Normes de planejament - verdu.cat · Generalitat de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya...

Normes de planejament urbanístic dels municipis sense planejament a Catalunya

PONENT VERDÚ Urgell Annex: Estudi d’Inundabilitat

Març 2010

Generalitat de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya

Estudi d’inundabilitat del riu Cercavins al municipi de Verdú

ICC/AR- 093 -05 novembre de 2005


1


INDEX

1 INTRODUCCIÓ.........................................................................................................2

2 HIDROLOGIA SEGONS LA GUIA TÈCNICA. ..........................................................2 2.1 Aspectes bàsics ...............................................................................................2 2.1 Aplicació del mètode racional...........................................................................5

3 HIDRÀULICA. .........................................................................................................12 3.1 Model del terreny. ..........................................................................................12 3.2 Cabals ............................................................................................................13 3.3 Coeficient de rugositat....................................................................................13 3.4 Estructures hidràuliques.................................................................................14 3.5 Seccions de càlcul .........................................................................................20

4 REPRESENTACIÓ DE RESULTATS. ....................................................................20 4.1 Aspectes generals..........................................................................................20

5 CONCLUSIONS......................................................................................................22

6 ANNEXES ...............................................................................................................23 6.1 Annex 1. Criteris hidrourbanístics .................................................................23

6.1.1 Introducció.............................................................................................23 6.1.2 Zona fluvial (ZF) ....................................................................................23 6.1.3 Sistema hídric (SH) ...............................................................................23 6.1.4 Zona inundable (ZI) ...............................................................................23 6.1.5 Via d’intens desguàs (VID) ....................................................................24 6.1.6 Zona d’inundació greu...........................................................................25 6.1.7 Zona d’inundació moderada..................................................................26 6.1.8 Mesures de gestió i ordenació d’usos ...................................................26 6.1.9 Plans d’actuació municipal i plans d’autoprotecció ...............................28

6.2 Annex 2. Resultats del càlcul hidràulic...........................................................29 6.3 Annex 3. Imatges de les seccions transversals. ............................................32 6.4 Annex 4. Plànols. ...........................................................................................42


2

1 Introducció La necessitat d’un estudi d’inundabilitat del riu Cercavins al pas pel municipi de Verdú es planteja per motius de planejament urbanístic. La zona inundable d’aquest riu no queda delimitada dins l’abast del pla de prevenció contra inundacions INUNCAT (1.50.000).

Fig. 1. El plànol de delimitació de zones d’INUNCAT a l’àmbit de Verdú no inclou el riu Cercavins.

2 Hidrologia segons la Guia Tècnica. 2.1 Aspectes bàsics D’acord amb la Guia Tècnica “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”, editada per l’Agència Catalana de l’Aigua, per a la redacció dels estudis hidrològics es poden utilitzar les dades recollides als mapes inclosos a la guia del Ministerio de Fomento (DGC, 1999), “Máximas lluvias diarias en la España peninsular”.


3

D’acord amb aquest document, a la conca del riu Cercavins fins a Verdú resulta una precipitació mitjana Pmed = 48 mm i un coeficient de variació regional cv = 0,40. Els quantils Yl, corresponents al coeficient de variació anterior i per a cada un dels períodes de retorn de 2, 5, 10, 25, 50, 100, 200, 500 i 1000 anys, es mostren a la Taula 1, així com els valors corresponents per a la precipitació diària Pd (expressada en mm) per a cada període de retorn, d’acord amb la fórmula Pd = Pmed ·Yl. Per al càlcul dels valors de precipitació diària Pd es realitza un tractament estadístic de les sèries de pluges històriques obtingudes dels registres de les estacions meteorològiques properes. El tractament estadístic utilitza dades de mesures a punts concrets, les estacions meteorològiques. Si s’utilitzen els resultats del tractament estadístic per a assignar un únic valor de precipitació Pd a una zona amb una certa extensió, i no a un punt, cal reduïr els resultats del tractament estadístic aplicant un coeficient adimensional. Aquest coeficient és KA, coeficient de simultaneïtat, que té l’expressió:

1=AK si S ≤ 1 km2,

15

log1 SK A −= si S > 1 km2

On S és la superfície de la conca, expressada en km2. L’aplicació del coeficient de simultaneïtat està motivada perquè sobre una zona extensa la precipitació mitjana és menor quan més superfície té la zona. En el cas actual la superfície de les subconques al riu Cercavins és de 41,5 km2 abans de la confluència amb el Vilagrasseta i de 66,7 km2 a la sortida del terme municipal. El coeficient KA té uns valors de 0,89 i 0,88 respectivament. S’agafa un valor promig KA = 0,89. S’aplica la fórmula P’d = Pd ·KA.

Cercavins T (anys) Yt Pd P’d ·KA.

2 0,909 43,6 38,95 1,247 59,9 53,410 1,492 71,6 63,925 1,839 88,3 78,750 2,113 101,4 90,5100 2,403 115,3 102,9200 2,708 130,0 116,0500 3,128 150,1 133,9

Taula 1. Precipitacions associades a cada període de retorn. La Figura 2 mostra la posició del rius i la delimitació de les conques tributàries dels afluents, sobre la cartografia 1:50.000 de l’ICC. Els paràmetres geomètrics de la conca, paràmetres hidromorfomètrics, són: àrea de la conca S, longitud del curs principal L, cota màxima a la superfície de la conca, cota mínima a la superfície de la conca, desnivell i pendent mitjà del curs principal j.


4

Figura 2. Situació del riu Cercavins i la seva conca.

El temps de concentració Tc és el temps que transcorre entre la finalització de l’episodi de precipitació i la sortida de la darrera gota d’escorrentiu superficial. S’agafa com el temps que triga una gota de pluja neta caiguda a l’extrem superior del curs principal a sortir pel punt de sortida. En tractar-se d’una conca rural amb un grau d’urbanització no superior al 4 % de l’àrea de la conca, s’utilitza la fórmula proposada per J.R. Témez. El temps de concentració Tc s’expressa en h.

76,0

25,03,0

⋅=

jLTc

La Taula 2 mostra els valors dels paràmetres hidromorfomètrics i el temps de concentració per a cada conca. El pendent mig fins a Verdú és al voltant del 2 %, el recorregut fins al final del terme municipal és de 18,4 km, drenant una conca de 66,8 km2. El temps de concentració és d’entre 5 h i 6 h.

àrea

S km2

longitud L

km

cota màx m

cota mín.

m

desnivell m

pendent j %

temps Tc

hh:mmCercavins abans confluència 41,5 15,4 750 420 330 2,1 4:59Vilagrasseta abans confl. 21,9 16,5 750 420 330 2,0 5:18Cercavins a Verdú 66,8 18,4 750 385 365 2,0 5:47

Taula 2. Paràmetres hidromorfomètrics i temps de concentració


5

2.1 Aplicació del mètode racional. Aquesta guia segueix bàsicament el mètode racional. El mètode racional calcula el cabal màxim QP d’escorrentiu superficial d’una pluja d’intensitat I que cau sobre una conca amb una superfície S, que comença de manera instantània i és constant durant un temps mínim igual al temps de concentració de la conca Tc. La detracció d’aigua per evapotranspiració i infiltració es realitza mitjançant el coeficient d’escorrentiu C, que és la relació entre el cabal punta QP i el cabal I·S. Si no hi hagués pèrdues per infiltració, etc., el coeficient C seria 1. La conca del riu compleix els límits d’aplicabilitat del mètode racional: la superfície de la conca S no supera els 1.000 km2, la conca és predominantment rural, el temps de concentració TC no és inferior a 15 minuts ni superior a les 24 hores i la forma de la conca és tal que no és necessari un model amb subconques. La fórmula bàsica del mètode racional és:

6,3SICKQP⋅⋅

⋅=

On QP és el cabal punta (m3/s), C el coeficient d’escorrentiu (adimensional), i I la inten-sitat de precipitació (mm/h) corresponent a una durada efectiva de la pluja D igual al temps de concentració TC de la conca i S la superfície de la conca (km2) El coeficient d’uniformitat K és un coeficient de majoració que s’utilitza considerant que el cabal punta assolit és més alt perquè hi ha una variabilitat de la intensitat de pluja al llarg de l’episodi. Té l’expressió següent:

141 25,1

25,1

++=

C

C

TTK

Cal expressar Tc en hores, i el resultat és K = 1,35 – 1,37 pels diferents rius. El coeficient d’escorrentiu C s’acostuma a calcular amb la fórmula deduïda per Témez a partir del mètode de l’SCS, la qual, a més a més, va ser adoptada per la instrucció de carreteres:

( ) ( )( )2'

0'

'0

''0

'

1123

PPPPPPC

d

dd

⋅+

⋅+⋅−=

On P’d és el volum de precipitació diària (mm) i P’0 és el llindar d'escorrentiu (mm). El llindar d’escorrentiu P0 és el valor de precipitació a partir del qual es produeix escorrentiu superficial. Per a valors inferiors no es produeix escorrentiu superficial, ja que tota l’aigua caiguda es perd per intercepció, infiltració o evapotranspiració. Aquest paràmetre depèn del tipus i l’ús del sòl i permet calcular la pluja neta a partir de la precipitació.


6

Al llindar d’escorrentiu P0 se li aplica un coeficient r, anomenat factor regional, que reflecteix la variació regional d’humitat habitual en el sòl al començament de les pluges significatives. A Catalunya es recomana adoptar un factor regional d'1,3. Per tant, el llindar d’escorrentiu que caldrà fer servir en el càlcul de la pluja neta és el valor de P0’, calculat com:

00'

0 3,1 PPrP ⋅=⋅= El Soil Conservation Service (SCS), depenent del US Geological Service, dels EUA, va tabular els NC segons l’ús del sòl, el pendent, les característiques hidrològiques i el grup de sòl. La relació entre el P0 i l’NC utilitzada habitualment a la Península és la proposada per Témez.

505000

0 −=NC

P

On P0 és el llindar d’escorrentiu en condicions d’humitat de tipus II, condicions d’humitat normals. S’expressa en mm; i NC, el nombre de corba, és adimensional. Segons el plànol geològic de Catalunya de l’ICC, a escala 1:250.000, la geologia dels estrats superficials a la zona de la vall del Cercavins té poca varietat (v. Figura 3).

Figura 3. Zonificació segons litologia a la conca del riu Cercavins.

D’acord amb la Guia Tècnica de l’Agència Catalana de l’Aigua, la litologia del tipus P8F (calcàries) s’inclou dins el grup A, la litologia del tipus Q2F (conglomerats, gresos) s’inclou dins el grup B, i la litologia del tipus P8G (lutites, gresos, margues, dolomies) s’inclou dins el grup C. Els sòls del grup A admeten més infiltració que els del grup C. La Figura 4 mostra la zonificació segons el grup de sòl. El grup A es representa amb color blau, el grup B en color verd i el grup C en color vermell.


7

Figura 4. Zonificació segons grup de sòl a la conca del riu Cercavins.

Els usos de sòl que predominen en aquesta zona són, segons el Mapa de cobertes de sòl de Catalunya, quinze, que s’han agrupat en set, d’acord amb la Taula 3, entre els quals destaquen matollars, bosc dens i conreus. La Figura 5 mostra la zonificació segons el tipus de cobertura.

MCSC Càlcul de cabals Ús Codi Ús Codi

Bosc dens 4 Bosc dens 1 Bosc de ribera 5 Bosc dens 1 Bosc clar 3 Bosc clar 2 Reforestacions 14 Bosc clar 2 Plantacions de pollancres 11 Bosc clar 2 Matollars 9 Matollars 3 Prats i herbassars 13 Praderies 4 Vegetació d’aiguamolls 17 Praderies 4 Conreus 6 Conreus 5 Zones d’extracció minera 19 Poca vegetació 6 Tarteres 16 Poca vegetació 6 Zones urbanitzades 22 Poca infiltració 7 Zones esportives i lúdiques 20 Poca infiltració 7 Vies de comunicació 18 Poca infiltració 7 Zones nues 21 Poca infiltració 7 Roquissars 15 Poca infiltració 7 Aigües continentals 1 Poca infiltració 7

Taula 3. Equivalència entre els usos del sòl del mapa de cobertes i els sintetitzats.


8

Figura 5. Zonificació segons l’ús del sòl a la conca del riu Cefcavins.

La Figura 6 mostra la zonificació que resulta de recollir els criteris: l’ús del sòl (cobertura), el grup del sòl (estrat aflorant) i la subconca. El color és el del grup de sòl (blau, A; verd, B; i vermell, C), i la tonalitat segons l’ús del sòl (més fosc és més permeable i més clar és menys impermeable).

Figura 6. Zonificació que recull els tres criteris: ús del sòl, grup de sòl i subconca.


9

Per a cada grup de sòl i cada ús del sòl, la Taula 4 recull els valors finalment adoptats, estimatius de P0.

Llindar d’escorrentiu P0 Llindar d’escorrentiu P0’ Ús sòl Grup

sòl Estimació baixa

Estimació alta

Estimació baixa

Estimació alta

A 2 5 2.6 6.5B 2 5 2.6 6.5Poca infiltració C 2 5 2.6 6.5A 15 20 19.5 26.0B 8 14 10.4 18.2Poca vegetació C 6 11 7.8 14.3A 26 42 33.8 54.6B 15 23 19.5 29.9Conreus C 9 14 11.7 18.2A 53 69 68.9 89.7B 23 33 29.9 42.9Praderies C 14 18 18.2 23.4A 60 75 78.0 97.5B 24 34 31.2 44.2Matollars C 14 22 18.2 28.6A 75 89 97.5 115.7B 34 47 44.2 61.1Bosc clar C 22 31 28.6 40.3A 89 122 115.7 158.6B 47 65 61.1 84.5Bosc dens C 31 43 40.3 55.9

Taula 4. Estimació inicial del llindar d’escorrentiu P0, i estimació final P0’. Atenent a l’ús del sòl, predominantment conreus, bosc dens i matollars, i al grup del sòl, la distribució de la superfície de les diferents conques es mostra a la Taula 5, en termes de superfície total dels polígons que comparteixen els mateixos grup i ús de sòl. La Taula 6 mostra la distribució de la superfície en termes del percentatge sobre el total de la superfície de la conca que ocupen els polígons que comparteixen grup i ús de sòl, per a les combinacions de grup i ús de sòl que suposen més del 0,5 % de la seva conca.

Riu Cercavins

Ús sòl Grup sòl Fins confluència.

Fins final del TM

Riu Vilagrasseta

A 102.2 161.2 59.0 B 2.2 7.0 4.8 Bosc dens C 89.8 160.5 67.3 A - 0.5 0.5 B 777.5 1208.3 380.0 Bosc clar C - - - A 1.7 16.5 4.8 B - - - Matollars C - - - A - 0.6 - B - - - Praderies C - 22.3 -


10

Riu Cercavins


Fins final del TM

Riu Vilagrasseta

A - - - B - - - Conreus C 349.1 503.9 154.3 A 21.9 28.1 6.2 B 462.0 652.6 178.4 Poca vegetació C 4.5 7.0 2.5 A 2317.8 3848.8 1346.2 B - - - Poca infiltració C 18.5 31.0 12.4

Taula 5. Distribució de superfície (Ha) segons grup i ús de sòl i subconca.

Riu Cercavins


Fins final del TM

Riu Vilagrasseta

A 2.5 2.4 2.7 Bosc dens C 2.2 2.4 3.0

Bosc clar B 18.7 18.2 17.1 Conreus C 8.4 7.6 7.0

A 0.5 0.4 0.3 Poca vegetació B 11.1 9.8 8.0 A 55.9 57.9 60.7 Poca infiltració C 0.4 0.5 0.6

Taula 6. Distribució de superfície (Ha) segons grup i ús de sòl i subconca. Una vegada coneguda la precipitació diària Pd’ es calcula la intensitat de pluja corresponent a una durada de l’episodi de pluja igual a la del temps de concentració de la conca, per a cada període de retorn. S’utilitzen les corbes intensitat – durada – freqüència, també anomenades corbes IDF proposades per Témez:

( )( )128

28

11,0

1,01,0

−−

=

D

dd II

II

On:

I Intensitat de precipitació per a una durada efectiva de la pluja de durada D = Tc hores corresponent al període de retorn considerat, expressada en mm/h

I1/Id Quocient característic de la zona d’estudi, a Catalunya es pot considerar un valor mitjà d'11, d’acord amb MOPU (1990)

Id Intensitat mitjana diària per al període de retorn considerat, que és el volum de precipitació recollit en un dia natural, dividit per 24 (hores). S’expressa en mm/h.

D Durada efectiva de la pluja igual al temps de concentració Tc, segons la hipòtesi del mètode racional.


11

Els cabals utilitzats per a la determinació de les zones inundables segons la terminologia de l’Agència Catalana de l’Aigua són el de T = 10 anys, corresponent a la zona fluvial (ZF), T = 100 anys, corresponent al sistema hídric (SH), i T = 500 anys, que correspon a la zona inundable (ZI). La Taula 7 recull la intensitat de precipitació resultant de l’aplicació del mètode racional, per als tres períodes de retorn.

Intensitat (mm/h) Període de retorn Conca T=10 T=50 T=100 T=500

Cercavins abans confluència 10,2 14,4 16,4 21,3Vilagrasseta abans confl. 9,7 13,8 15,7 20,4Cercavins a Verdú 9,1 14,7 19,2 19,2

Taula 7. Intensitat de disseny, associada a cada període de retorn. La Taula 8 recull els cabals resultants de l’aplicació del mètode racional, per a tres períodes de retorn, en les estimacions alta i baixa del coeficient d’escolament, que condueixen a un rang de cabals mínim i màxim respectivament. En aquest cas s’ha optat per agafar el cabal més alt.

Cabal (m3/s) Període de retorn Conca T=10 T=100 T=500

baix alt baix alt baix alt Cercavins abans confluència 32,8 53,0 88,2 123,3 142,2 187,6Vilagrasseta abans confl. 17,7 28,1 46,5 64,4 74,6 97,5Cercavins a Verdú 50,3 80,6 133,8 186,3 215,2 282,7

Taula 8. Cabal de disseny, associat a cada període de retorn. Aquests valors semblen alts quan es comparen amb els resultats de l’estudi INUNCAT i discrepen d’aquests. La Taula 9 compara els cabals de l’estudi INUNCAT i l’estimació baixa dels valors de cabals realitzada seguint la guia tècnica de recomanacions per a la realització d’estudis d’inundabilitat d’àmbit local de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Període de retorn Conca T=10 T=100 T=500

extrap. inuncat

guia, est baixa

extrap. inuncat.

guia, est baixa

extrap. inuncat

guia, est baixa

Cercavins abans confluència 19,2 32,8 38,5 88,2 68,0 142,2Vilagrasseta abans confl. 14,0 17,7 27,9 46,5 49,4 74,6Cercavins a Verdú 24,4 50,3 50,4 133,8 90,5 215,2

Taula 9. Cabal de disseny (m3/s), associat a cada període de retorn. Com que no es disposa de cabals INUNCAT s’ha utilitzat la fórmula que relaciona cabals i superfícies de conca entre dos rius de conques hidrològiques similars: Q1/Q2=(S1/S2)0.5 – 0.6. Amb l’exponent 0,5 és la mateixa fórmula que s’ha utilitzat a INUNCAT. S’han considerat per a l’extrapolació les estacions del riu Ondara a Cervera (estació 1.090) i a Tàrrega (estació 1.091), on tributa el Cercavins. Els cabals base utilitzats són els de l’estació 1.090, de superfície tributària de 75,9 km2, valor més similar a les conques del Cercavins que el


12

de l’estació 1.091, que és 221,3 km2. La Taula 10 mostra els cabals utilitzats per a l’interpolació.

T (anys) 2,33 5 10 25 50 100 500 Estació 1090 (m3/s) 11 19 26 36 44 52 92

Taula 10. Cabals de l’estudi hidrològic d’INUNCAT. Es recomana utilitzar un valor promig de l’estimació de cabals calculats seguint la Guia Tècnica i els de la interpolació dels cabals a partir de les dades de INUNCAT, perquè els primers són alts per al que és la geomorfologia de la zona, i els últims són interpolats, el que no deixa de ser conceptualment afegir imprecisió. 3 Hidràulica. 3.1 Model del terreny. S’utilitza la cartografia 1:1.000 de la Direcció General d’Urbanisme en l’àmbit del nucli urbà, i a la rests de l’àmbit la cartografia 1:2.000 del canal Segarra - Garrigues de Regsa. La Figura 7 mostra la composició de la topografia en forma de corbes de nivell, amb rosa violat per a la topografia de dels nuclis urbans de la Direcció General d’Urbanisme i marró clar per a la topografia del canal Segarra - Garrigues de Regsa.

Figura 7. Cartografia 1:1000 insertades en cartografia base 1:2000.


13

3.2 Cabals Els cabals utilitzats són els de la Taula 11, d’acord amb el que s’ha exposat al Capítol d’hidrologia, de períodes de retorn de 10 anys (ZF), 100 anys (SH) i 500 anys (ZI), calculats segons la guia tècnica.

Període de retorn Estació T=10 T=100 T=500

ZF Zona fluvial SH Sistema hídric ZI Zona inundable Cercavins abans confluència 26,0 63,4 105,1Vilagrasseta abans confl. 15,9 37,2 62,0Cercavins a Verdú 37,4 92,1 200,8

Taula 11. Cabals (m3/s) utilitzats en la modelització dels rius al municipi de Ribera d’Ondara. 3.3 Coeficient de rugositat El nivell d’aigua a un tram de riu no depèn únicament de la secció transversal, el pendent i el cabal, sinó que també depèn de la vegetació i altres factors que s’engloben en un paràmetre de rugositat de la llera. Es recomana no considerar valors de n inferiors a 0,025, ja que és raonable pensar que, amb el pas del temps, fins i tot els materials «hidràulics» amb menys resistència al flux, com ara els formigons (amb valors entorn de 0,020, o fins i tot lleugerament inferiors, quan són nous), es deteriorin i, d’aquesta manera, incrementin la seva rugositat. Si es disposa de nivells coneguts, encara que sigui per a cabals inferiors al que s’ha simulat, s’haurà de procedir a la calibració del model hidràulic mitjançant l’ajust del valor de n observat. El càlcul dels nivells d’aigua es realitza amb HEC RAS. El coeficient de Manning utilitzat és 0,060, doncs en la majoria dels trams la llera és de secció molt petita i no és realment funcional, i més aviat el que funciona com a llera és la cubeta de la zona inundable, de bastant amplària i de baix pendent, però amb vegetació bastant densa, predominantment conreus.


14

Fig. 8. La cubeta del riu és bastant plana i molt conreada.

3.4 Estructures hidràuliques La majoria dels passos sobre el riu Cercavins corresponen a guals en camins rurals d’accés als camps de conreu, destacant el gual del camí de les Garrigues, que és un camí que enllaça amb el camí rural de Tàrrega a Granyena de Segarra (v. Fig. 9), els passos al camí rural de Verdú a Tàrrega (v. Figs. 15 i 16), i el pont de la carretera C-14 de Tàrrega a Reus, ja fora del terme municipal (v. Fig. 18). Per altra banda, a l’alçada de Verdú hi ha una derivació de la llera cap a una sèquia que causa una certa confusió, doncs a un punt el riu connecta amb la sèquia i el cabal que desborda es dirigeix cap a una canal que retorna al fons de vall, mentre que la sèquia manté la cota i s’allunya del fons de vall. Aquest repartiment dels cabals no està clar que aquest esquema els hi funcioni, es produeix al voltant de la font. El primer punt és la zona del gual del camí de les Garrigues. La Figura 9 mostra la llera aigües amunt de l’encreuament del camí, la Figura 10 mostra el tub de drenatge, i la Figura 11 mostra un hortet al costat del gual lògicament amb problemes d’inundabilitat.


15

Fig. 9. Camí rural de les Garrigues, esq. dir. aigües amunt (s’estreta contra la cuneta), dreta vista dir. aigües avall.

Fig. 10. Drenatge a l’encreuament, tub D 1 m semitapat perl sediment.

Fig. 11. Típic hortet que queda al costat del riu.

Les Figures 12, 13, 14 i 15 mostren des d’aigües amunt a aigües avall l’arribada del riu al punt on es produeix aquest esquema de derivació. La Figura 12 mostra com el riu es canalitza amb una secció generosa poc abans d’arribar. La Figura 13 mostra el pou i el naixement de la canalització que sembla una sèquia però només fa aquest paper en unes poques desenes de metres. La Figura 14 mostra el punt on el riu es prolonga cap una sèquia tot i que de moment manté una secció gran, fet que ocasiona més confusió.


16

Fig. 12. Arribada del riu a la zona del camí rural Verdú a Tàrrega (esq. vista aigües amunt, dreta aigües avall).

Fig. 13. Esq. pont d’accés al pou sobre la llera, dreta pou on neix una canalització.

L’accés al pou es produeix des del camí Verdú Tàrrega, des d’aquest punt cap a aigües avall la llera va quedant penjada i després una comporta sembla desviar principalment el cabal del riu cap a la canalització.

Fig. 14. Esq. Canalització aigües avall de la font. Dreta, punt on hi ha la comporta de derivació de riu a canalització.

Passada la secció de la comporta el que semblava la llera del riu manté la cota i va quedant canalitzada i el que neix com a sèquia poc abans queda seguint el fons de vall i perd el revestiment, ja a l’altra banda del camí rural de Verdú a Tàrrega. L’esquema hidràulic és una mica confús.


17

Fig. 15. Camí Verdú - Tàrrega, pas sobre el riu (esq.) i sobre canalització (dreta), ja amb els papers canviats.

Fig. 16. Pas sobre la canalització del camí rural de Verdú a Tàrrega.

La secció de la canal del riu en aquesta zona entre Verdú i la carretera C-14 és d’uns 2 m de fondària i 3 d’amplària a la superfície, amb molta vegetació (v. Fig. 17). Arribant a la carretera la llera s’eixampla molt tot i que no ha rebut aportacions d’afluents i la conca no ha crescut gaire. (v. Fig. 18)

Fig. 17. Arribada de camí rural al llit del riu.


18

Fig. 18. Arribada del riu a la carretera C 14 de Tàrrega a Montblanc, la llera s’eixampla molt. Les Figures 19, 20, 21 i 22 mostren els esquemes de les estructures de drenatge representades a les Figures 10, 13 i 15.

Fig. 19. Drenatge a l’encreuament amb el camí rural de les Garrigues, tub D 1 m semitapat perl sediment.

Fig. 20. Pas pont d’accés al pou sobre la llera, sobre la canalització del camí rural de Verdú a Tàrrega.


19

Fig. 21. Pas del camí Verdú - Tàrrega sobre el riu (passada l’estructura de derivació).

Fig. 22. Pas del camí Verdú - Tàrrega sobre la canalització (passada l’estructura de derivació).


20

3.5 Seccions de càlcul Les seccions de càlcul cobreixen el tram del riu Cercavins en una longitud d’uns 4 km. La Figura 23 mostra la posició en planta de les seccions transversals als eixos del riu Cercavins i del barranc de Vilagrasseta.

Figura 23. Posició en planta de les seccions de càlcul a la part d’aigües avall del terme municipal.

4 Representació de resultats. 4.1 Aspectes generals. El perfil del riu Cercavins es representa a la Figura 24. Es pot observar que es tracta d’un perfil completament normal. La làmina d’aigua pel cabal de 10 anys és l’àrea en blau clar sòlid. Pels altres dos cabals la làmina d’aigua es representa amb dues línies blaves fosques respectivament. La línia negra és el fons de vall.


21

Fig. 24. Perfil longitudinal del riu Cercavins.


22

5 Conclusions. El nucli de Verdú està elevat respecte del riu i hi ha poca afectació. Els punts afectats en l’àmbit són bàsicament els comentats en el texte dels encreuaments amb el riu dels camins de Verdú – Tàrrega i de les Garrigues. La zonificació es pot trobar en el mapa de zones inundables a l’Annex de plànols, i es tracta més aviat de zones d’horts. Barcelona, 29 de novembre de 2005 Vist i Plau Javier González González Antoni Roca i Adrover Enginyer de Camins, Canals i Ports Cap de la Unitat de Geologia


23

6 ANNEXES 6.1 Annex 1. Criteris hidrourbanístics 6.1.1 Introducció D’acord amb el que s’ha exposat en l’apartat 1.3 (9), a continuació es relacionen diversos criteris i definicions hidràuliques que apareixen en els estudis de zones inundables. Les definicions de zona fluvial, sistema hídric i zona inundable van ser aprovades pel Consell d’Administració de l’Agència el 28 de juny de 2001; la resta està pendent d’aprovació. 6.1.2 Zona fluvial (ZF) Ve definit per la franja delimitada per la línia de cota d’inundació de l’avinguda de període de retorn de 10 anys (figura 5). Aquesta definició vol superar l’ambigüitat de la definició legal del Domini Públic Hidràulic per la via d’englobar tant la llera legal com la seva zona d’influència immediata que, a l’efecte ecosistèmic, podríem catalogar de llera. L’ambigüitat rau en la diferent torrencialitat dels diversos rius per considerar, torrencialitat que amb la definició del cabal de període de retorn de 10 anys (Q10) resta acotada a un nivell superior. L’estudi hidràulic del riu per determinar la franja inundable amb el cabal de període de retorn de 10 anys s’haurà de fer en règim gradualment variat. A més a més, en l’estudi de definició de la zona fluvial del riu cal considerar aspectes de caràcter històric, geomorfològic i biològic per tal de complementar la seva definició. L’estudi d’aquests aspectes definiran l’evolució històrica de la llera, l’existència de lleres secundàries recuperables, les zones de vegetació de ribera i altres característiques definitòries del sistema. 6.1.3 Sistema hídric (SH) El «sistema hídric» de protecció fluvial, s’haurà de definir a partir de criteris basats en la consideració de valors ecològics, naturals i espacials associats als cursos fluvials i, alhora, s’hauran d’observar determinades normes i recomanacions tècniques hidràuliques de prevenció, definides en la planificació hidrològica. Mentre aquesta planificació no estigui disponible i per tal de no hipotecar-la, es proposa adoptar el criteri de considerar l’SH com la zona ocupada pel cabal de 100 anys de període de retorn. Aquest criteri es complementarà també amb consideracions de caràcter històric, geomorfològic i biològic. 6.1.4 Zona inundable (ZI) Es defineix per la franja delimitada per la línia de cota d’inundació de l’avinguda de període de retorn de 500 anys. L’estudi hidràulic del riu per determinar la zona inundable amb el cabal de període de retorn de 500 anys s’haurà de fer en règim gradualment variat i considerant les condicions de contorn que afecten l’anàlisi del tram estudiat i el seu règim hidràulic.


24

A més a més, en l’estudi de definició de la zona inundable del riu cal considerar igualment aspectes de caràcter històric, geomorfològic i biològics per tal de complementar la seva definició. L’estudi d’aquests aspectes determinarà avingudes històriques i la seva afecció, les característiques geomorfològiques de les planes d’inundació, les característiques de la flora i la fauna de la zona i altres trets determinants de la zona inundable. 6.1.5 Via d’intens desguàs (VID) Es tracta de l’ample de llera i marges en el qual circula la major part del cabal (figura 8). Es defineix amb el cabal de període de retorn de 100 anys. És l’àrea on, limitant-se una determinada amplada entre marges amb uns hipotètics paraments verticals, la sobreelevació del nivell de l’aigua seria de ∆H metres respecte al nivell de l’aigua en la llera i els marges sense la limitació. El valor mínim ∆H = 0,1 m correspondria a zones on l’increment de la inundació provocaria danys greus o bé on hi hagi possibilitats tècniques i econòmiques de trobar zones alternatives per al desenvolupament urbà. Aquest valor és el que defineix la VID de major amplada. El valor màxim ∆H = 0,5 m correspondria a zones on l’increment de la inundació provocaria danys reduïts i on, a més a més, hi hagi dificultats tècniques i econòmiques de trobar zones alternatives per al desenvolupament urbà. Aquest valor és el que defineix la VID de menor amplada.

Q 10

Zona fluvial

Figura 5. Definició de la zona fluvial.

Q 100

Q 10

Sistema Hídric

Figura 6. Definició del sistema hídric.


25

Q 500

Q 100

Zona inundable

Figura 7. Definició de la zona inundable.

Avinguda de 100 anys

100 anys ∆H 100 anys

Via d’intens desguàs

Figura 8. Definició de la via d’intens desguàs. 6.1.6 Zona d’inundació greu La zona d’inundació greu és la zona fora de la via d’intens desguàs on les condicions hidràuliques presenten un calat superior a 1 metre, una velocitat major d’1 m/s i el producte d’ambdós és major de 0,5 m2/s (figura 9).

Figura 9. Criteri per a la determinació de la zona d’inundació greu.

v (m/s)

Inundació greu

v = 1

y = 1

v·y = 0.5

y (m)


26

6.1.7 Zona d’inundació moderada La zona d’inundació moderada és la zona fora de la via d’intens desguàs on les condicions hidràuliques presenten un calat superior a 0,4 m, una velocitat major de 0,4 m/s i el producte d’ambdós és major de 0,8 m2/s (figura 10).

Figura 10. Criteri per a la determinació de la zona d’inundació moderada. Per definir l’equació que relaciona v i y es poden prendre els valors de les velocitats i els calats mitjans a cada marge que apareixen en les taules de resultats del programa HEC-RAS. Amb aquest model, els marges del riu es poden considerar dividits en diverses franges i en cadascuna d’aquestes franges es poden calcular els valors de v i y. 6.1.8 Mesures de gestió i ordenació d’usos Estaran orientades al manteniment d’espais fluvials amb usos compatibles amb el funcionament hidràulic i es faran propostes concretes adaptades a les característiques pròpies de la conca tot tenint en compte els criteris generals proposats que s’exposen a continuació amb les matisacions justificades que calguin d’acord amb les especificitats de la situació: Zona fluvial La Zona Fluvial (ZF) defineix l’àmbit del sistema fluvial amb criteris ecosistèmics. És la zona lateral als eixos fluvials a preservar per a garantir una certa funcionalitat ecosistèmica, quan sigui possible, o una certa estructura vegetal, tret de trams fortament modificats de caire irreversibe. Per a la definició de la línia de delimitació lateral de la Zona Fluvial (ZF), s’utilitzarà la línia base sorgida de la delimitació de les màximes crescudes en període de retorn de 10 anys, amb un mínim de 5 metres a partir de les màximes crescudes ordinàries, el que representa la Zona de Servitud (ZS), i un màxim de 100 metres des de la zona de màximes crescudes ordinàries, corresponent a la Zona de Policia (ZP). Aquesta línia base serà el traç orientatiu mitjançant el qual es definirà la ZF, amb els matisos i elements orientatius finals que es facilitaran a l’adjudicatari.

En la franja inundable així determinada només es podran dur a terme tasques de manteniment de la vegetació destinades a afavorir un creixement equilibrat de la

v (m/s)

Inundació moderada

v = 0,4

y = 0,4

v·y = 0,8

y (m)


27

vegetació i alhora mantenir una capacitat hidràulica mínima. En zones deltaiques o molt planeres, l’abast de la zona fluvial tindrà com a límit màxim l’amplada de la zona de policia, encara que sempre resti garantida l’absència d’afecció la vegetació de ribera, la connectivitat lateral i la preservació del corredor biològic que representa la continuïtat en l’espai de la llera.

Sistema hídric El Sistema Hídric (SH) defineix l’àmbit del sistema fluvial amb criteris hidràulics i de desguàs, i per a la seva delimitació s’utilitzarà la línia base sorgida de la delimitació corresponent a l'avinguda de T 100 anys, sempre que aquesta estigui compresa dins la ZP. Si aquesta és superior a la ZP s'ha de reinterpretar d'acord al que un tècnic hidràulic preveu que pogui ser la Zona de Preservació del Règim de Corrents. Aquesta línia base serà el traç aproximat mitjançant el qual es definirà el SH, amb els matisos i elements orientatius que es facilitaran a l’adjudicatari.

Els usos permesos en el sistema general hídric fora de la zona fluvial seran:

a) Ús agrícola: terres de conreu, pastura, horticultura, viticultura, gespa, silvicultura, vivers a l’aire lliure i conreus silvestres.

b) Ús industrial - comercial: zones verdes.

c) Usos residencials: gespa, jardins, zones de joc degudament senyalitzades.

d) No es permetran hivernacles, tancaments ni qualsevol construcció que suposi modificacions del perfil natural del terreny.

e) Les estacions de bombament d’aigües residuals o potables s’hauran de situar a cotes suficients per a evitar que durant l’avinguda de 500 anys es produeixin inundacions greus.

f) Usos recreatius públics i privats: camps de golf, pistes esportives a l’aire lliure, zones de descans, zones de natació, reserves naturals i de caça, parcs, vedats de caça i pesca, circuits d’excursionisme o d’equitació, excepte edificacions annexes.

Zona inundable Es defineix per la zona inundable per a període de retorn de 500 anys. A la zona inundable fora del sistema hídric, és a dir, la que resta entre el límit del sistema hídric i la línia de cota per a l’avinguda de 500 anys es preveuran les següents limitacions d’usos:

a) Les futures edificacions de caràcter residencial han de tenir la planta baixa, o el soterrani, si n’hi hagués, a una cota tal que no es produeixi la condició d’inundació moderada amb la de 500 anys.

b) Aquestes condicions s’aplicaran també a les estacions depuradores d’aigües residuals de caràcter convencional i a les estacions de tractament d’aigües potables.

c) Les construccions no residencials (industrials, comercials, pàrkings, etc.) s’han de situar a cotes suficients per a evitar que durant l’avinguda de 500 anys es produeixin inundacions greus.

d) Aquestes mateixes condicions seran d’aplicació a les EDAR’s de tipologia “verda” i a les estacions de bombament d’aigües residuals o potables.

e) Les zones d’acampada quedaran fora del sistema de protecció hídrica.


28

6.1.9 Plans d’actuació municipal i plans d’autoprotecció Segons el pla Inuncat, el Pla d’acció municipal recull les accions que ha de dur a terme l’ajuntament. El PAM es basa en les directrius del pla INUNCAT en el qual s’integra. L’organització municipal ha d’exercir les responsabilitats següents:

1. Recolzar a nivell municipal les accions determinades per la direcció del pla INUNCAT.

2. Dirigir i executar a nivell municipal les accions adreçades a protegir la població, especialment, avisar, informar localment i garantir l’evaquació i l’acollida.

3. Recolzar amb els mitjans municipals disponibles les accions dels Grups d’Actuació de l’INUNCAT.

Les funcions bàsiques del PAM són:

1. Preveure l’estructura organitzativa i els procediments d’actuació en les diferents fases (alerta o emergència) i situacions (en fase d’emergència), dins el territori del municipi.

2. Catalogar els elements vulnerables i zonificar el territori en funció del risc, d’acord amb els criteris de l’inuncat, així com delimitar les àrees segons els requeriments d’actuació.

3. Especificar procediments d’informació i alerta a la població.

4. Catalogar els mitjans i recursos específics per a la posada en pràctica de les actuacions previstes, definint en el seu cas el paper dels voluntaris municipals que formen part dels plans d’actuació corresponents.

5. Establir els mecanismes de comunicació i suport dels municipis veïns si és el cas.

6. Enquadrar els voluntaris municipals que formen part del splans d’actuació corresponents.

Els plans d’autoprotecció (endavant, PAU) són els realitzats per empreses, centres i instal·lacions tant públiques com privades ubicades a les zones inundables. Els plans d’assistència i suport són els que elaboren els consells comarcals en l’exercici de la seva potestat. Al nostre entendre la delimitació de les zones inundables és, doncs, necessària per a planificar les actuacions d’avís, desallotjament i protecció que s’incorporin als plans PAM o PAU, que han de descriure els mecanismes d’alerta i evaquació amb especial detall quan no hi ha plans de categoria superior que ho facin.


29

6.2 Annex 2. Resultats del càlcul hidràulic. Les Taules 12, 13, 14, 15, 16 i 17 mostren els resultats en forma dels valors de les variables hidràuliques pels rius Cercavins i Vilagrasseta.

Riu Cercavins (T 500) (Zona inundable)

Secció Cota inferior

Nivell aigua

Nivell crític

Nivell energia Pendent Velocitat Secció Amplada Froude

(m) (m) (m) (m) (m/m) (m/s) (m2) (m) 4253 427,00 430,02 430,31 0,01120 3,61 58,11 64,42 0,664163 427,00 428,81 429,04 0,01769 3,29 54,61 69,19 0,784063 426,00 427,63 427,31 427,75 0,00949 2,25 77,61 108,42 0,563886 424,00 425,39 425,20 425,56 0,01673 2,68 59,68 81,09 0,733817 421,56 423,88 423,88 424,25 0,02073 4,10 49,52 67,15 0,883712 420,00 421,96 422,05 0,00565 1,96 83,29 81,15 0,453579 419,00 420,46 420,68 0,01526 2,65 97,75 98,65 0,703500 417,00 419,19 419,49 0,01496 3,43 84,44 67,46 0,743380 415,00 418,02 418,20 0,00773 3,00 117,66 106,13 0,553275 414,00 416,89 417,15 0,01326 3,64 100,75 104,22 0,693166 413,00 415,59 415,83 0,01081 3,24 97,83 77,85 0,643075 412,00 414,45 414,74 0,01377 3,53 91,80 87,48 0,722978 411,00 413,55 413,70 0,00812 2,80 121,10 107,84 0,562869 410,00 412,28 412,55 0,01378 3,39 92,67 85,43 0,722790 409,00 411,38 411,57 0,01066 3,07 112,29 115,58 0,632702 407,00 409,65 409,61 410,17 0,02488 4,55 65,81 53,89 0,932608 406,00 409,05 409,17 0,00490 2,29 138,20 105,51 0,422530 405,12 408,70 408,81 0,00452 2,54 143,45 106,79 0,442456 405,00 407,94 408,27 0,01229 3,79 83,95 59,19 0,712370 405,00 407,31 407,43 0,00681 2,41 135,64 124,25 0,502282 403,00 406,41 406,03 406,68 0,01101 3,47 98,13 85,38 0,632181 402,00 404,40 404,40 404,99 0,02725 4,93 63,64 54,18 1,022111 401,00 403,98 404,10 0,00539 2,44 135,66 104,42 0,462010 401,00 403,35 402,87 403,47 0,00731 2,52 137,23 138,74 0,521918 400,00 401,84 401,84 402,24 0,03107 4,35 77,36 97,30 1,021841 399,21 401,20 401,30 0,00429 1,69 154,27 131,23 0,391738 397,00 400,80 400,91 0,00335 2,28 151,06 97,85 0,371647 398,00 400,01 399,89 400,29 0,01941 3,69 95,17 120,56 0,831561 396,00 398,37 398,79 0,01561 3,69 75,23 57,87 0,771471 393,98 397,91 398,03 0,00434 2,56 141,56 102,63 0,421387 393,98 396,89 397,32 0,02071 4,65 83,80 102,12 0,891289 393,43 395,93 396,08 0,00755 2,56 130,68 134,44 0,531192 392,32 394,92 395,16 0,01223 3,43 103,67 105,36 0,691100 391,23 393,51 393,44 393,75 0,01937 3,66 103,42 146,49 0,81

999 389,36 391,76 391,61 391,98 0,01586 3,55 107,62 136,48 0,76893 387,58 390,44 390,63 0,01045 3,35 126,68 159,36 0,64799 386,22 389,07 389,45 0,01481 3,95 77,76 55,86 0,76705 384,56 387,77 388,11 0,01356 3,76 81,42 58,49 0,70621 383,49 387,06 387,23 0,00754 2,82 118,69 98,07 0,51529 382,22 385,85 385,85 386,19 0,01783 4,30 97,95 128,58 0,77396 380,56 383,15 383,29 0,00798 2,77 136,94 155,72 0,55312 379,69 381,65 381,65 382,04 0,03545 4,23 76,05 101,16 1,04

Taula 12. Resultats del càlcul de les variables hidràuliques del riu Cercavins(T 500).

Riu Cercavins(T 100) (Sistema hídric)


Nivell aigua

Nivell crític


(m) (m) (m) (m) (m/m) (m/s) (m2) (m) 1988 20,6 471,58 473,00 473,08 0,00301 1,41 17 254253 427,00 429,19 429,41 0,00983 2,72 22,41 27,77 0,594163 427,00 428,23 428,36 0,01315 2,20 25,49 42,04 0,63


30

Riu Cercavins(T 100) (Sistema hídric)


Nivell aigua

Nivell crític


(m) (m) (m) (m) (m/m) (m/s) (m2) (m) 4063 426,00 427,02 426,74 427,12 0,01170 1,83 29,09 52,56 0,583886 424,00 424,95 424,72 425,04 0,01183 1,76 29,63 52,40 0,573817 421,56 422,94 422,94 423,57 0,04233 4,07 11,04 11,36 1,143712 420,00 421,43 420,95 421,49 0,00562 1,59 41,05 72,55 0,423579 419,00 419,80 419,65 419,95 0,01931 2,00 41,31 67,84 0,713500 417,00 418,40 418,23 418,58 0,01593 2,63 38,68 50,56 0,713380 415,00 417,24 417,36 0,00686 2,32 53,09 63,66 0,503275 414,00 416,20 416,39 0,01266 2,96 43,10 61,88 0,643166 413,00 414,84 415,01 0,01237 2,76 44,28 61,86 0,653075 412,00 413,78 413,94 0,01138 2,59 44,24 56,92 0,622978 411,00 412,80 412,92 0,00978 2,44 51,57 75,61 0,582869 410,00 411,65 411,78 0,01095 2,43 46,08 61,02 0,612790 409,00 410,69 409,97 410,85 0,01286 2,68 45,99 73,52 0,662702 407,00 408,94 408,94 409,27 0,02524 3,65 30,75 43,36 0,882608 406,00 408,13 408,20 0,00511 1,83 59,59 65,64 0,412530 405,12 407,73 407,82 0,00507 2,16 58,03 62,03 0,442456 405,00 407,17 407,33 0,00867 2,60 43,63 45,49 0,562370 405,00 406,52 406,61 0,00764 1,93 57,79 81,31 0,502282 403,00 405,39 405,30 405,66 0,01605 3,20 35,38 44,77 0,712181 402,00 403,65 403,94 0,01833 3,15 31,46 34,78 0,782111 401,00 403,22 403,29 0,00465 1,85 65,41 81,07 0,402010 401,00 402,62 402,71 0,00720 1,95 56,87 76,43 0,491918 400,00 401,30 401,30 401,55 0,02722 3,22 35,04 65,68 0,901841 399,21 400,26 400,34 0,00733 1,41 56,79 75,56 0,451738 397,00 399,95 400,00 0,00179 1,41 80,13 65,18 0,261647 398,00 399,43 399,61 0,01745 2,79 40,61 72,57 0,741561 396,00 397,38 397,36 397,75 0,02713 3,40 27,83 36,54 0,921471 393,98 396,97 397,04 0,00308 1,78 67,33 62,88 0,341387 393,98 396,34 396,57 0,01212 3,07 40,29 57,15 0,661289 393,43 395,14 395,31 0,01324 2,59 43,85 84,10 0,651192 392,32 394,14 394,27 0,00876 2,28 47,56 55,11 0,551100 391,23 393,06 393,22 0,01513 2,76 48,06 96,63 0,69

999 389,36 391,14 391,14 391,37 0,02237 3,40 39,99 79,97 0,85893 387,58 389,49 389,66 0,01110 2,61 40,04 42,71 0,62799 386,22 388,09 388,35 0,01753 3,20 32,61 36,12 0,77705 384,56 386,92 387,10 0,01023 2,60 39,90 39,56 0,58621 383,49 386,30 386,41 0,00644 2,17 55,72 67,61 0,45529 382,22 385,44 385,44 385,65 0,01055 3,02 52,06 99,16 0,58396 380,56 382,36 382,44 0,00631 1,92 57,51 69,17 0,46312 379,69 381,11 381,11 381,37 0,03758 3,35 32,42 62,25 1,00


Riu Cercavins(T 10) (Zona fluvial)


Nivell aigua

Nivell crític


(m) (m) (m) (m) (m/m) (m/s) (m2) (m) 4253 427,00 429,64 429,91 0,01106 3,28 38,61 43,39 0,654163 427,00 428,51 428,71 0,01586 2,76 37,73 47,82 0,724063 426,00 427,41 427,07 427,51 0,00904 2,00 55,97 87,49 0,543886 424,00 425,15 424,95 425,31 0,01820 2,47 42,21 69,05 0,733817 421,56 423,64 423,64 423,97 0,01976 3,71 35,05 52,54 0,843712 420,00 421,74 421,31 421,80 0,00537 1,76 65,12 80,86 0,433579 419,00 420,17 419,94 420,35 0,01785 2,47 69,91 89,52 0,733500 417,00 418,83 419,08 0,01481 3,04 62,30 58,59 0,723380 415,00 417,70 417,85 0,00722 2,69 86,91 88,38 0,523275 414,00 416,59 416,83 0,01356 3,42 71,95 86,68 0,693166 413,00 415,26 415,46 0,01123 3,01 73,03 73,00 0,643075 412,00 414,16 414,38 0,01290 3,13 68,28 73,79 0,68


31

Riu Cercavins(T 10) (Zona fluvial)


Nivell aigua

Nivell crític


(m) (m) (m) (m) (m/m) (m/s) (m2) (m) 2978 411,00 413,22 413,35 0,00858 2,63 87,94 95,23 0,562869 410,00 412,02 412,22 0,01252 2,98 71,58 77,35 0,672790 409,00 411,08 411,26 0,01163 2,93 79,82 101,96 0,652702 407,00 409,32 409,32 409,76 0,02608 4,23 48,79 50,26 0,932608 406,00 408,67 408,77 0,00466 2,04 101,77 88,96 0,402530 405,12 408,29 408,40 0,00515 2,49 102,21 96,18 0,462456 405,00 407,59 407,84 0,01122 3,33 64,03 52,90 0,662370 405,00 406,92 407,03 0,00722 2,18 92,76 93,97 0,502282 403,00 405,97 405,70 406,23 0,01170 3,23 65,92 60,56 0,642181 402,00 404,07 403,91 404,53 0,02556 4,32 46,96 44,52 0,962111 401,00 403,68 403,77 0,00469 2,11 105,51 94,75 0,422010 401,00 403,07 401,97 403,18 0,00742 2,33 100,01 125,72 0,521918 400,00 401,57 401,57 401,93 0,03131 3,92 53,84 75,21 1,001841 399,21 400,80 400,89 0,00499 1,56 105,30 104,96 0,401738 397,00 400,43 400,51 0,00272 1,92 117,56 85,02 0,331647 398,00 399,73 399,64 399,98 0,01887 3,30 66,00 95,24 0,801561 396,00 397,92 398,33 0,01921 3,56 51,01 49,82 0,821471 393,98 397,50 397,59 0,00368 2,18 104,07 77,07 0,381387 393,98 396,68 396,63 397,01 0,01611 3,90 64,72 85,37 0,781289 393,43 395,55 395,71 0,01025 2,65 83,73 110,12 0,601192 392,32 394,61 394,78 0,00916 2,73 77,72 73,25 0,581100 391,23 393,27 393,27 393,52 0,02220 3,62 71,20 124,64 0,85

999 389,36 391,59 391,41 391,75 0,01235 2,98 85,83 121,29 0,66893 387,58 390,13 390,36 0,01391 3,57 80,66 128,65 0,73799 386,22 388,65 388,97 0,01545 3,61 55,93 47,36 0,76705 384,56 387,40 387,67 0,01229 3,27 61,46 50,29 0,65621 383,49 386,76 386,89 0,00659 2,47 91,08 86,05 0,47529 382,22 385,63 385,63 385,94 0,01712 4,02 71,58 107,78 0,75396 380,56 382,81 382,93 0,00734 2,41 93,22 99,07 0,52312 379,69 381,40 381,40 381,74 0,03638 3,85 53,46 79,49 1,03


Torrent Vilagrasseta(T 500) (Zona inundable)


Nivell aigua

Nivell crític


(m) (m) (m) (m) (m/m) (m/s) (m2) (m) 717 432,00 433,41 433,50 0,00829 1,91 58,16 78,93 0,51644 431,00 431,98 431,98 432,36 0,03715 3,17 27,62 37,43 1,02572 429,00 430,72 430,87 0,00908 2,28 48,01 55,69 0,56502 427,00 429,46 429,46 429,90 0,02186 3,91 29,61 39,02 0,83420 426,00 427,46 427,46 427,80 0,02968 3,69 31,24 44,77 0,97339 424,00 426,17 426,32 0,00635 2,23 49,00 45,94 0,48254 424,00 424,92 424,92 425,20 0,03853 3,09 31,85 53,99 1,03128 421,00 422,30 422,50 0,01206 2,18 37,64 32,65 0,61

Taula 15. Resultats del càlcul de les variables hidràuliques del torrent Vilagrasseta(T 500).

Torrent Vilagrasseta(T 100) (Sistema hídric)


Nivell aigua

Nivell crític


(m) (m) (m) (m) (m/m) (m/s) (m2) (m) 717 432,00 433,61 433,72 0,00824 2,08 75,65 94,07 0,52644 431,00 432,27 432,27 432,61 0,03488 3,65 41,92 63,83 1,03572 429,00 430,94 431,11 0,00978 2,56 61,16 65,57 0,59502 427,00 429,77 429,77 430,17 0,01886 3,96 44,94 58,63 0,79420 426,00 427,65 427,65 428,04 0,02925 3,97 40,24 50,53 0,99339 424,00 426,34 426,55 0,00879 2,75 57,27 56,46 0,57


32

Torrent Vilagrasseta(T 100) (Sistema hídric)


Nivell aigua

Nivell crític


(m) (m) (m) (m) (m/m) (m/s) (m2) (m) 254 424,00 425,20 425,05 425,44 0,02114 2,73 47,05 54,78 0,80128 421,00 422,32 422,14 422,69 0,02220 2,99 38,20 32,72 0,83

Taula 16. Resultats del càlcul de les variables hidràuliques del torrent Vilagrasseta(T 100).

Torrent Vilagrasseta (T 10) (Zona fluvial)


Nivell aigua

Nivell crític


(m) (m) (m) (m) (m/m) (m/s) (m2) (m) 717 432,00 432,94 432,69 433,00 0,00916 1,53 25,23 52,10 0,50644 431,00 431,56 431,55 431,76 0,04134 2,31 13,31 30,90 0,98572 429,00 429,83 429,62 429,97 0,01612 1,86 15,59 22,14 0,65502 427,00 428,70 428,37 428,91 0,01416 2,39 13,19 13,61 0,62420 426,00 426,95 426,95 427,21 0,03351 2,94 12,47 23,74 0,96339 424,00 425,54 425,61 0,00446 1,48 25,16 31,68 0,38254 424,00 424,64 424,64 424,78 0,03381 2,28 17,08 53,22 0,91128 421,00 421,97 422,02 0,00422 1,06 27,04 31,39 0,34

Taula 17. Resultats del càlcul de les variables hidràuliques del torrent Vilagrasseta(T 10). 6.3 Annex 3. Imatges de les seccions transversals.

0 50 100 150 200 250 300425

430

435

440

445

450

455

verdu Plan: Plan 01 23/11/2005 River = cercavins Reach = 1 RS = 4252.946

Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 50 100 150 200 250425

430

435

440

445


Station (m)E

leva

tion

(m)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 50 100 150 200 250426

428

430

432

434

436

438

440

442

444


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 50 100 150 200 250 300420

425

430

435

440

445


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 50 100 150 200 250420

425

430

435

440

445


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180420

422

424

426

428

430

432

434

436

438


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

33

0 50 100 150 200 250 300 350 400415

420

425

430

435

440

445

450

455


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 50 100 150 200 250 300 350 400415

420

425

430

435

440

445

450


Station (m)E

leva

tion

(m)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500415

420

425

430

435

440

445

450


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500410

415

420

425

430

435

440


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500410

415

420

425

430

435

440


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500410

415

420

425

430

435

440


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

34

0 100 200 300 400 500410

415

420

425

430

435


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400410

415

420

425

430

435


Station (m)E

leva

tion

(m)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500405

410

415

420

425

430


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500405

410

415

420

425

430


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500405

410

415

420

425

430

435


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500405

410

415

420

425

430

435

440


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

35

0 100 200 300 400 500400

410

420

430

440

450


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500 600405

410

415

420

425

430


Station (m)E

leva

tion

(m)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500 600400

405

410

415

420

425

430

435

440


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500 600400

405

410

415

420

425

430

435

440


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500 600400

405

410

415

420

425

430

435


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500 600400

405

410

415

420

425

430

435


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

36

0 100 200 300 400 500 600400

405

410

415

420

425

430


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500 600395

400

405

410

415

420

425


Station (m)E

leva

tion

(m)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500 600395

400

405

410

415

420

425


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500 600395

400

405

410

415

420

425


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500 600395

400

405

410

415

420

425


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500 600390

395

400

405

410

415

420

425


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

37

0 100 200 300 400 500 600390

395

400

405

410

415

420

425


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500 600390

395

400

405

410

415

420


Station (m)E

leva

tion

(m)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500 600390

395

400

405

410

415


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500390

395

400

405

410

415


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500 600 700385

390

395

400

405

410

415


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500385

390

395

400

405

410


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

38

0 100 200 300 400 500385

390

395

400

405


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500380

385

390

395

400

405


Station (m)E

leva

tion

(m)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500382

384

386

388

390

392

394

396

398

400


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500 600382

384

386

388

390

392

394

396


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500 600380

382

384

386

388

390

392

394


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 100 200 300 400 500 600378

380

382

384

386

388

390

392

394


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

39

0 50 100 150 200 250 300 350430

435

440

445

450

455

460

verdu Plan: Plan 01 23/11/2005 River = vilagrasseta Reach = 1 RS = 716.990

Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 50 100 150 200 250 300430

435

440

445

450

455

460


Station (m)E

leva

tion

(m)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 50 100 150 200 250 300 350425

430

435

440

445

450

455


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 50 100 150 200 250 300 350425

430

435

440

445

450

455


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 50 100 150 200 250 300425

430

435

440

445

450

455


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 50 100 150 200420

425

430

435

440

445

450

455

460

465


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

40

0 50 100 150 200420

430

440

450

460

470


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06 .06

.06

0 50 100 150 200 250 300420

430

440

450

460

470


Station (m)E

leva

tion

(m)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.06

.06

.06

41


42

6.4 Annex 4. Plànols. Plànol 1. Mapa de zones afectades al municipi de Verdú pel pas del riu Cercavins i el torrent de Vilagrasseta.

Normes de planejament - verdu.cat · Generalitat de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya...

Documents

Transcript of Normes de planejament - verdu.cat · Generalitat de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya...