INSTITOCI O CATAI ANA WHIST6RIA NA I [][?At }17

16gica Peninsular y Balearica . Gaster6podos. IX. Fanrilias: Septidae,Cassididae, Doliidae, Cypraeidae, Cheuopodidae. - I. de SA„ARRA: Anota•cions a la Lepidopterologia Iberica. V. Formes noves de lepidoptersiberics.

I no haveut altre assumpte de que tractor el President alca In sessi6 ales 19 hores , 45 minuts.

Notes geolog1gties de Terra Santa

per

M1losse1 Lluis ROCABIRT

No fa molt de temps que, h,lveut rebut t6ssils de Jerusaienr ferem uuapetita nota (I) referent a la geologia de les todalies de la capital de Judea;altre cop n'henl rebut amb lies abundor i de diferents localitals de Pales-lina i l- gipte, i tambe alguu mineral i no pots sil lexs pi ehist6rics demolta valua; cores que ens han portal amb relative facilitat a fer un es-tudi m6s detallat d',^quella important regio oriental.

El relleu de Palestina es nnnltany6s , principalment el sector nord onhi ha les nluntauyes del Libau d'on continua per tota la regi6 , per6 dismi-Ilufnt fins arribai a uua gran dept essi6 , el punt maxim de la qual 6s laMar Morta , com ja vain dir . La major part de la Paleslina to un terreny,rid que conlpreu graudioses extensions , moltes d ' elles sense la mes pe-tita mostra de vegetaci6 i es per efecte de I'abundaut arena i de la gransequin que quasi conslau nueut hi ha. Tot aix6 projecta en conjunt nu coatismolt trist i de solitnd , per6 en certes coutrades es trobeu espesses vege-tacions que contrasten d'nna ulanera sorpreuent amh la nuesa general delterreny.

La hidrografia de la regi6 de Palestina podriem dir que es comport deties this principals: (' Orontes , que to el seu curs en direcci6 nord; elLeontes i el Jorda que el tenon en direcci6 sud, desembocant a In MarMediterrartia els dos primers . El riu Jorda es el de m6s iulporlancia a Pa-lestina; t6 nun lougitud molt considerable i fotFa rapid , per6 es de pocafoudaria en molta part del seu (lit. L'aigua es potable eucala que cont6moltes sals . Neix at pen de les muntanyes de ('Anti Libau, travessa toMar de Tiberfades , celebre per la fecunditat de Ilurs peixos i va a desem-bocar a la Mar Morta i aixi en els darrers quil6melres del seu curs se-

( ) Vegeu el mini 5 nag 19.9 , Exercitatorium.

t11) lV IIII I Io ('ViAiNIA I- lli.i'ui, NVii a< t

gueix la vall de major profintditat de la terra. Aquesta vall del Jorda esta

orieutada en limn recta de I'Auti Liban a In Mar Morta.

;,r v

Perfil de 1a Mar Mediterrania a Is Morta

La Mar Mot fa;ocupa el punt mes baix d'aquesta depressi6, to uua for-

ma ovalada i allargada de Nord a Sad, continuaci6 de In gran falla que

segueix el Jorda, amide tins 75 quilomeires de Ilargaria per 15 d'amplaria

i to una stiperficie de 26 quil6mettes quadrats (1), es el liac d'aigua salada

de tugs grans dimensions dels que trobem a ('Asia occidental. Les seves

aigiies s6n extrentadantent salades, les mes amargues i mes deuses de la

terra amb abundor de sals en disoluciO, predominant el clorur ntagnesi i

con la seva sitilaci6 es sobre d'un terreny volcanic en part, no es rar que

it intervals mes o ntenys prolongals es produeixio emauacious sulfuroses

(om iainbz snrtin it la superficie quantitats de betum i asfalt, el que fa que

sigui talment impossible In vida en agtielles aigiies.

La formaci6 d, Ilacs i aiguamolls d'aigiies salades que d'una mauera

considerable abunden en molts i diferents indrets de In terra ha estat

sempre, ja de molt temps, objecte de molts i interessants estudis d'enti-

ueuts geit'egs, eticara que In majoria Wells s'liau especialitzat en I'estudi

que ofereix d'ona mantra notable In Mar Mot in, con per exemple FRAAS

OsCAt, L,,trrr,r, Lame vRENr, B ANCKFNHOR I, etc. De les molter hipbtesis qoe

s'han feu, in mes generalitzada eutre els ge6legs referent a in Mar Morta,

es In segfietit, que exposer tal coin I'exhlica el savi ge6leg frances

D. LARTCT: sA la fi de I'epoca eocenica per consegiiencia Wun moviment

ascensional es forma to gran Ilac. corresponetit it I'extensi6 continental de

('Asia i part de I'Arabia Petrea, reduiut-se posteriorment, ocupant sola-

meut el tons deia depressiu que s'hi havia produft per les dislocaciotis

ilium Calla oberta de v,ord a Sud, i nixi es forma sense In influencia a1

comuuicaci6 amb Its tears oceaniques. Llurs aigiies no han esht altra cosa

que ntla I eserva d'aigiies le pluges ja des de liar conteticament, prevent

la salabror dell terreuys i toques are el circunvalen, augntentant aquesta

salabror per la great evaporaci6 constant que sempre in ha. Al filial del

periode terciai i o comencanteut del quatcruin i el nivell de les aigiies era

d'una elevaci6 de mes de 1, 0 nt. del nivell actual, deixatit it its marges

moltes vetes de guix i sals, per consegiient in Mar Morta no sempre ha

tingut In niateixaextensi6 que avid comprcn con ja hem dit.

Tenint en cotpte aquests canvis que han passat durant la successi6

dels temps facilntent es resol la dificoltat que principalmeut en el segle

XVIII posaveu referent at Iloc de les cititats de Sodotna. Gororra

(1) Geologic Moderns . R. P. (iurte RRFZ. 19=9.

IN,II ( (1 0 CA I A A.1A o'Hlsi (RIA Nvrue<AL S10

Sehoin, etc., car el Ilibre del Geuesi cita aquestes ciutats com si estessinsituades a I'extrem Sud, del qual e, avid Mar Morta. Considerant-ho coil]una wall fertilissinla i sembla a primer cop d'iill que la Mar Morta, segonsAlolsit,;, no comeuces a existir fins despres de I,-i destrucci6 de les chicciutats, esseut aixi que segons la geologia aquest (lac ja existia des delsprimers temps.

Facilment aquesta apareuca de contradicci6 s'esvaeix del que hem ditsuara , ja que tanibe pel que s'ha comprovat pei la geologia, demostrantd'una manera clara que solameut la mar primitiva arribava fins a ('actualpetita peninsula, El-Lisan, i les probes son sense dubte, ell primer Iloc, lapoca fondaria de la part meridional i mes per les capes geolbgiques delsvoltants d'aquesta part de la Mar Alorta, doucs estan f, rnlades per unasedimeutaci6 alluvial bastaut recent que es decanta rapidament, suiner-giut-se ell In mar, perm tambe corresponent-se exactainent ell diversosIlocs oposats, el qual fa suposar un esfondrament del terreny relativa-ment recent, el que va esser causa de que avances la mar cobrint ambles seves aigiies aquella vall; aixb coordina exactameut amb el que des-criu Molsf:s, que el Iloc que corresponia a Sodoma i Gomorra fou convertit en una mar de sal.

Tals s6n els caracters fisiografics mes remarcables d'aquesta regi6 tanhistbricament important.

1000' L

Tall geologic de les rodalies de la Mar Morta. - a) Senonia, b) Cenomania , c) Cretacicinferior , d) Paleozoic , e) Precambric , f) Diluvial.

EI terreny que to mes extensi6 a la Palestina , geologicament conside-rada, 6s el secundari; comprenent- hi quasi tots els sistemes o subdivisionsd'aquest perfode. Es caracteritzat al Lfban, Fenicia i Judea d'on hem rebutla majoria dels f6ssils pertauyeuts al pis Sellonia i aquest se siugularitzaper les transicions dels silicats. Els estrats inferiors, perb, s6n compostosd'una cali4a molt variada de color, de blanca a vermella, sense dubte perefecte de I'Oxid de ferro, essent generalutent d'una duresa semblant alguix (I).

Es troba ben determinat aquest pis a les rodalies de Jerusalem per nunargila calcaria de color groc terros i de fractura concofdal amb ibundor

(I' Revue Biblique num. 4. 1929. F. M. ABNL. La geologic de la Palestine d'epres destravaux recents.

100 Ins iirr:crh ( IA[V,A u'Ili,IUUrn Nn rURAI

de fossils, tots silicificats; en molta quautitat s'hi troba hi Leda perdita,

Nucalo i molts gasteropots.

Donem a continuacio la Ilista dets que n'hem pogut classificar i una

petit,i demostraci6 grafica

Annie dif/icilis d'Orh.

Tarritella Seet2eni Lar.

Tarritella Maussi Lar.

Tarritella Rerli Lar. Couquilla allargada, amb nombroses espires molt

cantelludes, cada espira esta coberta d'uues fines estries longitudinals.

Tots els exemplars que hem rebut son iucomplets, el que fa impossible

donar on detail exacte i la seva longitud. Loc Muutanya de les Oli-

veres.

Scalaria Gor yi Lar. Es de forma conica, de contorns convexes i arrodo-

uids de 6 a 7 espires; en la darrera espira to uues 15 0 16 costelles distan-

ciades uniformemeut molt poc sortides. Obertura arrodonida. Localitat:

Jerusalem.

Plearotomaria sp

l)en/alianr aff. decnssntran Sow.

13a1ln sp.

Fuses Sp.

Rostellaria sp.

leingicala sp.

Leda (Nacala) peidrta Conr. Aquesta Leda to moltes semblanFas amb

la Leda Moric,e d'Orb., pero es diferencia totalment amb les que figuren

en la mateixa plane cony per exemple: Leda (Nucala) scapha, L. snbre-

crtrvn, etc.

Es extremadame,it abundant, trobant-s'hi taitibe I'Arca parallels (,our.

a la Muntanya de les Oliveres i en la cali^a groguenca dels voltants de

Nebi-Musa.

Leda Grovei Lar.

Venus sp.

Corbula aff. elegans d'Orb.

Arco parollela Cour. Es troba quasi be sempre associada amb la Leila

existeix amb forca abuudor a Nebi-Musa; Mar Saba i a Iii Muntanya de

les Oliveres, ou han ertat recollides en molt hon estet. Es semblant a I'A.

carinata Sow. i tambe a I'A. securis d'Orb.

Oslrea vesicularis var. iodaica Lar.

Les formes generiques que douem es degut a no haver pogut consultar

algnues obres clasigres que no es troben enlloc de Barcelona: hem trances

molts exemplars en consulta a Mr. Lr:mcixr; del Museum de Paris on es

conserver les formes-tipus descrits i recollits a Palestiua la centriria

passada per en L. Lae I F-r.

A Ines dell fossils hem rebut tambe uua petite mostra de sofie i un ub-

dul de calir a; el mineral de sofre no porta determinada la localitat, pero

INSrIILA O CAI ALANA a 'HiSr USIA NA r UNA! iUI

es molt probable que fos recollida a les vores de la Mar Morta on hi hanmoltes fonts sulfuroses.

En el Museu del Seniinari Conciliar es guarder ja de molt tempsalguns minerals de Palestine, que urencionem a continuaci6. Els iumeros1563, 1565 del cataleg del M iseu corresponent a dues geodes de quartcristalitzat, de regular tamany, trobades a la nnmtanya del Carmel onseurpre se n'hi han trobat de totes dimensions i en abutidor, per esser moltfrequent aquesta formaci6 de geodes, quartos, etc., en el terreny cretacic;u'lii ha una qne to una forma de carbaca i va acompanyada d'una Iletramolt curiosa del donatit, que pel que es veu creia ben be que era una car-baca petrificada; aquesta Iletra fou adrecada al Dr. MoRUADES, Rector enaquells temps del nostre Seminari, de la qual transcrivini aquestes railles:<<El abajo firmado, directory organizador de In Romerfa Nacional Espa-nola a Tierra Santa en 1881, tiene la honra de ha( er eutrega al M. V. S.Dr. Jose Moio Ares Y Ciu,r, Rector del Seminario de Barcelona, Obispoelecto de Vich, de una calabaza petrificada procedente del Monte Car-inelo» va rubricada por «Jose MAMA de MS:TZN. Coin ja hem dit no s6n mesque geodes de quart i no vegetals que s'hagin petrificat corn abans escreia i potser era degut a una tradici6 molt antiga d'aquella localitat quedin que St. Eries va demanar un mel6 a tin home que en cullia, perb aquestli va contestar que merges pedres i al moment tots la fruita va conver-fir-se en pedra, Encara cotiserva aquell floc el now de camp dels melons.

Un altre mineral de Palestina es l'asfalt, del qual n'hi ha tres exemplarscorresponents als numeros 502, 2403, 2404; la localitat es de la Mar Morta.L'asfalt procedeix de l'oxidaci6 dels hidrocarburs barrejats amb d'altresmateries que li d6nen utia consistencia mes o menys forta, es de colornegre brillant i for a molt baixa temperatura; tambe se li dOna el nom debetum de Judea. De la Mar Morta es d'on se n'extreu gratis quantitats;I'asfalt puja a la sulierficie a intervals mes o menys separats, coin ja hemdit abans, i es degut a In gran densitat de I'aigua de la ditar near que elsfa surar, ja que aquest mineral to densitat inferior a I'aigua. Tambe endiversos flocs de Palestina es troben pons de betum, que no es altra cosaque I'asfalt en un estat mes past6s; ha estat emprat en In construcci6 enHoc de ciment i corn a materia impermeable per a les embarcacions.

Les investigacions prehistdriques d'aquestes comarques estan en elsnostres temps en tin periode d'extraordinari floreixement.

La prehist6ria recerca I'home en els sews comencameuts per mitja deles utanifestacions de I'art propi d'aquella epoca i de In seva indtistria.Les relacions de la geologia i prehist6ria quedeu ben paleses pel que esrefereix als metodes estratigrafics i pal'leontologics emprats: els primersens d6nen la disposici6 que tenen les capes en els terrenys de sedimenta-ci6 i aixf facilment es coneix l' antiguitat del terreny; i els pal'leontologics,per la naturalesa dels essers organics inclosos a les capes de In terra quees presenten avui coin uti inlija per a demostrar les revolu;ious que ha

1021 I\.If iI ( () (ALAI ^^\^ n'1ll'I IIA N I XAI

passat la terra, doncs que cada terreny o canvi qiie ha soles t, ofereix

modalitats en els fosils i vegetals i es distingeixen dell Sens anteriors o

posteriors i d'aquesta manera es ve a establir la cronologia terrestre

d'uua manera clara i precise.

Tota Ia regib de Palestiua es considerada aclualment coin una de Its

mes riques i una de les primeres estacions de prehistoric, doncs sOn abun-

doses Ies espinges on s'hi han recollit restes prehistbriques. Donem tutu

petit especiwent dels mes I emarcables dintre (lets diferents que hem rebut;

pertanyeu probablement a I'axelia, segous hem comprovat amb el volum

ii'lustrat de la Biblia dels Monjos de Monserrat, alguues d'aquestes pun-

tes de segeta i coltells de silrx porter la localitat de <<R]-Atronn», eAm-

ostimch», «Kaii<ii el-Enabe on han estat recollits.

IN Siirrc iO CAI AI A.V:v rr'HIS[6NIA :",AIt N A i 1113

:AcAem aquesta nota geologica de Palestina, feat consttir el nostre

agraiment i donant les mes gratis coerces al qui tan getierosameut ens ha

afavorit en euviar-nos repetidameut des de Jerasaleiu, aquesta varietat

de fOssils d'uua valor notable per al nostre Museu Geologic.

Principals publicacions de geologia referents a Palestina

ABEL, F. Al.-Uae croisere a la Mer Morte.-Revue biblique, 1910.

La geologie de la Palestine d'apres des travaux recents.

Revue biblique, 1929.

BAHRON, T. The topography and geology of the peninsula of Sinai (Wes-

tern portion). Survey Dep. Egypt. Cairo, 1907.

BL4NCHE.-Coupe Transversale de la vallee du Darnour. Bull. Soc. Geol.

France, 2 ser. T. V. 1848.

BL.ANCKe-NHOS V M.-Syrieu, Arabien and Mesopotamieu. Heidelberg, 1914.

Das Tote Meer turd der Untergang von Sodom and

Gomorrha. Berlin, 1893.

Die Mineralschatze Palastinas Mit. it. Nachr.

D. P. V. 1902.

Geologic der n5heren Umbebung vor Jerusalem.

Mit. Geol. Karte. Zeitschr. d. D. P. V. XXVIII,

1905.

BoTA.-Observations stir le Liban et I'Antiliban. iMem. Soc. Geol, de

France, I ser. T. 1., pag. 135. 1833.

COTIEAU, G. - Stir les echinides rec. par Lartet (Comp. r. T. 78 un.i Bull.

Soc. Geol. France, 2 ser. T. 26. 1867.

Echinides nouveaux on pen connus, 4 art. Mein. Soc.

Zoo]. de France, 1885.

DouviLLE, H. Etudes stir les rudistes. Les Rudistes de Sicilie, d'Algerie,

d'Egipte, du Libau et de la Perse. Win. Soc. Geol. de

la France, 1900ELSCHNER, C.-Der Asphalt mid die bitumin6sen Kalke des Toteu Meeres

Chew. Revue fiber die Fett. rind Harz-Industrie, Ber-

lin, 1901.FELIX, Joh.-Beitr. z. Kenutu. d. K()rallenfaune des syrischen Cenoman.

(Beitr. z. Pal. Osterr Ungarus, XVIII, Vien). 1905.FouareAU, R. - Contribution a ('etude des echinides fossiles de la Syrie.

Mein. de ('Inst. Egyptien. Le Caire, 1912.FRAAS, Oscar.-Das Tote Meer. Stuttgard, 1867.HUOLESION, W. H. Oa the geol, of Palestine, 1883. London.

Notes on the Geology of Palestine. Proc. Geologists

Association, Nor. 1882.

L.AKTEr, L. - Essai stir la geologic de la Palestine et des contrees avoisi.

n,nrte^. Anti. des sciences geol. 1. Paris, 1869.

104 I,N',HI1;tn ('ii%I1NA i,Ili.ii3ic,% Nmarv

LAR-IFT, L. Exploration geol. de la Mer Morte de la Palestine et de I'I-

dumee, Its77.

Lewis.-The fossil fish localities of the Lebanon. Geol. Maj. 1878.

Plcrer. -Desc. de gtielques poissotis foss. du nlont Liban. Geneve, 18,50.

PICTFr el HUMBERT. - Nouv. Tech. stir les poissous foss. du moat Liban, 1866.

CAUYAT, BARTUOUx et DOUVILIO. - Le jurasique daps le desert a I'est de

I'isthme de Suez. Comp. r. de ('Acad.

des Sc. de Paris, 1913.

LAPFRRIERE, D.-La faille du Jaurdaiti et le fosse syro-africain. R. D. 1924.

LAPPARENr, de A.-L'origine et I'histoire de la Mer Morte. R. D. 1896.

SHALEM, N. - La creta superiore nei dititorni di Gerusalemme. Boll. della

Soci. Geol. Italiaua, 1927.

Fauna Nova denomaniana delle argille verdi di (ierusalem-

me. Boll. S. G. Italiaua, 1928.

VICFNT, H. - Canaan d'apres 1'exploralioi receute. Paris, 1907.

" " Jerusalem, T. I. fasc. I. Paris 1912.

ZUMUFFEN, G.-Cieologie do Liban, Carte geologique du Liban. Paris, 1926.

Laboratori de Geologia del Seminari , jury, 1930.

Discusiones biologicas

III

EL LIMITE DE LA CIENCIA POSITIVA

por el

P. Jaime PUJIULA, S. J.

No una silo nutchas veces h,-ntos I!antado la ateiciOn de palabra o por

escrito (1) sobre on punto en que tropiezan la mayor parte de los bi5logos

que carecen de la suficiente formaci6u filos6fica; punto que constituye tin

verdadero escollo para las inteligeucias j6venes, quienes, dejandose Ile

var de especiosas razones de sus maestros pileden formarse tin concepto

equivocado de la manera de resolver nluchos problemas biol6gicos. Nos

referiulos a la conftisi6u de los limites de d;;mitt os cieutificos. Esto uo

III Vease. I." I.a vida y sit evoluci6n fitogenetica (5." conferencia) 19'5. 2.° Los limi-

Ies de In ciencia positiva y Is Coll ciliaciOn de problemas Ciencias Medicas, 1924.