nada ha de poder-se adaptar a aquestes vo-luntats i necessitats.La Jornada Pedagògica d’enguany l’hempensada com una fira d’experiències d’aulaon quedi clar que l’alumne és part activa enel procés d’ensenyament-aprenentatge, ex-periències concretes treballades a les esco-les, de diferents etapes i àrees del currícu-lum.És cert que el protagonista de tot allò quepresentareu ha de ser l’alumne, però no po-dem obviar que això és possible, sobretot,gràcies a tots els docents que treballeu demanera directa amb ells i que sou els quifeu possible que la voluntat d’un treball perals alumnes i amb els alumnes esdevinguireal i concreta.Les reflexions sobre la nostra feina, la con-creció de les directrius que han d’orientar eltreball són necessàries, les hem de fer per-què, de la reflexió, n’ha de sorgir la manera,però també és bo poder mirar, conèixer i sa-ber que, allò que sovint ens diem, és factiblede ser portat a la pràctica diària de l’aula ique no roman, únicament, en els papers.Una Jornada, la d’enguany, que pretén ofe-rir un espai d’intercanvi, facilitant, alhora,un coneixement més profund i que avançanten el sentiment de treballar tots en un pro-jecte comú, col·lectiu i compartit.Ramon Francolí - Secretari General

12

Endoll@ts a connexió.como enganxats a la teranyinaL�educació passa per internet i per altres multimèdia?

contrapunt

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

és una publicació del

SECRETSECRETSECRETSECRETSECRETARIAARIAARIAARIAARIAT DE LEST DE LEST DE LEST DE LEST DE LESINSTITUCIONSINSTITUCIONSINSTITUCIONSINSTITUCIONSINSTITUCIONS

ESCOLARSESCOLARSESCOLARSESCOLARSESCOLARSDE L'ESCOLADE L'ESCOLADE L'ESCOLADE L'ESCOLADE L'ESCOLA

PIA DE CAPIA DE CAPIA DE CAPIA DE CAPIA DE CATTTTTALUNYALUNYALUNYALUNYALUNYAAAAARonda de Sant Pau, 80 2n

08001 BarcelonaTel.: 93 441 00 04Fax: 93 441 02 87

e-mail: escolapia@epcat.net http://www.epcat.net

Consell de redacció:Oriol Blancher,

Ricard Coma,Xavier Gilabert,Carme Guàrdia,

David Magrí,Eulàlia París.

Col·laboradors:Josep Castillo,

Beatriu GarridoMiquel Mateo,Pere Vilaseca.

Maquetació:Carme Roig.

Coordinació:Eulàlia París.

papers@epcat.net

Temps era temps ens faxejà-vem; avui ens enviem e-mail�s.

Això de l’electrònica —més concretament,de la microelectrònica (més petit, més po-tent, més barat)— sembla que no té atura-dor. Ja no érem gaire petits quan l’arribadad’un fax amb imatges era una novetat i unavanç espectacular. I ara ja ens comença asemblar normal connectar-se a «la xarxa»per cercar qualsevol cosa. O realitzar pre-sentacions amb ús de recursos multimèdia,que cada dia ens sorprenen més perquè ensen surten de nous.I, de fet, si tenim temps i connexió plana(situació de la butxaca després del procés!)podem passar de la pàgina web de la insti-tució més secreta a la de qualsevol webpersonalizada. O del ple domini de l’anglèsa una botiga virtual (que tampoc no ensatendran en català).Diuen que les noves tecnologies de la in-formació i de les telecomunicacions fanemergir un nou espai social —el tercer en-torn— diferent dels entorns naturals i delsurbans. Potser per això tantes lluites perimplantar-se (= fer negoci) en les novesopcions; potser també per això, tanta pre-dilecció per captar usuaris cada vegada mésjoves (clients més inconscients i per mésanys).I l’escola, què? Doncs, petit reflex com ésde la societat, viu immersa en la tensió quesuposa la fractura entre el galopant desen-volupament tecnològic i el feble i indecísprogrés social; o, dit altrament, el contrastentre viure en la tecnologia del segle XXIamb moltes estructures socials del XIX ode principis del XX.És aquesta una de les interpretacions del’empantagament que vivim o sentim quanintentem navegar per Internet? (Per cert, unamic, entès en la temàtica, m’assegura quesi ara Jesús hagués d’escollir el deixeblepredilecte, el triaria informàtic i li propo-saria deixar les xarxes pescadores d’homesper fer-lo alliberador de les persones).Tanmateix, a nosaltres, senzills docents quecreiem en el creixement de les persones,

sempre ens queda un recurs interessant:imaginar darrera de cada pantalla un homeo una dona que treballa i que lluita, queprogressa i que es vol comunicar més i mi-llor. Seria com l’altra cara d’Internet!Zum-zum

agenda

febrer 20012. CEP-1, de 4 a 6.5. Formació sobre el Caràcter Propi (2ª tanda),

de 10 a 1, a l’Espai XXIFormació multimèdia a l’ensenyament, de 9a 2, a l’Espai XXI (*)Reunió de coordinadors de pastoral, de 2/4de 4 a les 6

7. Formació multimèdia a l’ensenyament, de 9a 2 i de 3 a 5, a l’Espai XXI (*)

8. Xerrada actualització religiosa, de 4 a 2/4 de 6.Reunió coordinadors FP, de 2/4 de 4 a 6

12. CEP-2, de 4 a 6Reunió Consell Institucions, de 7 a 9 vespre.

13. Formació multimèdia a l’ensenyament, de 9a 2, a l’Espai XXI (*)

14. Formació coordinadors de primària: què voldir aprendre?, de 10 a 5Formació multimèdia a l’ensenyament, de 9a 2 i de 3 a 5, a l’Espai XXI (*)Reunió responsables extraescolars, de 5 a 7

16. CEP-1, de 2/4 de 4 a 621. Formació coordinadors de primària: què vol

dir aprendre?, de 10 a 1Formació multimèdia a l’ensenyament, de 9a 2 i de 3 a 5, a l’Espai XXI (*)

22. Formació multimèdia a l’ensenyament, de 9a 2, a l’Espai XXI (*)Formació dels docents de sempre, 10 a 14 hReunió responsables PIRMI, de 2/4 de 4 a 6

26. CEP-2, de 4 a 6.

març 20015. CEP-2, de 4 a 68. Formació administradors, de 10 a 2/4 de 2.9. Formació Caràcter Propi (2a tanda), de 10 a

1h, a l’Espai XXI (*)14. Formació coordinadors de secundària: què

vol dir aprendre?, de 10 a 17 h16. CEP-1, de 2/4 de 4 a les 619. CEP-2, de 4 a 621. Formació coordinadors de secundària: què

vol dir aprendre?, de 10 a 1h.22-25. Saló de l’Ensenyament

29. Reunió de mediatecaris, de 10 a 1.

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives esrealitzaran als locals de l�Equip de Gestió.(*) Alerta! Canvis respecte al calendari general.