Po r t ave u de l P a r t i t S o c i a l i s t a U n i f i c a t d e Ca t a l u nya V i uN=115Juny 2012 www.psuc.org

2 EDITORIAL; CONTRA LA MESURA PROHIBICIONISTA DE CIU 3 HOMENATGE A UNA LLUITADORA; VENT DE PAU, UN POEMARI DE CONSCIÈNCIA, HOMENATGE I EXPE-RIÈNCIA 4 ENTREVISTA A NIKOS CHOUNTIS 5 EL FRONT DE GAUCHE CONVIDAT A GI-RONA 6 EL AGUJERO NEGRO DE LA BANCA ESPAÑOLA 7 CARTA AL GOBIERNO CA-TALÁN 8 EL PSUC VIU RECORDARÀ EL MULTITUDINARI MÍTING DEL MAIG DEL 76

2

Arriba el Nou Treball de juny, i ho fa pocs dies després d’acabada la 6a Assemblea d’Esquerra Unida i Alternativa. Una As-semblea de canvis, en la que es tancava un cicle de més de deu anys marcat per la co-alició electoral amb Iniciativa, però també per una particular gestió de la pluralitat interna per part de la direcció encapçalada per Jordi Miralles.

Ha estat una Assemblea marcada per la gran participació de l’afiliació. Aquest fet es podria resumir amb la xifra de 1307 es-menes presentades (gairebé el doble que en l’anterior Assemblea), però és una qüestió més de fons: s’ha dut a terme un procés participatiu des de la pròpia preparació de l’Assemblea.

El procés d’elaboració dels documents ha estat coordinat per diferents comissions, obertes a la participació de tota l’afiliació i fins i tot als amics i amigues d’EUiA. Es tracta d’una metodologia novedosa, que si bé cal acabar d’afinar, representa inequívo-cament un avenç cap a ser més Moviment Polític i Social.

I aquest és un dels compromisos clars de l’Assemblea, avançar decididament en ser cada com menys partit clàssic i més Movi-ment Polític i Social. Una organització ra-dicalment democràtica, transparent, frater-nal, respectuosa. Un bon començament ha de consistir en establir una direcció plural i col·legiada amb el treball en equip, l’espe-rit de consens i la capacitat executiva com a senyals d’identitat.

Un equip de direcció que estarà encapçalat per Joan Josep Nuet, escollit nou Coordina-dor General per una amplíssima majoria. Nuet ha sabut encapçalar una direcció uni-tària, integrant al Consell nacional a totes les sensibilitats d’EUiA. Un Consell on la participació del PSUC viu ha augmentat considerablement, i el que és més impor-tant, amb una major implicació i compro-mís amb el treball i les tasques a desenvo-lupar en aquesta nova etapa.

Així mateix, s’ha de valorar molt positiva-ment el compromís i la lleialtat cap a IU ex-pressada als documents aprovats, i també de forma molt clara en la intervenció de cloenda de l’Assemblea per part de Nuet.

La gran rebuda a Cayo Lara per part dels delegats i delegades a l’Assemblea són una bona mostra de la identificació amb Izqui-erda Unida.

Finalment, hi ha hagut un gran consens en-torn una altra idea força de l’Assemblea: la coalició amb ICV està esgotada, s’ha quedat petita. Ha quedat superada com a instru-ment de canvi i cal un nou espai de l’es-querra transformadora. Un nou espai en-grescador, obert i flexible. Un procés basat en la mobilització i des de les bases socials, on es puguin establir des de fronts comuns de lluita a aliances polítiques i electorals que nosaltres sols no podem predetermi-nar de forma acabada, basades en acords programàtics i en el respecte a cadascuna de les parts que l’integren. Un moviment engrescador que compti amb la propos-ta anticapitalista front al neoliberalisme i per un canvi de model social, des de totes les tradicions de l’esquerra transformado-ra i ecologista, fins els moviments socials emergents.

Més enllà dels titulars de premsa, aquest nou espai no pot ser un calc d’altres fór-mules que s’estan donant a Europa. És evi-dent que cal estar molt atents a les diferents formes que estan prenent les aliances de l’esquerra alternativa a Europa, experièn-cies que cal analitzar per incorporar-ne elements i servir d’inspiració al Nou Espai català de l’esquerra transformadora, però no es poden extrapolar models de manera mimètica per a realitats concretes molt di-ferents.

És indiscutible el paper del Front de Gauche en la victòria d’Hollande davant Sarkozy a les eleccions presidencials franceses. Tot i que els resultats a la primera volta no van acabar sent els que apuntaven les últimes enquestes, el moviment generat pel Front de Gauche amb Mélenchon al capdavant ha aconseguit un resultat importantíssim, clau en la victòria d’Hollande i que per-met per primera vegada en 24 anys trencar l’hegemonia de la dreta a les presidencials franceses.

El que passa a França sempre ha tingut el seu ressò i ha estat de gran importància per a Europa, també si parlem de l’esquerra. La

influència de l’experiència francesa ja es deixa sentir a casa nostra. Una bona mos-tra n’és l’acte conjunt del PSUC Viu i EUiA amb el Front de Gauche a Girona celebrat recentment.

Però encara més importants per al conjunt de l’esquerra europea poden ser els resul-tats de les properes eleccions gregues. L’es-pectacular resultat de Syriza a les eleccions del 6 de maig va trencar el bipartidisme de les retallades i la submissió als dictats del neoliberalisme salvatge, que estan enfons-ant el seu país.

Les enquestes la situen ara com ara prime-ra força en intenció de vot en la repetició de les eleccions, el que és un clar missatge del poble grec contra les polítiques d’austeritat imposades per la Troika. Syriza presenta un programa creïble, basat en les necessi-tats de la majoria, i és entorn d’aquest debat que s’està articulant la campanya electoral de les demés forces polítiques gregues.

S’obre pas una proposta alternativa; una alternativa que s’ha d’articular a nivell eu-ropeu, agrupant a totes les forces anticapi-talistes en una perspectiva de transforma-ció social. Una alternativa que contraposi al fracàs del model de construcció europea

projectat a partir dels interessos del gran capital, la necessitat de construir una Euro-pa dels pobles.

No serà una tasca senzilla; davant la cada cop més important contestació social a les polítiques de retallades i el desballes-tament dels serveis públics, els governs responen amb la repressió. Al número de maig denunciàvem la situació dels tres jo-ves estudiants en presó preventiva abso-lutament injusta i desproporcionada. Avui podem celebrar que ja siguin a casa seva, però han estat centenars les persones de-tingudes per participar en la vaga general del 29 de març, i se’ls demanen penes de presó absolutament delirants.

Però no ens espantaran. La via de la repres-sió tan sols crearà més rebuig a les seves polítiques. El govern que s’ha d’imposar amb l’ús de la força perd la legitimitat. El sistema va mostrant el seu veritable ros-tre; la democràcia representativa ensenya les seves vergonyes i es fa cada cop més evident la tutela dels mercats. Però hi ha alternativa; recuperem els governs per po-sar-los al servei dels ciutadans, el control de la política sobre l’economia, democràcia radical. Democràcia o mercats.

EDITORIAL

Comitè Executiu del PSUC viu __________

Davant les mesures aprovades pel Go-vern de la Generalitat de Catalunya de crear un fitxer de dones que exerceixen

la prostitució i dels “puteros”, en l’ordre publicada el dia 29 de maig, en el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat), per la qual es crearà un fitxer que reculli les dades per-sonals, dades especialment protegides com la naturalesa sexual de la persona, i el tipus d’infracció administrativa comesa, segons l’article 56.4 de la Llei de carreteres.

Que amb l’excusa de multar pel comerç sexual en la carretera a aquestes dones, ar-gumentant que és una falta greu l’ocupació

temporal de les zones de domini públic de les carreteres per a negociar serveis de na-turalesa sexual , perquè suposen un perill per a la seguretat viària.

Que la multa podrà ser fins a 30.000 euros, tant per les dones , com pels “puteros”. Que front la hipocresia del Govern de la Gene-ralitat, que per un costat prohibeix la pros-titució a les carreteres i per altra fomenta la proliferació de macroprostíbuls. I davant la mesura prohibicionista aprovada pel go-vern de CiU:

El PSUC-viu denunciem la creació d’aquest fitxer de dones molt desfavorides amb da-des molt protegides d’aquestes persones

amb fins policials i recaptatoris, en comp-tes d’adoptar mesures legals i socioeconò-miqes que ajudin a aquestes dones a resol-dre des de l’arrel els greus problemes que

les aboquen a aquesta situació d’esclavitud sexual i de tràfic, en un país que va decidir amb les seves politiques convertir-se en el bordell d’Europa.

Contra la mesura prohibicionista de CiU

3

Homenatge a una lluitadoraLluís Orri _____________________________Responsable de Moviment Republicà

E l diumenge, 20 de maig, a l’Ateneu Po-pular de 9 Barris, les entitats i associ-acions d’aquell districte de Barcelona,

així com moltes persones a títol individu-al, es van aplegar per retre homenatge a la nostra camarada Maruja Ruiz, per la seva trajectòria de lluita en defensa dels interes-sos de la classe obrera i dels sectors popu-lars, de manera molt especial per la millora de les condicions de vida d’aquells barris que només van assolir-se gràcies a la mo-bilització del moviment popular i ciutadà, del qual persones com la Maruja en van ser –i en són- capdavanteres.

Es va reconèixer el nou exemple de dig-nitat protagonitzat per la Maruja quan va rebutjar davant de l’Alcalde de Barcelona

l’atorgament de la medalla de la ciutat com a rebuig a un govern municipal de la dreta co-partícep de les actuals polítiques neoli-berals.

Hi era present també una representació del Partit encapçalada pel nostre secretari ge-neral, Alfred Clemente, com a mostra del suport a la camarada i de l’orgull de comp-tar-la entre nosaltres; des del convenciment que centenars de persones com ella són les que van permetre que el PSUC es conver-tís en l’eix vertebrador de la lluita per les llibertats democràtiques i nacionals en el camí del socialisme. I des del convenciment també que és el seu exemple d’arrelament entre els treballadors i treballadores el que ens pot permetre que els comunistes tor-nem a jugar en les actuals circumstàncies el necessari paper per la consecució d’una societat de dones i homes lliures i iguals.

Vent de Pau, un poemari de consciència, homenatge i experiènciaÀngel Plà _____________________________Secretaria de Moviments Socials PSUC viu

En la primera part Esperit errant,es si-tua amb força la dualitat entre el bé i el mal, un bé, no pas escolli tentre

els submisos, sinó el bé exemplificat com a rebel·lia contra l’abús, la injustícia,en les carns del gladiador al primer poema, o la lluita contra els gegants, desde l’ hones-tedat a No vull caritat. I també que lluita contra el seu propi destí a Inconsciència “ La verema despulla de vida uns ceps/que esperen la nova naixença”, i que ens empa-nya a agafar el camí de la utopia possible a Decadència “Potser una llum nova/faci créixer l’herba fresca”, on amb clara deter-minació es situa en contra de la teoria del final de la història de Fukuyama.

Es també aquesta primera part on l’autor ens situa en la geografia física i del cor, Plana de Vic, Pàtria Rambla, Nit freda a la carrera de San Bernardo, es en Pàtria Ram-bla on acarona els versos de Martí i Pol, “a l’hora tot és vell i tot canvia” o es senten els acords d’en Raimon cantant a Gregorio Lo-pez Raimundo “T’he conegut des de sem-pre”, i fa i desfà la populosa via que duu del centre neuràlgic de la ciutat cap al mar, amb sorolls, olors i presències.

Marbre, sorgeix com el poema originari, d’on floreix la consciència i el sentit d’ ésser, “Jo era aquell: l’escriptor,el solitari/l’amic de la paraula i de la veu republicana”. Aquest és un marbre sòlidi fort, no és pas aliè que el títol del poemari aparegui en ell “no són més que identitat creada/amb mar-bre d’idees i amb vent de pau”. I es Cotlliu-re, on neix tot.

La segona part Llums i tenebres ,ens porta a un passatge més líric, íntim, en un recor-regut vital, des de l’experiència. Una apari-ció sentimental a Polonesa, el desencís a Nit a la Cova o a Bar Pastis“en la decadència tardoral/ d’un diumenge”, descriptiu i sub-mergit en la multitud En un concert Indie.

Destacar Contra Marinetti, on fa posició contra la mort lleugera o el sacrifici estèril “si moren homes i dones /sota estendards indignes”, i on despulla la trajectòria del controvertit escriptor italià, fundador del moviment futurista i alineat amb les tesí feixistes de Mussolini.També Oda a Mar-got, que en el poemari surt sota el títol de Per què?, una atracció vers una actriu de la pel·lícula d’Eric Rohmer Conte d’été de la post nouvelle vague francesa, “Per mo-ments aquell estiu canviava/ entre foscors d’una filmoteca” amb la banda sonora de Far del Sud de Sopa de Cabra.

La lloança cap a la figura de L’stakhanovista,qui no demana res i fa qualsevol sacrifici per aconseguir la finali-tat del be comú “ Sisif és present/ amb la seva pedra,/més la por es absent”

La tercera part Lousy Poetry que consta no-més d’un poema Perruqueria Naf, dedicat al soterrani de Jaime Gil de Biedma, ens si-tua en un temps passat creatiu i rebel, el de la “gauche divine”barcelonina, en una nos-talgia argumentada “La força naixia quan moria la corbata/símbol diürn d’opressions burgeses”.

Sobre l’autor, Jordi Tena

Ha publicat una dotzena de narracions breus en llibres col·lectius. Ha estat se-cretari general del’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC).Ha participat enrecitals de poesia a Bar-celona (Ateneu Barcelonès i diversos bars), Terrassa,Girona, Vic, València, etc., i va fer una col·laboració a Marx Madera, a Ma-drid. “Vent de pau” és el seu primer llibre en solitari.

4

Mireia Rovira _________________________Secr. Internacional PSUC Viu

Després de la imposició del memoràndum per la Troika i de les mesures d´austeritat, com ha canviat la vida per al poble grec?

Nikos: La situació a Grècia s´ha agreujat d´una manera dramàtica. Només cal asse-nyalar que el nombre d aturats supera el 20%, un de cada dos joves està sense feina i més del 30% de la població viu sota el llin-dar de la pobresa i milers de petits comer-ços han hagut de tancar. Els sous s´han re-duït un promig de 30% i hi ha nens que van a l escola sense haver pogut menjar res pel matí. El número de suïcidis ha augmentat, molt són per raons polítiques, per dignitat, per no poder aguantar viure d aquesta ma-nera ja que el nostre poble se sent humiliat pel comportament de la Troika. Aquests ritmes i aquest ritme de recessió no els ha-víem vist mai abans. Si aquestes polítiques d austeritat segueixen, el país acabarà al nivell d´un país del tercer món. La crisi, a

més d econòmica, política i social, serà una crisi humanitària.

La gran sorpresa i a la vegada la gran esperança per a l´esquerra i els treballadors i treballadores, tant grecs com europeus, van ser els impressio-nants resultats de Syriza. Com expliqueu aquest resultat?

A les eleccions del 6 de maig la majoria de poble grec amb el seu vot va demanar que s aturessin les polítiques d austeritat impo-sades per la Troika. El poble grec va con-demnar els dos grans partits responsables de la situació en què ens trobem, partits que a més s´han compromès per escrit i ofi-cialment a continuar amb aquestes políti-ques en cas de guanyar les eleccions.

El poble grec va donar més força als par-tits que estem en contra de les polítiques d’austeritat. Syriza vam quedar en segon lloc, però vam ser la primera força a totes les grans ciutats gregues, entre la franja d edat dels 18 als 55 anys, i també la pri-mera força entre totes les categories socials: treballadors de serveis i petits empresaris, excepte els agricultors. La gent ens va situ-ar com la força més important de l’oposició entenent que portem un programa solvent. Per a nosaltres, la prioritat és aconseguir un governs d esquerres amb les forces pro-gressistes del bloc anti-austeritat amb la prioritat primera de fer ressorgir la socie-tat, començant per les persones que estan en pitjor situació: aturats, joves i pensionis-tes.

Les forces de l austeritat ens han intentat involucrar a un govern per mantenir les mateixes polítiques. Però els hi hem dit que no, que nosaltres no ens traïm a nosaltres mateixos mai i molt menys a aquells i aque-lles que han dipositat les seves esperances en nosaltres. Per això en aquestes eleccions els hi demanem que consolidin el camí que vam començar amb les eleccions del 6 de maig i donin més força a les forces de l esquerra, però sobretot a Syriza.

La gran ombra dels resultats d´aquestes elecci-ons ha sigut l´ascens dels feixistes a Grècia. Per què creieu que la gent ha optat per aquesta força política?

Efectivament, el resultat d Alba Daurada és la part més fosca d aquestes eleccions. No volem veure com a justificació el fet de que aquest tipus de representació ja existeix a Europa des de fa temps. Lagenda d aquest grup és clarament feixista, xenòfoba i mi-litarista i s´inspiren en la dictadura grega. S’han aprofitat de la indignació de la gent pel sistema corrupte i de la pobresa violen-ta que viu el poble grec. Sabem i esperem que serà un fenomen temporal però con-tinuarem lluitant contra ells per què no aconsegueixin a les properes eleccions el 3% necessari per entrar al Parlament.

Quines són les principals propostes del vostre programa electoral?

La clau del nostre programa electoral és que està basat en les necessitats de la societat i que estem disposats a tot amb la solidaritat del poble per a confrontar aquestes políti-ques d’austeritat i afrontar els problemes del país, aprofitant els canvis en la situació a Europa. Grècia som el primer país on es va experimentar amb l’austeritat. Hem de reivindicar que hem de parar aquesta po-lítica inspirada en Alemanya d’austeritat i rigidesa. El nostre programa és bastant de-tallat i respon a una sèrie de preguntes. Ara mirant a les eleccions del 16 juny l’estem afinant per a convèncer a la gent. Serà un combat dur, però és positiu que l’agenda i el debat electoral es faci entorn del programa de Syriza. Això ens dona un avantatge ètic i també polític.

Les enquestes per a les properes eleccions del 17 de juny us col·loquen com a força guanyadora, que n’espereu vosaltres del resultats?

A les properes eleccions nosaltres fem una crida al poble grec per a consolidar el camí obert a les eleccions del 6 de maig. A no tenir por, a confiar en les seves forces. Nosaltres no els trairem. Syriza sempre que tinguem al poble grec al nostre costat continuarem treballant per a les generaci-ons futures. Les enquestes mostren que el nostre missatge arriba a la gent i a molts sectors diferents de la societat. Som consci-ents que serà una batalla dure entre Syriza i les forces de l’austeritat però de totes ma-neres Syriza en sortirà enfortida. Nosaltres intentarem aplicar el nostre programa tant si estem al govern, como si estem a l’oposi-ció, perquè a Grècia, les aigües del riu no poden tornar enrere.

Has dit abans que esperes que les forces d´esquerra pugin, especialment Syriza. La pre-gunta és quasi obligada, coneixent les declara-cions d’Aleka Papriga, Secretària General del KKE, després dels resultats del 6 de maig, ne-gant la col·laboració amb Syriza: què creus que passaria si Syriza necessités dels diputats del KKE per a formar un govern de les forces anti-austeritat després del 17 de juny?

Nosaltres abans i després de les prime-res eleccions del 17 de juny sempre direm el mateix: les forces de l esquerra hem de col·laborar, també al govern. Desafortu-nadament, els líders de les altres forces de l’esquerra, Esquerra Democràtica i KKE, de moment s’han negat a aquesta col·laboració. El 6 de maig, Syriza vam crèixer 3 vegades més, i KKE va pujar poc. Nosaltres insisti-rem, però de moment la posició del KKE de negar-se a tot té una traducció a les enques-tes perquè ells estan entorn del 5%, i en can-vi nosaltres pugem. Nosaltres no podrem estar mai contents de que disminueixi la força del KKE, perquè per a aconseguir un govern d esquerres, a part de que canvii la

Entrevista a Nikos Chountis, eurodiputat de Syriza: “Els nostres resultats no només donen força als treballadors grecs, sinó als d’arreu d’Europa”“Proposem canviar el paper del Banc Central Europeu augmentant el seu control

polític i democràtic”

5

PSUC Viu Girona_______________________

D iu en Joan Josep Nuet al seu Twitter (25-05-2012, a les 23:16): “Gran acte avui avui a Girona del PSUC viu, EU

i del “Front de Gauche” amb Nicolàs Gar-cia, batlle d’Elna. La sala plena amb gent d’EUiA, ICV i simpatitzants”.

I en efecte així va ser: el 25 de maig ens vam donar cita a Girona, en un acte de gran sig-nificació política, tot un seguit de persones que vam omplir amb escreix la sala gran del Centre Cívic de Santa Eugènia. A l’acte hi varen intervenir Josep Colomé, secre-tari polític del PSUC-viu a les Comarques Gironines, Jordi Córdoba, coordinador in-tercomarcal d’EUiA i membre del Consell Nacional d’EUiA, Cristina Simó, secretària de la dona del PCE i membre del Comitè Executiu del Partit de l’Esquerra Europea, Joan Josep Nuet, secretari general del PCC, membre de la Comissió Permanent d’EUiA i diputat al Congrés pel grup de l’Esquer-ra Plural, i Nicolàs Garcia, alcalde d’Elna (Rosselló), dirigent del Front de Gauche a la Catalunya Nord, secretari departamental del PCF 66 i membre del Consell Nacional del PCF.

La coïncidència comuna al voltant del ca-ràcter sistèmic de la crisi es va veure en-riquida pels matisos que van aportar els oradors: així en Josep Colomé va incidir en la necessitat de respondre a les polítiques neoliberals aplicades per la dreta, en Jordi Còrdoba en l’avanç de l’esquerra transfor-madora a Europa, la Cristina Simó en els impactes de la crisi en les dones, i en Joan Josep Nuet en el fracàs del model de cons-trucció europea projectat a partir dels in-

teressos del gran capital i en la necessitat de construir una alternativa que defensi els interessos de la majoria.

Especial significació va tenir la intervenció d’en Nicolàs Garcia, que va posar l’accent en la trajectòria històrica del PCF, que avui

ha desembocat en el “Front de Gauche”,

un agrupament de persones i de voluntats,

units per a proposar un veritable canvi

polític al servei dels ciutadans i no de les

finances. I és a partir d’aquí que el PCF es

justifica en tant que instrument útil, no

com a fi en si mateix, tot oferint una doble

condició: una alternativa anticapitalista

i una eina per al “rassemblement” de la

majoria per al canvi en profunditat que la

societat francesa demana. L’acte va deixar

un excel.lent regust als assistents i la certe-

sa de la coincidència entre les experiències

del “Front de Gauche” i les d’EUiA i d’IU.

seva voluntat, necessitem també les xifres, necessitem uns resultats electorals que junts sumin. Esperem, és clar, que el nostre resultat electoral augmenti, però que també ho facin ells, i nosaltres sense prepotència continuarem oferint la mà al KKE, perquè sabem que ells tenen força entre la classe treballadora.

Aquests últims dies, i arran dels resultats de Syriza, s’està parlant molt d’una possible sorti-da de Grècia de l´eurozona. Quina és la vostra opinió al respecte?

Syriza vol que Grècia es quedi a la zona euro. El que portarà a Grècia a la fallida són les polítiques de l austeritat, perquè l’eurozona la desmantellaran les pròpies polítiques neoliberals. Nosaltres diem que volem trobar una solució europea al pro-blema general del deute. Vull recordar que el deute ha sigut només un pretexte per im-posar polítiques d austeritat i, al seguir-les aplicant, en comptes de reduir-lo l’augmen-ten. Per això volem donar-li la volta a la si-tuació. A la vegada, sabem que el deute, a més de les raons internes de Grècia es deu a la situació de crisi mundial i a l’ especu-lació del sector financer. I les polítiques de la UE i la manera com es va crear l’euro no només no han solucionat el problema del deute, sinó que l´han accentuat. Per això, lluitarem amb els altres pobles europeus per a acabar amb les polítiques neoliberals d’Europa per a corregir els problemes mo-netaris d’una manera solidària i canviant la construcció europea que ens ha portat aquí. Nosaltres, per exemple, estem en con-tra del Pacte d’Estabilitat, proposem canvi-ar el paper del Banc Central Europeu aug-mentant el seu control polític i democràtic. Són algunes de les propostes del Partit de l´Esquerra Europea i també del grup al Par-lament Europeu, GUE/NGL.

Per acabar, voldria en nom del PSUC viu do-nar-te les gràcies per l´entrevista i desitjar-vos els millors resultats el proper 17 de juny, perquè els vostres èxits són els èxits d´aquells i aque-lles que creiem que existeix una altra sortida a la crisi i que lluitem per construir una Europa no dels mercats sinó dels treballadors i treballa-dores.

Gràcies a vosaltres. M agradaria fer una crida a les forces d esquerra a Europa, per a donar resposta a les intervencions anti-democràti-ques de la Merkel i els representats del ne-oliberalisme a Europa, per a mostrar-li que han de respectar la sobirania dels pobles. Sabem que els nostres resultats a Grècia no només donen força als treballadors i treballa-dores grecs, sinó a tots els treballadors arreu d’Europa, com els portuguesos o espanyols, que també estan patint aquestes polítiques d austeritat, ells també estan patint la crisi a les seves espatlles. Demanem al poble grec que reforcin aquesta rebel·lió també pel bé de la resta d´Europa. Hem de lluitar amb tots els pobles d’Europa per una Europa de cohesió social, de democràcia i solidaritat. Per últim voldria agrair de part de Syriza la solidaritat i el recolzament de totes les forces d esquerra, perquè ens dóna molta força per a la victòria final. Vencerem!

“A les eleccions del 17 de juny fem una crida als grecs per a consolidar el

camí obert el 6 de maig”

Una alternativa antica-pitalista i una eina per al “rassemblement” de la majoria per al canvi en profunditat que la societat

francesa demana.

El Front de Gauche,convidat a Girona

6

El agujero negro de la banca españolaDavid Rodríguez ______________________Acció Política i Economia PSUC Viu

Igual que los agujeros negros siguen en-trañando muchos misterios a la ciencia, la cuantía exacta del saqueo realizado

por el sistema financiero español supone un enigma indescifrable para las más altas instancias de nuestro sistema político. De Guindos nos dijo el 21 de mayo que Bankia necesitaba un saneamiento de 7.000 millo-nes de euros. Cinco días después, elevó esta cifra a 19.000 millones de euros. Vaya, una ligera desviación del 271%, perfectamente asumible por el ministro, exjefe en Espa-ña de Lehman Brothers, la empresa que sufrió la mayor quiebra de la historia. De momento, y contando la aportación inicial del FROB (Fondo de Rescate), más de 23 mil millones de euros para la banca que finan-ció el fichaje de Cristiano Ronaldo.

Bankia es la filial del Banco Financiero y de Ahorros, que a su vez procede de la fu-sión de Caja Madrid, Bancaja y otras cinco cajas menores. Como puede verse, los dos componentes principales son las cajas de las dos CC.AA más representativas del PP.

Por eso no debe extrañarnos que su primer Presidente fuera Rodrigo Rato, predecesor de De Guindos en el cargo de ministro de economía, que huyó del FMI cuando la cosa comenzó a ponerse fea y que no ha duda-do en hacer lo propio en Bankia. Este buen experto en fugas cobró en 2011 la modesta cifra de 2.34 millones de euros (sin contar variables).

El sustituto de Rato se llama Goirigolza-rri, exdirector general del BBVA durante la década del pelotazo inmobiliario, que se jubiló de la entidad con una pensión de 68.7 millones de euros, por lo que es buen conocedor del territorio de la delincuencia financiera. Este sujeto ha dicho que la apor-tación estatal de 19 millones de euros no es un rescate (habrá que cambiarle el nombre al FROB), sino una inyección de capital. No es de extrañar, pues Goirigolzarri no es ca-paz de asociar a ‘capital’ la palabra ‘rescate’, sino más bien términos como ‘hundimien-to’, ‘desastre’ o ‘cataclismo’. Rescate suena a solución, y este hombre sólo sabe generar problemas.

El Banco de España ha de desempeñar la función de vigilancia y control del siste-ma financiero español, pero en los últimos años no ha demostrado grandes habilida-des en esta ardua materia. Quizás por ello el gobierno del PP ha encomendado la tarea de valorar los activos de Bankia a Golman Sachs, la empresa que ocultó el déficit de Grecia y que ha sido acusada de fraude hi-potecario por la Comisión del Mercado de Valores de los EE.UU.

Pero el grave problema de la banca espa-ñola va más allá de Bankia. La desregula-ción financiera de finales del siglo pasado y la burbuja inmobiliaria provocaron que

la concesión de créditos se multiplicara por siete entre 2000 y 2007. Dado que no exis-tían recursos propios suficientes, se pidió dinero prestado a la banca europea, pasan-do de 78.000 a 428.000 millones de euros en el mismo período. Por lo que puede obser-varse, la cuantía real del agujero negro de la banca española puede ser ingente. Para evaluarlo, el gobierno del PP ha contratado a Oliver Wyman, la empresa que consideró ejemplares a los bancos irlandeses poco an-tes de su hundimiento.

La situación del sistema financiero español es insostenible, y los gobiernos europeos lo saben. Gran parte de los créditos conce-didos son incobrables, por lo que también es impagable una buena proporción de su deuda con la banca europea. Alguien va a tener que asumir las consecuencias de su pésima gestión. De momento, lo está ha-ciendo la clase trabajadora. Ha llegado el momento de seguir el ejemplo islandés y se sentar en el banquillo de los acusados a los canallas que se han lucrado de manera indecente a costa de provocar la crisis que estamos padeciendo.

“Goirigolzarri, exdirector general del BBVA, es buen conocedor del terri-torio de la delincuencia

financiera”

7

Francisco Vera Granados _____PSUC Viu Terrassa

Sr. Artur Mas:

¿Usted no se ha pregun-tado o, mejor dicho, usted

no ha investigado, junto con su gobierno, a los miles de em-presarios en Cataluña que han amenazado a sus trabajadores-as con que si hacían huelga el día 29 les ponían de patitas en la calle? Y todo ello a pesar de las reiteradas denuncias de los sindicatos. Una huelga, dicho sea de paso, para defender los derechos de dichos trabajado-res, pisoteados por ustedes. Eso, ¿cómo lo podríamos deno-minar? ¿VIOLENCIA? ¿Cómo es posible que usted haga esto, cuando siempre es tan “justo” con los empresarios y personas pudientes, y sobre todo con la banca, a la que se le da todas las prebendas y dinero del erario público? Usted, el mismo que vende las empresas públicas, es decir de los ciudadanos-as, que son los que dan la riqueza al País, por cuatro chavos. Supon-go que los trabajadores-as no se merecen nada, solo que nos despojen de nuestros derechos conquistados a fuerza de mu-chas luchas, cárceles y palizas. ¿Cómo es posible que ustedes, gente de CIU, quieran hacer ver que no son iguales que la ultraderecha española (PP) haciendo la misma política? ¿A quién quieren engañar? A mí no, por supuesto.

Sé que muchas personas de buena fe que están en vuestro partido quizás no piensen de la misma manera que la jerarquía de CIU, e incluso tampoco mucho de los que os han votado. Sin embargo, son los que os votan y os ponen en la poltrona de CIU y del gobierno, Sr. Mas. Y, para mí, ustedes son iguales que la derecha del PP, porque cuando les conviene también pactan con ellos y hacen la misma política.

No se trata de justificar el vandalismo, pero Sres. del PP y CIU, ¿Cuándo tienen previs-to facilitar mucho más la investigación, y endurecer las penas de cárcel por choriceo político, bancario y empresarial? ¿O eso no les molesta tanto a ustedes? Una bue-na parte de la rabia que hay en el pueblo es culpa de ustedes, impresentable casta de políticos, banqueros y empresarios (sálvese el que pueda) que hacen de este País lo que les viene en gana, según sus intereses.

No hay problemas en recortar educación y en suprimir becas, en darnos fútbol y Bele-nes Esteban, para que los pobres sigamos hundidos en la ignorancia, mientras la cas-ta nos explota y mantiene buenos sueldos a nuestra costa. Los bancos se quedan con los ahorros de toda una vida, y a cambio te dan un papel mojado que no tienen ni siquiera la obligación de respetar. Los recortes en Sanidad os facilitan el camino para obligar a privatizar todos los servicios derivados.

Se eliminan las regulaciones de los merca-dos, se recortan los impuestos a los ricos y se mantienen los paraísos fiscales para defraudar al fisco. La corrupción campa a sus anchas. La justicia está politizada y se quiere que solo sea para las personas que puedan pagarla, dejando a una gran par-te de ciudadanas y ciudadanos, sin poder acceder a un derecho que es de obligado cumplimiento según el art.24 de la Consti-tución. Se gesta una economía especulativa que, poco a poco, desbanca a la economía productiva y se pone al dinero por encima de todo valor ético y moral. Se destruye sistemáticamente todo lo público y se utili-za la propaganda para hacernos creer una mentira mil veces contada.

Cuando los gobernantes recortan o anulan sistemáticamente las conquistas sociales del pueblo, es cuando se ejerce la verdade-ra violencia. Y esta violencia es mucho más grave que la que pueda ejercer cualquier individuo contra un escaparate, por mucho que yo no comparta esa actitud de romper todo lo que se pille por delante. Vuestra violencia, aunque sutil y enmascarada, como todo lo que un político suele hacer,

afecta a la convivencia social de todos los ciudadanos. Al final, hasta el ciudadano más pacífico y comedido, en un acto de des-esperación, puede lanzar una piedra contra un escaparate y acabar en la cárcel, mien-tras que los chupópteros se van de rositas con unas buenas pensiones y sueldos.

La violencia no siempre es física, también lo es aumentar un 7% el recibo de la luz a 5 millones de parados, a los pensionistas y trabajadores que con enormes dificultades llegamos a fin de mes. ¡Ah, eso sí!, A los em-presarios el aumento es de 0,91%, porque hay que crear empleo, del precario, del que a algunos les va bien. Violencia es condenar a millones de personas a la indignidad de vivir de la caridad.

Violencia es robarnos a los y las trabajado-ras nuestro salario y pensiones, recortán-dolos hasta la saciedad.

Violencia es robarnos el dinero público para dárselo a los bancos o a los amigotes, primero privatizando empresas públicas y, después vendiéndolas por menos de lo que valen.

Violencia es proteger a los ricos y podero-sos, judicialmente, fiscalmente y empobre-cer a la población.

Violencia es abandonar a su suerte a los en-fermos, y personas dependientes y cargar-se la enseñanza pública.

Violencia es dejar sin su casa a personas de todas las edades que no pueden pagar su hipoteca por estar toda la familia en paro.

Violencia es que las personas desahucia-das, habiendo entregando su casa, deban al

banco un dinero que no podrán pagar en dos o tres vidas trabajando, y menos con empleos y sueldos precarios o en el paro, dejando a las familias en la miseria y la desesperación para el resto de sus días.

Violencia es que a la ley tan injusta a la que me refiero, no se le haya cambiado ni una coma, y que aún así los gobernantes pue-dan dormir tranquilos.

Violencia es también quedar impasible ante esta barbarie que están cometiendo los grandes intereses económicos y empre-sariales con la colaboración de los gober-nantes, haciendo de lacayos en detrimento del pueblo al que dicen defender.

Violencia es también que la iglesia católica, que habla tanto de las cosas que les intere-san, de todo lo anterior no diga nada, solo calle.

Creo que nunca olvidaremos...

Carta al Gobierno catalán

La violencia no siempre es física, también lo es aumentar un 7% el recibo de la luz a 5 millones de

parados

Se destruye sistemática-mente todo lo público y se utiliza la propaganda para hacernos creer una mentira mil veces contada.

noutreball.psuc.org - issuu.com/noutreball

Seu Central: C. Doctor Zamenhof 16-18, 08020. Tel.: 93 412 2195 Fax: 93 307 38 47. Correo-e: noutreball@psuc.org.

Terrassadigital.cat

La formació ha començat a preparar un homenatge a les persones que van par-ticipar en aquell històric míting, ara

fa 36 anys, que va aplegar 6.000 persones. L’organització treballarà la localització als barris

29 de maig de 1976, ara fa 36 anys. El PSUC omple el pavelló de l’Sferic amb 6.000 per-sones, segons el cronistes de l’època. A fora

en queden encara 4.000. És un dels primers mítings de l’esquerra a tot l’Estat després de la mort de Franco. El PSUC, però, en-cara no estava legalitzat, com tampoc ho estaven tots els altres partits opositors del règim. No hi podien haver ni símbols ni sigles. L’acte, perquè fos autoritzat, es va or-ganitzar com un certamen cultural sota el títol Una opció de futur. Ara, l’efemèride ha servit d’impuls perquè el PSUC-Viu comen-ci a preparar un homenatge multitudinari

a totes les persones que van participar en aquell històric míting. Per això caldrà una important tasca de localització per als bar-ris.

Els que hi eren recorden aquell moment com un moment d’efervescència política i de compromís social. És el cas de Manu-el Linares, exdirigent del PSUC: “Aquesta efervescència es produeix no perquè Ter-rassa sigui millor que cap altra sinó perquè

aquí va greminar una estructura de partit dins tots els sectors de la ciutat”; per a Apo-lo Jiménez, també exdirigent del PSUC: “El PSUC no era un partit, era “el partit”. Era el partit de tots aquells que lluitàvem contra Franco, per això érem tan forts.” La polí-tica ha canviat molt des d’aleshores, però alguns dels veterans del PSUC veuen, en el moviment del 15-M, moltes de les reivin-dicacions que, fa 36 anys, van portar 6.000 persones a omplir el pavelló de l’Sferic.

El PSUC viu recordarà el multitudinari míting del maig de 1976, a Terrassa