LA GRAN INDÚSTRIA ACABARÀ MARXANT DE TARRAGONA?

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 230160714

Comida japonesanatural y al momento

Menú diario

11€(IVA incluído)

Menúdegustación

japonés

(IVA incluído)12’50€

RE

PO

RTAT

GE

P04

Tarragonès i Baix Penedès,

comarques a la cua de

Catalunya en matèria de reciclatge

PÀGINES 2-3 I EDITORIAL

L’ALT COST DE L’ENERGIA A CATALUNYA I ESPANYA EMPENY LES QUÍMIQUES A APOSTAR PELS PAÏSOS DEL CENTRE I EL NORD D’EUROPA

16 de juliol de 2014 | El Tema de la Setmana2 |

EL TEMA DE LA SETMANA

L a queixa per l’alt cost de l’energia és una constant entre les empreses que

conformen el pol químic de Tarragona, el més gran d’Es-panya i un dels més impor-tants del sud d’Europa. Aques-ta vegada però, l’alerta arriba des de l’esfera més alta d’una de les principals companyies del territori, Dow Chemical, que en veu del seu president a Espanya, Anton Valero (an-tic responsable de la planta

tarragonina), ha augurat una progressiva desaparició de la gran indústria química tar-ragonina si no es troba una solució defi nitiva a les altes factures energètiques que les companyies han d’afrontar per dur a terme la seva activi-tat. El risc de deslocalització d’un sector que dóna feina di-recta i indirecta a unes 10.000 persones i a 30.000 professio-nals més de manera induïda. I és que per a les grans multi-nacionals químiques com ara BASF, DOW o Bayer, ara per ara és molt difícil apostar per noves inversions a Tarragona

davant de la manca de com-petitivitat de la tarifa elèctri-ca espanyola.

El preu de l’energia a Catalunya i Espanya és un autèntic llast per a la gran indústria esta-blerta a Tarragona, fi ns al punt que el futur del sector perilla a mitjà termini. L’alt cost de la factura energètica al territori fa que les directives de les grans multinacionals prefereixin centrar les noves inversions en països on la factura energètica és molt més competitiva, com ara Holanda i Alemanya. Aques-ta realitat ha estat denunciada

recentment per Anton Valero, president de la multinacional Dow Chemical a Espanya i antic responsable de la planta Dow a Tarragona, tot assegurant que «si el cost de l’energia no baixa, no veig raons perquè les grans multinacionals inverteixin a Espanya». Valero va més enllà i augura «un procés de raciona-lització de la indústria a Euro-pa. Assistirem a un desmante-llament dels països del sud en benefi ci dels països del centre i del nord del continent. I això és inadmissible». Per Valero, que durant un temps va ser president de l’Associació Em-

presarial Química de Tarragona (AEQT) i que actualment és vi-cepresident la patronal quími-ca espanyola (Feique), «hi ha un clar risc de deslocalització de les companyies d’Espanya cap a països europeus on el cost de l’energia és molt més assumible per a les companyies. Hauria de ser obligatori que a Espanya el preu de l’energia d’ús industri-al estigués al mateix nivell que dels competidors alemanys i holandesos».

L’alt cost de l’energia empeny les químiques a dubtar de Tarragona

redacció, Tarragona

Anton Valero, president de Dow Chemical a Espanya, adverteix del «clar risc» de deslocalització de les grans empreses químiques cap al centre i el nord d’Europa en detriment del polígon petroquímic de Tarragona

Instal·lacions de Repsol al polígon petroquímic de Tarragona. / notíciestgn.

El futur del sector químic de Tarragona, que dóna feina directa i indirecta a 10.000 persones i a 30.000 més de forma induïda, amenaçat per l’alt cost de l’energia a casa nostra

«Cal que Espanya posi el preu de l’energia d’ús industrial al mateix nivell que Holanda i Alemanya»

Anton ValeroPresident Dow Chemical Espanya i vicepresident de Feique

| 16 de juliol de 2014 | 3El Tema de la Setmana

el tema de la setmana

«La factura energètica és la despesa més gran per a les empreses després dels sous dels treballadors» E l cost elevat de la tarifa

elèctrica és un fre per garantir i promoure

les inversions industrials a les comarques de Tarrago-na, però també a la resta de Catalunya i l’Estat espanyol. Aquesta és una de les prin-cipals conclusions que s’ex-treu de l’Observatori Empre-sarial de juliol de 2014, que ha presentat recentment la

Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA).

Les dades aprofundeixen en les oportunitats i amenaces que presenta la província de Tarragona per captar noves in-versions en l’àmbit de la indús-tria. Com a amenaça, assenya-la que l’elevat cost de la tarifa energètica que han de pagar moltes indústries pot sortir molt car al sector industrial de les nostres comarques, una de les branques d’activitat que ha perdut més llocs de treball com a conseqüència de la crisi econòmica. «Cal que el cost energètic es redueixi si es vol afavorir la inversió en indús-tria a les comarques de Tarra-gona i no potenciar la desloca-lització d’empreses», remarca el cap del Gabinet d’Estudis de la CEPTA, Juan Gallardo, que sosté que l’actual cost elèctric que han de suportar moltes pimes i indústries situades a les comarques tarragonines «no ajuda a impulsar noves inversions a la província». A

propòsit d’això, el president de CEPTA, J. Antoni Belmonte, destaca que «només una petita part de la factura de consum energètic que han de pagar les empreses està destinada al consum elèctric» i recalca que la partida destinada a cobrir les despeses de la demanda energètica és «la segona més important després dels sala-ris» en moltes empreses.La CEPTA defensa una tarifa energètica amb finalitat pro-fessional que reculli exclusi-vament la despesa elèctrica i que tingui en compte la situa-ció de les comarques de Tarra-gona com a clúster generador d’energia.

La CEPTA reclama a les elèctriques un tracte de favor per a un territori que és, sobretot, generador d’energia

«L’actual cost elèctric que han de suportar moltes indústries no ajuda a impulsar noves inversions»

J. Antoni Belmonte President de CEPTA

La patronal alerta de la pèrdua de competitivitat de les companyies establertes a la província

Malgrat les dificultats en matèria de costos energètics, el sector químic de la zona i el Port de Tarragona continuen treballant plegats per mantenir la competitivitat del clúster químic de Tarragona dins del panorama internacional. La darrera acció conjunta és l’ampliació del Moll de la Química, que s’inaugurarà oficialment dimarts dia 22 de juliol amb la visita de la ministra de Foment, Ana Pastor. L’ampliació, que representa guanyar al mar unes 36 hectàrees de terreny per a ús logístic del sector químic, ha requerit uns 120 milions d’euros d’inversió (uns 80 d’aportació pública i uns 40 de la iniciativa privada). L’ampliació del Moll de la Química és una de les accions estratègiques desenvolupades pel Port de Tarragona en els darrers anys, ja que actualment el 60% de l’activitat a les instal·lacions portuàries tarragonines té rela-ció directa amb el complex petroquímic de la zona. La ubica-ció d’aquests terrenys, que disposen dels millors calatges de la Mediterrània, situa Tarragona com una zona estratègica per a inversions de futur entre les grans multinacionals del sector. Amb l’ampliació del Moll de la Química el Port de Tarragona podrà acollir amb unes garanties immillorables i amb connexió ferroviària directa els vaixells de càrrega de mercaderies químiques més grans del món.

El sector i el Port treballen per atraure noves inversions

amPlIaCIÓ del mOll de la QUÍmICa

16 de juliol de 2014 | Reportatge4 |

REPORTATGE

E l Tarragonès i el Baix Pe-nedès són de les pitjors comarques en percen-

tatges de recollida selectiva d’escombraries. Tot i que són dues de les comarques de Ca-talunya que més residus ge-neren (el Baix Penedès és la cinquena i el Tarragonès, la vuitena) ambdues estan per sota de la mitjana catalana. De les 41 comarques de Ca-talunya, el Baix Penedès és la penúltima en reciclatge de brossa i el Tarragonès és la 31a.

L’Agència Catalana de Residus ha fet públiques les dades co-marcals pertanyents a la reco-llida selectiva d’escombraries de 2013. Mentre la mitjana catalana de recollida selectiva bruta (que correspon a les frac-cions recollides amb impropis) frega el 38%, al Tarragonès es recicla un 35% dels residus ge-nerats i al Baix Penedès, només un 23,5%. Uns percentatges que situen aquestes comarques a la part baixa de Catalunya i posen de manifest una disminució del percentatge de residus reciclats respecte al passat 2012. Segons les dades de l’Agència Catalana de Residus, el percentatge de recollida selectiva d’escombra-ries ha baixat prop del 10% al Baix Penedès i gairebé el 4% en la comarca de la capital provin-cial.Aquest decrement del reciclat-ge s’ha produït arreu de Cata-lunya, on s’ha recollit un 6,8% menys de residus selectius per residus municipals generats. Només cinc de les 41 comar-ques del país han millorat els seus registres de recollida selec-tiva respecte al passat any.Aquesta caiguda del reciclatge ve acompanyada, però no rela-cionada, amb una baixada en la generació de residus arreu del territori català. El país va

produir durant el 2013 prop d’un 4% menys de residus. Dos factors que podrien explicar aquesta baixada són la dismi-nució de la població (un 0,04% arreu del Principat) i la crisi que vivim que continua afectant el consum.A diferència de l’anterior ràn-quing, en el qual el Tarragonès i el Baix Penedès se situen a la part baixa del reciclatge català, les comarques litorals tarrago-nines tenen el dubtós honor de formar part del grup de deu comarques que més residus generen per càpita. El Tarrago-nès i el Baix Penedès generen prop de 143.000 tones i més de 60.000 tones de residus respec-tivament. Si ho comparem amb la població de cada comarca ens adonem que cada ciutadà del Baix Penedès genera més de 595 quilograms de residus l’any i els del Tarragonès, uns 569 Kg/any, mentre que la mitjana ca-talana és d’uns 460 quilograms

de residus per habitant a l’any. O sigui que generem residus com els millors però els reci-clem com els pitjors.L’única dada positiva que en podem extreure és la millora de les dues comarques respec-te als anys 2010 i 2011 mentre que en l’àmbit català l’índex de reciclatge, que aleshores era del 40%, continua caient.

Tarragonès i Baix Penedès, a la cua en sostenibilitat ambiental

L’Índex de Competitivitat de l’ADEG (Associació d’Empre-saris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf) deixa al descobert les dues cares del Tar-ragonès. La comarca de la capi-tal catalana repeteix en la quar-ta posició d’aquest rànquing que valora trets com la concen-tració de l’activitat econòmica, l’entorn urbà, les mancances de

sòl, recursos naturals i capital i la dimensió del mercat inte-rior. Però se situa la 36a de 41 en termes de sostenibilitat me-diambiental. El Baix Penedès puja dues posicions pel que fa a la seva competitivitat i passa del 24 de l’any 2012 al 22 del 2013, però queda per darrere del Tarragonès en sostenibilitat ambiental (37a) i penúltima de Catalunya en sostenibilitat soci-al (40a).Segons l’estudi que elaboren els empresaris amb el suport de la Caixa, el Tarragonès se situa per darrere del Barcelonès i la seva àrea metropolitana (Vallès Occidental i Baix Llobregat) i li-dera la classifi cació que formen les comarques capitals de pro-víncia (Tarragonès, Segrià i Gi-ronès). Entre les subdimensions valorades per dur a terme l’Ín-dex de competitivitat destaca la tercera posició de la comarca tarragonina en les infraestruc-tures de transport i comuni-

cacions, només superada pel Barcelonès i el Baix Llobregat. També es valora la cinquena posició en la qualifi cació dels recursos humans i recursos per l’educació i la formació profes-sional, superior a la de les seves competidores directes del cin-turó metropolità.Unes dades positives que con-trasten amb l’índex de sosteni-bilitat mediambiental en què es valoren els següents indica-dors: els llocs de treball en acti-vitats mediambientals per cada 10.000 habitants; el consum do-mèstic d’aigua per habitant; el consum industrial i de serveis d’aigua per establiment; el co-efi cient de generació de residus municipals per habitant i dia; el percentatge de recollida selec-tiva de residus municipals; els residus industrials per quilòme-tre quadrat i el percentatge de residus industrials valoritzats.Com veiem, la capacitat d’una comarca a l’hora de reciclar correctament els seus residus (industrials o particulars) és fonamental per tenir un bon coefi cient de sostenibilitat soci-al. Hem de pensar que mentre la Segarra o Osona superen el 80% en aquest àmbit, les dues comarques tarragonines no ar-riben al 55%. Uns percentatges que s’adiuen amb els del reci-clatge i que tot i que no afecten els índexs de competitivitat de manera directa, sí que afecten el nostre entorn i la capacitat de ser més efi cients energètica-ment.

Tarragonès i Baix Penedès, a la cua del reciclatge a Catalunya

Tarragonès i Baix Penedès ocupen també les últimes posicions en sostenibilitat ambiental, segons l’Índex de competitivitat de l’ADEG

Les comarques estan a la part baixa de la taula, segons l’Agència Catalana de Residus, tot i que són de les que més deixalles generen

Els residus s’han de reciclar en les categories de vidre, paper, envasos, orgànica i resta.

Oriol Montesó,Tarragona

| 16 de juliol de 2014 | 5Reportatge

REPORTATGE

Les campanyes iniciades enguany per l’Ajunta-ment de Tarragona per

millorar la recollida selectiva d’escombraries a alguns bar-ris de ponent i de l’interior ha donat els primers fruits. Joan Sanahujes, conseller de Neteja Pública del consistori, ha ex-plicat a notíciestgn que d’un 54% d’impropis a les escom-braries selectives d’aquests barris s’ha passat al 19%. Uns resultats tan positius que ad-met que no se’ls esperaven. «Ara iniciem una campanya a Llevant –on el nivell d’impro-pis és més baix i volta el vint i escaig per cent– amb la previ-sió de rebaixar-lo fi ns al 15%», comenta Sanahujes.

Un cop enllestida aquesta cam-panya, s’iniciarà la següent al

centre de la ciutat. «Ho fem per barris per poder controlar millor els resultats», aclareix el responsable de Neteja Pública que admet que serà llavors quan «ens plantejarem si tornem a entrar a la Part Alta». El centre històric de la ciutat va eliminar el mes d’agost de l’any passat la

recollida d’escombraries orgà-nica amb papereres temporals perquè el nombre d’impropis era massa elevat, tot i la campa-nya porta a porta que es va fer per conscienciar els veïns. Amb tot, Sanahujes considera que el percentatge de població de la Part Alta és petit en comparació amb la resta de la ciutat i que el més important és el reciclatge dels locals de restauració. «La majoria d’orgànica de la Part Alta és dels restauradors i és molt neta, amb menys d’un 10% d’impropis», explica el regidor.Per facilitar la recollida de frac-ció orgànica, des de l’Ajunta-ment de Tarragona s’ha actuat de manera directa sobre els contenidors reduint les boques perquè els ciutadans no hi tirin residus de grans dimensions. Recordem que la recollida de

brossa orgànica és una de les as-signatures pendents del consis-tori tarragoní, que l’any passat va pedre uns 70.000 euros per no arribar als nivells de recupe-ració previstos al Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PROGREMIC).I això que el consistori tarrago-ní va adjudicar la recollida de residus de la ciutat a Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) per prop de 20 milions d’euros i sense treure-ho a con-curs argumentant que s’havia d’adequar a la nova planifi cació sectorial de residus, el PROGRE-MIC. Fins i tot la Generalitat de Catalunya va alertar de possi-bles irregularitats en aquesta operació de modifi cació d’un contracte al qual, el 2010, quan es va fer, encara li quedaven tres anys de vigència.

Tarragona ciutat afronta amb èxit la recollida selectiva als barris de ponent i d’interior

«Jo, l’orgànica no la faig»Arran d’aquesta afi rmació, freqüent entre la població que recicla, des de Neteja Pública es recorda que un cop s’ha fet la separació de vidre, paper i envasos, la fracció de resta és mínima i la majoria dels residus que tirem són orgànica. A la resta només hi anirà el material sanitari (bolquers, compreses, raspalls, pre-servatius…), la cendra i les burilles, la pols i les bosses de l’aspiradora, la ceràmica i les fotografi es, targetes o etiquetes. Uns elements fà-cilment separables de l’or-gànica, que ocupen poc es-pai i que no s’han de treure cada dia.Des del consistori remar-quen la importància de fer la selecció de les escombra-ries a casa i no al conteni-dor. Per aquest motiu, el consistori posa a disposició dels ciutadans un cubell per a la fracció orgànica i unes bosses de colors per al paper, vidre i envasos.

16 de juliol de 2014 | 6 | Sumari i editorial

1716 25

9 12 14El PP vol obrir el

debat sobre l’ús del vel integral a TGN

Arboç, Banyeres i Bellvei compartiran

policia?

CLAUS DE LA SETMANA

Particularment, tothom nota a la butxaca l’increment en la factura de la llum any rere any (i fi ns i tot d’un mes a l’altre). Consumim la mateixa energia de sempre, fi ns i tot menys des que s’està instal·lant entre la societat la cultura de l’estalvi, però, en canvi, cada ve-

gada paguem més. Aquesta realitat, que ja és prou preocupant perquè és un autèntic llast per a les economies domèstiques i per a la microeconomia, constitueix una autèntica bogeria si l’ex-trapolem a l’àmbit industrial. Les grans empreses establertes al territori ja fa molts anys que adverteixen que el cost de l’energia a Espanya (i, per tant, a Catalunya) és elevat i gens competi-tiu amb relació als països més potents de l’entorn de la UE. Actualment, la segona despesa més important de les empreses més grans del territori és pagar la factura dels serveis energètics que requereixen per a la seva activitat (només superada pels salaris dels treballadors). Així fa anys que funcionem mentre les companyies elèctriques, amb la connivència dels diferents governs de pas, no fan cas a les peticions de les principals associacions empresarials del país. Després de diverses dècades de fortes inversions, la indústria química ha deixat d’apostar fort per Tarragona. No és un fet reconegut públicament per les cúpules de les multinacionals que operen a casa nostra, però és una realitat que s’evidencia en les assignacions pressupostàries anuals a les delegacions tarragonines, que serveixen fonamentalment per fer el manteniment de les instal·lacions ja existents i poca cosa més. Les grans inversions, les apostes de futur, s’estan fent en altres punts d’Europa i del món, on, curiosament, el cost de l’energia és més raonable i, per tant, més competitiu. A Tarragona hi ha al voltant de 50.000 famílies que viuen gràcies a la seva feina (directa o indirecta) a la indústria química. Potser és hora que algú pregui nota de la situació i es compensi d’una vegada la ciutadania d’una província que, avui, produeix més del 75% de l’energia que es consumeix a tot Catalunya. Com a mínim, ja que l’ofegament de les butxaques de les famílies sembla imparable, que no convidin les empreses a marxar i a deixar la gent també sense feina ni perspectives de futur.

Una factura massa altaEditorial

L’estiu és temporada alta de

cops i caigudes

Torredembarra acull el festival de la Roca Foradada

Salou instal·la un punt d’acollida per dones maltractades

Xarxa Santa Tecla: L’animació en les

residències

La frase de la setmana

«El nacionalisme és probablement el problema més gran d’Espanya»

Mario Vargas Llosa,Escriptor.

–Mestre, diu un cabdill victoriós a Nasreddín, tots els grans governants han portat un títol honorífi c en què sempre s’inclou el nom de Déu: “Dotat per Déu”, “Acceptat per Déu”, “rei per la gràcia de Déu”, etc. Quin nom us sembla que jo puc escollir?–“Déu no ho vulgui”.

“Onzè manament: no fer dir ximpleries a Déu” (Pitigrilli).• A mi m’agrada creure en l’existència d’un ésser que està per damunt dels reis. • “No prendràs el nom de Déu en va”.• “La idea que no hi ha Déu no fa tremolar ningú; sí en fa la idea que n’hi hagi” • (Diderot).No hem de dir mai que Déu està de part nostra. Som nosaltres els qui hem • d’estar de part seva.Déu és present aquí baix només sota la forma d’absència.• “Són curiosos els qui es creuen a prop de Déu. Pensen que les seves ximpleries • són les úniques respectables” (Pio Baroja).

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Bernabé

El nom apropiat

Protagonistes

La demanda per estudiar a la URV es manté estable

La petjada de l’incivisme a les restes arqueològiques del Vendrell

L’èxit de l’oferta de dobles titulacions que ofereix la Univer-sitat Rovira i Virgili (URV) es tradueix en notes de tall altes per accedir-hi. Això és el que confi rma la mateixa universitat, després d’analitzar les notes de tall per accedir als estudis uni-versitaris durant el curs 2014-2015. El nombre d’estudiants as-signats en primera opció a la URV és de 3.118, setanta menys que en en el curs passat, quan la xifra va situar-se en 3.188.

L’agrupació local d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) del Ven-drell ha denunciat el «lamentable estat de conservació» en què es troben les restes arqueològiques del parc Magí Inglada i les que estan situades a la carretera de Sant Vicenç de Calders, per-tanyents a l’Edat de Bronze. Aquesta zona, segons defensa el grup local d’ICV, presenta múltiples pintades fruit del vandalis-me i l’incivisme.

SÍ

NO

| 16 de juliol de 2014 | 7Opinió

CLAUS DE LA SETMANA

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Márquezomarquez@noticiestgn.cat

Redacció i fotogra� a:noticies@noticiestgn.cat977 25 99 11

Disseny i redacció:Agnès LlorensCarme LópezAnna CompanyAna GómezOriol Montesóredaccio@noticiestgn.cat

Disseny original:Èxit Comunicaciódisseny@noticiestgn.cat

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel Novellamnovella@noticiestgn.catJoan A. Canojcano@noticiestgn.cat

Web:O.Montesó / A. Llorens

cartes al directorlector@noticiestgn.catclassi� catsclassi� cats@noticiestgn.catserveisserveis@noticiestgn.catpublicitatpublicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

RICARDCHECAPERIODISTA

Confiï’ns la gestió del seu pis,més de 35 anys d’experiència ens avalen

E l premi Nobel de literatura i altrament president de la Fundación Internacio-nal para la Libertad (FIL), el peruà Mario

Vargas Llosa, acaba d’afi rmar que «el naciona-lismo es probablemente el mayor problema de España» i que «en última instancia es la nega-ción de la cultura de la libertad». Sens dubte, Espanya té un problema amb el nacionalisme: no és capaç d’acceptar-lo, llevat –és clar– que es tracti del nacionalisme espanyol, el qual, objectivament, és tan execrable o tan estima-ble com qualsevol altre. Vargas Llosa no amaga el seu rebuig a les as-piracions nacionals de Catalunya i del País

Basc, però en canvi presideix una fundació que assegura tenir com a objectius «la defen-sa y promoción de los principios de libertad y democracia». Que potser els nacionalismes català o basc no en poden ser, de democràtics? I l’autodeterminació dels pobles, que no és tot un exercici de llibertat? A l’escriptor se li po-den reconèixer tots els mèrits del món, però no pas el de la coherència. La FIL de Vargas Llosa té entre les entitats associades la FAES d’Aznar. Ara s’entén millor per què la fundació de l’escriptor és tan restrictiva a l’hora d’inter-pretar els seus propis postulats. Estan tallats pel mateix patró.

C ompartir el cotxe per moure’t? Viatjar a casa d’una altra persona que a la vegada et fa d’amfi trió? Utilitzar el ma-terial d’algú que només s’usa un dia a l’any? Són pràc-

tiques que cada vegada són més quotidianes per moltes perso-nes. Aquesta fi losofi a és el concepte de «consum col·laboratiu». Aquesta proposta de vida va popularitzar-se a partir del 2010 amb la publicació del llibre What’s mine is yours: the rise of collabo-rative consumption de Rachel Botsman i Roo Rogers.Fa referència al canvi en els hàbits de consum caracteritzats per la migració progressiva de l’actual model individualitzat cap a nous models d’interacció econòmica basats en l’intercan-vi, l’ús compartit, la permuta i el lloguer d’objectes i serveis. Les plataformes d’igual a igual (peer-to-peer en anglès) i les xar-xes socials han estat les desencadenants d’aquest canvi.Alguns autors pronostiquen que algun dia mirarem enrere cap al segle XX i ens preguntarem per què teníem tantes coses. Durant el segle XX les economies occidentals van començar a produir objectes de consum: neveres, cotxes, telèfons i eines elèctriques per a la possessió familiar.Però per què tenir un cotxe en propietat quan passa el 90 per cent del temps aparcat? O una serra elèctrica que només fem servir un cop l’any? El consum col·laboratiu té un element d’estalvi de recursos ambientals, ja que compartir signifi ca malgastar menys.La confl uència de la crisi econòmica i les possibilitats que ofe-reix la generalització de les connexions a Internet està pro-piciant, en el nord desenvolupat, l’expansió d’aquest tipus de consum. El consum col·laboratiu és una alternativa i una nova forma de vida més propera a la societat i que ens fa viure mi-rant als ulls de l’altre i no d’esquenes, un consum compartit!T orredembarra s’ha convertit en una mena d’universitat d’estiu pels periodistes. A banda

d’aprendre a marxes forçades qui és cadascú, els redactors no tenen temps d’avorrir-se. Ans el contrari. No donem l’abast amb tanta informació. És difícil acompanyar el ritme

frenètic dels «actors» polítics. Fins i tot es podria escriure un guió per a una tragicomèdia. Hi ha acció, passió, humor, sorpresa, policia i traïdoria. No obstant això, vull pensar que els polítics torrencs empraran el sentit comú i el seny per posar en ordre un municipi que no mereix tot això que està vivint. Cal responsabilitat política i personal. Cada regidor haurà de fer mans i mà-nigues per calmar els ànims i no llençar més llenya a la foguera amb l’únic objectiu de sortir a la premsa. No hi ha res que no cansi i els bons es poden convertir en dolents. No és presentable que els que poden i han de garantir la governabilitat d’un ajuntament acabin desencadenant un xou ridícul. Per què? Mentre no siguin capaços d’explicar-ho amb tota mena de detalls, estaran debili-tant encara més la fràgil imatge que té, actualment, la política. No puc entendre ni acceptar que ABG – que va proposar el nom de Grangel per alcalde – es refugiï (ara) en excuses assembleàries, per entorpir el procés de traspàs d’alcaldia. El mateix penso de la regidora republicana Montse Gassull que va obstaculitzar l’elecció d’Enric Grangel amb un argumentari poc farcit de realisme i serietat. És fàcil fer llenya de l’arbre caigut. El difícil és arribar a acords i consensos. I aquests no solen suscitar massa expectació mediàtica. Els regidors de Torredembarra tenen l’oportunitat de fer política en majúscules. Ha arribat l’hora de treballar pel poble i prendre decisions excepcio-nals i deixar que la justícia actuï i puneixi aquells que van estafar la confi ança de tot un poble. Els que no sàpiguen actuar amb responsabilitat hauran d’estar preparats per l’enterrament polític en les pròximes eleccions, perquè el poble és més llest del que molts pensen. És incomprensible que s’apregoni que s’estima Torredembarra i després se l’aboqui a un barranc amb propòsits, clarament, electoralistes. Potser ja és hora de deixar de fer el ridícul.

Consum col·laboratiu,consum compartit!

Torredembarra:prou de fer el ridícul

OPINIÓ

OPINIÓ

OPINIÓ

Fil per randa

ENRICALFONSOPERIODISTA

XAV IERZARAGOZAPERIODISTA

SOCIAL-MENT

16 de juliol de 2014 | 8 | Tarragona

tarragona

Segons avançava dimarts Noticiestgn a la seva web (www.noticiestgn.

cat) els Mossos d’Esquadra van detenir el passat 8 de ju-liol quatre persones de naci-onalitat espanyola i amb do-micili a Tarragona i Terrassa com a presumptes autores dels delictes d’extorsió, lesi-ons, robatori amb violència, amenaces i pertinença a grup criminal. Els detinguts, segons els Mos-sos, formaven part d’un grup criminal més ampli, els mem-bres del qual són a la presó acusats d’una temptativa d’ho-micidi a Manresa, el 23 de març del 2012, abans de l’inici d’un concert antifeixista a la sala Stroika. Precisament, la finali-tat de les extorsions portades a terme per aquestes quatre per-sones seria la d’aconseguir els diners necessaris per finançar la defensa d’aquests deu em-presonats. En aquest sentit, els diners s’haurien utilitzat per pagar els advocats així com la indemnització a la víctima, ja que volien pactar una confor-mitat.La investigació es va iniciar el dia 24 d’abril d’enguany quan els Mossos van tenir coneixe-ment que un veí de Tarragona

estava patint unes extorsions continuades per part d’un grup d’ideologia nazi que ac-tuava sota el nom de CUSOS. Es tractava d’unes extorsions molt violentes en les quals, en un dels casos, van trencar-li el timpà d’una oïda a la víctima. Tot i que la víctima no ho va denunciar, el centre hospita-lari on va ser atès va informar la policia dels fets, seguint així el protocol establert en casos d’agressions.La víctima anava assumint tots els pagaments que li exigien però, quan no els va poder

afrontar, les amenaces es van materialitzar i van començar les pallisses i les agressions físiques. En total va arribar a pagar 2.500 euros però segons les investigacions n’havia de pagar 5.000 més. Les primeres gestions d’investigació, segons ha informat Mossos d’Esquadra en un comunicat, van perme-tre comprovar als agents que es tractava d’un grup vinculat amb el nazisme, molt violent i que simpatitzaven amb diver-sos grups radicals de seguidors d’equips de futbol de la lliga es-panyola, sobretot, amb el Real

Madrid, tal com es pot veure en el material decomissat.La finalitat de les extorsions era presumptament la de fi-nançar la defensa de part dels membres del grup. I és que actualment deu integrants es troben a presó acusats d’una temptativa d’homicidi que va tenir lloc a Manresa, el passat 23 de març de 2012. Els fets van passar dues hores abans de l’inici d’un concert de ca-ràcter antifeixista quan un grup de joves d’ideologia neo-nazi van agredir greument un grup de joves d’ideologia opo-

sada. Arran de la investigació del conegut com a cas Stroika es van detenir i imputar disset persones, deu de les quals van ingressar a presó de forma pro-visional.Les detencions, tutelades pels Jutjats d’Instrucció de Tarrago-na, es van haver de precipitar perquè la Unitat Central de Se-grestos i Extorsions va detectar que els autors estaven prepa-rant una nova agressió i, fins i tot, van arribar a plantejar-se el segrest de la víctima de Tar-ragona. A banda de la detenció de quatre persones, els agents van escorcollar dos domicilis de Tarragona i Terrassa en els quals es va localitzar una gran quantitat de material neonazi, diners en efectiu, armes blan-ques, documentació i bande-res. Tot i això, el jutge només ha enviat a presó dels dos de-tinguts. Els altres dos arrestats pels Mossos d’Esquadra han estat posat en llibertat amb càrrecs.

El passat mes de juny dues de-núncies per robatori en uns im-mobles situats al barri de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona van esdevenir el punt de partida d’una investigació dels Mossos d’Esquadra, ja que els propie-taris van notificar objectes sos-trets tot i que, en cap dels dos casos, la porta d’entrada havia estat forçada. Això va fer sos-pitar la policia catalana que els lladres utilitzaven el mètode co-

negut com a «bumping», el qual consisteix a introduir una clau manipulada al bombí i colpejar-la amb un martell o tornavís, cosa que fa que els pistons inte-riors saltin cap amunt i alliberin el cilindre, un moviment que es veu facilitat si es posa grafit en pols a l’interior del pany.Amb aquesta línia d’investiga-ció, sumada a les dades que es tenien sobre el vehicle dels lla-dres, es va desplegar un ampli

dispositiu policial a la zona. A més, els Mossos també sabien que els delinqüents perpetra-ven els robatoris de dia i fugien

en cotxe. Pocs dies després de començar la investigació, al 30 de juny, es va detenir in fragan-ti, després de cometre un altre robatori al carrer Uruguai, tres homes a Sant Pere i Sant Pau, de 25, 28 i 31 anys i nacionalitat romanesa.Dins del vehicle en el qual vi-atjaven, els Mossos van trobar, sota el seient del copilot, més d’una trentena de joies robades i, al maleter, objectes incrimina-

toris com guants, gorra i quatre claus, dues de les quals modifi-cades i que coincidien amb les marques dels immobles robats. A més, gràcies a la investigació, es va poder relacionar els detin-guts amb tres robatoris més als blocs Rosselló i Sardenya.Els tres detinguts van passar a disposició judicial el 4 de juny al Jutjat d’Instrucció núm.1 de Tarragona i el jutge en va decre-tar l’ingrés a la presó.

successos

successos

El grup violent «recollia» diners per pagar la defensa de membres del seu grup, a la presó per temptativa d’homicidi a les portes de l’Stroika de Manresa

Els Mossos detenen quatre nazis per agressions i extorsions a Tarragona

Tres detinguts per robatoris en immobles de Sant Pere i Sant Pau

Imatge del material decomissat pels Mossos d’Esquadra. Foto: Cedida CME

Els autors estaven planificant una nova agressió i fins i tot el segrest d’una víctima

Els detinguts, de nacionalitat romanesa, utilitzaven el mètode ‘bumping’

| 16 de juliol de 2014 Tarragona | 9

tarragona

El Partit Popular insisteix a portar al ple municipal el debat sobre l’ús del vel

integral a la via pública i als espais de propietat municipal. El grup liderat per Alejandro Fernández ha informat que aquest divendres dia 18 de ju-liol presentarà davant del ple del consistori una moció amb la qual es demanarà a la resta de formacions que es decreti la prohibició del burca i del nicab (que tapen la cara de les dones) als carrers de la ca-pital tarragonina.

El PP s’escuda en la darrera sen-tència del Tribunal Europeu de Drets Humans, segons la qual la llei francesa que prohibia l’ús del burca i el nicab en es-pais públics no representa cap violació de la Convenció Euro-pea de Drets Humans. Segons el PP, mesures d’aquest tipus permeten una millor identifi-cació de les persones i sostenen

que el burca i el nicab dificul-ten la convivència entre els ciu-tadans. La formació aposta per modificar l’ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais púbics de Tarragona per tal de prohibir l’accés amb vel integral als equipaments municipals i a tota la via públi-ca per extensió. La proposta del PP difícilment rebrà el suport de la resta de formacions del consistori, que ja han avançat que no col·laboraran en l’intent dels populars de portar fins a la sala de plens municipals un de-bat que no existeix a la societat tarragonina.

PoLÍtICa

El partit liderat per Alejandro Fernández presentarà la moció durant el ple d’aquest divendres 18 de juliol

El PP vol la prohibició del vel integral a espais municipals i carrers de Tarragona

PRO

POST

ES P

ER G

AU

DIR

DE

CATA

LUN

YA Viu una experiència única als “hotels gastronòmics” de CatalunyaAquest estiu pots gaudir de Catalunya d’una manera diferent, amb una oferta turística singular, d’alt valor afegit, que combina l’allotjament confortable amb una oferta gastronòmica de cuina catalana arrelada al territori. Els “hotels gastronòmics”, allotjaments de petit format amb menys de 60 habitacions, disposen d’una oferta gastronòmica representativa de la cuina catalana elaborada amb productes de proximitat, de Denominacions d’Origen Protegides i d’Indicació Geogrà�ca Protegida. Més info: www.catalunya.com

Gaudeix de l’estiu a Aqualeon amb tota la famíliaAqualeon és l’únic parc d’Europa que combina atraccions aquàtiques i safari d’animals salvatges (Safari Bus), un lloc ideal per poder gaudir d’un dia inoblidable a Tarragona amb la família o els amics. La diversió està assegurada tant per als més petits (Mini Park, Children’s Paradise i Kids Island) com per als més atrevits i aven-turers. Hi destaca principalment el Toboloco, un tobogan únic a Europa per la seva longitud de 120 metres i la combinació de zones obertes i tancades. No us ho perdeu! Més info: www.aqualeon.es

Descobreix les tradicions catalanes de la mà de Living ItLiving It convida els viatgers, els qui ens visiten, els estrangers… a barrejar-se entre els catalans i viure els nostres costums i tradicions acompanyant-los a viure els esdeveniments, festes i celebracions més característiques i singulars del nostre calendari i experiències reals i pròpies de Catalunya, en lloc de veure el país únicament com un espectador. Viu Catalunya amb tours d’un dia i sempre sortint des de Barce-lona ciutat. Més info: www.livingit.cat Tradició catalana amb Living It

Hotels gastronòmics a Catalunya

Viu l’aventura a Aqualeon

El grup municipal del PP a Tarragona demanarà que el burca i el nicab estiguin prohibits a la via pública de la ciutat.

Els populars sostenen que cal prohibir-lo per raons de seguretat i de convivència

16 de juliol de 2014 | 10 | Tarragona

tarragona

El centre de Tarragona presenta una nova etapa de mediació cultural. A

partir d’ara aquest espai, re-batejat com a Teler de Llum -Centre d’Art, obre una nova etapa destinada a fer visible la tasca dels autors locals a través de deu propostes di-ferents. Una d’aquestes pro-postes, titulada Capsa Am-bulant d’Artistes, proposarà a alguns creadors locals a imitar els caragols i endur-se part de la seva producció i tasca creatives en una cap-sa de cartó que s’instal·larà als espais més insòlits de Tarragona. La proposta, diri-gida per Joan Rioné i Esther Canals, es durà a terme dins del curs 2014-2015.

El Centre d’Art renova el seu discurs i ho fa amb noves lí-nies d’actuació que volen es-trènyer les fronteres entre la ciutadania i les persones que treballen en el camp de l’art. Sota el nom de Teler de Llum -Centre d’Art, l’espai de la Ta-bacalera amplia les fronteres per arribar a més racons de la ciutat, amb una nova tonga-da de projectes que es duran a terme fins al pròxim 2015 i que tenen un objectiu comú: fer més evidents les propos-tes dels artistes que formen

part del col·lectiu i mostrar racons insòlits de Tarragona, reconvertits en galeries d’art improvisades i efímeres. Aquest és un dels objectius que persegueix un dels pro-jectes de mediació que propo-sa aquest espai, una actuació que sota el nom de La Capsa

Ambulant d’Artistes, un projec-te que s’estructura al voltant d’una capsa mòbil, una es-tructura que amaga un artis-ta i el seu univers i que anirà movent-se a diferents punts de la ciutat a través de les ac-cions públiques i a diferents centres educatius, socials i ar-

tístics amb un pla pedagògic, a través d’accions paral·leles, que es presentaran quan s’ini-ciï el projecte, una proposta que signen Joan Rioné i Est-her Canals. En aquesta línia, un altre dels projectes que té previst pre-sentar el Teler de Llum- Centre

d’Art és l’exposició col·lectiva Transmissions, una proposta del col·lectiu Künstainer que vol reunir 12 projectes realit-zats per 12 creadors del Camp de Tarragona, en una mostra itinerant. Un documental que donarà compte del procés, i en definitiva, a una cartogra-fia social, que, a partir de les pràctiques artístiques con-temporànies, abordarà la di-versitat cultural i patrimonial del nostre territori.A banda d’aquestes dues acci-ons, els impulsors d’aquesta nova etapa del Centre d’Art aposten per donar suport a la creació, a la producció i al desenvolupament de projec-tes artístics que ja es duen a terme. Per exemple, està pre-vist que aquesta plataforma doni suport a iniciatives com Lo importante és la base, amb els nens i nenes de Campclar; Estació Expandida. l’ampliació d’Estació Creactiva que es duu a terme a l’estació d’autobu-sos de Tarragona; Display, pro-jecte d’intervenció artística a l’espai públic; Artiga, espai de creació, revista d’art i pensa-ment contemporani; Murs que parlen, projecte d’art urbà. Aquests projectes es duran a terme en espais com el mateix Centre d’Art, la pantalla de la Tabacalera i el Tinglado 2.

L’Organització Nacional de Cecs (ONCE) ha re-partit 210.000 euros a

Tarragona, en el sorteig del Cuponazo de divendres 11 de juliol. La venedora de l’ONCE Maria Lucia Delgado, amb el punt de venda al bloc Equador 1 al barri de Sant Pere i Sant Pau, va vendre 7

cupons premiats amb 30.000 euros cadascú, el que fa un total de 210.000 euros. En-guany l’ONCE ja ha repartit quasi 41 milions d’euros a Catalunya.

Aquest premi va arribar tres dies després que el president de l’ONCE i la seva Fundació,

Miguel Carballeda, va rebre de mans de l’alcalde de Tarrago-na, Josep Fèlix Ballesteros, la Medalla d’Or de la Ciutat. La direcció de l’ONCE a Tarra-gona presta serveis a 795 afi-liats i disposa de 201 agents venedors dels productes de l’organització, destinada a fer la vida més fàcil als cecs i de-

ficients visuals. Tots els diven-dres de l’any, el Cuponazo de l’ONCE un premi major de 9 milions d’euros, més 9 segons premis de 100.000 euros, 134 premis de 30.000 euros a les cinc xifres del primer premi, i 1.206 premis de 600 euros a les cinc xifres dels segons pre-mis.

ESPaIS PÚBLICS

LotErIa

Els artistes surten... de la caixa

El Cuponazo de l’ONCE deixa 210.000 euros a Sant Pere i Sant Pau

Reformulada ja la nova gestió de l’ens, el Teler Llum-Centre d’Art de Tarragona presenta una nova temporada que, entre altres accions, convidarà els artistes locals a mostrar el seu treball en instal·lacions arreu de la ciutat

El projecte La Capsa d’Ambulant d’Artistes proposarà als creadors locals que encabeixin el seu univers en una capsa de cartó per poder mostrar-lo a la ciutadania. /Cedida

El premi es va repartir des del punt de venda del bloc Equador 1 del barri tarragoní

| 16 de juliol de 2014 Tarragona | 11

TARRAGONA

La intervenció al carrer Enrajolat, obra promo-guda l’any 2012 per

l’Ajuntament de Tarragona, via Pla Integral de la Part Alta i l’INCASOL, es va endur el passat divendres 11 de juliol el premi Catalunya Construc-ció 2014 en intervenció en edifi cació ja existent.

Segons el jurat, és una propos-ta que integra en una solució formal, singular i acurada, tres aspectes complexos com són la regeneració urbana d’un àmbit singular del nucli històric de Tarragona, la resolució del pro-blema funcional de la trama urbana existent (accessos, tràn- sit) i la posada en valor i pro- tecció de les restes romanes del

circ que és patrimoni mundial, ubicades al subsòl i en la zona adjacent.L’arquitecte autor de la inter-venció va ser Carlos Brull i el projecte estava emmarcat dins d’un conveni entre el Depar-tament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generali-tat de Catalunya i l’Ajuntament, que desenvolupa el programa de l’1% cultural. Amb aquesta obra s’ha completat tota una trama urbana que posa en va-lor el tram de graderia del Circ, i es manté i es valora la tasca continuada de la conservació i posada en valor del patrimoni. Aquesta intervenció va consis-tir a actualitzar la urbanitza-

ció, és a dir, es va reestructurar i tractar urbanísticament un carrer ja consolidat. Gràcies a les relacions del carrer amb les estructures conservades del circ romà, l’actuació va inclou-re una sèrie de treballs arque-ològics, indispensables per al desenvolupament de les obres i obtenir més informació de l’edifi ci lúdic romà. El resultat va ser la urbanització d’aquest carrer de la Part Alta (serveis re-novats, nova pavimentació...), així com la posada en valor de l’entorn immediat del tram de Circ romà (tanques dignifi ca-des, recuperació i visibilitat de nous trams de graderia de l’edi-fi ci romà...).

L’empresa tarragonina El comprador ha estat seleccionada per parti-

cipar al I Congrés Catalunya Emprèn que té lloc el 16 de juliol al Palau de Congressos de Catalunya. Hi assistiran més de 1.200 persones, entre emprenedors que cerquen fi -nançament, empresaris que busquen solucions per als seus reptes d’innovació i in-

versors que operen en l’àm-bit nacional i internacional.

L’esdeveniment, que és una de les activitats que formen part del programa de commemora-ció del Tricentenari, comptarà entre d’altres amb la presèn-cia del conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, i Shahid Ansari, CEO de Babson Global, entitat de foment de l’empre-

nedoria amb seu a Boston.El comprador presentarà el seu projecte empresarial a la XIX edició del Fòrum d’Inversió d’ACCIÓ, una trobada que ja s’ha consolidat com a esdeve-niment de referència a Europa per a emprenedors, inversors i fons de capital risc. Un total de 21 projectes tindran l’opor-tunitat de donar-se a conèixer davant un públic on destaca

la presència d’inversors inter-nacionals com Alta Partners, Edmond de Rothschild Invest-ment Partners o Sofi nnova Partners, i business angels com Dan Vilenski. A més, hi haurà un espai per a trobades ràpides entre inver-sors i emprenedors, que de mo-ment ja compta amb més de 200 reunions reservades.Durant el congrés també es

presentarà el nou Programa d’Emprenedoria Corporativa de la Generalitat, que vol do-nar suport als projectes empre-nedors dins de les empreses. Es presentaran alguns casos d’em-preses i emprenedors amb ex-periència en corporate venturing i dues empreses plantejaran els seus reptes d’innovació re-als per aconseguir les empre-ses que els donin solució.

URBANISME

EMPRESES

Correspon a la categoria d’intervenció en edifi cació ja existent

La intervenció al carrer de l’Enrajolats’endú el premi Catalunya Construcció 2014

L’empresa tarragonina El comprador participa en el I Congrés Catalunya Emprèn

16 de juliol de 2014 | 12 | Territori

territori

Els municipis de l’Ar-boç, Bellvei i Banyeres del Penedès han inici-

at converses amb l’objectiu de mancomunar el cos de policia local que té l’Arboç. Segons informa el digital ‘Baix Penedès Diari’, tot i que aquesta és una opció que ac-tualment no està permesa, la nova Llei de policia que s’es-tà tramitant al Parlament sí que ho preveu, encara que només per municipis veïns i amb una població inferior als 20.000 habitants. Són requisits que es complei-xen en el cas dels tres muni-cipis baixpenedesencs. Actu-alment, l’Arboç té un cos de policia local de 12 agents i dos vehicles, mentre que Bellvei i Banyeres només disposen de vigilants municipals. Manco-munant aquest servei, els dos

municipis podrien tenir poli-cia local sense que això supo-

sés una elevada despesa muni-cipal.

Tal com ha explicat l’alcal-de de l’Arboç, Joan Sans, a

Baix Penedès Diari, la petició ha estat feta pels alcaldes de Bellvei i Banyeres i el batlle s’ha mostrat «obert a aquesta possibilitat». Sans deixa clar que això de moment només és una proposició que està en fase inicial i que caldria veure «les necessitats dels dos muni-cipis, el nombre d’efectius que caldrien i com es repartiria el cost». En tot cas, el batlle creu que sí que hauria d’augmentar el nombre d’agents.Actualment, el cost que té la plantilla de policia local per l’Ajuntament de l’Arboç és d’entre uns 500.000 i uns 600.000 euros. Sans també es-pera que si finalment hi ha un acord entre els tres municipis i es fa la sol·licitud al Parlament, es pugui rebre un permís pro-visional per a fer-ho encara que la Llei de Policia no estigui aprovada.

Durant l’any 2013 a un total de 877 conductors tarragonins se’ls va reti-

rar el carnet de conduir des-prés de perdre tots els punts per infraccions greus o molt greus.

Amb relació a aquesta qüestió, la diputada socialista Núria Segú ha assenyalat que «l’entra-da en funcionament del sistema de carnet per punts, que va ser molt criticada en el seu inici, s’ha demostrat amb el temps com una eina útil per reduir tant els accidents com les víc-times mortals a les carreteres i, encara més important, com un instrument vàlid a l’hora de

canviar els comportaments que provocaven aquests accidents».En aquest sentit Núria Segú ha subratllat que s’ha millorat molt tant en el descens de la conducció amb nivells d’alcohol elevats, com en el compliment de les normatives pel que fa als cinturons de velocitat i el des-cens de la velocitat a la xarxa viària.«Per exemple, l’any 2006 es de-tectava que gairebé un 7% dels usuaris de les autopistes cir-culaven a velocitats superiors als 140 quilòmetres per hora. Doncs ara, actualment aquest percentatge ha baixat per sota del 0,5% dels conductors».Segons Núria Segú el sistema

del carnet per punts ha evitat que els comportaments impru-dents o directament temeraris en la conducció posin en perill la seguretat de les persones a les carreteres. «És molt important recordar que quasi la meitat dels accidents de trànsit mortals que es produïen al nostre país abans del 2006 eren conseqüència de conductors que circulaven sota l’efecte de l’alcohol o de les drogues. Aquí és on el sistema de carnet per punts ha demos-trat la seva eficàcia perquè ha millorat, i molt, el compliment de les normatives i ha baixat el consum d’alcohol entre els con-ductors», ha conclòs la diputada vallenca.

L’Arboç, Bellvei i Banyeres del Penedès podrien mancomunar el servei de policia local

Prop de 900 tarragonins perden el carnetde conduir per infraccions durant el 2013

La mesura depèn de l’aprovació la nova Llei de policia de Catalunya

Segons el PSC, es demostren les bondats del sistema de carnet per punts

baix penedès

trànsit

| 16 de juliol de 2014 Territori | 13

TERRITORI

E l festival Terra Ibèrica enguany es durà a terme entre els dies 18 i 26 de

juliol. El tema al voltant del qual giraran les diferents ac-tivitats que s’ofereixen en aquesta quarta edició serà el foc, com a element de trans-formació de les diferents ma-tèries de la natura.

A partir de visites teatralitza-des, tallers, xerrades, activitats familiars, etc., es podrà conèi-xer com el foc formava part de la cultura dels ibers i com el dominaven i l’utilitzaven en la seva vida quotidiana per il·-luminar-se, cuinar, però també per fabricar recipients, eines, armes, ornaments i altres ob-jectes. Totes les activitats del festival es realitzaran a la Ciu-tadella ibèrica en català, si no és que el programa especifi qui el contrari, com per exemple les xerrades, que es duen a ter-me al centre cívic Cinema Iris de la platja de Calafell.

Els actesDivendres 18 (19 h, al Cinema Iris), xerrada al voltant del do-cumental Ibers: el secret del ferro, presentació dels resultats de la producció de ferro duta a terme a la Ciutadella Ibèrica, a càrrec de José Miguel Gallego. De 21 a 23,30 hores, la Ciutade-lla de Nit: la Ciutadella obrirà les portes amb una visita guia-da amb degustació de la cuina dels ibers (12€ amb reserva prèvia).Dissabte 19 (11h en català- 18 h en castellà) tindrà lloc la visita teatralitzada L’Utilatie o l’Ortimbere t’ensenyen la seva llar. Preu: 2€.A partir de les 21 h, la Ciutade-lla de Nit.

Diumenge 20, visita teatralit-zada, (11h en català- 18 h en castellà) L’Utilatie o l’Ortimbere t’ensenyen la seva llar. Conte vivencial (18 h) Què vol ser de gran la Neitin?, on ex-plica quins eren els ofi cis dels ibers i quin paper tenien els més petits en una ciutadella com la de Calafell.Dilluns 21 (11 h) Taller infantil A cuinar! (3,50€, per a infants de 5 a 14 anys) i, de nou, visita teatralitzada L’Utilatie o l’Ortim-bere t’ensenyen la seva llar (11h en català- 18 h en castellà).Dimarts 22, (11 h), taller in-fantil L’art a les teves mans: la ceràmica a mà; de nou la visita teatralitzada L’Utilatie o l’Ortim-bere t’ensenyen la seva llar (11h en català- 18 h en castellà) i la xerrada Terra i foc (19 h, centre cívic Cinema Iris).Dimecres 23 (11 h), taller in-fantil Fem un forn, per a infants de 7 a 14 anys (3,50€); visita teatralitzada L’Utilatie o l’Ortim-bere t’ensenyen la seva llar (11h en català- 18 h en castellà) i taller Iberotarda en família (17,30 h).Dijous 24 (11 h), taller infantil Vestim tot un món de colors; visita teatralitzada L’Utilatie o l’Ortim-bere t’ensenyen la seva llar (11h en català- 18 h en castellà) i taller Iberotarda en família (17,30 h).Divendres 25 i dissabte 26, visita teatralitzada L’Utilatie o l’Ortimbere t’ensenyen la seva llar (11h en català- 18 h en castellà) i recreació històrica Nits de foc, que serà la cloenda del festival (21,30 h, amb reserva prèvia).Durant tot el festival tindran lloc les jornades gastronòmi-ques Cossetans a taula i Tastets cossetans als diferents restau-rats de Calafell. També hi haurà l’I-Bar als jardins exteriors del jaciment arqueològic.

El foc centra una nova edició del festival Terra IbèricaEl certamen tindrà lloc del 18 al 26 de juliol

CALAFELL

16 de juliol de 2014 | 14 | Territori

territori

S alou posarà en marxa un servei residencial d’urgència i d’estada

limitada per a les víctimes de violència masclista en virtut del conveni signat en-tre l’Ajuntament i la Funda-ció AGI. Aquest servei tam-bé oferirà una intervenció social intensiva per trobar una alternativa a les man-cances de les famílies que hi acudeixin, i tindrà pla-ces disponibles en qualse-vol època de l’any, amb un cost inferior, i en un entorn més adequat i normalitzat sobretot per a les famílies amb infants.

Fins a la signatura d’aquest conveni Salou no tenia cap servei d’acollida residencial d’urgència per a aquests ca-sos, i fins al moment s’havi-en dut a terme allotjaments alternatius, per exemple ho-tels, de persones i famílies que havien d’abandonar el

seu domicili per aquests ca-sos de violència.Granados ha assegurat que aquest servei «era molt ne-cessari», ja que «les víctimes d’aquest tipus de violència han de comptar amb el mà-xim suport de la societat» i ha dit que «l’Ajuntament vol es-tar al costat de les dones que pateixen aquesta problemàti-ca a la nostra ciutat». Per po-sar en marxa aquest allotja-ment d’urgència, la regidoria d’Acció Social ha aportat una reserva inicial de 5.000 euros, els quals considera «impres-cindibles pel desenvolupa-ment d’aquestes accions».

L ’historiador calafellenc Joan Santacana va fer ahir el pregó de la Festa

Major de la Santa Creu, que se celebra al nucli de Calafell Poble fins al 16 de juliol. Com va afirmar la regidora de Cul-tura, Sandra Suàrez, Santa-cana és, a més d’historiador, «una de les persones respon-sables de les excavacions ar-queològiques que es duen a terme a Calafell, i que aquest municipi tingui un prestigi internacional en aquesta ma-tèria».

En el seu discurs, Joan Santaca-na va recordar les grans trans-

formacions que ha viscut Cala-fell en l’últim segle, on «hem passat de pagesos a promotors

i de pescadors a botiguers», va dir. En aquest sentit, va anar enumerant el progressiu crei-

xement demogràfic que ha ex-perimentat el municipi, amb creixements de fins el 180% de població, i les diferents proce-dències d’aquells que arribaven a Calafell per establir-s’hi. L’al-calde de Calafell, Joan Olivella, va agrair a Santacana que ha-gués acceptat ser el pregoner d’aquest any, ja que moltes altres persones li havien dema-nat anteriorment, i ell sempre s’hi havia negat. Olivella va lloar també la figura de Joan Santacana, «una persona molt arrelada a Calafell i que ha tre-ballat intensament pel patri-moni del municipi”» va dir. A més, es dóna la circumstància

que la casa de Joan Santacana està situada precisament a la plaça de Catalunya, on es va fer el pregó, i es distingeix de la resta perquè en la seva façana està escrit el poema Oda al Cas-tell, de Joan Mestre. El passat dissabte a la tarda també es va fer la Processó Ma-rinera, per mar i per terra, els membres del Bot Salvavides de Calafell van transportar la Ver-ge del Carme, des de l’Església de Sant Pere fins a la platja de Calafell, i una vegada allí van sortir a la mar. Els assistents a la processó també van poder gaudir d’una exhibició del Bot Salvavides de Calafell.

salou

calafell

Salou posa en marxa un servei d’acollida per a víctimes de violència masclista

Joan Santacana: «Hem passat de pagesosa promotors i de pescadors a botiguers»

L’alcalde de Salou, Pere Granados, i la presidenta de la Fundació AGI, Rosa Garriga Llorente, durant la signatura./Cedida.

Fins arahi havia allotjaments alternatiuscom ara hotels

L’historiador calafellenc fa el pregó de la festa major de la Santa Creu

| 16 de juliol de 2014 Territori | 15

territori

L a Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Alta-fulla ha tirat endavant

l’aprovació inicial del pro-jecte d’urbanització del PAU 19 Via Roviano, promogut per Mercadona SA. D’acord amb la Llei d’Urbanisme, la resolució se sotmet a expo-

sició pública durant un mes per tal de poder examinar el projecte i poder-hi formular les al·legacions que es consi-derin adients.

Segons ha avançat a Altafulla Ràdio l’alcalde, Fèlix Alon·so, el consistori ja ha signat

davant de notari la reparcel·lació voluntària de la zona en qüestió, formulada pel mateix Ajuntament, per Jaume Yxart en representació de la societat Altafulla Fomento y Explotaci·ons Comerciales SL, i per Jau·me Ferrer en representació de la societat Rubens SL. L’alcalde

ha explicat que «ja s’ha donat el tret de sortida, però que ara comença un procés que no és ràpid».L’expedient restarà per a con·sulta i informació al Servei d’Arquitectura i Urbanisme de l’Ajuntament d’Altafulla en horari d’atenció al públic, de

dilluns a divendres de 9 del matí a 2 del migdia.Segons les previsions, i en funció dels tràmits adminis·tratius, les obres podrien inici·ar·se el pròxim mes d’octubre, i l’obertura tindria lloc pels volts del mes de juny de l’any vinent.

altafulla

Primer pas per a l’arribada de Mercadona al municipi

Denuncien el mal estat de les restes arqueològiques de la població

La torrenca Berta Castells, imatgedel campionat estatal d’atletisme

El vandalisme accentua la deixadesa de la zona

Les obres podrien començar el pròxim mes d’octubre

Tindrà lloc el 26 i 27 de juliol

L ’agrupació local d’Inicia-tiva per Catalunya - Verds (ICV) del Vendrell ha de-

nunciat el «lamentable estat de conservació» en què es tro-ben les restes arqueològiques del parc Magí Inglada i les que estan situades a la carretera de Sant Vicenç de Calders, pertanyents a l’Edat de Bron-ze. En ambdós llocs presenten múltiples pintades fruit del vandalisme i l’incivisme. Tot i que des d’ICV tenen clar que els primers culpables són aquells que «no respecten el pa·trimoni de la nostra població», també lamenten la «deixadesa del govern local», a qui commi·nen a «treballar per garantir que el patrimoni estigui en condi·cions de ser visitat, atès que el turisme és una de les principals indústries de la ciutat». ICV creu que no es pot donar als visitants «aquesta imatge de deixadesa».Per aquesta raó, el partit ecoso·cialista ha sol·licitat a la junta de govern local que «es faci una neteja i condicionament de les restes històriques» i que s’estu·diï la viabilitat d’agrupar totes aquestes restes «en un espai on puguin esdevenir un atractiu turístic a afegir els que ja exis·teixen, com el museu arqueolò·gic».

L’atleta torrenca Berta Castells ha estat escollida com a imat·ge del cartell del Campionat d’Espanya Absolut d’Atletisme. Aquesta prova es disputarà els pròxims dies 26 i 27 de juliol a Alcobendas. Castells buscarà a la localitat madrilenya el seu dotzè títol consecutiu en llançament de martell, la seva especialitat i de la qual és dominadora des de fa més d’una dècada.

el vendrell torredembarra

16 de juliol de 2014 | 16 | Salut

xarxa sanitària i social de santa tecla

L ’estiu a la Costa Daurada és sinònim de descans, de relax, de sol i platja...

però també és una època de l’any en què bona part de la població desplaçada (turís-tica) s’atreveix a provar acti-vitats físiques que no duen a la pràctica durant la resta de l’any. Aquesta combina-ció d’increment poblacional (alguns municipis com Salou poden multiplicar-la per 10 durant el mes d’agost) amb una major realització d’ac-tivitats a l’aire lliure provo-ca que cada estiu el nombre d’assistències sanitàries per cops i traumatismes es dispa-ri als centres assistencials de casa nostra.

Segons el Dr. Jordi Recasens, cap del servei de traumatologia de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, és una evidència que l’equip de traumatòlegs del territori té un major vo-lum de feina durant els mesos d’estiu. «Hi ha un increment de la patologia traumatològica a l’estiu. El moviment turístic fa que hi hagi molta població al territori i que, a més a més, hi hagi molta activitat física a l’aire lliure. Pensi que durant l’hivern els infants estan mol-tes hores al col·legi i més tan-cats a casa seva per les baixes temperatures. En canvi a l’es-tiu, sobretot en un lloc turístic com el nostre, aquests nens i nenes passen moltes hores del dia al carrer sense parar de fer coses, fet que indubtablement incrementa les possibilitats de patir algun cop o alguna lesió per traumatisme». Les activitats esportives no pro-fessionals són una de les princi-pals raons d’aquest increment de la patologia traumatològica durant aquesta època de l’any. Recasens adverteix que «hi ha molta gent que no practica cap esport durant l’any però que s’atreveix a fer coses que requereixen un determinat es-forç físic durant les vacances, com ara anar en bicicleta, ju-

gar algun partit de futbol, cór-rer per la platja, saltar en llits elàstics....». Les caigudes i cops, a banda de traus i algun hema-toma en els casos més lleus, poden provocar lesions força freqüents a l’estiu com trenca-ments de clavícula, luxacions d’espatlla, trencament del ten-dó d’Aquil·les....

Baixa el nombre d’accidents de trànsit

Pel que fa a les urgències re-lacionades amb el trànsit i el comportament de la pobla-ció a la xarxa viària, el cap del servei de traumatologia de Santa Tecla adverteix que en aquesta època de l’any «es registren un nombre més alt d’atropellaments en infants als municipis de casa nostra», fet directament relacionat amb la presència més nombrosa de nens i nenes als carrers durant

bona part del dia. Un altre as-pecte que el Dr. Recasens vol destacar en aquest camp és que «com a nota positiva, hem de dir que en els darrers anys s’ha registrat un important descens en el nombre d’accidents de trànsit a les comarques tarrago-nines. Un control policial més exhaustiu pel que fa al consum d’alcohol i una major consci-enciació de la població en la

velocitat fa que cada vegada hi hagi menys accidents i, a més a més, els que es produeixen són cada vegada de menys gravetat. La majoria de casos que ens ar-riben per accidents de trànsit, afortunadament, són fractures d’ossos o traumatismes a parts toves, com ara esquinços i luxa-cions».Pel que fa a l’accés al servei sani-tari d’aquelles les persones que

pateixin alguna patologia trau-matològica aquest estiu, el Dr. Recasens adverteix que, en els casos més banals, pràcticament sempre es poden solucionar adreçant-se al centre d’atenció primària més pròxim. «Es trac-ta d’actuar amb sentit comú. Els equips sanitaris de primària estan plenament capacitats per atendre patologies traumatolò-giques de casos de poca impor-tància i no sempre és necessari anar a les urgències hospitalà-ries. A l’hospital, per norma ge-neral, hem d’anar directament si hem patit un cop de gravetat o que ens hagi deixat una im-potència funcional important per dolor». Segons Recasens, «els casos que es deriven als hospitals (ja sigui a Santa Tecla o al Vendrell) són pocs, ja que els equips de primària disposen dels coneixements i el material necessaris per tractar correcta-ment la majoria de casos».

El nombre d’urgències per traumatismes puja durant l’estiu a la Costa DauradaL’increment de l’activitat a l’aire lliure entre la població desplaçada està estretament relacionat amb un nombre més alt de lesions per cops i caigudes

Les caigudes des de la bicicleta són una de les principals causes de trencament de clavícula i luxació d’espatlla durant l’estiu. /T.V.

Al llarg dels darrers anys s’ha registrat un important descens en el nombre d’accidents de trànsit a la Costa Daurada en època de vacances

La realització d’esforç físic per part de persones que són sedentàries durant la resta de l’any, un dels principals factors de risc a l’estiu

| 16 de juliol de 2014 Social | 17

xarxa sanitària i social de santa tecla

La relació de la residència amb la comunitat a travésde l’animació socioculturalUn dels àmbits d’intervenció socioeducativa en elscentres la Xarxa de Santa Tecla és el de la gent gran

L ’animació sociocultu-ral, juntament amb l’educació social, s’han

consolidat dintre la societat com una àrea d’intervenció que afavoreix el benestar so-cial i la integració cultural i social dels ciutadans. En-tre els diversos àmbits d’in-tervenció socioeducativa es troba el de la gent gran, orientada a afavorir la par-ticipació i el desenvolupa-ment de les persones grans en l’etapa de la vida en la qual es troben. Atès que en l’actualitat el concepte d’en-velliment ha canviat, s’han actualitzat els objectius per afavorir una intervenció més d’acord amb els temps que vivim, en referència a l’envelliment de les nostres persones grans.

Al centre residencial, l’anima-dora és l’encarregada d’obser-var i detectar les necessitats dels residents per poder ela-borar, executar, fer seguiment i avaluar els projectes i pro-grames que es desenvolupen dintre de l’àrea socioeducativa dinamitzant els grups, infor-mant, assessorant, orientant i donant suport tant a residents com a la família i l’entorn. L’animadora ha de tenir en compte les necessitats educati-ves, familiars, socials i de l’en-torn del resident. Per tot això, els pilars fonamentals que ha de desenvolupar el professio-nal són l’atenció a la persona en funció de les seves capaci-tats i habilitats per promoure la seva autonomia i participa-ció coordinada amb l’equip interdisciplinari del centre, i integrar el resident en el seu entorn immediat per potenci-ar les relacions interpersonals

(residents, família, entorn i professionals) per facilitar la seva adaptació.I, per últim, tenim l’activació social i comunitària que és l’encarregada de promoure la participació de la persona gran en la comunitat per tal de mantenir la seva socialitza-ció i integració en l’entorn.Des de l’animació sociocul-tural s’estableixen relacions i fils d’unió amb la comuni-tat per tal de crear vincles. Aquests vincles són possibles gràcies al contacte directe amb entitats, associacions de veïns, familiars, escoles, ins-tituts, voluntaris... o les ma-teixes entitats, que es posen en contacte amb el centre de l’entorn on es troben. L’animadora és l’encarregada d’aconseguir les vies d’accés amb els grups en qüestió per tal que puguin participar del

dia a dia dels nostres centres, amb les seves activitats i fent un intercanvi cultural, interge-neracional, lúdic... de manera voluntària i per tal d’aconse-guir la cohesió del centre amb l’exterior i de l’exterior amb el centre.Moltes vegades les capacitats de la gent gran no són favo-rables a sortir a l’exterior per tant els grups que participen en l’entorn del centre són els que s’integren a la residència i vénen a participar-hi directa-ment.

Les activitats

Les activitats sempre són vari-ades i independents les unes de les altres per fomentar la participació de tots els grups de l’entorn i mantenir una concordança amb les activitats que es duen a terme per evitar

l’aïllament dels residents.Algunes de les activitats que es porten a terme actualment són un projecte innovador coordinat conjuntament amb l’Institut la Salle ano-menat Aprenentatge-Servei. En aquest projecte un grup d’alumnes ofereix un servei i, a canvi, rep un aprenentatge en diferents àmbits: el treball en equip, valors, atenció, crea-tivitat, opinió crítica, etc. El projecte està format per un grup d’alumnes que han es-collit els nostres centres per realitzar aquestes activitats lúdiques amb els residents. La durada del projecte serà d’unes deu setmanes. El pro-jecte vol promoure una llar activa, amb activitats de psico-motricitat, treballs manuals, teatre i treballar la memòria. Les diferents activitats que es portaran a terme dintre el

projecte són les següents: jocs de presentació, una obra de teatre amb diferents esquet-xos, treballs manuals per fer els decorats de l’escenari, una passarel·la de moda i un vídeo amb imatges dels residents i els alumnes treballant con-juntament.Tenim també intervencions variades de voluntaris/es que assisteixen setmanalment a fer activitats com són grups de conversa amb els residents, acompanyaments a sortides a l’exterior (platja, cafè, excur-sió...) i voluntaris que assistei-xen quasi diàriament a realit-zar activitats de jocs de taula (botifarra).

Unió de centres

Els nostres centres estableixen fils d’unió amb les escoles Els Àngels, Ponent i Llar d’Infants Arrabassada, ja que dintre del programa anual s’inclouen activitats conjuntes interge-neracionals que representen un plus afegit a la formació i l’educació de nens, joves i re-sidents. Finalment gaudim de la col·laboració desinteressada d’associacions, entitats i grups com són corals, grups de ball, grups musicals, teatres, mà-gia, pallassos, clubs de lectu-ra, monòlegs, tallers de pintu-ra, acadèmies de ball i un llarg seguit de col·laboracions que fan que el nostre dia a dia al centre estigui encara més viu.

Ingrid CastellEducadora social de la Residència de Ponent

Entre els diversos àmbits d’intervenció socioeducativa es troba el de la gent gran, orientada a afavorir la participació i desenvolupament de les persones grans en l’etapa de la vida en la qual es troben. Cedida.

«L’animadora ha de tenir en compte tant les necessitats educatives, familiars, socials com de l’entorn del resident»

16 de juliol de 2014 | 18 | 550è Aniversari

550 anys de l’HOsPITal de sanTa Tecla

Xavier Oliach ha estat sempre vinculat l’Hos-pital de Santa Tecla de

Tarragona. A la dècada dels cinquanta, el seu pare, que era practicant, va treballar en allò que es coneixia com a Casa de Socors. Uns seixan-ta anys després, en ple segle XXI, Oliach és l’actual direc-tor del centre assistencial. Amb ell parlem de la seva vinculació amb l’hospital i aprofitem la seva experiència per conèixer de primera mà com ha evolucionat la pro-gressiva professionalització del centre durant els darrers temps.

Quines són les funcions ac-tuals d’un director d’hospi-tal?Doncs col·laborar diàriament amb les feines que fa el per-sonal mèdic i d’infermeria. La feina principal la fan ells i nosaltres hem de quedar-nos en un segon terme, sempre per ajudar que les coses sur-tin bé.

Com va entrar a treballar a l’hospital?Jo estava treballant de direc-tor de l’hospital de Valls i es van posar en contacte amb mi per venir aquí.

Què va pensar quan li van oferir el càrrec?La veritat és que em va fer il-lusió perquè tinc molts records

d’infantesa i records familiars vinculats a aquest hospital, per tant, l’oferta se’m va fer temptadora, entre d’altres, per raons sentimentals. A part, és una institució que els últims anys ha fet un salt quantitatiu i qualitatiu molt important i l’oferta per incorporar-me a una institució així per mi va representar un repte professi-onal molt engrescador.

Abans de ser director d’hos-pital, quina era la seva fun-ció? Vaig treballar durant molts anys a l’Institut Català de la Salut com a tècnic de gestió i antigament havia treballat com a professional mèdic en alguns centres de Reus.

Quina era la seva especiali-tat?Jo no tinc una especialitat mè-dica, m’he especialitzat en te-mes de gestió.

Què el va dur a dedicar-se a la gestió?Doncs mira, les circumstànci-es et van conduint cap aquí. En el seu dia em va semblar que era un tema atractiu i vaig començar a formar-me. Amb el temps crec que he anat crei-xent professionalment i cada vegada tinc més l’afició per aquests temes.

I no va continuar fent tas-ques assistencials?

Arriba un punt en el qual has de decidir-te entre les tasques assistencials i les de gestió. Aquesta decisió d’abandonar les assistencials sempre costa una mica perquè, en definiti-va, la carrera l’has fet per fer activitat assistencial, però la gestió al final també té uns al-licients i uns components pro-fessionals molt atractius.

Tenim entès que el seu pare va treballar a l’hospital de Santa Tecla...Sí, el pare era practicant, que és la versió del segle passat dels infermers actuals. Va tre-ballar aquí a la dècada dels 50 i dels 60, concretament a la Casa de Socors, juntament amb altres practicants com el senyor Pàmies –que setmanes enrere el veiem al Notícies Tgn– i el senyor Gené.

Què era la Casa de Socors?Era allò que en diem la sanitat per a la gent sense recursos, per als pobres. A Tarragona hi havia l’assistència per als as-segurats a la Seguridad Soci-al, que atenia exclusivament una part no molt àmplia de la població, mentre que aquí es donava assistència a la po-blació sense recursos, que no tenia seguretat social, una població que per a rebre as-sistència, havia de recórrer a la beneficència... i això és el que representava la Casa de Socors.

Sap com va entrar a treba-llar a l’hospital el seu pare?Doncs la veritat és que no. Les coses en aquella època tenien un sentit bastant més infor-mal que ara. Per la seva pro-fessió devia ser conegut d’al-gun d’aquests companys que he esmentat abans i segura-ment que li devien dir: «vine a treballar amb nosaltres».

A què es dedicava un prac-ticant en aquella època?En aquella època el prac-ticant era l’única persona, a part de les monges, que estava permanentment al centre. Feien pràcticament de tot, des de portalliteres a metge, perquè el metge esta-va a casa seva i podia trigar temps a arribar.

Xavier Oliachdirector de l’hospitAl de sAntA teclA

«Tinc molts records d’infantesa i familiars vinculats amb l’hospital de Santa Tecla»

L’entrevista

«Moltes vegades, quan el pare estava de guàrdia un festiu o un diumenge, veníem a l’hospital a passar l’estona»

«El meu primer record de l’hospital són les còfies de les monges a les sales d’hospitalització, que eren una cosa impossible»

El Dr. Xavier Oliach fa sis anys que és el director de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, centre que aquest 2014 commemora el 550è aniversari de la seva fundació.

| 16 de juliol de 2014 550è Aniversari

550 ANYS DE L’HOSPITAL DE SANTA TECLA

| 19

Ens podria explicar alguna anècdota?D’anècdotes sí, n’hi ha moltes. Moltes vegades, quan el pare estava de guàrdia un festiu o un diumenge, veníem a l’hos-pital a passar l’estona. Recor-do un diumenge al matí que va arribar un cotxe amb un pacient amb la cama sobre el cos. Havia tingut un accident de trànsit i s’havia tallat la cama. Tinc la imatge de quan va entrar a la Casa de Socors amb la cama sota el braç, com aquell que diu.

I quins altres records té de l’hospital de quan era petit?El meu primer record de l’hospital són les còfi es que duien les monges a les sales d’hospitalització, que eren una cosa pràcticament impos-sible. Jo ho mirava, no sé qui-na edat tenia, però recordo veure una cosa impressionant al cap d’aquelles monges que em semblava impossible que s’aguantés. Recorda com era l’hospi-tal? Recordo que les prime-res vegades que vaig estar a l’hospital vaig veure les sales, aquelles sales grans, uns es-pais amplis plens de llits que estaven dividits, els de les se-nyores i els dels senyors, això sí, separats. Recordo que al pati actual, que actualment està tancat i que és un espai preservat perquè és conside-rat un bé cultural, abans hi

entraven cotxes!Creu que ha canviat molt l’hospital des d’aleshores?Totalment, ha canviat en tot. L’assistència sanitària, l’or-ganització, els aparells, els professionals... Abans hi havia uns components professionals però també hi havia uns com-ponents de bona voluntat... ara tot això, amb la tecnologia i les exigències professionals ha evolucionat moltíssim. Les instal·lacions, per descomp-tat, no tenen res a veure.

I com veu l’hospital avui en dia?El veig com una entitat que té 550 anys, però on els profes-sionals que hi treballen tenen un esperit jove i moltes ganes de fer feina. És gent molt vàli-da i amb moltes ganes de fer coses, això és un valor i una de les nostres preocupacions és mantenir-lo i preservar-lo. I què és pot fer per mante-nir aquest valor?Doncs nosaltres intentem ajudar al màxim els profes-sionals, perquè pensem que són la part més important de la nostra institució. Crec que moltes vegades el fet de fer-te sentir que la gent que hi ha al darrere t’està donant suport a la feina que fas és una de les coses importants. Els donem el suport perquè puguin evo-lucionar professionalment i puguin donar la millor assis-tència a la nostra població.

HISTÒRIA DE L’HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA DE TARRAGONA

«L’hospital actual és una entitat amb 550 anys d’història, però amb uns professionals que tenen l’esperit jove i moltes ganes de treballar»

«Des de la direcció intentem ajudar al màxim els professionals perquè considerem que són la part més important de la institució»

16 de juliol de 2014 | 20 | Opinió

OPINIÓ

A bans que es coneguessin la brúixola, el sextant i, per descomptat, el GPS, els marins s’orientaven de nit obser-

vant l’Estrella Polar, que assenyalava on era el nord, per determinar els altres punts car-dinals i establir així el rumb del vaixell.L’Església invoca des de fa molts segles la Mare de Déu amb el títol de Stella Maris, ex-pressió llatina que fa referència a aquesta estrella del mar que guia a port segur. Tam-bé ella ens condueix a Déu, el nostre destí de salvació.Diumenge passat comentàvem la festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona dels navegants, i avui em voldria referir a la De-legació diocesana de l’apostolat del mar, Ste-lla Maris, pels motius que acabo d’exposar.A Tarragona aquesta Delegació va ser eri-gida en 1999, durant el pontifi cat del meu predecessor Mons. Lluís Martínez Sistach, en compliment d’una carta apostòlica de Joan Pau II en la qual es donaven directrius per a l’acció apostòlica en el camp de la ma-rina mercant i pesquera.Considero molt important aquesta tasca, poc coneguda però tan necessària, d’atenció social i espiritual als navegants, a les seves famílies i al personal que treballa habitual-ment al port, en plataformes petrolieres, es-coles nàutiques i ambients annexos.És una actuació feta per voluntaris. Visiten vaixells que atraquen al port, ofereixen aju-da espiritual, però també auxilien les tripu-lacions en casos de necessitat econòmica, de robatori de documentació, d’abandonament empresarial del vaixell i d’altres.Els qui tenen contacte freqüent amb la gent de mar saben com en resulten, de dures, les llargues separacions familiars, com n’és, de penosa, la navegació en determinades con-dicions meteorològiques i com n’és, de pre-ocupant, l’exercici de la professió pesquera, sotmesa a regulacions que altres no sempre tenen en compte, al fenomen de la globa-lització, a la pirateria en algunes aigües i a altres elements.L’apostolat del mar fa la seva funció bene-mèrita, en el camp de les necessitats ma-terials i espirituals, sense cap tipus de dis-criminació per qüestions de nacionalitat, llengua, raça o religió, com a avançada del diàleg interreligiós i exercici d’ecumenisme pràctic, duts a terme diàriament amb la mà-xima naturalitat.A la Mare de Déu, Stella Maris, confi o aquesta tasca, alhora que agraeixo la important col-laboració que presta el Port de Tarragona perquè els voluntaris puguin desenvolupar aquesta tasca tan excel·lent.

H i ha qui diu que des que l’any 2000 l’Ajuntament de Torredembarrra es va traslladar al Castell, la política en aquest municipi ha entrat en una

mena de bucle marcat per dimissions, mocions de censu-ra, anades i vingudes als jutjats i canvis continus de go-vern, que aquest dilluns 14 de juliol ha tocat fons amb l’elecció de Pere Font com a nou alcalde sense obtenir ni un vot a favor. Ni el seu propi. Hi ha qui creurà en esperits i fantasmes que corren pels passadissos de les dependències municipals, però permeteu-me que en dubti i aposti per altres teories més terrenals.Cada municipi té una cultura política, creada al llarg dels anys pels comportaments comuns entre els seus polítics i regidors. A Torredembarra, la política sempre ha estat molt personalista. La majoria d’alcaldes ho han estat, co-mençant per Celestí Salort i acabant per Daniel Masagué. Els partits locals d’obediència catalana o espanyola, en canvi, han estat dèbils i han sovintejat les llistes indepen-dents creades gairebé sempre al voltant d’un líder, que han acabat sent vitals per crear majories de govern. La política s’ha fet sovint en lluny dels despatxos municipals, en reu-nions sovint semiclandestines en bars i restaurants o cases particulars. Només aquesta cultura política forjada durant anys pot explicar com, per exemple, una regidora deixa el

partit pel qual ha estat escollida enmig de l’episodi més greu de la política torrenca, com ha estat la imputació de set dels seus regidors i l’ingrés en presó preventiva de l’alcalde. O anteriors casos de transfuguisme, alguns dels quals han fet caure governs.Ni un episodi polític i judicial tan greu com el que s’ha vis-cut les darreres setmanes ha estat capaç de fer reaccionar els representants polítics torrencs i trobar un consens més que necessari. Tots han volgut jugar al màxim les seves cartes i no cedir terreny. Quatre partits han fet un cert sa-crifi ci i han signat un acord de governabilitat al voltant de la fi gura del socialista Enric Grangel com alcalde. Una sopa de lletres amb PSC, ERC, PP i ADT. No n’hi ha hagut prou. L’assemblearisme de l’ABG -una de les úniques excepcions a aquesta política de personalismes- i la incontrolable re-gidora no adscrita Montse Gassull han impedit l’elecció de Grangel com a alcalde.CiU tampoc no ha ajudat gens a la governabilitat presen-tant Pere Font a l’alcaldia. Font ha acabat sent alcalde gràcies la manca d’entesa dels partits i als capricis de la llei electoral. Un alcalde sense il·lusió com ell mateix ha reconegut, i interí, si tenim en compte el que ha dit el seu partit. En les seves primeres manifestacions com alcalde, el nou batlle ha donat mostres d’estar impregnat d’aques-ta cultura política del personalisme, quan ha dit que vol defensar la seva parcel·la personal des de l’alcaldia i que la decisió de presentar-se com a alcalde ha estat una decisió molt personal.Tot plegat ha portat Torredembarra a un atzucac. Quan el seu Ajuntament estava en el punt de mira de l’actualitat informativa, els seus regidors han estat incapaços de tro-bar el consens i ha estat investit un nou alcalde que podria durar poques setmanes en el càrrec. En deu mesos hi tor-nen a haver eleccions i cada cop més ciutadania demana una regeneració profunda de la política torrenca, que hau-ria d’anar més enllà de la dimissió dels regidors imputats, cap a una renovació a fons de les llistes electorals i tots els dirigents polítics que han dut el municipi a una situació tan patètica com la que hem vist en aquest darrer ple.

C ada llengua és diferent. No només sonen diferent sinó que la majoria de vegades no pots traduir una frase d’un idioma a l’altre literalment. L’anglès va

al revés del català i el xinès no té abecedari tal com el coneixem sinó que té més de 8.000 caràcters, el signifi -cat dels quals varia segons com el combinis (com la Coca-Cola). Això fa que hi hagi paraules que només existeixen en una llengua, com és el cas del verb «caldre» en català, una autèntica perla del nostre llenguatge. Per si no estàs familiaritzat amb el concepte, signifi ca: fer falta, ésser ne-cessari. Per exemple, cal que vinguis a fi rmar el contracte en persona.

Aquest verb s’acostuma a utilitzar en una expressió que crec que et pot ajudar força en el teu dia a dia: «vols dir que cal?» Aquesta expressió serveix per a les ocasions en què fas alguna cosa amb molt poc benefi ci per a tu i que pot fer mal a altres persones. Per exemple, estàs de festa celebrant el mundial i trenques un senyal de trànsit; el meu amic Oli diria: vols dir que cal? Feia falta trencar co-ses per divertir-se? O comences a lligar amb algú que té parella; el meu amic Fiti diria: vols dir que cal desfer una parella per una nit tonta? O apareix la màquina llevaneu i omple de neu el camí que has netejat tot el matí; el meu amic Edu (que viu al Canadà) diria: vols dir que cal deixar-me l’entrada com Baqueira Beret?El que m’agrada d’aquesta expressió és que és una pregun-ta retòrica que ve a dir: em sembla que et podies haver estalviat el que has fet, però ets el meu amic així que, en comptes de dir-te que em sembla malament, et pregunto què en penses tu i et donaré suport en allò que decideixis. Com veus, a part de ser una manera poc agressiva de fer refl exionar un amic i portar-lo al camí del bon rotllo, tam-bé pot ser el teu Pepito Grillo. Si t’acostumes a utilitzar-la, t’adonaràs que et vindrà al cap cada cop que facis alguna cosa d’ètica dubtosa. La resposta que li donis és cosa teva, però et donaré un petit truc: si et fas la pregunta, segura-ment és que no val la pena, segurament no cal.

Vols dir que cal?

ALEJANDROPÉREZ COACH

Voluntaris de la ‘Stella Maris’

JAUMEPUJOLARQUEBISBE

METROPOLITÀ

DE TARRAGONA

I PR IMAT

Això és la políticaa Torredembarra

JORDISALVATPERIODISTA

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i col·laboradors publicades en el setmanari.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A: LECTOR@NOTICIESTGN.CAT

| 16 de juliol de 2014 Opinió

OPINIÓ

| 21

F a dies que les terres d’Israel-Palestina tor-nen a estar mogudes. No és la primera ve-gada ni, desgraciadament, serà l’última.

El centenar llarg de morts i alguns centenars de ferits que hi ha hagut recentment a la zona de Gaza manifesten més clarament la duresa i la im-portància del moment que les paraules i totes les imatges televisives. Crec, endemés, que aquestes donen una visió parcial i distorsionada i no són pas un retrat d’aquella complexa realitat. En puc parlar per pròpia experiència, concretament dels fets de la “intifada” (insurrecció, alçament) de l’any 2000 a Jerusalem i de l’assassinat d’Anwar el-Sadat a El Caire el 6 d’octubre de 1981.El dia 29 de setembre del 2000 un grup de per-sones arribàvem a l’aeroport de Tel Aviv. Embar-cament, viatge, tràmits de l’aeroport, tot havia transcorregut amb la màxima normalitat. Els dia-ris del dia es feien ressò d’uns enfrontaments del dia anterior entre àrabs i jueus a l’esplanada del Temple amb motiu d’una visita que hi havia fet amb clara intenció provocativa Ariel Sharon, lí-der del Likud, partit ultra dretà jueu. L’esplanada del Temple, més exactament Al Haram ash-Sharif (noble recinte sagrat), com diuen els musulmans, és tot un símbol i lloc sacratíssim per a ells. Ar-ribats a Jerusalem constatem que la cosa té im-portància. De totes maneres, havent sopat, fem un tomb per la ciutat vella. Els estrets, costeruts i tortuosos carrers estan pràcticament deserts i no-més de tant en tant trobem un piquet de soldats

israelians que ens miren una mica estranyats i curiosos, sense que en cap cas en barrin el pas. En arribar al Mur de les Lamentacions ens prohi-beixen l’entrada.L’endemà de bon matí ens preparem per a visitar la Muntanya de les Oliveres. Estava previst que l’autocar ens deixaria al cim però a l’hora de la sortida ens comuniquen que el pas està prohibit perquè a la matinada hi havia hagut forts alda-rulls. Evidentment en el grup hi ha un cert des-concert. Aviat, però, ens comuniquen que podem anar-hi sense cap perill. Efectivament, arribem al cim, on la tradició posa l’Ascensió de Jesús, sense cap entrebanc, exceptuant les voreres de la carre-tera plenes de pedres, la «munició» dels àrabs.Mentre contemplem la vista panoràmica de Jeru-salem, amb l’esplanada del Temple en primer ter-me, sentim els muetzins (els encarregats de les mesquites de cridar a l’oració cinc vegades al dia) que canten fora d’hora pels altaveus i el seu crit s’escampa per tota la ciutat. No són els cants d’in-vitació a la pregària ritual, sinó cants fúnebres pels morts del dia anterior i, en certa manera una incitació a la Intifada. No entenem les seves pa-raules però sí el to, l’esperit i la fi nalitat. Va ser l’única vegada que vaig sentir una esgarrifança per tota la pell.Mentre, ciutat nova, habitada pels jueus, feia vida normal. Allí no hi havia restricció de cap classe i la llibertat de moviment era absoluta. Les boti-gues estaven obertes i l’ambient del carrer era el de qualsevol ciutat occidental, excepte el del barri de Mea Shearim, habitat per jueus ultra or-todoxos. En resum: per anar a Israel no cal tenir vocació de màrtir ni aspirar a una condecoració militar.

A quests dies d’estiu conviden d’alguna manera a la in-dolència, al dolce far niente, com diuen els italians. I no hem d’escandalitzar-nos si, arribats a aquest temps,

ens deixem apoderar, ni que sigui una miqueta, per la man-dra. És fi ns i tot aconsellable que introduïm en la nostra vida quotidiana un cert relaxament i que, si ens és possible, adop-tem d’alguna manera el ritme de les vacances. No cal que ens ho prenguem tot a la valenta, com si fos un disbarat entrar en un període de més calma.

El pitjor que ens passa o que ens pot passar és que no tenim temps per a res. Anem atrafegats. No tothom, evidentment. Hi ha gent que prou que voldria tenir feina! I n’hi ha que s’avorreix, que no sap què fer, que passeja per la vida com si fos una terra de ningú, sense fi car-se en res, com aquell que veient-hi no hi veu, que sentint-hi no hi sent i que vivint-hi no hi viu. Gent incapaç d’agafar un llibre i devorar-lo de dalt a baix, d’entrar en un museu i fruir de les obres d’art, de ca-minar muntanya amunt o a la vora del mar o, simplement, de sadollar-se davant l’espectacle d’una posta de sol.

Viure, només viure, és una aventura apassionant. Ja ho sé que n’hi ha que, a la vida, li carreguen tots els mals, i que més s’estimarien no haver nascut. Que la vida és a vegades injusta, també ho sé. Hi ha molts drames parets endins i hi ha molta gent que menja el pa pastat en llàgrimes. Però també n’hi ha d’altres a qui el sofriment ha fet més solidaris, gent que, mal-grat tot, mai no deixen de somriure, gent que, com les viole-tes del bosc quan les trepitges, t’obsequia amb la seva fl aire.

La majoria tenim temporades de tot i passem moments molt diversos. Però hi ha una cosa de la qual no podem mai abdi-car. Jesús, a l’Evangeli, ho diu així: “Vosaltres sou la sal de la terra, vosaltres sou la llum del món”. Enteneu què vull dir? Encara que ens sembli que no servim per a res o que som una mena de zero a l’esquerra, no és veritat. Hem de ser el que som, perquè, tal com som, som necessaris. I això, “tant si plou com si fa sol”. No demano a ningú entusiasmes fora mida; no tinc dret a exigir de ningú estats permanents d’heroisme. De cap manera. Estic dient, senzillament, que no podem perdre el pas, que no ens podem endarrerir, que no podem esperar que els altres facin el que nosaltres hauríem d’haver fet i no hem fet.

No fa pas massa que fullejava el llibre de M. Victòria Molins El regal de la vida. És una pura delícia. La Viqui ha tingut una vida molt intensa. Tot i que el caràcter i la personalitat de la Viqui hagin estat sempre optimistes, alegres i forts, ha pas-sat per situacions molt doloroses fi ns a trobar el seu lloc dins de les tasques de la congregació religiosa a la qual pertany. El moment que la Viqui viu és el millor, simplement perquè el viu profundament i ho fa d’una manera que és capaç de contagiar els altres. La Viqui ens diu: “l’única cosa que faré és estimar, i estimar de tal manera que puguin veure Déu en mi”. Aquest missatge té tanta força i és tan evangèlic que po-dria ser un testament vital per a tota persona que cerqui viure cristianament. “El regal de la vida” de la Viqui mostra, darrere de moltes anècdotes, la vida d’algú que ha sabut seguir Jesús entenent que cal estar al costat del germà i estimar, estimar, estimar.

“Tant si plou com si fa sol”, d’això, d’estimar, mai no n’haurí-em de perdre l’esma, perquè és l’única cosa que val la pena. I estimar ho podem fer sempre: tant si plou com si fa sol!

Tant si ploucom si fa sol

JOSEPGILPREVERE

«No entenem les seves paraules però sí el to, l’esperit

i la fi nalitat. Va ser l’única vegada que vaig sentir una

esgarrifança per tota la pell.Mentre, ciutat nova, habitada pels jueus, feia vida normal»

Testimoni de primera mà

JOAN ARAGONÈSMOSSÈN

U n historiador va dir que els reforços aus-tríacs que esperava Catalunya no eren cap llegenda i el túnel s’excavà durant

els catorze mesos de setge. A Mallorca arribaven fragates de l’arxiduc Carles III.–Hausen va ser penjat, però abans va llançar una maledicció –prosseguí el professor–. Una rondalla diu: «Ja que moriré... maleïts siguin els

Borbons! Que el bressol de la seva dinastia sigui aviat la seva tomba.» I va ser veritat. La família reial no va sobreviure a la Revolució francesa. No va ser un segle bo per a cap bàndol. I ara passem de Felip V a Felip VI amb els mateixos problemes. Parlaré per investigar el canal.Vam iniciar una expedició a la cova d’un turó que va retransmetre TV i Internet mentre les xarxes socials opinaven. El reduït grup d’homes i dones avançàvem per un túnel de vuit metres d’ample per onze d’alçada. Després de caminar dos quilòmetres entre la foscor d’Estigia vam veure un mur de roques que interrompien el pas. Portar màquines era perillós, ja que queien pedres del sostre i hi havia petits terratrèmols. El matí següent vam entrar pel túnel de Mataró. Després de molts metres vam veure una volta gegantina... L’aigua arribava als genolls... Un ensorrament havia creat un nou mur! I en-tre les roques hi havia esquelets amb uniformes austríacs. Montalà i la seva amiga van sortir pel canal i van avisar l’arxiduc, però quan les tropes van entrar, el sostre va caure i aquell exèrcit no va arribar mai.

La foscord’Estigia (II)

XAVIERPARERALLICENCIAT EN

GEOGRAFIA I H ISTÒRIA

16 de juliol de 2014 | 22 | Botiga de Salut

A l’àrea de puericultura de l’establiment trobareu una àmplia varietat de models de la reconeguda marca BabyEssential

Cotxets de nadó revolucionaris i a la moda a Botiga de Salut

Q uan tenim un nadó, la nostra mobilitat expe-rimenta molts canvis:

tant si sortim a fer un pas-seig com si marxem de viat-ge, abans de sortir de casa hem de comprovar que ho portem tot: roba, bolquers, joguines, llit de viatge… i, evidentment, el cotxet!

Aquest és, precisament, un dels elements que més utilit-zarem durant l’època en què el nostre nadó encara no ca-mina i fins ben entrada la pri-mera infància, depenent de la mandra que li faci caminar! Per això, cal triar molt bé el tipus de cotxet que volem, ja que haurem de tenir-lo a prop durant molt de temps.De models, marques i preus en trobareu molts, però des d’aquí us en proposem un que podeu trobar a Botiga de Sa-lut. Es tracta del Babyace 042, de la marca Baby Essential, un concepte revolucionari de cot-xet infantil, pensat per oferir la màxima comoditat durant els desplaçaments, tant dels nadons com dels pares.Per començar estan elabo-rats amb materials i sistemes que faciliten el transport i

la manipulació, ja que són summament lleugers alhora que robustos i fiables. A més, incorporen un sistema de se-guretat en forma de llums laterals (leds) que donen visi-bilitat al cotxet. Però destaca, sobretot, la seva versatilitat, que els permet adaptar-se a cada etapa del creixement del vostre fill o filla: és totalment reversible, es pot plegar amb cadireta o sense, el podeu con-

vertir en una còmoda gandula o passar de quatre rodes a dues en tan sols un moviment… L’aspecte exterior es cuida fins a l’últim detall, de mane-ra que dureu entre mans una autèntica obra d’art que defi-nireu al vostre gust, ja que tot és combinable. Així, podeu tri-ar entre xassís de color negre o platejat i bases de diferents colors que es poden combinar amb cobertors confeccionats amb diferents teixits, depe-nent de si és per a hivern o per a estiu. I per als que volen un plus més, poden triar l’edició Black&White (base en blanc trencat i xassís negre, l’edició especial Vittorio&Lucchino, amb estampats dissenyats pels reconeguts modistos sevi-llans o la Leather Collection, realitzada amb pell blanca o negra.A banda del model Babya-ce042, la marca disposa d’al-tres articles com cadiretes de passeig, seients grup 0, trones i accessoris.Si en voleu saber més, pregun-teu a les responsables pueri-cultura de Botiga de Salut (pl. Verdaguer, 2 de Tarragona), que us assessoraran en tot allò que necessiteu.

Estan elaborats amb materials i sistemes que faciliten el transport i la manipulació

Incorporen un sistema de seguretat en forma de llums laterals (leds) que donen visibilitat al cotxet

| 16 de juliol de 2014 Botiga de Salut | 23

Plaça Verdaguer núm. 2 · Tarragona· Tel. 977249898

-30%

-20%

Rebaixes en roba de nadó!!!

16 de juliol de 2014 | Agenda24 |

AGENDA

Justin Quayle és un diplomàtic britànic destinat en un lloc remot al nord de Kenya. El seu feliç matrimoni amb Tessa Quayle, una activista que prepara una de-núncia sobre el treball d’una multinacional farmacèu-tica en aquest país, finalitza amb el brutal assassinat d’ella. Un metge local que l’acompanyava ha fugit i tot sembla que apunti cap a un crim passional. Aquesta explicació no és acceptada per Justin que, perseguit pels remordiments i ferit pels rumors de les suposa-des infidelitats de la seva esposa, decideix emprendre una investigació sobre els assassinats i comença a des-cobrir molt més del que esperava.Lloc: Espai Jove La PalmeraHora: 22

Una nit especial per navegar amb caiac per les costes tarragonines tot contemplant i descobrint el firma-ment estel·lar.Lloc: Platja LlargaHora: 21Preu: 20€

La nit de la improvisació teatral! Una festa/concurs que sorprendrà amb les accions més boges, divertides i inesperades...Lloc: Espai Jove la PalmeraHora: 22

En el nostre civilitzat món, quan necessites diners vas al banc i demanes un crèdit. Si no te’l concedeixen, tornes a casa cap cot, pensant que les coses estan molt malament, que els temps han canviat, que el crèdit no flueix... Però pot ser avui no. Potser avui, quan et de-neguin el crèdit no te n’aniràs a casa amb la cua entre les cames com un xaiet. Potser avui miraràs el director de l’oficina als ulls, posaràs les cartes sobre la taula i li diràs que avui ets tu el que té la paella pel mànec i que, si no et dóna els diners, penses emprendre mesures de força, mesures realment potents. Res violent, valgui’m Déu, això no, però avui, si el senyor director no afluixa els quartos, iniciaràs una acció definitiva que converti-rà la seva vida en una catàstrofe.Lloc: Teatre TarragonaHora: 22Preu: 27€

Després d’un parell de maquetes i actuacions a festi-vals com el Faraday i el popArb, Illa Carolina, presen-ta el seu nou treball Bengala, deu cançons de ritmes urgents, teclats tardorencs, guitarres atmosfèriques i els penetrants murmuris de la veu principal. Actuaran també els Copa Lotus, (guanyadors del Sona9 2013) que oferiran un espectacle que va de la mà del pop i el folk. Lloc: Espai Jove la PalmeraHora: 22

Al llarg dels seus gairebé 25 anys en el món de la músi-ca, Sergio Dalma ha estat capaç de conduir la seva veu per senders que han connectat amb els sentiments del gran públic en un viatge ple de cançons i molta emoció. Per a Cadore 33, el disc número 16 de la seva carrera, l’artista ha tingut més quilòmetres que mai per deixar 11 composicions perfectes amb el seu se-gell inconfusible. Lloc: Teatre Auditori Camp de MartHora: 22Preu: de 28 a 50€

1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30 31

JULIOL 2014

EXPOSICIÓ

DIUMENGE 2019H | GRAN FESTA DEL SOCICelebració de la 5a Gran Festa del Soci a la seu soci-al de l’entitat. Durant l’acte es lliuraran els carnets i insígnies al nous socis. També s’inaugurarà de la 5a Mostra Artística i Literària de Socis de l’Ateneu de Tar-ragona que compta amb la participació de 20 artistes, 18 escriptors i més de 30 poetes i 25 grups vinculats a l’Ateneu i propis. L’exposició romandrà oberta fins al pròxim diumenge 28 de setembre.

ATENEU DETARRAGONA

dImECrESTarragonaCinema a la fresca. ‘El jardinero fiel’

16

dIJOUSTarragonaEsports. Caiac sota les estrelles

17dISSabtETarragonaConcert. Sergio Dalma

19

FESta maJOrdE l’albada18 19 20

dIvEndrESTarragonaTeatre. ‘El crèdit’

18

Tarragona‘Històries de tocador. Cosmètica i bellesa i l’antiguitat’

Des de l’antiguitat, homes i dones han tractat de millorar el seu aspecte personal fent servir tots els recursos que la natura els proporcionava. His-tòries de tocador vol mostrar com la cura de l’as-pecte personal és quelcom comú a totes les èpo-ques i convidar al visitant a establir lligams amb l’antiguitat mitjançat els petits gestos quotidians relacionats amb la bellesa, en els quals tots ens reconeixem.Lloc: Museu Nacional Arqueològic de TarragonaFins al 28 de setembre

El barri de l’Albada celebrarà els dies 18, 19 i 20 de juliol, les XII Festes Populars del barri. Les festes donaran el tret de sortida el matí de di-vendres amb activitats per als nens, nenes i joves del barri. La nit de divendres omplirà la Rambla de l’Albada amb una fideuà solidària en benefici del menjador social Joventut i Vida del barri de Bonavista i la Nit de l’Albada. El pregó de festes d’enguany anirà a càrrec de l’alcalde de Tarrago-na, Josep Fèlix Ballesteros, i la música la posaran els Vergüenza Ajena. La jornada de dissabte, tin-drà com a grans atractius la xistorrada popular al migdia i el concert popular a la nit, amb l’actuació de Radio Macandé.Diumenge al matí, la Rambla de l’Albada s’ompli-rà amb una gimcana per a petits i grans, el con-curs de truites, i un vermut popular. La tarda-nit de diumenge arribarà el tancament de les festes amb un festival flamenc, el lliurament de trofeus, l’espectacle d’animació de Salsixto i el còctel fi de festa amb la gran festa de l’escuma.

EXPOSICIÓ

Tarragona‘Exposició 1911. Sobreviure a la tempesta’

L’any 1911, entre el 31 de gener i el 3 de febrer, un fort temporal assolà les costes catalanes i va-lencianes des del Maresme fins a València. Co-negut com el Temporal de La Candelera hi van perdre la vida gairebé un centenar de persones. El 2011 en diverses localitats costaneres es van organitzar un seguit d’actes per commemorar aquest fet tràgic. Un d’aquests actes va ser l’ex-posició 1911. Sobreviure a la tempesta. Lloc: Arxiu del PortFins al 22 d’agost

TarragonaNit de la improvisació teatral

TarragonaConcert. Illa Carolina /Copa Lotus

| 16 de juliol de 2014 | 25

CULTURA

Cultura

El grup d’havaneres Port Bo serà l’encar-regat d’estrenar la programació d’aquest estiu del festival La Roca Foradada de Tor-redembarra, una cita musical que arriba

el dissabte 19 de juliol i que situarà les actuacions d’algunes de les formacions musicals més cone-gudes del nostre país en un entorn idíl·lic de mar i platja. Els concerts de Mishima, Sara Pi, Joan Dausà, Guevara i Messengers ompliran la progra-mació d’agost d’un festival ple sal de mar i nits estrellades.

El cor barceloní de gospel Messengers (8 d’agost) també ha confi rmat la seva presència al festival. Els Messengers són un cor de 25 veus que està dirigit per Ramon Escalé i que va ser fi nalista del programa de Televisió de Catalunya Oh, Happy Day.D’altra banda, els amants del soul comptaran amb una de les revelacions dels últims anys, Sara Pi (9 d’agost), qui presenta el disc Wake Up. Amb només 27 anys, Sara Pi s’ha convertit en una artista revelació dins el panorama nacional, on ja és considerada com

la nova princesa del soul.El concert de Pi vindrà acompanyat el mateix dia 9 pel de Guevara, la formació que lidera la cantautora catalana Lídia Guevara, que presenta aquest 2014 el seu segon disc d’estudi, Héroe del Universo. Després d’un debut més plàcid i orientat al pop, el nou disc mostra una Lídia Guevara més desenfrenada, acos-tant-se sovint al rock més potent.Un altre dels noms serà el del músic català Joan Dau-sà (23 d’agost), que presentarà el seu segon disc On seràs demà? Dausà, actor i presentador, va tenir un important èxit en la seva nova faceta com a cantant en publicar el seu debut Jo mai, mai. L’actuació de Dausà es completarà amb un altre dels monstres de l’actual panorama de música en català, els Mishima, que presentaran algunes de les seves cançons més conegudes i peces del seu darrer disc, L’ànsia que cura (2014). Les entrades es poden comprar a www.ticketplus.cat, Regidoria de Cultura de Torredembarra, Botiga El Museu (Torredembarra), Discos Arsis (Tarragona), Qui’k (Reus) i Casa Andreu (Vilanova i la Geltrú).

Les havaneres de Port Bo claven la primera mossegada al festival de la Roca Foradada

Mishima presentarà els temes del seu darrer treball ‘L’ànsia que cura’ (2014) a La Roca Foradada. / Alberto Polo

Aquest estiu, la Sala Portal del Pardo ofereix una mostra retrospectiva de l’obra del fotògraf Jöel Ventura que recull els darrers dotze anys de retrat, nu i paisatge, tres dels epicentres que marquen la tasca d’aquest autor que es mou entre les obres d’autor i la fotografi a publicitària.

A la mostra es recullen algunes de les obres guanyadores amb LuxOr al Premi Nacio-nal de Fotografi a Professional Lux2014 en categoria de retrat, les obres nominades al Interational Award Honoring Black&White Photography, Spider Awards en categories de retrat i retrat documental, obres fi nalistes als Lux2011 i obra fi nalista al Premi de Fotografi a de la Fundació Vila Casas 2011 entre d’altres. L’exposició es podrà visitar fi ns al dissabte 23 d’agost: de dilluns a divendres, de 18 h a 20:30 h, dissabtes d’11 h a 13 h i de 18 h a 20:30 h. Diumenges i festius la sala romandrà tancada.

La Sala Portal del Pardo del Vendrell acull una exposició fotogràfi ca de Jöel Ventura

Les obres que s’exposen a la sala Portal del Pardo recullen algunes de les produccions més destacades de Ventura, que han rebut diferents premis de caràcter internacional.

Llibres reescalfats per a estones de calma

AGNÈS LLORENSPERIODISTA

Hi ha llibres que són com els entrepans, els devores d’una revolada, i si el pa és cruixent i el farcit és bo, t’alimenten de

manera efi caç i ràpida. N’hi ha d’altres que són com un bon rostit, que s’han d’anar assaborint lentament i que, fi ns i tot, són més gustosos re-escalfats dos dies després.Les darreres setmanes he estat tastant a petites mossegades un recull d’articles del periodista i escriptor tarragoní Domènech Guansé, un llibre que vaig rescatar fa mesos d’una pila de lectures pendents del fons de la taula de la feina que no li feia cap justícia. La recopilació és la que va edi-tar l’any passat Cossetània, Catalunya a l’exili, un treball a cura de Montserrat Corretger i Francesc Foguet que mostra la producció periodística de Guansé durant el seu exili a França i després a Xile, on va seguir escrivint en català en diverses publicacions. Si els primers reportatges –els que vaig devorar amb la gana de l’afamat i on vaig notar el regust de la immediatesa, tot i que tenen 75 anys– són un compendi de les primeres sensacions fronte-ra enllà durant la traca fi nal de la guerra civil, a mesura que el llibre avança el treball de Guansé s’introdueix en l’anàlisi amb ulleres de lluny de la realitat catalana. Els articles de Guansé estan molt (massa) lluny de fer pudor de naftalina i es vesteixen de fra-ses subjuntives, d’idees que lluiten per sortir a la superfície i, sobretot, d’una capacitat d’anàlisi sorprenent de la realitat política i econòmica de Catalunya que obliga a notar el vaivé inacabable de la història. Si alguna estona de calma us cau a les mans, doneu-li una oportunitat a aquest lli-bre, que és vell i nou, com les idees, la cultura o els països, o com la vida mateixa.

OPINIÓ

16 de juliol de 2014 | Gent26 |

GENT

L’universitari tarragoní Salvador Guardiola Bagán ha rebut una beca per cursar un doctorat en universitats espanyoles i en centres d’investigació acreditats amb el distintiu Severo Ochoa de “la Cai-xa”. Aquestes beques inauguren dos nous programes de beques “la Caixa”. Es tracta de la primera convocatòria del Programa Interna-cional de Beques de Doctorat “la Caixa”-Severo Ochoa que atorga, en aquesta convocatòria 2013, 40 beques per a estudiants espanyols i estrangers, i del Programa de Doctorat en Universitats Espanyoles, que concedeix 25 beques per a estudiants espanyols. Addicional-ment es lliuren les quatre últimes beques del Programa Internacio-nal de Doctorat en Biomedicina.

El mestre internacional colombià Jorge González ha guanyat el 16è Open Internacional de Torredembarra d’Escacs i s’ha convertit en el primer jugador que guanya aquest torneig després de fer-ho els anys 2006 i 2008. González, que partia com quart del rànquing ini-cial, ha imposat la seva veterania i un nivell de joc molt alt, que li han permès sumar 8 dels 9 punts possibles. Només el gran mestre Orelvis Pérez va derrotar-lo en la quarta ronda. Després van venir cinc victòries consecutives, la darrera en una partida espectacular contra el MI cubà Rolando Alarcón.

Beca universitària de “la Caixa” per a un

estudiant de Tarragona

Jorge González guanya el tercer Open Internacional de Torredembarra d’Escacs

Calafell es mulla per l’esclerosi múltiple

L’alcalde de Calafell, Joan Olivella, acompanyat de la tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Olga Elvira, del regidor de Sanitat, Francisco Clavero, la regidora de Benestar Social i Família, Maria Verge, i de la regidora d’Esports i Promoció Esportiva, Maite Gonzàlez, s’han mulla’t per l’Esclerosi Múltiple. Alcalde i regidors s’han banyat a la piscina Ona-Ona de Calafell, i han adquirit diversos productes de la campanya Mulla’t per contribuir a recaptar fons per a l’Es-clerosi Múltiple. A més de la piscina Ona-Ona, altres piscines de Calafell també han donat la possibilitat als ciu-tadans de «mullar-se» per aquesta malaltia: Hotel Canadà Palace, Vilarenc Aqua, Club Esportiu Sant Miquel i Hostal Lleida.

Divendres passat va tenir lloc un seminari de defensa personal d’arma blanca per a adults i tècni-ques antibulling per a infants al qual van assistir unes 30 persones. El seminari estava organitzat per la cadena d’arts marcials Mugendo, que fa poc menys de dos mesos que va obrir les portes a Tarragona, concretament a la plaça Ponent, 11. Mugendo, que significa «camí il·limitat», va ser fundat pel Master Sensei Meiji Suzuki, com una perfecta combinació de la tradició oriental amb les tècniques de preparació més avançades d’Occident. En l’actualitat disposa de més de 35 escoles d’àmbit nacional i amb presència a tot el món. L’objectiu de Mugendo no és només l’exercici físic, sinó també ajudar els qui els practiquen a desenvolupar la seva pròpia confiança, concentració, autocontrol i superació personal. Mugendo es practica en un ambient sa i divertit en el qual el respecte i la disciplina formen part dels valors que s’ensenyen, al costat d’una excel-lent preparació física.

Seminari d’arts marcialsa càrrec de l’acadèmiaMugendo de Tarragona

| 16 de juliol de 2014 | 27Gent

GENT

El passat cap de setmana es va celebrar al Port de Barcelona la I Copa Regata Mare-màgnum de rem, un acte esportiu organitzat pel Reial Club Marítim de Barcelona i patrocinat pel Maremagnum, que va tenir com a objectiu que la ciutat en particular i Catalunya en general, recuperi una de les seves centenàries tradicions esportives. Un cop més l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona, recull el fruit del seu esforç obte-nint la segona posició per equips de la I Copa Regata Maremàgnum de Iola Clàssica i representant a la província de Tarragona amb tots els honors. El primer lloc va ser per a Alacant, el segon per Tarragona i el la tercera posició per a Barcelona.

Josep Francesc Font (Director del Complex Industrial) i Xavier Favà (Subdirector de Gestió de Re-cursos), van donar la benvinguda als becaris, i un equip de tècnics del Complex Industrial es van encarregar de conduir l’acte, tot guiant als futurs professionals a través de les instal·lacions i expli-cant-los els diferents processos de producció de cadascuna de les plantes. A continuació es va fer una xerrada informativa sobre el funcionament general del Complex en la qual s’ha exposat l’interès de la companyia de comptar cada any amb nous becaris, tot remarcant el compromís amb la formació de nous professionals que representa aquesta iniciativa. Aquest any més de vint estudiants han estat seleccionats per poder realitzar pràctiques durant l’estiu amb una beca Repsol. Aquestes pràctiques representen per a aquests estudiants una oportunitat excel·lent de complementar els seus estudis amb l’experiència laboral en una gran empresa multinacional com Repsol.

Dissabte passat es va inaugurar la Penya Blaugrana Marc Bartra de Sant Jau-me dels Domenys que va començar amb la signatura en el llibre d’honor de l’ajuntament, tot seguit es va descobrir la placa de la Penya en el seu nou local social. Marc Bartra, que va estar present en totes les activitats que es van or-ganitzar, va fer-se centenars de fotografi es amb els penyistes i el públic assis-tent. Abans del sopar, que va aplegar 180 persones, el Ball de Diables Infantils va fer una actuació a la Rambla i la Coral de la Llinyola va interpretar l’Himne del Barça. La jornada va acabar amb un ball amenitzat pel grup Juriol.

Tarragona, segon lloc a la I Copa Regata Maremagnum de rem

Acte de benvinguda als estudiants que faran pràctiques aquest estiu a Repsol

Sant Jaume dels Domenys estrena penya blaugrana

16 de juliol de 2014 | 28 | El temps

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 17

Sol lluent i petits núvols

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 16

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 27º / min. 21º

DIVENDRES 18

DIUMENGE 20

DIMARTS 22

DISSABTE 19

DILLUNS 21

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 085Mossos d’Esquadra 088Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / DOMENYS RÀDIO / 107.6 /ESRADIO / TARRAGONA / 98.7ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 89.3

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4NOVA FM TARRAGONA 91.3ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1

RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN!Curro és petitó, eixerit i actiu, barreja de bo-deguero i pincher. És de mida petita. És afec-tuós i intel·ligent i necessita trobar una llar, ja que fa uns mesos va ser abandonat i no ha tingut cap oportunitat. Contacte: gaiatgn@gmail.com

INDIA EN ADOPCIÓ!L’Índia va aparèixer en una colònia de Tar–ragona amb els ullets bastant malament. Tot i que d’un no hi veu, l’altre el té molt bé i pot fer vida normal. És una gateta molt carinyosa i bona, no podem permetre que torni al carrer! Doneu-li una oportunitat! info@tarracogats.orgJennifer: 639 45 12 96

El so l l lu i rà amb força durant to ta la se t-mana. No serà f ins d ivendres que e ls pet i ts in ter va ls ennuvo la ts ocuparan e l ce l , però la seva durada serà cur ta . A par t i r de d iu-menge tornarà l ’ambient asso le l la t . Les tempera tures mín imes pu jaran moderada-ment .

| 16 de juliol de 2014

GASTRONOMIA I OCI

Gastronomia | 29

El mes d’agost és el de les grans vacances d’estiu. Aquests dies són molts els que es-tan pensant on aniran, què faran aquest any i com planifi caran el viatge. Des d’aquí volem fer uns suggeriments per aquelles persones que busquin passar-ho bé envol-tades de bons paisatges, activitats de relax, tranquil·litat, bons hotels i bones cuines. La nostra primera proposta ens situa al sud-oest d’Alemanya, la fascinant regió cone-guda com la Selva Negra.Des de la terminal 1 de l’aeroport de Barcelona, diverses companyies aèries tenen com a destí Frankfurt. Un vol d’unes dues hores ens hi trasllada. Allí cal llogar un cotxe còmode per circular per la Selva Negra, que acaba amb la frontera Suïssa i és paral·lela al Rhin, que fa de frontera amb França. La primera parada la suggerim a Baden Baden, una ciutat encantadora, balneària, a unes 2 hores de Frankfurt, per l’autopista que baixa fi ns a Friburg i Basilea (Suïssa) i, com totes les autopistes del país, és gratuïta i no té límits de velocitat (exceptuant petits trams). Baden Baden té molts museus, teatre, casino i una zona només per a vianants, a més d’un parc

magnífi c. Al costat d’aquest parc hi ha molts restaurants però volem recomanar el Rive Gauche, per la seva qualitat de cuina i es-plèndida terrassa i servei.

Rive Gauche: En una terrassa magnífi ca, una molt bona cuina mediterrània. Aquest restaurant proper, al costat dels museus i enfront del parc, té una terrassa magnífi ca per al bon temps, envoltada de vegetació, i ofereix una bona cuina de lí-nia mediterrània i plats francesos, com el seu nom suggereix, i també de fusió. Men-jar-hi resulta una molt grata experiència per l’entorn, l’ambient, el servei atent i efi caç, a més de la seva bona cuina i ben assortit celler. Tot un referent a tenir en compte.

Bon peix, marisc i arrossos davant del mar, a dues passes de la platja d’Altafu-lla, és els que ens ofereix el restaurant

Voramar (antigament Cal Vitali).

Un establiment familiar dirigit per Xavier Nico-làs, que dirigeix les sales, i la seva dona, Gemma Vitali, que està davant dels fogons, sense luxes però amb bon producte i bones elaboracions. Els arrossos són els reis, ja sigui la paella de peix i marisc, el caldós amb llamàntol o el negre. En aquesta cuina tradicional catalana mediter-

rània i marinera també poden gaudir de mus-clos al vapor, calamars a la romana, un excep-cional pernil ibèric acabat de tallar amb molta cura, gambes vermelles a la planxa, llenguado a la planxa, rèmol salvatge a la planxa, llobarro al forn a la bruta, llamàntol al forn, graella de peix… I a la carta de vins unes quaranta referències. El restaurant Voramar és ideal per dinar molt bé aquest estiu, després d’un bon bany a la platja del poble de les bruixes, Altafulla.

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

Voramar, bon peix,marisc i arrossos

VORAMARPons d’Icard, s/n · Altafulla

Tel. 977 650 630

RESTAURANT · PLATS CUINATS

VINE A

CONÈIXER

LA NOVA

CARTA!!!

Elaboració Filetegem el gall i l’enfarinem. El posem en una paella amb poc oli i deixem que es vagi daurant. Mentrestant tallem l’albergínia en dues rodanxes amples i les buidem. Agafem la ceba, el tomà-quet i la carn de l’albergínia i la tallem a daus. Escaldem els daus d’albergínia perquè s’estovin, els retirem, els enfarinem i els po-sem a la paella, juntament amb la resta de verdures, i deixem que s’ofeguin. A continuació tallem el bacallà esqueixat a daus i l’afegim a les verdures. Posem al plat els talls d’albergínia i els omplim amb les verdures i el bacallà. Hi posem els fi lets de gall i, si volem, els reguem amb una picada d’all i julivert.

La recepta d’Encarna Martínez

Filet de gall amb timbalde verdures i bacallàIngredients Gall (30gr)AlbergíniaCebaTomàquetBacallàSalFarinaOli

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Toft’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

El Molí de Cal Tof | Av. Santa Oliva, 2 | El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

ESCAPADES PER AQUEST ESTIU:

Uns dies a la Selva Negra (I)

16 de juliol de 2014 | Classi� cats30 |

CLASSIFICATS

TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII / CORTE INGLÉS. Vendo piso de 4 habitaciones, 2 baños. Muy buenas vistas. Soleado. Tel. 664 179 440

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. Pis de 88m, terrassa gran, 1ª planta, per reformar. 85.000€. Tel. 654122038 / 977111355

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso de 2 dormitorios, 65mt, planta alta, solarium de 50m, exterior, plaza de parking grande, � nca seminueva. Precio: 170.000€. Tel. 675918159

SANTA COLOMA DE QUERALT. OCASIÓN. Casa en buen estado. 140m2, 3 plantas, 4 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, 2 comedores, terraza, garaje. Calefacción. Precio: 60.000€ Negociable. Tel. 609884807. Particular.

TARRAGONA. Piso de dos habitaciones, centro de ciudad, cocina independiente. Perfecto estado. Posibilidad de parking, mejor precio del mercado. Sin comisión. Tel. 977 21 31 07

TARRAGONA. PISO EXCLUSIVO. Piso. 170m, 5 dormitorios, 1 suite con vestidor, 3 baños, parking y trastero, terraza de 190m. Interesados tlf: 654417259

TARRAGONA. CALLE REDING. Piso exterior, muy buenas vistas. Reformado. Precio: 300.000€. Tel. 650 445 663

TARRAGONA. PIN I SOLER. Pis de 4 habitacions, bany i lavabo, exterior. 165.000€. Tel. 654122038 / 977111355

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Pis nou de 90m2, 3 habitacions, 2 banys, parquet, aire acondicionat, calefacció, pàrquing i traster. Preu: 180.000€ Tel. 977 252052

TARRAGONA. ST. RAMON. Adossat 140m2, 4 habitacions, 2 banys, jardí, pàrquing. Per:195.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. TORRES JORDI. Piso de 2 habitaciones. Todo nuevo. Amueblado. Tel. 660133933

CALAFELL. URB. BONAVISTA. Apartamento de 2 dormitorios dobles, de obra nueva, con piscina en zona comunitaria. Precio a convenir. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren de Tarragona. Gran oportunidad! Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 habitacions dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres. Per 140.000€ Tel. 977 25 20 52

SANTA COLOMA DE QUERALT. GANGA. Chalet luminoso. 170m2 vivienda + 220m2 patio. Todo exterior. Buen estado. 2 plantas, 4 hab., 2 baños completos, cocina equipada, 2 terrazas, fregadero, 1 comedor, 1 salón. Garaje 6 coches, patio privado. Calefacción. 165.000€ Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. URB. PARC DE LLEVANT. Casa en venda. 4 habitacions, 3 banys, cuina, sala menjador, xemeneia, calefacció, a/a, jardí, pàrquing. Atenció el preu! 25% de descompte el mes d’abril. Per. 495.000€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. 50m2, 1 dormitori, bany complet, instal·lació de Internet amb � bra óptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central. 90.000€. Tel. 658 925 445

SALOU. INCREÍBLE BAJO SOLEADO. Salou zona pueblo. 140m2, 3 habitaciones, 2 baños, cocina equipada, salón-comedor, patio privado, A/A y calefacción, piscina, pista basquet, 7 minutos de la playa. 190.000€ Precio negociable. Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Piso de dos habitaciones, cocina independiente, perfecto estado, posibilidad de parking. Mejor precio del mercado. Sin comisión. Tel. 977 213 107

TARRAGONA. PLAÇA DE BRAUS. Pis en molt bon estat, 130m2, 4 habitacions, 2 banys. 120.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS / EROSKI. Piso de 106m2, 4 dorm., 2 baños, cocina de diseño, salón comedor con terraza, zona comunitaria con piscina y pista de tennis. Parking en alquiler en propio edi� cio. Posibilidad de amueblado. Precio: 265.000. Tel. 601287817

TARRAGONA. JAUME I. 3 habitacions, terrassa, bany, ascensor. D’origen. 90.000€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. CAPUTXINS. Pis 3 habitacions, per reformar, ascensor. 69.000€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Piso de 80m aprox. 1ª planta frente TARRACO ARENA. 130.000€. Tel. 646 293 980

CALAFELL. Casas adosadas con zona comunitaria a estrenar 120.000€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

LA SECUITA. Casa obra nueva a 3 minutos de la estación de AVE/AVANT y 10 minutos de Tarragona. 5 habitaciones (4 dobles y 1 simple), 2 baños, 1 aseo, cocina 16m2, salón 26m2, AC (f/c), energía solar, calefacción, garaje, parking. Terraza superior 37m2 y inferior 31m2. Vistas espectaculares. ¡¡¡OPORTUNIDAD!!! Sólo 240.000€ Tel. 671 868 896

TARRAGONA. OPORTUNIDAD. MÚSICS. Dúplex seminuevo, 4 dormitorios, 2 baños, aseo, cocina of� ce, salón comedor, terraza, 2 plazas de garaje, zona comunitaria con piscina. VISTAS AL MAR. 300.000€ Tel. 977 22 45 44

CALAFELL. URB. BONAVISTA. Casas adosadas con zona comunitaria y pisinca desde 160.000€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis de 125m2, 4 habitacions, 2 banys, traster, 2 balcons grans, calefacció, a/a. 230.000€ Tel. 977 25 20 52

CÉDULAS HABITABILIDAD. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Llámenos al 977 24 11 85

TARRAGONA. ZONA SUD. Pis venda vistes al mar, totalment reformat, 70m2, 3 habitacions, terrassa, no hi ha ascensor, 2n pis, persianes elèctriques. Per: 130.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. URB. 5 ESTRELLAS. Casa adosada en venta, 4 habitaciones, 2 baños, aire acondicionado, garaje, terraza, jardín, en perfecto estado. PVP. 240.000€ Tel. 607 20 80 20

REUS. Dos áticos. 170m2 y 50m2. Comedor, súper cocina, 4 habitaciones, 2 baños y muebles a medida. 150.000€ + 150.000€ + parquing pequeño. Tel. 661351575

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Zona Balcó del Mediterrani, 130m2, molt bones vistes, sostres alts, 2º sense ascensor, per viure. Per: 330.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. OPORTUNIDAD. BOSCOS. Casa adosada reformada. 3 habitaciones dobles, salón con chimenea, comedor, cocina of� ce, baño, aseo, garaje, jardín privado... Por: 160.000€ Tel. 977 22 45 44

TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 habitaciones, 1 baño, exterior, cocina. 126.000€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. PARE PALAU. 170m, Pis/o� cina, 5 habitacions, per reformar. 150.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. PALLARESOS. Ático dúplex. 3 dormitorios + 2 baños, 2 terrazas grandes, parking+trastero, zona común con piscina. 200.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. OPORTUNIDAD. ZONA IMPERIAL TARRACO. Amplio piso reformado, 170m2, 4 habitaciones, 2 baños, cocina of� ce, amplio salón-comedor, terrazas, EXTERIOR. 227.000€ Tel. 977 22 45 44

REUS. RAVAL SANTA ANNA, 16. Estudio en venta. Por 70.000€ Tel. 661 351 575

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. Pis de 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, � ns i tot instal·lacions, molt lluminós, per 180.000€ Tel. 977 25 20 52

CALAFELL. Urge vender. Casa de 4 dormitorios, altillo, garaje amplio, jardín interor. Precio: 150.000€. Tel. 977 69 35 69 / 691 239 003

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. 100m2, per reformar, 2 balcons, 4 habitacions, bany i aseo. Per 220.000€ Tel. 977 25 20 52

ATENCIÓN AFECTADOS HIPOTECAS. Si sus propiedades, viviendas, locales, negocios... están embargados, nuestro gabinete, experto en estos temas, garantiza mediante contrato, que los afectados seguirán disfrutando de sus propiedades como mínimo 6 años más, aunque sean subastados sus bienes y no tendrán que abandonar sus domicilios o propiedades. Hacemos análisis de las cláusulas abusivas y no de ley de sus hipotecas totalmente gratis. Tel. 673 575 270. Mail: proinconsulting@hotmail.es. Delegaciones en: Cataluña, Madrid, Aragón, Andalucía y Valencia.

TARRAGONA. OPORTUNIDAD. ZONA VIDAL I BARRAQUER. Piso seminuevo, 3 habitaciones (una es suite), 2 baños, comedor independiente, cocina of� ce con galería, plaza de garaje... 180.000€ Tel. 977 22 45 44

TORREFORTA (TGN). Planta baixa, 93m2, 3 habitacions, traster, pàrquing, jardí comunitari privat, moblat, per entrar a viure. Per: 68.000€ Tel. 977 25 20 52

SEGUR DE CALAFELL. Piso de 2 dormitorios, salón comedor con salida a terraza de 60m2 y solarium privado de 50m2, ascensor, plaza de parking y zona comunitaria con piscina. 150.000€ Tel. 691239003 / 977693568

TARRAGONA ZONA UNIVERSITARIA. FRA ANTONI CARDONA I GRAU. Alquilo piso amueblado, recientemente renovado, tres habitaciones, salón comedor, cocina, baño, balcón, galería. Ascensor. 550€. Gastos incluidos. Tel. 657 807 958

TARRAGONA. PLAÇA PONENT. Pis lluminós, sense mobles, amb terrassa, 3 dormitoris, cèntric, per 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/COLON. Piso totalmente reformado de diseño. 3 habitaciones (1 suite y dos muy grandes), 2 baños, parquet, calefacción. Sin muebles y sin ascensor. Piso muy luminoso. Precio 500€. Tel. 977243720 / 667692691

TARRAGONA. Apartamento en buena zona, todo reformado y con 1 habitación independiente. 400€ Tel. 977920657 / 658025285

TARRAGONA. FELIP PEDRELL, 13. Piso del año 2007. 63m2, 2 habitaciones, cocina grande, muy moderno. Tel. 977242160

TARRAGONA. Zona SANT ANTONI Mª CLARET. Piso de 2 habitaciones, reformado, 60m2, cocina independiente, 1º sin ascensor. Ideal parejas jóvenes. 430€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ ROVIRA I VIRGILI. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per 500€Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ LLEIDA, 7. Vivienda de diseño, nueva a estrenar. 2 habitaciones, 46m2, baño completo, calefacción, ventanas de aluminio, balcones, ascensor. Todo exterior. Muy céntrico. Tel. 977 24 21 60

MASPUJOLS. Casa adosada esquinera, 4 hab., 2 baños, garaje 32m2, gran jardín privado. Preu: 650€. Tel. 977 79 31 57

TARRAGONA. C/LLEIDA. Estudi amb mobles, semi-nou, terrassa. 300€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. ZONA BALCÓ. Àtic amb terrassa, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany, aseo. Per 600€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMÓN Y CAJAL. 3 dormitorios, baño, terraza, sol, hay electrodomésticos y muebles. También sin muebles. 400€. Se piden referencias. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (DAVANT URV). Pis de 2 habitacions, menjador, cuina, bany complet, terrassa exterior, amb aire acondicionat, calefacció, amb opció pàrquing al mateix edi� ci. Tracte directe. Tel. 699 337 124

TARRAGONA. C/ JAUME I, amb mobles, reformat, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 425€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA ESTACIÓN RENFE. 3 dormitorios, baño y cocina nuevo reformados, amueblado, comedor con terraza, 425€. Se piden referencias. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis nou a estrenar, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, aire condicionat, calefacció. Per 1.100€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. JOSEP MARIA DE SEGARRA. Semi-nou, moblat, 2 habitacions, menjador, cuina, bany, traster, safreig, vestidor. 500€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Ático de 2 habitaciones + vestidor, construcción de 8 años, calefacción por radiadores, aire acondicionado, balcón esquinero. Lavavajillas, 2 baños completos. Terraza de 60 m2 y parking. 725€/mes. Tel. 977 92 06 57

EL CATLLAR. Piso de 2 habitaciones cocina americana amueblado y equipado. Parking y jardin. Zona muy tranquila. Precio: 380€. Tel. 660915000

SEGUR DE CALAFELL. Planta baja con jardín y barbacoa de 2 dormitorios obra nueva, parking y trastero. 450€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. C/ JAUME I. Semi-nou , amb mobles, 1 hab., menjador, cuina i bany. 420€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ LLEÓ. Sense mobles, reformat, 2 habitacions, menjador-cuina, i bany, 2n pis sense ascensor. Per 320€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Àtic en lloguer de tres dormitoris al costat de la PLAÇA DEL MERCAT. Terrassa molt gran amb vistes al fòrum Romà i al mar. Edi� ci amb ascensor. Preu: 530€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ MAJOR. Semi-nou, amb mobles, 1 habitació, menjador, cuina, bany, rebedor gran. Per 425€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLÈS. Amb mobles, ideal estudiants, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per 500€Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ TAQUÍGRAF MARTÍ. Pis amb mobles, 1 habitació, menjador-cuina i bany, per 350€ al mes. Tel. 977252052

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pisos en alquiler con muebles o sin muebles. Tel. 977 29 09 49

TARRAGONA. C/ AUGUST. 2 habitaciones, 1 baño, cocina independiente con galería, terraza, sin muebles. Finca con ascensor. Gastos de comunidad incluídos en el precio. 400€. Tel. 977 243 720 / 667 692 691

TARRAGONA. BOSCOS DE TARRAGONA. Xalet individual en lloguer de 150m, cuina independent, menjador molt gran, 4 dormitoris i dos banys. Preu: 1.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. Mª CRISTINA. Piso de 1 habitación, baño, cocina, balcón, exterior, amueblado, ascensor. Precio: 450€. Tel. 637 128 631 / 615 044 664

BUSCO VIVIENDA en alquiler en TARRAGONA CENTRO. Mínimo 6 habitaciones y 2 baños. No importa estado o antigüedad. Veronica: 652505719

TARRAGONA. C/ MERCERIA. Àtic amb mobles, 1 hab., menjador, cuina i bany, terrassa, 4ª planta sense ascensor. 250€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PERE MARTELL. Pis en lloguer de 5 dormitoris, menjador gran, cuina reformada, bany i bany auxiliar. Situat al costat de l’estació d’autobusos. Preu: 550€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. AVDA. FRANCESC MACIÀ. Pis en lloguer, superfície aproximada de 116m2, 4 habitacions, 1 bany + lavabo, parquet, calefacció, terrassa, exterior i assolellat, vistes panoràmiques, pàrquing, MOBLAT. NO ANIMALS. 700€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. CASC ANTIC. Pis de 2 dormitoris, cuina, menjador i bany. Situat al costat de la catedral. Edi� ci amb ascensor. Preu: 420€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso nuevo amueblado 2 habitaciones, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso, aire acondicionado, con párquing. 550€/mes. Tel. 637128631 / 615044664

TARRAGONA. C/ ADRIÀ. Pis 4 dormitoris, amb pàrquing, cèntric, exterior, 2 banys. Per 700€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Reformat, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo, planta principal sense ascensor. 425€/mes. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ I SANAHUJA. Estudi reformat, tot un mateix ambient, amb sofà-llit, mobles, ascensor. Per 280€/mes. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pis en lloguer de 3 dormitoris o 2 dormitoris, cuina independent. Ideal per viure al costat de la platja. Preu: 550€ Tel. 977248080

TARRAGONA. ZONA SERRALLO. Piso reformado con 2 habitaciones, 60m2, cocina americana, todo eléctrico, muebles modernos, balcón. 375€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ MERCERIA. Amb mobles, reformat, 1 habitació, menjador-cuina i bany, 3r pis sense ascensor, per 395€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Pis de 50m2, moblat i amb electrodoméstics, 1 dormitori, bany complert, instal·lació de Internet amb � bra òptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central. Per: 400€. Tel. 658 925 445

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Semi-nou, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. Per 460€ Tel 977 25 20 52

HABITATGESCompra/Venda

HABITATGESLloguer

| 16 de juliol de 2014 | 31Classificats

CLASSIFICATS

CÉDULAS HABITABILIDAD. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Llámenos al 977 24 11 85

TARRAGONA. Zona PLAZA DE TOROS. Precioso piso totalmente reformado, 3 hab., 90m2, cocina independiente, balcón grande practicable, mobiliario moderno. Calef., ascens.. 600€. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. CASC ANTIC. C/ MAJOR. Pisos en lloguer, 1 habitació, cuina-menjador, bany, balcó, moblat, reformat. 375€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. C/ UNIÓ 14, 2º 4ª. Vivienda de 2 habitaciones, suelo de gres, baño completo, calefacción, aluminio, luminoso, céntrico, ascensor. Finca noble. Tel. 977 24 21 60

TARRAGONA. C/ CASTELLARNAU. Viviendas de 2 habitaciones, baño completo, parquet, calefacción, sistema de alarma, ascensor. Mucha luz en una finca de obra nueva. Sin amueblar. Sin electrodomésticos. Posibilidad de una plaza de párkin. por 90€. Tel. 977242160

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Precioso piso de construcción de 8 años, con 2 hab., climatización, cocina americana, todo eléctrico. Ventanas panorámicas. Mobiliario moderno, 1 baño completo con plato de ducha. Ascensor. Parking. 600€ Tel. 977920657

VISTABELLA. Casa de pueblo. 4 habitaciones. Cocina con ‘foc a terra’ y comedor. Terraza y ‘golfas’. Amueblada. Pueblo encantador y supertranquilo. Por 400€/al mes. Tel. 977243720 / 667692691

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. P. PALAU. Parking alquiler coche y moto. 70€ Tel. 654092540

TARRAGONA. VALL ARRABASSADA. Venta de plazas de parking. Tel 977290949

PLAZA IMPERIAL TARRACO. Parking en alquiler. Coche grande. 70€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Local en venda, superfície aproximada de 242m2, diàfan, en obra, amb sortida de fums, porta automàtica. PV. 260.000€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. JAIME I/MALLORCA. Parking en venta, plaza grande coche y moto. Buen acceso. 18.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Despatx en lloguer. 50m2, per entrar-hi, lavabo, per 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ático/oficina 100m2, totalmente instalada, apta cualquier actividad, con a.a., etc. Tel. 977231860

PALLARESOS, POLIGON. Nave en alquiler. de 525m de altura, 4 m., muelle carga y descarga. Por 460€/mes. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. REAL/PZA. INFANTES. Parking en venta para coche grande y moto. Buen acceso. 25.000€ Tel. 654092540

TARRAGONA. ST. AGUSTÍ. Local en lloguer en zona peatonal del centre de la ciutat, de 70m. 1.700€ Tel. 977248080

VILA-SECA. VENTA. Local comercial de 537m2. Buen estado, 8 escaparates, varias oficinas y lavabo. 300.000€. Tel. 659 22 61 57

TARRAGONA. DOCTOR MALLAFRÉ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parquing. Precio: 60€/mes. Tel. 655 915 266

CALAFELL. Locales comerciales, en zona céntrica y de servicios para oficina, servicios similares. De 275€ a 600€/mes. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. C/ LLEÓ. Lloguer de 2 locals, 300m2, facilitats d’arrendament. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA P. MARTELL - TORRES JORDI. Parking en venta para coche grande. Buen acceso, amplia, coche y moto. 21.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. OFERTA. Venta de parking. Amplia entrada. Plazas grandes. Desde 13.900€ Últimas plazas. Tel. 977 213 107

TARRAGONA. RAMBLA NOVA-MÉNDEZ NÚÑEZ. Parking en venta, plaza grande, buen acceso, buen estado. 23.800€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. M. DE FALLA. Parking en alquiler para coche y moto, buen acceso. 60€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ático oficina de 100 m2 muy céntrico. Instalada, apto cualquier actividad con A.C., etc. Tel. 977231860

TARRAGONA. AV. ROMA. Despatx al costat de la plaça Imperial Tarraco, de 110m, dividit en 3 despatxos grans, recepció, bany i office. Preu: 800€ Tel. 977 24 80 80

CERTIFICADOS ENERGÉTICOS. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Tel. 977 24 11 85

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Es ven parking per a cotxe gran. Preu: 15.000€. Tel. 616 042 335

TARRAGONA. PLAÇA VERDAGUER. Centro comercial. Se alquila/vende local de 140m2. Tel. 977 23 69 20 / 638 418 256

EXTRAORDINARIA PARCELA URBANA en venta. Con todos los servicios RECIEN TERMINADOS. A 3 minutos de la estación de AVE/AVANT i 10 min.de Tarragona. Para casa unifamiliar. Sólo 33.000€ Tel. 671 868 896

TARRAGONA. CENTRO. CALLE SANT FRANCESC Nº 20. Alquiler de local de 75m2. Directamente a propietario. Por: 750€. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

TARRAGONA. OFERTA. Venta de parking en el centro. Amplia entrada. Plazas grandes. Desde 23.625€ Últimas plazas. Tel. 977 213 107

TARRAGONA. RAMBLA FRANCESC MACIÀ. Se alquila despacho-oficina en Asesoría Jurídica y Económica en funcionamiento en zona de expansión y a pie de calle. Se ofrece con todos los servicios (secretaría, luz, teléfono, sala de espera, aire acondicionado, etc.) y completamente amueblado. Tel. contacto: 977 13 50 35

TARRAGONA. CENTRO. PRAT DE LA RIBA. Alquiler de local. 85m2, diáfano, sin salida de humos. Por 850€/mes. Directo propietario. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Plaza de parking pequeña en venta. 18.700€ Tel. 654092540

TARRAGONA. OFICINA 1 planta con ascensor, en venta, 55m exterior a la calle, aseos, varias dependencias. 46.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. PLAÇA VERDAGUER. Local en lloguer de 85m, per només 1.200€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. Se alquila parking en la zona de Joan XXIII. Preguntar por Maribel. Tel. 646 156 689

TARRAGONA. C/ MENDEZ NUÑEZ. LOCAL EN LLOGUER. Amb sortida de fums, 42m2. 700€. Tel: 977 25 20 52

TARRAGONA. REAL. 90m2, cantoner amb llogaters, rentabilitat 7% . 83.000€ Tel. 977111355 / 654122038

EL CATLLAR. AV. CATALUNYA. Local lloguer, 58m2, bany. 325€/mes Tel. 977247124 / 630991528

TARRAGONA. P. MARTELL. Parking venta, 1 planta. 18.000€ Tel. 654092540

LA SECUITA. A 3 min. de la estación AVE/AVANT y 10 min. de El Corte Inglés. Solar urbano recién reurbanizado con todos los servicios, apto para una vivienda. Sólo 33.000€. Oportunidad única. Tel. 671 868 836

PORSCHE CAYMAN. Gasolina, 57.552km, 2 plazas, año 2009, cambio automático, color negro, 3 puertas. 40.000€ Tel. 977 971 142

INFINITI G 3.4 V6 VVEL GT CABRIO. 66.000km, año 2011, gasolina, cambio automático, color blanco, 2 puertas y 4 plazas. 37.000€ Tel. 977 971 142

BMW Serie 3 320i. 23.000km, año 2006, gasolina, cambio manual, color verde, 4 puertas y 5 plazas. Por 17.000€ Tel. 977 971 142

BMW Serie 3 320i. 23.000km, año 2006, gasolina, cambio manual, verde, 4 puertas y 5 plazas. 17.000€ Tel. 977 971 142

BMW X6 xDRIVE30d. 55.000km, año 2011, diesel, automático, blanco, 5 puertas y 4 plazas. 48.900€ Tel. 977 971 142

MINI COOPER COUPÉ. 143km, año 2013, gasolina, cambio manual, color rojo, 2 puertas y 2 plazas. Tel. 977 971 142

MERCEDES BENZ CLASE E 270 CDI CLASSIC. 360.000km, año 2002, diésel, cambio automático, color gris plata, 4 puertas, 5 plazas. 5.000€ Tel. 977 971 142

MERCEDES BENZ CLASE E 270 CDI CLASSIC. 360.000km, año 2002, diésel, cambio automático, color gris plata, 4 puertas, 5 plazas. 5.000€ Tel. 977 971 142

PORSCHE 911 TURBO. 450cv, 64.604km, año 2003, gasolina, cambio manual, color gris plata, 2 puertas, 4 plazas. 45.000€ Tel. 977 971 142

SUNSEKER PORTOFINO 31, motores revisados Volvo Penta 2x200cv, tapicería nueva, interior impecable. 23.000€ Tel. 638 789 753

QUICKSILVER 600 EXPLORER. Motor fueraborda mariner 115cv 4T, embarcación open, banco y mesa en proa, pequeño camarote, sonda, GPS y toldo bimini, año 2005, revisión de motor hecha. Tel. 638789753

SUNBIRD 4,75 mt + JOHNSON 60hp 2T (93). Toldo sol inox. / UHF / luces nav. / sonda proa abierta. Remolque (+600€) por 3.750€. Reusada. Tel. 661 76 80 42 i comercial@nauticacomarruga.com

FAETON 600 4.3 V6, 175cv. Intra-fueraborda, tapisseria en bon estat, certificat navegació, revisió motor recent. 5.500€ Tel. 638 789 753

ZODIAC AEROTEC + HONDA 20 hp 4T + Remolque carretera (07). Reusada. 3.780€ Tel. 661 76 80 42 i comercial@nauticacomarruga.com

ASTOMAR 215 LS motor intra-fueraborda Volvo 220cv gasolina, embarcación open, se entrega con revisión recién hecha. 8000€ Tel. 638 789 753

MYABCA 28. Para restaurar, motor Barreiros de 40cv en funcionamiento, posibilidad de entregar restaurada si les interesa. Precio 5.500€ Tel. 638 789 753

RIO 600 CABIN FISH + SUZ. 115 hp 4T. FB (05). Sonda. Reusada. 13.750€.Tel. 661768042

HONDA MARINE. Motores fuera borda. Neumáticas. Precio anti-crisis. Tel. 661 768 042 i comercial@nauticacomarruga.com

Enginyer tècnic s’ofereix per treballs de topografia, informes tècnics, certificats energètics, projectes per a particulars i empreses. Informació sense compromís al 616 345 411

CERTIFICADOS ENERGÉTICOS. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Tel. 977 24 11 85

Se ofrece bufete de abogados en Calafell. Espe. en: * Der. penal, deshaucios, divorcios, extranjería, peritaje caligráfico judicial, seg. de comunidades-asistencia-salud-defensa-, resp. civil-transporte-alquiler, etc. * Tel. 977 69 35 68

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Tel. 977 241 964 Móvil: 648 272 933“Ingresos extras en tiempo libre”. www.actividadprofesional.com

Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). 686411008 Tito Figueras

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel. 977800866 / 661768040

Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo. Tel. 658 02 91 46

Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel: 626010186

MotorCotxes

trEBALLProfessionals

VArISAltres ofertes

Immobles motor treball FormaCIÓ

ForMACIÓCursos

LoCALSLloguer/Venda

MotorNàutica

Vendo Suzuki-550 GSX-EF

Perfecto estado. Revisión al día. 60.000kms. Un único dueño. Regalo: Porta cascos (2cascos), candado pitón, funda depósito, maletas laterales Krauser.Precio a consultar.

Tel. 630359977 / 977217132

Vendo Volkswagen-Cor-rado

Muy bien conservado. Todo original y guardado siempre en garaje. Todas las revisi-ones y las ITV al día. Nunca ningún accidente. Precio a convenir. Tel. 630 35 99 77 / 977 21 71 32

MotorMotos

ANUNCIS CLASSIFICAtSclassificats@noticiestgn.cat616 728 550 / 686 703 910

16 de juliol de 2014 | 32 | Contraportada

termòmetre de la setmana

En defensa de la indústria tarragonina

A la cua en reciclatge de residus

Vigilem amb les lesions típiques d’estiu

CEPTA reclama a les elèctriques un tracte de favor per a Tarragona, perquè és un territori generador d’energia

La població del Tarragonès i el Baix Penedès té molt de camí per recórrer en la recollida selectiva de les escombraries

Les activitats a l’aire lliure incrementen els casos d’urgències per cops i traumatismes durant l’estiu a la Costa Daurada

Les comarques de Tarra-gona acolliran aquest estiu uns 13.800 in-

fants i joves i prop de 1.660 monitors i directors de lleu-re que participaran en unes 270 activitats de lleure, se-gons les previsions de la Di-recció General de Joventut del Departament de Benes-tar Social i Família.

Per tipologies d’activitats, les majoritàries seran els casals (152), seguits de les colònies (69), les acampades (32), els camps de treball (9) i les ru-tes (8), segons els mateixos càlculs. I pel que fa al lloc de realització, el Tarragonès (88) serà la comarca amb més acti-vitats, seguida del Baix Camp (67), la Conca de Barberà (40), Baix Penedès (40), Alt Camp (24) i el Priorat (11). En total, el Departament de Benestar Social i Família ha organitzat 8 camps de treball a la demar-cació de Tarragona, dels quals sis són per a joves catalans, i dos per a joves catalans i de la resta del món.

Uns 2.200 joves en albergs

Les previsions facilitades per Benestar Social i Família també inclouen les activi-

tats en albergs que formen part del programa “L’estiu és teu!” de l’Agència Catalana de Joventut del Departament de Benestar Social i Família. Es tracta d’estades de dues setmanes en alguna de les

instal·lacions de la Xarxa d’Albergs Socials de Cata-lunya (Xanascat) en les mo-dalitats d’idiomes, esports, creatives, combinades d’as-tronomia i anglès, cinema i música.

S’han ofert 2.200 places per a infants i joves de 5 a 17 anys a tres dels albergs de la xarxa que la Generalitat té a les co-marques tarragonines, con-cretament a Altafulla, Coma-ruga i Espluga de Francolí.

El juliol, el mes preferit Per mesos, el que tradicio-nalment ha concentrat el gruix de les activitats d’es-tiu ha estat el de juliol (54% l’any 2013), seguit del de juny (31%), el d’agost (11%) i el de setembre (4%). Per quinzenes, la més concorreguda l’estiu passat va ser la primera de juliol (1.527 activitats), segui-da de la segona quinzena de juny (1.293), la segona de ju-liol (732), la primera d’agost (334), la primera de setembre (149), la segona d’agost (115), i la primera de juny (17).

Més de 13.000 joves participaran aquest estiu en unes 270 activitats arreu del territori

Generalitat / Estiu Jove

Butaca + PufSunrise (S)

1199€abans 1826€

fins el 31 de juliol Fabricat a Noruegawww.stressless.es

Enguany s’han ofert un total de 2.200 places amb estades de quinze dies als albergs de la xarxa de la Generalitat de Coma-ruga, l’Espluga de Francolí i Altafulla

En els campus que s’organitzen a les comarques de Tarragona durant els mesos d’estiu els joves combien les activitats relacionades amb l’oci i l’esport amb tallers educatius i accions formatives.