NORMATIVA URBANÍSTICA

NORMES SUBSIDIÀRIES DE FELANITX

Juny de 2002Text Refòs de l’Aprovació inicial

REDACTORS: JOSÉ GONZÁLEZ BASCHWITZ, ARQUITECTEMONTSERRAT HOSTA, ARQUITECTA ASSESSORAROBERT VERGÉS, ENGINYER DE CAMINS

ÀNGELS GIL-VERNET, ADVOCADA

2

ÍNDEX ÍNDEX DE L’ARTICULAT DE LA NORMATIVA...................................................................................3 ÍNDEX DE PLÀNOLS DE PROPOSTA.....................................................................................................7

TÍTOL I: DISPOSICIONS GENERALS...................................................................................................8

CAPÍTOL 1: DEFINICIÓ, CONTINGUT I VIGÈNCIA DEL PLA .......................................................8 CAPÍTOL 2: EL DESPLEGAMENT DEL PLA ..................................................................................11 CAPÍTOL 3: GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT..............................................................13

TÍTOL II: PARÀMETRES COMUNS D'ORDENACIÓ I D’ÚS.........................................................14

CAPÍTOL 1: DISPOSICIONS QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ........................................................14 SECCIÓ 1.1: Definicions ...................................................................................................................14 SECCIÓ 1.2: Disposicions d’aplicació general...................................................................................16 SECCIÓ 1.3: Regulació de l’edificació alineada a vial .......................................................................19 SECCIÓ 1.4: Regulació de l’edificació aïllada ...................................................................................22

CAPÍTOL 2: REGULACIÓ D'USOS I ACTIVITATS.........................................................................24 SECCIÓ 2.1: Definició d’usos i la seva classificació ..........................................................................24 SECCIÓ 2.2: Disposicions particulars ...............................................................................................31

TÍTOL III: RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL ......................................................................................38

CAPÍTOL 1: DISPOSICIONS GENERALS........................................................................................38 CAPÍTOL 2: REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES..............................................39

SECCIÓ 2.1: Disposicions generals ...................................................................................................39 SECCIÓ 2.2: Regulació dels sistemes.................................................................................................41

CAPÍTOL 3: REGULACIÓ DEL SÒL URBÂ ....................................................................................49 SECCIÓ 3.1: Disposicions Generals ..................................................................................................49 SECCIÓ 3.2: Zones d’ordenació del Sòl Urbà....................................................................................50 SECCIÓ 3.3: Sectors de desenvolupament en Sol Urbà.......................................................................78

CAPÍTOL 4: RÈGIM DEL SÒL URBANITZABLE..........................................................................106 SECCIÓ 4.1: Disposicions generals .................................................................................................106 SECCIÓ 4.2: Regulació i desenvolupament en Sòl Urbanitzable .......................................................107

CAPÍTOL 5: REGULACIÓ DEL SÒL RÚSTIC (SR) .......................................................................122 SECCIÓ 5.1: Disposicions generals .................................................................................................122 SECCIÓ 5.2: Disposicions comuns a totes les zones en Sòl Rústic.....................................................122 ii) Qualificació del Sòl Rústic...........................................................................................................130

TÍTOL IV: PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL ..............................................................154

B) PLA ESPECIAL DEL PATRIMONI HISTÒRIC, CULTURAL I ARQUITECTÒNIC.....................154 CAPÍTOL 2: PRE-CATÀLEG ..........................................................................................................156 C) REGULACIÓ IMMEDIATA DELS BENS D’INTERÈS CULTURAL............................................158

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES..........................................................................................................161

ANNEX I ORDENANCES COMPLEMENTÀRIES

REGULACIÓ DE SOROLLS I VIBRACIONS REGULACIÓ DEL RISC D’INCENDIS I EXPLOSIONS

ANNEX II PRE-CATÀLEG DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI

3

ÍNDEX DE L’ARTICULAT DE LA NORMATIVA ÍNDEX 2 ÍNDEX DE L’ARTICULAT DE LA NORMATIVA...................................................................................3 ÍNDEX DE PLÀNOLS DE PROPOSTA.....................................................................................................7

TÍTOL I: DISPOSICIONS GENERALS...................................................................................................8

CAPÍTOL 1: DEFINICIÓ, CONTINGUT I VIGÈNCIA DEL PLA .......................................................8 Art.:1 Àmbit territorial i objecte de les Normes Subsidiàries................................................................... 8 Art.:2 Marc legal ........................................................................................................................................ 8 Art.:3 Contingut i interpretació.................................................................................................................. 9 Art.:4 Vigència ......................................................................................................................................... 10 Art.:5 Modificació i revisió de les Normes Subsidiàries ........................................................................ 10

CAPÍTOL 2: EL DESPLEGAMENT DEL PLA ..................................................................................11 Art.:6 Iniciativa i Competències .............................................................................................................. 11 Art.:7 Planejament derivat ...................................................................................................................... 11 Art.:8 Desplegament del Pla en el Sòl Urbà.......................................................................................... 11 Art.:9 Desplegament del Pla en Sòl Apte per a Urbanitzar .................................................................. 11 Art.:10 Desplegament de les Normes Subsidiàries en Sòl Rústic ......................................................... 12 Art.:11 Desplegament de les Normes Subsidiàries respecte als Sistemes Generals........................... 12

CAPÍTOL 3: GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT..............................................................13 Art.:12 Elecció dels Sistemes d'actuació ................................................................................................. 13 Art.:13 Polígons i Unitats d'Actuació........................................................................................................ 13 Art.:14 Sistema d'actuació en Sòl Urbà ................................................................................................... 13 Art.:15 Sistema d'actuació en Sòl Apte per a Urbanitzar........................................................................ 13

TÍTOL II: PARÀMETRES COMUNS D'ORDENACIÓ I D’ÚS.........................................................14

CAPÍTOL 1: DISPOSICIONS QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ........................................................14 SECCIÓ 1.1: Definicions ...................................................................................................................14

Art.:16 Regulació de l’edificació ............................................................................................................... 14 Art.:17 Tipus d’ordenació de l’edificació .................................................................................................. 14 Art.:18 Definicions dels paràmetres referits als Sectors de Desenvolupament..................................... 14 Art.:19 Definicions dels paràmetres referits a la parcel·lació.................................................................. 15 Art.:20 Definicions dels paràmetres referits a l'edificació ....................................................................... 15

SECCIÓ 1.2: Disposicions d’aplicació general...................................................................................16 Art.:21 Planta baixa................................................................................................................................... 16 Art.:22 Plantes soterrànies ....................................................................................................................... 16 Art.:23 Planta pis....................................................................................................................................... 16 Art.:24 Planta sotacoberta ........................................................................................................................ 16 Art.:25 Planta coberta ............................................................................................................................... 17 Art.:26 Entresolat....................................................................................................................................... 17 Art.:27 Ventilació i il·luminació.................................................................................................................. 17 Art.:28 Celoberts ....................................................................................................................................... 17 Art.:29 Patis de ventilació ......................................................................................................................... 18

SECCIÓ 1.3: Regulació de l’edificació alineada a vial .......................................................................19 Art.:30 Paràmetres que regulen l’edificació alineada a vial.................................................................... 19 Art.:31 Planta baixa d'un edifici referida al carrer.................................................................................... 19 Art.:32 Alçada reguladora màxima d'un edifici referida al carrer............................................................ 19 Art.:33 Regles sobre determinació d'alçades .......................................................................................... 19 Art.:34 Regles sobre mitgeres .................................................................................................................. 20 Art.:35 Fondària edificable........................................................................................................................ 20 Art.:36 Alineació interior d'illa i fons de parcel·la..................................................................................... 21 Art.:37 Edificació en el pati d'illa............................................................................................................... 21 Art.:38 Cossos sortints................................................................................................................................ 21 Art.:39 Elements sortints........................................................................................................................... 21

SECCIÓ 1.4: Regulació de l’edificació aïllada ...................................................................................22 Art.:40 Paràmetres que regulen l’edificació aïllada................................................................................. 22 Art.:41 Ocupació màxima de parcel·la..................................................................................................... 22 Art.:42 Sòl lliure d'edificació...................................................................................................................... 22 Art.:43 Planta soterrani d'un edifici referida a la cota de terreny............................................................ 22 Art.:44 Planta baixa d'un edifici referida a la cota de terreny ................................................................. 22 Art.:45 Alçada reguladora màxima de l'edificació referida a la cota de terreny..................................... 22

4

Art.:46 Separacions mínimes i tanques ................................................................................................... 22 Art.:47 Adaptació topogràfica del terreny ................................................................................................ 23

CAPÍTOL 2: REGULACIÓ D'USOS I ACTIVITATS.........................................................................24 SECCIÓ 2.1: Definició d’usos i la seva classificació ..........................................................................24

Art.:48 Criteris de classificació ................................................................................................................. 24 Art.:49 Classificació d'usos segons la permissibilitat .............................................................................. 24 Art.:50 Classificació d'usos segons el domini.......................................................................................... 24 Art.:51 Classificació d’usos segons la funció o l’activitat ........................................................................ 24 Art.:52 Classificació d’usos segons la funció o l’activitat: definició ........................................................ 25

SECCIÓ 2.2: Disposicions particulars ...............................................................................................31 Art.:53 Qualificació i usos ......................................................................................................................... 31 Art.:54 Regulació de sorolls i vibracions.................................................................................................. 31 Art.:55 Regulació del risc d'incendi o explosió ........................................................................................ 31 Art.:56 Regulació de l’ús d'habitatge........................................................................................................ 31 Art.:57 Regulació de l’ús hoteler .............................................................................................................. 31 Art.:58 Regulació de l’ús comercial.......................................................................................................... 32 Art.:59 Regulació de l’ús de càmping ...................................................................................................... 32 Art.:60 Regulació de l’ús de magatzem ................................................................................................... 32 Art.:61 Regulació de l’ús industrial........................................................................................................... 33 Art.:62 Regulació de l’ús ramader ............................................................................................................ 35 Art.:63 Regulació de l’ús d’aparcament ................................................................................................... 35 Art.:64 Regulació de l’ús extractiu............................................................................................................ 37

TÍTOL III: RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL ......................................................................................38

CAPÍTOL 1: DISPOSICIONS GENERALS........................................................................................38 Art.:65 Classificació i qualificació del sòl ................................................................................................. 38 Art.:66 Els sistemes .................................................................................................................................. 38 Art.:67 Les zones ...................................................................................................................................... 38

CAPÍTOL 2: REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES..............................................39 SECCIÓ 2.1: Disposicions generals ...................................................................................................39

Art.:68 Definició dels sistemes ................................................................................................................. 39 Art.:69 Desenvolupament dels sistemes ................................................................................................. 39 Art.:70 Afectació del sòl ............................................................................................................................ 40

SECCIÓ 2.2: Regulació dels sistemes.................................................................................................41 Art.:71 Sistema Viari (Clau C) .................................................................................................................. 41 Art.:72 Sistema Hidrogràfic (Clau H)........................................................................................................ 43 Art.:73 Sistema Marítim (Clau M) ............................................................................................................. 44 Art.:74 Sistema d’Espais Verds (Clau V) ................................................................................................. 45 Art.:75 Sistema d'Equipaments (Clau E) ................................................................................................. 46 Art.:76 Sistema d’Infrastructures i Serveis Tècnics (T)........................................................................... 47

CAPÍTOL 3: REGULACIÓ DEL SÒL URBÂ ....................................................................................49 SECCIÓ 3.1: Disposicions Generals ..................................................................................................49

Art.:77 Definició ......................................................................................................................................... 49 Art.:78 Determinació i ordenació en el Sòl Urbà ..................................................................................... 49 Art.:79 Cessions gratuïtes en Sòl Urbà.................................................................................................... 49

SECCIÓ 3.2: Zones d’ordenació del Sòl Urbà....................................................................................50 Art.:80 Definició de zones en Sòl Urbà.................................................................................................... 50 Art.:81 Casc Antic (Clau 1) ....................................................................................................................... 51 Art.:82 Eixample Plurifamiliar (Clau 2) ..................................................................................................... 55 Art.:83 Eixample Familiar (Clau 3) ........................................................................................................... 58 Art.:84 Eixample Industrial Compatible (Clau 4) ..................................................................................... 61 Art.:85 Edificació Aïllada Tradicional (Clau 5) ......................................................................................... 64 Art.:86 Edificació Plurifamiliar Aïllada (Clau 6)........................................................................................ 68 Art.:87 Edificació Unifamiliar Aïllada (Clau 7).......................................................................................... 70 Art.:88 Edificació Industrial (Industrial extensiva) (Clau 8) ..................................................................... 72 Art.:89 Serveis (Clau 9)............................................................................................................................. 74 Art.:90 Verd Privat (Clau 10) .................................................................................................................... 77

SECCIÓ 3.3: Sectors de desenvolupament en Sol Urbà.......................................................................78 Art.:91 Plans especials ............................................................................................................................. 78 Art.:92 Unitats d’Actuació ......................................................................................................................... 78 Art.:93 UEr13: Ronda Nord 1 ...................................................................... ¡Error! Marcador no definido. Art.:94 UEr14: Ronda Nord 2 ...................................................................... ¡Error! Marcador no definido. Art.:95 UEr17: Carrer Gabriel Vaquer...................................................................................................... 79 Art.:96 UEs11: Carretera de Campos ...................................................................................................... 80 Art.:97 UEs12: Carrer Amengual Bartomeu ............................................................................................ 81

5

Art.:98 UEm11: Plaça de la vila................................................................................................................ 82 Art.:99 UEm12: Carrer Bellpuig................................................................................................................ 83 Art.:100 UEm13: Carrer de la Germandat Cristiana ............................................................................. 84 Art.:101 UEm14: Carrer d’es Gregal ...................................................................................................... 85 Art.:102 UEm15: Carrer d’es Molí d’en Ploris........................................................................................ 86 Art.:103 UEm16: Carrer d’es Cavallers.................................................................................................. 87 Art.:104 UEr21: Ca Ses Menescales ..................................................................................................... 88 Art.:105 UEr22: Carrer del Salvador ...................................................................................................... 89 Art.:106 UEs22: Hotel Cala Marçal ........................................................................................................ 91 Art.:107 UEm21: Camí de Gaia.............................................................................................................. 92 Art.:108 UEm22: Carrer Glorieta............................................................................................................ 93 Art.:109 UEm23: Riera de Cas Corso.................................................................................................... 94 Art.:110 UEr31: Carrer Ramon Llull ....................................................................................................... 95 Art.:111 Uem31: Carrer de Caveia......................................................................................................... 96 Art.:112 UEm41: Es Carritxó .................................................................................................................. 97 Art.:113 UEr51: Carrer de Sud 1............................................................................................................ 98 Art.:114 UEr52: Carrer de Sud 2............................................................................................................ 99 Art.:115 UEr53: Carrer de Sud 3...........................................................................................................100 Art.:116 UEr54: Carrer de Sud 4...........................................................................................................101 Art.:117 UEm51: Parc de S’Horta .........................................................................................................102 Art.:118 UEm52: Carrer Talaiot 1..........................................................................................................103 Art.:119 UEm53: Carrer Talaiot 2..........................................................................................................104 Art.:120 UEs61: Zona Esportiva............................................................................................................105

CAPÍTOL 4: RÈGIM DEL SÒL URBANITZABLE..........................................................................106 SECCIÓ 4.1: Disposicions generals .................................................................................................106

Art.:121 Definició....................................................................................................................................106 Art.:122 Sistemes generals i locals en Sòl Urbanitzable .....................................................................106 Art.:123 Deures dels propietaris del Sòl Urbanitzable Programat.......................................................106 Art.:124 Gestió del Sòl Urbanitzable Programat ..................................................................................106

SECCIÓ 4.2: Regulació i desenvolupament en Sòl Urbanitzable .......................................................107 Art.:125 Sectors de desenvolupament en Sòl Apte per a Urbanitzar. ................................................107 Art.:126 PPr11: Camí de Son Prohens .................................................................................................108 Art.:127 PPr12: Carrer del Socors ........................................................................................................109 Art.:128 PPr15: Puig de San Nicolau....................................................................................................110 Art.:129 PPr16: Camí de Cas Concos ..................................................................................................112 Art.:130 PPi11: Sa Cerveta....................................................................................................................113 Art.:131 PPi12: Son Capell ....................................................................................................................114 Art.:132 PPi13: Son Colom....................................................................................................................115 Art.:133 PPi14: Carretera de Porreres..................................................................................................116 Art.:134 PPr21: Can Marçal Vell ...........................................................................................................117 Art.:135 PPs21: Pla de Sa Sènia ..........................................................................................................118 Art.:136 PPs23: Closos de Can Gaià....................................................................................................119 Art.:137 PPr32: Variant de Cas Concos ...............................................................................................120 Art.:138 PPs61: Riera de Cala Ferrera.................................................................................................121

CAPÍTOL 5: REGULACIÓ DEL SÒL RÚSTIC (SR) .......................................................................122 SECCIÓ 5.1: Disposicions generals .................................................................................................122

Art.:139 Definició i tipus .........................................................................................................................122 Art.:140 Desenvolupament de les Normes Subsidiàries en Sòl Rústic ..............................................122

SECCIÓ 5.2: Disposicions comuns a totes les zones en Sòl Rústic.....................................................122 Art.:141 Parcel·lació del Sòl Rústic .......................................................................................................122 Art.:142 Camins rurals ...........................................................................................................................123 Art.:143 Tanques....................................................................................................................................123 Art.:144 Construccions en Sòl Rústic ...................................................................................................123 Art.:145 Condicions de posició i d’implantació.....................................................................................124 Art.:146 Edificabilitat i ocupació ............................................................................................................124 Art.:147 Usos permesos ........................................................................................................................124 Art.:148 Estudi d’impacte ambiental......................................................................................................126 Art.:149 Construccions ramaderes........................................................................................................126 Art.:150 Construccions d’emmagatzematge.........................................................................................127 Art.:151 Construccions d'utilitat pública i d'interès social ....................................................................128 Art.:152 Construccions i instal·lacions d'obres públiques ....................................................................128 Art.:153 Habitatges ................................................................................................................................128 Art.:154 Construcció de piscines...........................................................................................................129 Art.:155 Condicions de rehabilitació......................................................................................................129

ii) Qualificació del Sòl Rústic...........................................................................................................130 Art.:156 Definició de zones de Sòl Rústic.............................................................................................130

6

Art.:157 Nuclis rurals (Clau 11) .............................................................................................................131 Art.:158 Rústic de transició (Clau 12) ...................................................................................................133 Art.:159 Zona agrícola i ramadera (Clau 13)........................................................................................136 Art.:160 Plana de secà (Clau 14) ..........................................................................................................138 Art.:161 Regadius (Clau 15) ..................................................................................................................140 Art.:162 Vessants agrícoles (Clau 16) ..................................................................................................142 Art.:163 Pletes (Clau 17) .......................................................................................................................144 Art.:164 Boscos i Turons (Clau 18) ........................................................................................................146 Art.:165 Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (ARIP).................................................................................148 Art.:166 Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI).......................................................................................150 Art.:167 Àrea D’Alt Nivell de Protecció (AANP)......................................................................................152

TÍTOL IV: PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL ..............................................................154

B) PLA ESPECIAL DEL PATRIMONI HISTÒRIC, CULTURAL I ARQUITECTÒNIC.....................154 Art.:168 Definició....................................................................................................................................154 Art.:169 Contingut del Pla especial del Patrimoni. ...............................................................................154 Art.:170 Condicions del Pla especial ....................................................................................................154

CAPÍTOL 2: PRE-CATÀLEG ..........................................................................................................156 Art.:171 Contingut. .................................................................................................................................156 Art.:172 Nivells de protecció..................................................................................................................156 Art.:173 Llistat d’elements a protegir. ...................................................................................................157

C) REGULACIÓ IMMEDIATA DELS BENS D’INTERÈS CULTURAL............................................158 Art.:174 Condicions de protecció immediata........................................................................................158 Art.:175 Procediment per la sol·licitud de permisos d’obres i activitats ..............................................158 Art.:176 Regulació provisional d’elements pre-catalogats...................................................................159 Art.:177 Incentivació a la reforma i rehabilitació del patrimoni històric-arquitectònic en Sòl Rústic..160

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES..........................................................................................................161

Primera.- Volums disconformes i fora d'ordenació en Sol Urbà ..........................................................161 Segona.- Edificis preexistents en Sòl Rústic Comú..............................................................................161 Segona.- Edificis preexistents en Sòl Rústic Protegit............................... ¡Error! Marcador no definido. Tercera.- Parcel·les fora d'ordenació ....................................................................................................163 Quarta.- Usos disconformes ..................................................................................................................163 Quinta - Pla especial de protecció de patrimoni ...................................................................................163

7

ÍNDEX DE PLÀNOLS DE PROPOSTA Núm. Full Títol i Àmbit Escala NORMATIUS N1 ESTRUCTURA GENERAL I ORGÀNICA DEL TERRITORI N1 1 a 7 Terme Municipal e: 1/10000 N2 CLASSIFICACIÓ DEL SÒL I SECTORS DE DESENVOLUPAMENT N2.1 Felanitx e: 1/5000 N2.2 Porto Colom e: 1/5000 N2.3 Cas Concos, Es Carritxó, S’Horta, Golf i Cala Ferrera e: 1/5000 N3 REGULACIÒ DEL SÒL RÚSTIC. QUALIFICACIÓ N3 1 a 7 Terme Municipal e: 1/10000 N3 REGULACIÒ DEL SÒL RÚSTIC. NUCLIS RURALS N4 1 a 3 S’Horta, Can Cirerol i Can Gaià e: 1/5000 N-5 REGULACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE. QUALIFICACIÓ N-5.1 1 a 4 Felanitx e: 1/2000 N-5.2 1 a 4 Porto Colom e: 1/2000 N-5.3 Cas Concos i Es Carritxó e: 1/2000 N-5.4 S’Horta i Golf e: 1/2000 N-5.5 Cala Ferrera e: 1/2000 N-6 REGULACIÓ DEL SÒL URBÀ. ALINEACIONS, ALÇADES I FONDÀRIES N-6.1 Felanitx e: 1/1000 N-6.2 Porto Colom e: 1/1000 N-6.3 Cas Concos i Es Carritxó e: 1/1000 N-6.4 S’Horta e: 1/1000 SERVEIS URBANÍSTICS S1 ABASTAMENT D’AIGÜES S1.1 Felanitx e: 1/5000 S1.2 Porto Colom e: 1/5000 S1.3 Cas Concos, Es Carritxó, S’Horta, Golf i Cala Ferrera e: 1/5000 S2 CLAVEGUERAM S2.1 Felanitx e: 1/5000 S2.2 Porto Colom e: 1/5000 S2.3 Cas Concos, Es Carritxó, S’Horta, Golf i Cala Ferrera e: 1/5000 S3 ENERGIA ELÈCTRICA S3.1 Felanitx e: 1/5000 S3.2 Porto Colom e: 1/5000 S3.3 Cas Concos, Es Carritxó, S’Horta, Golf i Cala Ferrera e: 1/5000

8

TÍTOL I: DISPOSICIONS GENERALS

CAPÍTOL 1: DEFINICIÓ, CONTINGUT I VIGÈNCIA DEL PLA

Art.:1 Àmbit territorial i objecte de les Normes Subsidiàries

Les presents Normes Subsidiàries constitueixen l'instrument d'ordenació integral del territori del municipi de Felanitx de conformitat amb allò que disposa l'actual legislació urbanística.

Art.:2 Marc legal

1. Aquestes Normes Subsidiàries estan redactades d'acord amb: - Llei 6/1998 de 13 d’abril, sobre Règim de sòl i Valoracions, així com els articles

del Reial Decret Legislatiu 1/1992 de 26 de Juny pel qual es va aprovar el text refós de la Llei sobre règim de Sòl i valoracions, que no han sigut derogats per la primera ni per la sentència del Tribunal Constitucional relativa a aquesta llei.

- Els Reglaments de Planejament, gestió i disciplina urbanística aprovats,

respectivament, pels Reials decrets 2159/1978, 3288/1978 i 2187/1978.

- Les següents lleis i decrets del Govern Balear: Llei 8/88 d’Edificis Fora d’Ordenació, 6/97 de Sòl Rústic de les Illes Balears, Llei 22/1988 de 28 de juliol, de Costes. Llei 1/91 d’Espais Naturals Llei 3/93 de Millora d’Accessibilitat i Barreres Arquitectòniques Llei 19/95 de Modernització d’Explotacions Agràries Llei 6/97 del Sòl Rústic de les Illes Balears. Llei 12/98 de Patrimoni Històric de les Illes Balears Llei 6/99 de Directrius d’Ordenació Territorial. Llei 9/99 de Mesures Cautelars Decret 82/92 de Delimitació d’Alzinars Protegits Decret 2/96 de Capacitat de Població Decret 145/97 de Condicions d’Habitabilitat Decret 105/97 Reglament de Policia Sanitària i Mortuòria.

- Els següents Plans d’àmbit supramunicipal. Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials, (Gener 98) Pla Director de l’Oferta Turística Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus Urbans de Mallorca (Decret 21/2000) Pla Director Sectorial de Pedreres (Decret 61/95) Pla Director Sectorial de Carreteres. (Decret 87/97)

2. Qualsevol referència, en les presents Normes, a la legislació urbanística vigent, ha d'entendre's que es refereix als anteriors textos o als que siguin aprovats amb aplicació sobre l’àmbit territorial de Balears amb posterioritat a la redacció d’aquestes Normes Subsidiàries. Les referències específiques a l’articulat d’aquests textos legals, es consideraran modificats d’ofici quan s’aprovin legislacions que deroguin els articles als que es fa referència. 3. Les Normes son públiques, executives i obligatòries. Les seves determinacions tenen caràcter prioritari sobre qualsevol disposició municipal amb un objectiu semblant i

9

la seva interpretació no podrà contradir, en cap cas, les instruccions que es derivin de la legislació urbanística vigent. 4. Les abreviatures utilitzades en aquestes Normes referides als textos legals esmentats són les següents:

- Llei 6/1998 sobre Règim de Sòl i Valoracions (BOE núm. 89 del 14 de abril de

1998) (LSV) - Llei 1/1992 sobre Règim de Sòl i Ordenació Urbana (Real Decret Legislatiu del

26 de Juny de 1992) (LS) - Llei 6/99 de Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears (BOCAIB 48,

17.04.1999) (DOT) - Reglament de planejament. Reial decret 2159/1978, de 23 de juny, pel qual

s’aprova el Reglament de planejament per al desenvolupament i aplicació de la Llei sobre Règim del sòl i ordenació urbana ( publicat al BOE 221 de 15.9.78 i 222 de 16.9.78) (RP)

- Reglament de gestió. Reial decret 2288/1978, de 25 d’agost pel qual s’aprova el Reglament de gestió urbanística per al desenvolupament i aplicació de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana (publicat al BOE 27 de 31.1.79 i 28 de 1.2.79) (RG)

- Reglament de disciplina urbanística. Reial decret 2187/1978, de 23 de juny (publicat al BOE 223 de 18.9.78) (RD)

Art.:3 Contingut i interpretació

1. Aquestes Normes Subsidiàries estan integrades pels següents documents: DOCUMENTS D’ INFORMACIÓ

- Memòria i Estudis Complementaris - Plànols d’Informació

DOCUMENTS DE PROPOSTA - Memòria - Plànols d'ordenació urbanística: - Estructura general i orgànica del territori, - Classificació del sòl i sectors de desenvolupament, - Regulació del sòl rústic i urbanitzable. Qualificació, - Regulació del sòl urbà i urbanitzable. Qualificació, - Regulació del sòl urbà. Alineacions, alçades i fondàries, - Serveis urbanístics - Normes urbanístiques.

2. Les presents normes, juntament amb els plànols d'ordenació, constitueixen el cos normatiu específic en matèria urbanística del municipi de Felanitx i prevalen sobre els restants documents de les Normes Subsidiàries. En el no previst per les Normes, s'estarà a la legislació urbanística i d'ordenació del territori aplicable en cada cas. 3. Els documents d'Aquestes Normes Subsidiàries s'interpretaran sempre atenent el seu contingut i d'acord amb els objectius i finalitats expressades en la memòria. En casos de contradicció entre documents o d'imprecisió prevaldrà sempre la interpretació més favorable a la menor edificabilitat i major dotació d'equipaments públics. 4. La delimitació de sectors, polígons, unitats, zones i sistemes assenyalada per les Normes Subsidiàries, tenint en compte les toleràncies necessàries en tot alçament topogràfic, podrà ser precisada o ajustada en els corresponents documents de planejament que se'n despleguin d'acord amb els següents criteris:

- Una variació màxima de la superfície de les àrees delimitades del cinc per cent (+-5%).

- Només s'admeten alteracions de la forma per tal d'ajustar els corresponents àmbits a alineacions oficials, a característiques naturals del terreny, a límits físics i particions de propietat i, en general, a elements naturals o artificials d'interès que així ho justifiquin.

- No podrà alterar-se la delimitació d'un element del sistema d'espais lliures o d'equipaments comunitaris si això suposa la disminució de la seva superfície.

10

Art.:4 Vigència

Aquestes Normes Subsidiàries entraran en vigor el mateix dia de la publicació de la seva aprovació definitiva en al Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOCAIB), i tindrà vigència indefinida.

Art.:5 Modificació i revisió de les Normes Subsidiàries

1. L’alteració del contingut del Pla es farà a través de la seva revisió o amb la modificació d’algun dels elements que el constitueixen seguint el mateix procediment establert per a la seva formulació. 2. Si la modificació altera la disposició o dimensions reservades per al Sistema d’espais lliures de parcs públics i zones verdes o de les zones esportives i d’esbarjo, aquesta es tramitarà d’acord amb el procediment establert a l’article 76 del TR i els articles 43 al 64 del RP. 3. Seran circumstàncies que justificaran la revisió d’Aquestes Normes Subsidiàries les següents:

- El transcurs de 12 anys des de la data d’aprovació definitiva. - El termini de 8 anys si en aquest temps les previsions de creixement del Pla

s’han consolidat amb un índex superior al 66% o inferior al 33%. - L’alteració de l’estructura general i orgànica del territori o bé de la classificació

del sòl. - Les disposicions urbanístiques de rang superior que així ho determinin.

11

CAPÍTOL 2: EL DESPLEGAMENT DEL PLA

Art.:6 Iniciativa i Competències

1. El desenvolupament d'Aquestes Normes Subsidiàries correspon, en primer lloc a l'Ajuntament. Tanmateix, els particulars poden proposar i realitzar la redacció de plans i projectes urbanístics dintre de les competències que estableixen la Legislació urbanística vigent i aquest Pla. 2. Correspon als diferents departaments del Consell Insular, òrgans de l'Administració de l'Estat o altres òrgans d'administració local supramunicipal que es puguin crear, el desenvolupament de les actuacions de la seva competència, per a la progressiva execució de les determinacions del Pla.

Art.:7 Planejament derivat

1. Amb l'objecte de complementar les determinacions de les Normes Subsidiàries, s'elaboraran, d'acord amb allò que preveu la legislació urbanística vigent: Plans parcials, Plans especials, Estudis de detall, Programes d'actuació urbanística i Projectes d'urbanització. Tots ells hauran d'ajustar-se a les disposicions previstes la Normativa Urbanística d’aquestes Normes Subsidiàries. 2. L'objecte, les determinacions i la documentació dels Plans parcials és als articles 43-64 del RP. 3. Les diferents finalitats dels Plans especials es detallen a l'article 84 de la LS, i les corresponents determinacions es concreten als articles 84 a 90 de la LS i 76-86 del RP. 4. Els Estudis de detall es redactaran amb la finalitat i contingut que els defineix als articles 91 de la LS. i 65-66 del RP. 5. La definició i les condicions dels Projectes d'urbanització es detalla als articles 91 de la LS. i 67-70 del RP. 6. Tots els plans, projectes i qualsevol altre document urbanístic de desenvolupament de les previsions d'Aquestes Normes Subsidiàries, hauran de garantir l'accessibilitat i la utilització amb caràcter general dels espais d'ús públic, i no seran aprovats si no observen les determinacions i els criteris establerts a la llei 3/1993, de Millora de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, i en els corresponents reglaments.

Art.:8 Desplegament del Pla en el Sòl Urbà

1. El desenvolupament de les determinacions del Normes Subsidiàries en sòl urbà es realitzarà, generalment per gestió directe o, quan sigui necessari, d'acord amb els articles 36.3 i 46.2 del RG. mitjançant Unitats d’Execució (UE), la delimitació de les quals ve fixada en els plànols d'ordenació. Per a aquests àmbits les Normes Subsidiàries determinen la situació de la xarxa viària bàsica, els espais lliures i els equipaments. Tanmateix, amb posterioritat a l’aprovació de les Normes Subsidiàries es poden delimitar noves Unitats d’actuació que d’acord amb els articles abans esmentats facilitin l’execució del Pla. 2. A més, es poden formular Plans especials per a millorar aspectes concrets del planejament d’un sector i Estudis de detall per a fixar alineacions de les edificacions o la seva volumetria establerta en les Normes.

Art.:9 Desplegament del Pla en Sòl Apte per a Urbanitzar

En Sòl urbanitzable programat el Pla es desplega necessàriament per mitjà de Plans parcials. El seu àmbit territorial s'haurà de correspondre necessàriament amb els sectors de planejament delimitats per aquest Pla en els plànols d'ordenació.

12

Art.:10 Desplegament de les Normes Subsidiàries en Sòl Rústic

Les determinacions de les Normes que regulen el Sòl Rústic són d'aplicació directa i immediata. No obstant això, es podran formular Plans especials que tinguin per objecte la protecció del paisatge, de les vies de comunicació, espais forestals i millora del medi rural.

Art.:11 Desplegament de les Normes Subsidiàries respecte als Sistemes Generals

Les previsions de les Normes Subsidiàries respecte als sistemes generals es desenvoluparan mitjançant plans especials.

13

CAPÍTOL 3: GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT

Art.:12 Elecció dels Sistemes d'actuació

1. En el desenvolupament de les Normes Subsidiàries, cal que els plans que es redactin determinin expressament el sistema d'actuació, per a llur execució, d'entre els previstos en la legislació urbanística vigent. La determinació del sistema d'actuació s'haurà de justificar d'acord amb l'article 56 del RP. En el cas que es desenvolupin els plans per polígons d’actuació s’haurà d’especificar el sistema d’actuació per a cada un d’aquests polígons. 2. El sistema escollit haurà de garantir l'execució de les obres d'urbanització, la cessió i execució dels sòls per a dotacions i equipament general i la cessió dels vials i zones verdes d'ús públic. 3. Per a l'execució d'aquestes Normes Subsidiàries es considera preferent el sistema de compensació, sens perjudici del que preveu l'art.146.2 de l’LS

Art.:13 Polígons i Unitats d'Actuació

1. La delimitació poligonal per a l'execució del planejament en Sòl Urbà s'ajustarà a allò que estableixen els art. 36 i 37 del RG. Així, es podran modificar els àmbits establerts per aquestes Normes Subsidiàries i es podran delimitar noves Unitats d'actuació amb l'objecte de facilitar la seva gestió o efectuar un millor repartiment de càrregues i beneficis que es deriven del planejament. 2. La delimitació poligonal tendirà a fer-se de manera que coincideixi amb cada etapa d'execució del pla. Conservant la coherència del pla, es tendirà a flexibilitzar al màxim l'execució d'aquest, independitzant cada operació urbanística en diferents polígons.

Art.:14 Sistema d'actuació en Sòl Urbà

Per a l'execució del planejament en sòl urbà es delimitaran polígons o unitats d'actuació. Això no és obstacle per que l'administració pugui realitzar actuacions aïllades en sòl urbà, pel sistema d’expropiació, quan aquestes actuacions estiguin previstes en aquestes Normes Subsidiàries o en un pla especial.

Art.:15 Sistema d'actuació en Sòl Apte per a Urbanitzar

1. La delimitació dels polígons per a l'execució del planejament d’un sector del Sòl Apte per a Urbanitzar la definirà el pla parcial corresponent. 2. Cada sector de pla parcial podrà coincidir amb un polígon o bé dividir-se en dos o més polígons d’actuació. Tots els terrenys inclosos dins d’un àmbit de planejament parcial estaran adscrits a algun polígon d’actuació. 3. Els plans parcials d'iniciativa particular han d'ésser executats pel sistema de compensació. No obstant això, si transcorreguts sis mesos des que l'Administració actuant hagi requerit als propietaris per que constitueixin la corresponent Junta de compensació, no s'ha complert l'esmentat requeriment, dita Administració podrà deixar o canviar-ne el sistema d'execució.

14

TÍTOL II: PARÀMETRES COMUNS D'ORDENACIÓ I D’ÚS

CAPÍTOL 1: DISPOSICIONS QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ

SECCIÓ 1.1: DEFINICIONS

Art.:16 Regulació de l’edificació

L’edificació es regula a través de les disposicions d’aplicació general, les disposicions que depenen del tipus d’ordenació de l’edificació i les específiques de cada zona. La definició dels conceptes.

Art.:17 Tipus d’ordenació de l’edificació

Els tipus d’ordenació de l’edificació de les zones establertes en aquestes Normes Subsidiàries són els següents: 1) Edificació alineada a vial: Correspon a una edificació entre mitgeres, la façana de la qual és coincident o paral·lela a l’alineació del vial. Es regula fonamentalment per l’alçada reguladora màxima, que va referida a la rasant del carrer, i per la fondària edificable. 2) Edificació aïllada: Correspon a una edificació aïllada en relació a la forma i superfície de la parcel·la. Es regula fonamentalment per l’índex d’edificabilitat, l’alçada màxima, l’ocupació màxima i les distàncies de separació mínimes a les llindes. 3) Conservació de la edificació existent: Correspon a zones creades per a la conservació d’edificacions de interès que no tenen una ordenació clara. Es regularan amb criteris d’ampliació o manteniment de la volumetria actual. Les definicions i paràmetres d’aplicació comú a aquest tipus d’ordenació seran els mateixos que els d’edificació aïllada excepte si s’especifica el contrari en la pròpia definició de cada zona. 4) Volumetria Específica: Correspon a llocs a on interessa regular estrictament la volumetria i aspecte de les futures edificacions. Es regularan mitjançant la determinació de les diferents alçades obligatòries en tota la extensió de la zona. Les definicions i paràmetres d’aplicació comú a aquest tipus d’ordenació seran els mateixos que els d’edificació aïllada excepte si s’especifica el contrari en la pròpia definició de cada zona.

Art.:18 Definicions dels paràmetres referits als Sectors de Desenvolupament

1. Coeficient d'edificabilitat bruta: Factor que fixa la superfície màxima de sostre edificable privat d'un sector en relació a tota la seva superfície. S'expressa en metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sòl (m2/m2). 2. Coeficient de volum edificable brut: Factor que relaciona el volum edificable d'un sector amb la seva superfície total. Es dóna en metres cúbics edificables per metres quadrats de sòl (m3/m2). 3. Coeficient d'edificabilitat complementari brut: És el coeficient d'edificabilitat bruta que determina el sostre màxim edificable destinat exclusivament a uns usos concrets que s'assenyalen per a cada zona. Aquest coeficients mai podrà augmentar el nombre d'habitatges que resultin per aplicació dels coeficients de densitat d'habitatge per zona. 4. Densitat màxima d'habitatges bruta: Coeficient que fixa el nombre màxim d'habitatges d'un sector en relació a tota la seva superfície. Les unitats vénen donades en nombre d'habitatges per hectàrea de sòl (hab/Ha).

15

Art.:19 Definicions dels paràmetres referits a la parcel·lació

1. Parcel·la: És la porció de sòl urbà, edificable. 2. Parcel·la mínima: És la unitat de sòl mínima per a ser construïda. Les parcel·les mínimes, definides a cada zona, seran indivisibles, qualitat que caldrà fer constar al registre de la propietat en el moment d'inscripció de la finca. (art. 140.2 TR) 3. Front de parcel·la: Partió o límit de la parcel·la amb el carrer. 4. Solar: Parcel·la que pel fet de reunir les condicions de superfície i urbanització establertes en aquestes N.S.. és apta per a ésser edificada immediatament.

Art.:20 Definicions dels paràmetres referits a l'edificació

1. Coeficient d'edificabilitat neta o de parcel·la: Factor que fixa la superfície màxima de sostre edificable en relació a la superfície de sòl d'una parcel·la. S'expressa en metres quadrats de sostre edificable dividit per metres quadrats de sòl (m2/m2). 2. Coeficient de volum edificable net o de parcel·la: Factor que relaciona el volum edificable d'una parcel·la amb la seva superfície. Es dóna en metres cúbics edificables per metres quadrats de sòl (m3/m2). 3. Coeficient d'edificabilitat complementari net o de parcel·la: És el coeficient d'edificabilitat net que determina el sostre edificable destinat exclusivament a uns usos concrets assenyalats a cada parcel·la. Aquest coeficient mai podrà augmentar el nombre d'habitatges que resultin per aplicació dels coeficients de densitat d'habitatge net. 4. Ocupació màxima de parcel·la: Percentatge màxim admès de sòl ocupat pel conjunt de l'edificació en relació a la superfície de parcel·la. 5. Densitat màxima d'habitatges neta: Coeficient que fixa el nombre màxim d'habitatges d'una parcel·la en relació a tota la seva superfície. 6. Edificació principal i edificació auxiliar: L'edificació principal és l'edifici que conté els habitatges o usos principals. L'edificació auxiliar és l'edifici de menor volum que conté usos complementaris i auxiliars. Si no s'indica el contrari, els únics usos permesos de l'edifici auxiliar són l'aparcament i el magatzem. 7. Planta baixa: Pis baix de l'edifici a nivell del sòl o dintre dels límits que assenyalen aquestes NNSS. 8. Planta soterrani: És la situada a sota de la planta baixa. 9. Planta pis: Tota planta de l'edificació que estigui per sobre de la planta baixa. 10. Planta sota coberta: És aquella situada entre el darrer forjat teòricament possible de l'edifici i la coberta inclinada. 11. Planta coberta: Planta terminal de l'edifici que protegeix la construcció de la pluja, ja sigui amb un terrat o amb una teulada, i que se situa immediatament per sobre del pla horitzontal dels elements resistents del darrer forjat. 12. Entresolat: Per entresolat s'entén la part superior de les dues en que un sostre fet a una certa altura divideix parcialment una cambra que no té accés independent des de l'exterior. 13. Cossos sortints: Són els que sobresurten de la línia de façana o de l'alineació del pati d'illa i tenen el caràcter d'habitables o ocupables, siguin tancats, semitancats o oberts. Són cossos sortints tancats els que tinguin tots els seus costats amb tancaments rígids, no desmuntables i ancorats. Els que tenen tancat algun dels seus contorns laterals amb tancaments rígids, no desmuntables o ancorats són cossos sortints semitancats, i els que no tenen cap dels cantons volats tancats són cossos sortints oberts. 14. Elements sortints: Són part integrant de l'edifici o elements constructius no habitables ni ocupables, de caràcter fix, que sobresurten del pla de façana, de l'espai lliure d'interior d'illa o de l'espai lliure de la parcel·la. Els elements no permanents (anuncis, rètols, persianes, elements de senyalització, estenedors, persianes...) no tenen la consideració d'elements sortints. 15. Línia de façana: És la línia que determina on s'ha de situar la façana o façanes d'un edifici. 16. Sostre i volum total d'un edifici: El sostre total d'un edifici és el resultat de sumar la superfície construïda de totes les plantes, excloses les soterrànies i la part de coberta

16

amb una alçada lliure menor d’1,50 metres, més la superfície dels cossos sortints tancats i semitancats. El volum total d'un edifici és el que resultaria de definir una envoltant que deixés dintre seu tota l'edificació, inclosos els patis de ventilació, celoberts i similars. 17. Alineacions del carrer o vial: És la línia en planta que estableix el límit entre les parcel·les urbanes i el vial. 18. Rasant del carrer o vial: Línia que fixa l'altimetria de l'eix del carrer en tot el seu recorregut. 19. Alçada reguladora màxima d'un edifici: Mesura vertical, en el pla exterior de la façana, que fixa l'alçada límit des del punt de referència de l’alçada reguladora i que variarà segons el tipus d’ordenació fins al pla horitzontal d'on arrenca la teulada o el pla superior de l'últim element resistent, en el cas de coberta plana. 20. Profunditat edificable, alineació interior d'illa i fons de parcel·la: Profunditat edificable és la distància normal a la línia de façana que limita l'edificació per la part posterior i que defineix l'alineació interior del pati d'illa. 21. Pati d'illa: És l'espai lliure d'edificació o només edificable en planta baixa i soterrani, quan sigui el cas, que resulta d'aplicar les profunditats edificables. 22 Celoberts: Espai no edificat situat dins del volum d’edificació i destinat a obtenir il·luminació i ventilació. 23. Patis de ventilació: Amb aquest nom es designen espais no edificats, d’igual significació que els celoberts, però destinats a il·luminar o ventilar escales o dependències diferents de les peces principals dels habitatges.

SECCIÓ 1.2: DISPOSICIONS D’APLICACIÓ GENERAL

Art.:21 Planta baixa

Si no es diu el contrari, no es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons les modalitats de semisoterrani i entresol. Quan la regulació de la zona no ho especifiqui, les alçàries útils mínimes permeses de la planta baixa seran les següents: 3,00 m en el cas d'usos comercials, magatzems, etc. i 2,50 m en el cas d'habitatges i comerços menors de 80 m2.

Art.:22 Plantes soterrànies

No s'hi permeten els usos residencial i sanitari. Els soterranis per sota del primer només podran ser dedicats a aparcaments, instal·lacions tècniques de l'edifici, cambres cuirassades i similars. Tret que s’indiqui en les ordenances de la zona, les plantes soterrànies no podran sobrepassar l’ocupació de la planta baixa. L'alçada lliure mínima de les plantes soterranis es de 2,20 metres, i la màxima són 3 metres.

Art.:23 Planta pis

Les plantes pis tindran una alçada lliure interior mínima de 2,50 metres, excepte les dedicades a ús d’aparcament que serà de 2.20 metres.

Art.:24 Planta sotacoberta

Solament estan permesos els porxos habitables per sobre de l'alçada màxima quan així ho indiquin les ordenances d'una zona. En cap cas els porxos habitables podran constituir un habitatge independent del de la planta immediatament inferior. La superfície de les plantes sotacoberta amb una alçària lliure superior a 1,50 metres computarà als efectes de determinar la quantitat de sostre de l’edificació.

17

Art.:25 Planta coberta

1. Per a aquells edificis acabats amb teulada, la planta coberta comença a comptar des del pla inferior del ràfec. El punt d’arrencada de la coberta no superarà l’alçada reguladora màxima, sense que es trobi a més de 40 cm per sobre de l’últim forjat excepte en els casos que la normativa zonal així o especifiqui. El pendent de la teulada no podrà ser superior del 30%. 2. Per sobre dels plans definits per a la teulada, podran sobresortir elements de ventilació, antenes i claraboies dels celoberts; aquestes últimes hauran de ser paral·leles als plans de teulada i no se separaran més de 50 cm d'aquesta en cap punt. Les carenes de coberta, així com altres elements construïts no sobrepassaran en més de 3,50 metres l’alçària de l’arrencada de la coberta al pla de façana. 3. Per a edificis acabats en terrassa es considerarà el pla d'arrencada de la planta coberta, el pla superior dels elements resistents de la darrera planta pis. Per sobre d'aquest pla es podrà situar la cambra d'aire amb una alçada màxima de 60 cm. Les baranes tindran una alçada màxima d'un metre per sobre de la cambra d'aire. A més, dins el gàlib que dibuixen uns plans inclinats 30º aplicats des de les arestes d'intersecció dels plans de façana amb l'alçada reguladora màxima, es podran instal·lar cossos edificats que continguin els elements tècnics de l'ascensor, la climatització de l'edifici, les claraboies dels celoberts, la caixa d'escales, les antenes i els dipòsits d'aigua. Quan calgui disposar d’obertures d’il·luminació i ventilació de la planta sotacoberta, aquestes es podran tancar amb finestres integrades al pla de la coberta inclinada. La superfície d’ocupació de les obertures no sobrepassarà el 6% de la superfície de coberta. No s'admeten llucanes sobre la coberta. El volum de coberta serà simple, no presentarà trituracions arbitràries ni acabats tipus terrassa envoltada de teula.

Art.:26 Entresolat

L'entresolat se separarà com a mínim tres metres de la façana de l'edifici per on hi hagi l'accés principal, i la seva alçada lliure mínima a sobre i a sota serà de 2,20 metres. L'entresolat únicament es podrà dedicar a magatzems i oficines.

Art.:27 Ventilació i il·luminació

1. Els edificis d’habitatges, els dormitoris principals i les sales interiors, no podran autoritzar-se si no reben ventilació o il·luminació directament des d’un espai exterior obert o des del pati d’illa. Per a la resta de dormitoris caldrà que rebin ventilació i il·luminació, si més no, de celoberts. La ventilació i il·luminació de les altres dependències que no siguin les destinades a dormitoris o sales i les de les escales i peces auxiliars interiors, podrà fer-se mitjançant patis de ventilació. 2. La ventilació i il·luminació per mitjans tècnics, sense utilització de celoberts o patis de ventilació, s’admetrà per a dependències i peces auxiliars dels habitatges, no destinades a dormitoris i sales, quan s’assegurin les condicions higièniques i estigui autoritzat per les normes autonòmiques i municipals sobre condicions sanitàries i higièniques dels habitatges. 3. La ventilació i il·luminació dels locals de treball i sales destinats a usos comercial i d’oficines podrà realitzar-se mitjançant elements o mitjans tècnics de provada eficàcia, que assegurin condicions adequades d’higiene. 4. L’ús d’aquests mitjans tècnics podrà ser regulat per ordenances municipals de construcció. 5. El que es disposa en aquest article sobre patis i l’establert als articles següents sobre celoberts i patis de ventilació és aplicable, també, a les obres d’ampliació, per l’addició de plantes noves.

Art.:28 Celoberts

1. Els celoberts poden ser interiors o mixtos. Són interiors els celoberts que no s’obren a espais lliures o a vials, i són mixtos els oberts a aquests espais. 2. La dimensió i superfície mínima obligatòria dels celoberts interiors depèn de llur alçada. La dimensió del celoberts interior ha de ser la que permeti inscriure a l’interior

18

seu un cercle de diàmetre igual a un sisè de la seva alçada, amb un mínim de tres metres (3 m) que no produeixi en cap punt de la seva planta estrangulacions de menys de dos metres (2 m) i que les seves superfícies mínimes obeeixin a la taula número 1.

Alçada del celobert (nombre de plantes pis)

Superfície mínima (m2)

1 10 2 10 3 12 4 14 5 16 6 18 7 20

Taula número 1. Dimensions i superfícies mínimes obligatòries dels celoberts 3. Els celoberts mixtos, que són els oberts per alguna o algunes de les seves cares a espais lliures o vials, hauran de respectar les distàncies mínimes entre parets fixades pel diàmetre del cercle inscriptible que diu el número anterior d’aquest article. No seran aplicables, contràriament, a aquests celoberts, les superfícies mínimes fixades a la taula anterior. Les parets dels celoberts mixtos s’han de considerar com a façanes a tots els efectes. 4. El celoberts serà mancomunat quan pertanyi al volum edificable de dues o més finques contigües. Serà indispensable, als efectes d’aquestes Normes, que l’esmentada comunitat de pati s’estableixi per escriptura pública, inscrita al Registre de la Propietat. Els patis mancomunats s’han de regir, pel que fa a la forma i dimensions, pel que es disposa per als patis interiors i els mixtos. 5. Als efectes del que disposa aquest article sobre celoberts interiors, s’han de tenir en compte, a més les regles següents: 5.1. Les llums mínimes entre murs del celobert no podran reduir-se amb sortints o altres elements o serveis, com són les bugaderies. 5.2. L’alçada del celobert a efectes de determinació de la seva superfície, s’han d’amidar en nombre de plantes des de la més baixa que el necessiti servida pel celobert fins a la més elevada. 5.3. El paviment del celobert ha d’estar, com a màxim, un metre per damunt del nivell de sòl de la dependència a il·luminar o ventilar. 5.4. Els celoberts podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense tancaments de cap classe, entre les parets del celobert i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima, del 20 per 100 superior a la del celobert.

Art.:29 Patis de ventilació

1. Els patis de ventilació poden ser interiors o mixtos, com els celoberts. 2. La dimensió i superfície mínima obligatòria dels patis de ventilació depèn de l’alçada. La dimensió del pati ha de ser la que permeti inscriure-hi un cercle de diàmetre igual a un setè de l’alçada total de l’edifici, amb un mínim de tres metres (3 m) que no produeixi en cap punt de la planta estrangulacions de menys de tres metres (3 m) i amb una superfície mínima segons la taula número 2

Alçada del pati (nombre de plantes pis)

Superfície mínima (m2)

1 5 2 5 3 7 4 9 5 11 6 13 7 15

Taula número 2. Dimensions i superfícies mínimes obligatòries dels patis de ventilació.

19

3. Regiran quant als patis de ventilació les regles següents: 3.1. No és permès de reduir les llums mínimes interiors amb sortints. 3.2. L’alçada del pati, a efectes de determinació de la superfície, s’ha d’amidar en nombre de plantes, des de la més baixa que el necessiti, fins a la més alta servida pel pati. 3.3. El paviment del pati ha d’estar, com a màxim, a un metre per damunt del nivell del sòl de la dependència a ventilar o il·luminar. 4. Els patis de ventilació mixtos han de complir condicions anàlogues a les establertes per als celoberts mixtos. 5. Els patis de ventilació podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense tancament de cap tipus, entre la part superior de les parets del pati i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20 per 100 superior a la del pati.

SECCIÓ 1.3: REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ ALINEADA A VIAL

Art.:30 Paràmetres que regulen l’edificació alineada a vial

L’edificació alineada a vial es regula genèricament a través de les disposicions següents d’aquesta secció i a través dels paràmetres que es relacionen a continuació: Fondària edificable, front mínim de parcel·la, nombre màxim de plantes, alçada reguladora màxima. La concreció numèrica d’aquests paràmetres s’estableix en la regulació específica de cada zona i la definició dels conceptes es pot consultar en els articles (=) de definicions, d’aquestes normes.

Art.:31 Planta baixa d'un edifici referida al carrer

És aquella el paviment de la qual està situat entre 0,6 metres per sobre del punt de major cota i 0,6 metres per sota del punt de menor cota de la rasant del carrer. Si a conseqüència del pendent hi ha més d'una planta dintre dels límits anteriors, s’entén per planta baixa, per a cada tram frontal de parcel·la, la de posició inferior.

Art.:32 Alçada reguladora màxima d'un edifici referida al carrer

Mesura vertical, en el pla exterior de la façana, que fixa l'alçada límit des del punt de referència de l’alçada reguladora fins al pla horitzontal d'on arranca la teulada o el pla superior de l'últim element resistent, en el cas de coberta plana.

Art.:33 Regles sobre determinació d'alçades

Determinació del punt de referència de l’alçada reguladora. 1. Edificis amb façana a una sola via amb rasant no horitzontal:

a) Si la rasant del carrer, presa a la línia de façana, presenta una diferència de nivells entre l'extrem de cota més alta i el seu centre, menor o igual de 0,6 m, l'alçada reguladora s'amidarà al centre de la façana, a partir de la rasant de la voravia en aquest punt. b) Si la diferència anterior de nivells és més de 0,6m, l'alçada màxima de l'edifici s'amidarà a partir d'un nivell situat a 0,6 m per sobre de la cota de l'extrem de la línia de façana de cota més baixa c) Quan l'aplicació d'aquesta regla doni lloc que, en determinats punts de la façana, la rasant de la voravia se situï a més de 1,5 m per sobre del punt d'aplicació de l'alçada reguladora, la façana es podrà dividir en els trams que calgui per que això no passi. A cadascun dels trams resultants, l'alçada reguladora s'haurà d'amidar d'acord amb les regles anteriors.

20

2. Edificis amb façana a dues o més vies que facin cantonada o xamfrà. a) Si l'alçada fos la mateixa a cada cara de vial, s'aplicaran les condicions del punt 1 operant amb el conjunt de les façanes desenvolupades com si en fossin una de sola. b) Si les alçades reguladores fossin diferents, les més altes es podran portar cap als carrers adjacents més estrets, fins a una longitud màxima, comptada a partir de l'alineació del vial més ample, igual a la fondària edificable corresponent al carrer de més amplada. Aquesta dimensió podrà arribar com a màxim fins a la meitat de la longitud del tram de carrer de menor amplària. D'aquesta regla solament podrà beneficiar-se la primera parcel·la que fa cantonada.

3. Els edificis amb façana a dues o més vies que no facin cantonada o xamfrà regularan la seva alçada com si es tractés d'edificis independents. El canvi d'alçada màxima es farà en el punt mig de la parcel·la.

Art.:34 Regles sobre mitgeres

Quan a conseqüència de diferents alçades, reculades o d'altres causes, puguin sortir mitgeres al descobert s'hauran d'acabar amb material de façana.

Art.:35 Fondària edificable

Amb independència de les fondàries màximes autoritzades a cada zona, en els casos de parcel·les de poca fondària, Parcel·les properes a la cantonada de l’illa o illes excessivament estretes seran d’aplicació les següents Normes. 1. La fondària edificable s’haurà de separar com a mínim 3 metres del fons de parcel·la sempre que aquesta s’enfronti a una part del pati d’illa. 2. En tot pati d’illa haurà s’ha de poder inscriure un cercle de 10 metres de diàmetre. En cas de que per aplicació de les fondàries edificables no fora inscrivible el cercle de 10 metres de diàmetre es reduiran la fondària edificable de l’illa de 2 en 2 metres, fins que el cercle sigui inscrivible. Si la fondària resultant de l’aplicació de la norma anterior fora igual a 10 metres, l’amplada del cercle que s’ha d’inscriure en el pati d’illa es podrà reduir fins a 6 metres de diàmetre. Si en una illa no es pot inscriure el cercle de 6 metres de diàmetre amb una fondària de 10 metres, (amplada inferior a 26 metres) es podrà edificar en la seva totalitat mitjançant patis de ventilació. 3. En les parcel·les pròximes a la cantonada d’illa que obtinguin edificabilitat deguda a l’aplicació d’una fondària des d’un front de vial d’una altra parcel·la només serà aplicable si aquesta última parcel·la es contigua a la primera. En aquest cas el lateral donant a l’interior d’illa tindrà la consideració de fons de parcel·la, i per tant serà aplicable la separació de 3 metres estipulada en l’apartat 1 d’aquest article. Si la part de parcel·la edificable per aplicació d’aquestes normes tingués una amplada inferior a 1,20 metres, no es considerarà edificable aquesta porció de parcel·la, i per tant la separació de tres metres serà aplicable a la parcel·la veïna donant al front de vial. 4. Quan en el mateix front de vial, siguin d’aplicació dues fondàries diferents per haver-hi dues qualificacions diferents sempre serà d’aplicació la més petita aplicada a tot el front de vial. 5. Aquestes normes no son d’aplicació per les plantes baixes en els casos en que es defineix una fondària diferent que a les plantes pis En aquestes Normes Subsidiàries s’aplica gràficament aquesta normativa en el plànol N-6 de REGULACIÓ DEL SÒL URBÀ. ALINEACIONS, ALÇADES I FONDÀRIES. No obstant això, si per modificació de la parcel·lació o per incorrecció d’aquesta l’aplicació de aquestes normes donessin lloc a interpretacions de fondària diferents de les delimitades en plànol abans esmentat, podran modificar-se mitjançant un estudi de detall que aporti les dades fefaents relatives a la parcel·lació real i la proposta d’aplicació de la normativa de fondàries.

21

Art.:36 Alineació interior d'illa i fons de parcel·la

1. La fondària edificable a cada parcel·la no podrà ser sobrepassada amb cossos sortints ni amb elements sortints 2. Per a aquelles parcel·les amb façana a dos carrers oposats, el fons de parcel·la el defineix la bisectriu de l'angle entre ambdós carrers; en parcel·les amb cantonada a dos carrers, serà fons de parcel·la la partió de parcel·la oposada a la façana de carrer més estreta, i per a aquelles amb façana a tres carrers, la partió de parcel·les que no és façana.

Art.:37 Edificació en el pati d'illa

Quan s’admeti l’edificació en el pati interior d’illa s’ajustarà a les condicions següents: 1. L’alçària de l'edificació a pati d'illa només podrà entendre’s referida a la rasant d'un

carrer, fins a una profunditat igual a la meitat de la distància entre les dues alineacions interiors d'illa.

2. En casos de desnivell entre façanes oposades d'illa, aquesta profunditat límit s'haurà de reduir, de manera que l'edificació a l'espai interior no ultrapassi un pla ideal traçat a quaranta-cinc graus mesurat des de l'alçada màxima corresponent a planta baixa en el límit edificable de la parcel·la oposada. En qualsevol cas, l’increment de l’alçària reguladora màxima de l’edificació del pati d’illa que es produeixi pel desnivell del terreny, no superarà els 2,80 metres.

3. Les piscines situades en patis d’illa haurà de separar-se de les llindes un mínim de 2 metres excepte si la parcel·la està tancada per una tanca opaca e impermeable de 1,80 metres d’alçada i sempre que això sigui permès per la normativa aplicable a la zona.

Art.:38 Cossos sortints

La superfície en planta dels cossos sortints tancats computarà com a superfície de sostre edificable. Els cossos sortints es regularan d’acord amb les condicions següents: (v. fig. 14 de l’annex 1) 1. Els cossos sortints estan prohibits a la planta baixa 2. No es permeten el cossos sortints tancats en carrers menors de 8,00 metres. 3. L’alçària lliure mínima entre la vorera i els cossos sortints és de 3,20 metres, excepte si es permet una alçada inferior en la normativa específica de la qualificació aplicable. 4. La forma de la planta dels cossos sortints serà geomètrica, de directrius paral·leles i ortogonals al pla de façana, tret que s’admeti expressament la seva singularitat en les ordenances que regulen la zona. 5. Si la seva volada no es regula a la zona corresponent aquesta es limita per la menor de les dimensions següents: · el 10% de l’amplària del vial · l’amplària de la vorera menys 50 cm · una longitud de vol de 1,20 metres 6. La longitud màxima conjunta dels cossos sortints tancats, semitancats i oberts podrà ocupar com a màxim el 60% de la longitud de façana. Els cossos sortints tancats i semitancats podran ocupar com a màxim el 30% de la longitud de la façana. 7. El límit lateral del vol dels cossos sortints vindrà definit per un pla normal a la façana separat 1 metre de la paret mitgera si no està especificat en la normativa corresponent a la zona.

Art.:39 Elements sortints

El vol dels elements sortints, com sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, para-sols i d'altres similars, es regula a cada zona. Quan no s'indiqui res, els elements sortints no podran volar més 15 cm, excepte a la planta baixa on, a més, no podran sobresortir més del 5 cm de l'amplada de la voravia, i a la planta coberta, on el ràfec podrà volar 45 cm.

22

SECCIÓ 1.4: REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ AÏLLADA

Art.:40 Paràmetres que regulen l’edificació aïllada

L’edificació aïllada es regula a través de les disposicions següents d’aquesta secció i a través dels paràmetres que es relacionen a continuació: índex d’edificabilitat, nombre màxim de plantes, alçada reguladora màxima, ocupació màxima de la parcel·la i separacions de l’edificació al carrer i a les partions de parcel·la.

Art.:41 Ocupació màxima de parcel·la

Per a les parcel·les amb pendent superior al 30% amb ordenació en edificació aïllada, l'ocupació permesa es disminuirà segons el que s'indica a continuació: - del 30 al 50% de pendent, es disminueix l’ocupació en 1/3 - del 50 al 100% de pendent, es disminueix l’ocupació en 1/2 - si és més del 100% de pendent es prohibeix l'edificació.

Art.:42 Sòl lliure d'edificació

Són els terrenys lliures d'edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de parcel·la i separacions mínimes, no podran ésser objecte de cap altre aprofitament més que el corresponent a espais lliures al servei de l'edificació aixecada a la parcel·la.

Art.:43 Planta soterrani d'un edifici referida a la cota de terreny

Tindrà la consideració de planta soterrani referida a la cota de terreny, la que tingui el sostre a menys d’1,20 metres per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de planta semisoterrada, el sostre de la qual sobresurti més 1,20 metres per sobre d'aquest nivell, tindrà en tota aquesta part la consideració de planta baixa.

Art.:44 Planta baixa d'un edifici referida a la cota de terreny

Tindrà la consideració de planta baixa, referida a la cota de terreny, la primera planta per sobre de la planta soterrani, real o possible.

Art.:45 Alçada reguladora màxima de l'edificació referida a la cota de terreny

Es l'alçada màxima de l'edificació, per sobre de la qual només es permet la planta coberta. Es determinarà a cada punt a partir de la cota del pis de la planta baixa. En els casos en que, per raons del pendent del terreny, l'edificació es desenvolupi esglaonadament, els volums d'edificació construïts sobre cadascuna de les plantes o parts de plantes considerades com a planta baixa, se subjectaran a l'alçada màxima que correspongui en raó de cadascuna de les parts esmentades.

Art.:46 Separacions mínimes i tanques

Les separacions mínimes de l'edificació a la façana de la via pública, al fons de parcel·la, a les seves partions laterals i entre edificacions d'una parcel·la, són distàncies que hauran de respectar tant les edificacions com els seus cossos sortints i també els soterranis. Els ràfecs podran envair aquestes franges de separació fins a una distància màxima de 60 cm i els elements sortints fins a 30 cm. Les tanques del carrer o entre veïns tindran una alçada màxima de 1,80 metres que es podran fer amb material massís fins una cota màxima de 0,90 metres per damunt de la vorera o del terreny i s'acabarà amb reixes, tela metàl·lica o vegetació d'arbust. Les piscines hauran de respectar les separacions mínimes a les partions, així com les disposicions relatives a l’adaptació al terreny que es regula en l’article següent.

23

Art.:47 Adaptació topogràfica del terreny

En els casos en que sigui imprescindible l'anivellament del sòl amb terrasses, aquestes es disposaran de manera que la cota de cadascuna compleixi les condicions següents: Les plataformes d'anivellament tocant a les llindes no podran situar-se a més d'1,50 metres per damunt o a més de 2,20 metres per sota de la cota natural de la llinda Les plataformes d'anivellament a l'interior de parcel·la (excepte els soterranis) hauran de disposar-se de manera que no sobrepassin uns talussos ideals de pendent 1:3 (alçada: base) traçats des de les cotes, per damunt o per sota, possibles segons l´apartat anterior, a les llindes. Els murs interiors de contenció de terres no podran sobrepassar en la part vista una altura de 3,70 metres. Aquests murs no sobrepassaran l’alçada d’1,50 m per sobre ni 2,20 m per sota de la cota natural del terreny.

24

CAPÍTOL 2: REGULACIÓ D'USOS I ACTIVITATS

SECCIÓ 2.1: DEFINICIÓ D’USOS I LA SEVA CLASSIFICACIÓ

Art.:48 Criteris de classificació

A efectes d'aquest Planejament i del que el desplegui, s'estableixen els següents criteris de classificació d'usos. a. Segons la permissibilitat. b. Segons el domini. c. Segons la funció o l'activitat.

Art.:49 Classificació d'usos segons la permissibilitat

D’acord amb el grau de permissibilitat dels usos, aquestes Normes Subsidiàries estableixen la següent classificació: 1. Usos Dominants: S’entén per ús dominant aquell ús específic que caracteritza una zona, subzona o sistema, que les Normes subsidiàries estableixen com a majoritari respecte als altres usos específics permesos. 2. Usos compatibles: S’entén per ús compatible aquell us específic que s’admet en una zona, subzona o sistema per no ésser contradictori amb l’ús dominant. 3. Usos condicionats: S’entén per ús condicionat aquell us específic pel que les Normes Subsidiàries estableixen una sèrie de condicions per a ser admès en una zona, subzona o sistema. 4. Usos incompatibles: S’entén per ús incompatible aquell ús específic que es prohibeix explícitament emplaçar en una zona, subzona o sistema, per ésser contradictori amb l’ús dominant. 5. Usos provisionals: Es consideren usos provisionals aquells que s’estableixen de forma temporal, no precisen instal·lacions o obres fixes i no dificulten l’execució d’aquestes Normes Subsidiàries ni del planejament que les desenvolupin. A efectes d’aquestes Normes Subsidiàries anomenarem usos permesos els dominants, compatibles i condicionats, i anomenarem usos prohibits els incompatibles.

Art.:50 Classificació d'usos segons el domini

1. D'acord amb aquest criteri es diferencien usos públics, privats i col·lectius 2. Són usos públics els referits als serveis prestats per l'Administració o per gestió dels particulars sobre els béns de domini públic. També inclouen els realitzats per l'Administració en béns de propietat particular mitjançant arrendament o qualsevol altre tipus d'ocupació. 3. Usos privats són aquells que es realitzen per particulars en propietat privada i que no estan compresos a l'apartat que segueix. 4. Usos col·lectius són els privats destinats al públic: es caracteritzen per pertànyer a una associació, agrupació, societat, club o organització similar, per l'abonament d'una quota o d'un preu o alguna altra contraprestació.

Art.:51 Classificació d’usos segons la funció o l’activitat

La classificació d’usos segons la seva funció s’estructura en usos generals que son grups d’usos específics que podran ésser establerts en la regulació de sectors de desenvolupament urbanístic i pels sistemes en general. Aquests usos generals son els següents:

25

1 USOS RESIDENCIALS

1.1 Habitatge 1.2 Habitatge rural.

2 USOS TERCIARIS 2.1 Hoteler 2.2 Hostaler rural:. 2.3 Comercial 2.4 Oficines i serveis 2.5 Restauració 2.6 Recreatiu i espectacles 2.7 Càmping

3 USOS INDUSTRIALS 3.1 Magatzem. 3.2 Indústria 3.3 Indústria agrària.

4 USOS AGRARIS 4.1 Agrari 4.2 Ramader 4.3 Forestal

5 USOS D’EQUIPAMENT I SERVEIS TÈCNICS 5.1 Sanitari 5.2 Sòcio-cultural 5.3 Docent 5.4 Protecció i educació ambiental 5.5 Assistencial 5.6 Esportiu 5.7 Administratiu 5.8 Aparcament 5.9 Serveis tècnics

6 USOS DE COMUNICACIONS 6.1 Viari. 6.2 Ferroviari 6.3 Aeri 6.4 Marítim

7 USOS D’ESPAIS LLIURES 7.1 Lliure públic 7.2 Recreatiu a l’aire lliure

8 USOS EXTRACTIUS 8.1 Extractiu

Art.:52 Classificació d’usos segons la funció o l’activitat: definició

1 USOS RESIDENCIALS 1.1 Habitatge: el destinat a l'allotjament o residència familiar. Es distingeixen dos intensitats: - Habitatge Unifamiliar: Es el que correspon a l’habitatge situat en parcel·la

independent, en edifici aïllat o agrupat horitzontalment amb un altre habitatge, amb accés exclusiu independent. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Habitatge unifamiliar aïllat.

- Habitatge Unifamiliar agrupat: Es el que correspon a un petit nombre d’habitatges situats en una mateixa parcel·la amb accessos independents des de l’exterior de l’edifici.

- Habitatge Plurifamiliar: Correspon a edificis constituïts per diversos habitatges amb accés o elements comuns

26

1.2 Habitatge rural: Correspon a aquell habitatge lligat a l’explotació del Sòl Rústic. La seva regulació anirà lligada a la legislació vigent en matèria d’usos del Sòl Rústic. 2 USOS TERCIARIS 2.1 Hoteler: El que correspon a aquells edificis que es destinin a allotjaments comunitaris i per temporada, inclosos en el D. 176/1987, de 9 d'abril, sobre classificació d'establiments d'allotjament turístic sotmesos al règim d' hoteleria, que poden ser: hotels, hotels-apartaments i pensions. - Hotel és aquell establiment que ofereix servei d'allotjament en habitacions, en règim

de lloguer i amb o sense serveis de caràcter complementari. En aquest cas, les habitacions formen una unitat residencial indiferenciable i indissoluble del conjunt, i no tenen els serveis per a la conservació i elaboració d'aliments.

- Hotel-apartament és aquell establiment hoteler que ofereix l'allotjament en apartaments dotats d'elements per a la conservació, elaboració i consum d'aliments en cadascun d'ells i inclou tots els altres serveis propis dels hotels.

- Motel és aquella especialitat d'hotel que se situa a no més de 500 m de l'eix d'una carretera i que compte amb l'accés independent per a cada habitació o grup residencial.

- Pensió és aquell establiment que ofereix servei d'allotjament en habitacions en règim de lloguer, però no té serveis de menjar ni té instal·lacions individuals per a fer-ho.

2.2 Hostaler rural: Compren activitats d’allotjament turístic o docent compatibles i complementàries als usos d’explotació, conservació o protecció del sòl rústic. Comprèn l’agroturisme, el turisme rural, albergs, cases de colònies, refugis, etc. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Sector primari, Activitats Complementàries. 2.3 Comercial: El que es refereix a la venda de productes manufacturats a l'engrós o al detall. D'acord amb la classificació nacional d'Activitats econòmiques de l'INE, correspon a les incloses en les Agrupacions 61 (exclòs el subgrup 615), 63, 64 i 97, que agrupen el comerç i els serveis personals. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Sector primari, Activitats Complementàries. Atenent a les seves dimensions s’estableixen les següents categories: - Comerç petit: el destinat a la venda o prestació de serveis en detall i que la seva

superfície total construïda no supera els 300 m2. - Comerç mitjà: el destinat a la venda o prestació de serveis en detall o a l’engròs i que

la seva superfície total construïda es major de 300 m2 i menor de 2.500 m2. La seva superfície de venda haurà d’ésser inferior als 2.000 m2

- Comerç gran: el destinat a la venda o prestació de serveis en detall o a l’engròs i que la seva superfície total construïda es major de 2500 m2 i la de venda major de 2.000 m2

2.4 Oficines i serveis: Comprèn les activitats administratives de caràcter públic o privat que d'acord amb la classificació nacional d'activitats econòmiques de l'INE, correspon a les incloses en la Divisió 8, les Agrupacions 95 i els grups 943, 944, 945 i 946 que incorporen les institucions financeres, assegurances, serveis prestats a les empreses i lloguers i altres serveis. 2.5 Restauració: És el referent a restaurants, bars i establiments de beguda i cafès. S’exclouen expressament els que incorporin algun tipus d’espectacle i sales de festa que es consideren adscrits als ús recreatiu. Dintre de la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques de l'INE, correspon a la inclosa als grups 651, 652, i 653. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Equipaments, Resta d’Equipaments.

27

2.6 Recreatiu i espectacles: És el referent als serveis relacionats amb les manifestacions comunitàries de l’oci i de, no compreses en cap altra qualificació, que poden generar molèsties tant a l’interior com a l'exterior de l’establiment, i en general totes aquelles activitats que han de complir la Llei 10/1990, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics. Dintre de la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques de l'INE, correspon a les incloses a l'Agrupació 96, excloses els Grups 963 ,965, 965 i 963. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Equipaments, Resta d’Equipaments.

2.7 Càmping: És el relacionat amb l'acampada temporal de conjunts de tendes desmuntables de materials tèxtils, caravanes remolcables amb automòbils, o vehicles habitables de quatre rodes. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Equipaments, Resta d’Equipaments. 3 USOS INDUSTRIALS 3.1 Magatzem: Comprèn els locals destinats a dipòsit de mercaderies. D'acord amb la classificació nacional d'activitats econòmiques de l'INE, correspon a les incloses a l'Agrupació 61 i al grup 754 que componen el comerç a l'engròs i a dipòsits i magatzems de mercaderies. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Equipaments, Resta d’Equipaments. 3.2 Indústria: Correspon a establiments que estan destinats a obtenir o elaborar matèries primeres i d'altres productes mitjançant la utilització d'energia pel seu ús immediat o la seva transformació posterior, però no per a la seva venda directa al públic. També s'inclouen en aquest ús, els tallers de reparació, estacions de servei i totes aquelles activitats que, pels materials utilitzats o els elements tècnics emprats, puguin ocasionar molèsties, perills o incomoditats a les persones o danys als béns. Les indústries es regulen d'acord amb el vigent Reglament d'Activitats Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses. També es regulen d'acord amb les disposicions particulars per a l'ús industrial d'aquesta normativa. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Sector secundari, Indústria en general. D'acord amb les seves característiques, s'estableixen les categories següents: - Primera categoria: comprèn aquelles activitats de caràcter individual o familiar que

utilitzin màquines o aparells moguts a mà o amb motor de baixa potència, compatibles amb l'habitatge perque per les seves característiques no puguin ser ni molestes, ni nocives, ni insalubres ni perilloses per al veïnat.

- Segona categoria: inclou les indústries o tallers amb menys de vuit llocs de treball, compatibles amb l'habitatge perque per les seves característiques no poden ser ni molestes , ni nocives, ni insalubres ni perilloses per al veïnat.

- Tercera categoria: són aquelles que per les seves característiques poden tenir emissions atmosfèriques o accidents, si bé amb risc baix d'incidència medi-ambiental. Inclou les activitats del grup C del Decret 322/1987.

- Quarta categoria: comprèn aquelles activitats de caràcter perillós. Són aquelles que per les seves característiques poden tenir emissions atmosfèriques i accidents si bé amb risc mitjà d'incidència medi-ambiental. Inclou les activitats del grup B del Decret 322/1987 i les de l'article 4 de l'Ordre de 13 d'abril de 1989.

Les indústries no incloses en aquestes categories no seran admeses al terme municipal de Felanitx.

3.3 Indústria agrària: Correspon a activitats destinades a magatzem, destriament, manipulació i primer tractament dels productes agraris així com l’envasat per tal de comercialitzar-los.

28

Inclou les instal·lacions i infrastructures que necessàriament s’han de situar en sòl rústic per raons de proximitat al lloc de producció. S’exclou el tractament de productes que no siguin produïts en la mateixa explotació agrària. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Sector secundari, Indústria de transformació agrària. 4 USOS AGRARIS

4.1 Agrari: En general comprèn les activitats relacionades amb el cultiu, explotació i cura del camp, les que tenen lloc a l'entorn als habitatges agraris, com pallisses, estables, sitges i altres dependències afins. D'acord amb la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques de l'INE, correspon a les incloses a l'agrupació 01. Es divideixen en dues categories: - Agrari extensiu: Les així definides en l’Annex 1 de la llei 6/99 DOT o en la legislació

que la substitueixi. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Sector primari, Activitats Extensives

- Agrari Intensiu: Les així definides en l’Annex 1 de la llei 6/99 DOT o en la legislació que la substitueixi. Inclou els hivernacles, les infrastructures de rec i els magatzems. També Inclou les activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació ramadera. els hivernacles A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Sector primari, Activitats intensives

4.2 Ramader: Inclou les activitats relacionades amb la cria i explotació d'animals, ja siguin granges, vivers etc. També inclou les activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació agrària. D'acord amb la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques de l'INE, correspon a les incloses a l'agrupació 02. S'estableixen tres tipus d’explotacions: - Ramader familiar : Explotacions destinades a abastar el consum d'una unitat familiar. - Ramader extensiu: Les així definides en l’Annex 1 de la llei 6/99 DOT o en la

legislació que la substitueixi. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Sector primari, Activitats Extensives

- Ramader Intensiu: Les així definides en l’Annex 1 de la llei 6/99 DOT o en la legislació que la substitueixi. Inclou les instal·lacions piscícoles intensives i similars. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Sector primari, Activitats intensives

4.3 Forestal: Comprèn les activitats relacionades amb la conservació, plantació i explotació de boscos en els termes que regulen les lleis i disposicions forestals. D'acord amb la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques de l'INE, correspon a les incloses en el grup 05. - Forestal extensiu: Les així definides en l’Annex 1 de la llei 6/99 DOT o en la

legislació que la substitueixi. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Sector primari, Activitats Extensives

- Forestal Intensiu: Les així definides en l’Annex 1 de la llei 6/99 DOT o en la legislació que la substitueixi. Inclou els magatzems. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Sector primari, Activitats intensives

5 USOS D’EQUIPAMENT I SERVEIS TÈCNICS 5.1 Sanitari: És el corresponent al tractament o allotjament de malalts. Comprèn els hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris, consultes i similars. L'ús sanitari també inclou

29

les clíniques veterinàries i establiments similars. D'acord amb la Classificació nacional d'activitats econòmiques de l'INE correspon a les incloses dintre de l'Agrupació 94.

5.2 Sòcio-cultural: Comprèn les activitats culturals, recreatives i de relació social, les que tenen relació amb la creació personal i l'artística, i les de caràcter religiós. S'hi inclouen per tant, cases de cultura, centres socials, biblioteques, casinos, sales d'art i d'exposició, etc., així com també les esglésies, temples, capelles, centres parroquials, convents i similars. Dintre de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques de l'INE, correspon a les incloses dintre de l'Agrupació 95 i el grup 967. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Equipaments, Resta d’Equipaments.

5.3 Docent: Comprèn els centres dedicats a l'ensenyament pre-escolar, educació general bàsica, batxillerat i formació professional, així com les seves instal·lacions complementàries. Dintre de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques de l'INE, correspon a les incloses dintre de l'Agrupació 93 sobre educació i investigació. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Equipaments, Resta d’Equipaments. 5.4 Protecció i educació ambiental: Comprèn les instal·lacions necessàries per du a terme: Instal·lacions d’observació, centres d’interpretació, aules de natura, granges escola, miradors, habilitació de camins, passos sobre rierols o similars. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Protecció i educació ambiental.

5.5 Assistencial: Comprèn les activitats destinades a la cobertura de les necessitats socials de la població i que en general no estan incloses en altres usos. Inclou l’allotjament assistit, amb tots els serveis complementaris necessaris per a fer-hi estades llargues o permanents. S’especialitzen segons el col·lectiu a qui van dirigits i estudiants, avis, etc. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Equipaments, Resta d’Equipaments.

5.6 Esportiu: Inclou els locals i edificis condicionats per a la pràctica i l'ensenyament dels exercicis de cultura física i esport. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Equipaments, Resta d’Equipaments.

5.7 Administratiu: Comprèn els centres o edificis destinats a l’Administració pública exclusivament. 5.8 Aparcament: comprèn els espais o edificis destinats a la parada i guàrdia de vehicles automòbils, ja siguin privats, col·lectius i públics.

5.9 Serveis tècnics: Compren els centres i instal·lacions destinades al servei públic d’abastament de la xarxa d’infrastructures i similars com aigua, energia elèctrica, gas, sanejament, tractament de residus sòlids, telecomunicacions, etc. S'estableixen dos tipus d’instal·lacions: - Instal·lacions puntuals: Correspon als petits nodes de distribució de les diverses

infrastructures urbanes, com antenes, estacions de control de navegació, estacions transformadores, o estacions de tractament de residus inferiors a 200 m2. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Infrastructures, Petites infrastructures.

- Instal·lacions lineals: Correspon al conjunt de xarxes de transport i distribució dels serveis urbanístics. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Infrastructures, Conduccions i esteses.

30

- Grans Instal·lacions: Es refereix a les instal·lacions no lineals de producció o distribució dels diverses serveis urbanístics, així com les plantes de tractament de residus superiors a 200 m2. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Infrastructures, Grans instal·lacions tècniques de serveis de caràcter no lineal.

6 USOS DE COMUNICACIONS

6.1 Viari: Instal·lacions i construccions destinades a facilitar el transport terrestre de persones i vehicles de tot tipus amb excepció del ferrocarril. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Infrastructures, Vies de transport. 6.2 Ferroviari: Instal·lacions i construccions destinades al transport amb via fèrria, incloses les terminals de passatgers o mercaderies i les instal·lacions necessàries pel manteniment dels trens i de la resta de les instal·lacions. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Infrastructures, Vies de transport.

6.3 Aeri: Instal·lacions i construccions destinades al transport aeri, incloses les terminals de passatgers o mercaderies i les instal·lacions necessàries pel manteniment dels avions i de la resta de les instal·lacions 6.4 Marítim: Instal·lacions i construccions destinades al transport per mar ja sigui esportiu, pesquer o comercial, incloses les terminals de passatgers o mercaderies i les instal·lacions necessàries pel manteniment de les embarcacions i de la resta de les instal·lacions. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Infrastructures, Ports i ports esportius.

7 USOS D’ESPAIS LLIURES 7.1 Lliure públic: Compren aquells espais destinats a l’esbarjo, repòs i convivència dels ciutadans a l’aire lliure, en espais no edificats. 7.2 Recreatiu a l’aire lliure: Compren aquells àrees naturals o enjardinades de caràcter privat que per les seves característiques no son aptes per a l’edificació ni per l’explotació permanent d’altres activitats tret del lleure i el repòs. Inclourà en general les així definides en l’Annex 1 de la llei 6/99 DOT o en la legislació que la substitueixi. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Equipaments, Equipaments sense construcció. 8 USOS EXTRACTIUS 8.1 Extractiu: Fa referència a l'extracció de terres i àrids, minerals i a l'explotació de pedreres. D'acord amb la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques de l'INE, correspon a les incloses a l'agrupació 21 i 23. A efectes de l’aplicació de la llei 9/99 de Mesures Cautelars, s’inclou en el grup: Sector primari, Extractiu.

31

SECCIÓ 2.2: DISPOSICIONS PARTICULARS

Art.:53 Qualificació i usos

En la regulació detallada de cada qualificació, s’estableixen els usos que s’hi admeten. Aquests usos s’hauran d’ajustar a les corresponents prescripcions fixades pels articles següents.

Art.:54 Regulació de sorolls i vibracions

Es regularan per l'Ordenança municipal corresponent. En tant en quant no s’aprovi l’ordenança específica es regularan per lo disposat en l’ANNEX 1, 1ª PART de “REGULACIÓ DE SOROLLS I VIBRACIONS” d’Aquesta normativa.

Art.:55 Regulació del risc d'incendi o explosió

Es regularan per l'Ordenança municipal corresponent. En tant en quant no s’aprovi l’ordenança específica es regularan per lo disposat en l’ANNEX 1, 2ª PART de “REGULACIÓ DEL RISC D’INCENDI I EXPLOSIÖ” d’Aquesta normativa.

Art.:56 Regulació de l’ús d'habitatge

1. LIMITACIÓ Cada sector de planejament que tingui permès aquest ús tindrà fixat el nombre màxim de habitatges que es poden construir, ja sigui a través de la densitat bruta o del nombre màxim d'habitatges, sempre respectant els criteris del Decret 2/96 sobre Capacitat de Població. L'augment del nombre màxim d'habitatges permesos en un sector de planejament tindrà la consideració d'infracció urbanística. 2. HABITABILITAT Serà d'aplicació el decret 145/1997 sobre Condicions d'habitabilitat . Els habitatges també hauran de complir les condicions següents: - La il·luminació i ventilació de les estances serà com a mínim la desena part (1/10) de la superfície útil de la seva planta. - Les escales dels edificis plurifamiliars de més de dues plantes, hauran de tenir il·luminació i ventilació lateral d'1 m2 de superfície mínima per planta, o bé mitjançant un ull d'escala de superfície mínima de 2 m2 amb claraboia ventilada de 4 m2 de superfície de ventilació com a mínim. - En l'edificació unifamiliar aïllada la resistència al foc dels materials de façanes i cobertes serà RF-60, sens perjudici del compliment de la Norma Bàsica NBE CPI-96: Condicions de Protecció contra Incendis. 3. APARCAMENT A tots els edificis nous estaran dotats amb una plaça d’aparcament privat per cada habitatge o per cada 110 m2 construïts si la mitjana de superfície construïda per habitatge es superior a aquesta xifra. Aquestes poden ser en el mateix edifici o estar a l'aire lliure dins la pròpia parcel·la o situades a un altre edifici pròxim.

Art.:57 Regulació de l’ús hoteler

1. LIMITACIÓ Per als hotels la densitat màxima de llits en relació al sostre màxim edificable, es regularà segons el Decret 2/96 de Capacitat de població mitjançant la determinació per a cada qualificació o cada sector de desenvolupament de l’índex d’intensitat turística.

32

En qualsevol cas s’haurà de respectar el Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística vigent 2. APARCAMENT El nombre de places d'aparcament és, excepte si se n'indica el contrari, el següent: - Per a hotels i hotels-apartaments, d'acord amb les categories establertes en el D.

176/1987, s'estableix un percentatge de places d'aparcament per a habitacions o unitats que es correspon amb el 100%, 85%, 70%, 55% o 40% segons l'hotel tingui, respectivament, la categoria de 5, 4, 3, 2 o una estrella.

- b) Als motels s'estableix un mínim de places igual al nombre d'habitacions o apartaments.

- c) Per a les pensions, i segons les categories definides en el mateix Decret, s'estableix un percentatge de places d'aparcament per a habitacions o unitats que es correspon amb el 25% o el 40% segons la pensió tingui, respectivament, la categoria de una o dues estrelles.

- En qualsevol dels casos enunciats en els apartats anteriors, les places d'aparcament estaran situades a una distància no inferior a 200m de l'entrada de l'establiment d'us hoteler.

Art.:58 Regulació de l’ús comercial.

1. LIMITACIÓ S’haurà de respectar el Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials vigent. 2. APARCAMENT En edificacions noves s’ha de preveure una plaça d'aparcament per a cada 50 m2 construïts.

Art.:59 Regulació de l’ús de càmping

1. LIMITACIONS Aquest ús requereix la tramitació d'un Pla especial que, a més d'ordenar l'àmbit, determinarà aquest com a finca indivisible. El pla especial determinarà les obres i instal·lacions necessàries per a dotar dels serveis adequats al càmping, que abastaran almenys, els accessos; la captació, potabilització, dipòsits i distribució de l’aigua potable; la xarxa d’aigües residuals, la seva depuració i abocament; la connexió, transformació i xarxa de distribució d’energia elèctrica; i la xarxa d’enllumenat. La regulació del càmping es regirà, a més, pel que disposi la legislació vigent de la Comunitat, sobre ordenació de la pràctica del càmping i dels establiments dedicats a aquest fi, i sobre el procediment per a l'autorització dels establiments dedicats a la pràctica del càmping i les disposicions que el desenvolupin. Les edificacions seran exclusivament de planta baixa i rebran un tractament formal d'acord al caràcter de la zona i mai podran ser utilitzades per donar allotjament. Es prohibeixen els allotjaments no tèxtils que no puguin ésser remolcats per vehicles de sèrie o que no siguin automòbils, com son els "Bungalows" que es regularan com a ús d’habitatge o hoteler. Queda prohibida la lliure acampada. 2. APARCAMENT Caldrà fer la previsió d’un lloc d’aparcament per cada plaça d’acampada. Es preveurà una propera a l’entrada del càmping i resguardada de les vistes dominants.

Art.:60 Regulació de l’ús de magatzem

Els magatzems situats als nuclis hauran de preveure l'espai necessari per permetre la correcta accessibilitat dels vehicles de transport i per possibilitar les maniobres de càrrega i descàrrega sense interferir el trànsit. L'ús de magatzem s’adaptarà a efectes de les seves situacions i categories a la mateixa regulació que l'ús industrial.

33

Art.:61 Regulació de l’ús industrial.

1. DISPOSICIONS GENERALS Als efectes de la regulació de l'ús industrial, les indústries i les instal·lacions assimilades es classifiquen, en primer lloc, segons les molèsties i incomoditats que puguin ocasionar o les alteracions que puguin produir sobre el medi ambient i, en segon lloc per l'entorn en que estan ubicades. Pel primer concepte es classifiquen en quatre categories i pel segon s'estableixen quatre situacions. Per a la classificació d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses hom s'atendrà a allò que disposa el decret 2414/1961, de 30 de novembre, i a les disposicions que el modifiquen i desenvolupen. 2. CATEGORIES I SITUACIONS A efectes de l'admissió d'una activitat en una situació determinada, aquestes es classifiquen en diverses categories d'acord amb les incomoditats, efectes nocius per a la salubritat, els dany i les alteracions que puguin produir sobre el medi ambient. Aquestes categories queden definides en l’article 52, apartat 3.2 de Classificació d’usos segons la seva activitat. A efectes de la regulació de potències i sorolls màxims, s'estableixen les següents posicions relatives de les indústries en relació als habitatges o a altres indústries.

A) En edificis d'habitatges en planta pis. B) En edificis d'habitatges en planta baixa o annexos a l'habitatge unifamiliar. C) En edificis exclusius en pati interior d'illa. D) En edificis industrials entre mitgeres i façana al carrer contigu a l'habitatge. E) Totalment aïllada, en edifici independent. F) En illes industrials. G) En zones industrials. 3. LIMITACIONS No es podrà utilitzar ni ocupar cap sòl o edifici per a usos industrials que produeixi, sobrepassant els límits, algun dels efectes que s’esmenten en aquest article o, en general, qualsevol tipus de molèstia, nocivitat, insalubritat o perill en tal grau que afecti negativament el medi ambient o impedeixi la localització d'un qualsevol dels altres usos permesos en el present document. Amb aquesta finalitat, hauran de limitar o evitar aquests efectes per sota dels límits màxims de funcionament que s'estableixin per a cada tipus d'efecte. Els límits màxims de cada categoria i per a cada una de les possibles situacions es referiran als següents conceptes: - Potència màxima en CV. - Relació de potència per metre quadrat de superfície destinada a ús industrial. - Nivell sonor en decibels. Els límits màxims per a cada categoria i situació seran els reflectits en la taula següent:

34

SITUACIÓ A B C D E F G PP+hab.PB+hab.Pati Mitgera Aïllada Illa Zona 1ª Cat. 15 15 25 50 SL SL SL CV. 0,03 0,03 0,03 0,05 SL SL SL CV/m2 40 40 45 45 60 60 75 db. 2ª Cat. NO 25 50 100 SL SL SL CV. 0,06 0,07 0,10 SL SL SL CV/m2 45 50 50 60 60 75 db. 3ª Cat. NO NO NO 100 200 SL SL CV. 0,10 0,20 SL SL CV/m2 50 50 60 75 db. 4ª Cat. NO NO NO NO SL SL S CV. 0,20 SL SL CV/m2 60 60 75 db. (SL: sense limitació). Per a l'aplicació d'aquests límits es tindran en compte les regles esmentades en els apartats següents: - La potència no inclourà la necessària per a accionar muntacàrregues, ascensors,

condicionadors d'aire, calefacció i d'altres condicionaments del local i per la manutenció.

- La mesura dels sorolls en decibels s'efectuarà en el domicili del veí més afectat per les molèsties de la indústria. Els límits corresponents seran, en tot cas, els de la zona en que estigui ubicat el domicili indicat i quan la mesura es realitzi amb les finestres tancades.

- Quan la mateixa indústria ocupi diverses situacions en un edifici, s'entendrà que són acumulables els límits autoritzats de superfície i de potència per a cada un d'ells.

- Dins d'una situació determinada, en cada zona, els límits màxims seran els de major categoria que hi és permesa.

- Els límits de potència a que es refereix el quadre de límits, es reduiran en un 50% per a totes les indústries en les quals la transmissió de potència es realitzi mitjançant embarrats.

Independentment dels límits establerts, es tindrà en compte que , entre les 22 i les 8 hores, el nivell sonor màxim en el domicili veí afectat no podrà superar les següents valoracions: - 1ª i 2ª categories: 3 db. Sobre el soroll de fons de nit. - 3ª categoria: 8 db. Sobre el soroll de fons de nit. - 4ª categoria: 12 db. Sobre el soroll de fons de nit. Les activitats de categoria superior a la segona, adjacents a edificis d’habitatges, només s’admetran en edificis aïllats o independitzats (S’entén per edifici independitzat que la paret mitgera deixi un espai lliure entre aquesta i la del veí de 10 cm, sense que hi hagi cap punt de contacte entre elles excepte a les façanes, on es disposarà l’aïllament per juntes de dilatació, i a la part superior on es disposarà una protecció metàl·lica per tal d'evitar l'entrada de runes i d'aigües. La construcció i conservació de les juntes descrites correrà a càrrec del propietari de l'edifici industrial.) havent de complir a més les condicions següents: - L'accés haurà de ser independent del corresponent al dels habitatges - L'accés de mercaderies serà independent del personal fins a la línia de façana. - L'edifici haurà de disposar d'una zona de càrrega i descàrrega de mercaderies. - L'accés ha de permetre l'entrada o sortida dels vehicles sense maniobres a la via

pública. - S'hauran d'ubicar en carrers d'amplada igual o superior a 10 m. - No seran tolerades a menys de 14 m d'edificis d’usos religiós, cultural, d'espectacle

públic i sanitari; i viceversa.

35

4. ABOCAMENTS INDUSTRIALS L'aigua residual derivada dels processos d'elaboració industrial serà decantada i depurada en primera instància abans d'abocar-la a les xarxes generals de sanejament. 5. MESURES CORRECTORES Quan pels mitjans tècnics correctors utilitzables i de reconeguda eficàcia s'eliminin o es redueixin les causes justificatives de la inclusió d'una activitat industrial en una categoria determinada, l'administració podrà considerar aquesta activitat, a tots els efectes, com de categoria immediatament inferior. Si les mesures tècniques correctores no aconseguissin l'efecte justificatiu de la inclusió a la categoria inferior, i en el termini de temps que s'atorgui a l'industrial per a la correcció de deficiències o l'adopció d'altres mesures (que no podrà ser mai superior a 2 mesos), no es garanteixi l'eficaç funcionament, l'administració acordarà el cessament o clausura de l'activitat no permesa segons les normes generals.

Art.:62 Regulació de l’ús ramader

Les explotacions ramaderes es regularan pel que disposi la legislació específica relativa normes d'ordenació de les explotacions porcines, avícoles, cunícules i bovines, sobre la documentació que s'ha d'adjuntar per la sol·licitud de llicència. També es contemplaran els aspectes regulats per la llei 19/95 de Modernització d’explotacions agràries. A mes de les regulacions genèriques les instal·lacions ramaderes observaran les següents limitacions a la situació de les mateixes segons el la seva categoria: - Les Explotacions familiars: es poden situar a la planta baixa de l'edificació destinada

a habitatge unifamiliar i en edificacions aïllades dintre de la mateixa finca. - Les explotacions extensives: s'han de situar en edificis aïllats d'ús exclusiu per a

l'activitat. - Les explotacions intensives: no es permet la seva ubicació en àrees obagues o

protegides de ventilacions, o que estiguin situades a menys de 500 metres de qualsevol sòl classificat com a urbà, sense menyspreu de les demés condicions de distància i d'implantació regulades per la legislació específica que sigui vigent.

Art.:63 Regulació de l’ús d’aparcament

1. DEFINICIONS S'entén per aparcament l'àrea o lloc obert, especialment destinat a parada o terminal de vehicles automòbils. Es designen amb el nom de "garatge" els espais situats en el subsòl, sòl o edificacions, i les instal·lacions mecàniques especials, destinades a l'ús d'aparcament. 2. PREVISIÓ D'APARCAMENTS La previsió mínima d’aparcament es regula tenint en compte la màxima exigència de: - La previsió mínima prevista en la normativa de cada qualificació d’aquestes Normes - La previsió mínima prevista en regulació dels usos d’aquestes Normes - La previsió mínima prevista en altres legislacions que afectin a un ús determinat. - Els mínims per que s’estableixen a continuació per a edificis de nova planta. Habitatge 1 plaça per cada habitatge o per cada 110 m2 construïts Habitatge rural. 1 plaça per cada habitatge o per cada 110 m2 construïts Hoteler Hotel 5 estrelles 1 plaça per habitació Hotel 4 estrelles 0.85 places per habitació Hotel 3 estrelles 0.70 places per habitació Hotel 2 estrelles 0.55 places per habitació Hotel 1 estrelles 0.40 places per habitació Motel 1 plaça per habitació Pensió 2 estrelles 0.55 places per habitació Pensió 1 estrella 0.40 places per habitació Hostaler rural 0.70 places per habitació

36

Comercial 1 plaça per cada 50 m2 construïts Oficines i serveis 1 plaça per cada 60 m2 construïts Restauració 1 plaça per cada 10 persones o fracció d’aforament. Recreatiu i espectacles 1 plaça per cada 50 m2 construïts Càmping 1 plaça per cada plaça d’acampada Magatzem 1 plaça per cada 300 m2 construïts Indústria 1 plaça per cada 150 m2 construïts Sanitari 1 plaça per cada 6 llits Sòcio-cultural 1 plaça per cada 15 localitats o per cada 100 m2 construïts Docent 1 plaça per cada 15 localitats o per cada 100 m2 construïts Assistencial 1 plaça per cada 6 llits Esportiu 1 plaça per cada 15 persones d’aforament o usuaris potencials Administratiu 1 plaça per cada 60 m2 construïts Totes aquestes reserves es faran per les quantitats indicades o fracció de les mateixes. Aquestes previsions mínimes d'aparcament també seran d'aplicació en edificis que siguin objecte d'ampliació del volum edificat, o de reformes que comportin un canvi d'ús de l'edificació. Quan per aplicació d'aquests mòduls l'exigència d'aparcament sigui inferior a 4 places, es podran justificar els aparcaments en llocs privats, destinats a aquest ús, propers a l'edifici que es vulgui construir o modificar. 3. CONDICIONAMENTS TÈCNICS - Les dimensions mínimes de cada plaça seran: 2,20x4,50 m., s'admetran de

2,00x4,00 m. en una proporció inferior al 20%. Als aparcaments públics caldrà reservar permanentment a la planta de més fàcil accés, i en proporció d'un 2%, aparcaments amb una amplada mínima de 2,90 m. per a vehicles que transportin minusvàlids.

- L'alçada lliure mínima serà de 2,20 metres a qualsevol punt del local, no admetent-se cap element d’il·luminació, evacuació d'aigües o d'altres instal·lacions per sota d'aquesta alçada.

- L'accés rodat tindrà una amplada mínima de: aparcaments particulars fins a 4 places: 2,50 m.; aparcaments col·lectius privats fins a 20 places: 3,00 m.. Resta d'aparcaments: 5,00 m. o dos portes unidireccionals de 2,50 m. cadascuna.

- Les rampes tindran com a mínim la mateixa amplada que l'accés a l'aparcament. Tindran un pendent màxim del 5% als 4 primers metres i del 20% a la resta.

- Existirà senyalització de bloqueig quan des d'un extrem de la rampa no sigui visible l'altre, o el recorregut sigui superior a 30 metres, si la rampa o accés no permet diferenciar la circulació en dos sentits.

- Els vianants disposaran d'accessos diferenciats, bé siguin en paral·lel a l'accés rodat o independents.

- Els materials d'acabament dels locals destinats a l'ús d'aparcament seran incombustibles i amb les resistències al foc descrites a l'annex corresponent de la Norma Bàsica de l'Edificació NBE-CPI-96. El paviment serà impermeable i antilliscant.

- Els locals no podran tenir comunicació sense portes resistents al foc amb altres destinats a usos diferents, llevat dels tallers per a reparació de vehicles. No podran tenir obertures a celoberts o patis interiors als que estiguin obertes caixes d'escala. La comunicació amb caixes d'escala i ascensors es farà a través de vestíbuls d'independència dissenyats segons la norma abans esmentada.

- La il·luminació artificial serà estanca i la seva instal·lació es farà d'acord amb el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. El nivell mig d’il·luminació serà de 15 lux a l'eix dels passadissos.

- La ventilació per a cada planta d'aparcament, si és natural, tindrà una superfície mínima del 8% de la superfície del local, es podrà reduir al 5% si les ventilacions estan distribuïdes equitativament en façanes oposades. La ventilació forçada assegurarà una renovació mínima 6 vegades el volum del local per hora, assegurant-se la uniformitat de la ventilació a tots els punts de l'aparcament.

37

4. LLICÈNCIES Estaran subjectes a prèvia llicència d'activitat la instal·lació, ampliació i modificació de tots els garatges i aparcaments col·lectius, i els particulars amb més de quatre places d'aparcament o més de 100 m2 de superfície construïda. L'Ajuntament podrà denegar la llicència d'activitat o demanar les mesures correctores escaients, per a la instal·lació de garatges en finques situades en vies que pel seu trànsit o per les seves característiques singulars urbanístiques, no aconsellin aquest ús. L’emmagatzemat de carburants o materials combustibles serà objecte d'una llicència específica incompatible amb l'ús d'aparcament.

Art.:64 Regulació de l’ús extractiu

Aquest ús serà sempre temporal i provisional i necessitarà una llicència municipal prèvia la qual s'haurà de tramitar segons el que preveuen el Reglament d'activitats molestes, insalubres i perilloses (Decret 343/83), i la Llei 12/81. En tot cas estarà condicionada a l'obtenció de la concessió minera que l'activitat extractiva de que es tracti requereixi. En aquest tràmit s'haurà d'incloure el programa de restauració, que haurà de comportar l'informe favorable del Departament de Medi Ambient. En tot cas s’hauran de respectar les prescripcions i previsions del PLA DIRECTOR SECTORIAL DE PEDRERES vigent. Les extraccions de materials en tota la zona de domini públic hidràulic, resten sotmeses a l'obtenció de concessió de la Junta d'Aigües, tràmit que haurà d'incloure l'informe preceptiu i vinculant del Departament de Medi Ambient. A més de la legislació descrita s’observaran les següents prescripcions: - Només es permeten activitats extractives en sòl no urbanitzable. Aquesta activitat

s’instal·larà a una distància mínima de 1000 m. del sòl urbà i a més de 500 m. de la xarxa viària general.

- El concessionari de l'explotació estarà obligat a tancar els sectors que impliquin perillositat per a les persones.

- L'obtenció d'autorització per part d'altres organismes o entitats no prejutjarà l'obtenció de la llicència municipal, que no podrà ser atorgada quan no es compleixin les condicions regulades en aquestes Normes.

- Per tal de procedir a l'atorgament de la llicència municipal no només s'haurà de seguir el procediment establert a l'art. 9 i concordants del Reglament de Serveis de les Corporacions Locals, sinó que també s'haurà de comprovar que el projecte no infringeix els extrems relacionats a l'art. 21 del mateix text legal per a aquest tipus d'activitat.

38

TÍTOL III: RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL

CAPÍTOL 1: DISPOSICIONS GENERALS.

Art.:65 Classificació i qualificació del sòl

El règim urbanístic del sòl, d'acord amb allò que s'ha previst a l'article 19 del RP, es defineix a través de la classificació i la qualificació del sòl. La classificació del sòl diferencia el regim jurídic d’aquest en urbà, apte per a urbanitzar i rústic, per tal d'establir i determinar les facultats de dret de propietat, conforme amb les determinacions normatives dels articles 19 al 24 del RP. La qualificació urbanística del sòl té per objecte, mitjançant la definició de zones i sistemes, assignar usos per a cada part del territori i, en el seu cas, intensitats i condicions d'edificació, tot desenvolupant i concretant els drets i deures genèrics establerts pel Pla mitjançant la classificació del sòl, tal i com precisen els articles 29, 30, 34 i 36 del RP.

Art.:66 Els sistemes

Els sòls qualificats com a sistemes representen l’assenyalament de terrenys destinats a l’interès col·lectiu per que estructuren el territori i asseguren el desenvolupament i funcionament equilibrat dels assentaments urbans.

Art.:67 Les zones

Les zones corresponen a les superfícies de sòl destinades per l'ordenació a ser susceptibles d'aprofitament privat. La naturalesa de cada zona és funció de la classe de sòl i es determina amb la definició dels paràmetres que regulen les condicions de parcel·lació, d’edificació i d’ús que s’exigeix de forma específica a cadascuna.

39

CAPÍTOL 2: REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES

SECCIÓ 2.1: DISPOSICIONS GENERALS

Art.:68 Definició dels sistemes

S'entén per sistemes el conjunt d'elements d'interès general que, relacionats entre sí, configuren l'estructura general i orgànica del territori i són determinants per assegurar el desenvolupament i funcionament equilibrat del territori. El concepte de sistema es defineix en l’article 19.b. del RP. La consideració de sistemes implicarà la declaració de la utilitat pública de les obres i la necessitat d’ocupació dels terrenys destinats per a sistemes. Tan mateix, pel que fa al sistema d’equipaments, si les Normes Subsidiàries no en determinen l’ús caldrà, mitjançant la tramitació prèvia d’un pla especial, concretar l’ús. Si les Normes Subsidiàries no determinen la titularitat, s’entendrà pública si no està en ús amb anterioritat. També s’haurà de tramitar un pla especial per tal de canviar l’ús o la titularitat assignats pel Pla general a un equipament concret. Aquestes NNSS defineixen els següents sistemes: Clau C Sistema Viari C11 Carreteres de la xarxa viària primària (C.A.I.B.) C12 Carreteres de la xarxa viària secundària (Consell Insular) C13 Carreteres de la xarxa viària Local (Ajuntament) C21 Carrers de la xarxa bàsica urbana C22 Carrers de la xarxa rodada urbana C23 Carrers urbans de preferència peatonal C31 Camins de la xarxa bàsica C32 Camins públics C33 Camins peatonals Clau H Sistema Hidrogràfic (H) (APR) Clau M Sistema marítim terrestre (C5) (DGT) M1 Platges i costes M2 Sistema Portuari M3 Zona de desafecció Clau V Sistema d’espais Verds Clau E Sistema d’equipaments E1 Equipaments E2 Equipaments a l’aire lliure E3 Golf Clau T Sistema de Serveis Tècnics Per al Sistema Viari i per als Sistema Marítim Terrestre es defineixen les corresponents Àrees de Protecció Territorial (APT) tal i com es preveu a la llei 6/97 del Sòl Rùstic Per al Sistema Hidrogràfic es defineix un Àrea de Protecció de Riscos (APR) en consonància amb l’esmentada Llei

Art.:69 Desenvolupament dels sistemes

En el sòl urbà la cessió de terrenys per a carrers i vies és obligatòria, gratuïta i prèvia a l’edificació. Igualment, l’obertura i eixamplament de vials sobre solars o edificis existents és obligatòria i gratuïta quan es compensa pels aprofitaments previstos pel planejament. Els terrenys reservats per a jardins, places i centres docents i assistencials són de cessió obligatòria i gratuïta quan estiguin inclosos en el marc d’una unitat d’actuació assenyalada pel Pla. En el sòl urbanitzable, els terrenys que a l’interior dels sectors de planejament parcial corresponguin a sistemes generals, seran de cessió gratuïta i obligatòria. Quan es tracta

40

de sistemes generals també podran ser de cessió gratuïta i obligatòria si se’ls atorga l’aprofitament mitjà del sector. Els sòls que el Pla adscriu per a sistemes generals, s’executaran per actuacions aïllades mitjançant l’expropiació forçosa. El cost d’aquestes expropiacions podrà ser repercutit sobre els propietaris que resultin especialment beneficiats per l’actuació urbanística, mitjançant la imposició de contribucions especials, de conformitat amb la legislació vigent en aquesta matèria.

Art.:70 Afectació del sòl

Els sòls que el Pla afecta com a sistemes, queden vinculats a aquesta destinació. Opera una vegada adquirit el sòl per l’Administració. Mentre que no es faci efectiva l’adquisició d’aquests sòls per part de l’Administració, a través dels mecanisme establerts per la legislació urbanística, continuarà la propietat privada però vinculada a la destinació assenyalada.

41

SECCIÓ 2.2: REGULACIÓ DELS SISTEMES

Art.:71 Sistema Viari (Clau C)

a) DEFINICIÓ El sistema viari comprèn les instal·lacions i els espais reservats al traçat de la xarxa viària dedicats als usos de vialitat rodada o peatonal i aparcament.

b) DEFINICIÓ DE SUBSISTEMES S’estableixen les següents categories de vies: C11 Carreteres de la xarxa viària primària

Carreteres, autovies i autopistes incloses per el PLA DIRECTOR SECTORIAL DE CARRETERES en la Xarxa primària bàsica i complementària, subjectes a la seva legislació específica. La seva titularitat correspon a la C.A.I.B.

C12 Carreteres de la xarxa viària secundària Carreteres, incloses per el PLA DIRECTOR SECTORIAL DE CARRETERES en la Xarxa secundària, subjectes a la seva legislació específica. La seva titularitat correspon al Consell Insular.

C13 Carreteres de la xarxa Local Carreteres, incloses per el PLA DIRECTOR SECTORIAL DE CARRETERES en la Xarxa no principal, i les que aquestes NNSS consideren necessàries per a l’estructuració interna del tràfic rodat. La seva titularitat correspon a L’Ajuntament de Felanitx.

C13 Carrers de la xarxa bàsica urbana Carrers que aquestes NNSS consideren necessàries per a l’estructuració bàsica del tràfic rodat urbà. La seva titularitat correspon a L’Ajuntament de Felanitx.

C22 Carrers de la xarxa rodada urbana

Xarxa general de carrers urbans de caràcter rodat delimitats per aquestes NNSS llevat dels assenyalats com a Xarxa bàsica Urbana, i àrees específicament destinades a l’aparcament de vehicles a l’aire lliure. La seva titularitat correspon a L’Ajuntament de Felanitx.

C23 Carrers urbans de preferència peatonal

Carrers que aquestes NNSS consideren necessàries per a l’estructuració bàsica del tràfic peatonal urbà. En aquesta categoria també s’inclou part de carrers que comparteixen el caràcter rodat amb recorreguts d’interès peatonal. La seva titularitat correspon a L’Ajuntament de Felanitx.

C31 Camins de la xarxa bàsica

Camins, asfaltats o no, que aquestes NNSS consideren necessàries per a l’estructuració bàsica del sol rústic, complementant la xarxa local de carreteres. La seva titularitat correspon a L’Ajuntament de Felanitx.

C32 Camins públics

Camins públics no inclosos en la categoria anterior, i els que aquestes NNSS consideren necessaris per a garantint l’accessibilitat a les parcel·les rústics del Terme Municipal. La seva titularitat correspon a L’Ajuntament de Felanitx.

C33 Camins peatonals

Camins, asfaltats o no, que aquestes NNSS consideren necessàries per a afavorir el gaudiment de les característiques naturals d’aquest terme municipal, i que per les

42

seves condicions específiques convé mantenir tancats al tràfic rodat. La seva titularitat correspon a L’Ajuntament de Felanitx.

c) CONDICIONS I AFECTACIONS Les determinacions de les NNSS, pel que fa a la xarxa viària es podran completar mitjançant la redacció dels plans especials o parcials, segons correspongui, i s’ajustaran mitjançant estudis de detall d’alineacions i rasants en el sòl urbà. Per a totes les categories establertes es defineix una franja de domini públic que es la que quedarà pròpiament qualificada com a Sistema Viari, i una franja de protecció del sistema que mantindrà la qualificació que li correspongui segons els plànols d’aquestes NNSS però quedarà afectada per a prohibició d’edificar d’acord amb la legislació vigent relativa a les Carreteres. Les dues franges queden grafiades als plànols d’ordenació d’aquestes NNSS d’acord amb el que disposa la legislació vigent de Carreteres. A continuació es descriuen l’amplitud de les franges de qualificació (domini públic) i de protecció per als diversos tipus de viari C11 Xarxa viària primària bàsica i complementària Ample de zona de domini públic: 8 metres a línia d’explanació Ample de protecció (APT): 18 metres a línia d’explanació A efectes d’aquestes NNSS es considera en general un ample total del sistema de 36 metres (7 calçada + 5 arcens + 8 moviment de terres +16 domini públic) i un ample total de l’àrea de protecció de 56 metres (7 calçada + 5 arcens + 8 moviment de terres + 36 protecció). Aquest ample es redueix a 26 metres en l’anomenada “carretera militar” per tal d’evitar afectacions en un territori altament poblat. C12 Xarxa viària Secundària Ample de zona de domini públic: 8 metres a línia d’explanació Ample de protecció(APT): 18 metres a línia d’explanació A efectes d’aquestes NNSS es considera un ample total del sistema de 26 metres (7 calçada + 2 arcens + 1 moviment de terres + 16 domini públic) i un ample total de l’àrea de protecció de 46 metres (7 calçada + 2 arcens + 1 moviment de terres + 36 protecció) C13 Xarxa viària Local Ample de zona de domini públic: 3 metres a línia d’explanació Ample de protecció(APT): 8 metres a línia d’explanació A efectes d’aquestes NNSS es considera un ample total del sistema de 16 metres (7 calçada + 2 arcens + 1 moviment de terres + 6 domini públic) i un ample total de l’àrea de protecció de 26 metres (7 calçada + 2 arcens + 1 moviment de terres + 16 protecció) C21, C22 i C23 Xarxa de carrers urbans Ample de zona de domini públic: correspon a la grafiada als plànols N-3 i N-5 d’aquestes NNSS Ample de protecció: no hi ha franja de protecció. C31 Xarxa bàsica de camins Es respectarà en principi els tancaments de pedra existents, però qualsevol modificació d’aquesta haurà de situar-se com a mínim a 3 metres de l’eix del camí actual resultant un ample total del sistema de 6 metres. Ample de protecció: 10 metres a línia de tanques del camí. Es considera un ample total de l’àrea de protecció de 26 metres C32 Xarxa de camins públics Es respectarà en principi els tancaments de pedra existents, però qualsevol modificació d’aquesta haurà de situar-se com a mínim a 3 metres de l’eix del camí actual resultant un ample total del sistema de 6 metres.

43

Ample de protecció: 5 metres a línia de tanques del camí. Es considera un ample total de l’àrea de protecció de 16 metres C33 Camí costaner (C5) (Ajuntament) Ample total del sistema: El camí existent. Si no està delimitat 3 metres. Ample de protecció: no hi ha franja de protecció.

d) USOS AUTORITZATS A més dels usos propis del sistema viari, circulació peatonal i rodada, s'admet la utilització del subsòl per al pas de les línies d’infrastructures i serveis tècnics, i l'ús del sòl per il·luminació, senyalització i altres elements propis de l'equipament urbà. També es podran utilitzar les façanes alineades a vial com a suport de les línies i elements abans esmentats. Per aquesta utilització serà suficient l'autorització municipal. Els terrenys destinats a sistema viari i les seves franges de protecció no són edificables ni amb caràcter provisional.

Art.:72 Sistema Hidrogràfic (Clau H)

a) DEFINICIÓ El sistema hidrogràfic constitueix el conjunt compost per rius, canals, rieres, torrents, fonts naturals i el subsòl de les diverses capes freàtiques. Correspon als espais definits per les DOT (llei 6/99) com Àrees de Prevenció de Riscos (APR), estaran regulades per les disposicions allí contingudes en tot el que no s’especifiqui expressament en aquestes NNSS.

b) CONDICIONS I AFECTACIONS L'aigua procedent de les capes freàtiques serà emprada prioritàriament per a l'ús domèstic i per a l'agricultura mitjançant la construcció de pous sotmesos a la inscripció i enregistrament a la Junta d’Aigües. En qualsevol cas caldrà prèviament a l’execució del pou, recaptar informe de la Junta d’Aigües. Per a tots els rius, canals, rieres i torrents, en els trams classificats de sòl rústic es defineix una franja de domini públic que es la que quedarà pròpiament qualificada com a Sistema Hidrogràfic, i una franja de protecció del sistema que mantindrà la qualificació que li correspongui segons els plànols d’aquestes NNSS però quedarà afectada per a prohibició d’edificar d’acord amb la legislació vigent relativa a les “APR”. L’ample total mínim del sistema es de 10 metres si la llera real no és superior, o estigués definit expressament en aquestes NNSS. L’ample total de l’àrea de protecció es com a mínim de 50 metres comptats a partir de l’eix de la llera del torrent. Aquesta amplada és ampliada fins al límit de la zona incunable determinada per la Junta d’Aigües del Consell Insular. En aquest àmbit de protecció no s'admet en general cap tipus de construcció, a no ser que sigui un servei de millora del propi sistema hidrogràfic. En les àrees incloses en l’Àrea de Protecció de Riscos, classificades de sòl urbà i sòl urbanitzable, les ordenacions que es determinin i edificacions que es vulguin desenvolupar hauran de presentar per a la seva aprovació un estudi precís d’inundabilitat indicant en el seu cas les mesures correctores necessàries per evitar el risc d’inundació de les urbanitzacions o edificacions que es projectin, i estaran sotmeses a l’informe preceptiu de la Junta d’Aigües. Es prohibeixen les obres de canalització dels cursos hídrics, a no ser que estiguin dictaminades per l'Administració competent. En tot cas, es mantindran el domini i l'ús públic dels terrenys superficials del llit anterior a la canalització.

44

Les fonts localitzades en sòl rústic mantindran una protecció urbanística radial de 50 m. A l’interior del cercle definit no s’admet cap tipus de construcció excepció feta de les obres de millora de l’entorn de la font. En qualsevol cas es compliran les disposicions establertes per la Llei d’aigües 29/1985 de 2 d’agost.

c) USOS ADMESOS No es permet cap ús que no estigui relacionat amb la protecció, optimització o canalització dels recursos hídrics.

Art.:73 Sistema Marítim (Clau M)

a) DEFINICIÓ Correspon en principi al espai de lliure ús de l’entorn de la costa delimitat per la Zona de Domini Públic Marítim Terrestre.

b) DEFINICIÓ DE SUBSISTEMES S’estableixen tres subsistemes en aquest àmbit: El subsistema de costes i platges (M1), el subsistema portuari (M2), i la zona de desafecció, (M3)

c) CONDICIONS I AFECTACIONS

M1 Sistema costaner Per a ordenar la zona costanera desenvolupant les determinacions d’aquestes NNSS es formularan un o varis Plans especials, d’acord amb les condicions establertes a la Llei 28/1969, de 26 d’abril Per a al sistema costaner es defineix una franja de domini públic que es la que quedarà pròpiament qualificada com a Sistema Marítim, i dues franges de protecció del sistema corresponents a l’afectació de 20 metres en sòl urbà i 100 metres en sòl rústic per aplicació de la Llei de Costes i l’Àrea de Protecció Territorial (APT) de 500 metres per aplicació de les DOT (llei 6/99) Aquestes franges mantindran la qualificació que li correspongui segons els plànols d’aquestes NNSS però quedaran afectades per les prohibicions especificades en les lleis esmentades.

No s’admeten edificacions a una distància inferior a 100 m, comptats des de la línia exterior de la zona de servitud i protecció en sòl rústic o urbanitzable. Pel que fa a la zona d’influència, aquests sòls hauran de complir l’article 30 de la Llei de Costes. Els accessos al mar hauran de regular-se pel que disposa l’article 27 i 28 de la Llei de costes. Les obres i instal·lacions existents en domini públic com en zona de servitud de protecció, hauran de complir amb el que s’estableix al a disposició transitòria quarta de la Llei de costes. En sòl Urbà, les obres que es vulguin realitzar en la zona de servitud, hauran de redactar prèviament Estudis de Detall tal i com estableix la Disposició Transitòria 9ª del reglament la llei. Les instal·lacions de tractament d’aigües residuals i col·lectors paral·lels a la costa, estaran fora dels primers 20 m de la servitud de protecció, tal com disposa l’article 44.6 de la Llei de costes. A més de la concreció o autorització d’altres administracions en raó de la seva competència qualsevol instal·lació, obra i ús, de nova implantació està subjecte a la prèvia obtenció de la llicència municipal.

45

Hom condicionarà la llicència, quan sigui el cas, a l’adopció de mesures que evitin que les aigües residuals siguin abocades directament al mar i a les que assegurin la qualitat del medi ambient. Els usos i edificacions en zona de servitud de protecció, estaran d’acord amb el que es disposa als articles 24, 25 i 26 de la Llei de costes.

M2 Sistema portuari

El sistema general portuari és el constituït pel port i el seu entorn portuari. El règim dels espais portuaris i de la zona de servitud i protecció, amb inclusió de les platges, s’ha d’ajustar al que disposa la legislació especial en la matèria. Dins l’àrea portuària, o espai delimitat com a port, s’admeten exclusivament els usos propis de les funcions del port. El pla especial del port i el seu entorn actualment en tràmit, establirà l’ordenació, el règim urbanístic i els usos de l’entorn portuari. Aquest Pla especial assegurarà el correcte accés des del port i des d’altres vies de comunicació. L’atorgament de concessió demanial no és suficient per que es puguin portar a terme les instal·lacions, obres o usos permesos al port, a l’entorn portuari i la zona marítima-terrestre. Es necessitarà a més de la concessió o de l’autorització estatal, quan faci al cas, la llicència municipal. En el procediment d’atorgament de la llicència municipal s’hauran d’incorporar els informes necessaris per conèixer la influència de l’activitat sobre el medi ambient. La llicència es condicionarà a l’adopció de les mesures que assegurin la qualitat ambiental dels nuclis urbans compresos dins l’àrea d’influència de l’activitat i la preservació d’aquesta qualitat i de les zones immediates agrícoles, turístiques o costaneres, respecte els efectes nocius de fums, olors i qualssevol altres elements nocius per al medi ambient. També es condicionarà la llicència, quan sigui el cas, a l’adopció de mesures que evitin els abocaments directes d’aigües residuals al mar. Els ports esportius es regularan d’acord amb la seva legislació. S’haurà de redactar un Pla especial que defineixi la ubicació i l’ordenació urbanística del port. L’atorgament de la concessió de ports esportius no eximeix de l’obligació d’obtenir la llicència municipal per a realitzar les edificacions i les instal·lacions que no formen part de l’estructura del port.

M3 Zona de desafecció

Es refereix a les zones urbanes consolidades amb habitatges equipaments o comerços incloses en la Zona de Domini Públic Marítim Terrestre. A través d’aquesta qualificació es pretén iniciar el tràmit de desafecció. En el moment que aquestes zones quedessin desafectades s’haurà de procedir a una modificació puntual d’aquestes normes per tal d’assignar a les esmentades zones la qualificació corresponent, que en cap cas podrà superar en densitat i alçada edificable la de les zones veïnes.

Art.:74 Sistema d’Espais Verds (Clau V)

a) DEFINICIÓ Formen el Sistema general d'espais lliures i zones verdes aquelles zones que així quedin qualificades al plànol N1 d' "Estructura General i Orgànica del Territori" d'aquestes NNSS i aquelles que sorgeixin del desenvolupament del planejament diferit.

b) CONDICIONS DE LES EDIFICACIONS S'admeten les edificacions complementàries destinades al servei dels usos permesos sempre que no superin una ocupació del 5% del total del espai verd. No es permet cap edificació sobre el verd de protecció. En el subsòl del sistema d'espais lliures i zones verdes, no es permetran aprofitaments.

46

Eventualment es podrà autoritzar l'ocupació temporal de fires, circs o festes en espais no enjardinats o que les instal·lacions permanents siguin compatibles amb les ocupacions temporals previstes. S'admet la possibilitat de llums i vistes de les finques veïnes sobre els parcs i jardins públics, però no l'accés rodat directe a través d'aquests a les finques privades.

c) USOS PERMESOS Únicament s'admeten els usos d'esbarjo i lleure a l'aire lliure, eventualment l'ús esportiu i cultural sense limitació d'accés i les concessions per a serveis i pas d’instal·lacions urbanes.

Art.:75 Sistema d'Equipaments (Clau E)

a) DEFINICIÓ Formen el Sistema general d'equipaments, aquelles zones que així queden qualificades al plànol N1 d' "Estructura General i Orgànica del Territori" d'aquest Pla General i aquells que sorgeixin del desenvolupament del planejament diferit. A part dels equipaments previstos en les NNSS, la iniciativa particular podrà instal·lar en les diferents zones d'edificació aquells serveis privats que siguin del seu interès, sempre que acompleixin la normativa pròpia de cada zona.

b) DEFINICIÓ DE SUBSISTEMES S’estableixen tres subsistemes d’equipaments: El d’equipaments en general (E1), el d’equipaments esportius a l’aire lliure (E2), i l’àmbit específic del Golf. La titularitat dels equipaments podrà ser pública o privada. Els solars destinats a equipament podran ésser subjecte d’expropiació si els titulars no el dediquen als usos previstos en aquest article, o quan així quedi determinat per un Pla Especial d’Equipaments.

c) CONDICIONS DE LES EDIFICACIONS L'edificació a les àrees d'equipament s'ajustarà a les necessitats funcionals dels diversos equipaments, al paisatge i a l'organització general del teixit urbà en que se situa. El tipus d'ordenació dels equipaments escolars i esportius serà aïllada, quan es tracti d’equipaments nous, permetent-se l’alineació a vial sempre que l'alçada en aquell punt no superi els 7,00 m. i deixant una separació a llindes veïnes de 4 m.. Els equipaments podran edificar-se segons alineació de vial sempre que siguin adjacents a zones edificades segons aquest tipus d'ordenació, en aquest cas l’alçada màxima vindrà definida per la major permesa a les zones adjacents. L'edificació s'ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge, a l'organització general del teixit urbà en que se situen, i a les condicions ambiental del lloc. L'edificabilitat neta per als nous equipaments es regularà segons els usos assignats i segons el subsistema: E1 Equipaments en àrees d’alineació a vial. ?? Educatiu: 0,5 m2st./m2sòl. ?? Esportiu: 0,5 m2st./m2sòl. ?? Sanitari i assistencial: 0,8 m2st./m2sòl. ?? Proveïment: 0,3 m2st./m2sòl.

47

?? Sòcio-cultural, religiós i administratiu: la que resulti d'aplicar una fondària edificable de 16 metres a tot el seu perímetre i amb una alçada equivalent a la màxima permesa a les zones més properes.

E2 Equipaments en àrees d’edificació aïllada ?? Tots els usos admesos: 0,35 m2st./m2sòl. E2 Equipaments a l’aire lliure ?? Esportiu: 0,05 m2st./m2sòl. E3 Golf ?? No es permet cap tipus d’edificació nova. Es permet la conservació de les

edificacions existents.

d) USOS PERMESOS En el Sistema d'Equipaments es permetent els següents usos: ?? Docent. ?? Esportiu. ?? Sanitari-assistencial. ?? Religiós. ?? Sòcio-cultural. ?? Administratiu. ?? Proveïment. ?? Cementiri. ?? Deixalleria. L'assignació d'usos que corresponen al sòl qualificat com a Sistema d’equipaments es pot fixar: ?? Per manteniment de l'ús preexistent. ?? Mitjançant un Pla Especial d'assignació d'ús per a cada cas en concret o per al

conjunt d'equipaments del municipi. Els usos existents en el moment de l'aprovació de les normes mantindran l'ús i la titularitat mentre no s'aprovi el pla especial que els modifiqui.

Art.:76 Sistema d’Infrastructures i Serveis Tècnics (T)

a) DEFINICIÓ I CONTINGUT El sistema de serveis tècnics comprèn els terrenys destinats a la titularitat pública per a la dotació d´infrastructures, encara que siguin gestionats en regim de concessió per empreses privades, d'abastament d'aigües, serveis d'evacuació d'aigües residuals, centrals receptores i distribuïdores d'energia elèctrica i la xarxa d'abastament, centrals de comunicació i de telèfon, parcs mòbils de maquinària, plantes incineradores o abocadors de deixalles i altres possibles serveis de caràcter afí. Tanmateix, quan el desenvolupament urbanístic municipal exigeixi la instal·lació d'algun dels serveis abans assenyalats i no n'existeixi una reserva específica de sòl en aquest Pla, es podran situar en sòl urbanitzable no programat i en sòl rústic, d'acord amb el tràmit de l'art. 44 del RG.

b) CONDICIONS D'ORDENACIÓ I D'EDIFICACIÓ Les edificacions necessàries per al desenvolupament del sistema de serveis tècnics s'ajustaran estrictament a les funcions que aquest precisi, tenint especial cura en adaptar-se al paisatge que les envolta o a l'organització general del teixit urbà en que se situen.

48

Els espais lliures d'edificacions o instal·lacions que constitueixen l'entorn d'aquests serveis mantindran el caràcter d'espais enjardinats, en general, tenint cura de l'arbrat i la vegetació existent. Quan el desenvolupament de la Vila exigeixi la instal·lació d'algun dels serveis als que es refereix el present article i no existeixi reserva de sòl en aquestes Normes subsidiàries per a aquests serveis, es podrà situar en sòl rústic, seguint el tràmit previst a l'article 44 del Reglament de Gestió Urbanística.

c) CONDICIONS DE PROTECCIÓ DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES, TELEFÒNIQUES, DE GAS I D'AIGUA.

Línies elèctriques: 1. A les línies d'alta tensió de transport i distribució i les autoritzades amb declaració d'utilitat pública caldrà respectar les servituds oficialment establertes. 2. No es podrà edificar ni a sota ni a l'entorn de les línies esmentades a distàncies inferiors a les reglamentàries, llevat que se'n prevegui el trasllat, d'acord amb l'art. 29 del Decret 2619/1966 de 20 d'octubre. Es recomana que les línies de distribució de mitjana tensió (inferiors a 30 kV.) es facin soterrades en els àmbits urbanitzats. En els sectors de nova urbanització hauran de ser soterrades d'acord amb el que preveu l'art. 13 de la Llei del 18 de març de 1966. 3. No es podran atorgar llicències per a construir cap edificació que afecti una línia aèria d'alta tensió, sense l'informe de l'empresa elèctrica que en sigui titular. En cas de discrepància resoldrà la Secció Tècnica d'Energia. A títol orientatiu, es considerarà que una edificació pot afectar una línia d'alta tensió si és a menys de 8 m. de l'eix, per a tensions iguals o inferiors a 25 kV. i a menys de 25 m. per a tensions superiors. Sigui com sigui, aquestes línies hauran d'acomplir les condicions de seguretat reforçada que preveu l'art. 32 del Reglament Tècnic de Línies Aèries Elèctriques d'Alta Tensió adaptant-les-hi si no les acompleixen. Gas i aigua: A les canalitzacions de gas i aigua existents i les autoritzades amb declaració d'utilitat pública, caldrà de respectar les servituds de pas, o d'altres que poguessin existir, oficialment establertes. No es podran dur a terme actuacions (edificacions o d'altres) a les proximitats de les canalitzacions esmentades a distàncies inferiors a les establertes reglamentàriament en la normativa tècnica vigent. Quan l'actuació a realitzar pugui produir una afectació de les canalitzacions esmentades, podrà demanar-se un informe a l'empresa que en sigui propietària. Telefonia: Les noves línies o les ampliacions de les existents en sòl urbà i urbanitzable seran soterrades. Excepcionalment les ampliacions a línies per escomeses a usuaris individuals es podran passar per façana. En tot cas es prohibeix el pas aeri per sobre els espais públics, havent-se de soterrar la línia.

49

CAPÍTOL 3: REGULACIÓ DEL SÒL URBÂ

SECCIÓ 3.1: DISPOSICIONS GENERALS

Art.:77 Definició

Aquestes Normes Subsidiàries delimiten com a SU aquell sòl que tant pel seu grau de consolidació de la urbanització i l’edificació com pel grau de compliment de les obligacions establertes per la legislació urbanística respecte als sòls urbanitzables mereixen aquella classificació.

Art.:78 Determinació i ordenació en el Sòl Urbà

Els límits de SU, zones, sistemes així com els àmbits de planejament derivat per al posterior desenvolupament del Pla es delimita en els plànols d'ordenació. Tot junt constitueix l'ordenació detallada d'aquest sòl. Cada zona porta una clau alfanumèrica que l’identifica i permet relacionar la seva localització amb les corresponents condicions de parcel·lació, edificació i ús establertes per aquestes normes urbanístiques. Els terrenys reservats per a sistemes també s’indiquen amb el corresponent codi alfanumèric. Per al desenvolupament de l’ordenació del Pla, en sòl urbà, s’assenyalen i delimiten Plans especials, per als que es defineixen objectius, edificabilitat, densitat i condicions de parcel·lació, edificació, ús i gestió. Per al desenvolupament de la gestió del Pla, en sòl urbà, s’assenyalen i delimiten Unitats d’execució urbanística per als que s’estableix l’ordenació detallada mitjançant la qualificació urbanística dels terrenys, i es determina les condicions de gestió i el règim de cessions.

Art.:79 Cessions gratuïtes en Sòl Urbà

Les cessions gratuïtes obligatòries en actuacions poligonals en SU, es determinaran en la corresponent regulació i es realitzaran de conformitat amb l’article 14 de Llei 6/98 LSV

50

SECCIÓ 3.2: ZONES D’ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ

Art.:80 Definició de zones en Sòl Urbà

Aquestes Normes Subsidiàries estableixen les següents zones i subzones: Clau 1 Casc Antic 1a Felanitx 1b Cas Concos, Es Carritxó i S’Horta 1c Porto Colom Clau 2 Eixampla Plurifamiliar (Intensiva A i B) Clau 3 Eixampla Familiar (Intensiva C i D) Clau 4 Eixampla Industrial Compatible (Industrial Intensiva Compatible) Clau 5 Edificació Tradicional Aïllada 5a Molins 5b Cases amb Hort Clau 6 Edificació Plurifamiliar Aïllada (Extensiva) 6a Parcel·la 400 m2 6b Parcel·la 600 m2 6c Parcel·la 800 m2 6d Parcel·la 1000 m2 Clau 7 Edificació Unifamiliar Aïllada (Extensiva) 7a Parcel·la 400 m2 7b Parcel·la 800 m2 7c Parcel·la 800 m2 Cala Ferrera 7d Parcel·la 1000 m2 7e Parcel·la 2000 m2 Clau 8 Edificació Industrial (Industrial extensiva) Clau 9 Serveis 9a Hotelera (Hotelera) 9b Terciària 9c Serveis Portuaris Clau 10 Verd Privat

51

Art.:81 Casc Antic (Clau 1)

a) DEFINICIÓ Correspon als nuclis històrics del terme municipal, amb ordenació d'illes compactes i tancades i/o edificació entre mitgeres seguint el procés d'urbanització i edificació tradicional, amb qualitats ambientals específiques. Es pretén fomentar la rehabilitació dels habitatges existents i que les noves construccions tinguin tipologies i usos coherents amb els tradicionals, respectant en tot moment l’estètica existent a cada nucli.

b) TIPUS D'ORDENACIÓ El tipus d'ordenació serà de manteniment de l'estructura urbana edificatòria actual, generalment segons alineació de vial, amb edificació continua, entre mitgeres, coincidint, en principi, la línia d'edificació amb l'alineació oficial del carrer, segons queda definit en els plànols de les sèries N-5 i N-6.

c) DEFINICIÓ DE SUBZONES Es defineixen tres subzones que corresponen a les diferents tipologies dels nuclis. La subzona 1a correspon al centre històric de Felanitx; la Subzona 1b correspon a Cas Concos, Es Carritxó i S’Horta, i la 1c a Porto Colom.

d) CONDICIONS D'EDIFICACIÓ Paràmetres referits a tota la parcel·la

Paràmetres Observacions Parcel·la mínima 120 m2 Façana mínima 6.0 m

Es consideren edificables aquelles que tenint superfície o amplada inferior a la mínima estiguin registrades abans de l’aprovació inicial d’aquestes Normes Subsidiàries.

Intensitat residencial màxima 1 Hab./120m2 de sostre edificable.

Es permetrà 1 habitatge en aquelles parcel·les amb edificabilitat inferior als 120 m2 registrades abans de l’aprovació inicial d’aquestes NNSS

Intensitat turística màxima Es regularà d’acord amb al Decret 21/2000 POT o la normativa de regulació turística que el substitueixi.

Paràmetres del front de vial (Claus PB, PB+1 i PB+2) Els paràmetres que s’especifiquen a continuació depenen de la clau de condicions d’edificació del front de vial especificada en els plànols N-5 i N-6 d’aquestes NNSS

Paràmetres Observacions Alçada reguladora

Totes les subzones PB+2:

1a i 1b, PB+1:

1c, PB+1: Totes les subzones PB:

9.5 m 8 m 6.5 m 3.5 m

La cornisa o la barbacana de coberta es situarà com a màxim a una alçada de 2,40 metres per sobra del terra de la 2ª planta. La cornisa o la barbacana de coberta es situarà com a màxim a una alçada de 1,20 metres per sobra del terra del porxo.

52

Nombre màxim de plantes Totes les subzones PB+2:

1a i 1b, PB+1: 1c, PB+1:

Totes les subzones PB:

3 plantes. 2 plantes i porxo 2 plantes 1 planta

Fondària màxima 1a, Felanitx

1b Cas Concos, S’Horta 1c, Porto Colom

14m 10m 12m

Les fondàries hauran de respectar les condicions establertes a l’article 35 d’aquestes NNSS, i que estan grafiades al Plànol N-6 d’aquestes Normes subsidiàries.

Accessos mancomunats En les àrees del front de vial en las que s’ha previst una reserva d’accessos mancomunats (clau “am”) no es podrà edificar la part de planta baixa afectada, tot i que es podrà utilitzar i tancar amb fusteria, en tant no es realitzi l’esmentat accés mancomunat.

Paràmetres del pati d’illa (Clau “pati”) Paràmetres Observacions Ocupació màxima 40% De la superfície determinada com a “pati”

per aquestes NNSS, En qualsevol cas es permetrà una ocupació mínima de 15 m2.

Alçada reguladora 3.0 metres L’alçada del pati només podrà estendre's, referida a la rasant d'un carrer, fins a una profunditat igual a la meitat de la distància entre l'alineació interior de l'edificació de la parcel·la i l'alineació interior oposada de l'illa.

Alçada màxima de coronament

4,0 metres Aquesta alçada també serà aplicable com límit de l’alçada de parets resultants entre veïns.

Nombre màxim de plantes 1 planta Es prohibeixen expressament qualsevol tipus d’altell.

Condicions estètiques Els projectes de les noves construccions estudiaran la integració amb les edificacions tradicionals properes. Hauran d'adaptar-se a l'ambient del sector pel que fa a materials, acabaments i composició de façanes. Totes les normes que s’enumeren a continuació i especialment les referides a materials i composició es faran sense menyspreu de la conservació d’edificis, elements o entorns inclosos en el llistat d’elements catalogats d’aquestes NNSS, i en cas de contradicció de les normes de conservació i les que es descriuen en aquest article, prevaldran les de conservació. La façana principal serà fonamentalment plana (amb el mínim d’elements sortints, que compliran el punt anterior d’aquesta normativa), es farà per mitjà d'obertures en les que predomini la component vertical per damunt de l'horitzontal, amb l'excepció de les possibles galeries de remat de l'última planta. Se utilitzarà preferentment la persiana de llibret (mallorquina) enrasada a façana col·locada per la part exterior de les baranes de les finestres balconeres. Per la presentació de projectes s'exigirà la presentació de façanes acompanyant les dels edificis contigus, si existeixen. Per tal de protegir els edificis inclosos dins de Catàleg de Patrimoni, les cases veïnes, quan edifiquin per damunt de l'alçada de les cases protegides, presentaran un Estudi de Detall on es justifiqui que la solució adoptada respecta la línia de coronament de la façana de l'edifici protegit, i s'adapta a ell pel que fa a acabats, materials i composició de façanes.

53

Tancaments i coberta Els tancaments s'hauran d'acabar amb materials propis de façana, de colors clars o terrosos, no admetent-se l'obra vista. Les mitgeres presentaran el mateix acabat que les façanes. La coberta tindrà un pendent inferior al 30%, serà inclinada i de teula almenys en un 70%, admetent-se terrats en el 30% restant. Les edificacions en planta baixa podran tenir coberta plana en la seva totalitat. Es prohibeixen les cobertes de fibrociment o similars, les de pissarra i les de teula negra.

Cossos sortints Es prohibeixen els cossos sortints en carrers d’amplada inferior a 6 metres. En carrers d’amplada superior a 6 metres, s'admeten els balcons de barana de barrot de ferro que no sobresurtin més de 45 cm, i que no ocupin més del 60% de la línia de façana del primer pis ni més del 40% de la línia de façana del 2òn. Pis. S’exceptua el front marítim de s’Aduana a Porto Colom on es permetran balconades que ocupin tota la planta primera, respectant el pla límit de vol, que no sobresurtin més d’1,20 metres sense superar la meitat de la vorera. En aquests casos queden prohibides les balconades de la segona planta. En carrers d’amplada superior a 8 metres, s'admeten únicament en les plantes pis les galeries obertes en totes les seves cares, de terra a sostre, que no sobresurtin més de 60 cm, i amb una amplada màxima de 2,20 metres. Només es permetrà una galeria per parcel·la. En la composició de les galeries dominarà la composició de mòduls verticals. No es permetran les finestres correderes. Les fusteries metàl·liques es faran de colors coherents amb els descrits en els apartats anteriors d’aquest article. L'alçada mínima per damunt de la rasant de la voravia de tot cos sortint serà de 2.75 metres Es prohibeixen els cossos sortints a la planta baixa. S'entén per pla límit lateral de vol el pla normal a la façana que limita el vol de tot tipus de cossos sortints en planta pis. Aquest pla límit de vol se situa a 0,60 metres de la mitgera. Elements sortints S'admeten els elements sortints a la planta baixa com sòcols, pilars i similars fixos quan l'edificació dóna a un carrer de més de 6 m. d'amplada i amb un vol màxim de 0,05 m.. S'admeten els sortints de cornises, ràfecs de coberta, gàrgoles, terrats sense ús i cobertes planes amb un vol màxim de 45 cm. No s'admeten marquesines, barbacanes, o para-sols en aquesta zona.

Condicions de rehabilitació D'acord amb allò que estableixen les Disposicions Transitòries d'aquest Pla general, es permet tot tipus d'obra que augmenti la seguretat estructural i constructiva, les condicions higièniques i d'accessibilitat dels edificis existents, inclosos els de volum disconforme, sempre que aquestes millores no comportin augment de volum. Quan aquestes obres afectin a la façana del carrer o existeixi ampliació del volum es donarà compliment a la resta de condicions d'aquest article. Aparcaments i accessos mancomunats a garatges. No es permetrà la creació de portes de garatge directes al carrer a les parcel·les d’amplada inferior a 6.0 metres. En les parcel·les d’amplada superior a 6,0 metres es permetrà una única porta d’amplada superior a 1,80 metres que serà inferior a 3,20 metres d’ample. En les noves edificacions de més d’un habitatge o de parcel·les d’amplada superior a 6,0 metres serà obligatòria la construcció 1 plaça d’aparcament per habitatge. Aquesta

54

obligació podrà ésser substituïda justificant la propietat del nombre de places equivalents en altres edificis situats a menys de 100 metres de distància. Per obtenir la llicència s’haurà de vincular registralment els aparcaments als nous habitatges.

En la subzona 1a els garatges s’autoritzaran preferentment en l’interior de les illes amb accessos mancomunats. Aquests accessos mancomunats es regularan segons els següents criteris: - Els accessos mancomunats estan formats per una zona d’accés perpendicular a un

carrer i ocupant una parcel·la determinada i una zona de distribució en l’eix longitudinal de l’illa afectant en 3 metres a les parcel·les a les que dona accés.

- D’acord amb aquests criteris han sigut els indicats en el plànol N-6 d’aquestes NNSS amb la clau “am”. Tot i això es podran determinar d’altres nous o modificar els determinats per les NNSS mitjançant l’aprovació d’Estudis de Detall promoguts per associacions de propietaris o pel propi Ajuntament.

- Aquests espais es gestionaran mitjançant cessió d’us o de propietat al col·lectiu de propietaris beneficiat. Compensant-se econòmicament a aquells propietaris que cedeixin superfícies proporcionalment superior a la resta.

- La propietat del accés serà en qualsevol cas de caràcter privat. - L’execució de l’accés donarà als propietaris que hi hagin participat (mitjançant

cessions de sol o econòmicament) un dret d’accés rodat i un dret edificatori suplementari consistent en una franja de 7 metres de fondària i una planta en tot el front que dona a l’accés mancomunat.

- La regulació d’alçada d’aquesta edificació suplementària serà la mateixa que la resta del pati d’illa.

- No serà necessària la execució total de l’accés mancomunat si no que es podrà anar realitzant a mida que els propietaris es vagin adherint i contribuint en la part que els hi pertoqui.

e) REGULACIÓ D’USOS L’ús dominant serà el d’Habitatge Unifamiliar o Agrupat. Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de permissibilitat. La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.

Permissibilitat Ús Intensitat Condicionaments Dominant Habitatge Unifamiliar

Unif. Agrupat

Oficines i serveis Fins 300 m2 Sanitari Sòcio-cultural Docent Administratiu Assistencial Indústria 1ª categoria

Compatibles

Serveis tècnics

Habitatge Plurifamiliar fins a un màxim de 3 habitatges per parcel·la

Comercial Fins 300 m2 Esportiu Restauració Indústria 2ª categoria Magatzem Aparcament

En la planta Baixa

Recreatiu i espectacles En edificis d’ús exclusiu

Condicionats

Hoteler Pensió Amb un màxim de 12 habitacions Amb 30 m2 construïts per Habitació.

55

Art.:82 Eixample Plurifamiliar (Clau 2)

a) DEFINICIÓ Correspon a àrees urbanes consolidades amb edificis d’habitatges unifamiliars i plurifamiliars entre mitgeres, ordenats en illes tancades en general. Es pretén fomentar la utilització d’aquestes àrees per al desenvolupament d’habitatges plurifamiliars, a fi de millorar l’oferta d’habitatges de preu assequible en el terme municipal.

b) TIPUS D'ORDENACIÓ El tipus d'ordenació serà d’alineació a vial, amb edificació continua, entre mitgeres, coincidint, en principi, la línia d'edificació amb l'alineació oficial del carrer, segons queda definit en els plànols de les sèries N-5 i N-6.

c) DEFINICIÓ DE SUBZONES No es considera cap tipus de subzona per aquesta tipologia, però el planejament derivat en podrà definir a fi d’adaptar els paràmetres que s’exposen a continuació a les peculiaritats de les noves àrees que es desenvolupin.

d) CONDICIONS D'EDIFICACIÓ Paràmetres referits a tota la parcel·la

Paràmetres Observacions Parcel·la mínima 200 m2 Façana mínima

9.0 m

Es consideren edificables aquelles que tenint superfície o amplada inferior a la mínima estiguin registrades abans de l’aprovació inicial d’aquestes Normes Subsidiàries.

Intensitat residencial màxima 1 Hab./100 m2 de sostre

Es permetrà 1 habitatge en aquelles parcel·les amb edificabilitat inferior als 100 m2 registrades abans de l’aprovació inicial d’aquestes NNSS

Intensitat turística màxima Es regularà d’acord amb al Decret 21/2000 POT o la normativa de regulació turística que el substitueixi.

Paràmetres del front de vial (Claus PB, PB+1, PB+2, i PB+3) Els paràmetres que s’especifiquen a continuació depenen de la clau de condicions d’edificació del front de vial especificada en els plànols N-5 i N-6 d’aquestes NNSS

Paràmetres Observacions Alçada reguladora PB+3: 13.0 m

PB+2: 10.0 m PB+1: 7.0 m PB: 4.0 m

Els entresols tindran la consideració de planta a tots els efectes.

Nombre màxim de plantes PB+3: 4 plantes PB+2: 3 plantes. PB+1: 2 plantes. PB: 1 planta

Fondària màxima A les plantes pis A la planta baixa

16 m 20 m

Les fondàries hauran de respectar les condicions establertes a l’article 35 d’aquestes NNSS, i que estan grafiades al Plànol N-6 d’aquestes Normes subsidiàries.

56

Paràmetres del pati (Clau pati)

Paràmetres Observacions Ocupació màxima La resultant de l’aplicació d’una fondària de

20 metres a la planta baixa, prohibint-se qualsevol altra edificació.

Alçada reguladora 4 metres L’alçada del pati només podrà estendre's, referida a la rasant d'un carrer, fins a una profunditat igual a la meitat de la distància entre l'alineació interior de l'edificació de la parcel·la i l'alineació interior oposada de l'illa.

Alçada màxima de coronament

4,5 metres Aquesta alçada també serà aplicable com límit de l’alçada de parets resultants entre veïns.

Nombre màxim de plantes 1 planta Es prohibeixen expressament qualssevol tipus d’altell.

Tancaments i coberta Els tancaments s'hauran d'acabar amb materials propis de façana, de colors clars o terrosos. Les mitgeres presentaran el mateix acabat que les façanes. La coberta és lliure, si és inclinada tindrà un pendent inferior al 30%. Les edificacions en planta baixa tindran coberta plana en la seva totalitat. Es prohibeixen les cobertes de fibrociment o similars, les de pissarra i les de teula negra.

Cossos sortints Es prohibeixen els cossos sortints en carrers d’amplada inferior a 10 metres. En carrers d’amplada superior a 10 metres, es permeten els balcons que no sobresurtin més de 100 cm, i que no ocupin més del 60% de la línia de façana en cada pis. En carrers d’amplada superior a 10 metres, es permeten cossos volats en galeria (oberts en totes les seves cares, de terra a sostre) que no sobresurtin més de 100 cm, i que no ocupin més del 30% de la línia de façana en cada pis. El total de galeries i balcons no superarà la ocupació del 60% de la línia de façana. L'alçada mínima per damunt de la rasant de la voravia de tot cos sortint serà de 3.20 metres Es prohibeixen els cossos sortints a la planta baixa. S'entén per pla límit lateral de vol el pla normal a la façana que limita el vol de tot tipus de cossos sortints en planta pis. Aquest pla límit de vol se situa a 0,60 metres de la mitgera. Elements sortints S'admeten els elements sortints a la planta baixa com sòcols, pilars i similars fixos quan l'edificació dóna a un carrer de més de 10 m. d'amplada i amb un vol màxim de 0,15 m.. S'admeten els sortints de cornises, ràfecs de coberta, gàrgoles, terrats sense ús i cobertes planes amb un vol màxim de 70 cm. S'admeten marquesines, barbacanes, i para-sols que compleixen qualsevol de les condicions establertes en aquest article i en l’anterior.

57

Aparcaments Les noves edificacions inclouran 2 places de garatge per habitatge o per cada 100 m2 construïts destinats a altres usos com a mínim. Es permetrà la creació d’accessos a garatge mancomunats a través dels patis d’illa seguint els criteris de gestió establerts per a la zona “1 Casc Antic”

e) REGULACIÓ D’USOS L’ús dominant serà el d’Habitatge Plurifamiliar. Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de permissibilitat. La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.

Permissibilitat Ús Intensitat Condicionaments Dominant Habitatge Plurifamiliar

Oficines i serveis Restauració Habitatge Unifamiliar Sanitari Docent Administratiu Assistencial Indústria 1ª categoria

Compatibles

Serveis tècnics

Comercial Indústria 2ª categoria Magatzem Aparcament

En la planta Baixa

Esportiu Sòcio-cultural Recreatiu i espectacles

En planta baixa o en edificis d’ús exclusiu

Condicionats

Hoteler Segons Decret 21/2000 POT o la normativa de regulació turística que el substitueix.

58

Art.:83 Eixample Familiar (Clau 3)

a) DEFINICIÓ Correspon a àrees urbanes consolidades amb edificis d’habitatges majoritàriament unifamiliars entre mitgeres, ordenats en illes tancades en general. Es vol evitar la utilització d’aquestes àrees per al desenvolupament d’habitatges plurifamiliars, a fi de conservar el seu caràcter actual, per tal de no perjudicar als propietaris dels habitatges amb una densificació excessiva d’habitatges.

b) TIPUS D'ORDENACIÓ El tipus d'ordenació serà d’alineació a vial, amb edificació continua, entre mitgeres, coincidint, en principi, la línia d'edificació amb l'alineació oficial del carrer, segons queda definit en els plànols de les sèries N-5 i N-6.

c) DEFINICIÓ DE SUBZONES No es considera cap tipus de subzona per aquesta tipologia, però el planejament derivat en podrà definir a fi d’adaptar els paràmetres que s’exposen a continuació a les peculiaritats de les noves àrees que es desenvolupin.

d) CONDICIONS D'EDIFICACIÓ Paràmetres referits a tota la parcel·la

Paràmetres Observacions Parcel·la mínima 200 m2 Façana mínima

6.5 m

Es consideren edificables aquelles que tenint superfície o amplada inferior a la mínima estiguin registrades abans de l’aprovació inicial d’aquestes Normes Subsidiàries.

Intensitat residencial màxima 1 Hab./140 m2 de sostre

Es permetrà 1 habitatge en aquelles parcel·les amb edificabilitat inferior als 140 m2 registrades abans de l’aprovació inicial d’aquestes NNSS

Intensitat turística màxima Es regularà d’acord amb al Decret 21/2000 POT o la normativa de regulació turística que el substitueixi.

Paràmetres del front de vial (Claus PB, PB+1, i PB+2,) Els paràmetres que s’especifiquen a continuació depenen de la clau de condicions d’edificació del front de vial especificada en els plànols N-5 i N-6 d’aquestes NNSS

Paràmetres Observacions Alçada reguladora

PB+2: PB+1:

PB:

10.0 m 8 m 4.0 m

Nombre màxim de plantes PB+2: PB+1:

PB:

3 plantes. 2 plantes i porxo 1 planta

La cornisa o la barbacana de coberta es situarà com a màxim a una alçada de 1,20 metres per sobra del terra del porxo.

Fondària màxima 14 m Les fondàries hauran de respectar les condicions establertes a l’article 35 d’aquestes NNSS, i que estan grafiades al Plànol N-6 d’aquestes Normes subsidiàries.

59

Paràmetres del pati (Clau pati)

Paràmetres Observacions Ocupació màxima 40% De la superfície determinada com a “pati”

per aquestes NNSS, Alçada reguladora 4 metres L’alçada del pati només podrà estendre's,

referida a la rasant d'un carrer, fins a una profunditat igual a la meitat de la distància entre l'alineació interior de l'edificació de la parcel·la i l'alineació interior oposada de l'illa.

Alçada màxima de coronament

4,5 metres Aquesta alçada també serà aplicable com límit de l’alçada de parets resultants entre veïns.

Nombre màxim de plantes 1 planta Es prohibeixen expressament qualssevol tipus d’altell.

Tancaments i coberta Els tancaments s'hauran d'acabar amb materials propis de façana, de colors clars o terrosos. Les mitgeres presentaran el mateix acabat que les façanes. La coberta és lliure, si és inclinada tindrà un pendent inferior al 30%. Les edificacions en planta baixa tindran coberta plana en la seva totalitat. Es prohibeixen les cobertes de fibrociment o similars, les de pissarra i les de teula negra. Cossos sortints Es prohibeixen els cossos sortints en carrers d’amplada inferior a 10 metres. En carrers d’amplada igual o superior a 10 metres, es permeten els balcons que no sobresurtin més de 100 cm, i que no ocupin més del 60% de la línia de façana en cada pis. En carrers d’amplada superior a 10 metres, es permeten cossos volats en galeria (oberts en totes les seves cares, de terra a sostre) que no sobresurtin més de 100 cm, i que no ocupin més del 30% de la línia de façana en cada pis. El total de galeries i balcons no superarà la ocupació del 60% de la línia de façana. L'alçada mínima per damunt de la rasant de la voravia de tot cos sortint serà de 3.20 metres Es prohibeixen els cossos sortints a la planta baixa. S'entén per pla límit lateral de vol el pla normal a la façana que limita el vol de tot tipus de cossos sortints en planta pis. Aquest pla límit de vol se situa a 0,60 metres de la mitgera. Elements sortints S'admeten els elements sortints a la planta baixa com sòcols, pilars i similars fixos quan l'edificació dóna a un carrer de més de 10 m. d'amplada i amb un vol màxim de 0,05 m.. S'admeten els sortints de cornises, ràfecs de coberta, gàrgoles, terrats sense ús i cobertes planes amb un vol màxim de 70 cm. S'admeten marquesines, barbacanes, i para-sols que compleixen qualsevol de les condicions establertes en aquest article i en l’anterior. Aparcaments Les noves edificacions inclouran 2 places de garatge per habitatge com a mínim. Es permetrà la creació d’accessos a garatge mancomunats a través dels patis d’illa seguint els criteris de gestió establerts per a la zona “1 Casc Antic”

60

e) REGULACIÓ D’USOS L’ús dominant serà el d’Habitatge Unifamiliar o Agrupat. Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de permissibilitat. La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.

Permissibilitat Ús Intensitat Condicionaments Dominant Habitatge Unifamiliar

Unif. Agrupat

Oficines i serveis Fins 300 m2 Sanitari Docent Administratiu Assistencial Indústria 1ª categoria

Compatibles

Serveis tècnics

Habitatge Plurifamiliar fins a un màxim de 3 habitatges per parcel·la

Indústria 2ª categoria Magatzem Aparcament

En la planta Baixa

Restauració Sòcio-cultural Esportiu Comercial Fins 300 m2 Recreatiu i espectacles

En planta baixa o en edificis d’ús exclusiu

Condicionats

Hoteler Pensió Amb un màxim de 12 habitacions Amb 30 m2 construïts per Habitació.

61

Art.:84 Eixample Industrial Compatible (Clau 4)

a) DEFINICIÓ Correspon a àrees urbanes amb un a certa consolidació industrial compatible amb edificis d’habitatges majoritàriament plurifamiliars entre mitgeres, ordenats en illes tancades. Aquesta qualificació fomenta i ordena el assentament d’edificis industrials amb activitats no molestes, compatibles amb habitatges, donant preferència a la tipologia de tallers de planta baixa i habitatges a les plantes pis.

b) TIPUS D'ORDENACIÓ El tipus d'ordenació serà d’alineació a vial, amb edificació continua, entre mitgeres, coincidint, en principi, la línia d'edificació amb l'alineació oficial del carrer, segons queda definit en els plànols de les sèries N-5 i N-6.

c) DEFINICIÓ DE SUBZONES No es considera cap tipus de subzona per aquesta tipologia, però el planejament derivat en podrà definir a fi d’adaptar els paràmetres que s’exposen a continuació a les peculiaritats de les noves àrees que es desenvolupin.

d) CONDICIONS D'EDIFICACIÓ Paràmetres referits a tota la parcel·la Els paràmetres que s’especifiquen a continuació depenen de la clau de condicions d’edificació del front de vial especificada en els plànols N-5 i N-6 d’aquestes NNSS

Paràmetres Observacions Parcel·la mínima 250 m2 Façana mínima

9.0 m

Es consideren edificables aquelles que tenint superfície o amplada inferior a la mínima estiguin registrades abans de l’aprovació inicial d’aquestes Normes Subsidiàries.

Intensitat residencial màxima 1 Hab./100 m2 de sostre

Es permetrà 1 habitatge en aquelles parcel·les amb edificabilitat inferior als 100 m2 registrades abans de l’aprovació inicial d’aquestes NNSS

Intensitat turística màxima Prohibit l’ús turístic

Paràmetres del front de vial (Clau PB+2,) Paràmetres Observacions Alçada reguladora PB+2: 10.5 m Nombre màxim de plantes PB+2: 3 plantes. Fondària màxima 16 m S’exceptuaran aquells casos que quedi

expressament acotada la fondària al plànol N-6 d’aquestes NNSS.

62

Paràmetres del pati (Clau pati) Paràmetres Observacions Ocupació màxima 100% De la superfície determinada com a “pati”. Alçada reguladora 4,5 metres L’alçada del pati només podrà estendre's,

referida a la rasant d'un carrer, fins a una profunditat igual a la meitat de la distància entre l'alineació interior de l'edificació de la parcel·la i l'alineació interior oposada de l'illa.

Alçada màxima de coronament

5,0 metres Aquesta alçada també serà aplicable com límit de l’alçada de parets resultants entre veïns.

Nombre màxim de plantes 1 planta Es prohibeixen expressament qualssevol tipus d’altell.

Tancaments i coberta Els tancaments s'hauran d'acabar amb materials propis de façana. Les mitgeres presentaran el mateix acabat que les façanes. La coberta és lliure, si és inclinada tindrà un pendent inferior al 30%. Es prohibeixen les cobertes de fibrociment o similars.

Cossos sortints Es prohibeixen els cossos sortints en carrers d’amplada inferior a 10 metres. En carrers d’amplada superior a 10 metres, es permeten els balcons que no sobresurtin més de 100 cm, i que no ocupin més del 60% de la línia de façana en cada pis. En carrers d’amplada superior a 10 metres, es permeten cossos volats en galeria (oberts en totes les seves cares, de terra a sostre) que no sobresurtin més de 100 cm, i que no ocupin més del 30% de la línia de façana en cada pis. El total de galeries i balcons no superarà la ocupació del 60% de la línia de façana. L'alçada mínima per damunt de la rasant de la voravia de tot cos sortint serà de 3.20 metres Es prohibeixen els cossos sortints a la planta baixa. S'entén per pla límit lateral de vol el pla normal a la façana que limita el vol de tot tipus de cossos sortints en planta pis. Aquest pla límit de vol se situa a 0,60 metres de la mitgera. Elements sortints S'admeten els elements sortints a la planta baixa com sòcols, pilars i similars fixos quan l'edificació dóna a un carrer de més de 10 m. d'amplada i amb un vol màxim de 0,15 m.. S'admeten els sortints de cornises, ràfecs de coberta, gàrgoles, terrats sense ús i cobertes planes amb un vol màxim de 70 cm. S'admeten marquesines, barbacanes, i para-sols que compleixen qualsevol de les condicions establertes en aquest article i en l’anterior. Aparcaments Les noves edificacions inclouran 2 places de garatge per habitatge o per cada 100 m2 construïts destinats a altres usos com a mínim. Es permetrà la creació d’accessos a garatge mancomunats a través dels patis d’illa seguint els criteris de gestió establerts per a la zona “1 Casc Antic”

63

e) REGULACIÓ D’USOS L’ús dominant serà el Industrial 2ª categoria. Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de permissibilitat. La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.

Permissibilitat Ús Intensitat Condicionaments Dominant Indústria 2ª categoria

Comercial Oficines i serveis Restauració Magatzem Aparcament Docent Administratiu Esportiu

Compatibles

Serveis tècnics

Habitatge Plurifamiliar Unifamiliar

A les plantes pis

Indústria 3ª categoria Sòcio-cultural

Condicionats

Recreatiu i espectacles

En planta baixa o en edificis d’ús exclusiu

64

Art.:85 Edificació Aïllada Tradicional (Clau 5)

a) DEFINICIÓ Aquesta qualificació recull les edificacions aïllades i singulars de caràcter tradicional existents, al temps que es proposen aquestes tipologies per als creixements de baixa densitat en els entorns urbans històrics. Es pretén per una banda conservar edificacions existents d’interès per la seva tipologia al temps que es plantegen creixements que no trenquin amb l’ambient dels nuclis urbans..

b) DEFINICIÓ DE SUBZONES Es defineixen dos subzones. La subzona 5a destinada a la conservació dels molins existents en els cascos urbans, en la major part inclosos en el catàleg; la Subzona 5b correspon a la tipologia tradicional d’edificacions aïllades, moltes vegades alineades al carrer.

c) TIPUS D'ORDENACIÓ Subzona 5a El tipus d'ordenació serà de manteniment de l’edificació actual. Les edificacions actuals eren en origen edificacions aïllades que han sigut absorbides pel creixement urbà, donant lloc a consolidacions de caràcter singular. Subzona 5b El tipus d'ordenació és el d'edificació familiar aïllada. Permetent-se l’alineació a vial de les edificacions i les edificacions adossades al veí. S’admetrà una agrupació màxima de TRES HABITATGES per edificació

d) CONDICIONS D'EDIFICACIÓ Paràmetres bàsics de la subzona “5a Molins”

Paràmetres Observacions Parcel·la mínima Parcel·lació

existent Queden expressament prohibides les segregacions. Es permeten les agrupacions.

Façana mínima Existent Intensitat residencial màxima 1 Hab./400 m2 Es permet 1 habitatge en les parcel·les

inferiors als 400 m2 Intensitat turística màxima Es regularà d’acord amb al Decret 21/2000

POT o la normativa de regulació turística que el substitueixi.

Sostre màxim 200 m2 per molí Es permet l’ampliació de l’edificació existent en la parcel·la per tal de millorar les condicions d’habitabilitat. En els casos de superfície construïda superior es permetrà el manteniment de la edificació existent.

Alçada reguladora 4.0 m O l’alçada equivalent a la base històrica del molí, aplicable únicament a les ampliacions.

Nombre màxim de plantes 1 Aplicable únicament a les ampliacions. Distància mínima a partions 3 m. Les ampliacions es podran adossar al veí

quan l’ordenació urbanística que afecti a la parcel·la veïna generi una paret mitgera.

Edificacions auxiliars Si

65

Paràmetres bàsics de la subzona “5b Cases amb hort”

Paràmetres Observacions Parcel·la mínima 800 m2 300 m2 per parcel·les o agrupacions de

parcel·les registrades abans de l’aprovació inicial d’aquestes NNSS

Façana mínima 20 m Intensitat residencial màxima 1 Hab./400 m2 Es permet 1 habitatge en les parcel·les

inferiors als 400 m2 amb edificacions preexistents a l’aprovació inicial d’aquestes NNSS

Intensitat turística màxima Es regularà d’acord amb al Decret 21/2000 POT o la normativa de regulació turística que el substitueixi.

Sostre màxim 0.35 m2st/m2sòl Alçada reguladora 6.5 m Nombre màxim de plantes 2 Distància mínima a front Es permet l’alineació a vial de l’edificació Distància mínima a partions 5 m Es permet adossar l’edificació al veí amb el

compromís d’aquest d'edificar d'igual manera signat davant el Secretari de l'Ajuntament o per escriptura notarial i sempre que les dues mitgeres coincideixin íntegrament. En cas d'existència en la parcel·la veïna d'una construcció adossada a mitgera es podrà construir sense permís del veí sempre i quan la nova mitgera no sobresurti de la preexistent.

Distància mínima entre edificis

10 m

Edificacions auxiliars Si

Condicions estètiques Totes les normes que s’enumeren a continuació i especialment les referides a materials i composició es faran sense menyspreu de la conservació d’edificis, elements o entorns inclosos en el llistat d’elements Catalogats d’aquestes NNSS, i en cas de contradicció de les normes de conservació i les que es descriuen en aquest article, prevaldran les de conservació. En la Subzona 5a els projectes de ampliacions estudiaran la integració amb les edificacions existents. Hauran d'adaptar-se a l’estil del molí pel que fa a materials, acabaments i composició de façanes. Per la presentació de projectes s'exigirà la presentació de façanes acompanyades de l’estudi fotogràfic de preexistències, tant del propi edifici com de les edificacions veïnes si existeixen. En totes les subzones les façanes seran fonamentalment planes (amb el mínim d’elements sortints, que compliran el punt següent d’aquesta normativa), es farà per mitjà d'obertures en les que predomini la component vertical per damunt de l'horitzontal, amb l'excepció de les possibles galeries de remat de l'última planta.

Tancaments i coberta Els tancaments s'hauran d'acabar amb materials propis de façana, de colors clars o terrosos, no admetent-se l'obra vista. Les mitgeres presentaran el mateix acabat que les façanes. La coberta podrà ser plana. Si es inclinada tindrà un pendent inferior al 30%, i serà de teula.

66

Es prohibeixen les cobertes de fibrociment o similars, les de pissarra i les de teula negra.

Cossos sortints Per les façanes alineades a vial regiran les següents condicions de cossos sortints:

Es prohibeixen els cossos sortints en carrers d’amplada inferior a 6 metres. En carrers d’amplada superior a 6 metres, s'admeten els balcons de barana de barrot de ferro que no sobresurtin més de 45 cm, i que no ocupin més del 60% de la línia de façana del primer pis ni més del 40% de la línia de façana del 2òn. Pis. No es permetent els cossos sortints en galeria. L'alçada mínima per damunt de la rasant de la voravia de tot cos sortint serà de 2.75 metres Es prohibeixen els cossos sortints a la planta baixa. S'entén per pla límit lateral de vol el pla normal a la façana que limita el vol de tot tipus de cossos sortints en planta pis. Aquest pla límit de vol se situa a 0,60 metres de la mitgera.

Per la resta de façanes els cossos sortints tindran la mateixa consideració que la edificació principal a efectes d’edificabilitat i ocupació. Elements sortints Per les façanes alineades a vial regiran les següents condicions de cossos sortints:

S'admeten els elements sortints a la planta baixa com sòcols, pilars i similars fixos quan l'edificació dóna a un carrer de més de 6 m. d'amplada i amb un vol màxim de 0,15 m.. S'admeten els sortints de cornises, ràfecs de coberta, gàrgoles, terrats sense ús i cobertes planes amb un vol màxim de 45 cm. No s'admeten marquesines, barbacanes, o para-sols en aquesta zona.

Condicions de rehabilitació D'acord amb allò que estableixen les Disposicions Transitòries d'aquestes Normes Subsidiàries, es permet tot tipus d'obra que augmenti la seguretat estructural i constructiva, les condicions higièniques i d'accessibilitat dels edificis existents, inclosos els de volum disconforme, sempre que aquestes millores no comportin augment de volum. Quan aquestes obres afectin a la façana del carrer o existeixi ampliació del volum es donarà compliment a la resta de condicions d'aquest article.

67

e) REGULACIÓ D’USOS L’ús dominant serà el d’Habitatge Unifamiliar. Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de permissibilitat. La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.

Permissibilitat Ús Intensitat Condicionaments Dominant Habitatge Unifamiliar

Comercial Fins 300 m2 Restauració Oficines i serveis Fins 300 m2 Esportiu Sanitari Sòcio-cultural Docent Administratiu Assistencial

Compatibles

Serveis tècnics

Habitatge Unifamiliars agrupats

fins a un màxim de 3 habitatges per parcel·la

Aparcament En la planta Baixa Recreatiu i espectacles En edificis d’ús exclusiu

Condicionats

Hoteler Pensió Amb un màxim de 12 habitacions Amb 30 m2 construïts per Habitació.

68

Art.:86 Edificació Plurifamiliar Aïllada (Clau 6)

a) DEFINICIÓ Aquesta zona regula les àrees urbanes consolidades fonamentalment amb edificacions aïllades de habitatges de caràcter plurifamiliar i d’apartaments d’ús turístic. Es pretén afavorir la utilització d’aquestes àrees per absorbir la demanda d’edificacions d’habitatges i apartaments, evitant que es situïn en àrees consolidades amb habitatges de caràcter familiars.

b) TIPUS D'ORDENACIÓ El tipus d'ordenació és el d'edificació plurifamiliar aïllada. S’admetran agrupacions d’habitatges sense límit.

c) DEFINICIÓ DE SUBZONES Es defineixen 5 subzones: 6a, 6b, 6c, 6d i 6e; responent a la grandària de la parcel·la mínima i a la densitat màxima d’habitatges.

d) CONDICIONS D'EDIFICACIÓ Els paràmetres reguladors de l’edificació es resumeixen en el quadre següent per a les diferents subzones: Paràmetres bàsics de les subzones 6a, 6b, 6c, i 6d

6a (400) 6b (600) 6c (800 ) 6d (1000) Parcel·la mínima 400 m2 600 m2 800 m2 1000 m2 Façana mínima 15 m 20 m 20 m 20 m Intensitat residencial màxima 1 hab./200m2 1 hab./300m2 1hab/400m2 1hab/500m2 Intensitat turística màxima 1 plaça/60m2 1 plaça/100m2 1plaça/100m2 1plaça/150m2 Edificabilitat màxima 0.85 m2st/m2sòl 0.50 m2st/m2sòl 0.35 m2st/m2sòl 0.35 m2st/m2sòl Volum màxim 2.5 m3/m2 1.5 m3/m2 1 m3/m2 1 m3/m2 Ocupació màxima en PB 25% 25% 25% 25% Enjardinament mínim 30% 40% 50% 50% Alçada reguladora 9 m 9 m 9 m 6.5 m Nombre màxim de plantes 3 3 3 2 Distància mínima a front 3 m 3 m 3 m 3 m Distància mínima a partions 3 m 5 m 5 m 5 m Distància mínima entre edificis

6 m 10 m 10 m 10 m

Edificacions auxiliars No Si Si Si

Paràmetres bàsics de la subzona 6e Parcel·la mínima Cada parcel·la es correspon a tota la unitat de zona,

No es permeten parcel·lacions Intensitat residencial màxima 1 hab./90m2st Edificabilitat màxima 0,26 m2st/m2sòl Volum màxim 0,76 m3/m2 Alçada reguladora 6,5 m. Nombre màxim de plantes 2 Ocupació i distàncies La ocupació està definida pel projecte actual. Qualsevol obra

que impliqui un canvi en la ordenació de la volumetria haurà de tramitar-se mitjançant un Pla Especial.

Tancaments i coberta

Els tancaments seran preferentment de colors de la gamma dels blancs, clars o terrosos. Les parets s'hauran d'acabar amb materials propis de façana, no podran deixar-se de bloc o de totxana vista, en aquest cas s'hauran d'arrebossar i pintar.

La coberta lliure (plana o inclinada sempre que tingui un pendent inferior al 30%.

69

Es prohibeixen les cobertes de fibrociment o similars, les de pissarra i les de teula negra.

Edificacions auxiliars En les subzones en las que es permeten, les construccions auxiliars han de respectar els

límits màxims d'ocupació i d'edificabilitat de parcel·la establerts per a les diferents subzones.

Tindran una alçada màxima de coronament de 2,70 m. No podran envair les franges de separació a les llindes de parcel·la llevat que es tracti de

substitució de terres rebaixades.

e) REGULACIÓ D’USOS L’ús dominant serà el d’Habitatge plurifamiliar. Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de permissibilitat. La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.

Permissibilitat Ús Intensitat Condicionaments Dominant Habitatge Plurifamiliar

Habitatge Unifamiliar Comercial Fins 2000m2 Restauració Oficines i serveis Sanitari Docent Administratiu Assistencial

Compatibles

Serveis tècnics

Aparcament En la planta Baixa Esportiu Sòcio-cultural Recreatiu i espectacles

En planta baixa o en edificis d’ús exclusiu

Condicionats

Hoteler Pensió Sempre que no contradigui el Decret 54/95 POT

70

Art.:87 Edificació Unifamiliar Aïllada (Clau 7)

a) DEFINICIÓ Aquesta zona regula les àrees urbanes consolidades fonamentalment amb edificacions aïllades de habitatges de caràcter familiar. Es pretén consolidar els tipus d’ocupació existent, evitant la inclusió en aquestes àrees d’edificacions de caràcter plurifamiliar de grandària excessiva, que trencarien el caràcter d’aquestes àrees.

b) TIPUS D'ORDENACIÓ El tipus d'ordenació és el d'edificació unifamiliar aïllada. S’admetrà una agrupació màxima de TRES HABITATGES per edificació

c) DEFINICIÓ DE SUBZONES Es defineixen 4 subzones: 7a, 7b, 7c i 7d; responent a la grandària de la parcel·la mínima i a la densitat màxima d’habitatges.

d) CONDICIONS D'EDIFICACIÓ Els paràmetres reguladors de l’edificació es resumeixen en el quadre següent per a les diferents subzones: Paràmetres bàsics

7a (400) 7b i 7c (800) 7d (1000) Parcel·la mínima 400 m2 800 m2 1000 m2 Façana mínima 15 m 20 m 20 m Intensitat residencial màxima 1 hab./200m2 7b: 1hab/400m2

7c: 1hab/800m2 1hab/500m2

Intensitat residencial màxima 1 plaça/60m2 1 plaça/100m2 1plaça/150m2 Edificabilitat màxima 0.50 m2st/m2sòl 0.35 m2st/m2sòl 0.35 m2st/m2sòl Volum màxim 1.5 m3/m2 1 m3/m2 1 m3/m2 Ocupació màxima en PB 25% 25% 25% Enjardinament mínim 30% 50% 50% Alçada reguladora 9 m 6.5 m 6.5 m Nombre màxim de plantes 3 2 2 Fondària màxima Distància mínima a front 3 m 3 m 3 m Distància mínima a partions 3 m 5 m 5 m Distància mínima entre edificis

6 m 10 m 10 m

Edificacions auxiliars No Si Si

Tancaments i coberta Els tancaments seran preferentment de colors de la gamma dels blancs, clars o terrosos.

Les parets s'hauran d'acabar amb materials propis de façana, no podran deixar-se de bloc o de totxana vista, en aquest cas s'hauran d'arrebossar i pintar.

La coberta lliure (plana o inclinada sempre que tingui un pendent inferior al 30%. Es prohibeixen les cobertes de fibrociment o similars, les de pissarra i les de teula negra.

Edificacions auxiliars En les subzones en las que es permeten, les construccions auxiliars han de respectar els

límits màxims d'ocupació i d'edificabilitat de parcel·la establerts per a les diferents subzones.

Tindran una alçada màxima de coronament de 2,70 m. No podran envair les franges de separació a les llindes de parcel·la llevat que es tracti de

substitució de terres rebaixades.

71

e) REGULACIÓ D’USOS L’ús dominant serà el d’Habitatge Unifamiliar. Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de permissibilitat. La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.

Permissibilitat Ús Intensitat Condicionaments Dominant Habitatge Unifamiliar

Comercial Fins 300 m2 Restauració Oficines i serveis Fins 300 m2 Esportiu Sanitari Sòcio-cultural Docent Administratiu Assistencial

Compatibles

Serveis tècnics

Habitatge Unifamiliars agrupats

fins a un màxim de 3 habitatges per parcel·la

Aparcament En la planta Baixa

Condicionats

Hoteler Pensió Amb un màxim de 12 habitacions Amb 30 m2 construïts per Habitació.

72

Art.:88 Edificació Industrial (Industrial extensiva) (Clau 8)

a) DEFINICIÓ Es qualifica de sòl industrial el sòl urbà destinat principalment a la ubicació d'indústries i magatzems que, per la naturalesa de l'activitat o dels materials o productes que tractin, o dels elements tècnics emprats, no generin situacions de risc per a la salubritat o la seguretat o siguin susceptibles de mesures correctores que eliminin tot risc a la salut i a la seguretat, tant personal com ambiental o de degradació del medi ambient.

b) TIPUS D'ORDENACIÓ L'ordenació en aquesta zona correspon al tipus d'edificació aïllada.

c) DEFINICIÓ DE SUBZONES No es considera cap tipus de subzona per aquesta tipologia, però el planejament derivat en podrà definir a fi d’adaptar els paràmetres que s’exposen a continuació a les peculiaritats de les noves àrees que es desenvolupin.

d) CONDICIONS D'EDIFICACIÓ Paràmetres bàsics

Paràmetres Observacions Parcel·la mínima 800 m2 Es permetrà la subdivisió de les

edificacions incloses en una parcel·la en règim de propietat horitzontal.

Façana mínima 20 m Edificabilitat màxima 1.25 m2st/m2sòl Volum màxim 7 m3/m2 Ocupació màxima 50%

25% En planta baixa i planta primer pis En planta segon pis

Alçada reguladora 14 m Nombre màxim de plantes 3 Planta Baixa i dues Plantes Pis Distància mínima a front 10m Distància mínima a partions 3 m S’exceptuen d’aquesta obligació les

edificacions existents abans de l’aprovació del “Pla Parcial del Polígon Industrial de Felanitx”

Distància mínima entre edificis 5 m Edificacions auxiliars Si

Construcció en fases

En iniciar-se una construcció per fases s’haurà d’ocupar coma mínim el 25% de cada parcel·la. El projecte s’haurà de presentar complert per a totes les fases, i les següents s’hauran de construir amb coherència amb el projecte inicial.

Tancaments i coberta

Totes les façanes incloses les provisionals tindran un tractament adequat i digne i de qualitat suficient, amb materials adequats per quedar vistos o revestides i pintades. No es permetrà la pintura de publicitat als paraments exterior i sí es permeten els rètols publicitaris.

Totes les construccions que s’edifiquin, siguin principals o complementàries, s’executaran amb la mateixa qualitat d’acabats.

Tots els elements tècnics com o canonades, torres de refrigeració, etc. Hauran de quedar integrades en la composició general de les edificacions, utilitzant materials nobles en la seva execució o mitjançant la utilització de gelosies o similars per cobrir-los.

Els elements tècnics situats sobre la coberta hauran d’agrupar-se el mes possible.

73

Aparcaments Es preveurà un mínim de una plaça per cada 100 m2 de superfície construïda. Es podran disposar pèrgoles no computables a efectes d’edificabilitat en les següents

condicions: No inclouran tancament de cap tipus. L’alçada màxima serà de 3 metres i la mínima de 2,20 metres El disseny haurà d’harmonitzar amb la resta de l’edificació.

Espais lliures

Els espais lliures es podran destinar a vials, a aparcaments o a espais enjardinats. Els espais enjardinats ocuparan com a mínim el 5% de la superfície de la parcel·la, i es

realitzaran amb vegetació autòctona amb requeriments hídrics baixos. Els projectes inclouran un sistema de rec que aprofiti l’aigua de la pluja pel rec dels

espais enjardinats. Es prohibeix l’emmagatzematge de qualsevol matèria en l’espai comprès entre la via

pública i l’edificació. En la resta d’espais lliures es prohibeix l’emmagatzematge de deixalles o d’altres

productes potencialment contaminants .

Edificacions auxiliars Es permet la construcció d’un local de deixalles de 4 m2 i d’alçada inferior a la tanca a

una distància inferior a 3 metres de la tanca.

Tanques A la via pública: Podran ser d’obra fins a una alçada de 1,50 metres, i de tancaments

lleugers o vegetals fins a 2, 40 metres. Entre parcel·les: Podran ser d’obra fins a una alçada de 1,80 metres, i de tancaments

lleugers o vegetals fins a 2, 40 metres. En terrenys en pendent es permet esglaonar la tanca sense que es superi en cap punt

una alçada de 0,5 metres per sobra de l’alçada de tanca permesa.

e) REGULACIÓ D’USOS L’ús dominant serà el Industrial. En qualsevol cas caldrà adoptar les mesures necessàries per evitar vibracions de les indústries que afectin a l'habitatge, a través de l'estructura o el sòl Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de permissibilitat. La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.

Permissibilitat Ús Intensitat Condicionaments i observacions Dominant Indústria 1ª, 2ª, 3ª i 4ª

Comercial Docent Esportiu Magatzem Aparcament Recreatiu i espectacles

Compatibles

Serveis tècnics

Habitatge Unifamiliar

Complementari. per al personal de vigilància, conservació o guarda de l'establiment, a raó d'un habitatge com a màxim per indústria, comerç o magatzem, sempre i quan superi els 1.000 m2 de sostre i estigui directament relacionat amb l'activitat industrial.

Condicionats

Oficines i serveis Complementari. Només els propis de cada establiment comercial o industrial.

74

Art.:89 Serveis (Clau 9)

a) DEFINICIÓ Es qualifica com a zones de serveis les àrees urbanes destinades a usos terciaris i serveis turístics, com son els hotels, els edificis comercials, o les àrees de serveis portuaris .

b) DEFINICIÓ DE SUBZONES Es defineixen tres subzones. Les subzones 9a i 9b Hoteleres que inclouen les àrees hoteleres existents qualificades anteriorment com a zona Hotelera o com a Residencial Extensiva respectivament; i la Subzona 9c Terciària corresponent a àrees comercials, recreatives o de restauració, qualificades anteriorment com a equipaments privats;

c) TIPUS D'ORDENACIÓ El tipus d'ordenació serà d’ordenació aïllada per a totes les subzones.

d) CONDICIONS D'EDIFICACIÓ Paràmetres bàsics de les subzones 9a i 9b, Hoteleres

9a (2000) 9b (800) Observacions Parcel·la mínima 2000 m2 800 m2 Façana mínima 30 m 20 m Intensitat residencial No es permet l’ús d’habitatges Intensitat turística màxima 1 Plaça./60 m2 1 Plaça./60 m2 Edificabilitat màxima 1.35 m2st/m2sòl 0,65 m2st/m2sòl Volum màxim 4 m3/m2 2 m3/m2 Ocupació màxima 30% 25%

La superfície de parcel·la haurà d’ésser contínua, no admetent-se la vinculació de solars separats per espais de propietat pública (vials o espais verds) a efectes de superfícies de solar computable.

Alçada reguladora 15 m 9 m Nombre màxim de plantes 5 3 Distància mínima a front 5 m 5 m Distància mínima a partions

5 m 5 m O la meitat de l’alçada de les edificacions si es superior a 10 metres.

Distància mínima entre edificis

5 m 5 m

Edificacions auxiliars Si Si

75

Paràmetres bàsics de la subzona 9b Terciària Paràmetres Observacions Parcel·la mínima 800 m2 Es consideren edificables aquelles

parcel·les que tenint superfície inferior a la mínima estiguin registrades abans de l’aprovació inicial d’aquestes Normes Subsidiàries.

Façana mínima 20 m Intensitat residencial màxima No es permet l’ús d’habitatges Intensitat turística màxima No es permet l’ús turístic Edificabilitat màxima 1.0 m2st/m2sòl Volum màxim 4 m3/m2 Ocupació màxima 70% Es permetrà excepcionalment el 100%

d’ocupació en aquells casos que la parcel·la estigui envoltada completament per espais públics, siguin carrers o espais verds

Alçada reguladora 9 m Nombre màxim de plantes 3 Planta Baixa i Dues Plantes Pis Distància mínima a front 3 m Distància mínima a partions 5 m

Excepte en quan es permet el 100% d’ocupació

Distància mínima entre edificis

5 m

Edificacions auxiliars No Tancaments i coberta

Els tancaments seran preferentment de colors de la gamma dels blancs, clars o terrosos. Les parets s'hauran d'acabar amb materials propis de façana, no podran deixar-se de bloc o d’obra vista, en aquest cas s'hauran d'arrebossar i pintar.

La coberta lliure (plana o inclinada sempre que tingui un pendent inferior al 30%. Es prohibeixen les cobertes de fibrociment o similars, les de pissarra i les de teula negra.

Edificacions auxiliars En les Subzones 9a i 9b en las que es permeten, les construccions auxiliars han de

respectar els límits màxims d'ocupació i d'edificabilitat de parcel·la establerts per a les diferents subzones.

Tindran una alçada màxima de coronament de 2,70 m. No podran envair les franges de separació a les llindes de parcel·la llevat que es tracti de

substitució de terres rebaixades.

Aparcaments En les Subzones 9a i 9b es preveurà un mínim de una plaça d’aparcament per cada 2 places turístiques.

En la Subzona 9c es preveurà un mínim de una plaça per cada 100 m2 de superfície construïda.

Es podran disposar pèrgoles no computables a efectes d’edificabilitat en les següents

condicions: No inclouran tancament de cap tipus. L’alçada màxima serà de 3 metres i la mínima de 2,20 metres El disseny haurà d’harmonitzar amb la resta de l’edificació. Respectaran les condicions generals de les edificacions auxiliars.

Espais lliures S’enjardinarà coma mínim el 50% de la superfície lliure d’edificacions.

76

e) REGULACIÓ D’USOS Subzones 9a i 9b L’ús dominant serà l’Hoteler. Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de permissibilitat. La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.

Permissibilitat Ús Intensitat Condicionaments i observacions Dominant Hoteler Hotel

Hotel apartament Motel

Comercial Sanitari Sòcio-cultural Docent Assistencial Esportiu Restauració Aparcament

Compatibles

Recreatiu i espectacles

Habitatge Unifamiliar Complementari. per al personal de vigilància, conservació o guarda de l'establiment, a raó d'un habitatge com a màxim instal·lació

Oficines i serveis Magatzem

Condicionats

Serveis tècnics

Complementari: els propis de cada establiment hoteler.

Subzona 9c Els usos dominants seran els Terciaris no residencials. Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de permissibilitat. La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.

Permissibilitat Ús Intensitat Condicionaments i observacions Dominant Terciaris No hotelers

Comercial Oficines i serveis Restauració Recreatiu i espectacles Sanitari Sòcio-cultural Docent Assistencial Esportiu Administratiu

Compatibles

Aparcament

Unifamiliar Habitatge

Complementari. per al personal de vigilància, conservació o guarda de l'establiment, a raó d'un habitatge com a màxim instal·lació

Magatzem

Condicionats

Serveis tècnics Complementari: els propis de cada establiment.

77

Art.:90 Verd Privat (Clau 10)

a) DEFINICIÓ Comprèn sòl enjardinat, delimitat en el plànol N.4, situat a l'interior de la població que, per la seva ubicació en relació a l'entorn i/o per les seves característiques singulars, mereix una regulació especial que garanteixi la seva conservació.

b) TIPUS D'ORDENACIÓ Sòl lliure d’edificació.

c) DEFINICIÓ DE SUBZONES No es considera cap tipus de subzona per aquesta tipologia, però el planejament derivat en podrà definir a fi d’adaptar els paràmetres que s’exposen a continuació a les peculiaritats de les noves àrees que es desenvolupin.

d) CONDICIONS D'EDIFICACIÓ Es prohibeix qualsevol tipus de nova edificació. Es permet la rehabilitació de les edificacions existents.

e) REGULACIÓ D’USOS L’ús dominant serà el Recreatiu a l’aire lliure. Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de permissibilitat. La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.

Permissibilitat Ús Intensitat Condicionaments i observacions Dominant Recreatiu a l’aire lliure

Lliure públic Compatibles Esportiu a l’aire lliure

Condicionats Aparcament Sempre que no malmeti la vegetació existent.

78

SECCIÓ 3.3: SECTORS DE DESENVOLUPAMENT EN SOL URBÀ

Art.:91 Plans especials

Per al desenvolupament d’aquestes Normes Subsidiàries en el sòl urbà s’estableix un únic Pla Especial: A Felanitx: PEr11 Darreres del carrer Bellpuig

Art.:92 Unitats d’Actuació

Les unitats d’execució que s’estableixen per a l’execució d’aquestes Normes Subsidiàries en el sòl urbà són les següents: A Felanitx: UEr17 Carrer Gabriel Vaquer UEs11 Carretera de Campos UEs12 Carrer Bartomeu Amengua UEm11 Plaça de la Vila UEm12 Carrer Bellpuig UEm13 Carrer de la Germandat UEm14 Carrer d'es Gregal UEm15 Carrer d'es Molí d'En Ploris UEm16 Carrer d'es Cavallets

A Porto Colom UEr21 Ca Ses Menescales UEr22 Carrer del Salvador UEs21 Pla de Sa Sínia UEs22 Hotel Cala Marçal UEm21 Camí de Gaia UEm22 Carrer Glorieta UEm23 Riera de Cas Corso A Cas Concos UEr31 Carrer Ramon Llull UEm31 Carrer de Caveia A Es Carritxó UEm41 Es Carritxó A S’Horta UEr51 Carrer del Sud 1 UEr52 Carrer del Sud 2 UEr53 Carrer del Sud 3 UEr54 Carrer del Sud 4 UEm51 Parc de S'Horta UEm52 Carrer del Talaiot 1 UEm53 Carrer del Talaiot 2 A Cala Ferrera UEs61 Zona Esportiva

79

Art.:93 UEr17: Carrer Gabriel Vaquer

a) Objecte la Unitat d’execució. L’objecte d’aquesta unitat el perllongament del carrer Gabriel Vaquer fins a enllaçar-lo amb el carrer de Santueri. Aquest dos carrers constitueixen la vertebració rodada interior d’aquesta part de la ciutat.

b) Característiques físiques El sector està delimitat incorporant les parcel·les beneficiades pel perllongament del carrer Santueri i les que es necessàri afectar per tal d’executar la rotonda d’accés a la carretera de Santanyí. La superfície del sector és de 38.869 m2.

a) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 0.86 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 71.75 % Densitat màxima d'habitatges: 43 Viv./Ha. Cessions mínimes: Viari i aparcament: 4.395 m2 L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 3: Eixampla Unifamiliar. Ocupant el 21.87 % del sector. - Zona 5: Edificació tradicional aïllada. Ocupant el 27.35 % del sector. - Zona 9c: Serveis terciaris. Ocupant el 22.54 % del sector. Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

b) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COOPERACIÓ. L’Ajuntament elaborarà a càrrec dels propietaris del sector el projecte de reparcel·lació i el projecte de urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials incloses les indemnitzacions que foren precises.

80

Art.:94 UEs11: Carretera de Campos

a) Objecte la Unitat d’execució. L’objecte d’aquesta unitat es l’execució es completar l’enllaç entre la carretera de Campos i la Ronda Interior Nord de Felanitx, i la creació d’una zona de serveis estratègicament col·locada en el principal accés a la població.

b) Característiques físiques El sector està delimitat per la mateixa ronda Nord, pel carrer de Campos, i pel carrer de Sa Mola. La superfície del sector és de 6.446 m2,

c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 0.42 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 42.01% Densitat màxima d'habitatges: no està permès l’ús d’habitatge. Cessions mínimes: Espais verds: 657 m2 Viari i aparcament: 1.749 m2 corresponents a la ronda nord 1.332 m2 corresponents a viari local i

aparcaments. L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 9b: Serveis, Terciari. Ocupant el 42.01 % del sector Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

d) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COOPERACIÓ. L’Ajuntament elaborarà a càrrec dels propietaris del sector el projecte de reparcel·lació i el projecte de urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials i zones verdes inclosa la part corresponent a sistemes generals inclosos en el sector.

81

Art.:95 UEs12: Carrer Bartomeu Amengual

a) Objecte la Unitat d’execució. L’objecte d’aquesta unitat es l’execució crear una nova localització escolar privada per poder situar-hi el col·legi existent en el centre urbà, diversificant d’aquesta manera la localització de centres escolars.

a) Característiques físiques El sector està delimitat en funció de l’estructura de la propietat. Inclou una finca situada al costat del carrer Bartomeu Amengual, retallada únicament pel perllongament del carrer Bartomeu Caldente. La superfície del sector és de 8.606 m2,

b) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 0.30 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 82.47 % Densitat màxima d'habitatges: no està permès l’ús d’habitatge. Cessions mínimes: Viari i aparcament: 1.508 m2 corresponents a l’esmentat carrer. L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Sistema E1: Equipament. Ocupant el 58.30 % del sector - Sistema E3: Equipament. Esportiu a l’aire lliure. Ocupant el 24.18 % del sector Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

c) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COMPENSACIÖ. Els propietaris es faran a càrrec del projecte de urbanització. No serà necessari el projecte de compensació per tractar-se d’una propietat única. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials.

82

Art.:96 UEm11: Plaça de la vila

a) Objecte de la Unitat d’execució. L’objecte d’aquesta unitat d’execució es la creació d’una plaça al bel mig del casc antic de Felanitx, possibilitant la realització d’actes ciutadans en l’entorn de l’ajuntament i del mercat al mateix temps que es produeix un esponjament del casc antic. També es possibilita la creació d’un aparcament soterrani que es podria enllaçar amb el soterrani del mercat, permetent l’accés rodat des delñ mateix carrer Major.

b) Característiques físiques La unitat d’execució inclou les dues illes compreses entre els carrers de Castellet, d’en Piza, d’en Pare Catany i la Plaça de la constitució. La seva Superfície es de 2.837 m2

c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 0.98 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 32.53% Densitat màxima d'habitatges: 65 Viv./Ha. Cessions mínimes: Espais verds: 1.606 m2 corresponent a la nova plaça. Viari i aparcament: 526 m2 corresponents a viari local. L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 1 Casc Antic. Ocupant el 32.53% del sector Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

d) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per EXPROPIACIÓ. L’Ajuntament procedirà a l’expropiació de les edificacions i de les parcel·les inscrites en les illes, i executarà el projecte d’urbanització. Es podrà vendre les parcel·les resultants simultàniament a les obres d’urbanització, seguint els procediments previstos en la legislació vigent relativa al règim local. Els projectes de construcció, que hauran d’adaptar-se a la tipologia i estètica del casc antic de Felanitx, s’aprovaran pel Ple de l’Ajuntament previ l’inici del tràmit de llicència d’obres. L’ajuntament podrà subhastar la construcció d’un aparcament soterrani que s’explotarà en règim de concessió, romanent el sòl i el subsòl dels espais verds i el viari com a propietat pública.

83

Art.:97 UEm12: Carrer Bellpuig

a) Objecte la Unitat d’execució. L’objecte d’aquesta unitat es reconstruir el paisatge urbà d’una petita pedrera. Amb aquest fi es pretén canviar l’accés al molí existent unificant-lo amb els accessos als altres molins, donar un altre accés directe amb escales, i ocupar l’espai alliberat amb edificacions noves.

b) Característiques físiques El sector està delimitat pel carrer Bellpuig i pels límits de l’actual pedrera. La superfície del sector és de 2.809 m2,

c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 0.88 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 61.06 % Densitat màxima d'habitatges: 59 Viv./Ha. Cessions mínimes: Viari i aparcament: 1.094 m2 L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 3: Eixampla Unifamiliar. Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

d) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COMPENSACIÓ. Els propietaris es faran a càrrec del projecte de compensació i del projecte d’urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials.

84

Art.:98 UEm13: Carrer de la Germandat Cristiana

a) Objecte la Unitat d’execució. L’objecte d’aquesta unitat és reordenar l’interior de l’illa situada entre els carrers de la República Argentina, Antoni Maura, Mateu Obrador i Sant Joan Pelós; perllongant els carrers Germandat Cristiana i Mare de D de Sant Salvador.

b) Característiques físiques El sector està delimitat incorporant les parcel·les beneficiades per l’obertura del carrer Germandat Cristiana. La superfície del sector és de 7.207 m2.

c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 1.34 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 69.66 % Densitat màxima d'habitatges: 90 Viv./Ha. Cessions mínimes: Espais verds: 232 m2 situats en la cruïlla entre els dos carrers

oberts. Viari i aparcament: 1.955 m2 L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 3: Eixampla Unifamiliar. Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

d) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COMPENSACIÓ. Els propietaris es faran a càrrec del projecte de compensació i del projecte d’urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials i de les zones verdes.

85

Art.:99 UEm14: Carrer d’es Gregal

a) Objecte la Unitat d’execució. L’objecte d’aquesta unitat es el perllongament del carrer d’es Gregal per tal d’enllaçar-lo amb el carrer de la Plaça de Toros, per tal de crear eixos longitudinals que millorin la connectivitat de Felanitx.

b) Característiques físiques El sector està delimitat incorporant les parcel·les beneficiades per l’obertura del carrer de’s Gregal i les afectades per l’eixamplament del carrer perpendicular que l’enllaça amb la plaça del Corço. La superfície del sector és de 3.081 m2.

c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 1.52 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 55.57 % Densitat màxima d'habitatges: 102 Viv./Ha. Cessions mínimes: Viari i aparcament: 1.369 m2 L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 3: Eixampla Unifamiliar. Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

d) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COOPERACIÓ. L’Ajuntament Elaborarà a càrrec dels propietaris del sector el projecte de reparcel·lació i el projecte de urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials.

86

Art.:100 UEm15: Carrer d’es Molí d’en Ploris

a) Objecte la Unitat d’execució. L’objecte d’aquesta unitat es el perllongament del carrer d’en Molí d’en Ploris i completar l’amplada del carrer dels Olors, per tal de racionalitzar la trama urbana

b) Característiques físiques El sector està delimitat incorporant les parcel·les beneficiades o afectades per l’obertura del carrer d’en Molí d’en Ploris i del carrer dels olors.. La superfície del sector és de 7.320 m2.

c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 1.49 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 74.58 % Densitat màxima d'habitatges: 124 Viv./Ha. Cessions mínimes: Viari i aparcament: 942 m2 corresponents al carrer dels olors que

tindrà una amplada en aquest punt de 18 metres. 919 m2 corresponents a la resta de carrers. L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 2: Eixampla Plurifamiliar. Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

d) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COMPENSACIÓ. Els propietaris es faran a càrrec del projecte de compensació i del projecte d’urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials.

87

Art.:101 UEm16: Carrer d’es Cavallets

a) Objecte la Unitat d’execució. L’objecte d’aquesta unitat és el perllongament del carrer des Cavallets fins al carrer Serral, completant el recorregut de preferència peatonal que enllaça el camí vell de Cas Concos amb la carretera de Porto Colom. Es tracta de substituir el pas actual amb escales per un carrer semipeatonal sense barreres.

a) Característiques físiques El sector està delimitat incorporant les parcel·les situades al sud del perllongament del carrer dels Cavallets La superfície del sector és de 5.383 m2.

b) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 1.62 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 84.27 % Densitat màxima d'habitatges: 51 Viv./Ha. Cessions mínimes: Viari: 847 m2 L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 1a: Casc Antic, Ocupant el 37.23% del sector. - Zona 5b: Edificació aïllada tradicional, Ocupant el 47,04% del sector. Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

c) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COMPENSACIÓ. Els propietaris es faran a càrrec del projecte de compensació i del projecte d’urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials.

88

Art.:102 UEr21: Ca Ses Menescales

a) Objecte la Unitat d’execució. L’objecte d’aquesta unitat completar la trama urbana de Porto Colom en la façana interior de S’Aduana, Aquesta unitat recull un desenvolupament gestionant anteriorment a la redacció d’aquestes NNSS.

b) Característiques físiques El sector està delimitat per la mateixa ronda de Porto Colom, el nou accés a les escoles, i els darreres del carrer Lepanto. La superfície del sector és de 13.912 m2,

c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 1.20 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 58.59 % Densitat màxima d'habitatges: 100 Viv./Ha. Cessions mínimes: Espais verds: 768 m2 Viari i aparcament: 1.125 m2 corresponents a la ronda de Porto

Colom 3.867 m2 corresponents a viari local. L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 3: Eixample unifamiliar. Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

d) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COOPERACIÓ. L’Ajuntament elaborarà a càrrec dels propietaris del sector el projecte de reparcel·lació i el projecte de urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials i zones verdes inclosa la part corresponent a sistemes generals inclosos en el sector.

89

Art.:103 UEr22: Carrer del Salvador

a) Objecte la Unitat d’execució. L’objecte d’aquesta unitat és completar la ronda de Porto Colom en el tram que enllaça amb el carrer Vapor Santueri. També es vol augmentar les amplades dels carrers de la Gavina i del Salvador en els seus trams finals, encara sense consolidar.

a) Característiques físiques El sector està delimitat per la mateixa ronda de Porto Colom, i els carrers Vapor Santueri, de la Gavina i El Salvador. La superfície del sector és de 35.088 m2,

b) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 0.22 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 61,79 % Densitat màxima d'habitatges: 15 Viv./Ha. Cessions mínimes: Espais Verds 643 m2 Equipaments 4.008 m2 Viari i aparcament: 2.804 m2 corresponents a la ronda de Porto

Colom 5.952m2 corresponents a viari local. L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 7b: Unifamiliar Aïllada (800). Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

c) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COOPERACIÓ. L’Ajuntament elaborarà a càrrec dels propietaris del sector el projecte de reparcel·lació i el projecte de urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials i zones verdes inclosa la part corresponent a sistemes generals inclosos en el sector, així com les indemnitzacions que foren necessàries.

90

Art.:104 UEs23: Carrer del Salvador

a) Objecte la Unitat d’execució. L’objecte d’aquesta unitat és ordenar una petita zona classificada com a sòl Urbà en Sa Capella i encara sense consolidar. Al mateix temps es vol completar la ronda de Porto Colom en el tram que enllaça amb la carretera de Sa Punta.

b) Característiques físiques El sector està delimitat per la mateixa ronda de Porto Colom, i per casc urbà consolidat en la zona de Sa Capella La superfície del sector és de 6.453 m2,

c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 0.84 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 44.26 % Densitat màxima d’habitatges: 70 viv/Ha. Cessions mínimes: Viari i aparcament: 2.564 m2 corresponents a la ronda de Porto

Colom 1.032 m2 corresponents a viari local L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 1c: Casc Antic, subzona de Porto Colom. Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

d) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COMPENSACIÓ. Els propietaris del sector redactaran el projecte de compensació i el projecte de urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials i zones verdes inclosa la part corresponent a sistemes generals inclosos en el sector.

91

Art.:105 UEs22: Hotel Cala Marçal

a) Objecte la Unitat d’execució. L’objecte d’aquesta unitat és possibilitar la millora de serveis turístics sense augmentar-ne la capacitat. Es pretén amplià la zona hotelera de Cala Marçal amb una zona esportiva a l’aire lliure, al temps que s’obtindrà un zona verda al davant de la Platja i l’ampliació del primer tram de la carretera de Porto Colom a S’Horta.

b) Característiques físiques El sector està delimitat per la inclusió dels objectius proposats: Una peça de 22.400 m2 situada darrera de l’hotel, sense afectar els terrenys de la riera, l’espai lliure existent entre la platja i el sector PPr21 les àrees de viari que s’hauran de tractar o ampliar, i el propi Hotel. La superfície del sector és de 57.640 m2,

c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 0.37 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 65.21 % Densitat màxima Hotelera: 1 plaça per cada 60 m2 de superfície qualificada

com a 9a Cessions mínimes: Espais verds: 13.244 situats al davant de la platja. Viari i aparcament: 6.809 m2 Ampliant a la carretera de S’Horta L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 9a: Serveis, Hoteler. Limitat a l’Hotel existent. - Sistema E3: Equipament esportiu a l’aire lliure, limitat a 22.471 m2. Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

d) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COMPENSACIÓ. Els propietaris del sector redactaran el projecte de compensació i el projecte de urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials i zones verdes inclosa la part corresponent a sistemes generals inclosos en el sector.

92

Art.:106 UEm21: Camí de Can Gaià

a) Objecte la Unitat d’execució. L’objecte d’aquesta unitat és la execució del carrer Camí de Can Gaià i l’acabament de la façana interior de Porto Colom en l’entorn de la ronda.

b) Característiques físiques El sector està delimitat incorporant les parcel·les beneficiades per l’execució del carrer camí de Can Gaià La superfície del sector és de 7.867 m2.

c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 1.32 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 53.83 % Densitat màxima d'habitatges: 110 Viv./Ha. Cessions mínimes: Viari i aparcament: 1.619 m2 a la Ronda de Porto Colom 2.014 m2 corresponents a la resta de carrers. L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 2: Eixampla Plurifamiliar. Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

d) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COMPENSACIÓ. Els propietaris es faran a càrrec del projecte de compensació i del projecte d’urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials.

93

Art.:107 UEm22: Carrer Glorieta

a) Objecte la Unitat d’execució. L’objecte d’aquesta unitat és el perllongament del carrer Glorieta fins enllaçar-lo amb el carrer del Salvador.

b) Característiques físiques El sector està delimitat incorporant les parcel·les beneficiades pel perllongament del carrer Glorieta. La superfície del sector és de 3.184 m2.

c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 1.40 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 70,69 % Densitat màxima d'habitatges: 94 Viv./Ha. Cessions mínimes: Viari i aparcament: 933 m2 L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 3: Eixampla unifamiliar. Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

d) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COMPENSACIÓ. Els propietaris es faran càrrec del projecte de compensació i del projecte d’urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials.

94

Art.:108 UEm23: Riera de Cas Corso

a) Objecte la Unitat d’execució. L’objecte d’aquesta unitat és l’obtenció com a sòl públic dels entorns privats i no edificats de la riera de Cas Corso, Aquestes zones verdes s’obtindran com a cessió compensatòria dels drets edificatoris atorgats per aquestes NNSS en una parcel·la veïna.

a) Característiques físiques El sector està delimitat incorporant les parcel·les afectades per l’objectiu de la unitat d’actuació: Les àrees verdes i la nova zona edificable. La superfície del sector és de 11.332 m2.

b) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 0.07 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 14,14 % Densitat màxima d'habitatges: 7 Viv./Ha. Cessions mínimes: Espais Verds: 9.729 m2 L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 7a: Unifamiliar aïllada (400). Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

c) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COMPENSACIÓ. No serà necessari el projecte de compensació per tractar-se d’un únic propietari. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5.

95

Art.:109 UEr31: Carrer Ramon Llull

a) Objecte la Unitat d’execució. L’objecte d’aquesta unitat és, per una banda, aconseguir la cessió dels terrenys que formen la plaça de l’Església, i d’altra, ampliar la zona esportiva per tal de millorar l’accés i poder-la dotar d’aparcaments interiors.

b) Característiques físiques Es tracta d’un sector discontinu, una part correspon a les parcel·les que formen la plaça de l’Església, i l’altra està limitada pel perllongament del carrer Ramon Llull, el carrer Puig Gros, i l’actual zona esportiva. La superfície del sector és de 14.781 m2.

c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 0.85 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 36.52. % Densitat màxima d'habitatges: 56 Viv./Ha. Cessions mínimes: Verd 2.630 m2 Equipament 2.031 m2 Viari i aparcament: 1.619 m2 a la Ronda de Porto Colom 1.858 m2 corresponents a la resta de carrers. L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 3: Eixampla Unifamiliar. Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

d) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COMPENSACIÓ. Els propietaris es faran càrrec del projecte de compensació i del projecte d’urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials. En relació a la plaça de l’Església, els propietaris carregaran amb les despeses d’indemnitzacions que foren precises però no carregaran amb les despeses d’urbanització.

96

Art.:110 Uem31: Carrer de Caveia

a) Objecte la Unitat d’execució. L’objecte d’aquesta unitat és l’obertura del carrer de Caveia per tal de completar la xarxa rodada transversal d’aquest nucli.

b) Característiques físiques El sector està delimitat incorporant les parcel·les beneficiades per l’obertura de l’esmentat carrer. La superfície del sector és de 2.837 m2.

c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 1.93 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 78.94 % Densitat màxima d'habitatges: 129 Viv./Ha. Cessions mínimes: Viari i aparcament: 597 m2 L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 3: Eixampla unifamiliar. Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

d) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COMPENSACIÓ. Els propietaris es faran càrrec del projecte de compensació i del projecte d’urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials.

97

Art.:111 UEm41: Es Carritxó

a) Objecte la Unitat d’execució. L’objecte d’aquesta unitat és preservar com a zona verda el solar existent al costat de l’Església per tal de conservar la imatge actual d’aquest entorn.

a) Característiques físiques Aquest sector inclou tot el sòl urbà del nucli d’Es Carritxó. La superfície del sector és de 16.674 m2.

b) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 0.31 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 69.46 % Densitat màxima d'habitatges: 26 Viv./Ha. Cessions mínimes: Viari i aparcament: 2.941 m2 existents en la seva totalitat Espais verds 1.022 m2. L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 1b: Casc Antic. 56,76% del sector - Zona 5b: Edificació Tradicional Aïllada. 12,70 % del sector - Sistema E1: Equipaments. 6,76% del sector, corresponent a l’església que no

serà de cessió però tampoc es considerarà l’aprofitament a l’hora del repartiment de càrregues.

Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

c) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COOPERACIÓ. L’Ajuntament Elaborarà a càrrec dels propietaris del sector el projecte de reparcel·lació i el projecte de urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials i zones verdes inclosa la part corresponent a sistemes generals inclosos en el sector.

98

Art.:112 UEr51: Carrer de Sud 1

a) Objecte la Unitat d’execució. Aquest Sector forma part d’un seguit d’Unitats d’actuació amb l’objectiu comú de crear un carrer nou al sud del nucli amb el fi de enllaçar tots els carrers d’aquest, al temps que es crea una façana regularitzada.

b) Característiques físiques El sector inclou les parcel·les donants al tram del nou carrer del Sud comprès entre el límit est del sòl urbà i el carrer de Cala Marçal. També inclou els terrenys no consolidats entre aquest tram i el nucli urbà. La superfície del sector és de 10.764 m2.

c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 1.46 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 81.21. % Densitat màxima d'habitatges: 98 Viv./Ha. Cessions mínimes: Viari i aparcament: 2.022 m2 L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 3: Eixampla Unifamiliar. Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

d) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COMPENSACIÓ. Els propietaris es faran càrrec del projecte de compensació i del projecte d’urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials i de les indemnitzacions que foren necessàries.

99

Art.:113 UEr52: Carrer de Sud 2

a) Objecte la Unitat d’execució. Aquest Sector forma part d’un seguit d’Unitats d’actuació amb l’objectiu comú de crear un carrer nou al sud del nucli amb el fi de enllaçar tots els carrers d’aquest, al temps que es crea una façana regularitzada.

a) Característiques físiques El sector Inclou les parcel·les donants al tram del nou carrer del Sud comprès entre el carrer de Cala Marçal i el carrer d’Es Convent. La superfície del sector és de 3.725 m2.

b) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 1.44 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 68.53. % Densitat màxima d'habitatges: 96 Viv./Ha. Cessions mínimes: Viari i aparcament: 1.172 m2 L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 3: Eixampla Unifamiliar. Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

c) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COMPENSACIÓ. Els propietaris es faran càrrec del projecte de compensació i del projecte d’urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials i de les indemnitzacions que foren necessàries.

100

Art.:114 UEr53: Carrer de Sud 3

a) Objecte la Unitat d’execució. Aquest Sector forma part d’un seguit d’Unitats d’actuació amb l’objectiu comú de crear un carrer nou al sud del nucli amb el fi de enllaçar tots els carrers d’aquest, al temps que es crea una façana regularitzada.

a) Característiques físiques El sector Inclou les parcel·les donants al tram del nou carrer del Sud comprès entre carrer d’Es Convent i el carrer de Cala Ferrera. La superfície del sector és de 5.071 m2.

b) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 1.18 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 72.07. % Densitat màxima d'habitatges: 86 Viv./Ha. Cessions mínimes: Viari i aparcament: 1.416 m2 L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 3: Eixampla Unifamiliar. Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

c) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COMPENSACIÓ. Els propietaris es faran càrrec del projecte de compensació i del projecte d’urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials i de les indemnitzacions que foren necessàries.

101

Art.:115 UEr54: Carrer de Sud 4

a) Objecte la Unitat d’execució. Aquest Sector forma part d’un seguit d’Unitats d’actuació amb l’objectiu comú de crear un carrer nou al sud del nucli amb el fi de enllaçar tots els carrers d’aquest, al temps que es crea una façana regularitzada.

a) Característiques físiques El sector inclou les parcel·les donants al tram del nou carrer del Sud comprès entre carrer Cala Ferrera i el límit del terme municipal. La superfície del sector és de 7.895 m2.

b) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 1.16 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 69.46. % Densitat màxima d'habitatges: 77 Viv./Ha. Cessions mínimes: Viari i aparcament: 1.615 m2 Espais verds: 796 m2 L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 3: Eixampla Unifamiliar. Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

c) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COMPENSACIÓ. Els propietaris es faran càrrec del projecte de compensació i del projecte d’urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials i zones verdes, així com de les indemnitzacions que foren necessàries.

102

Art.:116 UEm51: Parc de S’Horta

a) Objecte la Unitat d’execució. L’objecte d’aquesta unitat és, per una banda, aconseguir la cessió d’una zona verda necessària per bel mig de S’Horta, i de l’altra completar la trama amb el perllongament del carrer d’Alacant..

a) Característiques físiques El sector té un límit irregular incloent les parcel·les no consolidades situades al nord del carrer Talaiot i carrer de la Rectoria, i les beneficiades pel perllongament del carrer d’Alacant. La superfície del sector és de 10.657 m2.

b) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 0.74 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 62.81 % Densitat màxima d'habitatges: 60 Viv./Ha. Cessions mínimes: Viari i aparcament: 2.395 m2 1.568 m2 corresponents al parc de S’Horta. L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 2: Eixampla Plurifamiliar. 23.73% del sector - Zona 5b: Edificació Tradicional Aïllada. 39.08% del sector Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

c) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COMPENSACIÓ. Els propietaris es faran càrrec del projecte de compensació i del projecte d’urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials. En relació al parc de S’Horta, els propietaris faran la cessió però no carregaran amb les despeses d’urbanització.

103

Art.:117 UEm52: Carrer Talaiot 1

a) Objecte la Unitat d’execució. Aquest Sector junt amb el sector Uam53 tenen per objectiu comú ampliar el carrer Talaiot fins al límit del terme municipal, a fi de poder desdoblar el carrer Felanitx creant un circuit unidireccional que millori la circulació en el centre de la població.

b) Característiques físiques El sector Inclou les parcel·les donants al tram del carrer Talaiot comprès entre els carrers del Convent i Martí Sureda. La superfície del sector és de 1.871 m2.

c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 1.72 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 65.97. % Densitat màxima d'habitatges: 144 Viv./Ha. Cessions mínimes: Viari i aparcament: 637 m2 L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 2: Eixampla Plurifamiliar. Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

d) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COMPENSACIÓ. Els propietaris es faran càrrec del projecte de compensació i del projecte d’urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials, així com de les indemnitzacions que foren necessàries.

104

Art.:118 UEm53: Carrer Talaiot 2

a) Objecte la Unitat d’execució. Aquest Sector junt amb el sector Uam52 tenen per objectiu comú ampliar el carrer Talaiot fins al límit del terme municipal, a fi de poder desdoblar el carrer Felanitx creant un circuit unidireccional que millori la circulació en el centre de la població.

a) Característiques físiques El sector Inclou les parcel·les donants al tram del carrer Talaiot comprès entre el carrer Martí Sureda i el límit del terme municipal. La superfície del sector és de 1.165 m2.

b) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 1.94 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 74.14. % Densitat màxima d'habitatges: 162 Viv./Ha. Cessions mínimes: Viari i aparcament: 301 m2 L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Zona 2: Eixampla Plurifamiliar. Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

c) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COMPENSACIÓ. Els propietaris es faran càrrec del projecte de compensació i del projecte d’urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials, així com de les indemnitzacions que foren necessàries.

105

Art.:119 UEs61: Zona Esportiva

a) Objecte la Unitat d’execució. L’objecte d’aquesta unitat és possibilitar la millora de serveis turístics sense augmentar-ne la capacitat residencial ni hotelera. Es pretén regularitzar la existent zona esportiva de Cala Ferrera, al temps que es millora el sistema viari i s’obté la cessió d’un equipament públic per a la informació turística.

a) Característiques físiques El sector està delimitat pel sòl rústic protegit i per la carretera d’Horta, incloent la cruïlla entre aquesta i l’avinguda de Cala d’Or. La superfície del sector és de 42.167 m2,

b) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes, usos i ordenació admeses seran les derivades de l’ordenació urbanística definida al plànol N-5 d’aquestes normes subsidiàries i de les qualificacions corresponents. Aquestes determinacions es podran variar en la mida legalment admesa mitjançant altres documents de planejament o gestió urbanística: Pla especial, estudi de detall. Si es redacta algun nou document no podrà variar els aprofitaments resultants que es determinen a continuació: Edificabilitat bruta: 0.04 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 82.41 % Cessions mínimes: Equipaments: 2.723 m2 situats junt a la rotonda. Espais verds: 338 m2 existents. Viari i aparcament: 1.688 m2 corresponents a la rotonda que s’haurà

d’executar 2.669 m2 corresponents a l’avinguda de s’Horta. L'aprofitament del sòl privat respondrà a la qualificació del sòl establerta per aquestes NNSS. I que per aquesta unitat d’execució és la següent: - Sistema E3: Equipament esportiu a l’aire lliure, limitat a 82.41% del sector. Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

c) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COMPENSACIÓ. Els propietaris del sector redactaran el projecte de compensació i el projecte de urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials i zones verdes inclosa la execució de la rotonda inclosa en el sector.

106

CAPÍTOL 4: RÈGIM DEL SÒL URBANITZABLE

SECCIÓ 4.1: DISPOSICIONS GENERALS

Art.:120 Definició

El sòls urbanitzables aptes per a ser urbanitzats son els que aquestes Normes Subsidiàries determinen als plànols d'ordenació mitjançant la delimitació de sectors. A més de concretar els àmbits de sòl urbanitzable, les Normes Subsidiàries en descriuen els objectius del seu desenvolupament i en determina les condicions d'ordenació, edificació, ús i gestió.

Art.:121 Sistemes generals i locals en Sòl Urbanitzable

Aquestes Normes Subsidiàries assenyalen, si és el cas, la reserva de sistemes generals formant part de l’estructura general i orgànica del territori inclosos dins dels sectors. La seva destinació, posició i mida és vinculant. La superfície d’aquests terrenys és computable als efectes de les cessions mínimes establertes en el Reglament de Planejament.

Art.:122 Deures dels propietaris del Sòl Urbanitzable Programat

1. Cedir obligatòriament i gratuïtament els terrenys destinats a vialitat pública, parcs i jardins públics, i equipaments.

2. Cedir sòl on es pugui edificar el sostre corresponent al 10% de l’aprofitament mitjà del sector.

3. Costejar la urbanització, inclòs l’arranjament de les zones verdes. 4. Edificar els solars.

Art.:123 Gestió del Sòl Urbanitzable Programat

És obligatòria la prèvia aprovació del corresponent Pla parcial d’ordenació del sector. Els sectors també es poden desenvolupar parcialment en subsectors sempre que es garanteixen la igualtat de càrregues i beneficis entre els subsectors d’un mateix sector. El pla parcial s’executarà per polígons complets de conformitat amb el pla d’etapes s’aplicarà en cada un dels polígons en que s’hagi dividit el sector, i aplicant en cada un d’ells el sistema d’actuació més idoni dels previstos per la legislació vigent, compensació, cooperació o expropiació. Quan els sectors es desenvolupin per iniciativa privada el sistema preferent serà el de compensació.

107

SECCIÓ 4.2: REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT EN SÒL URBANITZABLE

Art.:124 Sectors de desenvolupament en Sòl Apte per a Urbanitzar.

Es defineixen els següents sectors de desenvolupament en Sòl Apte per a Urbanitzar delimitats tenint en compte els marges de creixement establerts per la llei 6/99 DOT. A Felanitx: PPr11 Camí de Son Prohens PPr12 Carrer del Olors PPr15 Puig de Sant Nicolau PPr16 Camí des Quetgla PPi11 Sa Creveta PPi12 Son Capell PPi13 Son Colom PPi14 Carretera de Porreres A Porto Colom PPr21 Can Marçal Vell PPs21 Plà de Sa Sènia PPs22 Closos de Can Gaià A Cas Concos PPr32 Variant de Cas Concos A Cala Ferrera PPs61 Riera de Cala Ferrera

108

Art.:125 PPr11: Camí de Son Prohens

a) Objecte del Pla Parcial L’objecte de la delimitació d’aquest àrea de creixement és la millora del límit nord-est de Felanitx, rehabilitant i recuperant per a la ciutat la pedrera d’en Xoi i ocupant els terrenys situats entre la població i la carretera de Porto Colom. Al mateix temps es preveu la creació d’una oferta mixta de solars de serveis, donant a la carretera i d’habitatges de mitja densitat de la banda sud, en contacte amb la població. b) Característiques físiques El sector està limitat pel nord-est per la carretera de Porto Colom, pel sud-est inclou fins a la pedrera, pel nord-oest arriba fins als vessants del Puig Verd i pel sud-oest el casc urbà consolidat. La superfície del sector és de 118.090 m2, c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes admeses seran les següents: Edificabilitat bruta: 0,55 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 45.00% Densitat màxima d'habitatges: 32 Viv./Ha. Cessions mínimes: A més del corresponent 10% de l’aprofitament mitja els propietaris

del pla parcial estaran obligats a cedir com a mínim les següents superfícies:

Equipaments: 22.437 m2 que es situaran principalment en la pedrera

Espais verds: 18.894 m2 situats segons s’especifica en el plànol d’ordenació de sòl Urbà d’aquestes NNSS.

En el projecte d’urbanització del sector s’inclourà el condicionament dels espais verds, inclòs la rehabilitació de la pedrera.

Viari i aparcament: 20 % del total del sector. Inclourà el perllongament d’un recorregut de

vianants que uneixi el carrer Mateo Obrador amb el Camí de Son Prohens.

L'aprofitament del sòl privat respondrà als següents condicionaments. Ús: Habitatge plurifamiliar i unifamiliar i en general els permesos a les

zones 2 i 3 d’aquestes NNSS. Serveis terciaris admesos en la zona 9b del Sòl Urbà. Tipus d'ordenació: Habitatges unifamiliars o plurifamiliars en ALINEACIÓ A VIAL amb

una ocupació màxima del 32 % del sector. Serveis i dotacions privades en EDIFICACIÓ AÏLLADA amb una

ocupació màxima del 13 % del sector. Habitatges protegits: Al menys el 15% dels habitatges que es generin hauran d’estar

inclosos dins d’algun sistema de protecció oficial (habitatge social, protegit, taxat...)

El Pla Parcial haurà d'incloure els terrenys qualificats com a sistema general viari, d'espais verds, de proteccions i d'equipaments, pel plànol N-5 de les presents NNSS (representats en línia continua), sense menyspreu dels mínims establerts en la legislació urbanística vigent. A dit plànol es determinen títol orientatiu el viari fonamental del sector ( representat el línia discontinua). Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball. Aquesta actuació es gestionarà per COMPENSACIÓ.

109

Art.:126 PPr12: Carrer del Socors

a) Objecte del Pla Parcial L’objecte d’aquest Pla Parcial la creació d’un eix rodat de caràcter marcadament urbà que organitzi la part nord de Felanitx. Amb la creació de aquest eix es pretén impulsar aquesta banda de la ciutat i estructurar la circulació rodada interna que actualment crea una sobrecàrrega sobre el carrer des Convent. També es vol millorar l’oferta d’aparcaments i de zones verdes públiques en llocs relativament pròxim al casc antic. b) Característiques físiques El sector està limitat pel nord per l’actual ronda Nord (Carrer Sant Agustí), pel sud-est pel carrer de Santa Catalina, per l’oest amb una línia irregular amb el casc urbà consolidat. La superfície del sector és de 68.050 m2, c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes admeses seran les següents: Edificabilitat bruta: 0,62 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 55.00 % Densitat màxima d'habitatges: 44 Viv./Ha. Cessions mínimes: A més del corresponent 10% de l’aprofitament mitja els propietaris

del pla parcial estaran obligats a cedir com a mínim les següents superfícies:

Equipaments: 4% del sector, que seran de cessió obligatòria i gratuïta..

Espais verds: 10% del sector, que es situaran en els llocs indicats en el Plànol N-5 d’aquestes NNSS. En el projecte d’urbanització del sector s’inclourà el condicionament dels espais verds.

Viari i aparcament: 20 % del total del sector coma mínim. Haurà d’incloure el perllongament del carrer dels Olors amb una amplada mínima de 16 metres d’ample fins a enllaçar-lo amb el carrer Catalina Tomàs

L'aprofitament del sòl privat respondrà als següents condicionaments. Ús: Habitatge plurifamiliar i unifamiliar i en general els permesos a les

zones 2 i 3 d’aquestes NNSS Tipus d'ordenació: Habitatges plurifamiliars en ALINEACIÓ A VIAL amb una ocupació

màxima del 7 % del sector. Habitatges unifamiliars en ALINEACIÓ A VIAL amb una ocupació

màxima del 48 % del sector. Habitatges protegits: Al menys el 15% dels habitatges que es generin hauran d’estar

inclosos dins d’algun sistema de protecció oficial (habitatge social, protegit, taxat...)

El Pla Parcial haurà d'incloure els terrenys qualificats com a sistema general viari, d'espais verds, de proteccions i d'equipaments, pel plànol N-5 de les presents NNSS (representats en línia continua), sense menyspreu dels mínims establerts en la legislació urbanística vigent. A dit plànol es determinen títol orientatiu el viari fonamental del sector ( representat el línia discontinua). Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball. Aquesta actuació es gestionarà per COMPENSACIÓ.

110

Art.:127 PPr13: Ronda Nord

a) Objecte del Pla Parcial L’objecte d’aquest Pla Parcial és l’execució d’una part de la Ronda Interior Nord de Felanitx, que constituirà l’eix bàsic d’esta banda de la ciutat. Tanmateix es pretén ampliar la dotació sanitària existent i la creació d’una zona verda en la proximitat de l’antic sindicat

b) Característiques físiques El sector està limitat per la mateixa ronda Nord per la carretera de Porreres i els darreres del Passeig Ramon Llull pel propi casc urbà n una línia força irregular. La superfície del sector és de 91.361 m2,

c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes admeses seran les següents: Edificabilitat bruta: 1,00 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 50.00 % Densitat màxima d'habitatges: 43 Viv./Ha. Cessions mínimes: Equipaments: 10% del sector corresponents a l’ampliació de la

zona sanitària existent en sòl urbà. Espais verds: 10% del sector situats en les proximitats de

l’antic Sindicat. Viari i aparcament: El 18 % es destinarà a la reserva necessària per

a la ronda Nord, l’execució de la qual correspondrà al mateix sector en la part inclosa en els seus límits.

El 12% del sector es destinarà a viari local i aparcaments

L'aprofitament del sòl privat respondrà als següents condicionaments. Ús: Indústries de 2ona categoria i Habitatge plurifamiliar, i en general els

permesos a les zones 2 i 4 d’aquestes NNSS. Tipus d'ordenació: Habitatges plurifamiliars i indústries en ALINEACIÓ A VIAL amb una

ocupació màxima del 50 % del sector. En el front donant a la carretera de Porreres no s’admetran les indústries.

Habitatges protegits: Al menys el 15% dels habitatges que es generin hauran d’estar inclosos dins d’algun sistema de protecció oficial (habitatge social, protegit, taxat...)

Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% del sector en l’amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l’augment de precisió en l’escala d treball.

d) Gestió

El Pla Parcial haurà d'incloure els terrenys qualificats com a sistema general viari, d'espais verds, de proteccions i d'equipaments, pel plànol N-5 de les presents NNSS (representats en línia continua), sense menyspreu dels mínims establerts en la legislació urbanística vigent. A dit plànol es determinen títol orientatiu el viari fonamental del sector ( representat el línia discontinua). Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball. Aquesta actuació es gestionarà per COMPENSACIÓ.

111

Art.:128 PPr15: Puig de San Nicolau

a) Objecte del Pla Parcial L’objecte d’aquest Pla Parcial és completar el creixement per la banda sud de Felanitx, establint els límits amb les noves zones industrials. També es vol ampliar la reserva d’equipaments escolar i esportiu que es preveu crear en aquesta banda del municipi. b) Característiques físiques El sector està limitat pel nord per la carretera de Campos, per l’est en part pel casc urbà consolidat i en part per la Unitat d’execució UEs12, per l’oest per la zona industrial i pel sud pel perllongament del carrer Sant Miquel. La superfície del sector és de 48.897 m2, c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes admeses seran les següents: Edificabilitat bruta: 0.62 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 56.00 % Densitat màxima d'habitatges: 41 Viv./Ha. Cessions mínimes: A més del corresponent 10% de l’aprofitament mitja els propietaris

del pla parcial estaran obligats a cedir com a mínim les següents superfícies:

Equipaments: 5000 m2 situats segons s’especifica en el plànol d’ordenació de sòl Urbà d’aquestes NNSS.

Espais verds: 10% del sector. En el projecte d’urbanització del sector s’inclourà el condicionament dels espais verds.

Viari i aparcament: 20% del total del sector coma mínim. El projecte contemplarà les connexions viàries i l’adaptació necessària del vial que limita amb la zona industrial.

L'aprofitament del sòl privat respondrà als següents condicionaments. Ús: Habitatge unifamiliar i en general els permesos a la zona 3

d’aquestes NNSS Tipus d'ordenació: Habitatges unifamiliars en ALINEACIÓ A VIAL Habitatges protegits: Al menys el 15% dels habitatges que es generin hauran d’estar

inclosos dins d’algun sistema de protecció oficial (habitatge social, protegit, taxat...)

El Pla Parcial haurà d'incloure els terrenys qualificats com a sistema general viari, d'espais verds, de proteccions i d'equipaments, pel plànol N-5 de les presents NNSS (representats en línia continua), sense menyspreu dels mínims establerts en la legislació urbanística vigent. A dit plànol es determinen títol orientatiu el viari fonamental del sector ( representat el línia discontinua). Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball. Aquesta actuació es gestionarà per COMPENSACIÓ.

112

Art.:129 PPr16: Camí de Cas Concos

a) Objecte del Pla Parcial L’objecte d’aquest Pla Parcial, és completar el creixement per la banda sud de Felanitx, establint els límits amb les previsions de zones industrials. Es vol continuar l’avinguda que limita les zones industrials fins al camí de Cas Concos a on es preveu un enllaç aamb la ronda exterior de Felanitx. També s’haurà de preveure la resolució paissatgística d’uns terrenys marcats per la presència d’un grup de molins dalt d’una petita elevació. S’haurà de consolidar una zona verda en aquest entorn protegint les vistes actuals sobre els molins al temps que es dóna una certa edificabilitat per tal d’ordenar el final de la població. b) Característiques físiques El sector està limitat pel nord en una línia força irregular pel casc urbà consolidat, pel sud-est pel camí de Cas Concos i pel sud-oest per les zona de creixement industrial. La superfície del sector és de 43.383 m2, c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes admeses seran les següents: Edificabilitat bruta: 0.62 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 58 % Densitat màxima d'habitatges: 44 Viv./Ha. Cessions mínimes: A més del corresponent 10% de l’aprofitament mitja els propietaris

del pla parcial estaran obligats a cedir com a mínim les següents superfícies:

Equipaments: 4% Espais verds: 12% del sector. En el projecte d’urbanització del

sector s’inclourà el condicionament dels espais verds.

Viari i aparcament: 20% del total del sector coma mínim. Es mantindrà un eix de vianants seguint el traçat

actual del camí de Cas Concos. L'aprofitament del sòl privat respondrà als següents condicionaments. Ús: Habitatge unifamiliar aïllat o agrupat i en general els usos permesos

a les zones 3 i 5 d’aquestes NNSS Tipus d'ordenació: Habitatges unifamiliars en ALINEACIÓ A VIAL

Habitatge tradicional en ORDENACIÓ AÏLLADA. Es farà especial atenció als molins existents en el sector i en la seva proximitat, que podran ésser qualificats com a zona 5a o similar, o bé poden formar part de les cessions obligatòries.

El Pla Parcial haurà d'incloure els terrenys qualificats com a sistema general viari, d'espais verds, de proteccions i d'equipaments, pel plànol N-5 de les presents NNSS (representats en línia continua), sense menyspreu dels mínims establerts en la legislació urbanística vigent. A dit plànol es determinen títol orientatiu el viari fonamental del sector ( representat el línia discontinua). Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball. Aquesta actuació es gestionarà per COMPENSACIÓ.

113

Art.:130 PPi11: Sa Cerveta

a) Objecte del Pla Parcial Aquest sector recull literalment el pla parcial del “Polígon Industrial de Felanitx”, redactat per Gestur Balear, en vies d’aprovació. Es recullen per tan les condicions allà establertes en la mida que es considerin mínimes per a qualsevol modificació del mateix. b) Característiques físiques La delimitació del sector prové del Pla General vigent. Pel nord limita amb la carretera de Campos, per l’est amb el sector de creixement residencial PPr15, pel sud amb el sector de reserva industrial PPi12 i per l’oest amb el traçat de la variant de la carretera de Felanitx a Porto Colom. La superfície del sector és de 168.030 m2, c) Característiques Urbanístiques Es consideren vàlides les característiques urbanístiques del pla parcial en vies d’aprovació. En cas de modificació global del pla parcial seran d’aplicació les característiques que es determinen a continuació. Les intensitats màximes admeses seran les següents: Edificabilitat bruta: 0,80 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 64 % Cessions mínimes: A més del corresponent 10% de l’aprofitament mitja els propietaris

del pla parcial estaran obligats a cedir com a mínim les següents superfícies:

Equipaments: 4% Espais verds: 10% del sector. En el projecte d’urbanització del

sector s’inclourà el condicionament dels espais verds.

Viari i aparcament: 22% del total del sector coma mínim. L'aprofitament del sòl privat respondrà als següents condicionaments. Ús: Indústries i serveis terciaris i en general els usos permesos a les

zones 8 i 9b d’aquestes NNSS Tipus d'ordenació: Edificis Industrials i de serveis terciaris en ORDENACIÓ AÏLLADA. El Pla Parcial haurà d'incloure els terrenys qualificats com a sistema general viari, d'espais verds, de proteccions i d'equipaments, pel plànol N-5 de les presents NNSS (representats en línia continua), sense menyspreu dels mínims establerts en la legislació urbanística vigent. A dit plànol es determinen títol orientatiu el viari fonamental del sector ( representat el línia discontinua). Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball. Aquesta actuació es gestionarà per COMPENSACIÓ.

114

Art.:131 PPi12: Son Capell

a) Objecte del Pla Parcial Aquest sector es preveu com a reserva per a l’ampliació a mig termini del Pla Parcial industrial “Polígon Industrial de Felanitx” en vies d’aprovació. b) Característiques físiques Pel nord limita amb el sector de industrial PPi11 en vies d’aprovació, per l’est amb el sector de reserva de creixement residencial PPr16, pel sud i per l’oest amb el traçat de la variant de la carretera de Felanitx a Porto Colom. La superfície del sector és de 118.198 m2, c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes admeses seran les següents: Edificabilitat bruta: 0,80 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 65 % Cessions mínimes: A més del corresponent 10% de l’aprofitament mitja els propietaris

del pla parcial estaran obligats a cedir com a mínim les següents superfícies:

Equipaments: 4% Espais verds: 10% del sector. En el projecte d’urbanització del

sector s’inclourà el condicionament dels espais verds.

Viari i aparcament: 15% del total del sector coma mínim. L'aprofitament del sòl privat respondrà als següents condicionaments. Ús: Indústries i serveis terciaris i en general els usos permesos a les

zones 8 i 9c d’aquestes NNSS Tipus d'ordenació: Edificis Industrials i de serveis terciaris en ORDENACIÓ AÏLLADA. El Pla Parcial haurà d'incloure els terrenys qualificats com a sistema general viari, d'espais verds, de proteccions i d'equipaments, pel plànol N-5 de les presents NNSS (representats en línia continua), sense menyspreu dels mínims establerts en la legislació urbanística vigent. A dit plànol es determinen títol orientatiu el viari fonamental del sector ( representat el línia discontinua). Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball. Aquesta actuació es gestionarà per COMPENSACIÓ.

115

Art.:132 PPi13: Son Colom

a) Objecte del Pla Parcial Aquest sector es preveu com a complement de les noves zones industrials, ajustant-se a l’espai restant entre aquestes i la variant de la carretera de Porto Colom. També es preveu crear un front de serveis en l’entrada de Felanitx i un accés secundari a les zones industrials per reduir el tràfic que arriba a la primera rotonda prevista per aquestes NNSS. b) Característiques físiques Pel nord limita amb la carretera de Campos, per l’est amb el sector de industrial PPi11 en vies d’aprovació, pel sud i per l’oest amb el traçat de la variant de la carretera de Felanitx a Porto Colom. La superfície del sector és de 40.940 m2, c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes admeses seran les següents: Edificabilitat bruta: 0,80 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 69 % Cessions mínimes: A més del corresponent 10% de l’aprofitament mitja els propietaris

del pla parcial estaran obligats a cedir com a mínim les següents superfícies:

Equipaments: 4% Espais verds: 10% del sector. En el projecte d’urbanització del

sector s’inclourà el condicionament dels espais verds.

Viari i aparcament: 15 % del total del sector coma mínim. L'aprofitament del sòl privat respondrà als següents condicionaments. Ús: Indústries i serveis terciaris i en general els usos permesos a les

zones 8 i 9c d’aquestes NNSS Tipus d'ordenació: Edificis Industrials i de serveis terciaris en ORDENACIÓ AÏLLADA. El Pla Parcial haurà d'incloure els terrenys qualificats com a sistema general viari, d'espais verds, de proteccions i d'equipaments, pel plànol N-5 de les presents NNSS (representats en línia continua), sense menyspreu dels mínims establerts en la legislació urbanística vigent. A dit plànol es determinen títol orientatiu el viari fonamental del sector ( representat el línia discontinua). Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball. Aquesta actuació es gestionarà per COMPENSACIÓ.

116

Art.:133 PPi14: Carretera de Porreres

a) Objecte del Pla Parcial Aquest sector es preveu com a reserva industrial alternativa a les zones delimitades en l’entorn de la variant. S’ha delimitat incloent diverses activitats existents a fi de donar-les les infrastructures necessàries per consolidar activitats industrials i de serveis. b) Característiques físiques El límit nord es una línia situada a 200 metres del límit urbà ajustat a les parcel·les existents, per l’est limita amb el camí mes baix del Puig Verd, pel sud limita amb la Ronda Nord de Felanitx i per l’oest amb el perllongament del tram oest de la mateixa ronda nord. La superfície del sector és de 127.093 m2, c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes admeses seran les següents: Edificabilitat bruta: 0,80 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 66 % Cessions mínimes: A més del corresponent 10% de l’aprofitament mitja els propietaris

del pla parcial estaran obligats a cedir com a mínim les següents superfícies:

Equipaments: 4% Espais verds: 10% del sector. En el projecte d’urbanització del

sector s’inclourà el condicionament dels espais verds.

Viari i aparcament: 15 % del total del sector coma mínim. L'aprofitament del sòl privat respondrà als següents condicionaments. Ús: Indústries i serveis terciaris i en general els usos permesos a les

zones 8 i 9c d’aquestes NNSS Tipus d'ordenació: Edificis Industrials i de serveis terciaris en ORDENACIÓ AÏLLADA. El Pla Parcial haurà d'incloure els terrenys qualificats com a sistema general viari, d'espais verds, de proteccions i d'equipaments, pel plànol N-5 de les presents NNSS (representats en línia continua), sense menyspreu dels mínims establerts en la legislació urbanística vigent. A dit plànol es determinen títol orientatiu el viari fonamental del sector ( representat el línia discontinua). Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball. Aquesta actuació es gestionarà per COMPENSACIÓ.

117

Art.:134 PPr21: Can Marçal Vell

a) Objecte del Pla Parcial Aquest sector es delimita amb objecte de modificar el Pla Parcial aprovat en 1987 en l’àmbit del polígon 14 del Pla General vigent. Aquest pla parcial ha sigut redactat en base a una estructura del territori que ha sigut invalidada per la recent legislació de Balears. Per aquesta causa és imperativa la seva modificació global abans de qualsevol gestió urbanística en aquest àmbit. En concret es pretén l’adaptació del seu viari i de les seves àrees de cessió a l’estructura proposada per aquestes Normes Subsidiàries i en concordança amb les previsions de l’actual legislació. b) Característiques físiques El sector s’ajusta pràcticament a la delimitació del polígon 14 del Pla General Vigent, amb algun petit ajust topogràfic en l’extrem sud-oest. La superfície del sector és de 88.995 m2, c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes admeses seran les següents: Edificabilitat bruta: 0.18 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 46% Densitat màxima d'habitatges: 10 Viv./Ha. Cessions mínimes: A més del corresponent 10% de l’aprofitament mitja els propietaris

del pla parcial estaran obligats a cedir com a mínim les següents superfícies:

Equipaments: 12% que es situaran principalment en els llocs previstos al plànol N-5 d’aquestes NNSS

Espais verds: 20% m2 situats segons s’especifica en el plànol N-5 d’aquestes NNSS, preservant els espais de protecció del torrent i la part alta del sector a fi de reduir l’impacte.

Viari i aparcament: 20% del total del sector. Inclourà el perllongament d’un recorregut de

vianants que uneixi la Cala Marçal amb Cala Brafi.

L'aprofitament del sòl privat respondrà als següents condicionaments. Ús: Habitatge plurifamiliar i unifamiliar aïllat i, en general, els permesos

a les zones 2 i 3 d’aquestes NNSS. Serveis terciaris admesos en la zona 9c del Sòl Urbà. Tipus d'ordenació: Habitatges unifamiliars o plurifamiliars en ORDENACIÓ AÏLLADA

amb una ocupació màxima del 42 % del sector. Serveis i dotacions privades en ORDENACIÓ AÏLLADA amb una

ocupació màxima del 5 % del sector. El Pla Parcial haurà d'incloure els terrenys qualificats com a sistema general viari, d'espais verds, de proteccions i d'equipaments, pel plànol N-5 de les presents NNSS (representats en línia continua), sense menyspreu dels mínims establerts en la legislació urbanística vigent. A dit plànol es determinen títol orientatiu el viari fonamental del sector ( representat el línia discontinua). Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball. Aquesta actuació es gestionarà per COMPENSACIÓ.

118

Art.:135 PPs21: Pla de Sa Sínia

a) Objecte del Pla Parcial. L’objecte d’aquesta Pla Parcial és donar un accés rodat a Sa Capella i Sa Punta sense travessar les zones de passeig del port, al temps que es crea una zona d’equipaments portuaris que en aquest moment s’estan situant en el sòl rústic o sobre els mateixos molls del port.

b) Característiques físiques El sector està delimitat pel perllongament de la ronda de Porto Colom, pel carrer Aviador Ortega, per la unitat d’execució UEr21 i pels edificis que donen front al port. La superfície del sector és de 61.700 m2,

c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes admeses seran les següents: Edificabilitat bruta: 0.30 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 42.00 % Densitat màxima d'habitatges: no està permès l’ús d’habitatge. Cessions mínimes: Espais verds: 11.723 m2 situats al davant de la zona escolar. Equipaments: 4% ampliant la zona Escolar. Viari i aparcament: 17% Ampliant a la ronda nord 17% com a mínim corresponents a viari local. 1% corresponent a l’accés peatonal a l’escola L'aprofitament del sòl privat respondrà als següents condicionaments. Ús: Equipaments i serveis portuaris de caràcter privat: L’ús dominant

serà el Marítim, incloent l’industrial de 2ª categoria, el magatzem, el comercial i les oficines sempre que estiguin relacionats amb el manteniment i reparació d’embarcacions, o amb la realització d’activitats relacionades amb el port

Tipus d'ordenació: El tipus d'ordenació serà de VOLUMETRIA ESPECÍFICA, amb

objecte de que aquest tipus d’edificació no s’assimili a una zona industrial, si no que suposi una imatge adequada per a una zona turística com es el cas de Porto Colom.

L’ edificabilitat màxima neta no superarà els 0,72 m2st/m2 sòl ni el volum de 3,6 m3/m2

Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

d) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COMPENSACIÓ. Els propietaris del sector redactaran el projecte de reparcel·lació i el projecte de urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials i zones verdes inclosa la part corresponent a sistemes generals inclosos en el sector.

119

Art.:136 PPs23: Clossos de Can Gaià

a) Objecte del Pla Parcial. L’objecte d’aquesta Pla Parcial, es incrementar l’oferta de serveis i indústries relacionades fonamentalment amb les activitats portuàries. Aquest sector es delimita com a complement al sector de Sa Sínia. Al mateix temps es pretén millorar el traçat de la carretera de Gaià.

b) Característiques físiques El sector es configura com les finques col·lindants amb la carretera de Gaià situades entre els nuclis rurals d’aquest entorn, ocupant els terrenys erms que queden lliures entre ells. La superfície del sector és de 212.859 m2,

c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes admeses seran les següents: Edificabilitat bruta: 0.55 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 70.00 % Densitat màxima d'habitatges: no està permès l’ús d’habitatge. Cessions mínimes: Espais verds: 10%. Equipaments: 4%, a més del 1,3% de serveis tècnics existents. Viari i aparcament: 5% Corresponent a la carretera de Gaià que

s’haurà de millorar. 9,7% de viari local i aparcament que es podrà

situar com ampliació als laterals de la carretera. L'aprofitament del sòl privat respondrà als següents condicionaments. Ús: Equipaments i serveis de caràcter privat inclosos els tallers. En general es permetran els usos admesos a les zones 8 i 9c

d’aquestes NNSS. Tipus d'ordenació: El tipus d'ordenació serà de EDIFICACIÓ AÏLLADA, L’ edificabilitat màxima neta no superarà els 0.6 m2st/m2sòl en les

àrees de serveis ni els 1.0 m2st/m2sòl en les àrees de tallers. Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

d) Gestió Aquesta Unitat d’execució es gestionarà per COMPENSACIÓ. Els propietaris del sector redactaran el projecte de reparcel·lació i el projecte de urbanització. Els propietaris cediran gratuïtament els terrenys establerts en aquest article i delimitats al plànol N-5 i correran a càrrec de les despeses d’urbanització de vials i zones verdes inclosa la part corresponent a sistemes generals inclosos en el sector.

120

Art.:137 PPr32: Variant de Cas Concos

a) Objecte del Pla Parcial L’objecte d’aquest Pla Parcial és realitzar una part de la variant prevista per aquestes NNSS per a Cas Concos. Al mateix temps es pretén ampliar l’oferta d’habitatges tradicionals de mitja i baixa densitat per tal de potenciar el creixement de les poblacions petites i reduir la demanda d’habitatges en Sol Rústic. b) Característiques físiques El sector està limitat pel nord amb línia irregular pel casc urbà consolidat, per l’est per la variant de la carretera de Felanitx a Santanyí, i pel sud-oest pels darreres del carrer Major. La superfície del sector és de 33.215 m2, c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes admeses seran les següents: Edificabilitat bruta: 0,50 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 59 % Densitat màxima d'habitatges: 34 Viv./Ha. Cessions mínimes: A més del corresponent 10% de l’aprofitament mitja els propietaris

del pla parcial estaran obligats a cedir com a mínim les següents superfícies:

Equipaments: 4% Espais verds: 17%, situant-se una part junt als verds privats de

les cases del carrer Major, tal i com e reflecteix al plànol N-5 d’aquestes NNSS. En el projecte d’urbanització del sector s’inclourà el condicionament dels espais verds.

Viari i aparcament: 20 % del total del sector coma mínim. Incloent una part de la variant de la carretera de Felanitx a Santanyí.

L'aprofitament del sòl privat respondrà als següents condicionaments. Ús: Habitatge unifamiliar aïllat o agrupat i en general els usos permesos

a les zones 3 i 5 d’aquestes NNSS Tipus d'ordenació: Habitatges unifamiliars en ALINEACIÓ A VIAL amb una ocupació

màxima del 35% del sector. Habitatge tradicional en ORDENACIÓ AÏLLADA.

Habitatges protegits: Al menys el 15% dels habitatges que es generin hauran d’estar inclosos dins d’algun sistema de protecció oficial (habitatge social, protegit, taxat...)

El Pla Parcial haurà d'incloure els terrenys qualificats com a sistema general viari, d'espais verds, de proteccions i d'equipaments, pel plànol N-5 (Regulació del Sòl Urbà i Urbanitzable) de les presents NNSS, sense menyspreu dels mínims establerts en la legislació urbanística vigent. A plànol N-5 d'aquestes NNSS es determinen els sistemes generals (en línia continua el sistema general viari), i es proposa a títol orientatiu el viari fonamental del sector (línia discontinua). Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

121

Art.:138 PPs61: Riera de Cala Ferrera

a) Objecte del Pla Parcial L’objecte d’aquest Pla Parcial és millorar l’oferta de serveis en aquesta zona turístiques de Felanitx, sense augmentar-ne la capacitat residencial. Al mateix temps es facilita la creació d’un nou enllaç amb Cala d’Or que permetrà l’organització de circulació unidireccional. b) Característiques físiques El sector està situat al nord de Cala Ferrera limitat pel nord pel nou accés a Cala d’Or, per l’est per la carretera de S’Horta, i pel sud-oest casc de Cala Ferrera i per l’oest pel límit de terme Municipal amb Santanyí. La superfície del sector és de 119.112 m2, c) Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes admeses seran les següents: Edificabilitat bruta: 0,50 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 70% Cessions mínimes: A més del corresponent 10% de l’aprofitament mitja els propietaris

del pla parcial estaran obligats a cedir com a mínim les següents superfícies:

Equipaments: 4% Espais verds: 20% corresponents a l’àrea de protecció de

riscos de l’entorn de la riera. En el projecte d’urbanització del sector s’inclourà el condicionament dels espais verds.

Viari i aparcament: El que calgui per a garantir l’accessibilitat als espais del sector.

L'aprofitament del sòl privat respondrà als següents condicionaments. Ús: Serveis comercials i terciaris i en general els usos permesos a les

zones 9c i 10 d’aquestes NNSS Tipus d'ordenació: Edificis de Serveis i altres serveis complementaris, en ORDENACIÓ

AÏLLADA amb una ocupació màxima del 50 % del sector. Sòl LLIURE D’EDIFICACIÓ, d’ús privat amb una ocupació

aproximada del 20% del sector situat a l’oest del curs de la riera. El Pla Parcial haurà d'incloure els terrenys qualificats com a sistema general viari, d'espais verds, de proteccions i d'equipaments, pel plànol N-5 (Regulació del Sòl Urbà i Urbanitzable) de les presents NNSS, sense menyspreu dels mínims establerts en la legislació urbanística vigent. A plànol N-5 d'aquestes NNSS es determinen els sistemes generals (en línia continua el sistema general viari), i es proposa a títol orientatiu el viari fonamental del sector (línia discontinua). Seran admissibles les variacions de més o menys un 5% en l'amidament de superfícies sempre que aquestes variacions siguin degudes a l'augment de precisió en l'escala de treball.

122

CAPÍTOL 5: REGULACIÓ DEL SÒL RÚSTIC (SR)

SECCIÓ 5.1: DISPOSICIONS GENERALS

Art.:139 Definició i tipus

El Sòl Rústic compren terrenys que es caracteritzen per una voluntat de mantenir les condicions naturals i el caràcter pròpiament rural. En aquest sòl no hi són permesos els processos d'urbanització de caràcter urbà ni els usos contradictoris amb l'aprofitament natural del territori. El sòl rústic es divideix d’acord amb els criteris de la Llei 6/97 de SÒL RÚSTIC DE LES ILLES BALEARS en Sòl Rústic Protegit i Sòl Rústic Comú. Aquestes Normes subsidiàries estableixen la qualificació detallada del Sòl Rústic, indicant-se para cada qualificació la seva adscripció al sol rústic protegit (endavant SRP) o al Sòl Rústic Comú (en endavant SRC).

Art.:140 Desenvolupament de les Normes Subsidiàries en Sòl Rústic

1. Les determinacions que contenen aquestes Normes Subsidiàries, sense perjudici de la seva immediata aplicació, podran ésser desenvolupades mitjançant Plans especials. 2. Els Plans especials no podran alterar les determinacions del Normes Subsidiàries, excepte per regular més restrictivament les condicions d'edificació i d'ús i per augmentar la superfície establerta com a mínima per a les finques.

SECCIÓ 5.2: DISPOSICIONS COMUNS A TOTES LES ZONES EN SÒL RÚSTIC

Art.:141 Parcel·lació del Sòl Rústic

1. Tots els actes de segregació de finques o terrenys en Sòl Rústic quedaran subjectes, amb independència de la seva finalitat, a llicència municipal. S’exceptuaran de la necessitat d’obtenció de llicència municipal, i hauran d’aportar, en aquests supòsits, un certificat que caldrà, en els casos següents: - Quan els actes siguin conseqüència de l’execució de determinacions del

planejament i de les infrastructures públiques. - En els supòsits en que s’estableixi reglamentàriament. 2. Seran indivisibles les finques en Sòl Rústic la dimensió de les quals sigui inferior al doble de les unitats mínimes de conreu o de producció forestal que estableixi la legislació agrària. 3. Les parcel·les Rústics segregades amb posterioritat a l’aprovació de la llei 6/97 del Sòl Rústic, quedaran inhabilitades per al ús d’habitatge, d’acord amb la llei 9/99 de Mesures Cautelars. A tal efecte qualsevol segregació del sol rústic implicarà la notació marginal en el registre de la propietat relativa a la inhabilitació per l’ús d’habitatge. 4. La parcel·la mínima edificable i el front mínim a camí públic es determinarà específicament per a cada zona de Sòl Rústic en aquestes Normes Subsidiàries. Les finques resultants tindran la forma més regular possible. 5. Queden absolutament prohibides les parcel·lacions urbanístiques en Sòl Rústic. S’entendrà que existeix parcel·lació quan concorrin les circumstàncies assenyalades a l’article 41 del RPL. 6. Quan una finca tingui sòl sotmès a diferents qualificacions i no tingui la superfície mínima edificable en cap d’elles, la normativa a aplicar serà la corresponent a la zona que inclogui la major part de la finca. No es podrà comptabilitzar, per aconseguir la

123

superfície mínima, les àrees incloses en zona de major protecció, i l’edificació es situarà a la zona de menor protecció.

Art.:142 Camins rurals

1. S'haurà de conservar en la seva integritat l'actual xarxa de camins rurals. 2. No podran obrir-se nous camins, vies rurals, pistes forestals o qualsevol altre tipus de vialitat que no estigui prevista en aquest Normes Subsidiàries, en els Plans especials que les desenvolupin o en els Plans parcials. 3. En qualsevol cas l’obertura de nous camins, o qualsevol obra a realitzar sobre camins existents, estaran subjectes a llicència municipal. No es podrà modificar el perfil longitudinal i transversal dels camins ni el seu traçat sense la corresponent llicència municipal. Les modificacions no podran suposar en cap cas alteracions negatives de l'entorn natural de la zona afectada. 4. El projecte per a la sol·licitud d’obertura de nous camins o de modificació del traçat dels existents, haurà d’incloure un estudi comparatiu de les possibles alternatives, per tal de garantir el menor impacte ambiental i la preservació dels elements que donen caràcter especial al paisatge. 5. Els nous camins tindran, com a màxim, l’amplada següent: - Camí públic = 6 m - Camí privat = 4 m L’acabat del camí tindrà el color semblant a les terres confrontants. En cas d’acabats pavimentats, es realitzaran amb materials permeables, s’evitaran els asfalts en els camins privats, i s’utilitzaran les tècniques pròpies del lloc. Els camins es construiran de forma que els moviments de terres siguin mínims i es donarà als terraplenats i desmunts un tractament adequat a l’ambient que l’envolta. L’alçada màxima d’aquests serà d’ 1,20 m.

Art.:143 Tanques

1. Tant a les llindes com a l’interior de la finca es permetran els tancaments necessaris per a la seva explotació racional. 2. El tancament de finques està subjecte a llicència d’obra menor, i s’haurà d’adjuntar un croquis acotat en el qual es reflecteixi l’ample del camí i la situació dels tancaments de les finques confrontants. 3. Els tancaments, tant a les llindes com a l’interior de les finques, podran ser de diferents tipus:

- Massissos, realitzats amb pedra pròpia del lloc - Bardisses, a base d’arbusts o arbres sense límit d’alçada - Reixeta o tela metàl·lica

4. En els tancaments massissos l’alçada màxima serà d’ 1,20 m. 5. Els de reixeta o tela metàl·lica i els mixtos tindran una alçada màxima de 2,20 m. 6. L’alçada màxima es considerarà a cada punt del terreny natural, sense escalonades en el perfil superior del tancament. 7. El pla exterior dels tancaments de nova creació tancaments que donin a la xarxa viària hauran de recular-se, com a mínim les següents distàncies:

- Xarxa de carreteres : l’establert per la legislació vigent - Camins : 3 m de l’eix de camins públics

8. Entre les reixes, tanques o barreres dels tancaments o, en el seu cas, les parets d’obra, s’ha de deixar una separació o les obertures necessàries per permetre el pas de la fauna silvestre.

Art.:144 Construccions en Sòl Rústic

En el Sòl Rústic no es podran realitzar altres construccions que les destinades a explotacions agrícoles que estiguin en relació amb la naturalesa i el destí de la finca, així com les construccions i les instal·lacions vinculades a l'execució, el manteniment i el servei de les obres públiques. També es podran construir habitatges en la mesura que així ho permeti la legislació vigent (Lleis 6/99 i 9/99 o les que les substitueixin n el futur). Això no obstant, podran autoritzar-se seguint el procediment previst per l'art. 44 del RG,

124

edificacions i instal·lacions d'utilitat pública o interès social que s’hagin d’emplaçar en medi rural i no siguin incompatibles amb els usos previstos en els diferents tipus de Sòl Rústic i compleixin les condicions específiques de la zona en que s'emplacin. Les construccions que guardin relació amb l’activitat agrícola hauran de ser informades prèviament a la concessió de llicència per la Conselleria d’Agricultura, indicant si la construcció projectada es estrictament necessària per a l’activitat agrícola que es desenvolupa a la parcel·la en funció de l’indicat als articles 21.2 o 34.3 de la Llei del Sòl Rústic.

Art.:145 Condicions de posició i d’implantació

1. Els edificis s’ubicaran, dins la parcel·la, tenint en compte: - la salvaguarda de la condició rústica dels terrenys - les possibilitats d’explotació agrícola, si s’escau - la protecció de les característiques generals del paisatge i la reducció de

l’impacte visual.

2. Amb aquesta finalitat, les condicions de posició són les següents: - l’edificació en una parcel·la no pot situar-se en aquelles zones de pendent igual

o superior al 20 %. - la distància màxima de l’edificació a camí d’ús públic existent és de 200 m - els bancals o marjades s’acabaran en pedra vista o amb un talús natural - les zones sembrades de gespa tenen el mateix tractament que les terrasses, a

efectes d’ocupació de parcel·la - per procedir a la tala massiva d’arbres, és preceptiva l’autorització de la

Conselleria d’Agricultura, a l’igual que per noves roturacions amb finalitats agràries

- les plantes ornamentals que se sembrin a l’entorn de l’edificació seran les pròpies del clima mediterrani.

3. L’enrajolat o paviment de la planta baixa estarà com a màxim 1,20 m per damunt del terreny natural, inclosos els de les terrasses o piscines. 4. Amb el projecte d’edificació es presentarà un plànol topogràfic de tota la finca, a escala 1/2000, com a mínim, i s’especificarà on vol ubicar-se l’edificació, justificant que l’emplaçament escollit és el millor dels possibles per ser el que menys impacte genera. Per tal de demostrar-ho es presentaran les seccions necessàries, a escala 1/200, que reforcin l’elecció de l’emplaçament de l’edificació dins la finca.

Art.:146 Edificabilitat i ocupació

1. Els porxos computaran, a tots els efectes, al 100 %, tant com ocupació, superfície edificada i volum. Les pèrgoles no comptabilitzaran a efectes de superfície edificada ni volum, però sí com a ocupació de la parcel·la per elements constructius. 2. La planta soterrani no computarà a efectes de volum, però si ho farà com a superfície edificada, sigui quin sigui l’ús al qual es destini.

Art.:147 Usos permesos

1. Amb caràcter general, en tot els sòl rústic només es permetran els usos contemplats en l’article 3 de la llei 6/99 de Mesures Cautelars relativa a la modificació de la matriu d’usos de l’annex 1 de la llei 6/97 del Sòl Rústic. En tot cas, també serà d’aplicació la Llei 19/1995 de Modernització de les Explotacions Agràries. En la taula que es transcriu en el punt següent es relacionen els usos definits en la matriu de la Llei 6/97 amb els definits a l’article 52 d’aquestes NNSS, al temps que s’expressen els condicionants aplicables a totes les zones. En la regulació de cada zona es desenvolupa dita matriu expressant quins usos dels definits a l’article 53 son compatibles o estan condicionats, enumerant-se les condicions i les excepcions específiques per als usos regulats en la Matriu de la llei com grau 2 i 2-3,

125

en el benentès que, d’acord amb la regulació de l’annex 1 de la llei 6/97, aquesta regulació serà vigent en tant en quant no s’aprovi el Pla Territorial Parcial. 2. QUADRE D’USOS PERMESOS EN SÒL RÚSTIC

Ús Matriu llei 6/99 Ús article 52 NNSS Condicionaments

Primari Extensiu Agrari Extensiu Ramader Extensiu Forestal Extensiu Lliure públic

Primari Intensiu Agrari Intensiu Ramader Intensiu Forestal Intensiu

Sector Primari

Primari Activitats Complementàries

Hostaler rural Agrari Restauració

Informe favorable del Consell Insular

Indúst. Transfor. Agrària Indústria agrària Informe favorable del Consell Insular i Autorització de la Conselleria d’Agricultura

Sector Secundari

Indústria General Indústria Informe favorable del Consell Insular

Equipaments sense Construcció

Recreatiu a l’aire lliure

Comercial Recreatiu i espectacles Càmping Sanitari Sòcio-cultural Docent Assistencial Esportiu Administratiu

Declaració d’Interès General o Autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Equipaments

Resta Equipaments

Magatzem Informe favorable del Consell Insular i Autorització de la Conselleria d’Agricultura

Activitats Extractives Extractiu Aparcament Serveis tècnics Viari Ferroviari

Infrastructures

Aeri

Declaració d’Interès General o Autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Habitatge Unifamiliar Aïllat

Habitatge rural.

Altres

Protecció. i educació. ambiental

Protecció. i educació. ambiental

Informe favorable del Consell Insular

126

Art.:148 Estudi d’impacte ambiental

1. Es realitzarà un estudi d’impacte ambiental totes les obres i/o instal·lacions, siguin públiques o privades, destinades als següents usos: - Hoteler - Hostaler rural:. - Comercial - Restauració - Recreatiu i espectacles - Càmping - Magatzem. - Indústria - Indústria agrària. - Sanitari - Sòcio-cultural - Docent - Assistencial - Esportiu - Administratiu - Aparcament - Serveis tècnics - Viari. - Ferroviari - Aeri - Marítim - Extractiu

2. En l’estudi d’impacte ambiental, com a mínim, es recolliran els aspectes següents:

- Justificació de la idoneïtat de l’emplaçament respecte a altres possibles alternatives

- Justificació del compliment de la legislació vigent en tot allò relatiu a protecció del medi ambient i protecció del territori.

Art.:149 Regulació de les edificacions en les Zones de Prevenció de Riscos (ZPR)

Per tal de poder autoritzar qualsevol nova edificació i/o instal·lació a les zones considerades com de prevenció de riscs serà necessari aportar, per part del promotor, una justificació de que s'han avaluat els riscs considerats i s'hauran de detallar les mesures previstes per tal d'atenuar els efectes de les noves activitats a implantar. L'Ajuntament podrà sol·licitar informes o estudis d'avaluació d'impacte ambiental si la importància o el caràcter de l'actuació així ho exigís. A les zones de prevenció de riscs, independentment de la regulació que els sigui d'aplicació per la seva inclusió en les diferents categories de sòl rústic, s'hauran de complir les següents condicions: 1. ZPR de inundació L'autorització dels usos residencial i turístic quedarà condicionada a l'informe favorable de l'organisme gestor del domini públic hidràulic, en el que s'especifiqui que és raonablement assumible el possible risc per a la seguretat dels usuaris. En aquestes zones està prohibit l'emmagatzament de substàncies tòxiques o perilloses. 2. ZPR d'incendi A les zones de prevenció de risc molt alt o extremadament alt d'incendi s'estableixen les següents condicions:

127

a) Es prohibeix la implantació de nous usos residencials o turístics b) Les construccions d'ús residencial o turístic existents hauran de disposar d'una franja perimetral d'ample no inferior a 25 m. En aquesta franja no podrà haver més del 70 % de la seva superfície coberta d'arbrat, el qual haurà de ser esbrotat fins a una alçada de 2,50 m. Els arbustos i mates herbàcies no podran superar la densitat del 20 % de la superfície coberta i l' alçada no serà superior a 1 m. En qualsevol cas, l'esmentada franja no podrà afectar a les àrees d'alzinar o d'ullatrars protegides per la normativa, ni qualsevol altra espècie de la flora protegida . 3. ZPR d'esllavisament A les zones de prevenció de risc molt elevat d'esllavisament estàn prohibits els nous usos residencial i turístic, així com tots aquells que impliquin permanència o afluència continuada de persones 4. ZPR d'erosió A les zones de prevenció de risc d'erosió molt elevat, qualsevol alteració de l'orografia o la cobertura vegetal del sòl, suposarà l'adopció de mesures correctores oportunes tendents a que l'actuació disminueixi l'esmentat nivell de risc preexistent. 5. ZPR de contaminació d'aqüifers A les zones de prevenció de risc alt o moderat de contaminació d'aqüifers s'hauran de tenir en compte les següents condicions: a) Es recomana, en habitatges, la utilització de fosses sèptiques estanques o depuradores individuals. La instal·lació de fosses sèptiques tradicionals requerirà una justificació de l'impossibilitat de que els efluents puguin contaminar les capes freàtiques subterrànies. b) Les instal·lacions destinades a la venda o emmagatzamatge de carburants (benzineres o similars) hauran de garantir l'impossibilitat de que les fuites dels dipòsits puguin accedir al terreny, i s'hauran d'instal·lar els sistemes precisos d'impermeabilització i detecció primerenca de fuites. c) Les instal·lacions destinades a estabulació d'animals tendran el trespol impermeable per tal d'impedir que els residus orgànics puguin contaminar les aigües freàtiques. Així mateix, els residus sòlids s'emmagatzemaran en llocs amb pavimentació impermeable, pel mateix motiu. Els residus líquids s'abocaran a un sistema depurador de dimensions i característiques adequades a la quantitat que es generi.

Art.:150 Construccions ramaderes

Les construccions ramaderes en Sòl Rústic, sens perjudici del que aquest Normes Subsidiàries determini per a cada zona, ha de complir les següents condicions: 1. Les construccions se situaran en llocs assolellats i ventilats. 2. No es permet la seva ubicació a menys de 1.000 m de qualsevol límit de sòl qualificat com a sòl urbà o sòl urbanitzable programat, ni a menys de 200 m de l’eix de carreteres i d’habitatges existents en Sòl Rústic pertanyents a altres propietaris. Entre construccions de diferents explotacions ramaderes hi ha d’haver, com a mínim, 50 m de separació i 500 m en el cas d’explotacions porcines, excepte si pertanyen a la mateixa Agrupació ramadera. 3. En els llocs on sigui freqüent l’arbrat, es projectarà i plantarà al llarg de les edificacions fileres d’arbres, d’una classe característica del lloc, en una proporció mínima d’un arbre cada 5 m de longitud, a l’objecte de matisar l’impacte visual de la construcció. 4. En la tramitació de l'expedient d'activitat s'haurà d'especificar el sistema de tractament i de depuració de les aigües residuals i el seu destí final.

Art.:151 Construccions d’emmagatzematge

La construcció de magatzems en SR, sense perjudici del que aquest Normes Subsidiàries determini per a cada zona, han de complir les següents condicions:

128

1. Només es permet per a magatzem de productes agrícoles, d'eines del camp i de maquinària quan estiguin vinculades a una explotació agrícola o ramadera. 2. No es permet la seva ubicació a menys de 100 m des de l'eix de carreteres i a 15 m de camins existents. 3. En els llocs on sigui freqüent l’arbrat, es projectarà i plantarà al llarg de les edificacions fileres d’arbres, d’una classe característica del lloc, en una proporció mínima d’un arbre cada 5 m de longitud, a l’objecte de matisar l’impacte visual de la construcció 4. Les construccions que es projectin tindran uns materials, uns acabats i uns colors que garanteixin una adequada integració a les condicions naturals de l'entorn. 5. Es requerirà en qualsevol cas l’autorització de la Conselleria d’Agricultura.

Art.:152 Construccions d'utilitat pública i d'interès social

Es podran autoritzar edificacions i instal·lacions d'utilitat pública i d’interès social que s’hagin d’emplaçar en medi rural, seguint el procediment previst en l'art. 44 del RG. La consideració del interès social, així com la idoneïtat de l’emplaçament i la regulació de les condicions d'edificació, serà ponderada discrecionalment per la Comissió d'Urbanisme del Consell Insular Balear, d'acord amb l’article 44 del RG. Les construccions que es projectin tindran uns materials, acabats i colors que garanteixin una adequada integració a les condicions naturals de l’entorn.

Art.:153 Construccions i instal·lacions d'obres públiques

1. Es podran autoritzar en el Sòl Rústic les construccions i les instal·lacions vinculades a l'execució, al manteniment i al servei de les obres públiques. 2. La sol·licitud de llicència haurà de justificar la necessitat del traçat o de l'emplaçament de les instal·lacions o construccions que es projectin, amb indicació de les zones afectades i de les correccions previstes en ordre a preservar les condicions naturals, l'equilibri ecològic i els valors paisatgístics. 3. Les construccions que es projectin tindran uns materials, uns acabats i uns colors que garanteixin una adequada integració a les condicions naturals de l'entorn.

Art.:154 Habitatges

1. Els habitatges i edificacions estaran constituïdes bàsicament per un cos de planta rectangular, amb coberta inclinada a una o dues aigües. 2. Al cos principal se li poden afegir volums menors i secundaris, i porxos amb coberta plana o inclinada, indistintament, però en cap cas poden emmascarar el volum principal. Les cobertes del cos principal representaran, com a mínim el 60 % de la superfície en planta de les cobertes de tota l’edificació. 3. Són preferibles les solucions constructives tradicionals. Es prohibeixen les referències o estils arquitectònics històrics o foranes. També es prohibeixen els elements constructius impropis a la destinació de l’edificació. 4. Es prohibeix la utilització d’arcs, excepte a l’entrada principal de l’habitatge. 5. L’acabat de les façanes serà amb pedra tradicional de la zona, amb marès o amb altres acabats tradicionals. Quan l’acabat no sigui en pedra, es tindrà cura especialment del color d’aquest, i se cercarà sempre la integració i no el contrast, preferiblement amb els colors ocres i terra. S’admetran les franges que emmarquen els forats amb un color diferent a l’utilitzat a les façanes. 3. Als habitatges, l’alçada lliure mínima serà de 2,60 m, excepte en garatges, banys i cambres d’instal·lacions. Quan la coberta sigui inclinada, es tindrà en compte el punt mitjà. 6. L’enrajolat de les terrasses serà de color ocre, semblant al de la terra que l’envolta. 7. Els ampits de les terrasses seran massissos o amb baranes senzilles de ferro o fusta. No s’admetran els balustres. 8. Les cobertes inclinades s’acabaran amb teula tradicional ceràmica de color ocre. 9. Els murs cecs seran l’element compositiu principal, de tal manera que la superfície de forats exteriors de l’edifici no superi el 30 % de la superfície del plànol de façana. 10. En el tractament dels forats es respectaran les següents condicions:

129

- les finestres seran rectangulars, més altes que amples, amb excepció de

finestrons i lluernes - en qualsevol cas els forats dels porxos no podran emmascarar el volum

principal - als fustams no podran utilitzar-se colors metal·litzats, ni el metall vist. Es

recomanen els colors obscurs, principalment el verd. El blanc queda prohibit. 11. Es poden incorporar altres solucions singulars no previstes en aquest article mitjançant la redacció prèvia d’un Estudi de Detall.

Art.:155 Construcció de piscines

1. Només s’admetrà la construcció de piscines en aquelles zones on estigui permesa la construcció d’habitatges amb les següent condicions:

- no podrà construir-se per si mateixa, ha de ser annexa a un habitatge legalment construït.

- la piscina se situarà de manera que els desmunts i terraplens siguin com a màxim d’1,20 m

- només es pot construir una piscina per habitatge - la seva superfície estarà inclosa en l’ocupació màxima de la parcel·la - el vas de la piscina tindrà, preferiblement, un color o material que l’integri amb

l’ambient circumdant.

2. La superfície màxima de làmina d’aigua serà la següent: - 60 m2 en Sol Rústic Protegit - 100 m2 en Sol Rústic Comú - els establiments dedicats a activitats complementàries del sector agrari no

estaran subjectes a l’apartat anterior.

Art.:156 Condicions de rehabilitació

D'acord amb allò que estableixen les Disposicions Transitòries d'aquest Pla general, es permet tot tipus d'obra que augmenti la seguretat estructural i constructiva, les condicions higièniques i d'accessibilitat dels edificis existents, inclosos els de volum disconforme, sempre que aquestes millores no comportin augment de volum.

Als edificis d’habitatge existents al sòl rústic, en ús o abandonats, sense perjudici de la regulació específica que els correspongui d’acord amb la qualificació del sòl, podran realitzar-se petites obres de reestructuració, consolidació, rehabilitació i reforma per fer-los habitables segons les necessitats de la vida moderna d’acord amb el decret 145/97, sobre condicions d’habitabilitat o, en el seu cas, per a adaptar-los a l’ús turístic. Conseqüentment, no podrà aplicar-se lo establert a aquest article a les edificacions que no hagin estat anteriorment morada habitual de persones (construccions agràries, cases d’eines, establies, etc.). Als efectes de lo establert a l’apartat anterior, es considerarà que una construcció actualment abandonada té la condició d’habitatge quan en la data d’aprovació d’aquestes NNSS tingués fefaentment totes i cadascuna de les següents característiques: 1. característiques arquitectòniques, tipològiques i constructives inequívocament

pròpies de l’edificació d’habitatge, tal i com es coneix a l’illa de Mallorca; 2. superfície construïda destinada a habitatge superior als 60m2; 3. cuina o llar de foc amb xemeneia; 4. existència pròxima d’aljub; 5. murs de tancament en peu i existència de teulat o coberta al menys per al 50% de la

superfície construïda.

130

SECCIÓ 5.3: QUALIFICACIÓ DEL SÒL RÚSTIC

Art.:157 Definició de zones de Sòl Rústic

Les zones d’aprofitament privat en sòl rústic es defineixen dividint-les en Sòl Rústic Comú i Sòl rústic Protegit. En el Sòl Rústic Comú s’especifica per a cada zona a quina correspon de les definides a la llei 6/97 de Sòl Rústic de les Illes Balears. En el sòl Rústic Protegit es transcriuen les zones establertes per la llei 6/97 de Sòl Rústic de les Illes Balears i s’amplia amb altres àrees d’interès equivalent però no incloses en l’esmentada llei. Les zones que es defineixen son les següents: 1. Zones en sòl rústic comú:

Clau 11 Nuclis rurals (SRG)

Clau 12 Rústic de transició (AT)

12a Reserves de creixement urbà

12b Sòl d’harmonització.

Clau 13 Zona agrícola i ramadera (SRG)

Clau 14 Plana agrícola (AIA)

Clau 15 Regadius (AIA)

2. Zones en sòl rústic protegit:

Clau 16 Vessants agrícoles

Clau 17 Pletes

Clau 18 Boscos i Turons

ARIP Àrea Rústega d?Interés Paissatgístic

ANEI Àrea Natural d’Especial Interès

AANP Àrea d’Alt Nivell de Protecció

AANPa Carenes

AANPb Zona d’interès ecològic

AANPc Àmbit costaner

131

Art.:158 Nuclis rurals (Clau 11)

b) DEFINICIÓ Correspon a àrees e sòl rústic en els que hi ha una gran concentració d’habitatges construïts en torn a nuclis rurals històrics o per aplicacions de normatives que ja no son vigents, seguint els criteris de l’article 8 de la llei 6/97 del Sòl rústic. Es preveu la possibilitat de dotar a aquestes àrees dels serveis urbanístics mínims per tal d’evitar riscos higiènics, com son l’abastament d’aigua potable i la recollida i depuració d’aigües residuals. A efectes de l’aplicació de la llei 6/99 DOT, es considera Sòl Rústic Comú: Sòl Rústic de Règim General (SRG)

c) CONDICIONS D'EDIFICACIÓ A continuació es resumeixen els paràmetres bàsics que regulen les noves edificacions en aquesta zona sense menyspreu de les disposicions generals ni dels possibles canvis en la legislació aplicable. Per parcel·les superiors a 15.000 m2 seran d’aplicació els paràmetres i usos de la zona agrícola i ramadera (clau 13). Es consideren adaptades al planejament les edificacions construïdes legalment amb anterioritat a l’aprovació d’aquestes Normes Subsidiàries. Paràmetres de l’edificació

Paràmetres Observacions Parcel·la mínima edificable

No es permeten parcel·lacions ni segregacions de cap tipus Es consideren edificables les parcel·les superiors als 2000 m2 registrades abans l’aprovació de la llei 6/97 del Sòl rústic.

Sostre màxim 0,1 m2st/m2sòl 300 m2st

Per parcel·la

Volum màxim 900 m3 per parcel·la Ocupació màxima 200 m2/parcela Alçada reguladora 7 m Amidada sobre la cornisa. Alçada màxima a coronament 8 m Nombre màxim de plantes PB+1:

2 plantes. Planta soterrani: Serà d’aplicació la normativa referent a habitatge aïllat, amb el condicionant de que per que sigui considerada com a tal, no pot tenir accés rodat des de l’exterior

Distància mínima a front Es permet l’alineació a vial Distància mínima a partions 10 m. Es pot adossar a la parcel·la veïna si

existeix en dita parcel·la una edificació amb paret mitgera. En aquest cas la nova edificació s’haurà d’adaptar geomètricament a la mitgera existent.

Distància mínima entre edificis 5 m. Distància màxima a camí públics 30 m.

132

d) REGULACIÓ D’USOS L’ús dominant serà el Habitatge rural. Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de permissibilitat. La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.

Permissibilitat Matriu llei 6/99 Ús Condicionaments i

observacions Dominant (grau 1)

Habitatge Unifamiliar Aïllat

Habitatge rural. Informe favorable del Consell Insular

Agrari Extensiu Primari Extensiu Forestal Extensiu Agrari Intensiu Primari Intensiu Forestal Intensiu

Prot. i educ. ambiental Prot. i educ. ambiental

Compatibles (grau 1)

Lliure públic

Primari Activitats Complementàries

Hostaler rural Restauració

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Indústria de Transformació Agrària

Indústria agrària Informe favorable del Consell Insular i Autorització de la Conselleria d’Agricultura

Equipaments sense Construcció

Recreatiu a l’aire lliure

Recreatiu i espectacles Sanitari Sòcio-cultural Docent Assistencial Esportiu Administratiu Comercial

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial Resta Equipaments

Magatzem Informe favorable del Consell Insular i Autorització de la Conselleria d’Agricultura

Aparcament Serveis tècnics

Condicionats (grau 2 i 2-3)

Infrastructures

Viari

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

133

Art.:159 Rústic de transició (Clau 12)

a) DEFINICIÓ Correspon a sòls pròxims al sòl urbà delimitats d’acord amb l’article 20 i la disposició transitòria 9ª de la llei 6/99 DOT, destinades a possibles creixements futurs i a l’harmonització entre els diferents tipus de sòl. D’acord amb dita disposició transitòria 9ª es defineix com una franja de 350 m. Entorn al sòl urbà i apte per urbanitzar definit per aquestes NNSS. Es objecte d’aquesta norma preservar-los de l’aparició de noves edificacions que dificultin necessitats expansives o de infrastructures dels nuclis urbans A efectes de l’aplicació de la llei 6/99 DOT, es considera Sòl Rústic Comú: Àrees de Transició (AT)

b) DEFINICIÓ DE SUBZONES D’acord amb els objectius expressats es defineixen dues subzones: Subzona 12a Reserves de creixement urbà i Subzona 12b Sòl d’harmonització. La Subzona 12a de Reserves de creixement urbà, es defineix com aquells sectors necessaris per a completar l’estructura urbana i l’oferta d’habitatge del nuclis, però que no es poden incloure en el Sol Apte per Urbanitzar fins que no sigui Aprovat el Pla Territorial Parcial, per superar el 3% de creixement màxim admès per la Disposició transitòria quarta de la llei 6/99 de Directrius d’Ordenació Territorial. La Subzona 12b de Sòl d’harmonització, té com a únic objectiu evitar l’aparició d’usos i edificacions propis del Sol Urbà en el Sòl Rústic pròxim als nuclis urbans.

c) DESENVOLUPAMENT DE LA SUBZONA 12a. En la subzona 12a es prohibeix tot tipus de noves edificacions permanents que puguin encarir o dificultar els processos de desenvolupament urbanístic. Una vagada autoritzats per el Pla territorial Parcial, es procedirà a realitzar la modificació puntual d’aquestes NNSS substituint les zones 12a per Sectors en Sol Apte per Urbanitzar amb les condicions que s’especifiquen a continuació: ?? Objecte dels Plans Parcials L’objecte d’aquests Pla Parcial és crear una oferta d’habitatges tradicionals de baixa densitat per tal de reduir la demanda d’habitatges en Sol Rústic. També es planteja que cada sector assumeixi la cessió i execució dels sistemes viaris, d’espais verds, i d’equipaments establerts per aquestes normes subsidiàries en els entorns de sòl de transició 12ª. ?? Característiques Urbanístiques Les intensitats màximes admeses seran les següents: Edificabilitat bruta: 0,25 m2st/m2sòl. Màxim de sòl privat: 65 % Densitat màxima d'habitatges: 20 Viv./Ha. Cessions mínimes: A més del corresponent 10% de l’aprofitament mitja els propietaris

del pla parcial estaran obligats a cedir a l’ajuntament de Felanitx com a mínim les següents superfícies:

Equipaments: 4% del sector Espais verds: 10% del sector. Viari i aparcament: 15% del total del sector coma mínim. L'aprofitament del sòl privat respondrà als següents condicionaments. Ús: Habitatge unifamiliar aïllat o agrupat i en general els usos permesos

a les zones 3 i 5 d’aquestes NNSS La gestió d’aquestes actuacions es realitzarà pel sistema de COMPENSACIÓ.

134

d) CONDICIONS D'EDIFICACIÓ DE LA SUBZONA 12b A continuació es resumeixen els paràmetres bàsics que regulen la edificació en aquesta subzona sense menyspreu de les disposicions generals ni dels possibles canvis en la legislació aplicable. Paràmetres de l’edificació

Paràmetres Observacions Parcel·la mínima edificable 15.000 m2 Respectant l’article 141 d’aquestes

NNSS Façana mínima 50 m Edificabilitat màxima 0.06 m2st/m2sòl Volum màxim 0.2 m3/m2

1.500 m3 Per parcel·la

Ocupació màxima 3% 2% 4%

Per a qualsevol edificació Per al ús d’habitatge Inclòs qualsevol element construït com terrasses piscines o similars.

Alçada reguladora 7 m Amidada sobre la cornisa. Alçada màxima a coronament 8 m Nombre màxim de plantes PB+1:

2 plantes. Planta soterrani: Serà d’aplicació la normativa referent a habitatge aïllat, amb el condicionant de que per ser considerada com a tal, no pot tenir accés rodat des de l’exterior

Distància mínima a front 10 m. Distància mínima a partions 10 m. Distància mínima entre edificis 5 m. Distància màxima a camí públics 200 m.

135

e) REGULACIÓ D’USOS L’ús dominant serà l’Agrari intensiu o extensiu. Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de permissibilitat. La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.

Permissibilitat Matriu llei 6/99 Ús Condicionaments i observacions

Primari Extensiu Agrari Extensiu Dominant (grau 1) Primari Intensiu Agrari Intensiu

Ramader Extensiu Primari Extensiu Forestal Extensiu

Primari Intensiu Forestal Intensiu Prot. i educ. ambiental Prot. i educ. ambiental

Compatibles (grau 1)

Lliure públic

Primari Activitats Complementàries

Hostaler rural Restauració

En edificacions pre-catalogades amb Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Equipaments sense Construcció

Recreatiu a l’aire lliure

Sanitari Sòcio-cultural Docent Assistencial Esportiu

Resta Equipaments

Administratiu Aparcament Serveis tècnics Viari Ferroviari

Infrastructures

Aeri

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Condicionats (grau 2 i 2-3)

Habitatge Unifamiliar Aïllat

Habitatge rural. En edificacions pre-catalogades amb Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

136

Art.:160 Zona agrícola i ramadera (Clau 13)

a) DEFINICIÓ Correspon a sòls que per les seves condicions son adequats per als usos agrícoles i ramaders, estiguin o no conreats en el moment de la seva classificació. A efectes de l’aplicació de la llei 6/99 DOT, es considera Sòl Rústic Comú: Sòl Rústic de Règim General (SRG)

b) CONDICIONS D'EDIFICACIÓ A continuació es resumeixen els paràmetres bàsics que regulen la edificació en aquesta zona sense menyspreu de les disposicions generals ni dels possibles canvis en la legislació aplicable. Paràmetres de l’edificació

Paràmetres Observacions Parcel·la mínima edificable 21.000 m2 Respectant l’article 141 d’aquestes

NNSS Façana mínima 50 m Edificabilitat màxima 0.03 m2st/m2sòl Volum màxim 0.1 m3/m2

1.500 m3 per parcel·la

Ocupació màxima 3% 1,5% 4%

Per a qualsevol edificació Per al ús d’habitatge Inclòs qualsevol element construït com terrasses piscines o similars.

Alçada reguladora 7 m Amidada sobre la cornisa. Alçada màxima a coronament 8 m Nombre màxim de plantes PB+1:

2 plantes. Planta soterrani: Serà d’aplicació la normativa referent a habitatge aïllat, amb el condicionant de que per ser considerada com a tal, no pot tenir accés rodat des de l’exterior

Distància mínima a front 10 m. Distància mínima a partions 10 m. Distància mínima entre edificis 5 m. Distància màxima a camí públics 200 m.

137

c) REGULACIÓ D’USOS L’ús dominant serà l’Agrari intensiu o extensiu. Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de permissibilitat. La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.

Permissibilitat Matriu llei 6/99 Ús Condicionaments i observacions

Primari Extensiu Agrari Extensiu Dominant (grau 1) Primari Intensiu Agrari Intensiu

Ramader Extensiu Primari Extensiu Forestal Extensiu Ramader Intensiu Primari Intensiu Forestal Intensiu

Prot. i educ. ambiental Prot. i educ. ambiental

Compatibles (grau 1)

Lliure públic

Primari Activitats Complementàries

Hostaler rural Restauració

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Indústria de Transformació Agrària

Indústria agrària Informe favorable del Consell Insular i Autorització de la Conselleria d’Agricultura

Equipaments sense Construcció

Recreatiu a l’aire lliure

Comercial Recreatiu i espectacles Càmping Sanitari Sòcio-cultural Docent Assistencial Esportiu Administratiu

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial Resta Equipaments

Magatzem Informe favorable del Consell Insular i Autorització de la Conselleria d’Agricultura

Aparcament Serveis tècnics Viari Ferroviari

Infrastructures

Aeri Activitats Extractives Extractiu

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Condicionats (grau 2 i 2-3)

Habitatge Unifamiliar Aïllat

Habitatge rural. Informe favorable del Consell Insular

138

Art.:161 Plana de secà (Clau 14)

a) DEFINICIÓ Correspon a la zona cerealística de Felanitx tal com es preveu a la disposició transitòria vuitena de la llei 6/99 DOT Son terrenys d’elevat interès agrari per a l’equilibri econòmic de l’illa de Mallorca. A efectes de l’aplicació de la llei 6/99 DOT, es considera Sòl Rústic Comú: Àrea d’Interès Agrari (AIA)

b) CONDICIONS D'EDIFICACIÓ A continuació es resumeixen els paràmetres bàsics que regulen la edificació en aquesta zona sense menyspreu de les disposicions generals ni dels possibles canvis en la legislació aplicable. Paràmetres de l’edificació

Paràmetres Observacions Parcel·la mínima edificable 21.000 m2 Respectant l’article 141 d’aquestes

NNSS Façana mínima 50 m Edificabilitat màxima 0.03 m2st/m2sòl Volum màxim 0.1 m3/m2

1.500 m3 per parcel·la

Ocupació màxima 3% 1,5% 4%

Per a qualsevol edificació Per al ús d’habitatge Inclòs qualsevol element construït com terrasses piscines o similars.

Alçada reguladora 7 m Amidada sobre la cornisa. Alçada màxima a coronament 8 m Nombre màxim de plantes PB+1:

2 plantes. Planta soterrani: Serà d’aplicació la normativa referent a habitatge aïllat, amb el condicionant de que per ser considerada com a tal, no pot tenir accés rodat des de l’exterior

Distància mínima a front 10 m. Distància mínima a partions 10 m. Distància mínima entre edificis 5 m. Distància màxima a camí públics 200 m.

139

c) REGULACIÓ D’USOS L’ús dominant serà l’Agrari intensiu o extensiu. Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de permissibilitat. La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.

Permissibilitat Matriu llei 6/99 Ús Condicionaments i

observacions Primari Extensiu Agrari Extensiu Dominant

(grau 1) Primari Intensiu Agrari Intensiu

Ramader Extensiu Primari Extensiu Forestal Extensiu Ramader Intensiu Primari Intensiu Forestal Intensiu

Prot. i educ. ambiental Prot. i educ. ambiental

Compatibles (grau 1)

Lliure públic

Primari Activitats Complementàries

Hostaler rural Restauració

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Indústria de Transformació Agrària

Indústria agrària Informe favorable del Consell Insular i Autorització de la Conselleria d’Agricultura

Equipaments sense Construcció

Recreatiu a l’aire lliure

Sanitari Sòcio-cultural Docent Assistencial Esportiu

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial Resta Equipaments

Magatzem Informe favorable del Consell Insular i Autorització de la Conselleria d’Agricultura

Serveis tècnics Viari Ferroviari

Infrastructures

Aeri

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Condicionats (grau 2 i 2-3)

Habitatge Unifamiliar Aïllat

Habitatge rural. Informe favorable del Consell Insular

140

Art.:162 Regadius (Clau 15)

a) DEFINICIÓ Correspon a les zones destinades tradicionalment a cultius de regadiu, amb un parcel·lació molt triturada i gran nombre d’habitatges rurals. A efectes de l’aplicació de la llei 6/99 DOT, es considera Sòl Rústic Comú: Àrea d’Interès Agrari (AIA)

b) CONDICIONS D'EDIFICACIÓ A continuació es resumeixen els paràmetres bàsics que regulen la edificació en aquesta zona sense menyspreu de les disposicions generals ni dels possibles canvis en la legislació aplicable. Paràmetres de l’edificació

Paràmetres Observacions Parcel·la mínima edificable 14.000 m2 Respectant l'article 141 d’aquestes

NNSS Façana mínima 50 m Edificabilitat màxima 0,03 m2st/m2sòl Volum màxim 0.1 m2/m2

1.500 m3 per parcel·la

Ocupació màxima 3% 2% 4%

Per a qualsevol edificació Per al ús d’habitatge Inclòs qualsevol element construït com terrasses piscines o similars.

Alçada reguladora 7 m Amidada sobre la cornisa. Alçada màxima a coronament 8 m Nombre màxim de plantes PB+1:

2 plantes. Planta soterrani: Serà d’aplicació la normativa referent a habitatge aïllat, amb el condicionant de que per ser considerada com a tal, no pot tenir accés rodat des de l’exterior

Distància mínima a front 5 m. Distància mínima a partions 5 m. Distància mínima entre edificis 5 m. Distància màxima a camí públics 200 m.

141

c) REGULACIÓ D’USOS L’ús dominant serà l’Agrari intensiu o extensiu. Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de permissibilitat. La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.

Permissibilitat Matriu llei 6/99 Ús Condicionaments i observacions

Primari Extensiu Agrari Extensiu Dominant (grau 1) Primari Intensiu Agrari Intensiu

Ramader Extensiu Primari Extensiu Forestal Extensiu Ramader Intensiu Primari Intensiu Forestal Intensiu

Prot. i educ. ambiental Prot. i educ. ambiental

Compatibles (grau 1)

Lliure públic

Primari Activitats Complementàries

Hostaler rural Restauració

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Indústria de Transformació Agrària

Indústria agrària Informe favorable del Consell Insular i Autorització de la Conselleria d’Agricultura

Equipaments sense Construcció

Recreatiu a l’aire lliure

Sanitari Sòcio-cultural Docent Assistencial Esportiu

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial Resta Equipaments

Magatzem Informe favorable del Consell Insular i Autorització de la Conselleria d’Agricultura

Serveis tècnics Viari Ferroviari

Infrastructures

Aeri

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Condicionats (grau 2 i 2-3)

Habitatge Unifamiliar Aïllat

Habitatge rural. Informe favorable del Consell Insular

142

Art.:163 Vessants agrícoles (Clau 16)

a) DEFINICIÓ Correspon a les valls i vessants de la serra de llevant destinades majoritàriament a cultius, amb una certa pendent, que per la seva proximitat a les àrees naturals protegides i per la seva presència en el paisatge de tot el terme, son mereixedores d’una especial protecció paisatgística. A efectes de l’aplicació de la llei 6/99 DOT, es considera Sòl Rústic Protegit, que complementarà l’Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (ARIP) definida a l’esmentada llei

b) CONDICIONS DE D'EDIFICACIÓ A continuació es resumeixen els paràmetres bàsics que regulen la edificació en aquesta zona sense menyspreu de les disposicions generals ni dels possibles canvis en la legislació aplicable. Paràmetres de l’edificació

Paràmetres Observacions Parcel·la mínima edificable 28.000 m2 Respectant l’article 141 d’aquestes

NNSS Façana mínima 100 m Edificabilitat màxima 400 m2 Per parcel·la Volum màxim 1200 m3 per parcel·la Ocupació màxima 650 m2 Inclòs qualsevol element construït com

terrasses piscines o similars. Alçada reguladora 7 m Amidada sobre la cornisa. Alçada màxima a coronament 8 m Nombre màxim de plantes PB+1:

2 plantes. Planta soterrani: Serà d’aplicació la normativa referent a habitatge aïllat.

Distància mínima a front 10 m. Distància mínima a partions 10 m. Distància mínima entre edificis 20 m. Distància màxima a camí públics 200 m.

143

c) REGULACIÓ D’USOS L’ús dominant serà l’Agrari extensiu. Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de permissibilitat. La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.

Permissibilitat Ús Intensitat Condicionaments i observacions Dominant Agrari Extensiu

Ramader Extensiu Forestal Extensiu Prot. i educ. ambiental

Compatibles

Lliure públic

Habitatge rural. Unifamiliar Informe favorable del Consell Insular Balear

Habitatge rural. Unifamiliar agrupat

En edificacions pre-catalogades fins a un màxim de 3 habitatges Informe favorable del Consell Insular Balear

Agrari Intensiu Ramader Intensiu Forestal Intensiu Indústria agrària Magatzem Sanitari Sòcio-cultural Docent Assistencial Esportiu Administratiu Aparcament Serveis tècnics Viari Ferroviari Aeri Recreatiu a l’aire lliure

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Restauració Hostaler rural

Condicionats

Recreatiu

En edificacions preexistents. Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

144

Art.:164 Pletes (Clau 17)

a) DEFINICIÓ Correspon a les petites àrees arbrades, els entorns boscosos de les rieres, que fiten el paisatge en les àrees agrícoles de Felanitx, Aquestes taques arbrades tenen una singular importància en el paisatge i en el equilibri biològic del territori del terme municipal, i per tant son mereixedores d’una especial protecció paisatgística. A efectes de l’aplicació de la llei 6/99 DOT, es considera Sòl Rústic Protegit que complementarà l’Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (ARIP) definida a l’esmentada llei

b) CONDICIONS DE D'EDIFICACIÓ No estarà permesa la tala de l’arbrat existent excepte l’exclusivament necessària per a la ubicació de les noves edificacions. Si la parcel·la que es vol edificar té una part en Sòl Rústic Comú, les noves edificacions es situaran obligatòriament en aquesta part. En qualsevol cas la justificació de la ubicació requerida en l’article 151.4 d’aquestes NNSS, especificarà l’arbrat existent i com la edificació es situa en el lloc més adient per a la conservació del paisatge. A continuació es resumeixen els paràmetres bàsics que regulen la edificació en aquesta zona sense menyspreu de les disposicions generals ni dels possibles canvis en la legislació aplicable. Paràmetres de l’edificació

Paràmetres Observacions Parcel·la mínima edificable 28.000 m2 Respectant l’article 141 d’aquestes

NNSS Façana mínima 100 m Edificabilitat màxima 300 m2 Per parcel·la Volum màxim 900 m3 per parcel·la Ocupació màxima 500 m2 Inclòs qualsevol element construït com

terrasses piscines o similars. Alçada reguladora 7 m Amidada sobre la cornisa. Alçada màxima a coronament 8 m Nombre màxim de plantes PB+1:

2 plantes. Planta soterrani: Serà d’aplicació la normativa referent a habitatge aïllat.

Distància mínima a front 10 m. Distància mínima a partions 10 m. Distància mínima entre edificis 20 m. Distància màxima a camí públics 200 m.

145

c) REGULACIÓ D’USOS L’ús dominant serà forestal extensiu. Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de permissibilitat. La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.

Permissibilitat Matriu llei 6/99 Ús Condicionaments i observacions

Dominant (grau 1)

Primari Extensiu Agrari Extensiu

Ramader Extensiu Primari Extensiu Forestal Extensiu

Prot. i educ. ambiental Prot. i educ. ambiental

Compatibles (grau 1)

Lliure públic

Agrari Intensiu Ramader Intensiu

Primari Intensiu

Forestal Extensiu

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Primari Activitats Complementàries

Hostaler rural Restauració

En edificacions pre-catalogades amb Declaració d’Interès General o Autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Equipaments sense Construcció

Recreatiu a l’aire lliure

Sanitari Sòcio-cultural Docent Assistencial

Resta Equipaments

Esportiu

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Serveis tècnics Viari Ferroviari

Infrastructures

Aeri

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Condicionats (grau 2 i 2-3)

Habitatge Unifamiliar Aïllat

Habitatge rural. Informe favorable del Consell Insular

146

Art.:165 Boscos i Turons (Clau 18)

a) DEFINICIÓ Correspon a les vessants boscoses de la serralada de Llevant i a tots els turons que fiten el terme de Felanitx que no es troben englobats en la serralada de Llevant. Les àrees boscoses son les menys humanitzades del terme i les de mes importància biològica i paisatgístics, i els turons, sigui per tractar-se de zones arbrades de gran importància en la configuració paisatgística del terme, sigui per la existència de jaciments arqueològic de singular importància, o sigui per tractar-se de llocs on es situen edificacions històriques, son considerades d’Especial Interès. A efectes de l’aplicació de la llei 6/99 DOT, es considera Sòl Rústic Protegit, que complementarà l’Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) definida a l’esmentada llei.

b) CONDICIONS DE D'EDIFICACIÓ A continuació es resumeixen els paràmetres bàsics que regulen la edificació en aquesta zona sense menyspreu de les disposicions generals ni dels possibles canvis en la legislació aplicable. Paràmetres de l’edificació

Paràmetres Observacions Parcel·la mínima edificable 200.000 m2 Respectant l’article 141 d’aquestes

NNSS Façana mínima 200 m Edificabilitat màxima 300 m2 Per parcel·la Volum màxim 900 m3 per parcel·la Ocupació màxima 500 m2 Inclòs qualsevol element construït com

terrasses piscines o similars. Alçada reguladora 4 m Amidada sobre la cornisa. Alçada màxima a coronament 5 m Nombre màxim de plantes PB:

1 planta. Planta soterrani: Serà d’aplicació la normativa referent a habitatge aïllat.

Distància mínima a front 10 m. Distància mínima a partions 10 m. Distància mínima entre edificis 20 m Distància màxima a camí públics 100 m.

147

c) REGULACIÓ D’USOS L’ús dominant serà forestal extensiu. Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de permissibilitat. La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.

Permissibilitat Matriu llei 6/99 Ús Condicionaments i observacions

Dominant (grau 1)

Primari Extensiu Forestal Extensiu

Primari Extensiu Ramader Extensiu Prot. i educ. ambiental Prot. i educ. ambiental

Compatibles (grau 1)

Lliure públic

Primari Extensiu Agrari Extensiu Limitat als camps de conreu exstent

Agrari Intensiu Ramader Intensiu

Primari Intensiu

Forestal Extensiu

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Primari Activitats Complementàries

Hostaler rural Restauració

En edificacions pre-catalogades amb Declaració d’Interès General o Autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Equipaments sense Construcció

Recreatiu a l’aire lliure Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Viari Ferroviari Aeri

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Infrastructures

Serveis tècnics Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial Serveis tècnics lineals soterrats

Condicionats (grau 2 i 2-3)

Habitatge Unifamiliar Aïllat

Habitatge rural. En edificacions pre-catalogades amb Informe favorable del Consell Insular

148

Art.:166 Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (ARIP)

a) DEFINICIÓ Correspon literalment a les així definides en la llei 6/99 DOT La definició de condicions d’edificació i d’usos correspondrà al desenvolupament de les condicions descrites en l’esmentada llei.

b) CONDICIONS DE D'EDIFICACIÓ A continuació es resumeixen els paràmetres bàsics que regulen la edificació en aquesta zona sense menyspreu de les disposicions generals ni dels possibles canvis en la legislació aplicable. Paràmetres de l’edificació

Paràmetres Observacions Parcel·la mínima edificable 30.000 m2 Respectant l’article 141 d’aquestes

NNSS Façana mínima 100 m Edificabilitat màxima 300 m2 Per parcel·la Volum màxim 900 m3 per parcel·la Ocupació màxima 500 m2 Inclòs qualsevol element construït com

terrasses piscines o similars. Alçada reguladora 7 m Amidada sobre la cornisa. Alçada màxima a coronament 8 m Nombre màxim de plantes PB+1:

2 plantes. Planta soterrani: Serà d’aplicació la normativa referent a habitatge aïllat.

Distància mínima a front 10 m. Distància mínima a partions 10 m. Distància mínima entre edificis 20 m. Distància màxima a camí públics 200 m.

149

c) REGULACIÓ D’USOS L’ús dominant serà l’Agrari extensiu. Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de permissibilitat. La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.

Permissibilitat Matriu llei 6/99 Ús Condicionaments i observacions

Dominant (grau 1)

Primari Extensiu Agrari Extensiu

Ramader Extensiu Primari Extensiu Forestal Extensiu

Prot. i educ. ambiental Prot. i educ. ambiental

Compatibles (grau 1)

Lliure públic

Agrari Intensiu Ramader Intensiu

Primari Intensiu

Forestal Extensiu

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Primari Activitats Complementàries

Hostaler rural Restauració

En edificacions pre-catalogades amb Declaració d’Interès General o Autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Indústria de Transformació Agrària

Indústria agrària Informe favorable del Consell Insular i Autorització de la Conselleria d’Agricultura

Equipaments sense Construcció

Recreatiu a l’aire lliure

Sanitari Sòcio-cultural Docent Assistencial Esportiu

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial Resta Equipaments

Magatzem Informe favorable del Consell Insular i Autorització de la Conselleria d’Agricultura

Serveis tècnics Viari Ferroviari

Infrastructures

Aeri

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Condicionats (grau 2 i 2-3)

Habitatge Unifamiliar Aïllat

Habitatge rural. Informe favorable del Consell Insular

150

Art.:167 Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI)

a) DEFINICIÓ Correspon literalment a les així definides en la llei 6/99 DOT La definició de condicions d’edificació i d’usos correspondrà al desenvolupament de les condicions descrites en l’esmentada llei.

b) CONDICIONS DE D'EDIFICACIÓ A continuació es resumeixen els paràmetres bàsics que regulen la edificació en aquesta zona sense menyspreu de les disposicions generals ni dels possibles canvis en la legislació aplicable. Paràmetres de l’edificació

Paràmetres Observacions Parcel·la mínima edificable 200.000 m2 Respectant l’article 141 d’aquestes

NNSS Façana mínima 200 m Edificabilitat màxima 300 m2 Per parcel·la Volum màxim 900 m3 per parcel·la Ocupació màxima 500 m2 Inclòs qualsevol element construït com

terrasses piscines o similars. Alçada reguladora 4 m Amidada sobre la cornisa. Alçada màxima a coronament 5 m Nombre màxim de plantes PB:

1 planta. Planta soterrani: Serà d’aplicació la normativa referent a habitatge aïllat.

Distància mínima a front 10 m. Distància mínima a partions 10 m. Distància mínima entre edificis 20 m Distància màxima a camí públics 100 m.

151

c) REGULACIÓ D’USOS L’ús dominant serà forestal extensiu. Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de permissibilitat. La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.

Permissibilitat Matriu llei 6/99 Ús Condicionaments i observacions

Dominant (grau 1)

Primari Extensiu Forestal Extensiu

Primari Extensiu Ramader Extensiu Prot. i educ. ambiental Prot. i educ. ambiental

Compatibles (grau 1)

Lliure públic

Primari Extensiu Agrari Extensiu Limitat als camps de conreu exstent

Agrari Intensiu Ramader Intensiu

Primari Intensiu

Forestal Extensiu

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Primari Activitats Complementàries

Hostaler rural Restauració

En edificacions pre-catalogades amb Declaració d’Interès General o Autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Equipaments sense Construcció

Recreatiu a l’aire lliure

Viari Ferroviari Aeri

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Condicionats (grau 2 i 2-3)

Infrastructures

Serveis tècnics Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial Serveis tècnics lineals soterrats

152

Art.:168 Àrea D’Alt Nivell de Protecció (AANP)

a) DEFINICIÓ Correspon la concreció de la definició que es realitza d’aquest tipus de sol en la llei1/91 d’Espais Naturals, i recollida en la llei 6/99 DOT. En conseqüència inclou les carenes de les serralades, les àrees d’interès biològic i la franja costanera. La definició de condicions d’edificació i d’usos correspondrà al desenvolupament de les condicions descrites en la llei 6/99 DOT.

b) DEFINICIÓ DE SUBZONES Es defineixen tres subzones: AANPa Carenes, AANPb Àrea d’interès biològic, i AANPc Àmbit costaner. La subzona de Carenes (AANPa) correspon a les carenes de la serralada de Llevant. Aquestes àrees son d’una alta sensibilitat degut a les seves pendents fortes i a la configuració orogràfica i paisatgística de l’illa. Son objecte de la mes alta protecció. Es defineixen geomètricament com els terrenys situats per sobra de la cota altimètrica 300 m. La subzona de Interès biològic (AANPb) correspon intera zonas diferencials per existir masses importants d’espècies vegetals protegides com son els alzinars, sabinars i bots ("acebuches"). La subzona d’Àmbit costaner (AANPc) Correspon a les àrees no urbanes limítrofes amb la costa, incloent la franja de 250 metres establerta per la llei1/91 d’espais naturals.

c) CONDICIONS DE D'EDIFICACIÓ Es prohibeix tot tipus de nova edificació. A continuació es resumeixen les condicions de parcel·lació. Paràmetres de parcel·lació

Paràmetres Observacions Parcel·la mínima 500.000 m2 Respectant l’article 141 d’aquestes

NNSS Façana mínima 500 m

153

d) REGULACIÓ D’USOS L’ús dominant serà forestal extensiu. Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de permissibilitat. La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.

Subzones AANPa Carenes i AANPb Zona d’interès biològic

Permissibilitat Matriu llei 6/99 Ús Condicionaments i observacions

Dominant (grau 1)

Primari Extensiu Forestal Extensiu

Compatibles (grau 1)

Primari Extensiu Lliure públic

Primari Intensiu

Forestal Intensiu Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Primari Activitats Complementàries

Hostaler rural Restauració

En edificacions pre-catalogades amb Declaració d’Interès General o Autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Infrastructures Viari

Condicionats (grau 2 i 2-3)

Prot. i educ. ambiental Prot. i educ. ambiental Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Subzona AANPc Àmbit costaner

Permissibilitat Matriu llei 6/99 Ús Condicionaments i observacions

Dominant (grau 1)

Primari Extensiu Ramader Extensiu

Primari Extensiu Forestal Extensiu Compatibles (grau 1) Lliure públic

Primari Extensiu Forestal Extensiu Limitat als camps de conreu existents

Primari Activitats Complementàries

Hostaler rural Restauració

En edificacions pre-catalogades amb Declaració d’Interès General o Autoritzat pel Pla Territorial Parcial

Equipaments sense construcció

Viari

Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial Infrastructures

Serveis tècnics Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial. Serveis tècnics lineals soterrats

Condicionats (grau 2 i 2-3)

Prot. i educ. ambiental Prot. i educ. ambiental Declaració d’Interès General o autoritzat pel Pla Territorial Parcial

154

TÍTOL IV: PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL

b) PLA ESPECIAL DEL PATRIMONI HISTÒRIC, CULTURAL I ARQUITECTÒNIC.

Art.:169 Definició

L’instrument urbanístic de protecció de patrimoni és el Pla especial del patrimoni històric, cultural i arquitectònic, que inclou el Catàleg d’àmbits, construccions i elements d’interès. A l’espera de la redacció de l’esmentat Pla especial del patrimoni, les Normes subsidiàries defineixen un Pre-catàleg d’elements que pel seu interès arqueològic, històric, artístic, cultural, paisatgístic o arquitectònic, han de disposar, de forma urgent, d’una especial protecció.

Art.:170 Contingut del Pla especial del Patrimoni.

1. El Pla Especial s’ajustarà als objectius, finalitats i condicions que regula la llei 12/98 del Patrimoni Històric de les Illes Balears.

2. El Pla especial ha de concretar el Catàleg a partir dels elements pre-catalogats, i podrà incloure altres conjunts o elements que responguin a un nivell suficient d'interès, o excloure’n d’altres del Pre-catàleg, degudament justificats.

3. El Pla Especial ha de definir els límits, el grau de protecció i les condicions específiques per cada conjunt, construcció o element catalogat, com a normes d’aplicació en la llicència o autorització corresponent per la intervenció en cada element catalogat, podent reduir al mínim les condicions de protecció.

4. El Pla Especial haurà de diferenciar els monuments històrics o construccions d’interès singular, com esglésies, monestirs, construccions històriques de defensa o d’altres, dels àmbits, edificis i elements, catalogats de caràcter urbà o rural, continuo o dispers, propis d’interès local o municipal, amb la finalitat de concretar quines autoritzacions hauran d’anar precedides de l’informe vinculant de la Comissió Insular del patrimoni històric, una vegada aprovat definitivament el Pa Especial.

5. El Pla especial ha de definir un règim particular econòmic i fiscal, tendint a estimular i fomentar la conservació, millora i reposició dels elements catalogats.

Art.:171 Condicions del Pla especial

1. Condicions d'edificabilitat. En cas que la normativa del Pla Especial determini condicions d’edificabilitat diferents de les aplicables a les zones definides per les Normes Subsidiàries, seran d’aplicació les del Pla Especial, tant en el cas d’escreix com de reducció dels drets de les condicions d’edificabilitat. En els solars intersticials d'un tram de carrer catalogat, podran aixecar-se noves edificacions que se subjectin, no solament a la normativa general de la zona que l'envolti, sinó també a les prescripcions que el Pla Especial del Patrimoni determini. Els edificis i àmbits catalogats tindran la possibilitat d'edificar en els espais lliures dels solars, o d'augmentar el volum edificat, si en el seu cas així ho determina el Pla especial, per a cada un dels elements en forma individualitzada i concreta.

155

2. Condicions de l'edificació, usos i llicències. El Pla especial contemplarà el règim concret de les obres de conservació i restauració, rehabilitació, millora, ampliació, substitució i nova edificació, també el règim d'usos aplicables en els elements catalogats. Mentre que no estigui aprovat definitivament el Pla Especial del patrimoni, les autoritzacions o llicències per la intervenció de qualsevol conjunt, construcció o element pre-catalogat, haurà d’estar precedit per l’informe vinculant de la Comissió Insular del patrimoni històric. D’acord amb els art. 36 i 37 de la llei 12/98 del Patrimoni Històric de les Illes Balears, una vegada estigui aprovat definitivament el Pla Especial, els àmbits, construccions i elements catalogats com a conjunts històrics declarats d’interès municipal, no requeriran l’informe de la Comissió Insular del patrimoni històric, a diferència dels monuments històrics singulars i els elements o àmbits inclosos en zones arqueològiques i paleontològiques. 3. Condicions de l'immoble protegit. Els àmbits i edificis protegits de propietat privada corresponents a una unitat compositiva i registral, constituiran un immoble únic, als efectes de la regulació de les mesures de Protecció del Pla especial.

156

CAPÍTOL 2: PRE-CATÀLEG

Art.:172 Contingut.

Segons el tipus d’elements a protegir aquest pre-catàleg estableix els següents tipus d’elements: 1. ARQUEOLOGIA: (El codi de catalogació comença per la lletra A) Jaciments arqueològics excavats o no, que existeixen en el terme municipal, delimitats a partir d’una revisió del inventari del Consell Insular. 2. CONJUNTS: (El codi de catalogació comença per la lletra C). Son grups de construccions o entorns dels que cal preservar l’ambient i les tipologies dominants de totes les seves construccions. Els conjunts poden incloure edificacions que poden ésser enderrocades o renovades depenent del seu grau de conservació, per que en qualsevol cas les intervencions que es facin hauran de respectar els paràmetres compositius i volumètrics dominants. 3. EDIFICIS. (El codi de catalogació comença per la lletra E). Edificis i construccions, amb jardins inclosos o no, que pel seu valor històric o arquitectònic s’han de conservar íntegrament o en part. 4. MOLINS (El codi de catalogació comença per la lletra M). D’entre els edificis pre-catalogats s’han separat els molins com a una categoria independent degut a la seva importància i singularitat dintre de la imatge global de l’illa de Mallorca. 5. ELEMENTS PUNTUALS (El codi de catalogació comença per la lletra P). Elements escultòrics, fonts, pous, fonts o altres elements de reduïdes dimensiona que s’han de protegir pel seu valor artístic o cultural.

Art.:173 Nivells de protecció.

Segons la qualitat dels elements protegits aquest pre-catàleg estableix de manera provisional mentre no s’aprovi el Pla Especial de Patrimoni, els següents nivells de protecció, a efectes de les condicions aplicables en la seva intervenció: I. Àmbits o construccions de gran qualitat i valor cultural que han d’ésser

conservats integralment, en els que s’admetrà únicament obres de conservació i reconstrucció. Eventualment es podran adaptar a usos diferents de l’original sempre que aquest canvi no afecti a la protecció integral establerta.

II. Construccions i espais de valor històric, dels que s’han de conservar les parts

fonamentals que el caracteritzen, com la volumetria, façanes, i elements configuradors de l’estil arquitectònic concret, o dels espais lliures que configuren un conjunt o nucli rural catalogat. Les intervencions seran en general més permissives sempre que a més de respectar les normatives urbanístiques conservin els valors esmentats. En arqueologia correspon als àmbits dels jaciments en els que s’haurà d’excavar necessàriament, per que probablement podran tenir altres usos una vegada fetes les extraccions i estudis necessaris.

III. Elements puntuals aïllats de valor històric i cultural, com escultures, forns, fonts, pous, basses, i altres, o elements que formen part d’un edifici, com finestres i portalades o elements constructius singulars d’un edifici.

157

En arqueologia correspon al llocs o àmbits on existeix una probabilitat certa de l’existència de restes arqueològiques, on qualsevol intervenció haurà prèviament d’estudiar l’indret pels reconeixement de possibles restes.

Art.:174 Llistat d’elements a protegir.

Queden inclosos en el Pre-catàleg del Patrimoni històric, cultural i arquitectònic tots els elements inclosos en l’ANNEX II, i grafiats i referenciats en els plànols d’ordenació.

158

c) REGULACIÓ IMMEDIATA DELS BENS D’INTERÈS CULTURAL

Art.:175 Condicions de protecció immediata

Per tal d’afavorir la conservació o rehabilitació del patrimoni en el terme de Felanitx i evitar la suspensió total de llicències que afectin a elements pre-catalogats, mentre no sigui vigent el Pla especial corresponent, es podran autoritzar obres i usos, previ l'informe de la Comissió Insular del Patrimoni Històric, en les condicions que s’estableixen en els articles següents d’aquest mateix capítol.

Art.:176 Procediment per la sol·licitud de permisos d’obres i activitats

Per la concessió de permisos d’obres i activitats que afectin a elements pre-catalogats es seguiran els següents procediments 1. Es podran tramitar directament exclusivament les llicències de reparació i conservació dels elements o edificis pre-catalogats, sempre que els usos als que està destinat l’edifici siguin concordants amb les característiques i posada en valor dels edificis a protegir. La concessió de la llicència d’obres està sotmesa a l’informe previ corresponent del Departament de Cultura del Consell Insular Balear. A més de la documentació establerta per les ordenances municipals les sol·licituds de llicència que afectin a elements pre-catalogats hauran de aportar la següent documentació:

- Plànols de descripció de l’entorn (emplaçament i alçat d’edificis o elements de l’entorn).

- Estudi fotogràfic de l’entorn - Plànols de descripció exhaustiva de l’estat actual de l’element (plantes, alçats,

seccions representatives de l’interior). - Estudi fotogràfic de l’element, interior i exterior. - Memòria de valoració dels elements a conservar o a reparar. - Memòria justificativa de la intervenció proposada.

Aquesta documentació podrà ésser reduïda als estudis fotogràfics i la memòria de la intervenció si es tracta d’obres menors localitzades en una part de l’edifici i que no afectin a l’aspecte exterior.

2. Per tramitar sol·licituds d’obres de rehabilitació que impliquin modificacions estructurals, enderrocs parcials interiors o canvi d’ús de l’edificació, i augments de volums d’una planta sobre edificacions existents, es presentarà un Estudi Previ per determinar si el nivell de protecció del pre-catàleg es l’adequat, i per valorar la viabilitat de la proposta respecte a l’element catalogat. Aquest estudi previ ha de contenir com a mínim la següent documentació:

- Plànols de descripció de l’entorn (emplaçament i alçat d’edificis o elements de l’entorn).

- Estudi fotogràfic de l’entorn - Plànols de descripció exhaustiva de l’estat actual de l’element (plantes, alçats,

seccions representatives de l’interior). - Estudi fotogràfic de l’element, interior i exterior. - Memòria de valoració dels elements a conservar o a reparar. - Plànols descriptius de les modificacions que es volen proposar (a nivell

d’avantprojecte) - Memòria justificativa de la intervenció que es vol proposar.

Els serveis municipals informaran sobre la viabilitat de les obres proposades, i ho comunicaran a l’interessat per que en cas favorable, presenti la sol·licitud de la llicència corresponent. Aquesta es remetrà a la Comissió Insular de Patrimoni històric, amb

159

l’informe favorable municipal, la qual emetrà informe vinculant previ a la llicència municipal.

3. Per tramitar sol·licituds d’obres que impliquin modificacions enderrocs generalitzats, augments de volum de nova planta o en més de dues plantes, i modificacions que excedeixin a les establertes en l’apartat anterior, es podrà tramitar un Pla Especial per la catalogació específica de l’element en el que es vol intervenir en les condicions establertes en l’article 86 del Reglament de Planejament.

Art.:177 Regulació provisional d’elements pre-catalogats

Es podran autoritzar obres o instal·lacions seguint els procediments de l’article anterior dins dels termes que s’estableixen a continuació. 1. ARQUEOLOGIA En els jaciments de nivell de protecció I no s’autoritzarà cap obra o instal·lació que no estigui destinada a l’estudi i protecció del jaciment. S’inclou les instal·lacions necessàries per a la docència i visita relativa a les restes del jaciment En els jaciments de nivell de protecció II no s’autoritzarà cap obra o instal·lació en tant en quant no es donin per acabats les excavacions pertinents i no es determini definitivament la qualitat del jaciment. En els jaciments de nivell de protecció III es podran autoritzar obres o instal·lacions condicionades a l’estudi del jaciment per part de tècnics especialitzats (arqueòlegs) que podrà designar l’ajuntament del jaciment. Aquest estudi tindrà un termini mínim de 2 mesos comptats a partir del moment en que el sol·licitant deixi prou net el terreny com per poder-ho realitzar i així ho comuniqui a l’ajuntament autoritzant al mateix temps l’accés a la propietat del tècnic designat. L’estudi conclourà la necessitat o no de augmentar el nivell de protecció del jaciment en funció de les restes trobades. L’estudi resultant signat pel arqueòleg haurà d’ésser adjuntat a l’expedient de l’obra o instal·lació sol·licitada. 2. CONJUNTS No s’admetran obres ni enderrocs que malmetin elements característics del conjunt, tot i que no tinguin un gran valor arquitectònic per si mateixos. En general es podran autoritzar les obres i instal·lacions admissibles segons la normativa de la zonificació urbanística corresponent, sempre que es respecti l’ambient i l’estil compositiu del conjunt. En els conjunts en sòl rústic no s’admetran nous volums edificatoris, però si seran admesos l’increment d’una planta sobre les edificacions existents en planta baixa, sempre que sigui admès per la normativa urbanística. En els conjunts urbans es podran edificar els solars existents respectant l’estil del conjunt i d’acord amb la normativa aplicable a la zona corresponent amb la següent condició: la cornisa de les noves edificacions o els augments de volum d’edificacions existents no podran pujar més d’1 metre per sobra de la cota més alta de les edificacions veïnes existents. 3. EDIFICIS En els edificis de nivell de protecció I no es permetran obres diferents de les de conservació, reparació o reconstrucció parcial d’elements en mal estat. Excepcionalment es permetran petites obres d’adaptació a nous usos permesos. En els edificis de nivell de protecció II Es podran permetre obres que comportin modificacions estructurals, enderrocs parcials interiors o canvi d’ús de l’edificació, sense augments de volum ni afectació dels aspectes que motiven la pre-catalogació. En els edificis de nivell de protecció III Es podran permetre obres compatibles urbanísticament sempre que garanteixin la conservació i integració en el conjunt dels les parts específicament protegides de l’edifici.

160

4. MOLINS A fi de facilitar a conservació i reutilització dels molins es podrà autoritzar en general el canvi d’ús a habitatge unifamiliar o a altres autoritzats per la normativa urbanística. Es permetrà l’augment de sostre edificat dels molins sempre que aquest no superi el 20% de la superfície edificada, ni 200 m2 de sostre per molí. En cap cas es podrà augmentar el nombre de plantes existents, però si sensiblement el volum a efectes de ventilacions i obertures, d’acord amb un projecte arquitectònic respectuós. Les ampliacions de nova planta estaran subjectes a l’apartat 3 de l’article anterior.

5. ELEMENTS PUNTUALS S’hauran de conservar íntegrament, i es permetrà únicament la seva reparació i manteniment. Excepcionalment es podran canviar de ubicació per causes relacionades amb la realització d’infrastructures (carreteres, instal·lacions,...) o altres causes d’interès públic sempre que l’element es mantingui en el mateix entorn en que estava situat.

Art.:178 Incentivació a la reforma i rehabilitació del patrimoni històric-arquitectònic en Sòl Rústic.

A efectes d’incentivar la reforma i rehabilitació dels conjunts i edificacions rurals, i d’acord amb els articles que regulen els usos de les edificacions rurals, s’admetran els usos hoteler rural, restauració i habitatge familiar, fins a tres habitatges, sempre i quan mantinguin el grau de protecció establert en el pre-catàleg, o en el posterior Pla Especial de Patrimoni quan sigui aprovat. La proposta ha de mantenir la titularitat i gestió única de la finca, i en cap cas s’admetrà elements separadors exteriors que distorsionin el conjunt de l’element catalogat, de forma que l’espai lliure de l’entorn mantingui el caràcter d’ús unitari i comunitari. L’estudi previ o Pla Especial requerits previs a la llicència d’obres, segons procedeixi d’acord al procediment corresponent al tipus d’obra a realitzar, ha de garantir un correcte accés a l’immoble catalogat, els aparcaments i les infrastructures de serveis necessaris segons l’ús que es proposi, i sense malmetre l’entorn immediat.

161

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera.- Volums disconformes i fora d'ordenació en Sol Urbà

Quan els edificis i instal·lacions construïdes amb llicència amb anterioritat a l'aprovació Inicial d'aquestes Normes Subsidiàries, estiguin subjectes, per raó del planejament, a expropiació, cessió gratuïta o enderrocament de l'edifici, quedaran en situació de fora d'ordenació d'acord amb les limitacions assenyalades al paràgraf següent. En els edificis i instal·lacions fora d'ordenació no s'hi podran realitzar obres de consolidació, augment de volum, modernització o increment del seu valor d'expropiació, però si les petites reparacions que exigissin la higiene, ornament i conservació de l'immoble. Quan les edificacions existents no s’ajusten a les determinacions del planejament, però no han de donar lloc a l’expropiació, cessió o enderroc de les construccions, aquestes es consideren en situació de volum disconforme. En els edificis i instal·lacions amb volum disconforme s’autoritzaran totes les obres de consolidació i canvi d’ús d’acord amb les condicions bàsiques que aquestes Normes Subsidiàries estableixen per a cada zona.

Segona.- Regulació d’edificacions preexistents en Sòl Rústic Comú a) Edificacions existents, legalment construïdes, en parcel.la inferior a 15.000 m2, escripturada amb anterioritat al 6 d'octubre de 1969. 1. S’admeten obres de conservació i manteniment per tal de conservar la funcionalitat de les construccions rústiques tradicionals i que no alterin substancialment les seves característiques estètiques 2. Els habitatges existents poden realitzar una única ampliació i/o modificació, amb un màxim d’augment d’un 50 % respecte de la superfície legalment construïda, sempre que no superin els paràmetres establerts per aquesta normativa per a cada zona 3. No s’admet el canvi d’ús de les edificacions existents per convertir-les en habitatge 4. En cas que la planta pis de l’habitatge existent no compleixi amb l’alçada suficient per ser habitable, s’admet que aquesta alçada augmenti un màxim de 0,50 m, sempre que no se sobrepassin els paràmetres edificatoris de la LSR 6/97. 5. Poden construir una piscina annexa, complint els paràmetres establerts per la present normativa.

b) Edificacions existents, en parcel·les de superfície inferior a 15.000 m2, escripturada amb posterioritat al 6 d'octubre de 1969 1. Només s’admeten obres de conservació i manteniment 2. No poden realitzar obres d’ampliació 3. Poden construir una piscina annexa, complint la present normativa 2) Edificacions anteriors a aquesta normativa, legalment construïdes, en parcel·les de superfície igual o superior a 15.000 m2 1. Poden ampliar el que els hi permeten els paràmetres constructius establerts per aquesta normativa 2. Poden construir una piscina annexa, complint la present normativa 3. En el cas que no s’adeqüin a la llei 6/97 del Sòl Rústic de les Illes Balears o a la present normativa, només es permetran obres de conservació i/o manteniment. No obstant això, es podran permetre les obres de reforma que tinguin per finalitat l'adequació a les esmentades normatives.

162

d) Edificacions d’alt valor arquitectònic (cases de possessió, molins i altres elements definitoris de les tècniques tradicionals), amb independència de la superfície de parcel.la. 1. Per tal d’establir les obres de rehabilitació, restauració i/o ampliació que es permetran en cada cas, serà preceptiu un informe vinculant de la Comissió Insular del Patrimoni Històric del Consell Insular de Mallorca, mentre no estigui aprovat el Catàleg Municipal de Protecció Históric. 2. Per tal de construir una piscina annexa, serà preceptiu també l’informe indicat al punt anterior. 3. S'hauran de conservar les construccions rústiques tradicionals com barraques de roters, canaletes, sínies, pous, molins, marges, safareigs, etc. Es podran realitzar les restauracions i/o modificacions que tendeixin a conservar la funcionalitat d'aquestes construccions tradicionals sempre que no estiguin inventariades i no s'alterin substancialment les seves característiques estètiques ni el seu ús.

Tercera.- Edificis preexistents en Sòl Rústic Protegit

a) Edificacions legalment construïdes d'acord amb anteriors normatives, que no s'ajustin a les determinacions de parcel·la mínima imposada per la Llei 1/91 d’Espais Naturals

1. No s’admet el canvi d’ús de les edificacions existents per convertir-les en habitatge 2. S’admeten obres de conservació i manteniment per tal de conservar la funcionalitat

de les construccions rústiques tradicionals i que no alterin substancialment les seves característiques estètiques.

3. En cas que la planta pis de l’habitatge existent no compleixi amb l’alçada suficient per ser habitable, s’admet que aquesta alçada augmenti un màxim de 0,50 m, sempre que no se sobrepassin els paràmetres edificatoris de la present normativa.

4. Podran realitzar una única ampliació, la qual no podrà superar el 25 % del volum autoritzat a la llicència d'obra inicial, i que no superi els següents paràmetres: a) La superfície màxima construida és de 400 m2. b) El volum màxim edificable és de 1000 m3. c) L’ocupació màxima de la parcel.la per l’edificació i la resta dels elements

constructius no pot sobrepassar els 500 m2. d) L’alçada edificable, des del terra de la planta més baixa, sigui o no enterrada,

fins a la part inferior del darrer forjat és, com a màxim, de 7 m, i l’alçada màxima al punt de coronament de coberta, partint del mateix punt de la planta més baixa, és de 8 m.

e) L’alçada màxima no pot superar les dues plantes, sigui quin sigui l’ús al qual es destinin

f) L’enrajolat o paviment de la planta més baixa podrà estar, com a màxim, 1,20 m per damunt del terreny natural, inclosos els de les terrasses o piscines.

g) Els porxos computen, a tots els efectes, al 100 %, tant com a ocupació, superfície edificada i volum. Les pèrgoles planes o de perfils metal·lics no comptabilitzen a efectes de superfície edificada ni volum, però sí com a ocupació de la parcel.la per elements constructius.

5. A les edificacions existents que excedeixin els paràmetres de l’apartat anterior, únicament es permetran les obres de reforma que tinguin per finalitat l’adequació a les condicions assenyalades a l’esmentat apartat. En cap cas això podrà implicar augment de la superfície o volum edificat

6. Es permet el canvi d’ús quan sigui per dedicar-ho a agroturisme o turisme rural, sempre que compleixin la normativa especifica de l’esmentada .

163

b) Edificacions d’alt valor arquitectònic (cases de possessió, cases de pagès construïdes amb tècniques tradicionals, molins i altres elements definitoris de les tècniques tradicionals), amb independència d ela superfície de la parcel·la.

1. Es permeten les obres de conservació i restauració d’aquestes edificacions. Queda prohibit la seva demolició

2. Les cases de possessió o les de pagès no podran ser objecte d’obres d’ampliació fins que no estiguin catalogades.

3. Per tal d’establir les obres de rehabilirtació i/o restauració que es permetran en cada cas, serà preceptiu un informe vinculant de la Comissió Insular del Catàleg Municipar del Consell Insular de Mallorc, mentre no estigui aprovat em Catàleg Municipal de Porotecció.

4. En el cas que es pugui construir una piscina annexa, serà preceptiu també l’informe indicat al punt anterior.

5. Es permet el canvi d’ús quan sigui per dedicar-ho a agroturisme o turisme rural, sempre que compleixin la normativa específica de l’esmentada activitat.

Quarta.- Parcel·les fora d'ordenació

En general, les parcel·les existents a les diferents zones edificables de sòl urbà, de superfície i/o dimensions inferiors a les que estableixin les Normes Subsidiàries per a la zona on s'emplacen es consideraren edificables sempre que constin escripturades abans de l'aprovació inicial de les presents Normes Subsidiàries i compleixin les condicions de parcel·lació del planejament anterior.

Cinquena.- Usos disconformes

Es consideraran com a ús disconforme les activitats industrials de categoria superior a la màxima admesa a la zona on s'emplacen. Per a aquestes activitats només s'admetran canvis de millora i ampliació sempre que no s'incrementi la càrrega contaminant de l'activitat autoritzada.

Sisena - Pla especial de protecció de patrimoni

En tant no sigui vigent el Pla especial de Protecció de Patrimoni, es podran redactar Plans especials de Protecció de Patrimoni de caràcter individualitzat, referits a alguns dels elements o àmbits del pre-catàleg.

José González Baschwitz, Arquitecte.

Coordinador de l’equip redactor.

Felanitx a 11 de juny de 2001