NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE CENTRE fileNOFC RELACIONADES AMB L’ORGANITZACIÓ...

NOFC RELACIONADES AMB L’ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA

1

NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE

CENTRE

RELACIONADES AMB L’ORGANITZACIÓ

PEDAGÒGICA


2

C1 Concreció de l’organització pedagògica.

C2 Criteris per a l’organització dels grups d’alumn es.

C2.1 Període d’adaptació de P3

C3 Criteris per a la formació dels equips docents.

C3.1 Assignació de mestres a educació infantil

C4 Mecanismes de coordinació docent.

C5 Criteris per a l’atenció a la diversitat.

C5.1 Mecanismes i procediments d’assignació dels recursos disponibles

per atendre als alumnes amb necessitats educatives específiques

C5.1.1 Alumnes amb trastorns d’aprenentatge o comunicació

C5.1.2 Alumnes amb altes capacitats

C5.2. Mecanismes i procediments d’assignació dels recursos disponibles

per atendre als alumnes nouvinguts.

C6 Mecanismes per garantir la globalitat de l’acció educativa.

C7 Mecanismes d’acció tutorial.

C8 Mecanismes que han d’afavorir i facilitar el tre ball en equip del

personal del centre.


3

C RELACIONADES AMB L’ORGANITZACIÓ PEDAGÓGICA C1 Concreció de l’organització pedagògica. La proposta sobre l’organització pedagògica del centre es presenta a partir dels criteris que trobem al capítol 2 del Títol VI de la Llei d’Educació de Catalunya.

a) En l’etapa d’educació infantil 1. Reconèixer, facilitar i fer efectiu el compromís de les famílies en el

procés educatiu de llurs fills. 2. Garantir per a cada infant que les situacions d’aprenentatge

mantenen viva i estimulen la seva curiositat per tot el que l’envolta.

3. Garantir als infants l’estabilitat i la regularitat necessàries per a facilitar-los l’aprenentatge, i també l’autoestima amb relació a tot el que aprenen.

4. Assegurar el seguiment sistemàtic de les activitats i els projectes de grup, i documentar els processos individuals o de grup per compartir-los amb els infants i les famílies.

5. Escoltar els infants, atendre al que diuen i al que fan, i facilitar-los la participació en el que els afecta, per desenvolupar-ne l’autonomia responsable.

6. En els cicles que integren l’educació infantil, el projecte educatiu de centre ha d’establir els criteris per a organitzar els grups d’infants, amb les limitacions quantitatives que determini eventualment el Departament.

7. En l’educació infantil, l’organització dels cicles ha de garantir la relació quotidiana amb la família de cada infant i l’intercanvi d’informació sobre el seu progrés.

8. En el segon cicle d’educació infantil, l’atenció docent s’ha d’organitzar tenint en compte criteris de globalitat i de no-especialització, excepte en el cas dels aprenentatges i les activitats que requereixin una atenció docent especialitzada

b) En l’educació bàsica

1. Els criteris d’organització pedagògica que adoptin els centres en les etapes que integren l’educació bàsica, en el marc del que estableix l’article 77, han de contribuir específicament a:

1.1. Reconèixer, facilitar i fer efectiu el compromís de les famílies

en el procés educatiu. 2.1. Educar en el deure de l’estudi, de manera que esdevingui un

hàbit. 3.1. Adequar la funció del professorat i dels professionals d’atenció

educativa, com a agents del procés educatiu, a les característiques i les necessitats educatives de cada edat,


4

nivell i context sociocultural del grup i dels individus que l’integren.

4.1. Fer possible una avaluació objectiva del rendiment escolar que delimiti els resultats i els efectes de l’avaluació dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge i els resultats de l’avaluació del progrés assolit individualment per cada alumne o alumna.

5.1. Educar els alumnes en la responsabilitat d’exercir la ciutadania activa per mitjà de la participació en els afers de la comunitat.

2. En les etapes que integren l’educació bàsica, el projecte educatiu dels centres ha d’establir els criteris per a organitzar els alumnes en grups classe, amb les limitacions quantitatives que pugui determinar el Departament. En absència d’altres criteris, els grups classe s’han de constituir d’acord amb el nivell o el curs de l’etapa educativa que hagin de cursar els alumnes. S’ha de garantir la coordinació dels integrants de l’equip docent que intervenen en un mateix grup classe. En tot cas, per curs o per etapa, s’ha d’assignar a cada alumne o alumna un tutor o tutora, designat d’entre el professorat, i se n’ha de garantir la coordinació amb tot el professorat i amb els professionals d’atenció educativa.

3. En les etapes que integren l’educació bàsica, l’organització dels recursos assignats a cada centre es pot orientar al funcionament en grups classe per sota de les ràtios establertes quan aquesta sigui una opció metodològica coherent amb el projecte educatiu i les necessitats que s’hi reconeixen.

4. En les etapes que integren l’educació bàsica, en l’organització dels centres s’han d’establir els mecanismes necessaris per a garantir, sota la responsabilitat de la direcció, i per mitjà de les actuacions de tutoria necessàries, la comunicació entre el centre educatiu i les famílies a propòsit del progrés personal de llurs fills.

5. En el segon cicle d’educació infantil i en l’educació primària, l’atenció docent s’ha d’organitzar tenint en compte criteris de globalitat i de no-especialització, excepte en el cas dels aprenentatges i les activitats que requereixin una atenció docent especialitzada.

6. En l’educació secundària obligatòria, l’atenció docent s’ha d’organitzar equilibrant l’especialització curricular del professorat amb la necessària globalitat de l’acció educativa, i s’hi ha de potenciar la tutoria i l’orientació acadèmica i professional.

En concordança, s’ha de promoure la polivalència curricular del professorat que actua sobre un mateix grup d’alumnes, tenint en compte la seva especialització i formació. A partir d’aquests criteris, aquest document recull l’organització pedagògica específica de cada cicle.


5

LECTURA (PLA LECTOR) Educació Infantil

Identificar i conèixer l’ inicial del seu nom P3. Identificar el seu propi nom P3. Treballar lectura d’ imatges P3. Conte biblioteca (Picarol) P3, P4 i P5. Conte pla lector( cap de setmana) P3, P4 i P5. Reconèixer el nom del projecte de la classe P3, P4 i P5. Identificar les paraules referents ( funcionalitat de la llengua) P3, P4,P5 Conèixer el propi nom i els dels companys/es P4 i P5 Discriminació de paraules i lletres fent servir la consciència fonològica P4 i P5.

Familiaritzar-se i reconèixer les lletres del abecedari segons les necessiten. (Funcionalitat de la llengua) P3, P4 i P5. Lectura intuïtiva P4 i P5. Lectura de la data (dia) com a fet quotidià P3, P4 Vocabulari del projecte P4 i P5. Conte amb lletra de pal (2n trimestre) o lligada P5. Lectura de la data (dia, número, mes i any) com a fet quotidià P5.

Cicle Inicial Horari dedicat a la lectura: fins a febrer no hi ha hagut un horari específic, els nens/es llegeixen tot el dia perquè el seu ritme és encara lent. Es fa la mitja hora diària a la tarda. (1r). Mitja hora diària a la tarda (2n). Maleta viatgera (cada setmana, els divendres, un alumne/a del cicle se l’ emporta a casa i la té fins al dijous següent). La maleta viatgera es retornarà dijous al matí, per poder revisar-la. En cas de pèrdua o mal ús del llibre caldrà que la família el reposi. Llibre de préstec setmanal :Els divendres, els alumnes del cicle, s’ emporten un llibre de la biblioteca del l’ aula per llegir el cap de setmana i l’ han de retornar el dilluns. En cas de pèrdua o mal ús del llibre caldrà que la família el reposi. L’alumne que no retorna el llibre no s’emporta cap llibre.

A primer es necessiten 2 col·leccions més de llibres de lectura amb lletra de pal i de lligada. A segon els alumnes tenen un llibre de lectura per trimestre i tots tenen el mateix de la mateixa editorial. Aquests llibres tenen activitats complementaries i un dossier que es descarrega d’ internet. També disposen de 3 col·leccions de llibres de lectura i 2 col·leccions més per iniciar el curs

Cicle Mitjà Préstec setmanal des de la classe.

Préstec quinzenal des de la biblioteca per llegir a casa.

Totes les classes utilitzen maleta viatgera.

Tercer fa control mensual de lectura (calendari de lectura) a

quart, només els nens/es que ho necessitin.

Tot el cicle té un llibre per trimestre per llegir a casa. a classe

A la mitja hora de lectura diària es llegeixen aquests llibres i

lectures com ara: conte, poesia, còmic, noticies, articles , textos

instructius i altres...

Cicle Superior

Els alumnes fan 30 minuts diaris. Tenen un llibre de lectura d’aula, fent lectura col·lectiva en veu alta. Animació a la lectura des de la biblioteca. Grup partit cada 15 dies en sessió d’una hora.

Lectures individuals de contes (català/castellà) de lliure elecció dins d’un conjunt de llibres (30x aula) triats prèviament i llegits pels mestres abans Lectures proposades per mestres i alumnes: notícies, informacions d’interès, normes de convivència


6

TÈCNIQUES D’ESTUDI

Educació Infantil

Cicle Inicial S’ encerclen les paraules clau (en el text descobreixen quelcom que els pot servir per treballar el projecte). Es subratlla amb un retolador fluorescent. Als problemes es busquen les dades més importants. Esquemes amb fletxes. Mapes conceptuals. Per treballar la memòria: S’ aprèn la dita de cada mes, poemes, endevinalles, embarbussaments, petits diàlegs teatralitats... A totes les àrees es treballa el vocabulari específic. Dictats preparats.

Cicle Mitjà S’ ensenya a fer esquemes, resums, diagrames, gràfiques i mapes conceptuals. Un cop finalitzat el tema, s’utilitzen els apartats dels llibres del què hem après perquè prenguin consciència de l’adquisició de coneixements.

A l’hora de fer resolució de problemes treballem amb diferents estratègies.

Tècniques d’estudi com encerclar, subratllar, buscar vocabulari, sinònims, resums personals.

Cicle Superior

S’ ensenya a fer esquemes i resums. Un cop finalitzat el tema, s’utilitzen els apartats dels llibres del què hem après perquè prenguin consciència de l’adquisició de coneixements.


7

ACTIVITATS PER FER A CASA

Educació Infantil

Treballar a casa el propi nom i el dels companys amb l’orla de la classe P3 i P4 Portar la foto de la família. Explicació per part de l’ alumne/a. (membres de la família, lloc...)P3. Cerca d’ informació dels projectes P3, P4 i P5. Conte del pla lector del cap de setmana P3,P4 i P5. Omplir la llibreta de la mascota de la classe quan toqui P3.

Dur a classe el material que té relació amb el protagonista quan toqui P4. Pla lector amb 1 o 2 contes segons nivell de lectura i full relacionat amb la lectura del llibre P5 Puntualment alguna feina per acabar P5.

Cicle Inicial 1r. nivell de Cicle Inicial: a partir de l’octubre l’alumne/a s’emporta una feina de cap de setmana alternant quinzenalment llengua i matemàtiques. Sempre és un resum del que s’ha treballat i que poden fer sols. S’emporta un llibre de lectura cada cap de setmana i torna el dilluns. L’objectiu és desenvolupar el gust per la lectura. 2n. Trimestre: Cada divendres el nen/a s’endú dues feines, una de llengua i una de matemàtiques. Puntualment algú s’emporta alguna feina per acabar, així com fer recerca d’informació sobre el projecte que treballen .

2n. nivell de Cicle Inicial: - Cada divendres el nen s’endú una fitxa de matemàtiques i una de català Es recomana un quadern d’estiu a final de curs així com acabar activitats de llibres de text i altres feines per l’estiu

Cicle Mitjà Deures els divendres des del primer trimestre.

També es donen deures pels diferents períodes de vacances.

Sempre hi ha alumnes que porten feines a casa per acabar.

També hi ha alumnes que porten feines per reforçar o ampliar

Cicle Superior

A l’àrea de castellà porten feina a casa que no acaben. També porten deures per reforçar aspectes que calguin A d’altres àrees s’intenta no posar deures d’un dia per l’altre. Els deures es corregeixen de manera oral i a la pissarra. Es fa un seguiment dels alumnes que fan i no fan els deures. S’ha de tenir en compte el volum de deures de totes les àrees.

Deures de vacances: .- Estiu: es proposa un diari/àlbum de feines competencials del seu estiu. A 6è, els alumnes amb àrees suspeses tenen les recomanacions fetes per l’estiu del Departament d’Ensenyament (a xtec.cat) .- Nadal: es recomana alguna lectura i fer algun escrit. .- Setmana Santa: es considera que ja tenen els deures setmanals i no es posen deures durant aquesta setmana.


8

IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES EN ACTIVITATS D’AULA

Educació Infantil

Portar a l´inici de curs la foto del nen/a amb la família P3. Emportar-se la mascota de la classe un cop al curs P3. Aportació general i gràfica per elaborar el projecte de l' aula P3, P4, P5 Aportar coses com galetes o pastís de forn per celebrar els aniversaris P3, P4 i P5. Participar en l' elaboració de vestuari i decorat per la setmana cultural P3, P4 i P5. Organitzar el mercat de l' intercanvi dels contes P3, P4 i P5. Explicar el conte del pla lector els caps de setmana P3, P4 i P5. Assistir a la reunió de pares inici de curs.

Assistir a les entrevistes individuals amb famílies. Una obligatòria i les que es

considerin necessàries.

A través de l’agenda, com a mitjà de comunicació entre la família i mestres. Les delegades són el mitjà de comunicacions i col·laboració entre la classe i les famílies.

Aportar el material necessari per treballar el protagonista de la setmana P4. Ajudar i acompanyar a l' alumne/a en la lectura del llibre del cap de setmana P5. Entrevistes amb l’EAP, logopèdia, assistència social… quan és necessari. Col·laborar en la neteja de joguines i eines de la classe a final de curs.

Cicle Inicial - Reunió de pares inici de curs.

- Entrevistes individuals amb famílies. Una obligatòria i les que es considerin necessàries. - A través de l’agenda, com a mitjà de comunicació entre la família i mestres. Per elaborar els projectes es demana a les famílies material i informació a aportar. - Amb la maleta viatgera s’implica a la família a tenir-ne cura i a comentar quelcom en la llibreta de la maleta (dibuix, fotos…). A la maleta hi ha una explicació del treball de lectura a fer. - Col·laboració amb els deures, els projectes, la lectura, la carpeta de cap de setmana, etc.

Cicle Mitjà Fomentar l’assistència a les reunions i a les entrevistes.

Ús de l’agenda com a mitjà de comunicació.

Implicació a l’ hora de buscar informació pels projectes.

Col·laboració amb els deures i altres situacions puntuals.

Cicle Superior

Informar i recalcar a la reunió de famílies d’inici de curs i a les entrevistes personals la importància de controlar l’agenda dels alumnes. Ajudar als alumnes a planificar i temporalitzar les tasques encomanades a l’escola així com el material requerit.

Vetllar per la cura i el manteniment del material. Participació en alguna activitat concreta relacionada amb el que es treballa a classe en la que puguin aportar coneixements específics i experiències.


9

TREBALL DE LA MOTIVACIÓ

Educació Infantil

Mitjans audiovisuals P3,P4 i P5. Treball per projectes P3,P4 i P5. Sortides P3 i P4 i P5. Colònies P5. Activitats biblioteca (lectura contes) P3, P4 i P5. Activitats artístiques (teatre, audicions, visita museu...) P3, P4 i P5.

Activitats físiques i lúdiques P3, P4 i P5. Mascota peluix P3. Protagonista P4. Utilització d' objectes motivadors: Mag Magi, Picarol P3, P4 i P5. Els alumnes de cada aula triaran un nom per la classe sobre el qual

faran un treball específic a les àrees curriculars

Cicle Inicial - Treball per projectes. - Sortides i tallers. - La PDI. - Activitats biblioteca, artístiques, etc.

- Càrrecs - Fent diferents agrupaments - Activitats manipulatives i d’experimentació. - Triar nom per l’aula.

Cicle Mitjà Els temes surten del currículum, de propostes de classe o d’ altres activitats com

ara colònies.

Treballem projectes.

Projecte de la Setmana cultural proposat per l’ escola.

Les sortides estan relacionades amb els projectes o currículum.

Els alumnes de cada aula triaran un nom per la classe sobre el qual


Cicle Superior

Treball per projectes (un escollit pel mestre i l’altre pels alumnes) Treball amb la PDI Treball amb pel·lícules, cançons... a través de la recerca Canvi de rols i d’espais

Reforç positiu a través de l’agenda Valorar la presentació de les feines i treballs Treball amb portàtils Escollir un nom per la classe Els alumnes de cada aula triaran un nom per la classe sobre el qual



10

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Educació Infantil

Es desdobla : Motricitat / matemàtiques P3 ; llengua oral / esquema corporal P3;

Motricitat / Quinzet o expressió oral P3 i P4; Anglès / quinzet P4, P5 ; Expressió

oral(teatre) / esquema corp. ; Motricitat / expressió oral P5 ; Reforços dins de l’

aula P3 ; Racons: 5 persones ( tutores, mestres de reforç i TEI) P3 ; SEP dins de l’

aula P3,P4 i P5 ; Reforços per a : grafisme, matemàtiques i expressió oral P4 ;

Reforços per a llengua, matemàtiques... ; Racons 3 persones (tutores i mestra de

reforç) P4, P5 ; Sessions d’ Educació Especial P4, P5. Setmanals per P3.

Vetllador/a per alumnes amb NEE

Cicle Inicial - Desdoblaments: biblioteca/ expressió oral i escrita projects/ competència digital racons matemàtics/ ciències - El SEP es fa amb dues mitges hores al matí a les 8’30: màxim 5 nens/es per grup. - Sessions d’educació especial: Elaboració dels plans individuals si cal

Cicle Mitjà Grups flexibles amb educació Física per a treballar mates i català.

Sessions d’ educació especial.

SEP (dos sessions a la setmana de 30 minuts).

Alguna sessió de reforç.

Suport a tot el cicle

Vetllador/a per alumnes amb NEE

Plans Individuals

Cicle Superior

Grups partits heterogenis a educació física/matemàtiques ; educació física/català ; anglès/informàtica ; ciències/biblioteca. S’aprofiten per treballar continguts com la resolució de problemes, el raonament lògic, l’expressió escrita a català i l’expressió oral a anglès, l’experimentació a ciències. SEP: fora de l’horari lectiu, dos dies a la setmana de 8’30 a 9’00. Assisteixen entre 3-4 alumnes que no reben suport a educació especial i no tenen P.I.

Reforç Projecte ÈXIT: els tutors seleccionen als alumnes que no reben suport a casa per fer els deures o per dificultats d’aprenentatge. Assisteixen dos cops per setmana fora d’horari lectiu a l’IES Bernat Metge (uns 8 alumnes). Agrupaments a classe: grups cooperatius, parelles. Vetlladors per alumnes amb NEE


11

SEGUIMENT DELS ALUMNES

Educació Infantil

Graella d’ observació dels trets més destacats dels alumnes durant l’ adaptació P3.

Enregistrament per escrit dels diferents racons que observarla tutora P3,P4 i P5.

Observació directa al pati de les conductes dels nens/es a l’hora del joc P3, P4 i P5.

Prova de llengua oral al mes d’ octubre. Al maig només es passarà als que calgui

P3,P4 i P5

Dibuix mensual de l’ esquema corporal per veure´n l’ evolució P3 cada 2 mesos P4

i trimestral P5

Observació de la participació dels alumnes en diferents activitats proposades P3,

P4 i P5

Enregistrament per escrit d’observacions necessàries per elaborar els informes

P3,P4 i P5.

Quinzet a partir del 1r trimestre. Prova inicial i final P4 i P5.

Observació de l’actitud i expressió oral dels alumnes

protagonistes de la setmana P4.

Prova de llengua escrita a finals de curs (4 paraules). Enregistrar-

ho segons els estadis de l’ Ana Teberosky P4 ,

Proves finals de cicle matemàtiques i llengua P5

Full de capacitats finals P5

Cicle Inicial Una entrevista com a mínim per curs amb les famílies per informar del procés d’

aprenentatge de l’ alumne/a

Les famílies dels alumnes que assisteixen al SEP son les primeres de citar per fer l’

entrevista, a l’ inici de curs.

Avaluació inicial i final de les àrees de llengua i matemàtiques. (quinzet, ACL)

Avaluació continua

Cicle Mitjà Seguiment formal: entrevistes famílies, una com a mínim cada curs i totes ,les que

calgui segons les característiques de l’ alumne, reunions d’aula, colònies...

Importància de l’ agenda per establir connexió amb les famílies i fer el seguiment

de l’ alumne( fa els deures, quan té un control, porta informació...).

Controls de tots els temes de les diferents àrees: avaluació

Observacions significatives seguint avaluació continuada.

Proves inicials i proves especifiques a alguns alumnes: Wender,

Reversal, Frostig.

Com a seguiment informal hi ha una llibreta d’ incidències i totes

les anotacions que es fan dels alumnes a les graelles (sociograma)

Cicle Superior

Informes: un per trimestre. Entrevistes amb les famílies

Avaluació continuada, coordinació amb altres mestres Tutoria individualitzada, ús de l’agenda


12

HÀBITS DE CONVIVÈNCIA

Educació Infantil

Saludar a l’ arribar i al marxar.

Mostrar els agraïments.

Demanar el torn de paraula.

Escoltar als altres.

Respectar i ajudar als altres.

Saber demanar perdó.

Acceptar i acollir a la resta de companys/es.

Tenir cura dels alumnes més petits.

Compartir i respectar el material de l’ escola.

Desplaçar-se pels espais del centre ordenadament i en silenci.

Utilitzar un to de veu adequat.

Solucionar els conflictes reflexionant i parlant.

Cicle Inicial Al començament de curs establir normes de classe entre tots/es

Al pati hi ha un material comú per aula.

Vetllar pel bon ús del material i instal·lacions de l’escola

A l’àrea d’Ed. en valors cívics es treballen els hàbits i valors

Prioritzar el treball de les normes de convivència en el moment del

conflicte.

Càrrecs de classe rotatoris.

Cicle Mitjà A començament de curs tots els alumnes defineixen les normes de classe i es fa un

mural que romandrà penjat durant tot el curs a la classe, revisant i fent incidència

sempre que calgui

Tant a les sessions d’ed. En valors cívics com a tutoria es treballen

els hàbits de convivència.

Seguim les sessions del programa DECIDEIX , treballem l’educació

emocional.

Cicle Superior

Els primers dies de classe s’elaboren les normes d’aula amb els alumnes. Es treballa l’actitud dels alumnes a l’escola. Els respecte pels espais i instal·lacions del centre, la cura dels treballs exposats, els desplaçaments, les fileres, les entrades i sortides i els objectes que no han de portar a l’escola.

Llibre de registre d’incidències: cada aula té un llibre per registrar les incidències d’un alumne davant una actitud o situació incorrecte. S’avisa a les famílies a través de l’agenda. Depenent de la gravetat es fa saber a la direcció de l’escola. Si s’acumulen tres faltes s’ha de notificar a direcció. (a través de la plataforma WEERAS) Treballar els hàbits de cortesia i les habilitats socials.


13

C2 Criteris per a l’organització dels grups d’alumn es.

Com a criteri inicial, els grups d’alumnes s’han d’organitzar d’acord amb el nivell o curs de l’etapa educativa que han de cursar els alumnes en funció de la seva edat. A més a més, a l’hora d’assignar un alumne a un grup-classe determinat tindrem en compte criteris com:

a) Repartir de manera equitativa el nombre total de nens i nenes en el grup. b) Buscar que el grup sigui el més homogeni possible respecte els diferents

nivells d’aprenentatge. c) Tenir en compte les relacions personals entre els diferents alumnes,

buscant el bon funcionament del grup a nivell individual i a nivell de grup. d) Distribuir els alumnes amb necessitats educatives específiques o amb

dificultats d’aprenentatge a partir de les característiques individuals. En relació a l’organització dels grups d’alumnes, hem de parlar de dos objectius que des de l’escola es volen assolir com són:

a) Millorar la cohesió social dels alumnes, establint nous lligams afectius entre ells.

b) Atendre de manera més individual a cada alumne dins del grup-classe. El primer objectiu es treballa al centre a partir de la redistribució d’alumnes, la qual es fa de manera sistemàtica de 2n a 3r de primària i sempre que l’equip de mestres ho consideri adient. El segon objectiu es vol assolir a través de diferents tipus d’agrupaments respecte el grup-classe, com són:

- Alumnes de reforç en petit grup: els alumnes presenten característiques semblants pel que fa al seu nivell d’aprenentatge.

- Grups partits: es formen de manera heterogènia. - Alumnes d’educació especial: els grups s’organitzen per aules o

bé per característiques dels alumnes, segons el seu dictamen. - Alumnes que assisteixen al SEP (Suport Escolar Personalitzat):

s’organitza per períodes de temps concrets en grups d’uns 3-4 alumnes per treballar continguts d’aula o aspectes d’organització de l’alumne en relació al seu aprenentatge.

C2.1 Període d’adaptació de P3

Per tal de facilitar l’adaptació dels infants i famílies al nou espai i persones, per afavorir una integració positiva i que els grups resultants siguin el més heterogenis possible es realitza un període d’adaptació al llarg de la primera setmana del curs que queda reflectit en el següent document. El període d’adaptació es programarà durant els primers cinc dies del curs escolar i queda definit pels següents membres de la comunitat educativa, activitats, horaris i funcions.


14

Durant aquest període els infants no tenen cap aula assignada poden participar de totes les activitats i moure’s pels diferents l’ espais (aules de P3, terrasses de P3 i sala polivalent (motricitat). A les tardes es convoquen entrevistes amb les famílies per part de tots els mestres que intervenen en el període d’adaptació (tutors/es, mestres de reforç i mestra d’educació especial). Durant la primera setmana els alumnes no tenen assignat un grup ni un espai específic. L’objectiu de l’adaptació al centre és que els nous alumnes coneguin els diferents espais on faran activitats durant el curs: aules de P3, sala de motricitat, terrasses i aules de joc. Al final de la primera setmana, una vegada els mestres que intervenen a l’adaptació han valorat tota la informació recollida de cada nen/a, s’estableixen els dos grups definitius de P3. Es comunica a les famílies el grup i el tutor/a assignats per començar cadascú a la seva aula a partir de la segona setmana. D’aquesta manera s’intenta assolir dos grups que siguin homogenis i equilibrats de cara al seu procés d’aprenentatge a l’escola. PERSONES - Les dues tutores, TEI, la/les mestra/es de reforç, la professora d’educació especial destinada a infantil (al llarg de la primera setmana) i la mestra de motricitat (els matins dels tres/quatre primers dies i els dies que el seu horari estigui inclòs dins E.I. fins l’1 d’Octubre.) ACTIVITATS I HORARIS

1- Es realitzen per ordre de llista dos grups, cada un dels quals consta de 25 infants (es té en compte que els nens que tenen germans a primària, per tal de facilitar l’entrada a les famílies, vinguin en el primer torn).

2- Primer i segon dia: Els dos grups venen en el següent horari:

- 1er grup de 9:15 a 10:30 h

- 2n grup de 11:15 a 12:30 h (s’ha considerat que pel bon funcionament del cicle és millor que el segon grup entri 15 minuts més tard, quan P4 i P5 ja han entrat del pati)

Rebuda de tots els infants i famílies (del grup corresponent) a la sala polivalent (motricitat)

a) Benvinguda a les famílies, explicació dels espais on poden jugar els infants i el temps que poden acompanyar-los (20 min. com a màxim el primer dia i s’escurçarà el segon) per explorar els nous espais i donar-los confiança.


15

b) Cada família acompanya l’infant a penjar la bosseta de la roba de recanvi (si la han portada) a l’espai destinat a tal efecte en el lavabo de P3. No porten esmorzar.

3- 3er i 4t dia: L’horari és de 9:15 a 12:30 h

Les famílies acompanyen a l’infant a penjar la bossa de l’esmorzar (als penjadors del passadís P3) i se’n acomiaden.

Els infants juguen per tot l’espai destinat a tal efecte amb tota llibertat.

A l’hora d’esmorzar els infants que estiguin a l’aula sortiran en ordre a buscar la seva bosseta i tornaran a esmorzar.

La sortida al pati aquest dia es fa en horari de 11:30 a 12:15 h. per tal que els nens coneguin el nou espai d’esbarjo.

4- 5è dia L’horari és de 9:00 a 12:30 h i de 15:00 a 16:30 h amb menjador inclòs.

Matí: Les famílies entren amb els infants fins la porta de l’aula, pengen les bossetes de l’esmorzar i marxen.

Jocs, esmorzar i pati igual que el tercer dia.

Tarda: Les famílies acompanyen els infants a l’aula i marxen.

Relaxació, jocs i pati.

TOTS ELS DIES DEL CURS LA RECOLLIDA DELS INFANTS ES FARÀ A LA SALA POLIVALENT (MOTRICITAT).


16

FUNCIONS DE LES PERSONES ENCARREGADES DE L’ADAPTACIÓ.

A- Acompanyar a les famílies i infants en aquest nou període. B- Realitzar el buidatge de les informacions aportades per la família i si

hi ha informe de la llar d’infants. Efectuar l’entrevista inicial amb la família i deixar tota aquesta informació a la graella destinada a tal efecte. (fotoc. 1).

C- Observar els infants en les diferents actituds i davant els nous reptes que suposen els espais i companys nous. ( aquestes observacions seran anotades en una graella confegida a tal efecte fotoc. 2)

D- Donar suport a l’infant i acompanyar-lo però sempre respectant la seva llibertat per escollir allò que més li agradi fer (mantenint sempre un ordre i respecte envers l’entorn escolar i els seus companys) en tot moment.

E- Al final de cada jornada es reuniran per tal de posar en comú totes les observacions realitzades.

F- El 4t dia es confegirà la llista definitiva dels alumnes en dos grups A I B per tal d’oferir aquesta informació a les famílies el 5è dia a la tarda. Per fer les llistes es tindran en compte totes les observacions efectuades i anotades a més a més de la informació rebuda en les entrevistes amb les famílies.

Es tindrà en compte alumnes amb NEE, personalitats afins o encontrades, actitud dels infants davant les activitats i joc, nens/nenes, llar d’infants i edat dels nens (mes de naixement). Procurant en tot moment que els dos grups quedin equilibrats i el més heterogenis possibles..

S’ hauria de considerar pel funcionament de l’escola que durant aquest període (5 dies) d’adaptació les persones implicades no fossin comptades pel torn de pati, per dedicar tot el seu horari als alumnes de P3. Fins a l’1 d’octubre les famílies acompanyen els infants a la porta de l’aula. L’1 d’octubre les tutores faran fila al vestíbul de l’escola i els infants entraran sols fins la fila. Al 2n trimestre ( una setmana desprès de vacances de nadal) els infants entraran sols a l’aula, igual que P4 i P5.


17

C3 Criteris per a la formació dels equips docents.

L'activitat docent del centre s'organitza en funció del projecte educatiu i, en el cas dels centres públics, de les concrecions previstes al projecte de direcció vigent, a partir de l'agrupament dels alumnes, i la confecció d'horaris es fa d'acord amb les prescripcions curriculars establertes en la normativa vigent. L'organització dels recursos assignats a cada centre es pot orientar a agrupaments per sota de les ràtios establertes quan, en l'educació bàsica, aquesta sigui una opció metodològica coherent amb el projecte educatiu i el projecte de direcció, i les necessitats que s'hi reconeixen. L'organització dels equips docents s'ha d'orientar a facilitar el desenvolupament del projecte educatiu i l'assoliment de les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu de tots els alumnes. Aquesta organització ha de permetre potenciar l'atenció a la diversitat i l'acció tutorial, així com aprofundir en els aspectes que el centre, a partir dels resultats educatius i de les avaluacions diagnòstiques, hagi prioritzat. Les normes d'organització i funcionament del centre han de preveure els criteris a tenir en compte per organitzar els equips docents, entre els quals s'hauria de considerar que el nombre de professors per a cada grup fos el mínim, especialment en els primers cursos, per evitar la dispersió i afavorir la coherència didàctica i l'avaluació integrada. A l’hora de parlar dels equips docents del centre, hem de distingir les diferents tipologies:

a) Tutors i especialistes. b) Equips de cicle. c) Equips de comissions. d) Consell de direcció.

Els criteris per assignar als mestres del claustre del centre en els diferents equips docents són: TUTORS/ES

1. Els tutors i tutores es nomenen pel director o directora del centre per un curs acadèmic com a mínim, havent escoltat el claustre i/o les preferències dels mestres.

2. Donar continuïtat al tutor/a d’un grup-classe determinat durant dos anys, de manera que pugui fer tot el cicle.

3. Es tindrà en compte si el mestre, a més a més, és especialista per assegurar una bona atenció del seu grup-classe dedicant un nombre d’hores adequat.

4. Comprovar que les hores assignades al centre són compatibles amb les hores de dedicació al grup-classe.


18

5. Abans que finalitzi el termini pel qual va nomenar-se, la direcció del centre pot revocar el nomenament del tutor o tutora a sol·licitud motivada de la persona interessada, o per pròpia decisió, expressament motivada en l'incompliment de les seves funcions o en les necessitats de funcionament del grup assignat i amb audiència de la persona afectada. 6. El director o directora informa el consell escolar del centre i el claustre de professorat del nomenament i cessament de tutors i tutores. Pel que fa a l’assignació de grups a educació infantil, s’aplicarà la següent organització:

a) Els tutors de P3 continuen amb el mateix grup a P4 el curs següent. b) Respecte els tutors de P4, un passa com a tutor de P5 amb el grup del

qual no ha estat tutor durant dos anys. L’altra tutora de P4 passa a ser mestre tutor de P3.

c) Respecte els tutors/es de P5, un dels tutors/es es queda al nivell agafant el grup que queda lliure una vegada agafa grup el tutor que passa de P4 a P5. L’altra tutora passa a ser mestre de reforç pel següent curs (qui ha fet 2 vegades seguides P5).

d) Només un mestre de reforç passa a P3

ESPECIALISTES 1. Es tindrà en compte l’especialitat acreditada d’un mestre a l’hora

d’assignar la seva càrrega lectiva quan la vacant que ocupa a l’escola sigui de la seva especialitat.

2. En funció de les necessitats del centre, l’equip directiu també pot assignar una especialitat a un mestre que no ocupi una vacant al centre per aquesta especialitat o bé que no la tingui acreditada, sempre que l’equip directiu consideri que està capacitat/da per impartir l’àrea.

3. Tots els mestres que acreditin una especialitat i ocupin la vacant de la mateixa, tindran una part del seu horari dedicada a aquesta especialitat. Aquesta part dependrà de si el mestre és també tutor/a o no.

EQUIPS DE COMISSIONS

L’escola s’organitza en equips de comissions per treballar continguts de

l’escola de manera transversal. És a dir, aquelles activitats que afecten a tots

els alumnes del centre: ús de a biblioteca, aula de informàtica, aula de ciències,

festes, etc. Actualment trobem les següents comissions:

- Comissió de festes i participació d’alumnes.

- Comissió de biblioteca

- Comissió de informàtica


19

1. Els mestres faran l’adscripció a una comissió determinada a principi de

curs, segons les seves preferències.

2. L’equip directiu vetllarà perquè tots els cicles tinguin com a mínim un

representant a cada comissió.

3. L’equip de comissions es reunirà setmanalment, i el seu coordinador

redactarà una acta de cada sessió la qual desarà a la unitat de xarxa

compartida pels mestres.

4. L’equip de comissions s’encarregarà de gestionar el funcionament

d’aules comuns com la d’informàtica i biblioteca.

CONSELL DE DIRECCIÓ

El Consell de direcció està format pel director/a, el secretari/ària i els

coordinadors/res de cicle i en general podem parlar de dues funcions principals:

- Prendre decisions amb l’equip directiu sobre aspectes que

afecten al funcionament general del centre.

- Informar als cicles de diferents activitats de centre o de decisions

de l’equip directiu en relació a l’àmbit de coordinació i participació,

pedagògic, de serveis, de participació de les famílies i de relació

amb l’exterior.

1. El Consell de direcció es reunirà setmanalment i el/la secretari/ària

redactarà l’acta de les reunions.

2. L’equip directiu vetllarà per la continuïtat dels membres del Consell

de direcció per engegar i fer un seguiment de les decisions preses.

C4 Mecanismes de coordinació docent.

La coordinació entre els mestres que formen el centre, els equips de centre

constituïts i diferents agents externs es portarà a terme a través de les reunions

marcades a la programació general del centre. Aquestes reunions es faran

habitualment en horari d’exclusiva, el qual està pensat per aquest ús.

Les diferents reunions de coordinació programades al centre són:


20

- Reunions de nivell: reunions entre els tutors/es, i en ocasions

algun especialista, d’un mateix nivell per programar les activitats

d’aula a realitzar amb els alumnes durant el seu procés

d’aprenentatge. Es fan de manera setmanal i les decisions es

recullen a la programació setmanal, la qual estarà penjada a l’aula

en un lloc visible en cas que el tutor/a hagi de ser substituït per un

altre mestre.

- Reunions de cicle: reunions entre els mestres tutors/es que

formen un cicle determinat i aquells especialistes adscrits al cicle

en el qual tenen més càrrega lectiva. En el cas que un

especialista tingui una càrrega lectiva semblant en dos cicles

diferents, l’equip directiu l’assignarà a un cicle tenint en compte

una distribució equitativa de mestres a tots els cicles. Les

reunions es faran de manera setmanal, excepte aquells dies en

que la direcció convoqui una reunió de claustre. El coordinador de

cicle redactarà una acta que posarà a la xarxa interna de l’escola.

- Reunions d’intercicle: són aquelles reunions convocades entre

dos o més cicles per tractar aspectes metodològics i de

coherència d’escola en relació a determinats continguts com per

exemple el procés de lecto-escriptura, els deures, el material

d’aula, etc. Amb aquestes reunions es vol aconseguir que el pas

d’un cicle a un altre no suposi pels alumnes un canvi en el seu

procés d’aprenentatge sinó que es garanteixi una continuïtat.

- Reunions de claustre: reunions entre tot l’equip docent del centre.

Normalment en convocaran una vegada al mes per tractar temes

que afecten a tot el centre, prendre decisions comunes i aprovar

diferents documents com la programació general, les NOFC, etc.

El/la secretari/ària del centre redactarà una acta de cada reunió,

la qual posarà a la xarxa de l’escola perquè tots els mestres la

puguin consultar.

- Reunions de comissions i àmbits: reunions entre els mestres

adscrits a cada comissió o àmbit per tractar temes transversals

d’escola, els quals es refereixen a activitats dels alumnes, temes


21

pedagògics o de caire curricular. Es reuniran una vegada a la

setmana i el coordinador de cada comissió o àmbit redactarà una

acta per deixar constància dels temes tractats i els acords, la qual

s’ha de desar a la xarxa interna de l’escola.

- Reunions del Consell de direcció: reunions entre l’equip directiu i

els coordinadors de cicle. Es farà de manera setmanal i l’objectiu

és assessorar l’equip directiu en qüestions generals del centre,

així com informar per part de la direcció de les decisions preses

respecte diferents temes d’escola (d’organització, pedagògic, de

coordinació...). El/la secretari/ària redactarà una acta de cada

reunió, deixant una còpia a la xarxa interna del centre.

- Comissió Social: reunió entre Serveis Socials i la direcció del

centre per traspassar informació i establir acords en relació a

aquells alumnes que són atesos per Serveis Socials o bé

presenten alguna problemàtica detectada a l’escola. També es

pot convocar als mestres que fan docència amb algun alumne

atès per Serveis Socials. Per desenvolupar aquesta reunió, els

tutors dels alumnes atesos ompliran una graella amb la informació

referent a l’escola, la qual serà traspassada el dia de la reunió a

l’assistenta social que a la vegada informarà de les actuacions

fetes amb les famílies des de Serveis Socials.

- CAD (Comissió d’Atenció a la Diversitat): aquesta reunió serà

convocada pel director o cap d’estudis del centre. Els mestres

assistents seran, a més a més dels que marca la normativa, tots

aquells que facin docència amb els casos a tractar a la CAD

convocada.

Llevat que el centre n'aprovi una altra composició equivalent, a la comissió

d'atenció a la diversitat hi seran:

• el director o un altre membre de l'equip directiu,

• els mestres d'educació especial i els mestres d'audició i llenguatge,

• una persona amb responsabilitats en la coordinació de llengua,

interculturalitat i cohesió social del centre.


22

• els coordinadors de cicle o altres mestres que el centre consideri

convenient,

• els professionals de la USEE, si escau,

• el professional de l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògica

(EAP) que intervé en el centre, si escau.

C5 Criteris per a l’atenció a la diversitat.

Segons l’article 81 de la LEC, els criteris per establir l’organització pedagògica respecte els alumnes amb necessitats educatives especifiques són:

1. L’atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi d’escola inclusiva.

2. Els projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris, independentment de llurs condicions i capacitats.

3. S’entén per alumnes amb necessitats educatives especifiques: a) Els alumnes que tenen necessitats educatives especials, que són

els afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, els que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta o els que pateixen malalties degeneratives greus.

b) Els alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides.

4. Amb relació als alumnes amb necessitats educatives especials, s’ha de garantir, prèviament a llur escolarització, l’avaluació inicial d’aquestes necessitats, l’elaboració d’un pla personalitzat i l’assessorament a cada família directament afectada. Aquests alumnes, un cop avaluades llurs necessitats educatives i els suports disponibles, si es considera que no poden ésser atesos en centres ordinaris, s’han d’escolaritzar en centres d’educació especial. Aquests centres poden desenvolupar els serveis i programes de suport a l’escolarització d’alumnes amb discapacitats als centres ordinaris que el Departament determini.

5. Amb relació als alumnes d’incorporació tardana amb necessitats educatives específiques, l’Administració educativa ha d’establir i facilitar als centres recursos i mesures d’avaluació del coneixement de les llengües oficials o de les competències bàsiques instrumentals, i també mesures d’acollida.


23

Les mesures d'atenció a la diversitat s'han de planificar atenent a tres nivells d'intervenció:

• Mesures universals • Suports addicionals. Suport escolar personalitzat • Suports intensius per als alumnes amb necessitats educatives especials

1. Mesures universals

Són els alumnes amb necessitats educatives específiques: alumnes amb discapacitat, alumnes amb trastorns de conducta, alumnes nouvinguts, etc. Un cop cobertes les prescripcions curriculars dels diferents cicles, els centres han d'utilitzar les hores de mestre que quedin disponibles per al suport als alumnes que pel motiu que sigui tenen més dificultats per aprendre; aquestes hores se sumen a les dels professionals que tenen assignades funcions de suport als diferents cicles. Als educadors d'educació especial, auxiliars d'educació especial o vetlladors, el tutor de l'alumne els ha de facilitar per escrit l'horari, el lloc i les activitats que han de fer i fer-ne la supervisió i els ajustaments necessaris al llarg del curs.

a) Acció tutorial L'acció tutorial contribueix al desenvolupament d'una dinàmica positiva en el grup classe i a la implicació de cada alumne en el propi procés educatiu i en la dinàmica del centre. En el seguiment de l'alumne s'ha de vetllar especialment per l'assoliment progressiu de les competències bàsiques, per la detecció de les dificultats de l'alumne en el moment en què es produeixen i per la coordinació (per prendre les mesures necessàries perquè aquest pugui continuar el procés d'aprenentatge) de tots els mestres que incideixen en el mateix alumne. En l'educació primària, una de les hores disponibles per completar l'organització del currículum es pot destinar al desenvolupament d'activitats d'acció tutorial amb el grup classe. El centre ha de preveure en la seva programació general anual la planificació d'entrevistes, reunions col·lectives o d'altres actuacions que consideri oportunes. Aquesta planificació ha de garantir, com a mínim, una entrevista individual al llarg del curs i una col·lectiva durant el primer trimestre de cada curs.

b) Pla d’acollida Els processos d'acollida mereixen una atenció especial dins el projecte de convivència de centre perquè poden esdevenir un element clau per a la creació de vincles, per establir un bon clima relacional i per afavorir la implicació en el centre de tots els seus membres. El centre ha de concretar les actuacions que posa en marxa per tal de facilitar l'adaptació dels alumnes i de les famílies que s'acaben d'incorporar al centre.


24

El centre ha de donar una resposta personalitzada a aquests alumnes per garantir l'accés al currículum comú i els processos de socialització, i establir els criteris metodològics i els materials curriculars que facilitin la integració a les aules ordinàries des del primer moment.

c) La CAD A fi de planificar, promoure i fer el seguiment d'actuacions que es duguin a terme per atendre la diversitat de necessitats educatives dels alumnes, és útil constituir en cada centre una comissió d'atenció a la diversitat o òrgan equivalent, presidida, en els centres públics, pel director o un altre membre de l'equip directiu. Llevat que el centre n'aprovi una altra composició equivalent, a la comissió d'atenció a la diversitat convé que hi siguin:

• el director o un altre membre de l'equip directiu, • els mestres d'educació especial i els mestres d'audició i llenguatge, • una persona amb responsabilitats en la coordinació de llengua,

interculturalitat i • cohesió social del centre, • els coordinadors de cicle o altres mestres que el centre consideri

convenient, • els professionals de la USEE, si escau, • el professional de l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògica

(EAP) • que intervé en el centre, si escau.

2. Suports addicionals

El SEP És un reforç flexible, temporal i preventiu, per atendre els diversos ritmes d'aprenentatge dels alumnes, i que també recull aspectes organitzatius i metodològics i ofereix un suport individual o en petit grup a aquells alumnes que el necessiten. És prioritari dedicar els esforços a l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, de la comprensió i l'expressió orals, la comprensió lectora i l'expressió escrita, les habilitats matemàtiques i les llengües estrangeres.

C5.1 Mecanismes i procediments d’assignació dels recursos disponibles

per atendre als alumnes amb necessitats educatives específiques

L’escola per mitjà dels mestres tutors i especialistes realitzaran la detecció dels alumnes que presentin un significatiu endarreriment dels aprenentatges escolars. Els mestres d’educació especial faran una primera observació i anàlisi


25

de la situació de l’alumne. S’establirà un primer pla de treball i es valoraran els possibles trastorns d’aprenentatge de l’alumne. Si es considera convenient, l’alumne serà derivat al servei especialitzat de l’EAP (Equip d’Atenció Psicopedagògica) qui valorarà i dictaminarà el trastorn de l’alumne segons correspongui. De la valoració de l’EAP els mestres d’educació especial, els mestres especialistes i el tutor establiran, en la sessió de la Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD), les mesures metodològiques i organitzatives per a l’atenció escolar de l’alumne. Aquestes mesures quedaran recollides en un Pla Individualitzat (PI). Aquest PI serà presentat a la família i es convertirà el document de referència de l’alumne. El seguiment del PI serà a càrrec CAD. Els mestres d’educació especial tindran la prioritat d’atendre els alumnes dictaminats amb Necessitats Educatives Especials (seran aquells que per causa d’algun trastorn d’aprenentatge no poden seguir el ritme habitual d’aprenentatge del seu grup de referència). També es prioritzarà l’atenció dels alumnes dictaminats com Social i Culturalment Desafavorits. Aquesta atenció es pot realitzar a dins de l’aula del grup de referència o a l’aula d’educació especial de manera individualitzada o en petit grup segons es consideri oportú en cada cas. Els continguts a treballar seran aquells que s’hagin acordat amb el tutor o en el seu PI. Els alumnes amb NEE també rebran l’atenció dels vetlladors els quals tindran la funció de facilitar que l’alumne realitzi les tasques escolars encomanades i la convivència a l’aula. L’escola sol·licitarà la necessitat de tenir vetllador en el seu centre per mitjà de l’EAP i serà el Consorci d’Educació qui decidirà la dedicació en nombre d’hores.


26

C5.1.1 Alumnes amb trastorns d’aprenentatge o comunicació

Segons l’article 82 de la LEC, l’organització del centre ha de basar-se en els següents criteris:

1. El projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per a atendre adequadament els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació que puguin afectar l’aprenentatge i la capacitat de relació, de comunicació o de comportament.

2. L’Administració educativa ha d’establir, per mitjà dels serveis educatius, protocols per a la identificació dels trastorns d’aprenentatge o de comunicació i l’atenció metodològica adequada.

C5.1.2 Alumnes amb altes capacitats Segons l’article 83 de la LEC, l’organització del centre ha de basar-se en els següents criteris:

1. El projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per a atendre els alumnes amb altes capacitats, amb programes específics de formació i flexibilitat en la durada de cada etapa educativa.

2. L’Administració educativa ha d’establir, per mitjà dels serveis educatius, protocols per a la identificació de les altes capacitats i l’atenció metodològica adequada.

C5.2. Mecanismes i procediments d’assignació dels recursos disponibles per atendre als alumnes nouvinguts.

Es considera alumne nouvingut aquell que s'ha incorporat per primera vegada al sistema educatiu, en un moment posterior a l'inici de l'educació primària, en els darrers vint-i-quatre mesos o, excepcionalment, quan s'hi ha incorporat en els darrers trenta-sis mesos i procedeix d'àmbits lingüístics i culturals molt allunyats del català. El centre ha de donar-los una resposta personalitzada per garantir l'aprenentatge de la llengua, l'accés al currículum comú i els processos de socialització d'aquests alumnes, i establir els criteris metodològics i els materials curriculars que facilitin la integració a les aules ordinàries des del primer moment. L'aprenentatge de la llengua de l'escola és una de les primeres necessitats de l'alumne que, sense conèixer-la, s'incorpora als centres educatius de Catalunya. L'especificitat del procés d'aprenentatge d'aquest alumne, sovint incorporat durant el curs escolar i amb situacions singulars fruit de la diversitat d'edats, procedències i processos d'escolarització previs, i especialment el fet de


27

compartir el temps escolar entre l'aula d'acollida o altres estructures de suport i l'aula ordinària, fa necessària l'elaboració d'un pla individualitzat. Al centre, les estructures de suport seran les hores de reforç impartides per alguns mestres en funció del seu horari i l’aula d’educació especial. En el cas d’existir l’aula d’acollida, aquest suport es programarà en aquesta aula. El pla individualitzat ha de recollir la informació obtinguda amb l'avaluació inicial de l'alumne nouvingut, ha de prioritzar les necessitats educatives que cal treballar i ha d'establir els mecanismes de planificació, seguiment i avaluació del procés d'acceleració del seu aprenentatge. El pla individualitzat per a l'alumne nouvingut ha d'explicitar les seves característiques o la situació, les prioritats educatives, la proposta curricular i els emplaçaments en què es durà a terme, així com els criteris per al seguiment i l'avaluació dels aprenentatges. L'avaluació dels processos d'aprenentatge dels alumnes nouvinguts s'ha de dur a terme amb relació als objectius del pla individualitzat i a les adaptacions que s'han fet del currículum.

C6 Mecanismes per garantir la globalitat de l’acció educativa. En aquest apartat, quan parlem de globalitat en l’acció educativa ho farem respecte els dos elements principals que interaccionen en l’acció d’educar:

- Per una part els docents com a transmissors dels aprenentatges. - D’altre part els alumnes com a receptors d’aquest aprenentatge.

Respecte els docents, els mecanismes per garantir la globalitat en l’acció educativa seran:

- Establir els equips docents de manera que tots els mestres adscrits a un grup d’alumnes puguin ensenyar continguts de diferents àmbits, àrees o especialitats sense buscar l’especialització dels docents respecte a continguts concrets.

- Dissenyar grups de treball per tractar temes pedagògics sota l’enfocament de docents de diferents etapes educatives i/o cicles, així com també barrejant mestres especialistes i/o generalistes.

- Fomentar que l’acció educativa no es limiti només a la transmissió de coneixements sinó que afavoreixi el desenvolupament emocional de l’alumne i la cohesió social d’aquest amb la resta de l’entorn educatiu.

Respecte els alumnes, els mecanismes per garantir la globalitat en l’acció educativa seran:

- Buscar un procés d’aprenentatge que afavoreixi el desenvolupament integral de l’alumne: a nivell cognitiu, motriu i afectiu-social.


28

- Dissenyar un procés d’aprenentatge on els continguts no siguin només específics pel que fa a diferents àrees, buscant aprenentatges més globals i significatius que no pas memorístics de conceptes tècnics.

- Utilitzar aprenentatges que es puguin aplicar en diferents situacions quotidianes de l’entorn més proper dels alumnes, en detriment d’aquells poc lligats amb la seva realitat.

C7 Mecanismes d’acció tutorial. Segons l’article 15 del Decret 102/2010 d’autonomia dels centres educatius:

1. L'acció tutorial té per finalitat contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal i social de l'alumnat en els aspectes intel·lectual, emocional i moral, d'acord amb la seva edat, i comporta el seguiment individual i col·lectiu de l'alumnat per part de tot el professorat. 2. Les actuacions associades a l'acció tutorial, com a mínim, han de: a) Informar les mares, els pares o tutors/es sobre l'evolució educativa dels seus fills i filles, i oferir-los assessorament i atenció adequada. b) Facilitar a pares, mares i tutors/es legals l'exercici del dret i el deure de participar i implicar-se en el procés educatiu dels seus fills i filles. c) Vetllar pels processos educatius de l'alumnat i promoure, especialment a l'etapa d'educació secundària obligatòria, la implicació de cada alumne/a en el seu procés educatiu. d) Dur a terme la informació i l'orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l'alumnat, tot evitant condicionants lligats al gènere. e) Vetllar per la convivència del grup d'alumnes i la seva participació en les activitats del centre. f) Aquelles altres actuacions de caràcter individual o col·lectiu específicament establertes en els decrets reguladors del currículum de cada ensenyament, entre les quals, en els ensenyaments professionalitzadors que escaigui, hi haurà la tutorització de les pràctiques en les empreses.


29

L’article 38 estableix les finalitats i funcions de les tutories: 1. La tutoria i l'orientació de l'alumnat és part de la funció docent. Tot el professorat del claustre d'un centre públic ha d'exercir les funcions de tutor o tutora quan correspongui. 2. La tutoria individual és element essencial en la tasca educativa dels centres. Cada alumne o alumna té assignat un tutor o tutora, responsable immediat de l'acció tutorial prevista en el centre i, com a mínim, de les actuacions a), b), c) i d) establertes a l'article 15.2. En els ensenyaments professionalitzadors s'ha de preveure també la tutorització de les pràctiques en les empreses dels i de les alumnes corresponents. 3. Cada grup d'alumnes té assignat un tutor o tutora de grup, responsable immediat de l'acció tutorial conjunta sobre el grup tal com estigui prevista en el centre i, com a mínim, del que preveu l'apartat e) de l'article 15.2. A l’article 12 del Decret 142/2007 d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, trobem els principis de l’acció tutorial i orientació:

1. L'acció tutorial és el conjunt d'accions educatives i dels processos individuals i de grup que contribueixen al desenvolupament personal i a l'orientació de l'alumnat per assolir un millor creixement personal i integració social. L'acció tutorial ha de contribuir a crear una dinàmica positiva en el grup classe i a implicar l'alumnat i les seves famílies en la dinàmica del centre.

2. L'acció tutorial integrarà les funcions del tutor o tutora i les actuacions dels i de les mestres i d'altres professionals que puguin intervenir en el grup classe.

3. Com a part de la formació integral de l'alumnat, l'acció tutorial ha de preveure els procediments de treball conjunt amb les famílies per a la coordinació i seguiment tant del procés d'aprenentatge com dels aspectes de desenvolupament personal, orientació escolar i de convivència i cooperació.


30

Respecte l’organització al centre, l’article 13 estableix que: 1. Cada grup d'alumnes disposarà d'un tutor o tutora, que serà el

responsable d'orientar el procés educatiu de l'alumnat, tant a nivell individual com col·lectiu. El tutor o tutora vetllarà especialment per al desenvolupament personal de l'alumnat i per l'assoliment progressiu de les competències bàsiques i coordinarà, a aquests efectes, els i les mestres que atenen un mateix alumnat, com de l'elaboració d'adaptacions del currículum a les necessitats i característiques de l'alumnat.

2. Correspon al tutor o tutora la relació amb les famílies o tutors legals dels alumnes del grup i el seguiment de la documentació, acadèmica i de tot tipus, que sigui necessària per al procés d'ensenyament i aprenentatge de l'alumnat del grup.

3. L'equip directiu procurarà que el tutor o tutora sigui el mateix al llarg de cada cicle. Així mateix, en la planificació i desenvolupament de l'acció tutorial el centre comptarà amb l'assessorament de professionals dels serveis educatius.

A continuació trobem el Pla d’Acció Tutorial de l’Escola.


31

OBJECTIUS

Objectius generals Objectius Específics

1. Fomentar el coneixement de les característiques pròpies de l’alumne.

� Coordinar la informació referent als alumnes entre mestres i famílies. � Afavorir en l’alumnat el coneixement i acceptació de sí mateix per anar

consolidant la seva personalitat i ajudar-li a desenvolupar de manera adequada la seva autoestima.

2. Realitzar el seguiment personalitzat de cada alumne.

� Efectuar el seguiment global i continu dels processos d’aprenentatge.

3. Adequar les programacions, l’ensenyament i l’avaluació a la diversitat de l’alumnat.

� Contribuir a la personalització dels processos d’ensenyament aprenentatge atenent a la diversitat de l’alumnat.

4. Potenciar la coordinació dels mestres que treballen amb un mateix grup d’alumnes.

� Coordinar amb la resta dels mestres l’adequació de les programacions a treballar amb un determinat grup d’alumnes, sobretot si hi ha nens amb NEE i/o de suport.

5. Implicar a les famílies en l’educació dels alumnes per a unificar criteris i pautes educatives que proporcionin una major coherència entre escola i família.

� Contribuir a establir unes relacions fluides amb les famílies i intentar mantenir-les per facilitar la connexió entre l’escola i les famílies.

� Implicar als pares i mares en les activitats de suport a l’aprenentatge i d’orientació dels seus fills.

� Informar a les famílies de tots els temes que afectin a l’educació dels seus fills, sol·licitant la col·laboració en la solució de conflictes, interiorització de límits...


32

6. Elaborar els plans corresponents per assumir l’orientació i l’acció tutorial dels alumnes.

� Contribuir a desenvolupar les línies comuns d’actuació amb la resta dels tutors, partint del PEC (Projecte Educatiu de Centre) i del PAT (Pla d’Acció tutorial).

7. Atendre als alumnes amb NEE buscant l’optimització dels recursos i la màxima integració de l’alumnat.

� Detectar les dificultats i NEE que l’alumnat pugui presentar, per poder donar les respostes educatives que siguin necessàries buscant el suport i assessorament que calgui.

8. Propiciar el clima de classe adequat per a la convivència i el treball escolar buscant l’acceptació de tots els alumnes.

� Facilitar la integració de l’alumnat al seu grup classe. � Fomentar entre l’alumnat les activitats participatives i de relació social, tant

en el seu grup classe, com en el seu entorn sociocultural i natural.

9. Afavorir el pas de l’alumnat d’un cicle a un altre i d’una etapa a la següent.

� Coordinar l’avaluació final aconseguint la informació necessària i important a tenir en compte per la seva realització.

10. Intervenir en situacions de conflicte entre l’alumnat, o amb els mestre o la família, buscant sempre una sortida airosa al mateix.

� Ser mediador en els possibles conflictes que puguin sorgir dins de l’aula entre els alumnes, entre alumnes i mestres, i informar a les famílies.


33

ALUMNES

INTERVENCIÓ INDIVIDUAL

Objectius generals Objectius específics Actuacions Nivell Temps Fomentar el coneixement de les característiques pròpies de l’alumne.

Coordinar la informació referent als alumnes entre mestres i famílies.

Recollir informació sobre l’alumne. � Entrevistes individuals amb la

família. � Revisió de l’expedient de l’alumne. � Recopilar informació sobre la

situació personal, familiar i social facilitada per altres mestres, EAP, Serveis Socials...

Inici del curs.

Afavorir en l’alumnat el coneixement i acceptació de sí mateix per anar consolidant la seva personalitat i ajudar-li a desenvolupar de manera adequada la seva autoestima.

Aprofundir dins del coneixement de les actituds, interessos i motivacions de cada alumne. Conèixer el tipus de relació que té amb els altres companys, les coses i amb ell mateix.

Durant el curs.


34

Propiciar el clima de classe adequat per a la convivència i el treball escolar buscant l’acceptació de tots els alumnes.

Facilitar la integració de l’alumnat al seu grup classe.

Afavorir les actituds positives davant de les activitats que es realitzen a l’aula.

� Oferir activitats que li resultin motivadores.

� Oferir activitats adients amb l’edat i la maduració de l’alumne.

Conèixer el nivell d’integració de l’alumne al grup, i si s’escau, afavorir la seva integració.

Durant el curs.

Afavorir el pas de l’alumnat d’un cicle a un altre i d’una etapa a la següent.

Coordinar l’avaluació final aconseguint la informació necessària i important a tenir en compte per la seva realització.

Realitzar l’avaluació individualitzada. Omplir els fulls de traspàs d’informació als IES corresponents. Realitzar la coordinació entre cicles.

Fi de trimestre.

Inici de semestre.

Intervenir en situacions de conflicte entre l’alumnat, o amb els mestre o la família, buscant sempre una sortida airosa al mateix.

Ser mediador en els possibles conflictes que puguin sorgir dins de l’aula entre els alumnes, entre alumnes i mestres, i informar a les famílies.

Xerrada individual amb l’alumne fent veure les causes, els comportaments o actituds no correctes i l’actuació més adient que s’hauria d’haver tingut.

Durant el curs.


35

ALUMNES

INTERVENCIÓ AMB EL GRUP

Objectius generals Objectius específics Actuacions Nivell Temps Realitzar el seguiment personalitzat de cada alumne.

Efectuar el seguiment global i continuo dels processos d’aprenentatge.

Detectar possibles dificultats en l’aprenentatge dels alumnes. Portar al dia els fulls de seguiments.

Durant el curs.

Adequar les programacions, l’ensenyament i l’avaluació a la diversitat de l’alumnat.

Contribuir a la personalització dels processos d’ensenyament aprenentatge atenent a la diversitat de l’alumnat.

Elaborar les Adaptacions Curriculars Individuals o Plans de Treball Personalitzats

Durant el curs.


36

Propiciar el clima de classe adequat per a la convivència i el treball escolar buscant l’acceptació de tots els alumnes.

Facilitar la integració de l’alumnat al seu grup classe.

Organitzar activitats d’acollida. � Entrada graonada dels nous

alumnes de P-3. � Presentació de l’aula: espais i

utilitats. � Presentació del centre i de les

seves dependències. � Presentació del seu tutor i altres

mestres i/o personal del centre. � Presentació dels seus companys

d’aula. � Presentació de la organització de

funcionament de l’aula. Conèixer les normes del centre.

� Elaboració de les normes de la classe.

� Ús dels materials de l’aula.

Inici del curs.


37

Fomentar entre l’alumnat les activitats participatives i de relació social, tant en el seu grup classe, com en el seu entorn sociocultural i natural.

Conèixer la dinàmica del grup i intervenir, si s’escau, per reconduir-la. Promoure i coordinar activitats que fomentin la convivència, la participació i la integració dels alumnes dins de l’aula, del centre i en el seu entorn.

� Participació en activitats conjuntes de l’aula i del centre.

� Participació i col·laboració en les festes de l’aula, del centre i del seu entorn més proper.

� Promoure la integració i participació dins de les activitats extraescolars.

Durant el curs.



Realitzar l’avaluació del grup. Orientar el pas a l’ESO.

� Rebre ex-alumnes que expliquen les característiques dels IES.

Fi de curs. Durant el curs.

Intervenir en situacions de conflicte entre l’alumnat, o amb els mestre o la família, buscant sempre una sortida airosa al mateix.

Ser mediador en els possibles conflictes que puguin sorgir dins de l’aula entre els alumnes, entre alumnes i mestres, i informar a les famílies.

Afavorir l’ús de les normes democràtiques de convivència per resoldre conflictes.


38

FAMÍLIES Objectius generals Objectius específics Actuacions Nivell Temps

Fomentar el coneixement de les característiques pròpies de l’alumne.

Coordinar la informació referent als alumnes entre mestres i famílies.

Reunions amb totes les famílies per explicar el funcionament del centre:

� Horari, normes, participació, sortides, material...

Entrevistes individuals amb cada família per obtenir la informació necessària referent als seus fills. Conèixer la situació social i educativa de les famílies.

Tots Inici del curs.


39

Implicar a les famílies en l’educació dels alumnes per a unificar criteris i pautes educatives que proporcionin una major coherència entre escola i família.

Contribuir a establir unes relacions fluides amb les famílies i intentar mantenir-les per facilitar la connexió entre l’escola i les famílies.

� Reunió amb els pares interessats en matricular els seus fills per donar a conèixer les característiques principals del centre.

� Reunió amb els pares dels nous alumnes de P3 per presentar als mestres i donar a conèixer les característiques principals de funcionament d’aquest nivell.

� Fomentar amb els pares el diàleg, per intercanviar informació i analitzar el desenvolupament del curs escolar.

� Donar suport, segons les necessitats, als grups de debat o escoles de pares.


40

Implicar als pares i mares en les activitats de suport a l’aprenentatge i d’orientació dels seus fills.

Aconseguir la col·laboració de les famílies en relació al treball personal dels alumnes fora de l’aula, que es mostrin interessats per ajudar-los a consolidar els aprenentatges adquirits a la classe, organitzant temps de lleure, descans i alimentació adients. Ajudar als pares a conèixer millor els seus fills. Reunió amb els directors del IES adscrits per donar a conèixer les seves característiques davant la fi de la primària.


41

Informar a les famílies de tots els temes que afectin a l’educació dels seus fills, sol·licitant la col·laboració en la solució de conflictes, interiorització de límits...

Entrevistes per donar informacions relacionades amb el desenvolupament general del seu fill. Informar periòdicament als pares sobre les conductes dels seus fills, especialment sobre l’adquisició d’aprenentatges...

� Informes escrits d’avaluació trimestral.

� Reunions de grup per informar dels objectius del curs i el progrés del grup, si s’escau, en general.

� Entrevistes individuals donant detalls sobre el desenvolupament dels seus fills.

Afavorir l’actitud positiva de les famílies cap al centre, l’educació que els seus fills van a rebre i avançar-se a possibles inadaptacions escolars.



Entrevistes per lliurar l’informe final d’avaluació de cada alumne.


42

COORDINACIÓ AMB ALTRES PROFESSIONALS

MESTRES d’Educació Especial i Reforç

Objectius generals Objectius específics Actuacions Nivell Temps Adequar les programacions, l’ensenyament i l’avaluació a la diversitat de l’alumnat.

Contribuir a la personalització dels processos d’ensenyament aprenentatge atenent a la diversitat de l’alumnat.

Tractar de coordinar la metodologia a emprar amb el grup, estratègies comuns per aconseguir canviar conductes incorrectes.

Durant el curs.

Potenciar la coordinació dels mestres que treballen amb un mateix grup d’alumnes. Potenciar la coordinació dels mestres que treballen amb un mateix grup d’alumnes.

Coordinar amb la resta dels mestres l’adequació de les programacions a treballar amb un determinat grup d’alumnes, sobretot si hi ha nens amb NEE i/o de suport.

Conèixer l’horari de cada mestre especialista que faci classes al grup d’alumnes. Informar-los de les característiques del grup d’alumnes i de cadascú d’ells. Intercanviar informació sobre l’alumnat:

� Desenvolupament i avanços. � Activitats s realitzar amb ells. � Conductes observades.

Inici de curs.



Posada en comú de la informació referent a progressos d’aprenentatge, actituds manifestades i altres observacions a la Comissió d’Avaluació.

Fi de trimestre.


43


MESTRES ESPECIALISTES

Objectius generals Objectius específics Actuacions Nivell Temps Potenciar la coordinació dels mestres que treballen amb un mateix grup d’alumnes.

Coordinar amb la resta dels mestres l’adequació de les programacions a treballar amb un determinat grup d’alumnes, sobretot si hi ha nens amb NEE i/o de suport.

Donar a conèixer els aspectes observats que puguin semblar susceptibles de rebre una atenció personalitzada o reforç.

Durant el curs.

Atendre als alumnes amb NEE buscant l’optimització dels recursos i la màxima integració de l’alumnat.

Detectar les dificultats i NEE que l’alumnat pugui presentar, per poder donar les respostes educatives que siguin necessàries buscant el suport i assessorament que calgui.

Conèixer l’horari de cada alumne amb NEE i/o reforç del grup d’alumnes. Intercanviar informació referent als aspectes que afectin a aquests alumnes. Participar amb aquests mestres en l’elaboració de les Adaptacions Curriculars Individuals i/o Plans de Treball Personalitzat. Conèixer les activitats específiques per aquests alumnes, per realitzar-les amb ells i poder informar als mestres especialistes si s’escau.

Inici de curs.


44

Intercanviar informació sobre els alumnes amb NEE i/o reforç:


Durant el curs.



Posada en comú de la informació referent a progressos d’aprenentatge, actituds manifestades i altres observacions a la Comissió d’Avaluació.

Fi de trimestre.


45


EAP i altres serveis

Objectius generals Objectius específics Actuacions Nivell Temps Atendre als alumnes amb NEE buscant l’optimització dels recursos i la màxima integració de l’alumnat.

Detectar les dificultats i NEE que l’alumnat pugui presentar, per poder donar les respostes educatives que siguin necessàries buscant el suport i assessorament que calgui.

Reunions amb l’EAP i/o serveis Socials per conèixer la situació dels alumnes amb NEE o amb informe social. Intercanviar informació sobre diferents estratègies a emprar amb aquests alumnes i col·laborar en l’elaboració de qualsevol informe. Donar informació a l’EAP sobre els possibles casos d’alumnes que puguin ser susceptibles d’avaluació.

Inici de curs.


46

Intercanviar informació sobre els alumnes amb NEE:


Informar dels alumnes que semblen presentar problemes en l’aprenentatge o conductes, ja sigui per problemes d’evolució com de l’entorn. Sol·licitar l’avaluació dels alumnes que es consideri necessària.

Durant el curs.



Col·laborar amb l’EAP en l’elaboració dels informes de sortida dels alumnes amb NEE del grup d’alumnes. Sol·licitar la seva col·laboració en la realització dels informes d’avaluació final dels alumnes amb NEE. Reunió amb l’EAP per conèixer els casos dels alumnes amb NEE que el proper curs estaran al grup classe.

Fi de trimestre.


47

L’atenció a la Diversitat PLA DE TUTORIA I ORIENTACIÓ: ELEMENTS

Objectius Actuacions Responsable Dates

1. Coneixement de l’alumnat: Fomentar el coneixement de les característiques pròpies de l’alumne.

Recollida d’informació: - Dades personals i familiars. - Dades rellevants sobre la seva història familiar i

escolar. - Característiques personals: interessos, motivació,

estil d’aprenentatge, adaptació personal familiar i social i integració al grup classe.

- Competència curricular. - Necessitats educatives.

Tutor i mestre d’E.E.

Setembre Octubre

Disseny d’una fitxa o carpeta individual de tutoria que faciliti la recollida d’informació i seguiment, a més de recollir els aspectes o punts tractats en les entrevistes individuals amb l’alumne i amb els pares.

Tutors de cicle i mestres d’E.E.

Durant el curs.

2. Seguiment de l’alumnat: Realitzar el seguiment personalitzat de cada alumne.

Registre acumulatiu d’informació rellevant: - Recollida d’informació mitjançant entrevistes

periòdiques. - Registre d’incidents. - Observacions sobre la seva actitud, comportament,

habilitats demostrades, dificultats...

Tutor Durant el curs.


48

3. Adequació de l’ensenyament: Adequar les programacions, l’ensenyament i l’avaluació a la diversitat de l’alumnat.

Selecció de continguts prioritaris i bàsics. Disseny d’avaluació inicial al començament del cicle o curs. - Criteris i indicadors. - Instruments. - Tècniques.

Tutors de cicle,

mestres d’E.E i

EAP

Setembre.

4. Coordinació del professorat: Potenciar la coordinació dels mestres que intervenen en l’ensenyament d’un mateix grup d’alumnes.

Reunions: - Establir un calendari de reunions. - Convocar les reunions. - Establir el guió de les reunions. - Alçar acta de les conclusions.

Tutor. Durant el curs.

5. Tutoria amb les famílies: Implicar a les famílies en l’educació dels alumnes per a unificar criteris i pautes educatives que portin a una major coherència entre escola i família.

Calendari de reunions entre els educadors i la família. - Entrevistes de tutoria. - Entrevistes amb els mestres que intervenen. - Entrevistes amb l’EAP. Dissenyar models d’informes específics.

Tutor i EAP Durant el curs.

6. Atenció als alumnes amb NEE: Identificar les NEE de l’alumnat. Atendre als alumnes que presenten NEE buscant l’optimització dels recursos i la

A partir de l’avaluació inicial. Mitjançant el seguiment de l’alumnat observant el procés d’ensenyament aprenentatge, rendiment acadèmic... Exploracions psicopedagògiques

Tutor i EAP Durant el curs, però preferentment al primer trimestre.


49

màxima integració de l’alumnat. Elaborar els plans individualitzats. Elaborar els plans de treball personalitzat. Organitzar suports i recursos especials. Avaluar els resultats obtinguts. Prendre decisions sobre la modalitat d’escolarització.

Tutors,

mestres d’EE i

EAP.

Durant el curs.


50

C8 Mecanismes que han d’afavorir i facilitar el tre ball en equip del personal del centre. Els mecanismes per afavorir i garantir el treball en equip del personal docent del centre han de basar-se en dos aspectes fonamentals: - L’establiment de diferents agrupaments dels mestres com són les

comissions, els àmbits, els equips de cicle, els equips de nivell, el consell de direcció, la CAD, la comissió social, etc. És a dir, qualsevol agrupament definit al centre en funció dels aspectes a tractar.

- La programació de les diferents reunions marcades a la Programació general del centre, on estan implicats els diferents agrupaments de mestres mencionats anteriorment.

La direcció del centre vetllarà per la planificació, realització i seguiment de les reunions marcades durant el curs escolar. La planificació general de les reunions es definirà a la programació general del centre, però de manera setmanal la direcció del centre establirà les reunions a fer amb l’ordre del dia dels punts a tractar. La realització i seguiment d’aquestes reunions es farà a través de les actes de cada reunió. L’elaboració de les actes correspon al coordinador/a dels diferents equips de treball. L’equip directiu farà una seguiment de les actes de les diferents reunions, això com també podrà convocar als coordinadors per parlar dels punts tractats a les diferents reunions.

NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE CENTRE fileNOFC RELACIONADES AMB L’ORGANITZACIÓ...

Documents

Transcript of NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE CENTRE fileNOFC RELACIONADES AMB L’ORGANITZACIÓ...