WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 289281015

Precio especial presentandoobligatoriamente este anuncio

OKSOFÁS REUS - Avenida Països Catalans, 71 (rotonda Mercadona) · Telf. 877 01 30 97 · reus@oksofas.esOKSOFÁS TARRAGONA - Rb. Pres. Companys, 12 (delante de El Corte Inglés) · Telf. 977 24 17 94 · tarragona@oksofas.es

599€ 999€ 199€

259€Desde:

Individualdesde:

Matrimoniodesde:

Est

as o

fert

as d

e un

idad

es li

mita

das

anu

lan

cual

qui

er o

tra.

ACOLLIMENT FAMILIARGENEROSITAT EN ESTAT PUR

UNA SEIXANTENA D’INFANTS DESEMPARATS DE LA DEMARCACIÓ VIUEN TEMPORALMENT AMB FAMÍLIES D’ACOLLIDA PÀGINES 2 I 3

TA

RR

AG

ON

A

P08

El tràfi c de mercaderies

creix al Port de Tarragona

25 milions de tones mogudes

fi ns al passat mes de setembre

TE

RR

ITO

RI

P12

El Palau Firal i de Congressos

de Tarragona es posa les piles

L’equipament es vol convertir en

referent cultural al territori

28 d’octubre de 2015 | El Tema de la Setmana2 |

XARXA SANTA TECLA

A questa setmana po-sem el focus en una realitat social del ter-

ritori que acostuma a estar amagada però que, gràcies a la solidaritat i altruisme de les famílies, pot ser trac-tada en clau positiva i d’es-perança. A casa nostra hi ha infants en risc d’exclusió social que no poden conti-nuar vivint temporalment amb els seus pares ni amb cap altre familiar proper. Davant d’aquesta situació, l’administració disposa de centres d’acollida i centres residencials d’acció educati-va (CRAE); però també busca un context familiar que acu-lli i que ofereixi exclusivitat i acompanyament afectiu i educatiu per créixer. És aquí on entra en joc la fi gura de la família acollidora, dispo-sada a fer-se càrrec d’alguns d’aquests infants de manera temporal fi ns que puguin ser atesos per la seva família d’origen o fi ns que, valorada la situació familiar, s’esta-bleixi una mesura protecto-ra més defi nitiva.

A les comarques de Tarrago-na hi ha en l’actualitat un centenar d’infants i adoles-cents desemparats que viuen temporalment amb famílies acollidores. Formen part del programa d’Acolliments en família aliena, la mesura ad-ministrativa de protecció que atorga la guarda d’un menor a una família durant un temps, sense que existeixi fi nalitat adoptiva. La família acollidora es compromet a tenir-ne cura, alimentar-lo, educar-lo i pro-curar-li una formació integral, temporalment. L’acolliment en família aliena permet que els nens i nenes acollits rebin

una atenció individualitzada, que es generin vincles afectius sans amb els seus nous adults de referència i que adquirei-xin hàbits i valors que els si-guin útils en el futur.Hi ha dos elements bàsics que caracteritzen l’acolliment fa-miliar:La temporalitat: l’acolliment familiar és una situació tem-poral (de durada variable se-gons cada cas) que fi nalitzarà quan la família d’origen de l’infant se’n pugui tornar a fer càrrec, o bé quan es declari una nova mesura de protecció més adient.El contacte entre l’infant i la seva família d’origen: sem-pre que sigui possible, la famí-lia d’origen manté la relació amb l’infant acollit a través de

visites i sortides, quan cal su-pervisades per professionals. Mentrestant, la família d’ori-gen ha de treballar, amb el suport que ofereixen els pro-fessionals corresponents, per poder tornar a ocupar-se del seu fi ll o fi lla.Aquests dos elements caracte-rístics de l’acolliment famili-ar són els que principalment el diferencien de l’adopció. Quan sobre un nen o nena els equips competents fan propos-ta d’adopció és perquè els seus pares tenen un diagnòstic d’ir-recuperabilitat, cap membre de la seva família extensa es pot fer càrrec d’ells i es con-sidera que el més adient per a ell és establir uns nous lligams defi nitius i estables amb una nova família.

CAF Casa Sant Josep

A les nostres comarques el cen-tre de referència per al tràmit i seguiment dels processos d’aco-lliments familiars és el Centre d’Acolliments Familiars (CAF) de la Casa Sant Josep, entitat de la Xarxa de Santa Tecla, que col·labora amb l’Institut Català d’Acollida i l’Adopció (ICAA). El CAF Sant Josep va ser fundat l’any 1994 i des de la seva cre-ació s’ha responsabilitzat del seguiment i acompanyament de prop de 540 infants i ado-lescents i ha valorat fi ns a 242 famílies acollidores en aquests 21 anys de servei. Durant l’any 2014 el CAF Casa Sant Josep re-alitzar el seguiment d’un total de 112 acolliments (24 acolli-ments d’urgència i diagnòstic,

25 acolliments simples, 35 seguiments d’acolliments per-manents, 7 seguiments d’aco-lliments permanents en UCAE i 21 seguiments d’acolliments de caps de setmana i vacan-ces).

Al territori uns 60 menors en risc d’exclusió social viuen temporalment amb famílies alienes. L’acolliment permet que aquests infants creixin en un ambient estable i familiar

Unes 40 famílies tarragonines acullen temporalment infants desemparats

Òliver Márquez / Pau Cerdán,Tarragona

En l’actualitat hi ha una quarantena de famílies a les comarques de Tarragona que participen en el programa d’acolli-ments familiars de menors en risc d’exclusió social. La mesura està impulsat per l’Institut Català d’Acollida i l’Adopció i coordinat per la Fundació Casa Sant Josep, entitat de la Xarxa de Santa Tecla.

Si vols ser família acollidora...

Poden acollir aquelles per-sones o famílies que volen col·laborar en la cura dels infants que no poden estar amb la seva família d’origen durant un temps. Les per-sones que fan l’oferiment d’acollir han de gaudir d’una situació afectiva equilibrada i estable, disposar de temps, tenir una actitud educativa fl exible i un entorn familiar socialitzador per a l’infant acollit, així com estar dispo-sades a col·laborar amb els professionals tècnics. Per fer l’acolliment, tots els mem-bres de la família, inclosos els fi lls i fi lles, si n’hi ha, han d’estar-hi d’acord.Les persones i famílies que desitgen acollir un nen o adolescent han de passar per un procés de formació i valoració, on la família juntament amb els tècnics responsables d’aquesta va-loració refl exionaran sobre les seves motivacions, capa-citats i disponibilitats per a ser família acollidora.Els principals aspectes a valorar són la motivació adequada pel projecte d’aco-lliment, l’estabilitat emoci-onal, la capacitat educativa, la motivació compartida per tots els membres de la famí-lia, les circumstàncies socio-econòmiques i l’acceptació del seguiment i assessora-ment tècnic del procés. Les persones que vulguin acollir un infant de manera temporal han d’estar en ple exercici dels seus drets civils i ser majors de 25 anys. Hi ha ajuts econòmics per a les famílies o les persones aco-llidores.

Per a més informació es pot trucar al 977240823 o enviar un correu a caf@casasantjosep.cat

| 28 d’octubre de 2015 | 3El Tema de la Setmana

XARXA SANTA TECLA

Fernando Meléndez i la seva família sempre han acollit a casa infants en

risc d’exclusió social. A banda de criar els seus tres fills bi-ològics, la llar dels Meléndez sempre ha estat oberta a me-nors desemparats de totes les edats que han tingut l’oportu-nitat de créixer i viure durant un temps en un ambient es-tructurat i normalitzat. Ara fa 12 anys, juntament amb una trentena de famílies més del territori, Fernando va consti-tuir l’Associació de Familiars

d’Acollida de Tarragona i les Terres de l’Ebre (AFATAR). Amb ell hem parlat de la seva experiència com a família acollidora i la seva tasca altru-ista envers els menors d’edat que necessiten ajuda. Com ha de ser una família per acollir infants?Crec que qualsevol família «nor-mal» pot acollir. T’han d’agradar els nens i tenir molt clar que ho fas per ajudar-los a ells i no pas per ajudar-te a tu mateix. No es tracta d’omplir un buit perso-

nal teu, sinó d’ajudar persones que et necessiten.

Però no ha de ser gens fàcil educar nens en risc d’exclusió social...Cada menor té la seva motxi-lla i càrregues personals que l’han portat no tenir referent familiar. Cal ser molt pacient, treballar amb els tècnics, amb els pares biològics i altres fa-mílies que fan el mateix que la teva. Però el grau de satisfacció quan veus com el nen va evolu-cionant és quelcom indescrip-

tible. Amb els nadons petits és més fàcil, tot i que acostumen a marxar al cap de pocs temps perquè algú els adopta definiti-vament. Els nens de 6 o 7 anys, normalment, ja es queden amb tu fins a la majoria d’edat i pas-sen a formar part de la teva família per sempre. Amb la majoria de nens que hem aco-llit mantenim contacte tota la vida i fins i tot quedem per fer regals de reis per Nadal. Puc dir amb orgull que tinc una família molt extensa.

Però ha de ser molt dur se-parar-se d’un nen al qual has criat durant anys...Has d’estar mentalitzat i, tot així, és difícil. Però quan mires els àlbums de fotos i veus com eren aquells nens quan van ar-ribar a casa i com eren quan van marxar, tens felicitat plena, perquè part del mèrit és teu.

Plaza Alcalde Lloret, 143005 TARRAGONA

CERTIFICADOS MÉDICOS,PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES

Y CAZADORES

977 23 55 77OFTALMOLOGÍA

URGENCIAS: 629 25 23 24

CENTRO MÉDICOROMA

Quan està desemparat un infant?D’acord amb la Llei, es consideren desemparats els infants o els adolescents que es troben en una situació de fet en què els manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat, sempre que per a llur protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar.Un infant o adolescent es considera desemparat en les situacions següents:

• Quan manquen les persones a les quals correspon per llei exercir les funci-ons de guarda, quan aquestes persones estan impossibilitades per exercir-les o quan les exerceixen amb perill greu per al menor.• Quan s’aprecia qualsevol forma d’incompliment o d’exercici inadequat dels deures de protecció establerts per les lleis per a la guarda dels infants i adolescents, o quan manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la seva personalitat.• Quan l’infant o l’adolescent presenta signes de maltractaments físics o psí-quics, d’abusos sexuals, d’explotació o d’altres tipus.

Els infants desemparats que són retirats dels seus pares han patit algunes d’aquestes realitats, i a banda del fet en si mateix pateixen també el senti-ment d’abandonament i de ser separats de la seva família. L’acolliment fami-liar és una mesura reparadora i regeneradora per aquests infants.

Tipus d’acolliments• AColliMEnT d’uRgènCiA i diAgnòsTiCAquest acolliment permet que l’infant visqui amb una família mentre es realitza l’estudi sobre les circumstàncies que han aconsellat separar-lo de la família d’origen. És un tipus d’acolliment adreçat a infants de fins a sis anys. La durada de l’acolliment serà el temps necessari per dur a terme l’estudi de la situació de l’infant i de la família d’origen. La disponibilitat de la família ha de ser molt alta i les visites dels infants amb els seus pares biològics són molt freqüents.

• AColliMEnT FAMiliAR siMPlEL’infant és acollit quan es preveu que el desemparament serà transitori i serà possible el retorn al seu entorn familiar en els 2 primers anys. Si la reintegra-ció es considera a més llarg termini parlaríem d’acolliment familiar simple de llarga durada. La relació dels nens amb els pares anirà incrementant així que aquests puguin anar assumint el seu rol parental.

• AColliMEnT PERMAnEnTS’ha d’acordar si es preveu que el desemparament serà definitiu i no es con-sidera més favorable per a l’interès de l’infant o l’adolescent l’aplicació de l’acolliment preadoptiu o quan aquest no sigui possible. L’infant pot arribar a conviure amb els acollidors fins a la majoria d’edat, però mantenint els contactes amb la seva família d’origen si es consideren positius i adients.

• Acolliment de cAps de setmAnA i vAcAncesÉs un tipus d’acolliment adreçat a infants majors de nou anys, els quals estan ingressats en centres residencials i necessiten gaudir d’un ambient familiar. L’infant conviu amb la família col·laboradora durant els caps de setmana i les vacances escolars. Aquest acolliment s’allarga el període de temps que es consideri beneficiós per a l’infant.

• Acolliment en unitAts convivenciAls d’Acció educAtivA (ucAe)Està adreçat a infants i adolescents tutelats, amb necessitats educatives espe-cials, malalties cròniques i/o trastorns de conducta, i grups de germans que requereixen una atenció més especialitzada. Aquests acolliments han de po-der oferir un entorn familiar en el qual un dels membres de la família tingui una titulació específica, formació i experiència per atendre les necessitats especials d’aquests infants i adolescents.

Fernando MeléndezPRESIDENT ASSOCIACIÓ DE FAmílIES ACOllIDORES DE TARRAgONA I TERRES DE l’EbRE

«Amb la majoria de nens que aculls a casa teva mantens contacte durant tota la vida»

28 d’octubre de 2015 | 4 | Sumari i editorial

1412 19

6 8 10Ballesteros canvia la seva mà dreta a

l’Ajuntament

El Port de Tarragona creix durant el 2015

CLAUS DE LA SETMANA

Sincerament he de dir que jo era dels que sentia una absoluta admiració pel president Jordi Pujol i per tot allò que representava. Per la seva trajectòria professional en política i pel seu llarg lideratge en la confi guració de la Catalunya moderna (i també de l’Estat espanyol), el

meu imaginari personal ja l’havia ubicat entre els grans personatges històrics del país, al nivell d’altres il·lustres polítics com Rovira i Virgili, Tarradellas o fi ns i tot Francesc Macià. Aquesta admiració va ser la que, un dia que vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar-lo, em va empènyer a demanar-li que em fi rmés un llibre seu, El Llibre Roig de Jordi Pujol, un exemplar que guardo a casa meva. Fins i tot recordo la seva dedicatòria: «A l’Òliver, pel bon tracte que m’ha dispensat». Reconec que sempre havia pensat que quan Jordi Pujol morís, Catalunya es paralitzaria de dalt a baix, que vindrien personalitats polítiques d’arreu del món (i d’Espanya) per lloar la seva fi gura i que milers de catalans i catalanes sortirien al carrer per acomiadar-se d’ell. En defi nitiva, que s’ofi ciaria un funeral d’Estat en tota regla. El mite, però, ha caigut abans d’hora i tot això que jo pensava que passaria no passarà. El dia que Jordi Pujol i Soley mori, el plorarà només el seu cercle més íntim i també aquelles persones (que en deuen ser moltes) que van tenir l’oportunitat de conèixer-lo personalment. De ben segur que hi haurà també molts catalans i catalanes que, malgrat les circumstàncies que l’envolten a ell i a la seva família en els darrers temps, sabran reconèixer-li els mèrits acumulats durant la seva dilatada trajectòria al capdavant del país. Sí, hi haurà gent que el plorarà i, fi ns i tot, trobarem il·lustres que oportunament elogiaran les seves virtuts (com sempre passa quan algú marxa). Però ja no serà tal com jo (i molts altres catalans i catalanes) ho havíem imaginat. El funeral d’Estat de Jordi Pujol ja fa temps que es va celebrar. Ja no hi ha mite. I tant fa com acabi la investigació a la qual està sent sotmès tant ell com el seu cercle. Investigació que, per cert, la gran majoria de catalans i catalanes considerem que és necessària, fi ns allà on calgui.

Pujol i el funeral d’Estat

Editorial

El Palau Firal i de Congressos de TGN

es reinventa

Entitat: Els Diables de

Voramar (25 anys)

El cementiri, preparat per

Tots Sants

Entrevista a Raffa Olivier,

empresari i gelater

La frase de la setmana

«Visca la democràcia i visca la República Catalana»

CARME FORCADELLNova presidenta del Parlament de Catalunya, durant el discurs de la seva investidura

Nasreddín, en fer un clot, va veure una cosa que brillava. Era un tros de mirall. L’agafa, se’l posa a l’alçada de la cara i veu un rostre.–És comprensible que t’hagin llençat, es diu per si mateix. Una cosa així no cal guardar-la.

Coneix-te a tu mateix... i t’apressaràs a córrer.• “No hi ha cosa més difícil que conèixer-se a si mateix. No hi ha cosa més fàcil que • donar consells” (Tales de Millet).L’home ha d’aprendre a conèixer els altres per arribar a conèixer-se a un • mateix.A mesura que tenim més llum, veiem que som pitjors del que pensàvem.• Un mai no acaba de ser home.• Vist un lleó, vistos tots. Vista una ovella, vistes totes. Però vist un home, vist • només un, i encara no del tot.No et busquis tu fora de tu.•

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Bernabé

No val la pena de guardar-lo

Protagonistes

Vila-seca, primer municipi de Catalunya sense deutesL’Ajuntament regit per l’alcalde Josep Poblet (també president de la Diputació de Tarragona) es convertirà a fi nals d’aquesta setmana en el primer municipi sense deute de tot Catalunya. En un ple municipal previst per aquest divendres, el consis-tori decidirà amortitzar immediatament tots els préstecs que té amb entitats bancàries. Aquest fet permetrà que l’Ajunta-ment, a partir d’ara, destini tots els diners de la caixa a noves inversions.

SÍ

ÒLIVER MÁRQUEZ | D IRECTOR NOTÍC IESTGN

27 MEUR de l’Estat per a les carreteres del territoriEl Consell de Ministres ha aprovat destinar en els pròxims quatre anys prop de 27 milions d’euros per fer feines d’arran-jament i conservació a carreteres de la demarcació (especial-ment a la zona compresa entre el Tarragonès, el Baix Penedès, l’Alt Camp i el Baix Camp). Les vies sotmeses a millores seran l’A-7, A-27, T-11, N-240, N-340, N-240A, N-340A i N-420A. Les obres serviran per reposar els ferms de les vies més malme-ses, per netejar els vorals i elaborar estudis de sinistralitat.

SÍ

| 28 d’octubre de 2015 | 5Opinió

CLAUS DE LA SETMANA

Al grup municipal d’ERC-MES-MDC compartim algunes idees centrals. Més enllà dels matisos amb què cadascú de nosaltres interpreti cada situació, tenim molt clar que el nostre deute amb la ciutadania és actuar amb responsabilitat i plante-jar-nos tots els problemes amb la intenció de resoldre’ls, o de contribuir a resoldre’ls, si més no, en la mesura de les nostres forces. No ens val situar-nos en la comoditat de l’oposició per bastir el discurs de l’enfadós ni, en l’extrem contrari, deixar-nos portar pels esdeveniments pensant que la responsabilitat principal no és nostra. Aquesta breu refl exió és opor-tuna a l’hora d’enfocar el tema dels Jocs 2017. La posició d’ERC va ser clara des del primer mo-ment: un gran esdeveniment esportiu és tan útil com qual-sevol altre instrument per transformar la ciutat si es fan les coses bé i si no s’endeuta la ciutat. Fer bé les coses hauria estat utilitzar els Jocs com ar-gument per cohesionar la ciu-tat, millorar les infraestructu-

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Márquezomarquez@noticiestgn.cat

Redacció i fotografi a:noticies@noticiestgn.cat977 25 99 11

Disseny i redacció:Carme LópezAnna CompanyAna GómezOriol MontesóClara Gonzálezredaccio@noticiestgn.cat

Disseny original:Èxit Comunicaciódisseny@noticiestgn.cat

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel Novellamnovella@noticiestgn.catJoan A. Canojcano@noticiestgn.cat

Web:O.Montesó

cartes al directorlector@noticiestgn.catclassifi catsclassifi cats@noticiestgn.catserveisserveis@noticiestgn.catpublicitatpublicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

25.000 exemplars

IMA

TG

E D

E L

A S

ET

MA

NA

LA CUCAFERA DE TGN VEN CASTANYES AL CARRER. Aquests dies es pot veure la Cucafera (a la cantonada entre el carrer Ramón y Cajal amb Prat de la Riba) venent castanyes a la gent del carrer. Hi ha instal·lat un photocall per a les famí-lies que vulguin un record amb aquest element que pertany a L’Associació de Veïns del Port. És un dels actes per recaptar fons per al 25è aniversari de la bèstia, que se celebrarà al llarg de 2016.

res, per connectar el territori, per dignifi car l’estació de tren, per remodelar la façana maríti-ma, per vincular-hi un projecte cultural potent, per projectar la imatge de ciutat. Malaurada-ment, però, per raons ben di-verses, entre les quals la poca visió dels responsables polítics municipals, més preocupats a fer veure que es feia que en avançar amb un rumb clar, les coses no s’han fet bé. Els Jocs han perdut ja fa temps la seva principal justifi cació.Quan el juny del 2013, no es-tant ERC al consistori, vam adreçar una sèrie de preguntes a l’alcalde sobre el fi nançament privat dels jocs, l’allotjament dels participants, les inversi-ons públiques, etc., l’alcalde es va desempallegar de nosaltres, com de qui fa nosa. Va come-tre un error monumental. Li va faltar humilitat i capacitat de direcció. Era una alerta cla-ra que no van saber captar ni ell, ni l’equip de govern, ni una oposició poc disposada a arre-mangar-se.En aquest mandat la situa-ció ha esclatat. Les inversions previstes de l’Estat espanyol han fet aigües. Dels gairebé 15 milions pressupostats s’ha pas-sat a 3,5. No hi haurà cap nou equipament esportiu fi nançat per l’Estat, ni pista d’atletisme ni centre aquàtic. Si el ritme de dissolució d’expectatives d’inversió ha estat frenètic, el de patrocinis ha estat desespe-radament lent. Recordem que des de l’organització s’assenya-

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografi a de l’autor si aquesta és facilitada.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A:LECTOR@ NOTICIESTGN.CAT

lava el 30 de juny del 2015 com a data crítica per haver recap-tat 20 milions i avui en dia no-més tenim 8 milions signats. És obvi que en qualsevol con-sistori amb sentit de respon-sabilitat a aquestes altures ja s’haurien encès totes les alarmes. Per això enteníem que les iniciatives que el grup d’ERC-MES-MDC hem emprès de la mà de la CUP sempre, i d’altres grups puntualment, haurien pogut tenir èxit. Un sentit de prudència elemental en la utilització dels diners pú-blics hauria d’haver tingut res-sò en les decisions del ple. No ha estat així. L’equip de govern va malbaratar el ple extraordi-nari sobre els Jocs, optant per una estratègia propagandística poc aclaridora i, fi nalment, la proposta de consultar els ciuta-dans, que són qui haurà de pa-tir un hipotètic deute generat pels Jocs, no va prosperar. És a dir, a hores d’ara la decisió de l’Ajuntament de tirar endavant els Jocs, ens agradi o no, s’ha demostrat irreversible.

Els Jocs es faran, amb unes condicions o unes altres. Si la cerimònia d’inauguració s’ha de fer en un camp de futbol, doncs en un camp de futbol; si els esportistes s’han d’allotjar en un radi de 30 quilòmetres de la ciutat, doncs s’allotjaran lluny de la ciutat; si les proves de natació s’han de fer en una piscina de 25 metres, doncs es faran en una piscina de 25 me-tres, de la mateixa manera que s’ha decidit substituir els par-tits de bàsquet habitual per 3 x 3. Ja ens han dit que els Jocs es

faran, sí o sí. Què ens queda per intentar perquè prosperi un mínim de sentit comú? Evitar que els Jocs generin un dèfi cit insupor-table que hipotequi els serveis socials, culturals, esportius, de suport a l’economia local... durant les pròximes dècades. Aquest és un perill manifest que tenim l’obligació de mi-nimitzar. Des del nostre grup municipal proposem una revi-sió a fons del pla operatiu, de la mateixa manera que a cop de mastegots hem hagut de re-duir les inversions. Recordem que tots aquells aspectes que afecten la logística, difusió, transport, seguretat, etc. estan pressupostats en 39,5 milions d’euros. Una xifra absoluta-ment inabastable. Considerem indispensable refer absoluta-ment el pressupost operatiu, rebaixant-lo a 15 milions; una xifra que, per la informació que tenim, sí que considerem assequible a través del patroci-ni privat.

Fer oposició amb responsabilitat de govern

PAU R ICOMÀPORTAVEU

D’ERC A

L’AJUNTAMENT

DE TARRAGONA

OPINIÓ

Aicat 4.746

28 d’octubre de 2015 | 6 | Tarragona

tarragona

L’actual gerent de l’Empresa Municipal de Mitjans de Co-munciació, Josep Maria Bonet, serà a partir de 3 de novembre el cap del gabinet d’alcaldia i de comunicació de l’Ajuntament de Tarragona. Bonet rellevarà Gustavo Cuadrado, que aquesta setmana ha anunciat que deixa l’Ajuntament després de nou anys al costat de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros per retornar a

l’activitat privada. Hores des-prés de fer-se públic el comiat de Cuadrado, el mateix alcalde va reunir-se amb Josep Maria Bonet per comunicar-li que ell era l’escollit per convertir-se en la seva mà dreta al consistori durant aquesta legislatura. Bo-net ha estat cap de campanya del PSC en diverses eleccions municipals i és considerat un home de partit.

L a investigació judicial a l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tar-

ragona (IMMS) pel cas Inipro ha avançat aquesta setmana amb la detenció durant unes hores de l’exgerent de l’ins-titut, Antonio Muñoz, així com l’escorcoll policial al seu domicili. Els cossos de segu-retat, que ara fa un parell de setmanes van registrar les oficines de l’IMSS a la plaça Prim, busquen documentació que acrediti que l’institut, du-rant la gerència de Muñoz, va contractar irregularment els serveis de l’empresa Inipro, encarregada en donar servei d’assistència a l’immigrant.

Muñoz, que va ser deixat en

llibertat al cap de poques ho-res i que d’aquí a poc haurà de prestar declaració davant del jutge, ha estat imputat per un presumpte cas de prevaricació, malversació de fons públics i al-teració de preus en concursos i subhastes públiques. Aquest és el primer imputat en la causa. Les pròximes setmanes, quan s’aixequi el secret de sumari, es

coneixeran la resta de persones imputades, entre les quals hi podria haver algun càrrec polí-tic actual i anterior del consis-tori. Fonts consultades per No-tíciestgn diuen que finalment seran entre 4 i 5 les persones imputades en el cas.La portaveu del govern muni-cipal, Begoña Floría, va compa-rèixer davant dels mitjans per reiterar l’esperit col·laborador del consistori amb la justícia, si bé va reconèixer la sorpresa de l’Ajuntament «per la detenció d’Antonio Muñoz, que des d’un primer moment s’havia posat a disposició de la justícia. Amb una citació judicial hauria estat suficient». Floría va insistir da-vant dels mitjans que el consis-tori ja va reconèixer en el seu

moment que s’havien «detectat errades administratives, però això en cap cas pot ser consi-derat com un delicte penal». De fet, Antonio Muñoz va dimitir del seu càrrec l’any 2013 quan

una denúncia de la CUP, que llavors no tenia representació en el ple municipal, va alertar que la contractació d’Inipro per part de l’IMSS no s’estava fent correctament.

Continua la investigació pel cas IniproJUDICIaL

La Guàrdia Civil deté l’exgerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials i el deixa en llibertat hores després. Els agents, per ordre judicial, busquen proves per demostrar que l’IMMS va contractar durant anys els serveis de l’esmentada empresa de manera il·legal

El consistori reconeix «errades administratives», però assegura que no es pot parlar de fets delictius

Josep Maria Bonet substitueix Gustavo Cuadrado com a home fort de Ballesteros a l’Ajuntament

PoLÍtICa

El cap de gabinet de l’alcaldia durant els darrers nou anys deixa el consistori per anar a l’activitat privada. El substitueix el fins ara gerent de l’Empresa Municipal de Mitjans

Espimsa proposa adjudicar el supermercat del Mercat Cen-tral a Mercadona. El dilluns d’aquesta setmana s’ha cone-gut l’oferta presentada per la marca valenciana per ocupar l’espai destinat al supermer-cat al nou Mercat Central de Tarragona. L’oferta econòmi-ca, l’única que s’ha presentat per ocupar l’equipament, és de 6.100.000€ més IVA, que és el preu de cessió bàsic que es preveia en el plec de clàu-sules administratives.Elvira Ferrando, presidenta d’Espimsa, ha manifestat que «ara es revisarà la documen-tació presentada i es proposa-rà adjudicar-ho a Mercadona; la previsió és que el dia 10 de

novembre es formalitzi la sig-natura oficial». Ferrando ha remarcat que «és una notícia molt positiva perquè Mer-cadona és una empresa con-solidada, que té solvència i experiència, tal com es dema-nava en les bases». En aquest sentit, cal dir que Mercadona té 21 supermercats dins de mercats municipals a Cata-lunya. L’últim equipament d’aquestes característiques es va obrir el passat juliol al Mercat Municipal de Crei-xell. El supermercat ocuparà 1.947, 83 m2 a la planta semi-soterrani del Mercat Central i també tindrà 300,91 m2, en planta soterrani destinat a magatzem.

Mercadona convenç el consistori per ubicar-se al Mercat Central

CoMErÇ

Josep Maria Bonet.

| 28 d’octubre de 2015 Publicitat | 7

28 d’octubre de 2015 | 8 | Territori

TERRITORI

E l tràfic total de merca-deries del Port de Tar-ragona s’ha situat 24,7

milions de tones durant els nou primers mesos de l’any, xifra que suposa un augment del 7,1% respecte el mateix període de l’any anterior. Aquesta xifra és el resultat, principalment, de l’incre-ment del tràfic exterior al Port de Tarragona (càrrega i descàrrega de mercaderies amb origen o destinacions ports internacionals).

Comerç internacionalDurant aquests nou primers mesos de l’any, el Port de Tarra-gona ha augmentat l’exporta-ció de mercaderies a destinaci-ons internacionals en un 20,4% respecte gener-setembre del 2014. Així també la descàrrega de mercaderies, procedents de països internacionals, també ha augmentat fins 16,6 milions de tones, un 6,5% més que en el mateix període de l’any an-terior.

AutomòbilsLa terminal del Port de Tarrago-na dedicada al tràfic de vehicles

ha manipulat 86.103 unitats, un 88% més que de gener a se-tembre del 2014. El moviment d’automòbils al Port segueix la tendència a l’alça dels últims mesos motivat tant per les im-portacions com per les expor-tacions. El mes de setembre ha estat especialment destacat pel que fa al moviment de vehicles amb gairebé 10.000 unitats, un 44,5% més que el mes de setem-bre de l’any passat.

Sector energèticEl Port de Tarragona s’ha con-vertit en un port hub (distribu-ïdor) de productes refinats del petroli, com el gas-oil i altres productes petrolífers, i aquest posicionament motiva el crei-xement exponencial d’aquests tipus de tràfics el 2015 respecte l’any anterior. A les terminals especialitzades del Port de Tar-ragona atraquen grans bucs petroquímics procedents de destinacions internacionals, i des d’aquí es distribueix el pro-ducte a la resta de ports medi-terranis.Durant els nou primers mesos de l’any les terminals portuàri-es han manipulat 17,7 milions

de tones de productes energè-tics (principalment carbó, pro-ductes petrolífers, derivats i productes químics), un 10,8% més que en el mateix període de l’any anterior. Destaca el bon comportament del gas-oil (+297,8%), el petroli cru (+9,7%), la benzina (+58,4%) i altres pro-ductes petrolífers (+37%).Pel que fa al moviment de pro-ductes químics, durant aquestos cinc mesos el Port de Tarragona ha mogut 1,6 milions tones. Els principals països de destinació de productes químics carregats al Port de Tarragona són Estats Units, Bèlgica i Ucraïna. D’altra banda, el moviment de produc-tes siderometal·lúrgics ha aug-mentat un 12%.

Productes agroalimentarisEl Port de Tarragona és un dels primers ports del Mediterrani en quant al tràfic de productes agroalimentaris. Fins el mes de setembre la instal·lació por-tuària ha mogut 3,4 milions de tones de productes agroali-mentaris, un 3,9% més que en el mateix període de l’any ante-rior. En aquest segment destaca l’increment del tràfic de cereals (+5,2%) i de pinsos i farratges (+19,8%), impulsat per l’aug-ment de la importació majori-tàriament d’Ucraïna i Argenti-na. Les empreses productores de pinsos estan ubicades en el hinterland (zona d’influència) del Port de Tarragona, concre-tament estan ubicades a la vall

de l’Ebre i a Lleida. Anualment, pel Port de Tarragona passen més del 60% de les matèries pri-meres per elaborar pinsos per a la ramaderia catalana, essent el primer port de l’Estat en quant a tràfic de cereals i farines i també de pinsos i farratges.D’altra banda, el tràfic de bes-tiar segueix la seva tendència a l’alça i el Port de Tarragona es posiciona com un port líder en el transport d’aquest tipus de tràfic. Fins el setembre s’han exportat 229.800 caps de besti-ar des de la infraestructura por-tuària a països del nord d’Àfri-ca. Aquestes xifres representen un increment al voltant del 60% respecte gener-setembre de l’any anterior.

C/ La Unió, 45, 1r -2a43001 TARRAGONATel./Fax. 977 236 908

statecla@clinicadentalsantatecla.esMÉS DE 25 ANYS AMB VOSTÈ

2015, bon any pel PortECONOMIA

La infraestructura portuària de Tarragona va moure 25 milions de tones de mercaderies fins al passat mes de setembre. Les exportacions han augmentat un 20,4% aquest 2015

Ramón GaRcía, nou diRectoR GeneRal en funcions del PoRt de taRRaGonaEl Consell d’Administració del Port de Tarragona, en sessió ordinària, ha ratificat recentment la proposta del president Josep Andreu de nomenar a Ramón García Rodríguez com a nou director general en funcions del Port de Tarragona. Ramon Garcia substitueix a Francesc Sánchez Sánchez fins ara director general i que s’incorpora al Port de València d’on provenia en situació d’excedència. Tanmateix el Consell d’Administració, per unanimitat, ha volgut reconèixer a Francesc Sánchez els seus anys de treball, dedicació i compromís amb el desenvolupament del Port de Tarragona. Ramón García, nascut a Alacant el 1962, és enginyer de Camins, Canals i Ports per la Escuela Técnica Superior Ingeniería de Caminos, Canales y Puertos de Valencia; MBA per la Universitat Rovira i Virgili; i Programa de Desenvolupament Directiu per l’IESE. Treballa des de l’any 1989 al Departament d’Infraestructures de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), i n’ha estat director d’Infraestructures des del 2011. García és funcionari en excedència del cos d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de l’Administració de l’Estat. Al llarg de tota la seva trajectòria professional a l’APT ha participat en el disseny, execució i desenvolupament de les principals obres que s’han dut a terme al Port de Tarragona, en les últimes dècades, com l’ampliació dels molls de la Química i d’Andalusia; la construcció de la terminal intermodal; l’electrificació i implantació del tercer fil a l’accés ferroviari del Port; la prolongació del dic de Llevant; la construcció del contradic, del pont mòbil i dels molls de Galícia, Cantàbria, Alcúdia i Navarra; la reordenació de la zona del Serrallo i la construcció de l’edifici de la llotja de pescadors. Ramón García és una persona molt reconeguda i valorada professionalment tant a dins de l’organització de l’APT com en tota la comunitat portuària del Port de Tarragona.

| 28 d’octubre de 2015 Tarragona | 9

TARRAGONA

L a corredoria d’asse-gurances de Tarra-gona Fabroker.eu ha

fet una nova aposta en la seva expansió territorial i el pròxim mes de desem-bre obrirà la seva ofi cina a la ciutat de Reus. Entre els principals objectius hi ha ajudar Second Vrocs–Samsa Seguros. Per conèi-xer els nous projectes de Fabroker.eu, parlem amb el seu gerent, Jordi Ferré.

Jordi, comencem parlant d’una vella dita: Reus, Pa-rís, Londres i el carrer de Monterols...Doncs ara, amb permís, serà «Reus, París, Londres i l’assegurança que tu vols». Pensa que nosaltres hem tingut grans marques reu-senques de clients com ara Redispack, fi lial de Creba; SIC, de l’amic Joan Pons; Clau o Estivill Assessors, cli-

ent de més de 20 anys a casa (gràcies, Joan Maria) i que sempre hem treballat amb molta comoditat aquí. Els reusencs, siguin particulars o empreses, tenen clar el que volen. Això ho he après de les persones que et deia abans i de tants altres que em vénen al cap.

Era evident que un dia o altre arribaríeu a Reus... En certa mesura ja fa anys que som a Reus, però di-guem que ara hi serem fí-sicament. Ja hem comprat un local que inaugurarem d’aquí a poc i no faltarà es-forç, constància, dedicació i compromís ganxet perquè

tot vagi sobre rodes. Hem vingut a quedar-nos i posici-onar-nos més i millor, però també per ajudar Second Vrocs, la corredoria d’asse-gurances del grup empre-sarial SAMSA. Déu vulgui que la nostra empenta ser-veixi perquè aquesta mar-ca cinquantenària de Reus torni a lluir els llorers que mai hauria d’haver perdut. La gent ha d’entendre que tot té una cara positiva i es pot evolucionar. Una marca com Samsa, que és històrica a la ciutat, ha de mantenir-se dempeus i això ho farem possible a través de la bran-ca asseguradora. Tingues en compte que una de les nos-tres especialitats és el sec-tor de l’automoció amb més de trenta anys de dedicació. Som partners asseguradors de moltes concessions com ara Audi, Fiat, Ford, Jaguar, Lancia, Land Rover, Nissan,

Toyota, Volvo o Wolkswa-gen, entre altres. Ara ma-teix estem desenvolupant un nou producte-servei to-talment innovador, un gran pas endavant en la distri-bució de l’assegurança de cotxe. CAR SERVICE PACK: Cuidem del teu cotxe i de la teva assegurança.

Encetem ja el compte en-rere, doncs?I tant, ja el podeu posar en marxa perquè falta ben poc. Aprofi to des d’aquí per en-viar una salutació carinyosa a tots els asseguradors reu-sencs i per convidar totes les reusenques i reusencs que se sumin a la nostra gran família de Fabroker.eu. I poso a la seva disposició, i a la de tots els al·ludits, que no són pocs, el meu correu personal.

jordi@fabroker.eu

Fabroker.eu ajuda Samsa

28 d’octubre de 2015 | 10 | Tots Sants

tots sants

T ots Sants (1 de novem-bre) i els dies previs són els dies de màxima aflu-

ència de gent al cementiri de Tarragona, un equipament que data de l’any 1808 i que en els darrers anys ha estat en constant procés de transfor-mació i millora per adaptar-se a les necessitats de la so-cietat tarragonina moderna. Com cada any per aquestes dates, el cementiri incremen-ta l’horari d’atenció al públic (obert ininterrompudament de 9 h a 19 h) i adapta el seu funcionament als centenars de persones i famílies que s’hi apropen per retre home-natge als seus difunts. Així, els dies 31 d’octubre, 1 i 2 de novembre l’entrada al recinte es farà a través de la porta del Camí del Llorito (davant del

pàrquing de la rotonda) i els ajuntaments ampliarà els ho-raris de la línia 6.

Aquestes mesures, però, són puntuals per a la celebració de Tots Sants. Al llarg de tot l’any el cementiri és objecte d’impor-tants tasques de conservació i manteniment (neteja, jardine-ria, etc.) que, acompanyades de les actuacions que s’han de-senvolupat en els darrers anys, converteixen el cementiri de Tarragona en una instal·lació de primer nivell. Ignasi Puig, conseller delegat de Gecemta (empresa encarregada de la ges-tió del cementiri) ens explica que durant la darrera dècada «l’equipament ha estat contí-nuament sotmès a accions de millora i remodelació. Així, per exemple, s’ha arranjat la

tanca perimetral del cementiri (tant per la part interna com externa), s’ha restaurat la faça-na principal, s’han ubicat les

oficines de gestió i atenció a les instal·lacions del cementiri (abans estaven en un altre edifi-ci), s’han rehabilitat els terrats de les diferents construccions i sepultures, s’han restaurat pan-teons sense propietat assignada i, aquest 2015, s’ha arranjat la cúpula de l’església, entre al-tres actuacions. En definitiva, tot un seguit de millores que eren necessàries i que contri-bueixen a fer que la ciutat de Tarragona disposi d’un equipa-ment d’acord amb la seva im-portància i dimensió».El cementiri de Tarragona, que és propietat de la Fundació Hos-pital de Sant Pau i Santa Tecla, té actualment una disponibi-litat de més de 800 sepultures buides. Fet que, segons Ignasi Puig, «garanteix un flux correc-te de nous enterraments, com a

mínim, durant els pròxims tres anys». Actualment Gecemta dis-posa d’una plantilla de set per-sones al cementiri de Tarragona (quatre enterradors i tres perso-nes d’administració) que tenen cura del funcionament diari de l’equipament i d’atendre les ne-cessitats de les famílies tarrago-nines. Aquest Tots Sants, l’Arquebis-bat de Tarragona celebrarà la missa del dia 2 de novembre a les 19.30 hores a la Catedral, oficiada per l’arquebisbe Jaume Pujol. Així mateix a la capella del cementiri de Tarragona se celebrarà el Sant Rosari del dia 1 de novembre a les 16 h. El dia 2 de novembre s’oficiaran mis-ses a les 8 h, les 10 h i a les 12 h del dilluns, diada dels fidels di-funts, a càrrec de mossèn Joan Aragonès.

Un cementiri millortots sants

El cementiri de Tarragona llueix en tot el seu esplendor per Tots Sants, però al llarg dels darrers anys ha estat objecte de continues millores que el converteixen en un equipament de primer nivell

En els darrers anys el cementiri ha millorat accessos, ha obert una oficina de gestió i atenció, ha rehabilitat l’església i ha restaurat terrats, panteons, la façana i la tanca perimetral

HORARIS PER TOTS SANTS 2015

Fins al dia 1 de novembre, obert de 9 h a 19 h

Dia 2 de novembre, obert de 9 h a 14 h

Entrada pel Camí del Llorito

| 28 d’octubre de 2015 Tots Sants | 11

tots sants

El Consell d’Administracióde l’Empresa Mixta de Serveis Fúnebres Municipals de Tarragona, SA

Us convida a la misa que celebrarà l’excel·lentíssim i reverendíssim Jaume Pujol Balcells, arquebisbe de Tarragona, el dia 2 de novembre de dos mil quinze, a dos quarts de vuit de la tarda, a la Santa Església Catedral metropolitana i primada de Tarragona, en sufragi dels fidels difunts tarragonins morts des del primer de novembre de dos mil catorze.

Tarragona, 28 d’octubre de 2015

J oan Aragonès ha cele-brat durant 55 anys de manera ininterrom-

puda la missa de difunts al cementiri de Tarragona.

Aquesta llarga experiència i el seu coneixement sobre la manera com s’afronta la mort en altres religions li permet tenir una visió molt

àmplia d’aquest pas inevita-ble.

La mort, a la nostra societat, no s’escapa del vessant con-sumista en el sentit que els tràmits per donar sepultura a una persona poden repre-sentar una despesa impor-tant. Com valora aquest fet?

La litúrgia fúnebre –religiosa o laica– sempre manifesta un reconeixement d’estima al di-funt i als seus familiars però pot anar acompanyada d’una ostentació i d’una opulència que desvirtuen la seva natu-ralesa. Diu una dita dels Pares del Desert (col·lecció de con-tes i dites dels antics monjos egipcis) que en certa ocasió un monjo que anava de viatge ar-ribà a un poble mentre se ce-lebrava un funeral amb molta

solemnitat i ostentació. «De quina religió era?», pregunta als veïns. «De cap, era agnòs-tic», li responen. «Això sí que no ho entenc», afegeix el mon-jo: «mudar-se tant per no anar enlloc!» La mort només es pot celebrar quan hi ha esperan-ça. No es pot celebrar el dub-te. I menys el buit, el no-res.

Quin sentit té per a l’Es-glésia la celebració de Tots Sants?La festa de Tots Sants sol re-cordar tots els sants anònims, ja que si bé tots els canonit-zats són sants no tots els sants estan canonitzats. De tota manera, com totes les festes dedicades als sants, no té per centre els homes ni ells en són els primers protagonis-tes. Gira al voltant de l’amor

de Déu i no pas de les virtuts, mèrits o excel·lència dels ho-mes. Proclama l’amor de Déu que s’estén tots els pobles i a tots els temps.

Què representa celebrar la missa de difunts a la capella del cementiri durant tants anys?

Després de fer-ho durant 55 anys sense excepció em diu una cosa ben clara: que sóc vell! Però no voldria pas ser antic. Estic «en temps de des-compte» o «en temps afegit», però no pas «en capella» de la mort. Morir és més suportable que tenir por de morir, perquè qui té por mor mil vegades. També aquí poden aplicar-se aquelles paraules: «La mort trucà a la porta. la fe va anar a obrir... i no hi havia ningú!

Joan AragonèsmoSSèn

«Morir és més suportable que tenir por de morir»

28 d’octubre de 2015 | 12 | Territori

territori

El Palau Firal i de Congressos es reinventa

promoció econòmica

L’equipament, consolidat en la celebració de reunions i convencions professionals, aposta també per establir-se com a espai de referència en programació cultural i d’espectacles de primer nivell

E l Palau Firal i de Con-gressos de Tarragona, concebut originària-

ment i consolidat com a equi-pament per a la celebració de reunions, convencions i de fires professionals dins de la trama urbana de Tarrago-na, fa un pas endavant cap a un ús més extensiu de les seves instal·lacions per part de la ciutadania. Des de fa un parell d’anys l’equip de professionals que treballa en la dinamització de l’espai ofereix el recinte a operadors i programadors d’espectacles de primer nivell (catalans, es-panyols i internacionals) per tal que el Palau esdevingui també un referent dins de l’àmbit cultural a la demarca-ció. L’objectiu d’aquesta nova línia d’actuació és doble: per un costat, ampliar l’ocupació de la sala August (l’auditori cobert més gran de la ciutat) i les altres sales al llarg de tot l’any i, per l’altre, apropar les excel·lents instal·lacions del Palau a la societat tarragoni-na amb la programació regu-lar d’esdeveniments d’interès general i oberts al públic.

El Ballet de Moscou, Estopa, el Dúo Dinámico, The Hole.... espectacles i artistes que tri-omfen a nacionalment i inter-nacionalment i que, de la mà del Palau Firal i de Congressos, la ciutadania de Tarragona i les seves comarques ha pogut gaudir en directe. Pas a pas, el Palau comença a convertir-se en referent d’espectacles de primer nivell per als habitants del territori. Una realitat busca-da per la gerència de l’equipa-ment (gestionat per l’Empresa Municipal de Desenvopament Econòmic-EMDE), que està ofe-rint les seves instal·lacions als

principals programadors i ope-radors d’espectacles del pano-rama nacional i internacional. L’auditori August és l’auditori cobert amb més capacitat de la ciutat de Tarragona (1.145 persones) i ofereix àmplies pos-sibilitats per a espectacles de format mitjà. Les seves dimen-sions, l’escenari, la bona acústi-ca i el fet que estigui ubicat al centre de Tarragona convertei-xen l’espai estrella del Palau en un bona carta de presentació a l’hora de donar a conèixer el conjunt de l’equipament, que inclou sales de totes les mides per a diferents tipus d’actes públics i privats, espais tancats per a banquets i celebracions i zones obertes i diàfanes per a fires i mostres. Jordi Dies, gerent de l’Empresa Municipal de Desenvopament Econòmic (EMDE), destaca que els trets diferencials del Palau envers equipaments d’altres ciutats, a banda de les seves instal·lacions, «són, per una banda, el fet que l’equipament estigui al centre de la ciutat. La seva bona ubicació, proximitat amb hotels i amb l’estació és un atractiu per a aquell client que vulgui organitzar un con-

Un dels objectius estratègics del Palau és donar-se a conèixer entre la ciutadania com a equipament que acull concerts i espectacles de qualitat al llarg de tot l’any

El Palau de Fires i Congressos de Tarragona acull al llarg de l’any nombrosos espectacles i concerts oberts al públic de les comarques de Tarragona. A la imatge, un moment de l’assaig del Ballet de Moscou al recinte tarragoní.

| 28 d’octubre de 2015 Territori | 13

TERRITORI

grés, convenció o fi ra. D’altra banda hi ha la formació espe-cífi ca de tot el personal que treballa al Palau. Són professi-onals que faciliten molt l’orga-nització de qualsevol tipus d’es-deveniment». Aquests punts forts del Palau cal afegir-los als atractius de la ciutat en gastro-nomia, patrimoni, clima... fet que converteix el Palau en un pol important de projecció de la ciutat en l’àmbit nacional i internacional. Dies apunta que «després d’uns anys de recessió i de contenció pressupostària –sempre recordant que el Pa-lau està gestionat per una em-presa 100% pública i titularitat de l’Ajuntament-–, el 2014 ja vam aconseguir millorar els nostres ingressos amb relació a exercicis anteriors, tendència que confi em a mantenir en el futur».

Diversifi cació

La millora dels resultats econò-mics del Palau responen, per un costat, a la reactivació general

del sector de congressos i con-vencions empresarials (el Palau és referent català, per exemple, en congressos de l’àmbit sani-tari) i, per l’altra banda, a una diversifi cació més gran de l’ac-tivitat que té lloc als diferents espais de l’equipament. Dies re-

corda que «hem establert línies de treball per dotar el Palau de programació cultural estable, com ara un circuit de monò-legs, i també hem potenciat l’oferiment d’espectacles com a complement a l’oferta que exis-teix als teatres i a altres espais

de la ciutat. L’acceptació del públic als esdeveniments que estem fent és molt alta». Alhora s’està potenciant el Palau com a lloc per celebrar gales, actes privats d’empreses, convenci-ons, seminaris... tot un seguit d’actuacions que comencen a

donar el seu fruit. També s’es-tà intensifi cant l’ús de l’espai Firal (davant de l’Estació de Renfe), on per exemple durant el darrer Tàrraco Viva es va ex-posar tot un mes l’espectacular temple de l’Ara Pacis, amb una gran afl uència de públic. A banda de la recerca de nous clients, fet que és més difícil que no pas el de mantenir els ja existents (el grau de fi delitza-ció al Palau és molt alt), un dels grans reptes de l’equipament és donar-se a conèixer com a espai obert a la ciutadania de l’entorn. En aquest sentit, la programació regular d’esdeve-niments culturals està ajudant molt a difondre la marca El Pa-lau.En l’actualitat al Palau de Con-gressos treballen un total de deu professionals que s’encar-reguen de la gestió, comer-cialització, l’administració i l’organització de tots els esde-veniments que acull al llarg de tot l’any. Per a més informació del Palau es pot visitar el web www.palaucongrestgna.com

El Palau disposa de l’auditori August, la sala de butaques amb més capacitat de la ciutat de Tarragona (1.200 seients), ideal per a grans congressos i concerts i espectacles de format mitjà. A dalt, altres espais del Palau que poden ser destinats a fi res, workshops, seminaris i celebracions de gales, festes i banquets privats.

28 d’octubre de 2015 | 14 | Entrevista

GENT DE CASA

Raffa Olivier i Olivier (Tarragona, 1965) és la tercera generació d’una

família de gelaters del nord d’Itàlia que, per sort per als amants de les postres fredes, va decidir establir-se fa unes quantes dècades a la nostra ciutat. Ara fa uns 25 anys va decidir donar continuïtat al negoci que el seu pare va po-sar en marxa un bon dia al local de la Rambla Nova, a prop del Balcó del Mediterra-ni. Des d’aleshores, ha com-paginat la seva vocació pel negoci familiar amb el seu amor pels esports de mun-tanya (especialment l’esquí), malgrat que reconeix que no hi ha res com la costa tarra-gonina per viure-hi.

Els teus dos cognoms són Olivier?Sí (riu). Provinc d’un petit po-ble de 400 habitants del nord d’Itàlia (Longarone) on només hi havia dos o tres cognoms. Els meus pares tenien el ma-teix cognom i per això em dic Raffa Olivier i Olivier. Parlem d’una zona que va quedar molt afectada per la Segona Guerra Mundial i els meus pa-res es van veure obligats a tras-lladar-se a Algèria, on el meu pare va treballar amb un cosí seu de manobre. Però llavors van enxampar de ple la revo-lució en aquell país i van haver d’emigrar novament, aques-ta vegada a Espanya. El meu

pare tenia un tiet que havia obert una gelateria italiana a Pamplona... Eren els anys 40 i allà va anar el meu pare, el seu germà i la meva mare. De la mà del seu tiet, els dos Olivier van aprendre l’ofi ci de gelater artesà i, quan van considerar que era el moment de fer un pas endavant, van decidir tras-lladar-se a Catalunya, en part per no fer-li la competència al tiet i buscant un clima més càlid, i van muntar dues gela-deries italianes. El meu pare a Tarragona i el seu germà, a Sitges.

Llavors tu vas néixer a Tarra-gona.Sí, però tinc la nacionalitat italiana. De fet el meu DNI espanyol és de nacionalitat es-trangera. No vol dir res, però això, per exemple, em va evi-tar haver de fer la «mili» com a ciutadà espanyol.

El teu pare va ser pioner a Tarragona?Ja existien gelats a la ciutat, tot i que no eren italians. El meu pare comenta que hi havia un establiment «jijonenco» que venia polos, però no hi havia gelats italians servits en galeta. De fet, el meu pare, com a anècdota, diu que en aquella època a Tarragona, als anys 50, això de llepar el gelat en públic sobtava molt i no estava ben vist. És per això que molta gent es menjava els gelats d’amagat o tapant-se la cara. Algun amic li va arribar a dir al meu pare que això dels gelats italians no tindria

èxit... i mira si hi ha geladeries italianes ara a tot arreu.

I tota la teva vida professi-onal ha estat vinculada a la geladeria del teu pare?No, jo vaig tenir l’oportunitat d’estudiar a l’INEF (Institut Nacional d’Educació Física). Sempre he estat un apassionat de l’esport i, especialment, de la muntanya i de l’esquí. M’hi vaig dedicar força anys a l’es-quí i a fer de monitor els hi-verns a la Vall d’Aran. Llavors va arribar un moment de la meva vida en què vaig decidir fer-me càrrec del negoci fa-miliar que el meu pare havia aixecat amb grans esforços. L’esport i l’esquí ha continu-at tenint un paper cabdal a la meva vida, però més com a passió que com a professió. Ho vaig agafar amb molta il·lusió. Fins i tot vaig fer un màster en recursos humans i un altre en gestió a la URV per poder tirar

endavant el negoci fi ns ara. I ara teniu una petita cadena de geladeries a la ciutat.Jo en tinc tres i el conjunt de la família en tenim cinc. Els teus germans també te-nen geladeries?Sí, jo tinc dos germans que també s’hi dediquen. Vam començar plegats, però aviat vam veure que teníem visi-ons diferents del projecte i, abans d’arribar a una batalla fratricida, vam decidir intel-ligentment cadascú fer el seu camí i la seva estratègia de mercat. Potencialment els tres germans ens complementà-vem bé, ja que a un li agrada-va més la producció, a l’altre la gestió administrativa i a mi les relacions públiques i la venda... però no hauria funcio-nat. Quant a llibertat professi-onal i personal, però, crec que tots tres estem més tranquils d’aquesta manera.

El negoci dels gelats ha de ser força complicat, oi?

Doncs sí. Pensa que hi ha moltes geladeries a totes les poblacions, però a més hi ha les grans marques que vénen gelats a supermercats, bars i fi ns i tot benzineres. Pots tro-bar gelats a tot arreu i, a més a més, tenim el problema de la temporalitat. A l’estiu es con-sumeixen gelats a les terrasses i al carrer, però a l’hivern això no existeix.

I què fas?Intentes buscar el teu nínxol diferencial. La clau és buscar la naturalitat en els teus pro-ductes i en la matèria primera i, sobretot, aconseguir que els processos d’elaboració siguin els mínims possibles. Els teus gelats, al contrari del que pas-sa amb els productes envasats i de grans superfícies, han de ser naturals al màxim. És clar que apliquem tota la tecnolo-gia i les garanties sanitàries existents en el món de la pro-ducció de gelats, però és ben cert que jo intento mantenir les receptes i les tècniques que

Raffa OlivierGELADER I EMPRESARI

«Fa 60 anys llepar un gelat en públic estava mal vist»

«Entrar en política? No m’ho han ofert mai. Però crec que els de la nostra generació hem d’agafar ja el testimoni i donar una nova empenta a la ciutat de Tarragona»

Òliver Márquez,Tarragona

Raffa Olivier, fotografi at al seu nou establiment a la plaça Verdaguer de TGN. / Cedida

| 28 d’octubre de 2015 Entrevista | 15

GENT DE CASA

em van ensenyar el seu pare i el seu tiet fa dècades. I tu fas els gelats?Sí. Nosaltres produïm els nos-tres gelats i jo, personalment, sempre m’encarrego de fer el de crema torrada, que me’l va ensenyar el meu pare.

L’estiu està clar a l’hora de vendre gelats. I l’hivern?

Hi ha països d’Europa que mengen gelats tot l’any, com un aliment més. Però aquí la cultura del gelat va associa-da als mesos de calor i a una forma de refrescar-se. El meu pare obria a fi nals de març i tancava per Tots Sants. Ara això s’ha allargat. En això he de dir que el paper de les grans marques i grans superfícies ha

ajudat a promocionar el món del gelat. Per tant, no tot és ne-gatiu quan parlem de la com-petència. Ens hem d’espavilar. Per això ara, a banda de gelats, oferim cafè, brioixeria i altres complements.

El gelat és gastronomia, però també té un component ar-tístic...

Tothom menga pels ulls i s’ha de cuidar l’estètica. No només del gelat, sinó de l’ambient de l’establiment, dels aparadors i de tota la posada en escena en general. I pel que fa als sabors, també s’ha d’innovar?Cada any en crees algun de nou com a eina de màrqueting per acabar venent els de sem-pre: xocolata, xocolata negra, vainilla i sorbet de llimona. Aquí també l’avellana... Sí que és cert que alguns de nous apa-reixen per quedar-se, com ara el Kinder Bueno, el Mojito, el Raffaello... te’ls inventes, tenen certa acceptació i els mantens. Però la majoria només surten una temporada.

Tu has seguit el negoci del teu pare. Els teus fi lls faran el mateix?Tinc dos fi lls. Una noia de 18 anys i un noi de 20. Jo sempre

els dic que facin a la vida allò que considerin oportú i que, després, la vida ja els posarà al seu lloc. A Raffa Gelati es-tem fent el nostre recorregut, no l’estem fent pas per a ells. Intentaré no deixar-los gaires deutes (somriu) perquè tinguin les mans lliures per fer allò que els vingui més gust.

Tu ets una persona emprene-dora i coneguda a Tarragona. Alguna vegada t’han ofert entrar en política?No, però sincerament crec que els que estem en aquesta gene-ració de 40 i 50 anys, sigui des de la política o des de l’àmbit personal, hem d’agafar el tes-timoni dels que es van jubilant per donar una nova empenta a la ciutat. Crec que estem una mica acomodats i adormits. I aquest és un projecte personal que tinc. El de posar el meu granet de sorra perquè la ciutat estigui més viva i evolucioni.

Raffa Olivier, fotografi at al seu nou establiment a la plaça Verdaguer de TGN. / Cedida

28 d’octubre de 2015 | 16 | Salut

SALUT

L ’equip de professionals de la Unitat d’Oftalmo-logia de l’Hospital del

Vendrell han aprofitat l’alta activitat del servei per inves-tigar al voltant de la Síndro-me d’Iris Flàccid Intraopera-tori (IFIS), una patologia que sorgeix durant la intervenció quirúrgica de cataractes i que s’associa a pacients que, per diverses raons de salut, han pres o estan prenent fàrmacs contra les malalties prostà-tiques o antihipertensius. L’aparició d’aquesta síndro-me representa una dificultat afegida en l’operació de ca-taractes, fins i tot pot arribar a l’extrem de produir alguna complicació. És per aquest motiu que l’equip d’oftalmo-logia liderat pel Dr. José Luis Cuadrado ha volgut aprofun-dir en la relació existent entre el consum d’aquests fàrmacs i l’aparició de l’IFIS a través de l’estudi de més de 4.000 inter-vencions de cataractes practi-cades a l’hospital durant els darrers anys.

Des que l’any 2005 els doctors Chang i Campbell descrivissin en un destacat article científic la Síndrome d’Iris Flàcid Intra-

operatori (acrònim d’IFIS, de l’anglès «Intraoperative Floppy Iris Syndrome»), en pacients intervinguts de cataractes que seguien tractament amb bloca-dors adrenèrgics, l’interès per aquest tema ha anat en aug-ment.La transcendència ve marca-da per diversos fets: l’aparició d’aquesta síndrome significa un augment en la dificultat de la intervenció de cataractes (ope-ració més freqüent en Oftalmo-logia), així com de la probabili-tat d’aparició de complicacions i, per tant, compromet la millo-ra visual pretesa per al pacient.

És per això que el doctor José Luis Cuadrado –cap del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital del Vendrell– ha dirigit dos es-tudis epidemiològics, substrat de dues tesis doctorals, per tal d’estimar la incidència de l’IFIS en pacients en tractament amb fàrmacs com tamsulosina, al-fuzosina, terazosina (medica-ments usats en patologia pros-tàtica) i doxazosina (fàrmac antihipertensiu) i establir així una possible relació de la sín-drome amb la dosi i la durada del tractament, així com amb altres antecedents mèdics i far-macològics. Els estudis preteni-

en, a més a més, descriure l’as-sociació de l’IFIS amb l’examen oftalmològic preoperatori i pos-toperatori d’aquests pacients i, així mateix, investigar les pos-sibles complicacions quirúrgi-ques relacionades.El primer treball va ser presen-tat per la doctora Sonia Delga-do a la Universitat de València el març del 2013, i va obtenir la màxima qualificació d’Excel·-lent Cum Laude. En aquesta anàlisi es van estudiar 1.637 in-tervencions quirúrgiques de ca-taracta. Del total de la mostra, 242 ulls (és la mostra més gran publicada fins avui a tot el món)

complien criteris d’inclusió; d’aquest, el 48% van presentar la síndrome.El segon treball va ser presentat per la doctora Beatriz Valero a la Universitat Autònoma de Ma-drid el setembre del 2015, tam-bé amb la qualificació d’Excel·-lent Cum Laude. En aquest segon estudi es van analitzar 3.053 intervencions quirúrgi-ques de cataracta. Del total de la mostra, 103 ulls (és la mostra més gran que inclou dones pu-blicada fins avui a tot el món) complien criteris d’estudi; d’aquests, el 20,4% van presen-tar la síndrome. Els resultats d’aquests estudis i la seva publicació atorgaran als oftalmòlegs un major co-neixement de les especificitats d’aquests pacients, així com el coneixement per prevenir i evi-tar l’aparició de complicacions que puguin malmetre les inter-vencions de cataractes.

XARXA DE SANTA TECLA

La Unitat d’Oftalmologia del centre realitza dos imporants estudis sobre la incidència de la Síndrome d’Iris Flàccid Intraoperatori (IFIS) en pacients medicats amb antihipertensius i bloquejants adrenèrgics

L’Hospital del Vendrell, al servei de la investigació oftalmològica

Integrants de la Unitat d’Oftalmologia de l’Hospital del Vendrell, liderada pel Doctor José Luis Cuadrado. / Cedida

L’existència de la síndrome IFIS representa una dificultat afegida en les intervencions de cataractes, les més habituals en oftalmologia

Què és l’IFIS?La Síndrome IFIS és un con-junt d’alteracions de l’iris que es presenten només du-rant l’extracció de la cata-racta en certs pacients que prenen o han pres tamsulo-sina o altres medicaments de la mateixa família farma-cològica. Com a conseqüèn-cia es dificulten aquesta in-tervenció i poden produir-se complicacions.L’IFIS s’associa principal-ment amb la presa de blo-cants uroselectius que ac-tuen relaxant la vesícula i el múscul llis prostàtic. Aquests fàrmacs són pres-crits àmpliament per als símptomes urinaris associ-ats amb la hiperplàsia be-nigna de pròstata.

| 28 d’octubre de 2015 Salut | 17

SaLUT

A finals d’abril, van començar les obres d’ampliació i reforma

corresponents a la segona i última fase (la primera es va completar el 2010) de l’àrea d’Urgències de l’Hos-pital Universitari Joan XXIII de Tarragona, amb una do-tació econòmica en obra ci-vil per part del CatSalut de 2.160.000 euros. L’actuació comprèn la reforma de 1.595 m2, diferenciada en dues etapes, i servirà per adequar l’espai d’atenció als malalts de major complexitat (els ni-vells I, II i III) i l’àrea d’obser-vació. S’actuarà en 21 boxs d’urgències, 10 boxs d’obser-vació, 1 sala d’espera, 2 boxs de crítics –un dels quals per a politraumàtics-, 1 zona de radiologia i la reubicació del tercer quiròfan de cirurgia major ambulatòria (CMA). També es remodelaran les zones d’administració i els magatzems.

Durant la primera etapa, que ja s’ha completat, s’han ade-quat les noves sales de radio-logia i els espais provisionals per a urgències pediàtriques.

Durant la segona etapa, que va començar fa dos caps de set-mana i acabarà l’estiu vinent, l’activitat del Servei es concen-tra íntegrament a la part nova d’urgències inaugurada el 2010, on s’atenen els nivells IV i V -més banals- i les urgències

pediàtriques, i ara també els nivells I, II i III. Mentrestant, es realitzarà la reforma de la part vella. Amb aquesta actuació, s’abor-da la remodelació de la part més antiga d’Urgències i es completa tot el projecte. Es

guanyarà tant en confortabili-tat com en qualitat assistencial i es renovaran equipaments i s’ampliaran alguns espais d’as-sistència, passant per exemple d’un a quatre boxs per atendre els malalts crítics i dos boxs nous per a aquells pacients

que requereixin aïllament. La direcció de l’hospital dema-na comprensió i col·laboració a la ciutadania mentre durin les obres per les molèsties que puguin ocasionar, però posa de manifest que el resultat final serà un guany molt important per als usuaris, els treballa-dors, la ciutat i el territori de referència. També recorda que per a les urgències menys com-plexes, la ciutadania té al seu abast l’assistència urgent que es dóna en els centres d’aten-ció primària del territori, tot i que l’Hospital Joan XXIII segui-rà atenent tothom que arribi a Urgències com fins ara.

INSTITUT CaTaLÀ DE La SaLUT (ICS)

Les zones d’urgències pediàtriques i de malalts de més complexitat es reubiquen dins del servei amb l’objectiu de tenir la remodelació totalment acabada l’estiu vinent

El Joan XXIII reordena l’àrea d’Urgències per completar la segona fase de les obres

L’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona es troba en plena fase de renovació i ampliació del servei d’urgències.

Amb la segona fase s’aborda la remodelació de la part més antiga de les urgències i es completarà la totalitat del projecte iniciat el passat mes d’abril

28 d’octubre de 2015 | 18 | Territori

TerriTori

Altafulla ultima els detalls peracollir la I Cursa de Tardor 2015

II Jornada d’actualització mèdica d’atenció primària, urgències i medicina interna al Baix Penedès

La primera edició de la Cursa de Tardor, orga-nitzada per la regidoria

d’Esports de l’Ajuntament d’Altafulla, els Atletes d’Alta-fulla i Altafulla Bloc, tindrà lloc el pròxim diumenge 1 de novembre.

La cursa té un recorregut «molt interessant», segons l’organit-zació, ja que combina l’espai protegit de la desembocadura del riu Gaià amb tot el mapa de camins de la plana del Baix Gaià i els corriols de la munta-nya de Sant Antoni d’Altafulla. D’aquesta manera, conforma una de les curses amb el recor-regut «més atractiu» que es pot trobar a la demarcació de Tarra-gona, ja que un 90% de la prova transcorre per camins de terra, molt assequibles a tots els ni-vells dels corredors, i amb un

darrer tram d’un quilòmetre i mig més exigent pels qui tenen una experiència més llarga.El recorregut, de deu quilò-metres, s’iniciarà a les deu del matí des del Castell d’Altafulla, i anirà fins al riu Gaià. Passarà pel camí de Cametes fins a la llera del riu Gaià, a la desembo-cadura, i pujarà en direcció cap a Ferran per tal de travessar l’autopista AP-7 i finalitzar a la muntanya de l’Ermita de Sant Antoni. La cursa compta amb cronometratge amb dorsal xip.Les persones interessades a participar-hi encara s’hi poden inscriure fins al divendres 30 d’octubre.. Ho poden fer de ma-nera presencial a la Gelateria La Perla d’Altafulla, a Boom Esport de Torredembarra, i a Bikila de Tarragona; o a través d’internet a www.athleticevents.net. Les inscripcions es tancaran en els

250 participants i el recorregut combina l’espai protegit del riu Gaià i el mapa de camins i cor-riols de la zona Altafulla es pre-para per rebre una nova cursa atlètica. El preu per participar-hi és de 12 euros. Els participants re-bran una bossa i una samar-reta commemoratives, servei d’avituallament, i gaudiran d’una botifarrada en finalitzar la competició. A hores d’ara, ja hi ha més d’un centenar d’ins-crits.

Professionals sanitaris de tot Catalunya s’aplegaran el pròxim 3

de novembre a l’Hospital del Vendrell per participar en la II Jornada d’actualització mèdica d’atenció primària, urgències i medicina interna al Baix Penedès, organitzada pels serveis de Medicina Interna de l’Hospital del Vendrell i la Xarxa de Santa Tecla. La trobada professional, que es desenvoluparà a la sala d’actes Ernest Lluch del centre hospitalari penedesenc, inclourà ponències de prestigi de professionals de la mateixa Xarxa de Santa Tecla,

de l’Hospital Joan XXIII, de l’Hospital Clínic de Barcelona, de l’Hospital Sant Joan de Reus i de la Vall d’Hebron. Les inscripcions són gratuïtes, però les places són limitades.

La jornada es desenvoluparà el dimarts 3 de novembre i s’inaugurarà amb una con-ferència magistral a càrrec del Dr. Carles Pigrau, cap de Servei de Malalties Infeccio-ses de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. La tro-bada professional s’estructu-rà a partir de taules rodones formades per experts de di-versos centres de referència de Catalunya i que debatran

sobre la malaltia pulmonar obstructiva crònica i els seus tractaments, la Diabetis Me-llitus Tipus 2 i sobre l’VIH. La cloenda de la jornada anirà a càrrec de la doctora Laura Noblia, cap clínic del Servei de Medicina Interna de l’Hos-pital del Vendrell i del doctor David Riesco, coordinador de la jornada.

Les inscripcions són gratuïtes, però les places són limitades. Per a inscriure’s o demanar més informació cal trucar a l’Hospital del Vendrell, al te-lèfon 977257906 o bé enviar un mail a la següent adreça: admdirhen@xarxatecla.cat

Tindrà lloc el pròxim diumenge 1 de novembre amb sortida des del Castell

Organitzada per l’Hospital del Vendrell i la Xarxa de Santa Tecla, aplegarà professionals de tot Catalunya el pròxim 3 de novembre

Les inscripcions es tancaran el 30 d’octubre o quan s’arribi als 250 participants

Imatge de la samarreta de la cursa d’Altafulla./Cedida

Imatge dels professionals de l’Hospital del Vendrell encarregats de l’organització de la jornada del pròxim 3 de novembre. D’esquerra a dreta: el Dr. Riesco (coordinador de les jornades), la Dra. Noblia, cap clínic de Medicina Interna, i el Dr. Sarrà, cap de Servei d’Urgències. / Cedida.

28 d’octubre de 2015 | 19 | Societat

ENTITATS

La Colla de Diables Vora-mar del Serrallo ha cele-brat el seu quart de segle

amb diversos actes. Els més destacats, una exposició foto-gràfi ca amb què han repassat la història de l’entitat centra-da en les persones que hi han passat i les que la conformen actualment, i una mostra de 25 ceptrots, entre els quals el de l’Arboç, un element cente-nari que no surt mai de la seva població però que es va poder veure a l’Antiga Audiència per Santa Tecla. Un sopar entre els membres de la colla posarà punt fi nal a la celebració. Par-lem amb Rafel Lluís, membre fundador i president durant 18 anys de l’entitat, i Ricard Virgili, president actual.

L’any 1989 un grup de serra-llencs va pensar que els joves timbalers del barri que cada any acompanyaven la processó de la Mare de Déu del Carme bé podrien organitzar-se per normalitzar les seves sortides i actuacions. Era una època de ressorgir de les colles de diables arreu de Catalunya, i Tarragona no era menys. Apadrinats pel Ball de Diables de Valls, una entitat ja veterana, l’any 1990 naixia la Colla de Diables Vora-mar del Serrallo que, tot i que al

començament estava integrada principalment per gent del bar-ri, ben aviat es va obrir a tota la ciutat, sense perdre l’esperit amb què havia nascut i que la diferenciava de la resta de co-lles: la seva vinculació amb el mar. «Volíem alguna cosa que ens identifi qués, i vam optar per allò que defi neix el nostre barri: el mar», explica en Rafel. El vestuari original (dissenyat per Manel Albiol i Jordi Assa-mà) refl ecteix aquesta vincula-ció amb els símbols d’un peix o d’un cordó mariner, sinó també en la seva aparença: les jaquetes estan inspirades en els imper-meables dels mariners i confec-cionades amb la tela que s’usa-va per fer la vela dels vaixells. «Molts dels vestits que es van fer fa 25 anys encara els usem en les sortides», explica en Ri-card, «malauradament els nous no els podem fer així perquè aquesta tela ja no es fa. Ara els que conservem ens els arreglen unes cosidores de Conesa».

Passat i presentLa posada en escena ofi cial de la colla va ser el dia 23 de juny de 1990; aquell any van començar a fer les seves primeres sortides i van participar com a colla con-vidada al Seguici de la ciutat i també al correfoc.

El protocol de la festa no els per-metia participar en el Seguici com a colla de diables, per això «vam decidir crear un element que ens permetés fer-ho». Així va néixer la Víbria, l’únic ele-ment no recuperat del Seguici popular sinó creat de nou, ins-pirat en els capitells de la cate-dral de Tarragona. «Molta gent no sap que inicialment la Víbria tenia cap de ratpenat i que es va canviar per indicació de l’asses-sora de festes de l’Ajuntament», explica en Rafel. La seva construcció es va encar-regar a l’escultor Josep Agustí de Montblanc i la seva estrena no va estar exempta d’anècdo-tes: «Dos dies abans s’estava acabant de pintar i quan la va

veure l’assessora ens va dir que no s’ajustava a la normativa. A corre-cuita la vam tornar a pin-tar però el dia de la sortida va ploure tan fort que la Víbria es va quedar completament blan-ca, com si fos de làtex», recorda en Rafel. «Després va recuperar el seu color i tot va tornar a la normalitat, però l’ensurt va ser gros», assegura.La Víbria, des d’aleshores, for-ma part de l’imaginari de la festa, igual que la seva homò-loga petita, la Vibrieta, que es va incorporar al Seguici petit el 2003.A banda de la participació en la festa tarragonina, la Colla de Diables Voramar és una de les més actives de Catalunya.

«Cada any fem una mitjana de quinze sortides, arreu de Cata-lunya, Espanya i també a fora. Hem estat a Portugal, França i Andorra. Hem apadrinat moltes colles de diables que es fi xen en nosaltres i en la nostra ma-nera de fer. No concebem una sortida com un pur tràmit sinó que ho planifi quem com un es-pectacle. Preparem cada sortida amb cura, mai no repetim i mi-rem que el resultat sigui atrac-tiu tant per als mateixos diables com per a la població on anem. Per això som una de les colles que fan més sortides a l’any», explica en Ricard, que aviat dei-xarà el càrrec després de cinc anys i amb la celebració dels 25 anys inclosa.

La Colla de Diables Voramar i Víbria de Tarragona fi nalitza els actes de celebració dels seus 25 anys de vida

En Ricard i en Rafel formen part de la colla des dels seus inicis i han viscut totes les seves èpoques, les bones i les no tan bones, amb algun accident inclòs, com el que va patir en Lluís l’any 2008 que li va provocar importants cremades a tot el cos i el va mantenir apartat de l’activitat molts mesos. Foto superior: Laia Teuler. Foto inferior: Tomàs Varga.

Els Diables del mar

28 d’octubre de 2015 | 20 | Opinió

OPINIÓ

L es 155 naus salparen dels ports de Tarra-gona, Salou i Cambrils al mateix temps per conquerir Mallorca el dia 5 de setem-

bre de 1229. Grontaf el Normand no entenia de números i dades, però jo al segle XXI havia llegit llibres. El meu altre «jo» preparava la seva pesada espasa per al proper combat. El 10 de setembre es produí el desembarcament a Santa Ponsa i el meu acer va obrir una esquerda, per la qual em seguiren més cristians. El primer àrab es va llançar com un lleó i la meva esmola-da fulla va esclafar casc i crani. Després, molts caps saltaven dels seus colls entre aquella mar d’alfanges. Els meus crits de victòria animaven els meus companys i aviat va venir el setge de Madina Mayurqa. Un temps de resistència... i les tropes àrabs d’Abuh Yahda es començaren a rendir. Certs cronistes destacaven la cega lluita de Grontaf. Després dominaren la resta de l’illa i arribà el problemàtic repartiment del botí, però jo, Grontaf, volia tornar a una taverna de Reus, on m’esperava la voluptuosa cambrera. Portava una quantiosa part d’or per a ella.Portàrem una vida de vi i diversió entre els bra-ços d’aquella bonica noia, la mateixa que ara veia als penya-segats de Salou. Però el normand va reprendre les seves aventures mentre la boi-ra dels meus ulls s’esvaïa.–No ho recordes? –va repetir ella mentre desa-pareixia entre la nit en aquell passeig de fusta al costat de la roca, les ruïnes de l’antic port de Salou a l’Edat Mitjana, el meu màgic lloc...Pensatiu i trist tornava cap al passeig de Jau-me I. Mai es repetirien aquells temps d’espases, sang, batalles, botins i boniques dones. Ara ens queda la lluita contra enganyosos polítics.

E l valor simbòlic dels números és molt freqüent en la Bíblia i no sempre ens resulta fàcil desco-brir-lo als qui no vivim la mateixa cultura. Per

aquest motiu els seus números de vegades no són «ra-onables» per a nosaltres; és més, als occidentals, preso-ners de la lògica, ens resulten difícils d’entendre. Heus ací els principals simbolismes numèrics: a) El 3. Expressa «totalitat» potser perquè són tres les dimensions del temps: passat, present i futur. Dir tres equival a dir «plenitud» o «sempre». Els tres fi lls de Noè representen tots els seus descendents. Les tres negacions de Pere o les tres temptacions de Jesús, són totes les vegades que Pere va negar Jesús o que aquest fou temptat. A Déu se li diu tres vegades sant, Aquell qui té tota la santedat. b) El 4. Simbolitza el cosmos, el món, que que-da inclòs dins dels quatre punts cardinals. Probable-ment quan es diu que el paradís hi havia quatre rius, signifi ca que tot el món era un paradís. I quan Ezequiel crida l’Esperit dels quatre vents, invoca tots els vents. O quan l’Apocalipsi diu que el tron de Déu descansa sobre

quatre éssers, vol dir que tota la terra és el seu tron. c) El 5. Signifi ca «alguns», «uns quants». Per multiplicar els pans Jesús n’agafa cinc, uns quants. En el mercat es venen cinc (alguns) ocells per dues monedes. Isabel s’amaga cinc mesos (algun temps). La samaritana havia tingut cinc (diversos) marits. Jesús utilitza diver-ses vegades aquest número en les paràboles sempre en aquest sentit. I Pau diu:«m’estimo més dir cinc paraules que s’entenguin [...] que no pas deu mil paraules en llen-gües» (1Co 14,19). d) El 7. És el simbolisme més conegut. Repre-senta la perfecció. En l’Apocalipsi surt 54 vegades. Jesús expulsa set dimonis de la Magdalena, és a dir, molts di-monis, la cura d’una malaltia molt greu. El seu múlti-ple, 70, expressa la totalitat: s’ha de perdonar 70 vega-des 7, és a dir, sempre.En contraposició 3’5 manifesta la idea d’imperfecció, de limitació, de temps curt. e) El 10. Té un valor mnemotècnic. Al ser deu els dits de les mans, resulta fàcil de recordar i de comp-tar aquesta xifra. Els 10 Manaments podien haver-se distribuït en més o menys. Les 10 plagues d’Egipte són totes les que van sofrir. Es posen 10 avantpassats entre Adam i Noè, i entre Noè i Abraham, malgrat que fossin molts més. f ) El 1.000. Signifi ca multitud, quantitat innom-brable. Baltasar oferí una festa a 1.000 invitats. Salomó sacrifi cà 1.000 animals i tenia 1.000 dones. De vegades aquesta xifra es combina amb el 12: segons l’Apocalipsi els elegits seran 144.000 (12.000 de cadascuna de les 12 tribus, innombrables).En resum: l’autor bíblic es fa ressò de les tradicions po-pulars sobre la longevitat dels primers homes i amb ella vol omplir l’immens buit que hi havia entre l’inici de la humanitat i el diluvi, primer, i Noè i Abraham, després. Així cobria amb noms de persones de carn i ossos un llarguíssim període, a diferència dels altres pobles, que ho feien amb elements mitològics.

JOAN ARAGONÈSMOSSÈN

L’edat delspatriarques (II)

D e perseguits, n’hi ha de moltes menes, i sem-pre n’hi haurà; en principi, ser perseguit no és res de bo per aquell que ho és, encara que

potser ho és per la societat que, d’aquesta manera, vol blindar-se davant de qualsevol persona o grup de persones que representen un perill per l’ordre esta-blert. Però els motius de la persecució són diversos. No és el mateix ser perseguit per fets com haver-se aprofi tat indegudament de benefi cis empresarials, haver arruïnat la pròpia empresa i haver causat l’acomiadament dels treballadors de la mateixa, ha-ver atemptat contra la vida, contra la integritat física i/o moral de les persones i dels pobles o contra la natura, que ser perseguit pel fet de ser just, és a dir, pel fet d’obrar d’acord amb la pròpia consciència: de-fensar els drets dels més humils i desvalguts enfront

dels poderosos, lluitar a favor del dret d’autodeter-minació dels pobles o confessar una determinada fe religiosa. És en aquests casos que les Benaurances declaren «benaurats» els perseguits.

Però encara hi ha una persecució més subtil que me-reix, amb més raó que mai, la declaració de «benau-rats». Em refereixo a la persecució que assetja contí-nuament i constantment els imputats per un delicte, fi ns i tot després que hagin estat declarats innocents pels tribunals competents. Els castellans diuen que «cuando el río suena...», i, en la consciència popular, s’acostuma a pensar i a dir que, si hi ha hagut impu-tació, alguna cosa d’irregular o de delictiu s’ha co-mès, encara que la justícia no ho hagi pogut provar. És un anatema que acompanyarà sempre els impu-tats, passi el que passi.

En qualsevol cas, penso que és de justícia la rehabi-litació pública d’una persona quan aquesta ha estat acusada d’haver comès un delicte que, fi nalment, no s’ha pogut provar. I no és una qüestió de misericòr-dia, sinó de justícia. L’autoritat competent que hagi apartat, a partir d’unes determinades acusacions, una persona de les seves funcions, civils o eclesiàsti-ques, si no s’han pogut provar aquestes acusacions, ha de fer públic aquest fet i ha de reparar el mal que aquesta persona ha rebut pel fet d’haver estat impu-tada, i ho ha de fer proporcionalment al mal rebut. Seria una autèntica burla esperar que la «benauran-ça», a aquesta persona, li arribés després de la mort, després del martiri, no reconegut, d’aquesta perse-cució.

Benauratsels perseguits

JOSEPGILPREVERE

No ho recordes (II)

XAVIERPARERALLICENCIAT

EN GEOGRAFIA

I H ISTÒRIA

CADA SETMANA ALTARRAGONÈS I AL BAIX PENEDÈS www.noticiestgn.cat

SEGUEIX-NOS A FACEBOOK I A TWITTERFACEBOOK | Notícies TGNTWITTER | @Noticies_TGN

| 28 d’octubre de 2015 Opinió

OPINIÓ

| 21

S embla que tots tenim clar què és això de l’empatia, no? Es tracta de posar-se al lloc de l’altre. Hi ha senyores que la practiquen lite-

ralment a la cua del súper i et foten el lloc, però la cosa és una mica més complexa. Així que aquesta setmana he pensat a compartir un petit truc amb tu que potser t’ajuda a començar. De vegades la gent s’enfada pel que dic; jo ho faig amb la millor de les intencions però no sé dir bé les coses. Et sona? Tu també ho has dit algun cop? Si això fos una sessió de coaching, et preguntaria qui-nes coses dius exactament i si cal dir-les. Digue’m prudent, però si no t’agrada el seu vestit potser t’ho pots guardar per tu fi ns que et preguntin, al cap i a la fi , no deixa de ser la teva opinió. També et preguntaria si realment has provat de dir les ma-teixes coses d’una altra manera. No és el mateix dir que el vestit blau la fa semblar una vaca burra que dir que t’agrada més com li queda el vestit vermell. Però la qüestió realment interessant és si tot això t’importa i si vols posar-hi remei. T’importa?Si t’importa, segurament ja estaràs aplicant el re-franyer català: no facis als altres allò que no t’agra-da que et fessin a tu. Està bé com a punt de par-tida, et serveix per saber que hi ha més gent que cal tenir en compte. Però aquesta dita tan popular oblida una cosa molt important: cada persona és un món i potser allò que no et molesta a tu, mo-lesta un altre. Així que caldrà fer un pas més i co-

mençar a preguntar-te què és allò que molesta la gent que t’envolta. Si anotes les males cares que et vas trobant, no trigaràs a tenir la llista d’aquestes coses. És més, estic segur que et saps de memòria el de la teva parella. Potser fi ns i tot has arribat al següent esglaó i entens les raons que hi ha darrere d’aquestes males cares. Si a més ets capaç de fer tot això sense jutjar, acceptant que les seves raons poden ser tan vàlides com les teves, podríem dir que estàs al darrer curs d’empatia. Però si et vols graduar, caldrà fer un salt. Segurament ja ets ca-paç de posar-te al seu lloc racionalment i entendre les seves decisions, però ja hem dit que totes les decisions depenen de les emocions. Així que si re-alment vols comprendre una altra persona, hauràs de comprendre com se sent. Com ho pots fer?Doncs aquesta setmana et proposo un truc que a mi em funciona molt bé: la pedra Rosetta. Posem per cas que un cosí m’explica que està angoixat amb la selectivitat. Com que és un examen que a mi em queda molt lluny el més normal és que li digui que no passa res i que tot anirà bé. Això se-gurament no l’ajudarà gaire. Així que el que faig és preguntar-li com se sent i després busco a la meva memòria una situació en la qual jo em senti igual. Per exemple, recordo com em poso jo cada cop que intento treure’m el carnet de moto. D’aquesta ma-nera, em puc posar millor a la seva pell i l’entendré millor. T’animes a provar-ho?

La Pedra Rosetta de l’empatia

ALEJANDROPÉREZ COACH

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografi a de l’autor si aquesta és facilitada.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT

RAMON SEGÚCHINCHILLA

L’any 1968 un joveníssim i desconegut Julio Iglesias va guanyar el Festival de la Cançó de Benidorm amb el tema La vida sigue igual. Poc després va visitar la ciutat de Tarragona per oferir un concert a l’escenari del Camp de Mart. La imatge que es veu a la fotografi a correspon al moment en què el cantant –aleshores molt accessible als mitjans– era entrevistat pel periodista del Diario Español (actual Diari de Tarragona) i corresponsal d’agència, Daniel de la Fuente Torrón que, entre altres coses, va preguntar al cantant: «¿Cómo ves el salto a América?», a la qual ell va res-pondre: «Uy, esto va a ser difícil». La imatge de la gravadora que utilitzava el periodista també permet veure com ha evolucionat la tecnologia amb el pas dels anys. En Ramon Segú Chinchilla va acompanyar el cantant arreu de l’Estat en diferents concerts.

Tarragona en imatges

Ha sido una maravilla el documental que nos ha ofrecido La 2 sobre las construcciones de la Tarraco romana. A mí me avisa-ron a través del móvil y yo lo pasé a todos mis amigos. No lo vi anunciado en ninguna parte. Supongo que la gran pantalla que hay en la Rambla Nova se habrá hecho eco de este docu-mental, pero yo no lo he visto.Tampoco sé si TV3, la televisión que pagamos todos, se ha molestado en informar de este magnífi co trabajo. Habrá que averiguarlo, pero mucho me temo que no. Están ocupados en otras cosas y me parece que lo estarán por mucho tiempo.Aprovechando esta ocasión me atrevo a sugerir que rehabili-ten el Banco de España y puedan ofrecer documentales como éste y otros muchos contando cosas de Tarragona, ya que en Cartagena sí tienen un hermoso local-museo donde cuentan la historia de su ciudad.Nuestras fi estas de Santa Tecla, foncursos de fastells, Tarraco Viva, Semana Santa, y otros acontecimientos podrían mostrar-se al visitante y tendrían una visión más amplia de nuestra ciudad, que no en vano, es Patrimonio de la Humanidad.Un Centro de Interpretación Turística como en Cartagena es lo que nos hace falta y en el Banco de España cabe esto y un Centro Cívico para los habitantes de Tarragona Centro, ya que los barrios y otras zonas ya lo tienen. Añadiendo un bar-res-taurante en la planta baja, ya tienes todo el edifi cio ocupado y dando un servicio que en estos momentos Tarragona no tiene, pero lo necesita con urgencia.Atentos ahora al segundo capítulo de este documental, no nos lo podemos perder.

Mª Elisa AragonésTarragona

CARTES AL DIRECTOR

El Imperio Romano en Tarraco

28 d’octubre de 2015 | Ciència22 |

TerriTori

L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili és l’escenari d’una nova edició del Teens’Lab que organitza la multinacional alemanya BASF. El col·legi Santa Teresa de Jesús de Tarragona ha estat l’encarregat d’inaugurar aquesta segona edició que pretén apropar als estudiants de se-cundària el món de la química i la investigació i així despertar el seu interès en aquest camp de cara a una futura sortida educativa i professional. Durant quin-

ze dies, alumnes de segon cicle d’ESO de Tarragona, Reus, Vila-seca, la Canonja i el Morell realitzen una activitat anomenada «El laberint de les substàncies» on han de descobrir a través de diferents proves -den-sitat, pH o solubilitat- quin material amaga cada un dels 15 recipients que els monitors els hi faciliten. Tot seguit els estudiants visiten les instal·lacions del cen-tre de producció de BASF per conèixer de primera mà la importància del sector químic a la nostra demarca-

ció i les aplicacions que té la química a la nostra vida diària.Teens’Lab va néixer a Alemanya de la mà de BASF i Tar-ragona es va convertir en el primer centre de produc-ció fora del país germànic a adaptar la idea. La primera edició es va dur a terme el passat mes de gener. A més, es desenvolupa en col·laboració del projecte APQUA, una iniciativa educativa dirigida a tota la població, centrada en els productes i els processos químics.

Químics per un dia300 estudiants participen en la segona edició del Teens’ Lab de BASF

Alumnes del Col·legi Sant Josep de Reus participen en el Teens’ Lab als laboratoris de l’ETSEQ al campus Sescelades de Tarragona./ Tomàs Varga

| 28 d’octubre de 2015 Publicitat | 23

28 d’octubre de 2015 | Cultura24 |

CULTURA

El TAS de Salou estrena la seva dotzena temporada amb música, teatre i molt més

L a dotzena temporada d’espectacles i programaci-ons culturals a Salou arrencarà el pròxim diven-dres 20 de novembre. En aquesta nova tempora-

da la programació s’ha dividit en cinc grans blocs; el primer, amb artistes de primer nivell, s’encetarà amb l’obra Fer riure és un art en què Joan Pera celebra els seus 50 anys de professió amb una classe magistral sobre l’humor on explica els recursos i les claus per fer riure al públic. L’actor i en aquest cas director de l’obra, puja a l’escenari per explicar un seguit anèc-dotes, experiències, i vivències ompliran l’escenari. Cronològicament en l’apartat musical mediàtic en la nova temporada hi haurà estrelles de la música com el violinista libanès Ara Malikian (26 de novembre) nominat pels Latin Grammys al millor vídeo musical presentarà a Salou la seva darrera obra 15, en referèn-cia als 15 anys que fa que resideix a l’Estat espanyol i amb un repertori que incorpora des de peces del com-positor Bach a la música dels Radiohead. Però altres grans noms que passaran pel teatre de Sa-lou. El teatre també tindrà espai amb altres obres com Pels pèls (dissabte 12 desembre). En l’apartat musical es repeteix l’estage de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) els dies 3 i 4 de gener.El 13 de febrer tindrà lloc el musical dirigit per Eli-senda Roca 73 raons per deixar-te; seguida d’una actu-ació de gran format el 19 de març com és el xou de

Carlos Latre, In live. El 2 d’abril Los Morancos presen-taran l’espectacle Antónimos; el 30 d’abril Gisela y el libro mágico portarà a l’escenari un musical que repas-sarà les cançons més famoses de Disney. Aquest pri-mer bloc finalitzarà el 14 de maig amb els Balumut en concert.

Un segon bloc de la programació del TAS se centra al mes de maig amb les Jornades de Cant Coral. Són el context que permet a les diverses formacions de cor de Salou exposar els seus concerts en el marc del TAS, el referent cultural escènic del municipi. Durant el mes de maig tenen lloc totes les propostes que van des del cant escolar fins a concerts hi haurà la presèn-cia de cors més mediàtics com els Vakomba (partici-pants al programa Oh happy day de TV3) que acompa-nyaran al Cor Jove Vila de Salou. En aquestes jornades participaran el Cor Infantil, Cor Mitjà i Cor Duorum de L’escola Municipal de Música de Salou i com a cor convidat el Cor de l’escola de música del Centre de Lectura de Reus. També actuaran les corals escolars

de Salou: el Cor Crescendo, Cor de Batxillerat d’Arts escèniques i Conjunt instrumental Cluster. A més de l’actuació del Coro Vasco Ama-lur, Coral Eixàricia i Coral Alborada.

La tercera pota sobre la qual pivota la programació del TAS recau en els monòlegs, les anomenades «Ses-sions golfes», les quals, amb caràcter gratuït reuniran damunt de l’escenari tres obres: Tributo a Pepe Rubia-nes, el 17 de març de 2016; Diario de un cuarentón (7 d’abril de 2016) amb Andrés Torres, i Reeugenio. Reubi-cando al genio (5 de maig de 2016) amb Toni Climent,

Al TAS també hi ha una programació especialitzada per al públic infantil que enguany pivotarà al voltant de Les supertietes, adaptació de Contes infantils contra tot pronòstic d’Empar Moliner. Una segona obra serà La rateta que escombrava l’escaleta: un musical infantil mo-dern, potent i molt treballat, des de les coreografies fins als vestuaris. També es representarà Els 3 llops i el porc ferotge, un divertit espectacle d’actors amb tite-lles on s’aprèn a relacionar-se i conviure amb les nos-tres pors, i, finalment, Històries de Tumbuktú, especta-cle infantil i musical basats en contes tradicionals de diferents indrets. La música de Vivaldi acompanyarà en tot moment. La darrera de les actuacions que es podran veure al TAS giren al voltant del teatre amateur amb les obres Cafeteria l’Amor de l’Associació Salou Teatre; Desemmar-cats, companyia de l’IES Jaume I, i Neures, d’Steven Berkoff, amb la Companyia Nascuts de Tarragona.

La programació pivota sobre cinc grans eixos: les propostes de gran format; les jornades de cant coral; els monòlegs; el teatre infantil i l’amateur

Redacció,Tarragona El violinista libanès Ara

Malikian, l’humor de Carlos Latre o la música dels Blaumut, entre les propostes

Els Balumut actuaran al TAS el dia 14 de maig.

| 28 d’octubre de 2015 | 25Agenda

AgendA

Dins del II Cicle de cinema, música i psicologia. Pro-jecció de la pel·lícula i posterior anàlisi i col·loqui amb el psicòleg Jaume Descarrega i la violinista Gessamí Martín. Participació i intervenció dels assistents.Lloc: Col·legi Oficial de Psicologia de CatalunyaHora: 17.30

Recorregut per alguns es-pais urbans de Tarragona, dos dels quals conserven xemeneies històriques. Es faran tres aturades a tres estacions principals: la Ta-bacalera, la Chartreuse i la Farinera 2 i a tres ‘bai-xadors’: Farinera 1, la Vi-nícola Ibèrica i els cellers Muller. A cada estació es farà un recorregut històric dels seus orígens fins als

nostres dies. Al final hi haurà intercanvi d’impressi-ons damunt el passi de fotografies a la Biblioteca.Lloc: TabacaleraHora: 17Preu: gratuït amb places limitadesInscripció: a la Biblioteca, enviant un correu a bptarra-gona.cultura@gencat.cat o al 977 240 331

En Richard, un metge d’èxit i reputació impecable, i la seva dona Corinne, han fugit de l’estrès de la ciutat per anar a viure a una casa al camp i començar una nova vida amb els seus fills. Però una nit en Richard torna molt tard a casa i no ho fa sol, ho fa amb una noia, una desconeguda que ha trobat tirada a la carre-tera i a qui ha brindat el seu auxili. La noia, la Rebecca, despertarà i posarà en evidència allò que la Corinne ja sospitava, que no és cap desconeguda per al seu marit. La companyia La niña bonita porta un thriller psicolò-gic de l’auor Martin Crimp.Lloc: Sala TronoHora: 20.30Preu: 16€

La comèdia més divertida sobre la història de Cata-lunya i la independència. Teatre del bo amb humor, ironia, en format lleuger i directe. A càrrec de la com-panyia T-atracoTeatre.Lloc: Teatre MagatzemHora: 20.30Preu: 14€ / 12€ anticipada / 10€ socis

Tornen The Beatboys a Tarragona! Després del seu gran èxit a la Barcelona Beatles Weekend, aquest grup de joves vénen a fer-nos reviure tots els grans èxits dels quatre de Liverpool i altres temes no tan coneguts que faran la delícia dels més entesos.Lloc: Sala ZeroHora: 21.30 Preu: 10€ / 15€ taquilla

Dins del cicle de cinema en VO de la mà de l’Associació Cultural Anima’t i la Fundació Catalunya-La Pedrera. Llargmetratge d’Andrey Zvyagintsev-Rússia.Lloc: Auditori de la Diputació de TarragonaHora: 19Preu: 5€

DIJOUS 29 | 19.30HPresentació audiovisualPresentació del llibre La cova urbana de Tarragona, de Víctor Ferrer Rico de la Societat d’Estudis Espele-ològiques de Tarragona. Sorteig d’entrades a la cova i copa de cava. Entrada gratuïta.

DISSABTE 31 | 18.30HContacontesAmb música, poesia i més. La conducció de l’acte a càrrec de Ramon Roselló, vocal de lletres. Carquinyo-lis, mistel·la i encesa d’espelmes per fugir els mals esperits. Entrada gratuïta per a socis, acompanyants i convidats.

DIUMENGE 1 | 18.30HFesta de la CastanyadaCastanyes, panellets i ballaruca amb el Grup Orques-tral Ateneu. Ball, gresca i xerinola a dojo. Us hi espe-rem! Cal reservar: 977 233 160Preu de col·laboració: No socis 10€ / Socis: 5€ExPOSICIóLa mostra de pintura Venècia, de Miquel Gomà Moles, restarà oberta fins al pròxim 1 de novembre de 2015. Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21 hores. ACTIVITATS A L’ATENEUCada dia de 17 a 21 hores. Informeu-vos i/o feu-vos so-cis al telèfon 977 23 31 60 de dilluns a divendres de 17 a 21 hores.Mail: ateneudetarragona@tinet.cat. Facebook: Ateneu de Tarragona.

ATENEU DETARRAGONA

EXPOSICIÓ

‘Georges Méliès. La magia del cine’

Aquesta exposició recorre l’obra del que es con-sidera el primer mag del cinema, Georges Méli-ès. La mostra presenta la diversitat de l’obra del cineasta i el seu valor en l’evolució de la història del cinema, que recentment ha tornat a sortir a la llum gràcies al film en 3D de Martin Scorsese La invención de Hugo (2011). D’on ve Méliès? Com va forjar el seu extraordinari univers? Quines van ser les seves fonts d’inspiració? L’exposició explica per primera vegada les arrels culturals, estètiques i tècniques de Méliès, i demostrant que els orígens del món meliesià es troben en els mateixos orígens del cinema: ombres animades, llanterna màgica, fantasmagoria, cronofotogra-fia, il·lusionisme, màgia i fantasia.Lloc: CaixaForum TarragonaFins al 10 de gener de 2016

DIJOUSTarragonaCinema. ‘I feel good’

29 DISSABTETarragonaTeatre. ‘La butaca’

31

DIVENDRESTarragonaVisita guiada. ‘Ruta de les xemeneies’

30

TarragonaConcerts. ‘The Beatboys’

26 27 28 29 30 31 1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23 24 25 26 27 28 29

OCTUBRe / nOVeMBRe 2015

TarragonaTeatre. ‘El Camp’

DIUMENGETarragonaCinema. ‘Leviatán’

1

28 d’octubre de 2015 | Gent26 |

GENT

Els alumnes del Centre d’Educació Estela han visitat aquest matí la comissaria de la Guàrdia Urbana. Els escolars han visitat les instal·lacions i han aprés la importància d’un cós que fa més de 150 anys que és al servei de la ciutadania. Les visites de centres escolars a la comissaria de la Guàrdia Urbana són freqüents, ja que són una activitat més que s’ofereix als col·legis, juntament amb el programa d’Educació Viària.

Els dies 23 i 24 d’octubre, l’Arboç va celebrar la tercera edició de la Mostra Eno-gastronòmica de l’Enramada, marcada per la multitudinària resposta que ha dispensat el públic de tot el Penedès a la mostra enogastronòmica arbocenca. L’espectacular increment del públic assistent es va traduir en un impressionant augment de la venda de tiquets que l’organització ha xifrat en més d’un 60%.

Havent tancat l’etapa de la trajectòria musical des dels seus inicis fins al ressorgi-ment del cantautor Jordi Català (1978-1985) amb l’edició del llibre Jordi Català i el grup Paper de Tornassol: el compromís del rock català amb la normalització musical, presen-tat l’any 2014, ara es disposa a encetar-ne una de nova, en què compila les cançons que va idear i que van quedar al tinter, per remasteritzar i modernitzar-les al so de música d’orquestra amb instruments de percussió; piano; bateria; cordes i metall, convertint-les en sons harmoniosos, melodiosos amb un toc personal que les carac-teritza.El seu lema s’ha basat a descobrir el propi talent i, a partir d’aquí, potenciar la crea-tivitat i aplicar-la a la música clàssica i la música moderna; oferint un ventall d’iti-neraris musicals amb intensitats de dedicació diferents i per a diferents perfils.A partir del moment que fa un parèntesi entre la finalització de la primera etapa i l’inici de la segona, neix un projecte que té per finalitat promoure, potenciar i enriquir el ball de Festa Major, en català. Amb el convenciment d’aquesta causa, desenvolupa una idea que el porta a la pràctica del seu objectiu principal, que és fomentar la promoció i la difusió cultural mitjançant la música donant prioritat sobretot a la cançó del ball de Festa Major per escoltar-la i ballar-la, en català.El nom del projecte fa llorer a la primera cançó que va idear de rock blues: L’Ànec verd, la qual utilitza com a títol d’aquest llibre i portaveu i símbol del ball de Festa Major: ballem, també, en català (pensa, riu i balla). La seva programació d’activitats de la música en directe té un paper preponderant i indissoluble perquè és una de les especialitzacions del cantant i llur equipament orquestral. Des dels inicis ja va optar per treballar la creació musical amb amplitud, donant suport a la normalit-zació lingüística catalana per acompanyar-la mitjançant la producció de cançons pròpies catalanes i les estrangeres traduïdes en català.Les lletres musicals creades pel cantant ens parlen d’amor, de desamor, de sen-timents i, fins i tot, s’atreveix a posar-hi lletra eròtica, convertint-se en un dels pioners del rock català que canta a l’erotisme, depredador de la seducció; amb un toc afable, lleuger i suau, propostes que resulten atractives. Les lletres de les cançons inèdites Ànec verd, Hola, nena i L’orgasme sideral donen mostres expressives d’erotisme combinat amb rock i components musicals que formen el programari de cançons d’en Jordi Català interpretades en ritmes de rock-blues; txa-txa-txa; rock swing; beat lent; foxtrot; swing; tango; swing ska; mambo; vals; pasdoble…

Un dels principals elements dins del procés de creació musical d’aquest projecte és crear un equipament musical obert que doni suport als processos musicals, amb espais específics i recursos per a l’abast de tothom: en les actuacions, sala de con-certs, animació infantil; xerrades i conferències i informació referent a la història del rock català amb recursos personals, tècnics i instrumentals.Amb el projecte L’Ànec verd, en Jordi Català convida tothom, especialment els ajun-taments, institucions, agrupacions i associacions de Catalunya al foment de norma-litzar les festes amb actuacions de ball de Festa Major perquè són eina necessària per al desenvolupament social, cultural i tradicional i així, situar i recuperar les cançons populars, les clàssiques i les de moda en versions catalanes per poder ba-llar, també, en català.

L’Ànec Verd, el nou projecte de Jordi Català

Els alumnes d’Estela visiten la comissaria de la Guàrdia Urbana

L’Arboç celebra una Enramada multitudinària

| 28 d’octubre de 2015 | 27Opinió

WW

W.L

AR

EPU

BLI

CA

CH

ECA

.CO

M

H e de confessar que sóc incapaç d’enten-dre alguns missatges polítics sobretot quan, darrerament, s’està intentant fer

creure que apostem per la transparència. Feli-cito els jutges i la policia per perseguir els de-linqüents i els malfactors. De fet, per això els paguem el sou. O m’equivoco? Si és així, no entenc per què es pretén, des de sectors molts concrets de la política, polemitzar l’activitat ju-dicial. Discrepo amb la teoria de la conspiració en el Cas Torredembarra, que ha desencadenat en la investigació del presumpte fi nançament il·legal de Convergència. Vull pensar que estem tots d’acord que s’investigui què fan amb els di-ners públics. Durant potser massa anys la ma-mella alimentava tothom i ningú es queixava. És cert. Eren temps de bonança econòmica. Hi havia «menjar» per a tothom. Ara, quan la gana

estreny i l’atur és el gran protagonista a moltes famílies i continuem veient que alguns dels nos-tres representants polítics viuen a «cos de rei», la ciutadania es cabreja. I amb raó. Vull que hi hagi més jutges com el que instrueix el cas de corrupció de Torredembarra i els que no s’ate-moreixen davant el poder polític i el sistema de les corrupteles i els suborns. Vull jutges i poli-cies valents i, sobretot, honestos. Vull polítics honestos i una política transparent. Prou de tri-pijocs i que aquest partit cobreixi les misèries de l’altre a canvi de pactes de silenci que són, com a mínim, sospitosos. Hem de deixar treballar la justícia i sobretot confi ar que ho fa bé. Ningú es pot enfadar quan s’envia a la presó aquells que s’aprofi ten dels seus càrrecs públics per enriquir-se. Hauríem d’estar eternament agraïts a aquells que, directament o indirectament, aparten els malfactors. I no fem servir excuses de mal pa-gador. Fa riure dir que el jutge Josep Bosch, del Vendrell, està contra el procés sobiranista. Que no ens confonguin. De moment, i analitzant la feina del magistrat, entenc que s’està netejant un país que, durant massa anys, semblava un «cortijo» privat, on tres famílies s’alimentaven i els plebeus els feien la reverència mentre pas-saven gana. La màgia de la democràcia és que la impunitat no és eterna. Estic fi ns dalt de tanta rucada. Ara, a Tarragona tenim el cas Inipro. La culpa també és de la justícia?

Estic fi ns dalt

RICARD CHECAPERIODISTA

rcheca@larepub l icacheca.com

Un qualifi catiu que t’identifi ca? TreballadorEt depiles?NoUna paranoia?SupersticiósCom no et vestiries mai?EstrafolariUn pecat…GulaCom t’agrada dormir?En companyiaQuè és la crisi? PatimentEslips, tanga o bòxer?EslipsQuè faries per diners?TreballarFas nudisme?M’agradariaLa darrera vegada que t’has dutxat amb algú…Fa tempsUn pel·lícula… ‘La llista de Schindler’L’home o la dona dels teus somnis…Gràcies a Déu, ja és una realitatHas fet mai un trio?No m’agraden les multitudsUna «pijada»Iphone 6 PlusQuè t’excita d’un home o d’una dona? Que hi hagi químicaUn polític…Per què no dos? Mahatma Gandhi i Winston ChurchillQuè et posa nerviós?Arribar tard als llocsNo pots amb… La maldatLa teva «fl oreta» favorita…Gràcies maco/aQuina bandera no posaries mai al balcó: la senyera, l’espanyola, l’estelada…L’esteladaUn adjectiu per identifi car la teva ciutat (Roda de Berà)…Preciosa

RAFA LUNA REGIDOR DEL PPAJUNTAMENT RODA DE BERÀ

«M’agradaria fer nudisme»

LES NOTES DE LA REPÚBLICA

CHECK IN

STAND BY

CHECK OUT

Ja està constituït, per fi , el Parlament. Cal esperar veure què passa amb Mas

El carril bici a TGN continua esperant que els governants li dediquin més atenció

Les clavegueres estan bru-tes i sembla que ningú no es preocupa. S’estan esperant les pluges per netejar-les?

Bonet, nou cap de gabinet de Ballesteros. Una bona tria en temps convulsos

L’OMS recomana menjar menys carn vermella perquè pot provocar càncer. Carai...

Els eterns retards de Renfe comencen a esgotar la paciència dels usuaris. És una bomba de rellotgeria...

Els botiguers de TGN s’esforcen per innovar i dinamitzar la ciutat

Caldrà esperar per certifi car si la trama del 3% va aprofi tar-se del «poder» de l’exalcalde Daniel Masagué

La gestió del cas Inipro i el sentiment d’impunitat estan provocant una crisi política en el govern de Ballesteros

28 d’octubre de 2015 | 28 | Gastronomia

PRODUCTE DE la TERRa / OCi

Aquí a Catalunya les cele-bracions comencen la nit del 31 d’octubre, quan se

celebra la Castanyada, nens i nenes fan panellets a les esco-les i celebren festes amb balls tradicionals i menjant aquests fruits i dolços típics de la tar-dor. Tres són els productes estrella de la festivitat de Tots Sants: les castanyes, els pa-nellets i els moniatos. Cone-guem-los una mica millor!

CastanyesMalgrat que sovint ens limitem a menjar-les torrades en èpo-ca de Tots Sants, la castanya és una fruita seca d’alt valor ener-gètic, rica en vitamines i baixa en greixos que ens pot ajudar a protegir-nos del fred de l’hivern. La seva temporada s’allarga fins a final de gener. Durant la resta de l’hivern les podem comprar assecades. Es tracta d’una frui-ta seca molt nutritiva que ens aporta hidrats de carboni com-plexos de llarga duració i, per tant, energia per escalfar-nos bé a l’hivern i poder rendir una bona estona.

PanelletsLes pastisseries artesanes tenen en aquestes dates una de les ci-tes importants en el calendari, ja que és l’hora d’elaborar aquests dolços de gran tradició a casa nostra que es distingeixen per la seva finor i pel seu sabor in-confusibles. De pinyons, d’amet-lla, de llimona, de maduixa, de

coco, de codonyat, de xocolata de gemma i de cafè... Existeixen infinites varietats d’aquest dolç tan típic de la tardor.Molts supermercats ja s’han començat a vendre’n però les pastisseries tradicionals esperen fins a l’últim moment, ja que de-penen de la disponibilitat del seu producte estrella: l’ametlla mar-

cona. L’elaboració artesanal pot encarir una mica el preu, però la seva qualitat és indiscutible.

MoniatosEndolcits amb sucre i canyella o com a acompanyament de plats salats, els moniatos són un dels ingredients més versàtils de la cuina tradicional de tardor. Ge-

neralment es mengen fregits o escalivats, però darrerament s’ha posat de moda fer-los ser-vir com a substitut de la patata. Com que són tubercles, tots dos productes tenen una textura molt semblant, per bé que el moniato és lleugerament més dolç i això fa possible de con-traposar-lo amb aliments salats, com ara formatges o carn.

Un any més el complex educa-tiu de Tarragona (antiga Labo-ral) acollirà el V Sopar contra el càncer i la leucèmia que re-uneix els restauradors amb es-trella Michelin de la demarca-ció de Tarragona, Joan Bosch, de Can Bosch; Diego Campos, de Rincón de Diego; Fran Ló-pez, del restaurant Villa el Retiro, i Jeroni Castell de les Moles encapçalaran el cinquè sopar contra el càncer i la leu-cèmia que es realitzarà el prò-xim divendres, 6 de novembre, a partir de les 21,30 hores.A aquests cuiners els acompa-nyaran els restauradors Marco Borromeo, de Palau del Baró; Àngel Jiménez, del complex educatiu Tarragona; Marco Carreiro, de Pastissos de Cre-

ma; Gabri Olivier de la Gela-deria Olivier, i Jordi Grifoll, de Lounge Cambrils com a coordi-nador del servei a taula. A més, se servirà el pa elaborat pel Forn Andreu de Tarragona.Els fons que es recaptin en aquest sopar es destinaran a les entitats de la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre i a la Fundació Carreras Contra la Leucèmia.El sopar s’ha convertit en un acte referent a la ciutat de Tar-ragona per a la Lliga Contra el Càncer, i la Fundació Carreras Contra la leucèmia, ja que en les anteriors edicions no no-més ha aconseguit atraure públic de la ciutat, sinó també de les poblacions de les comar-

ques tarragonines i d’alguna població de fora de Catalunya.Aquelles persones que hi vul-guin participar poden fer-ho a través de la Caixa, fent un ingrés al número de compte 2100-3510-76-2200196217 indi-cant el nom o trucant per telè-fon al 977 23 24 24 de la Lliga Contra el Càncer per tal de fer la reserva i abonar el tiquet a l’entrada. El preu del sopar és de 40 euros per persones i cal recordar que les taules comple-tes són de 6 persones.Un any més, durant el sopar es realitzaran sortejos de dife-rents obsequis i regals cedits per múltiples comerços de la ciutat i la demarcació de Tarra-gona així com objectes artístics i esportius.

Castanyes, panellets i moniatos... ja és Tots Sants

V Sopar de les Estrelles Michelinpropostes

Un menú gastronòmic amb estrellaEl sopar s’iniciarà amb uns aperitius compostos per encenalls de pernil ibèric amb pa amb tomàquet per part d’Avicsa. Segui-ran els aperitius elaborats per Jeroni Castell: hot-dog de tonyi-na amb pa al vapor i romesco picant, tapa variada i vermut ser-vit en copa, i cucurutxo de pa amb tomàquet i pernil. Després els elaborats per Diego Campos: bombó de foie i mousse de formatge fresc, pernil ibèric, compota de ceba i quicos; brioix al vapor fegit amb verduretes, gambes i shisho amb maionesa de kimchi, i ànec a la taronja. També els elaborats per Àngel Jiménez: bunyols de bacallà sobre romesco fred, i finalment els elaborats per Marco Borromeo: esferificació de menta amb mousse de roquefort i vidre de remolatxa.El primer plat anirà a càrrec de Fran López, de Villa el Retiro: quallada de parmesà, pollastre a baixa temperatura, all negre i bolets.El plat principal, elaborat per Joan Bosch, de Can Bosch, con-sistirà en jarret de vedella a baixa temperatura amb cremós de carabassa i verdures de tardor.El prepostre serà de Gabri Olivier; gelat de marron glacé sobre llit de pomes i gotes de vi.I el postre, de Marco Carreiro de Pastissos de Crema: macarró de gerd, iogurt, i menta. El sopar acabarà amb els cafès i els petits fours.

| 28 d’octubre de 2015

GASTRONOMIA

Gastronomia | 29

El passat mes de març va obrir les portes el restaurant PizPaz, dirigit per la famí-lia Fernández Jordi, per complementar

l’oferta culinària que ofereixen al reconegut restaurant El Capitán de Torredembarra. Amb un toc més desenfadat, el PizPaz es basava ini-cialment en una cuina italiana de qualitat on es poden gaudir saboroses pastes, pizzes, arrossos, entrants..., una oferta que a poc a poc ha anat incorporant un toc més marcat de cuina me-diterrània i catalana sobretot en els entrants, els arrossos i els segons plats, especialment de peix, fent honor a la seva ubicació marinera davant del mar.Tota la família de restauradors comparteix la direcció de l’establiment, tot i que són l’esposa i la fi lla de Manuel Fernández, Monika Jordí i Victoria Fernández, les que tenen cura de la cuina i de la sala, juntament amb la parella de la Victoria, en Richard. La seva és una direcció fresca i innovadora quant a la manera de preparar els plats i també en la decoració de l’establiment.Després d’un primer estiu en què el restaurant ha tingut una gran acollida, PizPaz enceta la temporada d’hivern amb una nova carta on aposta per un plat molt propi del país d’origen de la Monika, Suïssa. Es tracta de les fondues, en aquest cas de tres especialitats concretes: de format-ge (amb diferents especialitats de formatge suís); Bourguignonne (amb diferents tipus de salses) i Chinoise (o fondue xinesa en què la carn es cou en un brou de carne –bouillon–, que també se serveix), totes acompanyades de guarnició.La carta es completarà, com hem dit, amb nous plats de cuina catalana i mediterrània que responen als gustos dels comensals, que d’aquesta manera poden gaudir d’una oferta gastronò-mica més àmplia. Així es podran gaudir d’amanides tradicionals mediterrànies, paelles... tot i que les pizzes continuen sent un dels plats estrella del restaurant, elaborades amb ingredients naturals i a la manera tradicional italiana. Es poden demanar per encàrrec i passar a recollir-les pel local.

El restaurant PizPaz de Torredembarra incorpora les fondues a la carta d’hivern

Qui vulgui una bona cuina, al Tiberi heu d'anar. Des de 1981, bufet típic català. Només sabem fer la cuina casolana i ara també carns a la brasa incloses. Laborals 11,25€

Dissabtes, nits i festius 12,50€

C/ Martí d’Ardenya, 5 - TARRAGONA

Tel. 977 242896/ 977 235 403 Horari de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 24:00 (tanquem dilluns)

BUFFET CATALÀ

Elaboració Es renten les bajoques i es ta-llen a trossets. Preparem una olla amb aigua i sal. Quan bulli hi afegim les bajoques perquè es coguin. Un cop es-tiguin al dente es treuen i es refreden (si se’ls posa gel per refredar-les queden més senceres i amb un color més

pujat). Es posen les bajoques en una paella amb una mica d’oli i se sofregeixen. Quan estiguin mig ofegades se’ls posa una mica de sofregit de tomaca. Es trosseja el salmó i s’afegeix durant uns minuts perquè agafi el sabor. S’em-plata. És un entrant deliciós.

La recepta d’Encarna Martínez

Bajoques amb salmóIngredients BajoquesSalSalmóAiguaTomaca fregidaOli

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Toft’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

El Molí de Cal Tof Av. Santa Oliva, 2 · El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

Avda. Montserrat, núm. 4743830 TORREDEMBARRATel. 977 130 634

¡¡MÁS QUE PIZZAS!!

- QUESO -- BOURGUIGNONNE -

- CHINOISE -

PIZPAZAv. Montserrat, núm. 47

TorredembarraTel. 977 130 634

Monika Jordí, Victòria Fernández i Manuel Fernández, responsables del restaurant PizPaz de Torredembarra.

28 d’octubre de 2015 | 30 | El temps

ADOPTA,ELLS ET NECESSITEN!El Jerry és un iaiet molt simpàtic al qual la vida l’ha tractat d’una manera dura. Rescatat en un estat molt feble, s’està re-cuperant i necessita una oportunitat de ser feliç el temps que li quedi. Contacte: gaiatgn@gmail.com

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 29

Sol i núvols

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 28

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 24º / min. 9º

DIVENDRES 30

DIUMENGE 1

DIMARTS 3

DISSABTE 31

DILLUNS 2

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 112Mossos d’Esquadra 112Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 112Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIXBAC / 90.4FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2ROCK FM / TARRAGONA / 91.0RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

Aquesta se tmana e ls pro tagon is tes seran e l so l i e ls núvo ls , que es ta-ran presents to ta la se tmana a to ta la zona. Les tempera tures es mant indran bastant s imi la rs a les que hem t ingut f ins ara , amb d ies cà l ids i n i ts una mica més f resques però suaus .

ZEN EN ADOPCIÓ! El Zen va ser abandonat al carrer amb un germanet. A ell el vam aconseguir agafar i busquem una família responsable que l’adopti. Ara té 5 mesos i és un gatet molt afectuós amb una careta súperdolça.Jennifer 639 451 296info@tarracogats.orgwww.tarracogats.org

| 28 d’octubre de 2015 | | 31Classificats

CLASSIFICATS

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Piso reformado, 2 habitaciones y 1 baño. Exterior, terraza, calefacción (gas natural) y aire acondicionado, parquet, ascensor. Muy buen estado. Céntrico y bien comunicado. OPORTUNIDAD. Bus. Precio: 165.000€. Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939

PLA DE MANLLEU - Aiguamúrcia (Tarragona). Vendo dos viviendas amuebladas individuales en misma finca 436m2, 9 habitaciones, 4 baños. Bien situada en la montaña. Tel. 680 532 004 / 636 469 674

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV078

TARRAGONA. SAN RAMÓN. Chalet impecable de 3 plantas, con 240 m2 de vivienda + 400m2 de parcela. 4 habitaciones, 2 baños completos y 1 aseo. Parquing amplio, trastero, jardín, piscina, barbacoa, calefacción, aire acondicionado, puerta de seguridad. Muy bien cuidado. Próximo a Tarragona. Por: 400.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

LA SECUITA. A 3 minutos de la estación de AVE/AVANT y 10 minutos de Tarragona. Solar urbano recién reurbanizado con todos los servicios, apto para una vivienda. Sólo 33.000€ Oportunidad. Tel. 671 868 836

TARRAGONA. AVDA. ARGENTINA. Piso reformado, 3 habitaciones y 1 baño (plato ducha). Electrodomésticos, recibidor, puerta de seguirdad, balcón, caldera gas natural. 1º sin ascenso. Bus, próximo a El Corte Inglés. OPORTUNIDAD. Precio: 70.000€ Tel. 977233011 / 675873939

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424

TARRAGONA. CENTRE. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn.

TARRAGONA. C/ UNIÓ / PONS ICART. Piso de 65m2, 2 dormitorios, balcón, lavadero, cocina y baño. Buen estado. 43.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. - 708-A Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 habitacions dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres. Per: 140.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV460

TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.- Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. C/ COVADONGA. 70m2, cocina, baño, 3 dormitorios, balcón, exterior. 43.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ SAN RAMÓN. Piso seminuevo de 86m2, 4 habitaciones y 2 baños completos. Amueblado y equipado. Calefacción. Exterior, terraza, puerta blindada, pàrquing y zona comunitaria. Bus y zona comercial cercana. Por: 106.000€ Se valoraría alquiler con opción a compra. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2. 215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. AVDA. ANDORRA. Piso céntrico y bien comunicado. 4 habitaciones y 2 baños. Terraza, cocina con patio/tendedero, recibidor. 1º con ascensor. Calefacción (gas natural) y aire acondicionado, pàrquing. OPORTUNIDADAD. Bus. Precio: 135.000€ Tel. 977233011 / 675873939

SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. C/ SEVILLA. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 450€/mes Tel. 977 25 20 52 Ref.: AM254

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Semi-nou, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany i terrassa gran. Per: 475€ Tel. 977 25 20 52 Ref.: A177

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció. Per: 900€/mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174

TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ SANAHUJA. Estudi, amb mobles, tot en un mateix ambient, reformat, per: 280€/mes. Ref.: AM127. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ MAJOR. Amb mobles, semi-nou, apartament d’una habitació, menjador-cuina i bany. Per: 400€. Ref. AM252. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AVDA. CATALUNYA. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Per: 485€ Ref.: A199 Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ CAMÍ DE LA CUIXA. Tríplex amb mobles, 5 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, aseo, per: 1.100€. Ref: AM267. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (SANT PERE I SANT PAU). Sense mobles, semi-nou, 4 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, calefacció, pàrquing, zona comunitària amb piscina per 630€ Tel. 977 25 20 52 Ref.: A089

TARRAGONA. AV. ANDORRA. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany, a prop d’El Corte Inglés. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM099

TARRAGONA. C/ LLEIDA. Amb mobles, semi-nou, apartament, 1 habitació, menjador-cuina gran, 2 balcons, vistes al Forum. Per 395€/mes Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM268

OFERTA. LA CANONJA (TGN). C/ ESCULTOR MARTORELL. Obra nueva, gran salón-comedor con terraza, 4 dormitorios (3 con terraza), 2 baños, muy luminoso, 100 m2 + 20 m2 de terrazas + 40 m2 de terraza de uso privativo en azotea, calefacción, ascensor, 2a planta. 500€/mes. Tel. 609 303 051 / 615 354 608

TARRAGONA. C/ JAUME I. Pis amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 450€/mes. Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM078

TARRAGONA. ZONA P. MARTELL - TORRES JORDI. Parking en venta para coche grande. Buen acceso, amplia, coche y moto. 16.300€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ MENDEZ NUÑEZ. LOCAL EN LLOGUER. Amb sortida de fums, 42m2. 600€/mes. Tel: 977 25 20 52. Ref: LL092

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. ZONA EL CORTE INGLÉS. Local en venta/alquiler de 270m2 (200m2 + 70m2 de sótano). Apto para cualquier negocio. Tel. 629 743 769 / 977 77 19 00

TARRAGONA. PLAZA PONENT. Parking en venta mediano-pequeño. 10.500€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Oficina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 12.600€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 65.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. APODACA. Local en venta de 130m, salida de humos, aseos, por: 130.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 122.500€ Tel. 654 092 540

GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. Del año 1993. En muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992. Barca en muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Precio: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

TAYLOR 50. Motor Envinrude 30cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado. Se le tienen que retocar cosas. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Motor estropeado. 1.000€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. Precio: 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 144. Motor Mercury 60cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Con remolque y sin documentación. 2.500€. Tel: 977800866 / 611768040

RAN SEA 555. Motor fueraborda Yamaha 60cv 4 tiempos. Año 2004. Barca cabinada ideal pesca/paseo. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Motor recién revisado. Sin remolque. 12.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. Precio: 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040

NOVEMBRE mes del PROFESSIONAL. Curs CAP CONTINU - 100€Curs RENOVACIÓ ADR - 200€Curs OBTENCIÓ ADR - 300€Curs CAP INICIAL MERCADERIES I VIATGERS. www.autescolajordi.com - info@autoescolajordi.com - Tel. 977247158

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040

Classes de pintura i dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). Telèfon: 686 411 008. Tito Figueras

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Teléfonos: 977 24 19 64 / 648 272 933

CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc. Telfs: 877 06 97 69 / 619 492 969

Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Telf.: 977 666 753

Compro tebeos antiguos, comics superheroes, albums cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo. Tel.: 658029146

Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel.: 626010186

¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! Administramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Telfs: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

Seguros de todo tipo: de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de caravanas, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Nos encontrarás en Avda. Rep. Argentina, 17 (Tgn). Tel. 977233011 / 648965217 / 675 873 939

HABITATGESCompra/Venda

Immobles motor treball FormaCIÓ

ANUNCIS CLASSIFICATSclassificats@noticiestgn.cat616 728 550 / 686 703 910

Vendo Golf V-2.0-TDI.De color azul marino, con 5 pu-ertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje. Precio: 7.200€Tel. 616 728 550

HABITATGESLloguer LOCALS

Lloguer/Venda

MOTORNàutica

MOTORCotxes

MOTORMotos

FORMACIÓCursos

TREBALLProfessionals

VARISAltres ofertes

Vespa DN 200-200cccVendo moto Vespa DN 200-200ccc. Año 1984. Precio a consultarTel. 691 429 567 / 616 728 550

28 d’octubre de 2015 | Contraportada

termòmetre de la setmana

tempus fugit

La solidaritat de les famílies tarragonines

L’Estat invertirà a les carreteres del territori

Rafa Olivier, l’art del gelat fet negoci

Un cementiri de primer nivell a TGN

Unes quaranta famílies del territori acullen temporalment a casa seva infants en risc d’exclusió social

S’aprova destinar 27 milions d’euros en els pròxims 4 anys per reposar el ferm a les principals carreteres del nord de la província

Aquest tarragoní d’ascendència italiana ha fet més gran el negoci artesà i familiar que va heretar del seu pare

Al llarg de l’última dècada el cementiri de Tarragona ha experimentat millores contínues al servei de la ciutadania

«Pots continuar menjant fuet i entrecots de 500 grams amb tota tranquil·litat»

Un estudi publicat re-centment per l’Organit-zació Mundial de la Sa-

lut alerta que el consum de carn vermella i de productes càrnics processats (com ara embotits, bacó, salsitxes i hamburgueses) pot provocar càncer de còlon i recte. Ho comentem amb el Dr. Vicenç Valentí, cap d’Oncologia de la Xarxa de Santa Tecla.

Quina lectura hem de fer la recomanació de l’OMS?Ens ho hem de prendre amb cautela i precaució màxima. En el cas del càncer de pulmó està demostrat que el tabac és el seu principal causant. Però no es pot dir el mateix de la carn vermella i els seus proces-sats quant al càncer de còlon. Aquest estudi el que demostra és que hi ha un augment molt petit del risc, però pensi que parlem de casos en els quals realment hi ha un consum ex-cessiu d’aquests productes. No calia fer un estudi per determi-nar que menjar hamburgueses i frankfurts cada dia durant 20 anys no és bo per a la salut.

Llavors, per què tan de re-bombori?Aquests estudis estan ben fets i, com a anàlisi de grans mas-ses poblacionals i les seves ten-dències alimentàries, tenen una certa rellevància mèdica. Però el seu valor científi c en cap cas es correspon amb el

ressò mediàtic que se li està donant.

Podem continuar menjant carn vermella i embotits, doncs?Jo, com a ciutadà i com a oncò-leg, no canviaré cap hàbit ali-mentari meu per aquesta reco-manació de l’OMS. I tampoc no penso recomanar a cap pacient de la meva consulta que canviï

res de la seva alimentació que no estigués ja previst. El que cal és menjar de tot, variat i amb moderació. El dia que em vingui de gust continuaré gau-dint d’un entrecot d’Àvila de mig quilo amb tota tranquil-litat. O d’una hamburguesa o d’un tros de llonganissa. El que no es pot fer és basar tota l’ali-mentació en els embotits. Però això és de sentit comú.

I aquí, a més, tenim la dieta mediterrània.Per això. Tenim la sort de viure en un dels punts del món on es meja més sa. Aquí mengem fruites, verdures, peix, carns, fruits secs, llegums... A més cui-nem amb oli (d’oliva o girasol), que és una gran diferència, per exemple, amb els Estats Units. Allà tot es cuina amb greix ani-mal, que sí que representa un factor de risc per desenvolupar càncer.

Elchicotriste

Dr. Vicenç Valentí, cap d’Oncologia de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla

«No calia que l’OMS fes un estudi per determinar que menjar i sopar hamburgueses cada dia durant 20 anys no és bo»