Butll. Inst . Cat. Hist. Nat., 59 ( Sec. Bot ., 8): 147-152. 1991

NOTES BREUS SOBRE LA FLORA DELS PAISOS CATALANS

Rebudes: fins al mare de 1991

RESUM

Aquest apartat acull aportacions notables a la flora dels Paisos Catalans (novetats floristi-

ques, Iocalitats que eixamplen significativament I'area de distribucio, etc.) en forma de notes

cures. Els autors faran arribar llurs aportacions, acompanyades de la bibliografia corresponent, at

Consell de Redaccib del Butlleti, el qual s'encarregara de reordenar-les i d'estructurar una bibliogra-

fia conjunta. Cadascuna de les notes portara un titol curt i concis, i anira signada.

CYSTOPTERIS FRAGILIS SUBSP. HU-TERI (HAUSM . EX MILDE) PRADA &SALVO A CATALUNYA

Cvstopteris fragilis s.l . es representat a Ca-talunva pp er tres subspecies prou diferentsentre elles : C. fragilis subsp . fragilis (L.)Bernh , falguera subcosmopolita que pre-senta at Principat una amplia distribuciodes de la muntanva mediterrania fins a 1'es-tatge alpi . Te una lamina lanceolada 2-3 pin-nada , glabra , amb pinnules de marge den-tat, amb dents agudes o obtuses.

C. fragilis subsp . alpina ( Lam.) Hartman(= C. alpina Lam.) Desv. ) es, a l'igual de C.fragilis subsp . huteri , un casmofit calcicolaque s'esten per les muntanyes del centre ioest d'Europa. C. fragilis subsp . alpinapresenta una lamina 3 tripinnada, glabra,amb pinnules estretes linears, amb l'apexemarginat , acabant els nervis als sinusmarginals . A la peninsula Iberica es trobaunicament at Pirineu, sempre per sobre dels1700 m.

C. fragilis subsp . huteri es morfologica-ment semblant a C. fragilis subsp . frag ilis,del qua] es diferencia per presentar abun-dants pets glandulosos unicel • lulars a la la-mina, la qual es bipinnada i mes petita, igualque el peeiol . Des del punt de vista ecologic

la subsp. huteri constitueix poblacions enfissures i pedrusques de muntanves calca-ries, mentre que la subsp. fragilis es indife-rent at substrat. PRAIA (1986) establcix ladistribucio a la peninsula Iberica d'aquesttaxon clue correspon principalment a lesmuntanves betiques i del Sistema Iberic, itambe adiferents punts del Pirineu d'Osca id'Andorra, aquests darrers corresponents atpic de Cassamanva (BCF 4921 leg: Losa &Montserrat).Horn ha recol•lectat C. fragilis subsp. hu-

teri at cim nord del Pedraforca, UTM CG97,a una alcada de 2350 m sm orientacio N enesquerdes de roques calcaries. En aquestalocalitat l'esmentada planta conviu amb al-tres pteridofits corn ara Aspleniutn virideHudson, C. fragilis subsp. fragilis i C. fragilissubsp. alpina, el qual no es gaire rar.

C. fragilis subsp. huteri era desconegut alPrincipat, encara que BOLOS & VIGO (1984)esmenten la possibilitat que determinadesindicac ions de C. fragilis probablement hau-rien d'esser adscrites a la subsp. huteri.

Els plecs testimonials de les especies cita-des es I:roben a l'herbari personal de Pau-tor.

L. SAEZ

147

FEDIA CORNUCOPIAE ( L.) GAERT-NER, UNA VALERIANACIA NOVA PERALS PAISOS CATALANS

Recentment hem trobat aquesta plantaen territori dianic, concretament a l'Alcoia;aixi ampliem la seua distribucio peninsularal vessant iberollevanti.

El fet que es tracte de F. cornucopiae espot confirmar per haver trobat exemplarsamb el fruit caduc del tipus E i amb elseixos dels dicasis inflats, caracters propisd'aquesta planta (MATHEZ, 1984).La corologia coneguda a la peninsula es-

tava limitada a la seua part meridional ibe-roatlAntica (FANLO, 1984a, 1984b; en la se-gona citacid figura com F. scorpioidesDufresne), corresponent bastant fidelment ales provincies corologiques lusitano-extre-menya, gaditano-onubo-algarvesa i la partoccidental de la Betica (RIVAS-MARTINEZ,1987). Pero tambe es coneix del nord d'Afri-ca (FANLO, 1984, XENA DE ENRECH & MATHEZ,1990). Aixi, coincidim amb FANLO (in VAL-DES et al., 1987) i la considerem com un ele-ment del mediterrani occidental i no tansols iberoatlantic.

El fet que la seua ecologia vinga lligada al'activitat humana (XENA DE ENRECH & MA-THEZ, 1990) ens fa pensar que siga una plan-ta mes abundant i que es presente a 1'arealitoral iberollevantina. Si relacionem les

FIG. 1. Area general de Fedia cornucopiae (L.) Gaert-ner n i nova localitat (*)

seues localitats amb les dades correspo-nents d'estatge bioclimatic i ombroclima(RIVAS-MARTINEZ, 1987) podrem veure quees troba normalment entre els estatges ter-momediterrani superior i mesomediterraniinferior, i to el seu optim rota ombroclimasubhumit, i a mes, penetra en arees sota om-broclima humit i igualment als territorisamb ombroclima sec proxim al subhumit.A la figura I es mostra I'area general de

1'especie (mapa basal en els confeccionatsper FANLO, 1984a, 1984b i XENA DE ENRECH &MATHEZ, 1990); hi hem afegit la citacid quepresentern com a nova.

La referencia alcoiana sencera es:- ALACANT: I'Alcoia (Alcoi), a la vora de

la carretera. Alcoi-Alacant, a l'eixida d'Al-coi, en un herbassar subnitrofil, 750 m,30SYH2283, 6-V-1990, L. Serra, VAB 90/1715.

Luis SERRA & GONZALO MATEO

GOODYERA REPENS ( L.) R. BR. IN AI-TON ALS PIRINEUS CATALANS

Aquesta orquidacia humicola, que habitaals boscos de coniferes montans i subalpins,era coneguda de molt poques localitats piri-nenques. Actualment, amb 1'exploraci6exhaustiva de diferents massissos d'aquestaserralada, s'ha anat coneixent millor la sevaarea de distribucio. Als Pirineus catalans eracitada nomes de la Baixa Val] d'Aran (CADE-VALL, 1913-1937), on apareix amb certa fre-gi.iencia dins les avetoses del Portilld de Bo-sost. Cap als Pirineus centrals ha estattrobada a les serralades exteriors: serra deGuara (MONTSERRAT, 1986), massis de Co-tiella (GRUBER, 1980; MONTSERRAT, 1987) iPena Montanesa (GOMEZ GARCIA, 1986), onsembla rara pero no tant com hom pensava.D'altra banda, no es pas exclusiva de les ave-toses sind que tambe apareix als boscos depi roig (Pinus svlrestris).

Als Pirineus catalans coneixem les locali-tats segi ents, totes elles en obacs de boscosde pi roig: Entre Fornells i Neva, vall de Ri-bes, Ripolles, UTM DG 28, a 1380 m, sobreesquists acids. Castellar de N'Hug, Bergue-da, UTM DG 18, a 1450 m, en un bosquetesclarissat de pi roig (E. Carrillo com. oral).Baga de Sorribes, serra del Verd, Bergueda,UTM CG 97, a 1420 m, sobre substrat calca-ri. Moripol, cap a la Colladeta, serra delVerd, Bergueda, UTM CG 87 a 1550 m, so-

148

bre substrat calcari. Baga d'en Solsona, da-vant de Bonner, serra d'Ensij'a, BerguedaUTM CG 96 a 1550 m, sobre substrat calcari(J. Carreras & X. Font, com. oral). Baga delcap del Boumort, Pallars Jussa, UTM DG 47,a 1540 m, sobre substrat calcari.

JULI GARCIA PAUSAS

HELIANTHEMUM VILLOSUM THIB.,NOU PER A LA FLORA DELS PAISOSCATALANS

Helianthemum villosum Thib. in Pers.,Syn. Pl.: 2: 78 (1806). Hs, la vall d'Albaida:font del Pla, ermita de Santa Barbara (Bo-cairent), 820 m, 30SYH09, 21-V-1988. J. R.Nebot. VAB 890170.

Petit heliantem anual que apareix en pra-dells terofitics sobre sols pedregosos descar-bonatats, sovint una mica subnitrofils. Estracta d'un taxon de distribucio iberomogri-bina, conegut a Espanya d'Andalusia (LOVE& KJELLQVIST, 1974; ROMERO GARCIA & ORTE-GA-OLIVENCIA, 1986; VALDES et al., 1987; OR-TEGA-OLIVENCIA & ROMERO GARCIA, 1989) iMadrid (GUINEA, 1954). Pel que sembla, esmolt escas a Portugal (PEREIRA COUTINHO,1939).La nostra referencia amplia notablement

l'area de distribucio de 1'especie a la penin-sula Iberica, i constitueix la primera citaciodel taxon per als PaIsos Catalans (no figura aBOLOS & VIGO, 1989).

JOSEP R. NEBOT & GONZALO MATEO

SISYMBRIUM ALTISSIMUM L. ALS PI-RINEUS

El maig de 1989 van ser trobades unes po-blacions atribuIbles a aquesta especie voraSoriguerola (Baixa Cerdanya, DG 09), a1050 m d'altitud; creixien vora el flit del Se-gre en un ambient molt ruderalitzat. Poste-riorment, el maig de 1990, la planta va serretrobada als afores de Puigcerda (DG 19),entre aquesta poblacio i Sant Jaume de Ri-golisa, a 1200 m d'altitud, en ambients via-ris relativament humits (vora una sequia).Els plecs corresponents son dipositats al'Herbari de la Facultat de Biologia de laUniversitat de Barcelona (BCC).

Flora Europaea considera aquest taxonpropi del centre i de Pest d'Europa i intro-

du't a altres pafsos, pero no pas a Espanya.En coneixem citacions concretes d'Italia(PIGNATTI, 1982 ), les Illes Britaniques (BUT-CHER, 1961 ), Portugal (AMARAL FRANCO,1971) i Franca ( GUINOCHET & VILMORIN,1973). GREUTER , et al. (1986 ) el donen com apresent a Espanya ( naturalitzat ), senseconcretar la font d'aquesta citacio. Segonsels nostres coneixements , aquesta eruciferaresulta especie nova per a la flora dels Pai-sos Catalans , i la citacio es una de les prime-res per a Espanya.

JORDI CARRERAS & XAVIER FONT

STIPA 'TRICHOTOMA NESS , PLANTASUD-AMERICANA NATURALITZADA ALA PENINSULA IBERICA

Aquesla graminia era coneguda d'Europades de fa temps (l'Herault in FOURNIER, 1961,de Franca, a les ribes del riu Orb; Bosc, 1978,de Corsega; PIGNATTI, 1982, de la costa occi-dental d'Italia). Darrerament, el maig de1986, va esser trobada a la serra de Collsero-la, al collet de l'Espinagosa, a 265 in d'alti-tud, vora la carretera de Vallvidrera a Molinsde Rei (31 T DF 2584). Creixia sobre substratesquistos prop de la carretera, als marges ru-deralitzats d'un cami poc fressat, i s'endinsa-va una mica pels prats secs contigus del The-ro-Brachvpodion. En visites posteriors (maigde 1988 i maig de 1989) hom observa que laplanta ocupava gairebe la mateixa superficiei no mostrava tendencia ni a desapareixer nia expandir-se.

D'altra banda, la mateixa especie s'ha ob-servat a Cassa de la Selva (Girones), prop de1'ermita de Sant Vicenc d'Esclet (100 in d'al-titud, 31T DG 9833). Es trobava en unescondicions similars a les de Collserola, enun prat terofitic del Thero-Brachvpodion. Enaquest cas, pero, sobta el let que la planta estroba apartada de les principals vies de co-municacio.

JORDI CARRERAS, LLUIS VILAR I XAVIER VINAS

SISYRINCHIUM PLATENSE I.M.JOHNST'ON I VERBENA BONARIENSISL., DUES PLANTES SUD -AMERICANESNOVES PER A LA FLORA CATALANA

El genere Sisvrinchium es originari del

149

continent america, on han estat catalogadesmes de quaranta especies.INGRAM (1980, in Flora Europaea), asse-

nyala per a Europa tres especies: S. bermu-diana L. (= S. angustifolium Miller), S. mon-tanum E.L. Green i S. californicum(Ker-Gawler) Aiton fil., totes elles origina-ries d'America del Nord i que tenen al yellcontinent una distribucio molt localitzada.Una d'aquestes tres especies, S. angustifo-

lium Miller, va ser trobada a I'Estat espanyolper LAiNZ (1955) a Penacastillo (Santander)amb anterioritat a la publicacio del volumcinque de Flora Europaea, citacio que In-gram no recull. PARENT (1980) consideranomen ambigua,, aquella especie propo-

sant el binomen S. graininifolium N.P. Bi-

ckell. Posteriorment, tambe ha estat troba-

da a Unquera (Santander; LAiNZ, 1964); Pen-dueles-Llanes (Asturies; LAiNZ, 1973);

Ribadedeba (Asturies, NAVARRO & DiAZ

GONZALEZ, 1977).El Sisvrinchium que hom cita (Fig. 2) es

una planta perenne, d'arrel fasciculada,amb 4-5 Hors per espata i Ilargament pedi-cel.lades; perigoni de 10 mm de longitud,blau clar i filaments estaminals glandulifersi units entre si. Les tiges son comprimides iestretament alades pels marges, i els fruitsson capsules globoses de 5 mm de diametre.

Aquests caracters solament eren atribuI-bles a S. platense I.M. Johnston. Aixi ens hova confirmar amablement, per mediacio deJ. Cuatrecasas, Lyman B. Smith, de la Smith-sonian Institution de Washington, a qui re-graciem.

Consultades algunes flores europees re-cents, cap d'elles no fa esment d'aquesttaxon als paisos corresponents, per la qualcosa creiem que aquesta es la primera cita-cio per al continent europeu. Aixo no obs-tant, JOHNSTON (1938) a la descripcio on fi-nal de S. platense diu que aquesta planta haestat, sens dubte, confosa amb algunes espe-cies properes com S. chilense Hooker i S.azureum Phil., cadascuna de les quals pre-senta una area de distribucio diferent. Aixovoldria dir que la planta que Godron va her-boritzar l'any 1851 a Port-Juvenal prop deMontpeller (THELLUNG, 1912) i que hornconserva a l'herbari de Thellung a Basilea(PARENT, 1980), amb el nom de S. chilense,podria tractar-se en realitat de S. platense,tot i que l'estat fragmentari de la planta nopermet assegurar si es tracta de S. chilense,S. pachyrhizum Baker, S. iridifolium Humb.o S. platense.

S. platense es una planta argentina molt

abundant a la regio de 1'estuari de La Plata i

es coneguda a la provincia de Buenos Aires i

tambe a 1'Uruguai (CABRERA, 1953).La planta lleidatana creixia abundant,

fent rogles, a les rodalies de 1'embassamentd'en Ximo, 140 m sm, a Aitona (Segria, Llei-da 31T BF99), al Molinio-Holoschoenionjuntament amb Tetragonolobus maritirnus,Carex hispida, C. distans, Mentha aquatica iHoloschoenus vulgaris. J.A. Conesa & A. Ta-berner, 26-V-1984, HBIL 5811.Hem tingut ocasio de continuar obsevant-

la al llarg dels quatre darrers anys i es benpalesa 1'extaordinaria vitalitat de la pobla-cio i la seva expansio. Es en for la segonaquinzena de maig i cada individu dona nom-broses Hors que duren un o dos dies; el fruitcomenca a desenvolupar-se immediata-ment despres de la fecundacio i, en poc mesd'una setmana, ja esta totalment madur.

Verbena bonariensis es una planta origi-naria d'America del Sud i distribucda perBrasil, Bolivia, sud del Paraguai i Uruguaifins a Argentina i oest de Xile. Recentmentha estat introduIda a America Central i alsEstats Units.

Pel que fa a Europa, AMARAL FRANCO

(1972) a Flora Europaea, refereix aquestaplanta de Portugal i dubta de la seva espon-

taneitat per a Belgica i Franca, i no fa capesment d'Espanya. MOLDENKE (1962),monograf del genere Verbena, la relaciona a

diversos paIsos europeus, entre ells Espa-

nya, tot donant una referencia de I'herbari

del Museu d'Historia Natural d'Estocolm

sense especificar cap localitat. Kare Bre-

mer, conservador de l'herbari abans esmen-

tat (a qui regraciem), ens assegura que noexisteix cap plec relatiu a Espanya continen-tal; si, per contra, ens va indicar referencies

per ales illes Canaries. Aixo fa considerar

dubtosa la referencia donada per aquell bo-tanic.Recentment, pero, la planta ha estat asse-

nyalada (AEDO et al., 1985) a El Astillero(Santander). Nosaltres l'hem trobada al'embassament d'Utxesa-Seca, a la culadadel Moli, 145 m sm, Sarroca (Segria, Lleida,31T BF99) en un hoc humit i frequentat pelbestiar, J.A. Conesa, 1-IX-1984, HBIL 3995.Era en for el mes de juliol i produeix unagran quantitat de fruits, nucules trigones iestriades de 2 mm.

V. bonariensis es diferencia facilment deV. officinalis L. perque to les fulles inciso-serrades, serniamplexicaules i decusades,

150

Fr(; 2. Port general de Sisyrinchiton plateuse (a la di-eta) i de Verbena bortarieusis (a l'esquerra). Dibuixos d'A.More.

151

amb una panicula terminal composta pernombroses cimes de denses espigues deHors i pel desenvolupament d'una tijagruixuda, quadrangular i escabrosa. Laplanta assoleix amb facilitat els dos metresd'alcaria.No podem donar cap interpretacio de l'ar-

ribada de Sisyrinchium platense com tam-poc de Verbena bonariensis en aquests in-drets, tot i que resulta extraordinariamentcurios que totes dues siguin originaries delRio de la Plata.

JOSEP A. CONESA

BIBLIOGRAFIA

AEDO, C., HERRA, C., LAINZ, M., LORIENTE, E., MORENO-

MORAL, G. & PATALLO, J. 1985. Contribuciones al

conocimiento de la flora montanesa, IV. Anales

Jard. Bot. Madrid, 42 (1): 197-213.

AMARAL FRANCO, J. 1971. Nova flora de Portugal. Lis-boa.

AMARAL FRANCO, J. 1972. Verbena In: Flora Europaea,3 (T.G. TuTIN et. al., eds.): 122 Cambridge. Univ.Press. Cambridge.

BOLOS, O. DE & VIGO, J. 1984, 1989. Flora dell PatiosCatalans. I i II. Barcino. Barcelona.

Bosc, G. 1978. Stipa neesiana Trin & Rupr. et Stipatrichotoma Nees aux environs de Bigulia (Corse).Butll. Soc. pour l'Echange des plantes vasculaires.8, 1978-79: 9989.

BUTCHER, R.W. 1961. A new illustrated British Flora.Leonard Hill. London.

CABRERA, A.L. 1953. Manual de la flora de los alrede-dores de Buenos Aires. Buenos Aires.

CADEVALL, J. et. al., 1913-1937. Flora de Catalunva.IEC. Barcelona.

FANLO, R. 1984a. El genero Fedia Gaertner (Valeria-naceae) en Espana. Lazaroa, 6: 175-180.

FANLO, R. 1984b. Contribucion al conocimiento delgenero Fedia Gaertner en Espana. Lagascalia, 12(2): 243-247.

FANLO, R. 1987. Fedia. In Flora Vascular de Andalu-cia Occidental (B. Valdes, S. Talavera & E.Fernandez-Galiano, eds.), 2: 607. Ketres. Barce-lona.

FOURNIER, P. 1961. Les Quatre Flores de la France.Paul Lechevalier. Paris.

GOMEz GARCIA, D. 1986. Flora v vegetacion de la PenaMontanesa, Sierra Ferrera v Valle de la Fueva. TesiDoctoral. Universitat de Barcelona.

GREUTER, W., BURDET, H.M. & LONG, G. (Eds.) 1986.Med-Checklist. Editions des Conservatoire et Jar-din Botaniques de la Ville de Geneve.

GRUBER, M. 1980. Les forets du Cotiella. Le mondedes plantes, 402: 7-8.

GUINEA, E. 1954. Cistdceas espanolas (con exclusiondel genero Cistus) I.F.I.E., 71. Madrid.

GUINOCHET, M. & VILMORIN, R. 1973. Flore de France.Editions du Centre National de la RechercheScientifique. Paris.

INGRAM, R. 1980. Sisvrinchium In: Flora Europaea, 5(T.G. TUTIN et. al., eds.): 86. Cambridge. Univ.Press. Cambridge.

JOHNSTON, I.M. 1938. The species of Sisvrinchium inUruguay, Paraguay and Brazil. J. Arnold Arb., 19:376-401.

LAINZ, M. 1955. Adiciones al catalago de la flora mon-tanesa. Altamira. Centro de Estudios Mantaneses,13 pp. Santander.

LAINZ, M. et. al., 1964. Aportaciones al conocimientode la flora cantabro-astur, VIII. Bol. Inst. Est. Ast.(c), 10: 173-218.

LANZ, M. et. al., 1973. Aportaciones al conocimientode la flora cantabro-astur, X. Bol. Inst. Est. Ast. (c),16: 159-206.

LOVE, A. & KJELLQVIST, E. 1974. Cytotaxonomy of Spa-nish plants IV. Dicotyledons: Cesalpinaceae-Asteraceae. Lagascalia, 4 (2): 153-212.

MATHEZ, J. 1984. Introduction a une revision du gen-re Fedia Gaertn. emend. Moench. Mem. Soc. Brot.,27:129-175.

MOLDENKE, H.N. 1962. Monograph of Verbena. Phyto-logia, 8 (5): 00-00.

MONTSERRAT, G. 1987. Catalogo floristico del macizode Cotiella v Sierra de Chia (Pirineo Aragones). Co-leccion de Estudios Altoaragoneses, 19. Huesca.

MONTSERRAT, J.M. 1986. Flora v vegetacion de la Sie-rra de Guarra (Prepirineo Aragones). Naturalezaen Aragon, 1. DGA. Zaragoza.

NAVARRO, F. & DiAZ-GONzALEz,T.E. 1977. Algunas nove-dades v anotaciones para la flora Astur-Leonesa.Trab. Dep..Bat. Univ. Oviedo, 1: 41-53.

ORTEGA-OLIVENCIA, A. & ROMERO GARCIA, AT. 1989. Pa-linologia de la seccion Brachvpetalum Dunal delfenero Helianthemum Miller (Cistaceae) en Anda-ucia Oriental. Acta Bot. Malacitana, 14: 231-237.

PARENT, G.N. 1980. Le genre Sisvrinchium L. (Irida-ceae) en Europe. Un bilain provisoire. Lejeunia,99: 1-40.

PEREIRA COUTINHO, A.X. 1939. Flora de Portugal. 2a.ed. Bertrand. Lisboa.

PIGNATTI, S. 1982. Flora d7talia. Edagricole. Bolo-gna.

PRADA, C. 1986. Cystopteris Bernh. In: Fora Iberica, I(S. Castroviejo et. al., eds.): 115-119. CSIC. Ma-drid.

RIVAS-MART1NEZ, S. 1987. Memoria del mapa de seriesde vegetacion de Espana. ICONA. Ministerio deAgricultura, Pesca y Alimentacion. Madrid.

ROMERO GARCIA, AT. & ORTEGA-OLIVENCIA, A. 1986.Numeros cromosomaticos de plantas occidenta-les, 337-343. Anales Jard. Bot. Madrid, 42 (2): 487-490.

THELLUNG, A. 1912. La fore adventice de Montpellier.Mem. Soc. Nat. Sci. Nat. Math. Cherboug. 38: 57-728.

VALDES, B., TALAVERA, S. & FERNANDO GALIANO, E.,(Eds.). 1987. Flora de Andalucia Occidental. Ke-tres. Barcelona.

XENA DE ENRECH, N. & MATHENZ, J. 1990. Revision dugenre Fedia Gaerntn. emend. Moench (Valeriana-ceae). Naturalia Monspel. Ser. Bot., 54: 3-77.

152