NORMES URBANÍSTIQUES DEL PLA GENERAL D´ORDENACIÓ … de... · Capítol 1 Disposicions generals...

1

Ajuntament Hostalric

NORMES URBANÍSTIQUES DEL PLA GENERAL D´ORDENACIÓ URBANA D´HOSTALRIC. (LA SELVA)

TEXT REFÓS 2006 (Es recullen totes les modificacions aprovades fins el 31/12/2004)

__________________________________________________ Hostalric, gener de 2006

2

INDEX GENERAL Pàg.

TÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS 4

TÍTOL II RÈGIM DEL SÒL 8

TÍTOL III REGULACIÓ DEL SISTEMES 11

- Sistema ferroviari 12

- Sistema d’espais viaris 13

- Sistema d’espais lliures 15

- Sistema d’equipaments públics 16

- Sistema d’infrastructures tècniques 18

- Sistema fluvial 19

TÍTOL IV REGULACIÓ DE L’ÚS DE L’EDIFICACIÓ DE LES ZONES DE SÒL URBÀ 20

Capítol 1 Regulació de l’ús de les edificacions 20

- Condicions específiques sobre l’ús industrial 24

Capítol 2 Paràmetres i conceptes reguladors de l’activitat edificatòria 26

- Disposicions comunes als sistemes d’ordenació de

l’edificació 28

Capítol 3 Regulació de les zones d’ordenació unitària 32

- Zona 1 Edificis a protegir 33

- Zona 2 Nucli històric 35

- Zona 3 Cases en filera 41

Capítol 4 Regulació de les zones d’ordenació segons alineació de vial 46

- Zona 4 Illes compactes 48

- Zona 5 Illes amb pati interior 50

- Zona 6 Illes obertes 52

Capítol 5 Regulació de les zones d’ordenació segons edificació aïllada 56

- Zona 7 Edificació unifamiliar aïllada 59

- Zona 8 Edificació plurifamiliar aïllada 62

- Zona 9 Edificació industrial aïllada 65

Capítol 6 Regulació de les zones d’ordenació especial 67

- Zona 10 Remodelació física 68

- Zona 11 De regulació de l’edificació existent 69

- Zona 12 De verd privat protegit 70

3

TÍTOL V REGULACIÓ DE L’ÚS DE L’EDIFICACIÓ DE LES ZONES DE SÒL NO URBANITZABLE 71

Capítol 1 Disposicions generals 71

Capítol 2 Normes particulars de zona 77

- Zona Núm. 13 De protecció del sistema de infrastructura

general

77

- Zona Núm. 14 De protecció especial del conjunt

monumental de les muralles i el castell

78

- Zona Núm. 15 De protecció agrícola 80

- Zona Núm. 16 De protecció forestal 81

- Zona Núm. 17 De protecció vegetal de ribera 82

- Zona Núm. 18 Rústica 83

TÍTOL VI DESPLEGAMENT DEL PLA 84

Capítol 1 Desenvolupament i execució del Pla 84

- Plans Especials 85

- Unitats d’Actuació Urbanística 87

- Actuacions aïllades en sòl urbà 105

- Plans parcials 107

- Programes d’Actuació Urbanística 111

- Actuacions aïllades en sòl no urbanitzable 113

Capítol 2 Intervenció en l’activitat dels particulars 116

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES 124

4

TÍTOL I.- DISPOSICIONS GENERALS

Art. 1. Àmbit territorial del Pla

1. El present Pla General d’Ordenació Urbana constitueix l’instrument d’ordenació del territori municipal d’Hostalric, de conformitat amb el que disposa l’actual legislació urbanística.

2. Aquest Pla General és el resultat de la revisió del Pla General vigent, aprovat per la

Comissió Provincial d’Urbanisme de Girona del 23 de desembre de 1969, i de l’adaptació del mateix al Text Refós de la Llei del Sòl del 9 d’abril de 1976 i a la Llei de Mesures d’Adequació de l’Ordenament Urbanístic de Catalunya de 9 de gener de 1984.

3. El Pla General s’ha formulat d’acord amb les prescripcions de l’Ordenament

Urbanístic vigent i altres normes aplicables. Les referències a la “Llei del Sòl”, fetes en aquest article i en els successius ho són a la Llei de Règim de Sòl i Ordenació Urbana, Text Refós aprovat pel Reial Decret 1346/1976 del 9 d’abril.

Art. 2. Àmbit temporal del Pla 1. Aquest Pla entrarà en vigor el dia següent de la publicació de la seva aprovació

definitiva per la Comissió Provincial d’Urbanisme de Girona, i es mantindrà vigent sempre que no es procedeixi a la seva revisió.

Art. 3. Supòsit de revisió

1. La revisió del Pla General serà preceptiva quan mitjançant un estudi previ justificatiu es demostri l’existència d’alguna de les següents circumstàncies:

- El transcurs del termini de dotze anys comptats a partir del dia de la seva

entrada en vigor. - Un índex de creixement demogràfic que superi el 30% del previst pel Pla. - La urbanització completa de les dues terceres parts de les previsions de sòl

urbanitzable programat i no programat.

- L’alteració per exigències legals superiors dels estàndards reservats pels equipaments comunitaris i espais lliures.

- L’aprovació d’un Pla Director Territorial de Coordinació que afecti el terme

municipal de forma no concordant amb el que disposa aquest Pla General.

- El Programa d’Actuació del Pla serà objecte de revisió cada quatre anys.

Art. 4. Contingut del Pla

1. D’acord amb el que preveu l’article 12 de la Llei del Sòl aquest Pla General d’Ordenació d’Hostalric consta dels següents documents d’abast normatiu:

MEMÒRIA JUSTIFICATIVA DE L’ORDENACIÓ. ESTUDI ECONÒMIC FINANCER. PROGRAMA D’ACTUACIÓ. NORMES URBANÍSTIQUES.

5

PLÀNOLS D’ORDENACIÓ: Escala . III. 1 Estructura General i Orgànica del Territori 1: 5000

. III. 2 Règim del Sòl 1: 5000

. III. 3 Qualificació del Sòl 1: 2000

. III. 4 Ordenació dels Espais Públics 1: 2000

. III. 5 Ordenació del Sòl Urbà. Sèrie de l’1 al 4. 1: 2000

. III. 6 Distribució General de les Xarxes de Servei 1: 5000

. III. 7 Desenvolupament del Pla. 1: 2000

1. Als efectes informatius el Pla consta dels següents documents: MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ URBANÍSTICA.

DIAGNÒSTIC DE LA PROBLEMÀTICA URBANÍSTICA.

AVANÇ DE PLA.

PLÀNOLS INFORMATIUS: Emmarcament supramunicipal

I.1.1 Situació 1 : 250000

I.1.2 Estructura territorial 1 : 25000

Patrimoni natural

I.2.1 Geològic 1 : 5000

I.2.2 Conreus 1 : 5000

I.2.3 Estructura propietat (rústec) 1 : 5000

I.2.4 Patrimoni paisatgístic 1 : 5000

Preexistències

I.3.1 Evolució històrica i lleis de formació 1 : 10000

I.3.2 (1 al 5) Estructura de la propietat (cadastre urbà) 1 : 1000

I.3.3 Gràfic de tipologia edificatòria 1 : 200 i 500

I.3.4 (1 al 4) Tipologia edificatòria 1 : 1000

I.3.5 Equipament i espais lliures 1 : 5000

I.3.6 Patrimoni arquitectònic i urbà 1 : 1000

I.3.7 Xarxa viària. Estat actual 1 : 5000

I.3.8 Xarxa d’aigua 1 : 5000

I.3.9 Xarxa de clavegueram 1 : 5000

6

Planejament

I.4.1 Planejament vigent 1 : 5000

I.4.2 Procés d’actuació. Pla General 1969 1 : 5000

PLÀNOLS DE L’AVANÇ DE PLA

II.1 Avanç de Pla I 1 : 10000

II.2 Avanç de Pla II 1 : 5000

II.3 Mesures cautelars 1 : 5000

Art. 5.- Modificació del Pla

1. La modificació del Pla General podrà portar-se a cap en qualsevol moment en els termes i continguts que senyala l’article 49 de la Llei del Sòl i sempre que no s’alterin o variïn substancialment les previsions de població i ordenació física, de forma que es faci necessària la tramitació d’una Revisió Global del Pla d’acord amb el procediment establert en la legislació urbanística.

2. En qualsevol cas, les propostes de modificació hauran d’anar acompanyades per un

estudi justificatiu de llur incidència en l’ordenació general i en particular, en el manteniment dels estandards d’equipaments i espais lliures.

3. Si la modificació afecta a les zones verdes o espais lliures del Pla, sigui per l’adopció

d’una altre qualificació o per la reducció de la seva superfície, la seva tramitació es sotmetrà al que preveu l’article 50 de la Llei del Sòl.

Art. 6.- Obligatorietat del Pla General

1. Les determinacions d’aquest Pla obligaran tan a l’Administració com als particulars. Tal obligatorietat comporta les limitacions que s’estableixen en l’article 58 de la Llei del Sòl.

2. Amb caràcter excepcional, l’Ajuntament podrà, previ informe favorable de la

Comissió Provincial d’Urbanisme, autoritzar usos y obres de caràcter provisional no previstos pel Pla, a l’empar del que disposa l’article 58.2 de la Llei del Sòl.

3. Així mateix, l’Ajuntament, previ informe favorable de la Comissió Provincial

d’Urbanisme, podrà ocupar temporalment terrenys per a usos i obres de caràcter provisional, encara que estiguin en desacord amb el Pla, quan no dificultin la seva execució i estigui justificada l’ocupació per una necessitat pública de caràcter transitori.

Art. 7.- Interpretació dels documents del Pla

1. Les determinacions d’aquest Pla s’interpretaran atenent al seu contingut i d’acord amb llurs objectius i finalitats expressats en la Memòria.

7

En els casos de dubte o imprecisió, les normes escrites prevaldran sobre qualsevol determinació gràfica, i entre dues determinacions gràfiques prevaldrà sempre la menor escala. Si subsisteix la imprecisió, prevaldrà la solució més favorable a la menor edificabilitat i a la major dotació per equipaments comunitaris.

2. La delimitació dels sectors, unitats, zones i sistemes d’aquest Pla General, podrà ser precisada o ajustada pels instruments de planejament que el desenvolupin (Plans Parcials, Plans Especials, Estudis de Detall, Programes d’Actuació Urbanística, Unitats d’Actuació Urbanística), tot respectant les regles gràfiques següents:

a) No alterar la superfície de l’àrea delimitada en els plànols normatius, en més o

menys un cinc per cent.

b) No alterar la forma substancial de les àrees, efectuant els necessaris ajustaments deguts a:

· Les alineacions de l’edificació existent. · Les característiques topogràfiques i físiques del terreny. · Els límits de la propietat. · L’existència d’elements naturals o artificials d’interès que ho justifiquin.

3. La delimitació dels sistemes d’equipament comunitaris i d’espais lliures no podrà

ajustar-se mai de forma que suposi disminució de la seva superfície.

8

TÍTOL II.- RÈGIM DEL SÒL Art. 8.- Règim urbanístic del sòl El règim urbanístic del sòl, d’acord amb el que preveu l’article 12 de la Llei del Sòl, es defineix mitjançant:

a) La classificació del sòl segons el seu règim jurídic. b) La determinació i regulació de l’estructura general i orgànica del territori. c) La qualificació urbanística del sòl amb la seva divisió de sistemes i zones.

Art. 9.- Classificació del sòl

1. El territori ordenat per aquest Pla General es classifica als efectes del règim jurídic del sòl i d’acord amb el que preveuen els articles 78, 79 i 80 de la Llei del Sòl, en sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable. La delimitació d’aquests tipus de sòl es fa en el plànol d’ordenació III.2. Règim del Sòl.

2. El sòl urbanitzable passarà a ser urbà mitjançant l’execució del planejament

corresponent, essent condició imprescindible l’efectiva realització de les obres d’urbanització i l’acompliment de llurs obligacions per part dels propietaris.

3. El sòl no urbanitzable només es pot transformar en urbanitzable mitjançant una

revisió global del Pla General d’acord amb el que preveu l’article 3 d’aquestes Normes.

Art. 10.- Abast de les determinacions del Pla

1. En el sòl urbà, el Pla precisa l’ordenació física de forma detallada mitjançant la delimitació del sòl segons el seu destí a:

a) Vials i aparcaments. b) Parcs i jardins urbans. c) Equipaments públics. d) Infrastructures tècniques. e) Sòls privats edificables.

Aquestes determinacions es reflexen en el plànol d’ordenació III.3. Qualificació del sòl.

2. En el sòl urbanitzable programat, el Pla determina amb caràcter vinculant la

xarxa viària bàsica, els espais lliures, les dotacions comunitàries i el tipus d’ordenació, havent-se d’efectuar l’ordenació detallada del sòl mitjançant el corresponent Pla Parcial.

3. En el sòl urbanitzable no programat s’estableixen els usos incompatibles i les

característiques tècniques que han de reunir les actuacions en aquesta categoria de sòl, d’acord amb el que preveu l’article 34 del Reglament de Planejament. Les determinacions previstes sobre la xarxa viària i espais lliures seran igualment vinculants.

4. En el sòl no urbanitzable, el Pla desenvolupa el règim previst pels articles 85 i 86

de la Llei del Sòl.

9

Art. 11.- Sistemes i zones

1. Pel seu destí en l’ordenació del territori, aquest Pla General qualifica el sòl en sistemes i zones.

2. Es qualifiquen com a sistemes aquells sòls d’interès general, que permeten assolir

els objectius del planejament en matèria de comunicacions, espais lliures, equipaments i serveis.

3. Es qualifiquen com a zones els sòls sotmesos a un règim uniforme, en el que els

particulars, d’acord amb les especificacions que fixen aquestes Normes, podran exercir les seves facultats dominicals.

Art. 12.- Estructura General i Orgànica del Territori

1. Als efectes de la determinació i regulació de l’estructura general i orgànica del territori, aquest Pla General i el seu desenvolupament en Plans Parcials o Especials assigna o haurà d’assignar alguns sòls per a:

a) Sistema ferroviari b) Sistema viari c) Sistema d’espais lliures d) Sistema d’equipaments públics e) Sistema d’infrastructures tècniques f) Sistema fluvial

2. L’estructura orgànica del territori es complementa a nivell local amb els següents

elements determinants del procés urbà:

g) Sistema viari local h) Sistema espais lliures locals i) Sistema equipaments locals

3. La consideració de sistema implica la declaració d’utilitat pública de les obres i la necessitat d’ocupació dels terrenys, segons disposa l’article 64 de la Llei del Sòl.

Art. 13.- Divisió en zones del sòl urbà i no urbanitzable

1. Als efectes d’orientar els processos d’urbanització i edificació, el Pla General

qualifica el sòl urbà i no urbanitzable en zones, sense perjudici del que es destina a sistemes generals i locals.

2. El Pla distingeix les següents zones:

SÒL URBÀ: 1. Edificis a protegir 2. Nucli històric 3. Cases en filera 4. Illes compactes 5. Illes amb pati interior 6. Illes obertes 6a. Unifamiliar 6b. Plurifamiliar 6c. Comercial

10

3. Edificació unifamiliar aïllada 7a. Parcel·la 250 m2 7b. Parcel·la 400 m2

4. Edificació plurifamiliar aïllada 8a. Ordenació lliure 8b. Ordenació volumètrica

5. Edificació industrial aïllada 6. De remodelació física

7. De regulació de l’edificació existent

8. De verd privat protegit SÒL NO URBANITZABLE NU 13. De protecció del sistema general d’infrastructures 13a. Ferroviari 13b. Viari rodat 13c. Viari rural 13d. Cursos d’aigua NU 14. De protecció especial del conjunt monumental de les muralles i el castell. NU 15. De protecció agrícola NU 16. De protecció forestal 16a. De conservació 16b. De restitució NU 17. De protecció vegetal de ribera NU 18. Rústica

11

TÍTOL III.- REGULACIÓ DELS SISTEMES Art. 14.- Definició

1. Els sistemes generals regulats per aquest capítol són el conjunt d’elements que ordenadament interrelacionats contribueixen a assolir els objectius de planejament en matèria de comunicacions, espais lliures, equipaments i serveis urbans a nivell de tot el territori ordenat.

2. Els sistemes locals o complementaris són aquells que estructurant orgànicament i

de manera específica un sector determinat, completant l’estructura integrada pels sistemes generals.

Art. 15 .- Determinació dels sistemes generals i locals

1. Els sistemes generals d’aquest Pla queden grafiats en el plànol d’ordenació III.1. Estructura General i Orgànica del Territori.

2. La resta de previsions quant a sistemes, efectuades en qualsevol tipus de sòl tindrà la consideració de locals o complementaris.

2. Quan s’indiquen expressament la localització dels sistemes locals en sectors

subjectes a un posterior Pla Parcial o Especial, aquest mantindrà aquesta previsió sense perjudici del compliments dels estandards que li siguin d’aplicació.

Art. 16 .- Titularitat

1. El sòl destinat a sistemes generals i locals serà preferentment de domini públic,

podent-se efectuar la gestió pública o privada.

2. En aquest darrer cas, la gestió del servei es podrà fer: . per concessió administrativa . per constitució d’uns drets de superfície

3. Els sistemes que es trobin en funcionament abans de l’aprovació inicial d’aquest Pla

podran continuar llur titularitat i gestió privada mentre mantingui el seu funcionament.

Art. 17.- Qualificació

1. El Pla General determina els següents sistemes, independentment de la seva classificació en sòl urbà urbanitzable o no urbanitzable :

Aj. Ferroviari Av. Viari

Xarxa viària general Xarxa viària local Camins per a vianants Àrees d’aparcament

B. D’espais lliures Parcs urbans Bp Jardins urbans Bj

12

C. D’equipaments públics Docent Cd Esportiu Ce Sanitari-assistencial Cs Socio-cultural Cc Serveis urbans Cu

D. D’infrastructures tècniques E. Fluvial

SISTEMA FERROVIARI Art. 18.- Definició

Sense perjudici de la competència estatal en matèria de ferrocarrils, aquest Pla General conté les determinacions relatives al sòl adscrit a aquest sistema en el que s’inclouen les vies, l’estació, les instal·lacions annexes i els corresponents espais de protecció sotmesos a un règim de limitacions en raó d’aquest sistema.

Art. 19.- Règim de limitacions

1. L’edificació i els usos en el sòl confrontant a les vies del ferrocarril hauran de respectar les limitacions que es preveuen en la legislació de ferrocarrils per a raons de seguretat o de conservació de les vies.

2. A més de les limitacions establertes per la legislació especial en matèria ferroviària,

aquest Pla General estableix que els terrenys situats en sòl no urbanitzable a un i altre costat del ferrocarril, no seran edificables en una amplària de 30 metres comptats des de la via més pròxima, fent excepció dels edificis o instal·lacions al servei directe de la xarxa ferroviària que per la seva naturalesa hagin de situar-se en lloc més propers a les vies.

Art. 20.- Llicència municipal La construcció d’edificacions, instal·lacions i d’altres activitats previstes en l’article 1 del Reglament de Disciplina Urbanística que s’hagin d’efectuar als espais adscrits al sistema ferroviari i en les seves zones de protecció, estan sotmesos a llicència municipal, amb independència de la intervenció d’altres Organismes Oficials.

13

SISTEMA D’ESPAIS VIARIS Art. 21.- Definició

1. El sistema d’espais viaris compren els espais públics reservats al traçat de la xarxa viària i dedicats exclusivament a l’ús de vialitat. S’inclouen en aquest sistema els següents espais:

a) Xarxa viària general: Són les carreteres, vies primàries urbanes i camins rurals estructurants definits en el plànol d’ordenació III.1. Estructura General i Orgànica del Territori.

b) Xarxa viària local:

Són el conjunt de carrers, per on es distribueix el trànsit de la població.

c) Camins per a vianants: Són els passatges d’usos preferents per a vianants i que comuniquen diferents zones de la població i la resta de camins rurals.

d) Àrees d’aparcament: Són els espais destinats a aparcament d’ús públic a l’aire lliure. Els espais b), c) i d) figuren grafiats en el plànol d’ordenació III.3. Qualificació del Sòl.

Art. 22 .- Ordenació i regulació

1. El projecte, construcció, conservació, financiació, ús i explotació de les carreteres que creuen el terme municipal observaran el que disposa la Llei de Carreteres 51/1974 de 19 de desembre, i el seu Reglament d’11 de febrer de 1977.

2. La xarxa de camins rurals es regirà pel que disposa aquest mateix Pla en la zona corresponent del sòl no urbanitzable.

Art. 23.- Desenvolupament

1. Les línies que delimiten la xarxa viària local indiquen la magnitud i disposició del sòl reservat per aquesta, així com la secció viària més adequada al carrer.

2. Aquest traçat podrà ajustar-se als Plans Parcials, Especials o Estudis de Detall que

es redactin precisant el disseny de cadascuna de les vies, especialment quan a la distribució de calçades per a vehicles, voreres, passos per a vianants i arbrat, sense disminuir en cap cas la superfícies de la xarxa viària establertes per aquest Pla General.

Art. 24.- Protecció del sistema viari

1. En sòl no urbanitzable, els plànols d’ordenació estableixen la línia d’edificació respecte de les carreteres: - Comarcal B-251 de Granollers a la nacional N-II - Local d’Hostalric a Arbúcies - A una distància de 25 i 18 metres respectivament des de la línia d’exterior d’explanació de la via.

14

2. En sòl urbanitzable, els Plans Parcials que es redactin no podran situar les línies d’edificació a una distància inferior a la prevista per la legislació especial de carreteres.

3. En sòl urbà, el Pla Especial de la muralla nord d’Hostalric definirà les línies

d’edificació d’aquest indret de municipi amb independència de les servituds previstes per la Llei de Carreteres.

Art. 25.- Ordenació de cruïlles

1. Els plànols d’ordenació expressen la definició de les cruïlles previstes, les quals es desenvoluparan en les corresponents Projectes de Construcció.

Aquests documents podran variar justificadament la forma dels enllaços entre vies de la xarxa bàsica, sempre que no es redueixin les reserves de sòl previstes, ni els nivells de servei.

2. En sòl urbà, el Pla General especifica els xamfrans que s’hauran de realitzar i les

seves alineacions en els plànols d’ordenació III.5. Ordenació del Sòl Urbà 1/1000. En tot cas, l’alineació del xamfrà serà ortogonal a la bisectriu de l’angle que formen les alineacions de les façanes en els carrers o places, i en el supòsit d’alineació en corba es prendrà la bisectriu formada per les tangents a la corba d’alineació en el punt d’intersecció amb el carrer que arriben al xamfrà.

Art. 26.- Publicitat

1. La col·locació de cartells o d’altres mitjans de publicitat o propaganda, visibles des de qualsevol via pública està subjecte a llicència municipal prèvia d’acord amb el que disposa l’article 1 del Reglament de Disciplina Urbanística, sense perjudici d’altres intervencions administratives.

2. No s’autoritzarà la col·locació de cartells o d’altres mitjans de publicitat o

propaganda que pel seu emplaçament o característiques limitin la contemplació o alterin l’harmonia del paisatge.

Art. 27.- Llicència municipal La construcció d’edificacions, instal·lacions i d’altres activitats previstes a l’article 1 del Reglament de Disciplina Urbanística que s’hagin d’efectuar als espais adscrits al sistema viari i a les seves zones de protecció, estan sotmesos a llicència municipal, amb independència de la intervenció d’altres Organismes Oficials competents en matèria d’obres públiques.

15

SISTEMA D’ESPAIS LLIURES

Art. 28.- Definició

1. Compren els sòls destinats a la formació de parcs o jardins públics.

2. Es distingeix entre parcs urbans (Bp), que formen part de l’Estructura General i Orgànica delTerritori, i jardins urbans (Bj), espais lliures previstos pel Pla General al servei directe d’una àrea o sector.

3. En la previsió de sòls adscrits a parcs urbans s’ha observat el previst per l’article

12.1.b de la Llei del Sòl. Art. 29.- Determinació del Pla

1. Aquest Pla delimita les àrees reservades a parcs en sòl urbà.

2. Els jardins urbans es delimiten parcialment pel sòl urbà i pel sòl urbanitzable. Els Plans Parcials i Especials hauran de preveure les reserves necessàries per a completar el sistema d’espais lliures que estableix aquest Pla per a cada sector.

Art. 30.- Condicions d’ús

1. En els parcs i jardins públics només es permetran els usos i activitats de caràcter públic que siguin absolutament compatibles amb la utilització general d’aquests sòls.

2. Aquests usos defineixen pel Pla exclusivament pels recreatius, esportius, socio-

culturals i comercials limitats a quioscos. Art. 31.- Condicions d’edificació

1. Les edificacions al servei dels parcs i jardins públics i dels usos admesos, hauran d’observar les següents condicions:

· alçada màxima: 5 metres · ocupació màxima: 5%

2. S’admetran instal·lacions esportives sempre que siguin de gestió pública, amb una

ocupació fins al 10% i a l’aire lliure.

3. Es podran autoritzar ocupacions temporals dels parcs i jardins públics per a instal·lacions mòbils, en els espais no ajardinats i amb unes finalitats exclusivament recreatives.

Art. 32.- Condicions per a la reserva d’espais lliures

1. Els sòls destinats a jardins urbans en els Plans Parcials i Especials que desenvolupin el Pla General, hauran de complir les següents condicions.

a) El pendent dels terrenys haurà d’ésser inferior al 10%, exceptuant aquelles

àrees ja reservades per aquest Pla.

b) La configuració, quan no estigui prevista en aquest Pla, observarà els criteris de l’article 4a) de l’Annex del Reglament.

16

SISTEMA D’EQUIPAMENTS PÚBLICS Art. 33.- Definició i Règim Comprèn els sòls que es dediquin a usos públics o col·lectius al servei de la població. El sòl previst per equipaments, serà en execució d’aquest Pla General i dels instruments que el desenvolupin, de titularitat pública, si bé la gestió pot atribuir-se al sector privat. Els equipaments existents podran mantenir el règim de propietat i la gestió privada, en tant es mantingui el seu funcionament. Art. 34.- Usos Dins del Sistema d’Equipaments es podran establir els següents usos:

Docent: Centres pre-escolars, d’E.G.B, de B.U.P, de Formació Professional i instal·lacions annexes.

Esportiu: Camps d’esport de tot tipus. Sanitari-assistencial: Hospitals, dispensari, residència d’avis i guarderies. Socio-cultural: Cases de cultura, biblioteques, centres socials i llars d’avis. Serveis urbans: Públic-administratius, cementiris, escorxadors i serveis anàlegs. Art. 35.- Determinacions del Pla

1. El sòl urbà, el Pla General localitza de forma detallada les àrees d’equipament, excepte en les àrees que es preveu el desenvolupament obligatori d’un Pla Especial.

2. En el sòl urbanitzable, el Pla General estableix els estandards corresponents als

equipaments i determina la localització dels elements bàsics del conjunt. Art. 36.- Assignació d’usos

1. En aquest Pla General s’assigna dins del sòl urbà els usos del sistema d’equipaments, o bé l’ús genèric que l’Administració especificarà en el desenvolupament del Pla.

2. Sempre que no es disminueixi la superfície global de cadascun, podrà variar-se

l’assignació de l’ús vigent mitjançant la tramitació d’un Pla Especial d’iniciativa pública, en el que es raonarà la nova distribució en funció de les necessitats públiques, així com el manteniment dels estandards del Pla.

Art. 37.- Condicions d’edificació

1. L’edificabilitat màxima sobre parcel·la serà d’un metre quadrat de sostre per metre quadrat de sòl.

2. En sòl urbà i pels diferents usos d’equipament, regirà el tipus d’ordenació i les

condicions d’edificació majoritàries de l’entorn on es situa l’equipament.

17

3. Es tindrà en compte el que disposa el Reglament de Policia Sanitària Mortuòria i el Decret de Construccions en Cementiris en referència a les distancies de protecció d’edificacions.

18

SISTEMA D’INFRASTRUCTURES TÈCNIQUES Art. 38.- Definició Són els espais destinats als serveis d’abastament d’aigua, clavegueram, xarxes de subministres d’energia elèctrica i altres serveis de caràcter semblant. Aquest Pla estableix les reserves de sòl necessàries pels elements destinats amb aquest fins o complementaris. Art. 39.- Condicions d’ús i funcionals

1. Només s’admetran els usos directament vinculats amb la instal·lació o servei de que es tracti, amb les condicions de funcionament específicament regulada per la legislació tècnica específica sobre la material

2. Els espais lliures d’edificacions o instal·lacions es consideraran com espais verds.

19

SISTEMA FLUVIAL Art. 40.- Definició i Règim

1. Comprèn els cursos d’aigua de titularitat pública i els espais riberencs objecte de regulació per part de la legislació específica.

2. Aquests terrenys no poden ser edificats ni dedicats a utilitzacions que suposin una

transformació de llurs condicions actuals. Art. 41.- Llicència municipal La construcció d’instal·lacions i altres activitats previstes a l’article 1 del Reglament de Disciplina Urbanística que s’hagin d’efectuar als espais adscrits al sistema fluvial i en les seves zones de protecció, estan sotmesos a llicència municipal, amb independència de la intervenció d’altres Organismes Oficials.

20

TÍTOL IV.- REGULACIÓ DE L’ÚS DE L’EDIFICACIÓ DE LES ZONES DE SÒL URBÀ

CAPÍTOL PRIMER – REGULACIÓ DE L’ÚS DE LES EDIFICACIONS Art. 42.- Definició A efectes d’aquestes Normes i de les que, en el transcurs d’aquest Pla General, s’incloguin als Plans Parcials o als Plans Especials que redactin, s’estableixen les següents condicions d’ús:

a) Per la seva adequació a cada sector i segons els objectius de l’ordenació, els usos es divideixen en permesos i prohibits.

b) Per la seva naturalesa els usos es divideixen en públics, privats i col·lectius.

c) Per raó de llur funció es distingeixen els següents usos:

Ús d’habitatge Ús residencial Ús comercial Ús d’oficines Ús de magatzems Ús industrial Ús docent Ús esportiu Ús sanitari-assistencial Ús socio-cultural Ús recreatiu Ús religiós Ús públic-administratiu Ús d’abastament

Art. 43.- Condicions de permissibilitat dels usos

1. Són usos permesos els expressament admesos en la regulació de les zones del Pla.

2. Són usos prohibits aquells que la implantació dels quals no és permesa en aquest Pla.

3. Els usos permesos podran ser predominants, complementaris o compatibles.

a) S’entén per ús predominant el que defineix l’edificació d’un sector de

planejament.

b) S’entén per ús complementari aquell que necessàriament ha d’incloure el Pla Parcial que ordeni un sector de planejament.

c) S’entén per ús compatible aquells que la implantació dels quals no és

contradictòria amb l’ús global.

21

4. Per a ser permesos, determinats usos requeriran l’establiment de mesures o de limitacions específiques. Aquest usos són els següents:

a) Usos condicionats són els que precisen certes limitacions pel que fa a les

seves característiques. b) Usos temporals són els establerts per un termini limitat en funció dels

objectius de l’ordenació urbanística.

c) Usos provisionals són els que no estant expressament prohibits per aquestes Normes, no requereixen obres.

Art. 44.- Ús d’habitatge L’habitatge és l’edifici o part d’un edifici destinat a allotjament o residència familiar. S’estableixen les següents categories d’ús d’habitatge: a) Habitatge unifamiliar. És el situat en parcel·la independent, en edifici aïllat o agrupat

horitzontalment a un altre habitatge o d’un altre ús, i amb accés exclusiu. b) Habitatge plurifamiliar. És l’edifici constituït per habitatges amb accés i elements

comuns. Art. 45.- Ús residencial

1. És l’ús que correspon a aquells edificis que es destinen a allotjament comunitaris, com poden ser residències, asils, llars de vells, de matrimonis o de jovent, i a l’allotjament temporal per a transeünts, com poden ser hotels, apart-hotels, motels i, en general, els del ram d’hostaleria.

Art. 46.- Ús comercial

1. És l’ús que correspon a locals oberts al públic destinats al comerç al detall i locals destinats a la prestació de serveis privats al públic, com poden ser perruqueries, salons de bellesa, rentat i similars. El límit de superfície és de 200 m2.

Art. 47.- Ús d’oficines Comprèn les activitats administratives burocràtiques, financeres, o similars que amb caràcter anàleg pertanyen a empreses públiques o privades, i els despatxos professionals. Art. 48.- Ús de magatzem Aquest ús correspon als locals oberts al públic, destinats al comerç a l’engròs i els magatzems que no originin molèsties o generin risc a la salubritat o a la seguretat de les persones o coses, els quals es regiran pel que s’estableix per a l’ús industrial.

22

Art. 49.- Ús industrial S’hi comprenen les següents activitats: a) Les indústries d’obtenció, transformació i transport. b) Els magatzems destinats ala conservació, guarda i distribució de productes, amb

exclusiu forniment a detallistes, majoristes, instal·ladors, fabricants o distribuïdors i sense servei de venda directa.

c) Els tallers de reparació. d) Les estacions de servei i rentat de vehicles i garatges. e) Les activitats que pels materials utilitzats, manipulats o despatxats, o pels elements

tècnics emprats, puguin ocasionar molèsties, perills o incomoditats a les persones o danys als béns.

Art. 50.- Ús docent Comprèn l’ensenyament en tots els graus i modalitats. Art. 51.- Ús esportiu Aquest ús inclou el dels locals i edificis condicionats per a la pràctica i ensenyament dels exercicis de cultura física i esports. Art. 52.- Ús sanitari-assistencial

1. És el corresponen al tractament o allotjament de malalts. Comprèn els hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris, consultoris i similars.

2. També comprèn els edificis destinats a allotjaments comunitaris com guarderies, llars

d’avis, etc. Art. 53.- Ús socio-cultural Aquest ús comprèn les instal·lacions com museus, biblioteques, sales de conferències, sales d’art i similars, i el d’activitats de tipus social, com poden ésser els centres d’associacions, agrupacions, col·legis i similars. Art. 54.- Ús recreatiu L’ús recreatiu és el referent a les manifestacions comunitàries del lleure i de l’espai no comprès en cap altra qualificació. Aquest ús inclou el dels espectacles de tota mena, així com els càmpings. Art. 55.- Ús religiós Aquest ús comprèn les activitats de culte o directament lligades als temples i esglésies.

23

Art. 56.- Ús públic-administratiu Comprèn les instal·lacions afectes a qualsevol Administració pública. Art. 57.- Ús d’abastament Comprèn instal·lacions com mercats i escorxadors.

24

CONDICIONS ESPECÍFIQUES SOBRE L’ÚS INDUSTRIAL Art. 58.- Classificació Als efectes de la regulació de l’ús i de la determinació de la seva compatibilitat amb d’altres usos, les indústries i similars es classifiquen atenent en primer lloc a les molèsties, efectes nocius per a la salubritat, danys que puguin ocasionar i alteracions que puguin produir sobre el medi ambient. En relació als conceptes esmentats, s’estableixen les següents categories d’indústries:

Categoria 1a.- Activitats artesanes o indústries familiars que no produeixin molèsties o sorolls superiors al propis d’un habitatge, i que utilitzin màquines o aparells moguts a mà o per motors de potència inferior a 2 kW.

Categoria 2a.- Indústries compatibles amb l’habitatge que amb les pertinents mesures correctores, no produeixin molèsties o sorolls superiors als propis d’un habitatge i que utilitzin màquines o aparells moguts a mà o per motors de potència inferior a 5 Kw.

Categoria 3a.- Indústries que poden originar molèsties als habitatges contigus, i que no poden estar en àrees que hi domini l’ús residencial ni els edificis d’habitatge. El nivell màxim de soroll per aquesta categoria és de 70 decibelis. La potència màxima permesa és de 25 kW.

Art. 59.- Activitats reglamentades Per a qualificació de les activitats en “molèsties”, “insalubres”, “nocives” o “perilloses” s’estarà al que es disposa al Decret 2410/1961 de 30 de novembre, amb respecte en tot cas, a les presents Normes i al Nomenclàtor ampliat i tipificat elaborat pel Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, així com a les disposicions modificatives i de desenvolupament que s’hi vagin produint, amb base a la necessària adaptació a noves legislacions sobre la matèria que requereix el canvi tecnològic. Art. 60.- Regulació L’adaptació de les categories industrials anteriors als teixits urbans actuals, definits “ex novo” pel Pla, es regularà a la normativa de zones o sectors de sòl urbanitzable i tipus d’ordenació de sòl urbà. La superfícies màximes admeses, que depenen directament de les condicions morfològiques dels diversos teixits urbans, també es concretaran en aquella part de la normativa. Com a límit màxim es fixa una superfície de 200 m2, per a la categoria 1ra i de 400 m2 per a la categoria 2na. Art. 61.- Consideració de la categoria quan s’apliquen mesures correctores

1. Quan, mitjançant els medis tècnics correctors emprables i de reconeguda eficàcia s’eliminen o es redueixen les causes justificatives de l’inclusió d’una activitat industrial d’una categoria determinada, l’Administració podrà considerar aquesta activitat -a tots els efectes- com de categoria immediatament inferior.

25

2. Si les mesures tècniques correctores no aconseguissin l’efecte justificatiu de la inclusió en la categoria inferior, i en el termini de temps que s’atorgui a l’industrial per a l’esmena de deficiències o l’adopció d’altres mesures (que no podrà mai ésser superior a dos mesos), no es garanteix l’eficaç funcionament, l’Administració acordaria la cessació o clausura de l’activitat no permesa segons les normes generals.

Art. 62.- Limitacions de l’ús industrial

1. El Pla admet l’instal·lació d’activitats industrials en sòl urbà limitada a les categories primera i segona, pel que només s’admetran les activitats industrials de la categoria tercera en el sòl urbà de tipus industrial.

26

CAPÍTOL SEGON – PARÀMETRES I CONCEPTES REGULADORS DE L’ACTIVITAT EDIFICATÒRIA

Art. 63.- Paràmetres d’ordenació Als efectes de fixar l’ordenació concreta de les diverses zones del Pla, es defineixen els següents conceptes:

a) L’índex d’edificabilitat bruta o per zones és el límit màxim d’edificabilitat, expressat, en m2 de sostre per m2 de sòl.

b) La superfície de sostre edificable és la suma de totes les superfícies cobertes,

corresponents a les plantes que, de conformitat amb aquestes normes, tinguin la consideració de baixos i pisos.

c) La densitat màxima d’habitatge és el nombre màxim d’habitatges per hectàrea

que poden construir-se en un polígon o sector. d) Sòl susceptible d’aprofitament urbanístic privat és la superfície de sòl que resulta

de deduir d’un polígon o sector, els espais destinats a sistemes generals o locals. Així doncs, el sòl susceptible d’aprofitament privat inclou el conjunt de sòls privats edificables segons el tipus d’ordenació de cada zona.

e) Índex d’edificabilitat net és el límit d’edificabilitat, expressat en m2 de sostre per

m2 de sòl, aplicable a una parcel·la. En el còmput d’edificabilitat s’inclouran totes les superfícies per sobre de les plantes soterrani sumant els patis de llum, ventilació i cossos volats.

Art. 64.- Tipus d’ordenació i modalitat de l’activitat edificatòria

1. El Pla General estableix els següents tipus d’ordenació:

a) Ordenació Unitària Correspon al nucli antic de parcel·lació i edificació irregular, però quines característiques urbanístiques i arquitectòniques tradicionals i pròpies d’un període històric passat li proporcionen una determinada regularitat compositiva.

b) Ordenació segons alineacions de vial.

Correspon a una edificació entre mitgeres, tot al llarg del carrer o vials, regida bàsicament per l’alçada reguladora màxima i per la profunditat edificable.

c) Ordenació d’edificació aïllada.

Edificació aïllada, establerta en atenció a la forma i superfície de parcel·la i regulada bàsicament atenent els següents factors: alçada màxima, índex d’intensitat d’edificació, percentatge màxim d’ocupació de parcel·la i distàncies mínimes fins a les seves partions.

d) Ordenació especial.

Correspon a les ordenacions que no són generalitzables i quina regulació específica es fa de forma particularitzada.

27

2. L’activitat edificatòria en sòl urbà es classifica, als efectes del que disposa aquest Títol en cinc modalitats diferents:

a) Obres de conservació.

Les destinades a reparar un o varis elements en mal estat i hauran de limitar-se a la seva reposició utilitzant materials de naturalesa semblant als existents. a. Obres de millora.

Les destinades a la modernització de les condicions higièniques o sanitàries de l’interior dels edificis, o a adaptar la seva distribució a les necessitats actuals.

b. Obres d’ampliació.

Les que s’efectuen en els edificis existents amb augment de llur superfície i volum edificat fins a un 20% sobre la ja construïda. Les obres per damunt d’aquest límit es consideraran de nova planta.

c. Obres de nova planta. Les que s’efectuen en solars sense edificar en el moment de l’aprovació del Pla General.

d. Obres de substitució. Les que s’efectuen amb posterioritat a l’enderroc d’una edificació existent, degut a la seva baixa qualitat arquitectònica o bé al seu estat ruïnós.

28

DISPOSICIONS COMUNES ALS SISTEMES D’ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ Art. 65.- Definició dels conceptes

1. Els conceptes que s’indiquen tot seguit, tindran el següent significat:

a) Parcel·la: porció de sòl edificable. b) Solar: parcel·la que per a reunir condicions de superfície i urbanització

establertes en aquestes Normes es apte per a ésser edificada immediatament. c) Planta baixa: pis baix de l’edifici a nivell de sòl o dins del límits que en referència

a la rasant assenyalen les Normes. d) Planta soterrani: la situada sota la planta baixa.

e) Planta pis: tota planta de l’edificació que estigui per sobre de la planta baixa. f) Elements tècnics de les instal·lacions: parts integrants dels serveis de l’edifici de

caràcter comú, com els següents: filtres d’aire; dipòsits de reserva d’aigua; de refrigeració o acumuladors; conductes de ventilació o fums; claraboies; antenes de telecomunicació, ràdio i televisió; maquinària d’ascensor; espais per a recorregut extra dels ascensors i, fins i tot, per accés d’aquests al pla del terrat o coberta; elements de suport per a estendre i assecar la roba i d’altres que comunament tinguin aquest valor d’element tècnic i que no suposin parts de l’edifici que es puguin comercialitzar independentment.

g) Cossos sortints: són els que sobresurten de l’alineació de façana o línia de

façana, o de l’alineació interior, o de l’espai lliure a l’interior de l’illa, i tenen el caràcter d’habitables o ocupables, siguin tancats, semitancats o oberts.

h) Elements sortints: són la part integrant de l’edificació o elements constructius no

habitables ni ocupables, de caràcter fix, que sobresurten de l’alineació o línia de façana o de l’alineació interior o de l’alineació de l’edificació.

i) Cel obert: espai no edificat situat dins del volum d’edificació i destinat a obtenir

il·luminació i ventilació. j) Patis de ventilació: amb aquest nom es designen espais no edificats, d’igual

significació que els cels oberts, però destinats a il·luminar o ventilar escales o dependències que no siguin dormitoris o estances on s’habita normalment i que no es destinen a dormitori.

Art. 66.- Parcel·la

1. Porció de sòl urbà edificable sobre el que s’aplica la intensitat d’edificació neta i destinada a acollir la unitat mínima d’edificació.

2. Quan en aquestes Normes o en els Plans Parcials o Especials, s’estableixi una

parcel·la mínima o unes dimensions mínimes en algunes de les seves partions, serà obligatori per a poder edificar, complir aquest mínim de superfície o longitud.

S’exceptuen aquelles parcel·les inscrites en el Registre de la Propietat amb anterioritat a la data d’aprovació inicial d’aquest Pla General, sempre hi quan siguin conformes amb el planejament revisat.

29

Art. 67.- Planta baixa

1. La planta baixa és la primer planta per sobre de la planta soterrani, real o possible. Però en el tipus d’ordenació unitària i segons alineació de vial, la planta baixa per a cada parcel·la és aquella el paviment de la qual sigui situat entre 0,60 m. per sobre i 0,60 m. per sota de la rasant del vial, en els punts de major i menor cota, respectivament, que correspon a la parcel·la.

En els casos en que, a conseqüència del pendent hi hagi més d’una planta que es situï dins dels límits establerts al paràgraf anterior s’entendrà per planta baixa per a cada tram frontal de parcel·la la de posició inferior.

2. L’alçada lliure mínima de la planta baixa serà de 2,70 m. i la màxima de 4,00 m., no

admetent-se en cap cas el seu desdoblament en semisoterrani i entresol. Art. 68.- Planta soterrani

1. Les plantes soterrani en el tipus d’ordenació segons alienació de vial són les situades per sota de la planta baixa, tinguin o no obertures a causa dels desnivells qualsevol dels fronts d’edificació.

2. Les plantes soterrani en el tipus d’edificació aïllada, són tota planta enterrada o

semienterrada sempre que llur sostre sigui a menys d’un metre per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de planta semienterrada el sostre de la qual sobresurti més d’un metre per sobre d’aquest nivell, tindrà, en tota aquesta part, la consideració de planta baixa.

3. No s’admetran plantes soterrani al tipus d’ordenació unitària.

4. Als soterranis no és permès l’ús d’habitatge ni la ubicació d’habitacions d’ús residencial, dedicant-se exclusivament a aparcament i instal·lacions.

Art. 69.- Alçades de les plantes baixa i pis L’alçada lliure mínima de la planta baixa serà la següent: · Edificació segons alineació de vial, aïllada i especial. 2,70 m. · Edificació unitària segons promig del tram de carrers on es situï L’alçada lliure de les plantes pis no serà inferior a 2,50 m. Art. 70 .- Elements de les instal·lacions

1. Els volums corresponents als elements tècnics de les instal·lacions, definits en aquestes Normes, s’hauran de preveure en el projecte d’edificació com a composició arquitectònica conjunta amb tot l’edifici.

2. Les dimensions dels volums corresponents a aquestes elements són funció de les

exigències tècniques de cada edifici o sistema d’instal·lació.

30

Art. 71.- Cossos sortints

1. Són tots aquells cossos habitables que sobresurten de les alineacions de les façanes.

2. La superfície en planta dels cossos sortints es computarà a efectes del càlcul del

sostre edificable, excepte quan siguin totalment oberts.

3. Es computaran en qualsevol cas a efectes de l’ocupació màxima de parcel·la i de separacions als límits de la parcel·la.

4. S’entén per pla límit lateral de vol el pla normal a la façana que limita el vol de tot

tipus de cossos sortints en planta pis. Aquest pla límit de vol es situa a la mateixa distància que el vol i com a mínim a 40 cm.

5. Els cossos sortints no podran estar a una alçada inferior a 3 m. nets del nivell de la

voravia. Art. 72 .- Vol màxim dels cossos sortints

1. Els sortints màxims que es permeten són els que s’estableixen en aquest article pels diferents tipus d’ordenació:

a) Ordenació unitària.

Ample de carrer Vol admès Fins a 6 metres - A partir de 6 metres 0,40 m.

b) Ordenació segons alineació de vial.

La volada màxima a carrer o espai públic serà la cinquena part de la distància a l’eix del carrer corresponent a l’edifici. No s’admetran cossos sortint al pati interior d’illa.

c) Ordenació d’edificació aïllada.

En aquest sistema d’ordenació el vol dels cossos sortint ve limitat per la superfície de sostre edificable a la parcel·la. En els percentatges d’ocupació màxima i en les separacions els límits de parcel·la es tindran en compte els cossos sortints.

Art. 73.- Elements sortints

1. Els elements sortints, com els sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, para-sols i d’altres de similars fixos es limitaran, quan el vol al disposat per als cossos sortints amb les particularitats següents, aplicables al tipus d’ordenació unitària i segons alineació de vial.

a) Els elements sortints a la planta baixa no podran volar més d’una dècima part de

l’amplada de la voravia. b) S’admeten els elements sortints situats per sobre dels 3 metres sobre la rasant

de la voravia de forma que cap dels seus punts podrà volar més d’un terç de l’amplada de la voravia.

c) Els ràfecs podran volar del pla de façana un màxim de 0,40 cm.

31

2. Els elements sortints no permanents, com són les veles, les persianes, els rètols, anuncis i similars no s’inclouen en el concepte d’elements sortints regulats en aquestes Normes, i es regularan, quan al vol, el disposat per als cossos sortint, mentre no s’estableixi una regulació específica pels mateixos mitjançant unes Ordenances Municipals.

Art. 74.- Ventilació i il·luminació

1. Els edificis d’habitatges hauran de comptar obligatòriament amb ventilació creuada, de forma que els habitatges construïts a partir de l’aprovació definitiva d’aquest Pla General rebran ventilació i il·luminació directe des de dos carrers, o bé des d’un carrer i el pati interior d’illa.

2. Els dormitoris i les estances interiors rebran obligatòriament ventilació i il·luminació

directe des del carrer o des del pati interior d’illa. No obstant s’admetrà la ventilació i il·luminació des d’un celobert sempre que s’acompleixin les següents condicions:

a) La dimensió del celobert serà tal que admeti inscriure en el seu interior un cercle

de diàmetre igual a 1/3 de llur alçada, amb un mínim de 3 metres i amb una superfície mínima segons la taula següent:

Alçada pati Superfície mínima

(núm. planta pis) m2 PB+1 9 PB+2 10 PB+3 12 b) Les llums mínimes entre murs dels celoberts no podran reduir-se per elements

sortints, serveis, ni en general per cap mena d’edificació.

3. La ventilació i il·luminació d’altres dependències podrà fer-se mitjançant patis de ventilació.

Art. 75.- Patis de ventilació La dimensió mínima dels patis de ventilació serà la que permeti d’inscriure, com a mínim, un cercle sempre superior a 2 m. i amb una superfície mínima de 5 m2.

32

CAPÍTOL TERCER – REGULACIÓ DE LES ZONES D’ORDENACIÓ UNITÀRIA Art. 76.- Desenvolupament del Pla

1. Es preveu com desenvolupament d’aquest Pla General la formació d’un Pla Especial de Protecció de les Muralles i del Casc Antic de la vila d’Hostalric, amb l’objectiu de preservar i millorar els valors històrics i ambientals d’aquest conjunt monumental.

2. Amb caràcter general i mentre no es redacti aquest Pla Especial es defineix un règim

transitori per aquest tipus d’ordenació, basat en el mateix objectiu de preservar adequadament el patrimoni urbanístic i arquitectònic de la vila, quan a llur volumentària i disposició de les edificacions sobre la parcel·la, de forma que es mantinguin els tipus edificatoris, la divisió parcel·laria i els valors històrics i ambientals del conjunt.

3. La morfologia parcel·laria, les alineacions de l’edificació i l’alçada màxima determinen

les característiques d’aquest tipus d’ordenació.

a) No es podrà modificar l’actual divisió parcel·laria que figura al plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà, si prèviament no es redacta conjuntament amb el corresponent projecte de parcel·lació, un estudi justificatiu d’adequació de les noves parcel·les a la forma i magnituds de les existents.

b) Les alineacions de l’edificació coincidirà amb les actualment existents amb les

excepcions que s’assenyalen al plànol III.5 d’Ordenació del Sòl Urbà.

c) Les alçades es regulen pel promig de les existents al tram de carrer que es pretén edificar, ajustant-se el nombre de plantes al que fixa el plànol III.5 d’Ordenació del Sòl Urbà.

Art. 77.- Zones Les zones que es regeixen per aquest tipus d’ordenació són: · Zona 1 Edificis a protegir · Zona 2 Nucli històric · Zona 3 Cases en filera

33

Zona 1.- Edificis a protegir Art. 78.- Definició

1. Comprèn aquelles edificacions de valor històric, que conjuntament amb els seus jardins i elements auxiliars són objecte d’especial protecció per aquest Pla.

2. S’inclouen en aquesta zona els següents edificis:

· Castell amb els baluards, muralles i rodalies d’espais verds. · Torre d’Ararà. · Torre dels Frares. · Convent dels Mínims. Ajuntament. · Antiga Fàbrica de Suro. Can Llensa. · Església de la Verge dels Socors. · La casa núm. 45 del carrer Major. Can Llensa. · La casa núm. 55 del carrer Major. Rectoria. · La casa núm. 1 de la plaça de la Vila. Farmàcia.

3. Les edificacions que figuren en aquesta relació i han estat qualificades

d’equipaments públics en el plànol d’ordenació III.3 Qualificació del Sòl, es regiran per les Normes d’edificació d’aquesta zona. L’Antiga Fàbrica de suro haurà de conservar la volumetria actual i la textura i la composició de la façana que dona a la Tordera.

Art. 79.- Tipus d’obres permeses

1. Es conservarà, en aquesta zona, l’edificació actual, admetent-se obres de conservació i millora.

2. La ampliació de volum es restringirà a un màxim del 5% respecte de la superfície total existent, sense alterar el caràcter arquitectònic de l’edifici.

3. En cap cas l’Ajuntament efectuarà o concedirà llicència d’enderroc de les edificacions

existents en aquesta zona. Art. 80.- Condicions d’ús

1. Són permesos els usos d’habitatge unifamiliar residencial.

2. S’admet i es considera convenient la progressiva adscripció d’aquests edificis a l’ús d’equipament.

3. La modificació de l’ús de l’edifici o dels jardins actuals haurà d’adequar-se al seu

caràcter històric i restarà sotmès a la corresponent llicència municipal. Art. 81.- Condicions d’edificació

1. S’estableixen com a condicions d’edificació les actualment existents.

2. Les obres d’ampliació no podran afectar als elements fonamentals de l’edifici i justificaran la seva integració amb el conjunt.

3. No es podran realitzar soterranis.

34

Art. 82.- Documents obligats de les sol·licituds de llicència

1. Les sol·licituds de llicència s’hauran d’acompanyar amb el plànol esc. 1:50 de totes les edificacions existents en la parcel·la amb plantes, façanes, seccions i càlcul del volum i superfície actuals.

2. En cas de que les obres previstes afectin a l’exterior de l’edifici, hauran de presentar-

se plànols de plantes i façanes de les edificacions veïnes.

3. La resta de documents s’especifiquen al capítol segon del Títol VI d’aquestes Normes, el qual regula les intervencions en l’activitat dels particulars.

4. Prèviament a la concessió de llicències en aquesta zona es requerirà l’autorització

preceptiva de la Direcció General del Patrimoni Artístic (Comissió Tècnica del Patrimoni Cultural de Girona), o de l’Organisme que la substitueixi.

Art. 83.- Conservació de l’edificació En cas de deteriorament evident de les construccions actuals, l’Ajuntament requerirà dels propietaris l’execució de les obres necessàries per a la seva conservació en el termini que s’estableixi d’acord amb el que preveu l’article 181 de la Llei del Sòl De no executar-se aquestes obres en el termini concedit, l’Ajuntament seguirà el procediment regulat per l’article 10.3 del Reglament de Disciplina Urbanística, a fi de procedir a l’execució subsidiària.

35

Zona 2.- Nucli Històric Art. 84.- Definició

1. El nucli històric comprèn el conjunt de parcel·les i edificacions que va des del Castell fins a la Torre dels Frares i el Convent del Mínims, ocupant el llom muntanyós que destaca damunt el paisatge circumdant i encerclat per l’antiga muralla medieval interrompuda per sovintejades torres cilíndriques de volum considerable.

2. El Pla General té com objectiu prioritari la preservació d’aquest recinte emmurallat, patrimoni urbà d’especial valor monumental, de forma que es recuperin les seves qualitats formals, ambiental i representatives.

S’inclouen en aquesta zona: Els carrers interiors de l’espai fortificat: Major, Raval, Verge del Socors, Forn, Higini Negre, Nova i Relliguer. La Plaça dels Bous i la Plaça de la Vila.

Art. 85.- Tipus d’obres permeses

1. S’admetran les obres de conservació i millora de l’edificació actual. 2. S’admetran les obres d’ampliació sense alterar l’estructura de suport, els nivells dels

sostres i el caràcter de l’edificació existent, complint les limitacions i condicions establertes per a les obres de substitució i nova planta.

3. Les substitució de l’edificació s’admetrà quan es trobi en estat manifest en ruïna

irreparable o bé es justifiqui per la baixa qualitat arquitectònica de l’edifici. En aquest cas no podrà enderrocar-se l’edifici fins que no es compti amb la corresponen llicència municipal de l’edifici de nova planta que el substituirà, el qual mantindrà les característiques compositives, constructives del recinte emmurallat, acomplint:

36

· el manteniment de l’alineació de carrer que tenia l’edificació anterior. · el manteniment de la divisió parcel·laria actual. · el manteniment de les característiques tipològiques de l’edifici substituït: estructura de suport, nivells de forjats i cobertes i proporció global de buits i plens de façana.

4. Els solars no construïts i els que puguin ésser objecte d’enderroc podran ser

edificats d’acord amb les condicions que determinen aquestes Normes. Art. 86.- Condicions d’ús S’admeten els usos següents: a) Habitatge unifamiliar b) Residencial c) Comercial limitat a planta baixa i fins a 150 m2 de superfície total d) Oficines limitat a planta baixa i fins a 150 m2 de superfície total e) Industrial limitat a planta baixa i categoria primera f) Els usos propis del sistema d’equipaments sense vulnerar les condicions d’edificació i

estètica de la zona g) No s’admetran, en cap cas els garatges públics ni usos provisionals Art. 87.- Condicions d’edificació

1. Alineacions de l’edificació. L’edificació seguirà les alineacions que figuren al plànol III.3 Qualificació del Sòl Urbà, el qual regula la relació de l’edificació amb el sistema d’espai viari ( carrers i passos urbans), amb l’única excepció dels cossos sortints previstos per aquestes Normes.

2. Alçada reguladora màxima.

a) L’alçada de la cornisa de l’edifici es situarà a l’alçada promig de les cornises

existents en el tram de carrer comprés entre les dues vies transversals en que es situa la nova edificació, sense que entrin en aquest còmput les façanes dels solars inedificats i els dels solars edificats sobrepassant el nombre de plantes previstes per aquesta zona en el plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà. Per establir aquest promig es dividirà la suma dels productes de cada longitud per llur corresponent alçada, per la suma del les longituds de façana. L’alçada resultant, així com l’alçada lliure de les diferents plantes, s’ajustarà a fi de complir aquesta condició de la forma més harmònica possible respecte de les façanes contigües a la que es pretén edificar.

b) L’alçada màxima de qualsevol element constructiu de les parcel·les que limiten

amb el pla de les muralles no podrà superar l’alçada del coronament del tram de muralla situat sobre aquesta parcel·la.

c) Per sobre de l’alçada reguladora solament es permet la coberta inclinada amb un

pendent inferior al 30%.

d) En cap cas es podran realitzar soterranis.

37

3. Ocupació de parcel·la. El percentatge l’ocupació de la parcel·la serà total i amb els límits que figuren en el plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà. En tot cas, s’assegurarà la ventilació i la il·luminació dels habitatges i de les seves estances, d’acord amb el que fixen els articles 74 i 75 d’aquestes Normes.

4. Cossos sortints.

A més de les previstes pels articles 71 i 72 d’aquestes Normes, s’estableixen les següents limitacions pels cossos sortints: a) · Longitud màxima: 1, 50 metres · Ocupació per planta: 50% de la longitud total de la façana. S’exceptua una planta de l’edifici del compliment d’aquestes dues limitacions.

b) No s’admetran cossos sortints tancats amb obra de fàbrica. Seran de forma similar al balcó tradicional, oberts, rectangulars i la barana serà d’elements verticals de ferro.

Art. 88.- Composició estètica dels edificis Per a les obres d’ampliació, substitució i nova planta s’estableixen els següents criteris compositius. a) La composició de façana haurà de guardar els criteris tradicionals de predomini de les proporcions verticals sobre les horitzontals a les obertures i dels plens sobre els buits a les façanes de l’edifici. En conseqüència, els buits de tot el pla de façana no podran superar el 50% de la seva superfície, havent de superar sempre l’alçada a l’ample. b) La superfície de les obertures serà idèntica o decreixent des de la planta baixa fins a la planta superior. c) Les teulades seran de teula àrab i color tradicional. La cornisa serà obligatòria amb la volada, inclinació i característiques materials de les edificacions veïnes. d) Materials i colors de l’edifici.

Els acabaments dels edificis seran semblants als de l’entorn, mantenint el caràcter arquitectònic de les edificacions del carrer o plaça a la que pertany. Els materials i elements no admesos a l’exterior dels edificis seran els següents: · Formes volumètriques, complexes i distorsionades. · Tribunes tancades o balcons tipus banyera. · Colors blanc o de tonalitats que contrastin amb l’entorn urbà. · Canvis de color en superfície d’una mateixa façana o en diferents del mateix edifici fora d’una gamma o tonalitat. · Murs arrebossats d’obra de fàbrica o de formigó vistos. · Entregues de forjat vistes en façana. · Imitacions de pedra (arrebossats, pintures...). · Aplacats ceràmics de rajola de valència o de qualsevol element artificial. · Plafons plàstics o metàl·lics. · Gelosies prefabricades de ceràmica o de vidre. · Fusteria d’alumini. · Persianes enrotllables que precisen caixa i guies de desplaçament. · Volums senzills i compactes. · Pedra natural. · Baranes de ferro de dibuixos senzills i de color negre · Baixants i desguassos vistos en ceràmica, zenc o ferro fos. · Fusteria de fusta pintada color similar façana.

38

e) Mitgeres vistes. Les mitgeres que quedin vistes, a conseqüència de l’ordenació prevista per aquestes Normes, es tractaran amb el mateix material i color de la façana principal.

Art. 89.- Documents obligats per a la sol·licitud de llicències

1. Les sol·licituds de llicència s’hauran d’acompanyar amb el plànol de les façanes de les construccions existents en el tram de carrer en el que es situa la nova edificació, a escala mínima 1 : 100, a fi de comprovar el compliment d’aquestes Normes.

2. Quan l’edificació afecti el pla de les muralles es presentaran fotografies del seu estat

actual i una secció transversal que inclogui la muralla des del fonament fins al coronament, a fi de comprovar que cap element constructiu sobresurti del seu punt més alt. En cas de que s’afecti el pla de la muralla sud es presentarà, també, un fotomuntatge des de la visual 6 del gràfic annex, en el qual es superposi el projecte de la nova edificació a l’estat actual del pla construït.

3. La resta de documents s’especifiquen al capítol segon del Títol VI “Intervenció en

l’activitat dels particulars”, d’aquestes mateixes Normes.

4. Prèviament a la concessió de llicències en aquesta zona es requerirà l’autorització preceptiva de la Direcció General del Patrimoni Artístic (Comissió Tècnica del Patrimoni Cultural de Girona) o de l’Organisme que el substitueixi.

40

Art. 90.- Conservació de l’edificació En cas de deteriorament evident de les construccions actuals, l’Ajuntament requerirà dels propietaris l’execució de les obres necessàries per a la seva conservació en el termini que s’estableixi d’acord amb el que preveu l’article 181 de la Llei del Sòl. De no executar-se aquestes obres en el termini concedit, l’Ajuntament seguirà el procediment regulat per l’article 10.3 del Reglament de Disciplina Urbanística, a fi de procedir a l’execució subsidiària. Art. 91.- Edificacions existents Les edificacions anteriors a aquest Pla General que ultrapassin les condicions d’edificabilitat establerta per aquests Normes podran ser objecte d’obres de consolidació i millora de llurs condicions estètiques i higièniques, però no d’augment de volum. Quan es procedeixi a la seva demolició total o parcial, la reconstrucció s’ajustarà a la present normativa.

41

Zona 3.- Cases en filera Art. 92.- Definició Comprèn el creixement suburbà recolzat en l’antiga Via Romana i produït a partir del 1700 mitjançant la successiva agregació de parcel·les allargassades ocupant els primers estreps del llom muntanyós que ocupava la fortalesa d’Hostalric, en l’àmbit limitat entre el riu Tordera i la Torre dels Frares. Es tracta de parcel·les estretes i allargades de l’actual carrer Ravalet, edificades per cases entre mitgeres de profunditats variables, i que formen un conjunt urbà unitari del que es pretén conservar llurs característiques ambientals. Art. 93.- Condicions d’ús S’admeten els usos següents: a) Habitatge unifamiliar. b) Residencial c) Comercial limitat a planta baixa i fins a 200 m2 de superfície total. d) Oficines limitat a planta baixa i fins a 200 m2 de superfície total. e) Magatzems i indústries limitat en planta baixa i a la categoria primera. f) Tots els usos propis dels sistema d’equipaments. Art. 94.- Condicions de parcel·lació

1. No es podrà modificat l’actual divisió parcel·laria que figura en plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà, exceptuant aquells casos en que es justifiqui per l’adequació de les noves parcel·les a la forma i magnituds de les existents al tram de carrer de que es tracti i sempre que la mida resultant de l’agrupació o segregació es situï entre els 5 i els 10 metres d’amplada.

Art. 95.- Edificabilitat L’edificabilitat es regirà per l’ordenació volumètrica establerta i definida pel plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà. Art. 96.- Condicions d’edificació

1. Alineacions d’edificació. L’edificació seguirà les alineacions que figuren en el plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà, al qual regula la relació de l’edificació amb el sistema d’espais viaris i l’espai lliure de parcel·la, amb la única excepció dels cossos sortints previstos per aquestes Normes.

2. Alçada reguladora màxima i nombre de plantes. a) L’alçada màxima sobre el solar es fixa de la següent forma:

· 9 metres en les zones de planta baixa i dos pisos que fixa el plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà.

42

· 7 metres en les zones de planta baixa i un pis que fixa el plànol III.5 d’Ordenació del Sòl Urbà. No obstant, l’alçada definitiva de l’edificació s’ajustarà en funció de l’alçada de les façanes veïnes, de forma que en cas d’haver estat aixecades amb el nombre màxim de plantes admès per aquestes Normes, l’alçada de la cornisa es situarà entre les dues ja existents i de forma proporcional al pendent del carrer Ravalet. En tot cas, caldrà justificar la solució adoptada aportant plànol de façanes del tram de carrer en el que es situa la nova edificació, a fi de comprovar llur adequació al pla de façanes existent.

b) La distribució de l’alçada de les diferents plantes s’ajustarà a la següent relació:

· Planta baixa 4 metres. · Planta primera 3 metres. · Planta segona 2 metres. Completant la documentació aportada en relació a l’apartat anterior, es justificarà qualsevol modificació d’aquests nivells, per l’adequació de la façana que dóna front a carrer a la resta d’edificis existents en aquest mateix tram. En tot cas, cada planta sempre tindrà menor o igual alçada que la immediatament inferior.

c) No es podran realitzar soterranis, llevat de les plantes semisoterranies que

s’admeten a les cases del carrer Ravalet amb front a la Tordera segons el gràfic que s’acompanya com annex i que tindrà caràcter normatiu per a l’edificació en aquest indret. L’accés a aquesta planta no podrà efectuar-se directament des de l’exterior a fi de mantenir el criteri compositiu que prescriu l’article 101 d’aquestes Normes.

d) La coberta dels edificis serà inclinada a dues vessants, amb la directriu

horitzontal en el carrer i amb una pendent no superior al 30%. Excepcionalment, es podrà construir un 20% de la superfície de la coberta, plana, sempre que es situï a partir dels 3 metres de l’arrencament de qualsevol façana de l’edifici i a 1 metre de les parets mitgeres. En aquest cas, la caixa d’escala d’accés a la coberta plana, haurà de quedar compresa dins de l’espai limitat per a la coberta inclinada de l’edifici.

44

Art. 97.- Ocupació de la parcel·la El percentatge d’ocupació de parcel·la serà total i amb els límits que figuren en el plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà. Aquest percentatge quedarà reduït al 70% de la superfície de la parcel·la en aquells casos en que es construeixi dos habitatges unifamiliars afrontant respectivament a l’avinguda del Coronel Estrada i del carrer Ravalet, havent de comptar, llavors, amb un pati interior que ocupi tot l’ample de la parcel·la amb una dimensió mínima de 4,5 metres. En tot cas, s’assegurarà la ventilació i la il·luminació dels habitatges i de les seves estances, d’acord amb el que preveuen els articles 74 i 75 d’aquestes Normes. Art. 98.- Espai lliure de parcel·la

1. Per a les parcel·les del carrer Ravalet que limiten amb el riu Tordera s’autoritza la construcció d’edificacions auxiliars als espais lliures no edificables de la parcel·la, amb les següents condicions: · Adossar-se a l’edifici principal o al límit posterior de la parcel·la. · No superar el 20% de la superfície total del pati no edificat. · Limitar l’alçada màxima a 3,5 metres.

2. La resta de l’espai quedarà lliure d’edificació.

Art. 99.- Cossos sortints

1. No s’admetran cossos sortints tancats amb obra de fàbrica. Seran de forma similar al balcó tradicional, oberts, rectangulars i la barana serà d’elements verticals de ferro.

2. El vol s’ajustarà al que prescriu l’article 72 d’aquestes Normes.

Art. 100.- Tanques

1. Les tanques que es situïn davant dels espais públics es subjectaran amb tota la seva longitud a les alineacions que fixa el plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà.

2. Els tancaments a qualsevol límit de la parcel·la es construiran amb murs arrebossats

i pintats amb colors de la gamma dels ocres i els terrossos o amb pedra natural fins a una alçada de 1,80 metres per sobre de la rasant del terreny en cada punt. Es pot arribar als 2,50 metres mitjançant materials calats o vegetació.

Art. 101.- Composició estètica de l’edifici Per a les obres d’ampliació, substitució i nova planta s’estableixen els següents criteris compositius: a) La composició de la façana principal guardarà el tradicional predomini de les

proporcions verticals sobre les horitzontals a les obertures i dels plens sobre els buits a les façanes de l’edificació. En conseqüència, els buits de tot el pla de façana no podran superar el 50% de la seva superfície, havent de superar l’alçada al seu ample.

b) Les teulades seran de teula àrab i color tradicional.

45

c) Materials i colors de l’edifici. Els acabaments dels edificis seran semblants als de l’entorn, mantenint el caràcter arquitectònic del recinte emmurallat. El materials i elements no admesos i recomanats a l’exterior dels edificis es regiran pel que disposa l’article 88.d) d’aquestes Normes.

Art. 102.- Documents obligats per a la sol·licituds de llicències 1. Les sol·licituds de llicències s’hauran d’acompanyar amb el plànol de les façanes de les

construccions existents en el tram de carrer en el que es situa la nova edificació, a escala mínima 1 : 100, a fi de comprovar el compliment d’aquestes Normes.

2. La resta de documents s’especifiquen al capítol segon del Títol VI “ Intervenció en l’activitat dels particulars”, d’aquestes mateixes Normes.

3. Prèviament a la concessió de llicències en aquesta zona es requerirà l’autorització

preceptiva de la Direcció General del Patrimoni Artístic (Comissió Tècnica del Patrimoni Cultural de Girona) o de l’Organisme que el substitueixi.

Art. 103.- Edificacions existents Les edificacions anteriors a aquests Pla General que ultrapassin les condicions d’edificabilitat establertes per aquestes Normes. Podran ser objecte de consolidació i millora de llurs condicions estètiques i higièniques. Quan es procedeixi a la seva demolició total o parcial, la reconstrucció s’ajustaran a la present normativa.

46

CAPÍTOL QUART.- REGULACIÓ DE LES ZONES D’ORDENACIÓ SEGONS ALINEACIÓ DE VIAL Art. 104.- Paràmetres específics Aquest tipus d’ordenació es caracteritza per l’alineació de l’edificació ajustada al carrer amb una disposició continua i entre mitgeres, de forma que la volumetria resultant condiciona les característiques físiques i al dimensionat dels espais públics. Els paràmetres propis d’aquest tipus d’ordenació són:

a. Alineació de vial b. Alçada reguladora màxima c. Nombre màxim de plantes d. Parets mitgeres e. Profunditat edificable f. Espai lliure interior de parcel·la

Art. 105.- Alineació de vial 1. L’alineació de vial és la línia que estableix al llarg dels vials els límits de l’edificació. 2. L’alineació de l’edificació coincideix amb la del carrer. Art. 106.- Alçada reguladora màxima i nombre màxim de plantes 1. L’alçada reguladora de l’edificació i el nombre màxim de plantes és l’establert a les normes

particulars aplicables a cada zona. 2. L’alçada s’amidarà verticalment en el pla exterior de la façana, fins a la intersecció amb el

pla horitzontal que conté la línia d’arrencada de la coberta. 3. Per sobre de l’alçada reguladora màxima només es permetran:

a) La coberta inclinada de l’edifici, de pendent inferior al 30%, els arrencaments de la qual siguin línies horitzontals paral·leles als paraments exteriors de les façanes, a una alçada d no superior a la reguladora màxima i vol màxim de 0,40 metres.

b) Els elements tècnics de les instal·lacions.

c) Els coronaments exclusivament decoratius de les façanes.

Art. 107.- Regles sobre mitgeres 1. La mitgera és la paret lateral, límit entre dues edificacions o parcel·les, que s’eleva des dels

fonaments a la coberta. 2. Quan a conseqüència de diferents alçades, profunditat edificable o d’altres causes puguin

sortir mitgeres vistes, s’hauran d’acabar amb el mateix acabat de la façana principal.

47

3. Si la mitgera que resultaria de l’edificació de dos solars contigus no és normal a la línia de façana, només podran edificar-se els solars quan l’angle format per la mitgera amb la normal de la façana al punt d’intersecció sigui inferior a 25º. En els altres casos, per poder edificar s’hauran de regularitzar els solars perquè compleixin la condició indicada.

Art. 108.- Profunditat edificable 1. La profunditat edificable es delimita per la línia de façana i la línia posterior d’edificació.

2. La profunditat edificable es determina al plànol d’ordenació III.3 “ Qualificació del Sòl Urbà”

segons criteris adaptats a la profunditat dels edificis preexistents i a l’ordenació prevista. 3. La profunditat edificable a cada parcel·la només podrà ser sobrepassada amb cossos i elements sortints. 4. Les parts de la parcel·la que excedeixin de la profunditat edificable formaran part de l’espai lliure interior de la parcel·la. Art. 109.- Espai lliure interior 1. És l’espai lliure d’edificació que resulta d’aplicar la profunditat edificable a la parcel·la i que només és edificable en planta baixa. 2. El percentatge de l’edificació a l’espai lliure interior d’illa només podrà estendre’s, referit a la

rasant de carrer, fins a una profunditat igual a la meitat de la distància entre els dos carrers confrontats.

3. La resta de la parcel·la no podrà edificar-se a més alçada que la que correspon a un solar amb front a l’alineació oposada. Art. 110.- Zones Les zones que es regeixin per aquest tipus d’ordenació són: Zona 4 Illes compactes Zona 5 Illes amb pati interior Zona 6 Illes obertes 6a Unifamiliar 6b Plurifamiliar 6c Comercial

48

Zona 4. Illes compactes

Art. 111.- Definició Comprèn les àrees d’extensió urbana edificades segons alineacions de vial ocupant illes en llur totalitat, amb les limitacions que s’estableixen en aquestes Normes per a la ventilació i il·luminació dels habitatges i de llurs estances. Aquestes zones es situen sense solució de continuïtat, preferentment en l’operació urbanística realitzada l’any 1967 i anomenada “Rabassalet”. Art. 112.- Condicions d’ús S’admeten els usos següents:

a) Habitatge unifamiliar i plurifamiliar. b) Residencial. c) Comercial limitat en planta baixa i fins a 400 m2 de superfície total. d) Oficines. e) Magatzem i indústries limitat en planta baixa i a la categoria primera i segona. f) Tots els usos propis dels sistema d’equipaments.

Art- 113.- Condicions de parcel·lació 1. Només podran ser edificades les parcel·les que donin front a dos carrers contraposats i les parcel·les de cantonada.

Excepcionalment es podran edificar les parcel·les que no compleixin aquesta condició sempre que procedeixin les segregacions escripturades amb anterioritat a l’aprovació inicial d’aquest Pla General.

2. Així mateix, les parcel·les per a poder ser edificades hauran de comptar amb una façana mínima de 5 metres. Art. 114.- Edificabilitat L’edificabilitat es regirà per l’ordenació volumètrica establerta i definida pel plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà. Art. 115.- Condicions d’edificació 1. Alineacions de l’edificació.

L’edificació seguirà les alineacions que figuren en el plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà, el qual regula la relació de l’edificació amb els espais viaris i amb la única excepció dels cossos sortints previstos per aquestes Normes.

2. Alçada reguladora màxima i nombre de plantes.

a) L’alçada màxima sobre el solar es fixa de la següent forma:

· 10 metres en les zones de planta baixa i dos pisos que fixa el plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà. · 7 metres en les zones de planta baixa i un pis que fixa el plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà.

49

b) Les plantes soterrani podran ocupar el 100% de la parcel·la, però només s’admetran les parcel·les de més de 250 m2 de superfície.

c) La coberta haurà d’ésser a dues vessants, amb la direcció horitzontal en el carrer

i amb un pendent inferior al 30%.

d) Es podrà construir un 20% de la superfície de la coberta, plana, sempre i quan se situï a partir dels 3 metres de l’arrancament de qualsevol façana de l’edifici i a 1 metre de les parets mitgeres.

3. Cossos sortints.

a) No s’admeten cossos sortints tancats amb obra de fàbrica. Seran oberts, rectangulars i la barana serà d’elements de ferro.

b) El vol s’ajustarà al que prescriu l’article 72 d’aquestes Normes.

Art. 116.- Composició estètica dels edificis Els acabaments dels edificis seran semblants als de l’entorn, mantenint el caràcter arquitectònic de la vila d’Hostalric. Els materials i elements no admesos i recomanats a l’exterior dels edificis es regiran pel que disposa l’article 88.d) d’aquestes Normes.

50

Zona 5. Illes amb pati interior Art. 117.- Definició Compren les àrees d’extensió urbana edificades segons alineació de vial i que es configuren per illes tancades quin volum edificable queda definit pel perímetre que formen totes les alineacions de façana, el pati interior d’illa i l’alçada reguladora. Aquestes zones es situen a ponent de l’eixampla de la vila constituït per l’actuació urbanística realitzada a partir de 1971 i anomenada “La Conna”. Art. 118.- Condicions d’ús Els usos d’aquesta zona es regulen de forma idèntica als corresponents a les zones d’illes compactes. Art. 119.- Condicions de parcel·lació

1. Només podran edificar-se les parcel·les que donin front al carrer i al pati interior d’illa i les parcel·les de cantonada.

2. Així mateix, les parcel·les per a poder ser edificades hauran de comptar amb una façana

mínima de 5 metres. Art. 120.- Edificabilitat L’edificabilitat es regirà per l’ordenació volumètrica establerta i definida en el plànol III.5 d’Ordenació del Sòl Urbà. Art. 121.- Condicions d’edificació

1. Alineació de l’edificació.

L’edificació seguirà les alineacions que figuren en el plànol III.5 d’Ordenació del Sòl Urbà, el qual regula la relació de l’edificació amb els espais viaris i amb el pati interior d’illa, definit, per tant, les profunditats edificables amb la única excepció dels cossos sortints previstos per aquestes Normes.

2. Alçada reguladora màxima i nombre de plantes.

a) L’alçada màxima sobre el solar es fixa de la següent forma: · 10 metres en les zones de planta baixa i dos pisos que fixa el plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà. · 7 metres en les zones de planta baixa i un pis que fixa el plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà.

b) Les plantes soterrani podran ocupar el 100% de la parcel·la, però només s’admetran les parcel·les de més de 250 m2 de superfície. c) La coberta haurà d’ésser a dues vessants, amb la direcció horitzontal en el

carrer i amb un pendent inferior al 30%.

51

d) Es podrà construir un 20% de la superfície de la coberta, plana, sempre i quan es situï a partir dels 3 metres de l’arrancament de qualsevol façana de l’edifici i a 1 metre de les parets mitgeres.

3. Pati interior d’illa.

a) El pati d’illa serà edificable el 50% de l’espai lliure d’illa que correspongui a la parcel·la on es situï.

b) L’alçada d’aquesta edificació auxiliar no sobrepassarà la cota del sostre de la

planta baixa, i en tot cas, no serà superior a 4 metres.

4. Cossos sortints.

a) No s’admeten cossos sortints tancats amb obra de fàbrica. Seran oberts, rectangulars i la barana serà d’elements de ferro.

b) El vol s’ajustarà al que prescriu l’article 72 d’aquestes Normes.

Art. 122.- Tanques Les tanques a veïns en l’interior del pati d’illa podran aixecar-se 1,80 metres per sobre de les construccions auxiliars admeses en aquest pati. Quan es tracti de patis no edificats l’alçada del tancament amb material opac podrà arribar com a màxim a 1,80 metres per sobre del terreny natural. Art. 123.- Composició estètica dels edificis Els acabaments dels edificis seran semblants als de l’entorn, mantenint el caràcter arquitectònic de la vila d’Hostalric. Els materials i elements no admesos i recomanats a l’exterior dels edificis es regiran pel que disposa l’article 88.d) d’aquestes Normes.

52

Zona 6.- illes obertes Art. 124.- Definició Compren les àrees d’extensió urbanes edificades segons alineació de vial i configurades per illes que compten amb fronts no edificables i quina volumetria específica es defineix explícitament en el plànol III.5 d’Ordenació del Sòl Urbà. Aquestes zones es situen en l’eixampla de la vila constituït per l’actuació urbanística realitzada a partir de 1971 anomenada “La Conna” i en l’àmbit ordenat pel Pla Parcial Via Romana / Avda. Fortalesa / Avda. Coronel Estrada. Art. 125.- Condicions d’ús En funció de l’ús es distingeixen tres subzones: · SUBZONA 6a - UNIFAMILIAR

Es considera com a predominant en aquesta subzona l’ús d’habitatge unifamiliar entre mitgeres i són usos permesos:

a) Residencial. b) Comercial limitat a planta baixa i fins a 100 m2 de superfície.

c) Magatzem i industrial limitat en planta baixa a la categoria primera.

d) Garatges limitats als de caràcter particular, amb una superfície màxima de 50

m2.

e) Tots els usos propis del sistema d’equipaments.

f) Resta prohibit l’ús d’habitatge plurifamiliar.

· SUBZONA 6b - PLURIFAMILIAR

Es considera coma predominant en aquesta subzona l’ús d’habitatge plurifamiliar i són usos permesos:

a) Habitatge unifamiliar. b) Residencial.

c) Comercial limitat en planta baixa i fins a 400 m2 de superfície total.

d) Oficines.

e) Magatzems i indústries limitat en planta baixa i a la categoria primera i segona.

f) Tots els usos propis del sistema d’equipaments.

53

· SUBZONA 6c - COMERCIAL

Es considera coma a predominant en aquesta subzona l’ús unifamiliar o plurifamiliar en planta baixa obligatòriament lliure per a l’ús comercial, de magatzem o industrial, limitat a una superfície màxima de 400 m2.

Són usos permesos:

a) Residencial.

b) Oficines.

c) Magatzems i indústries limitat en planta baixa i a la categoria primera i segona.

d) Tots els usos propis del sistema d’equipaments.

Són usos prohibits els d’habitatge unifamiliar o plurifamiliar en planta baixa. Art. 126.- Condicions de parcel·lació

1. Només podran edificar-se les parcel·les que donin front a dos carrers contraposats, les parcel·les que donin front al carrer i al pati interior d’illa o espai públic i les parcel·les de cantonada.

2. Així mateix, les parcel·les per a poder ser edificades hauran de comptar amb una façana

mínima de 5 metres. Art. 127.- Edificabilitat L’edificabilitat es regirà per l’ordenació volumètrica establerta i definida pel plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà. Art. 128.- Condicions d’edificació

1. Alineació de l’edificació.

L’edificació seguirà les alineacions que figuren en el plànol III.5 d’Ordenació del Sòl Urbà, el qual regula la relació de l’edificació amb els espais públics i amb el pati interior d’illa, amb la única excepció dels cossos sortints previstos per aquestes Normes.

2. Alçada reguladora i nombre de plantes.

a) L’alçada màxima sobre el solar es fixa de la següent forma:

· 16 metres en les zones de planta baixa i quatre pisos que fixa el plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà. · 10 metres en les zones de planta baixa i dos pisos que fixa el plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà. · 7 metres en les zones de planta baixa i un pis que fixa el plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà.

54

b) Les plantes soterrani podran ocupar el 100% de la parcel·la, però només s’admetran les parcel·les de més de 250 m2 de superfície.

c) La coberta haurà d’ésser a dues vessants, amb la direcció horitzontal en el carrer i amb un pendent inferior al 30%. d) Es podrà construir un 20% de la superfície de la coberta, plana, sempre i quan es situï a partir dels 3 metres de l’arrancament de qualsevol façana de l’edifici i a 1 metre de les parets mitgeres.

3. Espais lliures de parcel·la

S’autoritza la construcció d’edificacions auxiliars als espais lliures no edificables de la parcel·la amb les següents condicions: · Adossar-se a l’edificació principal o al límit posterior de la parcel·la. · El percentatge d’ocupació sobre la superfície total del pati no edificable serà per a cada subzona el següent: Subzona 6a 20% Subzona 6b 50% Subzona 6c 50% · L’alçada d’aquesta edificació auxiliar no sobrepassarà la cota del sostre de la planta baixa, i en tot cas, no serà superior a 4 metres.

4. Cossos sortints.

a) No s’admeten cossos sortints tancats amb obra de fàbrica. Seran oberts, rectangulars i la barana serà d’elements de ferro. b) El vol s’ajustarà al que prescriu l’article 72 d’aquestes Normes.

A les parcel·les compreses entre el carrer Mossèn Cinto Verdaguer i el carrer per a vianants paral·lel a ella per llur banda sud-oest, al tram entre láv Montseny i léncreuament amb el carrer Sant Jordi, léspai lliure posterior de la parcel·la es podrà edificar en tota la longitud de lédifici principal, sense sobrepassar la cota del sostre de la planta baixa de lédifici, i en tot cas, no serà superior a 4 m. Acomplirà les següents condicions : . La façana coincidirà amb lálineació oficial del carrer per a vianants posterior, i disposarà dóbertures a ell. . Els usos permesos seran el comercial, el dóficines i el déquipament”.

Art. 129.- Tanques

1. Les tanques que es situïn davant dels espais públics es subjectaran amb tota la seva longitud a les alineacions que fixa el plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà.

2. Els tancaments a qualsevol límit de la parcel·la es construiran amb murs arrebossats i

pintats amb colors de la gamma dels ocres i els terrossos o amb pedra natural fins a una alçada de 1,80 metres per sobre de la rasant del terreny en cada punt.

55


56

Capítol cinquè – Regulació de les zones d’ordenació segons edificació aïllada Art. 131.- Paràmetres específics Aquest tipus d’ordenació es caracteritza per la disposició aïllada de l’edificació en la seva parcel·la amb un alt percentatge d’espais lliures d’ús privat i una baixa densitat d’habitatges, el que repercuteix en l’obtenció d’unes òptimes condicions ambientals. Els paràmetres propis d’aquest tipus d’ordenació són:

a) forma i grandària de la parcel·la b) ocupació màxima de la parcel·la c) alçada reguladora màxima d) nombre màxim de plantes e) separacions mínimes f) edificacions auxiliars

Art. 132.- Forma i grandària de la parcel·la Es precisaran en el detall de la regulació de cada zona. Art.133.- Desenvolupament del volum edificable

1. El volum màxim edificable permès a cada parcel·la inclosos els vols dels cossos sortints es desenvoluparà en una sola unitat d’edificació principal, poden destinar part d’aquest volum a edificacions auxiliars.

2. Es respectarà el límit màxim d’unitats independents de residència o d’habitatge que es

fixa per a cada zona, encara que això comporti no esgotar el sostre màxim possible segons l’índex d’edificabilitat.

Art. 134.- Ocupació màxima de parcel·la

1. L’ocupació màxima de parcel·la que es podrà edificar és l’establerta en les normes aplicables en la zona. Aquesta ocupació s’amidarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l’edificació inclosos els cossos sortints.

2. Les plantes soterranis resultants de rebaixos, anivellacions o excavacions no podran

ultrapassar l’ocupació màxima de parcel·la. Art. 135.- Sòl lliure d’edificació Els terrenys que quedaran lliure d’edificació per aplicació de la regla sobre l’ocupació màxima de parcel·la, no podran ésser objecte, en superfície de cap altre aprofitament més que del corresponent a espais lliures al servei de l’edificació o edificacions auxiliars aixecades en la parcel·la. Art. 136.- Alçada màxima i nombre de plantes

1. L’alçada màxima de l’edificació es determinarà en cada punt a partir de la cota de pis de la planta que tingui la consideració de planta baixa.

57

En aquells casos en què, per raons del pendent del terreny, l’edificació es desenvolupi escalonadament, els volums d’edificació, que siguin construïts sobre cada una de les plantes o parts de planta que posseeixin la consideració de planta baixa, es subjectaran a l’alçada màxima que correspongui en raó de cada una de les parts esmentades i l’edificabilitat total no superarà aquella que resultaria d’edificar en un terreny horitzontal. En cap cas, les cotes de referència de les plantes baixes podran ser establertes amb una variació absoluta de més-menys un metre en relació amb la cota natural del terreny.

2. Per damunt de l’alçada màxima, només es permetrà:

a) La coberta definitiva de l’edifici, de pendent constant no superior al 30%, l’arrencada de la qual es situa sobre una línia horitzontal que sigui paral·lela als paraments exteriors de les façanes situades a alçada no superior a la màxima i el vol de la qual no superi el màxim admès pels elements sortints. Les golfes resultants podran ser habitables.

b) Els elements tècnics de les instal·lacions.

c) Els coronaments exclusivament decoratius de les façanes.

3. Els valors de les alçades màximes i el nombre límit de plantes es determinen en la regulació de cada zona.

Art. 137.- Separacions mínimes

1. Les separacions mínimes de l’edificació a la façana de via pública, al fons de parcel·la i a les seves partions laterals, són distancies mínimes a les quals es pot situar l’edificació i els seus cossos sortints.

2. Aquestes separacions s’estableixen per a cada zona i es defineixen per la menor

distància fins als plans o superfícies reglades verticals, la directiu de les quals és la partió de cada parcel·la, des dels punts de cada costa d’edificació, inclosos els cossos sortints.

3. Les plantes soterranis resultants de rebaixos, anivellacions del terreny o excavacions,

hauran de respectar les distàncies mínimes a les partions de parcel·la. Art. 138.- Edificacions auxiliars

1. És permès en aquest tipus d’ordenació la construcció d’edificacions auxiliars al servei de l’edificació principal, destinats a porteria, garatge particular, locals per a guarda o dipòsit de material de jardineria, piscina o anàlegs, vestuaris, bugaderies, rebosts, hivernacles i altres per l’estil.

2. L’espai, sostre i volum de les edificacions auxiliars computen a efectes d’ocupació i

edificabilitat màxima i s’ajustaran a les següents normes:

a) La superfície que podran ocupar exclusivament en planta baixa no serà superior al 5% de la parcel·la, percentatge que s‘entén inclòs en l’ocupació màxima de la parcel·la que s’estableixi per a cada zona.

b) L’alçada màxima sobre el terreny natural serà de 3 metres i s’acumularà en un

sol cos d’edificació per a cada parcel·la.

58

c) No invairà la zona de retranqueix a les finques veïnes en cap cas.

d) No invairà la zona de retranqueix a la façana de la via pública, excepte en el cas de quedar totalment empotrada a un marge natural existent i sense ocupar una longitud superior al 50% de la façana de la parcel·la. En el cas de que es situés l’aparcament en aquesta situació només s’admetrà un gual per parcel·la.

Art. 139.- Tanques

1. Les tanques en front a vies públiques, de dotacions i espais lliures, es regularan, quan a alçades i a materials, segons les disposicions establertes per a cada zona i es subjectaran en tota la seva longitud a les alineacions i rasants d’aquests espais públics.

2. L’alçada màxima de les tanques opaques als límits restants en cap cas no podrà

ultrapassar l’alçada de 1,80 metres amidats des de la cota natural del terreny en aquest límit.

Art. 140.- Adaptació topogràfica i moviment de terres Per a les parcel·les amb pendent superior al 30% situades en zones per a les quals és obligat aquest tipus d’ordenació, regiran les següents variacions del percentatge d’ocupació permès: Del 30 al 50 per 100 es disminueix en 1/3 Del 50 al 100 per 100 es disminueix en ½ Si és més del 100 per 100 es prohibeix l’edificació. En casos en què sigui imprescindible l’anivellament del sòl en terrasses s’hauran de disposar de forma que la cota de cadascuna compleixi les següents condicions:

1. Les plataformes d'anivellació de la vora dels límits no es podran situar a més d’1,50 metres per sobre o a més de 2,20 metres per sota de la cota natural del límit.

2. Les plataformes d'anivellació en interior de parcel·la (menys els soterranis) s’hauran

de disposar de forma que no ultrapassin els talussos ideals de pendent 1:3 (alçada:base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles als límits. Els murs d'anivellació de terres als límits no podran arribar, en cap punt, a un alçada superior a 1,50 metres per sobre de la cota natural del límit ni a una alçada superior de 2,20 metres per sota de la cota natural del límit. Els murs interiors de contenció de terres no podran ultrapassar, per la part vista, una alçada de 3 metres.

Art. 141.- Zones Les zones que es regeixen per aquest tipus d’ordenació són: ZONA 7 Edificació unifamiliar aïllada. Subzona 7a parcel·la 250 m2 Subzona 7b parcel·la 400 m2 ZONA 8 Edificació plurifamiliar aïllada Subzona 8a ordenació lliure Subzona 8b ordenació volumètrica ZONA 9 Edificació industrial aïllada

59

Zona 7.- Edificació unifamiliar aïllada Art. 142.- Definició i subzones Comprèn fonamentalment les àrees més properes a la fortalesa de l’operació urbana d’eixampla anomenada “La Conna”, edificades per habitatges unifamiliars o aparellats, tot coincidint amb les zones de ciutat jardí del Pla General del 1969. En funció de llurs superfícies mínimes es distingeixen dues subzones: Subzona 7a Unifamiliar per parcel·la de 250 m2. Subzona 7b Unifamiliar o aparellada per parcel·la de 400 m2. Art. 143.- Condicions d’ús

1. Per a les dues subzones s’admeten els usos següents: a) Habitatge unifamiliar. b) Residencial. c) Comercial limitat en planta baixa i fins a 100 m2 de superfície total. d) Magatzems i indústries limitat en planta baixa a la categoria primera. e) Garatges limitats als de caràcter particular amb una superfície màxima de 50

m2. f) Tots els propis del sistema d’equipaments.

2. En la subzona 7b de parcel·la 400 m2 s’admet la construcció d’habitatges aparellats,

sempre i quan es presenti un projecte conjunt de composició unitària pels dos habitatges. Només es podrà concedir la llicència pel conjunt del projecte, a fi d’evitar l’aparició de mitgeres vistes en aquesta zona d’edificació aïllada. S’admeten, també, els edificis bifamiliars, és a dir, amb un màxim de dos habitatges per parcel·la.

3. En la subzona 7a s’admetrà la construcció d’habitatges aparellats sempre i quan es

compti amb una superfície mínima de parcel·la de 400 m2. Art. 144.- Edificabilitat L’índex d’edificabilitat net per parcel·la és el següent: Subzona 7a 0,80 m2/m2 Subzona 7b 0,60 m2/m2 Art. 145.- Condicions d’edificació

1. Front mínim de parcel·la.

a) El front mínim de les parcel·les per a ésser edificades és el següent: · Subzona 7a 12 metres · Subzona 7b 14 metres

b) En cas de construir habitatges aparellats aquest front mínim augmentarà fins a 20 metres.

60

c) S’acceptaran fronts de parcel·la inferiors quan existissin parcel·les veïnes edificades amb mitgeres a la parcel·la sense edificar. En aquest cas l’edificació es disposarà obligatòriament aparellada, cobrint la mitgera preexistent.

2. Ocupació màxima per parcel·la.

El percentatge d’ocupació màxima per parcel·la és el següent: · Subzona 7a 50% · Subzona 7b 40%

3. Desenvolupament del volum edificable.

El volum màxim per unitat d’edificació es fixa en: · Subzona 7a 750 m3 · Subzona 7b 900 m3 En cas d’edificar habitatges aparellats aquest volum podrà ser augmentat fins a 1.200m3.

4. Alçada reguladora i nombre de plantes.

a) L’alçada màxima permesa serà de 7 metres i el nombre límit de plantes és de planta baixa i pis.

b) Per damunt de l’alçada màxima es podran construir les golfes de l’edifici, les

quals restaren limitades per llur cobertura definitiva de pendent inferior al 30%.

5. Separacions mínimes.

a) La separació de les edificacions a les partions de la parcel·la respectarà les distàncies mínimes següents.

A carrer A veïns · Subzona 7a - 2m

· Subzona 7b 3m 2m

b) Quan existeixen separacions a vial consolidades per edificacions anteriors a l’aprovació d’aquest Pla General en una longitud equivalent al 50% del tram que es pretén edificar, es respectarà aquesta alineació preexistent, establint com a condició de la llicència d’obres l’obligatòria distància de l’edificació al carrer.

Art. 146.- Tanques

1. Les tanques que es situïn davant dels espais públics es subjectaran en tota la seva longitud a les alineacions i rasants que fixa el plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà.

2. Aquests tancaments es construiran amb murs arrebossats i pintats amb colors de la

gamma dels ocres i els terrossos o amb pedra natural fins a una alçada màxima de 0,50 metres des de la rasant del carrer en cada punt.

Es pot arribar a 2,50 metres mitjançant materials calats o vegetació.

3. L’alçada màxima de les tanques als límits restants és igual a la de les tanques dels espais públics, amidades, però, des de la cota natural del terreny en cada punt.

61


62

Zona 8.- Edificació plurifamiliar aïllada Art. 148.- Definició i subzones Comprèn fonamentalment les àrees occidentals de l’operació urbana d’eixampla anomenada “La Conna”, edificades per blocs d’habitatges plurifamiliars, coincidint amb les àrees qualificades de la zona urbana intensiva del Pla General del 1969. Es distingeixen dues subzones: Subzona 8a Ordenació lliure.

El volum edificable màxim es defineix a través de un coeficient d’edificabilitat.

Subzona 8b Ordenació volumètrica. El volum edificable màxim es defineix de forma precisa i obligatòria als plànols III.5 Ordenació del Sòl Urbà.

Art.149.- Condicions d’ús Per a les dues subzones s’admeten els usos següents:

a) Habitatges unifamiliars i plurifamiliars. b) Residencial. c) Comercial limitat en planta baixa i fins a 400 m2 de superfície total. d) Oficines. e) Magatzems i indústries limitat en planta baixa i a la categoria primera i segona. f) Tots els usos propis del sistema d’equipaments.

Art. 150.- Condicions de parcel·lació

1. La superfície mínima de parcel·la és de 200 m2.

2. El front mínim de parcel·la per a poder edificar és de 10 metres. Art. 151.- Edificabilitat

1. L’índex d’edificabilitat net per parcel·la en la subzona 8a és d’1,50 m2 de sostre per m2 de superfície.

2. L’edificabilitat de la subzona 8b es regeix per l’ordenació volumètrica definida en el

plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà. Art. 152.- Condicions d’edificació

1. Ocupació màxima de parcel·la.

a) El percentatge d’ocupació màxima de parcel·la per a l’edificació és del 50% per a la subzona 8a.

b) En a la subzona 8b aquesta ocupació en planta es defineix gràficament en el plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà.

63

2. Alçada reguladora i nombre màxim de plantes.

a) El nombre màxim de plantes per a cada unitat de zona figura en el plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà. L’alçada regulador màxima es fixa segons el nombre de plantes previstes per a l’edificació de la forma següent: PB+1 7 metres PB+2 10 metres PB+3 13 metres PB+4 16 metres

b) Per damunt de l’alçada màxima es podran construir les golfes que quedaran limitades per la cobertura definitiva de l’edifici de pendent inferior al 30%.

c) Es podran construir terrasses planes sempre que es situïn a partir dels 3 metres

de l’arrencament de la coberta en qualsevol de les façanes de l’edifici i que no superin el 20% de la superfície total de coberta.

3. Separacions mínimes.

a) La separació de les edificacions a les partions de la parcel·la en la subzona 8a respectarà les distàncies mínimes següents:

3 metres a carrer 2 metres a veïns

b) Les alineacions de l’edificació en la subzona 8b es subjectaran estrictament a les definides pel plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà.

c) Quan existeixen separacions a vial consolidades per edificacions anteriors a

l’aprovació d’aquest Pla General en una longitud equivalent al 50% del tram que es pretén edificar, es respectarà aquesta alineació preexistent, establint com a condició de la llicència d’obres l’obligatòria distància de l’edificació al carrer.

Art. 153.- Tanques

1. No es podrà tancar l’espai que resta lliure entre l’edificació i l’alineació oficial del carrer, al qual constituirà una ampliació de la vorera prevista en el plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà.

2. Els tancament a carrer podran efectuar-se a línia de façana i hauran de construir-se

amb murs arrebossats i pintats amb colors de la gamma dels ocres i els terrossos o amb pedra natural fins a una alçada màxima d’1,80 metres per sobre de la rasant del carrer en cada punt. Es pot arribar a 2,5 metres mitjançant materials calats o vegetació.

3. L’alçada màxima de les tanques als límits restants és igual a la de les tanques dels

espais públics, amidades, però, des de la cota natural del terreny en cada punt.

64

Art. 154.- La composició estètica dels edificis Els acabaments dels edificis seran semblants als de l’entorn, mantenint el caràcter arquitectònic de la vila d’Hostalric. Els materials i elements no admesos i recomanats a l’exterior dels edificis es regiran pel que disposa l’article 88.d) d’aquestes Normes. Art. 155.- Edificacions existents Les edificacions plurifamiliars anteriors a aquest Pla General que ultrapassin les condicions d’edificabilitat establertes per aquestes Normes podran ser objecte d’obres de consolidació i millora de llurs condicions estètiques i higièniques. Quan es procedeixi a la seva demolició total o parcial, la reconstrucció s’ajustarà a la present normativa.

65

Zona 9.- Edificació industrial aïllada Art. 156.- Definició Comprèn les àrees situades a l’entorn de la riera d’Arbúcies, en les que s’han produït l’assentament dispers d’un seguit d’instal·lacions industrials aïllades, el que determina la conveniència de consolidar aquests terrenys per a l’ús industrial i de magatzems, ordenats en funció de les pròpies exigències de l’activitat industrial. “La subzona 9a situada junt a la CC-251 resulta apta per a la implantació dáctivitats comercials que, per la seva superfície i característiques, no es podran ubicar a línterior de la població. Se seguirà per les condicions generals de la Zona 9, execepte pel que fa als usos permesos, on sádmet el comercial”. Art. 157.- Condicions d’ús S’admeten els usos següents:

a) Magatzem i industrial en les categories 1a, 2a, 3a i 4a. b) Habitatge limitat a un sol habitatge per indústria instal·lada. c) L’ús d’oficines i els propis del sistema d’equipaments.

S’admeten exclusivament quan estiguin adscrits al servei directe de l’activitat industrial.

d) Exclusivament a la Zona 9a sáccepta l´ús comercial. “El creixement de lóferta comercial al detall es limita a aquells establiments lóbertura dels quals sigui exclusivament competència municipal, dácord amb els paràmetres establerts a la Llei 1/1997, de 24 de març, déquipaments comercials”.

e) Totes les activitats industrials, comercials o de magatzem hauran de presentar façana a la xarxa viària prevista pel Pla General dÓrdenació, des de la qual tindran accés directe.

Art. 158.- Condicions de parcel·lació

1. La superfície mínima de parcel·la és de 2.000 m2. 2. L’amplada mínima de parcel·la per poder edificar serà de 30 metres.

Art. 159.- Edificabilitat L’índex d’edificabilitat net per parcel·la es fixa en 1,1 m2 de sostre per m2 de sòl. Art. 160.- Condicions d’edificació

1. Ocupació màxima de la parcel·la. El percentantge d’ocupació màxima de la parcel·la per a l’edificació serà del 70%.

2. Alçada reguladora i nombre de plantes. L’alçada màxima serà de 9 metres i el nombre limit de plantes és de planta baixa i pis. Per damunt de l’alçada reguladora màxima es podran situar aquells elements tècnics de les instal·lacions que resulti obligat col·locar per exigències del procès industrial, així com xemeneies, ponts grues, conduccions, antenes i d’altres.

66

Quan el procés industrial o de magatzematge ho obligui, podrà superar lálçada reguladora màxima, un cos dédificació, sempre que sácompleixin les següents condicions : a.- L’ocupació en planta del cos sobreelevat, no superarà el 10% de la superfície de

la parcel·la. b.- L’alçada màxima serà de 27,00 m. c.- La separació mínima dels límits de la parcel·la, serà de la meitat de lálçada. d.- A efectes del càlcul de lédificabilitat màxima de la parcel·la, es computarà un

metre quadrat de sostre per cada 4,50 m dálçada o fracció. e.- S’haurà de formar una barrera dárbres com a filtre visual de lédifici. f.- Prèviament a la concessió de la llicència dóbres, s’haurà dáprovar un estudi de

detall per ordenar els volums de la parcel·la, analitzant límpacte visual i dásseolellament sobre léntorn.

3. Separacions mínimes de les noves edificacions.

La separació de les noves edificacions a les partions de la parcel·la a cadascun dels punts respectarà una distància mínima de 5 metres.

Art. 161.- Tanques El tancament de la parcel·la serà obligatòri, admeten-se opac fins a 0,50 metres i vegetal fins a 2,50 metres d’alçada. Art. 162.- Documents obligats de les sol·licituds de llicència

1. Les sol·licituds de llicències s’hauran dácompanyar amb el plànol dórdenació de la parcel·la, que preveurà :

. aparcament, en proporció d´1 vehicle per cada 100 m2 edificats. . L’arbrat de léspai lliure interior, en proporció mínima d´1 arbre per cada 50 m2 déspai lliure interior. Aquests arbres podran estar distribuïts o agrupats, segons convingui a lórdenació del conjunt.

2. La resta de documents s’especifiquen al capítol segon del Títol VI “Intervenció en

l’activitat dels particulars”, d’aquestes mateixes Normes. Art. 163.- Edificacions existents Les instal·lacions industrials anteriors a aquest Pla General que ultrapassin les condicions d’edificabilitat estabertes per aquestes Normes, podran ser objecte de consolidació i de millora de llurs condicions estètiques i higèniques, el que vol dir totes aquelles obres que garanteixin el manteniment de l’activitat. En cas que la construcció industrial existent no compleixi amb les separacions mínimes de lárticle 160.3., es podran efectuar noves obres d’ampliació, quines obres (les dámpliació) hauran de separar-se la separació mínima de 5 m i sempre respectant la resta de condicions dédificabilitat. Quan es procedeixi a la seva demolició total o parcial, la reconstrucció sájustarà en tot a la normativa de la Zona 9.

67

Capítol sisè.- Regulació de les zones d’ordenació especial. Art.- 164.- Paràmetres específics En aquest capítol s’han agrupat les ordenacions que no admeten sistematizació per tractar-se de zones de característiques especial no enquadrables en cap dels tipus d’ordenació descrits, pel que s’efectua la seva regulació de forma particularitzada en cada cas. Les zones previstes constituiran àrees de sòl urbà lliures o edificades de condicions urbanísitiques singular respecta al seu entorn i de les que és precís replantejar el seu posterior procès d’utilització. Art. 165.- Zones Pel seu destí, es distingeixen dues àrees de tractament diferenciat:

a) De reforma urbana: i. zona de remodelació física ii. zona de regulació de l’edificació existent

b) De conservació:

12. zona de verd privat protegit

68

Zona 10.- Remodelació física Art. 166.- Definició i objectius Aquesta zona recull les àrees pròximes a la muralla nord d’Hostalric des de la porta de Cap de Vila fins el Convent de Mínims, desenvolupada sense planejament previ i que inclou l’actuació urbanística “Fullà” realitzada a partir del 1967. La proximitat del conjunt monumental de les muralles de la vila a les operacions puntuals d’edificació sorgides en aquest indret durant aquests darrers anys, obliguen a establir les mesures que garanteixin l’adequada protecció del patrimoni i la consegüent reforma del teixit urbà en aquest sector per tal d’aconseguir aquest objectiu. Art. 167.- Desenvolupament del Pla General

1. Prèviament a l’edificació, aquestes zones estaran sotmeses a la redacció d’un Pla Especial de Reforma Interior, de forma que s’aconsegueixin els objectius de protecció del patrimoni previstos per aquest Pla General.

2. Mentre no s’aprovi el corresponent Pla Especial de Reforma Interior, s’aplicarà respecte

de l’edificació actual el règim que preveu l’article 208 d’aquestes mateixes Normes. Art.- 168.- Condicions de l’ordenació La regulació específica d’aquest Pla Especial de Reforma Interior s’estableix a l’article 208 d’aquestes mateixes Normes.

69

Zona 11.- Regulació de l’edificació existent Art. 169.- Definició i objectius Aquesta zona recull les edificacions que superen la volumetria de l’entorn o han estat edificades de forma aliena al tipus d’ordenació de les àrees contigües, pel que és convenient regular la seva situació de forma que no resultin incloses en el règim de fora d’ordenació, però que en cas de reedificació s’aconsegueixi una millor integració amb l’estructura urbana circumdant. Art. 170 .- Desenvolupament del Pla General

1. Prèviament a l’edificació aquestes zones estaran sotmeses a la redacció d’un Estudi de Detall amb la finalitat d’ordenar els volums previstos pel Pla, de forma que s’aconsegueixi una adequada integració de la nova ordenació de l’estructura urbana circumdant sense que es puguin reproduir les alçades actuals si fossin superiors a les de l’entorn.

2. Mentre no s’aprovi el corresponent Estudi de Detall s’aplicarà respecte de l’edificació el

règim que preveu l’article 209 d’aquestes mateixes Normes. Art. 171.- Condicions d’ús

1. L’ús de l’edificació per aquestes zones és l’actual.

2. Podrà modificar-se mitjançant l’Estudi de Detall esmentat anteriorment, però limitat als usos següents:

a) Habitatge unifamiliar b) Residencial c) Tots els usos propis del sistema d’equipaments.

Art. 172.- Edificabilitat

1. L’edificabilitat de cada unitat de zona resulta de la suma de la superfície construïda de totes les plantes efectives de l’edificació actual, coincidint, per tant, amb la total superfície construïda existent abans de l’aprovació inicial del Pla General.

2. En cas de reedificació, es podrà augmentar aquesta edificabilitat en un 10%, sempre

que es justifiqui aquest augment de funció d’una major homogeneïtat amb les condicions d’edificabilitat existents en el seu entorn.

Art. 173.- Condicions d’edificació El tipus d’ordenació aplicable podrà ser el d’edificació segons alineació de vial o el d’edificació segons edificació aïllada, en funció de la zonificació contigua a l’àrea sotmesa a reforma. Les condicions d’edificació seran les del tipus d’ordenació de l’edificació establerta per l’Estudi de Detall.

70

Zona 12.- Verd privat protegit Art. 174.- Definició Comprèn aquelles àrees de sòl urbà no edificades que per tractar-se de jardins o per la seva situació cal que siguin conservades lliures pels valors i caràcter de la seva vegetació o pel manteniment dels espais buits del paisatge urbà. Art. 175.- Condicions d’ús

1. Els terrenys d’aquesta zona només podran destinar-se a l’ús de jardí, hort o qualsevol altre activitat privada compatible amb un espai lliure d’edificació.

2. Es conservarà l’ordenació actual del l’arbrat , jardins i àrees de vegetació existents,

admetent-se només les operacions de millora i conservació d’aquest sòl. Art. 176.- Condicions d’edificació

1. S’autoritzen les obres de consolidació, conservació i millora de les edificacions existents.

2. No es podran fer en aquest sòl obres d’edificació de nova planta.

Art. 177.- Titularitat L’ordenació d’aquesta zona respecta la titularitat privada dels terrenys, d’acord amb el seu destí de verd privat protegit.

71

TÍTOL V REGULACIÓ DE L’ÚS I DE L’EDIFICACIÓ DE LES ZONES DE SÒL NO URBANITZABLE

Capítol primer.- Disposicions generals

Art. 178.- Definició i divisió en zones

1. El sòl no urbanitzable comprèn els sectors del territori delimitats per aquest Pla General coma àrees en les que no es permeten els processos d’urbanització de caràcter urbà, amb la finalitat d’assegurar la continuïtat de les condicions naturals i d’ús actuals i la preservació dels valors paisatgístics d’Hostalric.

2. El sòl no urbanitzable es divideix en les següents zones:

NU 13 De protecció del sistema general d’infrastructures. 13a Ferroviari 13b Viari rodat 13c Viari rural 13d Cursos de l’aigua NU 14 De protecció especial del conjunt monumental de les muralles i el castell. NU 15 De protecció agrícola. NU 16 De protecció forestal. 16a De conservació 16b De restitució NU 17 De protecció vegetal de ribera. NU 18 Rústica. La delimitació d’aquest sòl s’efectua al plànol d’ordenació III.3 Qualificació del Sòl.

3. Aquesta divisió s’efectua en base als valors propis de cada sòl i dels objectius que es

proposa el Pla General. La regulació de les mesures de protecció i dels aprofitaments de que són susceptibles els sòls no urbanitzables es realitza a nivell de zona, però amb unes limitacions de caràcter general aplicables en aquest tipus de sòl.

Art. 179.- Limitacions de caràcter general

1. Els terrenys classificats com a sòl no urbanitzable estan subjectes a les limitacions que estableix l’article 85 de la Llei del Sòl.

2. Es conservarà l’actual xarxa de camins rurals, prohibint-se expressament l’obertura de

nous camins, vies rurals o qualsevol altre tipus de vialitat si no està previst en els Plans Especials que es redactin o en els Plans o Programes Sectorials de l’Administració d’Agricultura, prèvia obtenció de la corresponent llicència municipal.

3. S’estableix la unitat mínima de conreu següent:

Regadiu 1,25 Hectàrees Secà 4,50 Hectàrees

D’acord amb el que prescriu el Decret 1691/83 de la Presidència de la Generalitat. La divisió o segregació d’una finca rústica només serà vàlida quan no en resulti cap parcel·la d’extensió inferior a la unitat mínima de conreu.

4. Es prohibeix expressament tots els usos i activitats no admesos per a cada zona o

subzona en que es divideix aquest sòl.

72

Art. 180.- Activitats agropecuàries Comprèn les activitats relacionades amb la producció agrícola i ramader a que restaran subjectes a les disposicions dictades per la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, o per l’Administració corresponent. Art. 181.- Activitats forestals Comprèn les activitats relacionades amb la plantació, conservació i explotació forestal, que en cada moment s’ajustarà a les disposicions dictades per la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Art. 182.- Instal·lacions d’obres públiques D’acord amb el que preveu l’article 86 de la Llei del Sòl, podran autoritzar-se construccions i instal·lacions vinculades a l’execució, conservació i servei d’obres públiques, les quals observaran les determinacions sobre edificabilitat i condicions d’edificació aplicables. Art. 183.- Condicions per als habitatges en el medi rural

1. Els habitatges que es realitzin en sòl no urbanitzable hauran de complir les següents condicions de procediment i de caràcter general:

a) Autorització d’acord amb el procediment previst per l’article 44 del Reglament de

gestió Urbanística. b) No existir possibilitat de formació de nucli de població d’acord amb els criteris

que estableixen aquestes Normes.

c) Disposar el terreny que es pretén edificar d’accés directe a través d’un camí de xarxa rural.

d) Aconseguir la integració de la nova edificació amb l’entorn, adaptant els tipus de

construcció, els materials d’acabats i els colors exteriors a l’arquitectura tradicional de la comarca.

e) Si la nova edificació resultés perceptible des de qualsevol de les visuals que

figuren en el gràfic annex, s’haurà de presentar, conjuntament amb la sol·licitud de la llicència d’obres, un fotomuntatge en el qual es superposi l’edifici en projecte sobre la fotografia del perfil monumental d’Hostalric que podria ser alterat per aquesta construcció.

74

2. Les actuacions que es produeixin en aquest tipus de sòl, observaran també les següents condicions d’ordenació i edificació:

f) L’ús i la tipologia de l’habitatge serà unifamiliar. g) El sostre edificat màxim serà de 300m2.

h) L’alçada màxima de l’edificació serà de 7 metres i la coberta serà inclinada amb

pendent no superior al 30% i de teula àrab.

i) Les separacions mínimes de les edificacions a tots els límits de la finca serà de 10 metres.

j) Els materials i colors de l’edificació s’ajustaran als que preveu l’article 88 d)

d’aquestes Normes.

k) El terreny no ocupat per a l’edificació haurà d’acondicionar-se amb vegetació de les característiques de la comarca, prohibint-se la seva pavimentació.

l) El tancament dels terrenys només es podrà efectuar amb material calat o

vegetal, sense emprar cap tipus d’obra, fins a una alçada de 2,50 metres. Aquestes tanques es separaran un mínim de 3 metres de l’eix dels camins que formen la xarxa de comunicacions rural. Quan es tracti de murs de contenció de terres obligats per la rasant del camí rural, es condicionarà la concessió de la corresponent llicència a la utilització de pedra natural o arrebossat i pintat amb colors terrossos similars als de l’entorn, i sempre que llur alçada màxima no ultrapassi d’1,50 metres.

m) No es podrà alterar cap de les visuals sobre les muralles i el Castell d’Hostalric que figuren en el plànol I.2.4 Patrimoni Paisatgístic. En conseqüència, es garantirà la conservació d’aquestes visuals històriques, mitjançant l’aportació del document fotogràfic que preveu l’article 183 e) d’aquestes Normes.

Art. 184.- Nucli de població

1. Als efectes previstos a l’article 20 de la Llei de Catalunya 9/1981 sobre Protecció de la Legalitat Urbanística, es considerarà que existeix nucli de població quan es pretengui edificar a una distància inferior a 50 metres, a comptar entre qualsevol dels murs exteriors de l’edificació preexistent i de l’edificació projectada.

2. En qualsevol cas, es considerarà que s’origina la formació de nucli de població quan hi

hagi més de quatre edificacions en el cercle d’1 hectàrea de superfície, centrat en qualsevol de les edificacions preexistents.

Art. 185.- Instal·lacions d’utilitat pública

1. Amb excepció dels usos agrícoles, ramaders i forestals, de les instal·lacions d’obres públiques i de l’ús d’habitatge unifamiliar, les altres activitats i construccions només poden autoritzar-se si tenen la consideració d’instal·lacions d’utilitat pública o d’interès social que hagin de situar-se en el medi rural.

2. En tots el supòsits hauran de complir-se les determinacions sobre prevenció de la

formació de nucli de població i les condicions d’edificació establertes per a cada zona.

75

3. En la tramitació de les autoritzacions per a les instal·lacions d’utilitat pública haurà d’observar-se el següent:

a) El procediment s’ajustarà al previst per l’article 44 del Reglament de Gestió

Urbanística.

b) A l’expedient haurà d’acreditar-se l’existència de declaració d’utilitat pública o d’interès social assenyalant de forma expressa les raons en que es basa la necessitat de situar la instal·lació en el medi rural, així com les mesures adoptades a fi de conservar les condicions naturals del sector i els seus valors paisatgístics.

c) Només s’admetran les següents activitats com a instal·lacions de possible utilitat

pública o d’interès social que poden situar-se en el nucli rural: · Docents · Esportives · Recreatives · Estacions de servei · Destinades a la seguretat pública · Destinades a infrastructures tècniques · Extractives · Residencial mòbil

Art. 186.- Activitats extractives

1. Comprèn les activitats d’extracció de terres i àrids, de minerals i de pedreres. Aquesta activitat tindrà sempre el caràcter de temporal i provisional. Es situaran, en tot cas a una distància mínima de 1000 metres lineals dels sòls urbans i urbanitzables d’aquest Pla General.

2. Per a la concessió de la preceptiva llicència municipal serà necessària la prèvia

presentació d’un projecte tècnic que contingui:

a) Descripció de l’activitat, medis a utilitzar, desmunts o anivellacions previstes i duració estimada de l’explotació.

b) Projecte de reposició del sòl finalitzada l’extracció, en el que es farà constar

l’estat inicial de la finca, mesures adoptades per a la preservació del seu entorn, estat final en que es proposa deixar els terrenys afectats i pressupost de les necessàries operacions de reposició.

3. Serà condició indispensable per a la concessió de la llicència la prestació d’una fiança

en qualsevol de les formes admeses per a la legislació local, en quantia suficient per tal de garantir les operacions de reposició.

4. L’autorització o denegació de la llicència atindrà a la preservació del paisatge,

conservació de l’arbrat existent, alteració de les aigües superficials o subterrànies i contaminació del medi ambient que suposi l’activitat sol·licitada.

Art. 187.- Activitats d’acampada

1. La instal·lació de càmpings i caravanings en sòl rústic, exigirà la redacció del corresponent Pla Especial d’ocupació del sòl rústec per a aquelles zones en que estigui expressament autoritzats.

76

2. Les zones destinades a activitats d’acampada no podran tenir més instal·lacions fixes que les destinades a serveis col·lectius.

3. No podrà efectuar parcel·lacions, segregacions o divisions de cap tipus en aquestes

zones, que hauran d’estar sota una única titularitat dominical.

77

Capítol segon – Normes particulars de zona ZONA NU 13 DE PROTECCIÓ DEL SISTEMA GENERAL

D’INFRASTRUCTURES. Art. 188.- Definició Comprèn els sòls contigus als sistemes ferroviari, viari i fluvial situat en sòl no urbanitzable, els camins rurals i les vores i llits de les rieres i torrents. Art. 189.- Regulació

1. Aquests terrenys no poden ser edificats ni dedicats a utilitzacions que suposin una transformació de llurs condicions actuals, admetent-se tan sols les actuacions orientades cap a llur conservació.

2. S’estableixen quatre subzones:

13a Protecció de les vies ferroviàries. 13b Protecció de carreteres. 13c Protecció de camins rurals. 13d Protecció de rius, rieres i torrents.

3. La protecció de les vies ferroviàries es regularà pel que disposa llur legislació específica

i d’acord amb els límits expressats en el plànol III.3 Qualificació del Sòl. 4. La protecció de carreteres es regularà pel que disposa llur legislació específica i d’acord

amb els límits expressats en el plànol III.3 Qualificació del Sòl.

5. La protecció del riu Tordera i de la riera d’Arbúcies es regularà pel que disposa llur legislació específica i d’acord amb els límits expressats en el plànol III.3 Qualificació del Sòl.

6. La protecció de camins rurals i dels llits de rieres i torrents s’estableix en una amplada

mínima de 10 metres mesurada des de l’eix dels camins i dels llits.

7. Es prohibeix expressament els moviments de terres, l’extracció d’àrids, la tala i l’alteració de la vegetació de ribera.

78

ZONA NU 14 DE PROTECCIÓ ESPECIAL DEL CONJUNT MONUMENTAL DE LES MURALLES I EL CASTELL.

Art. 190.- Definició Comprèn les àrees situades a migdia del conjunt de les muralles i el castell, en les quals es pretén mantenir llurs actuals característiques naturals i paisatgístiques, a fi de preservar les visuals monumentals de la fortalesa i de la vila d’Hostalric. Inclou les vessants sud i occidental del llom volcànic muntanyós que serví d’assentament en aquest antic caseriu medieval. La delimitació d’aquesta zona s’ha efectuat tenint en compte les visuals contingudes en el plànol d’Informació I.2.4 Patrimoni Paisatgístic, a fi de garantir la pervivència d’aquesta vora urbana, pla de la muralla, que constituïa la línia divisòria entre la vila i el camp. Formen part d’aquesta zona la configuració topogràfica del llom muntanyós, les edificacions rurals existents i tots aquells elements d’interès natural, paisatgístic i forestal que es conservaran íntegrament d’acord amb el seu estat actual. Art. 191.- Regulació

1. Els terrenys integrants d’aquesta zona no podran ésser dedicats a usos, aprofitaments o utilitzacions que impliquin transformació de llur destí en el Pla.

2. S’admeten exclusivament els usos agropecuaris i els forestals dedicats a la neteja dels

boscos i prevenció d’incendis forestals d’acord amb les disposicions vigents i sota la jurisdicció dels Organismes competents.

3. No s’admetrà cap construcció de nova planta.

Les edificacions existents podran efectuar obres de conservació, millora i ampliació sempre que siguin justificades per l’explotació agrària de la finca, mantenint el caràcter arquitectònic de les construccions actuals.

4. Aquestes obres es regiran per les condicions estètiques que estableix l’article 90 d)

d’aquestes mateixes Normes. Art. 192.- Tanques No s’autoritzarà cap tancament de material opac en aquesta zona. Art. 193.- Infrastructures tècniques Per a la instal·lació i traçat de les infrastructures tècniques en aquesta zona s’haurà d’estudiar prèviament llur ubicació i acabats a fi de no alterar el paisatge.

79

Art. 194.- Llicències

1. Les llicències d’obres i activitats en aquesta zona estaran sotmeses a:

a) Informe favorable de l’Organisme encarregat de vetllar per la zona declarada monument històric-artístic.

b) Seguir el procediment previst per l’article 44 del Reglament de Gestió

Urbanística.

2. No s’autoritzarà cap tipus de publicació en suport aïllat, en els arbres, edificis, roques i altres elements naturals o construïts.

80

ZONA NU 15 DE PROTECCIÓ AGRÍCOLA. Art. 195.- Definició Comprèn els sòls no urbanitzables que es protegeixen per la seva notable aptitud per a la producció agrícola, en els que s’inclou principalment les terres situades entre el riu Tordera i la vila, parcel·lades intensivament com a hortes, tot constituint part del patrimoni paisatgístic del municipi. Art. 196.- Regulació

1. S’admeten únicament les activitats relacionades amb el caràcter agrícola dels terrenys.

2. No podrà construir-se cap tipus d’edificació, excepte la d’un cobert per als estris de treball agrícola de superfície inferior a 4 m2 per parcel·la.

3. Aquests coberts empraran materials i colors d’acord amb el que especifica l’article 88d)

d’aquestes Normes, a fi de mantenir l’harmonia amb el paisatge de l’entorn.

81

ZONA NU 16 DE PROTECCIÓ FORESTAL Art. 197.- Definició Comprèn els espais lliures o verds sotmesos a la legislació específica sobre defensa i conservació de les masses forestals i que per les seves característiques de vegetació o paisatgístiques són objecte de protecció. Art. 198.- Regulació

1. Pel seu estat actual s’estableixen dues subzones:

16 a De conservació En les que cal conservar les àrees de bosc existent. 16b De restitució

Àrees que antigament foren boscos i en les que es vol protegir llur procés natural de restitució.

2. Els terrenys delimitats en aquesta zona no admetran altres usos, aprofitament i utilitzacions que al adscrits a la protecció, manteniment i restitució del bosc. Excepcionalment, es podrà efectuar el canvi del destí forestal en agrícola sempre que existeixi la prèvia conformitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

3. Només sáutoritzarà lédificació d´habitatges unifamiliars relacionats amb el destí de la

finca. L’explotació forestal restarà sotmesa a les disposicions de la Conselleria dÁgricultura, Ramaderia i Pesca.

4. La parcel·la mínima es fixa en 50.000m2 i per a l’atorgament de la llicència caldrà que s’inscrigui al Registre de la Propietat la vinculació del sòl a l’edificació i el caràcter indivisible de la finca.

5. Les condicions d’edificació es regiran pel que disposa l’article 183 d’aquestes mateixes

Normes.

82

ZONA NU 17 DE PROTECCIÓ VEGETAL DE RIBERA Art. 199.- Definició Comprèn els sòls no urbanitzables situats preferentment als espais riberencs al riu Tordera i a la riera d’Arbúcies, de notable aptitud per a la plantació de vegetal de ribera i que el Pla protegeix d’acord amb el seu destí actual. Art. 200.- Regulació

1. S’admeten únicament les activitats relacionades amb l’explotació del vegetal de ribera.

2. Es prohibeixen explícitament els moviments de terres i les extraccions d’àrids.

3. No podrà construir-se cap element d’obra, temporal o definitiu que es contradigui amb l’aprofitament del sòl pels usos productius de vegetal de ribera.

83

ZONA NU 18 RÚSTICA Art. 201.- Definició Compren els terrenys no urbanitzables que no compten amb especials valors agrícoles, forestals o paisatgístics que precisin d’una especial protecció, i que no són necessaris per al creixement del municipi. Art. 202.- Condicions d’ús i d’edificació

1. Són permesos en aquesta zona els usos següents: a) Agropecuari b) Habitatge c) D’utilitat pública i d’interès social

2. Les condicions d’edificació de les diverses instal·lacions i construccions admeses són

les següents:

a) S’autoritzen les construccions destinades a explotacions agràries relacionades amb el caràcter de la finca i que s’ajustin als plans i normes de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

b) L’habitatge unifamiliar precisarà una parcel·lació mínima de 15.000 m2 i per a

l’atorgament de la llicència caldrà que s’inscrigui al Registre de la Propietat la vinculació del sòl a l’edificació i el caràcter indivisible de la finca.

3. Les condicions d’aquests habitatges es regiran pel que disposa l’article 179 d’aquestes

Normes.

4. Les granges precisaran una parcel·la mínima de 15.000 m2. Les granges de bestiar porcí es situaran a 500 metres del sòl urbà o urbanitzable si a més de 50 metres de la xarxa viària general. La distància mínima entre dues granges porcines serà de 500 metres. Les granges de bestiar boví, d’aviram i de conills es situaran a 200 metres del sòl urbà o urbanitzable. Les granges o demés instal·lacions annexes no podran sobrepassar l’alçada de 7 metres des de cap punt del terreny natural.

5. Totes les instal·lacions tindran les condicions higènico-santiàries exigides per la

legislació vigent i es plantaran arbres per a protegir les vistes. 6. Les condicions d’edificació pels usos d’interès social i d’utilitat pública seran les

mateixes que per l’habitatge unifamiliar.

7. La instal·lació d’activitats d’acampada exigiran la prèvia aprovació d’un Pla Especial en sòl no urbanitzable.

84

TÍTOL VI DESPLEGAMENT DEL PLA

Capítol primer – Desenvolupament i execució del Pla

Art. 203.- Competència El desenvolupament i execució del Pla General correspon a l’Ajuntament d’Hostalric en l’àmbit de llurs específiques competències, sense perjudici de la participació dels particulars en el desenvolupament de les previsions del Pla, segons estableix la Llei del Sòl i aquestes Normes. Art. 204.- Desenvolupament del Pla

1. Amb l’objecte de complementar i desenvolupar l’ordenació establerta per les determinacions del Pla General, s’elaboren, segons preveuen la Llei del Sòl i el Reglament i en els termes previstos en aquestes Normes, Plans Parcials, Plans Especials, Estudis de Detall i Programes d’Actuació Urbanística.

2. Quan no sigui necessari o no estigui prevista la prèvia aprovació dels documents

esmentats en el paràgraf anterior, les determinacions del Pla General seran susceptibles d’aplicació directa i immediata, sempre que es tracti de terrenys que tinguin les condicions de solar i que no estiguin inclosos en Unitats d’Actuació.

3. El desenvolupament de les determinacions del Pla General haurà d’executar-se en

l’ordre i els terminis previstos en el Programa d’Actuació. Art. 205.- Execució del Pla

1. En plans que es redactin en desenvolupament del Pla General determinaran expressament el sistema o sistemes d’actuació previstos per a la seva execució.

2. En el sistema de compensació les cessions gratuïtes i obligatòries de terrenys

s’efectuaran immediatament que hagi estat executat el projecte d’urbanització.

3. En el sistema de cooperació la transmissió dels terrenys que els propietaris han de cedir obligatòriament i gratuïtament, s’efectuarà amb l’aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació.

Art. 206.- Projectes d’urbanització

1. Per a l’execució de les determinacions contingudes al Pla General i als instruments de planejament que el desenvolupen, s’hauran de redactar Projectes d’Urbanització d’acord amb el que preveuen els article 15 de la Llei del Sòl i 67 i següents del Reglament de Planejament.

2. També podran redactar-se projectes d’obres que no tinguin per objecte executar

íntegrament les determinacions del planejament urbanístic.

85

Art. 207.- Desenvolupament del Pla en sòl urbà

1. Les previsions del Pla General en sòl urbà seran d’aplicació directa i immediata, sense perjudici de la redacció i aprovació dels corresponents Plans Especials, Estudis de Detall o Projectes de Reparcel·lació o Compensació que per a determinats sectors s’assenyalen.

2. Quan les circumstàncies ho aconsellin, l’Ajuntament podrà formular Plans Especials de

Reforma Interior i Estudis de Detall en qualsevol zona de sòl urbà. Art. 208.- Plans Especials

1. Els Plans Especials hauran d’ajustar-se a les disposicions que per cada cas estableix la Llei de Sòl, el Reglament de Planejament Urbanístic i els objectius i determinacions previstos per aquest Pla General.

2. Els Plans Especials no podran modificar les determinacions del Pla General

especialment aquelles que regulen el volum i l’ús del sòl.

3. L’execució dels Plans Especials s’efectuarà mitjançant polígons o unitats d’actuació a definir en el propi Pla i la urbanització es realitzarà pel sistema de cooperació llevat que els propietaris dels terrenys, que representin el 60% o més de la superfície total del polígon o unitat d’actuació demanessin, en el tràmit d’informació pública del procediment per a la delimitació del polígon, l’aplicació del sistema de compensació. L’execució del Pla suposarà la cessió gratuïta dels terrenys destinats a vials, equipaments, espais lliures, i l’execució de les obres d’urbanització.

4. Mentre no s’aprovi el Pla Especial que preveu aquest Pla General, i no s’hagin efectuat

els actes d’execució necessaris per a que els sòls puguin destinar-se a l’ús previst pel planejament, s’aplicarà al següent règim respecte de l’activitat edificatòria: · S’admetran les obres de conservació i millora de tots els edificis i instal·lacions existents. · No es podran efectuar les obres d’ampliació, nova planta i de substitució de l’edificació.

5. El Pla General preveu la formació del Pla Especial de Reforma Interior de Protecció de

la Muralla Nord, quines característiques es descriuen al quadre que segueix. Els terrenys que es troben situats des de la prolongació de l’alineació de la façana inferior de la Plaça dels Bous fins a l’actuació urbanística anomenada Rabassalet, si bé no s’exclouen d’aquest Pla Especial, es regiran per les condicions d’edificació específicament assenyalades a l’acord Comissió d’Urbanisme de 16.04.86 que s’adjunta annex a la Memòria del Pla.

86

PERI 1 “PROTECCIÓ DE LA MURALLA NORD”

1. Situació i Objectius. Comprèn els terrenys situats al nord de les muralles d’Hostalric, ocupant la carretera comarcal d’Arbúcies a Hostalric i l’empit nord de l’escarpament basàltic en el que s’assenta la vila. L’ocupació d’aquest espai per l’actuació urbanística “Fullà” i la progressiva edificació dels marges de la carretera paral·lelament al pany de la muralla requereix la reordenació d’aquesta àrea atenent a llurs especials característiques monumentals i paisatgístiques.

2. Superfície total.

59.160 m2 = 5,9 Ha.

3. Espais destinats a dotacions El Pla establirà els estandards necessaris per a que millorin els espais destinats a vialitat, aparcament, espais lliures i equipaments comunitaris. El mínim d’espais lliures serà del 10%.

4. Aprofitament urbanístic privat L’edificabilitat bruta total serà de 0.35 m2/m2

5. Nombre màxim d’habitatges

25 habitatges / Ha. Superfície mínima per habitatge: 100 m2

6. Condicions de l’ordenació L’ordenació d’aquest sector atindrà prioritariament a la preservació de les visuals sobre el pany de la muralla nord d’Hostalric. Així doncs, la ubicació dels sòls privats edificables i l’elecció dels tipus edificatoris, s’adequaran a aquest objectiu fonamental. Tanmateix, el Pla resoldrà el tractament com a passeig de l’actual carretera comarcal, establint les normes precises per a la conservació de la muralla medieval, així com la previsió d’un nou vial a la part inferior dels terrenys que, tot connectant l’actuació anomenada Rabassalet amb el sector S.U.P.1, doni accessibilitat i resolgui l’edificació d’aquesta zona, amb una alçada reguladora màxima de planta baixa més dues plantes pis. Es garantirà l’acabament de les obres d’urbanització de les àrees ja urbanitzades preveient la resolució dels dèficits actuals. Art. 209.- Estudis de Detall

1. Els Estudis de detall hauran de respectar les determinacions fonamentals del Pla General i es redactaran quan alguns dels objectius o fins previstos en l’article 14 de la Llei del Sòl ho faci necessari.

2. Als efectes del que disposa l’article 14.3 de la Llei del Sòl, 65 i 66 del Reglament de

Planejament, s’entendrà com determinacions fonamentals del Pla General, aquelles que regulen el tipus d’ordenació, les condicions d’edificabilitat, les alçades edificables i les condicions d’ús de cada zona.

87

3. En les zones de regulació de l’edificació existent que figuren en el plànol III.3 Qualificació del Sòl, serà preceptiva la redacció d’un Estudi de Detall a fi d’ordenar volumètricament l’edificabilitat resultant segons les característiques urbanístiques i arquitectòniques de l’entorn.

4. Mentre no s’aprovin aquests Estudis de Detall s’aplicarà el següent règim respecte de

l’activitat edificatòria. · S’admetran les obres de conservació, millora i ampliació fins a un 10% de la superfície total de tots els edificis i instal·lacions existents. · No es podran efectuar les obres de nova planta i de substitució de l’edificació.

Art. 210.- Execució del Pla en sòl urbà

1. Per a l’execució de les determinacions del planejament en sòl urbà, es podran delimitar polígons o unitats d’actuació que permetin una justa distribució dels beneficis i càrregues derivats de la seva ordenació.

2. Aquest Pla General conté la delimitació de vàries unitat d’actuació quines delimitacions,

característiques i normativa aplicable s’especifiquen a l’article següent. En qualsevol moment, d’acord amb el que preveuen els articles 117 i 118 de la Llei del Sòl, es podran delimitar noves unitats d’actuació o variar-ne les delimitacions aprovades conjuntament amb el Pla General.

3. L’aprovació de la delimitació de la Unitat d’Actuació implica la iniciació del procediment

reparcel·latori, produint els efectes previstos als articles 98 de la Llei del Sòl i 104 del Reglament de Gestió Urbanística.

4. Quan no sigui possible delimitar polígons o unitats d’actuació, l’execució de les

determinacions del Pla es podran realitzar mitjançant actuacions aïllades en sòl urbà.

5. Si d’aquesta execució se’n deriven beneficis especials per als sectors col·lindants, es podran repercutir els costos d’aquestes adquisicions, en la mesura del benefici mitjançant l’aplicació de contribucions especials a càrrec dels propietaris especialment beneficiats.

Art. 211.- Unitats d’Actuació Urbanística

1. En sòl urbà, el Pla delimita 13 Unitats d’Actuació Urbanística amb l’objecte de desenvolupar les determinacions de l’ordenació establerta quant a la urbanització dels espais urbans i a la cessió de vials, espais lliures i equipaments previstos.

2. En aquestes àrees per a poder edificar serà necessària la prèvia distribució equitativa

de beneficis i càrregues, de forma que cessions i aprofitaments urbanístics quedin compensats entre tots els propietaris que integren cadascuna de les àrees delimitades, a la sèrie de plànols III.7 Desenvolupament del Pla.

3. El sistema d’actuació per a l’execució d’aquestes Unitats d’Actuació es fixa per a

cadascuna en la relació que s’adjunta. D’actuar-se pel sistema de cooperació, es podrà canviar el sistema pel de compensació, en cas de que es demani pels propietaris dels terrenys que representin el 60% o més de la superfície total de la Unitat d’Actuació.

88

4. En el sistema de cooperació serà innecessària la reparcel·lació dels terrenys quan els propietaris del sòl objecte de la cessió gratuïta, l’efectuïn i renunciïn expressament a la reparcel·lació. La declaració d’innecessarietat de la reparcel·lació tindrà que ser efectuada per l’Ajuntament.

5. Mentre no sigui ferma en via administrativa la Reparcel·lació o el Projecte de

Compensació, o, en tot cas, la declaració d’innecessarietat de la reparcel·lació, s’aplicarà el següent règim respecte de l’activitat edificatòria: · S’admetran les obres de conservació i millora de tots els edificis i instal·lacions existents. · No es podrà efectuar obres d’ampliació, nova planta i de substitució de l’edifici actual.

6. Aprovat el Projecte de Reparcel·lació o Compensació, en cas de no haver-se executat la

urbanització de l’àrea que ocupa la Unitat d’Actuació, la concessió de llicències restarà condicionada al compromís de contribuir en la part que correspongui a les càrregues de la urbanització, determini que haurà d’efectuar-se segons el preceptiu Projecte d’Urbanització Aprovat.

7. Les característiques de les Unitats d’Actuació que es delimiten en aquest Pla General,

són les següents:

89

U.A.1 “MONTSENY (1)”

1. Situació i objectius Comprèn els terrenys situats entre l’avinguda Montseny i la carretera comarcal C-251 des de l’avinguda Fortalesa fins al carrer Rafael de Casanovas. L’objectiu d’aquesta Unitat consisteix en l’ordenació urbana d’aquest terrenys terminals de l’eixampla de la vila, disposant la futura edificació paral·lela a l’avinguda Montseny i reservant una franja de zona verda que separi el sòl privat edificable de la carretera comarcal C-251, conformant una vora natural entre el vial i les futures edificacions. Entre els terrenys edificables i la zona verda es preveu un pas de separació i servei.

2. Superfície total

16.925 m2 = 1,69 Ha

3. Aprofitament urbanístic privat

· Sostre màxim residencial 4.128 m2 · Edificabilitat bruta total 0,24 m2/m2

4. Nombre màxim d’habitatge

24 habitatges que donen una densitat de : 14,1 habitatges / Ha.

5. Condicions de l’ordenació S’aplica el tipus d’ordenació d’edificació unifamiliar aïllada (7b) amb parcel·les de 400 m2, en planta baixa i pis. L’edificació es formalitzarà alineada amb l’avinguda Montseny.

6. Condicions de gestió Els sistema d’actuació aplicable és el de compensació. En l’execució d’aquesta Unitat d’Actuació es cediran gratuïtament els terrenys següents: · Viari 2.371 m2 14,0% · Equipament -- -- · Verd 7.673 m2 45,3%

90

U.A. 2 “MONTSENY (2)”

1. Situació i objectius Comprèn els terrenys situats entre l’avinguda Montseny i el vial de circumval·lació de la zona industrial, perllongació de l’àmbit ocupat per la U.A.1. L’objecte d’aquesta Unitat el constitueix l’ordenació d’aquests terrenys terminals de l’eixampla de la vila de forma semblant als de la U.A.1, establint una façana homogènia a l’avinguda Montseny i reservant un espai lliure cobert de vegetació que configuri una barrera natural entre la zona industrial i les darreres edificacions residencials. Igualment entre els terrenys edificables i l’espai verd es preveu un pas de separació i servei.


13.528 m2 = 1,35 Ha




12 habitatges que donen un total de: 8,8 habitatges / Ha.

5. Condicions de l’ordenació S’aplica el tipus d’ordenació d’edificació unifamiliar aïllada (7b) amb parcel·les de 400 m2, en planta baixa i pis. L’edificació es disposarà alineada amb l’avinguda Montseny.

6. Condicions de gestió El sistema d’actuació aplicable és el de compensació. En l’execució d’aquesta Unitat d’Actuació es cediran gratuïtament els terrenys següents: · viari 2.036 m2 15,0% · equipament -- -- · verd 7.066 m2 52,2%

91

U.A.3 “RAFAEL DE CASANOVAS / CARLES RAHOLA”

ANUL·LADA PER SENTÈNCIA FERMA NÚM. 974, DE 16 DE DESEMBRE DE 1994 DE LA SALA DEL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU (SECCIÓ SEGONA) DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA.

92

U.A. 4 “PERE IV”

ANUL·LADA PER SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM, DE 26/03/1992 (La Comissió d´Urbanisme de Girona, en sessió de 2/12/1992, va adoptar l´acord de restar assabentada de la Sentència del Tribunal Suprem de data 26/03/1992).

93

U.A. 5 “CAP D’ESTOPA”

1. Situació i Objectius Comprèn els terrenys situats en el carrer Cap d’Estopa, equidistants de l’avinguda Montseny i del carrer Girona. L’objecte d’aquesta Unitat el constitueix la previsió de la connexió viària d’aquest sector de La Conna amb llur futura perllongació sud, prevista pel Pla a través del desenvolupament del sector del sòl urbanitzable programat “La Conna Sud”.


678 m2 = 0,06 Ha


· Sostre màxim residencial 630 m2 · Edificabilitat bruta total 0.92 m2/m2


6 habitatges que donen una densitat de: 88.5 habitatges / Ha.

5. Condicions de l’ordenació S’aplica el tipus d’ordenació (8a) d’edificació plurifamiliar aïllada amb volumetria lliure. El vial de nova creació previst per aquesta actuació donarà suport a la perllongació de les àrees residencials de “La Conna”, garantint la permeabilitat del conjunt resultant.

6. Condicions de gestió El sistema d’actuació aplicable és el de cooperació. En l’execució d’aquesta Unitat d’Actuació es cediran gratuïtament els terrenys següents: · Viari 258 m2 38.1% · Equipament -- -- · Verd -- --

94

U.A. 6 “POETA RUYRA (1)”

1. Situació i Objectius Comprèn els terrenys situats en la perllongació cap el sud del passeig Poeta Ruyra, autèntic eix vertebrador de “La Conna”. Aquesta unitat queda delimitada pels carrers Mossèn Cinto Verdaguer, Girona i Pau Casals. L’objecte d’aquesta Unitat el constitueix la formalització en passeig arborat de l’actual avinguda Poeta Ruyra, establint l’ordenació de l’edificació que li dóna front i suport. Tanmateix, es contempla la ubicació d’un espai verd a banda i banda del passeig destinat a llur utilització com a jardí urbà i àrea de joc per a infants.


8.762 m2 = 0.87 Ha


· Sostre màxim residencial 5.794,00 m2 · Sostre màxim comercial 1.311,00 m2 · Edificabilitat bruta total 0,81 m2/m2



5. Condicions de l’ordenació S’aplica el tipus d’ordenació (6b i 6c) d’edificació plurifamiliar en illes obertes, en planta baixa i dos pisos, amb la singularitat per a l’edificació que dóna front al passeig d’haver d’utilitzar les plantes baixes per a l’ús comercial. El passeig perllongació de l’avinguda Poeta Ruyra, es formalitza mitjançant llur ordenació en rambla, establint dues zones laterals i una central arbrades d’acord amb el traçat que figura en els plànols III.5 Ordenació del Sòl Urbà. La superfície edificable, i el nombre d´habitatges es fixen per a cadascuna de les quatre grans parcel·les, amb diferent zonificació que conformen la UA6, d´acord amb les dimensions reals del terreny, de tal manera que els paràmetres edificatoris de cadascun d´ells serà : a.- Zona 6c amb façana al c/ Girona. Planta baixa.

- Fondària edificable : 12 m més 4 m de porxo d´ús públic, en front a la Zona Verda.

- Edificabilitat : 777,00 m2 st. - Ús : comercial.

2 plantes de pisos

- Fondària edificable : 16 m. - Edificabilitat total : 2.048,00 m2 st - Ús : residencial. - Nombre d´habitatges : 18.

95

b.- Zona 6c amb façana al carrer per a vianants. Planta baixa.

- Fondària edificable : 12 m més 4 m de porxo d´ús públic, en front a la Zona Verda.

- Edificabilitat : 534,00 m2 st. - Ús : comercial. -

2 plantes de pisos

- Fondària edificable : 16 m. - Edificabilitat total : 1.424,00 m2 st. - Ús : residencial. - Nombre d´habitatges : 12 m.

c.- Zona 6b amb façana al c/ Mossèn Cinto Verdaguer.

- Fondària edificable : 12 m. - Tres plantes d´ús residencial o comercial en planta baixa. - Edificabilitat total : 1.386,00 m2 st. - Nombre d´habitatges : 8.

d.- Zona 7b amb façana al c/ Mossèn Cinto Verdaguer

- Superfície : 1.560,00 m2 - Edificabilitat total (0,6 m2 st/m2 sl) : 936,00 m2 st. - Nombre de parcel·les : 3. - Nombre d´habitatges : 6.

6. Condicions de gestió El sistema d’actuació aplicable és el de compensació. En l’execució d’aquesta Unitat d’Actuació es cediran gratuïtament els terrenys següents:

· viari 3.354 m2 38,3% · equipament -- -- · verd 1.808 m2 20,6%

Les obres dúrbanització de la totalitat dels vials i zones verdes inclosos a l´àmbit de la UA6, aniran a càrrec dels propietaris dels terrenys de lésmentada unitat dáctuació.

96

U.A. 7 “POETA RUYRA (2)”

1. Situació i Objectius Comprèn els terrenys situats en la perllongació del passeig Poeta Ruyra des del carrer Mossèn Jacint Verdaguer fina arribar al carrer Girona. L’objecte de la unitat el constitueix la formalització del teixit urbà de “La Conna” en la perllongació del passeig Poeta Ruyra. Aquesta actuació preveu el traçat definitiu de la xarxa viària de l’àrea pel que fa als carrers Girona, Montnegre i Joan Maragall, establint l’obertura del passeig Poeta Ruyra continuació del previst per l’anterior Unitat d’Actuació i reservant un espai contigu al passeig com a jardí urbà.


13.560 m2 = 1,35 Ha


· Sostre màxim residencial 13.680 m2 · Sostre màxim comercial 2.190 m2 · Edificabilitat bruta total 1,14 m2/m2



5. Condicions de l’ordenació L’ordenació de la xarxa viària es basa en el traçat del passeig Poeta Ruyra amb caràcter de rambla. La resta de vials són prolongació dels actualment existents. L’edificació s’ordena mitjançant el tipus (6b i 6c) d’edificació plurifamiliar aïllada, d’ús comercial obligatori en planta baixa al passeig Poeta Ruyra, a fi de potenciar la seva activitat. Les plantes baixes que donen front al passeig seran obligatòriament porxades, d’acord amb el que determina el plànol III.5 Ordenació del Sòl Urbà.

6. Condicions de gestió El sistema d’actuació aplicable és el de compensació. En l’execució d’aquesta Unitat d’Actuació es cediran gratuïtament els terrenys següents: · viari 5.066 m2 36,6% · equipament -- -- · verd 1.168 m2 8,60%

97

U.A.8. “CANIGÓ / PAU CASALS”

1. Situació i objectius Comprèn els terrenys situats a l’illa compresa entre els carrers Canigó, Pau Casals i Via Romana, donant front al turó del Castell. L’objecte d’aquesta unitat el constitueix:

· La reserva d’un jardí urbà, tot evitant la densificació total d’aquesta àrea d’eixampla contigua al turó del Castell.


4.335 m2 = 0,43 Ha





5. Condicions de l’ordenació No es preveu cap obertura de nous vials, consolidant el traçat dels actuals carrers que envolten la unitat. L’edificació s’ordena mitjançant tipus (7b) d’edificació unifamiliar aïllada amb parcel·les de 400 m2 en planta baixa i pis.

6. Condicions de gestió El sistema d’actuació aplicable és el de compensació. En l’execució d’aquesta Unitat d’Actuació es cediran gratuïtament els terrenys següents: · vials 1.156 m2 26,6% · equipaments -- -- · verd 274 m2 6,4%

98

U.A.9 “VIA ROMANA / AVINGUDA FORTALESA / AVINGUDA CORONEL ESTRADA”

1. Situació i objectius Situada a redós de les muralles, comprèn els terrenys delimitats pels carrers : avinguda Fortalesa, avinguda Coronel Estrada i Via Romana, espai que actua com a ròtula de les dues parts en que actualment es troba dividida la ciutat : el recinte emmurallat (ciutat antiga) i La Conna (ciutat nova). Aquesta unitat recull els objectius i les determinacions desenvolupades pel Pla Parcial d’Ordenació “Via Romana / avinguda Fortalesa / avinguda Coronel Estrada” aprovat definitivament per la Comissió Provincial d’urbanisme de Girona el 26 d’octubre del 1981.


70.450 m2 = 7,04 Ha


· Sostre total 58.524 m2 st/m2 sl · Edificabilitat bruta total 0,83 m2 st/m2 sl


468 habitatges que donen una densitat màxima de : 66,43 habitatges / Ha.

5. Condicions de l’ordenació L’ordenació del sector d’actuació es basa en el viari perimetral existent format per la Via Romana al sud, l’avinguda Fortalesa a l’oest i l’avinguda Coronel Estrada a nord. El viari de nova creació es formalitza a partir d’un viari orgànic adaptat topogràficament al terreny natural i que divideix l’actuació en àrees ajustades a les tres principals façanes del conjunt de la unitat. La resta de viari, de caire vianant, formalitza el pas transversal a través, d’impossible realització mitjançant circulació rodada, sobresortint pel seu valor funcional el tram que connecta l’Estació amb l’eixampla de “La Conna”. L’edificació s’ordena en tres zones:

· (8b) Edificació plurifamiliar aïllada amb ordenació volumètrica en el front de l’avinguda Coronel Estrada. · (6c) Edificació plurifamiliar en illes obertes i comercial en planta baixa al front de l’avinguda Fortalesa. · (6b) Edificació plurifamiliar en illes obertes en la resta del sector.

Es preveu la reserva de un solar per equipament docent, situat a l’encreuament de la Via Romana i l’avinguda Fortalesa en front de les actuals Escoles, potenciant la centralització d’aquest tipus d’equipament. Tanmateix, es preveu dos solars per zones verdes; el primer situat a l’entorn del turó més prominent de la unitat d’actuació, salvaguardant aquest punt donat el seu impacte paisatgístic; el segon ocupant l’actual bosc existent en la perllongació vianant del passeig Poeta Ruyra en el seu front amb l’Avinguda Coronel Estrada.

99

6. Condicions de gestió El sistema de gestió aplicable és de cooperació. En l’execució d’aquesta Unitat d’Actuació es cediran gratuïtament els terrenys següents:

· vials i aparcament 14.049 m2 19,99% · equipaments 1.957 m2 2,78% · verd 10.948 m2 15,54%

100

U.A.10. “RAVALET”

1. Situació i objectius Comprèn els terrenys situats en l’encreuament del carrer Ravalet amb la carretera d’Arbúcies a Hostalric C-251, i constitueixen la porta d’entrada a al raval de la vila, preludi del seu nucli històric emmurallat. L’objecte d’aquesta actuació el constitueix l’ordenació adequada d’aquest punt d’accés des de l’est del terme municipal, resolent la façana definitiva d’aquest indret que s’acaba mitjançant un jardí urbà límit definitiu dels espais edificables a llevant de la vila.


2.229 m2 = 0,22 Ha




16 habitatges que donen una densitat màxima de : 71,7 habitatges / Ha.

5. Condicions de l’ordenació L’ordenació del viari es basa en l’actualment existent, adreçant solament la incorporació a la carretera comarcal C-251 de forma que el gir es produeixi amb més facilitat. Es preveu la reserva d’un jardí urbà ocupant el vèrtex que formen el carrer Ravalet i la carretera comarcal C-251. S’aplica el tipus d’ordenació (3) de cases en filera, de forma idèntica a la resta del carrer Ravalet.

6. Condicions de gestió El sistema d’actuació aplicable és el de compensació. En l’execució d’aquesta Unitat d’Actuació es cediran gratuïtament els terrenys següents: · viari 634 m2 28,4% · equipament --- -- · verd 557 m2 24,9%

101

U.A. 11 “INDUSTRIAL (1)”

1. Situació i objectius Comprèn els terrenys situats a ponent de terme municipal i limitats per la carretera comarcal C-251, la riera d’Arbúcies, el riu Tordera i el terme municipal de Breda. L’objecte d’aquesta unitat es basa en la necessitat de dotar al municipi de sòl industrial adequat, tot legalitzant anteriors implantacions industrials sorgides sobre el territori en aquest sector. Tanmateix s’estableixen les oportunes mesures de protecció de la riera d’Arbúcies i els seus marges, establint una barrera vegetal que aïlli el polígon industrial dels espais riberencs.


253.360 m2 = 25,336 Ha

3. Aprofitament urbanístic privat · sostre màxim industrial 190.020 m2 · edificabilitat bruta total 0,75 m2/m2

4. Condicions de l’ordenació La xarxa viària s’ordena a partir de la carretera comarcal C-251 dissenyant la corresponent intersecció amb l’accés previst en la zona industrial. El viari interior, paral·lel a la riera d’Arbúcies, s’organitza mitjançant tres vies transversals, dues de servei situades als extrems de l’actuació i una altre coincidint amb l’antiga Via Romana, eix primari que comunica amb les àrees residencials d’Hostalric. La indústria s’ordena segons el tipus (9) d’edificació industrial aïllada. Es preveu la reserva d’una zona verda que ocupa una franja de sòl paral·lela a la riera d’Arbúcies. L’ordenació tindrà molt en compte la construcció de totes les instal·lacions urbanes d’aigua, llum i clavegueram així com la pavimentació dels vials per garantir una adequada urbanització del sector. Es garantirà especialment la depuració de les aigües residuals i llur consegüent abocat al riu Tordera.

5. Condicions de gestió El sistema d’actuació aplicable es el de compensació. En l’execució d’aquesta Unitat d’Actuació es cediran gratuïtament els terrenys següents: · viari i aparcament 22.160 m2 8,75% . espais lliures públics (verd) 48.891 m2 19,30% . serveis generals (estació depuradora, transformadors etc..., per a ús exclusiu del propi sector). 2.300 m2 0,91%

102

El projecte d’Urbanització de la total Unitat d’Actuació podrà acabar d’ajustar el traçat viari previst als plànols de projecte a les instal·lacions actuals i als requeriments de les activitats en funcionament.

6. Condicions que haurà d’acomplir la infraestructura urbanística. Les infraestructures urbanístiques a implantar reuniran les següents condicions : a) Potència elèctrica.

La potència elèctrica a implantar estarà prevista, a raó de 10 W/m2 de parcel·la. Aquelles indústries a implantar que necessitin dúna potència superior, hauran de preveure les seves pròpies fonts dálimentació per tal de cobrir léxcés.

b) Cabal dáigua.

Es limita el cabal dáigua a raó de 4,3 l/m2 de parcel·la i dia, que representa un cabal d´1 l/seg i hectàrea (s’estima el consum en 12 h diàries). Aquelles indústries que necessitin cabals superiors, hauran de preveure les seves pròpies fonts dálimentació per tal de cobrir léxcés.

c) Depuració dels vessaments dáigües residuals.

Amb caràcter general, les aigües residuals que es generin a conseqüència dels processos industrials i que han dábocar a la xarxa de clavegueram, compliran les següents condicions :

- no contindran substàncies que puguin originar la mort dels peixos en els canals públics on es vessin.

- No contindran gèrmens patògens de carbúric bacterià, tuberculosi i tifus. - La temperatura de láigua serà igual o inferior a 35ºC. - El PH de láigua estarà comprès entre 6 i 9. - Les aigües no contindran substàncies colorants. - Les aigües no contindran substàncies tòxiques de tipus químic, que no són

eliminades pel tractament. Els límits de toxicitat seran aquells que s’estableixen al “Reglamento de Actividades Molestas, Insalubres, Nocivas y Peligrosas” (Decret 2414/1961, de 30 de novembre).

Si com a conseqüència dels processos industrials es generessin aigües contaminades, que no compleixin les condicions descrites, la indústria vindrà obligada a establir un tractament previ amb la corresponent estació depuradora, abans del vessament a la xarxa de la Unitat dÁctuació UA11, de manera que garanteixi aquestes condicions.

7. Normativa específica per a la parcel·la de Serveis Generals.

a) Definició Comprèn la parcel·la anomenada de Serveis Generals de la UA11, de 2.300 m2 de superfície i propietat municipal.

b) Condicions de volum.

L’ edificació es regirà per les condicions de volum del Pla General dÓrdenació per a la Zona 9 “Edificació Industrial Aïllada”, amb les modificacions introduïdes a l´àmbit de la UA11, a la Modificació Puntual del Pla General, aprovada definitivament el 3/06/1992. c) Condicions d´ús. Els usos permesos seran : estació depuradora, transformadors, o dáltres instal·lacions al servei del propi sector o dínterès municipal o general.

103

U.A.12 “INDUSTRIAL (2)”

1. Situació i objectius Comprèn els terrenys situats al marge esquerra de la riera d’Arbúcies, des de la carretera comarcal C-251, fins a la Via Romana, limitant amb les darreres àrees residencials de “La Conna”. L’objecte d’aquesta unitat el constitueix la formalització del teixit industrial existent, tot establint les oportunes separacions respecte de la riera d’Arbúcies i del sòl residencial contigu a l’àmbit d’actuació.


125.529 m2 = 12, 55 Ha


· Sostre màxim industrial 78.456 m2 · Edificabilitat bruta total 0,625 m2/m2

4. Condicions de l’ordenació La xarxa viària s’ordena a partir del seu enllaç amb la carretera comarcal C-251 mitjançant un vial de circumval·lació perimetral paral·lel a la riera d’Arbúcies que acaba amb l’antiga Via Romana, eix de comunicació amb les àrees residencials d’Hostalric. Així mateix, es preveu una barrera vegetal paral·lela a la riera d’Arbúcies, així com una àrea d’aparcament contigua a la Via Romana. S’aplicarà el tipus d’ordenació (9) d’edificació industrial aïllada. Es garantirà l’adequada urbanització de àrea, especialment pel que fa a la depuració d’aigües residuals, la qual es podrà mancomunar amb l’actuació industrial de l’altre banda de la riera d’Arbúcies, controlant estrictament la qualitat de les aigües que s’aboquin al riu Tordera.

5. Condicions de gestió

El sistema d’actuació aplicable es el de cooperació. En l’execució d’aquesta Unitat d’Actuació es cediran gratuïtament els terrenys següents: . vials i aparcaments 30.793 m2 24,53% · equipaments -- -- · verd 16.123 m2 12,84%

104

U.A. 13 “FÀBRICA GENIS”

1. Situació i objectius Comprèn els terrenys situats en el solar de l’antiga “Fàbrica Genís”, enfront de la Torre dels Frares a la vessant sud del recinte emmurallat. L’objecte d’aquesta actuació el constitueix: · L’adequada ordenació d’aquest sector, d’una banda amb l’edificació d’un nou edifici paral·lel a l’actual i la remodelació del mateix formalitzant un conjunt mitjà d’habitatges, i d’altre la conservació de les tradicionals visuals sobre la vila d’Hostalric des del sud, tenint en compte la ubicació de la torre dels Frares en aquest indret i el seu valor fonamental en la imatge històrica de la vila.


2.388 m2 = 0,23 Has.




13 habitatges que donen una densitat màxima de : 54,4

5. Condicions de l’ordenació L’ordenació es basa en el remodelatge i adequació de l’actual edifici per habitatges i en la construcció d’un altre paral·lel a l’actual, orientat a l’espai lliure previst davant de la torre dels Frares, plaça-mirador sobre el riu Tordera, inici i/o final del camí sota muralles que ressegueix aquesta vessant sud del nucli històric. S’aplica el tipus d’ordenació (8b) d’edificació plurifamiliar aïllada, amb volumetria específica tal i com s’ha dibuixat el plànol III.5.2 d’Ordenació del Sòl Urbà.

6. Condicions de gestió El sistema d’actuació aplicable és el de compensació. En l’execució d’aquesta unitat d’actuació es cediran gratuïtament els terrenys següents: · vials 1.590 m2 66,6% · equipaments -- -- · verd -- --

105

Art. 212.- Actuacions aïllades en sòl urbà

1. El Pla delimita 4 actuacions aïllades en sòl urbà, el que implica l’adquisició per l’Ajuntament del sòl i de les edificacions existents, ja que no poden efectuar-se mitjançant la delimitació de polígons o Unitats d’Actuació.

2. L’adquisició d’aquestes àrees s’efectuarà mitjançant l’expropiació forçosa.

3. El cost d’aquestes adquisicions es podrà repercutir sobre els propietaris que resultin

especialment beneficiats per l’Actuació Urbanística, mitjançant l’aprovació de contribucions especials.

4. En aquestes àrees solament podran efectuar-se les obres de conservació de l’edificació

existent.

5. Les actuacions aïllades previstes per aquest Pla General són les següents:

106

SÒL URBÀ A.I.1 Adquisició dels terrenys adjunts al solar de la Fàbrica Genis, vora l’antic camí de les

muralles en la seva vessant sud. Aquests terrenys serviran per acabar de formalitzar l’espai lliure previst davant de l’actuació U.A.13 en previsió d’un futur jardí-mirador damunt el pla del riu Tordera, davant de la Torre dels Frares.

A.I.2 Adquisició de l’edifici situat al carrer Major per a equipament sanitari-assistencial.

L’adscripció d’aquest edifici, antic hospital, a l’ús d’equipament es preveu per la seva adequada ubicació dins del recinte emmurallat atenuant l’actual dèficit de dotacions que pateix el casc antic.

A.I.3 Adquisició del edificis contigus a la Torre dels Frares.

Solars contigus a la torre, quina adquisició alliberarà el seu entorn, històricament emprat com a espai buit i porta de sortida a les hortes de la Tordera, i que actualment facilitarà la comunicació del casc antic amb l’equipament previst a l’antiga fàbrica de suro.

A.I.4 Adquisició del terrenys contigus a l’actual camp de futbol municipal situats sobre la Via

Romana. Espai públic destinat a cobrir el dèficit de dotacions esportives existent, completant la creació d’una illa homogènia per a fer possible la construcció d’un complexa polisportiu municipal.

107

Art. 213.- Desenvolupament del Pla en sòl urbanitzable programat

1. El sòl urbanitzable programat pel Pla General es desenvoluparà necessàriament mitjançant Plans Parcials, l’aprovació definitiva dels quals és condició indispensable per a la realització d’intervencions de qualsevol tipus en el territori corresponent, llevat del supòsit dels sistemes generals.

2. L’àmbit territorial dels Plans Parcials haurà de coincidir amb els sectors de planejament

delimitats al Pla General. Art. 214.- Plans Parcials

1. Els Plans Parcials d’Ordenació han de contenir les determinacions previstes a la Llei del Sòl i Reglament de Planejament amb la precisió suficient per permetre la seva execució sense necessitat de cap altre estudi previ.

2. El Pla Parcial haurà de preveure la divisió poligonal i el sistema d’actuació aplicable a

cada polígon. Posteriorment aquestes determinacions podran ésser modificades mitjançant el procediment previst als articles 118 i 119 de la Llei del Sòl.

3. El Pla d’Etapes no podrà preveure un termini superior a vuit anys per a la realització de

la urbanització. D’establir-se varis polígons, es fixarà l’ordre de prioritats entre ells.

4. Quan els Plans Parcials siguin d’iniciativa privada, hauran de preveure, a més, les

determinacions i la documentació a que es refereixen els articles 46 i 64 del Reglament de Planejament.

5. Per a cada sector de sòl urbanitzable aquest Pla General especifica:

1. La superfície total 2. La previsió dels espais destinats a sistemes 3. L’aprofitament urbanístic privat. 4. El traçat viari estructurant del sector del que formarà part el sistema general de

comunicacions, als efectes de garantir la seva execució en cas de no desenvolupar-se cap dels sectors.

5. Les determinacions sobre l’ordenació del sector que es consideren necessàries per a la seva adequada integració en l’estructura urbana global. Es concreta, generalment, la localització de les àrees d’equipament i espais lliures, i el tipus d’ordenació aplicable pel desenvolupament de la normativa del Pla Parcial.

6. Els sectors previstos per aquest Pla General i les seves característiques urbanístiques s’estableixen a continuació:

108

SOL URBANITZABLE PROGRAMAT SECTOR “PLA DE L’ESTACIÓ” S.U.P. A.1

1. Situació i Objectius. Comprèn els terrenys delimitats per l’avinguda Coronel Estrada, el camí de l’Estació, els límits de la futura variant de la carretera comarcal i el camí que baixa contigu al sector Fullà. L’objecte d’aquest Pla Parcial el constitueix l’ordenació del futur desenvolupament del buit situat a l’entorn de l’Estació del ferrocarril, apropant les àrees residencials del municipi en aquesta important dotació del sistema general de comunicacions. Tanmateix, el Pla resoldrà de forma adient les connexions rodades i peatonals de l’Estació amb el casc antic i amb l’eixampla residencial de “La Conna”.


38.200 m2 = 3,82 Has.

3. Espais destinats a dotacions

· vials i aparcaments 7.650 m2 20,02% · equipament 1.800 m2 4,71% · verd 5.050 m2 13,21%


· sostre màxim residencial 16.044 m2 · edificabilitat bruta total 0,42 m2/m2 · edificabilitat bruta homogeneïtzada 0,268 m2/m2


38,5 habitatges/Ha superfície mínima habitatge: 100m2

6. Condicions de l’ordenació El viari d’aquest Pla Parcial garantirà la connexió de l’avinguda Coronel Estrada i la del camí actual dels darreres de la urbanització Fullà amb l’estació, ajustant-se al traçat previst en els plànols d’ordenació. La rambla paral·lela a les vies del ferrocarril suportarà els futurs vials interiors al sector. La vialitat complementària tindrà un ample mínim de 10 metres i les voreres tindran un mínim de 2 metres i seran arbrades. L’ordenació observarà els paràmetres de les zones d’edificació 6, 7 i 8. L’alçada màxima serà de PB+2 i la profunditat edificable màxima de 14 metres. És obligada la doble orientació de tots els habitatges. La localització del les zones verdes s’efectuarà en l’espai triangular del futur passeig de l’estació i en una franja paral·lela a la Rambla dibuixada entre aquesta i la variant de la carretera comarcal. L’espai per equipament es preveurà en una única parcel·la indivisible situada sobre la Rambla, a fi de potenciar el valor d’aquesta via dins de la xarxa d’espais públics del sector. Aquestes darreres determinacions i l’orientació viària que dibuixa el plànol de projecte III.3 tindrà caràcter indicatiu, de forma que serà el desplegament del Pla Parcial el que definitivament les concretarà salvaguardant l’estructura general que propaga aquest planejament.

109

SECTOR “LA CONNA SUD” S.U.P. A.2

1. Situació i Objectius Comprèn els terrenys situats al sud de “La Conna”, perllongació natural de l’actual sector urbanitzat. Els seus límits són la Via Romana a sud-est, el nou vial industrial a l’oest i els carrers Cap d’Estopa i Girona al nord. L’objecte d’aquest Pla Parcial el constitueix la consolidació de l’actual teixit urbà de “La Conna”, eixampla de la vila que aquest Pla pretén desenvolupar fins a la Via Romana, establint les adequades mesures per a la millora de la seva qualitat urbana.


83.488 m2 = 8,349 Ha

3. Espais destinats a dotacions

· vials i aparcament 19.650 m2 20,97% · equipaments 3.748 m2 4,00% · verd 14.055 m2 15,00%


· sostre màxim residencial 35.606 m2 · edificabilitat bruta total 0,38 m2/m2 · edificabilitat bruta homogeneïtzada 0,273 m2/m2


31,5 habitatges / Ha superfície mínima habitatge: 100 m2

6. Condicions de l’ordenació El vial d’aquest Pla Parcial serà prolongació de la vialitat provinent de les àrees de “La Conna” ja urbanitzades, ajustant-se als traçats que figuren en els plànols d’ordenació, els quals podran adaptar-se, sempre que es conservi l’esquema ordenador de la xarxa basat primordialment per llurs eixos principals arbrats, segons determina el plànol III.3 Qualificació del Sòl. L’ordenació de l’edificació observarà els paràmetres de les zones 6, 7 i 8 que disposen aquestes Normes, tenint cura de qualificar les vores amb els espais edificats de forma homogènia amb els tipus actualment existents. Així doncs, es qualificaran de zona (7) d’edificació unifamiliar aïllada les àrees pròximes al Castell i les que afronten amb el sòl industrial, reservant les zones 6 i 8 per a les àrees interiors al sector. L’alçada màxima serà de PB+2 i la profunditat edificable màxima de 14 metres. És obligada la doble orientació de tots els habitatges. Els espais lliures es situaran en forma de barrera vegetal entre aquest sòl residencial i el sòl industrial contigu al sector, de forma idèntica a l’ordenació contemplada per la Unitat d’Actuació U.A.2. Es reservarà com equipament l’espai situat enfront del passeig Poeta Ruyra, a fi de concloure mitjançant un edifici representatiu l’itinerari per a vianants suggerit pel Pla des de l’Avinguda de la Fortalesa.

110

Art. 215.- Aprofitament mig

1. L’aprofitament mig en cada un dels sectors previstos en aquest pla té un valor equivalent, pel que no serà necessari establir transferències d’aprofitament entre ells. L’aprofitament mig de la totalitat del sòl urbanitzable programat es fixa en 0,272.

2. L’aprofitament mig de cada un dels sectors, a afectes de gestió urbanística,

s’expressarà amb el quocient que resulti de dividir per la superfície total del sector, la superfície de sostre edificable.

3. Les cessions de sòl corresponent al 10% de l’aprofitament mig s’efectuaran en terrenys

que en el Pla Parcial tinguin assignat un sostre edificable equivalent al d’aquest percentatge mesurat sobre l’aprofitament mig del sector quantificat segons el que s’indica a l’apartat anterior.

Art. 216.- Incompliment de la programació: efectes Els sectors de planejament que s’estableixen hauran de desenvolupar-se necessàriament d’acord amb la programació temporal que determina el P.G.M. Aquesta adequació al programa exigeix:

a) Aprovar definitivament el Pla dins del quatrienni que se li assenyali. b) Executar el Pla Parcial en els terminis que el mateix determini.

L’incompliment de la primera de les exigències podrà comportar l’adopció d’alguna de les següents mesures, a judici de l’Ajuntament:

1. Desclassificació dels terrenys amb oportunitat de la Revisió quatriennal del Programa d’Actuació, sense cap dret d’éssers indemnitzats.

2. Redacció d’ofici del Pla Parcial, si inicialment es projectava d’iniciativa privada.

3. Expropiació de la totalitat o part dels sòls del sector destinats a vials, a l’empara de

la seva conceptuació com sistema general i de la seva definició en el P.G.M. Aquesta adquisició s’efectuarà avaluant el terreny d’acord amb el seu aprofitament mig. Adquirint el terreny, l’Ajuntament es convertirà en titular dels corresponents aprofitaments que poden correspondre pels esmentats sòls, quan s’aprovi el Pla Parcial. Tanmateix, dins de la Junta de Compensació que es constitueixi o bé en la reparcel·lació que s’efectuï, després de l’aprovació es considerarà com aportació compensable, la de les despeses d’urbanització realitzades en l’esmentada vialitat, actualitzades. De la mateixa manera succeirà en els supòsits en els que els propietaris particulars haguessin participat en el costejament de les esmentades obres, amb caràcter previ a l’aprovació del Pla Parcial.

En cap cas els terrenys del sector que haguessin sigut objecte de la mesura, així establerta, tindran la consideració d’urbans, no poden ésser edificats fins que s’aprovi el corresponent Pla Parcial, Projecte d’Urbanització i es completin les obres d’urbanització. Per a l’obertura dels assenyalats vials en el supòsit de no haver-se aprovat el Pla Parcial del Sector serà suficient l’aprovació d’un Pla Especial i el corresponent Projecte d’Urbanització. L’incompliment de la segona exigència podrà comportar a judici de la Cooperació Municipal, alguna de les següents mesures:

111

1. La substitució del sistema d’actuació de compensació, pel de cooperació o fins i tot el d’expropiació.

2. La imposició de sanció. 3. La desclassificació dels terrenys. 4. La realització de les garanties prestades.

Art. 217.- Desenvolupament del Pla en sòl urbanitzable no programat

1. El sòl qualificat com urbanitzable no programat es podrà desenvolupar mitjançant els Programes d’Actuació Urbanística i successivament amb els corresponents Plans Parcials.

2. L’àmbit territorial d’aquest sòl i del sector de planejament previst per aquest Pla

General, s’ajustarà al que figura en els plànols d’ordenació III.2 Règim del sòl i III.7 Desenvolupament del Pla.

3. La redacció del Programa d’Actuació Urbanística podrà ser pública o privada, havent de

seleccionar en aquest darrer cas, mitjançant un concurs, les diferents propostes presentades.

Art. 218.- Programes d’Actuació Urbanística

1. Els Programes d’Actuació Urbanística previstos per aquest Pla contindran les següents característiques:

1. La superfície total. 2. La previsió dels espais lliures. 3. L’aprofitament urbanístic privat. 4. L’ús predominant de l’actuació. 5. El traçat viari estructurant del sector, del qual el programa assenyalarà les

garanties necessàries per a la seva execució. 6. Les determinacions bàsiques de l’ordenació del sector per tal d’aconseguir la

seva integració dins de l’estructura urbana global.

2. El Pla General preveu el desenvolupament d’un sector de sòl urbanitzable no programat, quines característiques són les següents:

112

SÒL URBANITZABLE NO PROGRAMAT SECTOR “VIA ROMANA” S.U.N.P. 1

1. Situació i Objectius

Comprèn els terrenys situats per sota de la Via Romana i que es consideren aptes pel futur creixement de la vila, d’acord amb el model territorial previst per aquest Pla General. L’objecte d’aquesta actuació, per tant, és la d’orientar l’extensió de les àrees residencials del municipi quan ho precisi la colmatació de “La Conna”, cap als paratges quina urbanització no afecti la conservació del patrimoni paisatgístic, urbà i arquitectònic d’Hostalric.


74.000 m2 = 7,4 Has.

3. Espais destinats a dotacions La previsió mínima de sòl públic pel que fa a espais viaris, equipament i espais lliures serà del 40% de la superfície total del sector.


· edificabilitat privada bruta total 0,42 m2/m2

5. Condicions d’ús Els usos predominants seran els habitatges unifamiliars i plurifamiliars. S’assenyala com a ús incompatible l’industrial exclusiu per a indústries de 3a categoria.

6. Condicions de l’ordenació Es respectarà el viari que consta als plànols d’ordenació i que inclou la connexió mitjançant de la perllongació del carrer Girona, de les àrees residencials de “La Conna” amb aquest nou sector. Aquest vial fa de límit perimetral del sector d’actuació fins al seu creuament amb el vial paral·lel a la riera d’Arbúcies. Les zones verdes es situaran salvaguardant el turó existent i en una franja de protecció paral·lela a la riera d’Arbúcies. Es preveuen les obres d’urbanitzacions del sector, així com a les xarxes de serveis precises per a connectar amb les xarxes municipals.

113

Art. 219.- Bases

1. Les bases del concurs o concursos per a la selecció de les iniciatives de desenvolupament de sòl urbanitzable no programat respectaran les determinacions previstes a l’article anterior. No obstant, podran excloure altres usos, reduir l’aprofitament urbanístic privat o augmentar les reserves per a dotacions comunitàries.

2. En les bases s’establiran els compromisos i garanties suficients per assegurar el

compliment de les obligacions imposades als propietaris per la Llei del Sòl i per aquest Pla General.

Art. 220.- Limitacions

1. Mentre no sigui aprovat els corresponents Programes d’Actuació Urbanística, els terrenys classificats com a sòl urbanitzable no programat estaran subjectes a les limitacions de l’article 85 de la Llei del Sòl i 44 del Reglament de Gestió Urbanística, no autoritzant-se altres usos que els existents legalment en el moment d’ésser posat en vigor aquest Pla General.

Art. 221.- Condicions pel desenvolupament del sòl urbanitzable no programat Els sectors de desenvolupament urbà en aquest sòl es programaran quan:

a) Es justifiqui la demanda de sòl per aquest ús en el sector concret en que s’emplaci l’actuació.

b) Es demostri la suficiència de la infrastructura de serveis municipals per a incorporar nou sòl urbà, en especial pel que fa al consum d’aigua, a la capacitat de la xarxa de clavegueres i al depuració de les aigües residuals.

c) S’hagin aprovat definitivament els dos sectors de sòl urbanitzable programat i s’hagi executat com a mínim la urbanització de les dues terceres parts del terreny.

Art. 222.- Desenvolupament del Pla en sòl no urbanitzable

1. Les determinacions del Pla General sobre el sòl no urbanitzable s’apliquen directa i immediatament.

2. Tanmateix, es podran formar Plans Parcials que tinguin per objecte:

· La protecció del paisatge · La protecció de les vies de comunicació · La protecció de conreus i espais forestals · La millora del medi rural

· La determinació de les condicions específiques de les activitats que es pugui emplaçar en el sòl no urbanitzable.

Art. 223.- Actuacions aïllades en sòl no urbanitzable

1. El Pla delimita actuacions aïllades en sòl no urbanitzable, el que implica l’adquisició per l’Ajuntament d’aquests terrenys, la qual cosa s’efectuarà mitjançant l’expropiació forçosa.

2. Les actuacions aïllades previstes per aquest Pla General són les següents:

114

SÒL NO URBANITZABLE A.I.5 Adquisició dels terrenys situats entre l’actual Parc Urbà del Castell i el recinte de

l’Església de la Verge del Socors. Espai lliure que completa el Parc Urbà del Castell, establint l’adequada connexió amb l’Església, darrera edificació del nucli històric de la vila emmurallada.

A.I.6 Adquisició d’uns terrenys situats prop de la riera d’Arbúcies i la Tordera per a la construcció de la futura estació depuradora d’aigües residuals. Aquesta reserva de terreny és obligada per a disposar del sòl precís per a la depuradora que tractarà les aigües precedents de l’eixampla de la vila, “La Conna”, les quals actualment s’aboquen de forma natural una riera que desemboca a la Tordera.

115

Art. 224.- Desenvolupament dels sistemes generals

1. Les previsions del Pla General en relació als Sistemes Generals es podran desenvolupar directament per mitjà de Projectes d’Urbanització o Projectes d’Obres.

2. Tanmateix, l’Ajuntament podrà formar Plans Especials per a regular l’ús i protecció dels

sistemes generals d’espais viaris, d’espais lliures, d’equipaments públics i d’infrastructures tècniques.

Art. 225.- Execució dels sistemes generals

1. El sòl destinat al Pla General a sistemes generals podrà ser adquirit per l’Administració per mitjà d’alguna de les següents formes: · Per cessió compensada per l’adjudicació de l’aprofitament mig, quan es tracti de sòls incluïts en sectors de planejament en el sòl urbanitzable. · Per cessió gratuïta, quan es tracti de sòl incloïes en polígons o unitats d’actuació en sòl urbà. · Per qualsevol altre títol jurídic, inclosa l’expropiació forçosa, que puguin preveure els Plans Especials, Projectes d’Urbanització o projectes d’obra que desenvolupin el Pla General.

Art. 226.- Execució dels sistemes locals Els sòls destinats per aquest Pla General i pels Plans que el desenvolupin, a sistemes locals, s’obtindran mitjançant la cessió gratuïta efectuada a l’Ajuntament pels propietaris del sector de planejament o de les Unitats d’Actuació de que es tracti. Això no obstant, si raons d’interès públic o prioritat en l’actuació ho aconsellen, també podran ser adquirits per qualsevol altre títol legal, inclosa l’expropiació forçosa. En aquest cas l’Ajuntament entrarà a formar part, com a propietari del sòl així adquirit, del sector de planejament o Unitat d’Actuació corresponent. Art. 227.- Concessió per a equipaments i dotacions comunitàries

1. Sobre el sòl destinat a equipaments, que en execució d’aquest Pla General sigui de titularitat pública, l’Ajuntament podrà otorgar concessions per a la construcció i explotació del corresponent equipament.

2. Aquesta concessió, no podrà tenir en cap cas una durada superior a cinquanta anys, ni

conferir al concessionari cap dret de renovació.

116

Capítol segon – Intervenció en l’activitat dels particulars Art. 228.- Actes subjectes a llicència municipal

1. Estan subjectes a l’obtenció prèvia de llicència municipal tots els actes relacionats a l’article 1 del Reglament de Disciplina Urbanística de la Llei del Sòl. També serà precís obtenir llicència municipal per a tots aquells usos i activitats que afectin a les característiques naturals dels terrenys.

2. L’obligació d’obtenir prèviament llicència o informe favorable d’altres administracions per

a determinats usos o activitats no excusa en cap cas de la necessitat d’obtenir la llicència municipal corresponent, d’acord amb l’article 179.1 de la Llei del Sòl.

3. Els actes que siguin promoguts per òrgans de l’Estat o Entitats de Dret Públic, també

estan subjectes a prèvia llicència municipal, sense perjudici del que disposa l’article 180.2 de la Llei del Sòl.

Art. 229.- Contingut de llicència

1. Les llicències s’atorgaran seguint les previsions de la Llei del Sòl i dels seus Reglaments, les prescripcions d’aquest Pla General i les del seu desenvolupament.

2. Les precisions d’aquestes Normes sobre condicions d’edificabilitat, ús, estètiques,

higièniques o d’altre caràcter s’entendran contingudes en l’acte d’atorgament de la llicència.

3. Les vulneracions d’aquestes Normes no es podran justificar en el silenci o insuficiència

del contingut de la llicència. El promotor, l’empresari o el tècnic director de les obres podran dirigir-se a l’Administració que concedeix la llicència en sol·licitud d’informació, la qual cosa haurà d’ésser facilitada en el terme de quinze dies.

Art. 230.- Documentació per a sol·licitar la llicència

1. Les sol·licituds de llicències d’obres majors s’acompanyaran dels següents documents:

· Model previst per a la concessió de llicències complimentat. · Projecte tècnic complert subscrit per facultatiu competent i sol·licitant. · Plànols d’emplaçament i situació a escales 1:500 i 1:2000 amb detall dels serveis urbanístics existents. · Tota aquella documentació específica que el caràcter del projecte demani segons especifiquen aquestes Normes.

2. Quan es tracti d’obres o reconstrucció d’edificis existents es representarà per separar

l’estat actual i la reforma projectada. 3. Les sol·licituds de llicència per a obres menors s’acompanyaran d’un plànol o croquis a

escala subscrits per responsable tècnic.

117

Art. 231.- Obres majors i obres menors Els efectes del que es disposa a l’article anterior, es consideren obres majors: les construccions de nova planta, reforma de l’estructura d’edificis existents, les que augmentin o disminueixin el volum dels edificis, les de parcel·lació, els moviments de terres, la demolició de les edificacions, totes les que exigeixin d’un facultatiu titulat amb les excepcions que figuren a l’apartat següent. Seran obres menors les següents:

A) Les realitzades a la via pública, relacionades amb l’edificació confrontant:

a) Construcció o reparació de guals a les voravies, així com la seva supressió.

b) Ocupació provisional de la via pública per a la construcció, no emparada en llicència d’obres majors.

c) Construcció de rètols, banderes i anuncis lluminosos. d) Construcció de barraques o quioscos per a l’exposició i venda. e) Col·locació d’anuncis, excepte els situats sobre la coberta dels edificis,

subjectes a llicència d’obres majors. f) Col·locació de pals. g) Col·locació de veles a les plantes baixes de façana a la via pública. h) Instal·lació de marquesines per a comerços.

B) Les obres auxiliars de la construcció anunciades a continuació: a) Establiment de barreres o tanques de precaució d’obres. b) Construcció de ponts, bastides i similars. c) Execució de cales, pous i sondejos d’exploració quan no s’hagués

atorgat llicència d’obres. d) Recalç d’edificis per a construir-ne d’altres que disposin de llicència. e) Apuntalament de façanes. f) Col·locació de grues-torre, ascensors, sínies o d’altres aparells

elevadors per a la construcció. g) Realització de treballs d’anivellació que no alterin en més d’un metre

les cotes naturals dels terrenys en algun punt ni tinguin relleu o transcendència a efectes de mesura de les alçades reguladores de l’edifici.

h) Construcció o instal·lació de barraques provisionals d’obra.

C) Les petites obres de reparació, modificació i millora d’edificis següents: a) Execució d’obres interiors en locals no destinats a habitatges que no

modifiquin la seva estructura i millorin les condicions d’higiene i estètica.

b) Reparació de cobertes i terrats. c) Pintura, estocat i reparació de façanes d’edificis. d) Col·locació de portes i persianes en obertures. e) Col·locació de reixes. f) Construcció, reparació o substitució de canonades d’instal·lacions,

desguàs i claveguerams. g) Construcció de pous i fosses sèptiques. h) Modificació de balcons, lleixes o elements sortints. i) Canvi o reparació d’elements estructurals. j) Execució o modificació d’obertures que no afectin a elements

estructurals sense perjudici d’acompanyar-hi a més, els documents exigits per aquestes Normes.

118

k) Execució o modificació d’obertures que no afectin a elements estructurals.

l) Formació de cambres de bany en locals comercials i magatzems. ll) Construcció i modificació d’aparadors. m) Col·locació d’elements mecànics de les instal·lacions en terrasses o

terrats en edificis, que no estiguin emparats per llicència d’obres. n) Reposició d’elements alterats per accident o deteriorament de façanes. o) Coberts lleugers oberts o tancats lateralment per envans de superfície

no major de 50 m2 i l’alçada no excedeixi de 5 metres.

D) Les obres en solars o patis que a continuació es relacionen: a) Establiment de barreres i tanques definitives. b) Construcció o enderroc de cobertes provisionals d’una planta i de

menys 25 m2 de superfície total. c) Treballs d’anivellament a l’entorn de l’edifici construït, sempre que no

es produeixin variacions de més 1,50 metres, sobre el nivell natural del terrenys i menys de 2,20 metres, per sota d’aquest, en algun punt.

d) Formació de jardins quan no es tracti dels privats complementaris a l’edificació de la parcel·la, els quals estan exceptuats de llicència.

Art. 232.- Termini, pròrroga i caducitat de llicències

1. Les llicències d’obres s’atorgaran per a un termini màxim de 2 anys. 2. Quan les obres no poguessin acabar-se en el termini assenyalat, i abans d’expirar

aquests, l’interessat podrà sol·licitar pròrroga de durada màxima d’un any. Esgotats aquests terminis, s’haurà de sol·licitar de nou la llicència.

3. Les llicències caduquen als sis mesos de seu atorgament, sinó s’han iniciat les obres.

També caduquen a conseqüència de la interrupció en la realització de les obres per un període superior a un any. Aquestes prescripcions es faran constar expressament com a condició de la llicència.

Art. 233.- Obligacions del titular de la llicència

1. La llicència d’obres obliga al seu titular, sense perjudici dels altres deures assenyalats en les presents Normes, al següent:

a) Construir o reposar la vorera que dóna front ala finca dins del termini de

conclusió de l’obra. b) Reparar o indemnitzar els danys que causin en els elements urbanístics del sòl,

subsòl i el vol de la via pública, tal com voreres, paviments, vorades, fanals grans, rètols i plaques de numeració, arbres, plantacions, clavegueram, canalitzacions i d’altres serveis anàlegs.

2. Quan l’obra o edificació requereixi la prèvia urbanització i els terrenys de cessió

obligatòria i gratuïta no hagin estat lliurats a l’Administració, no podrà ésser atorgada la llicència d’edificació fins que es compleixin els deures de cessió de terrenys i costejament de la urbanització que legalment procedeixi, sense perjudici d’allò que preveu l’article 83 de la Llei del Sòl.

119

Art. 234.- Llicència condicionada a completar la urbanització

1. Per a atorgar la llicència d’edificació cal que la parcel·la reuneixi tots els elements d’urbanització definits en aquestes Normes, sense perjudici d’allò que preveu l’article 83 de la Llei del Sòl.

2. No obstant això, s’atorgarà la llicència, condicionada l’execució de les obres

d’urbanització, quan concorrin les circumstàncies següents:

· Quan l’element d’urbanització que faltin no sigui cap dels següents:

a) Accés rodat b) Proveïment d’aigües c) Evacuació d’aigües d) Xarxa elèctrica de baixa tensió

3. Quan s’asseguri l’execució o successiva de la urbanització, en terme que no excedeixi

els tres mesos des de l’acabament de l’edificació, mitjançant la constitució d’una fiança, en qualsevol de les formes admeses per la legislació local. La garantia serà de quantia no inferior a l’import calculat de les obres d’urbanització pendents imputades al sol·licitant i, a aquest afecte, en el procediment d’atorgament de la llicència, els tècnic municipals informaran sobre aquests punts. Mentre la garantia no sigui constituïda i acreditada en el procediment municipal, l’edificació de la llicència restarà demorada.

Art. 235.- Repercussió de les despeses derivades de les obres d’urbanització

1. El propietari que amb l’objecte de dotar els seus terrenys dels serveis mínims que s’assenyala en l’article anterior, urbanitzés una o més vies públiques on tinguessin façana altres propietaris, podrà sol·licitar a l’Ajuntament que no doti de llicències d’obres a aquest propietaris, sempre i quan no acreditin haver-hi abonat la part proporcional d’aquestes despeses, evitant d’aquesta manera un enriquiment injust disconforme amb els deures que l’article 83.3.2 de la Llei del Sòl imposa als propietaris del Sòl Urbà.

2. Les despeses d’urbanització, en l’anterior supòsit, es distribuiran entre els propietaris

afectats, en proporció a l’edificabilitat que correspongui a cadascuna de les finques que encara no estiguin edificades.

Art. 236.- Llicència de primera utilització 1. Tot edifici queda subjecte a llicència de primera utilització per comprovar si el mateix està

d’acord amb el planejament vigent. 2. No podrà atorgar-se aquesta llicència en el cas de que aquest edifici no s’ajustes a la

llicència d’obres en el seu dia atorgada. 3. La llicència de primera utilització és imprescindible per al subministra municipal d’aigües

potables o per a la prestació de qualsevol altre servei municipal.

120

Art. 237.- Llicència de parcel·lació

1. Resta subjecte a llicència de parcel·lació tota partió d’una finca en altres independents. 2. La documentació a presentar conjuntament amb la sol·licitud de llicència inclourà:

· Memòria justificativa que estableixi les condicions de parcel·lació i es justifiqui jurídica i tècnicament l’operació de parcel·lació. · Plànol d’emplaçament de la finca referit a la Classificació del Sòl que consta en el Pla General escala 1:5000.

Art. 238.- Llicències d’obres d’urbanització

1. Amb la sol·licitud de llicència d’obres d’urbanització s’acompanyaran els següents documents:

a) Plànol de situació, a escala no inferior a 1:2000, en el qual es determini la

localització de la finca o finques a que es refereix la llicència. b) Projecte tècnic.

2. El projecte tècnic estarà integrat, com a mínim, pels següents documents:

a) Memòria descriptiva de les característiques de l’obra o servei, amb detall dels càlculs justificatius de les dimensions i dels materials que es projectin, la seva disposició i condicions.

b) Plànol de situació de les obres i instal·lacions, en relació amb el conjunt urbà i amb el Pla d’Ordenació en el qual estigui inclosa.

c) Plànol topogràfic amb corbes de nivell, amb equidistància d’un metre, en el qual s’indiqui l’edificació i arbrat existents.

d) Plànol de perfils dels terrenys. e) Plànols acotats i detallats de les obres i serveis projectats. f) Pressupostos separats de les obres i de les instal·lacions, amb resum general.

Aquests pressupostos es composaran de mesures, quadres de preus i pressupostos generals de la contrata.

g) Plec de condicions econòmico-facultatives que regiran en la realització de les obres, amb indicació de l’ordre d’execució, dels terminis de les diverses etapes i del termini total.

3. Si l’acte d’atorgament de la llicència introduís modificació substancial en el projecte,

l’interessat haurà de presentar nou projecte, el duplicat del qual li serà retornat, degudament conformat, amb la llicència. Les modificacions no substancials del projecte s’introduiran mitjançant esmena dels plànols originals, subscrita pel promotor i el seu tècnic.

Art. 239.- Llicència de moviment de terres

1. La llicència per a moviment de terres en cap cas podrà incloure l’obertura de vials, la seva urbanització, l’excavació de fonaments i soterranis, o la desfeta de jardins, sinó que haurà de limitar-se a obres d’anivellació i neteja de terres lliures.

2. Les obres a que es refereix la llicència s’executaran sota la direcció d’un tècnic titulat

que assumirà expressament la funció de tenir cura per el correcte desenvolupament dels treballs, d’acord amb la documentació presentada i les ordres de la direcció facultativa.

121

3. La documentació inclourà un plànol topogràfic, a escala 1:500, amb indicació detallada de les cotes altimètriques, edificació i arbrat existent, característiques del terreny i informació de les finques o edificacions veïnes que puguin resultar afectades per les obres.

Art. 240.- Llicències d’edificació

1. Amb la sol·licitud de llicències d’obres de nova planta, ampliació o reforma d’edificis existents, s’acompanyarà projecte tècnic, el qual contindrà les dades necessàries per a què amb el seu examen pugui comprovar-se si les obres, la llicència de les quals es sol·licita, s’ajusten a la reglamentació vigent sobre ús i edificació del sòl.

Com a mínim el projecte estarà integrat pels documents següents:

a) Memòria en la qual es descrigui i s’indiqui les dades que no puguin representar-

se numèricament i gràficament als plànols. A més, quan a l’edifici tinguessin d’exercir-se activitats industrials, caldrà que se’n consigni la categoria i situació.

b) Plànol d’emplaçament, a escala 1:500, en el qual s’expressi clarament la situació de la finca amb relació a les vies públiques o particulars que limitin la totalitat de l’illa en el que estigui situada. En aquest plànol s’acotaran les distàncies de les obres a l’eix de la via pública i l’amplada d’aquesta, així com la seva relació amb el carrer més proper i s’indicarà l’orientació, les alineacions i rasants oficials i el perímetre del pati central de l’illa, cas de que estigui previst.

c) Plànol topogràfic, a la mateixa escala, amb corbes de nivell amb equidistància

d’un metre, en el qual s’indiqui l’edificació i arbrat existent. No caldrà la presentació d’aquest plànol, sempre que el pendent màxim del terreny no sigui superior al 10%

d) Plànols de plantes i façanes, amb les seccions necessàries per a la seva

completa intel·ligència. Aquests plànols es dibuixaran a escala 1:50 o 1:100 segons la menor o major capacitat de l’edifici. En la planta i seccions es dibuixarà o pintarà, el traçat continuat negre, el que es conservi o permeneixi, en traçat discontinuat groc, el que tingui que desaparèixer, i en traços discontinuats, separats per punts, de color roig, la nova obra.

e) Fotografies de la finca i les confrontants. f) Indicació dels canals d’accés i de les connexions, de caràcter obligatori, amb les

xarxes de distribució existents i expressió de les potencies i caudals necessaris en cadascun d’aquests serveis.

2. Quan les obres projectades siguin d’ampliació o reforma, que afectin l’estructura de

l’edifici, a més dels documents assenyalats en aquest article, caldrà que s’aporti documentació sobre estudis de càrregues existents i resultants i dels apuntalaments que tinguin d’efectuar-se en l’execució de les obres.

122

Art. 241.- Llicències d’enderroc

1. No podrà enderrocar-se un edifici o part del mateix sense haver obtingut la llicència prèvia.

2. Les sol·licituds de llicència es presentaran subscrites per l’interessat i pel facultatiu

designat per a dirigir les obres.

3. Amb la sol·licitud s’acompanyaran els següent documents:

· Memòria tècnica explicativa de les característiques dels treballs, programa i precaucions a prendre amb relació a la via pública i a les construccions o predis veïns. · Plànols de l’estat de l’edificació existent, en plantes i alçats, que permetin apreciar l’abast de l’enderroc sol·licitat. · Document acreditatiu de que el peticionari assumeix el compromís de reparar els mals que pugui ocasionar en els de domini públic i reparar els serveis que provisionalment hagin quedat afectats. · Fotografies en les quals es pugui apreciar si en l’obra a enderrocar existeixi algun element d’interès especial per a l’Ajuntament, des del punt de vista històric, artístic o tradicional. · Comunicació de l’acceptació del facultatiu designat com a director de les obres, visat pel Col·legi Oficial corresponent.

Art. 242.- Llicències de modificació d’ús.

1. Amb la sol·licitud de llicència per a la modificació objectiva de l’ús de l’edifici, sempre que aquesta no requereixi la realització d’obres d’ampliació o reforma s’acompanyaran els documents següents:

· Memòria justificativa del nou ús amb indicació de si està autoritzat el planejament vigent. · Plànol d’emplaçament a escala 1:1000 amb indicacions suficients respecte a les vies públiques i finques de l’entorn. · Certificació expedida per facultatiu competent acreditativa de que l’edifici és apte per al nou ús d’acord amb la normativa aplicable en funció del mateix.

2. Quan aquesta sol·licitud porti aparellada la realització d’obres d’ampliació o de reforma,

caldrà que es compleixin les prescripcions establertes per a la mena d’obres de que es tracti.

Art. 243.- Llicència de tancament de parcel·les

1. El tancament de parcel·les és un acte subjecte a prèvia obtenció de llicència municipal. 2. Les tanques que es realitzin en el sòl urbà i urbanitzable amb el Pla Parcial aprovat,

hauran d’ajustar-se a les alineacions previstes per als sòls destinats a l’edificació privada, per la qual cosa haurà de justificar-se gràficament aquesta adequació, presentant plànol acreditatiu de l’alineació oficial.

3. Les finques afectades de Sistema Generals o Locals i les situades en sòl urbanitzable

programat, mentre no s’hagi redactat el corresponent Pla Parcial, es podran tancar provisionalment, sempre que el seu propietari renunciï expressament a la despesa d’aquesta tanca en la futura execució d’aquells Sistemes, o dels Plans Parcials que puguin aprovar-se.

123

Art. 244.- Llicència de tallada d’arbres

1. La tallada d’arbres està subjecte a prèvia llicència municipal. Amb la sol·licitud de llicència s’aportarà plànol de situació de la finca i memòria justificativa del motiu de la tallada, la qual podrà ser acceptada o no per l’Ajuntament.

2. En els sòls qualificats de Sistemes Generals o Locals queda prohibida en tots els

supòsits la tallada, mentre no s’executin els mateixos. 3. En el sòl no urbanitzable serà necessari, a més a més l’autorització de l’organisme que

correspongui per a la tallada de masses arbòries.

124

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES PRIMERA.

1. Les edificacions anteriors a aquest Pla General realitzades o en curs d’execució en terrenys qualificats en aquest Pla General com a sistemes, quedaran fora d’ordenació d’acord amb el que prescriu l’article 60 de la Llei del Sòl.

2. Les edificacions anteriors a aquest Pla General que superi les condicions d’edificabilitat

establertes per aquestes Normes podran ser objecte d’obres de consolidació i millora de llurs condicions estètiques i higièniques, però no d’augment de volum. Quan es procedeixi a la seva demolició total o parcial la reconstrucció s’ajustarà a la present normativa.

SEGONA.

1. Les edificacions existents en Sòl No Urbanitzable queden reconegudes en aquest Pla General, pel que l’Ajuntament publicarà un cens definitiu de la superfície construïda d’aquestes construccions i de l’ús residencial, industrial o agropecuari a que estan destinades. El canvi d’aquest ús no serà permès si és contrari a les determinacions d’aquest Pla General.

2. S’admeten exclusivament les obres de consolidació i millora de les condicions

higièniques. 3. Les ampliacions de volum es tramitaran segons els procediment previst per l’article 44

del Reglament de Gestió Urbanística. TERCERA.

1. Les llicències que es sol·licitin desprès de l’aprovació inicial d’aquest Pla General

respectaran les seves determinacions d’acord amb l’article 120 del Reglament de Planejament. Es consideraran caducades les pròrrogues de llicències que contradiguin el nou planejament i que no s’hagin iniciat les obres amb anterioritat a l’esmentada aprovació inicial.

L’ALCALDE

Eugeni MEDINA i PANDO

Per L’ ARQUITECTE REDACTOR DEL TEXT REFÓS

Manuel VAZQUEZ i BOSCH

NORMES URBANÍSTIQUES DEL PLA GENERAL D´ORDENACIÓ … de... · Capítol 1 Disposicions generals...

Documents

Transcript of NORMES URBANÍSTIQUES DEL PLA GENERAL D´ORDENACIÓ … de... · Capítol 1 Disposicions generals...