NONASTIR DE SANTA MARIh DEu per ell, ha pubiicat Guillem dlHartel en lo volúmprimer de la Biblio-...

LOS MANUSCRITS

NONASTIR DE SANTA MARIh DE RlPOll Pcn LO

DR. RUDOLF BEER (Tnn~cccici DEL ALEMANT D'EK PERF. BARNILS Y (;IoI.)

RARCELONA --

EXTRDT D ~ L Boletlrb de la lteal Acadernio de Bueiios Letras

de Barcelona, Tonro V

LOS MANUSCRITS

DEL

MONASTlR DE SANTA MARIA DE RIPOLL

LOS MANUSCRITS DEL

MONASTI1 DB SANTA MARiA DE RlPOll PER LO

DR. RUDOLF BEER (TRADUCCI~ DEL ALEMANY DEN PEBE B A ~ K I L S Y GIOL)

Exii~ei- D E L Bde t ln de la Real Aca~temza de Buenas Letvas

de í la?~celo~~a, TOMO V

BARCELONA -

ESTAMPA DE LA CASA PROYLNCIAL DE CARITAT CARRER DE MOSTALEORE, SUM 5

LOS MANUSCRITS DEL

MONAS'I'IR DE SANTA M A H ~ A DE RIPOLL

En l'informe que, sobre un viatge de dos anys d7investigaci6 per Espanya, aparesqub sots lo títol aI4andsohriftensch&tze Spaniens. en les volums CXXIV-CXXXI d'aquests informes de ses&ons, s'ha insis- tit diferentes vegades, especialment en los nombres de biblioteques 24 (Barcelona, Arxiu General de la Corona CArag6) y 391 (Ripoll), en I'importaiicia que terion les re~quicies de la vella biblioteca del monnstir de Ripoll, conservades avuy en l'arxiu de la Corona d3Aragó de Barcelona. AquexeS resquicies componen un total de 233 cbdices en gran pnrt ben conservats, que contenen més de 1,000 copies de tex. ..

tes desde'l segle IX fins al XVIII. La formació d'un cathlech detallat d'aquets manuseritsera una de les tasques m& llargues perb també més fructuoses que per l'esmentat viatge d'investigació Lavien sigut senya- . - ladcs per la Comissió 'Patriiticá de. llAcademia Imperial de Ciencies;

'

,~

un cop acabada la feyna de catalogació as vegé mes clar lo encertat .' de la disposició apuntada, d'inclbure en lo catBleCh de referencia, on . . quant fós pussible, tots y cada un dels manuscrits pertanyents a un . ' . '

fonds determiiiat .y de valor notable, sense circ;nscríureis al 6 particular del ~Wiener Corpus>> dels pares llatins de la Iglesia. . .

Lo cathlech dels cbdices de Ripoll, acabat. ja fa alguns anys en laforma indicada, constitueix un dels suplementa mésesencials per aquclles llistes de vells manuscrits espanyols que han sigut publi-

. s .

cats fins aro per eruditsd'Espanya mateix y de Cbra, y especialment,

11) Siteungsberichte der Kaio. Akiidemis der Wisscnsehaften in Wien,'pliilos6phisoli- hiatorische Klasae; 155. Band, 3. Abhnndluy und 168. Bpnd,n. Abhandluog. Wicn, 1907-1808. T1~~ebnll d'en Rudolf Boer, correslioncnt de la Real Acodemiu de Bones Lletres, presentat en los sessions de Ir Academia Imperial do Clenclsa de Yienn de r de juliol de 1908 y S de juliol de 18M; Y publioedsl la traduecid catalana, revisada per l'autor, ab aotoritsaei6 especial de dita Academia Imperial eonced'idn a la de Bones Lletroa en eesaid de 9 de demmbre de iras.

~. 6 R. BEER

forma un suplement essencial pels cathlechs Pets per Gustau Loewe comissionat per ]'Academia imperial, qnc extrets dels papers deixats

u per ell, ha pubiicat Guillem dlHartel en lo volúmprimer de la Biblio- theca Patrum Latiiiornm Hispaniensis.

Per aqb semhia justificat que lo- segón voliim dlaq.uesta Biblioteca, a punt de sortir, comenci ab la publicaciú del catklech dels manuscrits dc Hipoll; l'cxtcnsió y la idiosinc~acia d'aquesta vella bib1iote.cn conventual catalana, han estimulat a pkndrela abans que tot per ohgecte d'un estudi especial y atvevirse a la temptativa d'exposar 131 colecri6 en relaoió a I'histbria y les tendeñcies culturals di1 monastir espe- cialnient en lo que toca a les ciencies histbriqucs senyalant al mateix tcmps les corrents generalsliteraries. A fer una teniptativa axis pre- cisiiment a Ripoll hi induhia la circnmstancia.que'l nombre de Cbdices conservats de' la biblioteca del seu monastir solament, ja aventatja al de les reliquies que'ns queden de les altres biblioteques mbs notables de C~talunya cn I'Edat mitja, com Sant LZigat del Valles, Poblet, Santes Creus y Urgell. Y per lo que toca a Castella, tampoch cap de les seves velles llibreries conventusals famoscs, ni Arlanza, ni Cogulla

~. o Sahagún, ni sisquera Silos ab ses quantioses resquicies literaries teiien avuy per nosalties l'importancia que t6 Ripoll. . Merees al adjutori dcl cambrer majorde Sa Kagestat reyal y impe: rial y al de I'bca'deuiia Imperial de Ciencias va ser possible al autor cotejar a Barcelona, en la primavera de 1905, lo catalech dels Kivipu- llcnscs arrcglat a son temps y ~orn~lenientarlo enaquelles parts que sembjaven <importancia per la present enqlesta; aixís se.tingu6 recullit lo material necessari per explicar les principals corrents intelectual~ que predominaren al monastir desde lo comen$ de la Recon- questa fins al acabament de 1'Edat mitjana; per la manera de tractar los cabals litúrgichs, literaris y cieutifichs, y pcr cst,ablir al mateix temps certes Dormes que havíen de servir taiubk per l'historia intel-

' lectual d'altresmonastirs mbs antiehs d9Espanya. . .

Una investigació d'aquest genre per Ripoll, havia sigut empresa diferentes vegades, perb may fins ara havia sigut portada a lerme.

. . . L'explicació d 'qb sols pot trovarse en la ciroumstancia de que Ripoll ha tingut u n especial desti en lo que, toca a1 estudi de la seva tant notable biblioteca monacal. Precisamcnt aquells qui podien suminis- trarnos I1argo.e~ noves sobre lo ttesor literari de la vella abadía, s'han donat per satisfets ab la descripci6 d'alguiis pochs &dices, o cns han dexat solament llistes superficials de titols inexactes, mentrcs

, . que'ls que's trobaven en estat y ab voluutat decidida de buydar- lo per'complert, no han sigut bons per satisier les exigencics y

. cscrupnloiitats que nosaltres hem d e posar en I'investigaoiú de manuscrita.

Lo primer qni comen@ una arreplega sistematiea delsdocuments y manusciits do Ripoll, fbu Geróni f i j a d & (nascut a Barcelona

LOS MANUSCRITS DEL MORASTIR DE SANTA D I A R ~ A DE RIPOLL 7

en1568, mort prop 1645) qni por la seva monumental Historia de Cata- lunya, durant 40 anys de trevall infatigable, ressepi gelbs les biblio-

: teques pübliques y privades de la seva patria, especialment.les del8 convents y va atendre cuidadosament a b aquestes també al arxiu y Ilibrería de nostre monastir. No l'hi fou donat gaudir del5 fruyts de sos estudis; la ieva ~ rbn ica de Catalunya, continuada fins lkny 1162, np aparesque sinb a comengaments del segle XIX, mentres que dels

. . documents coleccionats per en Pujades s'en apodera. Pierre de Marca; (nat en 1694, mort en 1662, arquebisbc de París); qui, constituhit por

, ' Lluis XIV en 1644 Intendent General de Catalunya, permanesqué en aquest chrrech fins 1661, per consegüent set anys, arreplegantdurant aqueix temps lo material per una obra extensa, ben documentada que

. Etienne Baluze publica. en 1688 a París, casa F. Mugnet, ab lo titol: ~ N a r c a ~ i s p a n i c a sive Limes Hispanicus, Hoc est Geographica et historica descriptio Cataloni m... Auctore illustrissimo viro Petrode marca^ ab.un prblech, endrepat a Jean Baptiste Colbert, fill (~narquhs de Seignelay).

Que les foiitsde Ripoll fbren ben aprofitades per l'obra, ho demostra, per exemple la copia de les .Gesta comitum Barcinonensiumn, treta d'un manuscrit del monastir, com tambe la comunicacib d'un nombre considerable de doouments importants trets del8 Cartularis y escriptures isol'ades de Ripoll; y ja no's contentaven, solament ab trenre copies, puix a mes dels dos nianuscrits de la Biblioteca Nacional de París Nr. 3875 (olim Raluzianus) y Nr. 5132 (olim Baluzianus), procedents de Ripoll segons anotava ja ~ é o ~ o l t Delisle (Le Cabinet des mss. de la Bibliothkque Nationale 1, 364 s.), jo puch encara citarne tres més de la mateixa Biblioteca, que s'han de posar, en relació ab les requisicions den Marca, en 1'Arxiu y la Biblioteca de Ripoll. Ben ciar s'espressa sobre aquest punt important per I'historia dels residuus dels mannscrits de. Ripoll, nn del8 erudits de mes confianpa, Fdlix Torres Amat, qui en les seves .Memorias para ayudar A formar un Diccionaria critico de 1os.Escritores Catalanes., Barcelona, 1836, plana 510, e n I1.article dedicat a Ger6ni Pujades, fa constar q u e tots los papers dcl benemhrit coleccionista hivíen passat en poder de Marca, y acusa despres severament a n'aquest d'baver pres alsarxins catalans un gran nombre de manuscrits magni6chs (multilut d e preciosos códices) y d'haverse'ls endut cap a E'ranpa.

Per altre part pot alegarse que lo cbdex ab les Capitnlars dels do- minador~ franchs, que Marca y Baluze manllevaren a Ripoll per con- frontar pera I'edici6 que tenien preparada: .Capitularía regum Franco.

. . rumn, Paris, 1677 (2 volums), fou toruat altra vegada com s'explica d'una manera minuciosa quelcbm rara eii lo capitol XLVIIdel prefaci de I'esmentada edicid. Emperb ha de tenirse en compte que aquí's tractava d 'un prestech facilitat per les autoritats, o si's vol,. d'una dexa soficial~.

, 8 R. BEER

En tot cas s'haur& de regonkxer, qu,e la primera nova delsma-.

, . nuscrits y documcnts de Ripoll que publiquen dos historiadors france- sos, es dhu al cap de val1 al zel coleccionista d'un investigador catala, y axis se compi~u lo disgust de18 erudits espanyols al vkure que'l uom #En, Pujades apareix sols citat una vegada y encare en la furma: d'ujadesii inscitia notaturn cn l'index de la per tot arrku coneguda Marca Hispinica

Dels bihliotecaris y arxivers del .monastir hom . de dir que si b6 molts d'clls s'esforgaren noblementper donar a conkixer y avalorar lo Ions de Ripoll, no's trovareii e n estat de publicarlos resultats de llurs trevalls. Y com siga que Enrique Fl'lórez, lo benemkrit publicadorde la Espafia Sa,grada (1747 SS.) y lo fundador de I'bistoria cientifica de PIglcsia d'Espauya, tampoch'visiti Ripoll, perhane~queren. allí completament ignorats los tresors de manuscrits que s'hi custodiaven, fids que Jaime Villamueva, en los anys 1806 y 1807 va tocar a Ripoll en la seva fecundifisima ruta d'investigaci6 per Catalunya. Les comunicacions (cartes)sobre'ls estudis den Villanueva en la biblioteca. del monastir, publicades en los volums VI y VlII dcl seu =Viaje literario 4 las iglesias de EspaRa., @'de lo mellor que posaehim sobre descripcíons. de manuscrits de Ripoll. Llhstima l'excel-lent erudit descrigubs

: SOIS-26 manuscrits dels 300 que va vkure a la Biblioteca (1). D'aqueixos 26 sols n'existcixen avuy cinch (Z), al menys 6s sols aqucsta la petita part que's trova en l o cb's principal de la vella col-lecci6 guardat. actualment en I'Arxiu barcolonks de la Corona. Aqueixa proporci6 numkrica per elln sola dona a coneixer 1s perdua que ha sofert la magnífica pella biblioteca del monastir,; si a mes d'acb-es tC en compte que ~i l lauueva va descriure Solameut les peces mes precioses, l a pkrdua devb mCs grossa y de-mes importancia; los codices qbs eseullits de la col-lecci6, com lo Psalteri de plata y ¡a rica compilaci6 d'escriptures del segle VI11 (comp. mbs avall), sembleu perduts irremissi- blement;. hhs enllh comprobarkm de quina. manera l.'investigaci6 procura omplir altres llacunes (Fuero Juzgo.de l'any 1011 [Vill. 131,' lo cbdex.de Rangerius [Vill. 151, los escrits del monjo oliva [Vill. 191) al meuys en lo que concerneix als textes.

A lee meritories indagacions den Villanueva segueixen les noticies biogrhfiques y bibliogr.ifiques que Fdlio Torres Amat inclohia en les scves ju indicades &femorias. Aquest ha aprofitat cuidadosament per lo seu fi l'arxiu y la biblioteca dc'Ripoll, pero precisament lo seu fi im- posaya circumscriures als autors catalans, de minera quc la seva obra, com les noticies den Villanueva, tampoch ens ofereix un cop

, ,

a (1: ~a deacripcld continuado, viaje ~1~1,3fi-5g liortaci ii0mht.e 20: iio obstrnt se citen das eudieee en els Nr. 6,9, I Y , y tres en el Nr.% m&? d'sque~td V B 10 Pa~lterlum argeoteuin del arri0; v. mea &valt.

(e) S, 6,11,17,19, e.

BOLET~N DE LA RERL ACADEMIR DE BUENAS LETRRS DE BARCELONA Tomo V

R. Beer.-Els manustriis de Ripoll. P,.,,,,, ,,,,t, ;,,,,;,,, 1

LOS MANUSCR?TS DEL MONASTIR DE SANTA ~ I A R ~ A DE R F O L L 9

d'ull sobre'l conjunt-deixant de banda lo que's refereix a la distribu- ' ció ordenada segons los noma deis autors.-Joan Coswinas, en lo seu

eSup1eniento.n sortit a Burgos en 1849, ha intentat compleinentar les na- ticies den Torres Amat, perb aquesta temptativa no ha tingut écsit. Ve- ritat As que dit ~Supleincnto~ contb noticies, sobre una serie considera- blede cbdices de Ripoll, mas la majorptirt s6n completamenf dnptoses y s'han d'utiliear sempre ab gran precaució. Aixis fa menciú l'aptor entre'ls Rivipullenses, pAg. 297, d ' p . d3acramentale de Montelaudi

., , (exacte Guilelmu~ de Monte Lauduno), y en la pkg. 311 en los =Trata-

. dos m&dicosi~ parla de tals com .de Cophoca. Jaros. en comptes de *Cophon. y a~ioxander yatrosn com es pot Ilegir clarament en lo

. . cbdex senyalat avuy ab lo Nr. 181. Si devant de talsproves nn,se sent impulsat'a queixarse de la tan bescantada lleugeresa dels espanyols, es kont6 de,nseguida al examinar la Llista que fou publicada ene l Se: rapeum VI11 (1843). pags. 85188 segons comunicacions fetes per. carta, d'un estudiús alemany,. per lo demes digne de Iloanca, Gotihold , .

Heine. Per sorpresa nostra trovbm citat sots lo N?. 4 d'aquest catalech un tal ~ui le lmus de Riandoysto (en comptes de Mandaguto), sots lo Nr. 50 es diu arogante discipato (sic) eius (floancou= (en comptes do ad Glauconeni discipulum) y d'acord están T2orminas.y Heine al enunciar lo qtol del Nr. 74: Liber glossarum et tonologiarum (exacte: . .

etymologiarum). ,Tata vegada que Paul Etuald en la seva relació de viatge (Neues . .

Arch. d. Ges. f . a. d. Gescbichtskutide, VI, 1881, 386-388) sols descriu uns pochs inanuscrits de Ripoll y aquets encara d'una manera mclt sumaria, y Gustau Loewe, lo company d'Ewald, ni sisquera tingu6 en compte l'arxiu barcelon&s de la Corona en la seva ruta d'investigació, era d'esperar que Isidoro Carini, qui en 1882 ressegui per encirrech oficial los arxius y biblioteques espanyoles, hauria omplert les llacu- n e s que hav%m deixat senyalades,'No o b s t ~ n t un se trova enganyat en aquesta esperan'pa;l'informe de Carini: .Gli Archivie le Biblioteche di Spagna., Palermo, 1884, s., útil per lo coneixement de moltes coleccions de manuscrits dlEspanya, ens deixa casi completament a les fosques precisament a Ripoll. Un roman parat al llegir (lloch cit.,; l. 49), que'l monastir, la primera acta de consagració del qual data del any 888, ha s igutel erifugio delle.lettere ne'secoli, VIII, IX e X= y forma un amonumento insigne dell'ordine bizantino.*. Les noves del tot incomi>letos sobre'ls manuecrits, no sOn m4sque una repetioió de les uo- ticies ja de temps conegudes junt ab los seus errors (liber tonologiarum), en l'exemplar de la Vita solitaria Petrarcas són descuidades les'cir- cunistancies de la 'formaciú de la copia,circumstancies importants' per Carini y coninnicades ja per Amat y Corminas, etc., etc.

Aquesta m&ada retrospectiva no 6s pas ben falaguera, Perb 6s ne- cessaria si e'ha d'aclarir lo fet de que molts biblibgrafs y historiadors d e la literaturn, y ab ells mestres de regoneguda escrupulositat, do-

10 . . R.. BEER

nant p e n o existents los. manuscrits de Jiipoll custodiats al Arxiu de la Corona @'Ai.agó, posats diligentment a disposició dels estudigsos, y apoyantse en liurs i'nvestigacions en dates m&- antigues en-part dnptoscs, arriven fins a publicar copies los. original6 de les quals són fkcilment trorables a arcel lona: AixisLéopold Delisle, en una nota sobre lo *Recueil-inticul4 De miraculis sancti Jacobis (Le cabi.net R i s , torique, XXIV, i.878, 1 8s.)' publich una carta .del monjode Ripoll A. de Monte, del any 1172 (o 1173) de la qual ens ocuparbm, anotant sobre'lsoriginals(l1ocb cif.,phg. 2, nota l),:.cCettelettre, dontil y a deux copies dans le volume 372 de la collection Baluze (fa8 6 e t 38), se tvou- vait au XVIIe siecle dans le ms. 38 de I'abbaye de Ripoll. Le ms. 38 . dtait l'extrait mSme que l'auteur de la lettre av_ait pris en 1173 du re- cúeil conserve h. Saiut Jacques de Compostelle.a Los sabisescorcoliaddrs espanyols Fidcl pita y Aureliano Fern8ndez-Guerra també s'han con- format.ab aquestes probes sobrk'ls origidals; en la se:ya ixcelent publi-' cació ahecnerdos de un viaje 8 Santiago de Galicia~, Madrid, 1880,. p+ gina 42, trovbm: *La carta 6 dedicatoria que el monje Arnaldo trazó y

,puso por cabeza. de su trabajo literario, se guardaba ovifinal. en la biblioteca de Bipoll, cuando Balucio tomó de aquel monasterio los do- cumentosjustificativos que tanto avaloran la ~ a r c a hispánics~..

L'original de la carta se trova 81 comenc del Kivipnllensis,..Xr. 99, qne conte aquel1 extracte, en I'Arxiu de la Corona d ' ~ r a g 8 a Barcelona, y segons aqucst original fou publicat lo text en los tresors de m'aunscrits (Bibliotheksnr. 391).

Tambb 4s significativa una observació de A. Farinelli en los seus ~Studie Sulla'fortuna del Petrarca in Ispagna nel Quattroceuto~ (Gior- nale stor. della~letter. ital., XLIV, 297-350): Estudiant sobre l'exemplar manusorit, esmentat mes .a'munt, de la Vita solitaria del Petrarca, fonamentat en'les indicacions aportades per Cormiñas, anota (lloch cit., 303, nota 3): adovrebbe trovarsi all'Arch. gener. de !a Corona de Aragónproveniente da llipoll. 10 ne ohiesi invano notisia 9. miei,amici di Catalogna.. L'exemp,lar existeix, no certament sots lo nombre (106) citat per Corminas, sin6 sotk lp Nr. 104 dels Rivipullenses, del qual ja tindr?m,ocasió'd'ocuparnos.

Quarit poden contribuir a la aclaració. de qüestions literari-hislbri- . .

ques les notes aparentinent nienya importants en los rnanuscrits de Ri- poll, ens ho ensenya la adició posada al final del cbdex 74: s.. . Baldasar. Gasbar. Melchior. Ad orandum' dominum uenientes, .tria muneraseoum tulernnt .~ K. A. Martin Hartmann, Uber d. alt~pa::. Dreikonigsspiel, Bautzen, 1879, havia probat de demostrar que'ls tres noms coneguts no. . bavien sigut divulgats sinódesde la sevs Elevatio~(ll58) o Translatio (1164); pcrb'l datar la adiciU de Ripoll de 6ns del segle X, tot lo mes ,

tart deprincipia del XI, coutradiu aquesta opini6 y a j ida la de Baist exposada en rexpei-ta crítica d'aquella (Zs. f . rom. Phil.; IV, 1880, ap3 s.)

- ~

LOS MANUCCRITS DEL DIOEIASTIR DE SANTA M A R ~ A DE R1POl.L 11

: Fins aqui's tractava solament de falta de claretat en qüestionsiso; lades; are esdevb greu.10 desconeixement que regna en general per.1a que toca al contingut dels Kivipullenses conservats encaro,com tambk. publicacions mes extensos mancan de les llums que podría haverlos donat una catalogació pussadora feta cAs i b a n q . A primera linia se ' presenta la grandiosa Bibliografia Hispano.Latina cl&sica(l), en la qutil Mareelino Meiiéndez y Pelapo, lo primer historiador cnntemporanide la literatura espanyola, ha presenta1 datos abundantissims-no .sol8

. . de bibliografia--per los filblcchs antichs y moderns, per 10s historirt;

. dora y per los palebgrah. DeVant de tanbell arreplech de material ' com:lo que se'ns hi ofereix, 6s doblement sensible quels manuscrits de .

'

Ripoll se.notin aqui en part per la seva ausencia, en part per Asser . citats segons vellesfonts 'inexactes. En lo article Boethius, p. ex:, Me-

nbndez cita (p&g. 222, s.):un .Códice del tratadro de Música, n. 103de la biblioteca de Ripollr ateuentse, com. Amador de los Ríos (Historia

. . critica de la literatura Espaiiola, 11, 239) absolutament a Villanueva y

sobre la relació de la poesía d'0liva .de miisica? anotada igualment en lo cbdex junt a b I'escrit de Boeci, exposa certes conjectures que sola poden apoyarse en un examen. seriós del manuscrit que's creya perdut,

, segons sembla, pero conservat avuy encare (sots el Nr. 42). Regis!ra desprAs Menkndez y Pelayo dos nombres del ve11 inventari

dels manuscrits d e Santa María de Ripoll (Villanueva, Viaje literario, VIII, 95) $0 As: (163) aQuaterniones de Roeci, de Juvenal, de Ata- nasio* y (192) pBoecius~obseFvant a propbsit: ~ A C R S O sea el mismo que hoy Cxiste en el archivo de la Corona de Aragón con este títu1o:;Boecii de oonsolhtione pbilosophica, quam explicationem assumgsit inanibus Johannis Terrat studentis die Dfartis 30 deceinbriá 14782 (Corminas, Suplemento á Torres Amat, 316). ' Axi se compren clarament eom les prinieres informacions, deficients

o inexactes, sobre'ls Rivipullensespoden també fer caure en error al escorcollador circunspecte. Primer que tot oo.nvA separar la copia de Terrat de18 datos del ve11 catalech. La subscripoió no ofereix, com pre- ten En Corrninas,explicationem sinos explectionem. Terrat no As I'ex- positor sin6 1'eserib.a del manuscrit (2 1 aoabat'en' 1478, que naturalment no pot Assercomptat entre'l ve11 catalecb de la biblioteca del iiionastir,

. que data del segle XI. IJO ~Boeciirs~ d'aquest eat&lech6s, segons totes les prohabilittits, lo ebdex ab los versos:.d'Oliva, primeramenl citat per En Menbndez y que avuy encara's conserva sots lo Nr. 43 : los ~Quaterniones de Boeciin dels quals ens in'orma'l vell catalech, es

(1) .C6diecs-adiciones-cooient3rios~trnduceione9-e~t~odioseriticoa-imitueioncsjiie- miniaeeneins.. Surt desde isoa a hlidrid cn In Biblioteca dc La Revista de Archivos, Bibliote- cas y Museos eomr~ suplernent d'aquesti y actualment est& publicat fins a la 1loti.a 0 .

(2) Ayay Bi~ipullensis 81, per eooaegüent no de Sent Ougat,eomexposa Xeoéode*, P 2% segurament induhit aerror per Corminas.

LOS MANUSCRITS DEL btONAST1R DE SANTA N A R ~ A D E RlPOLL 13

' de lesfonts. Aquestareílexió era la que demanava la cura més escru- pulosaen la fatigosa descripci6 dels manuscrits de dret.

Devant l'exposat estat de nostres coneixeme&s actuals de la colec- eió, l'arreplega de les resquicies conservades de la vclla biblioteca monacal de Ripoll apareix senzillament com lo desenterrament casi total d'un tresor literari desconcgut, y Faqui sorgeix la didcultat del problema que,.precisament sobre aquesta part de manuscrita, havia de resbldres per la Bibliotheca patrum Iiispaniensis. Per altra part, fet lo cathlech de la millor manera possiblc, seduhia trbure la suma total dels manuscrits, lo que representan aquets mouuments literaris dintre .les corrents intelectuals d'un periode'de mes de sis seples. Prescindint del valor que pugui tenircom a text-tostimoni lo mannscrit iso- lat, h a sigut possiblc considerar los cbdices d'aquell vell monastir. con lo producte de diferents interessos literatis, cientifichs y de pas- sada també artistichs; y.sots un estudi especial de lo que'ns diuhcnloa monuments de la biblioteca ripollesa desde aquest punt de vista, ha sigut possible traear una-imatge autbnticament exposada de. 1 i mani- festacibintelectual d'un centi.e de cultura de la categoria de Ripoll, desde la primaria dc la Reconquesta fins al acabamsnt de 1'Edat mitja,.

A$ h o ha descuidat casi eompletament l'autor d e Igunick historia. existeat del monastir, Josep M.aPelli~er y Pagés (Santa hlaria del Mo. nasterio de Ripoll; blatarb, 1886), tnnt, que'l lector en alguns paragrafs del llibre,reb la impresid de que~'autor desconeix en abiolut los manuscrits de Ripoll conservats a Barcelona. Y no obstani es pot esperancar

, prccisamcnt aqui per la bona realisaoió de la tasca exposada, oferirper - un monastir catala lo que per un antich famós monastir castcll& ha em-

pree y dut a terme ab tan piofltosos resultats Marrius l('érotin en l i seva ~Histoirede I'Abbayede Silos*, Paris, 1897, especialment en los capitols Histoire litteraire deSilos~, 249 seca. y .Lea manuscrits de Silos., 257 y següents. d escullir precisamint'~ipoll per parib dc lilosihi pot animar la circumstancia de que, no solamerit lo nombre de manusciits conservats de Ripoll 6s eonsiderablement més grbs que'ls de Silos (233 marius. crits del monastir catala copsetvats, contra 98 del castellá), si que tamb8 s6n molt més variats en Ilursñiateries y reve!en, perl'origen y notes acoessories una abundancia de relacions intelectunlsque mAntin- gué Ripoll a travers dels seglcs. Csrtament l'historia de l'ab'adia de Si- los de Pérotin poseeix una base de la que seutim no disiosai' nosaltres per Ripoll: la colecció de docurnents silesos. recullida cuidadosament y publicada d'una manera .exemplar per l'autor: a~ecueil de Chartes de I'Abbaye de Silosa, Paps, 1897. Toteo les parts de l'historia 86x1 arguments quedemostren lo proiit gran ab que podien utilisarse los respectius documents de Silos també per l'aolariment de les tendencies culturals del monastir. En fer una semblant dtil aplicacid per Ripoll,. certament no cal pensarhi. Etá fagost de I'any 1835, durant la guerra civil; un escamot de ge,nt, trepitjant la disciplina militar, issalta'l no- "

14 . . , . , R. BEER

nastir, Ya assessinar monjos y profanar altars g sepul'ci.es, finalment va calar foch al magnifich edifici, destruhint ab ell, per seinpre tanibé, 1'Arxiu que allavors tenia encarc un tresordels documents originals mbs escullits (1). Pr6sper de I3ofaru11, en aquel1 teiirps director de 1'Arxiu

, . de la Corona d'Arag6 de Barcelona, prcsentint lo perill, havia recullit pochs anys abans en son dipbsit los documents del Arxiu de SantaNa-

.., .ria y sols los havia rctornat de mala gana cedint a les repetides instancies de llur propietari. Solamcnt al fet de que En Bofarull no.annvn depressa a retornarlos cbdices y que al retornarlos ho feya de mica cn mica, es dcgut a q u e quedes a lloch segur un residuu tant considei.ab1e dels mauuscriis de ln biblioteca de Ripoll(2); desde llavors los wvipu-

-1leusEs salvats s6n contats com a poss6ssi0'del Arxiu de la Coroni. En- tre les fiames tambb desnparegueren, com desgraciadamerit he- d'admktre, los dos cartularis del'Arxiu que pochs pnys abans encarn'havía utilisst En Bofarull; pnig desde aleshores no's resa paraula d'ells ni figurentampocb en la coleoci6 de semblants llibres de copies que aplegada- d.e les resquicios de la biblioteca monacal destruida o delmadn, fou reunida e n I'Archivo histbrico nacional (comp. la llista corresponent en I'Anuario del Cuerpo eacnltativo de Archiveros, II.21-25)1 Per. consegiient dev&m renunciar fins :a aquesta tan Valiosa comp'eu'sació pec IoB doc'uments originals perduts de Ripoll.'

E n aquestes sircumstancies's conipr&n que adquireixin una impor tancia especial los documents que, segons los originals 0'1s llibres de copies, foren publicats abans del sinistre. A primer terme hi ha que po- sarhila Mai.caHisp&nica que en 1'Apkndix;entre un nombre considerable de-actes com ja havem dit, e.ns ofereixtambb alguns dooumeuts de. Ripoll, que 6s 118stima no estiguiu publicats com dcurieu (3). .

. .

-Mes segures s6n les puhlicacions de documents fetes per Villanueva en los suplaments al&olums VI y VI11 del seu Viaje literario; per cert que 6s bastant reduhit:lo nombre d'actes qne hi trovkm referent i Ri- poll. Tanibb bs migrat lo materia1,insertat per En Pujades en 'la seva Crbnica de Ca%aluiia< Pellicer y PagBs, per lo que jo veig, en la seva ~ ' .

historia dei monastir no f a casi res m6s que repetir lo quc coneixbm, a i menya per lostemps anticbs, y Pr6sperde Bofarull, en ~a~sevaexce~ent obra fonamental pera l'historia de Catalunya .Los Condes de Barcelona

. . ,, %. , . .

(1) .66bre a@ Josop ~&ris r Psllieer y Pagés: Santa Marir del .Monasterio de Ripoll, pk- ~ l n e a ae5 y aegilents.

(2) Comp. Nanuel ~ i l & y Fontnna1a:Notici~de la vida y cscritos dai). Pr6spcio3e B;- farol1 y aIascar6, Rnrcelowi, 1860, 44 Bot. Fr. de Bol&rull y Sans:Apuntes bibliogr&fieos, c o n t l n ~ u t s en In coleed6: Conferenciss dadas en el Ateneo BarcelouBa relativa! 6 la ,&posi- ci6n . nnivarial . . Barceloya, 1890, gn In pBg. 512, f& pujni. B 129looombre de eddicesci.emats eii 1dI6 j :

: ,(sj 'Lee copies que tiogué Baluzc u sa disposici6,~os6n sempre eanetes, com ja.constot.- vaVillanueva(ViajeVTI1, 99) 7, per 8 ~ 6 B'han d'utilis0r ab preeaucie: yroybsit d l q b 06qiti.que l 'a~tlele Rivipullenee monasterium en l'lnde? 6s t ambé lncp~ple t , ja qusdeian de priient'ai tota una seriede documeÜts de 1'ApBndia que's refereinen iiirietament a Rip01I'-

. . ,

LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR D E SANTA M A R ~ A D E RIPOLL 15

vindicados. (Barcelona 1836, 2, s.),sib& ha empleyat un conjunt piou riCh.dtactes de Ripo1l;iols ens n'ha proporcionat algunes de iompier-- tee, mblt poques que fassin per lo nostreassumpte. i

.' ES ~ e r i t a t que molta cosa iuiportant per aqueixa enqnesta-doiu. ments, cartea, informucions-existeix en son. original pero més encare en copies: Primerameut en los cbdices de Ripoll mateix, sobre lo que donar% les probes corresponents lo cathlech; desprbs e d documents isolats: de'.llArxiu. de l a Corona d'Aragó i Barcelona, a Vich en 1'Arxiuepiscopal y en lo:Archivo histórico nacional d e Madrid. En L'Arxiu de l'iglosia de Sant Perede Ripoll tamb6 s'han de conserv- avuy encare actes interessants (l), p&b no existeixen detalls mbs precisos sobreI'extensi6 y importancia de les copies de¡ monastir de Sant Pere; aquest monastir estava afiliat al molt mds famós de SantaMaria. Par6 s1ha de senyalar:la vaiua de les copies de Ripoll que's troran e! la gra:n. .d3ollecthn Baluze? conservada avuy en l a Biblioteca Nacional de ~ a r i s . ~ X í i ipareix en la .~i,blioth&a Balueiana publicada i Pari? kany 1719, Par8 tertia, -ompleqtens bodices manuscriptos.diplpmata et &allecta V; CI. Stephaii Balueii, p. 103: : .Un portefenille aux armes de feu .&l. 1'EvGq'ue dlA&erre (es AndrB'Co1ber.t; mort en 17041, o.u son< les copies des m,anuscrits de Ripoll.. ~ a l w e era bi'bliotecari de Colbert y,no po.dia per lo tant tenir caSi cap dnpte sobre la procedencia de les copies contingudes en lo Portefeuille (%). Copies d'actes de - . Ripollae troVe,n,finalment, entre'ls papera de Villanueva, guardateen la Biblioteca de la Academia de la Historia y segurament també en la deixa literaria delmonjo y-ar&iver de Ripoll Roch Olsinellis ( ia t en 1784, mort en. 1835). L'articie dedicat a n'aquest diiigent esc6rcoliaaor per ~ n t o n i ~ l i a s defiloliniep *Diccionario biogrAfico y bibliogr5fico de Escritores y Artistas catalines del siglo XIX* (Barcelona,. 1889, I1,2,56- 262), ofereix un cop d e vista pr&is sobre la seva profitoeíssima activi- ... tat d'arxiver (3). LOS trevalls que deix& a la seva mort, se troven part en I'Arxiuepiscopal de Vieh; (entre aquests: Cathloio de los ebdices de Ripoll y Notas de varios' Archivos). Part s6n possehits per la famiIiaBofarul1 (Cathlogo de las escrituras del. Archivo de Ripoll);, y .un petit resid.uu91 conserva encare la seva familia (Indic.6'general de to. dosios códices dc Ripoli y sus materias). Si's volen recol-leccionir los disiecta membra d'un Arxiu tant rich com lo de Ripoli s'ha d'arreplegar donchs lomaterial correspaneitde cota una serie d'Ar+us d'Espanya, y

. . . . , . . . . . . .

(1) Eo BugereixEnP~llieer g Pagbs sub una observáeib que encapsala la seva peliti co- !ecei6 &documeots de Ripoll: Hemos tenido & l& vista oppias aotariiadps de los ~rigiu&lqs, los qoe sa conservan en el Archiva dc'san Pedro (bota Xaria del Xonaatsrio de Ri- Poll, 3n).

(2) Ja parlarhm a sou lloch del ehdex de lla Biblioteca Nacional de Paria, nr. 5138, olirn Balozlanue, que;cnnté una serle de doeurnents preciosas trets de Riiioll y que elarernent ra-

. . irela la kevi.pfocedencia. del ia9Üaatir. . . , . 3 j ' C o 6 p i ' t a o l b 6 ~ ~ d s ~ & ~ o f s r u l l : Los 00üdes'de Barcelone. Ylidlcsdos, 1: Int~dduci

. . . . . . , . . cibn, P. a y p . d a & .. ,

. . . . . . . ~ . ,

\'

is" R. BEER

comcnqat j i abans del 888, &poca de la consagraci6 solemne; efectivament , Villanueva (comp. Viaje VIII. 209 s.) va descubrir un docu' ment de l'aiiy 860, scgons lo qual lo sacerdot Ariulplius, ja- 1lavoi.s posseedor d'extensos bens en la val1 de Baga, donava parts dels llochs ~uturano;Certaniola, Cospe y Riotorto domui Sanctae Mariae Virginis in monasterio Rivipullense ... et . Dachino abbati et monachis ibidem deo servientibus. L'historia del monastir, Comprobada pei les escriptures, comenpa per consegüent al 680. Los primer6 comentos de la pobla- ci6 son Eoscoe; totes les llistes dels abats de Ripoll (1) comencen per Daguin, y certament una d'elles ens informaque aquest a l'any 888 ja havia sig.uL 15 anys abat (2). ~ n t r c ' l s obgectes de dedicatoria desti- nats al culte, segons testimoni dels ja ritatsdocumerits deconsagracib, Guifre y ~ i u i d i ~ d a donan calicem et patenam de auro, missaleni, lectionarium, planetam et albani. Lo missal y lo leccionari aparcixen,. ,

com és natural, cntre'ls utensilis d'lglesia; lÓs llibres litúrgichs no abundaven ni de molt com en altres dotacions en aquesta pir lo de. més tant rica. Es significativa sobre aquest punt una declaració que apareix en 1'Aota dcdieationis Ecclesiae Fancti Petri Rivipullensis (Mama, App. L, col. 822). La conse,gració dlaquesta iglesia, que devía perthnyer al monastir, se celebra doa anys mes tart, qb és, en 890: y en squesta erecció hi fignren, a mes de Guifre y Winidilda, tambh ja 'l'abat Daguin y'ls seus rnonjos com a donadors: Tradimus ibi ego Da- quinus cum fratres meos monachos libros secundumpossil>ilitatcm nos tram, scilicet Eptaticum (3, homeliariuin; missalem, orainem. Altra vegada, doncbs se tracta de llibres litúrgichs, lo nombre redubit dels quals era proporcionat a I'encara jove comunitat religiosa. Car de Ics humils paraules asecundum possibilitntein nostram>, se pot deduhir que I'Scriptoriurn del monastir no havia desplegat encara una gran activi. tat y també que la llibreria mateixatanipoch' contenía molts rnarius- crits. No's pot arrivar a saher d'hont Pellicer y Paghs (Santa María deRipoll, 39j, trku la noticia dc que: d o s ilustres cónyuges (6s a dir Uuifre y sa muller) hicieron subir u1 respetable númcio de cincuenta y ocho los códices que cntonces contaba el archivo, aument&odolos con un leccionario y un misal. (4). L'inventari fet a 30 de julio1 de 979, desprbs de la mort de l'abat Vindisclus, f h constar que havieu existit en lo monastir aquelcbm mBs de 65 Ilibres*, de manera que l'aug-

(11 La mBs bencriticameot exnmioada,Bs eno?ra In aduhida per Villanuevr, lloeh ci- t s t , 4 gas. Despres d'ell Peilieer y P n ~ e a , lloeh cit., 8% y es. Enrioh Olaudi Girbsl: Tonss. (Gerons, 19941, 39 y SS. Una llista encara in8ditir (treta del Riripullenal~. nr. 111) la donar& &eonGirer lo cntAlecli.

18) Pellicer y Pagks, Ilochcit., 34, nota 2.

(S) Eneptateucli servin al ehor par 103 d l v i n ~ oflcis, com comprob$ En Yillanueva, per les consoetns de les iglesies d'~rluel1 eritorn.

(6) Per comprlaei6 raeordis a u u i que 1% niatoix3 antigua y po&erosa iglesia-catedral de Oviedo en tique11 temps 801s cootnva com u. nropia 41 ddices. (Uandachriltenschatue nom. bre sir, pBg.376 y-es).

. .

LOS IANUSCRITS DEI. MONASTIR DP. SANTA D I A R ~ A DZ RRIOLL 19

nient d e la biblioteca durant un periode casi de 100 anys sols hauria a sigut d'uns 10 manuscrits, lo qual es fa dificil de creure (1).

Iii h s certaiuent alguiis manusei'its preciosos que a principis dcl segle XIX encara se conservaven y catalogaven en lo monastir, avuy casi completament perduts, no procedents del Scriptorium sin6 com podkm comprobar, donats a l a Biblioteca ja en los primers temps. Acb pertoca directament a aquellsmanuscrits, l'escriptura dels quals es d'bpoca anterior a la fundacib de Ripull. En primer l lochcal citar aqui . . unmagniiich Psalteri quc descriu detalladament ~ i l l i n u e v a ( V i a j e ~ 1 1 1 , 34 scg.). 120 manusorit era compost en pefgami de porpra, to t ah Iletrcs de plata; les inicials y'ls epigrafs dels psalms eren d'or (2). A l'una banda hi havia'l text de la Vulgata, a I'altre l a traducció del Hiero- nynius. La darrera fulla contenia l'inscripció: Karolus gralia Dei rcx et imperator Franchorum. Villanueva deduheix del carhcter de l'escriptura, que7 cbdex 6s delteInps de Cariosiiinny o tot lo mes tar t del d e Cailcs lo Calvo; en tots dos casos pertany a l segle IX. Lo que mes lo sorpreuguh fou la excel.lent conservació do 1es.lletres de plata y compara a b lo Psalteri de Ripoll un Evangeliari quee l l havia vist .en la Biblioteca nacional da Tolosan (3), eniperb les l le t res de plata d'aquest havíen perdut coinpletament l a scua brillantor.

De la dcscripciú donada per Villa~iueva cs deduheix que'l cpdex de que'ns hem d'ocupar 6s un d'aquells treballs de Chrysografia que s'cmpleaveii especialment pei la coufecoió d<cxemplars lucsosos dels llibres de la Biblia, la sCrie considerable dels quals conservada encara, comenqant per l:exe~nplar m & antich dels evangelis, que fou de la bibloteca Hamiltoniana, a v u y en posscssió de un &mesic&, fins uls dakiers productes d'aquest a r t original, ha sigut obgeote de profonds estudis preoisament eii los temps mes moderus (4). Segonsreig, l'infor- mació de Villnnuova sobre l'esplkndit psalteri de Ripoll no s'ha tingut en co~nptc en les invcstigacions respectives. Es digne de notarse primerament la col-locaci6 cara a cara da l a Tulgata a u n & part y de la tra- ducció dc.1 Hieronymus a l'altre. Villanueva indica segurament lo Psal- teriuin gallicanum y la traducci6 dels psalms del hebreu com la llegim en la edició dc la Biblia publicada per S;tbaticr y qu'ell podia havcr ~ i s t (Bibliorum eacrorum la t ina ver~ioncs antiqua, Vol. 11, Remis, 1703), qb

(1) Per mBs detalla eobre uqiiqst liunt, vegis mes aval1 al tractnr del Soriptorium en temps de L'ahst Amole (948.970).

(2) JosB M s r í i ~ Egureu, Xemoria descriptiva de las eddices notables en los sroliivo9 eclesi6sticos de España, Xadrid, 1859, p. XXXIV, si~cora cna informa de wistoaas orhr con enlrecs de oro y fantAstiors serpientes, que rodejsven lo text per tots coatsts.

(S) L'Evangeliori de Godeseealc de aainr-aernin de Tolosa.mBs tart en lo Louvre(Delisle, Cabinet des munuscriti de lu. Bibliaihequc Nationale, 1, %),ara Bibl. Knt. Nouv. a 0 9 Lat. 1203; robisBerger, Bi~toire do lu. Vulgate yendant Lea premicra si4clos du Moyeu-&se, Paria, 1683, pagina 269.

(4) Algunes provee bibliogr&fiqines sobre'l particular. v. en los Deukmüler dsr Sehreih- kunat des Mittelolters publieats per Chroust. Entregn 11, al traotasSe del P~alteri de vieaz, taula o.

20 R. BEFR

Es: Vulgata liodierna seu versio latina sec. LXX secundis curis emenda- t a a S. Hicconymo.-Versio Latina S. Hicronymi cx 1-1ebrae6. Lo fet de a

trobar precisament a Espanya una desacostuinada ccl.locaci6 cara a cará d'abdós textes en lucsús manuscrit, porta a difiredtes consideracions. Samuel fiergcr ha demostrat d'un iriodo convincent (1) I'alta importancia. que teniaa Espnny:~ lo trclladar la Biblia darant los pri- iners scgles de 1 ' ~ d R t mitja y l'originalitnt dels textes escxmpats per les seves terres. Pe? altra pait sabeni que l'historia dc la Vulgata en temps dels cnrolitigis no es altra cosa que I'historia de la lluytA dels bons textes portats d'lnglaterra contra los textes'cspnnyols, o, si's vol personificar, la lluyta d'hlcuiri, deixcble d'Ekbert ('?), contra lo visi- got Théodulf, niés tart bisbe d'orleans. No's pot iensar un sol iuomcnt e11 juntar lo ysalteri de Bipoll a b la producció literaria e Cata- 'lunya (3). La revisió crítica d e laRibl ia en teinps de Carlcsmany 6s obra d'.Alcuin, que's pot donar per acabada l'aiiy 800. En tcmps mes moderiis la pnleografia y l'liistoria d e les arts en llurs investigncions s'han atermnt cada vegada mCs a l a idca de que l'origeii d'itquellcs ohres mestres do Chrysografia s'lia dc ccrcar en la eseola Palatina de ~ ~ u i s g r k i i . A n'aquelles obres pertnngeii tamb6 a ~nEs de'les esmentades y altres semblants lo psslteri que Carlesmnny envia a l papa Adrih 1 (Cbdcx li.61 de la Biblioteca dc la Cort de Viena) g 1'Evangelisri en la Tresorerin irupei:inl de Vienn. Axis donchs, nosaltres s.uposariern l'origen caroliiigi del Psalteriurii argeuteum de Ripoll encara quc rio hagubs existit la nota final que'iis proporciona Villnnueva. No obstant , aquesta nota notable és complementada per una altra aclaracib. Villaiiueva no fou I'úllim que v a estudiar lo preciós maunscrit. Prósper de. Bofnriill lo giiardava en 1820 en I'hrxiu de la Corona de Barcelona, y ~ i l n y Pontanals, en la biografía den Uofarull nies aniurit ja citada, en diu lo següent (p. 40, Not.): Peidiéronse cntre ellos (6s a. dir los cbdcx de Bipollj el iiiestimable Psalterium i rgen- teum, único códice en su clase en España (4) y quc sin duda fué destruido ... A la noticia que de este cbdice dan Villanueva y

(1) Llocheit., Chnp. 11, p. 8 8s.: Lea bihlea espagnoles. . . (2) .... loindof&iredeThdodiilfeun critique, nous 1~crroosplut0ten lui, malgrC tout soo

mrrite,le defenseur de la tradition esgn#iioln et l'advers%ire ineonficient de lapuree du texto bibliqiia, dhfendue par All.uin.. Bergcr, De L'Bistoire 4s la Vulgate en Franee, Lepon d'oiirertrirc, Piris, Ihchette. Ibsl,~). 7.

(5) l,o gonlteri de plata y'l Miscelani dol que parlarhm m68 lart. 8. YIII, los anominu l?guren rDos.qomimentos paleogri~fieol de griiude. importmcia. y diaeorre, ii'eoardalian todavin en los priinesos unos riel prcseiile aiglo cl fniisto principio de las letras en las mon- thiias de Catnluíini (fifcmoris, p. XSYIV). l'ei'b "lid68 niiinu~crits sren erbtioa perla Marea ilmora tiasbnlsadn per lluytes intesíincs.

' (1) ~eitamiiila'hnui.ia de Cor mouiorir del qiie'seonservanl lCaco?lal, to t e" llttres d'or

iinnmenat codea auretie cl.aogcliorum, que sens duyt i Yoii compoat inolt mBs kirt o i ternlis, dels emyien~do~x Conn~d J i y Enrirh 111; eouili. la ilooaei6 do manuscrita rliie'ii 1578 fEu I'e- lip 11 o l Eecorisl, Jahrbuoh der Kunsiliistorisehen Sammluiigeii des AllorhBchston Kuiair- Ilsuser, SXIII, codern 1'1, p. 5.

LOS >!ANUSCKITS DEL MONASTIR DE F N T A M A R ~ A DE RlPOLL 21

Eguren (l), puede añadirse. una notable particularidad que ignoran mina los que no la han oído de Bofarull. Limpiando Bstc l a últiina ph,'

ennegrecida lcy6 eii sus letras dc plata: aPipinus rex Prancorum., que parece no puede ser otro que el psdre de Carlomagno. Aqueixa dcclaració s'ha d'cntendre de manera que a1 final del cbdcy n m88 de l'inscripció llegida per Villanucva s'hi trobava encara (puede añadirse) I'inscripcii, referent a Pipin. Ab aquestn. doble cita d e noins, natu- ralmcnt lo cas 6s dileient del de la axis anomcnada priniera Biblia de Carles lo Calvo (Paris, Bibl. Nat. F. L. 1 , Rerger, Histaire d e l a Vulgate, 215 s ) lo primer full de I? qual ostenta en niedallons les inscripciona Carolus r c x Franeo(ruui) y David rex imp(erator). Tal vegada s'ha.¿i'admeti.e que la rati la refercnt a Pipin estava separada per u11 esp8.y mes gran da la ratlia donada a eoueixcr per Villanueva )- que en la apigina ennegrecida. havien sigut il-legihlcs algunes pnraules d'uiiió com cuins pater, cuius genitor, o altres scmhlant i Per i o ~ c m B s eilcara'ns 4s posaihlecnterarnos de detalls sobre l'investiga- . , ci'ó.del manuscrii, coirienpnda per Bofarnll (2): De quina manera. lo f ruyt primorbs de l a caligrai!ia onroiiugia hsvia arrivat a ser possehit per Ripoll, s'obre axb manquen noves precises (3). Villanueva f a cous-

. . t a r soluuient quc'l cbdex ja apareix en I'iuventari fct de la Biblioteca del monastir a 14 de mar$ de1047, hont figura ja un sPsalteriuni ar-, g e n t e u m ~ que sens dupte Cs idintich a l nostre manuscrit. E11 mateix, en I'apkndis a l volúm VI11 del seu Viaje, en el Nr . I V , ha publicat un aCataiogus l ibroruu qui sec. XII extabant in monasterio Rivipiiilen. sin; no obstant, coin que en aquest catalech no hi consta lo Psalterium argenteum, se podría crkure que realmeut exist,ia.eu l a Eiblioteoa cn 1047, pero que nq s'hi trobava mhaen lo segle XII. J a en lo ~ H a n d s -

- (1) Egiirenno ha. vist m4s lo mnnusciit dostruhil en 1855 y segacia eonipletament a

Villi~nuera. , .(e) IClins de Molins, en l'article citnt mCs amiirit, rliu elarament que'n lo llogat d'0lai-

ncllna'hi t rom una ~Ciir ta del señor Borarull sohre el Paalterio 6 libro de Pepino., y 1011%

interesesnt indagnr hon anat a raut.8 arluesta carta: tnl vegsdsr e&R relacionada ah tina des- cripci6 d c ~ paa~teri, que Bofnrull Y siins, net do Prósper de ~or i~i i i l , f~ eii $05 Apunte8 bil>liogi.dflcas (eom. mBs amanti tveln d'un eatlilcch de i 'arip iser (la1 vegadn l o uii~tcix que desiiris rlcl vintce d ' E ~ a l d 389 jafoufarmat en 1823): iSaltcrio entero contodas las letrasdo alquiui i i~ de platn y las inieiules de oro dc ni tnmaüo m u y pequeño )- 1% vitela. 6 liergamino B0hl.e que e~tie%~.ito es de color morado ohseiiro sin duda liam mayor realec de In letra. Sii tamsiio no Ilegi nl de folio y est{ pcrfeotam&te coiiservodo, menos en la8 primeras y ÚIti:

m l s liiiginas que condificultrd pueden leerse par liabo~se enigreiidoln n l q ~ i m i a , segiin pn- reec, por la huulodad Ruc algiiiiavrz hshrn padecido. En l a última libgiiis sc han podido I c e Con mucha dificultad las phlahras: iPipiriusImpei.rlor(sic)el Ilcx Frnnehorum. lasque junto Couls Circun8t;loein de hilller~e notado como existente ya en el mou3rsterio de Rilioll cn iiu invcntnrio recibido el &u. 14 de inorzo del loa en llmsencia de Wilelriio conde de Besalú, y c l luio con que se eseribiú hace so~yechar que fu8 t.egi~lnda estc precioso c6dies al rnonustcrio por alglio emperador de Fpneia, y siendo nsi na ' bn j i ~ su edrd del 8iglo VIII..

(3) Rguren, IlocIi cit., XXXV, ~firmi~Certrincrit U'nnsuiimero hen categbrloa: .Lo cierto es que el oonde fiindodor del rnoazsteriP da Riiioll ofreoió este hermoso IiUro al tesoro de *noella* iglcnin en el torcio último del si610 I X i , pcrb no di" en qiic funda Ir aeva a ~ i n i 6 ; lo ccrt 4s en lot cas qrio'l Píalteri no 4s menciaiiat cn I r orrta da dolacid del monn.stir. -

92 R . B ~ S R .

chriftenschatzen., p. 413, Not. 1, a b re1,erencies a un catBlecb com- ,

plctament sembla.ut, publicat per Ewald (Reise, p. 389) y atribuhit.al segle XI, s'ha. donat lloch a supoear que eri Villanucva asec. XU. s iguiuna errada.d'impremta y que l a apreciació de Ewald sigui la justa,. Aquesta suposici6 arriba a certes'a per una copia del correspo . nerit cathlech feta per F r . Benito Rivas ( 1 ) la que's conserva en la Biblioteca de l a Real Academia do la Histoija, en un cbdex de colec- tances sots la signatura 12-27-4, E 122, jr de l a qual l a Academia dc Madrid, per intervenció dc 1 '~cademia Imperial de Ciencies, v a po. sarile dc la manera m68 amable, ,un excmplar exacte a l a meva dispo- sició. Aquesta copia procedeix, coin manifestament declara Xivas $un iudex del segle XI, y permet deduhir, sense por d'equivocarse, que tant lo catalech. de Villanbeva com los extrets de Ewald tots .tenen lo ~riatcik origen, $6 és lo catklcch del segleXI qu'estava registrat en lo Rivipnllensis, avuy perdut, antigament siguat a b lo Nr. 40; Ewald doua sols notes sumaries del catalech, mentres que Villanueva en d c i x ~ l a part final y estampa alguns titols equivocats, tal vegada induhit a error per les copies de que se sorvi (2). An'aquets titols equivocats pertany tamhé la anotació Plutargus. Trobar un Plutarch, enea-

' . i« que sigui cn Ilati, en una Biblioteca nonac cal esparigola del segle XI, Bs cosa que ha de sorpenare, si hB no's pot refusar de bones a primeres la possibilitat ;le que una tal traducció existís s Espaiiyn en aquel1 temps. Ja sah8m que Martinus Braccarensis (Dumiensis), del qual e s trobava un escrit en la Biblioteca del monastir d e Ripoll. portava testes grechs cap a Espangr. y alji los feya traduhir (3). Ab tot y axb lo aPlutarguso de Ripoll, s'ha de ratllar definitivament. En In lloch ,en que Villanueva ' l o cita la copia de Madrid pres,euta ~Psal ter ium argenteü. y salta a l a vists. desseguida que Villanueva llegi equi- vocadament una abrcviatura, si a n l a vé Plt sic Si segons axh lo bell psalteri formava part de les antiguea pesses inventariades de l a Biblioteca de Ripoll, se pot conjecturar, teniut en compte la corioguda procedencia dels treballs de Chrysogi'afia d'aquells temps, que'l sumptuós cbdex sigui present d'un dels dominadors iraichs. Caries lo Calvo don& abunclosament a l mouastir FIeury preciosos va- sos sagrats cdmevangclii textu subtili opcris diversitatc fabrica.to ( 4 ) ,

(1) Era monjp del monastir de 1lontsel.rat y a iins $el Regle XYIII . o d c o h l'arxiu de Ripoli. Sobre21s aeiis trevnlls rclii.tiiis a l assum~ii, comp. Vi l l snue~a , Viaje, vIII, 4 seg. y 33.

(8) Persltraliart ~ i l l s n u e v a ~ l e r e i ~ s c n ~ d ~ p t e d i l t o ~ a u t b n t i ~ ~ ~ e n l ~ c o p i ~ &e R'ivaa. Sobre uxb dona llum lo text del CatLleili mts aval1 publieiil complert pe? primer* vegada.

- . ( S ) Comp. la ediciú de la obra de Martin, Ba la que parinrbm encarc, titoli~do:

e e r ~ ~ c c t i o ~ e r ~ ~ t i e ~ r l l m , p. SI1 eeg. y XXIIscg., Jules Taillian, hppendiee xur les bibliothb- ques cspagnules du haut moyen.ag,c, en Ics Nooveaua mélanges d'arehéologie, 111. Mi.., Vel. S, Pal'is, 1811, p. 231 seg.

(a) Apendix Adelerii Floriaesucis nd Adriua1d"m (1, XLI), J. Boach (Bosco) Florinceu. BIS vétu8 bibliotheia, Lugduni, 1606, p. 76.

LOS MANUSCRITS DEL MONASTlR DE SANTA N A R ~ A DE RIPOLL . 23

per consegüent unEvange1iari;l'execució rica y esmerida delqual se posa de relleu en dit testimoni, y'l que tal vegada pogu6 nparellarse ab aquel1 cbdex sumptuós de Saint Sernin de Touloiise conservat encare, que de possessió do Carlesmany ya anai ' i parar anLquest monastir, tal vegadn per medi de Ludovicopio (1). Lo let de que'l territori de Ripoll no pertanyia en aquel1 tempsal imperi franch, no 6s de cap manera rahó que s'oposi a un tal donatiu. Lahlarca estava al menys formal- ment sots l'a soljirania dels franchs, sos docunients són datats segons los anys de regnat dels carolingis, era lo territori fronteris predilecte, y de la classe,de consideracions de que fruia precisament Ripoll de part dels dominadors franchs ens inforken los documents , d e que tractarkm desprbs. J a no passhm h6s eilla en nostres conjeetures, puig lo psalteri no's trova esmentaten los documents abnns Qe 1047 y no pod&m cercar mes indiois precisos del codex mateix;' fou cremat manifestament en 1835. . .

Encara Es me9 de diildre la phrdua d'nn manuscrit que Villanueva (Ilocb cit. VIII, 45-50) de-riu;Era del'segle VI11 y entava escrit en cursiva wisigbtica. Gornaven-lo contingut principal: lo ~L ibe r quaes-

'tionums y la ~Dictio contra quinque haerescs. de S. Agusti, un capi- tal titolat aExordiiuu dc ortu ve1 obita patium* (2), la Exposi:

- tio S. Hieronymi in hfathaoum, y finalment, lo Liber IUHUKI (sic, Isi-

3

dori) Spalensis sedis episcopi de DI?JISS~VIA NAfIA (sic) legis evang. (3). A mes d'aquestos tro$os, quelcom extensos, tambC conteuia lo cbdex: Interrogationes de fide catholica, la Expositio fidei catholicae Sancti Ambrosi Afediolanensis episcopi (4) atribuhida a S. Atanasi, una petita colecció dc chnons, y cap al final: Decretale editum ab nrbe Roma de recipiendis sive non recipiendis auctoribus qnod constitutum est (5) ,

h) Sobre'is donatius de manuserits que L l i i s lo pird6s fe" a difc:entsmonastirs, comp. Delisle, Le Cubinet, 1, 4.

(2) Viiianuevn no fs eali observacid sobre aqoest titol, ai bB3i se" Inclpit: *Esnias pro- phetil iutorpwtatur.innnifcsta ciarament que no i a lo conegut eacrit iaidori&. De obitu, etc., atls bB 6s un fragment dcl prooemium d'lsidoro in libros veteris et i>ovi'tert.. qac comenta ab l'nrticie Jesnisr, M. 85, 166.' .

(S) Villanuera, eai,liea: Yo leo diriiiissimrinomip legis evaiigeliese. P e r l a aoluiió. de la ibreviatora tingiiis cn eompte que en lo text dc les Allegoríes d'Isidoro, Iii La: quucdam no- tisJima nomins lesis. Per m4s esiiecial dignc de notase (digns. de toa% conuideraciún), t év i - llanueva, Iloch cit., 47, la lorma del nom qae apareix en la dedicatotla en aqucst manuscrit; .Rmo. Domino ae refrrent is~imo fratr i orrituvro (Yulg@a: Orosio) Isidorus., di" que'l nom podin IlcgirseWrusio, Wsurio, Nrurio o Wsueio y eriu qua podria ts l regada aelerir La ton debatuda qiieitid sobre a qui cren dediesaea Les Allsgories-Joa. Pellieor eran que es Orosio üe'l'uriagona qui no era eontcmporani d'lsidom-$0 4s ter possible l a constatacid de r qui eren andrepades. deseoiiexut encara. Soes axi;sola Lii ha uno <ariant fonbtiea. També el eas- te l l ieambii la i ; 1lrlili~eaiiitadedilei.entesmaneresen u: pragoiitar, cubr!r, oulebrr, comp., ademés la glosa umi t : comedit (en el Yaticanus, 1171, s. VIII-IX, Yigns, 81,193). Fer nssimi- laci6 Urosius (Orusiua) dona Criisius.

4 ~ o m p : ab uquist ter t Areralo, laidoriana, M si. san. ,

(5).. k;n l a carta del savi jesuita Andrcui Borriel a R. de Oaatro sobre una iiova edioiú dc Isidoro, cs trova (Rodrigusz de Castro, Bibl. Esp., 11, 305): C~s i . en todos los Cúdigos (dela

. >

BOLET~N DE LR REAL ACADEMIA DE BUENRS LETRRS DE BRRCELONA Tomo V

R. ac r . -E l s manuscrits de Ripoll. P r i m ~ r n ,,nr,. irj,,,jno 11

LOS M A N f r s ~ R I ~ s DEL MONASTlR DE SANT.A M A R ~ A 1iE RIPOLL ' 25 . .

lo cbdex 6s eonkgudament escrit per 'u i monjo, qui's'ocupava d'aquets ttevalls. Encare q k e n o sabCm r e i de.liexistencia del monastir de R$oll' en I':tny 731i, és 'cert quc eii n;[uest tenips hi havia altres inonasti- ..

y no pochs en nqueixcs faldes dels P i r i n ~ u s , nlguns de18 quals s'ineor- poraren a b lo de Ripol l y d'ells poguk lo cbdex haver passat aquí ..... Los nioros trigaren niolt a poguer dominar aquestesmontanycs, en les quals, coin en Asturics, poguereri rdugiarse alguns cristians capita- nejats del priiicep Qiiiiitiliii o Quintilano;.

L a falsa a n o t ~ c i ú d'uiia xifra (C), p ~ t ser tanibe l a mala coiiiprcii si6 de ia pnraula princeps, Aslo que ha fet equf~ocar a Villanueva. Prín- cepsaqui, oom en molts aniichs manuscri¿s cas te i lan~ (!),'té la mateixa forpa que rex, y Villanueva - ha passat ber plt la circumstan'cia aqui de- oissiva de que'l cbniput que el1 exposa Es mnnifestament l a variant : d'un supleinent a l final de la Vulgata.. del lllbre quint dn les etimologies dlIsidoro (2), que ~ r ~ v a l o p o s a eii ies iiote8 (M. 82, 891: ... omne tempusab exordio mundi usque in praeientem hnnum decimum glo- riosissiini principis, qui est Eeraclius, etc. Lo princep Quintilianus no ésningú mAs'que71 rey dela goths Chiiitila, q u i regnh a Toledo desde I'any 636' Iins al. 640. Per consegüent lo pracsens priinus annus es . cl 63fi;.no lo 736, y no pot pailarse d'un cnpdill de cristians en les ves- sants pireneriiucs de 1?* Marca (3). La escriptura de la taula dels anys a b la colocació oposada de les eres juliana y cspanyola, data del primer a n y de regnat de Chintila .a mild monarch, pleased thc pricsts (UlickRalph Burke, A fiistory of Spain, London, 1896, 1, 83), y aquesta taula fou copiada mplt nies tart , com sucsehin tot sovint, precisament sb 10 no més oportú &que inpraesentem primum annum.. Villanueva afirma d'una manera cátegiirica que la lletra 6s del segle VIII, y observa olarament que esigual a la dels documents d'%quell temps que el1 vegA en la catedral dlUrgell (4); per altra part lo preciós cbdex contenia, com el1 declara, composicions de difcrcntes Cpoques; solamcnt ax i podia villanueva, 'sense contradirse, t r e n r e conseqüen-

(1) Aais en dos Escorinleoaen (P. 1, 7: Q. 11. 2$, comp. EInrtel~Looive RPLEI, 1,101 y &14, eom tamb6 cri doeuuicntr, 1,. ex en I'.ieta de l'any 83ireprodiihidn per Merino, Rseiieln pa- leozrraphicaiElcici6 $le l a b n t Stephanus) del coovent de.8. Juan r1.c 'Pabiadlllo: 8oh era DCCCCLYViIIaReynnrito Domino r io~tro Jhesu Chvisto et principe Arleronao i n Legione

~/ (coml> cit. Peroti", ~e'euoii. 6.) (2). 09a0. Escorialeusc b. 1, 10; b. 1,Il; 1Iai.Lel-Loewo BPLA. 1, 29. \ (1) hle r%~el la que Pclliccr g P u ~ b a lloch cit., 85 se,n., raculliot l'crror de Yillnnueva.pre-

sci t i al rey delsgotha,mort on610, cuin n.oxlierto jefe. so ta la direceid rlcl qurl les -1hrni- iins cristianas. a rnitjnns del regle VI11 Iluytnueli contra'ls moros per los burrauelir dels Pi- riuciis. . .

, (4) rarlant de les primeres eseriptorcs pcr fer la llista completa a l e bishes d'urgell (Via.je X , P. 31). repeteix qrie'n l'Arxiu d'Urgell ~ ' h i troveq loa docuoicnta-in6s anrielrs de O;itilunyn. ieatn iglesia de Urge1 tiene I r i gloria de aventajarse & todas en la. anligüetlad de las egerituraQqneconservn),perb lo estrany E s q u i n o ' ~ i e i t io no o'dooguiu coiiiixer en><lel re- ,

glo VIII. Arlneixis nreu tamh4 desconeguts dc hlarcn; d'nltrs manera los Liauria l~ub l io s l ae- ~urarnen t el1 lo 8s" Appdndir.

26 R. BEER

cies d'un canon pasqual que'strobava e n lo Cyclus Pisoalia, lo qual abarca los anys 773-883. En aqueLt ccnon pasqual s'hi trobava lo se- gücnt cbmput: Anno DCCLXXVI bissextus crit, dies 11, fr. quem piae tcr~i t t i s diem VI. nonas Mar., et de die 111. fr. computabis: ad- duutar ad lunae cukium 1111. Tolluntur iu Dei nomine carnes V. nonas Mar., e t erit dies sanctusPasccXVII1, Kls. Maias Lun. XVIII. A b rahb deduheix Villanueva del doble erit que aquest article:slescrigué tot lo mes tart en 773, que éslo prime-any indicat en la tanla. Y com Bs ridicul Per un cSnon pasqual de centanys ja passats (l), l'apuntat article serveix de terminus ad quem per judicar de l'antiguitat d'aque-' Ila part del cbdex; per les demes parts rcmkii encare la pregunta.

Com ~'hi~btesis de Villanueva sqbre l'origcn del manuscrit cn un monastir dels Pirinkus, so mostra sense fonament, ens veykm precisats

. a fer conjectures sobre In,procedencia de l a notable colecció. De la composició de les allegories d'1si'doroap.enes'se'n poden deduhir con- seqüencies; tct lo mes fora de notar que noesta probnda l'existencia de vells.exemplars d'aqucst text en los mcnastirs de la Marca, ab tot y haverse. prcpagat desseguida d'nna iianercs rapida los egcrits d'lsidoro (2). Tampoch la copia de blartin YDD idolornm cnltnran ofereix cap. indici sobre'l particuldr. En cambi,. en nltres conceptes aquesta antiga eopia espanyola de I'escrit de Martin 6s digna d c tenirse en compte y de moment dona ocasió de retornar a l'cdició especial cuyda- da y esplicadadetalladament que C. P. Caspari fcu del petit tractat (3); la exposició bibliografica dels cbdices es la part més flaca de la introducció, per lo demes ben treballada (4).

Que I'autor no coneix lo obdex de Ripoll Bs cosa que no ha d i sorpendre desprhs de les esplicacions donades. De dos m~nuscrits 'que espccialment ens interessen, d'un ~Codex Toletanuss y d'nn eCodex

- Vaticanus* no se'n diu res de mes concret. El =Codex Toletanus* es, sens dupte, la primera part-avuy sots la sig. 27, 24-de la coleccid de copies en tres volúms feta al segle XVI per Juan Bautista Pkrez y conservada en la Biblioteca Capitular de Toledo, la que Emald (Rei- se, 36.2 segs.) dona a c~nkixer , 118stima'~ue sols ab les curtes paraules: ~Schriften von Turibius und Dlartinus Dumiensis ohne Provenien- zúngabea (5). Lo Codex Vaticanus Es lo Reginensis 1300 registrat per Montfaucon en 1aBibliotheca bibliothecarum, I,42, en la conegudafor-

- .

( 1 ) Aquesta rnhd tambB 6s contra la passibilitat inucguble de qoe aqui's tnct i nltra ve- - gaüa d'uoa eopia Lata m68 taxt.

(2) Les Geata abbatum Bontancilensium deolaren (Cap. XiI) que'l monastir Dossehia js. en terips de l'abat Wando (t 156) les Dilferentiae y Scntentiae, 5. l2a1>at Ansegisus dona en se5 una skrie d'obies d'i~idorn 8. diferents conveots.

[a) Nnriinvon Bracaras Behrift De coi.i.eet,ioiie rurticorum, zum ersteo DZale vollrt&n-. dig und in verbesaertein Ilext hirausgegehen ... Olirjstiania, lSR3.

(a) V. lloeh cit. 5 3 , I d V g sega... Codices uud bisherige Ausgaben. '

. ( 5 ) Entrela paliers deiants per Loeve, les notas referents a18 l'oletnni s6n bnstant extenses, perb noeonsidercnlneoleccid de Pwos.

m+ reduhida, y lo que, que jo s+piga,fins m u y no ha signt encara dcscrit ininucio?ament. A més d'aquests cbdices existeixen encare tres copies que Caspari consigna con1 cal, nn Bernensis (nr. 289) y dos Sangallenses (558 y 579) del segle IX, que'ns proven que la notable escriptura ja era llegida y cobeijada en las piimers temps de 1'Edat Mitja. 1.0 Kivipullcusis, la copia espanyola niCs antiga, s'és perduda, y solamcnt (1) pot servir per la constitució del titol. Lo titol De Correctione rusticorum, lo tragué Flórez dela breviaris de Ebora y Braciara;. en los Sangallenscs lo tractat lo titol Dicta hIartirii ad ~o!emium episcopum y en lo Reginensis apxoxi- uiaiitse en lo titol al Rivipullensis, s'anomena De ori '~ine idoloruui. Es sensible que no.tingukm dci.alls més concretg de la copia de Bau- tista Pérez de Toledo, y principalment que no sapigukm res de la seya procedencia. L'original fou escrit segurament a Espanya y segons lo text tal vegsda estava intimament relacionat, pot ser fins e r a i d h . tich n la copia inclosa en lo 'miscelani de Ripoll. Ara, hont esta lo seu origen, és dir, ahoilt pogué ser adjnntada a les altres composi: cions precedeuts del cbdex, és, avuy per avuy, una pregunta dificil de resbldre. Precisament lo fet de,quePl volúrn inclogui tanta textes sobre materies assats heterogknies, scmbia indicar que fon coinpost en

n n lloch hont encara's disposava de consirierabIcs fonts literaries. Llochs seiublsnts aren pochs a Espanya en lo segóu ter$ del segle VIII. Lo desequilibri intel.lectua1 en aquel1 temps no fou sols una conseqüeiicia dc l'invasió dels moros-les victorics del5 yerrahiiis foren més b6 una conseqüencia de la decadencia dels wesgoths en lotes les,branqnes de la,manifestació intel:lectnal: En aquells tempg critichs, propiament sols Toledo pot ser anomenat I'únich Emporium intel-lectual d'Espanya, ciutat que disposava d'exemplars per íer copies dels es- orits d'dgñsti, de Liieronymus, d'Isidoro, de Marlío y de Fortunat, y tenfamaterial per chuons dels concilis, diferentes qüestions dog.m+ti-

, ques, Cronologia, Hagiografia, Homil&tica, etc.; Toledo, la ciutat del Primat, l o lloch dels Conoilis per excelencia y 1a;esidcncia dels reys wesgoths, a l a qual poden remktre's llartic¡e ieferent 0.1 rRy Chintila, pot ser tamhh la copia de Martin de Bautista Pérez que's servin de molts cbdiees toletans, uiés encara, l'arreplega de textes essencialinent dogmatichs que reflexen les'qüestions de fk d'aquell temps gelo- sanlent debatudes y xe~elen que Cs Toledo lo centre de totcs les discus- sions (2). Lo f i dida.cticeque predominava cn la ccmpilaoió Ia qnepo-

(1: Comp. cit. Gustav.de ~uialowski,Isidor uod lldefons slsLitcrnrhistariker,Miinstar in W , 1898 (l<irchaogesch. Studieo IV, II), p 59.

(2) La Epistula Fortunnti opiseopiod Bil~lcricurn recom Franeoruui(ed. M. A. Luochi,I, 300), i ~ n a l r n e n t eontingud~culoehdex,regietradaiiol~er Vlllanuova, perhsi lier Rivas, es tro- V& tamDL' eii inri Toletanusdcla Rihiioteca Nacioosl de&IadRd(aig. 14, P2)del seglex. Cqmp. Ewald, Reise, 318. Ripoll possohis, eom manifcsta l'aotieh catiilcch, -uiium I'salterium Tole. ~ t a n u q g .Miss?lIa Toletane V..

28 R. REER

g u 6 s ser ben rebut p r e c i e a m e n t per u n a e s c o l a conventual f l o r e i s e n t y que h n g u e s signt d e iriteres per R i p o l l l 'adquisi 'c ió d c l c b d e x . L o d a - n u s c r i t m i s c e l a n i e n s e s m a t e r i e s era un s u s t a r i c i ó s l l i b r e d ' c s c o l a ; q u e . por axb s e r v i a ho i n d i c a t a m b ó una d ' a q u e l l c s a p u n t a c i o n s en !lengua. v u l g a r que s o v i n t s'ariapen a l s manuscrits l l i t i n s de p r i n c i p i s de 1'Edat M i t j a c o r n j o v e n c a n a v e r d o r n l s m u r s a n t i o h s y v e n e r a b l e s . En 10 tractat que conienqa : , Incipit exordium do ortu ve1 obitu Patrum: I s a i a s p r o p h e t a qni i d t e r p r e t a t u r , etc., e r i l o f o l i 57, V i l l a n u e v a hi t r o - va. e s c r i t a l Iiiarge: dagister m e u s n o v o l ( n o v e l ? ) q ; ( q u e ) m e m i r a s nove l . , y o b s e r v a q n b la Iletra . 6s del g e g l e X ? o tot lo niés de principis dcl XI; p o t s e r m o l t be que s ' h a g u e s f e t en l o S c r i p t o r i u t n o e n I'es- c o l % de r i o v i c i s -de R i p o l l . T a l . v e g a d a se pugiiin saber m e s p a r t i c u l a r i : t k t s %brc l o m a n u s c r i t , e s c o r c o l i a n t a P a r i s , M a d v i d , B a r c e l o n a , V i c h , e l c . , l o s p a p e r s q u ~ h i e x i s t e i x e n d e l s p r i i n e r s que t r e b a l l a r e n . a la B i b l i o t e c a , y a l s q u e j n h a v k m r e m e s e n les n o t e s (1). A q u e s t es- c o r c o l l v a l l a p e n a de q~ie's f a s s i , car l o p o c h que s a b k m d ' a q u e s - ta o o l c c c i ó j a p r o v a . q u e e n t r e ' l s c b d i o e s e s p a n y o l s d o p r i m e r s de l l E d a t M i t j a l o nost1.e c b d o x , e r a un d e l s m 6 s f c c o n d s y un d e l s m C s . n o t a b l e s p e r l a s i n g u l a r i t a t d e l s t e x t e s , y en a q n e s t c o n c e p t e s o l s 4 s c o m p a r a b l e p r o p i a m e r i t ab el1 l ' o v o t e n s i s 12. 11, 18 (2) d 5 l E s c o r i a l s o - b rn ' l qual o n s han i n f o r m a t m i n u c i o s a m e n t (3) E w a l d y L o e w e en l o s E x e m p l a S c r i p t u r a e V i s i g o t i c a e ( E r l ü u t e r u n g e n zu TaEel I V - V I I ) , c o r n tambe %'illielm de H a r t e l , s c g o n s l e s m e r n o r i e s de L o e w e ( B i b l i o t h e c a ~ a t r u m L a t i n o i . u m H i s p a i i i e n s i s , 1, 130-136). Ab lo m i s c e l 5 n i de IZipol l

. .

(1) En lo catilech de Fr. Beuito Rivas s'hi trovnencnra no pubiicadu unadcseripci6 del .

menuserit que completa les iodicacionk de Viilmuevn, prineipalment eo'ln Part finai de la deseripei6.

(a) Aques t *Oretensis. tamb4 l>rgeedeiñ de Toledo, ~ o g o n s un dlstingit palehgi'af cspanyol; comp. Ambrosio de Maralea, Vibge (@d. Madrid, 1765) 98 seg.

7

i3) Subsuiucialmcnt, en quan JO eooech las antiohs, eup mniliserit eslxinyol cst i ilignt n b lo perdut chdeadc Ripoll. I,ol<cgia-Vntie3nus 251, olim 1361, cantBuna erposieiódelEvan- gcl ida B. Dlxteuy les %liegorics d'isidoro, una Expo~i t io Symhoii (Arevalo, Isidariana, li', '

os, M. 81,821 ~eg.:; elPaintinus, 277, i. VIII-1% los prooemia d31sidoro,De ortu et abitii, Alle. goriae, y cntre'ls dos dn "uiiputntione dierum, eomputur s*d ~~nseiiii eilebr&ndum (ibid, IV, 102, 11. 81. 862 BSg9.) En In scgann yart, ril principi independent, del ehden nr. 10s de 1ib

Ciblioteea de hvrniiclics (s. XI, comp. Catslogoe géoérilldes m~s . . . des DBp. I y , 1872, 1,. 480 ss.) s'hi troven los prooemir d'Isidoro, De ortu, et obitu, Allegoriiie, DI bisscxto, Do - diebus observnndis, Hieronyrni epistu1ne:Realmeut~eost~t ab lo Rivil>ulleiisisen diferentes pnrt8,'sembla serho lo rnnnuscrir. l i 6 . s. X (Gnt. gen. V; 1879 11. Ci y sesa ) yioecdent do1 rti- tich convent.de S. ArnnlP de ivlctu ablos ~~aemiu .d ' I s ido i . a , Da orlu e l obitii, Aileworiac (ti0

coniiknst cn io eatuech), Dogmata eoolssioetici (.Crediinus unum o s a Dcuini), Dcot.sl.tiin (ielasii de recipientlia noetoribus, Lil>i.i nl7~eryphi qui i i o i i reci l~i~iotur , De Arta prliniiilti- cn, De Ortbogragiiia g los pnoi ir lo i i i~ i i~t i i i~ntIs Hyliomnestieon libri (manifostanioiil erlreta, y tala eren oontingut8 tnmbB en lo Riripullensis, repotis iiiiiuifeetn l o catslecli <ldRir,as:. T.n congruenela 6s evident y maniresla iion corta tradiein e n l o troliadar determiiiades Isidorin- na com tamb8 nltrir tropo8 copiila?l> ayiiestea, y d o u i ~ una eepecie de licrnlieotivr luer esta- Iilir iiii ci~ini~, r le la propngaeiúinaiiiisicita, XolL oiis mincaeiicninperexplieni.totn'li~ trndi- ci6 coneeriiaiit 2% n'$~quest p#>nG 11 obscrvcctS npuntadn 6s sois uiis lieili.:~ iiiaigi8ificunt p i r l ú gP&u ediiici.

. ~

LOS MANUSCRITS DEL D I O N A S T ~ R DE SANTA M A R ~ A DE RIPOLL 29

s'ha perdut un dels més precio.sos y venerables monnments litera& d'Espanya. , .

No ha tingut tant mala so r tun altre qanuscr i t que havia estat.conservat a Ripoll desde temps ánticlis, una copia llatina del Fuero Juzgo, de la qual a l meiiys se'n han salvat algunes fulles per niostra, sens dupte los monunients literaris nies antichs-que conservemde la Biblio- teca de Ripoll.

Aqueixesfulles, solament trcs, .representen avug una especie de contrncoberta del Rivipullensis 46. y en tal forma que constituheix-en actual~ncnt los folis 1 (enganxat al reves), 86 y 87 del cbdex (aqnestos dos sóiilos últims del manuscrit). En qu- a l contingut, les tres fulles també són importants perque donen conkixer la prodigiosameut rica colecció ripollesa de textes juridichs (en llati y en catal&) que ofereix abundant material d'investignció per I'historia del dret y per l a Filo- logia. La lletra visigbtica d'aquestcs fulles, a h qualques elements cursius? s'usa en lo monastir a diirrers del scgle VIII; segurament BY del segle IX y en lo seu carhcter general ea kssats semblnnt a les probes i'eproduhides cn los Exempla, Sab. X y Y1 per E~va ld y Lcewc, les qui aqucsts encara ntribuheixen a l segle VIII. En tot cas Bs segur que'l ebdex a l qual pertanyien l l s fulles de referencia, no procedia del Scriptoriuin d e Ripoll que no va comencar a treballar fins a darrers del segle IX, sin6 quc fou adqiiirit per la biblioteca del monastir y nxb ja en tcmps re~ativnmcnb anterior (1). Los fragments donen entre aitres lo text del llibre.V, t,it. IV; 5 16 del forum iudicuin: *si servus sit de suo peculio eGptus. y del llibre VIII, tit. I V , j j 26: .si de caiiipis va- cantibus iter ageiitium aiiinialia depel luutur~. Aquestos fragiuents rio han estnt aduhits, per lo t e l t crit,ich eii l a edieió acadCmica del Forum iudicuin y, pcr lo que veig, tampoch en l a mCs moderna fCta per Zeu- mer (Alon. Germ. Leg. Sect. 1: 1, 1902) (2). Ab motiudelnou escorcoll dcls cbdices de Ripoll conienqat I'any piissat se feu una reproduc- ciú fotogrR8ca.de dues ,planas que orienta sobre i'originalitat paleogrh- íica del ve11 manuscrit, axis com sobro la preseut coinpnració del text.

hfés detinguda cousideració mereix un altre autich manuscrit dels residuus de Ripoll, que sots lo Nr. 49 existeix encara avuy a I'Arxiu d e l a Corona d'Arngó. Primer qne ningú Villanueva. Viaje 1711, 40-42, l'exposk nb 1o.titol: In nomine Domini incipit liber sentontiarum Sancti

( i ) A n'znh sembln relerirxe lo cataleeh de la biblioteca del segle YI, no certnment la dis- liosieiA que's mur& m68 eiillb ooiitingudn eri Lu. copla de Bonito Rivas. 1r.s iirccia consignar &qui u81 del^ poelks C B S ~ ~ O S en que'l test del ontklech pilblient pcr Villnnuevu 6s més eornlilert que 1s. oupisdo Rivai. líeiitrc qrie aqticut ~prcaenta soliiment un mrnimcrit; -Lib. iudiees. eiitre'ls dosnrticles .Giosns VI. ( Y Y - 1 0 4 ) ~ iDccada. ,108-i09~, Viliaiiuevr regiStraprooii;ainent i n 16 mhtcis Iloeh: <+los:&r VI; Libet.Jii<licca 111 diro "Uuatiasinur (iOFii~í). Eaiasaf;leil identificar un dels dos avctustiSslma. a b I'iremplor loa fragmeiits del qiinl n6n Conservats oumirn.

( 2 ) Heine vsi eoyiur lo text de I c u fulles per los Yonumenla, v: Ewald, Reise en l o Iloih cit., 367:

32 :. . , R. BEEI~

gel1 ( 1 ) . De la mateixa manera sols ens ha arrivnt una noticia sobre I'enriquiinent dc l a biblioteca cn nquest tenips: lo comte Sunyer- de Rarcelonay ~ i q u i l d i s s i muller doaari a1 monastir en mar$ de 925 .varios libros, nlhiijns y la, hacienda de Vilniiielichm ('2). Datos certs de l'activilat del Scriptoriurn de Ripoll (3) són solainent de mitjans del segle X y entre ells com lo mes irnportant l'cpígraf que encnpsala'l cbdex de Eugippius avuy perdut: Iu nomine sanctc et individuc Trinitatis incipit liber sancti Evipii ex Riopollensi monasterii exccrptum sub potestnte etdominio domni ~ r n u l ~ h i episcopi ve1 nbbatis exitrutum'ab humillinlos Christi servos ao s i indignos. Sendredus levita nccne et Su- niarins prcsbiter (4). L'ahat de Ripoll Arnulf fou bisbe de Girona desde 954 fius a 970; en aquest ternps s'escku donchs lo trkball d'abdós escrip- tórs qui a l final. &rrnen novainent esser del monastir de Kipoll: Gra- tias agiuiusDeo nostro qui nosconfortavih. Qui ICgat oret pro scripto- ros miserrimos servos sancte Mnrie Suniarius presbiter et mo.nachus et Scndercdus levita. La singularitat del nianuscrit que presentaun grup; especial dels cbdices Cle Eugippius, permct donar un curt suplenient a l'introducció d'un ucls volhms jit sortits del Corpus scriptorurneccledias- ticoruin Iatiuorum. Knoll ha donat a conliiscr en la séva edició (Eugili- pii excerpta, Vindobonae, 1885) la conegudn.nota fiiial de Rcdux treta del unicli maniiscrit en que s'ha conservat, u n antich Sangermanensis y en 10 Prici. XXIV not., observa: aEandem subscriptioncm etiam iii

. . oodice EuipPii bibliothecai S. Mariae Rivipullensis (~ ipo l l ? ) i r i dioecesi Viceusi iu Catalonia fuissePetrus dc Marca archiepiscopu.s Tolosanus t e ~ t i s est apud Labbeum Diss. hist. de script. eccl. 1, 776.. Pere do' Marca va. examinar manifestanient lo 1Zivipullensis ab iiiotiu dt ls estn- dis que-ja csmenta+em mes amunt. NO obstant I'epigrnffinni enter tret del riiateix manuscrjt foil pnblicat iiiés tart per Villaiiueva, Viaje VIII, 38 s. Ens havem d o pl!in$er de la pkrdua dBI manuscrit ,probablement drstruhit en 1:i creiria del 1835, per l a iahU d e u e una comparnció de: tinguda dels chdices mateixos hnuria'pogut resbldre siabdSs textes originals uniobs, que possrhim per la nubscripciildc Rtdux, sOn independents l'un del altre y procedeiven del mateix, Cs del inanuscrit

--

(1) Bnno 5ICCCCXXSV fncta est secunda rlcdieatio monasterii Rivil>ullensis cuius tuin Allbas erat Eonegu, etc. Marca H'ivpanicn; col. 386. Lcri La scgoiia ~>al.t d'nquest estiidi au l u edidd alemana I i i va iin facsimil del doouuieot d'iinr donilcid a. Rilmll, en tcmpsdel r b a t En-

'

uogo, feta per 1s Comtesa bvr y aas fills; fai-sirnil *res d'un t,nasumi,te posterior griifica- uielit tamb4 notable. Y . .

(81 Se.-ons nnnescril~tul.j. del hrriu deRipoll ( A r m 1 del Comuu, caidn 8 . O , Legnio &lo- nnsterip fiindnci6u ctc., núiu. 880; ~ii.esi par P1.68ycr Bofnrull, Los condes de Hai.eilona,I, 69..

13) No s'iia dc contar cutre nqiicsts lo de Pellicei. y I'iigAs(8antn. ><aria do Ripall, p. 51): . . el fieriptoriuui se exteliriiu. en ea~~:~c ioso rcctiingulo jiiiilo $11 6bside del lemplo, y sus venta- nas riiiliiril lu luz uiitigida, eLc ; car n o 6s mfr que iiu;i ereinlilifiraciú L'una. nprecisci6 se- iiernl de Eaiiren(Hiiiiario r l e h c ~ i p t i v ~ , p. LYXIV), ilui 1>3cripLorium $81 monaatlr en iiqucll telnpJ i3tava 8itunt jont al hbris. Cap doeumerit aiitAncicli, rii un senaili glnu de co!iril,ruceid ena dqnen a ion8lxer los partieulaiitata de I ~ L situaci6 del nauedi6ei coubtruliit px Ennego.

(4) Yillanuevil, lloch cit., VIII , p. Sn, .-

31 R. BEER

libenter conscripsi liliellnm a beato Ildefonso Tolelanae scdis episcopo, editum iu quo continetur laudern (sic) uirginitatis Sanctae Mariac perpetuae uirginis. Aquesta transcripeió se l'emporta Gotescalcus en janer de 961 cn son retorii cap ~ ~ u i t ' a n i a . LEopold Delisle h a manil'estat (Le Cabinet des manuscrits de la Bibl. Nat., 1, 514 y segs.). que aquesta copia que Gotescalcus porta a Le Puy 6s idbntica a b la segona part del codex 2855 avuy custodiat en la Biblioteoa Nacional de Paris. Aquest exemplar de la composició d9Ildefons es escrit en lletra visigbtica, la bellesa especial de la qual alaba DElisle; y la procedencia del cbdex d e Le Puy esta constatada per la col-lecció Colbert; a n'aquestes circumstaricies se n'hi j~n teu~d 'a l t rcs que ex- clduhen tots los duptes per la identificació (Delisle, lloch cit., 515 seg.). Aquesta Es preciosa en molts conceptes 7 Es de dbldre que Ewald y Loewe en los seus Exempla no hi hagin posat c a p mostra del cbdex ben precisat en lloch y temps. Per cert lo manuscrit Es una especie de precursor dcl manuscrit espanyol de primers de I'Edat mitja més famóa desde'l punt de vista cnligrificb, del magnifich Albel. densis o Vii-gilianus dcls coiicilis, lo I'i'uyt mes esplendent d'aquella escola d'escribes que proporciona valiosos recursos literaris per les sevcs obres al inateix rey Alfons X lo sabi (1). S'ba de tenir ara encompte que a la selecta copia del excel-lent Scriptorium de lbe el da n'hi fou agregadaun ultra cn Le Puy, que havia estat feta a l'escola de Ripoll en temps del abat Arnulf. No tenimdatos del tcmps en que hi fou inclosa. Es cert que existeix un catalech del8 Anicienses atribuhible al segle XI, pu6licat y explicat perDelisle (lloch cit., 111, 443 y segs.?, pero es incornplet, y Delisle ja adverteixque en la llista himanquenpre- cisament la major part dels manuscrits teoliigichs y juridichs. I'ot ser que Gotescalcus prengue'l manuscrit desseguida d'Esser acabat, totave- gada queen 959 encara vivía, yigualment en aquell temps ~ r n u l f e r s encara abat de Ripoll y bisbe de Girona.

Per lo ea6 esmeritat s'ha de tenir compte especial d'aquesta darrera dignitat. Charles Rocher ha tractat una qüestió, que no podkm aquipassar per alt, en un treball avalnrat a b aburidants documents: Les rapports de l'églisc du Puy avec la ville de Girone en Espagne, Le Puy, 1878. Per los extractes dels liibres copiats de la Cate- dral de Girona, facilitats per Fidel Fita, se comproba que existicn cs- tretcs relacions entre la iglesia de Gironn y la de Lc Puy, per les quals *la comunitat cristiaua representava lo profotipus convincent, l'antich diptychon, lo 8imboiu.La tradició deixa descobrir una especie de germanor fins al temps de Cariesmany; la comunicació seguida dels canonges d'abdues iglesies esta atcstada per los documeuts en lo segle XV, a b l'iudicació de que la Hermandad existeix desde llarcb temps. Tenim donchs aquí un periode gran d'exp;~nsió favorable per lo

(1) Comp. EanUschriftenseh%tze Spaniens, p&g, 50

commercium littcrarum; G r b deGant del datos presents se pot molt ben creure en l'esportació del manuscrit encara en temps del govern d'Arnulf.

Aquest tenips podCm.calificarlo coin una especie de preparacio de la Cpoca propria brillitnt del monastir. Arnulf mateiG(e1egit 948) al entrar abat d e Iiipoll ja hi trobh una g r s n herencia. En I'any 938 Lluia IV, (Traiismarinus) expedeia un Prescriptc a favor del monastir de Ripoll (Marca Hisp., app. LXXIV, col. 849 y segs.) a petici6 d'un monjo del convent de S. Cugat, anomcnat Godmarus; en aquest document s e confirmen los drets propis d e Ripoll, especialment lÓs de pro. pietat y veyhni quc ja.llavors lo monastir disposava no 501s de la propietat cxtesa a l'entoru del domicili mateix, si que tiimbedisposava de terrenys en108 comtats dc Barcelona, Girona, Besaló, Urgell, Cer- dariya, Conflent (Rossell6) y en lo terme de Berga. En lo mateixany lo Papa Lle6 V I 1 expedeix tambb una butlla (Marca Hisp., app. LXXV, col. 851, Jaffea3611) , que podria anomenarse senzillament un titu- lus gloriae per Ripoll y especialmcnt per Arnulf,. si fos tramesa sense objecci6 (1). Al contrari, incontestat e n quant a l contingut y a I'expe- dici6 (2) 6s lo l'rivilegi d9Agapit 11, de l'any 951 (Jaffbl 3654) endrepat a Aruulf y als seus successor$ que referma eolemnemcnt los Surs de Ripoll, la llibertat d'elegir abat com tambb l'indcpendencia dels ceno- bites de la justicia seglar. No hi ha perill d'equivocarse consideraiit aquest privilegi relacionat a b una oircumstancia que s'ha d e tenir en compte en la prcsent investigació, cireumstancia ja senyalada per 31abillon (AOSB. 111, 514) y que les exposicions posteriors de la vida y influencia d'drriulf han passat per a l t #una msnora extranya (axís Villanueva, ViajeXI/I , 56-63; Aiit. Merino, Espu3aSagradaXLII1, 130 segs.; somblantment Pellicer y Pages, p. 49 y segs.). Arnulf estigub a Roma en 951; aixb podkm (a;b Mabillou) deduhirho a b seguretat dc les paiaules d'nn privilcgi d'Agapit (Jaffb' 3656) dirigit a l mateix t e ~ n p s a ~Soniar ius Crasscnis abbasn (Mori. S. Xariae, Carcassone): Igitur quia per vestruin legatum, vide:icet Arnulfum bumilem abbatem postu- latis a nobis quotenus m o n a ~ t c r i u h supra dictum confirkaremns.

Fins a quin punt l a presencia d'ArnulE a Roma contribuhí per I'ex.

(1) i F i l i u ~ tioster Al?iulfus venerubilis Abba in monasteriu admoilum ivvorendivoiii.liult RiopollcnJia ... 8'hi ilegaia ... ubi beatisrimi Uenedicti domni nostri videtur ordo s e i~a r i . CIIIUS regu1nre.0~1 tiilditionem auotoritate pi!~edeccs90~um B U O l U m tenele cum suis fratribua inibi militantibus videtur.. En les Regesta pantifieum la Butlls no esta compresa entre 153 0s[16rie~ 11i hi 11% cap obRervBei6 afegida al corresponcnt eatrnete; I>erO j& vil1aiiuei.a havia irirliiteatat (Viaje V I , 137; V l I I , 6: rb m68 detalls, XIII, 51 y sigs.). que ni Arnulf n i a l g u n a dais biabos eamenlnta eo la Butllu. teiiieu encara tal dignitat en 988. Sinso dock~rar dii'eetaineuLJo dociimenl n]ibci.IP villanueva opina que Coo realment eatBs en temlle dc Lle6 VII , perb que no foa delpataat definitivamerir aiiiú dotee anys in8s tart a Lo mcnys, a¡ emprndres re- furiiies que a'iinvieo fet neieururics (eomli. robs bvall).

(2) S118CitBm uo Obstant escrópols Ecrtes wrlieularitats de la resBenii6 dclteat (tret d'uu dols onrtuinqis de Ripoll, avoy perdut, publio~lt per Xaroa, Ap. Nr. LXSSIX, col. 867 B.),

al n o parlar d'squellea faltes eseanrlaloses quc tan1 enlletgeixen la cbpia, ?l. 133, 907.

35 H. BEER

pcdició de l'abans dita bulla per el1 tan Ironorifica, 6s cosa de lo que no'ns hem d'ocupar aqui (1); perb si que ve bé consignar que I'abat de Ripoll tinguO ocasió a Italia de procurar per l'enriquimerit de l a col-lecció dc manuscrits del nioiiastir. Itecordis primeraiiient lo ja citat cbdax" de Eugippius escrit s u b potestate el dominio dourni Arnulphi cpiscopi ve1 abbatis, lo qui probablement rernouta a un original italih.. D:aquest parer O3 tambb Villanueva, perb quan diu (Viaje VIII, 38): eParcce que la copia se hizn de otro que liabia en la cnledral da Nápoless, s'iinagina la cosa inassa senzilla. Eri les dues notes exposadcs m& amuot la copia feta per Suuyci y ,pc r Sendred esta designada per ducs vegades com a producte.del ~cr iptor inm de Ri- poll; havEm, donchs, d'admktre que abdós copigtes disposaven a itipoll mateix d'un model I'et seghis l'excmplar de .Redux, lo qiii taiubb pot valer per l a copia 8aiigermanensis. La tninscripció se vevificb despres del viatge dlAiriulf a Roma y tres anys més tart per lo menys, ja que se l'anomena episcopus ve1 abbas y solameiit en 954 fbu elegit bisbe d i la diboesis de Giroua.

A Napols ens remct tamb6 l'exemplar de la Vita Nicolai de Johannes Diaconus servus S. Januarii, que eStava contingut en un cbdex, avuy perdut, de l a Biblioteca de Ripoll (Villanueua, VI, 36, rir. 57 del ca. talecb dcRivas) . Johannes ~ i a c o n u s , qui treballava en la iglesia de S. Januar i de NBpols, escrigub a principiv del scgle X y pot molt ben 8er quc Aruulf, advertit de la vida del Sant, compostn per aquel1 en fes trkure una copia a b ~uot iu del seu viatge a Iloma; certament quc no es noccssari identificar aquksta ab l'esmentat Rivipul le i i~i~. Per l a descripció den Villariueva y den Ribas sabhm que a mes de la VitaNi- colai contenia, entre altres coses, les homilies de Beda, un fragment de la Vit,a Caroli de Einhard, Lectioties a honra dels martres y dels sants y entremitj (fol. 15, h.) !a pocsia que l'abat y bisbe Oliva (j 1046) ha. bia compost a llnhor del monastir de Ripoll.Si la poesias'escrigub a lma- teix temps que'l demCsQoiitingut del iri;knuscrit, aquest no pot natural- mont datar de temps ariterior, com declara Villanueva - principi del segle XI. Pero, per altra part, com auccehia tot sovint, lo poemel pot haver estat anotat mOs tar t enuna fulla solta; y a b aixu s'avindrii la opiuió de Rivas, qui sens dupte coneixía l a &poca d e l a composició delsllibres dc Oliva que phsa lo manuscrit del esegle X o XIs. Sigui com sigui, lo que podkm donar per cert és que . en lo Scriptorium de ~ j p o l l ja hi havien coiuposicions isolades per la confeeció de seni blants chdices miscel8iiis coi11 los que bavem esmentat, preparades per formar gran6 coleccions ( a ) , cb Os cabalment aquclls quaterniones ab

(1) solirc'i tempe en que fouespalxudil, Villanueva declara, Viaje Xii1,y. 52, que .no os del a60 938, sino muy posterior y dctermioe. lo oeiioda cooeideisnl Los riigntltarls er.leaiiie- f,ichu anomenats eii la butila:, *La coexistenda de todos estos Prcludos no ie verifica sino desde OP9 4 956.. Preeisarnent cn aquest periode a'ese9.u lo viatge d'Arnulf a Raina.

(8) O tainb6 per 1. reeornposieih, cam proba In notn rlc Arni~llosScholasticua aob~eioseu

LOS MANUSCRITS DEL MONACTIR DE S A N T A M A R ~ A DE RIPOLL ' 37

monografies de que parla clarament repetides vegades l'antich catalech. Axb'ns dona lloch a fer una observació general y d'importancia pcr l'exacte coneixement do lo més o mengs intensament que treballa- ren los abats e n la eolecoió literaria. En aquest puiit lo temps d e Oliva (1032-1046)bs tambe 1'8poca esplendorosa en total'historia milenaria de Santa María; pcrb i'il-lustre abat fbu encnraun rich hereu per lo que respecta a la propietat literaria de1 monastir; axis ho dihuen tots los testimonis sobre i'augrne~it de la Biblioteca, aduhits 6ns ara , com tam- bé la senzilla conaideració que l'abat Oliva y'son hombnini, lo Monjo- los dos escriptors dcl monastir m8s coneguts en los temps primers de I'Edat Mitja-aprenien, en los tresors literaris ja existente de l'aba- día, lo que més tar t havien de manifestar piactieament. Per consegüent, han de haver obrat d'una manera profitosa per I'enriqniment de la Bi- blioteca del monastir, tant I'abat Arnulf com los seus successors Win- discle (970-999) y Seniofred (979-1008), suposioió corroboi-ada tumbe per altros indicis. Pellicer y Pages, en la p&g. 51 d c la seva historia del monastir ja tantes vegades citada, esposa que la Biblioteca de Ripoll contava 121 volums a principis del segle XI, desprbs de la mort de I'abt~t Seniofred. No veyBm aquesta ,noticia confirmada en lloch més; peib té tota la probabilitat, y Ribas, quc coneixii cxactament les pro- .,

porcioiis de I'augment de la colecció, també opina, en un apbndix a l scu catitlech, que encara esth per publicar, *es de creer que e e aiiadicsen muchos m4s eri tierupo del dicho Abad.. Tenim, donchs, d'udinetre un desenrotllo sempre progressiu de la llibrcria del monastir; si aquCs- La, despr6s delamgrt d'0liva; abarcava uns 240 volüms, se deduhoix de lo exposat que ja abans del abadiat dJOliva existía una part niolt considerable de l a colecció. Quiii paper principal va tocar desempenyur a Ar- riulf en los primers tenips del dcsenrotllo.de Ripoll, 6s cosa ja senyala- d a lo seu treball axtens y escrupulós com abat y com a bisbe's deduheix dels nombrosos detalls, que aquí omitim, de les biografics més arnunl citades. Memoria esl~ccial mereixen sos energichs esforcos per la ieconstrucci6 del nionastir, que certament -no pogué veure acabada. Ferb l'acta extesa a b motiu d e la tercera consagració de la iglesia, Acta dedicationis ecclcsiae monnstei.ii Rivipullcnsis A . 977 (Marca Ilisphni- va, App. Nr. CXXIII, col. 917-9i9, LreLa d'un cártulari del Monastir de Ripoll) recorda expressaineiit los tieballs d'Arnulf, del venerandus Abbas, vir per Cuncta laadandus; en i'esmentat poema l'abat. Oliva aiiomcnn a Arnulf lo primer vcrdader foudador d e I'iglesia de Ilavors:

EsL hic et Arnulphus Iiariim qui prima domorum ~ o e n h construxit primiis fundamina (1) ieeit Sedis et egregiae praestll rectorque Jeriindae

rnodel: Allataest nuper in maiiibux meis quaedam~cedula prem0nBtrunS lieati Stephani.. Lranalntiooem. cod. Riv. ao,foL. i v , ; comp. m83 avall. , .

(1) A-+ Villanuera, en la copia eenoera de La poeeia VI, 808 B., cn lo eilat 3'111, 7 fuu- dumeoti~.

.-

y 1a '~revis historia monasterii .Rivipullcnsis a quodam monacho Rivi- pullensi scripta auno Christi,MCXLVII (.ex veteri codice Ms. monasterii Rivipullensis=, publicada per Baluze App. Nr. CCCCIV, col. 1295 y segs.) Ea memoria no solament del nou ediiici, si que tambk de lafár- mesa dlArnulf per l a estricta observancia de ,la regla monacal-car a axis s'han dc reduhir les ohscrvacions quelcbm mal enteses sobre I'in- troducci6 de la disciplina elaustral pcr Arnulf (l), d'aquest autor, lo mes antich de I'historia del monastir y pot scr tambó lo mes antich his- toriisgraf de ~ a t a l u r i ~ a .

Aquestes declaracions sobrc I'abat ~ r n u l f , inort en 970, d i g n e d'alabanqa en tots conceptes., havien de Perse per preparar la com- prcnsi6 d'una missió cientifica important pei l'historia intelectnal de Catalunya y, com esperhm demostrar, especialment. per la dcguda apreciació de l'antiga Biblioteca de Ripoll, a ia qual, en aytal sentit, sens dubte no s'atinaria; em refei'eixo al viatge üestudis que Gerbert de Aurillac (Silvestre 11) Eeu a Espanya en l'any 967.

esd de l'exposició sblida, scgons acostcmava., que feu Büdinger-hi ha mes de mitja-centuria-de,l'estan$a de Gerbert a Espanya, basant-

'

se en los originals (2), no havhm adelantat un sol pas en lo eoneixe- ment d'aquest periode decissivament important per lo perfeccionament de Gerbert, encara que alguns han trobat múltiples aclaracions (3) a qüestions referents a la vida y cstudis de Gerbert, pnrt editnnt los seus .escrit,s comOllcris (4), J. Havet ( 5 ) , Nic. Bubnov ( 6 ) , y part per les indagacions de Prantl (7), Karl Werner (8), Alfrcd Nagl (S), H. Weis- ssnborn (10) y altres.

(1) '~om'aquesta . hiatoriadel memenastir serh citadsdiferentes vegeicscn lo eurs d'aijuest estudi, ooosignarn jr aro quc l'uutor per la se'vannrrnei6 ae servi delsdocumeiita d e R i ~ iioii,ia que no fa sospitzrr sg manera de trebnllnr. E i l coneix los privilegia de Lie6 7'11 y de Agaliit I i , y utilisu exacta y princilisiment la nrn mateix al>untadsAeta dedicntiouis, de mu-. nera que n vegades loa dos textos a!uuenen mot pcr mot y poden esmeonrse respeativament comnnrautlos.

(e) Uber Gerberts ~ i s senseha f t i i ehe und lioiiliseiie Stoliung, ~nbilitat&nssclirilt , 1. Abteiiung (no se'n h a puhlieat m6s j l<alel , 1861.. -

(3) FoUiehB.Delhoac no ha. le& mcmorii~ do1 vistge.de Gerhert a Esprnyn- en so$ resui- I.:%Ls ccrtunient losmdg impoitniits per I'historia de les eiencies r i'Ennt Mitju-oo iii l j i - iiliogruphie de Voyages en Ms@ugnc c t en Portugal, Rerue Eispnnique, 111, InUti. que ohrin una nova fiuotiferaper$pectiva a i'estudi de la i>isloria de i i oiilturauspnn~oln Aquestaomi. si6 nopnssa desil>ereobudh s l a circunsliocei<l de Psrincili. qui, en soi reapectius suplementa:-Aliiintea BOhre viajes, Oviedo 1888, 11. 3, iiot. 2,&pu@a brcument lo viatgo d e Rel.l>erl, donant empero oom u fonts pei.aqiiest tio I'iliforiiio dc Riehcr, sin6 i'odici6 de les earte0Eet.i ~ B I Havet.

(&) Wuvresde Gerbert, Clsrinout-1,'errtulI it Puris, iF61. (ii) Lell.rea de Ucrbert (982@91), liiibi. sree unk Lntro<luction e t d e s notes, llar duiiau Hn-

veti fari* 1898. (8) Gerberti; opera mathemation. Beroliui. 1899. i 7 ) Ge~ch ich te <ler 'Logik im Abendlande. II,5S y sege. (8) Geriiert. Wien, 1818. (8) Gerhert ond dia Rechenkunstdes lo. Jalirliiindei.ts, voiuui DXIV (18881, d'nquesta in-

formes de eessious, p&g. 863-899. (10) Gerhert, Beriin, 1888.-Zur Geschiclite del' Einfiihvui~g der je t~igei i Ziffcrn i n Eu-

ropa dureh Gerbbert,Berliu,1802.

LOS MANUSCRITS DEL MONASTLR DE SANTA M A R ~ A DE RlPOLL . 39

Per aixb semblaque sera útil examinar l o mes important de lo que'ns diuhen les fonts veridiques sobre la missi6 de Gerbert a Es- panya:

Richer, monjo de S. Remigi de Kheims:cxposa en 1o.llibreIII de les seves histories (c. 43, s.) (1): aGerbertus ... Aquitanns genere' in

. cocnobio saneti coufessoris Geroldi a puero altus et granimatica edo- ctus est. In quo utpote adolescens cum adhuc inteutus moraretur, Bo- rrellum citerioris Hispanjae ducem orandi gratia ad idem coenobium contigit deuenisse. Qui a loci abbate humanissime exceptus post sermones quotlibet un in artibus perfecti in Hispaniis habeanlui. scisci- tatur. Quod cum promptissime assereret ei mox ab abbate persuasum est ut suorum aliquem susciperet secumquc iu artibus docendum du- ceret. Dux itaque non ahnuens potenti liberaliterfauit ac fratrum con- sensu Gerbertum assumptum dnxit atque Ilattoni episcopo instruen- dum commisit. Apud quem etiam in mathcsi plurimum et efficaciter studuit Sed cum diuinitas Galliam iam caliganteiu magno lumine re- lncere uoluit predictis duci et episcopo mentem dedit ut Komamora- tari pcterent. Paratisque neeessariis iter oarpunt ac adolesoentcm com- missum secum deducunt. lnde Urbem ingressi ... papam adeunt ... (cap. 44). Neo latuit papam adolescentis iudustxia simulque et disoendi uolnntas. Et quia musica et astronomia in Italia. tuno peuitus ignora- bantur mox papa Ottoni regi Germaniae et Italiae per legatum iiicioa- uitilluc huiusmodi aduenisse iuumem qui mathesim optime riosset

. . su6sque strenue docere ualeretu. No passa desapercebuda al atcnt lector'la alta importancia que la'

relació atribuheix a l'estada de Gerbert a Espanya, y ia gran possibilitat de curswhi estudis oienliíichshs posada ben de relleu en opisiiió . . als paíssos franchs y italians que'n tenien veidadi,ra Eretura. Lo comte

. . Borre1111 de Barcelona podía afirmar -promptissime. la pregunta teta per l'abat d.'Aurillac de si a Espanya Iii haviü homens perfectameiit ver- sats cn les arts (naturaluient les Jliberals). Desprbs d'haver GerberL cnr- sat emolt y profitosament= estudis niatematichs ab Ha.tto, bisbe de Vich, fa a b aquest g'l cornte Borre11 la Eeva aparició a Italia,, hont

' d a música' y l'&tronomía; eran cornpletament desconegudes. es cc- . . lebrat com a jove qui domina les matemhtiques d'una manera perfecta

y maravellosa y com a emincnt preceptor d'aquesta asignatura. La sospita de que Richer s'hagués fet culpable d'cna exageraoió a

favor del seu mestre, la dasvancixl'importan<lia real de Gaibert, del eLeibniz del segle X=. Aixis nostre fiador pot també haper exposnt exactamcot les condicions de19 estudis dels esmentats paissos, 7: deli- . , ' nist objectivamei~t los medis y possibilitats per dedicarse n determinades branques del saber; puig aixb 6s tambe admhs per l'investigacio

. .

. . - . (1) Xou. Germ. Bcrip, 111 (iaSa), ü i s a . Comp. la reproducaid comentada d'aquest paasnt-

ge en la citada colleeci6 de Bubnov, 376s. :

-,

40 R. BEER

moderna. Es cosa certa que a b Hatto, bisbe de ~ i c h ; Oerbert hi troba ocasió tan bona per perfeccionarse cn les matemktiques com apenes era possible trobarla eii lloch mes en aquells temps. A l'obra de Hatto, d'aquest princep c l~? !'Iglesia, assessinat en 971 essent bisbe de Girona, Büdinger Iia dedicat una descripció que ma'niiesta'l zel y profit a b que Hatto sabia representar los interessos del seu carrech y de la beva dibcesis, descripció a la que no teniin res per afegir nra. Büdingcr, a b la peuctraciú que li 4s natural, regorleguk tambb'l punt essencial de In questió sobre'ls esrudis de Gcrbert xb Hatto y procura averiguar, a mEs de~l'influeneia política, tamb6'l lioch de Hatto dintre la ciencia, perO justameut aqni va rebre un desengany. «Per desgracia no he trobxl cap dato sobre'l perfeocionament y escrits eventuais d'aqnest hoine m0lt imporianl; per la formació cicntilica de Gerberta (Ilooh cit., p. 19).

Si bE Büdinger se fonda cspecialiiient en los datos biografiohs sobre'ls bisbes y abats de la Marca, publicats en la Marca Hispinica y la Es- paiia Sagrada y- en detriment SEU y dels sens scguidors-no tinguC en compte'ls complements corresponents en lo Via,jc j e Villanueva; y si tanlb6 en los últinis dezenis s'baaplegat molta nova coiaiefererit al par- licular, havkm no obstant de sotscriure encare. avuy aquella conseqüeil- cia negativa (1). La manca de noticics sobre la questió capdal, o sin hont troba propiament Gerbcrt I'iii~puls cienlífich, la senti tambk Büdin- ger y anomena primernment, entre'ls honies qui podien havcr don3.t iin iiupuls semblant, a Boriifilius de Girona al qui va endi,e$adsauua Iletia de Gerbert (Ep. 2.5) poch després do la iiiort (le Otto 11.

Lo receptor Es nouien'atclarament a1 devant de l i l l e t ra ebisbcdc ' .Giionn= (Bonifilio episcopo Gcrundensij, més no's pot comprobar en les

llistes dels' bisbes d'aquesta ciutat, publicades flns are. Per aixb Bü- , dingcr es vegk precisat a admetre unainterrupció, entre la mor1 dcl corite hfiro.bisbe de Oirona per los anys de 970 y lo hisbe Godmar 111, qui eri 987 apareix com a assessor del conitc de Barcelona, y posar en nquest temps lo ministeri eclesiAstioh dc Uoriifilins. Atenentse a la peti. ció continguda cn la Iletra, de que Bunifiliiis volgues proporcionar al ar- qaebisbe de Ilheiins l'obra de Josejrii Hispanus (Sapiens) de riiultiplice tiona et divisione nuiiierorum, dediiticix Büdinxer quc~Bonilil ius no ha d'haver sigut estrany a les cieucies~ . Rarl Werner v a encara mes ende- vant (Iloch cit , 38) y crGu que Bonifilius .era sena dupte un dels mestres de Cei-bert.. EstEm, do i i~hs devant d'iina questió, que pot Esser d'impnrtrincia, y cus excita a resbidre, sobrdl l ~ e t ~ e c ~ o n a ~ u c n t de Ger- bert en Esyanya. Aquestasolució no l'lian donada los qiii se'n han ocupat posteriorment. ~ a v e l (Ilocb cit., 19) opina coiii Büdinger, quc I'episcopat d'aquest princep de l'lglesia, adoit se placer entre cclui de

-

(1) No se rn'Liu oblidat Que Phrez Ba.gei.,, in Nicol. Aii'onio, Bibl. Bisp. vet. 11,379, co: loca mtto eot~e'lsmatemI1iclia;no obctnnt. ~ i l b apareague cn unanoticia que es indigna de l'obra monumenhl, ia que's aerveix aamlile&ment de fonra dui>toses.

. . !

".*- v . s.,

r - 1 ' . 7 - 7

W..Ll,.".

LOS MANUSCRITS D E L IIIOKASTIR @E SANTA Y A R ~ A DE RIPOLL 41

Miron, mort avant 984, et celui de Godmar 111, Aveque en 986.; a h .

cll s'hi junta tariibk Bubnov (Iloch. cit., 102, not. 15): ~(Bonifil i i j~pisco- pntus ad a 984 est referendus: initio cnim a . 984 Xiro,, decessir eius, mortuus essc uiLiet,ur. y obs?rva que Colombier, mostrant una nova vía, ha trobnt cn Ix Gallia. Christiana (VI, 20) un tal ~iiinlpertuiri Iiomanum qui et Honifillus* (Colombier, Regestum dc Gerbert, ktudes r6ligieuses, IV, 306). MES resignat que tots jutja Weisseuborn (Znr Gosch. d. Einf. d. jetz. Ziffern 78): eProbableiiient la teinpestat de l a guerra arrabassa al bisbe Boniíilius de Girona, a Joseph Sapiens y

'

lo seu llibretz. , , . Perb l a cosa no c ' s t ~ tan malament; s'ha passat per alt un passatje

tret ilel .Castoral de Carles Manyon anomenat llibre Copia1 de I'iglesia de Girona, explicat. per Yillanueva en sos suplemcnts a les llistes ante. riors de bisbes, Viajc XIII, 73 s., llibre quc aclnieix completament.in questió dc Bonililius. Uri document contingut en lo llibre copia1 tesr tiíica que'l saeerdot Giscifred en l'any 983 (o 984) possehia una terra eii lo lloch Vulpiliaco y disposava: post obitum meuni remaneat a d iaui dicta ccclesia (sic, la catedral de Gironn) et Doinno Mirone Episcopo quem vocaut Bonofilio ct successoribus suis. Villanueva. repara sobrc aixb: *Este apellido D sobrenombre Boiiofilio ni cra patronimico ni de familia, y s i la copia del cartoral no nos engniia, pudo ser un apodo 6 dictarlo familiar con q u e f u e s e conocido desde niiioa ( 1 ) . Bouifi!ius y

,Miro són donchs una mateixh. persona; la llista del$ bisbcs d e Giroiia rouihn intacta inalgrat los diferents noms esincntats del receptor de I;r lletra, pnig a ~ u e s t 6s un cogiibm, si's vol un n ~ b t , y aixb concordn per- fectament a b l'istil de l a lletra dirigida a un ;:rnich de confianqa (2). 1,n questiú que's deduheixinmcdiatament óde lodit atitny a rea l bisbeMiro, al «niestren de Gerbert (3). Los dociiments disponibles victorcjan l'obra ieligiosa-política de Ivliro -- tanlb& de Hatto - pei-i> no resen paraula sobre llurs rclacions a b la 1,iteratiira y la Ciencia. Miro possehin ilibres, coiu Es natural suposar en un hoiue de la seva posició, perb en quina proporcic estava respecte d'ells, lio manifcsta prou clar lo seu testament que han publicat cn primer termc Hofnrull y Mascaró, Los Con- d e ~ d e Barcelona, 1, 118, y segs,, y recentnlent Francisco il10nsalvatje y Fossns cn -1cs Not,icias históricas, ~ e s a l ú , su historia, etc., Olot, 1899,

(1) Lo~eicrúpo18 de Villirnucua (ei lo copia no nos a~zgrcnnj ~ o i i infondats, tata vegada qiie Uouitilips era iiii coguom qiienpirreia m o l t novint; coini?. les aetesptihlie+des per Villa- . . nuc- mutcir, del any 986 y 987 : ~ c r con8egiient rlel uinleir leiiips): Ennego kiie voeant Bouo- tilio (Vi&je YIII, 271 y 2%). Sobro Aduleiz rlliimadn L<o~infiliai, f i l ia del comtr d e Rsrcelona Sunyer, comp. Bofurull, Los condos, I ; ~ l S i s. Peilicer p P%gBs, lloeli cit., Bti y I I , anomena u1 biabc acniillumCnt *Miron Bonofilio., sense dir d'hoiit ha tret lo sobrenom.

(2) L; ~ i r o y i uul per ~Lupitua, Burcinouousis. (3) Scri.uya vhlio~o8 p<Ir 1u BOVlL biogrl l f i i~ '~ trubcll en Y i l l . ~ n ~ e ~ ~ , Viaje X I I I , EJ-?8

ariro, 870-984,biab~ deeirona cra'lfill yunrt y'lmCs luetildel eotnLedeBareelons del inateir nom, q u i mori cu 328. L'original llol tcstamont esirobevil Ü I ' r r ~ i u de Ripoll; comp. Bofarull y Mnsmr6, Iloch cit. '.

. .

42 R . BEER . .

1, 238 y segs. La disposiciú testamentaria feta en l'any 979 determina primerament que Miro, qni era comte deBesala, havia de ser enterriit a Ripoll; aIn primis ad domum7S. Marie cenobii sitnm in valle Rinpul 110 nhi corpns meum quiescat ... donare faciatis ... alodes meos. y al final conatituheix una llarga serie de llegats: donare faciatis aurum meum... anulos, sigillos, cintorium ... vasis, palleis, lihris id est missale et ornamentum S. Michaelis et S. Gelasii. .. et quantum invenire po- tueritis de jeneris librorum totum ad S. Petrum et S. Primum (8s S. Pere de Besalú). Aisis parla, no'l verdader biblibGl, sin6'l bishe'comte per

" qui son mes importants l'or, les joyes, los segells qne'ls llibres (quan- tpm d e jeneris librorum, diu l'expressió molt caracteristica). Quan Gerbert solicita adquirir nn petit llibre, no's dirigeix a l coleccionista intercssat directament per lo assumpte, sin6 que's dirigeix al poderós princep de 1'Iglesia.

Per consegüent hem de descartar a EIatto o Miro, com se vulgui, d'entre'ls rnestres espaugols de Gerbert; nat'uralment aixb no vol dir que'n les llibreries de les diiicesis d'aquests bisbes no hi pagues hn- ver matcrial corresponent y fins administració experta en condicions de donar l'arrencada cientiGca desitjada y palesament assegurada per Gerbert. En primer lloch bé s'acut pensar a b l a biblioteca de 1'iglesi.u catedral de Vicb regentada per Hatto, justament lo mateix a qui l'abat dJ~uri l lachhav!a confiat la protecció de Gerbert. Dcsde llarch ternps coneixhm exactament la colecció d'aqueixa biblioteca eclesikstica; u11 inventari de la biblioteca de la. catedral, fot (després d e l a mort d i l . bisbc Wadamirus, 957) dbu ariys a b a ~ i s de lhrrivada de Gerbert a Espanya, registra 63 volums; aques t s contenien textes biblichs, escrits lilúrgichs, sols una que altra cosa dels sants pares-l'lsidoro 1 que consta en I'inventari contenia pot ser lo liber,sententiarum (comp. Vi- Ilanueva, VI, 70)-pero ni un sol text que, segons lo concepte de aquella epoca, hagués pogut sorvir' pcr l'estudi de les arta. No 6s estrany. L'iglesia catedral esta.va consagrada al culte exterior, I'estudi, a l contrari, incumbia als monjos dels inonastirs que allí obserbaven uibs o menys escrupnlosament les regles de l'ordre benedictina. Si nb rahó m i r h en los catalechs d- seinblants monastirs una imatgc de la vida intel-lectual que'n ells palpitava, Kipoll ocupa'l primcr lloch en tota la dioccsis de Hatto ysupera , quan retraybm pey base de coiu- paració lo tantes vegrides citat 1ivcntari d'Oliva, considerablement les aitres funaacions eciesihstiques, que aqui'poden entrar eD compte, p. ex. les llibreries dels convents de hlontserrat, Sant Joan de les ~ b a d e s e s . Sant Cugat del Vallgs o de la'catedral de Vich (comp. demunt), car aquesta no va cambiar l a seva manera de ser desprbs de 10. forinació de i pi,iiiier inventari. Allí s'hi feu efl lo curs dela. segles molt material patrktich y encara mes canonisticb; fora d'aixb en els vells ma~uscr i l s , sols hi ha un Virgili y un Horaci, üquest últim perdut m u y . La biblioteca no possehia cap Boeci, n i cap Donat, n i sisque-

-

LOS ~IANUSCRITS DEL MONASTI[< DE SANTA P I A R ~ A DE RIPOLL 43

ra un pe'tit Priscia; aixis es desprhn clarament de la llis'ta publicada per Gotthold Heine en lo Serapeum, VI11 (1847, p. $fO s.); tamb6 les descripcions Que anys enrera jo vaig empendre a Vich mateix y que per altra part donaren per resultar alguns sup!einents estimables, han ajudat a confirmar lo judici sobre l a pobress d e la biblioteca per lo que respectaa textes d'estudi de l'art osmentada. .

Altra cosa,és per lo que t o c a a la biblioteca de Ripoll. Lo catalech de la biblioteca de Ripoll, compost unes dos genern-

cions despr6s de l'estada de Gerbert, prova documentalment l'exactitut de la resposta decididament afirmativa que'l comte Borrell dona a Aurillac a l preguntkrseli si a Espanya h i havia possibilitat d'm- sineutrar joves en l'estudi d e les arts. En dit catilech hi .ha una dis- tribució propia, que no existeix en cap altre catilech demanuscrits de catalun'ya, la dels Libri artizhm ahont flguren quatre exemplars del Donat, dos d e l PrieciA, com tarnbé molts Priscianellos (qb 6s manus-

; crits del aixis anomenat Priscianus minor), poetes, tractats de Lbgicn y entre altres tambe lo comentari del hlacrobius a l somnium Scipionis de 'Cicerón; aquest, com 6s sapigut, contribueix tamb6 en parts isola. . ' . .

des, a 1'8strouomia y a l a Geogralia, circumstancia a l a que -hem de retornar encarc. Es aixd un cabal per l'ensenyaiipa y estudi de les arts, que no podEm trobar ni en aquel1 temps ni m6s tar t c n m p alti)% biblioteca eclesihsti(:n o conventual <Espanya. Fins a quin punt Gerbert po- gu6 servirse d'aquesta colecció per sos estudis, es deduheix facil- inetit sols donant una ullada a les obres aduhidcs pcclos seus propis; J u quc primeranicnt devia perfeccionarse en les matemhtiques, podeni '

comentar a b son treball de Geometria. El1 mateix cita com a foiits la arihtiuetica institucio de Boeci, lo comentari d'aquest IL les catego- rics d'Aristdtil y alguns escrits dlAgusti; a més sabeni que per la coin- posieiódel seu tractat, a l costat dialtres originals usats ocasionalment,. aporta l'esplicaci~ citada de Macrobi a l Somnium Scipionis, Ics Et,ymo- logíes dlSsidoro y també un Corpus dcls Gromatici veteres (1).

L'Aritm&tics de Boeci no Bsti registrada expressamenten l'antich : caiklech de Ripoll; mes lo ~ B o e t l i i u s ~ que sagueix al Macrobius eii los libri artiurn (Nr. 193) indica I'aiitn~&tica un cop registrats los co- iiientaris d e lbgica d'aquest autor; b6 que's podria identificar tarnbé ab ?obra ' d e referenci* un scgón exeinpl8.r iricli~s en lo carklech entre di'erentius~ y eDIusica* y seuyalal solament com .zArithincticaz

' (Nr. 211). Respecte i l comentnri de Hocci a les categories, lo cathlech ens dona notes ben tiegures. Una vegada apareix entrc'ls escrits lo- gichs (Nr. ]YO), y alrra cap al final coin Comiiientum BoBthil quper Augustinu~u uel Aristotelem (Nr. 238). Rivas vege encara nqucst manuscrit a principis del seg.le passut y'n dona'l titol coinplert: Boi- thii et Anrelii Augustini edilio super Cathegorias Aristotelis de verbo --.A- -

(1; Pera mBL detalls v. les notes a la edicid feta yer Bubnor; lloch St.; y. la y segs

. .

. .

44 R. REER

ad verbum in.1atinum translatas. Per lo que toca als escrits d'Au- gustiuus, dos cbdices a b les obres d'aquest doctor de I'Iglesia-veritat es que senfie especificar lo contingut-figuren a l bell devant dels libri artium (Nr. 110-171; lo llibre sobre'l Computus, Nr. 172, sembla qne's en un lloch que no li toca). Los Soliloquia que Gerbert retrague pcr la seva geometría, no consten en la capia del catilech quc se'ni va facilitar. Perb si's compara la nota del final de l a llista =Reda cum sichoma. chia sive quinto ac Cattonen (N;. 239) a b un sumari escrit al segle XII, devant del Rivipullansis 106 conservat encare: Liber de notitia a'rtis metrica bede presbiteri. Item Soliloquiorum liber 11. Sancti Aupustini et eatonis libri 1111. Et liber beati prosperi (1). Et Sedulii po&e libsr, Cs facil referir l'antich sumari a aquest rnaiiuscrit del qual ens ocupa- ,

rhm a fondo; tot lo nies tar t data del segle X, cap altra descripció del ve11 catalech l'indica y tant la presentacid de I'obra de Ueda junt a b la distichn Catonis com altres rahons quc csmcutarEm, justifican l'identificaci0.

Lo rn+teixmanuscrit ofereixtamb6 una redacció del Corpus dels Gi,o- mitici veteres, que, com sabem (comp. Hubnov, lloch cit., 439 s.), Ger- bert utilish igvalmcnt por compondre l a geonietria. Dels demes recursos de Gerbert, com ja. s'ba dit , lo Macrobius (Xr. 192) npareix imine- diatament despres deis escrits lbgichs. Que'l monastir possehia las ~ t i m o l o ~ i e s d'Isi@oro, fou de crkure dcsdo un bon principi; efectiva- rucnt, constan en lo 'cathlech (Nr. 60), Rivas ve$ encara l'anticli rnanuscrit y'l descrigue cn lo gr . 60 del seu cat&lech.

, De la ccrnparaciO que hav&m,fet ja's despren una certa relnció eiitrc'la originals utilisats per Gerbert en la producció del seu treball sobre Geornetria y l s mannscrits que hi había a Ripoll per aquescs estudis, pero lo para.lelisme cs manifesta mes encara al considerar los textcs do que se servía p ~ r les seves explicacions.

Richer, deixeble do Gerbert, 6s qui per segcna vegada ens i6- fornia y a b colifianqs sobre aquest punt jlloch cit . , Mon. Gerin. Script. 111, 617).Din:

eDialecticarn ergo ocdine librorum percurrens dilucidis sententia- ruin ucrbis enodauit. In priuiis eniiu Porphyrii ysagogas id est intro- duciioiies secundum Victorini . rhetoris translntioucm indc etiam ciusdern secundum Manlium (2) cxplanauit Calhegoriarum id est p p e - dicamentorum librum Aristotelis consequoiiter eiiucleans; periermeii- eias vero i d e s t de interpretatione librum cuius laboris sit aptissime

(11 AQiiert 6s juot,at ri:e al munu8Crit com a. primer (m68 petit, qiirteroio, data del seple XII y no pot, per consegiient, estar regiati.aten lo catUboti del aenie 61. Por lo contrail, l e P~yohomaehia de frudeolius, igual que altres peces del maiiiiscrit, R'hnn perdut (airis In major part del llihret de 1.elioi.ius y 1 eomeoqament del3 eacritr. groin8tielis); pbt ser Lou sepa-

intenciatiadameiil y eoloealia npart com se feya Ilavoi, I.ot ~ o v i n l (aiai en 8t. Bertin en tres exern&ils,i.a: en 81. Euimcrum co ,!bu).

(2) Boethius, , .

LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR D E SANTA MAH!A DE RlPOLL 45

moñstrauit; inde etiam topioa id cst argumentoruni sedek a Tullio de graeco in latinuru translata. et a Manlio consule sex c6mmenla~oruin libris dilucidata suis auditoribus intiinauit ... Post quorum laboreiii cuIrL a d rhetorieam suos prouehere vellct ... poelss ... ndhibuit ,... ac docuit Maronem et Statium Tcrcntiurnque poetas Iuuenalem quoque

Persium Horatiumque satiricos Lucanum eti:im historiogia~~bumn. Lo mateix ordo librorum clarament esmentat per Kicher-uiia es-

pecie d e canon que's justifica repetides vegades en les velles biblioteques alemanyes y franques (aixis en Toiil), peib no e n altres punts de Espanya-es retrova en lo ve11 cathleeh d e j a Bihlioteca dc Ripoll entre'ls libri a r t i im (Nr. 188-191): Isagoges 11, Cathegorias, Peri eriuenoias. Los sTopica» que Riclrer posa a. contiiiuació vari registrats (núui. I l l ) quelcom mes en avant ( d ~ r r e r a lo tevt de ivletbodius) en l'antich eathleoh; tots los niedis d'enseuyauqa de la tbg ica cnume- rats per Rioher figuren donchs.eri los vells manuscrits <e nostra biblioteca monastirial.

Lo exposat sobre'ls llibres d e Gerbcrt en les 1licous de Mgica y llur scti en l a Bibliotcea de Ripoll, qunsi pot servir tanibh per los textos presos en l'ensenyaripa de la Retorica. L'antich catilech assenta un Commenturn Virgi!i; los vernos de Stat,ius sbn encara avuy en nn val1 manuscrit de Ripoll (Cbd. 83); pero lo Terentiuses apuntat netament en lo catalcch, adeinbs un quaternio dc Juvennl, a lo que se hauria d'obsor- v a r que'ls scholis a Juvenal, especialment a les aatires primera, segona y sextn, s'han conservat en un extens glosari manuscrit (en lo cbd. 74, un dels sic exemplars d e lcs <Glosas= del catklech, nr. 99-104). Pot ser que'ls rluaternioues de Pei.sius se haguessin juntat als do Juvenal, atenentnos a la propagació escriba d'abdós textes. llHoraci que manca en la copiadel cza~Aleoh quc tinch, podin rnolt ben ser en una de les biblioteques vehincs (1); pero tal vegada no iiecessitkm anar tan Iluny, puiglo nr. 215 de la copia Rivas del ve11 catalech ~Quiratui,,, que dc primer entuvi ofereix dificultats, ser& seneiliamcnt,lo q u e crey8m,quc la inscripció (segons Buianum) ORA?= upr&s Oratiuni, fou l leiida equivocadnment per It ibaj per haver compres malameni lo guiO entre la lletra iriicinl y la següent.

Si a l a comparanqa de l a rclació de Kieher que havkni ;resentada g del de fons Ripoll s'hi oposa la difioultat d e qno'l dciseble de Gcr- hert parla de les esplicacions que'l mestre donh durant llarch tempi com ~cholas t icus de l'esools conventual de Rhcims, dcsptes do la sevn. estada n Espanya, cert que no's pot duptai. d e l'exactitut del fet eom a tal. Empero aquí parleni dcls estimuls que liipoll pogub oferir a I'es. tudiant, y per a l t ra par t s'ha de considerar que Gerbert, en L'any 970, immediataiuent desprhs de la seva sortida d'Espanya, sostinguk una

. . (1) Air is vieh possehia un ohder i1'IIoruci. ecitnrnent del segle XI; si es que V i .

Ilanucv? dona hB la data. Cqrnp. I r l l iata en los Bnudschriftonscliiitze, nr. 553, phg. 546.

48 K. BEER

crits que-Prbsper d e Bdfarull relingub al Arxiu d e l a Corona e n l'any 1835, salvantlos axis del incendi del worinstir, hi ha lo ja esmentat Cb

, dice 106, un maiiuscrit eu,quart (avuy) de 140 fnlles y escrit pe? difa- rents amanuenses (prescindint del correctors). Algunes parts, con1 per exemple lo fragment del llibret de Leporius, poden haver. sigiit encare escrices en lo segle IX. Ue cap manera'ns equivoquhm si, considersnt l'introducci6 successiva de la lletra carolingia a Espanya, admethiu que'l cbdice era ja acabat d'esoriure a mitjans del segle X, per unnse- güent en tenips del pastorat del abat Ariinlf. Segons ja s'ha fet no. tar (p. 44), lo manuscrit esth jn consignat en I'antich cat2.lech; com a possessiú del monastir ho 8s aclaril per un iuveritari afegit a1 final, de tapits, Ileii$ols y roba blanca qn'havia sigut entregada a nri germh ab lo nom d' Agila ( l ) ,desusat en aquells'temps, pero ben wesgutli. Kri lo Breve de ipsos clrapos quot (sic) recepit Agila apareixen tapitios X111, despres plumatios, capiliales, bancalis, in refectorio niapas VI, entre altres seinblants.

Lo contingut del ruanuscrit 6s completameut desconegut; ni Villa- riueva ni Ewald eri prengueren nota y s61s en f a nua dcscripció B. Ri- vas en lo catklech de m a n n s ~ r i t ~ . Perb quan Rivas (en lo Nr. 137 de I&' seva llista) cara0teris.a les diferentes parts d$ ciidick de l a següent manera: Rhetorica. Duo libri Soliloquiorum. Liber Catonis Philosophi. Liber Sedulii. Epistola Juli i Caesaris. Innocentiuq e t Paulus de Libris iuris per sirigula dominias (sic) f indorum et situs locorum. De generibus nurnerorum in ratiocinatione. Ep i~ to la Rieronyini Presbyteri de llelchisedech, aqnesls datos, en certs punts, romanen un xich enrera, eii purit a precisió devant del index que havCm csposat y'l que fou aiiotat ea lo cbdice al segle XII"v. dalt y. 44); tal vegada l'escru- polóp arxiver, per lo d e m ~ s , s'ha fiat, en aquest pnnt. d'un suniari n18s antich, inexaete: Per altra part, com aquella colectanea 8s una de les més notables y en Lot cas de les m68 riquas cn qiiarit a l contingut,

.entre% ~bdiccs dc Ripoll que'iis ha11 estüt conscrvat~; sense usurpar la descripció del index gencral de¡ manuscrit feta an la Bibliotheca

3 patrum la~inoruin Hispaniensis 11, c'aractcrisarhm aquí al menys tilgunes de les parts m8s iriiportants del cbdice en la seva significaciá fonamentant a b elles les reproduccioris fotogrhfiques de algunes planes escullides a aque,st fi (L2in. 111). A l a primera plana Fol. 26, verso del manuscrit, hi trovhiu de & del segle X I ~ ~ o t s . I'epigraf

D[OMI]iJICA I N Io N[O]C[TURN]O AN[TIPHONA]S PLER]

TOTO ANNO ANrTIPIIONA]

(1) Lo rey dcls ivesgoths hgiln <lomiull. 549.565; comp. Zeumer, Neves Alahiv I. ult. d. Geseh. XXQII (IROS), 443. Sabre'l nom eii trnetii Últimarnent Meyer-Lübke en aque~laiiifor- mes de sessians. Vol. OXLIX (i904), codrin 11, p. 7 y m.

. . , .

LOS MAAUSCKITS D E L D*IONASTIl< DI4 SAN1.i\ MARÍA D E R I P O L L ' 49

les antifones y'lS psalnis del officium d i Dominica per :iiinum, a b variants devarit per dc ran t de la Vulgata, sobrc lo que no Iiem d'insis- tir aquí. Les ratlles van cnterainent prouehides de neumcs que per- tanyeri a l penthgrama nquita, segons la decisió proposnila per Guido Adler..Entre'l Fol. 26 verso y'l 27 recto han caygut fulles de pergami (heii be 2): lo Fol. 27 recto conte'l final dcl anomenat Libellus enienda- tionis del prebei'e Léporius, del 4ual íiris Hre se'n concxien dos manuscrits: un ~ c r i v a l l e ~ i i i y un Lcodiensis; lo firral. conservot en lo cddioe ,de Hipolf, presenta entre altres les conegudes subscripcions, y per cert ab discordancies del text imprbs(b1. 31, 1230) digncs do tenirzc cn compt'e, que provenlo molt.&vcncada que estava e11 Espanya I:L trans- forniació dc la Ileniux llntina escrita. Juntats immediataiuent a b aquest1libi.e segueiken los soliloqiiis d'Agusti, justament ~ q u e l l a copia . - esnientada (p. 44) al esbocetar los recursos origirials de Gerbert.

Los fol. 50'y 517 ofereixen una part de la Disticha Catonis contiu- g,uda en lo cbdicc (Pro1.-1, 34 Hauthal); un dcls oxemplars nlbs antichs de la aprecis.dlk coleccio de sentencies que tsnt alfa importancia kiavia de tenii en In escriptura de l a llengua vulgar d3Espanya (coiri tainbé fbra d'elli en la. literat,nra mitjcval (1). La mostra triada mani- f es t ig i aprofitninent complert del material de descripci6;ninns pos- t e r i o r ~ hi Iiaii posat scholis al marge, y entre les ratlles y tambe co- rreccions que's noten distintnment per ser la linta mes neg1.n que la dels traqats de la primera rna en part csiumats. Aprofitament semblant

. . so pot veure fanibe en les següents mostres de toxtes fol. 75Y >76") . A ratlles. seguides, cd 6s sensb scparació de vers. (com tota la copia d'aquestes poesies), Ilegirn l'acabamcnt del Hymuus 1 de Sedulius (en l'cdició de Huomer CSEL. Tom. X, 161 s. , Vers 95-1 10) darrera ir6 pa- . . raulesChristetuisprCscs del pcntkmetre precederit com a primer distich: Dic horno qui deus est spes est antiqua priorum. Spes iri fine piis hic - .

Iioino qui deus cst tins al filial Cum sancto spiritu secula n ~ a g n a patri. Aiuen. Com acabat l'hymnus quedes buyda la.plana en sa niajor part,.

' .. s'aprofita l'espay disponible per dibuixarhi una especie de tauleta de lcs constclac%ions en 14x13 , un rectangol formant. quadrats.

Es de lo mes notable que oonlé'l mauuscrit lo fragmcnt, que comi:n- "

va al fol. 76r y coritiriúa fins a l 861, d'up dels textes, desconeguts fins :are, dels escrits sobre agrimensura. En lo sumar¡ curosament recullit

, . d'originnls manuscrits per los gromáticha, que Buhnov exposa, . lloch cit. 391 403, y lo que'a Iiresents com a rcsultat del esoorcoll de quasi totcs les grans colcccioiis de manuscrits d'Europx, hi manca'l ~ i v i p u - Ilensis, com tambb tota refcrcncia a un dels textes semblants que hi van co,iitinguts; examinarlo corupletament en scs fonts, roman natu- ra1nit:iit reserva1 a u n estudi especial, si bb'l resultit de la mevu ind i - gació sohre'l text d'aquestes lullej podría bastar per una orientaoi0

1 ) Comp. Loa cstudis de Karl Pietseh citals dnlt (p. 1s). 4

. .

50 H. BeER

general. L a copia 4s aviiy escapsada y's veú també clarament que d'eritre'ls fol. 757 y.76' del residuu actual n 'ha caygut una fulla; lo text comenca soptnt a b les paraules: populis pacis utilia prestitisse, imprhs en l'edicifi: DIE SCilItIFSEN DER ROMISCFIEN FELDlIESSERi, publicats per Blume, Lachniann nnd Rudoiff, B e ~ l i n 1848, tom. 1, 393, 1. 11 segs., y con1 a. par td 'un trwctat que Lachmarin anomena Desmonstratio artis geoinctricae. Al caracteritzar'aqucsta ~ c m o s t r a t i o axis dita, Blurne fh present (Iloch cit 11, 66) equc'ls extractes d'Isidoio d e Se\.illa tralieixen .un compilados del segle VI1" o dd'un segle posterior, potsor un contemporani de Gerbert, que com el1 utilit18 tambb'l ;nnnuscrit de Bobbioa, y indica despres que'l iiiannscrit d'nqucs- t a classe aduhit pcr ell, lo cod. lieg. Vaticanus 1023 del siglo X q n s a l XIA, a mes de l a Deinonstratio conte tairibé la copia d'nna Lex RomaIIn ~is igotorurn coinpendinda.. En lo manuscrit de Ripoll, que sens dubte és mes antich que'l Vüticniius, lo tcxt Coneordant ab 1 . i ~ - pressió citad? 6s continuat niés -troy; solament la SEPISTOLA IULII CAESARIS., {comp. Blume, lloch cit. 65) ben coneguda dcls investi- g a d o r ~ eri lo camp dcls treballs d'agrimensura, Es posada de relleu per un epfgraf especial.

Passant mes erilla's cambia l'cstat del assuinpte per lo a que'ls fol. 77" y 78r (Lhm. 111) presenten bones probes. Lo paragraf esquerra: a ~ r n n e n mensuraíno ctc., es trova en la citada edició dcli Feld- rnesaer 1, 397, no aixis les frases precedent's y següents; I'apartat que ve immediatament. y que comenca ab ~ g e r orcifinius, inanilesta mes be una clara connexió a b les Etimologiks d11sidoro XV, 13, 11: ~ r o i - finius ager dictus cst quia certis liiiearum mcnsuris non continetur.

ReI~cions prbximes a b la ilemoiistrntio. artis geometricae, les manifeslcn altra vegada alguns punts delv fo l . 807 y 81'. Lo parn- graf que comenpa a b l e s paranles 1,ege feiiciter, se trova, sois hb petits oambis, en lo capitol -De controversiis~ de la Derrionstratio en la edició dels FELD3fESSER 1, 403: Lege felioiter-oportebit. Perb mcqtre que e n aquesta impresifi s'hi juiitcn immediatament los No- mina agrimensornm, lo nianuscril de Ripoll encare conte unes petites intercalacions separades. per una nota final: EXPLICIT LIBEK INNOCENTI ET PA-ULI DE LIBRIS IUIIIS'PER SINGULA DOMINIA FUNDOKUJll E S SITUS LOCORUM. u e la subsciipció anotada pagues escriurer's a x í en lo cddex de Ripcll procederit del conegut INNOCEN- TIUS V. P. (96 es: vir perfectiasinius) auctor de Iitteris et notia iuris exponcndis (Feldmcsser 1, 310), manifestü quarit desmillorat estava lo text. Com a cosa novn apareix en aquebt manusc~i t la ent,onatln conti- nuació d'aquella nota final: POST CAETEKA EGO GISEMUNDUS D.OCENTIBUS LOQUOR, pero d¿?u ratlles mbs aval1 comenca un nou segón llibre inrroduhit a b los Noinina agrimensorum (Cap, 1, comp. dalt) y presentat en sos altres capitols (Cap. 11: Ue orhem [axis!] omni [axis!] terrc in quatuor partibus divisum cte.) Tinguis preseut

LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR D E SANTA M A R ~ A DE RIPOLL 51

e n c b e quo també aquel1 tes t , que acostnnieiu a juntar a b I'Innocen- t ius Auctor de littiris iuris, lo iubs cu& de tota la litcratura dels agrimensors, $0 6s les auomcnades Casae litternruiii, fóu escrit en. forma surYament abreviada eii-les planes posteiiors de l inanuscrit (1). La p a r t del cbdiceclue aqui havbrn tractads's compbn precisaiiient de diferents estrets agriineiisoris com manifesta'l mateix. coinpilndor, fol. 807: Iubante domino hic conplexus sum ex uiultis librori~m volu-

. . iuinibus in uno corpore libellos duos. Sia o no Giseriiont l'üutor d'aquest aplech, Os lo cert que v a fersc per un f í practich determinat, que s'ha d'indicar més tart.

A un assumpte completamcnt diferent ens porta la darrcra. mostra que acornpanyem, treta del cbdioe 106 (fol. ' 8 9 ~ ' ~ 90'). Lo fol. 897 esta ocupat per una coniposició okiglnal:~ la plana que conté $7 hexg- metres apareix creuhada per tres rati lrs de tal manera que l a una cau perpendicular a l hell mit,g y Ics altres dnes marxen diagoiials; ttb aixb's consegueix que de !a llerra mitgara A se'n desprenguiii sis linics que atravessen 18 Iletres; aquestes linies transvcrsals agafen en. - lo prinicr hexametre

les llntres primera, mitja y darrera; en I'hexamctra del mitg

QUI SIGNIS IUBES I R E RATES TU SISTE RECAUTES

la llctra del'mitg; y finalinent en lo darrer - UXICUS IPSE PATRI NATUS QUI SPIRITUS U N U S

- 8

la primera, les tres del mitg y l a darrera. - Les lletres tocides per les transversals. foriiien tainbé altra vegada

hcxametre acrbstich

SPIIllTUS IGNIS AQUA VATES SUBSTANTIA CRISTUS

clingonnl d'esquerra a dreta comenpant per dalt: ,

SPE? DECUS IMPERIUM MAIESTAS GLOIZIA VIRTUS

di.rgona: d'esquerra a are ta coincnpant per baix:

VlTA SALUS VERRUM PAKADYSSUS PASSIO REGKUM

Aquesta joguina rnetrica'us prova uiia altra.volta que la poesia dels teitips oarlovingis se dirigia més a la visualitat que nl sentiment o a l ohit y encare tiiidrbm ocnsió de donar a coiieiser, igunlment dels rna- iiuscrits dc Ripoll, un artefacte mktrieh si cab niés enginyós; perb a propbsil d'aixb hem do manifestar que seiiiblants entreteniments pro- .venen d'uiia base més seria.

. ~

( 1 ) 86" coma últim paragruf. Casa que lier I nomen habuerit.

LOS MAKUCCRITS DEL MONASTI[¿ OE CANTA M A R ~ A ' D E RIPOLL . 53

biblioteca de Ripoll podía, a b rahó, estar ergullosa d'aquestesemplar, potser la peca mes preciosa de la llibreria d'estudis y fins és Iirobable que scrvis dell ibro de text a Gerbert,com a molts altres.

Asscgurar quiiis iuanuscrits, a mes dels esmentats, hi bavia en la- '

biblioteca do Ripoll al darrer terpdel segle X, Es iina cosa dificil, tota vegada que no'n possebim indicis certs y principalment manquen cata- lecbs de biblioteques d'aquell temps. Una part considerable dels cbdices biblichs y litiirgichs que presenta7 caklech dcl segle XI, jn existien tarubé e n lo segle antericr. Fins és probable que algun que altre text profa sortis del Scriptorium de llipoll, si bE no'n tenim noti- . cies directes ni ind i rcc t~s del temps dels successois d3Arnulf, qb As dels abats Windisclus (970-979) y ~enioikedus (979.1006). Que Windisclus acaba la tercera construcció del monastir coruenchda pe i Arnulf, ja s'na dit mes amunt; també s'ha fet Dresent, lo que toca a lafoimació de '

la biblioteca y del Scriptorium; l'inventari dels hhns eclesi&sticbs fe t a l 979 desprCs de la mort d'aqucst ubat, per Miro, comte de Besalu y bisbc de Girona, conte Colame~it y d'uua manera molt suniaria'l dato: d i - br i numero LXV et eo ampliuso. Yer lo t'ewps del pastorat de Seuioire- dus fins manca tambE una tal vagaiiidicaeiii. Encare 6s possible que alguns dels manuocrits del segle X, que &han conservat, s'liaguessiñ arreglat en lo Scriptoriuui de Kipoll o lo monastir los ha6ués adqnirit durant l a regencia dels dos abats esmentats, aixis los lucsosos uianuscrits de Priscik (avuy ?TI:. 50), l a molt exLensacompilnci6, de gloses que tant sovint 'se cita a b lo nom eLiber glossarum et to"ologiarums (Nr. 74); y, finalment, lo cbdice que corite'l comentari de Boeci a les'categories de Aristbtil, lo ~ L i b e r de hIagistro de Augustinusn y a l acabaineot alguns

. versos dc la el'hebaida de Statiusn (Nr. 83). l'amhb ercn famosos dos

irami del segle X (sobre lo q u c A. Golilmann am IR recinrar umnblement, Bs lo m n ~ . NI. 879 eii

l'Aoktionsht%log. des S m m l i o g Cni.10 Morhio, coinpoat per T71ih. Merar-Speier, 1.eiphigs List und Franelre, i889), que, del fol. i7r el) aviiit, conté les Etimologies d'lsidom, la A-

' del Donat,corn tnmbé diferenta glaasris; deaprrs fet d'altm roh la Uis~iebu. oatonis, una Iletrs. de Eieronyuius a Pauliis, uii registre do notes juriatiqiies y extruekos de vides rlsl$ palies. I le lea 16 fulles lligades al devnnt, que originsriameril iio pertunyien al cddiee, les 13 ~x i inc íe s eonteneo un Ii,agirieiit gromiitich y les tres darreres un dc gramatical. Lo frag- mei i l d'igriminaura en les 19 primores fuller se nianifeaLs ooin u molt emparentat ab pvrts dcls dos textes de les Csane iitteri%rum, editats per Lachmann, comp. Th. idommsen, Monatsberielite der kgl.,~>ixussiachen Akndemie ñei. Wiaerischiiftcn, uny 1861, Berlin 1862, luii as. Quan Mommsen preguukb, -bi.lea Casae reilrneirt hnii aortit &c la tbcniniea grorn?al.ica viven$ encare, y solrment desniillor&<ios, o si p e r t a n p n més rviut al periode de inrima.

' <lisolu~i6 eomi>leta dels grombtichs en unavida exterior y s~~ireiitmttit continuada de trelinll . . ab les llibres y esciiit.tiras dela i~nticha gebmetres pi.&ti~Ii~a, d6i111 iu resposta en lo sentit do la primera altei.nativa lo Componilium de Rilioll, eonseqüenei;~ maniferta de la neees. sitat practica. d'iii moiiralir r i ~ h in grans proprietats, y I'hutor del quui nb lo se" ssrmo agrestis a s eoldavi mes del raer (lo& religiosa) que de L'riaeih. Un ~ ' i ~ d h e r d x incondi- cionaiment a hlomiii~eu qiiau unomcná 8rquests iragmeiits: euociiiiieiits d'un dels dorninis meaohefurs de la lrsdieid <le le i~ntigii tbinica durant loa i1rimei.8 Lemps du 1s. edat mit- jnna. y quan ereu tire .!o que a ' h eanservatd'aquesta niareir guardar% per uocximenes- devepidor..

,

~.

51 R. BEBR

=anticbs. cbdices dels concilis do la biblioteca de Kipoll: Dlarca'ls havía esiudiat; Burricl los havia dat a conhixer segons se despren de :es corresponents noticies exposades per ltodrfguez de Castro en la seva Bi- blioteca EspaRola 11, 3C4, Y07 s. (1). Abdos valiosos cddioes foren cro- rnats eii 1835 y s61s d'uii d'ells s'ha conservat la coph acabada (avuy cbdex Nr. i i j , per ~Antonius de Olmera et de Desprats, monachus et liibliotbcca'rius regii ~iionssterii Kivipullir a Ripoll mateix adhciirio oc- tavo cal. B'ebr. 1776 . . Olmera completa les not,icies coriegudrs en altre Ilocb: nexstunt bini manuscripti niembranaeei quorum quisque es (sic) collectio aiitiquorurn canonum Ecc!esiasticorum, unus quidem rnolis uiaioris ... Ex tia<: ergo codice desumptum est prcsens bocnpographuui~; si de Oluiera no s'equivoea en l a seva determinaci6: acodicerii vero is-

. . , tum scriptum conicio saeculo XI c x coinpe~diariis iiotis, quibus uti vi- sum fuit., a l nicnys s'ba de rcferir a un manuscrit dels primers temps d'0livn (2). Per 10 contreri, podem creure que la Pormació originaria u'uri altqe manuscrit, perdut per mala sdrt. Cs ja del segle X; aiitiga- meiit portavs'l Nr. 40 y nb aquest noinbre'l cataloga Rivas com eNe- crologium Monnchorurii et 13enefactoiu~ri Xo~iasterii I¿ivipullii Martjro- logium Sanctoiuui-Itegula S. P. Benedicti.. Es lo mateix cbdice del qual Villanueva publica lo cat5lécb dc nianuscrits (rio escrit fiiis a l segic i 11 y exposa taiiibé aitres noticies apreciables (3j. 1'ambC 6s proprietat antiga dr Kiyoll lo cbdicc actualrrient senyalat a b lo Nr. 52 que's guarda a Barceloiia; auotacioris deprincipis del segle XI testifiqucn cla- raiuent aquesta procedencia. Emperb'l contingut princ'ipnl del chdice,. lo aCarrncnx d e ~ o h a n n e s Di+c,onus, I R .Yita Giregoriis del mateix y lus n8ornilies de Gregori in Ezechielem* junt a b la ~Exposit io super caritica canticorumi>, CY més anticli que aqucstes anotacions y pertany drcididairent a l segle X. Diguis lo matcix del manuscrit Nr. 46 que ja . havEm apuntat al traclar de les fullcs molt antigues de lFuero juzgo, que hi vaii uriides al devarit y al darrera. Lo cbdice com a tal conté gramaticals. coi11 Baeda, Donat y altres, eairits tots a1 oegle X, per eonscgüent, abans del temps d'0liva. Algunes parts d'nqucst manuscrit miscelani senyalen ja'l cercle essencialment aixamplat d'inlerhy literari d'aqucll actiu periode intelectual y fecond que coin- c ide ixab lotemps pastoral del abat Oliva' y que requereix tota la nostra atenció.

Oliva, lo tercer fill del cornle de Cerdanya y Besulú del mateix

11) Algunos Cddigos 8610 conticien de Los Concilios EspaEoles hasta el I V Tolcdsiio, \

O O ~ O los que vi6 Marca en el hfouasrerio de Ripoli. (8) L a rnsteiaa detei.rnipri6 d'antiquitat (s. XIlse trova tambB en lu. eorrespooent des-

ciipei6 del entileeli de 1813 que esposa Ewalt, Ylaqie $92. Villmuevn, Viajo VIII , 55, iiasa'l manc~ljeriL R 13, primeri& del sepis H.

(SI Per altrn part, aquest ebdico, ab lo qual hem perdut one font Impurtunt pir I'histoiia del rnooaitir. t í m b d he estat utilitzat repetides vegades, sris p. ex. par Pt.Lsper de Dofarull en Condcs vindicados, toin.1, 37,97,10C.

, .

LOS MANUSCRITS DEL MoNAST~R DE SANTA ZIAR!A DE RIPOLL 55

nom: bisnet den Guiire, i'ondador delmonaatir,no tenint encare 32 unys, entra de monja al monastir (1); en 1008 iou elegit 'abat de Ripoll; a la'mort de Borrel!, bisbo de Vich, fou fet bisbe d'aquesta iglesia y si. gub tambb llarch temps abat de Cnxh en lo Rossclló. La llarga regencia d'aquest abat , mort en 1046, 6s l a ln6s brillant de la historia dcl monastir de Ripoll y constitueix un tema meritori per una rnoiiografia hkebrica, eclesihslica y cultural, tant mCs quant lo pastorat d'Oliva apeiias si ha sigut tractat lbra d'Espanya, y entre'ls historiadors ale- manys ijóls bo ha fet Gams, en la seva Eistoria de .la Iglesia d'Espa: n y i I1, 2, 436 ss., y encare d'una nianera insuficient (a). . .

Al presont cstildiincumbeix tan súls consignar los nveniments mes importants de. la Cpoca oliviaria, trets de. les fonts en part anteriorment conegudes, en part rccentment descabertes. A aquestes perta- uyen la jncsmeiitada l l i s tor iabrevis monasterii Rivipullensis del any 1147 (3), despres les Gesta Coinitum que (en lo capitol X, Ue tri-. bus filius Olibani Cabretde) descriucn a Olivi com a membre fani68 y benemerit de la íaiililid comtal, con1 tambe documents assats nombrosos, Ilastirna que aquests no s'hagiri publicat fins avuy d'una manera ni completa iii satisfactoria, a lo que se ha d'observar que una part de lea actes mes importants d'0liva no es a Espanya sin6 a la Biblioteca Nacional de París

Daiuze no ha precisat res sobre'l manusci.it de la Biblioteca Nacio- nal de París F. lat: 2858 (olim Colbart,inua 5222) que aqui'ns toca considerar primerameiit; ha c s t ~ t Cescrit d'una manera incompleta en lo Catal. cod. ms. Hihl. Kegiae 111, 543 (1744) y rii les repetides vegades quc ha estat usat ruodernament, a b nistiu dc les edicions de les cartes de Lupus, han airivat a uri coneixeinent precis de son contingut gene-

(1) .Tdt just eomptova YE anysr; 17ellioer y Plges, Santa M n ~ i a d e l Modasterio do Eigol!, 1,. 62. Per lo quc ueig, I ' iu tor liot Iiaver Lrcl dela doeiiuieiits del A r h i ~ de la cntollrul de Vieh le diitadel nnixement d'Oliv,a iio eouip~.obiidn pci. cuy de les eseriptures conrgudes. En fixar lo naiaemeiit d 0 i i v a eii 871 coiicorduriii upronimndament l o necralagi de Vieh ~ u c ' I POS% morint rin olitimr. seaectuter (Espatn Bngruda XXVIII, 131). Lo dato cie Torres Amat, hiemoriss, 11. M@: rinei6 al fin del siglo diez, ds per lo oiateixdonat lnasss vagainent, perqu8 sahern positivi<uient <luo'l pare <oliva LCabreta) mori en 9 0 .

( 2 ) Aiais Gams enpma, lloch cit. 457: Alguns diuen giie (Oliva) regenth 38 &hadies. Aquestanoticia té ~ e r l l rae 1. intcrpretacib rigurosa dbun passntjs de les Gesta. Oomitum Bareinonensiixm (2 ln icn Bispaqicn, col. 54s;: Oiiba fuit monaehus Rivipulii et Abbas, deiude EP~S~COI>I IS Vieinsis; cui etiam luit oammiasum regimen monaalerii anncli Micliaeiis <le Cunano. Sedit etinru i n episeopatu annis XXYIII et reri t eoenobis (eiiteuguis Ripoll y OuxB) XXXVIIl . E9 beo ciar que ~61s pot pi1.1&~.be dela 18 8.78 d'abadiat $e Oiirh.

(3) 'Mares Hispuniea App., Nr. CCCCIV, col. 1295 scgs 1,'anbriirn autor utiliaa també per lo teips d'olira'ls doeumens del Arniu del hlonastir, l~iincilinimenl i'aetr de IR quarta dedieaeiú de ¡u. iglisia; que foo estesa un cop acabada Ir inngiiifiei reeoiistrueeib dcl M o ~ n s - tlr, exeeiitada pcr Olivo; conein la butlla de Menet V i I I reta Iier Riiluil y endr ivndi~ aOii-

. ,va, eom tumbd'l privilegl del sny iOi1 que'l inoiissLir obtirigud del i>:riio Sirxiua per les xe~tious @Oliva y maniiesta encare lea relacions que Olivo. sabia mauteriir fbra de Ea dib- cesris. . .

56 u. REER

cal (1). Lo volúm no reunit fius desprds de 1664, comprin dos frag: ments coppletamint difererits no SOIS en qunnt B I cont,ingut, mas e!i- carc en puiit al temps de lormació, procedencia y forines exteriors: fol. 1-63 del actual volúlii en petit quavf, conteiien les oEpistolae Reati Lupi Abbatis Ferrariensisn s. IX-X y's trovavan cn lo segle XVI en lo convent de beiiedictins de Ferrieres (Loiret) fondat eii 650, coiii ho prova, eutie nltres, una noticia de procedencia raspada en s a .major part, fol 1' 1 1 nobii ; I 1 1 1 1 fera 1 1 ; fol. 64-71 (un quater: nio) en ocba?~, juntat a b cll cn tcmps de Colbert (Z), coutenen priine- rainerit Anicii niarilii seuerini boecii uiri clarissinii ex consuluin oi,di- nibus edici (sic) priiiia super cakegorias aristotelis.a se uerbum e uerbo trauslatas de greco in latinum (Fragment) s. XI y del 68" en enlla, escrit d e l a mnteixa m&; la corrcspoiidcn5ia quc'us intcrcssa aquí. ': la que en un examen mes detingut nparesqué.molt mes auhstarieiosa de lo que no deivaven suposar les noticies doiiades firls avuy; la lielrn e n part feta de correxuda, en part molt deslluhida diEoulta molt la

. lect.ura; per aquesta rahó també Aiylré' Duchesne, entre quals colec- . t inies manuscrites conservades en la Biblioteoa Nacional de Paris !3)

(rol. 96, fol. 414-417) hi ha la copia d'una part d'aquesta correspondencia, ha prcscindit dc trclladnrno alguns fragments. J o anote:

1. J<'ol. RfiT(no eri Duchesne): Domiiio patri o l iueet almo ponlifi- ci beati milijaelis arcbaugeli in] cenobio (es San Miguel de C U X ~ ) de- gentes in domino filii salutem.. . dum domiiio niterernur offerre preces pro nninia apud uos dcfuncti fratris dolorem nimium nobis intulit su- bito deila.rii cellalarii lcuite ct inonáchi dcposicio: Tercio enim diedo- miirice resureocioiiis id est XII. K. niai tempore sancti kacrificii per- missu dei reliquid uitani huius seculi; huuc srgo uestris uestrorui~ique commendamus orationibus..: Es .de notar la data del día de la mort d e Ueilarius seuse dir l'any, cosa quc tambC manca a les copies se- güents; la mort ocorregur; a XII kal. de inaig.; (20 d'abril) tercer dia després dcl diumcngc dcPasqua; lo diumerige d r Pasqua a e 1025 s'es. queya al 18'd 'ahril ; oiiich anys , donchs, despres de l a mort dei comte .

Bernat al qui's reIernix lo següent comunicat: 2. Fol. 66'- 67" (Duchesne fol. 414' - 414") = Marca Hisp. App.

(1) G. Deacieviaea du Deaerk en 1s ,serii cdieió: Lettr?s de Servat. Loup, Texte, Notes et Introduetion, Pnris 1888, 11. 6 , traot* tambE la segona part del ebdiee 2858, pevb segueir C . O I I ~ ~ I P ~ ~ % I I I R T ~ L les i8iilicnciour dcl inntieh Catnlogus eodieum al qual remet tainl~0 en la nora: "

9 lepeteix (4 une 1eltl.e d 'uu inoine imonyme Aun satre moine nomm6 Jeau. 6 . Une nutre ' 1etti.e du mamo etc. 11. Urie l o l ~ r i iLnanyine h un phiio.solihe inconoii, d681gnB par I'iiiitia

le 11.; entre r1treb)toteJ les faltes d'ayuellcntaleeh del any 1144. Iler nquesta rahó, eii la e<lici6 iiiés uioderni~ do l is eurtie de Lupus, Mou. Garm., Elii5t. IY, 1, p. 5, uot. 6 , no liad¡& - co~leignar~e: Deijderieesp. 5-6,'ubi n c c ~ n . ~ . t i < ~ i de altera eonauta codieis parte ngitur. Comp. tiuibe A. I.criiluin, Bibl. de 1'Eeale des 0hal.tea LXII, iH91,456 not. 2.

(a) 1.evillniii ol>scruu.(iioih cit.) justnment: 11 est certain que ceeahier n'ariep a voir . ' avec le tiis de rerrieros.

(3) Couip. BitiliothBque Sationsls. Oatslogue desmaouseritsdes eolleetions Dueliesne et R~'6qnigny par Ren6 Paupardin. P a r í ~ , 1885.

BOLET~N DE LR REAL ACRDEMIR DE BUENRS LETRAS DE BRRCELONA

Tomo V

R. J3eer.-Els manusrrits de Ripoll. ~ ~ i m ~ p ~ p ~ r t , 1óm~i" IV

LOS A~AXUSCRITS D E L ' M O N A S ~ I R DE SANTA D I A R ~ A QE RIPOLL 37

CLXXXVII, col. 1024: Dilectissimis patribus et fratribus ... (circular dels q o n j o s d e Ripoll y Cuxá, sobrc la mort del comte Bernat de Besa- Iú). En lo Colbertiuus, aprbs les últimcs paraules del escribit (Deus pacis et karitatis sit semper cum orunibus uobis), segueix un Elecaua- rium a d catairon (sic) ct a d omues interiores dolores (quatre ratlles, tambe copiades per Duchesnc), desprhs (manca e n la Marca Hisp.):

Iam sine tine dei ualens plebs inclita sumi (sic) Immemor haud nosti3 plebs ueneranda dei

- Accipe funereum mesto de pectore luctum Si tua ciim propriis probralaucntilr aquis Atque iterum salue felix et perpete uiue,

3. Fol. 67" - 681' (Duchesnc fol. 415') = Marca Kpp. CLXXXIX col. 10-8: íiaucilino sariete prime sedis bituricensis archiepiscopo: 0. (1) sancte ausoneiisis ecclesie presul Despres del flnal del text exposat per Marca (...perenniter iungat Deus) segueix cn lo Colber- tinns (no en la Marca Hisp., mes s i copiat per Duchesne, pcrb qui anoth equivocadanient .versus Gauzilinin al m a r g e de Colbertinus no sabent vcnre que's tractava d'nna poesía acrostica a Gauzliii):

üermine conspicuos pulcro decorando cliented AureÚs etherea prefulges consul in astra Vita tui donec dinuo (4) stat corpore uigil Cuius in esperie facundG concita cursu Institit interior fines doctrina benigne Luxque,suo claro meum cor tersit amictu Inde means iit sol exaussit uubila cuncta Nunc decus eximium nostri nenerandeque (3) prosul Excipe quod nostre potis est tibi dieere carta.

4. Fol. 68r (Duchesne fol. 414.V s.) = Marca App. CLXXXVIII, col. lO% s.: Omnipotentis dei cleme~itia..Gauzlin a Oliva. A1 final del. . text publicat per !larca, scgueix:

Omnia poásidennt uestram moderamina mentem . .

Lucent et magni pectore coneilii Ipse deus sit ubique tibi protectio tuta Blanda salus egrum iamrefoueus nnimnm. Ampla hanus domini forti nirsute gubornet ,

' Et regni pulcro nos locet iu solio.

DcsprCs a l t r a vegadani1 electuarium (ad snspiriosos), 11 ratlles (no en Duchesne), llavors

5. Fol. 68: (Duches~ie fol. 416Y): Piissimo Patri oliue couciola alme

(1) Cb 6s OI~YR. (2) Airi (per sano). ( 5 ) Lo manuserit té uenerau<lique.

, S

58 R . BEER

genitricis marie ($o Es, la co-munitat dels monjos de 12ipoll\ notifica la mort de Kemundus diaconus.

6. Fol. 68" (no en Duchesnc): Vcnerabili atque honorabili rlomini fratri Johanni il. moiiaéhus., UIIN carta de gracies: tue pietalis dono effectus surn diues ... Siquidem karissime domine inmensas tibi refero grates pro tantis impensis et beueficiis. L'home a qui v& endrccada aquesta lletra y la ecgüent Es ben identic a b Johannes do Fleoiy, qui en lo Nr. 9 se dirigeix a Oliva. . '

7. Fol. C8 7 (1)uchesne 416 "): Venerabili patri domino Joanni mo- naoho suus ilkius Pamulus poncius moriaihus. Escrit important per lo coneixement de 18 rciació en l a deixa de manuserits (pcr lo que res pecta als inanuscrits de Salomon); v. mes avall, poch abans d'acnb8.r aguesta primera par t . .

8. Fol . t i V (Uucliesne 415 y): Domino e t uerierabili Santio'regi ibe- rioo Oliua sancte presul ausoueusis aecclesie. La iletra, deseoueguda tius ara , d'Oliva a l rey Sanxo 10 Gros, suplicantli contribuir a la obra de la iglesia de Ripoll; estampada mes aval1 (p. 63) en la Regesta Olivinntl.

9. Fol. 69r (Duchesne 4157): [Rcverendissi] mo et si dicere audeam amnntissimo doinino(1) abbati oliue frater Joannes humilis monachus.. . (Comprobació en la ~ e g e s t a Oliviana a n y 1022). Es f8cil I'identifiear aquest Johxnue8 mouachus Floriacencis ab lo Johanncs anomenat eii lea cartes precedents. iicabadcs les darreres pxiaules de la lletra ... non paruu dona dominus Ciaucilinus abbas aut nobis ant uestris legatis sicut pctii libens. tribuet, segueix en lo Colbertinns un hymne a Oliva, fins i r a desconcgut, compost en distichs, cum figura cpanalepsisn (comp. Sedulius, IXymrius 1.) qo 6s en los aixis anouienats uersus eochoici>, o cserpentiniz: . .

~ a u d i b u s egregiis ueneraris climate euncto Tolleris haud modicis laudibus egregiis

Edocet omni~iiodis serrno tuus omnia queque (2) Lingua tiii corda i!docet omaimodis

Presul amnte De? radiaris ~oi is ad instar Iusti i~ es a iusto Presul amate deo .'

Abba pater meiitis Nec non consistis et idom Diccris apte deo Abba pater meritis

Nomine fersque tuu Per magnum amen oliue '

Quod pacem portat Komino lcrsque tuu Angelus in facie semper dinosceris esse

Pares cum lrice Angelus in facie C6ncies ergo uale sacer iuclite saocte beate

Es quoiiinm felix ccncies ergo uale Christus ab nrcc poli tribuat sedes paradisi . .

Vitam concedat Christus ab arce poli. --

(1) Dueheane interpela devant.de domino 1s paraola .meo.'iio eontinguda enl'origlnnl (2) Omuia queque = quaecumqus. . .

LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE CANTA M A R ~ A DE RIPOLL 59

10. Fol. 69' (Duchesne 416i): Oliua sancte ausonensis Eccresie presnl ... universo cetui cenobio dei genitricis comrii+nenti = &larca Hisp. App. CX(:, ooi. 1026 s. Comp. mes a\rull, piigs. 62 y 67. Lospns- satges posats cu-punts per Ualuze, estan coni'csos de tal manera que's fa in~possible'l poguerlos Ilegir.

11. Fol. 6 9 ~ (Duchesne 4 1 6 ~ ) : Universis abbatibus christique fide- libus quoquo locorum habitantibus floriaccnsis conciola deiecta et patre uiduats, participa la mort del seu abat Abbo.

12. Po1 6 9 ~ s . (u0 en Duchesne): Tocius philosophie nitore deco- rato domno A . (1) egregio ptlilosopho peripsima ( ? ) et despectus eibs cliens il. aeterne brauium rem'unerationis. Quanta nnicc dilcctionis deuotione mens inea uestre uenerationi substernitui explere (sic) uer- bis iiequeo. Elemosinn enim uestre karitntis non tantum prodest acci-

D. picntibus nucas scientie liberalis set iterurii daiiti uobis quantnm spes premii solatiuiii sic laboris. Denique celsitudinem uestre largitatis cor- d e tenus csposoo ut pietatcm $01. 70i) quairi circa me actenus cxi- buistis in docendoinreiragabiliter in íineai usque protendatis quatiiius premium perhonne percipere mereamini a christo deo. Sciatis autom uolo quia hec est proprii cordis-af'fectio ut deus uestros acumulando copseruetamicos et deicicndo ocius conterat inimicos. lnterea polleat saiiitas et longe fiat omriis aduersitas.

Fidum me uestri famulum per secula scito Blilies ut ualetis (sic) dominus concedat Jhf.

Dico libenter u n e n nostrum sic 6nio carmeri. La part restant de 70' y 7 1 V completament blanca; en lo 71' probationes pennae.

Los fragments esbocetats aqui on son contingut y coniprcsos en lo darrec quaternio independent del cbdice 2858 darrera'l text de Boe-, thius, presenten; com se pot veure, una correspondencia digna de tenirse en compte també literariament entre Ripoll y Flcury (Saiui- Bonoit-sur-l,oire'), desde'l primer ter$ del segle XI coniencadt per l a mort de Abbo dc Fleury (t 10041; també's descobreix un cert ,

paralelisme entre Gauzlin de Flcury y'l conitc Oiira de Ripoll. L'origen de l a colecció deteirniiiada per l 'ns d e l a casa, pot Eer per lo de l a escola, hem de buscarlo a Ripoll; (21 trocos com lo 1 ,5 ,8 y - donat que l a ineva suposició respecte a Soholasticus hrnallus sigui justa-tambb lo 12 eren d'eucassa importancia per Fleury. En l'origen de Ripoll cren " , '

també Alexandre Vidier, qui cst& preparant una publicacio dels trocos

(1) cat. eod. "ix. ~ i b l R S ~ . 111, 31, ~ a d ~phi~osophum.. R is segur que es rrinl liegit, A es induhtablemeiil lo just y i ~ b ella se indican Arnalliis acholartiiur du Ripul l al q u i yo- dria haversa dil . igit .loliannes d e FLeurg?)eom a mestre eoaquoll tomps :piitutim ... indo- eelido .. protendatis: comp. tambd aecipieutihiia nucas scientiae liberalisl.

(n, Un grari noinbrc da a r t e s semhlnnts jun t ah les contestes se guardava en I'Arriu de -, Ripoll, coml~. Yillnouei.n VI , 181. ~s poaaihle que Arnallus regent de la esioln del monaatir fbs I'autor de IR oompilacl6.

LOS MANUSCRITS DEL MOKASTIK DE SANTA D I A R ~ A DE RIPOLL 61

Malgrat l'incertitut que regna sobre qüestions isolades y textes docu- uientals, disposEm ja d'un ni.ateria1 assats rich y coniiderable per la Regesta Oliviaiia, que sens dupte haurh. de eotnprovar y complementar la futura biografia cieritifica del abat mes uot&ble de Ripoll.

Ab l a matcixa reserva exposo a continuaci6 alguries de les dates a propbsit:

971. (7) Naixement. (Pellicer y Pegés 6 2 ) . 983. (?) Assistencia a la consagraci6 del rnonastir de Sant I~lorens de

Bagtl. (Pellicer y Pngés 79). !)90. Ilfort del pare d'oliva, Oliva Cabreta, ootiite de Rezalú y de

Cerdauya. (Marca Hispanica 414). 1000. ma es timo ni cn l'acta dd'na aionació del couite Ileinat de B&salú

al convcutde CuxA. (Marca Hispanica 418. Uocumerit tret dcl cartoral del convent, editat ibid. App. CXLVII, col. $54 s.)

1002. Entrada en lotnonastir de Ripoll. (Chronicon Rivipullense de l a biblioteca del Carine descalc de Barcelona, comp. Villanue- va VIII, 8; I'cllicer y Pa,gé3 6 2 ; Chronicon alteruui givipullen- se, del perdut cod. 01. 37. Villanueva V, 2441.

1008. Elecci6 per abat de Ripoii. ( ~ i l l n n u k o a VIII, 8), IOOY. Prdmarinus y la seva muller Ilia vknen un alou adquirit per

Oliva abat de Ripoll. (Segons lo cs.rtora1 de i'iglesia d'Grgell, Marca Iliupanica 4'2l).-Participncib en la conseg?ació de l'iglesin Sant Martide Canigó; (Narca Hispariica 421 y 972, Pellicer y P;rgés 79).

'101 1 . Oliva, abat de Ripoll y de ~ u k t l . reb del papa Sergius IV. l a confi~mnció de la possessió y de18 privilegis d'abdós ruonastirs. (Narca ~ i s p a u i c a 4.23); App. CLXIV s., col. 9783s.; per Ripoll Pellicer y Pagés 3'84 6s. traduhit aquí e u l a part essencial, d'una copia feta i:n 1711 per l'archiver de Ripoll Mariano Perallei, nvny conservada cn L'arxiu de Sant Pcre de Ripoll; Jaffé2 3974). -Lo conito ~ u i f r e y s iesposa Wisla ofercixen a1 m ~ n a s t i r do Ilipoll un alou en l a ciutat Ventolaiio (comtat dc Cerdanya). Facta carta donatione VI. kal. Mart. AiinoXV Regnante Rober- to Rege (Extractedel docunient e n l o ms. de la bibl. Nac. de. Puris, colecció Baluee, 11.9, fol. 40').

1012. (?) Eodem anno aut circiter Oliba abbas Rivipulleusis invisit l i . mina Apostolorum Pctri et Pauli et a Benedioto VIII. Papa pri;

--

atilue Dalmutiue, oncoml ]>ublicnt 1>er'bI.lobill6n AOSH. snee. V, 513-888; sorpr¿n principal- mcnt oqucsta llilcuon en loa s i ip lement~ deVlllaoiievn, qui indi ia e:arament lo eiiltuestablert l>er Oliun 4% l~onrkc ü e Petiua Ui.soolus (Viaje VI, 185). I'er nltru yart r Eddlstsrid dii M$ril qui I I C J C ~ ~ L I minu~ios~lment 10 11ri&itlus 51% en ln aeva edicid: Poésies populili'es Lvtines dii moycn.&ge, Puria 1817, p. 30% ss. l i Ii;, qucdat ilescopegurls la citada impresió de les Gests Pctri com tunbi lo edtci6 de Ratu?,e do les 'Gesia couiitrirn. de Les yuslsn'hi ha un tcxt eb lo rnnteixmanuscrjt y del qunl ens in ocupnr8m m68 tart.

62 R. BEER

vilegium ohtinuit u t in monasterio Rivipnllensi cantetur alleluya ct hymnus angelicua iu festivitate hypapaiiti sivo iii £esto puri- ficatiuiiis heatae hlariae etc. (Marca Hispanica 424; Copia de la butlla del arxiu de Ripoll ibid. App. CLXX, col. 994 s. traduit Pellicer y Pag6s 392 s . La bÚtlla original caj . 1, leg. 4 del arxiu g'l passatje corresponent de la consueta del inonastir tractats pcr Villanueva VIII, 52 s.)

1018. Elecció per bishe de Vich; deixa l'iglesia de Torelló al cavaller Gambaldus, a petició de la comtesa de ~aroelor ia Ermesindi. (E . S. XXVIII, 123).

1019. Oliva, nhat deRipoll y son gernia Bernat,co,mte dc Bcsalú, decideixen con1 a jstges en una qüestió entre Ermesinda comtesa de Barcelona y Uch, comte dJEmpuries. (Marca Hispanica 430 y App. CLXXXI, col. 1013 SS.; E. S., lloch cit.) Oliva vkn n,lgu- nes proprietats a b la'aquiescencia.dc1 comte Guifrr de Cerdanya, del bisbe de Narbona y altres. (hfarca Ilispanica, col. 431).

1020. Permuta d'un aliiu del nionastir de CuxA a h possessions de la vescomtesa Altrudes. (Del cartoral del monastir de CuxB, Marca Hispanica App. CXCII, col 1031):-Ah motiu de la mort d e Ber. nat Comte de Resalú, ger& d'Oliva, en les aigues del Rudano: la enciclica esmentada mes amuiit (exposada per VillariuBva VI, 302 6s. segons un docuiiient del arxiu de Ripüll, coiiip. Marca Hispanica 431); Corvespondencia entre Oliva y Gauzlin (fonts exposadcs dalt p. 57 not.); viatje d'Oliva a Alanrcsn a b la conrteea Ermesinda n f i de iestaurarhi la iglesia dc Santa Marit~. destruhida pei los moros (aut legitur in veteri membrana* Mar- ca ~ i s p a n i c a 357; E. S. XXVIII, 1.24).

l(i22. Assistencia a. la consagració de la iglesia de Sant Peie de Roda (Narca IIispariica App. CXCIV, col. 1034), de la de Santa hlaria de la Piña (Pellicer y Pngbs 79) y de la de Sant Pau en la val1 de Conflent (Villanueva VI, 181 s. y 289 segons loa docurnents de Sarit Pece de Cainpiodón); lletra del moujo Johannes de Fleury a

.. Oliva sobre lacrema d'alguns hcrctjcs per ordre del Rey Robert. Comp. dnlt p. 58 (E. S. XXVIII, 124 not.)

Circa ,1023: ~ l i u a e cpistola ad monaehos I¿iz;ipulleases (=ex cbd. 5-22 bihl. Colhertinaen [v. dalt p. 591; Muta Hispanica App. CXC, col. 1026 s., E. S. XXVIII 275 s . ) -~ecupei~ació de l a abadia de Santa Cecilia de Montserrat per lo tnonastir de Ripoll (Marca Hispanica 433; E. S. XXVIII, 1%. Fonts autbutiques [copies]: qunl i ter recuperauit Dorninus Oliys. Episcopus et Abhns Riui. pulleiisis Sauctac Cecilia [sic] Dlontiis Serrati, coiifirtnació del cornte Berenguer, a ~ a c t ' a carta doriatioriis VI nonis Junii anno XXVII Reguinte Rodberto Rege [1023j. [Siguum]Bcrengarius gracia Dei comes qui hanc danationem feci et testes firmare rogaui, Paris Nat. Bihl. Coll. B a h e 107, fol. 189-190. -8estitu-

LOS MANUSCRITS DEL DIONASTIR D E SANTA M A R ~ A D E RIPOLL 63

tio Abbatiae S ~ n c t a e Caeciliae de Monte Serrato,,igualment l a confirmació de Berenguer, ibid. fol. 287's.); Capta de Oliva á Sancho rey de Navarra sobre una qüestió d'honor (12. S. XXVIII, 277 SS.): Restauraci6 dcls . castells de Tous y ~ o n t b u ~ (E. S.XXVII1, 126 segons Jloncada),

~rnbablerncnt despres de J02.3, alguns anys abans de 1032: CalSta de 0liz;u á Sancho rey de Namrru, suplicantii contribuir a l'edifici d e la iglesia del iiionastir~'do Santa &Z;+ria (comp: dalt p. 58). Lo text firis a r a i~it?dit es com segueix:

Doiniiio et nenerabili Santio regi iberico 0 l i u i sancte presul ausonensis aeoclesie cum oinni subiecti sibi grege alme riuipulleri~is innrie. prescntiset future uite gaudia.

Ta,ntam nos erga te aniantissime domina scias habere knritxtem ut si tue uiaum crat pietati ni1 obcdire nobis precipcres quot (sic) deuotis iit serni non obediremus animis. Sed quia tuan i l exigit ii. novis pietas putanius in aliquid nos exisrere tibi culpnbiles. Suplicanius ergo caris- siiiie Domino iiobis ut sernis mandare unde tibi impendere possimus serujcia quia ma,ndare si placet sccuiidum quod cst nobis posse obc- dicntcs in hoc denote t u e e r i m u s iussioni. Etenim nos pro te tuoium- :que fidelium semper instantes'oracioni sunius. O b quam rein obsecra- iiius ut nostre acceptabiliores sint oknipotcnti orationes inmaculaturn t e custodire a b omiri malo et uisitare pupillos et orplianos in tribula- tione positos ac liberare caytiuos quia hoc r s t munda et i n m a c ~ l a t a reliñio apud Deum et patieni. Precamur etiam domine aliquid imper- tiri famulis tuii ad agondum ceptum opus dei genitricis marie eoclesia quo illius hpo fultas impenetrabilis corisistcre naleas aducrsus inimici iacula et a h om~i i securus culpa uultum sui filii placaturii i n dio tre- iiicndi examinis cqnspicere. Sanitatem deiiique uesfram et aliicritatem. ' no'hk s i placet inandate quin non secus nostri quam remini'sciinur uestri. Gratia nobis Pemper in XTo ihu. ' .

1021. Bssistencia a l a consagracio de la iglesia de Sant hfarti de Oga- SR. (Peliicei y PagOs 79).

i027. ~ e n t c n c i n arbitral entre Guifre, comte de Cerdanya ( g e m a d'oliva). y Stephaiius Isarui, respecte d'un albu. Marca Hispani- oa App. CCI, col. 1042 segons un document del s rxiu de Cnxá).

Circa 1027. Pirticipació en lo corcili de Vich. (Disgo, 'Historia de los riStoriosissinios antiguos Condes de narcelona, arcel lo ni, 1603, Lib. 11, cap. 32, p. 94; segons el1 iilarca, Hispanica 434, E. S. 127). '

1Ci27. i ? ) Participació on lo concili de Narbona. (E. S. lloch cit.) 1027. Constit,ucio (l'uri culte solemne a honra de Petrus Urseolus, an -

tich d w h de Venecia, f. 997 n Sant Miquol d e Cuxá. (Villanueva VI, 185; Gams 11, 2, 436) cbmp. dalt p. 60, riot. 4.

1019. Yartioipació en lo concili d e Vich. (E. S. lloch cit.) . ' '

1030. Rocupeiació de les possessions d e l a iglesia de Vich, situades

64 . . ' R. BEER

entre'ls castells dc Tous y Rocheta, usurpades p e r ~ e i a r d u s y ~ e n d r e d i . (E. S. 128, scgons Montada). 1030-1031. ti) ConciliaciO de la disputa respecte les iglesies, en lo do-

mini del castell de Gurb! (Ibid., segons un doeument del arxiu da la catedral de Vich. Comp. desprbs: C'criptura cessionis qua. rundam eoclesiarum factae BernardoSendredi a b ~ l i v a episcopo

. . Ausonensi circa annum Domini XKXXI, Villanueva VI, 290 y ademe6 ibid. 184).

1031. Intervenció en la disputa sobro l a possessió del castell de Selp o Speut. Ihid., lo docui.ncnt respectiu segons l'original de la catedral de Vich, publicit per ~ i l i a n u e v a VI, 299 s.); lo inateix.en

' la donació de les parroquials de Navata feta a la catedral de. Girona per lo seu bisbe Pere. (E. S. 129, segoris bIoncidn).

1032. Quatta dedicació de l a iglesia (reconstruhida completauient par Oliva) de ~ a n ' t a aria .de Ripoll. (Acta de l a dedicació solenlne Marca Hispanica App. CCVIII, col. 1050 s., Extret en l a Urevis historia nion: Riv.. v . dalt p. 55, not. 3; E. S.. 129; Villanucva VIII, 9; l'ellicer y Pages 64-74).-Sermo in dedicatione eeclesiae S. Maric Rivipullensis a. D.=MXXXII (=Ex. cbd. kIS. saec. XI in bibl. eiusdem coenobii sub n. 57.. Villanueva VIII, 210 ss., comp.

. . ibid p. 26).-Calnien Olivai i?a laudem moiaasterii Rivipullensis

. - editum post annnm MXXXII; [Del mateix c b d . Riv. avuy perdut olim 57 aditat per Villaiiueva VI, 306ss.; comp. ibid. 191).

1033. Participació en la ~ s s a m b l e a do digiiataris e.clesihstiehs y se- glars tinguda a Vich pcr la promulgaeió d'una t rera ; ala gran

. autoridad del Obispo (Oliva) &vería it que se tuviese alli la Jun- %>.!(E. S. 129, segoris lo docunient Nr. 2131 del arxiu de 18 igle- .sia d'Ager);, &pistzcla Olivae de constitutis ab eo in synodo supe?. pace at tregua Bomin i obsei.uanda data post a u n u u BIXXXIII. (Del avuy perdut cbd, Riv. oliiii 40 puhlicat pcr Villarlueva VI, 308 s.; comp. ibid. 192 s.) .,

Dcspr6s de 1033. Olivae atl pgste;.os suipue successores abbates admoni- tio. (Del mateix manuscrit puhlicat per Villanueva VI, 310; comp. ibid. 193).

1034. Iiitcrvenció en la legació dirigida a D. Ramón Borrell ccrrite de Barcelona, a favor de l a iglesia. de Vich. (E. S. 130, seiis iudica- ció de les fouts).

1035. Participació en 1s assamblea de hishes de CuxA pcr confirinar aquest convcnt eii l a possessió de la iglesia do Santa María En- tr?%inbasaguas (~reniesaigues) . (Marca Hispanica 458, bIabillou , AOSB. IV, 404; E. S. 130).

1038. Consagració dc l a catedral de Vich (construhidn 4iomp!etament ,

per Oliva): Sede Ausonense dc Sant Pere y Sant Pan (E. S. 130 s . -y acta d c consagració,282 ss:; mes nutentich segons l'original d c l a r x i u de la cttledrail de .Vicli, public:i.t pei' Villaiiueva V I ,

. LOS MANUSCRITS DEL MOXASTIR n e SRATA M A R ~ A m-RIPOLL 65

294 SS.; comp. Gams 11, 2, 436); Constitució de les possessories del castell de Calaf (Moiicada, segonsdos docnirients del arxiu episcopal deVich, comp. E. S. 131 s.); Participació en la consa- gració de l a catedral de Girona (santistes illustrissimus regali- que stirpe satus a c etiani Deo dilectus e t populo sumniisque uir- tutum ineritis aequiparandus Oliva iure pro debitii 'Ausonensis

. . Episcopusn, Marca Hispanici d p p . CCXVIII, col: 1066). Circa 1038. Garsias monjo de Cuxh, informa minuciosament a Oliva'de

l a historia y possessió de reliquies del sou convent. (M. H. 411 App. CCXXII, col. 1072 SS., comp. mbs aval1 p. 68).

1039. Després de la mort del cavaller Bernardus Rovira, Oliva interve con1 a marrnesor testamentari en la entrega del albu Buadella de Manresa, llegat a la catedral de Vich. (Moncada segons un , ,

docunient [del arxiu de l a catedral de Vich?] comp. E. S. 132). 1041. Consagració d e l a iqlesia parroquia1 cie Santa Eulillia de Rivo-

manitabili. (DIoncada segons un document d'aquesta parroquia, E. S. 132).

1043: Participació e n lo (convocat a instancia d'Oliva) coneili de Nar- bona [Martene-Durand, Thesaurus novus IV, col. 83 s.; E. S. 133); Participació en la .consagració d e la iglesia d e Sant hliquel d e l a Roqueta (Villanneva VI, 301, segons un docnment del arxiu do la catedral de Vich, comp. ibid. 186; Pellicer y PagOs 79;.

1015. Participeció on l a coiisagració de la iglesia de Sant ,~ iq ;e l de Fluvih. (&faroa HispAnica App. CCXXVII1,col. 1087 s.; E. S. 133;

. . . Gams 11, 2, 436; Pellicer y Pagbs 79). 1046; Mort (Neerol. Vicense, E. S. 134; Chron. alterum Rivipullense

Vill. V, 245 [1047!] Encyclica littera monastcriorum S. Mariae Rivipullensis et S. Micbaelis Coxanensis super obitUm D. Olivae episcopi Ausonensis et utriusquc inonasterii abbatis anno M X L V ~ . (segons un document del arxiu de Ripoll publicat per Villanueva VI, 302 SS.; comp. ibid. 187, ademOs les contestes d e la clerecía d e Vich y del monastir de Carroffum, [Charroux] Villariueva, ibid.; comp. cit. Ganis 1I,2, 347; ~ e l i i c e r y Pngbs 63) ; Acta de la olecció del seu successor Pere, en l'arxiu del mo- nsstir de Ripoll (Villanueva VI, 190):

La exposici6 de la tasca dQliv8 com abat de Santa blaria haurh de descobrir en primer terme uri fet no eor~siderat fins ara . Lo mouastir de Ripoll desde l a seva fondació estnva destinal a fer d e sepultura als comtes de Barcelona, a bsser lo Sa iu t -Dhis de la Marca, com mbs tar t Poblet ho fóu de les despulles dels rey8 aragoneses (1) y com desde Car- les V I'Escorial devingub'l panteón dels sobirans dlEspanyd.

(1) Furienils dels Reys d'Arag6 .a Pohlet.'T~anscrit y liubliest pi Manuel Bofsrull y Sartorio. Bamelonn, 1886 (Corernonial detallnt). . ,

5

66 R. BEER

Los cointes dc Barcelona dotaren abundosament los llochs hón bavien de reposar ses morlals despulles, com ho proven les' escriptures test,amentai,ies que llegim en la Marca Hispknica y en los Condes vindicados de Bofarull; tnrnbe l'autor anbnim, qui en 1147 eserigub la historia de! nioriast,ir, ho indica d'nna maiiera e x p r e s a y fins tindrhm ocasió de senyalar quina influencia tingub 9n la producció l i teraria aquesta part de la destinació del monastir de Ripoll. Lo comte Oliva, l'abat de Ripoll, ve@, en lo monastir eonfiat a la seva direcció, lo sepulcre del fondador del santaari, lo seu avantpassat Guifre y enterra

' , alli mateix a son germa Guifre, mort prematurament (t 1020); interessos no solament eclesidstichs, si que tambe directnmenl de familia, havien d'estimu'lar a Oliva a cuydar gelosament lo lloch de repbs dels in- dividuus de la i e v a familia. A estos mbvils obehf la seva resolnció extremadament sorprenent: fer derrocar complctament lo monastir que tot just coinptava una generttció y construit ja per tercera vega-' da , y fer executar la quarta obra del santuari, que havia de superar en ar t y en magnificencia a tots los coneguts fins lla?ors en l a Marea. Axis 6s, y podEm admetre que degut a aixb s'esti,mul& lareconstrueció d ~ l coiivent d e Cuxa y la edificacib de l a iglesia catedral de vi&, que remonlen igualment a Oliva. Pe r altra yart l a apreciació imparcial de lo que féu per son monastir l'abat mes famós de Santa María, entron- cat a b l a familia regnant, no pot passar per a l t les relacions que'n re sultaven a b l a dinautia, com tampoch lo fet de quc Oliva, desde 1018- 1046, o siga 28 aliys, f6uenp de l a dibcesis de Vich y mbs temps enca- r e (quasi desde 1011) abat de Cuxi . Aquesta conjunció de potestatv f6u e n be del Iloch, a1 qual estava mes afecte (1). L'aixamplarsc considerablement lo centre d'acci6 d'aquest abat de liipoll qui interve nia com a hoste honorable en numeroses dedicacions d'iglesies, qui prenia part activa al coneorre a concilis en la Marca y e? Franpa, qui mantenía relaciono a b l a Santa Seu de Roma com tamb4 a b notables convents a Fransa, y, no en darrer t&me, ab Snnxo'l ~ k o s de Navarra, llzvors lo rey m6s poderós de l a península, tinguh por conseqücncia, lo que aci s'ha dc remarcar especialment,una dilatació del horit16 intelec. tual per tots los qui estaven e n relaeió a b Ripoll. Desde aquest punt de vista s'ha d'avaluar tambe l a activitat #Oliva com a escrip'tor; poeh important c n quan a l a scva e,xtensib y contingut, ens manifesta no obstant, la esfera del poderiu del autor, seriyala la direeci6 segons l a qual pogub desenrotllarse lo treball literari mes profunde en lo monastir per lesviesper el1 esbro~ades y per aquesta rahó constitueix un sintoma per les corrents que podhm comprobar realinent seguint los indicis donats.

La major part dels escrits conservats d'Oliva, son pastorals en les que, com a cap de.la seva diijczsis, dona disposicions y . preceptos y

(1) -@une loeum sl>ea&li dilexit amorei. Gesta eomicum Bareiuonensium, Marca Hisp& niea, col. 548

menaya a b castich nls infractors. Es digna de notarsc l a lletra sobre 1% irava. de Deu, puig ademhs d'aquesta, conte disposicious contra'ls aoneders falsos y'ls qui engauyen a b mal pks o calitat de moneda, bi aplegu tamb6 un Officiuin pro defunctis, com fós cosa caraoteriatica d e la tasca d'oliva la cura per conservar lo recort dels qui passaren - al llegirho un pensa en lo culte als avantpassats del hereter d'una dinas- tía; la exhortacid al seu successor tamb8 reflexa lo mateix inter&s..Uua altra lletra pastoral vadirigidn contra'ls malfactors qui iiavíeu robat los albus y .Cartas> (1) del mpnastir. La parla d901iva, en comparanya a b allres niostres d'istil d'aquell teinps, ha estat alabadaper lo eorrecta y aquesta alabanpa es justificada (2). Que Oliva en la ssva jovenesa havin fe t estudie seriosos se pot regonkixer per los seus escrits y estB testificat ademés erpressament per un passatje no considerat fins ara (3). En les epistoles d701iva l'estudiós experimenta una simpatica emoeid devant la frescor esponthnia de molts passatges y fius tambb la expres- sió primitiva del sentiment natural c o m no's t rova gayre sovint en aquel1 temps y del qual e n dona proba principalmeut la lletra endrecada per alla l'auy 1023 ais monjos de Xipoll (4) (v. dalt planes 69 y 62:

D'Oliva com a predicador se'n ha ocupat (5) Enrique Flórez, Esp. - .

S. XXVIII, 135 S. a propbsit del Sermo Olivae episcopi in. Natali S. Narcissi publicat per ell, p. 265 SS., junt a b la llegenda de l a Con- versib Bcatae Afrae apud Provinciam Ariciensem Civitate Augusta (6). Apart de la prosa essenoialment pastoral hi ha la lletra d'0liva a l rey ~ a n x o , donadn aconhixer per Esp. S. 277 SS. E n aqncs ta l l e t r s Oliva decideix Cuna manera digna y enkrgica, sobre una qüastió d'honor que se l i ha prcscntat, a b la qual vnu iuvolucrats importants interessos po- lítichs, fonamentat en arguruents que treu de la Escriptura dels Pa- res y dels Cinons. Possehim finalment COliva, lo ja moltes vegades esmentat Carmen in laudem monasterii Rivipiillensis (7); en los 16 primer6 hexhmetres leonins s'hi encloueri 15 distichs, los penth..

~.

(1) Entre aquestes ~Cartasr a'hi iian d'entendre primeramcnt les eartss do poseessid. 1.a eurn pcrsquostn meoa de doeuinents obeheia no tan 861s a intereaios hiatbrichs sin6 rls pr&~t icI>~ .

( 8 ) Comp. Yiconte da la Fuente, niatorii~ eciesiisties de Espaüa 1112 (isT3) 300. (3) El monio Gnrsias de CoxB's dirigeia a Oliva en el Sermb citat dalt p. C5 y posa de re-

lleo rOmnipotCns Deus ... voa ... primiim uidelieet uernantis actatia diseililinis, priieerercita- minihus (u0 reeort de Prlscih) et multa ~o l i i~ i tudiue in proieaau teml>oi.is iaborure eom-. ~iol i t .

(4,' Cignos ot gauianoum delieiusDomini quam maximecustodite et quicquidillisaduersi aceiderit aut boni contigerit continuo litteria praenotnte ut aut praaperie collaetemor not sdoersis nfficiamur. Euge nutcm quoniam eat nobis ct grus quae inln didicit aera ssitibiis páruoisre asiois et piiroia oeuios erueri iiidetiirquc inm eapite ruheJeerc ~ e o n i s nigreaeere e t uoce clareseere: euiiis ttintis prosiiiritatibiis nos conuenit coiigaudcrc (Marea HippbnieB, col. 10x8, s.)

(5) Comp. cit. üurns, 438. (6) AL finsi diic: .natum per i n ~ n o a Arnaiii h u i u ~ operix ministri. (7) Piipliost complert por Viilsnuovn V I , 806, ag.

68 R . BEER

nietres dcls quali presenten igiialment ~ i m e s internes. L'autor vol manifestament extei.ioritzar la seva destresa en una poesía, en la que predominen epitafis versificats a alguns abats de Ripoll y a alguns membres de l a familia comtal soterrats en lo inonastir; perb en lo fons ae reduheix a glorificacib Seva. A mes del vers: 'Septimus ipsese - quor qui nunc sum carminis auctor, Ilegim la següent significativa Iloan$a propria:

Presul Oliva sacram struxit hic funditus aiilam Hanc quoque perpulcrisornauit maxime douia

, . Semper ad alta tulit quam gaudens ipse dieauit.

Lo propbsit do conservar los interessos ecclesihstichs, com l'esperit d'innovacib joyosa y impulsiva son I'anima dels eucrits $Oliva, coiii tambe de l a seva activitat personal. La importancia literaria del pode- r5s princep d e la Iglesia esta, donchs, no tnn t en lo que el1 mateix escrigub com en lo que suscita en lo cercle dels seus. Com a un exemple caracteristich se pot senyalar i'esmentat Sarmo del monjo Gnrsias de Cuxa; la redaccib corresponent f6u sena dubte promoguda pel. Oliva, qui podía haber desitjat un esboq de l'historia del moriastir y una nu- meració de les qüantioscs reliquies que s'hi custodiaven. Aquest desitj lo satisfh'l monjo Garsias a b la seva relació que; si be escrita en is- ti1 entonat; demostra un coneixement assats precis de la historia del monastir ( f ) , principalment una gran fainiliaritat a b les Vitae Sancto- rum,sobre tot a b les d'aquclls quals reliquies se veneraven a Cuxa. Axis l a informació desitjada per Oliva deve un tractat llarch que' supera en extensib tots los encrits d201iva matcis que'ns han estat conservats, De una manera semblant i'abat de Kipoll ha impulsat eiicare altres produccions literaries.

Aixb passa ab, lo monjo Oliva ocasionalment wnfós ab I'Abat, dels treballs del qual n'estbm enterats bastant detalladament, encare que hvuy cstigui perdut lo manuscrit que comprenia les mes de les seves ohretes, conserva't untigüameiit sots lo Nr. 37 en la biblioteca del monastir. Vil!anueva qui'l vegé encare , lo descr iu(Via- ge VIII, 55 SS.): defins del segle XI, o de l a primeria del XII, escrit per coneegüent unes dues generacions despres do la mort d10liva, contenia a l comenq un breu Martyrologinm y despres l a següent obreta: Incipiunt epistolae de paschali cyclo Dionysiali, a b Oliva sanctac Vir- ginis Alariae Rivipollensis monacho editae. Villnnueva publica en los suplements del volúm (220 s.) lo prolecb versificat a nquestes Episto- laeís61s a aqnestes). I'er lo demes no havEm perdut lo t,ext de les epistoles com a tal, puig que lo conservam en lo cbdice F. lat. 7476 (comp. dalt , p. fi0, not. 2) dc la Biblioteca Nacional dc Paris, mai~iies:

. ~

(1) Aqiii tambd ae mnnifesta estudi <le dooiiments: Sonnollacrgo quns sunt iriter cnrtulae dsscrii>ta inueni (Marca Hiap., col. 1013).

LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA M A R ~ A DE RIPOLL 69

tament procedent de Ripoll; al contrari s'han perdut certes ta i les oom- putistiques que Villanueva no copia del manuscrit dc Ripoll prirriera- nlent esmentat, escusantsi d9nquesta' omissió a b les paranles: sson tablas de cómputo difíciles deentendcr y m i s de copiar (1). Lo Chio- nicon Hivipuiiense coiiipres en io mateix manuscrit, e u Viiianueva qui eris lo ha salvat (Viagc V, 241-249):als datos& la historia romana y de la historia ant igaecles i~st ica s'hi junten anals de la provincia y del monastir coin tambe altres que tenen importancia segons lo pnnt de vista d'un monjo de Santa Maria. La psrticipació d'Oliva en aquestesano- tacions Ps possible; s i b e no pot demostrarse. No obstant,Villanueva suposa una semblant contribirció, y a b rahó segons upar, en lo tractat de ponderibus et mensuris (text igualment psrdut) contingut en lo miscola-. ni. Lo moiijo Oliva Es anomenat clariment com autor e u l a partsegüent

#

del nianuserit: Incipiunt regulae abaoi a b Oliva virginis Mariae Kivi- pollensis monacho editae Oliva ?'ha de regislrar com a nom sobrevin-

"

gut de nou a la llista alfab8tica assats nombrosa d'Abicistes que Bub- nov ordena, (lloch cit.. XC SS: (Abbo-Waso); realnient també coneixe- riem sdls lo noin del autor y lo t'ítol de la composició si Benito R i v a s no hagués tingut la pensadti, a l decriure ' l manuscrit (Nr. 37 del seu

oatalech) de copiar los primers versos (hexamctres leonins) d e qual fidelitat naturaliuelit ell'se f a responsable:

aclaret in exiguis sapientia uerbi8 (2) Hisqiienalere siium deprendituresse profundum Cernitur hac aahula nkrneri consistere summn Legibus inque suis monstratur computus ornnis,. Illis qiiisque caret inathesim iam querere cesset. Diiiidit hec numerum lectis in partibue omnem (3) Atque modo uario perducit multiplicnndo Hec suasepe legat qui discere dogmata ternptat Que sensu teiieat suinmo studioqiie frequentat No uentus'tollat quod menti tradere artato (1).

a aixb segueix (segons llivas) l l e p i g r a f . D ~ MULTIPLICA'i'lONE VEL DIVISIONE AHACI NUMERVS, paro no sahkin res mes y ni encara--- podep conjecturar d e q u i n a mirncra Oliva desenrotllava les seves regulae; les dues Ilctres oontingudes igualment en lo manuscrit peidut y publicades pei Villanueva, lloch cit. VIII, 222 SS.: Epistola Olivne mo- . . nachi ad dominum Olivam episcopum de feria diei nativitatis Christi g Epistola Olivae monachi ad DalmaLium monachum de feria diei nativi-

(1) Les tanles eompiitistigues ~ n l o Parisinos segneixen taniUc al tert deles epistolei; ara s i $60 ideo ti que^ ah lea eeinentades per hlaouev.?, no pot determiiinrse, liaig que'$ ms. de Ripoll, Nr. 37, ésperdut.

(a) , En lo 8. hemigtiqui manca una paraola, lo que no observe Hives. 13) Cap riuiib internu. s'ha de llefir omniomi (4) Aptat.

- 70 H. BEER

tatis Christi, permeten solamc,nt donar una ullada en lo treball computistich d e nostre monjo y en una direcció totülment especial :Cómputo).

Una sort molb curiosa regia lo coneixeinent del Breviarium de música de Oliva (aquest és lo tito1 escullit per lo mateix autor). Des- pres que Villanueva (Viage VI, 57 s.) hagué donat noticia d'aquest escrit y hague fet c o n ~ i x c r alguns versos de les poesietes sobre la. música incloses en lo Breviarium, romani com s i s'hagubs fbs - al menys axis en parlen, entre altres, Amador de los Ríos, Riaiio y Menéndez y Pelayo, com si no hagubs existit mes. Mas lo cbdice que conte'l Breviarium e8th ben conservat encare en lo Arxiu de l a Corona a Barcelona (avuyRipol1 Nr. 42). S'ha fe t una. reproducció fotogrhflca (fof. 6" del manuscrit) d e l a plana h6n hi ha escrita la tant sovint cita. d a poesia sobre l a música, de la qual se pot inferir que en la poesia

P s'hi junten aclaracions de carkcter . , teorich y prhctich. A continuació

. , " donhni, completa per primera vegada, la transcripcib dels versos tenint en compte'ls nombrosos senyals de distinció empleats:

Maiores trapos . ueteres dixere quaternos: .> .

Omnibus ac proprios . istis posuere minores. Tertius at quartum . fert primus iure secundum; Sextum nam quintus octauum septimus ambit; Maiorin ascensu . corda-ibi uendicat~octo; Finali a propiia . et quinis descendit ab ipsa; Sieque rninor quinis . constat siiporis et in imis; Quatuor in cordis .. post mesen eontinuatis . - Troporuin fiÚis . cuuctorum ccrnitur omnis; Post. meveu quinta ; primus firiitur in ipsa;

. Qualiter est tropis . eantus quoque subditus omnis. - Principio metaque sui . denotat gloria patri; Fine quidcm eantus . monstratur perpete tropiis - ,

. , Ut pateat cantas'. constet si legibus aptus. - Simphonias recte diiltesseron et diapente. - Melis intensas .. attendes necne remissas;' Jam nunc PETRE tibi . placeant uersus monocordi. Quos prcee multimoda . nionachus tibi fecit OLIVA. . Eic Petre mente pia . frater te poscit OLIVA. - Kmendes recto . quod uideris esse necesse.

Lo Petrus anomenat dues vegades'en les darreresratll6s (se podi.ia' pensar en lo successor del comte Oliva e n l a dignitat abacial de Ripoll, comp. Villanueva VIII, 9) és ben idbutioh a l endrepat a l qui's dirigeix lo proémi del Breviarium (lo text del qual 6s interro~nput en lo manuscrit pcr una Vita 'Philippi, fol. di, adicionada posteriorment). Aquest important Yrooemium per 10,coneixement del treball cienti6ch a Ripoll, indica quc'l cndrcqat havia pregat diferentes vegades a Oliva d'introduirlo en la ciencia musical, donat que per i ixb s'hiquessen de adquirir los corresponents originals manuscrits. Certamerit que's cerca per tals obres en los convents vehins,méa en va; ab tot lo cndrepat repe.

72 R. BEER

Cuxh a l bisbe Oliva, a b aquel1 ~ r n a i l u s ScholasticuS qui s'anomena el1 ha te ix autor en ima Translatio Sancti Stephani a b Ihierosolymis Constantinopolim. Lo breu escrit 8s conservat encare avuy (en lo c6- dice 40) y en la introducció q u e segueix a l epigraf solemiie: Arnallus scholasticus universis in Christo lectoribus, presenta oricntacions sobre l'origen d c la composició y donauna idea so' bre la manera com se tre - valisvan a l'edat mitja los textes hagiogritflchs. Al rcgent de la escola del monastir de Ripoll l i vingué a mans una tulla que tractava de l a Translatio de S. Stephanus, Ia.quels nianifesth defectuosa e n l'estil desprks d'nu detingnt examen. Un confrare, anomenqt Segoinus, in; signe per sa noblc descendencia,. prega a Arnallus de corretgirho y aquest se determina a la seva feyna (1). Si idcntificitm aquest Arna-

l l u s a b lo Ilavors cap de l a escola de Ripoll, lo venerable promotor del treball pot ser idhntich ab aquel1 Segoinus, l a mort del qual s'esiuen- ta CON ooorreguda de poch ens i en l a encíclica mBs amunt citada dels religiosos de ~ i ~ o l ¡ l le lany 1020 (comp. dalt p. 62).

Al periode floreixent d'Oliva perteneix tambe'l moiijo Guifre qui a la primería del segle XI. encapsala'l cbdice de les hoinilies de Gregori (avuy Ni-. 52) procedent del segle anterior, ab una meua de lletra expe- ditoria que darrera les paraules introductories: Cunotis qui hunc librum lecturi snut Guifrednssancte dei genitricis marie monachus, recomana'l llibre y exhorta a la seva refiexió (2). lmmediatarnent segueix, tamb8 escrita per ~ i i f r e , l a ja citada lletra pastoral del bisbe Oliva reforent als iurts d'alnus y cart,es dc proprietat dcl monastir.

Lo cercle d'escriptors aplegats a l entorn del bisbe Oliva, dels quals ' , coneixbm principalment lo Monjo Oliva, Garsias, Petrus; Arnallus

Scholasticus, Gualterus y Guifredus y als quals també podrien molt bB haverse associat un o altre dels uotaris qui figuren en los documents y enllestien actes, tenien, presciudint de! cap principal de la diocesis (3), un punt d'afermament comu: la escola del monastir de Ripoll.

Un testimoni, segons sembla no considerat fins ara, relercnt a ..aquesta escola ha estat senyalat per Mabillon en los seus Anals (IV, 233, e n l'any 1013), per cert sens iridicar les lonts d1h6n lo treu; 8s l a informaci6 en los ivliracula S. .Benedicti IV, 7 (p. 183 de la edició de Certain).

Pe r illustrar l'esplendor del.convent de Fleury sots !o pastorat del

1 1 1 Riv. 40.101. tu: A l l a L ~ es1 nuiier izi uieuibusiiioisuucdnui seeduls urcirioualrrns Beati . . Stephani ... tr&siat,ionem ... qusm diligenter ingpectam repperi nee eloetiiionis ordioe eooip-

. trinneceleganLi verboruiti couipoaitiono ~iol i tnm ... Interpelletua suinnutemsquodrmfi .n t re venerabili steinmate nobilitntis uerornrto ~ e n o i n o nomine ut huios structure serieniaro UOSBe eorrigerem.

(a: V i I l n n i i e v n V i I I , 60, prenguC equivoeudiiineut 8 Quifro per l'eserib8 de tol.10 cbdice. Seguramentla seva lletrn f6u osw-itn mestnrt, lo que tnuibi rcgoneia Ewold-(lloeli cit. 381) .

(3) rVi tuc uc moruui probittito eiinetis c.rus, eriiditionc dlioruiri et gr;ieiii. uiuxiuius Olibs, dio lo monjo Garsias ( ~ n r e a Eispkpica, col. lur8,.

abat Gnuzlin, se coqta que hoineds de distiiigit llinatge acudien de tot a r r eu por retirarshi. renunciant a les dignitats terrenals; que entre aqnests tamhé h i havia espanyols ho prova la relació a b llcxemple ,de dos gerniaiis qui proccdien de Barcelona: ]'un d'ells, Johannes sacris imbutus littoris en lo monastir de Ripoll desde jove, havia estat abat de Santa Cecilia, situada ain cuiusdam montis vcrticcs (1); per el1 y per son germh los de Fleury s'enteraren. de la miraculoea imatge de la Verge en Santa Maria (z):

L'anada a Fleury de Johannes, com abat passat, 6s un nou testimoni de que la escola del monastir de Ripoll ja servía de formaci6 en lo darrer ter$ del segle X; la tirada dels dos barceloninspap al cor de Franca 6s una de lesmoltes senyals del augmeht dt! les relacions del monas~ir , que's leya inten~ivament important sobre tot en temps del abat ol iva.

Certamerit aquesta potent evo~nc i i ja esta'va preparada. Lo manuscrit de Ripoll Nr.46 segurament del segle X , con tb uii

Priscia y, a mes de curts extractes gramat,icals en lo fol. 11 y fulles següents, un tractat que compost a la mateixa epoca com lo snmnii, mereix atencib per molts conceptes. Dnriera la endreqa: Karissimo fratri Aimenio (sic) Usuardus conlevita et monachus, llegim entre altres coses... munus tibi paululum ac diu permanens bonum statuere putaui.:. uidelicet omnium terminaciones declinacionum uerborumque utillimas coniugaciones que grece ysagoge latino ucro artis grammatice dici possunt introductiones. Huius igitur operis ex diuersis auctoribus col: lector e t in nnum extiti congestor ... in quo iratris "Ragenholli nobis dilecti amici sslum adminiculnm sensi. Usuardus y Aiinonius los noms coneguts de dos monjos del convent Saint Germain-des-Prbs; lo primer f6u locoinpilador del gran Mar;yrologium, lo segóu I'autor de la Translatio dels martres Georgiiis y Natalia de la .series* dels quals s'havia enterat per los monjosUsuardus y Odilarius (Migne 115, 940). Lo nom Ragenoldus (sic) se trova tanibb, segons veig, en l'antich Necrologium delconvent Saint-Germain en lo día V. Non. Mai . . (3).

.-

(1: Abaix6 no's pot enteiidre sin6 Santa Cecilia de hloiitseri.at. Villinuevn <~nota (VII , 15.8) clarament: Santo Coeilia que antes era el principal (mona8terio) g la iioicu. abodia inde- pendiente de toda esta montaba. No sabem ~ $ 8 ,de Les eoodietona j e r l~wuiqu~a de la abadia on lo segle XI y Villanueva taml>ooii &'ha dcelent sobre I'abat Johauncs, puig que i i rama- niren deeconegades taot les noticies de Mi~billon com les fants d'h6n ioren tretes.

(e) Msbillon qoi seguoix la relaci6 dcls Xiracula, escriii loc. cit.: Cooi Uauzlibas I lor ia . : eensi uioo?sterio e t simul hituriecnsi ecclesiae .praee@set, muiti nobiles undequaqiie nd saneti Benedicti eoenohiom i~bdieatis saeeiiii honoribus se receporunt. Non minoti aturlio Hispauiei eo se contulere, in Iiia eo duo germnni, profeeti i b urbe Baroinone. gqoruiu unus ihoan>aes nomiue in Hivipolens< beatae Manna monastevio a pueritia sneris imbutus Litteris abbatiam ranctse Caeeiliae in cuiusdam montio uertice sitam obtinebnt: alter, vocilliulo Herna~dus, florautis militino nbiecti3 delieiia auretiaque nuptialibus vinciilis Plorisei hnbi. cum ranetae religioois induit. Boiua re l i tu didiecre Floriacenaes extere in illis partibus

74 R. BEER

Si aquesta ideiitificaeió 6s justa Ilavbrs eoneixem tambf. com a gramh- tich al autor del celebre Martyrologium a qni toca repres'eiitar un paper actiu en la Edat hfitjana, ja que'scnmpleix.efect~ivumenten lesplaiies6e- güents del cbdice la promesa feta en la esment,ada iutroducció. Ab aques. ta disquisieió gramatical hi va inelbs un passa-temps metrich que 6s de lo mes grotesch que presenta la poesia dlaq¿ell temps realment fecon- d a en produccions curiosee.: un rect&ngul compost dlhex&metres, semblant al descrit m e s aiiiunt (p. 51), pera sorpreneut per son artifici encare mes gran. L'esquelet d'aquests hexhmetres lo forman les lletres de dos Versus recurrentes:

al que forqant molt se pot trovar encare un sentit, y'l fosch a tot serho:

UTCITIUSREPSITNEUENTISPERSUITICTU

Lo vers forma la primera y la darrera ratlla, lo segón 4s al mitj (Yers 17) y sobre aixb observis q u e a la l letramitjera U dels dos versos li precedeixen y li segueixen 16 lletres. AiXfs, les lletres 'de lcs 33 ratlles esthn ordenades de tal manera que les que cahuen en el curs de les dues diagonals, unides formen lo vers ME- TRA SUIT etc. Porb encare no n'hi havia prou a 6 aixb; lo mateix vers lo llegim ademes tan acrbstich coin tclestitich y'l seg6n (UTCITIUS et- cktera) iuesostitich. Ab aixb semhla haverse arribat a l summum del artifici mbtrich construhit EL costes del gust y del sentit comú (1);

Lo fet de retrovarse encare cuidadosament copiat lo mateixentrete- niment en un seg6n inannsorit de la biblioteca de Ripoli d'aqnell teuips, ~b 6s en locbd. 74, fol. 14, dcmostra q'uinasalisfacciódonaven en aquel1 temps los versos calculats per la vista y principalment les ratiies se- guiut una direcció inversa (2). Si'soliiriem deyant d'aquests entr~teni- ments del? monjos de Ripoll, no podkrn oblidar qne teuim devant, c o n fbra d'aixb tan sovint, diformitats especials qne revelen lo culte de la metrica y la predilecció per les poesies en pne ra l . Nomwnquen proves per corroborar la justesa d'aquesta cousequencia; a aqui pertbnyeu los tractats de mktrica que conservim encare avuy en los anticha manuscrits de Ripoll y que eren encare mes nombrosos, les copies de ' obres de poetes classichs y postclAssichs y los trebells metrichs de, ,

Sm8. Vol. 1. nioiAses de Sens et deParis.DeiiaiAme Partie, Paris 1002 (p. p. Aog. Malioier) p. ,020 sots los Noiiiino momehoi.um dc monasterio saneti Oel.meni 1841647): Rsigemboldos.

(1) La eaposi~ió de tot I'embull en La Bibl. Patr. lat. Hisp. I i , haur& d'imltnr lo pmeedir de Paul de Wiaterfelda qui. enla edieió d'uiia obra en vers d i Eugenioa Vulgarius semblant a aquestu pero encare no tsnt rrtifieiosa, observi (Moii. Germ. PLMA. IV, 1,487): l'ratiserip- si omnibu~ eonieoturis abtineua curn eerti quicqunm i" 1118 metiieia ineptiis constitui I>osse pasoe desperem.

(a) rer lo doindi tambB 4s avug encare, axi en aodern espanyol: DBbale arroz & L B z o r r ~ ~ e l abt~cl. Eo &Iemsny; Reliaflifeiler (pilar de relleu); Ein Negei mit Onzelle zngt irn Iiegen nie (Un negreab una gaecla no tem rea en la ~lufa:. Tchesue: Kohyia m& maly bok (la ciiga td una montura petita),

LOS MANUSCR~TS DEL MONAST~R DE SANTA M A R ~ A DE RIPOLL 75

temes histbrichs y científichs; aquesta predilecoi6 produhi bons fruyts en la conservació d e rares poesies posteriors, que sense aixb serien perdudes; precisameut se, pot notar aquí que la poesia. llatina mes antiga que celebra les gestes del Cid en versos skfichs-amnichs, g'ba conservat únicament per un manuscrit de Ripoll (l), (avuy a París, F: lat. 6132, Cat. I V , 42). Com aquest cant, si b e d'origen culte, pre- ludia la poesia &pica espanyola nies antiga, aixis la iuscripció nl final del cbdice 74:Trcs magi adsunt . Baldasar . Gasbar . Melchior . Ad orandum dorniiium uenientes . tria numera . secum tulerunt (comp. ,

.

dalt p. lo), fa recordar los Reyes Magos, I'assaig dramhticb mes an. tich que coneix la literatura espanyola.

La recepció en un manuscrit ripoll& del segle X, del tractat gra- . . matical compost per Usuardus, 6s un~d'aquells pochs oxemples de

temps anterior a Olivade que productes llteraris no espanyols de data mes recent se troven escrits en cbdices de Ripoll. Durant la epp- ca de Olivn, les coses cambien per complert. Lo Cbdice exquisit a b les capitulars dels dominadors Pranchs (comp. dalt, p. 7), a les quals precedcix IaPromissio Odonis regis (Mon. Germ. Lcg. 1, 654) y segueixen la epístola de Ansegisus a Lluis y les lletres de kinkmar (cbdice 40);,la copia de Hukbald de harmoqicd institutione (cbdice 42, igualment conservat encare), un fragment de la Vita Caroli de Einhart, junt a b la ~ i s t i a h a de Germard in Caroli et Einhardi laudern (a) , (cbdice olim.57, Villanueva, VIII, 36.s.), una dopia de la Ex- planatio Paschasii et Gislcberti super lamentationes Ieremiae (cn lo mnteix manuscrit, Villanueva, ibid.), dos cxomplars dcl Liber Offi- ciorum Amalarii episcopi ad Carolum regem (catalech de Rivas, Nr. 76 y 16.2)-tot en manuscrits del temps d10liva-manifesten claramcnt la uova ampliacióde la esfera dels interessos literltris en profit del enriquiment de la biblioteca. Aquest .se verifica per lo fet de entrar en estreta relació a b notables convents de benedictius de Fran- va, com Fleury y Saint-Germain. Analitzar en ses arrels tot lo que's refereix a aquestes relacions, avuy per avuy no 4s encare possible; la c~rros~ondencia de Oliva y la iuformació sobre los dos espanyols en Fleury donen certes orientacions; perb mes elares les dona lo fet de trovarse registrat en u11 manuscrit conservat al present (cbd. 151), lo Statum Odilonis abbatis Cluniacensis de Deíunctis (Ma- ,

,

rriere et Quercetanus, Bibl. Cluniacensis, 338). Per aqni se qeu a les clares i'augment de la influencia francesa de que prou se planyien so-

(1, D u hIBril, qui primer ~ u b l i e & la poesia del manuserit (Po6sie.s populaires lntlnes du ??gen &xe 308 rs.), no eatnrn ben segur de la proeedeoeis; mBs arlucsta queda fora de dobte per lo gran nombre dhetnsde Ripoll que h i ha en lo cbdiee y per allrea iiidieis. Comp. tam- hé M i l & y Fontannls, De la poesia her6ico-popular casteilooa (Birceionn 187J), p. 227. Baist, Zeitaclir. f . rom. Pbil. Y, 1881, 54 SS.; XenBndez y Peliyo, Antologia de poetas liricos oast. xr, isos, p. SU8 ss.

( 2 ) Mon. G e r ~ . PLMA-. 11. isc..

76 , . . ' R. BEER'

vint y arnargament los espanyols ( l ) , tambb en lo'que respecta als ritus (2). ,~

Noresmeoys hi hanindicis per les relaoioqs literáries de Ripoll a Ita- lii. Comencen a b la accepció - directa o iiidirecta- del text napolitB de Eugippius (comp. dalt, p. 3!), y's continúen ab aquella cbpia de la Vita Sancti Nicolai de Johannes Diacoous, que's reporta igua1ment.a NApols, y queas trova en lo mateix m'anuscrit en lo qual s'estaqph tambb'l Carmen, a honra de Ripoll, del bisbe Oliva. Si la llarga permanencia del dux de Venecia Petrus Urseolus en lo conventde CuxB, del qual era abat Oliva, sigue feconda literariament, 6s cosa que no sabhm; Oliva establi un culte a honor del hostc foraster, poch despres de la seva mort 1998) -(comp. dalt,.p. 60, not. 4). S'ha de considerar també que si be'l viatge dlOliva a Roma no bs testificat més que per un testimoni únichy encare no de bona conflau~a, puig d'adiens

. . nos. de la Butlla del papa Bencdict VI11 (Marca HispBnica, Apphn- dix CLXX; col. 994), dona lloch a diverses interpretacions-és segura la anada a Eoiua del seu. pare Oliva Cabreta, d e l a qual en J. Pijoan ha donat recentment alguns datos (3). Es uoa cosa sabnda que sem-

. . blañts viatges a Roma s'aprofitaven per obtenir de la Santa Seu 'valioses confirmacions de proprietat y les adquisicions litera~ies podricn.

'

tamb8 ab aixb haverse fet paralelament - com sembla probarho per lo temps dP0liva l a copia, fiusavuy desconeguda, del tractat de Rra- chiarins de fide, que's trova en un dcls Rivipullenses (cbdice 151, fol. 147 SS.) Fins a1.a los publicadors havien aduhit un so1 manuscrit:

' lo molt antich Ambrosianus (pot ser del segle VIII), del qual sabhm que bivia estat e n altre temps en lo convent de Bobbio. Es de creure que1 nostre -monastir n'adquiri una copia per la seva hiblioteo&, a consequencia de les relacions esmentades. Cosasemblant pot suposar- se també per lo que toca a la cbpia dels treballs de Rangerins de Luca.(4), qne antigament era a Eipoll, I'únich manuscrit (s. XII)

d'aquestes poesies, de les quals, per sort, Villanueva en prongue una T.

cbpia sencera, haventse n s conservat axi, per mes que? cbdice fou des- Eruit en la crema del 1835; la composicio es ccrtament del periode posterior a Oliva, com se desprbn del temps en que visque I'aucor.

Tota vegada que a les transcripcions enurneradesd'obres no espanyoles que ' cauben positiv8ment en temps d'oliva, s'hi junten, encare, copies d'un gran n0'1nbre de textes tradicionalment heredita-

( 3 ) Les ilireeoiolis prineipals d'aqueeta influencia estan apu?tadei en lo mesa. Spani- sehen Literaturgeschirhte (Qoeschen), I,R8,8G.

(a) En lo mnteix manusciit (natut%lmeol de tempa p0s te r io r )~ tnmbi hi 118 registrades dueñ Butiles d'Urb611, n Haeli de Oliiny iJnll61 63169 y iiRd2).

(S) Pmcisament en un Iloeli que no podia esi~eraise, qb Bs, en lo diari catala La Veu da . . Caialunia, Baret.lonn, 26 de fobrcr de lRO4.

(4) Villinoeva, Viage VIII,-SS, s. Enald, Reige, 336. ea., 391. Snneci Anselmi Lueeuois epiaeopi vita a Ratiperio auceessore suo.. airipit.. Opus iui-is ~~crlil iei factuin n viuceutio de

. . tn Puente, Mat-itl, 1810.

LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SAMA ITIAR~A DE RIPOLL 77

ris , ha d e sorpebdre que manquin en absolut datos precisos sobre'] tcmps y les circumstancies de les que's feren en el Scriptorium'de Ri- poll en temps $Oliva. Que una gran cura iniperavs, en general. en la biblioteca del monastir ho prova no 661s una noticia, que selns ha cou- servat, dirigida contra lo fur t d 'un níanuscrit, noticia que's trova por tot (II , s i que tambe ho proven, y d'una manera .especial, la ,vida l i - teraria activa que eii aquel1 temps hategava a Ripoll, la-cerca de tcxtes en losconvents vehins (axi la d'un tractat de música, comparis dal t ) ( a ) , ho demostra m8s que tot l'augment de la biblioteca per lo que tenim datos estadistichs (comp. p. 18, s., 53 y T 9 , not. . . a ) .& cert que lo Scriptorium de Ripoll mantingue la seva tradició en t e m p d'Oliv8 - com a mostra del6 treballs dela escrives d'aquella epoca han estat esculliti dos fragnieuts caracteristichs ?o es: los UERSVSIN NATALE APOSTOLORUDI PETRI ET PAU1,I provehits de neumes, trets del Rivip. 40 (fol. 63 v.) y (LBm. IV), una plana d'un exemplar d e Boethius de Arithmetica (1, 4, b1. 63, 1083 s.) eii el Rivip. 168 (foli 5 v.), a b notes mnrgínals en escriptura visigbtica cursiva (3). Un sol y anich manuscrit del temps d'0liva y adquirit per Ripoll, presetita data iixa (4). Villanueva veg8 (comp. Iloch cit., VIII, 61 s.) eu]a.bibliote& --

(1) O&lUileCh de RivRB N i . 61. hlan8~$0rit da +i~ronym<s in PB%lrn06 del tempB d s OliVs: T u domine mi i rs ter qiii hune libellum aeclpls, eeneatini c suee t nniu>ndoei.te et lente rerge e t lenitsr loila rcuolua longe a d litteras digitos Done uee littcram lidas prtor namque te , karissirne et nimium eontestor per iljsum od ciiius iudieiuk umoes resurrecturi enimus do Cenobio Sencte Marle qui est in Riopulio noli nbetrahere eum sed qoam ~ i t i u a potueris re- iiertere ibi faciaa.

(2) Significativaes lambC sobre aiah la carta, ja esmentada (1,. M), fin8 ara inbdita, del monja Poneius a l moujo Johannee (de Fleorylj,qoi esdsl tenor iieguenl: Veiierabiii pslri domino .Tohanni"ionaeho auos illius fimolus poneiua mo<~aehus perpetuum p&is c t rsnita- tis munus. Obeeero benignissime domine u t guatBrniones qiics uobi8 t~anarniaf puantocius tranecvibalie et le~nit la t is puin Snloman unldc i n d i ~ n a t u ~ est contra Pratrem suum pro his et ipse Iirilimyerat mihl srnsrissirnis Uerbie. Set tameo ei cepistis eos tmnscribere cita trans- eribite c t t u n c demurn remittite. Xon enim inuaraiunlicr m nostriá regionibus alio in loeoa Pwto uapzie huc. Set e l poalterium quod mlsi si uidatur u t transcrihatis t r n i i ~ r i bite si non semper remittite; prouter hoe igitur quod iussiatib u t nuoiium uobia trhrismilterem eece optutibus uestris pi.es&s udeit. Si oestre prudentie plnuet au t poss/bilites subpctit per hiinc mihi dirigite et de ectcro quidquid uobls placet uelut fidlssiino seruo mihi miindatc. Bonii- num sliarri Olibiraum patrem meum mea "ice ohsewrte ut bencfieium e t ki~ritiitem qunm mihi presenti aomper solitus est coiirerre &ti& nbsenti non ncglegat impendere. Ut e l hi qui eum non nooerunt eognoaeant quam benignas crga mo ct coteros meos similes colieueuit erisiero. In de[o] fratel. ualess Iínrissime ~ e m p o r e t nostri migerearis iugiter memor.

(3) Son una especie d'eaplienei6 parafraaticn d'aiguoes frases del teat; ar i , 1,. ax., a l uinruc ossuerra, mitj: a la~nitudinom proportio ei t ut puta medlum, tertium qundmus uel hia similia I Bumorqrum proiiortio cst uelud duplum triplum quadruplum "el Iiia aioiilin - Paleagrifioament son tambe imbortanta les notes marglnals, perw8, teles tot lo mea a r ia t nl segle Xi, y r b tot relacionades a b les prohes del Ovetenels, s. YIII , reproduhides per Ewald g Loeive en los Eaempla, tab. Y, maniresten la Ilargn durneid d'uque3t ca~&oter d.8 iietrs per Onhiunyi~, com ho manifesten i>er Caatelia'in ereniules ~ s b . XXXIi' de 1asmtlieR publicades del Tolet. la, P3, a. 1070.

(4) Pasteriorment observa, al exnmiiirir Lo enthlech dola +ivipullenses, fe t per Ktiennc Baluie al any ,648 (Parls, Bibl. B i t . Coll. Bnliiaoi Nr. 3121, yue21 Nr. 41 d'aqueata Ilista(Jo. sephua y Oroaius, comp. ñr. a i dei aotieh enthlech publieat més avnll), cootenis la date 101. 40i. del ms.); Fui t 8oriptus praedietua libcr 4 kulcndurum Septembrium E m 1049. Aiino Domini 1011, indlctions 9 ; per comegiic?t, durunt lo paotorat del abat 011va.

, ,

78 R. REER . .

del monaslir de ~ i p o l l , un manuscrit del Forum iudicum, explicat en lo epigraf con1 a copi* feta per Hoino bonus levita en'Barcelona, I'any 15 del regnnt de Robert, rey dels francbs; Bs, al a n y 1011 (1). Si 8 Ripoll l i vingub dc fbra un manual tan important. com lo ~ o t u n i iudicum, y no's compongu& en son propri Scriptorium, diria certaulent contra d'ell; mes ab tot, no apar que sia a s i . En l a biblioteca del Es- corial y sots la signatura 2. 11, 2, s'hi custodia una copia del Forum iudicum, conegnda com a *Cbdice.de Cardona., de l aqua l han tractat Hartcl-Locwe BPLII. 1, 132 s . Ewald, Reise, 283 s., y tambb Ewald y Loewe en les aclarncions a l a taula XXXIX de 80s Exeinpln. Aquest manuscrit, qne'l bisbe de Vich, Cardona, dona en 1585 a Fe'lip 11 per la biblioteca del Escorial, tb quasi textualment lo mateix epigraf; entre les petites variants, hi ha en lo Escorialensis anno XVI en compte de auno XV. Axo'ns prova. que Homo bonus levit,a, en lo . . tcrin8 de dos anys, enllesti dnes cbpies del Foruni iudicum, de les quals una estava destinada a la biblioteca episcopil de Vidh, y' l'altra ti Ripoll. De manera que no nos equivocarem al pensar en certa acti- tutindustrial dedicadaa la transcripci6 dc textes juridichs. y Bs probable que.la administració eclesiastica preferia provehirse'n dels que , s'hi dedicaven per o5ci que no ferlos arreglar en son propri Scrip. torihm.

La manca de noticies precises sobre l a adquisici6 o composta de o inanuscrits per lo monastir de Kipoll en temps del pastorat del abat

Oliva, esta coriipensada fins a cert punt per I'nnticb catalech de inanuscrits del monastir, aduhit tan soviiit en la present iiivestigaoib. Abaix d'exposarlo segoris la copia mes compler ta 6ns avuy inbdita, pot ser sera ho resumir breument los datos quesobre d'ell s'hnn pre sentat fins ara (comp. entre nltres d a l t p . 21 y 29, not. 1).

Lo Rivipullensis perdut avny, olim 40, 6s la font comú de totes les copies y edicions del catalech publicades fin6 ara; d'ell va copiar -~ en piimer.lloch Bcnito Hivas la Ilistit (Biblioteca do lo Acadeinia dc la Ilistoria, Midrjd, Est. 27, Gr.-4.O E. N. 122). Tndependent de la copia de Rivas Bs l a que prengub y publica Villanueva, Viage VIII. 216 B.; mas aquesta no es complerta, lo que primernmcnt regonegué Ewald, Viatge, 389, qui tarnbe (a exemple de Rivas), cregub en l'origen olivia del inventari. Llastima que Ewald dona s61s breus extrac-, tes de la copia dc Rivas, que reprodubi Becker, Catalogi antiqui, Ni;. 49. p. 134. La llista presentada per Pellicer y Paghs, p. 106, repeteix, a b poques modi6cacions. les noticies d e Villanueva; los nHand-

(11 I n nomine Domini incieit libcr iudicuinpopulnris: Ruorum merits iudieialis aenten- tia p~emit. Scripturn uirielicat,in i3nrcIiinonu. eivituto ir iussioiie Booua horno levita, qui et iiidiee: a rogatu de Sinderedo diaeono fiiiuin quadrm (aie) Fruotuoso Camilla ad discemendas causas iudieiorum intar potentem et psuperem noriom et innoxium iustum et iniualum ve- ridicum et fallacemractumet erroneum rnptorom e t s u n beoe utenti. Cuiiia lihri erplicatio dis lrslendhs Septembras (sic) anno XV regoante Roberto rcgc frimeorurn i n Wrauiir.

schrifteusch&tze~ apleguen en lo Nr. 391, p. 412 s., lo material conegut en aquel1 temps (1).

Ofereix dificultats lo fet de que'l cathlech s'-crigu& depressa y ab moltes abreviatures, qu.e tant Rivas com Villanueva han malentes repetides vegades: axis Villanueva llegi Plutaigus en lloch de Psalte- rium argcnteum (comp. dalt, p . 22) y copih Iins en comptes de resoldre Imnos; Rivas transcrigue Iners per Lectionarios (Les altres equivooa- cioiis les Ean observar les notos de la meva edició). En aquestes circumstancies iii ha cert motiu per fer conjectures, no obstaut m'ateiich, en quant 6s possible, a la copia mes complerta de Rivas, flus en la numeració que segueix als articles constituhits per el1 (2), empero afegeixo Ics variants de la copia de Villanueva, qui. llegi millor certes rúbiiques, transcriguE mes c~rn~ler ta iuent y considerh ab m& es. crúpol la serie de les anotaclons.

Hic est brevis Librorum Sancte Marie *

' (1-3) Bibliotecas 111. (4-6) Moralia 11.

(6-7) Cartularia 11. (8-9) Estiualia 11.

(1) Han fet observaoions a. pnntn iaalsts del antich cathiech, M. Monitius, Philoiogisches nos aiten Bihiioaheksliathiogen (fin8 1500), FrankEurt a. M.. 1881 ( E r a i p ~ u n ~ ~ s h e f t suoi

- Rhein. hf"aeum, N. F., vol 47), oom tnmbe J. H.Alban&s,La Chronique d i Rnint-Victor de 3Carseille. MBLaugesd'AreliCologie et d'nistoii'e, VI, 1886, 227 se.

(8) Q u e ' l ~ titols dc Lea obros quc Rivaa prcsenta seliarata, no sqmpresighifiqiien valuma ' indopendents, ae ve" desseguida (comp Nr. 188 as.) 1% dcsoripoi6 an t i i a tamb6 presenta

alguna titols aplegats, que Rlvas sellara (com 223 y 2?4). Per aquest motiu, pr no haverse cogsiderateorn a voliinis independeots los ~Qusteruiones. y tamb6 alguns nltres numeras, com encare per hnvei.88 sopnrat los cbdieea eoviata a. hlontserrat, pot haver danat la codpte, cvolomina 18%.

* L'epigraf iio contenia cap aditament sobro'l tompa de la formaciddel eat&lech;ah tot

Rivno Bdsegurn que la inscripei6 data del segle XI, y ufcgcix al 6nnl de ln eeva aopia; *Este Cuthalogo presumo ije forrn6 en tiempo del Abad Oiiva.. DerprBs fa memoria (eom tamhB Vilianoiva VIII , 35) d'un invcntnri format ab posterioritat a In mort d'OliYa (Villanuera: & 14 de marzo del a80 1047) sn la qili eo"8tava'l ePsalteriurn argentaum. (eomp. Nr. 117 del ca. thlechl y treya la soma*: et sunt iibri nuinemeentiim XC diio. Siés justa la identifieaoid del coleccionista y doaldor de maiiiiserits Salomo!~, (comp. not. nls Nr 218-228), aquella data a$- quireia un nao afermament. (1-3) Aqoestes hibiiea autiguea totes tres perdudes. lliuiisone~rcpresentu en lo Nr. 51del

seo cat8leeh: Bibiia Sacra, continens Genesim, Exodum, Loviticum, Numerum . . (si:;; Deuteronomium, Libros Joaue: Judicum clim Praefaetlooihus D. Hierony -

mi .. es un libro en folio de letra excelente g segiin su caracter del sialo XI. (4-51 Perdnts. &ira8 xegd tambd 841s dos exemplara de les sentencies de Gregarl (Nr 49 y

52, los dos s. Xl) y un cbdice del Llber Pastoralis (Nr. 182, s. X), cap manoserit de les Moralla.:

(8-7) Fina los'trassumptes perdots, comp. dalt p. 14. Sobro les ebpics de1 aegle XVIr, R6aats eatenaes; coiitiugudea en la eoilceei6 Buluae de la Biblioteoa Nacional de Pai'is v. ii. 60, not 2.

!8-9) Breviht.ia o Homiiies. eomp. en lo Salíburger Katnlog Beeker 115, 130: d u s omolie hiemries e t estiualss. Pordodes: Enlacopiadel eatalech de Villanueva eegiieixcn ara los nombres 80-55. . .~ . .

, .

80

(10--2.2) Antiphonaria XIII . (23-24) Prosarios 11. (25-27) Prophetaruni 111. (28-29) Epístolas Pau l i 11. (30-35) Passionarid 1111. (34-35) Collationes 11. (36-37) Vitas patrnm 11. (38-40) Textns euang. 111. (41-51) Missales XI. (52-55) Lectionaria 1111. (56-57) Dialogorum 11. (58-59) Exameron 11.

(60) Ethimologiaruui. (61) Liber de Trinitate.

H. BEER

(62) Liber omeliaruin super Jezecbiclem:

(63-64) Blii homiliarum 11 su- ' per iiiatheum.

(65). Super lucham. Super ~ iohannem. (66) Claudinm.

(67-68) Liber bede cum eurtn- geliis 11.

(69) Aimonis l. (70-71) I s t o r i a e c c l e s i a s -

t i c a 11. (P2) Tripartita. (73) Canticuin graduum.

(lo-22) Perdots, on espeiimeo sencer, en lo cod. las, lol. 267. (23-24) Perduts. (25-27) Idem. (28-29) Idem. (50-33 Idem (SL-85) Dessin>$. Tgualment ~ierdiita. (36~-37) Perdu t~ . (38-40) Viilnnueva descriu: Viage VIII, 43 un ~eodice de los IV evnngelias can lasinicinies

iluminadas siu distiriei6u do eirpitulos, escrito en elsiglo XI*, tal vegada.un dels enumeratsaqui;lo manuscrit deis evangelis qoe immedihtameot deneriu Villa- nueva y qne tamhé contenia lo .libei. sacrnmontorum editus a s. (ieltsio xiali* 1.0-

mano emendatos a besto Gregorior no's pot l>reaentar aqui ja que f6ii &eei.it en 1048 (60g0ns Bisas Nr. 155)

(41-51) Perduts.(En lo withloeh dclr &ivi]>ullcnscs fet per Rtiei~ne Balure en l'aog 1649, Paria, BibliothEque Xationale, Coll Bnliize Nr. 372, se trorr en lo Ni.. 13% folio 21" del mhouserit, la ciirtn deserilioid: ~ L i b e r quieat miasale uctiis.).

(52-55) Idem (Rivns copia: Iners: Viiinni~evs ho rssoigu6 be). (56-57) Idcm. Comp. la observacid a 4-5 . (58-59) LO H ~ x u ~ m ~ i o n de Auibrosius so'l lrovo i.egistrat ni enlo os*t.2lechantichnianlo no".

(60) Isidorus. Perdut Rivns doaeriu en lo Nr. 60del seu ertbieeh un maouscrit (s. XI) que contenia les: .Ethimologia e t aignificntionoa divorsiruui rerum. y sltves curto rrag.inents. senyala de la utilisacid de les E t en lo cod. 106, v "&L.. 52: Tevtia di- visio totius niimeri. 111, R; De qondrifario dei opera, cornl? Ia. Et. ~d Otto, 1). 637.

(61) NO'S llot eomyirovnr (A~.~ust.iii!as O Hi l&r iu~)

(62) A w y Nr. 52ab lo pruioehdel lnoojo Guirred, v. doit 11. 72. (iir-64) Villanueva copia: XL UomcliS 11 : s u p e r hlntbeum-super I.ucam-super Johannem;

mes en la copiafeta per Rirua y que prcnkm aqui pcr l>a6e, 63-64 80n ciarnment seliarate del 66. S'haurien de comparar del cntileeh do St. Gailen Beckei' 22.116, entre les Augiiariniana: qnestiooum in evnngelium mathei e t luce ct iolinii lil>i.i 111 in vol. 1.

(65) &mp 63-64. (66; Tal vegada le intorpretaci6 de les cartes delsearinthis eom en Bobbio (Becker, 32,

255) de Clnudius Toorinensii (doiaobio dcl Iiilbe I'elix de Urgell), o nlgun altre deis seiis comentaris'de la Biblia.

(67-68) Eri 10 NI. 57 de Riv88 se descriu un rnanuserit; .Enpositioncs Evnngelioruin per Re- dam. ab altres Craginents (al dessota'l Carmen del bisbeoliva, cornil> dl l t . 11. 67). P i l l ~ ! l u e v ~ , VIII, SG. En lo metein manuserit cambé la Vitu S. Nieoirii trnetn- da en Ln p. 3ti.

(69) l<anif~llt&uiDiit Aiuiouiiis ( H ~ ~ u I o ) Floi i~ce11~i8 Hi6toliae Fr&ncornm libri IV, Un% copia ndri~ir idr poeh després d'esser escrita (per mijb del commuriiuin littera- rum cntri Fluury y H i ~ o l l , v. dait p 68). I'erduda.

(70-71) Pordu t~ . (Eudcbiusj (72) Perdoda. (La Historia eeclosinsticn voenta tripartita de Aurellus Caseiodorus).

(i3) Idem. (PB. 118 as., toxt O cr>mcubril.

, (74-75) Prosperum 11. ' . .

(76) Porphirium precum: (77) Collectarum 1. (78) , L i b e r S a n c t i b e u e -

dicti. , i (79) Liber de natura boui. (80) Gerachia. (81) : Ioseplium.

(82) Bede de temporibus. (83) Confessiones.

(84-85) Pastoralia 11. (86-88) Summum bonum 111. (89-91) Martirologia 111.

(92) ~ r t o ~ r a p h i a . (98) Capitularcm K.

(94-98) Canones V.

.~

. ~

(Ti-75) Idem. Villanueva: i,;oByeruui l . Comp. Manitiua, Philologisches rus ulten Bibiio- theknkataiogen, Fruinkfurt a. M. 1892, p. 118

(16) Villanue"~: I'rophetnruni g r e c u i V. la nota al Ni.. 80 del onti~loih; comp. lier lo demds d i ~ l t p. M.

(77) Oomll. Homslliarum eollect%ruiii 1 in Bobbio, Becker 32, uso; eoiny. tauibd Backer 96, 90. ~.

(18) ES ben hé'l ma!iuscrit explicat per Rhas en lo Xr. 81, uer Yilliuucva YIII, 56 ss ,en lo que a 106s d i L B resla.de S. BeneL Iii hnria'ls brous escrita del mdnjo Oliva, Comp. p. 68.

(7s) Perdut. Augustious.

(80) Lo manUsirit avuy perdut,dcsent per Riva8,Nr. m, psr Villanueva 7111, 44, puc ademe6 de 'Tlierareliia S. Dianysii Arenpngitae. contenia tambd ona vita S Mar- tialis, Fulgcntii op. de fida .?d Petriim diaeonum, lo .Libcr Porfirii. y les Oatego- iine Aristoteiis ab Augustirio tinrisliitr+

81) Perdut. Josephiie Fiaviiia, 1% brea iodicaci6 donada a dalt tauihd 6s en los "ella ea- tE*lech~, v..Uoekor 94, si y 35, 79. Aqoests deteriniuaci6 ds canfeirnada per la dea- cripeid ionringuda sn lo catalech dels Rivipullonaaa format per Baluae en 1649 (Pur i~ ,Bib i . Nat. Coll. Bo.liiac 312) en lo Nr. 41 (fol. 7 v. del mimuserit): in folio magno pondere mexiino Liber iniipiens; aQuoniam beiiiim quod eunl Po~>ulo Romano gebsere Jiidsri omniUm maxininm quae iiostra relas uidit quacquc auditu pe~.ce~>imus. ete. Xlinea una dselaiaci6 del autor. mas dc In descrip- ei6'a dedulicix poaitivament que's registra un ereriigii~r dc Josephus Flavius de bollo Judaico. La copia pt.ocedeia del tcniys del allat Oiira ( i o i i ) , eomli. . dult p. 77, OOt. 4.

(83) 1. II. AlbnnBa, *La Chroiiique de Snint-Victor de hlarssiiie, Mdlan,-es d'Arcbdoio~(ie e t d3IIistoire YL (1888) 287 ss. voiia identificar aqiiesl innniiacrit ali lu Vatic. Reg. 123, esr meya i~m'ieatiiieihdatava del segle X1I seg~iiiit L'exposici6inoruitn den i'illari~ievr. Perb lo ~ e g i n i n 8 i s Bsuns col>i:r er>liestida sois d e s p ~ d a de Infor maci6 del ~ i r i s i n t catblech, per l a qiiai aens diipte s'usi~ren les fonts de Ripoll: 1188 det:~LIa sobro'l particular y sobre Les rcluciuns d o Rilioli ab St. Tiictor eu la &CKOn% pai t d'apusst estudi. . .

(85) No's pot COmprObRI. I'er lo quo veig. uyuesta obra d'Aiigustiiius no va íesistrada ti(mi?och 811 108 veils cstnleet~a eapanyols.

(81-86) H ~ V B S NP. 182: .Po8L01;llis CIro~orii P. P. en liergimii~o del siglo Y.. (86-88) Isidorus. Totsloe exerii]>lari perduta. Posterioi.rnel>t trova en lo ontL1ceh dui6Ri-

vipuilenses lonnrt per I l i i I u ~ ~ (COIIIP. 18 tiot. al 41-51) rol. 21v. dc1 mnnl~sc~ . i tL~ . següeot aclrrcci6: 127 (sense eapressar lo roi'mht) Liber de summo bono Beati

'Isldqri. lteiii eoiifcssio sen oratio Beati llneiorisi Toiotnnuc sedis Archieiiia- eoiii. Iteiii libar oiuadem de virginitnce Snuet;re Xariue contra haeretieos et Judneos.

(89-91) Un d'aqiioets enem~lnrs idhntioh nb lo coa. 40 dc l a llista Rivas, que al ~ir ineipi eoii- tenia iin aNeerologiurn hianaehoriiiii c t Benefactorum Moliasterii Riuipullis. So-

, ' b1.e les altres lie88es del uinuiiserit comp. p. 21 y 78. (43) 'Cassioaoi. , ,

(9s) Lo maniiscrit rouservat cnenre aviiy, Nr Jo eoliip. B. 15. R ~ V Z L B y E w ~ l d , Reise 389, suiilnireii hi! E: H u ~ o l i . .

(3&-38j 8 0 b r ~ ' I s lnanulCritsde Ripoll aela c<inonei concilioreim y ln eopin modarnn. ii'uii exemplar conservada eneam, v. dplt D. 51,

(99-104) Glossas VI.. '

(105-107) ~ i b ; iudices 111 duo uetustiusima.

(108-109) Decada 11. . (110) Metodium. (111) , Topica. (112) S e n t e n t i a r u m p a -

r u u m . (113-116) lfedicinalia 1111. (117-140) P s a l t c r i u m argen-

. . teum alios. XXI et unum toletnnuui e t alt,erum triplicum.

(141-150) YKs X.

(151-157) Orationes V I I . . . . . . , . . . . . . . . . . . . .

(158) Doctrina Christiana. (169) Gesta iiilii.

(160-161) Amelarii 11, (162) Espositum regule. (163) Sententiarum G r e -

gorii.

I (164) R e g i s t r u m Augus- tini.

(165) Euipium. (166-16:) Epacticum 11.

(168) ltegum.

. . ,'89-104) ITti hsrm6% ercml~liLr conaeivat emarc cu lo coa. 74, comp. p. 45 y:<. (105-107) 111. duo u e t u ~ t i s s i m ~ ; triaiicn en Rivas. Un exemular n'era la copia dc Homo borius

rlel aiiy 1011, comp. p. 78; eom a residuu d'un deis uetustissima, hnvcm preo p. 29 les contra-cobertcs dcl eod. as.

(108-102; 11. mnoeit cli R ~ V B B . Pot ~ e q ICS Deeadae P ~ R I ~ O ~ U ~ , P. ex. en Saint-Rlquier (Eecker 11, a&). mas aquebteshaurieu figurat eo lo Br 117-140; 1x1' aaO m6s i ~ v i ~ t IesDecadea snucti Augustini super ysnllnos cam en !t. Gallen (Becker, 22, 1598.)

(110) Indepeodentno'sl~ot comprobar. Netadii Paterenais do errore hprninum, en la coa. 106. f01 117.

(111) Bokthius. Comp. dalt p. 43. (11s) Pot ser extt.actes de Tiijo, eod. 49, v. p. 29. Comp. Nc. 163 del entilach.

(113.116) Perdmts. Uol>ie8 m6s mcents d'eserits Sobre medicino cn lo ood. 181, v. 1,. Y . , (117--1401 Irrei"i$~lblemcnt peiduts. Rivas enci&!o ueg6 (Br. 117 do1 seu cathleeh) un Libor

Psnlmorum iuxla editionem LXX interpretum a siincto Hieranymo editiioi s. S-XI. Per lo paalteii d'argent v. 11. 19.

(iri-150) A x i Rivas ab In obscrvaoi6: ieotiendo Jercminss; a'lisui.ia de pensar, clouchs en dhu exemplars do lcs Lninentationes per 1'6s del Clior (durant l a quoresma); perb Villanneva llegi Ims S. que Aog. Engcllireeht, senn diihte interpmtu bC com Imoos (Imnarioa).

(151-157) Darrern iiqiiost nrtiole y'l 1R7;Rivas deirh does ratlles dc puiitn, l>er no paguer llepir Ics dues. inserlpciona. ~egi ionts . és poFsible que aqui o darrera'l iR7 hi imés eongigliat lo ebdennvuy perdut ab !o liber Prognostieoriim luturj sneeuli de Julinniis Tolets?us, que Yill?nuevn, iriage VIII, 51, atribueix nl ~ o g l s XI, y Rirns (Nr. 158) al X o al XI.

(1581 Augustlnus. Penlut. (159) Pcrdut. C JulinS Caonnr, comp. la eatblech del? llilires da La Becq: Gesta Cnc~

aaris, iiialio gesta Cacvnris e t Omsii, Becker w, 100 8. Comli. també Mnnitius, Phi lolo~ischss aus altem Bibliothekakatalogen, p. 24.

(160-161) RimS registra e? lo Nr. 76 y 162: Liber olfiriarum Amalwici eliiacolii ad Carolum . . regom; nbd6s eaemplarspcrduls.

(loei Naturaliiieiit s. Benedicti. No eonaervat. (lfi3) Peraut. R i v a ~ , Nr. 4% Liber Senteutinru:m í:regorii pnpne iirbis Romnc. .Letra.

muy hermos;i del siglo X1.r Comp. Ewsld,Relse 380. (164) Peidnt.. (ili5) Lo cbdiee di: Eugippius de que s'ha wrln t miiiuciosament m68 amunt, p. 32.

(16G-167) Perduta. Tnl vogrda 1sido1.0, comp. Rives xr. 36: Isidorus super Paotatoncum e t super lib. Regum eto. s. X-Xt. Comp. tiiuib4 Beeker 8, 26.

(168) Comp. la nota al no~"bro anterior.

LOS NANUSCRITS DEL. hIONASTJR DE SANTA M A K ~ A DE RIPOLL

(169) Genera otficiorum. I (17?) Aiius liber de ooru- (170-171) Augustin. 11. puto.

Libri artium

(173-176) ~ o n ~ t o s 1111. . (177-178) Priscianos 11. ( l i 9 - l e o ) . Prisciariellos 11. (Xl-18.2) Virgil. 11. (183-185) ~ e d u l . 111. (186-i87) C o n s t r u c t i o n e s 11

una cum Aratore. (188-189) Ysagoges 11.

(190) Cathegorias. ( 1 9 1 ) Peri ermenias.' (192) Ilfacrobius. (193) Boetius. ( 1 9 4 ) C o m m e n t u i i i V i r -

gili. . .

(195-196) Breui a r ios lectio- num 11.

(197) Legem romanum. . . . . . . . . . . . , . . . . . , . . . .

(198) Quaterniones de boe- t i i e t a l i u s ' d e i u u e i i a l

(199) Quaterniones albof. (200) Alter de XII signis. (201) Alius de Athanasio.

(202-206) M . i s ~ a l e s toletanos V. (207) Liber de horis.

(208-209) Qua te rn iones de computo 11.

(160) Perdut. Isidorus. ,170-171) Riia.9 registra en lo Nr. 35: Scrmonss D. Augustini s. X-XI. S'hauriu de recordar

tamb6'i hliaeeiniii traetnt sariosamsiit p. 23, que conté eii priiricr terme quaes- tiones Aiigustiui; cicsprés lo cat8leehdels Riuipiilionses u ~ r e g l a t per Baluze (comp. not. ul NI. 11-11) descriu e!) lo Nr. 113 (fol. 21 del msnuseriz) lo següent ms.: cin fol. Liber Beati Augustini. Continet copitulaar de carit;rte. de pntion- tia, de dilect,ione, de humilitate, de iudolgentia, de comyunetione, de oratione, de relinqiiendo saeculo otc. Post medium r i t : lueipitlil ior Sancti Bugustini A u t i ~ t i t i ~ I I i p l i o ~ e n ~ i s de cootlictii ~i i ior i i rn e t do michina virtutiiin. Post truitatum hunc; Incipit l iher de quhtuor virtntibus enrdinalihizr.; fiiialment fol. ??Y.: 1t7 (~r l t ra vegadn seride indiehci6 dcl foroiat) ~ L i b e r Harieti Auguetirii Episcopi v e t ~ ~ t i s ~ i m l l s e t n bluttia remicomestus..

112) Vill&inuev& qu i presents. un nitre ordre de les inseripeiona (comp. p. 79) posa aqueat nombre dsrrera'l 208-19 del presant cataleeli h6n Es niunifestament lo lloch que li toca

(115-176) Perduts. R i r s s Nr. 11: Urarnmntica Donati, seose uiC9 cnplieaciona. sobre'la libri artium eomii. dalt p. 43.

(171-118) Uñ PriSei&mugnifieh conssn.e*l.encnrc aviiy en lo eod. SR. Pcr arluest nonibrc 7'1s' sasoents del l ibr i artiiim eonili. dal t p. 13.

(18.-185) Comp. . \ I R I I ~ ~ ~ u s , ~ o c . cit. 128. (186-187) Comp ibid. lP4. (192) Comp. ibid. 108. (193) Comp. !bid. 135 y p. 43 d'aquest estudi.

(195-196) Perduts. (131) EviUentmant uu e x ~ m ~ l n l e l a Lex Romana Viaigothon.uiri, notoriamsnt edi-

tada c u n a inaiiern exeuipiar per Gust Haenel y del ~ i i s i se'n hn conserunt en E91>8nya 6619 uno untiyu capia(en la. Iiihliotecs de ln e%tedi%l de Le6n).

!iBn) Q$inleriiioiies do Bootii identieh ab lo eodiee 168, coniy. dalt p. 12. Dlnnitius loo. cit . 133. Pe r Juvenal enRipoll, coinp. e r l t y . 45.

(199) Aixi 1Li.ios y Ewiild; Beiksr ta l vegrdr just: alboa.

(200) 1Ynqui tul w g n d a 1% inseripei6 en Lo eo~ l 105, fol 7%. (201) SU'S 11Ot ~ouiyl 'obal.

(202-9061 'Tots p c r ~ i u t ~ . Comp. p. 17, not. a (207) l ~ i v & y Viilsnueva; heris. Segur lo ebdice 225, encare conservat &%."y, con!&>.

d i ~ l t p. d6.' . . 008-nos).Rivas 162:Libe.r eooiyutorum (devaqt La oopla de ~linalarius! s. X-XI. ~ e r d o t :

LOS DIANUSCXITS DEL MONASTIR DESANTA ~ I A R ~ A DE RIPOLL 85

I n Montesseratc ' (229) Missale 1. l (232) Ymnos. (230) Sermonarium 1. (233) Antifonarium 1. (231) Rabbanum. l

(234) Porphirium. (235) E t Augustini.

(236-237) Duo oommenta Por- phirii , ,

(238) - Commeiitum b o e t i i s u p e r A u g u s t i - num uel Aristote- lam.

N (239) Beda cum sichoma- chia siue Quint. (!) a c Cattone:

(240) Cenloneln in euan- gelio.

(241) Seduliiim. (242) A; oratore.

: (243) Et iudicum.

- (244) S Amelarii. (246) Et a l t e r c a t i o n e m (24ó) Augustinum de doc- Atbanasii et Arrii.

trina ohristiana. -7

Encare quc, cbin ja s'ha fet notar (comp. dalt p. 79, not. 2), als nombres que acompanycn al precedent catklech no sempre'ls hi co-

, rresponguin volúmens independents, no obstant la seva publioació feta '

per primera vegada segons la copia mes completa, permet un bon cop d'ull de la. feconditat de la biblioteca del monastir de Ripoll sots lo pastorat d'0liva; cap biblioteca espanyola d'aquell temps pot posarse a l costat de l a de Eipoll-exceptuant tal vegada la biblioteca'de l a iglesia catedralde Toledo sobre l'est?t de la qual en la primera meytat

1223) peferent a aquests i i in~ i~scr i t ? tr~mesos a hlontserrat, abaolutament parduts, i-cor- d i s que Oliva. guni'yu o1ti.a vegada per Ripoll lo eonveiit de Sanla Cecilia do Vohtsarrst eii 1023; eomp. dalt p. 62.

(232) &ivas: siiii. (ssr-237) comp. dalt 1,. 43 y 45.

(PSS) Com~i. dalt p. 43. (239) Comii. dalt ~ i . 43 J. 48. (240) Perdut. (241) Comp. dslt1i.49. Independent no 11ot eornl>robsrse.' (242) ' Aratore. Comp. Nanitius loa. oit. p:iar. Riv is registra sota lo Nr. e54 del se" ea-

tuleeti: Singlster Johannea de Eeelesiae anerumontir. Liber Aratoris suhdiaeoiii en vera0 erametro ei i pergsmioo, su letra del slglo XI.

(2d3) Uii Bor~im iudicum (eomp. Nr. ?M-107 d'aquest cathlech), e i Rima va copiar be; mas lo llibre de dret no quadra gens nblas textas precedeota, l>erIo que Willi, , X'einbeigsr prrlaiitnc llegeix Iuuenoum.

(244) Comp. Nr. 1GO-l,6i d'ilquest cat4lech. (815) Pe~<ot. 1246) Vlgiliua Thapsenais. Perdut. Un* ooliia posterior eri lo ebdiec procedent de Ripoll, .

de la Biblioteca Nacional de Peris F. Lnt. 5132 fol. Pu as.; comp. Cat. eod. ins. Bibl. reginc IY, 42 y E. du Meril, Poesies pol>alairos latines du mogen Pge. P ~ r i $ 1847,p. SUS.

86 , ' . R. BEER

del segle XI: no tenim proves documentals; fbra d7Espanya en aquella Ppaca, d l s petites biblioteques conventuals y encare sbls les m8s fa- moses com p . ex..Bohhio; St. Gallen; Lorsch, Reichenan, superaven en nombre dc manuscrits a la Ilibrería deRipoll. Lo catAlech dcRipoll6s tainbE notable per $6 que, si.6e seguint en la formació la prepondc- ranciar numkrica dels catilechs d'allres bihlioteques y preseiitant pri-

. meranient '1s textes bibliohs y litúrgiclis, després los profans y les ad- qnisiciona posteriors, ofereix encare la pariicularitat quc'ls textes d'cstudi profans (libri artium) donaven a la biblioteca; lo catalec11 tam: bé'ns manifesta, com cap altre testimorii, l a phrdua colossal que ha soFert l a rica colecci6 a travers dels seglej. Los manuscrits biblichs y litúrgiclis son q u a s i completsu~ent'perduts, degut a son constant servey y a l arreconament devant luxoses produccions inipreses; algups cbdices patristichs y alguns anxiliars de cstndis cientifizhs As to't lo que @ha conservat fins avuy día de l a csplkndida riquesa d'iltre teuips. Aixis lo catklech, ab altres Eonts adúhides mes amunt, Es lo millor mijk per regonkixcr la base. sobre la qual 'poguh anarse desenrotllant la vida literaria en lo monastir fins a l'acabament de l a edat mitja; expo- snrbo vnlentnos dels cbdices mbs importants conservata de18 teiups pos- t e r i o r ~ , bs I'objecto de la segona part del present estudi.

Ab l'idjutori 'de la Academia Imperial de Ciencies y merchs a la ~ j u d a especial dispensada per lo difunt vispresident de la Academia Wilhelm deHirte1, per lo secretari de la secci6 filosbficb-his'tbrica Josef de Karabacek y per lo membre corresponent d'aquestes investi- gacions August Engelbrccht, ha estat possible complemcntar en la Bi- .blioteca Nacional de París lo material ja anteriorment uplegat estudiant una coiecció rica principalmenten fonts d'aclarició per nostre objeote; part de19 suplcments s'ha uti l i tzat ja aqi abans d'acabarséla estampació, altrcs rcsultats dels escorcolls feta a Par18.que obren pers: pectives desitjades sobre la posterior activitat literaria del monastir s'exposarAn en la segoia part del Iraclat.

Per iri6s rica y feconda que'o presenti la esfera intelectual de Ri- poll taiilbb en los segles posteriors, depenja no obstant cssencialuient, coin s'ha manifestat, de la basc ferma que Oliva sapigu6 sentar dnrant lo periode Algid del nionnstir; en son temps Riyoli divingub l o que P. Piferrer, un dels més erudits coneixedors de Catt~lunya, exposa del monastir (Reeuercfos y Bellezas de Espbña 11, 270 s.): .Panteón de los condes de Hareelona, sepulcro de los de Rcsalú, precioso archivo de l a historia de los siglos medios, monumento arquitectónico donde estaba vivamente reflejado el pensa~oiento de toda una &poca.*

Lamines

(S'haii regrodtiit solament les senyalades ab los nombres 2,3,7 g l e , repraducoiana reapectivarnent mareades srb loa nombres I,lI,IIl g IV.)

1. Cod. 46, 255 X 3.22 mm, Contra-cobertes, 'ragmeritsd'un Forum indicum s. VI11 (?)-IX. Comp. p. 29.

' 2 3. Cod. 49, 246 X 324 mm. Fol. 137' Taio, Sententiarum libri V, acabament; Fol. 137Y Be trinitate diuinitatis quaestionibus s. X (911). Comp. p. 30.

4--9. Cod. 106, 225 X 265 mm, s. X . (4). Fol. 2 6 ~ : . Dominica in prinio nocturno . . . Antiphona

inscritspos:eriormcnt), .Fol. 27r : Libellus emendatio- nis del prebere Leporius, acabanient; epígraf del primer llibre dels Soliloquia de Augustinus, comp. p. 49.

(5). Fol. 50V, 51r : Uisticha Catonis! Prol.-1, 34,comp. p. 49. (6). Fol. 75" : Sedulius Hymnus I,96-110, al dessota una ta-

bula signorum, comp. p. 49. Fol. 76P fragments de un text del Corpus dels gromitichs, comp; p. 50.

(7. 8). Fol. W V , 78' , 80V, 81": Fragments del meteix text, comp. p. 50.

(9). Fol. 89": 57 heximetres a b un vers acrbstich y dos d e diagcnals, comp. p. 51.- Fol.90r : De generibus nume- rorum entre altres (en part extr . de les Etym. de Isido- ro), comp. p. 52.

10. Cod' 42, 257 X S47 mm, s. XI. ~ o l . 4Y (inscrit posteriorment): Vita Sancti Philippi. Fol. 5r : Oliva monachus, Carmen de Mu- sica. Comp. ps. 11 y 70.

li; Cod. 40, 300 X . 3 6 0 mm,s. XI. Fol. 63V : Versus in natale apostolorum Petri et Pauli..Comp. p. 77.

12. Cod. 168, 138 X 203 mm, s. XI. Fol. 5" : Boethius de Arithme- tica 1, 4. Comp. ps. 11 y 77.

. ., 11 (*)

. . ,

~Nobi le cenobium, quod oh rcuerentiam totins religionis et scientie olim caput et specimen uniuerse esse meruit Espcrics fouanomenat en. 1070 Santa María d e Bipoll, per Bernat 11, comte de Besalii, en una Ile- t ra e n d r e ~ a d a a Bernat de lZuthenis,abat d e SantViotor de hfarsella. (2), referintsc cxpressament a l periode hlgid del moiia$tirdurant lo miriiste. ri pastoral d.el a b i t Oliva (1003-10461, y'ls estimuls poderosos donats per Oliva obraveri en lo tenips immediat també en io dornini de la creació literaria (3). En primera linia lo monjo Oliva (4) apareix com a p o r t e dor d e la gran tradició; ho manifestsr. primerament les seves Epistu- lae de paschali cyclo Dionysiali, compostes poch desprbs en la niort del abat Oliva. Primer queningú Raluze don& coneixement de la Mar- ca hispanica, de la couiposició breu, perodigna de consideració, que havia trovat en un uColbertinusx dubtnnt ericsre de si n'eia l'autor lo abat o lo .monjo Oliva; mas. apuntant. la ,data precisa: habemus l i- bi,u?n editum anno XXLVII ( 5 ) ; Villanueva qui vcgé lcs epistulae en un manuscrit guardat encare a Ripoll (P. 1. 681, en dona,(Via- je VIII;?20), una mostra .(lo prblech e11 vers) y iense citar lo passatge eri l a Marca observa reierent a l temps de s o n origen (loc. cit. 56) : =Baluaio la supone e s c r i t ~ el año 1047.. La aclnraci6 cn lcs Mcmirias de Torres Amat, p.447: aI1811ase esta obrita e s c r i t ~ en Baluaio, lib. IV,

(*) La primor8 p i ~ r t , uublicnda en l o voiúm LCV d'aquests informes de sesslpns, ae ei ta . -- en l o curs d'niuest e s tu i i a b l a sigla P. 1.

(1) IJtl l isads aqui segonl l a edici6 en ¡U. Colection de doc. inhd. siir I'histoire de France. Premi¿i?Serie.-Hiatoire iialitiquc. Collectiondos Ca r to l a io s de Eranoe. Tom. hTI1,IX: ORI.. tuli+ire de I'Abbnyc de Rniut -Tie tor de 'Mnrseilie, p. p . Cuerard avec collahocition de IiIY. MiLl.ion Lt DeliRLe, Paris 1857, tom IY, Nr. 817, p. 166.

(2) E 0 1050, un convcot de 1% d l ~ e o a i s de Vich prornet n i (le s a n t Marti de Cnnig6. recor- darse del bisbe Oliva, euius 8iudiia aapienliae du!n i>raeseiis superfuit apu6 nos, in ter recto- res ecelesiae su1 ordinis nemo eat i t i t secu~riun.;iinnrcminiseoneia Iiostcriar n'ea lo Elogium de Oiivn en les -Cesta I'etri Dueis Veiictine utque Daluiatiae. (Petrus Urseolus), Ulabi- lloii, d R 0 8 B saec. V, 688.

(3) P. 1. 68. L? i iotieií bibliogriLticu sobre Lo inoujo Qii\.n en les Memorisa p81.n aytidar h ftiriiiilc. un Dioeioivirio de Loa uaeNtorcr catalanes, de Torres Amat, 447 s., conté Breas fal- res y i o e i a c t i t i ~ t ~ .

(a X n r c ~ g i sp&oic , col. 44s; .In coriiee keaa bibliothecre Colbertinne hnhomus li- h rum de oycla pncehali edi tum niiiio XXLVII ali Oliva monaclio siinctae virgiois Erlariae Riviiiollentis .. \'idenduin au hnec luculirntio i-rierendn ait rd Oiivi&iii Episeopum Auso- iieiisein, qui ~rioiinclius quoque Rivipuliensia.. Lo exncte de la>osa'Iio suyos& j i ~ Enrique Floren, Espniia S n g m d ~ XXVIII (177P,, 139. Eii leo nolea U. 1st i i i b i i o t t ~ ~ c a ~ vetu,? d i X i c ~ l a u i Antonio II,S, U6yeroo r o l saber res de un inonjo O l i ~ a eoui w t o r de l a ohretn: .que de opere fvust r r Uiluriiis ntaue ox eo Ci. Fioresius T. SXVIII , p. 189; D. 39, subdubitimt, num ulius Olivile Rivipiiilansia i tem Erlonaehi s i t ; eum niii l im cognominem Seriptorem noiint Bib1io~rnpl i i . i

BOLET~N DE LR RERL RCRDEMIR DE BUENRS LETRRS DE BRRCELONR Tomo V

R. Beor.-Els manuscrits de Ripoll. Primcrnport, ~ h i n o v

LOS MANUSCRITS DEL MONASTLR DE SANTA M A R ~ A DE RIPOLL 89

ailadiendo:editum auno MXLVII.. és completamet errbnca: l i , ve r i t a t ; és més be ¡o següent:

Lo Miscelhni, rich en orientacions baix molts conceptes per la his- torin intelectual del monastir (P. 1. 68 y mes aval1 p. 90) utilitzat per Villanueva (segoiis el1 s . XI-XII; -en lo catalech de B. Rivas sots lo Nr. 371 =letra medio Romana medio Gótica del siglo XI. és per desgracia definitivument perdut, com m'ho comproba u11 testirnoni docu.

. mental; en lo cathlech forrnat per Prbsper d e Bofarull (1) la signatura (Est. 1, Caj:2, Nr. 19) spareix acoinpanyada del signe O que sigiiifica acreniatn. Per lo contrari, lo manuscrit de les epislulae utilisat per Ba- luze, esta conservat avuy encare. Lo Colbertinus,6242 arioinenat per el1 lo(?. cit . , es idtntich a l cbdcx de la Biblioteca Nacional de Pa- r i s ~ . iat. 7476 (Catalogus Cod. M. ~ . B i b l . Regiae, Paris 1774,vol. IV, 364, allí tambe senyalat c o m a Colbertinus), que jo he examinat detingudament; és beu bé encare del segle XII (no s. XIII corn diu lo Cata- logus) y l'escrit ompla un quaternio just. La ja esmentadi iudicació de

(1) . Aprofitsim aquceta ocasi6 por rocordur que, adcrnea de lea cbliies del inventcri inés antich dsls manoscrlta (estat,OHvisi) jaaduhides per la primera l ~ a r t del estudi y d 4 ez~tsi-, '

lech fqrmat per Benito Ribse, disppso encare s l pvesent dedoaertensos Ci~tuleihJ més en cbpies boncs, $0 Os lá llistn nrrepladn per Etiennc de Baluie y les descripeions dela manuacrits r e d a ~ t a d e s ~ p e r Prbsaer de Bofarull sprofitant les noticies enposades per Rqgue Oii;inellna. 1.0 mate1.1al de catalogisaoi6 usat aqui As, donchs, l o segitent:

1. .Rreuiil l i l>rot .~~m Satletae hlnriae.. T.'inventari arreglnt després de 1% mar t do1 nbat Olivn (i iP4G), exposat P. 1. 79, e!, bnae de la ebiiir de Renito Rivas fins a1iavoi.a inedita. y dei ignr t eii lo siieceasiu aii lo sigln I b t . Axt. ' '

' 2. ~Summurisdercilptiolibroi'ummilnuse~ptoruminIiibliothecamonilsteriiRiui~iullen- S ~ Y , d i i Y8 Augusti 1610.. París, Ribl iot l ibq~e Xationalo, Colleetion Baluze 372. Coml>. P. 1. N. Utiiitrado sagans una couia extreta cuidndosamgot per lo senyot. Ainidée Boinrt, bihlioternri de la Bihliothbque Sainte-Geuevihve, per encsirreeh de la Comis~ i6 PGristicu do la Academia iinperial de Cieoeies.Aqueat Clrtilech s'aduhein ara per primera vegudn en In historia y desoripci6 de16mniiuscritsde Ripoll y en eudavaiit va citat la. sigln Cat. Dal. .

3. rCat&logn de los Cddices hlSS qiie hoy din exislcii eti la Hiblioteehdel RehlhIonaste. i.10 de Ripoll enel 1'i.iiiciprdo de O~Lniiiñai, !ormsL l>errllR l o r u y i80operBcnito Rivna(s1- ' g u n l exlraclea en LqvintjedeEwild,Neues Arohir. VI ;1881],389ss.)y utilitvat en uua0oliia posadii i~ini&bleincnt a diapoaici6 do 1% Acndcmiu impcrlal do Viona por 1ii Real Acadeinia de lti IXistorln, de hladrid: comp: P. 1, 2.2, rs, 34.-Sigla Cat. Riv.

4. -C&t&logo de los eddicea mnnuacritoi qiic en virtud de la Real ordende {?de Soviem- bre de 1822 hn 1-niitido & e s t e Ai.cliiuo General de la Corona de Arrgdn mi sibdelegndo don Perlro MiIi'Lii de Olriiiellae ... pertei~eeii:r~Les nl a~ilirimiclo innr>n~leriodeRIoujoanenedictinoa de Ripoll 7 'lile Iie colocado segúv el ordeii (le estancias, eajonea y iiúmeros quo tenian eii aquel i~iounalerio ... (81 tii,si:) Hiiieoloiii~ y Oelubre l." de 1823. PrOsl>ei'de Bofiirull..-Aquesr iiiventlri e1.a eo~teYUt desdc uiolt temps (coiiip. Rwnld, 1°C cii . m)), perb ua ?u BsserpermZs uriiitzarlo en L's7.y 390% iipaeopia eoinl>lnta 7 eseruliolasa la dech a Id am,bi l i tu t irpecial del ~ e n y o r doselih Pljoari, Hsreeloiia. Lo oat8ieeli én tamhé imliartbtit per 1s iiistoi.ia dols residuus de Ripoll, pevqub BoCarull desuris del iticeiidi y en lo mateix s n y 18:15,3cngnIhexpi.es- sament aquel18 inanuscrits qiieell hsvia. 1.0toi.nilt a Ki~iolldesde L 'Aniudela corona y'lr que s l i i foren cremats. Sigla Col. BOJ.

' Finalment &'ha aprofitat tamlié del no" material manuscrit. h. E l tomo 107 de la ColleCtion Bs l i ae , q u e la Adminiatraoid de 1s Rihliotecr Niicioua~

de Paris rleixa a \'¡en& per inerliieid de la uirecció de la hiiilioteoa rer l y irnperi;il: Lo B

voliiin conte numcroses tranoeripeioris de raliosaa daeunients de Ripoll i r . l . co, iiot. e), mes t i m h i extractes y copies del8 anticbs cbdieea de Ripoll, aobie'ls queretornare repetides vegades. Sigla Bal. 107. . . . ~

90 , , R. BEER

Baluze: Habemus librum decyclo paschali editum anno MXLVII a b Oliva moi,acho, pot ser que doni ocasi6 a males interpretacions forinal- ment considerada, realment bs justa. Una suposició, coin creu Villa- riueva, no existeix; en lo capitol 3 del llibret (De p r e ~ e n t i cicli huius anno) fol. 3r del ms. trovem: Si uis nosse quotus sit annus cicli huius uide annos domini qui sunt in presenti rXLVIIm . Una f hrie d'indicis fan creure que aquesta c o p i a . 6 ~ tarnbk d'origen ripollhs-en lot cas Cs comprobat quc'l trc$all fou eompost un any desprbs de la mort d.oliva, per lo moiijo del meteix nom. I'erb la activitat de aquest monjo Oliva s'extbn encare mes en115 h q u e s t a data. En lo manuscrit j a analit- zat P. 1: 68, ara perdut, Villanueva hi trovh tambe una Epistula Oli- vae monauhi ad Dalmacium monachum de feria diei nativitatis Chris- ti, lo text de l a qnal publiclt (Viage VIII: 225 s.); en el1 Ilegim: qua ra- cionc de annis Doiuiui, qui snnt modo TLXaVe , volunt unum auferre annum, y d'aixb inferim que lo monjo Oliva, literariament encare obrava en 1065, uncs dues dbcades desprbs de la mort de son ilustre valedor, I'abat (1). Es tambb possible que sigui d'aquest periode l a re- dacció d'altres trevalls compostos per lo monjoOliva, la del tractat de ponderibus et mensuris com també de les regulae abaci; d'una. inane-

* ra precisa ho justifica un trevall computistich de qual cap dels bib- grafs d'0liva ni ningú, que jo shpiga, n'ha donat compte fins ara. En lo Cat.Bof., al bell ComenQament de la descripció del cbdice Est. 2, Caj. 3, Nr. 6, hi trovo lo segitent sumari:

Tabulae colnputi ecclesinstici editac a b Oliba monacho Rivipu- llensi aiio 1061 (2). Tenim, donchs, aquí noticia d'un treball de oronologia eclesihstica, que's publich un lustrnm abans de la Iletra a Dnlmatius, lo darrer escrit datat del monjo Oliva. Sobre la redacció del text, és d c notar una circumstancia que no's desprhn de les descrip. cions del mannscrit corresponent en lo Cat. Riv. y en lo Cat. Bof., nias que 6s registrada escr~~iolosament en lo Cat. Dal. '(3): Igual que en lo perdut miscelani que contenía la major part de les obres del inonjo Oliva (comp. dalt p. 89), en aquest cbdice miscelani igualment destruit hi havia tambb auotacious analistiques juntades a b lo treball- computas &Oliva, l'origen de las q ~ a l s s'ha de cercar seas dubte en lo

- -~ -. .. -

(1) Viviiit couipletament o ab preferencia. a Ripoll; en 1063 feu l'ioventarl de La enfer- mcria del monasti", comp. Viilsnueva YIII, 10.

(2) La copla que tinoh al rlr~ant porta la <lata 1161; mas aixb As sens dubte uua erro;del oseribh comse segueixdel tembs de vida del autor;finaen ladescripcid meteixsnl datar un altre troc, aegueis'la indicaoi6: Ejirilo cn el mismo siglo XI. En el Cat. Riu. no sknomena u. Oliva Com autor, emperd (en lo Nr. 1621 lo eontingut d'aqueat (iguilmeut oreinat eoin %de- duhcix do1 senyal 0 aiiot;<t enla Uut. Bof.) manoserit 6s eaposat m88 elararnent: Liber Com- potorum. Liber Officiorum Amalarii Episcopi ad Regem Onrolum. Romanus Ordo in Hebdo- -da maiori eum geslis Syuodalibua variorum conciliorum. Tlaethtus Priscimi Qromio~t i~ l . En pergamino de fol. mayor, su le*$ es del siglo XI .

(3) Aqui, donelis, lo mes antleh dels eathleohs detallots doni, m68 orientacid que Ics l l i B t B B Eetes nosteriorinont per aventatjatsinvestigadors.

. LOS MANUSCRITS DEL QlONASTlR PE SANTA M A R ~ A BE RlPOLL 91

Sqriptoriumclel inonaitir de Ripoll. Lo Cat. hal . en la corresponent descripció (Nr. 112) despr6s de la iiotageneral del sumari: Liber Com- puti et traotatus Prisciani do nomine e tverbo, presenta lo scgüent:

~anuar ius , Augustus et Deeember IIllnonis hihent XVIIIJ posl idus etc. l'ostea sic: de sermone Beati Seuerini episcopi etc. Postea: Era millesi- ma CXXXVa ciuilas Hierusalcm reddita et Christianis. Et modo est millesi- nia CCBXVII. Anno millesimo CYXL\'III capta est Toitosa ab inclito R. Bar- chinonensi Comite et rege Aragonis-Feria V. post nntale 111 Kal. Junuarii Barchiuonensi. Postea tractnt de ciclo tabulis uisu dignis.

Ccm als treballs computistichs del monjo Oliva s'hi juntaven anals que havien d'ésscr d'importancia per la literatura en prosa de Ripoll, aixis se'ns ha conservnt tauib6 del periode de la seva influencia, la re- miniscericia de un elogium versificat de la. &inastia, a l qui seguircn altres crercions semblants de que havhn de parlar encare.

D'aquest temps (mitjans del segle XI) é s l a úriica y sola composició d'una elegia conservada en un manuscrit de Kipoll, a la memoria del comte de Barcelona Ramon Borrell, rnort en 1017. Baluze publica l a po.esía en In Marca Hisphiiica, col. 427 s., empcrb no ñivulgh (per bones rahons) la seva font (aIn veteri codice N . S. r e p e r i ~ ) . Mas la trague seiis dubte del Dliatelani5911 (olim Baluzianus) guardat avuy en la Bi- blioteca Nacional de Paris. En lo Catalogus Cod. M. S. Bibl. Rep. l V , 179, lo correspoiient troq, lo inbs ve11 del manuscrit, esta posat equi- vocadument en lo'segle XIl , y la composicid 6s designada com Epioe. dium in funere Raimundi Comitis Tolosani; d'aqui que la cosaresulti coniple tame~t embrollada.

Lo fe t de comentar Baluer e n la seva copia impresa la estrofa 10 a b C, la 21 a b S, la 22 a b El, demostia .havi:r iguorat la interició que tingoe l'aiitor de formar un cant alfahetich, prenentli axi lo que cons: tituhia probablemcnt lo seu eraull; adembs, Baluze llegí malament al-

'

guns paasatges. Lo meteix cas teriim en l a copia de Bofarull, Condes vindicados 1, 217 SS., publicada exacta segons 16 de Baluze y repetida per Amador . . de los Ríos, Historia critica d e l a literatura Esp. 11, 336; encare anteriorment a Amador, Du M6riI (segurament lo primer, .pnig no's d iu res sobre'l particular en l'brcbiv. f:a. d . Geschicht+unde VIII. 355) indick breument en les k'oesíes inhdites d u moyen-age, Paris, 1854, 277 not., que IIEpicedinm era a l fabk t ia (vers asclépiades et rbunis en quatrains). Dümmler en donk primerament una copia correcta (Neues Archiv. 111, 1878, 407 sfl.), porb coin tenia 1' Carmen per insdit, tampoch observ& res .respecte l a procedencia demostrable del inanuscrit de.Ripol1 (1); manifestament v a escaparseli ILsignifica-

(11 No'sfa memoria de lapoesia importhnt coma teatimoni histbrieli en lo trebull que considera tamb6 les antipues eontsde Ripoll: Eistoriografia de Cats*looyn, de J . Massú To- rreots, Revue Hispanique XV (1906), 4% ea.

92 R. BEER

ei6 decissiva de la indicaci6 feta en la estrofa 13. D.lotiva la reproduo- eió de la poesía que, donim a continuació, basada en una nova revisi6 del nianuscrit, lo let d'adaptarse bé a In serie dels coneg.;ts Elogia versificats de Ripoll, dedicats als difunts (l), y de facilitar lo trhnsit dcl yanegyricus a la poésia mat i s~da de &pica.

1 Ad carmen populi flebile cuneti Aores nunc animo ferte benigno, Quod pangit meritis (2) uiuem iau<lca Raimundi proeeris, patris et almi.

z Bellis terra potens, ubere gaudens Qiio nilnc espsrie (S) uulnere languens, . '

Cui turr is patrie ss t (4) lspsa. repente Rnimandus pracer, hunc morte l~remente. S Clari p ropn ies pulcra borelli Bnimundus teneris eepit ah riinis

Dur insigiie ~ ia t r i s iua moderaiirlum, Xpisti prseipuus munorc factus. P Dum eelsus procerum culmine staret ' Ceriiieeuique yatris (5)fiecteret orbis,

Extolli Limuit dulcis umiltor et reet0l.populi (6) ccu pater omnia. 5 EFIulsit fidei luce fidelis Princeps eyregius Femper in orbe,

Iustus iudieio, Lamine iierus, Eostis falsiloyuis hic erat %Der. R FulGua presidio numiuis alti, DeeenS ciistra aibi fartia X X

Strauit borbariem fanaque triuit Cultoreque dei'templa dieauit. 7 Gestia preposuit cuneta potenter. Sic pulsi8 tenebris orbe (7) piophaoia

Strunit XPIeolia (8)enstm sulutis, Barehinbni potens, terenouauit S Hic per iustieie iirnioa eodeos Prebebnt (9) ~iopulisiusso salutis,

Ut oiueiido pie regua subirent Oelestis ~ z t r i e post sine Roe. n l l l i cura fuit marima regni Seiasuraa placido stringerepaoto,

Discor<lcs<iue sibi neotere mentes Primo neouitie fraude ieuolsn. i u &rus (10) hio popolis entitit orbis, m i fammñ(l1) meiiti trans tulit astra

E t cela0 mieuit nomine terris, Ut 801 in mdiia orbe refusis. I I Lux iqgena natrle,glorI<terre, O raimuode, Luis quaui plus olim

Domnus more patria cuncte (le) fuisti. Qui sealam emeras triatibue omnT(l3). 12 Miro nos, inol~es, fouiti~morc, v e d tutor erat diilcis e t altor;

Nam quod seua mnuua sontia ademit Vobis reatituit (14) iure pcregit. 13 Nam sacratadri tewplu'bcuuit Dooiseximiis e(. decornuit

El ~iei'cain patriefouit honeste, , Ohorelle (le), n i c g i ~ inelite presul.~ 14 O que XPieolis (16) urbs sat alimphi Termgoua piis clara stetiati,

To prisco statui ferm pambat, liiuc (17) ornare tuam presule ylebem. 15 P?o, quantiaf iere~ ~ ln i 'us iri netu!18), O raimunde, tuia lux yatriepur,

Ni ta se"& tuis more I'ayuisret, At fintus petiit reljnu. quictis. 16 Quam l~os t regifieo ductus honore Quorzm eer t i~ pio liigiora palla

Bernurdi comitia pacem (19; tulisset, Inuidit praperaiia inors remennti. 17 Reueru patrie tam decus ingelis Ut migrasse feruiit, fluxit ad immus

Plebs omuis laorimaa, undique uultus 00) . Miiltuafit (al) pntrium cernere fuoua.

(11 J. F. da hlasdeu, Historia Cvitiea d i Bspafin XIII ,197, opina no rens rah6 qne As In única rpoesia tolerable. que s'ha conservst en h:gpungo d'aqueil temps.

(r) meritas Engelbrecht. (8 ) esperlaT(p0 6s: est) Engelbrecht. 14) Diimmler et. (51 patri Engelbrecht. ''

(6) -1iopulu9 e o r r e t ~ i t en pol>uii* me., qbserra justnment Diimdiler. (7) ore DOmmier. , ,S) Cal> ratlia sobre XPI. (91 Ciedcbat Baluia. (10) Curus Bnluse.

í i l ) Lo maliuscrit tO claramint fa inkZ ' (12) nnctenliinmicr. (13) A x i a en lo manusodt y en totes lea edicions (tambe en Dümmler). Engeibrecht es-

meni ii'un modo eaceleiit: qui solumen eras tristibus omne (14) r e ~ t i t u i Engeibreelit. . '

(15) Boralluu, bisbs (praesu1)dc Vieh iulu-lUl7,.l'anteeearor del blsbe Ollva al mcteix

LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA M A R ~ A DE RIPOLL 93

18 Sedont precipites uulnerecordis, Pal.8 seindunt facies-flebile uieu - Dant luotus "aria mili& piebis Et clamore troci sidera pulsant.

19 Te, raimunde proeer, qu" cito, puleher, Nobia mor8 rnpuitseuu. misellis! Quis tamiiuicis erat reLtor in orbe Eatana, qui doininus ceu pater adsit?

. .

20 Ve tellos tenebrismeraa Ooloris, , Te liquit llatrie glorie fulgaosl .Baychinana, tibi qiiis dolor hesit, . Qua defuiiota pstris membrai>utreseuot!

21 Xero m a u e ( i ) p I u ~ l ~ i i g e pstronum Barchinolw. potcos urbsque gerunds Usque auso~in aiuioi Ur~c l la teiliis Hinc quadr&tu fiennt elimzta mundi.

22 Ytnnusn (8)ferte dco duiciter alino, Qui pro patre dedit pigous in rruis. 2tuio parete, uiri, corde fldeii Iusviv uosque pie suhdke (3) msrtris.

23 Zelo iiuncfldsi poscite Cuncli: Lueis siimme (4) pater, oedo quiotcm Raimundo proprie prolis nmow, Que tecum deua c t tiummine (5 ) regnat, amen.

A m%s dels testimonis de que havEm tractat, possebim varies altres notes queindiquen que la escola monastirial de Ilipoll permnnesque fidcl a les seves tradicions en lo temps iminediat consecutiu del periode es- plendorós d'0liva (6). Es de plhnyer que sol6 tingubm coneixement indirecte (per loscathlechs anteriors a la crema) de importants mo- . numents que s'hi refereixen; axis de un be11 Evangeliari descrit de la manera mes detallada per Benito Rivas (7); es datat $una mRnera pre-

(1) Seromane Bnl. 18) Hymmuni Sal. (3) Axio'l manuscrit y lea edicions; son Les raligioaes subjectes a la superiora, uiri los

uu repre~ent&nt coriv8poueut, tul vegada un soceessor al qu i~ i adrefereir lo trassumpte Cuna

de 10s poques actea privndes conservad83 il'nquell temps; per srixb I'exi,osilm extrnc- ta t n i i .

DesprAs d'un pretrmbul sohre'ia d e s i ~ n i a de Denal crear n. Eva de Adum,diu: Idcirca esoRaymoodua coguomanto Beroardi Iiir mgrt~l iuin l e ~ i b u a honesta capulatio

ne prodtictus e t amore suscil>iendne Dominoque sel.uiendae iprolisinductur hunc titulumdo - ti9 6eu donationid tibi dilectirsiinae sponlae maea Ei.meseiidi,nomine habituram (siei lierpe- tim tras?. Cunetnm qiio9"e decimam partam rerilm menrum... tibi concedo, denique juxta leges Gotortiln honestas antiyuitns imti tutas haec omnia. mimo teouin gratanti pet.coinpleo e t eo diieotiouio uiiicuio sunndiu iiiuifueriinus teeum pirmanere deaidere.Qiio beatiis raulue Apo~t0111~ e t doctor gentium iubec uxoi'es diiigcodas esse semper in Domino. r"ilctn rst 6mpc acriptiiva liz coeriobio Bealae illai.ina uirginis Riziipollentis Alano X Regni ileririoi l l e ~ i s tcrtio nanarum Januarinrilmdis seriptr manu Remundi adviesmAvsal l i Seolnstieipraefati Coaoenobl6 notarii. Sigi.num 1n.aedieti Rehuiidi qui hanc donationem dotii fceit e t teates firmare raga. uit. Sigmoum Gerberti SigC.nuni Bbuii [Biiduarii, Berneirli, Ad~lborti).

(7) rLibeiEvnngeliorum cum I~rnefationibua aanCti iiicronymi presbyteri nd liapain Damasom. B:B un edlice en pergilmilio en 4.0.mayor eoo uri.ios adornos y fipuras de los cua- t ro evl~ngeiiatas de liititura basta. Contiene tambibn la geiienlogia de Chrlsto Señor oiie8Lt.o desde Aüati haata Joseph, hijo do Jacob, esposo d i ~ n r i n , y Iiis obritas siguientes: Ruhricne et omtione8 ad Catheeuuicoos fueiendos. Vorine orationeii ad ~ootomplatioiiem missae. r.iher saerameiitommedituoit S. Ga la~ io papa omendatus R Iieuto Gregario. .\Zissae totius rnni ot qiiaa rliceudr suut in feativitatibos aanetorurn. Leotiones enceptan de veteri ngvoqoc tcsta- mento nd miS6hs per totumarnnu1n.-fiii letra es muy hermosa y tal uas damnno de alga" moa- j e del mismo Riyoll, pites se escribid en 1048, lioryue al fln do la «cnenlogiii dice; Finit V. otua. Iiieipit VI. nulia geoei.atioiium uel tcmporum serie cerlsr. sed totius soeuli termino tinienda euius iam transaoti siiot IXLVIII. Porro ab initio muudi usiluo in preseos temlius 'y00 hic iibel scriptus est aulit anni VCGCLVIIl. Presiimo qiie e8te prcoioso Oddice se enviú al sefior Caml>omnties. (Br. 155).

Manilestament 6s lo meteir manuscrit que deseriu n?tablemeot g ab molta m48 brevetat

94' . ' R. BEER . .

cisa, fou acabat un any despr6s de la mort del abat Oliva y pot ser l a ' composició fqu recomanada ~ e r - e l l niateix. P e r primera vegada ens tophm a b una producció del Scriptorium de Ripoll, que ostenta riques guarnicions ornamentals y figures; les inioials eren iluminadcs y a cada un dels qiiatre ~ v a n g e l k hi havia ia iuiatge del corresponent Evangelista; Fhcilment se compren que tambe trova un ressb en lo Scriptorium del monastir lo magnifich ornament figura1 que portaba lo soberch ediiici d e la iglesia construit per Oliva y '1. que. mslgrat la destrucció vandalica, desperta avuy encare l a nostrá admiració;. recordis solament les esculturcs d e l ~ ddtae apbstols que degueren esser executades a base de croquis y de projectes. Tota vegada que'l rnanuscrit d'imatges fou destruit en l a crema del any 1835, so l s podem fer conjectures sobre l'art de representació dcls Evaiigeliutes; mas no 'manca pas del tot material de cornparanca per lailumiilaci6 catalana de manuscrits d'aquoll temps. H. Denifle y E. Chatelain en Iu pnblica- ci6 dcl ~Inventar ium codicum manuscriptorum capituli Dertusensis., Revue des Biblioth&ques VI (18915)~ 1 SS., tingueren la bona idea de fer cou&ixer, mijanqant reproduccions passablemeut executades, una miniatura de plana scncera y les cobertes guarnides d'ornaments y figures d'un dels manuscrit,~ més antichs, encare de la meitat del segle.XI1, de la Biblioteca Capitnlar de Tortosa (l), quecoiitenia Orationes pro missis (Cbdica 11). Ln continuació dc la influencia bisantina 6s innegable; les representacions estan encare fondament adheridos a l estil

. arcaich de la piritura ~niniatnrista y's po t creure quc Rivas y Villanue- v a s'hauiien dolgut tambh aq ide la <pintura bastan y d i b u j o inco- rrectisiiuo.. J a que la iglesia de.Tortosa den l a Iondació y dotacio al cornte Ramon Uerenguer IV, al .protector de Ripoll, 6s possible que l a escola d'escriptura y pintura de Ripoll, llavors la més Iamosa dc tot Cataluuya, cxcrcis influencia en la co~pos ic ió del missal do Tortosa,

, ' de la i ieteixa inanera que, p. ex., en la escripturadecerts anal8 pro- v inc ia l~ en uii Dertusiensis, de que havem de traotar encare.

Propris manuscrits d'imatges dc Ripoll que siguin delsegleXI, no'n conservan1 c8p. N o obsaant, en lo inanuscrit Nr. 151, procedrut sibla o no la de mitjans d'aquest segle, guardat encare avuy en Ripoll y'l qual conte fiaeda do locis sanctis, Augustiuus de hlagistro, Joannes Chrysos- tomus de reparntione lapsi, iiugustinus de Fide, Bachiarius de Fide (aquest segons una copia adquirida do Italia, oomp: P. 1. 76 (2); en lo

Viiinuuera, Viaje T I I I . 43: ~Oddiee de las I\' evangelios con lasinieialesilnmioadaasiudis- tin~i6ndeeauituloa. e6eri lo eii el siglo XI. Preceden según eostumtirc las tablas de las eon- . cordanCi&s, y6eadir evtmgelio 1s imageii de su autor de dibujo ineorrectisimo.

( i ) Utunda entre Barecloou. y Vaieiioii~, eonquiatada en 1018 per Ramon HcrcGuer IV. (8) Sobre altres trocos del mateixiranusctit, entre eils lo .Vatieinium Sibyliire., EwnI<l

loe. cit. 3R8. Aquest Vaticinium As id8ncieh a lea profesies que% tuouen eii la eod. E ~ e o r i a - leusia & I , 3 s. XI (lo&?): Ewald observa,loc. cit. 2.49),que aquest Eisgment se trova trmbéeri lo pwntheon de Gottfi'isd de Viterbo, par6 que ano pot 8er yres d'nquest a jutjar per In anti-

LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SARTA MAR!A DE RlPOLL 95

fol. 154" s'hi t rovauna imatge de la Vergeab 1'Inlant (Ihmina l ) , l a que mereix atenció, no tant per la tkcnica com per l a forma caracteristica, dcl subjecte. Per més clarament que penetri la influencis bisantina na.' tural en aqnell t e~nps , se nota a b tot desseguida In concepci6 indepen. dent del assumpte caracteristica d9Espanya, lo plegat del ropatge dispo. santse no en cayent racte, sino horizontalment, lo col1 cobert conforme als habite, d e les monges, les faccions deavisritse coinptctament dei eonvencionalisme y tingudes mes be per individualment expressives, tant, que P. Adrien Munier, qui examina la imatge, 6s del parer que servi de model una religiosa, pot ser una abadesa; per eoncedir aquesta possibilitat basta sóls recordar que'l vehi convent de Sant Joau de Ripoll-(Sant Joan de les Abadeses) hostatja relinioses 6ns a l 1017. La aqui fhcil comparanqa a b la imatge d e Maria (a l a dretn del Cruci- ficat) en l a coberta del aduhit missal de Tortosa, reproduhida per De- nifle y Chatelain, suministra més mijnns per l a v a l u a c i histbrica de1 a r t de l a efigie de Ripoll (1). L'estndi histbrieh del a r t haura també de parar atenoió en un escrupolós dibuix del locus xcaenea domini del- nicteix rivipullensis 151 (fol. 4, e n lo traotat do Brieda delocis sanctis, m8s primor63 que; p. ex., en 40 Vindob. 580, fol. 12" ), y igualment en les rases inicials que coin a motius ofereixen testes d e pcrsones y ani- mals, armadures, etc. A psopbsit d'aixb reoordis tambb que'l Cod. 199, ab lo liber ~c in t i l ln rum atribuit a Baeda y'l d e Augustin (Baeda) ,De coniiictu vitiorum et virtutum, de fins del segle XI, aciarat per u n document com vella possessió de Ripoll, presenta tauibe interessantes ini. cials antigues(2).

D'aqud11 temps no's coneixeu altres iuanuscrits illnstrat's de procedencia ripbllesa; mas lo scriptorium del monastir continiia produhint valiosos cbdices, com, p. ex. un Evangeiiari acabat en 1094 que Bofa- rull alaba cn lo seu'catilech sots la signatura Est. 1, Ca-j. :, Nr. 10, com acódigo preciqsisimo y curioso= (3). Lo meteix cat&lech,sots l a signatura Est. 1, Caj. 1 , Nr. 13 y a b lo senyal O, de consegüent Xcrc- matE dona tambe la descripci6 d'un inanuscrit, del que tractar&m.més

goitat delmaouicrlt.. hirh 6% conforme, puig son, las desde 1lai.oh 1 e . m ~ ~ coucgudes profe- cfes,lef impresev entre les obres de Baeda (hl .90, iiai'.

( t ) Comp. aqui ,108. Giidi.01 y Ciioill, Noiions de Arpuaologia s a i r ~ d n catalana, Vich; ,802, p. 380, SB.: Reliresentnoions de la Verge Maria. Llastima que ~ i g u i o Insuficients lea Iigu- 388 presentades eo l a p. 295.

(sl Un ornament tot especial d'inlcisls eo trova en lo ebdiec Nr. 110, encare del s e . . gle XII, de la biblioteca capituls*r del 'Portosa, que <rellada la .Summn codicis.. Una. mostr" ?n .Lo eodis ~~ub l i eadn per Herm. IritLirig y Herui. S,uehier 1 (1906), l4mlna l.

(3) Ira sev i desirlpci6 ü'aqiiest ms., i ~ u a l m e n t Iierdut, 6% Los secntos cuatro euaiigelior oonlas l>refaoionos de San G e r d i l m a y los diez cioones de Eusovio Cesarlense siguiendo & Amrnonio Aleimdrino con-tsblaa de eorrespondeucia I'arib siiber los lugares en piie eoiioucr- ds*o laseuaogelistaesegiín se hallsrri en01 CTriego:OOdib.o prscioiisimo curiosoeii tollo mo- no* ss~ri lo~oóreyergamina el mo 108Z. Einpiez? y acaba con alxunas hojas, tamhieo de per. gainioo, de letra. menos antigua con vzrihs oraoiOneB dc la Iglesii propias de Yomann 8nntn.

. . . . .. - . . . 96 R. BEER - .

detiiigudament,que conté ~Epis tolas morales. del Papa Grcgoti ,el Gran y despres un c ~ a t á l o g o de los sumos Pontífices desde SanPedro IiastaUi~bano 11, en 1098s; Rofarull afegeix: de cuyo siglo, sin duda, es este código, aunque sigue de letra menos antigua el catalogo hasta Cle- mente I V con un cronicón; aqui, donchs; Sc'ns senyala igualineot lo segle.XI, com temps de l a formació, del inanuscrit; pet rahons que slaclarir&n més tart, tot jast si romau dubte sobre l a procedencia ripo- Ilesa del tant debatut manbs'crit. .'

Fbra. dels fragments que acabitm~d'esmentar, en part perduts, no s'ha. descobert f i n s ara cap mariuscrit atribuhible a l periode da que aqui ens ocuphin, qb es a l segle ilegüent, a . l i mort del abat Oliva. Lo meteix pot dirse dels cbdices conservats encare. detirigiidainent exa- minats, ja precisament en atcnció sobre'] particular, com també dels maiiuscrits en gran p a r t cremats, .y que van descrits a b indioació de data en los eattilechs formats a n t e r i ~ r ~ e n t a l 1635. Fóra equivociit, per aquest fet aolament, dednhir una mimva d'activitat en 10 Scripto- rinm de Ripoll o iin endarrerimcnt en general de la manifestacib inte-

. . lectual de la comunitat del miinastir; ja s'ha manifestat que, sens lo vell cathlech que f a veure l a riquesa de la biblioteca a l acabament del pcriode olivih, posseliiriem una idea absolutament incoiupleta de la biblioteca de l monastir. Pero malgrat tot, respecte al csmentat periode, podhiu dcduhir, efectivament, una considerable disminució de tribal1 cicnt,ifich a Ripoll; fet que, en aquest cas, esta estretament IIi- gat ab l a disolució de la disciplina convetitual y lo comportament in- digne deis abats. Un segle de decadencia innegable segneix al esplendor del temps d'Oliva, devingnt tal aconseqiiencia de la intensiva aotivitat intelectual y del podeciu considcrahle desplekat per rah6 dcl augment d e proprietat. La butlla d e l p a p a -Alexandre 11, dirigida a l moupstir (publicada per Baluzc segons un docuinent dcl arxiii del ino- - nastir de Ripoll, Marca Hisphnica, CCLIV, col; 1122 s.) ja en 1'any 1063, de conse,vüent, 17 anys despres de la m o r t del abat Oliva, f a '

veure. d 'una suanera. evidcnt, lcs circumstancies predominants en lo monastir; -conte una severa admoriició als monjos de permankixer fi- dels als vota iets de reprimir, per mcdidels abats, lo nialversament del6 beos del monastir, y principal&er¡t no consentir l a simonía en les elcccions d'abat (1). L a vigorosa paraula del Papa tingue certament, per. conscqiiencia, l a destitució d'un tal Adalbert, qui, contra.l'abat Guillrrm Bernat, s'havia apoderat d e l a dignitat abacial, valentse de l a violencia y de la simonía. Perb l o requcriment general coit ingut

. , . . . . : . . . - . .

(1) hloneinus ut profeseionio sunetae i,roposituin ... p r o riribus aernliei: cristodintia noe ab illo in n e u t m partero ullo modo deaiablis Qui predi+.doiio i\lilirtiirn non satis digne praesidentluui seu rapina ve1 ioi.ariuiio ... i>oasidei.e uidenntur.. i i in uequeaiinm reti- neant l>ra.aecipimus ut nulius alnodo ct deineel,s vertrl coenobii i-cgioien por siriioniacnrn hneresirn ohtineat nec qualiciinque ingouio i~ute 'vel post aeeeptum.honor$in per pceiininP locum Alibatia srripiat.

.en l a butlla, romani sens res;ltat;les circumstancies dins la comunitat religiosa continuaren empitjorant mes cada día , de tal manera quc, a l repetirse I'espectacle sis anys més t a r t y adquirir Niró la abadia de Ripoll mitjanpant negociació, Hernat 11, conite de l3esalú.se vegé bbligat a posarterme al vergonyós procedir y n colocar, en 1070, lo inonastir de Ilipoll sots la jurisdicció de St. Victor de Marsella, au- xiliat per los bisbes dc Vich y de Girona. A la agosada opinió dcn Pelliccr y PagBs,.I'tiistoribgr;if dcl monastir mes modern, de quc aqucsta disposició incissiva en la v ida convcntunl se verifica sols per tranquilit!nr als inonjos, ano uria reloriiia que ño ncccsitaban, ni para reshaarar la discifilina.mon~slica que no habia decaidon, se hi oposen incontestables sestimoiiis documentals. En l a lletra citada a l comcnp d'aquegt estudi s'<rxplica, nb sinccritat seris reserva. que desde la mort del abat Oliva, Ripoll s'havia convertit en un focus de simonia y deshonrós mercat de dignitats. - Lo disposar l a afiliació dc Ripoll a

\ St. Victor se veriiich a fi de que l av ida religiosa y l'eslorq cientificbsc despleguessin en l'esdevenidor com bavien fet en los temps passats (1). Mes claramcnt cncarc s'exprcssa l'acta dc donació dcl comte (Ca'rtu- laire de St. Victor, N . 8191, extesa al 28 de desembre de 1070; Ripoll e s directament anomenat un lloch que a causa de l a simonia dels seus abats, paene absquc religionc et sinc rcguln sancti Benedieti inane- , bat (!!). Tcstimonis del brap eclesihstich g seglar confirmen, donchs, unBnimcmcnt la decadencia de la vida monacal a Ripoll, 3. lo decla- rarse en un , d'aquests testi~nonis lo desitj de que no sóls la rcligió, s i que tambb la &cientia. pugui recobrar l'esplendor d'altre t enps , rcs- pbn a l a pregunta perquk dccaygue tan considerablement la mariiies- tació intelectual en oposició al actiu dcsenrotllo de la producció literaria y cicntifica durapt lo periode d'0liva. Desde I'any 1065 en que lo monjo Oliva compongué la seva ourta lletra endrecada a Dalmatius, " . ,

1 ) (Lo eomto Hcriiat s hernat de Ruliienis, abat dc St. Vietor: ... nouerit "astil p i s suiiieitudo locum Dei geootricis Ulurie Riuipollcntis icnobii, qui a tempors domni Oliuc p< i~ t i t i e i s a 6imonia~hi9 m ~ l e P O S ~ ~ S J U S tlll.pibus ~ t ~ c c u b u e r a t questibus. . m e ab oinlii ereti- cc priutititi9 contagio emundasse iiiumque preudoabbatem Iilironom, qui ~iout interdictoin sedi8 nl~ostoliee eiusdein regnum conatiis ea1 simoiiiaehe ol>Linere, domni ~ i i i f r e r i i archi- eliiscopi necoon Uurcupnrii Gerundenhia eliiscol3i ac Guilclini Auaonensis presiilis adiutorio euin suis sctellitiiiur uuiuersis,r Loco ... exiiuiisae.'Quo depulso cuin querercm oualiter ... nli i l la Saneto loco omncm Iicreticum ilmbit~im de cctcro Iireiauere ppossem, i i miiii ... s u g g e a ~ tuin eet, n t tlestre dominationi (Lo tcat imlirhu tO: ilonntioni) u e s t r l s ~ o e institutii i;liixn BU- bi iere non refugarem.., Hoc nobile eembium, quod ob reuerentiam totius religionis ot scientie olitii ealiut et spoeimen uniuerss esse meruit Esiierie, ... per uos i n 8tatum pristioum eopimus reyarari (loe. cit.. 1,. 165 s.)

(2) ',.. donrtor sum oiniiil~oleuti Deo e t esncte Marie aniictaqrie Yictori rnnytyri de hlas- silis ac, Bernnrdo, u b h t i ipsius monustorii ... dono cis monasterium sancte Xarie de Riiio- pullo ... siib eo tenore ,ut ipse Beimardus e t succesiores eios eligant seinper ot tnittsnt ibi abliatos qu< seruicium Dei in eodemmonarsrerio facinnt e t regulam saneti Beiiedieti ilii te- uer ut et toiera fnoiant, e t obedientes s in t íemper i n omnibua nbbntef et omnia eon8reg;itio ipriiis m o n ~ s t e r i i Varsiliensi sbbat i ... E t hoc Lotum ideo est Cnctriiii, qiiia i6cua ilie yropter syinouineos niibales pene ibsrliie religieae e t sine regula Baneti Beliedieti inaiiebnt (loc. cit . 171 S:; comp. tainbé ibid. 108 y 239).

7

se passa quasi bé iin segle.fins que tornam a topar a b un producte literari datat de la ,ibadia (la anomenada abrevis historian), y mbs encare fins a reaparbixcr lo nom d'un religiós de Ripoll ocupat en la composició de Ilibres. Axi, donchs., podkm ben creure per l 'esn~entat periodo, q u e a l a manca de noticies sobre prodnccions del Scriptoriuin de Rlpoll ,en lo camp no litiirgich hi correspDn tambb la manca efectiva de semblants obres.

La. capitis dimiuutio j e r ~ r ~ u i c a que afecta. a Ripoll :t Causa de la scva subordinacid a St. Víctor no podia emperb anorrear d'nna vega- d a I R forqa d'aquest llocli intelectual cnpdevanter de Catalunya, o ferjr considerablcment la integritat de les reliquies histbriques y dcls tresors del a m i u y delsmannscrits que hi existien coleccionnts. Pe ta l t r a part es de creure sens escrúpol que per part seva la abadía de St. Vic- tor, atenent a l a colecció. y valuació d'auxilinrs literaris, no podia perdro de vista los arxivals y cbdices que possebia'l inonastir catala recentmont afiliat; efectivament, en los arxius des Bouches dn Rh6ne de Dlarselln, trovhm una serie de documents la procedencia iipollesa dels quals es garantida, y que, segurament,. han arribat a l lloch nc- tual h6n secustodien, p e r l a mediació de St. Victor (1).

Cerquis per un monument que ilustraria les relaeions intelectnals entrc'ls dos vells monastirs en lo camp propriament literari, y's trova- r& certament, no a Marsella, tampoch a Barcelona, sin6 a Roma.'Lo Vaticanus Reginensis N;. 123, esorit en sa part principal en 1'iiiy 1055 y la procedencia del qual de St. Victor de Marsella es segura, f6.u donat a conkixer mes en detall, primcramcnt per Ludwig Beth- mann en 1'Archiv f . alt. d. Gesch. XII (1874), 268. Segons Bcthmann lo volúnl conte aDo ratione ternporumn, una obra gran de Baeda y Isidoro, Chrbnioa de Baeda, Ciclcs que abarquen los anys 532-1063, a b nbservacionn analistiqucs en part de mBposterior (s. XII), tornen desprhs 28 cicles, 1064-1595, de nians postefiors, tambb a b inscrip- eions analistiqnes, los anomenats Annales Massilienses (2).

(11 ~onip. XBlangea diArchBologie e t CHistaire, VI (1886!,454 ss. (e: sobre aauest maniiserit P. Frnnn Ehrle me o0munie.a am~lilement lo segiient: .Per lo que respecta al contingut tdal del volúm, I'ompla uua oli1.a ah quatre Ilibres. Lib. lUS, de soic; f . 1-74, ab ?y cnpitols. Libcr ZUS, de luna ; C. 74-110. s b P7 capitols

(C. 11-126" lo^ 27 eielesab los anals; f. le%', 1211" i j i a . domini Olivo!. Lilier Pa, da iiaturn rel.um, C. 127-161, ab 163 capitals. Liher dU8, de sstronomia, f: 152- 219, ab lBZ~&l>itols, f. 220-223 erlendari de janer fin8 ngostinolusiu.

A cada lllhre l i ~ircwdein l'index dele eapitols (fs. 74,1~7, 358) y a eedn omito1 hi ha inrlieat I'autar del qual ea pros.

De kolts la niajar p n r ~ es d e Bnedq, br~lriils d e Isidoro, sltrss d'Augustin,Iliei'onymus, DioiisBiu8, Anstnlius, Victorinus, Protcriud, HygiiiU8, Pliniu8, &Iacr.obius, Aui l i ro~ius , FUI- Sentius.

AL ~ir i iner llibre li Caltenlos 1s primgrs eapitols.+ Al. Vidiei., qui nrnss publicar una relacid miriuoiosu del meteir manuscrit, en l o ~ u l l e -

t inde l a SoeiOté dcs Antinuaires de Franca, me comunicn enenre m68 ~iarttcularitnts del vaiiat ~ u m n r i 401 mitniioorit: (deqirCs d'un iiou paragraf .lJpiatolú Redae pnde ai1pra.1 Chro- nalogie sommnire de Justinien & Charles le Ohauve mcntionnnnt des ph6nambnes naturels

LOS NANUSCRITS DEL ~IONASTIIZ DE SANTA M A R ~ A DE RIPOLL 99

Aqnests Anals han estat publicats repetides vegades, y darrera- ment per Pertz eu los lltonumenta Germaniae, Scr. XXIII (1874), 1 SS.,

segons una copia revisada per Eerniann Pabst. Especialment Gn con- sideració als Annales Massilienses, 1. H. Albanks ha tractat sobre lo manuscrit en tres cxtenses inemories: .La chroniquo de Saint-Victor de Narseilleo, MBlanges d'Archéologie et d'Histoire, V I (1886), 64 SS., 287 SS., 454 (1). Lo primer resultar a considerar, iruyt del nou examen del manuscrit, es la prova, es veritat incoherent, pesen tada per Blbanhs sobre un cert poralelisme en l a coniposició del Regipensis Nr. 123 y del Rivipñllensis descrit per Villanueva, Viage VIII,,55 SS.,

qo es aquell iniscelani que ja havoin aduhit tantes vegades $1 que conte la major part dels breus treballs del monjo Oliva. Podkm asse- gurar desde' a r a que tant lo Reginensis 123 com tambb'l perdut Rivi- pullensis representen originals per les taules compntistiques dlOliva y per les notes anaiisliques que s'hi junten. Per u n appEndix que

.Albinks acompanya al dnrrcr tractat, vcnim en coneixekent d i que7 Reginensis contB les dues lletres del monjo Oliva al abat (bisbe) Oliva y a Dalmatins; les mateixes lletres precisament estaven en l'avuy perdut Rivipullensis. Altra conformitát manifesten, finalment, los dos manuscrits, com podkm comprobar exaotament per haver publicat Vi- llanueva en lo volum V del seu Viage, 241-249, les corresponents inscripcions del Rivipullensis. Un n0mbi.e considerable d'aquestes sOu idkntiques e n los dos ,textes-testimonis; axis, p. ex.: 1097 Osca ciuitas capta est-1118 Cesarsugusta capta est a rege Aragonense-1147 Al- meria capta est - 1148 Tortosa capta est; - lo nieteix passa tambB en

molt antigues de Rlpoll a b Sens. (1) La. critica Ietapsr Alhanes aobre l a adicl6 dels Anals en los Monomenta. Germaniae,

dónn motiu de pendre 11~r t tainb6 en Rquest eoiieelits en les saves deolaracions, mnjorment. quan eu la segonñ ediei6 de l a Bib!iotheca. historica de Potthast 1, 85, B'aSsegoia tarnb6 l'origen barceloni de l a primera purt dels Annales Mass. , 9 d'nqui com do1 RosumO d lque l l s sui>lements: sdiscorre animadament Iaexposieió de Perts Iidn se sbociin faltes de tota claase., ae pot inferir facilment n quina part ae decantil nvuy IR V u l g a t ~ de 18 critica histhrica. (comp. tauib6 Wattenbaeh, Deutsehlknda Ceschichtsyuellen l.', IROP, pbg. 329). Es eert que Albhnes, a mésd? ~iet i tes equivacacions (niai l'abat y bisbe Oliva deuhaver uiseiit .jusqu'aux enriroue de lofios, p. su?), ae ldu tamb6 eolp&bla d i greus errors: la primera. par t de¡ vat. I teg 128 so identifica. falssment a b Baeda de temporihus (per mésque ja Bethrnann havin moetrat lo hon a m i , Arcliiu. XII, ai;a) y aqueata error no's rectifica tins nlfiml en lo aupl~menti d'aqui que sigiiin de imes iuiportnueia Leti eonJeqiieneiismlaiioriadea ab unuesta identiflcació, prescindint do lu data c rdn ia del aiitieh catilech de Ripoll. Per altra part s'ha de concedir a l anim6s fraoe+s, que f6u el1 qui primer a iebuh i deteimiondnment 4 Ri- poll la p l r t m6s anterior da la Cr¿miea, y ab perspicacia relacioni lesrsspeetivesanotacioiis ab la influencia del rnonjo Oliva, per mes que'ls treballs d'aqobst li fossln eoneguta sdla en prt , y ignol '6~ oomlil$ament lea notes Iiistiir.iqiiss del monastir, la copia ilelr Annalcs Aoiinciises; lo eat.tulari (eri l a Coll. Balune), y los i.eapeot,ios eapitol8 dc la ~ I l i s to r la brevia monast. Rivipuilenaisi y de les QeRta contitu& etc. Dels Anoales eBaroinonenres. eoiii n basa dela Ann. Maas iio se'" po: parlar més ara; lo mete¡= respecte al8 Anoalea cn los Mo- n u m e o t ~ . Seriyt. XIX, 501.

1m R. REER

altres notes n16s estenses, que excedeixcn a l'espay d'aquelles breus notes analistiques. Pero aquesta c!oiiformitat no arriva pas tan en112 coro vol fer creure,Alhanbs, per rahó de les coincidencies nvenqades, ans bC s'ha de remarcar un fet, no considerat por, ell, y es que en la Reg. 123 hi han anotacions que manguen en lo Rivipulleusis (1) (cb es cn la edició dc Villanueva que, sens dubte, es coinpleta), y, al continri, que-no foren escrites en lo Reg. un gi,an nombre que'n contenia lo Rivipulleqsis testimoni de Villanueva, y prineipalmcnt tnls que, alec- tant a l'nntiga historia dc Santa Mariu, no crcn de gens iinportancia per Sant Victor (2:. U'aixb's deduheii que no's pot adrnelre, sens m6s

. . ni mes, la opinió d'Alban&s, sentada exclussivament en atcnció a les notes concordants (p. 293): 11 existe une Chroniquc de Ripoll, qui va jusqu'a 1% fin du XlIe siecle ... C'est done la qu'il faut chercher l'origi- n e d e celle ci (.$o es dc la Chronique de Saint-Victor).

; Respecte a la procedencia de les anotacions analistiques contingudes en los dos manuscrits, cal observar primerarnentl que ja Enrique Flórez, en lo 28 volúm de la EspaiSa Sagrada, 345 SS., sortit en 1774, publica aExeerpta e x chronieo S. Victoris Massiliensisa (segons l a edi. ció de Labbc en 1:~ Nova Bibl. MSS. 339) y en la inscripció del a n y MCXV: Monasterium S. Johannis redditur Clericis, a b la seva expli- caci6 aDe Abbatisais n u u c u p t u m in Dioecesi Ausonensin senyalh a S.. ~ o a n de Bipoll (Sant Joan de les Abadeses) donant axi locnlrnent la indicaciódecissiva; manifesth tarnbe, a b tota rahó, en lo nieteix voltini de la Espaiia Sagrada; p. 51, que St. Victor de Marsella estava tant interessat coin Santa Marta dc Ripoll en lo bon ordre dels assumptes de Sant Joan de Ripoll. ~ o t a i x b roma?igue desconcgut tant al senyor Albanbs com a PeVtz, a b motiu de la publicació de la crhiiiw. cii los Monumenta Gernianiae. Qiian rel'erintse n les citades inscripcioiis dels anys 1097, 1118, 1147 y , l i d & Aibanas soste (p. 292) que aquestes no- tcs no pogueren esser escrites a ¡llarsella n i a Barcelona, sin6 solamcnt a Santa.blaria, 0n.r aRipol1 se trouvait a u centre de tous ccs kvene. mentsn, se confonen los fets histbrichs a b son registrement, y , ~ i ' s vol, 10 ~ L a T t e l general major a b l'arxiu. Fins la polernica del crudit francbs contra l a apreciaciú de Pertz, dc que la primera purt dels ano. menats Annales llassilienses son propriament Annalcs Barcinouenses, incita, encitre que realmeut justificada, a Ier algunes observacions. Los Anals barceloncsos no son pas una pnra creació de la fantnsia, coui suposa AlbanRs (al'ouvrage n'a jamais existe qu'en imaginations). Qui vol cercar, trova en lo volúm citat de la Esp. Sagr. (331 se.) dues Chronica Barcinononsia, exposades per Fl6rez l a una segons D'Ac11ei.y

(1) A r i tnmh6 al camenpirnicnt lis noles nls nnya 568, 571,661. (1) AaI; 882 Bis diebus orut Dsgi?un abbas Riuipullcnsis. 8RRPrim dcdienlio nuati.1

eoenohii sub Dagino nhhate. Rle obitus X'ilredi e~rnit js bonac memoriae, euiu í Uatcr quies- cit i n cenobio S. Iluriae Riuipull.

LOS MAKUSCRITS DEL D~ONASTIR D E SANTA M A R ~ A DE RIPOLL 101

y l'altra segons Baluze; no es donchs de rcfusar apriori, de cap manc- ra , que una tal colecció de Anals s'hagués pogut escriure a Barcelona, en lo scglo XI, majorment quan algunes anotacions d'un Chronicon Rarcinonense concoiden a b les notes corresponents dels sovint asmen- tats Annales -Massiliensesn. L';issumpte, donchs, no es pas tan' senzill com aixb, y per les rahons aportades per Albanes no rom&n, ni de molt, aclarit d'una manera tan.incontestab10 com el1 cr&u. La qüestió de pot decidirse convincenment a favor de Ripoll, si'ns trovhiii en estat d e comprobar les inscripcions no sóls estan Iliga- des directa o indirectament a 5 los interessos del monastir de Ripoll, sin6 que tambC rcprescntcn una anella d'una cadena d e treballs histbrichs y especialment histbrich-nacionals y provincials, que s61s poden comprobarse a Kipoll y en aquel1 temps en cap altre centre literari dels que aquí's consideren. Ara be, aquest es eiectivament lo oas. Re- cordis lo carmen hist.bricli, retrospcctiu del bisbe Oliva al monastir, les anotacions histbriques per el1 promogudes y la gran cura que's tenia per lo tresor de documents del monastir. J a en la primera meytat del segle XII, lo monastir possehia no sols un simple registre d'ac- tas, sí que també un arxiu ben ordenat, serviut a1 ns oficial (=Archiva publica. diu l a expressió), y sóls' a base d'uua escrupolosa colecció d'actns y d'uu registro conscicnciós d'avenimcnts notables, podien en-, Ilestirse treballs com lo de la I'romcmoria del a n y ~ l l 4 7 c o n e g n t a b lo nom (no prou cxactc) de Bfevis historia monasterii Rivipullensis, les diferentes composicions de les Gesta eomiturri o la Vita Petri Urseoli. Coin un argument significatiu per la continuació d'aquests estudis y - que aqui prccisament s'ha de tenir cn compte, havem d'esmentar lo fe t de que los análs editats per Villanueva, Vi,age V, 236 SS., sots lo nom ~Cronicon Dertusense I I a , d'un manuscrit de In iglesia d e Torta- su, se basen, igual quo'ls Annales Massilienses, en fonts de Itipol! (y certament d e Sant Joan, com reeonegué exactament Villanueva); aqui també apareix la nota: Era IfiICLIII, anno MCXV nionasterium S. Jo- hannis redditumest canonicis regularibus.

Es.importaut, en scgon Iloeh, poudera't tambe per Albn.nks a l riieiiys parcialinent, l a semhlanp.que h i ha en ccrtes parts, en los cicles, anals y lletres del monjo Oliva, eiitre'l perdut manuscrit ripolles dcscrit per Villanueva y'l Reginensis 123. Si s9apleguen Ics rahons aqui , ,

preseutades, és efectivament fonamentada per la coincidencia dels fets esmcntats, la.proposicio (p. 297) sentada per Albanhs: %si le moi- nc Oliva n'a pas fait lui-nieine lo beau livro oú cst notrc-chronique ($0 -4s lo Reginensis 123) il l l a du nioins Sait Iaire et en a' surveille l 'exécutioii~.

Tractar minuciosament de la qüestió de procedencia 6s motivat per l a importancia de lcs conclusions que se'n lian de treure. Lo Regincnsis 128 probablement fou escrit en' lo Sci.iptorium d e Ripoll (1036), segurament foucompilat ah los materials aport'ats d!alli. Axi, donchs, for-

- ,

102 R . BEER

ma un nou monument literari dei temps del monjo Oliva, la tasca fruc- tifera del qual havkm estudiat detingudament. Los extractes de Baeda y dlIsidoro, continguts en 16 Reginensis, esthn ara precisats segons lo temps de sa composicióy y desde aquest punt de vista mereixen especial consideraci6. La forma de l a inscripci6 de les no' tes histbriques eu I'actual Reginensis 123 d6na un exemple de que la taula paoqual de Baeda -- continuada aqui per lo monjo Oliva - s'uti- litzava com a esqaema per les anotacions analistiques d'aveniments rriemorables y era'] punt do partida per los fastes, per la crbnica y tambb per lo martirologi coin ho podhm realment seguir pas per pas. en la historia del mouastir de Ripoll. Lo essencial d'aquestes inscripcions se considera com Anuales Rivipullenses, a l contrari s'han de ex- cloure les opinions sobre l a procedencia. de Barcelona ocde Marsella. Entre altres cscassissims centres mitgevals de cultura de Espanya, a Ripoll li pertany lo mereximent d'haver t r a m ~ s notes histbriques de va- lar indiscutible. LR nova edició prbxima dels Antils en consideració sobre'l particular, haura d'aduhir com a comprobants no 661s lo Regi- nensis, si que tambe lo Rivipullensis, corn ' a text-testimoni, conegut per medi de Villanueva. L o material d'aclaració, niigrat en l a edició mbs moderna (AlbanCs 316 S&), podrh enriquirse considerablenient y fins arrodonirse d'nna manera definitiva, si's tenen en compte, no 861s los recursos que ja havem donat a conkixer, si que tamb6 los altrcs trevalls y auxiliars bistbrichs, dels que anhm a tractar.

Una paraula encare sUbre la conlinuació dels Annales Rivipullen- ses a St. Victor de Marsella: l'estudi presentat per AlbauCs, sobre'l que no p ~ d e r n aqui entrar en mes detalls, m h u probable que les ins. cripcións se execus ren a Ripoll fins a 1168, q u e les notes ai'egides desde l'any 1185 en enlla ja foren escrit,es a Nnrsella, que de consegüent aquel1 cambi local concorda a b lo temps, ja que Itipoll devinguh alma vegada independent y St. Victor perde la soberania demunt lo monastir catalh. Aqui veyem, dorichs, tambE, com la continuació de la activitat conventual en una branca de les bones llehres, se junta a les circuinstanoies jerhrquiques. Aquest, exemple de transmissió intelec. tual cutre Ripoll y,St. Victor (com tambE entre Ripoll y Tcrtosa, vegis dalt, p. 100 ), te bE prou importancia de si ineteix per Esser tirigut en compte. Quan Albanhs a l bell comen$ del seu estudi's plany de la extr6me pauvretk dc la Provenga en crouiques mitgevals y ob-. s e r v a a proposit: La chi,onique de Snint-Victoi d e &larseillc fait seule cxception ir ce silence universel, es peu desseguida que aqui la excep-

.. i i5 confiima l a rcpla. No Es obra original In fetn a llarsella; may l'haurien composta si Ripoll no hagués proporcioriat los principals elements per l a mateixa. Coiii ja s'ha manifestat, haurkin de procurar veure si'l lloch intelectual capdevantcr dc Cataluuya aparcix tain -

' be dispensador e n altres conceptes, ¿nfront de la P r o ~ e n c a . I,a novn npreciació, n contiiiuació :justificada, d'un pr8(~uctc litc-

LOS DIANDSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA M A R ~ A DE RIPOLL. 103 . .

rari de la escola de Ilipoll desde moit temps conegut; ha de manifestar que també aquest en carta manera cstS relacionat a b la proporci6 de dependencia en que estava lo monastir respecte de St. Victor. Balnze publica en la Marca Hispinica, col. 1295 SS., un tractat certament

c u r t , pcrb notable en molts conceptes, *Ex veteri codice M. S. monasterii Rivipullensis-8 sots lo titol: Brevis historia monasterii Rivipullerisis

z

a quodam moiiaebo ioivipullensi scripta anno Christi MCXLVII. La data és certa, puig al final diu: <tusque ad praesentem dominicae incarnacionis annum qui est millesimus centessimus quadragesimus septimnsn, mas lo

. titol l'esculli arbitrariament Baluze. Veritat 6s que en l'escrit hi apareixen citats y avalnats alguns datos importants de la historia del monastir, con1 també de la política, y desde'l seu punt de-vista Prbsper de ~ o f a r u l i (1) tenia rahó de designar al autor en 80s Condes vindicados com a .primer hisloriador de Catalujia.. Pe rb si s'examina l'escrit quelcbm mis detinguda&ent, se nota desscguida que'ls datos de l'historia conteiiipor8nia y del moiiastir no son mes que una capa - transparent per I'ampla declaració dels furs del nionastir, llegitimat de les seres possessions, privilegis y Ilibertats. FIns l 'asseguran~a dona. da al bell comen$ per l'autor do que al exposar la doñació den Cuifre el1 s'afe'rma en lo docnment que existeix en l 'hrxiu públich del monastir ífaciens dotem eidem ecclesiae in die consecrationis eius quae in archiuis publicis eiusdem coenobii coiitiuetur), serveix essencialment per donar forca documental al fi senyalat que a b tota claretat apareix particularment en la pintura de la Epoca resplendeut dlOliva, en la aducció dels privilegis dels princeps y dels papes y en lo recalcar di-' ferentes vegades la ilibertat y la independencia del antich monastir afianqndes d'una manera incondicional. Lo que donchs lo monjo en un passatge de la seva exposició designa coro a summa d'aquella proba: (cap. VI) Haec cst igitur collcctionis s u m m a de dignitatib.zas et Eiberta- t ibus Riwipzcllenuis coenobii, se recomanacom a mEs just que'l titol co- rrcnt fins ara, per denotar un escrit qni cxposa no s6ls una bren historia, sinó mes be una apología, y's pot dir un Ilibre, ,de pol6mica a favor dels drets documentats de lZipo11 (2).

(1) Begons el1 tambepelliecr y Pag4s 119, aemllfe en Lo metelr ooncepte del i i purament Iiist6rieh del escrit.

(2) 1:om de eostiim Balase no dosiriii~ irida detnllndame!iL lo rnanu8ei.it d'hdn tra& lo . . text notatile. En la inspeeci6 detiogudn dc Ui~1. 107, ?ni& trounr, fol. 10, ss., la. dxiih de Ba- luue; de IR eorroborseió genuinamcnt notarinl ituc prceedeix, com de Ir indicacid de qoe Lo text se trohava en lo oartulari 1instrum;nta aotiuua uro dicto moiinsteilo Isciential,ae dedu- . . heix tambd 13 confirmaei6 exterior de que la-Eiatoria breuia., eom la niiomenk Bsluze, tenia iuiporLn!ieir documental; comp. le dreumlocuci6 exposada loe. cit.:

.Hoe eaL lrsnslatuin llene e t fidellter sumptum inVilla Riuipulli uiceaima quarta die men- si8 Jiilii 8iiiio 8 nstiiiitqle Domini millesimo quingentesirno quinto deeimoa<ctoritnte e t de. ,

.

~~~t~ mnguifici Potri Josnnin Fet.mn otriusque ioris licenciati Iudieis ordinurii Ciirine 888- culirris de Ri~iil>iillo iiileriiis manii sua propris. sqbscrlbentis In hiis interuenicntibua s quo- damalio tranjlüto auetenLieo perprineno instromenta ioarchiuo magno Moniisterii Beslae Mnrino dc Riuil>ullo reeondito esialeuti euiua quidsm instrumenti siue traunluti aucteiiLici te-

, .

104 H. BEER

Que la redaccid d'una proclamació tan presumptuosa s'cfectui pre: cisament en lo temps de la subjecció del monastir a l poderiu d'una abadía extrangera, 4s cosa que no sorpren, ans be 6s quasi natural, dona t lo conegut esperit d3independc,ncia ta,nt dela castcllans com dels ea- talans; ja del temps del pafitorat de liipoll que exerci l'abat marsellks Elins (1120-11'24), Villanueva cus informa. (viage 1'111, 13), «que los Animos andaban turbados con el gohieriio extranjero*. Es significatiu que en lo llibiet escrit es 1147 no's fassi la mes petit,n menció d'una mida tant important per la vida del riionastir, de la suhordinaci6 a . St. Victor; d'aquest silenci s'cii desprkn una altra provx de que, eri I'escrit per lo donies tamh6 fet a b parcialitnt, no havem dc cercarbi cap historia proprinmciit dila. Ara sorgeix la pregunta, de si a l a disposiciú general de foragitnr lo jou de Marsella hi contribuhiren encare ralaeions exteriors particulars que animaren especialmciit

. a cmpcndre una acció en aquest sentit. La preguiita pot cont,estaise afirmativameiit. Axis com uii princep, Beinat 11,. comte de Besalú, decreta l a subjecció, secundat per los prelals disposadors, axi u11 altro sobirh mes adicto a l monastir, un protector verdader, podia molt be fcr avcnqar l'alcament de la dominició: uu axís va nparki- xer per lo irionastir eii la persona dcn Ramon Bereiiguer IV, comte de Barcelona.

La Iluuiinosa figura heroica d'aquest priiicep qui coin qunlsevol de sos avantpassats a b ar t estrattgica consuiilada corn tambe a b valentia personal conscgui victorics colossals 1luytant contra i'enemich irre- conciliable y en pro de la iiidepeiidencia nacional, va trovar gloriflcació entusiasta en lo monastir de Itipoll; se celebraven le6 victorics conse- guides per ell, l a proaperitat creixerit del poble dnrant la seva soberania y deran t de tot - per rahons ben dctcrminade~ - se ponderaven lesesplendents qualitats que caracteritzaven la persoualitat del cointe. J a en 1141, de consegücnt 21 anys abans de la seva mort, havia'here- tat a l monastir a b una. rica oi'rena, segons resa un documeut publicat per Bn.luae e n la'Xarca Hivphnica App. No. CCCXCIX, coll. 1287 SS.

nor tnlis est. U O ~ est t r n n ~ l a t u t i heoo.rt f l d e l i t e r ~ u ~ p t u m ' i u \'iiln Riuiiiiillidoaderiins m&iisis Febi.iiai.ii u. nntiiiitnte Doinini hlill6ainio guadripintesiino uieesimo tei'tio nue- toriLsLe e t decreto ueoernbilis ct disereti Ilamini 1'ett.i dc C~ru i i~o Dei, Iuriieis ordiria.rii Cu- rias Rivtriiiili iiiferlua subscribentil :iuctoritatem suam iudicizriam Uraestnntia a quodam , - inatriiineuto eonlinniiro et scppto m gt<odarn libro anti~>io yergnrneneo existenti i n Xodaste 1 . i ~ Benlne Msrine d e Riiiipuilo iuquo suiit cootiiiiii~ta et seripls iiistrumentn nntiqun 18i.o dicto monrsterin facientia ot eídem soiirntin. C u i u ~ iiiii*ciii iiisli.iiinetiti teuor tslii ost. l'ii- lnus Cuenubii 8Iiielie hlirise Riuipullensis fiiiidntor etc..

La ciipin arriba fina a l final <Icl Ioi. 3037. Fol. 901" ~lalt; Coufirtiiaeih (le Izetriis (le Carnlm Dei. Iuiiex ordiiinriiis Curine Riuipiilli.

, ' Segueix: Signum mci ilet.iinrdi de vine. ... notarii ~ i ib l i c i y'] de Jseobus de oiiiabrosr. UesprB~: Signurn mei iiurcissi ... de hlolis 1iresbitei.i r intnri iqi tr pulilici Riiiipullel*iE

auctoritate venerabilis Conucntua hloiiasterii eiiisdom qui Iiuiuemodi trailslntum a eoo ori- ~ i ~ i ~ l i fideiile!. aiimptuin ... eorrcetumet comprobatiiiii ... scribi fcci et eliiusi SIiI metisiaFo- bruarii anuo o i~ r t i u i t a to Domini MCCCCYXIII. b'ii,iiineut i n eoutirniaei6 do Petriis Joantiea Ferran.

- . ' , ,

+

BOLETIN DE LA RERL RCRDEMIR DE BUENAS LETRRS DE BARCELONA Tomo V

'L.,

. , S

M?&,~,:~' < . ."

R. Beer.- Els manuscrits de Ripoll. Primera @ ~ r f . 16~i,,0 171

LOS MANUSCRITS DEL XONASTIK L>E SAl lTA M A R ~ A DE RIPOLL 105

%Ex archivo monasterii Rivipullensisn sots l'epigraf no del tot confor- irle: Praeeeptnm Raymundi Coinitis riarcinoneneis de sepelicndo cor - pore suo ir1 monasterio Rivipullensi. ~ L r t a m e n t a l principi del document diu: dono Domino Deo e t ,beatae Mariae coenobii Rivipullensis et monachis einsdein ... ariimaiu mcam et cnrpns ad sepeliendum, pera lo document devé verdadera acta de donació, p,er $6 que'l comte eedeix a perpetuihat a l nionastir do Ripoll, una proprietat que té en lo comtat de Besalú, en la cintat de Mulnar, a b totes les scves rendes; de l a ici. nuciosa desciipeió do la entrega's dedulieix que's traota d ' u n extens , . domini nb abundosos rendin~ents. Se compren facilment y's comprova ademe; per nquest teslimoni, quc'l comtn del lloch hdn deoien reposar un dia les seves mortals dospulles, seguís conservanthi son valiiuent. Axis s'cxplica tnmhé que'l autor d e l a sumiiia libertatuiri (Drevis liistorid) de que haveiu t p c t a t no Ea gayre, y'l qui escrigub (1147) durant lo regnat den R ~ m o n Berenguer IV, pogués concebre l a csperanpa, donat I'ardimerit nacioiial del princep, de conseguir a b la seva ajada desllinrar 1x1 monastir do Kipoll del jou que l'aclapa- rava. Lo monjo de Ripoll TU enganyarse 'en aquesta esperanqa sóls en lo sentit ilc que degueren transcorre encare alguns anys després da la mort del coiute fins que'l mouastir logra recobrar la, seva independencia.

La gran confianqa que'l monaftir dipositava en son egregi protector y la veneraoió constant que li demostra fins més e n l l ~ de la tomba va. expressurse d e moltes y notables maueres, priinerament en un Ilnrcli epitafi que, escrit en pergami, i'ou co1ocat.a.l sepulcre del prin-. cep. Aquest cpitafi era coriegut per l a copia d e la Espalia Sagra- d a XLIII (1819), 466 SS. (Epitafiuni ... anno 1803 dum eius ossa trans- ferri in Ecclesiam est curatum in tumba inventum pergamena cliarta exaratuni) y l a de P. de Bolarull, Condes vindicados 11, 201 ss., com també per la defectuosa'traduccid cspanyola exposada per Pellicer y Pagés, Santa Maríadel Monasterio de Ripoll, p. 125 as. J o vaig trovar una cbpia del text orlginal l l i t i entrells nombrosos papers que acompanya Bal. 107 (fol. 461 6s.) Allí's llegcix ,primerarnknt una ~ O r a t i o - per lo difnnt, y desprCs segueix 1s iudicdció: Et in suo sepulcro cst se- qucns cpitaphium scriptum in pergameno, quod est huiusiuodi: Epi- taphium serenissiini a c uictoriosissimi Domini Raymundi Uerengarii Comitis Darcinonae, Regis Aragonum e't Ducis Prouinciae després de brcus paraulos proemials, diu: ... Dei uirtute protectus Alnieriam, Tor- tosani, Ciurnnani,et usque ad quadraginta oppida cisca lberum nni- iiem pugnando cum Snrracenis potenter abstulit. lllerdam et Frtigaiii uno die simnl cepit ... in obituclaruit n~iraculis. D'aquesta mostra's de- diiheix que no tenim dcvant un epitafi en lo aentit ueual de la paran-

. . la, eirió mCs bO un Encoinium entusiasta (1). Una oxtensa apreciacid

(1) Al final, no eonLi11gud8 eo lescoplesimpresis,liilia. eii .Bsl . 107 la rlofa: Perpiniani

i06 R. BEER '

histbrica de la tasca den Ramon Berenguer IV! la trovim en les tant citades y igualment d'origen ripollbs !Gesta Coiuituiii* en lo capi- tal XVII: .De nobili Rnimnndo Berengarii Comide Barchinonae qui in Ecclesia Rivipulli in sepulci.o orgenteo tumulatur (Marca HispAni- ca, col. 646 SS.) Lo capitol comeiiqa ab una pintura afectiva detiiiguda del caricter rellevant del hbroe, con] també de les s~vcs ' e s~ lenden t s qualitats lifliques (1); conté després una exposició dels seas triomfs a b indicació precisa del datos (fet que junt a b altres rahons me fa incli- na r a creurc que la redacció d'aquesta part se féu poch desprhs de la riiort del comte), y acabaab un p la r~y fúnebre que en inspiració retbri- ca tot-just si 6s superat (2) per alguna altra producció semblant d'aquell temps fecond en prosa epideictica.

Les composicions de que acabam de parlar en llahor den Rainon Berenguer IV, son ons bons mijins per ajudar a explicar una poesía fins ara desconeguda en son contingut essencial y l a que's trova ac- tualiiientconservada en lo mannsorit F. 1. 5132 de la Biblioteca Nacio- nal de Pa!is. EdOléstand Du Méril f6u una descripció minuciosa d'aquest ricb h1:liscelani en les seves Poésies populaires latines du moyeu Bge, Paris 1.847, p. 302 SS., y jo vaig procurar cotejar les seves indicacions. L a procedencia de Ripoll, tinguda ja c o m a provable per Du Mhril y altres, és inconcusament certa. Al present jo puch s61s comprovar que'l manuscrit era encare a Ripoll en temps de Baluze, puix que les copios que o11 trraguh del cbdice porten aquesta nota indicato- ria; Mabillon qui publica ASOSB saec. V, 878 SS. la Géstra Petri (Ur- seoli) Ducis Venetiae, sena dubt,e segons una copia presa del meteix manuscrit, observa també clarameut que'l text deriva *Ex ms. codice Rivipullensi.. La translació a Paris del preciós manuscrit esta niani- festanient relaaionada a b la missió de Picrre de Marca del qui Balnze era secretari (comp. P. 1, p. 7 ). Mas locbdicc no solament 6s viiigut dc Ripoll, si que també fUn escrit alli, y , corn veuram, compilat'cn la

anno Domini millesilno ccntesimo nonagesimo qurrto, y doaprds loa verso8 ja iiublieats en Ioo Cond. rind. 11, mO(1.11.):

Dox ego de matre, Rex coniuge, hlarchio patre, Marte, fame fregi Munror dam teinpore degi Et sine iactiirs tenui Domino siin iut.a.

(1) Aic mira lirohitate, scientia,'ingenio a c eonsilio iiolleas loto orbc Eumosissimiia oln- 1.11it. Fuit neinpe nntiiirliter mugiianimris, auda r , gi.oliii3, frei;is ct subtilis, i n proposito C O ~ S ~ R O S et proiiidiia, gefitu ct hnbitiinpprobandi uiribua i>i-aopoileos, aiaturn nrduus nc pro- eevus, matiu proinptus, corpore oulidua,memhri~ nl i t i in , dispositione eompasitua. colore Iirii- a h ~ r i m U s , pie quod-niliil, ut ferebnmr eominuiiiter, defuit oi boni; immo raliieiitiorae ~bundan t io i ' omnibos sui% temporihua erlilii.

(2 ) Oljiit in Domino, suo relinquens Iiiclu~n popalo, pericrilum patria*, hostiiius gnu- diiiin, iamcntum pauperibus, reiigiosis surpiriiim. In eius uempo ohitn exiuit liti.o,prne- evlupsitpniedo, latait pnupci., contieuit clerus, lu i t incoia, raeuiit hostis, Iiigit victoriu, creuit f u g a , gladiue in domeei.ico% effcn~t~ir et patria exterminio prarlinrnliir ... Corpol i tn- que inm dicti nobilialiini Priiicipis nd silani est Oatitriarn reportatriiii et in Biuipullensi inoiiasterih qiiod ipre pliirimiim <lilorerrt, honoriflee sst seiiultuin.

LOS MASUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA M A R ~ A DE RIPOLL 107

segona nicitat del segle XII, del material que ordinariament y fixa s'hi possehia. Aquest fet importnnt en molts eoneeptes s e pot manifestar a b tota seguretat. Lo cbdiee miscelani presenta escrits que s a b h se exeeutavcn cn Ripoll, com una redacció, de que s'ha dc tractar encare, de les Cesta comitum Barcinonensium, tamb6 copies recents d e chdices que existien aiitigament a Ripoll, com la Altercatio fidei catholicae inter.Arrium presbiterum et Athanasium episcopuni Probo iudiee residente d e Vigilins Thapsensis (P. 1, 85, Nr. 246 del vell catltlecb); finalmcnt, un gran nombre de documents, l a anotaci6 dels quals fóra inexplicable en un altre manuscrit que no fos de Ripoll, perqne esta intimament y directa relaeionat ab l a vida del monastir. En lo fo!i 109r s'hi trova, com observa Du Mbril, loc. cit. 306, un poeme sur la mort d'un g.i.arid capitaine dont on ne peut plus lire que le commence- , . '

ment; lo eomenp llegit y publicat per ell, segons l'adob que fbu del text, es:

1 Mentem meam laedit dolor, narn natalis sol1 color,

a Color, inquaiii, genuinus. fit repente perrgriniis.

3 Color quippe naturalis nuncafflictam gentern malis

4 hgire nupor decorabat, . ' .

dum uir magnns radiabat. 5 Magnus, inquam, comes ille,

qui destrusit seras mille 6 Mahumeti caede (1) gentis

genu nobis inm Ilectentis. 7 Sensit Lorcha (2) uirum tantnm,

Lo residuu de l a poesia e n lo manuscrit esta efectivaír!ent molt di- fiuent y en part molt confhs; a b tot, a b una mica de paciencia's pot desxifrar la part 'mes grossa de la poesía, 6116 sense necessitat de reac- tíus. D'aquesta lectura's deduheix, que havia qucdat oculta fins a r a precisament l a part mes important, cb 6s aquella que'ns allicona sobre la personalitat del ~ G r a r d capitaine.. Tothom qiii estiguiun poch ver- sat en la historia de Catalunya, regoneix a primera ullada a l esami- na r la part del text noGament llegida, que'l celebrat no pot ser altre que eIi ltamon Uei,eriguer IV , lo potent protector d e Ripoll (1. 6 d'dgost 1162); pei lo dcmCs - com u11 se'n pot convencer per l a reprodue - ciá (a) del Lest notable presentada en la Ihmina 2." - dalt de tot al

(c) Axi Du M6riI; lo tiiniiuserit presenta. justamfiit .fedes ( =tideJ. (21 DU Mc'ril observa eoniorme: 1.orcn en Catnlogne, que piino appelait llorenrn

Hist. nat. 111, l. (Y) Xanifesta tambc' que lii inseripcilino f a del segle X l l l , eom 8'linvir eregut Bn gene-

ral Ros ara, sin6 que 6s de la segonn msytnt del rcglc XIT; pei. consegüent ae f4ii poeh despres da la movt ilel eomte; pnrln?hn eoeire il'nyueat;~ circrimatsiiein al ~ornlirohn~.mCa tnrt 1% ing-

108 H. BEER

marge, hi ha escrit a b lletra niolt petita, pero encare Ilegible: In laude Raimdi bengarij comitis barch. et principis itragoiiensis et comitis provincie (1).

Si's comparen mBs detingudameut les fonts histbriques de que ha- v8m parlat abans, se nota que'l pocta s3atenguE a la tradició represen: tuda pcr clles, si 6s qne no's ven tambe que el1 apleya (2) arbitrariament los datos respectius pci. rah6 de la construcci6 ahistica de la ,

seva poesía - aquest f i estorqat, en part Es conseguit. Per lo detnbs hi estA conservada l a fjdelitat historica, s n conjunt Cuna manera tant ri- gnrosa que per les aclaracious me remeto a l capítol de les Uestá- comitum (G. C., Cap. XVIT, Marca Hisp., col. 547 s.), aduhit mCs amunt, com tambe al citat Epitaphium. Respecte a l a reproduccio dcl original, tinguis en iompte que la Lranscripoib 6s fidelnient diplomiti- ca y que f6u compost en ratlles llarguer en oposició a Du Mkril, cosa q u e j a havia sigut proposada per Wjlhelm Meyer (Speyer) en una co- ~nunicació epistolar, a b tot y no tenir devant l'original.

7 et siurana mons gigintum. Almeria cum carinis. sed tortose mox uieinis. Huno hylerde urbs expauit. fragauirum trepidaiiit.

10 que sub una simul luce. hoc Succumbunt nostro duce. Rarehinonam. taragonem. nrelatem. tainsehonem. rexit. florens. ope. fatua. terrens hostes his plus flamnia. Uietor semper numquam uictus euius terror fuit hictus sepe fures emit auro illos ornans crucis lauro

15 Aiisu constans pertinaci sensu uigens perspicnei. ad se orbem fere toturn. traxil tonans in remotum.

\ . . tiera de compilar l a mnnuscrit. Sobie les notes musicals posades a l principi del eant, &ido Adier me eomiiuica amablcment: d.adeterminaei6,del temps g la. procedeoeia son conforme:' son ueumaa aquitri is n quatre iiliies (reapeolirameiil tres) r b elau b' a l a pr i ro i ra liliis y y e - solrcút C.& la toreern.i

(1) La nota modornn nl ms rge dre ta pruiedei r de Pnulin Paris. (2) N. qeper, qui eanminh lo t e r t novnment l l e ~ i t , distiogein en l a construeeió: 1-5:

Prehmbul, 6-1Y:Eets d:ermes, 13, flns a l final: Caraoteristica genera l . 7 Aono Ohrls t i KCLIII nondieam mui>itiasimum cnstrum Siuranam, sed moiitano fortiii

ailns e t a i i r pluvima tastrs. eirea iitria ilieri ainnia eepit. C. 2. Dei u i r tu ie ~ivotectiis Al- mnriatn, Tortoaam, Siaranrm ... pugnando euln Snrracenis potenler nbslulit. Epit.

S Ad cepicndnm Almoriam Ildcfonsum Toletiiiiuin Iinyerutomio ne eli&ssem Jnnuensium ineitiiuit ... ct oeque $id ciipti~m ac epoliiitnm iirbcm ... ~ic r s t i t i t . 6. C. Tortosrui eiim Januensibus ob5idcns ... ot a d ultimum orlicrn iupiorix unno Chriati MCXLVIII scdem ib i o p i s ~ o p i l l ~ r n inatituit . G. 0.

$1 Sequenti notem anno Christi MOXLIS u rbeml l e rdam ... obsediti e t uno eodemque die i p - s iusan%, Y I i i . si i l icet &l. Bouombriseandem I l e rdnmncFragnm cepit 0. C. Ilerdam ae Fragam uno d ie simiil eepit. Epil.

1 1 Urliein Arcisteiisein contra se tiiinentein usqiie ad turi.iiimm~iitarumdestruetionein con- presait ilenitua e t uaetnuit. G. C.

1J Deslii.ds rlel 14 11 mnrge: 31 lil.iiinii8pncein auro. Deeor a i i i ~ . toi.i.or insiii.0, Aiig Ftigel- brecht interpretL aqueata r a r i r e l cii seritit de que 'el e o h t e no 161s era un iihroe de Ln guerra, s i que taiubi e i i ln pn<in,iudal-na. ños I'eela aiibjccLes r b diner y nb iiislilueions y mides gue'u eoatavoni.

LOS hIANUSCRITS DEL MONASTIR IlR SAKTA MARfA DE RIPOLL 109

Nam huuc magiius rex francoruni. mirabatur et anglorum Huio fauebatalemannus. dextrarn dabat toletauus. Pa ... (?) ... p lena (7) probltatis ... nena

20 Siib coinmuni cessit morte. sed celesti uiuat sorto.

Per lo tant, havEin ara d'afcgir Lamb6 un Hymnus en vers als ja coneguts elogis en prosa trihutats a Bamon Xeienguer 1Y; qui recordi lo que havkin traciat mes amunt dels estudis historichs a Rigcll y conipari les notes aclaratorics posades a l a part principal del hyrunus, no aubtarh quc Os a Ripoll hon e'ha de cercar la patria de la 'poesia. Un camí rcctc a seguir conduheix, de les inscripcions analistiques juii- tades als cicles, ;L les crbuiques, a In Xumma dignitatum (Historia brevis), a les respectivcs relacions de les Gesta Comitum y finalmerit a l Hymnus. Lo poderos comte. qui en vida era un protector del monastir, havia trovat en el1 la seva scpultura; los monjos de Ripoll t:nien .un iuteres an&lech de cclcbrarlo (11, com mes tart los de Poblet lo tin- guereii-pcr Jaume 1 d'Arag6 o a Caitella los monjos de Cardeña per lo Campeador y'ls de Silos Santo Domingo (2).

Es igualment extraordinaria la aburidor dehohenatges trihutnts a l comte Berenguer IV de Ripoll, abuudor que sobrepassa considerablement a lo que s'havia dispensat per l a glorificacib del abat -Oliva. Aquest Jet llign tambC a b In circiimstancia de que -al menys per arano pogukinconsignar cap producció semblant a l hymnus a Berenguer, cap que tingui arrcls tan fondes en la continuada tradició de la activitat literaria del ruonastir.

Notable &m 6s do sí meteix l'himne a r a ja conegut, ve a propbsit per avenqar lo judici d'una poesia essencialment diferent en lo fons y en l a forma, pcrb quelcbni entroncada per certe6 circumstancies; és lo Carmcn latinurn del Cid: Du MCril loc. cit. 308-314 abans que ningu publici com a monument litcrari de primera línia, tot lo que diuen 'del likroe nacional espanyol la liistoria, la llcgonda y l a poesía y beu tost v a esser objecte d'acalorades controversies. Nosaltres no podkm deixnrles de barida per rahó de que la poesia llatina del Cid se trova cn lo nscteix mauuscrit ara .de Paris, antigamcnt dc Ripoll, del qusl s'ha exposat l'himne de Uereriguer (3).

18 sobre aiemnnnuii: : f . im1% (iniperator) iiidelicet; sobre toletiinua: i m F . 18 Haimunda Berengnrii suo nepoti neptsm Impeialoria Alamanoiae matiiniouialiler co~iu:

lauit duc&tumque Prouiueine nepoti eidem nii eodem impemttore nerpctuo odtuiei- ait. Q. C.

1s (Toletanus): v. dalt. not.aAlmc"&. (1) ES siguifioaliu la passatgc en l'epitsii: In abitu etiiim suo clrrult mireculis... per

totum itcr dum Corliii*eius od Xonusterium Riuipullense affcrretur ... ibique sepe ct oepia- dme evidiitibus crehris claruit uiiraeuiis.

(a) Lña inuestigaci6 especial podria comprobar que una bonapart de les fonte corres- poneiits se trova en lu Uibliatec&Nacional do Puria.

(3)- Un ipbgraf Uo ln poesía del Cid. aortit aega~nniodt del manuscrit en qüeatid, se trova en Uul. 107, fol. (ab I'egigiaf: Ex eodiea MS. monasterii Rivipuilcosis, posat al prin-

110 R. B@ER

G. Baist en lo tractat: Die Ileimat des lateinischen Hymnus auf den Cid; Zeitschr. f . roin. Phil. V ¡1881), 64 SS., fCu una critica ingeniosa dels diferents y oposats arguments dels estudiosos qui accepten un. .

origen catala. per lo carmen del Cid (Du &fBril a manera de conjectura, a b forma decidida en Mili De la poesia heróico-popular castella- na, 1874, p. 226 s.) y dels altres qui creuen en un molt prbxim origen castelli (Amador de los Ríos, al qual en lo temps modern s'lia adherit , : t ambc Nen6ndez y Pelayo, Antologia d e poetas líricos XI (1903), 308 s. Les rahons que íeren valdrc, principalrnent Mil& en pro y Ama- dor en contra del origen catal&, poden cotcjarse en aquel1 lloch. <Por niés inclinat que un pugui sentirse a pl-eCe1.i~ una opinib del erudit $a- tal& a la d'Amador~, c r e ~ Baist, es preeis no obstant examiiirir la poe- sía novament y d'una manera imparcial. Per el1 la estrofa 5 bs deter- minant:

Eia laetando populi catcrvae Campi doctoris hoc carinen audite. hlagis qui eius freti estis ope Cuiicti venite.

8egons Baist, aixb s61s pot haver sortit d'un castellti (1). Llegeixis altra vegada, sens prejudicis, la pocsia, mas regoneix2nt

lo que siguificava, lo que volia significar lo poble (Catervae populij y un no podr& menys de convhncer's que la patria intima, ia inhs intima de la poesia, no fóu ni Castella, ni Catalunya, sin6 la cambra d'estu. di; aquesta Bs internacional, a$i interprovincial si 6s que volem con. cretarnos a una idea inés corrent. Hauríem de capgirar tot lo que sa- bEm d'una poesia popular que's dirigeix dircctame~t ,a. les riiasses si volguessim admetre que la poesia 6s altra cosa que una producció escolar -es pot coucedir composta per uri Scholasticus h&bil y expert.

Axi comprbs, s'explioa'l rebuscament dc forma artistica. l'ornament erudit de la poesia, s'expliquen diferelits passatges mal entesos, com p. ex. les Noua bella Roderici que segueixen immediatament a les .acta paianoruu dum iam vilescant vetustato multan per les qui I'autor escolhsticament oposa desde'l seu punt de vista los temps antichs y los moderns; ' l a direcció de la Iluyta a Lleyda, que doni peu a creure que la poesia s'havia cbmpost tal volta pei la epoblaci6 de Lleyda. " .

eipi y escrit de inir den Baluse): aquesta única copia antiga s'ha de considew a'oausr. de ccr- te8 eorreecioiis. r a i ~ al ~ C L I eomcnq dio en carnpte de ella gestorom exacta Bella geatorum, per les que son refutades Les conjectures de Du M6111 (.Probablement una contrhctioii d'En Ilin.) y bminlar de los Ríos, Hiat. critioa de 1s. lit. Esp. 11, 342 (.Eiai).

(1) .Aquel16 qui posen la seva eonfian~a en lo Cid, no poden ser sin4 oontciiiporanis o liaisans saus. Los catalans no's Baren del Cid 8inO qoe s'hi hnteren. I.'hymnus donchs Es cs- irit encare en .ida del Cid per ala cnstellssa y entre c?atellans, per oonsegüent tambO yer un eastell8.a

LOS MANUCCRITSiDEL hIONASTIR DE SANTA ~ I A R ~ Á DE RlPOLL 111

(Du Méril), se compren també si's fullejen los anals, crbniques y demes notes histbriyues y si's trova que aquesta ciutat precisament era u11 dels objectes de lluyta més vchomenment combatuts (1).

Lo recort d'aquesta ciutat corn també de alfarchio, comes Barcbi- nonae. cui tributa dant hfadíanitaen fóu efectivament per Mila iiiotiu d'atribuir lo carmen a Catdlunya; lo fet extrinsec de que's trovi en un inanuscrit de Ripoll y sóls en aqukst, no sols l'esmenlk per incidencia sinó que'l pos& a l cap de la seva argumentació: udebe creerse corn- puesta (la poesia) cn Cataluiia, y a en raaón del nianuscrito en que se halla, cuyos docunientos pertenecen todos B cosas de este país., fin8 va senyalar bé les rahons perquk precisumcnt a Ripoll s'anota la poesia (2). Ramou Borenguer 111 era casat a b una filla del Cid *de quie- nes nació Marca, mujer del conde de Besalú, que era el mayor poten- tado de las cercanias de Bipoll, A cuyo nionasterio pertenecía el MS. del Cantor latinos (3). Tant cerl és, lo que pondera Baist, que'ls catalans lluytaren a b lo Cid, com ergullós un se sentia pe r altra part de la unió .

' d'una de les seves fillos a b la familia regnaiit del comtes de Barcelo- na, ergull que fins arriva a ressonar distinctamcnt a l flnal del antich poema castellS del Cid; tinguis també en compte que dc les ~Cutc rvae populin en son scparats per un smagis. y convidats especial~nent a ohir aquells squi eius (Campi-doctoris) freti ope*: Als indicis extrin- sccs presentats s'hi afegeix naturalment encare la oircumstancia, que no podien coriki.xer ni Mila ni Baist, qb es, que la poesia del Cid e s t a . ,

en lo nieteix +ice prop del himne a Berenguer IV , 811 del qui f6u Be- renguer 111, casat a b Dolqa, la ella del Cid; també podría indioarse que les Iloances poetiques als difunts havien devingut tradicionals en Ripoll y que, com veurkm encare, la produccib literaria del monas- ,

tir portava tendencia a iiovavolada eri lo darrer tcrc del segle XII. Ab tot, jo m'atench cn ¡a persuació de que'l cantar llati pot també . ' .

haver estat corupost en Castella. y importat a Ripoll, majorment conei- xent com coneixhm les relacions de Kamon Berenguer IV a b Alfon- so VI. (Impcrqtor Tolctañus); fins estich en condició d'indicar lo' cas concret, que un text important més extens fón transcrit en gran purt per un monjo de Kipoll en la regiU més occidental d'Espanya y que aquesta copia fou iiicorporada a la biblioteca. iet del quals estam ente-

, . . rüts a b tota la precisió que pugui desitjarsc.

Sen tén en primer lloch la Iletra que drnaldus de Monte, monjo d e . . Ripoll, eii I'any 1173 a b motiu d'una peregrinació a Santiago d e Com- --

(1) Clarament s'erliressen sohre'l iinrtieular les ae r tu Comitiimen la Vita de Bersngucr \Col. 6'7 de la. &larca Hisl~.): Seilueuti nniio Cli'risti MCXLIS arbam llerdam nostraegenti in- re8tissirnam et d iu enop tnbm obsidit.

(2) De 1s l>oeaia her6icopopular cuetellnna. 227 s. (8) .i<lui Mila se fondnmentzr on los datos de Bofardl, Condsa vindiesdos 11,159, t r e t ~ d e

lo t i l~ originrls; Bernat, darrer eomte de Besalú, havik donat a la ssvarnuller la nBtadel Cid, .todos btm honor& y condados do Beaalii, Rtpoll, Vallaspii., Funull& y Pei.al>ertuaa, en casa de morir sin hijos ei dotita conizige p66apl.olbs diario0 Rzadarici.>

. .

1.12 K:BEER

postela, dirigí desde allí a1 abat de nipoli Rñimundus de Uerga y al Bran prior del monastir aB.s (provableirien? Derijat de Peramola, succcssor de Raimundus de Rerga, 1206-1212 [?]). Aquest escrit va Csser puhlicat primerament per L. Delisle .Le Cabinet Iiistori. que XXIVn (1878), 1 .SS.: Note sur Ir Pecneil intitule De miraculis saiicti Jacobi, segons dues copie$ que's troven en Bal. 107. En los Re-

cuerdos de un viaje á Santiago de Galicia por cl P. Fidcl Fitn y do11 Aiireliano B'ern~ndea-Guerra, Madrid, 1880, 4.2 's., aparesque poch dcspres una traducció espanyola d'aquest text donat a conbixer per Delisle ab encertades aclaracions' que posen de relleu la impoitniicia del escritper lo corieixement de la escriptura ~ i t g e v a l . En realitat, lo monjo ripoll&s A. de Monte cxecut?~ un treball lloable copi:int tres Ili- bres;$b es, ¡o 2., 3. y 4. eiiterarnent, los altres (1 y 5) eri part, del anomenat ~ C o d e x Calixtinus. conservat avuy encare a Saiitiago de Compostela, cspeoialriieiit en consideraci6 111s interessos del monastir (lo quc el1 expressament pondera). Pe r goig meu consegui, nlguns anys ha , poguer trovar en lo Rivipullensis 99, g u n ~ d a t en 1'Arxiu de la Corona en Barcelona, no sóls I'original d e l a Iletra editada per De- lisle, segons les copies arreglades per Biluee, si que també'l trelladat comppst per Arnaldns de Monte. .

Jda trovalla fóu sorprenent; ningú, ni tampoch lo qui liagues exanii- n a t minuciosament 10s cntkleclis exiitents de la colecció, hauria pogut. presuniir que en la part de Kipoll s'lii poguessin trovar extractes tant extensos directament presosdel original .composlel&. Vi!lanueva, qui per lo demOs perseguia diligent los preciositats literaries, deixh'lcbdi- ce sensc Considerar; Ewald s'cquivoc?i totalment en la seva descripció (Reise 388) c m e ~ b r . s. XII. Carta de Calixt 11. sobre Santiago y Tur. pin. Copiado, 11.73, por un monje de Ripoll que fue o11 peregiiriaeión S Santiago., no podia de cap manera haver tiiigut lo manuscrit a la m& y haverse fiat de les indicacions semblants del Cat. Bnf.; fiiis lo Cat. BaI. sóls presenta sots lo Nr. 58: Libcr inscriptns; ,Incipit epistola bcatibalixti pape ... Tractat de Santo Jacobo apostolo ... mas per la coriipleta exposició de la lletra domunt esmencada ha motivatlo trae: tat de Dclisle y axi'l desenrotllo dc la qiiestió. Los datos niés rnoderiis respccte'l t e s t compostelh trelladal per Avnaldus de Monte, olerte per Delisle (loc. cit. p. 1, not.) (1) y A. ~ a r i n e l l i en los Apuntes sobre viajes y viajeros por España, Oviedo, 1899. p. 7 (Revista Crítica de His- toria 1898 ('2), no entren cn lo continput de la coiiipii'ació; Qustau Loe.

(1) rsuivant M. le Olerc (Rist. litt. XXI, 2x2) le Cuide de Pdlerin8 ne pourrnit guEre sc pineer want 1% fin du >(TIe siAcle. La lettrc qiii va eti.6 publido Ijrouve qu'il enistnit d<j& cu 1113%.

(8) .Hacia 1140 c~cribI6.e el Lilwr Jacobi, guia pi.8cties. ynra I q g ueregrinos que ibnn , en rouieria 4 Santiago. El libro 5." (axí, cn qiiunt u1 objeete 8 3 jlldt, peri no eorrespdu al ti-

tol), quc eoohiene el I t ine~arium ha sido publicado por el P. Fita: LI Codex de Sniut-Jac- tues-de-Com~iostelle, raris 1 x 8 2 ~ .

LOS MANUSCRITS DEL DlONASTIR DI? S A N T A hIARfA DE RlPOLL 113

,\ve tampocli precisk prou l'sssurnpte a l descriurc un exeniplar ma-. nuscrit del text en lo desconeixemer~t perdonable del material do comparació no publicat encare e n 1 8 7 8 (1); Potthast, Biblioteca historica II', 1384, fius arriba a dir que Fita ha publicnt e l ivres 4. y que. aquesta edició la E6u.sortir la Academia ~ e a l de la Historia, de Madrid, com a ~Suplemerit a l toril. XX de Flórez, Espaiia Sa- g r a d a ~ (2). En oposició a . aquestes indicacions havkm d'establir primerament que Arnaldus . de Nonte caracteritzh conforiiie a l seu contingnt lo liibre que trova (reperi volumen ibidem; quinque libros continens) en la seva lletra (publicada . novament per mi en los Bantlschriftcnsébatze Spaniens , 413 SS.), lo que Fita assegura clarament en 1osRecuerdos 49, basat en l'examen del original compostel~ q u e utikitzava; aquest contenía origiriariament en lo primer llibre &cripta sancto'rum patrum ad laudem Jacobi apostolin; en lo segón, iApostoli mirscula.; en lo tercer, ~Translat ' io apostolin; en lo quart , ~Qna l i t e rKaro lus Dlagnus domuerit et subiugauerit iugo Cbristi Hys: p a n i a s . , ' ~ en lo quint, .Do diucrsis ritibus, dc itineribus, etc.. Tambb. parla Fita en son detingut analisis del original, loc. cit. 50, dcl cuarto libro que contiene las gesta8 de Carlo blagno . y de Roldinz.. y fin-l. ment, loc. cit: 57 del último libro, once capitulos de inestimable.valor histórico y gcogr&fico. Llarch temps vacostarme a b a ~ i s no pogui rcsol- dre la contradicció dre que F i t a , en oberta oposició a io exposat per Arnaldus d e Monte, des i r l a com a l l ibre quarb, precisament lo darrer, $6 bs, lo llibre cinquu de l a seva edició particular ja citada, tant menys quali lo mateix Fita publica 16 part que conte les gcstes de Carles sots lo titol: Libro 117 del cddiee Calixtino y que segons les meves notes se poc veure ularamcnt en lo Rivipulleusis 99, $6 es, donchs, en 19 cbdice ese'rit p& Arnaldus de Monte; al fol. 557 : Inci- pit codex 1111 san.cti iacobi de expedimento et conuersione yspanie et gallecie editus a beato turpino archiepiscopo, despies fol. 80 finit codex quartus ... Incipit l iber Vtus y aqui quasi tot lo text que ábarca 11 capitols d'aquest llibre; a l mitj del capitol 10. Arnaldus trenca a b les paraulcs: peregrinis sancti Jacobi iri hospitali (p. 61 d e l a ediciU de Fita).

La descripció minuciasa del inapuscrit que don& Fidel Fita en los Monumentos'iot'iquos de la Iglesia Compostelana (3) publicats junta-

.ment i b AntonioLópez ~ e r r e i r o , d ó n a l a clau de l a iiicognita, y a b ella s'expli'ca l a foiit delv errors dissemiuats desde j a f a anys respecte

. ,( i) .EinWei;k des Calixtus Uber Jncobus. Bibliotheea Fatrum latinorum Eispnnien- 6is 1, 419 (doing. tambd 11. 115, not 1).

(2) Aixb 4s eo~ple tamenr inerapte; l o titol ile I i i ediein 63: 1.e Codex de Saint-Jaequas- de.Com~iostells (Liber de miraculis 8. Jaiobi) Liure IV. Piibli6 yar la iirernikre fuls eo entier p r le I'. Fita, arec le canciurs do Julicii Vinson, Paris 1882.

(3) blndrid i8pi . A Paris (Bibl. Nnc.) Taig onilminar u n e.remp11r de Ir poblicniil jn ngotrda.

8 . .

114 . . ir. BEER I

nl feos actun!, y espeoinlruent respecte n 1.a rcpartició clels Ilibres.de1 , briginal coiiiposleli. Lo Ilibre quart <le la coiupila$ió E6u arrencgt del mnriuscrit, p'l quint, tiiigut falsamcrit per quart (conip. loc. cit. O. 77 s.) Fita Es de paier quc l i iuurilació se rcportii alsescrúpols que Ambrosio I l l o r a l ~ s tenia ~obi:e'l coiitingut del llihre 1V 1 1 ) .

L:L valor de In copia dirc-tit del Compostelanus, cspeci?lriient del llibre lV, novanieiit aqui co i~provada , augmcntn dnncbs per lo f e t de que preiisnnieiit aquestn partes In que inaiica en lo cbdice priniitiu (2) , nienlres que esta conseivadn d'una irrnriera.perlccta en, lo tlivipullcii-

sis; tota vcgadrt que nquest cbdice, a b son caiacter viu y dclicat,,pof

pi~eseiirirrsc direcrninerit com q iiiostra de la caligr;ifia de ltipoll. <aquel1 tenips y esth datat cxilctc (1173) (S), en reproduliirem dues' planes \fol. 3 5 " , 36" )-(Litir~iiiaY), per .facilitar 1% conipnrució ab los &speciiiiens del cbdice coiuliosl.e!k publicnts per Fita ( I ) , que scgurn- iuerit redunda eii vetilatja pei'lo aphnr:tf de Ripoll. l'niubb es iiiipsr-.

t a n t l a circumatnncit~ de. que aixis obtenir11 daros pfecisns per saber qunii la. llegenda de Cavlq ióu coiirguda e11 Cti.talunyn per priiiiera

vegada en un centre literari y pcr recondubir auri ,principi, que s'ha de comprovar dccididanieiit, lo purit dt: sosteiiiiiiciit, la coiitinuació y .

to& clasae d 'us del argument. La divulgao ú i a l texte coritiirgut en.

IQ Codice Con~po$telanus, (lo nnoiiiennt Calixtinus) es,corieguda-(o); n Espunya t,rov&ui tarrrbh encare alguiies copies po>tei.iors, lo uiodel i!ii.

mediat de les quals certauieiit r i o pot coiiiprovarse d'uil modo n n t pre. cis (61 coin lo de les detlipoll: consign8in tiiirih& la. tiaducció gallega, lii.

maleixa de 1aqu i~I Fitn va expost i lo llibte IV (7:.

-- , . S ,

(1) Lq regiiretat de Fita de quc tiqucst Ilibl-e 4. f6u destriiit 'comp. les not. segs.) con: tiradia I i declaiaci6 de Guido >lar¡& Droues. llymuoriir Ililierica II (AnaleCta HginniC~' ~Úidii noYi XVIU, p.h: 4tanuscrit eo pergailii nctunlmcot eepiii-at eu cliies pil.t3, ja qcle el), 8on teml,~ I q Ilibre q u y t E6u tsllat per eindigue. y reliigilt ngurt riir iusligttcib del ebiebie Ambro~io de Moriden..

(2) Fita observa eii les pnrsules ii>troductol.ies a In seva erlieiú<lel .Libro IVdel Cbiiicc onii~tino~, Traiiueci6ri rin.llega,'lin Roletiu di l? R. leadeiiiin de la llistorin VI (1m851 s.2h3: Lar fue" e, lutinii. <le quediinniid ha l i d0 triatemute cegada y b&i.baraqeore destruida

, ., . . en si cddieiarquétipi dcl siglo XII.

:J) Fita, Reiuoi.ilos 49: .ii13, ú un n i i o nntos. y rceowin eii la nota: Segiin si c6i l>i i to Piaano o1 riio'ill3 de ia'Eiiehrnnci5h coineozaha en:25 de m n r i u de iila.

(a) En la e$ieid, aemunt citad&: Le codex de saiur-Jniquos, ib in 1). 16 (comp. tnhbd . , . , ,.. R ~ c u i ~ d u ~ ~ l S).

: ' ( S ) Coirip. 16 iirefaei a la edicid: Turpini Ristol.iu Ciioli hlu~ni 'ct Rotiiolnudi p c r Perd. Cnsteta (8ubiic~ti?ns!Ie luSoci616 poui. I'6tude den langwa romiincs VII, .\lolitvollier. 1880) ab espeeinl eotiaidivncid 6elr hloiilis~ieaavi~nni: 1% I'ariaini so i tractiits Iier Jiilien Vioson. Los IJPsques dU XLl6 sreele, Revlie de li~ig#,iitiyue et de pbilo1o:io ionipnrée Y I V ~ (is~ih'iuu s j , los mss, del INri~isli Museitm per IVni.il, 0:it;ilogus of Ramauceb 1 (laR3), 545 93. Lnliteriitura resgeeti\,a Iia eacnt akilegndn úitimarneiit lier I'h. Aug, Berker, Gruudiss

. . der afr. Litorutui., IIeideiiierg, 1BJl. p. 46 s. :

(a) CodicC I:¿.I. dc In Uibiiotceu del Piilliu de \ladrid. s. XII I -XIV, deserit per,Ilnrtcl- Loewe BPLHrI,P79; un iltre'cn 1% Uibiiotoii~li'iiciowl de Xu<li.id, Lic. P..iai,; "un eopia reeeut feta iicr Fmy J u a n iIc Areoi,ii'eii Ifi34.ruiii1i. vivi, Il..ciiei'iios 50. . . . . . . . . .(l) .Lo tq t <1;iquist~l i ibi .c io~~~eec' i~ !Oiid..de.l? Uiliiiotec;i.Nno. de Madrid, T. 2i!.):,Ato

&qui vos contumaa di& trusludn$on uiirugris d i Su~itingo d de* nqui eiide siite vos oontn:e-

LOS MANUCCRITS DEL ~ ~ O ' I A S T I R DE SANTA M A R ~ A DE RIPOLL i 1 5

Una semblanca innegable a b la copia que acabüm de tractar y que'l morijo d e Ripoll'Ai.ñaldus de Muiite pi'enyub del original compostela, presenta un altre mariuscrit. d e Ripoll, cod. 193, igualinerit no estudiat fins ara , que a mes de moltes coses (1) contC d'salmodihe laudesn y un tractat sobre ecognominan y ~ a d v o c a i i o ~ i e s ~ de In Vcrgo a les que segueixen ininicles de la Verge de Montseriat; per aqucst mot'iu lo cbdice s'atribuheix objcctivnmcut a. la eolecci6 que baPem tractada, ja que'l celebre convent .de l a Montanya, segoiis havém: vist (1; 62), pertaiiyia a l monastir de Itipoll. 1,'acabament lo forma uri brku tractat de Sacramintis encapsalat.ab'les següeiíts paiaules: eDilectissimo Iratri. G. magaloneusi episcopo .B. siguensis episcopus aalntem. Cum Roine quoñdain i i i insula in doino episcopo portuensi's si- iiiile (sic) esseiiius. .. cepistimirari tu, cepi miraii et ego ... quod aliqua illis ($a. es rebus ueteris testamenti)similia adhuc in eeclesia fieri uiderimus ... Petisti igitur a me ut sicut ilta expoiicrani ista exponere teinptareinn. Sots los bisbes de Maguelonn (Montpellier) y Sigüenza s'hi entenen aquí stlament Gualterns (Gautier de Lille, no iZentich a b I'autor dels Alexandieis) y Bernat; ,lo primer fóu bisbe desde 1104,. mori segons Gims, Ser, ep. 579, en l'any 1128, segons los datos de la Hfsioirc Gttbraire de la France, XI (1R41), p. 82, en 1'any 1'129; Beimat. bisbe de Sigüenza regí 1128-1143 (Ganls 71), d e inaneraque la redac- ció del seu tractat de Sacrameutis que envi& a Gautier vivint encare. h a d e caure e n l'nny 1128 o 11'29. L a accepcib eri un ina,nuscrit do llipoll del tractat descouegut fins abuy, ax i coiu tambe la copia de Aunaldus de Monte demunt tractadn, nianifesten quant y quaut s 'havi j . aixaniplaf lo cercle dcls interessos literaris del monüstir. Bernat era francbs. monjo de Clnny y en lo regnat d'Alfons V I de Castella, a1 restnblirse lo bisbat de Sigiienea fóu cridat alli pe<préiat. Com esc r ip tor no e s p a s co~iegut 6ns a1present;per més que de les paraules in-. troductories exposades s7infercix,.que ja abans deuria baverse oenpat en la exposici6 del Aiitich Testament. Gautier. ja s'bavia inanifestat dr temps com a escriptor; d'ell coneixkin; a mes d'altres treballa, comentaris als .ysilms (Histoire lit,téraire loc. cit.1, que. pochien h a v e r - f.orinat lo puiit de partida per los issa~gscxey&ticbs del postcrior .bishe

. ~

mos eornc Cnlrros i ibrou Yspuñn do poderio dos mauros, regoii eontn Dou Turpim nrctl>i.spo de Reeiica.

(1) Cut. Rir: NI'. 83, conte In señüenl (sntigii) dorcripci6: De lsmporo satiaf8ctianis an ai t iui~iooeoda moriluris. Theodorus Ourituririensis Archiepi~copua in Penitentiali 800.

Gioase. vii.piuib Marie; ?id Inudein e l Iioiiuicuieius sacra nomiiia. Quedam rniraeula per inter-. be8sioii~in Virginib h l i~r io . Eq>ositio eni igel iurum .&f,II~ms e6t Gnl>riel Anxelus: e t intravic .lesus in quaddnrn Cistellum.. Traetalus d i diversitate illa qu6asgitiir iii OCficio Miare. Exlm- sit,io de iilesiarum dedicutionlbiis e t de eeelcaio sncramoritiu. Icrriaritio aliquariini I:uaiiye- lioruui ut ~aalnioi-uui: BFrmooea varii. Queduni miraculs. Ber. iutercss~ioiiem V. blarie di hlotiteserrata. Seiiibhnt cs iaeaposicid su lo Ciit. Bof. Sign.Eat. 2." Ciij .3 Onúm. 8h 801s que consigri:~ una hreii y significativa anotsoid: Al principio ha). 1s croiiologia de loa reyesde Firltciu. Cap de lealiis<ei eonegudes t C nota presa de Beviiat, !'autor do1 tractit da SU- Cr&rnell t i~,

116 R . B E E R

Bernat. EII un antich episcopologi de Sigüenza (1) (la unicafont:per l a vira de Bernat, d e que disposoi s'hi troba la indicaciú de que Gunlte- rius bisbe de Sigüenza va esser elegit bisbe d e Santiago, y axi Eúra idEntich a l Bernardus de Angino'que presenta Gams p. 26.

Si aquest dato que arano 's pot. cornprovar (2) Cs exacte, teuim que's deduheixen encare uiés relacions eñtre'l Rivipulleiisis 123 y l a copia del Cbdice ~ a n c t i Jacobi feta per Arnaldus, adeinbs de la sern- blanca dels caracters de I'eseiiptura que ja havhm constatat; en tot. cas lo cert es que Ripoll en lo camp literai,i tenia tendencia a un treball regenerador. intensiu, en lo tenips en que s'cfectuuva la composició dels dos manuscritsdemurnt tractats (darrer ter? del segle XII).

Aquesta volada fón útil d l a c o p i a y deinés adquisiciú~dels textes patristichs, l i túri ichs y hagiografichs que aquí toca priuierament considerar; d'aquell periode son dos manuscrits compostos de inans diferentcs. iiias desde.ltaich temps juntnts.cn un vilúai-avuy chdice 211-, l'un dels quals conth'ls.tres ilibres de les Sententiae de Isi- d o r o y l'altre'l treball d?Ildefoosus.Toledanus De Pirginitate ,S+nctae M'ariae. Qnelcbm posterior (s. XII-XIII) es laoomposició del cbdice gnarda t -avuy sots lo Nr. 206; y'l q u i d s r r e r a Sermoncs de diebus festivis y WalafridusStrabo.,-.De exordiis et incrementis 1.erum cccle- siasticarui!~ (Pabricius 111, 601) enclowla lletra d?Agustin ad ilfucedo- nium (Epistola 153);'del meteix teuips aproxiniadameiit procedeixenlos cbdices 130 Z?II ~Floresevsingel iorum~ y 170=Sermones de festivitali- bus>. Pertanyenencare al segle XII: cod. 110 eExpositiones evange- l iorum~., cbd. 117 officiis ecclesiasticis~ com tarnbe ebd. 214, uii be11 esemplar iillustratj del treball De scripturis .patruliiad'perfectam contempiativam vitarn (eb e s l a aTheoria. y a b la dedicatoria a la emperatriu Bpnks, viuda d'Enrich 111, Mabillon, Analecta 1, 120) de Joannes (abbas). (3) La I&miña.que aeoinpmyhrn d'una plana (Lami- n x 4 ) l a possiblc per una.part un judici del car&cter,pcrfeccionat de ln lletrn corn tamb&.de la iiustraciú continguda evaquest exempinr en la qual mereix principal atenció uii.detall, la PToskynesis evidentiiient presa d i l s tipos bizantins, per divcrsesetapes intcrme&iaries.

Alguns preciosos manu~cr i t s qne'ls antichs cathlechs atribueixenal ineteix periode, son perduts: a x i u n Isidorus in Pentateuchiim, libros

(1) Dieso Skneheí Portoenrrero, Nuevo Cat610qo de los obispos de 1s b o t a Iglesia de Sigüenra, Madridi 1646, p. 1I as. +npos~: nanBernnr&<lo, Pnilees do nscian, natoi'al de dgeii 6 Augtiino, B l o n ~ e Gluniaeenae yuno de aquellos señalndoa y virtuoeos'vnrones que para instruir las Ipkiliss ~iuevasde EspeOa pnssaran de Fmndin edn el Arqabispo Primado de Toleo, Don Bernardo; en el Rnynudo d e uon Alonso VI.'RUB iOap~seol do Tolerlo y Ohpe-' ilnn delEmpei.ador Don Alonio VII, g el 17rimero que dosvues de tanto silencio'se llam6 obispwde Sigüen$a. La llrimera vez qoslo ballo can este titulo es ano i l re ; .... no falta alloyo para lo que dizs (el Epitaphio) de la promoeion 6' elaccion dc D. Rernsrüo para silla de Santiago.

(e) Oems qiii sacrigae a Compostola cereant datos més prccisos per eoostitahir les liistes del& bisbes, rebé Ii~~oiilesta de que: u r e h i v i a i h i paenedestruota esse.

(3) Ewi~ld determina (Reise 1,. 360) In Ppoia mec. 19-13.

LOS IIIANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA M A R ~ A DE RIPOLL ' 117

Regum, Parnlipomenon, Isaiam et.Jeremi8.m (Villanneva, viage VIIl , 45), y dos cxcmplars de les Sententiae de Tajo (Villanueva loc. cit. 42). No obstant s'ha conservnt un quaternio escrit en la ecyona meytat del segle XI I en lo qual, a l a oPracfatio in libro Prosperi. (In epigranmata S. Prospcri c x scntnntiis S. Angustiiii), segueix una part dels cpigra- mes m e t e i x ~ s , copia de la que ja's feu esment P. 1. 44 ah ocasió a c consignar l a notable composició del chdicc 106. Al contirigut principal del -códice, qu'cs niolt mes antich, hi fóu junlat devant aqucll petit quaternio, y axb ericare"dintre'1 sngle XII, puig d'aquest ternps data la exposició posada evidentment per, lo bibliotccari al comen$ de l a colectknia:

Liber de noticia arlis metrice bede presbiteri Item Soliloquiorum or

lib. 11. Sancti Aiigustini et catonis libri 1111. Et librr Ueati prosperi Et Sedulii poete liber.

Tinguis a r a en oompte que tambb altres antichs Rivipullenses conte- nent semblants notes escrices per lo bibliotccari, ax i cod. 40 a b les Capitulars (P. I8 75):. -

Translatio saneti Steplieni Ecclesinsticus ordo adKarolum Epistule Hincmari ad Knrolum.

. . Després en cbd. 204 s. XIII:

Quadripartita Alani et ante claudianus eiusdcm et liber magistri ugo~iis de anima.

Tambk en lo cbdice 52 a b Ics homilies. de Gregori (cimp. T. 1.. 72): . .

Vita gregoriaua XXII Omelie super principia ihezechiei et finem Ue'LX gorieribus lapidum pieciosorum qui colores quo uirtutes quoue ieperiantur.

a lo que s'hauria d'observar que la. nota darrcraiiient esmentada es tumbe riotable per lo fet <le que avuy m a ~ c a ' l llibre de les padres esmeritat a l final, .de lo que's deduheix que alguns cbdices intactes encare e11 los seylos XII y XIII, foren malniesos en lo curs del temps ( a x i tnrnbé 106).

Finalment, j a q u e parlhm dels antichs índices del6 miseelallis de Ripoll, sigui consignada encare la nota posada devant lo cbdice 41'en lo segle XI11:

Iste libor est de peniti Infernalibus et barlaami qt vitn boa;¡ bre. daihi et de vita et de Mii.aculis saricti patris francisci et debet mnnere . in armario ~Iaustri~iriEeriori et debes legere iri refectorio Vitam sancbi .

.''

francisci.

Aquestes inscripcions sembleu manifestar q u e dcsde lo s. XI I en lo monastir se feya nn registre escrupulbsde materies, principalment en lo referent RIS antichs que compreiien difeieuts textos, registre que,

11% R. BEER . '

prescindint tambC de la nota úItim,zment esmentada, se refcrcix al us escrupoló~ dels tresors dcls llibres adquirits y a son inventari, mentre que seguint una i l t r a direeciGXs pot iiiferir d'aquestes breus anotacions per quant,s diferents tertes exegetichs yhugiogr&ficbs cs comencara a crear interhs a Ripoll dcsprEs de recobrar la independencia del monastir. Aquesta observaeió pot servir d e preliminar a lo que bcm de dir réspeile d'un manuscrit guardnt cn altre ternps a Ripoll y dcl que com cap altre-sense cxcluhir lo c,bdice-colectaniil a b les Gesta comitum y la poesia llatina del Cid-la irivestigació s'en ha ocupat de la manera mes intensa; ens referiin a l inanuscrit oompost igualment en lo segle XII, que desprCs d'iina coleccib de les l letresdcl papa Gregori'l Gran, ndenibs de breus textes nombrosos cpnteiiia los escrits del bisbe Ranpcriu5 de Luca y per aqo s'anornena scnzillament lo Cbdice-Ran- gerius de Hipoll.

En la introducció a l a cdició feta pcr Eriist Sackur: Rangcrii episc. Luceusis I i b e r de nirulo et baculo (?don. Germ., Libelli de litc, 11, 505 SS.), sllii troven los estudis referents a l nostro manuscrit, desde les piimeres noticies de Villanuova sobrc'ls textes de Rangerius (Via- je VIIC 53 s.) y'ls esfvrgos de la direcció con1 dels colaboradors dels Idonumeuta per descohrir lo texte desaparegut desdz 1835 -- aqueste fóu designada per Perte (Arcbiv VIII, 3), una de les dues taaques principals del viatge a Espxnya e m p r h prr Hermann Rnust - Bns a l a ediciS de la poesia de Rangerins per ~ a f u e n i e g ap leg~ts~esc rupo- losament en los hlonumenta; Ilevat d'alguns ~uploments extrets de cat&lecbs manuscrits, podBm, donohs, estalviarnos de precisarnibs palesament, cosa ja feta, 1o.lloch quc'l fecoiid .\liscelani ocupnva dintre ia tradició literaria de Ripoll.

Aqui tambE encare havBm de partir de la descripció del cbdice su- m i n i s t r a d a p e r ~ r ó s p e r de Liofarull en la sevn llista del any 1823, que tantes vegades havEiii aduhida. Per mes que, en substancia, ja la va comunicar Ewald, lleiqe, p. 337 s. , a c o m p a n p la exposició comple t~ (1) segons la copia que m'en tra,metE lo senyor Pijohn, tot conservanthi les particulnritats ~ ' r t o ~ r ~ f i q u e s , etc.

Epistolas morales de Sn Qeronimo Magno. Catalogo de los Sumos Pontifices desde Sii Pedro hasta Urbano II ~ r n 1098. de cuyosiglo sin diida es este codigo aunque sigue de letra menos sniigua el catalogo hasta Clemente IV,ron un cronicon. Poema de Rogerio (sic) Obispo de Luca que contiene mas de siete mi i distieos en elogio de Sn An- selmo y Sn Grcgorio VI1 y el Ernperadoi Enrique g los opusculos de anulo e t b n c d o del inismo ~ o g e r i o todo en verso. Siguen otras poesias sol~re la historia de Sn Jos3, otras contra el estado rnonasticn,

(1) Asla eopin impresa d'Ewsild Iii mnnwr'l signo O qua en Bofarull es al devsut, $6 os a eonfirmaci de 9ua'l ninnuserit f6u c r ~ a t , efeetiiwnent, en 1835. Ewnld abarca Ii frase Finnl enles pnronles memhr. sncc. XI, senae *leeir un sic a la aifm.

LO.S ~ I A K U S C K I T S DEL M O S A ~ T I R D E SAKTA M A R ~ A DE RIPOLL 119

rtrns sohre cl uiai.t.irjn de Sil Sixto $ Sn.l.oi.cnzo otras sobre la "ida . d e Sta Marin E~ipcinca. obras sobtre el marlirio dc Sn hinurieio, ptras

'sobre la confesion del pcniteiitp; sigue Segun ,]>nrrce al jliiarnento del llcy EnTrique y riiiris versos del moiige Felipe sobre las sibilas de facil. lest,ui.w., pero dr dificil inteligeiiein y coiic1o)-e con otros tttula. dos de ti-ibus partieulis Domi?zici co~po>.is, Este codice estaba. aiiti. gunmenta eir i l ipoll niiinerado 110 y nsi lo cita el ciiidito 'Don Jairiie Viilanuéva eri sui ri'nges literarios. Sus knraeteres no hnjnn del siglo 11. Sobre pergariiirto.jEst 1, Caj 1, Kr, 13)

. ' L a prcguiitaimpoi.tnnt pci la Iiistoria de la vid! inte1c;tu;tl de Ri- poll. de .si. ti'hn de cercar eii nquest iuonastir I'origcn de l a copia de -tots los textes nqui presentnts, semhlcn nfiriiinrla nb silenei les descripcions de tots los investi$ndors qui encare vejercn I'antich cbdice (Rivas (1) : Villnriueva, lJ. de Bofarull. de la rrieteixi~ iiianera, com iuanifestarem, quc un nltre testimoni encare n:olt més antich), puig que en lloch sc t ioveuindicncionsde forastern. 1,afuent.e surt decididarrient en pro d e l origen espnnyol del 11lnniiscrit; pei-¿), qunn entre les paiticularitats or ogi.afiques que Iinurien dc pi'ovar

, aquesta procedencia, cita formes corri cstus. cquoi.. seyc, eoiitempne- r e , foicia, 'entre moltes :~lti.es, se eoml>i.&ri la objccció suscitada per hiIoi.el-Fatio al tract:tr d'aquesta edició (IZcvue liistorirlue. IV, 1879, toriic9, 1R3): Quoi qii'eii disc M . la Fuente rien ne prouvc que le nis. de Ripoll ait Ale bcrit pni un scribe cspngriol: les sin,vularitbs . orthcgrapliiilues qu'il sigii>lle sorit coiunlunes tous Ics pays de l'0cci-" dent nu moyen-ise. Abans se podi.icii reclamar c o m a oaracteristiques espanyoles les foi.rries tambb tiplegades per Lapuente: bojtendere:, habire, Iiastri, honus. hordo, car aquesta g r a f i ~ (301s una tal), la oiiiis; s i 6 0 afegidura facultativa de h se trova sovint, pracisainent cn rnss. espanyols; recordain lo Palimpsest lagioneiise de la L e x ltomnna

. . Wisigotorum en fac-simil complet, lo Toletanus XV; R. de les Etymo- logine de lsidoro (Ewald-Loewe, I.:xernpln, Tab. X.XII), especixlmcnt . 10 iudex als manuscrits wisipbtichs de Eugenius Toletanus en los Monu- menta Germaniae, Auct. nnt. XIV. 445 s. hl;rs lo poch que sobre aquest punt podkiri alegar del cbdice de Rangeriuu no t C prou for$a per servir d e piova. Bxis, donctis, Sackur ~ ' incl ioa tanibé a creure que'l mnnuscrit guurdat antigarnent a Ripoll sigui d'orizen italia (loc. cit., 507): ~ Q u o d eo ipEo ad viri tatem proxinie accederc videtur; formae quoque hispanicac perraraesunt , quaeycribis illis duobus apogvaphi nostri ($0 es ~ i l i a n u e v a y Herrero) attribui possuut ut proienies (Vitw. Anselmi, v. 3559. de anulo e t baculo 913 (2) brebiahitur (V . Ans. v. 55521.. Es tan atinat eorisiderar les formes prcsentades L om particularitats de la manera d'escriure espan yola-fóra cosa fkcil presentar iioinbrosos com-

, . .

i i ) LR Beva deserir>eióis esposadajier Ewald,Eeisc, 931. . . . . (8) AS¡, no 9101. ' ,

. .

BOLET~N DE LA RERL ACRDEMIA DE BUENAS LETRAS DE BARCELONA

Tomo V

R. Beer.-Els manuscrits de Ripoll. Primero por/, Idmino V I 1

LOS MAAUSCRITS DEL MONASTIK DE SANTA B I A R ~ A DE RIPOLL 121

al Rivipullensis, puig la iglesia de Colonia, per . e x e < p l e , possehia ja e i i lo segle V I I I h n manusclit d'aqueeta classe y un exeinplar del mateix text, que de Saint-Victar passh a.la Biblioteca N a c i o r i a l de París, ara la primera part del cbd. F. lat. 14500. Llhstima q u e l e s f o n t s

de que disposaru fins asa cns deixen a les fosques al perseguir criteris mCs precisos sobro'l tcxt del perdnt r n a r i u s c r i t d e Ripoll (1); encare voldria consignar aqui una idea avnssalladora que se'm o c o r r e , y que ,

esla intimakent lligada ab les relacions de Ripoll ab S a i r i t - V i c t o r ,

quo Iiiivkrri exposat inks amunt. E'abEm positivamcnt que alguns manuscrits de la abadia Saint-Victor-Paris, conservntsactu~lment en la Bibl. Nao. de Puris, son procedents de Saint-~ictor-hlarseille, can 14293 y 14301 (Delisle, Le Cabinet dcs mss. de la Bibl. Nat., !1,413). Donchs be, la primera part 'citada del actual Parisinus 14500, que conte la mateixa classe de les lletres d e Gregori, coru lo perdut Rivi- pullcnsis, no pot de cap manera l i a v c r cstat escrita a S t t i n t - V i o t 0 r . P ~ -

ris, per la rah6 dc que es del segle X" y aqliesta abadia no fou h i i -

dada fins prop de 1113. Axi es f&cil pensar en la procedencia del manuscrit de Sain-Victor-Marseille. Ja h a v k i n vist d'hon t,reyrn alli importants textcs patristichs; es molt possible que al segleXI1~ e'arie- glhs a Ilipoll lo Miscelani en questiú (ab les lletres de Gregori de la classe C f P) y's cedis a Saint-Victor lo model per la u n i part ($6 es,

(1) Lo? esmcntuta estudis rl'nwald n La edici6 del Reg ia tp de Grexori 1, en lo Xeuea Ar- c h i ~ , 701, 111,433-625, formen un trehall lirepararori crcelent lior 1% eiposició metbdiea, no' intentada eneare 6nx uvu), do le 1>ropsgaei6 manusir i t i~de les Ileti,es deGregnri bala lo 11unt de vista teirizarinl y lnternaiioni~l. Aai eoni I i isrestignei6 litersri-histbricano erpiiiii uro- r l ~ i c i e ~ i ~ o l a t s de 18 literatura spliimeut yer ells en si, a r i tumpoch se liodrdi jutja? d'un mo-

. nurriir~l ~riiii-e~-1 de l'iniportancia rlc les Iietres de Oi,egori. iiei In sola pregeotaci6 d'un teat eritich, per i>:Bxque signi curosamonc erpiirgri. Mauca encare i i ivest i~i i r les vien de.lapro- pngnci6 qiie ei i certa uiniiel.a y en rcioci6 territoriil deirn entendrc L'ico qoe la coleccib de lletres dCSperLRvr en eevts dominis; a r i per Ejliiiuyn uiia expobieid que purtint del8 cntbleehs (I 'e~~ril>tOrs de Isidorusy Ildefoii6us y considerant detiiigiidameiit les coleciionsdels eoiieilia hnuria dc concluir la mcriiorin de les iletres de Grrgori 6uss 1s Colect&oea de Sien% do Agui. rrc per una pnrt g fina r l s eatadis erifiehs dc les Iletris Iier l'altrs leom en lo ebdiee Q 21 do la Biblioteca Xncionnl ile Matlricl, eouili. ~ i s l l a r~da . Ensayo dc una Hililioteea, 11, Apéndice 68 y Ewald, Rsise, 311j . Adueat biiyt ,ji~.s'lia leL sptitir. En 10 eompen~li lela .brmei'eii Hmds- ~ l l t ' i r i ~ n * de les l ls t r ts de Greeori do Potllinst, 19, hJB, la .Escorialensis,d. 1 1 8. xi. ,os ~ d t l h i t eoln il I ' L i r l i ~ I k eadieo espnuyol; pera aqucst no cante ni ile molt l a colceri6 seneers. n i riiia gran 1iai.t de la meteisa, sin6 601% iinn dotzena de Ilotres, ticlririte~nl eo!ititigiil, prinCipal (de Les Hispana). En segbu lloili, Aloii. Iierm. Ep. 11, phg. XXV; respecte del su- m ~ i i del I,:scor. h. 1, 8, se sen).alen eiicnrelcs niigrades indieacions do1 ArcliivVIII, ou$,en coiiilile de ln ininii~ioba descriycid d'Ewnlil, xeues ~ r c h i v , VI, 225. No esrR 11"s deslliiidr~ds c 0 ~ ~ 1 . e Iá 8oi.t del manoacrit, puut de n o s t r i ~ ~ n ~ l i d r . E.iald, Arcliiv, 111, 471, diu. ~Codex S. Mnriae d e llilioil Catillri>#iiensis (sic) ... seml>l+ q u i I6ci porrat a Barcelona y alli ac ];urd6

en uii in-mdii; ibid. 'VI, 32ii, manilesta ab exaititut que'] iiianuscrit queda deitriihit en l a erimn deiiiioiiasLir de iliiioll; perb, p rari, h iqsc t rai ta dcl trniisliort del8 m.lnuscrits de RipolI :t Ilarokloiii, eiis deirs nltre col) en dubte sobre'¡ rcrdtadci. estnt del sssumpte; ar ia un 110 ti dici tnln) . i i rs~ de Ir sul>osieid.eontiugilda en lo proemi de Ir edieib en los Monu- m?iitr ( p XY); eod. S Mariae de Pipoll Cilta1a"lensis ... qui ,u t vicle~iit., Bvrceionam trans- lntul iucendio Piriit , nientre Que nibrltrea houi vist que preeisaiihent f6iiel cas contrari. Seniblniils errors, en ei de poca iinportoneia, donen fulses oricntiteious i i s qui's dediquen a estudiar 1 % primiri~utilití;teib delsporiutsmi<nuserits.

122 R. RHER

per In primera part dcl Parisinus 14500 a b lo meteii . text de lei iletres dc Grcgori). Aquestes consideracions me mogueren 'a l i r un dxrrer exairien del niauuscrit de Paris; l'habitus del iiianuscrit; la lletrn del tcxt y del epigrnf (1). decideixen ni& aviat per Espanyn (Cntnlunya), qui: no pcr Franca, y d'aquest psrer son los senyors 0mont y Dórez, qui ;lb mi examinaren 16 cbdice. Contra'l pensar de que'l c6d. Par. F. lat. 14600 i>roccdeix de 12ip6ll, lii Iia'l fet , sols apnrcnt, dc sern- blnnt text no figura $una 'manera express;i. en l'lintich cnt&lech d e Ripoll. Ma6, prescindint de quc'l cat&lccli ostenta Ilacunes, pot ser val- dría la penadc fixnrse que en aquest nntich cati,lcclr, immediatnment dcsprh'de tres excmplars de la Biblia, com tamhe de diles copies de les Moralia de Gregori y dcvnnt d e les .materiei litúrgiyues s'lii troben co~isi,-nats acartularia 11.; no solament es possiole, si que encare provnble, que aqucsts dos cartularis contenien tantbh lletres del papa: ~ 'a i i t icb ciirtulari de la. catedral de Barcelona, per exemple, ostenta '1% següent rúbrica.(Bnl. 107 S:, 116" ): Incipit libcr carta.ruin Sedis Bar- ehiuonac. Primo continens privilegia Keffum Francoruin. Secundario piivilegin I~arcbinonensiuiti Coiiiitum et I:!incipuiii. Tertio privilegia Romanornm Pontificum et decreta. Quarto commissionea. Ripoll apé- nes si necessitnvn portar del estrnnger lo iiiodcl per la copia de les lletres y encare meiiys les f o n t s p c r coinpondrc la llista dcls papcs que segueix en lo mnnuscrit (nCathlo:.o de los Sumos Poutiiiccsdcsde Sn. Pedro hasta ürbano 11, en 1098.. segoris Bofnruli), y 3x6 pcr la rab6 de que'l montistir disposava, desde Ilarcb tempy, d'una gran qüantitnt de fonts Iiistbriques iproposit,, podent dipofi¿ir cn I'arxiu, a b ergull y con1 a cosa proprin, los originals d'un nombre consideva- ble de butlles papals. Es de tenir cn compte la aclarnoió de Lioiarull d e que IR contiiiuneiú del iridex dels papcs fins a Climcnt I V , ax i com una crbnica .de letra iiierios antigu;in, fóu fcta de ni& posterior, y lo meteix val riaturalment respecte les obris del bisbe Rnrigeiius de Luca, . qui no mori fins a 1112; se concebeix niolt be que aquests fragiuents, axi coin los hngiogrhficbs y histhriclis de naturnlesa nssats hetcrogknia. fossin afegits de mica en mica, y jusLnmcnt axí coin Iio podEiii observar avuy en la coleetinea, qne encare d c v ~ i i tractnr, de la Bihliotecn Na- cional d e Paris, F. Iat. 5132, llorigen.vipollEs de la qunl es indubtablc.

1,'estabiir que7 cbdice dc Rangerius fóu escrit i ltipoll y guarda1 precisarnent allí desde'l segle XII, no tB solament irnportnncia teoreti- tica. Si Saekur tingués r ihó al. creure en ia importacib italiana del manuscrit, tindríem senyalat'un nltrc camp complctament difcrent de Ripoll per lo q i e toca t l s cst,udis posteriors sobre la custodia del precids

S

ih (1) Al prinoipi: Iiicipil 1,ibcr cpistol%rum BOIGregorli rapo, xlterniot en lletrea ver-

milles y verdes. rer L'origen do1 innouscrit hi ha una nota d.importancin registrada n i mawe esquerri del lo1 PIv (eii 1s Ilut~.ii LXXII): hoe do alia est epistola quia deerant. el>¡. stolae in eo libro contra que)" iste soiiptls est a i.xx11 usque ad LXXVIII quoiiim falium tlnum famtim Beeilturn i udeea t Ofoo. Germ. Ep. II ,47: Not. 2 . 26).

LOS brANu5iRiTS DEL M O N A S T ~ R DE S A - i A k1 \!ti$ D E I<lPOLL 123

tixt-testirnoni cn tcmps anterior a ~ i l l a n u e v a ; reibrdirise los i ioi~brosos esforgos continuats dn'rnnt l l irchs anys per descobiir mal fossin ino mes quecopiesdel codice cremat en 1830, ': adquireix intei.03 doblc onda indicaeib que pugui ferie d'hbn es t igué lo manuscrit abans del scgle XVIII. Per aquest motiu reclama nostra atenció u n a n o v a donada per Morel-Fatio en la seva rclaeió (p. 119) j. esmcntnd? (loc. cit. p. 1P3, not. 2): des Srudits f rancais dii XVIIe ?ieclc connaissaient ce nis., comme j'aurai bientot l'occasioñ de Ic montrer dans un n16inoire que je' prepare sur l a bibliotheque du celebre monastere cutalan. Sackur cone- gue aquesta observació, pero no tingu6 mes en compt,e la orientnciú donada, y respecte s In promesa del erudit frauces d e publicar aviat (després de 1879) un estudi sohrc la Bibliotecadel-fainós monnstir ca. talti, v a cnntentarsc observant: q u o d nescio nuin aliquo loco feoeritn. Per niala foriunn Morel.Fatio nb cornpli la seva paraula, y pcr aixb 601s podem recorre a conjectures sobre l i pregunta, q u i n s eren los erudits francesas del segle XVI1;que el1 teniti. devant y hún utilitzrren aqaests l o ninnuscrit. Mas pcr lo qu,:'veig en lo material respectiu. no pucb pensar sin6 que Morel Fatio no'a refareixa nlt,ra cosa que al car&lech format per Etienne Baluze. del qual ja haveni tret una serie de datos vuliosos p e i lo present estudi. Efectivanlent, nquest cathleih en 10 Nr. 32 conte la següerit exposicib, no aduhida fins ara , del cbdice de Kangerius:

Liber Sancti Gregori ad instar epistolni.um mnralium. Pos t sexa ginta folincircn metilum continet nomina Sumrnorurn Poiit,ificum n divo Petro usqno ad Cleinentem qiiartum. ICt. pnstea sunt carminn he.

,royca sic incipieiitia: Oinnibus in toto dominum metuentibus orbe Rangerins ~ h r i s t i servus et ecclesiae etc, Diirant usqiie nd finem libri. - Et in ultimo fulio reperitur titu'us huiusmodi: P . 1' P. dolo captus a regc Henrico tinioreqiic perterritus noii observanda iiirnt priviie.gio- que confir!:iat. Ineipit ita: Rez scripto refutavit omnerri investitui.am ornnium ecclesiarum in maou domini Papao in conspcctu elari et populi in die eoronatiuriis Suau ete. Iii fi!io dicit. Dorninus Papa P. non inquietabit domiriurn regeni Henricurn ncque eiiis rrg.iinm de investi- tiira episenpatuum et abbntiarnm et de initirix sibi illata et suis in per sona sun. et bonis neque aliquod nialiim reddet etc.

La valor d'aquesta exposició, ab la prescnt coneguda, de la Sriica que In darrera fulla del vell manuscrit considera quelcom dcfingnda- mant, consisteix en que ara estim en condició de conkixer la nota en ella contingudasobre Pasohalis 11 y Enrich V. (1111) y de refutar a b *

~ i x b l a suposició que Ewald (N. A. V I , 338)' atribuhia a aquest text, de que's tractava del jurament prestat a Canossa per Eririch IV, e n 28 de Janer de 1077. La dcseripció compresa en lo oatAlech format'per Ba-

luzemanifes ta que'l manuscrit fEu conegut en ses parta mes importants (Rangerius) per un dcls mes actius escorcolladors d 'origin~ls que.Fran. Fa podia presentar en lo segle XVII, y es possible quc Ualuee se'n fes . .

124 . . R. B F E R .

tx~cure copies, com de taiits altres cbdices $e Ripoll; certament aclar.ii.& l'assumpte la comencada investigaci6 sistcm&tica de les colectknies de Baluze extraordinariament riques, en la actualitat custodiades en la Biblioteca ~ a c i o n a l de Paris. Tambb espossible que en lo curs dels segles XVII y XVIII, anteriorment donchs a Villanueva, los arxiiegs de liipoll o altres estudiosos prenguessin nota dcl cbdice, y axí podhm esperar encare orientacions mes precises sobre'l manuscrit, tretes dels 'papcrs corresponents, que ja senyalem hon se troben P. 1. pig. '16, eom també de l s ex t r~c t e s do Diego de Monfar y de Ramon Vila (con inés aval1 p. 127) pot ser conservats encare.

Per gr.an importancia que pugui tenir com a text-testimoni.10 manuscrit de que acabbm de parlar, en valor per I Q conoixement dels extensos interessos literaria de Ripoll encare l'aventatja un ~ l t r e miscelani -ja anotat p. 106 al donar a coneixer l'hymnus de Berenguer- que per cert avuy ja no pertany a la part ripollcsa guardada en I'Arxiu de IaCorona en Uarcelona, sinó que existeix com F. lat. 5132 en la Bi- blioteca. Nncional de Paris. A Edélstand du Méril li cali lo mhrit d'haver donat a coneixer per p r i i e r a vegada, textcs importants continguts en aquest maiiuscrit (com lo Cartnen Campi doctoris) en les seves Poksies populaires latines dn moyen-@e, l'aris, 1847, 302 6s.; mas la seva descripci6 del sumari, si bé presentaiit un avenp molt considerable en comparnció del index de lo vell Catalogus codicum Bibliothecae regiae, I V , 42, no podia proposarse cap dictameti deíinitin, nialgrat la seva extensió, sobre la verdadera importancia de la trentena de pesses diierents compreses en lo codice. En la següent exposici6 del manuscrit del monastir ens bavem de cenyir tambb als suplements més interessants per 1; nostre ebtudi.

Primerament. en relació a b lo observat poch abans, es de notar quel' Parisinus F. lat. 5132, la procedencia ripollesa del qual se pot coinprovar inolt bé per senyals interiors y cxtcriorsy'l qui fdu compilat tainbk positivament en lo Scriptoriumfiieteix de 12ipol1, conté troqos isolnts lo model dels quals fóu postat segurament de fbra; p. ex. lu. Historia Rierosoiymitana de Rapmnnd de Aguilers, la que avuy. (ack-

, fa l ) comonpa'l miscelarii, com també la Epistula de Friderico 1, que. (posterior) f6u iiiscrita al foli 8Ov - 80 bisv. Lo propri podria creures noresmenys del croq que forma'l contingut .principal del manuscrit (5): Altercatio fidei' catholice inter Arriuni presbiteinm et Athanasiuni episcopuiu Probo iudice residente; mas, com prova lo catklechque ha- VE? publicat dels llibres del ternps d'0liva (P. 1. 85, Nr. 24F), ~ q u e s t escrit (Vigilius ~hapse i s i s ) ja era proprietat autiga de Ripqll y en lo Parisinus hi tenim, la copia m68 recent <un Rivipullensis tal vegada molt antich.

La part del cbdice, en la que ja'ns parla lo genius loci, es un fragmcnt descuidat qui oiupla poques fulles (23-25), da rnb posterior y a b I'epigraf: Incipit gesta ve1 ortus illustriunieomitum Barchinonensium. . .

..

LOS D I A ~ U S C H I T S DEL MONASTII¿ DE SANTA Y A R ~ A D E R I P O L L 125

D; Mbril deseone$ub eiidentment la publicació baluziaua de les Ges- ta coniitum en l a Iilarc'a HispSoica yax i no l i fóu possible comparar aquest fragment manusorit a b l'iiiipr&s, n i teiiir la base.per coneixer la forinació de tot lo manuscrit 'par. F. Iat. 5132; altraruent hauria seps dubte sofert una modificnció'l seu I?esnmé: aquoique ecrit par plusieurs mains, toutes les pihces semblent de la prcmiere moitib d n XlIIe s i e c l e ~ . A b i ' a j u d ~ del text impres, lo text contingut en aquest Parisinus facilita una idea exacta. d e l a coinpilació successiva de l a valiosa obra histbriea.

De primera mh, similar a la que eserig;é l'hymnus de Bercnguer, se llegeix a l a falla 2 3 ~ després 'del tito1 anotnt po.steriorment (comp. dalt) (1): Antiquorum nobis reiatione compertum est quod mi. les quidam fuerit noinine Guifredus etc.

Aquesta m& c0ntinú.a la relaci6 e n lo 24. y 'acaba e n aquesta plana:

Ciiius (Rninon Berenguer 111, ; 1131) tanta probitns fuit ut fil'iam suam~hildefonso imperatori:tolotano in m~trimanio copularet de qua nobiiissima et copiosa ac imperialis proles rnanaiiit. Cii~itatem quo. que maioricas (sic) eurn classe pisanorum obsedit. uastauit et eepit; piures etiam conflictus cum sarraeenis ilictor exereuit plurima et muni- tissirna opida illis abstulit trihuta deiiiqiie ab eorum principibus,ualen- eie tortose et hilerde exegit et acCepit (illnrcn Hlsp. cnl. 664 iriitj).

Al-final de la plana (24E ) encare una breuanotació posterior so. b re Kamon Berenguer IV, seinblant a l principi del cap. XVlI de les .Gesta= (MarcaHisp. col. 546 final).

Bxiude,ad capiendamalmeriám Ildefodsum toletnnum impeiato- rem ae Januensium classem incitauit ... [Ramon Berenguer IV, Marca coi. 647 principi.)

y arriba'finsal. capdevall de l a plana:

succossit filiiis eiiis Errnengaudiis (Ermengol comte d'urgeil, y1183,'.Mare~- col. 548principi) qui neptem predicti Raimandi beren-

. garii comitis barchinoneusis et principis aragonensis in matrimonium üssumpsit *zli 'et navtris adhuc temporibus inelitus et famosissinzus (aqui d'un altra mA:) uisit.

Áb aquesta,.plana-verso ñcaba'l q ~ l a t e r n ~ o V I I . Al fol. 25r , 6 l a c a r a . devantera ü u n a Pulla sola q u e hi . h a

jmtada, e6cri.u l a tercer* mk;:arribant sifa no fa fins al S t i m quar t dela 'p lane

Non post multuiii tempus prefatufi Rairnuudus berengaiii qui aucntum prouidcie ab imperatore perpetuo gdquisierat gratia ef uenerntbne auunou'li sui Rnimundi burchiooUen9is coiriitis ad uisi-

. .

(1) Aqui corn alli aksn encare e afeblida en e en Les anotaeions 1l0atcrioi.s do ics -Gesta-.

. .

126 , R . DKER

tandum.et'consulendum coiisohiiiium suum lldsfonsum regem arago- Feiirem bar&hinonam peruenit et ipsumIldefuiicum eonsohrinum siiurn edueaiiit. ...

DesprCs aproximadainent en la ineytat de la plana:

Et quin omnes reges gspanie diucordes in te r se tunc tempnris eiant' et quidam eorum dileetionis fedus cum rarrace~iis habebant pr~dietus lldefonsus qui pcouidiis in omiiibus boniserat in animo sno limina hcati inchubi uisitare propasuit. et omnes alios reges conuicinos eins iriiiicern conuoeare ut dilcceiiinis fedus inter eos mitteret eoctra agareno6 expugrinudos (N arca col. 551).

Segueix lo scu sepeli a Poblet, indicacions sobre'ls seus successors y darreramint:

Eeco de iiita et actibus Ildeforisi regis asagoneiisis filii quondani Raini,undi bercrigarii boac mernorie inclili Barchinotiensis corriitif hiic usqui: scripta sufficiant.

La cuarta ma, coiiienqant en l'últim 9uart .del fol. 25L' : . .

Cui siiecessit petrus fiiius eius qui iiiriliter rcgrii habenas susci- . ' piensnon I<.rige post m<irtim petris cum suis rxereitibus ildefonsum

rrgem citstollanuin eoutra regem maurirum seeutns est et milites ip. sius it'i inauu ualida castruo de mudrid liberauct.at ,

arriba tins al f01. 25'' mitg. A! contrari, es'ja anotat de mh marcadamcnt ines ieccnt lo darrer

pai.;igraf sobre Jnurnk 1 lo Coiiqueridor. In seva destresay la seva fa- inilia, acabant ab la relaiió sobre ladescendencia dc la. reyna -Yoles. (Violant dc Hurigrin, I R segoria muller'del rey) cii lo fol. 25" : . .

Similiter ex eadem regina 1111 habuit filiss. yoles qiie fuit uxor alfnnsi regis cnstelle vt mater ferrandi qui fuit a patre in regno here- ditatus. Alteram filiam constaiiciam nomine habuit uxorem hemaiiuel frater predicti alfonsi regis castele. Aiiam filiam s. (1) heiisabct qiue

t a . fuit uxor rhilipi regis fraucie Il lI s. (1) düa Blia uirgo decesit (= Mar-

, . : ca Hisp. eol.b56)..

D'aquesta constalació se'n dedueixen variesconseqiierioies. La uno- tació en lo fol. ?4", de la últ i i~ia plana. d e l quatcrnio V l l del ;la- nnscrit primitiu. fou escrita encare e x vida del conite Ermengol d'Ur- gel1,jmorl eri 1:any 1:183, com ti'expressa claramdnt en lo tes t ; aquí teriim. donclis, la: confiriiiació de l+ suposició ja. sentada (p. 106) de: que la 'iarrnnció del niaiiusciit cau en lo segle XII y no en lo XIII,. corn s'havin ci-egut Uns ara. h.Yol. 25 es una fulla afegida posteriorment ab c.oritiriuacions ooniplenientn.ries de la Gesta, que ja no's presenten eateriorment -preucindint de senyals clarament estilistichs-

., (1: S$ilicst.

LOS ~ I L N U S C K I ~ S DEL ~ X O N A S T I K DE LASTA MAKÍA DE R1ror.L 127 . ,

com obra armoniea d'historia, ile manera que no pot sosteriiise, l a ci.eencia vulgar desde Raluze de que un e&foiiachus Rivipullensis~ sigui l'autor de les Gesta (1).

Lo text publicat per Baluze coridueix la exposició histbrica fins iil, ' ,

a n y 1296, y. un r:o deixa de.veiire que lo que designhm com n Gesta .

eouiitum, tauipoeh acaba sin6 que's trenca en I'excmplar ntililzat per Baluze. Efectivainent, cn un mei.itoii aplecli: Frngmerirs inedits des Gesta comitum Barcinonerisium et lleguni Aragoniae, Ilevue. Hispani- q u e i X , 1902, 4 i2 ss., L. Barrau-Dihigo, manifesth, a b 1;i exposici6 del acabaiuent fios llavors d'esconcgut, que les Gesta foreii coritiiruades fins a l a n y 1299. En lo Par. l?t. 5133 hi teniili un primer projccte que

. , Eón coinp!&cntat~ refoirriat y fins traduhit oii vulgar difereirtes vegades - prova del iuteres que ? trayers dels segfes coriservaba'l text , la valor dcl qual ab rahó pcridera Rarrau-Dihigo (2).

Adeñiés del Par. E'. lat. 5941 saec:XV, dcl qual Ualuze publica'l seu text, y d e l : ~ a r . lat; 5133 del que hav8m troctat o p o r t u ~ a m e n ~ , existcixcndos manuscrits del riostie text en l a Biblioteca N a c i o n ~ l de Madrid; l'un, G . 211 (antiga). 1609 (rccent), en lo qual apareixen \

les Gesta sots l'epigraf : .Gcnealogia' coiriitum Uarcinone, Urgelli et aliorum comitatuum ab archivo Ilivipylli ad quodain vctustissinio . .

libro pergameneo abstracta', 1:altrc E. 2 (antiga) 51 (recerit) s. XVIII, '

a b lo tito1 Geni&logia eomitum Barciporie, ~ r g e l l i é t aliorum comitatuum a b arcliivo Rivipulli a quodam vetuslissimo libro pergameneo scripto abstrticta me ~ i d a c o Monfar et Sors ( 3 ) cive honor. Barci- none transeriptaque a quodam translnto abstracta per admodum Rey; D. JacobuiuRaymundun~ de Villa (4) a dicto archivo anno MDC. Barrau-Dihigo, cn un supleiiiaut (Kevue Hkpanique X. 1903, 2.26) se. referi a una noticia. aparescudia cn lo Boletin de la lteal-Academia d e la Bistoria XXX (1897). p. 96, sobre un mauliscrit de les Gesta. de

'

- possessiú pa~icul{r~.del erudit .barceloni D. Salvador Sanpere y Mir quel, sens tenir en ?ompte que jo,. ja ruolt abans, hpvi* donat a coneixer lo mat,eixmanuscrit en, los .lIandscriftenscbatze Spaniensp.

M a s lo qa te i i a l corresponet no esta pas nFotat encare: en Bal: 107, a l fol. 451., sgts l'epigraf relacionat ab lo tito1 de les Gesta en la Matritensis E. 2,: aGeiiealogia, Comitum ~ a r e i n o n i e a b antiquissimis libris n~ouas- --

(1) J. misa6 Torretita, Hiatariozrafia de Cntalunya, Rcvuo IIispiiuique XY (l908), 491; pressent 1'est;btde laqüesii6: R n e l ea! rle que les *Gesta. conforrnement am 1% tradieid, f0J~i l l ederites no? u n 801 inonjo,deuiautilitsar materials que contenicudeocrilicions de viata dels d~Li.reie coinles: els retrats de Remon Berengrier 111 y de Riimon nereugiiei. LV delaten . . uiin eoiieixeric,a ~ P I . s o I ~ & ~ .

(2) Cvriili,'lass6'Poi.1.eeetts loe. cit. .&S% 8s. Tnmbé uuui retorna Is. iildieaeid aduhida: Bibl. m!t. 5132, a$i?blr deg¿t sdiverses mans, lotes del X I I I aegle . Vulioses so" los coml>ro- bans d$ Lcs tradueeions citslanes encare oónseruades, lo i cit. 433, a.

(3 j liilrrnu-nihigo: .,Nora.. Uiegq de h~onfa r y Gura fdui<rairer d c ~ A n i u reyal de In coro ni^ d.>An~gd(del n o ~ u r l A r x i u de la Coro.ona en Bnrialonn) desdc 1641, y imtor de varia? obrcshi~tbriquis que rio hnii estai irniireses, eornp. Torres Amut. Noiiiorias 427 . .

(4) Sobrc Jiiirnc Eiirn6n Y i l i (sic) comp. Torres Ainnt, loc. cit. 655 S.

128 R. BEEK

terii ~ i u i p u l l i abstracta pcr admodnm Eeuerendum ~ a c o b u m ' ~ a ~ m u n - dum Vila Praesbiterum inense Mayo anno a natiuitate Christi 16COa, s'hi troven anotacions que's toqucn d'aprop a b lo contingiit dc Ics Ges- ta (i), y a-les quals a l fol. 457 (Rns fol. 460) segueixen notes semblants en la major part breument redactades, sots: Alia rubricx Comitum Bar- cinone a b archiuo ~ i u i ~ u i l e n s i abstracta pcr Jacobum Rayiuundum Pi la presbiterum mense et anno praedicto. No podem aqui entreieiiir- nos cn més detalls solire iiquests extractes que en part concordan a b la substancia de les Gesta, en part, traepassantlo temps dels comtes independeuts.de Barcelona, se rcf'ereixen a l a historia tranca. Per nosaltres son notables en primera. linia c o n a nou argument per provar l a riquesa de Ripoll en. material original histhrich.

Recordis lo que s'ha obiervat sobre la iiiipirtiócia del arxiu del m o n ~ s t i r en aquest ram, a l tractar dels Annales Rivipullenses (&lassi- liensesj; to tavegada que parlhm de IR formstció verificada a ltipoll d'una de les obres d'histoiia mes importants d'Espanya, del segleXII; es aci bona ocasió per niiniiestar com se sustenta aquella tradició dét monastir nies exterisirnent ampliada encare, e n lo que s'ha de conuide- rar ademes que nombrosos manuscrits histbrichs han estat en part cremats, en part esgarriats; Villunacva, Viaje VIII, 58, diu d'un voltim eii quart (Nr. 22): =que es un cronicon ~niscel&neo ó coleccion,dc~noticias que alcanzan desde el siglo XII hasta el XIV, riiuertes de obispos, matrimonios de reyes, empresas nayales,. duelos, etc..; després d'un Kalendarium,ab notes'a manera de crhnica, comp. loc. cit., 227, contenia una crbnica breu dels reys franchs (Z), com t a m M noiiibrosos articles relererits a la historia del monastir y d e la terra (entre altres, tambe sobre la anada que per questióde proinetatge féu Elisabeth, filla de Jaume Ier , a ,ia cort de I<'elip l o Bell dJAdstria, 1313) (3). d axb s'hi junta cncare una aegona crhnica, que caracteritza justament Villanueva: ~Chroiiicon Bnrcinonense iure.appellandnmk.

Dels manuscrits que servien erideninent en Kipoll, per l'estudi histbrich dels originals, alguns s'han conservat; perh certament ja no aplegats a b la part antiga. Axis lo Parisinus lat. 5!341, lo metéix del . qual publicarem (p. 91) la elegia a Ramón Borrell, conthuñ exempiar -per lo que;j6 sé,-l'únich ccinservat de teinps mésremo~,dels Anni- les Anianensas, del qual sabEm positivament que era proprietat de Iti-

-- (1) Lo prehiei cometiqn*: ~inealogiaim Comitu&Barcinoiiae deai<ibii'it cdgitnns a quo

prinius Comes obtiouit Comitatúm <clihcraui qiiddammodo.neceisarium fori praemitterc quno sequuntur.

(n) Tal veg&& 1& m8teixa. qiie f6u copiadi, vol. 108 dc la eoiecció Ealuze, fol. 108 5s.. nh 1s observa¿16: .Ea Ms. eodice Ri<.ipullensii g ab I'Inilplt; i l u u i Regum rraniorum Pipi- nus reFniult anios XXXVII ...S etc

(3) Comp. H. de %eissliei.g, Elisnbeth d'Ai.sgb, esposa'de Hredetieh lo Be11 d'lustria 18i4.1330) -LO ,Registre Ni.. 318 del Brriu do La Coroua'Arogoliesa en,Barcelona.-Ioformes da le8 sesaions de l i Aeane&ia I&poriol d i Cieiicins de Yiena, cias. fllosO6cU-histbricn

cxxxvr~ , vrr "01. c x ~ . I, 1 8 ~ s . . .

poli en altre temps (1); lo Cddice F. lat.5923, guardat igualinent en la Biblioieca Nacioiial de París, corité (comp. Catalopus codicuni inanus- criptorum Bibl. regiae, IV, 177), una copia del seglo XII, de les Gesta fiancoruin'edita R. B. Gregorio Turonensi sive potins ~ e t u s t i Franco. riini annales ; iTroiane gentis origine ad Tlieodoricuiii filiuiu Dago- berti. Aquest manuscrit, esplicat 'ooinantiga possessió de Ripoll per iiiedi d 'u ia Donatio monasterio Rivipsllenai fact:~ a. Bernardo Comite Llisuldunensi ct iixore cius T a n , anrio decimo regni Hugonis, que precedcix al tcxt, també ha vingut a para?, -com lo que acabitin de trnctar, a la Biblioteca Nacioiial do París, per mediació de Etienne Baluze (coinp. L. Delisle, Le Cabinct des ms. de la Bibliotheque Na- tionale, 1, 564 s.). ' . .

La activitat l i i s t 6 i . i ~ ~ dcls inonjos d'aquell temps, manifcstada tant en io recbbrc com en lo produtiir, .obehía a tres motiu'r principals, Ph- cils dc reginkixer: l a iglesin, lo nionastir,'lo pnriteóri.' Axi com en la. avuy pciduda "Consueta> de Ripoll, del segle XII (Nr. 40, Villa- nueva, VIII, 52 s.), s'hi inscrivien ritos notablcs segons los privilegis eclesihsticlis otorgats de mica c n mica (oom, p'er exemple,

. . sobrc In Alleluia en lo hia de l a Purificiició), ax i Kalendaris y Narty- rologis presentaven lo taulat por 1ti acnllida de valioses anotacioiis a manern de crbniques, de les quals snteriorment se'n podia considerar sols una part (3). Com a religiosos y a l a vegada guardes del rnau- solcu dels sobirans', so manifesten los nionjos de Ripoll en lo registre d'uri nombre extraordinariainent rich dc datos ?e la historia conkm- poraiiia do la iglesia y del monustii.; merces i aquestn activitat nas- quercii les llistes d'nbats,cointes y papes, y adeincs una muriió d.al- tkes inscripcions histbriques, l a elaborició de les puals se:verificava p i r ehapes. Axi cok : la Summa libcrtatum (Brevis his~oria) del any 1147, trai:tada p. 103, representa una fita eri la configuració y valuació succckiva del material co,ri.esponent;~axi lambk, reiornant a l cbdice de . Paris, lat. 5132, l'aplech'.de les Gesta coruitum contingut en aquest manuscrit, 6fcreix la imatge d'uii trebil l exteiis, augineutnnt progres- ,

. ,

( i r Eii ¡U ~o lece id BI~IIIPO, Y O ~ . 105, ibl fol; 61 m. ~ ' h i traba una copiu: Auni~lcs Auiuncn- ses nb anno DCLXX &que ad annom DCCCXXI uunc iirimiimediti ex ueteri codice PIS. loa- nsrterii Riuipiilleiisis i n 0atalonin.-Los dutoii sobre la antigriitat del originrl oscilen d'uus manera sotpronont: lo Cnnilogus coa. ms. Bibl. ?cgi?ie 1\', 179, atribueix al segrle XIII loa nnals ara. lligats devant copie de les Gesta Comituni, Perte, Mon. Germ Ber., 1, 281, al

'soglc IS-8. on la Histoiro du 1.nngiiodac lier de T'ie y Yniraette, TI", Preuves, !: -probablement du Xle sixclo.. L'examen del Miscelani, emprks i~ Piirir, dona lo aegiieot: la eoliin dola Annsles Aninnensea~ll~ti~ del seg.le XII. la de les Gesta pertany al XIV, lo eploedion a. Rnmon Eai.i.eI1, com js s'ha oxporit (ii. 011, e l del XI; la lletra que sogucix i~ &=O: .Preabfler Jolirii; tic8 ... i.ex'regum terrenorui L.. Euiiriueli Romeon gubernntorii f6o cseritil en lo se~le XII.

(S ) U!, eslieciinen més nmpliat n'ofei'eix la iiotieia dobada per Pr6sper de Bofurull(Coo- des viudicados, 1 , li. III), 'sobre 1;auug Iierdut -'lni.iyrologium de Ripoll: cddieenúin. ir, caj6n S.-, sst. l." (Gel archivo de Ripoli, cooiilo s0h1.e pergamino con caraetsrea del siglo 10. RI 11.; cii urina I n b l a ~ de eomputos luu?rcr con noLns rn?c6in&lea donde sa lee: Era 839, anno douiini 801, luor 14, 4' nou,&s aprilia Domini Rihohe 2, nonas aprilib Iiitroivit L"dovicus in

. . , ' Bareliinonafilius 11relibati Iíaroli IJagni c t tulit eivitatem Sarrneeuis

S

,

130 R. BEER

sivamcnt, l a configuració dcl qual havia de coronar, cosa d'un segle mbs tar t , l a activitat histbricamitg-eval de Ripoll. La mes antiga re- dacció de les Gesta, continguda en lo Parisinus F. 1st. 5133, assats dii'erent del text que trametcn los exemplnrs complerts, reflecta d'una manera simblant, con1 l a Collectania cantinguda en Bal. 107, lo material dc la cxposició de la historii patria, tal coin se la figuraven aproximadament poch despres de recobrada la independencia del mo- mastir.

L'estudi inbs detingut-d'altres parts del tan citat. maiiuscrit, axi primerament de la Vita B. Petri Urseoli escrita al fol. .A3"ss., ens con- dubeix altre cop tambb al segle XII y no al XIII, com pretenia Du Mbril. Aqueat, qui per cert tenia e n general bon coneixetnent de literatura', h a w i a tingut tambb aqui, en l a scva dcscripció, oiientacions lluminoses per lo jutjament de tot lo nianuscrit, si hagubs examinat

u n a cdició del text, sumament aclaratoria y desde temp: ha publicada; y en primer lloqh, respecte l'origen de Itipoll, per el1 enoare hipo-- tetich (si nous n e nous' trompons). hfabillon v a alegir clarament l a nota de proccdcncia: .ex ms. codice Rivipullensi~ a1 tito1 de la seva publioació (ASOSB s. V. 874 SS.): Vits. B. Petri Urseoli ducis Venetia-

'

rum et Dalmatiarum tum hlonachi S. Dlichaelis de Coxaiio in Catala- nia auctorc anonymo incertac aetatis, explicant en lo preíaci: vitae lucubrationeui e x ms. codice Rivipullensi erntam nows commnnicavit eruditissiinus: vir Stephanus Baluzius, de lo que podeminferir, a b tota seguretat, que la copia posada a disposicio per Baluze,. no pot haver dimknat de cap altre original que del actual Parisinus F. lat. 5132. Sj bb Mabillon anomena a l autor incertae aetatis, no obstant v a precisar cn ccrt modo aquest dato en l a seva introducció. Dc la indiiacib continguda en la Vita (S 1 7 e u l a edici6 de Mabillon): multa quidem mira p e r e u m Deus egit quae nobis sunt incognita, quia non sunt scripta nec oratione illorum qui eum viderunt relata; omnes euim qui eius prae~entinm viderunt iani a saeculo niigrarunt, Mabillou en dedubeix, no pas senseiah6, que I'autor d'aquesta Vita pot haver compost la biografia apenes cosa d'un segle desprbs de la mort dePetrus Urseolus (t c'a 997). Mabillon no s'cntrctb en dctalls sobrc'l l h c h hón pot haver estat escrita; pera los límits estsn assats determiniits. Tenim, en primer terme, Cuxa, hón rnori Petrus Crseolus; perb'tambb s'iii donen les relacions a b Ripoll. Es cosa ja sapiguda que Oliva, abat de Ripoll y 'de Cnxh, establi un culte especial a honra del forsster ilustre,, (comp. Villanueva, Viagc VI, 185, P. 1, 60, not. 4). La Vita acaba tambe a b un regoneixement entusiasta de la tasca del mes gran dels abats de Ripoll,. Oliva. Veyent, donchs, que la major part de documents relatius a la activitat d'0liva y que tambB les copies be les seves obres se troven a Ripoll, podría creui'e's molt be que un dels monjos de Ripoll, de ploma exper t i , s'hagubs emprbs la composieió de

. la Vita de Petrus Urseolus; en tot cas, es suficientment explicat per-

% ,

,

LOS MANUSCRLTS DEL 21ONASTIR DE'SANTA M A R ~ A DE RIPOLL' 131

quC lo t e s t , que apenes si pot esser anterior a l segle XI, 16u incorpo- ra t al coiice-colectinia de Kipoll en una copia quelcom posterior.

Llevat d:un Serni6 en honor de la Verge (l) , (fol. 2 1 ~ fins 23r ) y d.uiia serie de honiilias (8Lr fins.YP) (Z), no's trova cap k x t mEs ex- l e n i e n prosq, Tora dels anomenats niés abans (comp.. p. 124 y 128); perb si que's troven considerables copies d'actes y auotacioiis que fañ

c la fo r sobre la genesi8 del cbdice y també sobre'l teinps en que fóu coinpilut utia bona part del meteix. Al primer cop d'ull seiribla doriar un tesmitius i n t e qucni la noticia del fol. 105i (una fulla isolada inclosa posteriormcnt, comp. més 'avall, p. 13$), designada per Du'Blbril coiii a pronbstichs pour l'annee 1179, parJohannes de Solede; efecti-

i vament, Ilcgim,Abanuo incarnalionis doinitii no,stri ihu x MCLXXVIlII

usquo iii ~ ~ i l ' a u n o ~ mense septembri sole existente in libra erit si d< uoluerit coniunctio omnium plauctarum in libra et cauda drachonis, y d e les paraulcs erit s i deus uoluerit se'n pot deduhir segons sembla a b oerta probabilitat, que aqui tenim un pronbstich, la anotació posterior del qual sería absurda. No obstant, la forpa aclaiatoria de la data d c l a no~ic ia romin sumaiuent rifeblida per la estranya declaració

~firial: Ego P 9 n u c n i hanc epistolam apud quendam dominum archiepis- copuiii pergcntem a d dominum papam et asserentem huiusmodi scriptum se habuisse a doiiiino iohanne toletano qui eaui Lrnritimitebat (sic) per iam dictum nrchiepiscopum ad dominum papam. Mqs la cosa's presenta diEerent a b lo trassumpte de dnes cscripturcs que's troven cap a l flnal del manuscrit, als fol.. 1 0 4 ~ , 106' y 107' , l a primera sobre una

,festa a l día de Saut ~ l u c h Evangelista, dattt: Actum est hoc VI?. K. mai

a i i G X ~ V I Regni ludouici iuniuris GauzEredus sbbas t, l'altra una constitució del matcix GanzErcdus rcspccte a l augment y mellora de les robesque s'havien d'entregar regularment als mnnjos deKipol1: Ilniuer- sis Iiancscripturam aidientibus uotificetur q& ego GauzEredus dei gratia iiuipullensiu abbas uoluiitate atque deuota instantissiinaquc prece Karissimi fratris iiostri Geraldi Ramcrarii asscnsu quoque atque pos- tulatione omniuiu fratrum nosti,orum deceriiimus.. . a d augeridam seu ~neliorandam monasterii nostri in uestimentis consuetudiuem, e t c . Gauzfrcdus abbas i etc.

Examinades una y moltes vegades, juut a b los senyors L. Delisle y H. Omont, les inscripcions d',aquests dos documents, arrivarem al resultat que en abdúes escriptures la sotsctipció de Gauzfredus, lo darrer abat marselles de ltipoll (1153[?]-1169) es genuina, y no SOIS ho es

(1) A h I'ei>ígi.sl verniell: In honore iiemper Yirgiais mariesermo. ( Z i E 3 equivocat Lo i u e d i u Dii Méril, ilus to t lo reeiieil d'homdlleaaiianpmesporti'l

t i to i aitibuu ~uos tu lo ruu i . Les Lomilies UorLeii titoi eooraiu;~L (en vermell): s ir De aet ibus npostolorurn iibi olnu<luui nliostoii curniierunl, SIV Ineipit de leelione ZcLuurn apostolorurn ubi dieit Dc Sguionc >lago, S!V De eornelio eentwione e t de Syuioue Yetrq , a?' Ineipit de euaugelio seeundum muriiium. cte.

. .

132 R ~ B E E R

aquesta, sinó quc tamb0 ho son les firmes qiic acompanyen dels de!iies dignataris del monastir (1). Ab axb queda doiiat uri teriiiirius ante quem entorndcl qual te d'ngruparse la epoca. del suiiiari del important manuscrit. D'acort a b axb estRn los trassumptes dels documcnts refcrents a l a introduceió d'uiin-solcmnitat especialcidit dissapte a llahor delaVeigc,

" 0 0

fol. 1 0 1 ~ ... Anno igitur Do~uiriice Iricnrnatioiiis niillessimo CLVlI pre- sidente in eoclesia Riuipullensi prelato abbate nostro Donino Gauirc- do ... celebritas doiniriice matris in ecclesia nostta per omne sabbntuii~ i n perpetuum observanda itn fieri instituta cst. Aquesta Cclcbritas quc eiocuiuentalmcnt redactada comeiicn a:b les soleriiiies painules: Ad 110- norem et laudem gloriosissimae et intemeratae virginis Mariue, eoii- sistcix e11 que ee celebriii evpecials oerimcnies eclesihshiques (eom entre altrcs un ofici major solerune) y s'ofereixin principalment als fratribus ferculuui u e l d o casco ucl de ouis congruenti pipcrc ap'tatis. En I'ordre cronulbgich s'hnn de tenis altra ve,ond.n en compte dues inscripcions a l fol. 104' y 106' respecte de les renúes del doniini a e blo- 11ó: Hoc est caput brene de honore de miion y IIec est eo.mmemcratio tocius ipsius houoris ct de censibus et usaticis que barchiiionensis comes habct in terminio de.moii>n. l>u Mevil fa obserbar d'una manera justa que'l domini de Mojon pertanyia al monastir, mas passa per alt lo final de l a segona inscripció, que cll designn eoin a no cxistent: ,

Acta est ista carta supra dicte comm~emorationis XII I<1. inai anno

11il 2 regni ludouici iunioris, lo qual cns porta nl:any 1151, 96 es al: tra vcgada al temps del rriinisteri pastoral del abat Gaunfredus. Tambb es per aportar la donació de la iglesia de Mojon n 12ipoll, la confirmació documentada de ln iiial, pcr lo que jo SO no era encare' coneguda. L'acta: Donatio Ecclcsiae de-iiIolliorie qunm fecit Episcopus Gerundensis Anno MCXLIIII ( ~ e t i o eiusdenl moriaslerii, abbati) se tiova copiada en i a l . 107, lol. 1 9 0 , seiuintli a l fol. 195 la Confiiniatio Dornirii Papae de Ecclesinde hlollioiio. Si afogim ciicnre que entre'ls trocos en prosa a b los que podkiii relacionar unaeer ta data, la llotra continguda, fol. 1077 Ollegarius dei g r ~ l i a terrachorierisis nrchiepis- copis Venerabili fratri 1Z. ausonensi episcopo (es llamón 1. Gaufredus) Salutern, es refereix encare a tcmps inCs anterior, ja quc Ollegarius regi 1116-1137; de conscgücnt, aquesta lletra sobre una pregunta de la orde- nació cdu en laprirnera meytat del segle XII, si afegirn aixb queda rnn. nifestat que la composició del sumari d'aquest códice que pien un Iloch especial entre tots loSKivipul!enses ccnservats,ba d'haver estat efec- tuada 6n la segona nieytat del scgle XII y no en lo segleXll1 com tots los investigador6 havícu adinCs fins ara. Les dues actes que seinbleii parlar cn sentit contrari,,yb es, la donació de Raimundus de Porcian a

-- (1) Lit rcprodueeid de la scgom heln IIUI OICTIUI cu h li~ulilm 5 , L > D C U I C ~ P O L I ~ ~ eotcj&r lo

resultat ~ X Y O S R ~ .

LOS MAKUSCK~TS DEL MONASTIR DE SANTA ~ I A R ~ A DE RIPOLL 133

~ i b o l l , del a n y 1211 ,y la venda de Petrus de Palad y la seva familia . a l monastir, d e l ' a n y 1212, son anotacions posteriors; l a primera's

trova a la primera plana, que havia qucdat Iliure, de la Vita Petri Urseoli, que no comenqa firis nl fol. 93 verso; la segona a l fol. los, una fulla isolada a b un sistema de linies completament difcrent, a f e - gida al cbs del manuscrit a b tan mala trapa, que'l document sobre la festa, a l día del Evangelista Lluch, apareix dividit en dues parts, 104" y 1019 (1).

Los nonibrosos fragme,uts pohtichs que hi ha e n lo manuscrit no con l rg iuhen pas aquesta apreciació. Y aixb pot dirse espccialment de les poesies d'historia conteinporania ja tractndos, dcl Carmen Campi doctoris com tnmbé del hymnus deBerenpner, y 6s precis considerar l a circumstancia de que aqu&t hymnus a l comte mort en 1169 apnreix juntat immediatanient a les actes del a b a t Gauzfredus (t 1169). Dels demes trocos cn vcrs, lo cant 2% la presa de Jcrusal&m fol. 21r fiiis 21" (eHicrusalcm I c t a r e ~ , publicat per Du Méril loc. cit., p. 255-2601 segueix a la Historia Hierosolymitana de Rayniund de Agnilers. Los hymnes provehits de neumes. <Ave Virgo gloriosa. (fol. 10SV), Vox clarcscat mons purgetur (fol. 107"), publicats per Du Méril p. 305, despres ~ C e d i t frigus hiemalea (fol. lo@'), Du Méril p. 32, igualment a b notes mnsicals, han estat registrats posteriorment en Ics plancs que havien quedat Ilinres; de la mateixa manera la coiiiposició a l fol. 109r y 109'. de l a que Du iitbril (p. 306 s.) donh sols l'acabament a causa del estat llast,imbs de conservació ( ~ q u o d est anceps tu dis- soluis -qnod tegendum tu involvis= etc.), y l a poesia onig,m:m8tica cx- posada por Du Méril 305, escrita a l fol. 108' eLunis proccr ct sub men-

. . se- somno splendor et immensc- Marlis procer atque durisn - eto. (anomenada pcr Da Mbril sregles 'des horoscopcs ou plut6t des divinations, ... trop obscures*, per la qual, segons iuferiin d'una co. municaciú feta per lletra, Wilhelm lfeyer-Speyer Iia trovat una solució cxcelcnt trcta do lbs poesies-hymnes cristinnes.

De tots los ebdices conservats de la vella abadía -en nombre s i f a no $a dc'250 - lo maiiuscrit que acab.&in d'oxposar os :o mCs cnsula y'l niCs porsonal. Prenkrn per punt de partida les actes de Gauzfredus, los punts de i'oiiainerit bisL0riclis del Miscelani y'ns trovam en S& contingut a b ccrta unió de lo trascendental a b lo nativament prActich, que si b6'Ilavors no era cosa rara es no obstant significativa especialment per Espanya., unió quc P6u cl niotiu dc quc'l mistich cst&lich Luis dc León compongués u n inanual d7ecoioriiin dombstiea y que'l geni mes ilustre de l a edat d.or cspanyola crees lo contrast imiiiortal &els repre- sciitants del Idenlisme y del kiealisme. Axi com la nova festa a honor dc la Ileyna dels Cels y protectora de Ripoll s'ba de celebrar cada dis.

;i) Por n x b s ' e u , ~ a n y & tamli i Du h18ril, iiui prengu8 per dos docu&$ots diferonts los textcg da fol. 104' y 106' (dnlt).

. . . .

. . ,

131 H. BEER

sapte tainb0 mijancant una colació consistint- en gorrins, foriiiatge y ous empebrats, així trovhm al bell dostat de Sermons y Hoiuilies l o . decret respecte a l niillorament del guarda-robes dels monjos; a l costat de l a Vita, de 1;s Acta com tambC del culte'corresponent del sant te- rritorial més recent, la llista escrupolosa de les rendes de la gran do- nació de terres tambémCs.rccent; al oostat de resolurions d e casos de conciencia y c&nonsdcls concilis, com tambb d'inscripcions astronbmi- ques, la redacció mes antiga de les Gesta comitum en Ics quals, com havkmvist , Kipoll s'erigia a si meteix un superb monument, mas tani-. h6 deixava la. única obra antiga, extensa, de la historia de l a Marca y de Catalunya. Lo traspas dels dominis del monastir lo manifesten a s i meteix los trocos poCtichs continguts en lo meteix manuscrit, j aque ademés'd'hymnes y altres omposicions relirioses, hi trovam també la. poesía a Eamon Berengner y enearc lo Carmen a l Canipi-doctor. En vers y en prosa trova tamhé un eco en nostre mariuscrit l'aconteixe- ment mbs notable d'aquell tcinps pertanyent a la historia universal, la primera creuhada.

La compilació original d'aquesta notable ooleetAni& s'haur8 de tenir bcn preaent si es que's vol compendre la importancia literarin de Ripoll en los segles posteriors. Lo creixement en manuscrits durant los segles XIII, XIV y XV, ja sigui per medi dcl treball casola, ja pcr medi de adquisicions, a lo que's decidiren, se dcduheix esporitaniainent eom a resultat de la influencia continuada dels interessos exposats aquí.

Com argumcnt e n favor d e lo dit, ens toca considerar cn primer terme dos valiosos Miscelanis .del 'segle XI I I conservats encare, que per indicis segurs eren dp proprietat originaria de. Ripoll y dels quc aquí's traetara per primera vegada. Cbdicc 26, un revingut volúm en foli que, després d'un extens tractat sobrela Passio Domini y fragpeuts del Evangeli de S. Maten, jnnt ab comentaris, c o n t ~ la explicació ano-

, nima,d'una .Figura Seraphinn eom diu una indicaeió moderna, mas cs lo conegut tractat .De sex alis Cherubimv atribuhit a Alanus a b Insu- lis. Lo dibuixeolt y a1 ineteix temps l a rnostra del text y de la escriptura ( ~ a m i n e s 6 y 7) es poden comparar ah la figura y la copia impresa que dona Migne 210, 267 SS. La procedencia do ~ i p ~ i l esta testificadaper lo trassumpte encare del segle XIII, de quntre actes de donació que's re- portcn a l monastir, y que's conten entre les escriptures mCs antigues de Ia casa. c o n iwxiuldei monastiris creinat, adquireixcn mhs importancia les cbpies Petes en temps rcl,ztivament tart; a b tot; elles junt a h les inscripcions en lo Par. lat. 5132 que hnvhm tiactat mis abans, pertanyen als documents-testimonis mP.s antichs d'aquell nionastir que havem conegut con1 a centre histbrich del comtat de Barcelona. Consigntni ademCs aquí la circumstancia de que la forma de l a anotació d'nquest trassnmpte y lazcva legalis?ció ofereix iin bon cop d'ull sobre l a cac- tografh de Ripoll en aquel1 temps; pe r s ix? s'ha reproduliit 13 pl8.Ua corresponent '(~imina 8) y s'ha Lranscrit a continuació l'acta coiisigna-

, .

LOS MANUSCRITS DEL MOSASTIR DE SANTA M A R ~ A DE RIPOLL 135

da en primer Iloeh, tenint en compte algunes observacions comunica- des aniablement per Alfons Dopseli (1). Coiu se pot veure, es trdcta d e una donaeió de la comtcsa Ava, muller del comte Mirú de Barcelona; cn detcrniinadcs parts d e la seva coneessió, l a eseriptura es semblant - a I'acta d e donnci6 del meteix a n y (941), certament molt mOs curtn, que Bnluze publica en la Marea IIisphnica, App. LXXVI, col. 853 (Do- nació d e Ava a Cuxh) (2). A uquesta se refereixen algunes referencies fetes en les notes (CuxB).

l n noinine domini. Ego Aua. cometissa. c t filii mei (3) id est. Suniofredus comes et Wifredus comes. e t Olibn comes. et miro

2 leuita. simul in 1 donatoros (4) domum(5)Sanctemarieeenobii. situm iu comitatu Ausona. in locum que uocant ualle riopullo. a d pre.

3 dictum domum qui est fundatus 1 in honore Sanctc dei geuetrice. Maria p-erpetua uirgine. iiel ad abbate Ennego'ne uel ad monaohis

4 qui ibidem deo dcscruiunt tam presentibus 1 quam futuris Dona- mus ibidem aloderr~ urum cum oinuibus terminibus. e t finibus. iiel

5 aúiacenciis iilius que nominant Agine. qui est in comitatu 1 cer- dauiense in pago liuiense- predictam uillam nginem. ciim omne fundas ct possessiones finibus, et limitibus. et terminibus. eorum S S

6 sic donamus ucl tradimus 1 ad predictum cenobium Sancte marie situin in predicta tiallo riopullo. donamus casas casalibus ortis ( 6 )

'7 ortalibus arboribus ~iomiferis uel inpomiferis. mo 1 lendiuis. pratis. pascuis nquis aquarum. uie ductibus uel reductibus. omnia e t in onuibus. quanlum. ibidem. habuit uir meus de &e predicta Aunne

(11 Com capdela qui han utilitant modcrnament lo msnuserit de Rilioll, ha prbs nota, dela documents, n i Prbsper de Boiai.ull (en el Cat. Bof. no 'edeseriuelmanuic~t) , ni tampocb Villsnuevii, me sorl>rAn.que desde llsreh temps riguin poblicades plrts do l'aetz de donacid que trariaeribim, $6 es Lo eoinenp y la data, y i e r n1np.h menys que per alahillon en uon uOta quclebm umiighdi%n ASOSB suee. IV, psrs. 2, p. 423. En loo. cit. manca tata la indicacid de les lonts; a Ir pregunta, cam Xnbillon conegué'la documcnts, Iii respbri a1tl.a vsgada'l Cat. Bnl. dqu i lrovbln en lo gr. IQ'uoa noticia 8obre'l cbdice, que canté 801s 1s prime= paraula del tractat 60bl.e I R 1p189id y de8pi'és exelusuiíament sois I'Ineipit y Erylicit,de les qiiatre es- eripturcs. aengd de qunii poch R'ilireeiavr en arli~qll temps, en opoaició n uquest, la valor

* ilcl v e d a d i r contingut dcl ebdiee. Lu. prova de qiie hl~bi l lon 801s pot haverho t r i l d'aqui, est& en que no més cxposa Ics piiraulcs del text, que eri lo Cat. Bai. sonaxtretes del doeument . , (comp. tsmbb hfnres HispAnica, Col. 888). Do les pnraules de Baliise se'n pot Inferirque el1 vo tingué devant l'actnmeteixa ¡le donecid do Ripoll; Lu text egrres]>oneot, que bnix lo punt de vista Ilingüistich també preseuta coses notatilos (eompnria p. ex. Irancbs: dor8navont. $b es, de hac hora in ab antea, ab l a forma ib hac hora in nnten que spareiii sn la dociimcnt), deré conegiit al pvosent pei. primera vepadn.

(2) Aiitonio Elias'de hlalins. Epigrafia catalnna de la Edad Media, Xevista de Arcbi- vos XI (1901) 24, rcl(istr2 rlguns doconients referents a 1% muller del cointe hlirb, qlie's tro- b l ~ v ~ ~ ( ~ x i b t i ~ n j e n ~ A r x i u do1 morinatir de Ililioll, ,y aquests dsl any 828(esoripturr de com- 1liL); 838 (donaeió al mÓnnstirj; 9i1 (donreid .del alodio de Agr, 12de lasilal. dc Julio del ni50 , U de Luis.); 861 (donació per mcdi de inumcssors teslameutzris).

(3) Cuaa; zetfiiiis meis." (4) Euxa: .nassirnul donamui in uuiimi; tal vegude~donelis simul in unum sumusdon.%lo-.

res. A. Engelbreeht entén in donatoros=franbbr .en don&kursi, (eom adonudors). (a Cnra te la fbrmula: .coneedi:nus ntque tradimus ad domum. eoln t n d é prescrita in6s

t i r t aemhlsiit in nostra escriptiirn. (sr. Corregit de ortos.

R. R F K R . ,

e t 1 genitor d e predietos filios mcos. Sic doonmus cc l tiadimus i d predictum domum. Sancle BIarie perpetiie iiirginis. e t i d predictum nbbatem. uel a d ~ i i o n a 1 cliis. quiibidem: deo seruiunt. uel seruierint u t ~ i t illis cibus t am presentibus quam futuris. propter remedium anime d e predicto. Nironis. condatn. (1) scu. 1 a l proplcr rem&dium animabus nostris. I n eodempacto dum ego. uioero. Aun. omnia reseruo. .in mcam potestatem. u t d e i p s o ~ fruges quiquid. facere uolue 1 ro. in meam. reseruil potestntem. sed tantummodo. a b hac ora. in antea. donnmus. tradimus; ntque eoncedimue. ipsas decimas e t primicias. cum ipsn pariocliiá. 1 d e predicta uilla. a d predictam domnm. cenobi.i. siciit super insertum est. sic donninus uel tradimus a b integi.e. exceptus. undc sc'riptuiam. focimiis a d fideli nostro 1 ioueliuo. in eodem couiicntu. diiiu uiuit. teneat e t possidoat. Post obitum suuni. omnia rernnii8at: ad predictnm do- rnum. uel ibidem. deo, serui 1 entibus. Hec omnia sicut superius insartum est. sic donamus iiel tradimus eum ipsn eeclesin qiii est i n honore sahcti iuliani ibiddm futidat&. propter remediu-m. 1 anime. Mironi. comiti. condn.n. seii. iiileranius. ubi ibidcm. c l pro aniinabus nostris. E t qui eonbra Iinnc donacionis. scriptiirn. ueiierit a d inrupendnm. 1 seu. predicti. nos uenerimus infci-am seu in - feramiis ubi ibidem deo seruientibus dupliim. illis perpetim habi. turam. E t inantea donaeio i s t a firmiis. ( permanent omnique tem. pore. f a c t a scr iplura XII . I<. iiil. aririo. VI. rrgnaiite Ludouico r e g e filio. Entoli. Aua. j+l Adroarins. subscripsi. 1 Calindo. subscripsi. Victor. presbiter. subscripsi. Bcilus presbiter subscripsi. Audericiis. prcsbiter. q u i hane l a r t a i n elomosinnria. rogatus. scripsi.et subscripsi d i c o t arino quo supra.

Johannes Monachiis e t leiiita. ~ r n n s c f i ~ s i t eum littcris. iii 3 O

VI111 linea damptiatis. aniio. l . Xc$rii. Ptiiliplii 1

Dels a l t res manuAor i t s del seglc XIII, l a p r o c e d e n c i a ripollcsn pr i- mi t iva deis qiials s e manifestn p e i inrlicis positius, s igui inentat pr i - m e r a u i e n t l o cbd: 41 e n lo q u e u n a I I ~ A nritiga nnot8'1 suiiiari exposa t e n la plaiia 117. Adeinbs C u n a not,icia que's reporta a Cata lunya (3) a l

(11 Ciirli: aut pius o t miserioors s i t Derii in l>cccntis nos t r i s e t iu i>eecrtis hliroui Coiniti genitovi colidnm nostro..

(2) Los i ~ l t r e s tre* <loeiimcnts son extraetnts dc i* inaileia aegilcur en lo Cat. B:<l. (coml,. P 135. uot. 1):

Eso Bornwdii~ Quillcrmi Cai.itnne!isiuiii coiiies cte. (louo siinctxe hlUi.ire cocnobii n i - nipoileUiiS et euneuo qiiicpnid i i i ~ l o nut iniua~ie :~nteces~oreS mei'hílbuere iielexo preiiu- minntos comes Iiubco ve1 hatere rlehco ioato nut iniuste i n iiiiin Agae Riric i i i cius teriiii- ni8 ete. netiiin ast Iioc 4 Kal. Seiilcuiliris anno ~ r e g i i a n t e Ludouico rege.

3 Ego Gemldus Jorilani Caritnneii~iurn comes ... dono aaiictde X\lai.inc Coenoliio E i i i i i > ~ -

l l ~ ~ b i Ruicquid i u d e n u t i n i u a t e ... iu uiila Agna et iii eiuR touiniiiia ... ~ c t u u i est iioc 8 I<2.l.,i"iiii &,,,,O S7 regni L'hilipl>i

4 ' Beriinrdus cioi Crat ia Ceritanensium comes... doiio 8nocl.re Ma1.ile C o e ~ o b i o I I ~ u ~ ~ u I I c I I - si e t euscua in uille Plsniciis de Enloresds e t eius lez.miui$ ete. Aetumost hoe i l l i a l . ,laTa- nuiivii auno 5 Ludo~i ie i i'cgis regni. (31 Anno hIOCSX ?bli~&tes e t priores oiíliuis soueti bcncilicti Iier iirrngooenseiii pi.ouiu-

i i nm constituii q 1 1 d lewngonnm speeisli mimrloto npoetolico conuencrunt ete.

--

, .

LOS MANUSCRITS DEL XONASTIR DE SANTA M A R ~ A DE RJPOLL 137

1 1 S frova il fol. 178v un dociimcnt segoris lo qual Rai- montaba t de llipoll (Raimuiid Dczbacú) cedeix aiguries cases en l'any 1222, con1 també una anotació postei.io?: 1253 idus Oct. die sancti Ge- rardi prior riuipulli credidit poucio fabri clc. Lo cbd. 20.1 conté u n a coinprovaut per la procedencia encare molt mCs digna de not:irse; a la

p a r t principal del ir~anuscrit que enclou lcs obrcs de Alanus de Iusulis y'l ttehall do Anima d e Hugo Eterianus (comp. lo s u ~ a r i de- murit p. 117 apunta t .de mh quelcom nles recent), li pcecedeix uri iiombre de .EulleS q u e contenen en part tractats juridichs, com-De daiupno injuria. dato, e x lege aquilia, en part tainhé.noticies.tiagiogra- fiqucs, . com' De martirio tome sanctissimi cantnarienis archiepiscopi. Al fol. 12 bi ha'l troc mes iiiiportant aqui p r r nosaltres, os la dedicatoria: Reuerendo in Cbristo patri E: dei gi.atia Abbati totique con- uentui riuipullensi lrnter A. prior sancti pauli de suburbio barcúino- iie et magister petrus de albalato 3, lerdcsis .... uisitatores apostolice scdis;

En Potrus dc Albnlat, Sncrista, més tar t bisbe de Lleyda, dcsprés (t-24'2) arquebisbe de Tarrag.oua, eiis trovi2iii a b una do les figures inbs importants de l a clerecía catalaiia d'aquoll tcmps (comp. Torres Amat, Memorias, 9). Lo pap i Grcgori 1x10 delega jurit a b Uarnat (1.) Calvó bivbe de Vich y'l conegut canouista Eaiiuundns de Peiinaforti, per elegir a l primer bisbe d e Mallorca y procehir a la seva cousagració. Del temps en que visqub Albalat, se deduheix que sots lo .R. Abbas. de nostre documeut no s'hi pot entendre altre que l'abat ltaimundus Dez- hach (i 1234). Les rclacions d'aqueli priiicep de la iglesia a b Ripoll, s'haurhn de' tenir en.consideració, Es conegut, com autor de constitucions eclesihstiques; la obra capdill-prototipus per tot uii genrn de literatura, los chnons pcnitencials, del seu company Rnimont de Peiiyafort (1. 1275), la sninma poenitentialis esta representada niolt aviat en la biblioteca de llipoll y pef cert en quatre exemplars con. servnts avuy cncarc (comp. més av;ill), tres delsquals pot ser s'enlles- tiren poch Uespres de la niort del autor.

Mereix també consideració'l sumari leolbgich.dogm8ticli del ina - nuscrit q i e reconeixem com a proprietat antiga d e Ripoll. L'escrit De animae immortalite dc Huko Eterianus forma !a part mes antiga del

. . cbdice y aquesta cbpiamnnuscrita, tal vegada cncare del seyle XII, Es una de les primereiiqucs de la obra; trtmbb'a pot fe? present que l a Suiiimn quadripurtita de fide catholi'oa de Alanus, fóu dedicada pcr I'autor, poch dcsprts do 1179, al comte Guilllrm (V111) de &lontpeller, de modo que trovam aqui altra vegada una rolació regional.

~iiirpliaiit lo observat poch abans sobre la anotaeió de constitucions eclesihstiques, consignam que una de les obres ile consulta niés usa- d e s en aquesta materia (coiup. Schuite 11, i37), qo és .De concordan- liis dccretorum et decretalium aiictore i iatre btartiuoa (de Troppau) juut al^ les Tiibulac, existin en un exeiilplar curosaincnt c.crit -ara

. , . .

" 3

138 R. BEER

ebd. 111- que pertany encare a 6ns del segle XIII (1). La declara- ci6 d e Ewald (lteise, p. 388) de que'l mnnuscrit procedeix del segle XV (1410), cs niotivada per anotacions posteriors, que altra vegada's repor- .

,. ten directamcnt a Ripoll, $b es les llistes'dels abats de Ripoll, dels comtes de Barcelona y dels arquebisbes de Tarragona nssentades en les dues primeres fulles. La llifita dels abats, per lo que jo s e la única manuscrita conservada dc temps antich (copiada per mi), trenca en la inscripció: Dalmaoius de Cartiliano MCCCCX y d'aqui deu sens dubte haver sortit la falsa data de la cornposiciG de tot lo cbdice.

Axi com existía en l a biblioteca de Ripoll la obra capdal de Rlarti- nus sobre materia canonistica, h i cxistia tambb son treba!l histbrich mes conegut, l a Crhnica. Aquest cxemplar, cbd. 123, corresp6u tambe encare a fins del. segle XIIl y conte la Disciplina clericalis de Petrus ~ l f o n s i escrita de la mateixa: m&, l'lncipit de la qual: Iste liber uoca- tu r spich margayl usualiter apud nos sed ut in titulo continetur nomen eius est e x re id est clcricalis disciplina, dona un carhcter nacional a tot lo manuscrit per lo fet de designa? lo tito1 en llengua vulgar (2).

Una disquisici6 apart mereix lo cbd. 103, que ióu arreglat igualment dintre dcl segle XIII. Esthrescrit y compost de fragiuents de va- ris manuscrits, lo contingut de19 quals es molt dificil de precisar, si be n o t a n t com la escriptura primaria del cdd. 199 ja esmentat mes 1

amunt lp. 95) a la que s'aplic2~ lo Liber scintillarnm y De coiifiictu vitiorum de Augustinus (3). L'estat primitiu del cbdice 103, per lo que jo pogui apreciar, se divideix ea tres parts: la primera (fol. 1-46) contenia Teolbgiques, si f a n o fa s. XI-XII (al final, fol. 46, vaig poguer dexifr;tr les paraules: oonfiteri peccata sacerdoti ... dicit sanctus Am- brosius); l a segona fraginents de sermons (s. XI-XII), d e Augustinus y Leo Magnus si 6s quc no'm v a cnganyar la lectura de un epigraf; la tercera un traotat de medicina en dues columnes, l a lletra del qual 6s de iins del segle X, o principis del XI,. (son precisables a l fol. 172 les paraules Alexandri -- Ad capitis dolores, fol. 198 Dia yreos, fol. 202 ad ornnes febres).

L'estat mes recent compren una copia de l a Nova poetria de Galfre- dus dc Vino Salvo a b abundosos escolis (Inc.: Aiilequam ~ u a l f r e d u s accedat a d propositum principale, de cousegüent no idbnticli a b I'Ar- guinentum esinentat per Fabr . 11, 13); a-n-aquesta. s'hi juiiten la ~ P h a r - salia>.de Lu&no, com tambh Epistulae ex Ponto de Ovidiab la rúbrica

( i ) Al meroia temps ha d'atrlbulilrse lo e6d. 105 ab 1% oollectlo cnnoniim de Diongaiiis Eriguus, pot sei' copia d'un veli exemplar de Ripoll.

(3) LO 8l ie~i i lum eeciesiae de Hugo de R. Caro, cs i.itiiln en lo Ilibvo imprbsdol niiy 149% 1.ibi.ea~ellnt speculum eccleaie, so 6s n dir Espill 110 nlic.all e t c , Comp. hloret-fati0 eti lo

, C T r ~ r l d r i ~ ~ <le Grriher, 11, a, 2 3 . ' ,

(3) Los.do3 R i v i p ~ ~ l l e t l ~ e ~ 103 y 199 eo& t rmbé lo eod. 182 (en t u e ser ions delsegie XIV forcn ~scritssobre Berlnons del X l l liiis al X I I I , coinp. mús n v r l i yirrsi r l f i n s l d'oaiieittre- ball) eotrcn doochs ron? s. siililement o, In l l i ~ t r dregsrln per 1i:mile Ohatelr in: [.es Pnliinii- restcs latins eii io Annuaii.0 de l a Éeole prillique des IiaiiteJ éturles, 1901.

LOS I.IANUSCKITS DEL MONASTIR nil SARTA ~ I A R ~ A DE RIPOLL. 139

Assit principio uirgo maria meo. Res nos indica que aquesta colectinia hagués vingut a Ripoll portada dc fóra, fiiis la rúbrica dovant les Epislulae dlOvidi, que acabhni de citar, se troba sovint particular- mGnt en ~nanuscrits de Santa Maria (cbd. 69, '79, 142 ,147 , 162, 165, ' .

1.83, 184). Per lo que's ven, se tracta d'un cbdice la materia del qnal. fóu aplegada d c tres antichs manuscriks de Bipoll; per les últimes fulles pot haver suministrat lo material, un del8 quatrcexemplars ~ N e d i c i n a l i a ~ registrats en l'antich ciit&lech sots Nr. 113.116; de tractats teolbgichs y sermons tampoch en mancaven en temps de Oliva..

En la-destrucci6 de vells nianuscrits a f í de crearne de nous, s'acut pensar primerament en certa situacib penosa en que'S trobaven los copistes per manca de n~ater ia l a propbsit; efectiramcnt, de les escriptures del inonastir en part desconegudes fias ara. se'n poden treure indicis que espliquen l a iiecessitat de semblant procehir. En la segona meytat del segle XII lo transport dels queviures a l monastir, havia devingut tant dificult6s que d&de Ripoll sc demanava l 'ass~gurnnca dels metei: xos fins a l punt de ferlos garantisar per l a Santa Sku. Una butlla del Papa Alexandre 111, del a n y 1168 (Marca Hispinica, App, CCCCLII, col. 1360) so deté cspecialment en nquest punt: Iiivipnllensis monasterii fratres studiosa nobis narratione moustrarunt, quod ipsi iii mon- tanis et locis aridis habitantes victualia nonnisi nliunde non sinc gravi labore illuc per multa terrarum spatia deferantur (Baluze, loc. cit. =de- fe ranb , la copia en lo Bal. 107, fol. 1981 te diflerantur); undo frequen- ter contingit, quod si bestiae illorum cibaria deferentes a b aliquibus malefactoribus capiantur ipsi (qb ,es monachi) tarn I'amis quam si- tis inedia cruciantur. Pe r la exposioib de l a situació econbmica del monastii; a mitjans del segle XIII, aproxirnadament, donchs en lo . temps del origen del estat secundari del maquserit, 6s significativa una butlla de Alexandre IV a <B.* bisbe d e Elna (Berengarius de Cantalupis), datum Vitcrbii 1111 ldns l lar t . , Pontiíicatus nostri anno quarto (1268, Mar? 12), l a copia d e la qnal be trovnt en Bal. 107, fol. 274I.s. La butlla f a prescnt que'ls monjos filiuni Bertrandumeius- deni monasterii monachum, Priorem Priorntus Sanctae hIariac de Mon- te Serrato in Abbatem concordautes clcgerunt y autoritzü desprhs a l bisbe d'F,lna per que doni la bcncdicci6 a aquest abat ennoni del Papa: ,

aqnia predidtiiiu Monasteriuni prout Rsccritur tanta prema'tzcv 'savca'nra

debitorum qiiod predictus abbns non potest coinode ad Apostolicnm sedem accedere pro.benedictioriis muuerc obtinendo. Lo eiiibullat estat econbniich de Ripoll, per lo que scmbl,a, principalment degut a la coii- ductn irreflexiva del abnt Dalmau Cagarriga (1234-1256), se mani- Cesta d'una manera w8s precisa pcr la diiposició, encare i,fl&dita, de Jauine le" di?l any 1257, que's trova en Bal. 107, fol. 266' y 267'. :

% Nos Jacobub ... rcpaiationi Monasterii Rivipullensis volentes provide- re ... mand;irnus quod nulli hospiti provideatur ... doncc pr;tefatum &[o- nasterium alieno acre penitus sit l ibeiatum.. Revoeamus etiam omnes

0

140 R. BEER ,

venditiones, donationes, inieudationes et alienationes contracta.s ... quas frater Dalniatius quondam abbas eiuedem Monasterii fecit. Per altra pnrt s'haurh d'adinctrc que'l rescriure cbdices en lo segle XIII .pertangia a les disposicions acostumades dels escriptoris, con1 110 iiia- nifcsten varies receptes conipostcs pcr esborrar los textes de minus- crits y cutre altres hambé'l conegut passatge dc Saliinbeue en l a seva. crbnica del any 1235; certameut que ab tot 3, aixb s'ha d'atciidre quins escrits esconeideraven sobrers y quinstextes eren los que's prpcuraven adquirir per l a biblioteca. Aquesta consideració As altament iristructi. v a ara cn lo cas present. La antigzi. literatura do pálpit, los sermons de l s Pares havien de xuclar les pi.oduccions corresponents dcl temps novell;no Es menys cnracteristica eu lodomini de la medicina, la cn- trada trionlfal dels escrits dc Ics escoles italianes (davant dc tcts los dc l a do Salerno).

Entre les coleccions conseryades dc prkdiqucs de nou istil de Ri- ,poli, ofereixen los chdices l i O s. XII-XIII ~ e r m o n c s in festivititibus '

(titolantich), 19j.s. XIII Sermones de sanctis, 203 s. XIII Sermones d e fcstivitatibus, 206 B. XIl-XIII (davant d e Walahfridus Strab.0 y Augustinus ad Macedoniuui, comp. dalt p. 116) igualment Sermones de diebus festivis, 209 s . XIII entre uri tractat inoml-filosbtich y una petita Opus de sanctis, altrn vcgada prCdiques por dies de f&; en lo cod. 130 (s. Xl1:XllI) titclat Flores evangeliorum (propiaiiient son gloscs) t u r n a s'hi troven serinons escampats.

Llevat cl'.un mnuuscrit_ab sernions patristichs, túu r e s d i " ' t tam. bA un tractat rnedicinil per l a &composició del nYu manuscrit, conteniut provablernent parts de la traducció Ilatina de l a gran obra de Alcxandre de Tralles. sobre Patología y Terapeutica (Wer- nich-Hirsch, Riographisches Lexikon der i r z t e 1, 100). Los cbaices dc Ripoll conservats ericare procehents del temps que bavlm dit (segle.XIII) tambb proven cn aquest domini lo nnixement d'una nova epoca, la influencia eatrarigera. ~italianu) y'l coneixcment d'autors mo- ierns; aquests treballs medicinals-larmackutichs en l a vella biblioteca de Ilipoil soti en 'especial dignes de notarse perque rcprcscntcn uiia imatgc, pot ser un prototipus d'aquells cstudis cientitichs en Cataluiiyn assats extesos y tanlb0 prou contaminats d'intercssos alquimistes, lo Coneixelnent dels quals si bé csth iniciat no ha arribat encare a preci- snrse per mcdi d'una investigacib espccial. ~ n t r e l o s Ilivipullenses que aqui pei,tanyen, lo cbd. 50, s. XIII, a b la nota final: Explicit liber am- phorismcruiii (sic) .yp&ratis cnm coiiimento G . ($b es G;ileni) conté7 conegut escrit d c ~onsenriti.nus Afer (inonjo de Monte-Cassino desde 1086) junt a b lo proemi ad Glauconem diecipulurri; lo cod. 174, després dcls Alcxandreis de Walter y la obra de Galfredus Traiiensis Super ti- tulis Decretalium, com a tercera part relligada, coiitk les Practica (tabulae) smagistri sal?, segons Corminas qui en son Suplerncnto áToi.rcs Amat 311 procurh recullir de:les llibrcrics catalanes la literatura me-

LOS M ~ N U S C R I T S DEL ~IONBSTIR DE SANTA DIARIA DE KIPOLL 141

dicinal, es la ~Prhcbica de botiiiica por lo ?vi. Sales" (sic (1)); pero es lo inariual de Farmacia del 1la.gister Salerniis (floreixe en 1130-1160) (2 ) quc deu ésser anlerior a 1160, ja que e n aquest aiiy f6u explicat per Bernat de P r o v e n ~ a (un puiit'de fonament per lo cami envers Cat.rluriya).

Concixcricm nonis ben exbtichs d'autors de medicina per l a ine- diació del manusorit capdnl de Ripoll en aquesla materia, cod. 181, si és que fos d e confianpa la exposició feta per. Corminas, locl cit., -la única publicada fins a r a - : Tralados mkdicos de C O ~ ~ O C N Jarros, Marbodo, Practica de RarloloinO (3). Mas no es ax«, Al priricipi lo cbdicc contbreceptes, breus capitols isolats.de dolpre capitrim, de inflammatioiic cercbri; desptés, com a primer escrit de substancia, fol. 27' Platearius sobre, cáusae, sigria, curae aegritudinum; cb es, I'escrit de negritudinuiil curalione de JohannesPlatearius lo majol. (4); segueixen los amodi medendi et conflteiidi sccundnm Uagistruin .Co. phonemn (lo =Coplioca~ de Corminas);' de consegüent, 1'Ars medendi de Copho de Salerno iunior (ea. 10851100) (5). A axb s'hi juntcn fragments, l'epigraf dels quals ens explica lleiiigb&tich Jarros de la exposició dc Corminas; diu axi: ~ Inc ip iun t capitula tercii libri alexan- 6r.i yatros sophisteu,fragme~ts.de la traducciú llatina de l a gran obra d 'dlexandre de Tralles ja citada. Lo final lo constituheix la «Practica magistri Bartholomaei*, indubtablement (segons trech del ~ n c i p i t que vaig anolar) la pri%ctici de Bartholomeus de Salerno, que fóu pli. blicada pcr Renzi, loo. cit. IV, 321 SS., d7;n chdice de la Marciana, Lat. XVII, VII, del a n y 1400, d'uil maiiusorit don& q ú l t riies recent. Entre aquests tractats medicinals h i ha aquel1 Marbodus que Corminas presenta com a metge: un cop d.'ull u l'escrit nieteix, mdnifesta que lo que tcnim devicnt es Dlarbodus Rodo~iensis <De ornamentis verboruina (Fabricius, 111, 18).

Axi coin eri Iloch de les aMedicinali'am del temps dlOliva entraren los escrits de med.icina que havbin exposat y d'altres encare posteriors - com: Joanncs de Sancto Bmaiido tractatus medicinarum (Hist. Litteraire, XXI, 257),, Bruno Longoburgensis y T,aufrancus Mediolaiieiisis Chirurgia (l"abricius, 1, 268; 11, b25 s.) eii lo cod. 126, s. XIV; Joannes de Tornamira De mictu sanguinis (Torres Amat, Mc-

(1) No s'al.riva a eornpeudro eom Pelliecr y IJng¿a en lo cap;tol dcdieal a. la gesti6 dé1 iiiilt Ilaimuiido Sabares, d i u ab t o B serietst (11 156): .Otro monje, por iiomhi.c Sales, eseri. hc e u l a misiiia época pobre inrterias hot&nicas y de (si-uiaciaa, eonverlioJ nxio 0.1 Magigter Si~ierniia en uli-religi6s d e Ripoll.

(ri Salvntore de R o n ~ i -0o110ctio Sulcrnitana. Napoli 1812 as., citu 1, 237 s. (comp. tum- bé 111, 53)iriariu6eriti <Leis,cserilv de Mugirtor Saleriiu~ sols Ilc Brosliio y.Fiorenci8.. Per lo . . demis les Ti<bulnc cs trol-en adcmés també en lo Xontispessulnnus 4 i 2 s. XlV (juiitanient nb Piateirius dc >liIlicinii).

(Y) Agucsln ierio ix t rnva ,~an t de nomseat8 tanibé en Cnt. Bof., d' idn l s trague evidentment Carminas.

(r) Renzi, Col. Sal., 1, le1 s. biographisches 1.erikon dsr &&,te (Gurlt-Eirach, IY, 85). (5) Renii, 1, 180. ' . .

142 K. BEER

morias, 622 s.), en lo cod. 129, s. XlY,-así com les noves coleccions de prediques remplaqarcn als seririons dcls Pares de la Iglesia, axis potser que a l destruir un antich traclat prhctich-teolbgich, slhagu&s peii- sat :en substituhii la pkidua a b l a copia o adquisici6 de ticballs mo- dcrus sobre aquesla materia. Axb pot iiioll. ben observarse; si's segueix l a transforniaci6 en lo domini dels escrits teolbgichs, se descubreix clarament també aqui l a iiifloencia i taliana y veyl?m que'l seu iupuls especialista precedeix immediatament a les corrents conegudes en lo cnmp de l a bellaliteratura. La iniportxció de l a novn literatura teolb- gic'a sleSectu& ihpidniii-nt; lo triovin~ent As una cosa assats general, abareant tot lo NE. dEspariya, trova son punt de sostenimeut en autors coneguts (Raimo~id de Penyafoct), g 6s altra vegada la collecci6 de inanuscrits de Ripoll l a qui millor ho encarna, per apb que encare avuy n'ostenta uria representaci6 innegable. Axi, per exemplc. en un Rivipullensis bellament guarnit (cod. 178); que segons les mcvcs notes és.escare de mijans del sogle XIII,. s'hi trova la ~ x ~ o s i t i o Regulae Sancli ~ e n e d i c t i y'l Speculuin ~iionachorum de Bcrnnrdus Cassiuensis; de eonsngüent, dos escrits,-que havien d'interessnr especialment als monjos de Ripoll. Com sin que Llernardus entra e n 1182 monjo en lo convent de Monte-Cassino, se deduheix d'aqui lo depressa que anA Ripoll en proporcionarse aquells escrits tan importants per una abadia de l'ordre beucdicti. Veritat 6s que's podría udmetre que la ini- portaci6 dcl manuscrit se iiectuh en tempc posterior;. empero se'ns han conservat noticies d'adquisici6 cn diierents Rivipullenses, que dcmostren que les adquisicions de diversos manuscrits arreglats a l estranger, tingueren 110th repetides vezades, precisainent en la segona meytat del segle XIII. Axi lo cod. 33 ab lo comentari de Bonaventura al llibre 2 y 3 de les sentencies de Pcti,us ~ o m b a r d u s , porta a l bell co- qeuq del llibre 3 l a següent inscripció: Iste tertiusbonaventurae cst chistophori dc tholomeis Prioris de Salicani D. D. Pape Capelani emit Jeniie prctio VI111 lib. Suron. DICCXXXV111 Merise Julio (1). Al final del segón llibre, en lo metcix manuscrit, Iii ha una altra nota de pos- st:ssi6, igualuient assats dcsmillorada, que indica claranient l a com-

- - pra feta: Iste scdg bonaueute e fris B' de Cauarof (iauarel ?) Monachi Riuipnlli constitit /// ///. Lo uom del posscssor recorda'l d'un abat posterior &e Ripoll (a); no crit- cosa d'empendres una identiilcaci6, perquE

. . (1) Dono aqu&t& nota en pnrt segona ln deeericci6 del entdlieh favmat pei Rivns (alli

Nr. <17), nui'n porué l>n*ver oonliiitat un altre Be mBs nntich. Deis itonia ayenes ae'n regoneix R W ~ cap rnstre.

(a) Il?iinulido de Snhsi.6~ r6ii abat de Rlpoll, 1362-LYSU, segons Villnnueva, Vinge VITI, 15. Peru IKnrieli Ulnudio eiriinl, investigador qlii s'liii de pendrc soriosuniciit y'l q u i Lreba- lisva i ~ b muterii&ls ;iuiLnticlis, <i6'iia eii Ron esevit Tossa IGerona, iBsi:, p. 17 y ein la. llistr deis abats, p. 40, iieormu: ~ u i m u u d o d e la Irari.ia; de la maroiaa manera Peiliccr y ~ a , - i s . ioo. cit.., ibs y 4uu. Al contruri, jo tregui de la nnliga llista (s. YV iu.) del ebd. 111: Rayriiuu- dus de iauelio, lo que referina lu iutlieueid dc Villriiiieva; .equesta forma tambéés co I'eatiidi

LOS MANUSCRITS DEL &IONASTIR DE SANTA M A R ~ A DE RIPOLL 143 . ,

ja he anotat clarament que aquesta noticia es també encare del se- gl2 .XTII. Una nota ben precisa d e compra~contE'l cbdice 44, s. XIlI , un extens manuscrit dels psulms, bcllnmcnt arrcglat ab abundaut io- m e n t a r i ; a l final del manuscrit hi tia la nota: Coustitit septem libras par (1 ) anuo domini M'CCoLoV1llo liber Iste. De cousegüeut se pot creure que la adquisició - directa o indirecta - d'a1gu.n~ textes,procedents del estranger, que trovhm e n manuscrits de .Ripoll del segle XIII, se feu bastant depressa; axi, en lo cbdice, 197, los escrits De computo ecclesiastico y' l Tractatus de sphaera de Joannes de Sacro-

- bosco, en lo cbdioe 132 De aniina d e Thomas de Aquino, coin tamb6'1 Liber forinularuui de Rainerius (de Perusio).un dels textes més notables en lo cdd. 203. Del mariuscrit del Ars notariatus de Rainer en l a biblioteca Vadiana de St. Gallen, cod: 339, s. XIII, a b la auotaoió: aDies Buech hab ich auf dom Tandl IvIarkt zu Wien in Oestr. knufft N echo- binger.. (jo N Scliobinger he cornprat aquest llibre a la fira de Viena eii Austria) observa G. Scherer en son catalech (St. Gallen, 1864), p. 97: .al costat d'un segón a Florencia es ZlBnieh conegut, segons Savigny, Gesch. d. rorn. Rechts im MA. V, 115. Vegis també Perte en 1'Archiv V, 514.. Breslau, Handbuch der Urkundenlehre; 1 (1889). 631, tninbé co- n e i x sols los excmplara de St. Gallent y Florincia; perb, ademés del Ili- vipullerisis 203 existeix encare una copia entre'ls codices de St.-Victor, ara Bibl. Kac. dc Paris, F. 1. 15006. Per lo que's despren'de la coinpa- ranca de les meves notes ~b les declaracions de Scherer, lo manuscrit de Ripoll es eompletament seiirblant al Sangallensis, en tot cas escrit després do'1215, ja qued'aquest a n y prooedeix lo document mes posterior exposat per 'Rainerius. Es fbra de .dubte que la adquisició d'aquesta Ars notariatus est,& cn estreta relació a b l a mira ateutaquc's dedicava en Kipoll-a la substancia dels documents; tnmb8's pot recor. da r aquí qua'l rey Pere 111 d'.kragó eli la .Curia geiieralisn tinguda a Barcelona en 1283, PEu una determinació que no s'esinenta en lesfonts impreses que tinch a m&, perb que estava registnida'exactament en lo cartoral d e Ilipoll, ja que,vaig trovarla entre les copies en Bal. 107, fol. 208: Et rspecialiter restiluimus plene a c libere notai'ias seu scriba- nias ecclesiis, locis religiosis, baroiiibus, militibus e t aliis personis, ciuitatibus, uillis et castris, qui eas ab aatiquo I¿abe?e consueue- vunt (2), sicut eas plenius antiquitus habuerunt ... Acta fuerunt bec

- . poeh Iia sortit de Ed. Foor6le~ Ilurteiiise, Revistih de Uibliogrufiu Ciiti~lana, I V (1901), 191.- Lo ebdice 51, e. XLV, Canté la nota de compra: 15th sieundii sieande s ~ n c t i Tliomac ost fra-, tr is F (1) de liuareiisio (1) l>reyositi do palacio in niaoastcrio Riuipulli e t eonstitit sibi Aoi- iiione vx (sic!) flor eam dimidio.

(11 Librn Pi~risiensir, equivalent a 25 solldi, a l coulrnri de la Turonensis=20 solidi. (2) Agueita eliusula I'enplica &.favor de Ripoll una serie d'escriptures, 1. inés aiitiga

que couech del any 1011, mnnii Remundi uics Arnnlli . . Oaenohii notnrii (comp. dalt, p. 93 ; de mitjans del s sg l s que a.eab&in dk traotar, l& legalirnei6 que ncoriili;luyi< una eurtn de sc- gweta t per Ri~iall eateaa per Ramón, veseornte de Cardona (infdita, en 1% copia Bal. 107, rol. 205' 1: R:so Petrus dc Coignieo publicua Ritipullensis seeretnrius subscribo. Bols de

14.1 , R. BEER . . . .

liirchinone in curia genejali supradictn ~ I I lral. Januarii atino doini' n i MCCLXXXIII Sig $Jj oum Pctri rle Sancto Clemcntc scriptoris ( 1 ) praedicti 1)omiui Gcgis qni rri:%nd:ito eius sci.ibi fecit.

Si és quc volEm acabar la exposició del cercli d'iute?essos literatis de Itipoll, tal com pot con8ixei.s durant losegle XIII, a base dels manuscrits conservais, harbin de retornar a la part s i cuo&r i>~dc l Pii- limpsest,(ciidice 103) cotn a punt do purt,ida dc riostra invcstigacib; la. inolt extesa Nova poetria de Galfredus dc Vinosalvo, notoriament dc- dicada al pupa Ignocenci 111 (t 1210), apareix aqui en una copia pri- iikrenca, lo rnodel de la qual es possible que' vinguks .del Nort; pero tauibé pot ser que los adquirida #Italia. A aqucst pocma didhctich, e11 lo meteix manuscrit, li scgueixen iriosties classiques, com la: ~ P h a r - saliaa deLucanus y les Epistulae e; Ponto d e o v i d i , y fóra.cosa fhcil demostrar, ab'aquests exemples y sltres, com la predilecció per lo poetisnr y per la poesia palpita activamcnt en Ilipoll desde'ls teiups riiés remots (P. 1, 74), en tant que flori en lo monastir la vida literaria cn general. I,o niateixfi didhctich que la nova'poetria perso. guía la accepció de la poch ha (p. 141) esnieñtada breu'coniposició De ornameut,is ~ e r b 0 r . U ~ de Marbodus dc Renucs, la que trovani es- trauyament entre'ls tractats de niedicinu. Lo fet de . trovarse dos exemplars dels famosos zllexaridreis de Gualtei,ius de Castilione, on- care del. scgle XIII, entre'lú iuanuscrits de Eipoll, Es, entre' n,ltres, un dels que testifica l a proiuple adquisició realitzada de noves apnricions inés iriiportants de poesies en liiigua latina infimac actntis; dels dits exeinplars. l'un 6s lo Nr. 174, cn lo ja citat miscelaiii, que porta tanibb Galfredus Tranciicis Supert tiulis decretnliuin y les Tnbulaedel Magis- ter Saleriiitanus, 1'aIti.e vn tot sol en loéod. 212, que con% la ilota: Sig num iuei bernardi de sola iuch.f l~vef i lh i en aquest cbdicc afegi. d a una nota assats extensa, no unaprobatio peiinac, se podria creure que de Barceiona'l manuscrit passh a '~ipoll .(2). ' . . . '

J a bav81ii parlat en son lloch (p.. 129) de la obra original mEs notable q u e durant l o scglo XIII produhi Ripoll'eii lo carrip literari, c b 6s laconclnsió de les aITesta oomiturnm. - Davant la abundor del material, en6 Es aci iilipossible seguir d'uiia manera igual y completa la'configuració rica y feconda d e l u biblioteca del monastir en los seglcs XlII y XIV, com tarnb6 la formació de l a colecció on teinps 1118s recent. Preoisanient per axb As . que . . ~ fem pie- . . . .

, . p ~ ~ ~ i eliyui rrancesio d'oridio, in los n íuur i stiidii dn!ileac.hi. hlilino, 18ni, p. E51 s.,, ha rc- eiillit la idea he"T0nameotoda no1ei:iormeiit dc Norati: I.';iite noLsriie e In iotteraria ii ern- no stretw iii fido connubio.

(i> - 6'ti;biiria de coiiiliarar aqui la huilhCl.illCi6 dc la eol>is~ dcls Usntici Hxrcliinoneiises en io &d. Hivip , a i , 4 xi~-x~~:S~guum 1':de snueto ~ l o m c u t c scriptoris i>~:eriieli Iioe 'scribi iccit.

(e) sit omiiiiius notutn qiio8 ego Jaeoiius r6mei c i i ia Bariliinoo<? couíiteor et recogiios- ~ ~ o i i i s Qiiillertno~plats egri (sic!) cultor1 ciui Bnrchinone quocl soliiistis i i i e l nd meal i io-

liiniatesquadr8piiiin. libras inoiiete Bsrehin., etc.

LOS MANUSCRITS DEL'MONASTIR DE S A W T A M A R ~ A DE RIPOLL 14.5

cedir una observació general a l'ullada rhpida sobre I'enriquiment de.la colecció de manuscrits de Ripoll en materies isolades, en los dos darrers segles .dc 1'Edat Mitjana. Per més que no's degui considerar als monjos de Ripoll com a homcns cncofurnats e n lo camp literari- . .

recbrdinse les' relacions del nostre rnonastir a b I'leury en 1 o : s e g l e . ~ y del resultat literari del viatge del monjo i i rnaldus de Monte cn ,.

' lo XI - sembla, nq obstant, oportú no passar per alt los iuteressos prkctichs respectius de la comunitat, a1 considc'rar lucreixerneut de l a biblioteca en determinades uiaterics. Aix«'s recoinana eii primer t e r me per lo que toca a aquella part que dona a l a biblioteca del monastir el segell m6s caracteristich, als tcxtes juridichs. Aquets hi estan representats tant nornbrosament, que jo no sabrfa citar inés que una colecci6 catalana que poguhs competir a b Ripoll en aquest ordre, y 6s la biblioteca de la catedral dlUrgell. Perb mentrc que una gran part de manuscrits juridichs d'aquesta biblioteca! que eran niolt nombrosos er! altre temps, son desapareguts, l a part principal dels de Ripoll ens ha estat conservada, y pcr cert no h ; ~ sigut eñcare aprofitnda del tot y.. apenes si ha sigut donada a coneixer.

La pregunta que dessegiiida s'ocorre, perque una coinunitat dedi. cada abans que tot als interessos eclesikstichs y a b aquets als treballs 1~istbrichs;procurara atresorar en los exemplnrs manuscrits tant gran abundor d e iouts : y aclaracions juridiques, pot contestarse extensa-. mcnt yfkcil. . ' '

En les localitats sempre mes nombrases, deixades pe; los sobirans al monastir en lo Surs dels segles, l'abat de Ripolliiitenia jurisdicció temporal, la manera d'ésser de la qual esposa a b un exemple signi.üca- ti; Enrieh Claudi ~ i r b a l eii la seva n~onogw.fia .Tossan (Girona 1884). La vila de Tossa, situada en lo corntat y dibceseis de Girona, prop dcl Mediterinni, que apareix j i en 966 en uua donació del comte Mii6 1, a Ripoll, a les darreríes del segle XI pas?a a esser propietat del nionastir, I'abat del qual, Raimundo dc Rergn, en 1186, expedeix a la loca- litat la primera carta oficial (Carta puebla): per ralló d'un cena anyal. cada casa o reniat d c Tossa ha de satirferuna-gallina al monastir; pei. aixb's garanteix als hnbitants la protecciú personal y altres drets com principalinent l a llibertnt respecte a l conleri, y solament per lo que's rcfcrcix a la vcnda de vi y pcix so fan certes limitacions a favor del moiiastir. L'abat Hugo Deebach (1326-1351) ha de defeusar contra tot atach lo drct juris.diceiona1 de Ripoii sobrc Olot y Tossa. y el mateix ahat, 'bn 134%; fa a Arnaldo Soler, 611 del per Ilarch teiiips batlle de Tossa, Bernaido Soler, y als seug successors .Bailes naturales. del castell, domini: y parroquia de Tossa, $6 6s batlles que podían exercir jurisdicoió civil y criminal en nom del abat. Aquestes bceus indicacions bastan per demostiar qye IR jurisdicció temporal del monastir no podia prescindir de les Ionts y directives per los seus fallos, y si es te en compte que la. esmentada jurisdicció de! mouastir s'extenia a

- 10

. ~

146 R.: BKE4

.una serie considerable de localitats, se farh encare mes, palpable l a neoessilat. d'una colecció esorupolosa. dels. corresponents llibres de dret y d c les seves explicacions. Naturalment Ripoll no hi 6s sol en aqnest 'ordre . Tamb6 en Cptalunya, principalment a Barceloqa; durant l a epoca esinenaada, e s ben coneguda la seriosa y cientifica ad-

. .> qinisrració del dret y In activitat legislativa; del segle Xl I I 6s encare l a redaccid del conegut .Consolat. d e la mar= (comp. entre altres, Catalogue desms . esp. de.la Bibl. Natíonale, Paris, 13 SS..); aviat 6s traduit en vulgar lo Cpdex Justinianeus (Lo Codi). De la inateixa manera es pot fer constar'que'l cauonista Raimundus d e Pennaforti nascqt a Barcelona o prop d'ella. fóuescullit per Cregori I X per empendre la confecció de la colecció de Decretals qne passan ab lo nom d'aquent papa: en l a serie d>espanyolr, que en los segles XII y XIII estudiaren en Bolonia, presentada per Schulte, Geschichte der Quellen und de i Literatur des rtimisclien Rechtes 11, 539, hi manca lo seu noin; nies si I'hi afrgim, aqucst compiement és una personifieaoió de les relacions juridiques eritre catal;nya y Italia, devant del fet que Ramón de Penyafort figura durant llarchs auys a Barcelona despres de la seva permanencia en Bolonin y en Roma. Per altra part, si oonsiderAm que Rpmón riiori en 1275, és ben significatiu que la colecció de Ripoll possebis quatre eremplars rnanuscrits de la seva divulgada Summa de

.casibus poenitentiae, tres deis quals remontan encare a l segle XIII: '

. 194 r. XIII; 215 s. XIII; '2196. XIV; 230 s. XIII. (Comp. p. 137). . Ab aixb quedan senyalades les influcncies mes essericials per la

coniposició o caracter de la notable coleeciú de manuscrits jur~dichs de Ripoll; co& siga que HLioel. no la conegne y H e i n c ( ~ e r a ~ e u m VIII, 1847, 82 SS.) sóls feu escasses iiidicacions d'aquests manusci.its, no sa'ri pognereri pend1.e notes en k obres fonamentals de Savigny y Schulte; quedaren també le? parts corresponents quasi scnsc considerar en los nieritoris trehalls especials n16s moderns: Inst,ituciones del derecho civil catalbn, de Guillernio María de Brocft y J u a n Aniell (Barcelo- na.Is, 1886) y Autores Catalanes que antes del siglo XVIII seocuparon del derecho penal, do Brocb (Barcelonu,-1901). Mes una descripció d'aqnests cbdices feta segons los principis que avuy regaixen, significa precisament en Ripoll quelcom mes que i'acabament d'una llacuna en nostre coneixement de detcrminats origens cientiticament especialis. tes. Lo fe t de quemolts dels. Rivipullenses jyidichs, conservats avuy encare, portin notes de procedencia y de proprictat; ens ensenya a co- lieixer les fonts directa o indirectament utilitzildes; eIi aquest concep- t e Italia y Franca (Avigi~on) ocupan lo primer terme. Es f&eil deduhic que'ls citpts parsatgcs de procedencia entran en qüestió .rio sóls per los rnanuscrits jur i t i ic~s sin6 també per los altrcs, com se manifesta positiva&eiit enexc.niplcs is.o!ats. D'aquesta manera, observant les anotacions egmeutades, adquirim una idea inesperada de les assats miqific&es i.claciqns uteyhies dc Ripoll; s'hnn considerat donchs cs-

. .

pecialment les notes iespect ivesa l escullir los manuscrits d e les fon t s y ac larauions al d re t roma y canhnich, que v e n e n a continuació:

Corpus iuriv ciuilis. . '

Iustinianus, Institutiones, ab glosari, chd. 28 s .XIV aHenricus de Pul- t e r i i sMut ine~ . Digesten lib XXXIX SS. cud. $1 s.. XIV-XV. Un comentar que's relaciona a b eertes Quae~tiones de! Cod. Iust., en el cid. 158 s. XLV.

Corpus iur i s canonici.

.Concordia discordautium canonum., qo 6s lo ,decret di! Gratian. (Schulte 1, 46 SS.). cod. 78 s. XIII. - Decretalia Gregorii IX. eQd. 7 s. XLV - XV (ab io Tractatua d e eonsanguinitate (íig. Lámina 9) y los Cona- titutiones novae Innocentii); cbd. 15 s. XIV; ch3.25 s. XiV (cum glossa); cbd. 11% s. XIV; comentari a les Decretals cbd, 60 s.XIV. -Bonifacius VI11 Decretalium liber VI. ebd. 6 s. XV; cbd. 10s. XV (ab lo Iuventariumspeculi iudicialis'de Berengerius Stedellus); cbd. 11 s. XIV (ab les Constitutio,nes Clementinae); cbd. 19 s. XIV (ab miniatura representant la entrega dc.1 Ilibre, comp. Lhmins lo), cbd. 47 s. XIV (.Al molt reverent monsenyor 1s- bat Ripoll=j.

Clemens V. Constitutiones cbd. 5 s. XV; cbd. 8 s. XIV-XV (al final: Questio disputata LV' y [sic!] per dominum Pgnum de arcusinis d e Bono- nia. ~ x ~ l i c i ~ q u e s t i o dom. p jn i de aro& a . 1322); cbd. 9 s. XV (eom. e n 8 a b appara tus de Joh . Andreae); cbd. 21 s. XIV; cbíl. 43 s. X1V; coa. 43 s. XIV (oanno 1325, est Stephani.de Baciato clar. can.8); eod. 62 s. XIIT(co.. .. mentar¡).-lnnocentius I.V. Constit.r~tiones. cbd. 7 s. XV; Tabula super toto Innocentio, en cbd. 23 marginat d'iina m& posterior s XV.

Aclaracions

Abbas ai~tiquus. Lectura seu appnrntas ad Deeretaies Gregorii IX (Scbultc 11. 130) cud. 90 s. XIV - XV; nota del seglo XV: Est uenerabilis conuentus Riu'iriulli.

Albe,.tus.Gandinus De maieficiis (Seh. 11, 167) ebd. S0 s. XV., a Aquest . .. . . libre es del Reverend micer Miquel Ysalguer Abbat del Monestir do Sant Johan ces Abbadesaes~.= En 1477 entregat per guardar ai caiionicu$ d'aquesta iglesia Jo . Lobera.

Angelus d e Ubaldis (Perusinus). ~ e p e l i t i o lcgnm.cbd. 12 s. XV. Baldus de Ubnldis Perusinus (t 14M)) Lectura super u'sibus feudorum

(Sch. 11, 275 s ) cod; 35 íaper manus Johannis Merhout clerici leodiensis dioecesis 1414=, de consegüent poch desprhs de la mort $el autor)

Bartolomaeus Brixzensis . Libellus ordinarii cornpositus a magislro Tan- credo (de Bononia), correctas. (Sch. 11, 85 s.) cod. 39 s. XIIT.

Bartolus de Suxoferrato. Tractatus de Repressrlliis, de Munere, Tracta- tus arguendi, de Alluvionibus, Tractatus testium (comli. Savigny VIY 174 ss ) cbd. 67 s. XIV- XV. Precedeix una carta de Johannes d e Silvis, dzcauus ecclesie Sancti Agricoli Avinionis Datum Aviriione 1380, comp. p. 151.

Dinux ~Vugellanus. In tit. De regiiiis iuris (lib. VI) (Sch. .ll, 176), cbd 43 s. XIV (anuo domini 1335 fuit compositus.liber iste et e i t . dominiStephani d e Biciato clar. can.?. - chd. 114 6 . XIV. . .,

148 . ~ . . R. BEBK . .

Goffredus $e Trano. SumniB titulorum, d e consegüent ia Summa super rubricis decretali&n'(~ch. 11; 89) cbd. 88s. SIV. De testamentissecundum, Gotfrednm cbd. 219 s. XIV,

Guido de Xa?/sio. Apparatus in librum VI. (Sch. 11,' 188). cbd. 18 s. XIV - XV.

Guilelmus de Xandagot. Sunima snperdecretaliblts (Sih. 11,185aúomena si ls un manuscrit d e Pnris) cbd.4 s .XV. De eleetionibus facieudis (Seh. 11. 183) cbd. 4 S; X V ; cod. 29 B. XIV; cbd; 43 s XIV (1326, comp. dalt en Dinus).

Guilelmtcsde Mo.ntelugduno. Apparatus super extravag. Johnnnis XXII (Seh. 11,198) cod. 1 s. XIV. ~ac rnmen ta i e (Seh. loc. cit.) cbd. 17 s. XIV-XV:

' Magister Jo., Blasii db Brabancia me scripsit maudnto Venerabilis domini Ti Pontilianl háealririi iuris cauonici;ebd. 24 s. XIV,. - .

Johannes Andreae. Apparatus super sexto chd. 6 s. ~ V . A p p a r a t u s su. per Clementiiiis cbd. 8 5.XIV-XV;.cod. 9 s. XV; Additiones domini Joan- nis andree super toto speculo iuria scripte per frntrem Guiliermum decol de canes canceilarium sancti benedicti d e bagiis baccalnrium in decretis' 1377, cbd. l o s . XIV - XV, $6 4s per lo q u e sembla una copia posterior. Uespres seguei5: Iste sunt allegationes fncte i u causa Camitatus Santt i

. . Scuerini super iure primogeniture et agitabatur dicta cama iii Ciuitate Auinione Coram inclito principe domino R. lrlm et Sieilie Rege assisteute (sic!) eidem aliqiiihus dominis Cardinalibus sollempnibus i n iure ciuili. - Opus Hieronyrnianum, $6 As: Hieronymianus seuvita , facta, dicta, prodigla S. Hiei.onymi (Sch 11, 217) cbd. 89 s XIV.

Johannes Calrlerinus. Tnbuln auetoritatum et sententiarnm biblie induc- tarum in compilationibus decretorurn et decretsliuni. (Soh. 11, 250). Al final. uiia littera Poitarii de Brirno'decretorum doetorisendreqaila.a Petrus Sala decaniis Rivipullencis Cbd. 88 s. S I V (1SYOj.-De interdietis (eecleslasticis)

. - cbd. 66 s. XIV. - Modi arguendi (De modo argumentandi in iure Scb. 11,

?53 not. 39) cbd.-100 s. XV. - clete liber e x bni (sic) Jacob stndentis in i u r e cañonieo. Vidit berengtirins consocia1is.n

, , Jcannes Es Lignano. De censura ecciesiastica chd. .66 s. XIV. (Lo co-

m e n ~ concorda a b lo Ineipit donat per Scli. 11, 261). Monaldi e t aliquorum magistrorom ~uaes t ioues . Cod:91 s. XIV.

(Comp. Sch. 11, 415). Al final un fragment d'uiia lletrnendreqada a Quila- bertns de Crudiliis (cb 4s Cruilles) .

Ohertusde Acrimonia (?) Summa quaestionum. Cbd. G6 s. XIV. (Al final: Explicit tractatus quaestiouiim domini oberti d e acrimonia doctoris bono. niensis. Secundnm alios est domini innocentii IIIIti.)

.Paulus de Linza~,i is . Quaestioiiea cbd. 66 s. XIV. Lectura super Clemen- tiuis cOd. 14,'escrit en 1314 per Jiag. Petriis de Boctrario apud Viridifolium (Verfanil?). (Sch. 1.1, 2.17, h6nt en la not. 7 s'anomena'l mauuscrit 71 del col-iopi cspanyol d c Bolonin.) . .

Pet rus de Braco. R.epertorium iuris cauonici. (Sch. 11, 262.) Cbd. 20, Compietum per Theodoricum de Palude q c i o u e Alemannnm. Geiwnde (Gerona) nnno 1419.

PetriLs Magmrd i . Casus de constitutionibus, de rescriptis, de cier.icis. Cbd. 152 ,s. XV.

P e t r u s de Sampsone. hi'óvae constjtu,tlonum lectur&. (Schi 11,108.) Cbd. 70 s. XIV - XV. , , . . -

, .

LOS MANUSCRITS DEL UOAASTIR DE SANTA M A R ~ A DE RIPOLL? 149

Pyxus (sic) de Arcus~nis. de Bononjs (Pyleus Bonaniae I?, Fabricius VI 828, Tiraboschi V I , 96, 348, 960). Quaestio disputata eod.8 s. XIV -m.

Kaymundus de ~ o r d e l l i s . Supplementum traetatus Alberti de Gandino de maleficiis. CUd, 80 s. XV .Aquest libre 4s del Revercnd micer Miquel Ysalguer Abbat del Monestir de sant Johan ces Abbadesses B

Tancredus de Bononia. LiheUus..oi.dinarii correctus a Bartolomaeo Bri- xiensi (Sch. 1, 199 s.). Cbd. 39 s. XIV.

A més hi ha encare aigunes obres generala, c o n Spicn institute per questiones, una especie d e diccionari en lo cbd. 2206. XV XVI, raries anotacions d e carkcter juridich,. en part sobre Ili$ons (com en lo cbdice 58; s. XIV-XV; en cll s. XV: Hec lex repetitn, fuit per nobilern uirum dom.innm petrurn d e mu.ris in*ciuitate Auinionis.) ' .

Les dijposioions per l a &lministració del dret provincial, nxi cele-' sihstich oom civil; tenian també un eqo en la colecció do Ripoll. Los manuscrits qug n, aixb pertanyen son igualment desconeguts en l a seva major part; eruditissims biblibgrafs catalans mateixos, com per c:

e x e m p l é ~ o r r e s Amat, hanc i t a t (iiferentes vegades tropos,..de colee- c lons forastcrcs con n fonts rnanuscrites de19 trebnlls dels juristes iudi- g e n e s , -entre que aquestes se troban en la biblioteca catalana payral, coin podein bcn anomenar &.la antiga llibreria de Itipoll. -Lo cbd, 73 s . XIV presenta Constitutiones synodales editae pcr dominos Apitilem e t Pctrum bonae memoriae episcopos Urgellenses, etc. a b la cl8usu- la: Set est verum quod nulla constitutio reperitar dicti domini Apri- lis (1). En lo.m&nuscrit 133, s. XIV que al principi conté una llista dels bisbes de Tarragona y de18 hbnts de Ripoll. se hi trovaii. Con?- titutiones edite in eeclesia Tarraconensi per ven. dom. Johanuem Patriamhnm Alcxandrinum (2). Lo cbd. 66, s. XIV, colecthnea que compren diferents escrits juiidichs, oforeix :rl ben comen9 un tractat: Qualiter processus sit faciendus super constitutionibus Tarrachonensi- bus contra invasores personarum et xerurn ecclesiarum (3); lo cbdice 41 s. XII1,~esmeqtat en la p. 136, sens dubte proprietat de Ripoll, porta registrats los acords presos per los abats benedictins convocats en 1220 a Tarragona per l a relorriiaci6 del ordre. Tambb hi cstkn rc- presentades nombrosamcnt les constitucions y'ls usatjes esiablerts a Barcelona y que desde alli entraren en vigor. Entre'ls corresponeqts textes l la t ins , ' lo cbd. 90 s. XIV conte les Constitutiones synodales

(1) Be relsreln als hisbeS d ' ~ i ' g e l l ! ~ p r i l i a (1957~1269)~ del qui anbbln Tue ~irenidi nqeino- do p(.pvin~tal, egm també al se" FuEcessor Petyus 13269-1893) conegut eooi a ~iresibeqt en dos ai!io<los (1276 r insfii.

. . ni issp, Intr. Nr. %VI:-Sol8 conech peii Ln ~eli?@.% de archlvoa XI !ispr), ?lo, la igv?stigaci6 aegons sembla lonamental ae Iguncio de Jnner: El Patrinwt D. Jusn d? Ara@:, Tui.rngo- o*, 1904,

(S) Tit. XVIII, a 88. p. as4 ss. enAguatiw ', . .

. .

1 3 . . R. BEER' '

, . . .

'compiiadAs en 1365 per Franciseus Rnfat decretorum ,doctor 'Tholeta. nae et Barchinonensis ecclesiarum canonicus vic'ariusi~i spiritualibns, durant lo temps que desempenyh lo carrech de vicari del seu bisbe (1). Segueixeu ademCs ~onst i tucions de Fr. Fe r re r de Abella. (1339) (21, de Bernardo 0live.i (3), (1345), y de Johannes Patriarclia Alexandrinus (1329). Los Usatici Barcinonenses (4), molt, importants p e r l a historia del dret, se trovanen lo cbdice 23 s. X I V - X V ( P ~ ~ ~ U S de sancto Clemente hoc scribi fecit.) (5), desprgs. junt a b - l a kolee- ció (6 ) promognda per Petrus Albertds en lo codioe 3% sf'.XIV':XV

, adornat &b miniatures, y tamlse a b le3 Constitutiones paciuÚ~ e t .treu- garum de diierents princeps e n lo cbd. 38 s. XV in.; .tinalment en copia doble (fol. 9-21 y 47-56) e n l o cbd. 39, s. XIV.- Les Constitu- tiones faotae per dominum regem in curiis generalibus super snlariis cartarum processuum in papiro soriptarum en lo chd. 140, s. XIV, de- mo'stran que's dispensaren relativament avint a Cutalunya .les fixa- cions de preu dels instruments notarials (7).

\ Los extrangers y los indigenes contribuheixen: com se ven, a l a

biblioteca d e Ripoll a b tants materials per l a declaració del dret y adiriinistraciú de la justieiá, que la activitat de l escriptoriunf d e Ri- poll queda enradera en aquesta materia. La manera oom arrivaren a Ripoll los'respectius escrits procedeuts de MOdena, Bolonia; Avinyó, Urgell, Tarragona, Barcelona, Girona, Bages y S a n t Joau de les Abadeses, sols pot regonbixers e n oassos isolath; roman completament obscnia l a d e les copies de18 dos 'dels Paisos Baixos, del Jrlagister Joannes Blasius de Urabant.(cbd; 17) y del e l e v e licjks Johannes

. .

, .

(1) To~.~esA,mat qoi e? les >f!?orias p. 568 tract? d'rquesta eolocci6, cita sala un .m* nuserit d.el Eseot.ial, 8egons ICB indicaeions de Bayer en Xicolnus Antonio, Bibi. Vit. 11,162.

(a) Torre8 Aínat;2, c i t a l o mateia mns. del Escorial (e. 11, 7) segons Bayer. (S) Torres Amat. 106. (4) Oomp. ¡>estudi ple d'oiieiitneions de Juiius Fieker: Uber-e Usntici Barchinonae

und doren Zusemmenli?ng mitdcn Escoptiones Lagnm Roloanórum, ~ i t t e i l u i g d n des Ins- titotes PUr aster;. Gesehiehtsfcrsehung, 11, voiiim auplemeutsi~. ~noslikock, 1868, h6n s'ava- lora dstingodnmen% In importaocio dele Usatici pe r la adminietrnci6mitj-eval del dret, Y apre ixen també numerades les imprasions d'squest ter t dcvingiidea raras, en 8& majorpart: Jo'tn'ser~ciao de i'wtima copia impresa. en l i i1Iistoria d o la legislael6 de España. de Aqn- lio Nari i t ia lary Caystanb Xanrique, Y11 (186S), ese 8s;Ficker cita aols dosmanuscritR del texte li+ti,i>s Parlsini F. 1st. 4611 y 167% en Ics .Instit?ciones del dereehq civil eatal8o. (Ic (4uiilermo Mari& de Bmc& y Juan Ameii, Barcelona 1886, Ii 21. not. 6, o'anoinennn altres mi- nuserits g també tin del Archivo general do la Corona de Araido; que pro'cedeix no ob9tont del anxiu nsrclonai (sin duda el original latin que Fernando 1 mand6dcpositnr en el archivo de ia antigua nipiititoi6n), y el quc no pot ser doocha id8ntleti ab lo Rivipull~nsis 2s. Noti- cies mas preciees sobre'i'lliv. 88, les donS Joseph Coi.oieueñ no trebnllbo iduhi t per Fi'cker: C 6 d i g ~ de los Usajea <le Dnreoiona, .Boletin de la Real Aendemin de 1s Uistoria* 1V (1854!, s6 es., sots la ergosiei6 dc In kapsnlora notable per I'art y la cultura histbrica (Ram6n Be- . renguer lo ve¡¡ en Lo tranoi. - Los altres Rivlpulienses deis Uentioi venen a complementar i6'mnte?iil, conkgnt fina are.

(5) Comp. Q. i.is,.la nata floalde l a copio de 1esacteroduiinisti:utiYes del aog <esa. * (6) C6616, Torres Amit, 10, y Broca Amell, loc. cit.,, 40.

, (71 Comp. les preaciipcions per los notaris,' dispensados en IPIS y Ie41, exposides per Viiinnuera, Vinge VIII, 230 d'un ebd. de Ripoll. 9. XIII.

LOS MANUSCKfTS DEL MONASTIR D E SANTA ~ I A R ~ A DE RIPOLL 151

Merhout (1) (cbd. 35), de l a mateixa innnera Que la del alemany Theo-:. doricus de Palude (codiee SO), copies que suran en lb biblioteca d e R i - poll. Perb la seguretiit de' la procedencia, quc's despren dels manuscrits juridichs, coin a ' t a l ia és d'importniicia per l a invest iga~ió meto- dica. do la configuracit d e la biblioteca manuscrita de Ripoll durant la renaixensa. Lo Rivipullrñsis Ni. 16 a b les .Additiones de Johannes Andreae al Speculum iuris (comp. p. 148), va esser efcrit en 1377 per lo BaccalaureuS iii decretis OuHlermus Col de Canes, llavors Cnmera- rius de Sant Benst de Bagks. Torres Amrit havía dit en lenseves Memo- rjas, 1.83; quc un aGnillermo Colldecanas, monje de Ripoll y prior de P a n i z a ~ s , &pendiente del monasterio. liavia copiat uii aLiber vitae solitariaen y l:ornlinas, Suplemento 302, complet& aquesta noticia dihent que la copia de la obra de Petrarcn se trova en zNr. 109a d e l Fons de Ripoll en 1'Ar.xiu d e l a Corona, en Barcelona. En tenips mhs riiodern (comp., P. 1. !42), s'ha cercnt en va aquest testiinoni valiós per l a historia del Petrarquisme en Espauya. Lo niauuscrit esta conservat., efectivamciit, perb no sots lo Kr. 109, sin6 lo Nr. 104 de l a coleció de Ripoll. y porta aquestanota final: Scriptus per ti atrem Guillermum de Col1 dc canes priorem de Pnniseas litigantem pri0ratu.m de manuella queni pacifiee possidere in breui sperat misericordia dei ipsum iuvaii- te (2). Les primores fulles del Kivipullensis 67 que (comp. dalt p. 147) cont4,diEerents tractats d e Bartolus dt: Saxoferrato, donaii. encare mhq Ilum sobre I'escriptor del8 dos manuscri:s esmentxts; pnix, fol. 1-3, lii ha una lletra de Johmnes de Silvis, decar!us ecelcsie sancti agricoli (sic) avinionis eudrecada a l abat y conveiit Monaeterii sancti Uene- dicti dc Bagiis, a b la data: Dutum et actum aviniorie iu domo I~abi ta- cionis nostre anno 1380, l a qual triicta primerament dels estudis en Avinyó en general, y dcspres pondera: *Verierabilis et Keligiosus Vir frater Guilerinus de Coi d e Canes monachus 'e t -Cnmera~us ~nonasterii Suprndicti,sancti Benedicti d c Bágiis in prcl>h;tto ptudin avinionensi iii iure carionieo continue itisistens. . qui n mense octohris anni domini MCCCLXXVII proxime preteriti citra in eodemstudio continue stu. duit e t ceteros actus qui per veios studentcs fieri debent exercuit.. Llegiw, donchs, aqi, una,espccie de certificnt academich que s'exten. , .

guh al aplicat religiós, y podem tcnir per segur que no era uiia cosa isolada la exportnció de material literari aqu í docunientat procedent ' .

del Ptiuibs centre~d'estudis envers Catalunya. Ilccordis qu in menys que'l ja tractat edd. 5.1 porta la nota de compra- constitit Avinione XV (sic) íiot.; cum dimidio, y que7 Rivipullensis 58 citat e n la. p. 149, a b ln

. .

(1) Jahannss de Meerhout, agusti, nnsetit a fins del segle XIV a Diest en la dibiesi ¡le Liejo, t 1476, tehlech, filhlcch, eionista y po'ctn, eomp; Biog~:aliliie. Nationale... tle Belgi- sito XIV (1897), o. 857 259.

(2) Sobre'L.partieulir G. Farioelli en lo Qiornala slorico della Zellbrnlurn ttaliina. 1907 175, not. 3. . .

152 . . R. BEER

.lex.'cpetita . per nobilcm uirumpetrum de Muris in Civitate Avinionis, conte tambe troqos eii Ilongua catalana, que decideixen sobre , la dis- tribució local.

1 Aquestes provcs se podrin teiiir presents també per alguns Iuridi-

ca dc Ripoll train'esos sense indicis de procedencia, ax i per alguns manuscrits adoruats a b miriiatures eom lo cbd. 7 (Tractatus de consanguinitate abl 'arbre , Iaiuina 9), y principalment lo cbd. 19 (Bo. .iiifacius VIII, Liber VI, Lhmiiia lo), per los quals atenentnos a les .circunstanciessengalndes. Avinyó apareix en primer terme com a punt de procedencia. Si aquesta apreciacid 6s conforme, se pot manifestar, no sol8 en lo-domini litarari, si que, tambe en l'artistich,"la,pre- ponderancia d'Avinyó durant lo Tbecento eri determinnts exemplesde l a iiuminació d e manuscrits, eii un centre de cultura'situat a l Sur

dels Pirineus, d'una rnaiiera semblant a l a que blax D V O I ~ C ho va exposar per lo hTord, respecte a l a escola hoheinia de pintura del segle XIV (1 !.

La coiiiprobació especial itftisiich-liistbrica certiment suposa en lo present cas l'escorcoll del inaterial cnrionisti&h d'ilustració, que aqui s'ha de tenir en compte, y que podria sel. una continuació de los merito: r i ics tudis de A. Labande (2) recentinent sortits a Ilnm.

Axi con1 la major p a r t . dels manuscrits jurídichs-que acsb im de rcgistiar-de la colecció de Ripoll com a recursos d'estudis y auxiliars per la aduiinistració. y exercici d e l a justicia; correspoueii a una :tradició secular ja perceptible per l'antich cat&lech (P. 1, 81) (3) y -tumbé, com ho prova'l ducnmeat privat exposut a la p. 93, a l poble ja ürrivat a laconcienci i , axi tambk'ls manuals juridichs en altre Concepto, les grain8tiques, s'enllaqan a b les respectivcs parts moit antigues de la biblioteca del monastir: ja és sabut que'ls Libri artium ocupavan un. lloch especial ja c n la biblioteca d e la Epoca oliviana y que (comp. P. 1, 83) Dons.tos 1111, Priscianos 11, Friscianellos 11, obrian aquesaa colecció especial. Y tota vegadn que parlkm de grariih- tiques d e l s seglcs XIV y XV, sigui ngi juntada unn observació sobre un cxemplar d'uqsLectura Prisciani iiiinoris (Priscianelliis). Lo corresponent ~iianusorit, cod. 131, porta nota detallada del lloch y temps del origen (Toulorise 13071, tramet noins de grarnitichs iuitj-evals, q u e pei. lo que jo se no apureixen en lloch mes, g és n o t ~ b l e taiiibk paleo. graficainent per lo seu cur&cter atapaliit, vivnnient marcat quasi Iliure del tot d'elements oursíus; per axb n'ocompanyAm. una reproducció de la plana que preseiita la sotscripció (Ihinlna 11). Jo llegeixo la nota final CON segueix: ... secundus liber prissinni uiirioris. et fuit abstracta isia

. .

(i) Die Illuminatot~endos Jol>aoii r o n ~eumarkt. \Vien. isoi. Jilirbucbder Kiinstliisto- risclion Sammlungendes Bllerhechsten Kaiseihiuses XXII, ooaern 2. p. 74 se., 8t SS.

(3) . Lcs mioiaturiste~ ivipnoriai~, Goeafladee Beouz-Arte. "unge 47!1001), 213 as., 233 SS.

(Si Xr. 34-95: Canoncs VI Nr. iOa1Oí: LID judicos 111: Nr. 181: Len romana.

BOLETIN DE LR RERL ACRDEMIR DE BUENHS LETRRS DE BRRCELONA Tomo V

R. Beer.-Els manuscrits de Ripoll. Primero port. Idmino VI//

LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA D I A R ~ A DE RIPOLL 153

lectura a b illa d e magistro p. d e coderco. quam habuit ipse magiste;. p. a magistro Vitali de tarbia qui fuit magister suus e t ipse -&gis- trauit eum scilicet. magistrum pm (petrum)-et fuit soripta tholoze ad

. . s,a&nerii die sabbati post festum pentecostes X ~ I 1~1'1uniinnno do-

mini ~ C ~ C ~ I I . - . ' ' ,

Altres gramktiques Ilatines del8 manuscrits de Ripoll d'aquell temps, entran encare tambh com a material suplementari de les inves- tigacions corresponents fetes fins are, c i m les de charles Thurot (1) y J. J. Bacbler (2): Cbd. 142 s. XIV. Grarnatiea llatina (~Secunduni phi- losophum in primo phisicorum ... n) a b una Tabula Lunae y l a nota del possehidor: Iste liber est iacobi pujol.; cbd, 153 s. XIV, Grainatiea i s a d ahendam alicalem noticiam in doctrinn proverbiandi ... = (3); chd. 15G s. XIV, un breu tractat gramatical a b un Calculus solaris coi11 appendix; cbd. 172 s. XIV (Hic incipit regimen doctrinalis Similia similibus declarnntur), cbd. 191 s. XIV (1337) Urainmaticü de toto iegimine (comenqant abrupte: . Entre les gramitiques no anbniines, lo Doctrinale de Alexandor de Villa Dei riotoriament utilitzat con1 a llibre d'escola, eoiu era d'esperar hi esta reprcsentat per diferents exemplars que, do la meteixit i i innira que'ls cbdices a b comentaris d'aquest'a gramhtica, ostentan scnyals evidents d'haver estat utilitzats gelosa- rnent: cbd. 70, s. XIV-XV, cbd. 79, s. XIV ex. (Comentari: Hee summn e s t secundum magiutrum Cuilermum Lacnsa);.chd. 92, s. XIII-XIV (Nota del possehidor: Ista lectura ost Bernardi de Vi ////, minoris die-

, ruin et scriptoris ... f,uit emptai?) in ciuitate Barchiuone 1420); cbd. 97,. cliart. s . XIV; cbd. 154, s . XIV; cbd. 163, s. XV; cbd. 189 s. XIV; y c0d. 200 s . XIV (defectuós nl principi y a l a f i , . En la colecció de Ili- poll oxisteixen fins tambe diferents Lxemplars del conegut Graecisinus d e ~ b e r l i n r d u s Ilethunensis; un en lo cb-. 147 és especialmcut inipor- tant per la data , noticies del possepsor y iarhcter de I le t ra , la repro- d u c c i ó d c l qual (lhminn 12), se pot comparar ab la mostra, no f a mollm esmentada,prooedent deToulouse. Les notes flnalsdihuen: Iiste(4) liher

fuit explicitum in die sancti beneti abbatis a XX et uno die marci, in

anno doriiini millesiino C ~ C terdeoimoqunrto. Y a l acabament: Iste liber est Be~nerdi. de Bacho de camporotundo (Camprodoii) de gerun-.

(1) Noticies et eatraits de direre ms. lat. pour servir & l'histoiro des doetriues gram- rnaticaiea s u mojen age. ñotioies e t extraits des ms. de la BibliotliBquc Impériale, Pa. pis, XXII (1888!, e.

$1 Beitraga au riner Gescliichte der lateiuisehen Gpmmat ik Im Jllittelnltcr. Hnll<> a. 8 . 1885.

(3) Bembls que Lo meteix tioetat so trova tnmbé en un manuserit de La biblioteca provincial de Tsmagona proeedent del uionnatirde Santes Oreus, doscrit detnlladnment no !a inait temgs per Jeiime Bofarull, Reviatode Bióliogrnfio cn<nloiio IIt (1903), 211 ss., acom- pangaiit un* uioatra. Mas la nota final: Aqiiestes r i o t e i ~ o n de Fra Tomrls Reusich moojo de YelltlB Creus, no's refereir nl auto* oom sembla significar Bofarull, p. 216.

t 4 1 Es notable lnforma'do a e: uii s'incliiioria ilegir Iistoe. ' ~

e

. . : 134 R . BEER

d'ensis episoopatu cui dgus d i t bonam v i t am ' Qni pcedictum furatus fúeritsúspendetur. Lo nom di1 pi-imer possessor h a s i g u t titllat y a l dessoljre hi haesta t escrit ePetro de bkodion. /

Cbd:lB9 s. XIV, conte 10. Liber synonymorum'de Johannesde Gar- landia; lo cbd. 190 que a l final conte la nota: Signum 11 Raymundi de insula. rlui istuin librurn scripsit anno domini MCCCXX sexto, conser- v a la ars 'dictandi d e ~ o n t i u s Provincialis, $6 6s donehs lo dictamen

i de coiiipetenti dogmate d'aquest gramitich, Sobre'l qual rracta a fo& Tliurot, loc. c i t ,38 s. Tal vegada en rclació a loobscrvat en les p. 102 y 120, sigui b6 tenir en conipte que un del; maiiuscrits 'aduhits per Thurot, prooedeix de St.'Victor de Paris. -Per are no poden precisar- se mes concretamen't"los cproverbia regiminis seciindum t o m a m ~ cn lo cbd. 183, s. XIV (comencant: ~ i b e r magistri est inagne utilitatis ' - qk uult e i re unus'nostrorum; $una noticia dcpoPscssi6 y dc compra, en part raspada, se 'npqt encare desentrellnr lo següent: &te liber est R a y ~ u n d i Y / / l / l solidis) com tumbe la Summa de graiumaticn magistr i Thurandi (Duranch) en lo &d. 109, s. XIV (comenqant: quoniam oratio. est ordinatio diccionum).

Segons e r n d'espei%r tampoch manca la nota nacional .patribtica, en los trcballs y copies respectives.Lo cbd. 122, s . XIV, conte una gramatica llatina en versos (en part hexhm&es leonins) ( 1 ) , l a intro-

. . ducció de la qual concorda nb lo Íncipit aduhit per Thurot, p. 50, de Paris. lat. 8175, fol. 47 ( ~ u ~ u o i o d e dubio accentu); Sapiantis.est desidie niarcisccnti ndn succumbere ... despres diu: ... iicet noii me Suflicientem tanto reputem opeii nd onorcm taiiion.domlni. t. venesa- bilis episcopi pallentiiii per quem palencie virgineus elicon uigere studium gi'atulatur ... ' .

Lo bisbe ..t.=, sots lo qual flori en Palencia un virgineui Helicon pet l'estndi, no por esser ningu mes que Tello lo iuinisteri pastoral del qual cau en l2i2-12413;~uix que a la primerfa del. segle XI I I (1212-1314) a instancies de Tello, lo rey Alfons IX; crea a Palencia un Sciiutiarum studium generale, una especie d'altaAcndemia: la nota aquí aportada no s d s indica lo temps de la iorniaci6del text exposat, si que tnmbe ens dona a conhixer una de les primeres gramhtiques de 1 ; ~ . Universitat mes antiga dlEspanya. Eii terra aragonesa ens porta entre aitrcs una exposició, tramesa en lo cbd. 184, de regle8 de cir- oumlocutionibus participiorum nobis deficientinni, a l finnl de la qpnl s'observa: Éxpliciunt suPleciones edi tea rayrnundo eatalsnobacallario

, cesarnuguste (Zaragoza) Iste supleciones fueruut scripte per ma- . . i .

. rium .p. ainicdali anno M C C C X ~ . llerde (Liirida) erani tuno et &c. La tecerca per topar-ab l o uRaymnndus Catalauus* (n'hi hanmolts) que . . . .

(1) Sola mori nescit eclipsis nesda uirtus Non eigo rnoritur huius qui laude potitui.

LOS MANUSCRITS DEL M O N A S T ~ R . D E SANTA M A R ~ A DE RIPOLL . i55

aquí7-podria eriténdres, y I a q h e fiu 9" les obres oi.iginal6 q u e pogui ..

tenir a m%, com també en los iexichs d'eicriptors aragonesos'(Latassa), ~ e 8 u R L infructuosa; empero en ~nrchi:~er(;olani,Inyenta.rio dei mu- .no&ritti della R. Biblioteca ~niv&rsita'kia d i ~ a v i a , 1, 234, s'hi trova la'ixposició de la doctrina inuenieñdi f i e to r ice subiectum contingu- d a en lo cbd. 418, l'autor de la qhal ~ a i h u n d u s CatalanUs pot ident'i- Scarse a b l'autor de les siipleciones; 1& ndticia final (1) ens recordu les freqüents y fiuctuosiSsimes sortides dels catalatis envers Grecia durant lo segle XIV: F iuy t del IIumanismus espanyol floreixent, 6s possible que sigui tainhé encare la g r a d t i c a ilatina continguda en lo cbd. 173, s. X1V-XV(sens epígraf: aEt secunduui quod dicitphílosophus quarto nietafisices substancia precedit quelibet acciones tempor-ea), que a1 final va,senyalada com *cartapacium magistri alavaten; ' per. cert que'l nom del autor és obsctir encare. Pot ser pugui pensarse a b Andreú de , Albalat (lo geimh de Pere d e Albalat citat p. 1.37) qui era bisbe d e v a - lencia y establi all i en 1259 una cKtedra de Gramtttica torre^ Amat, Memorias, 8). També sona, espanyol lo n o m do1 autor. d'uñ tratact compres en lo cbd. 179, s . XV, que comonpa: Quinto aliqvid nobi- lius ... tanto prius; propter quod multorum do disciphlis aeq sc~ lnr ibus

- -meis precibus inCliuatuscgo magister B: de Ffita. s<ribérc prfi~umpsi . . de utilitatibus artis grammatice seu de arte proiierhiaq&i.. . .

Lo Alexandc'eis de \V+lter e n . primer llocb servi+' m ~ l t bé per . . I'exercioi d e les i.egles, com se pot inlerir del gran nombre dpls manuscrits de Eipoll conservats -d'aquesta o b r a ; als. exemplars encnre del scgle XIII (cbd. 174, 196'y 212) se n'hi afegiren tanibé d'altres posteriorment (la mnjor part presentan senyals evidents'd'haver estat usats): cbd. 137, s. XIV (ah comenturi), cbd. 188. s. XIV (1332; sEgo Raimun- dus de Frigiula, filius Arnaldi d e Frigula, tabernarii Incole Bisulli (2) perfeci istum librums); cba: 201, s. XIV; cbd. 208, s. XIV. Per uii t i did8ctii:h semblant servían tumbé les lectures del .Tobías= de Ma- tbaeus Vindscinensis, existents en dos exemplars, cbd. 207 y 211 (abdOs s. XIV); deeprés la ~Dist icha Catonis. d e la qual, a més d c l a antiga copia d e que havhm parlat en. P. 1. 12 y 49, se'n han conservat encare dos exemplnrs més recents: l'un en lo c6d. 166, s . XIV-XV, I'altre en lo cbd. 129, s.. XIII, que adem8s,gconté tnmbé altres sentencies en hexilmetres y faules (De lupo et cane, De caprn). Uels textes en prosa que podían donarpeu per fer exeicicis, poden haver sigut Cicero de officiis (en cbd; 136, s. XVl, pot ser també l'exemplar d e Boethius De

. . . . . .

'(1) Finltus eat Hbsr ists ad dei.gioriam et honorem i n q u o tradita eat dactilna iiiue.. niendi Rethoriee subisctum ... Istum trsctatum complia"irRaymundus Oatlialanus seoundutii nulgarem stiiom in Insula Cipri in Xonasterio sanoti Johannis Crisostoml Auno domi- D ~ M G C C I In meose Beptambris sed Ann8 ~ ~ f ~ l f l u i t iolstinom trnnslatusin Janua Ciuitate

. . . . Ytalie Amaii.

(2) BBSB~IÚ.

156 R. BEKR

conso~atione (en cbd. $1) que a l final porta l a ánotació: explectibnem assumpsit manibus iohannis.terrat studentis 1478. ..

Entre'ls tractats deLbgica (DialBctica) que escolarment se junten. a . .

les gramatique$, cal citar, en primer terme,,un exemplar d e les Sum- mulae de Petrus Hispanus. Lo corresponent manuscrit, cbd. 216, s. XIV (consideris la Bpoca), antigamen-t en possessió Fratris p .Figui- res de ordine fratrum minorum conventus vicii, Bb la nota final Explicinnt tractatus magistr.i p. ispani de ordine predicatorum, assenta sobre base documintul 18 discussió d e l a tant debatuda pregunta, negada per Prantl Geschichte,der Logik im Abandlande, 111, 33 s., de s i Petrus Hispauns, lo més tar t papo,Joan XX1,fbu dominich (1); y.ens

. manifesta que I'autor, de les Summuláe., mort., en 1277, era designat com a dominich e n l o segle XIV. Un comentari a I'escrit, iiotoriament considerat'ab prefereucia durant Ilarch temps,.se t rova en la. segona

' part del cód. 84, l a primera part del qual contb'ls.Sophisniata,de Al-

.bertus do Saxonia (de Riggensdorf) (a) . Un no sospitaria a Ripoll los escrits de dos antors, que s'han de registra? a l costat de les Qaaestio- nes ordinariae de Gerbardus de Bononia,, . mort en Avinyó en 1317 (Prantl, 111, 241, Fabr. , 11, 38), en. lo cbd. 95, s. XIV, procedeut d'Avi- riyb. a l costat.d'una Dialectica que remonta a la Lbgica d9Albert, 'en ~

lo cbd. 150, s. XIV-XV (~Dialectica ara generaliter, diffiniendin), a l

, . c o s t a t d'un tractat d e ealiquas res artis logicais en lo cod. 71, s. XIV (designat per nlA. moderna com ~ L o g i c a Rochania a l Ilúm de 1a.enco- dernació) y dc la Summa AIagistri Matthaei Aurelianensis (circa so- phismata) en lo cbdice 109, s. XIV. En lo cbd. 129, una colect~i ieaque compren anotacions molt heterogenies, en part, seus dubte, procedents

Y d'escolars, y que fóu positivament compilat cn Catalunya, com de-

'

mostren los textes en llengua rulgar , bi trovim (d'una m i , s. XIV) lo tractat aMagistri T i sbur in i~ (de consegüent de Gnilelmus Hentisbe- rus); *de sensu composito ct diviso. (Prantl, IV, 89).; lo c4d. 141 coiitC 10s sflppositiones magistri rodulphi strode nnglici scripte per manns bernardi vicarii licenciati 1388 (una copia primerenca, j aque Kodulphns Strodus flori en 1370); precedeix lo liber consequentiarum, igualment de Strpdus (Prantl, IV, 45, hón se tracta iiiiinuoiosament sobre les ~Consequentiaen y aObligationesn), y lo ctractatus .bilin- guam.: Ampiiant la suposició de,Pra"tl ( loc . cit., not. 176) de que Strodus escrigub tambb sobre les Proprietates terminorum, jo faig me-

(1) QoBtil-Echard, Serilitores ord I'rned. 1, 485, soatenen que; ei!i niilio eodioe seu MS B ~ U impre890 Petrum Hispsnum titulo li'fatiis ornhri aut ordioi%Prnedicntorum dici..

(2) '1)s data eontingurla on l e notu fiiul: 1313 ot t i n c hbblis XXIpro f idoko ia~t s i c ) et VI pro aureo numcro et Xi pro indicione scriptn per mq Prntrum hartolomeum seoeora ordinc Iioato mnvie de mercede; sorprbti, poix Focas da qoe Vany aiwli eracte.8e trova a

/ Rilioll una coiriposiei6 deis Sophlsmntn Peta molt ahnos de lamort de Alhertus (t en 1390): perb In piesent copia, aegou8' In meva apreeiaoid, no onu sin6 fina a mitj sogle mBs tart aprosimadnmeot.

LOS MANUSCRITS DEL MOSASTIR DE SANTA M A R ~ X DE RIP&L 157 '

moria dcl tractat anbnim trames en lo cbd. 162, s. XIV: Intentionis presentis est primo pertraktare de terminis .. sccundo de probrietari- bns terminoium, etc.; com a tercera part segueix l a exposicib do spc-' ciehns obligacionis. Al eontingut del cbd.14-l se reporta altre oop l a colectinea 166, s.. XIV.XV, niutilada a l principi, lo priruer trog de l a qual porta la nota: ~Expl ic iunt consequentiae magistri berlinguam='. A aixb segueix de terminis y altra vegada &e consetluentiis.

Aqucsta colecció d e tractats del temps de l a propagació més feconda de la. Lbgica escolAstica, se junta, nnturalment a les obres fonamen. tals d e l a Escolhstica. Aristbteles constituheix lo pnn t de partida. Cbd. 134: Porp:iyriu.s Isagoge y (de m i posterior) los Praedicamenta; cbd. 135:- Priora, Posteriora, Topica, Elenchi; cbd. 115: iiIetaphysica. De geiieratione, Pa rva riaturalia, Physingnomica, Epistula a d Ale- xandrum; cbd. 128: De aniinalibus, Index Aiistotelicns-supcr libros naturales, tots del segle XIV. En h manuscr i t co l~c t inea , 109,'s. XIV:. ilegidius Romanus, Super libro elenchorum; d'una m& quelcom posterior: Haimundi Vinatcri ' ,[l) leguni doctoris est liber iste; allí meteix tractat super Porphyrium do Bcrnardus de Sanciza, origine Bitteren. sis qualiscumque magister iu artihus; Glossae tocius libri priorum giai, de Guillormi Alverni (Wilheiin von Auvergne, Prantl, 111, 75, not. 278); Rotbeitus de Aucumpno Super elenchis, a l final una nota; s. XIV: lste liber est fratris Bartholomei Gaconi ordiqis fratruin Pre- dicatoriini.

Entre les obres dels escolistichs capdevantcrs trovhm les sentencies de'petrns Uonibartius y les seves explicacions eii una serie de

. , cbdices: 55, s. XIII-XIV; 67, 8.-XIV; 63, s. XIII-XIV; 27, s. XIV-XV (ah glosari); i 7 , Bus al s. XIV (Summa in Sententias); 45, s. XI? (Ri- chardus de ~ e d i a v i l l a ; Quaestione~ super sententias); 48, s. XIV- (Johannes Duns ~ c o t u s , i i i libros s c n t e u t i a r u ~ ) ; 63, s. XIV (Reperto - i ium dcl meteix super tertiurn et quartum lihrum ~cntcntiari im). Dc ~ h o k a s Aquinas sctrova'l coiiientari In lihrum de anima en lo cbdice 132; que pertany encare a l .scgle Xl I I (l'autos, earionisat en 1323, s 'yomenn aqui elleare Frater Thouias); lo cOd. 61, s. XIV, a h la Summa libri sécundi pars secunda, conté la sotscripció: Bartolomeus de nazar i i s de Casali Vereellensis,,diocesis haric sumnian seripsi, eoni tam'bE la nota dcl possesor y de conipra: Ista securida secunde sn'neti Thome est iratris F. d e Sauarcnsio (?) prepositi de palacio in Monaste- rio Riuipulli e t constitit sibl Auinione VX (sic) flor cum dimidio (2). La meteixa part de la :Suinma sc trvva tnmbe en lo ebd. 54, s. XIV.

D,e bones .a primerei pot sorpendre que; davant del rich candal

(1) aanibn Vifinair; uriata, hrrhidinkonus cle la tglalesiu. devicb, a yui'l bisbe de Vich üalycrbn de Cac0stacompi.i en 7341 una concordaii$ildclalliblia; comp. Torres A,mat, Me . . morias, ~í~.Handschrlftsnsch&tte Spaiiieiia, jij.

.. . (2) Comp. p. 151.

158 R. BEER

d'instrucció destinat a 1a.escola de Ripoll, hi hagi relativam'ent pocbs manuScritq coliservats dels segles XIV y XV, que servien als verda- ders interessos del m0nastir.y de la iglesia, gb es, escrits bibliehs, li- túrgichs y patristichs; la esplicació d'aixb s'hh de cercar, 'aqui com en altres, centres eclesihstichs, en que aquests textes usats tant sovint s'adquirien y's llegien impresos, y en que s'arreconaven los exemplars nianuscrits gastats pcr lo servey (1).

Axi manquen quasi Rer wmplert inanuscrits do la Biblia d'aquell temps. Lo cbd. '210, s. XIV, iontk !o Nou Testameut fins a l Apocalypl sis {ab prblechs), lo chi. 171, s. XY, un fragment molt fet malbé de- Esaltesi; vcus aquí tot. Se troven aclaracions o prblcchs a llibres iso, lats de la Biblia, en los cbd, 29, s. XIV, 37, s. XIV,. 149, s. XIV, 1.29- s. XIV (psalms), 86, s. XIV (Xathaeus), 36, 's. XIV ex. (Johnnnes):Lo ebd. 202,,s. XIV, conte al final una- concordanga de l a Biblia.

Aqui s'haurien d'esmentar taiubk: Hugo de S. Victore (?) Postilla, cbd. 13, s. XIV. XV; Nicolaus d e 1,yra in Psalmos und iu Matthaeum, cbd. 3 y 2, s. XV; un segon exemplar dei Liber scintillarum citat, p. 95, se trova en lo-cbd. 138, s. XIV, a b lo tito1:-Liber.Aiuouicio sancti Augustini Episcopi; precedeix aquí lo Sermo a d Fr . in eremo (Serm. 56, Aug. VI, 1338). Despres lo c3d. 152, s. XV, conté encare Florilegia dels Pares (Augustinus, Gregorius, Ambrosius, Hierony- inus). La Regla d'hgusti a b De claustro animae de Hugo, es en lo cbdice 169, s. XIV. En lo,cbd. ~ 8 , s XIV-XV, hi ha laexposició de l a regla benedictina, molt més important per los monjos de Ripoll, de Bernhardus de Montecassino; dit cbdice conté tambb una noticia notable, de que tractarbiii encare, sobre'l I>'.eu de la composioib del manuscrit. L o cbd. 178, encare del segle XIII , GomprEn també la exposi- ció de la-regla benedictina y adembs lo Speculum inonachorum de

ffla .be- Bernliardus (comp. p.142); sobre les gloses catalanes de la re, iiedictina en lo cbd. 144, s. XIV, comp. p. 168. . , .

Entre'ls escriptors eelesihstichs moderns, fbra de Thoiuas de Aquino (als escrits citats dalt , p. 157, pertany encare lo seu tractat de fide catholica en lo cbd. 64, s. XIV), fruia principalment de reputaci6 Bernardus Clar.evallensis; los seus opuscula y eyistulae esthii on ip re - sos en uiiaserie considerable de Riviwullenses 1Cbd. 56. s. XIII-XIV. 65, s. XIII XIV, 94, s. XIV, 108, S.'XIV, 143; s. XIV, 175, s. XIV, 227, s. XIV-XV).

Alguns d'aqucsta escrits de Bernardus (de praecepto, de conside , ratione, de meditatione, y encare nibs les esmcntades regles monacals), conduheixen del camp de la literutuia teórica-teologica a l allicona

(11 No puoh per rrc entrotenirme a examinarlo que tirig-iii d'exacte In noticia, publica- d? per Pelllcer y Pages, Santa María d! Ri(iai1, 17% s , trata de La erbnien de Pujades, <Lo qiie en 1'0 seglé'xv uu rnoojo de Ripoll rené a Un! trafioants d'elis y sab6 varles car,qics , ci'Arehivai8 y ab ells també lis .Anales de Ripoll..

. .

LOS ~IANUSCRITS DEL MONASTIR nE SANTA M A R ~ A DE RIPOLL 159

ment en lo exercici de la carrera eclesi+stica. y a la Moral. Que en -sipo11 s'ocupaven també d'aquestes disciplines, bo. proveu bells má- nusiri ts a b les obres a propbait: l'anbnim tractatus deeruditione reli- giosorum eri lo cbd. 108, s. XIV, é s l a obra de GuilelmusPeraldns (E'abr: 11, r5l; segueix despres en lo manuscrit Uernardus Clarev.,~ Regu!a iionestatis); lo cbd. 176, s. XIV, conte alcomenp unaRecom- mendatio sacrae soripturae, 1o.cbd. 167, s. XIV,.lo Itinerarium seudie- . ' ' . tarium de vita religiosa de Johannes GuaJlensis (Fabr., 11, - 104); del meteixfecaud autor Os tambCla Summa de poenitentia atribuida a un ~ J o h u n n e s frater ord. min.., en lo cbd. 175, s. XIV; los cbdices 98, 101 y 107, tots s. XIV (cbd. 98: ~ F i n i t n s a . 1566.),, conserven lo pode. i . 6 ~ lieductoriurn rnornle de Petrns HerchoriuS (Fabr., 111, 232 s.); lb m+nuscrit Nr. 7.5, S. XlV ex., en altre temps adornat nb.grosses inicials dorades, a re en gran part destruides, c o n t é los llibres 1V fins VI d e les Kevelatianes de santa Brigida, lo ebd.. 121, s. XIV. la vita et , , miraculnbeati Fraiicisci. I<o ja esmentat Speculuin monachurum secundum Bernnrdum Casinensem se trova també .en lo cad. 143, s. XIV, ' '

'despresd'nn espill de coifessió g d'un Tractatus dé horis dic&dis; lo . '

cbd, 34, s. XIV, conté un Rationale divinorum officiorum; en $08 petits cbdices manejables. 202, s. XIV y 223, s. XV, s'hi llegeix ladieta.. salutis de ~ e t r u s Luxemburgensis; cn lo @d. 167, s. XIV, a una especie ds manual d e l a teología pastoral (1, cap.: qualitor dcbeat aaoer- dos predicare) a b I'epigraf: Exemplnm cuiusdam anyme que picieba: tur purgatorium, segueix la indicació: Anuo 1300. .. Jobannes Qobi ordinis predicatorum prior in oqnventu de Alesto (cb 6s: Alesia, AleiS) scripsit fratri petro galterii ... existenti iii curia Eomana. 1,'escriptor Johannes üobi lo .ya jo r (no eil Fabr.; mes con~p . Quétif. Ser. Ord. P r 1, 633), era en 1302 prior en Ayiiiy6; pero lo inanuscrit cra ja a Catalunya en la primera meytat del segle XIV, c o a hacomprova una relici6 en vulgar del a n y 1323 sobre un viatge a l s asants romarat- gesn, a l a Terra Santa, junt ab l a descripci6 dels loca sancte (Coinpa- ris p. 170). . .

Lo monjo de ~ i p o l l com a predicador, en los segles XIV y XV, tro- v a tsmbE estímul, de l a mateixa k m e r a que'n temps anteriors, en les coleccions de sermons novament augmontades; és ben significativa por lo zel a b que's copiavan, l a nota final en lo cbd: 93 que compren los sermones de aDominicus de Ropellau (Johannes Rupella?) y de ~Michael de Bononiam $0 6s donchs do Michael Angriani (t 1400 a Bolonia): Scriptum Janue p e r me... fratrem domiiium d e .ca~.tiliano- abbatem quarta mensis madii anni IvICCCCVIII in ianua, in quo pro unione ecclesie eram cum... domino cardinalí Gerundii (1) ipso cum domino papa in portu denie existente et adiuuaruiit disci,etus

, (1) Bsreiiguer de ~kglesoln, bishe do Oirona, nomcnat carderiil per nenedicte X I I I en

,301.

160 R . BEBR . '

bernsrdus alberti et iohaines podioli (1). Es doncbsl'abat de Kipoll ~ a i m u n d o 1)escatllar (1383--1408) qui's prengue l a molestia de co-. p iar les assats extenses coleccion~de sermons a b lo socors de dos aju- dants (2). . . . .

Tambe es notable l a colecció de sermons contingnda en lo cbd. 182, s. XIV; una part del manuscrit (foL 86 - 103) es reescrita, y la nova co- lccció, coin pot comprobarse encare a b segnretat, fóu anotada en lo segle XIV sobre sermones de sanctis - l letradel s. XII - XIII. En lo ebd. 36, s. XIV ex., que porta la nota d'una m i del segleXV: &te liber e s tconven tus~ iu ipu l l i ponatur iii librarian hi han les prediques del papa Innoeenci 111. (Fabr. 11, 325); en lo 1-76, s. XIV, Sermones per magistrum 1'. Rogerii, qb és del papa Cleniens VI, al6 quals s~gue ixen un Sermo de ascensione magistri, Francisci y dos Serniones de Thomas de Aquino. Lo cbd. 213, s. XIII - XIV, conte dnes coleccions de sermons, la segona de -les quals (sermones de tempore) porta l'epigraf: opus ffratris p. insoli yspani (3) Se trovaú despres 11rEdiques en lo cbd..192, s. XIII - X!V, 120, s. XIV (de tempore), 187, s. XIV in. (de Sanctis et diebus festivis), 223, s. XV, 226, s. XlV (de Evnngeliis, de Sanctis, de sacrificio hfissae). En lo cbd.'222, s. XV, a una eoleceió de seriiions (en aqucsta Sermones de invocatione Saiictne hlariae), segueix una llista de les missss $8 s'hnn de celebrar per isolades pkr. sones, y eiitre elles - segons costuni antiga- XV K. augusti pro OO.

inite barchinonenai. Es de doldre que s'hagin perdut niajornient uiolts dels manuscrits liturgichs, en part degut a lea' matexes rahons ja senyulades per los biblichs y los patristichs (4) 3, que a b ells tnmbé Iiagiii drsaparcgut sens dubte noticiesvalioses sobre lo culte y l av ida conventual. Sols se conserva un ñlissale, cbd. 112 S, XIV (ab belles inicials daurades y delifosa encodernació), que comenta ab lo Exor- cisnius salis e t nque (6) y acaba a b la oració in natali uirginum (sic); despres un Breviarium, cbd. 145, s. XV,' ab oficis de ~ a G t a ~ u l a l i a ,

, . (1) Lo uom Pujo1 sorintojr enenre avuy r CaL%lunya. Un Peirus Arnaldiis de Podiolo

eserigiié eii 1339 l o eoiiogiit Umuiiriii>h de Gironn, que eotité nbii T;eetioner d e l Offieicim sancti caroii ~ u g n i . comp. vilinnueva, viujc XII , 207 y acturluient Julei Coulet , $tude sur I'offico 'de Girouo en l'hooneur de Saint Churlcmiignc, Publieotionsilc lii soticté pour i'étBde des lancues romanes YX (iou7), 25.

(2) Lu fet de trovar aquesta copia entre'ls Rivipullenses, sembla eonürmar la noticia pibl iesda por l~ellieer y I>agAs, Santa Maria de Ripoll, 159, de que Raimondo Descatllar bisbe de Elua, desde 1608, don& almonastir La seva .escogidn libmrin~.

(3) Fabi.. 111. 2r8registraSermones de tempore d'un Petrus de Insuln .Flander.. Tal vegada sigui lo dominich P. a: J. (Chavaliei', RBp. 3118).

- ( 4 ) Cst . Bof. registra aots la siso I.3,Bo i'auug perdut Llibre del ventre de las -clones de comida (coliciois) q u e se dabin & los rnoojes de Ripoll g quien las daba 6 hnbia fiindado, s. XIV, sobre ~ergitrnino & folio menor; desiiré? aots 1.3.21 un antioh cat&l~Usemblnnt (fui,- d ~ l c i o n e ~ de varias refireiones jeic)). Son igiialrnent cremati lo .Ritual antlgoa. (.lleno de prcciosi<lsdes.) y la -C?usuetr delosoficios divinos,, Cat. Bof. 1. 3. 22 y 23.

(5) C u t . naf. caplica 8ots lo signoiurs 1. 3. 18: .ilisal para uso da los Abndcsdel &lo- ru~ i~ tc r ib <Ic Kipoll 60g"11 se infiere de las bendiciones ~ioutificales liaraloa dias solemnes que ticnc al tin.s Local. Bof. Os t a l>& a q u i la font I>er Corminas, Suplemento, p. 237.

'' LOS <ANUSCRI'SS DKL NONASTIR DE SAXTA MARCA DE RlPOLL 1.61 '

Sant Domingo, de la Verge, etc. Alguns 'ui&inscrits .va!iosos, segons' sembla, se refereixen a l culte del cant litútgich, que iguulment se :

basa e n una tre.dici6 aiitiga: lo cOd. 156, s XIV, coritt: un Liber hym- . .

norum ( ~ I m p n u s est laus dei facta cum canticon y com a primer hym. . .

ne desprhs del proemi: Primo -dieruiii omnium);.cbd. 180; s. X I V (In hoc volumine sunt o u n e s hymni feriales) y elcbd. 186? s. XlVfdes: prks d'algunes pai.aules.introductories: ~ e ~ ~ ~ r i i i i u s ' e n i m ' Iaus divioit di- citur qui- quociens -yrnnos cantamusi :..)

Dels mnnuscrits dels segles XIV y XVesnientats fins ase, n'apareix un nombre considerable cod t reba l l d e Ripoll, si bé aquest :s'ostenta principalnierit coleccionant y ocdenarit, no produhint,:En.la Epoca quc acabhm de tractar, sols trovhm activitat.p'ropria en 1o:domini de la. Historiografia. q u e rcmontant, c o m h a v e m vist, a nombrases foñti' estables, podía b6 complcmenta.rles. . ,

Los doeumenlgatresorats.ab abundancia y varietat en los shroki- va publica* (comp. p. 101) y dels quals sóls n e dona una idea incom- p1eta . l~ selecciii que'n h a v h aduhit,, sc.coiiservaheri en honordre y notaris pi'opria extenianlos trassumptes y noves actes:(ps. 93 y 143) a b minucioeitat sempro creixent. Les foiits per lo camp -m& rednh i t de l a historia provincial y de l a casa, y l'antich material histbrich es- bocctat , ps. 100 y 12S,,s'aumentavan a b la adquisici6 diobrea de oarhc- ' ter general., corn l a cronica de Martin (cn dos exemplars; cbd.123, comp. ps. 138, y 126, s. X1V)o &'esc~its eii altrc temps do g r q i v d o r histOrich, p. ex. les cartes (dictainina) de Potrus de Vineis en lo cdd. 69, s. XlV, com tambe c n lo 87 del rnateix segle (.Nomen scriptoris est Raymundus Ridaudi.), que al final contt: .la Littera missa.per Solda- iium rnagiio pontifici Romanorum.(Morbassanus et bi'eniessa cum suis fratribus .... I\Iagn.o Saccrdoti Romanorum).

S'ba perdut enpart lo,que a b la ajudn principal del material privat a'escrivin registrant histbricainent, a i s i lo manuserit que lo Cat. Iiof. descrin (1) sots la signatura 1. 4 . .27, que pot esser idbntich al , , . cOdice esmehtnt per ~ i l l a n u e v a , . ~ i a j e VIII, 58, de la cronica del qual loc. cit. p. 227.ss.,. seln exposan extrets molt notnhles.Lo cect 0s que'd - trehall hislbrich dels inonjos de Ripoll durant los segles XIV y XV no s'acabava cn setnhlants croniques o en la continunció do llistes dels sobirans y.dels princeps de Iu'igl~csia (chd. 11I,.eo1np. p. 137). Possehim un testimoni ben-qrecis.de que Eipoll en aqucll temps cra considerat com Iloch del arxiu nacional. Fere IV anvia en 1366 (novemhre 10). al llavors abat dc Ripoll Raimundo d e Sabarbs, la copia d'una crbnica dels comtes deBarcelqna y reys d'Aragó conipoecnper el1 mateix, ab

. . . . . . . , . . .

(1) .Cuaderno en 4.* y en l~ergamino muy maltratado que contiene dos oalendnrios y ua . . cronicon qoe no eJI Fublicsdo.po~>farca, Esdc usiias manos y.tiernl>osl 1s prno mas &a- tigus no Linja.del siglo ?S y la m i 8 modona d i fines del 14. Es precioalsirno y muy digno de conservarse y examinarse., ,, , . ., , . ~ , ,

11

-162 R. BEER . .

. . lo desitj de =que1 dit libro estigue en tal Ioch que memoria sia hauda daqui avant dels fets damunt dits, e continuan de Nos e aels altrcs Reys qui apr8s nos serano; la donacid se fonamenta a l be11 comenp d e la acta: cPcr tal com lo monastir de Ripoll es dels pns solemnes e an-. tichs monastirs que nostres predccessors h a n hedificats e fundats en nostra senyoria, volern que en !o dit hfonastir sia hauda memoria dels Reys Daragb e dels Comtes de Barchinona. (1). Lo monastir de Ripo!l, donchs, sots Pere IV, a b tot y haver perdut desde llarch temps la im. portancia d'un pañte6 dels sobirans, fruia encare de la antign considc- raci6 com a centre de rccords histbrichs y -apareixia especialment

'indicst pcr correepondre al desitj dc la coritinuació de l a crbnica ex-. pressat en la missiva.

La ofrena,dc Pere I V no's cor~ipren b& sin6 a l considerar los documents casulans de Ripoll de lo darrer segle de la Edat mitjana, quc

t inku t s pev perduts despres de la crema dcl a n y 1835, s'han conservat , e n : ~ a l . 107 y e l sque pcr una part son notables com a testiinonis del

iiterhe demostiat per los sobirans, durant Segles en favor de la nbadia y pe ra l t r a en.10 cainp eclesiastich. deixan veure, m8s clar de lo que havia estat possible fins are, la situaci6 do1 nionastir sotsiiies iinmedia- tnrnent a l a curia papul. Eri lo prisent estudi ja hav&mnpottnt algurrs 'd'aquets docuiuents, aixi lo decret de J ~ u m e 1, del any 1257,.que te. uia per objecte millorar l'estat econuniich del monastir desballestat per la mala adininistració del abat Dalmacio Cagarriga (Bal. 107, foli 2 6 @ , comp. p: 139), la carta de protecció de Raimond vescomte d e Cardona (fol. 205r, p. 143, not. 2), de la mateixa manera que la bntllii. del papa dlexnndre 1V del a n y 1258, quc dispensava del viatge n la s&u papa1 al elegit abat Fjertrarid (dcz Baoh), en atenci6al estat critich demedis en que's trobava lo monastir [lol. 274, comp. p. 139)(2).

A aquestcs mostres s'lii junta un nombre rnajor d'altres docuwknts analechs, dels quals n ' sns l i t z~m brenrnect alguns a continuació. de la pi in~er ia delregnnt de Jauine 1 lo Conqueridor data la carta de protecció per Ripoll y'l seu terme ( a b l a enumeraci6 de les possessions del monastir): Datum Villnei'ranchaeVI Idus Sept. NCCXVII (Bal. 107, fol. 2287); e n 1253 Jaume dispensa siilvoconducte a tots los qui trans- portan qneviuresal monastir (fol. 230'); en 1256 faculta a l mor;astir per edificar fortaleses en. los al6us (230'); en 1264 s'exten a b formali- tat especial lo pi.ivilegi que confirma a - .Bernardo Dei gratia Abbati Rivipullensi ... Gellerario, Camerario, Sacristac, Elemosinario e t omni-

(1) Comp. Rsuiila da Ar'hiuoe XIV (1!10E), 402 8. y Eduardo Oousalez Hurtobiae, Reviata da Bibliosrapia Calalatia IV (19071, IR0 s:Lo doeiiment eorresponenr se trova fol. 21 del Re- gistre 1,019 del Ai.114 de la Corona d'Arag6.

(2) dqoestr botlla delany 1258 (Datum Vitcrbii 1111 Idiia >lrl.tii Pontificatus nostri anno qoarto) endrepada al -bisbe de Elna. (Bcreogirios de Cantalripis), omple el miteix temps una i lacuoi we hl ha en to te i les llistes dols abata.de I:ipoll ~iulilicades fina are, ja que deinavan indeterminat lo comen? del minieteri pnsioi.ol de Bertrand. ,

LOS,MANUSCHITS DEL MONASTIH DE SANTA MARÍA DE RIPOLL 163

bus Praepositis, Prioribus et omnibus Officialibus. totes les. Ilibertats y drets fins llavors concedits pe r los sobirans: Datum Barchinonae 111 Idus Novembris MCC sexagesimoIIIIo. Signum Michaelis Violete qui mandato Domini regis hoc .scribi fecit (231 '); en i285 Pcre 111 otorga una lletra de ~e fensa per inipedir que fossin perjudicats los homi?zes y bona del monastir (225'); sis anys despiés Ripoll reb del papa ;yicolau 1V la important confirmació de la exemptio aboinñi proisus iurisdictione ac dominio ordinarii ,a favor de lo Moriasterium cum Ecclesia Sancti Petri et capellis etc.; Datum apud urbem ueterein 111 EaI.~Junii Pontificatus nostri anuo quarto'(281~ j. Les butlles de Clement 111 y Boilifaci VIII, que permetíau al abat de Ripoll 1'6s de les insignia poritificnlia (abdúes en Bal. 107, fol. 20W y 279"), son ja conegudes; aquí pertanyen les dues butllesde Giement V,.del any 1311 (Avinyó) a b la revhlida di? la elecció del. abat Guilelmus de Campis , ~ .

(2695: 270Y) axi coi11 la concessi6 de la facultas habendi altare porta- tile del aiiy següent (271r), despr&s la butlla de'Johannea XXII a . Janme 11, respccte la investidura del abat eHugetus? (Hugo De!: bachj desprBs.de la mort do aPoncins0 (de ~ a l l e s ~ i r a n s ) , . ~ q u i nuper apud Sedem apostolicam diem clausit extremum*: ~Da tum 'Aviuione Id; Sept. ~on~if icat ,us nostri armo decirno., de consegüent 1326 ( 2 7 9 ~ ) ; y finalmeut la butlla de Innocenei V I . en.driCadn'a Pere lTT, Datnm AvinioneII Idus Januarii Pontificatus nostri Anno deciino',$b 6s 1362, referent a la renuncia espoiitAnia del abut Janme de Vivers y la investidura de Raiaiundo de Sabarbs (278): Se compren que en l44OEuge- ni IV y'l concili de Basilea, indepeÚd,eii.tment l'un del altre, confir- messin la elecci6 del abat Bertrand.(de Sa Masó), (2807 y 2727).

Ni uii sol dels reys aragonesas dJaq6ell tomps descuida de maniies- tar son afecte al monastir, referniant anticlis privilegis a b una carta d'immunitat o c6ncessió de prerrogatives accessories; Bal 107 trellada semblants . . documeots d'Alfons IV, del any 1333, Attentis servitiis per vos venerabilem ... fratrem V. (sic) Abbatem nobis impeiisis. (Ilavors '

.

Hugo dez Bach, fol. 926'); de Pere IV del any 1366 (fol. 2347 ), des, prés y del any 1377 la ooolirmació del privilegi del any 1332 en. aten- ció a equod iriter caetera Monasteria Ordinis Sancti Benedicti in noslrQ constituta dominio Monasterium Hiuipulli tamquain soleniniori st&tu et antiquiori conditione praepollens alia hlonasteriaeiusdem ordinis an- tecellit~ (fol. 263r), @ és donchs, casi ab lo maleis fonament que, m o t i v ~ la dedicatoria de la crbnica del Key Pere,IV a Ripoll; d e Joan 1 dos privilegis del aiiy 1389; un certament del. auy 1390 y 1393, aquest dirigit a ,Rayiuundus de C'asllario (De.zcatIlai;), , Abbaa (fol, 237"- 240'); de. hlartí 1 del .any 1397 (fol. 24¡~ );..de Alioq8.V del 1441, . confirrnaoi6 del drqt d'imposicions de tiibuts en lo. sentit d'un . trassumpte lliurat m 1401, a base de priviiegis encare m? antichs . . . . . . . . (1390 y 1397), cauctoritate et decreto venerllbilis Joanuis de .Casis Juris periii iudicis ordiniri; Cnriae ~ i i i ~ u l l i .(fol. 2427) .. . . . . .. . .

164 . . . . , , . . . . . . R. BEER , . . . .

Una prova.de que'i monastir, malgrat. los Wps fude6t~ qu6 ;Só81'1 durarit lo segle XV, (lo terratrbmol de l a CandeleFa 1138 y-1429, lo saqueig per Rohber t i en 1463; la instituci6 dels abats in cOiYimendam), GjnserVAba sa untiga consideraoió tnmb6 a principis de la epoca &o; derna, la ddna'l privilogi. .exths per Carles V eii 1'537. Lo aCésnr* a b motiu d e l e s corts tingvdes a Monsb, &S Veje obligat (1) a permad&ixer alguns mesos en la petita ciutat arzgoaesa en la tardo? de 1537, - y manifestamént l'ahat del nionastir á11í present l i fhn parar .atenció en la importancia de Ripoll: C U ~ . . ~ -M.onasteriuin, villa, bomincs et Tasa- Ili Abbatiatus Rivipnlli a mnltis temporibus citra utfideli [nar].ratione didistimus (sic) fnerint serenissimis RcgiEus Aragonum et Coinitibus Barchinonhe praedecessoYibus nostris indel~bilisinernoriae fidelissiini, ideoque privilegia, gratiau, immunitates ct exemptiones a h eisdern ineruerint.obtinere; cumque candein devotionem, 6dblitatef~ et obser- vnntiam erga Maiestatem nostrarn gerere e t tenere prospiciamns e t cornptuin hnbeainus praedictos Monasterium,;.. abbatem, vi l la~n et homines Rivipulli, per praedictum Abbnteni qui in cclebrationn Cui.ia- rium generalinm, quas de praesenti celebramus iri ViIla Montissoni ade-, fuit nobis humilime (sic) supplicatuni ut quaecuiiique privilegia.:. contirinare a c de novo. conde¡= dignaremur, prnedictae sup- piicationibenigne duximus;annueñdum. Datuni in Villa Montisoni die decimasexta mensis.Noreriil>ris Anno. 1537 (Bal. 107, fol. 247'):

Lo que testifica la mnjoi. ~ai ; t .deis .docurnents mes avant aduhits, ho e x p r e s a doncbs c l a r a m e n t a o . ~ r i ~ i k g i u m de Carles: en lo cui.6 del3 segles, Kipoll s'havia acredit&Vteh~r)djutori dels sobirans, a b la scva conducta 1 e y u l . E ~ cosa sabuca:quddurant la Reconquesta, los inte-' ressos dinastichs en quant a la essdhcia anaven involucrats a b los na- eiofials; Ripoll form&rit un estat dintrel'estat ab les seves proprietats y la seva jurisdicaió, pér I'estret contacte ¿ ~ b los interessos del paísi representa nnpaper importrint no aolsen l a vida religiosa, si que tambe en la política, economica y intelectual, y per a$b va esser un factor nacional d'ii~iportancia.

Aixb ho.ha de tenir prescnt qui vulgui jutjar b e d e i contingent d e Ripoll en lo trelladar toxtes en vulgnr y e i i l a literatura patria en general. No podbmfer aqui la'coriesponent investigaci6, per mes tenta- d q a y meritoria que's prdenti; s'haurian decconsiderar no sols los. escrits en Ilcngua iu lga r , si que tarnbb un nombre considerable de textes llRlins que estar1 en intima relació a b l a literatura nacional,:fins tamb8:notes ocLsionals com la inscripció dels nomh del6 Tres R e y s Magos (comp. 'P. f.., I ; , p, 75) y s'haurian de~ t rac ta r jnntament a b 4 a escriptu~n'nacióual, lo poema del Cid., .la Oisticha Catonis.,;les d'oesias sobre 16-historia de San Jos.5, sobre l a v ida d e s a n t a &{aria Egipcia-

, . ,.. . . .

' ' (1) -K, ~aebler, Gcsebichte kpnniens iintir d o n ~ i i s b u ~ g i n 'i'(All6em 'slaatenges- . . . . I ehichtel, 36, i), 1au7,p. 866.8. .

. .

LOS MAKUSCRITS DEL MOZIASTIR DE S A ~ T ; \ h l l t f ~ DE RlPOLL 165

c a p e n lo nddice de Itangerius (p. 118), les llegendes, misaclcs, h0gio- . . ., 8 grafi.ques, etc., entre moltes altros. . ,

Al. tractai: d'adquirir una idea gencral dels textes en vulgar com a tals, continguts en los-mauuscrits de liipoll. se consigna primeramcnt a b gust, quealguns dels escrits catalans 1116s im'portants ja han estat pUblicats desde llarch temps por lo -benemkrit arxiver Prbsper de UFfarull en lo volám 13 de la Coleccibn de documentos inhditoii del Archivo General de la Corona de Aragón, Sortit cn 1867 (1): de la colcctAnes cbd. 155, .Libre del 'Rey Durigria'e d e 4 a Ala :(Morel- Fatio. en el Grunfirius de Grober 11; 2, 129) (2); Mascarón (loc. citada, .p. 88); Oración á Jesu-Christo; 8. Santa Catalini,;& la Virgen'; consejos 6 mkximas morales y políticas; Toma. y 'destricciOn de Jerusaleni~ (loc. cit., SR; comp. Wnlther Suchier, Zeitschrift i: rohi. Phil. XXV, 1901, 101); del cdd. 113 lo fragment de la tradubcib cata- lanil. de Uoethins De consolationc (3). A x i s'ha d'cntendre la indicaci'ii en Grund~iss de Grober 11, 2, 74, deque i amqiorpar t dels te'xtes cata'. lans-de Kipoll y Saut Cugat del Vallbs, han estat estampats e n i'esineu- tat volum. Mis I'escorcoll dels Kivipullenses ha donat una cullita molt major d e tcxtes oatalans, de manera que la p;wt d e Ripoll en aquest concepte se junta dignarnent a los coleccions respectives mes riques

' - cn 1:i biblioteca nacional de Paris y de Nadrid - y supera la major part de les altres-fiiis ara conegudes eii. valor y diversitat (4); La re- visió suniariá que segueix, so'rirc'l niatcrial corrosponen't, podr.9 justifi-

. . . caraquesta opinió (5). , . . , . . . ' . . , > .. , . .

. . . , . , , , . , . . . , . ... , ,

?1) Aqui no s'hn de jutjnrln manera d.imprimir lo tert, que's feu anteriorurent a19 t re- ballb inio1arloi.s deti Mil*. ' . ,

(2) Comp. Heroi. Suihier eo Oeiivrea pnBtiilues 48 Phililiyu do Romi. siro de Bcilumu- noir I'?riS, 1 (Lü8lii p. XLII. BOYPB edicio~~s; . Lleucodari Catala, BarcelooalOur (comp, tambe Schaedel e*,, lo Jnhreeberieht de \'olluiüllei~, TII, 1!105, 1, zo?), deb.pr8s: Ilistories d ' a l t ~ e temps, Rircclooa 1206; segona uu rniinusorit de1n'~ibllóreca pi.o\;iiioinl'de I'alma, publieat pecB Muntnner$p,ll, tllol.: Inveoc i6qde l$~e?pad?San Antonio. Palma IRia.

( 3 ) Es la tr@ucci6 de Fr.. Pere S ? l i l a ~ , qui !S neiiiei a u. Ja"me,,Inr&nt de M?llor- én (t islsi . c.o'&i~j:xe~o~ac. y Pelayo, ~i t i i ib$raf ía Rispsno:l,aLiuii Ciiisicn 239 y e'eliecisil

. . .. , ~. went 212. . . . a l. 3 ll.:tc.. ~ ~ ~ ~ h l ~ ~ ~ . l c ~ ~ . ~ v . l . hl f ' r < r . , ! ~ ~ , ; >l ~ t . . > x r l c h c a t . s l ~ ~ c & id l ~ . U t L l t ~ t ~ c ~

l o t i S . ? ,L>dc 13 c . t n : # . r c e m , l 1 18#>1 ,u ,le al<# 1r:J , U#l:~lo!~sc I . h , l a 0 c d h r 8 ~ a. c . t ! l e c t ~

i i i l ic.?<i!.1iL:e le i',i..il. l a U i l l i r ~ ~ : . i S i . ~ i < ~ n a l d o Pir i r í a t l o g n r <le* r n l i i i .eiIrseila- p! r l . sti, c t . ~ r ~ nqi.<.ct. t.,ii.i r' 1,. wit~Iiiii> cr ~iortii-n s 1,ri' .r \loi.s.-i'eiio. I'erlsinoi-ir'd \ I i ~ t 1>.111,e?t . .tiir. ii 1 s t billiutcii. dc T i i i 3 f o i n , zei.ti.,lI ihit f..r hil l:,iI.~hm'e5eii VI1 I r i l .Il(-ili. \ 1 , ! ~ ~ t - ~ . i t i : : t t . t . . < ~ $ , l ~ Ih B I h l # o ~ $ c ~ S i P i o t l l le \llldl.il. h i x e l i n l la'.:: l l m . . ~~~ ~~ ~

bB CXPOB&~I per l o u i a t e i x invas t igado~ en l a Revista d e BIbl togra(h ;atalana loseatilileehs d e manuscrits eatalansdel Areneo da B?rcelone, (1, 1901, 12 as., lSJss. ' , Yicli (Ir, 229 ni.), Va- leiioia, ( I I I , & 88.2 oer daUhe Bofarüll: C68eiCat i l ina de l? Bibliotéea p+vineíal de Tarrs. i o i i ~ tibid 16s 8s.j y altres. Moi:i l l~it io Baáptegat. sindptieament e? Gru&i?isc?e GrOber I r , 2, 13-75, les notiiitrsyimiicidii'sób~ iñanuserits catalanaen tiiblioteques d'enllb. y d.en@ aels Piríneus, abRnS d~ina$rid6 'd 'aquests oalAlec!is. Ooin~i.~dernerlilierli . \'o!$, iieuka- tekiischs'$tu&ib<;"P~derbor? 18k~G ~ ~ e u ~ i l i i l o l o ~ i & e h e Btudien \'), p. 18 ss y B. seli%d?l, ioe. eit:*i;ao$i%.: ~nnds ih r l t t en i tud feu , 1890-1903,

(6) Atooent a l ternlis escas y inidut, 10s textes no 1io~ui i .onC3se~ t re teeo Ilocli Y ~ a ~ s a t e e ta;it,!":iuiriioaaoIB'ot i&;<defitjiicaeid ~ ~ a r e g i i e r assegi i~da. Alsiinea indicacious h?o eata t presea del Cat. Rol., s l t r e s i& clicli n f&ur,nbilitnt dels Srs. .loael>h Pijoan y Naasd TO6reiits.

. ,

166 , R. BEER . .

En rblació a b lo que s'ha observat mes abans sobre'ls mariusorits juridichs de Ripoll y sobre'] monastir com a centre de l a administració de IR justicia nacional, s'han de consignar primera'ment algunes decisions juridiques y constitucions en llengua vulgar, y entre elles com a un de18 trocos m'es notables:=Com deu esser fermada bataylai o ab lo-tE- t o l l l a t i : ~Processus batallie iudieate, Bs a dir *L'ordonament de Ba- tayla i que's jnnta al cap. 24 .De batallan de l s Usatici Barchinonae (Numeració d e Anior6s-blariehalar), que trét del ~ t tobon ixn i i s~ 3058, publica a b bones aclaracions R Otto. Zeitschr. f . r. Ph. X l I I (1889), 98 8s.. sots lo tito1 ÚDie Verordnung fü r den gottes@erichtlichen Zwei- kampfzu Barcelona=. .Fbra d'aquest Vaticanns, procedent. de Barcelo. na , lo publicador no podia aportsr cap nltre text per la edició, per mes q u e sabia que Ducange havia tingut d a v a n t u n manuscrit completa- 'ment;sem.blaut; ines la colecció de Ripoll conte noresrnenys que tres copiesdel Ordouament: en lo cbd. 32 s:XIV-XV (fol. 26 SS.), 39 s. XIV y 82 s . XV (*In posse Ra.yrnundi Baiuli locumtenentis prothonotnrii domiiie regine.), que s'haurian de considerar oom a material descone- ,"ut flns a re , per una nova edició d ' a q u e ~ t text valiós, tan substancial COni llingüísticnment (1); havem de senyalar tanibi, complementant les indioacions exposades per Otto, que s o n manifestanient identichs a b 10 text. de que acabam dc parla.r, Torres Aniat. Memorias 709, l'aport+t ~Ordinanient de. batalla posada en Barceloua, Ms. entre les constitutions y u.iatges de Catalunya. En la bibl. Vat icmar (segons hlontlaucon) y el citat ibid., 711 ~Reglament d e desafíos. Encata lán. Ms. que se halla en Ripoll, estante S.', cajón l.', n . 1 0 5 ~ . Segons les meves notes, la signatura del ~Kcglamentn se reporta a l ja citat Rivi- pullensis 39; Amat no 6s prou ciar a \ senyalar lo contingut del texte registrat per el1 sots dos epigrafs.

En cambi, l a copia trelladada en lo Rivipullensis 102 del d o m p e n - di de les constitutious generals de Cathnlunya.; compost per lo canon- ge de !a Catedral d e Rnrce1ona;Dr. Narois de Sent Dionis, un dels tra- d u c t o r ~ del6 ~ s a t i c i ~ a r c b i n o n a e (respecte d'ell Torres Amat. Memo-

. rias, 212; Broca y ~ m e i l , loc. cit , 67y.71) , Bs conegida. ja desdemolt ,

temps (comp.. Torres'Amat, loc. cit.) (2). Si deuen haver altres textes pertanyents aqui, com constitucions y decrets reyals en cata]&, que estavanregistrats en manuscrits de Kipoll: aixi Dal. 107, fol. 231v s. Conte la cupia tardana, segurnment treta d'un Rivipullensis, dels de*

(1) ~rhaescli Cnrreos y Cnndi, Espnsea msravelloseien la isgnat de .Jaume lo Con. qúeridor. Reuue i?L8panipuc XV ( L S U ~ ) , 659, cita uo .Cihellua de hatalle raeiendhr qúe rlntn del temps d'En Jaume y'l qui 1611 publlcst pel. primera. vegadaliel.Joa. &lat en son Tratado da la8 moneda, B~reclona, 1818:No puch jutjsr d'aquest text peryuO no disposo del eserit de Saii~t; per6 sembla no haver astat eu l lengur vulgar, jaque inanoa en Snlat Cat&lapo de l n a obras, quc so han escrito enlengua Oatslana (Apendix a a Qrarn&tiea de IaLlengoa Catha- lana de Joseph Pau Ballot. Barrelona, 1881).

(2) Broeil, loc. cit., 71. reglbtra un exemplar msnuscrit daaquest Compendium del A?; nju de la Corona en Barcelona, perb que segumment no és identieh ab la copia deRipoll;

LOS NP.KUSCRITS DEL MONASTTK DE SANTA PIARIA D E RIPOLL 167

bats de les corts de Barcelona sots lo rey Pere, del a n y 1379; per lo de- &&, s e troban tamhb r n copia antiga en lo cbd. 38 (S: XV), memories sobre les negociacions de les corts d e l a n y 1413, ignalmerit en cata]&; ~ o t - s e r bs mes antiga encare la copia de les desicions .en llengua vul- ga r , anotada a1 final del cbd; 82: super salariis solvendis offlcialibus pro eXecntionibus (acaban: salaris als dits offlcials). ' '

Coln expressió escrita per la comunicaci6 de la cicrecia. especial- nient del conlessor a b lo poble, los textes catalans antichs remontan certnmant a temps primitiu; un dels monumcnts mes vellg dc la llen- g u a vulgar on Espanga, les ant,igues gloses castellnnes silenses dels c8nons.penitencials llntins, son un exemple tipich per lo qual Ripoll

. t e n i a sens dubte paralels per manifestar. Les proves certament no s'han conoervat (1 ) . sols en manuscrits del segle XIV, oraciona y fbr- mulcs cosfessionals se reportan a la tradició: ax i en lo cbd. 1 9 1 S, XIV, (anotada poch després de 133i), l a siiplica: scnger ven8 aci nostro s'enyor deusjesuci is t queus ha volgut visitar; I'aettt de confessió en el cbd. 183 s. XIV: Senyor a deu e n vos uooh (sic) a c~mfepion e a pe- nitencia e comfec me a deu (21, com tanlb& notes y pregaiies barreja- d.es en catalk, castel.i?t y llati en el cbd. 169, s. XIV.

En lo csmp de la ñied5t;ció y de l a asc&t;ca,. pertany la colecci6 d'exemples i~npulsius, anotada en lo cbd. 143 s. XIV a b les paraules introduct~ries: -Mes devem posar nostrn. amor en deu que en les amors daquest iiionn, l a escena dels cluals'se desenrotlla en part a Koma, en. part a Hahylonia, y acaba ub lesparaules: per $0 coi- no sabe I R hora de I R mort.

Al costat d.: la c u r a p e r 1% anima, se trova tambkde tant en tant en 'aquestes notes en vulgar, la cura per lo cors. A les oracions sunrecita. des del cbd. 19 1, s. X1.V scgueix. immcdiataineiitun assoytit de receptos, com una per.empatxamcnt (le postema dc Ics comes. Hbs ptrcvides. inicrnautse i n lo domini de la Magia y de la Alquimia, son les rece ,-'

tes que s'anotaren pool] després de 1390 en lo cbd. 88, cn altre temps en posscssii, del abat Dalmaci de Cartellb j trajcripció): sSi..nlcnne persone uoll goyar alcune cosa liga qnodain boiins ligall al bragrequi- re saluum me f a c e panyaras, $0 demanaras. o < A fer or preii lo ro- ueyll d'un oii(rovell d'oul e pren .I. colom.blnncb~ etc., a b la assegii: ranpa al final: Probnfum est.

Aqgostes ariotacions son ja del teuips del plc deseniotllo dc la an- ' . tiga literatura catalana, que per cert sc cai~xcteritza..principalment pcr

la accepció assiaua y per la lnboració de iiiateria forastera, (en particular llütina), peruqne tambb se dcsplega produhint moites coses propries; 'prescindint dels cscrits cntaians ja presentats, la oolecci6 de . .

I l.* i ! r ~ l . # l ) ~ 1 6 D S O I C U ~ U I I . ~ 1' 1 . 21. perlbny h "11 ~ ~ l r i r i l bmiiii al de I r r r ~ , l . ~ Si I I C tei(ter P I O ~ . ~ I ~ . : < . . . .t ~ t ~ l ~ l h ! . l ~ . r ~ r n p U i r I i i l . r I!ei krnnlcr prov. I . it<ntiir.

Halle l a i l , l . S. y ' l . , ron, rimiiibi h h : i s i ~ e s L'l.nbiiueiiu, ErIii i ,~cii i d ' , p. 125

lb8 11. BEER

-Kipoll tainbk ofereix unaboiia iiiratge d'ayral nioviment, per mes qiic l'incendi del'iiny 1835 deatruhí una bel lcpnr t d'nquostn serie; aixi u n manuscrit de la traduoció catalana dels Dialogi de Gregori, que descriu Cat. i:al. ~ o t s N r . 85;Rivas Nr. 143, yinés detalladarneiit Cat. BaF. 11, 1, '11): aTraduccion lcmosina de los cuatro libros de los dialogos de San Gregorio Magno:con caracteres delsiglo XV sobre pergamino y papel interpelado. Al fiii hay un corto tratado tanibien en lemosin de 1% niisma letra b obre l a fisoilomin. ( 1 ) o semblantes cxteriores é interiores d o los bombres~. E n t r e b manuscrits oonservats presenta lo cbdice 164 s. XIV, la traduccid de l a llagla benedictina (Comenta: Escolta o fill los inánainents dol.rnaestre enclina la orryla del teu eor); el? lo cbd: 144, s. XIV, hi han gloses catalanes de frnscs isolades de la riia- ceixa liegls; lo cbd.113; s. XIV, ens dona la execució catalana de l a Legenda aurea de ~ a c o b u s de Voragiiie (comp. sobrc'l particular Ics observaeions de MorebFatio, loc. cit., p. 43. sobre E'ons esp. 1 2 7 . hóii se suposn que 1;t redacció dc l t ex t del Parisinus se féu el1 la dióoesis de Girona); cbd;. 159, s. XIY, del fol. 83 oiill2 a b lo titol: Opus Nicho- laij dolyi,a, explicncions dels psxlins llatines y catalaiics que s'han d'investigar encare p e r l o q u e toca nl autor a l qual se atribuheixen; en lo ineteix c6dice hi ha tn.mbé un Tractat del Art de beti uiorir (21 (comcnqa: per testimohi de la sancta scriptiira), y després e n l o cbdioe 224, s. XlV, lo iiiolt rnks extens libre de auionestació de salud dani-

. rna et de COI;?, (3) ( p a r t principnl del ms., fol. 13-163), al davant e11 tres fullea les .IX. p:~i.aules que foreiirevellades n SentAlber t archa-

. . bisbe de la Ciutut do Colonia (4). Dels oxeniplars de lZipoll d'oscrits catnlqns corieguts, n o coneguts

o no utilit~ats~ancare,consi~~~~m primerninent. lo eLibrc dc l a iiiteii- ci6n en lo cod. lb9, s. XIV, dunat por ~ J l s . anotiinio9 tamhé per To- rres Amat (koE. cit;, ¡O>). E3 loLibre de l a priincra e scgonn Iiiteiicih

d e Ramon Lull: en.la His to i~e Littbr. XXIX, 219, se oita en lo Mona- cen-sic 10589 c o i n , n iuanuscrit del t,ext catala (originari); Jerdnimo ltossell6 per I n priiueraedició d'aqucst text cn~ les Obras do K. L., Pal. ina 1901, ntilitz& *diversos cddices de los siglos XIV y XV* piincipal- inent lo .do-ininicano~ s. XIV, de Ja biblioteca provincial de Pnlina. (conip , loc. cit., p. LXI s;j; lo q u e é s lo Rivipullensis no'l trovo citat en Iloch.

Lo metelx cal dir d e l a poesin escrita en la extensa colectanea 123,:s.-XV; a l fol. loor , a b I'?pigraf: Per conexer (sic) dew e n lo irion comensa lo dictat DeRamon; 6s lo dictat publicat per ;Ter6niino2

~. . . . . . . . .~ . . . . . .

( i ) Comp. R?innnin IX, 506 iiot. u1 Ni.. 10 y Roinmiih, Y?, 330 S.

(1) Citat a i i pcrTorres Ainrt, loi. cli., 715, íols lo titol g ab In iiidicakid: .En el Arclii- vo de Ripoll.; ttrl vcgndn Bs I'eserit del meteix ~ i o m d e Francsvch Echimeoeí, l o que are no pueh comprobar. sogursmenitc iio de Cnpraiiico eom 8e desprhn do ln ditn:

( 5 ) Torres Arnat, loc. eit , 681.

(1) AIhertm Mngnuil, oouiii. tambB Toi'rer Amlt ,68&

LOS MANUSCRLTS DEL UIOAASTIK DE SANTA N A R ~ A DE RII'OLL 169

Roselló en les Obras rimnadas. de Ramon Llul:l, P a l m ~ 1859, 370 s. , p a l qual segueix eiicnre.en nostre ri ian~ecrit una exposici6 deis: conien- qaments del dictat. Un:dels broqos mes notables del ineteix manuscrit, comenca a l foP. 197 ~ e n s epigraf ab. les paraules -aquí rcproduides ab transcripci6 exacte - : tcmps cove a guardar que lus temps sia semblaiits a b lautre etc. Com regonegub Massó Torrents, é s un frai': ment d e l a grauiatica de Jaufre dc FoixS, publicada p'er primera vegada por Pan1 hfeyer en Ios Traites catalniis de grammaire e6 dc pobtique, Romania IX (1880), 51 SS., d'un manuscrit d e Madrid; als rragments de la gramhtica de FoixS, se juntan ademés en lo Kiviyu- llensis qrcglcs . d e t robarn, obrervaoions sobre lea diferencies entrc lescaiicons, teiicons, sirventesch, cobles, vers, dances, etc , despres inaneres dc trobar junt ab-una si?rie.de cites de composicions d'alguns trovadors (com G. =de Cauestanya); tota vegada que aquesta gramatica procedcix d e l a dibce~is de. Girona (comp: Romania X, 3 2 1 SS.),

-

tenim tambb aquí scnyalndu una relació local. Quant poob. coneguts eran, fina als meteixos competerits, los tcx-

tes do IZipoll en llengua vu1gar;ho prova'l fet de que Pr6sper de Bofarull', en lo ja esmcntut volúm XIIl d e la Colección de documentos inéditos del Archivo General de l a Corona de Arngón, p. 311 ss., pv- blicS lo Tractat apellat doctrina compendiosa de viure justamrnt e d e regir qualsevol ofíici púhlich leyalrnent, tret d'un manuscrit de S. Cugat dc6cient y d'eschs valor, ineritre que'i nieteix t ex t se trova coiiiplet y millo? trelladat en lo R i ~ i p u l l ~ n s i s 85 s. XIV. Bofarull, coni taiiibb 'Torres Binat, qui citafi i is lo nostre Rivipullensis a b la antign signatura -(loc. c i t . 1 5 donnren I'cscrit per anbiiim. Morcl-Fatio I'ntribuhi a Francesch Exiinenei, en les observacions al K r . 20 y -2 del ~Cataioguen; y de l la \~ois en$& Mñssó Torrents ha comprovat enca- r e cn 1'Arehivo Municipal de Vich, ln existerieia d'uu inanuscrit del lt'aotat didactich manilestsinent molt Ilegit (1).

Que.'ls monjos de liipoll cooperaren en la elaboraciii oatalantide In '. . ,

obra capdal de l a seva escolri, de les Qesta comitum, cxistent en difererts exempl:!rs ('4, 6s cosa que no's pot deiiiostrai- per are, si.bb Cs molt possible; lo meleix podrían admetrc respecte del text vulgar ,

de la crbnica originaria de Rlpoll, t ractadaeu l a p: 127: ~Gencalogia dels comtes d e Barcelona e dels reys d'Arago. (3): E n tot cas s'hauria de cridar aqui la atcnció sobre una redacoi6 de la Geiiealogia dela reys de Aragó c de Navarra e comteri de Barcelona existent e n lo llivipu- llensis j~ citat p. 166 dels Usatici Barchinonae, cbd. 82, s. XV, l a qual

(1) 'Reudsta d i Bzbllogr@ta cati loni . ii, 230 s: ' '

(e) 0omp.p. iej : Mass6 'Porrcnts en 1 % Aistoriogrnlin de Catalunj-a, Reuue Hisponi- qua XV (lsos), a93 s., i.egisth, dos rniiuuscrits <Lcl Arriu hluoiclpal y oi de t. bii>lioteoi de In ,

Uiiive?ait?t de Barcelona, eom thrr.b8 un Mirtritcnsis (Kihliotsca nncional:, toia si> lo tent . . . cataih, s. XIT: lo traductor no 6 3 anomciiat i l Iloeh- ~ ' . .

(3) Mas36 Toiraots, loc. eit , 378.

. .

' 170 . . R . BEEP . . . .

en lo text se refereix expressameiit a Ripoll. Despres de la relació del paisd'otger a b sos nóu barons: .En lo temps que los moros tnnian lo principat de Catalunxa ... entra en aquesta terra u n g r a n capita venint de E'rrnqa lo'.qual havia nom Otger Catbalo a b lo qual vingueren en s8 compannia nou barons*, desprks d'nnomenar. aquests barons y de recomptar que Carlesmany'ls reparti lo qprin'cipat a honor de les nou ordens de l s angelsn, diu: everich lo comte de Barcelona apellat Rcrrell, lo qual ediffica lo monastir de Ripoll e fonch sepellit en lo dit rnonastirn. La Genealogia del8 comtes etc., demunt citada, tatnbe conte un capitol sobre la entrada d'Otger (l)', perb com siga que'l text corresponent no est,A pnblicat encare, no podkm proferir cap judici sobre l a relnci6 d'aquesta crbuica a b lo text del l$ivipullensis 82; en cambi, segons deduheixo dels extrets de quc disposo (21, laredacoi6 continguda en aquest codice es t i intimanient entroncada a b lo capitol corresponent de l a coneguda obra histbrica de Pere Tomic, en la qual 10 cap. XVI relata. =com lo princep Otger Cathalo entra en la terra dels Gots a b IX Darons. (3), si bB li manca'l rhpit passatge a l a fun- dació de Ripoll y al sépeli de Borrell en - lo moqastii'. Com se ven que l a redncció en lo Rivipullensis 82 tO un tint local y per I'exemple aportat se regoneix que la historiograffa mitgeval de Ripoll, no sols l a Ilatina sin6 tamb4 la escrita en vulgar, necessita encare d'iuvesti- gacions especials que per. cert podrian pendre per base la excelent Historiografia den MaSs6.

En lo cbd. 167 s. XIV s'hi trova anotada una reminiscencia contem- porinia, una especie de sdiari. en lo sentit de l a renaixensa, sots l'epígraf: aHic demonstrantur loca quae sunt iuxta Jerusalcm=; 6s una relació de viatpe que comenca ab les paraules: =En lan de nostre senyor que hom cointava MCCCXXI!I en G . de ~ i e ~ s natural de Cer- vera e u a e n una n a u d e n F. Grau de Tezragona en alexandria per visita los sants romaratges., pintli la visita a Terra Santa y conte una descripci6,dels sants lochs. Aqnesta relaci6 6s a1 meteix temps un guia de l a Palestina , f e t llinguisticament proporcioiirit a l poble y a propbsit d'axb recordi; que tant los religiosos com los copistes d e textes llatins meteixos, v a n abandonant de mica en mica l a Ilengna de la Iglesia en l a comunicació escrita (4). La disposició, continguda en lo Rivipullensis 80 s. XV, del abat de S. Joan, respecte d e 12 llibres d e sa pertenencia,' 6s completament catalana (conip. Handschriften-

' .

!11 X B B ~ ~ Torrents, loc. cit., 579. (8) Son so lo cat. Bitl. sots Nr. 17.. (5) En la.édiei6: Ililorias e Conqueatas dela reysde drago a comtes de Barcelons, com.

pilades per nlossen Pero Tomie, Barcelona 1886, p. 67 ss. Respoete d'una de l e s fonts den Tomic qoe aqui s'hhride tenir en coinpte (Philomena) comp. Eerm. Buehíer, 1.iteratorlil f. 8eRn.U. ram. Philol. XXI, 178.

(4' Los aemons de Viccots Ferrer son trameaos en Ilati y cn cata]&, perb R. Lu l l jn eompongu6 sos eserits en licngua vulgar, eam-és sctuhiment d'opini6 general.

LOS MANUSCRITS DEL MONASTIR DE SANTA MARÍA DE RlPOLL 171

' sCh*tSe, Nr: 197,p. 253); tampoch s'ha de dcixar de consignar que ja apareix en -vulgar una valuació en lo Rivipullensis 68, s. XIV, que '

conth'l comentari de Bernardus Anglerius a la Regla benedictina, la qnal recorda'ls comptes d'escriba d'Aviny6 (1): ha en aquest libre dus milia XXI parrafes que .val per cascun sen (cent) I X d . letres cent L r (sic) per cascuna letra un diner. ' . .

Finalment iem encarenienció del extens text castellh antich, I'únioh que existeix en tota la colecci6 de manuscrits de Ripoll (2), lo =Tratado de Etica. que's trova en lo cbd. 161, s. XV; axi es titolat lo text al llom del volum, tambk en lo ~ a t . ' ~ o f . (sigo. 3, 3, 1.5) y donat com aobnim. La obra, cuidadosament escrita en 161 fulles del manuscrit, esta dividida en 10 llibres y comenva: Toda sciencia tiene su- biecto o materia de que tracta. E por la division dc los subiectos se tenta la division de las subiectassciencias ... Al fol 3' diu: E aqneste primero libro tracta de aqueste fin en general moral y figuralmente quasi declarando ia felicidad politioa, etO. Es la Etica de Arist6te- les (3). Emperb com que aquesta ohra s'espanyolitz& soviut en la Edat iiiitjana (com. Memorias de la Real'Academiade la Historia, VI, 1812, 474 s. y Desdevises du. DBzert, Don Carlos d'Aragon. Paris, 1889, 4l6 s.), s'hanria de precisar encare'] test trainbs en lo ~ iv i~u l l ens i s ; aquest text 6s diferent del en altre temps en possessi6 del Marqnbi; de Santillana, avuy en .lo manuscrit cnstodiat en la hiblioteca nacional de Madrid, Ii, 19, sobre'l que ha fet observacions mes concretes ?&ario Schiff (Bibliothbque de l'hcole des Hautes Etudes, CLIII. ¿a Biblio- theque du Marquis de Santillane, París, ,1906, p. 31 SS.); encare s'allu- nya mhs de nostre text lo ~ o m ~ e n d i u m de Bruneto Latini. Abans podria pensarse en la traducció procedent del princep Carles de Viana, més que mes qnan en I'inventari de la seva herencia, presa Barcelona en 1461, entre'ls llibres hi figuren .Les Ethjques per el1 transladades~,

A ~ > de consegüent nn exemplar de la traducció feta per el1 meteix, impresa en Zaragoza, 1609, pef Georg Coci, en una edició que no pnch tenir a m a (Gallardo, 11, 223, Nr. 1690). Por6 evidentrnent- tenim qne veure ab una espanyolització mbs anterior; 1'Incipit demunt exposat coucorda quasi mot per mot a b los passatges corresponcnts en dos Ili- bres antiquissims, lo text dels qnnls passa per la traducció espanyola inhs antlga dc la Ética: Ethica de Aristoteles, compendiada por el bachiller de la Torre, Sevilla. Mein. Ungut y Stan. Polonus, 1493, com tambh Zaragoza, Hurus, s . a. (Haebler, TipograIia Ibérica, 1903; Xr. 31 y 32, 1'Incipit detalladameut en Gallardo; Nr. 4019).

--

(1) Oomp P. Ehrle, Historia bibiiotheeae rom. pontif. 1. (IRSO), 165 8s. (e) Lls slghiflcatiii lo qoaports Cnt..Bal sots la signatura 180; iLiber idiomate inimico

sed vetusto eonseriptuss. (3) Comp. Marchesi, ' E t i c a Nieomschea nella tradizione latina medievale, Messina, . '

18OL.

. . .. ~ 772 : , . .. . . R . BEBE . : ' : : . .

. La mirada retfospcctiva a l i textes de i a biblioteca :de RCpbll, cscrits en llengua vulgar, manifesta olaramcnC, a b tot: y lo poch que'ns h i h a v h m entretingut, I'aixamplamend dc la activitat literaria del inonastir envers; la direcciópopular y nacional; apartantse 'de la tascauiAs reduhida d'escorcollar textes patristichs, aquesta mira- d a retrospectiva 6s d'imporpancia si un s e proposa per obgectc l a cx- posici6 pia,om&tica; aqui tentada per primer cop; de la, historia intelectual d'un autich cent~e.catnl8 d e cultura, que remonta f i n s a l a jrimerla &e la Reconqnostn.

Desde alguues dhcades, principalinent en los darrers tempe, la jove Catalnnya desplega un moviment colectiu, propri y fondanient arre- l a t , en especial per lo que atany al cnlte avsiduu.de les Iieties patries, movirnent que una veu italiana, sovint repetida, ha niiomenat diree- tament -risuri.eeione di un popolo. y que nosalti~es, desde7 mirador literari.histbrich, podriem califrc~rd'ulterior Reoonquesta; interrom- p u d a desde Ilarchs segles. Reeordis quantes belles flora iaolades d-quest mopiinent, coin «Terra baixan, traspassnnt IosPirinous han esdcvingut un patrimoni l i teraricomú, y la ullada a la historia de la vid& literaria del seu centre intelectual n16s notable; que remonta fins als prinicra passos politichg dc Cataluriya, po'drhconvkncer de que aqui s'han descainat les podecoses arrelsfecoudes que s'enfonzan en 10s bells comenFaúients de l a Edat mitjana y que ancarc avuy conti- núen obiant sempre ab n1As f o r ~ a . . . .

. .

. , . . ,

. . . . . . ~. . . . .

Lamines

(s'hsn reproduit aalamcnt les senynladea ab los nombres 1, 2, 4 g 9, repmduccions reapectivament marcades nb las nombres V , V I , VI1 y VIII)! ' )

1. Cbd. 151, 1 3 0 X 2 1 3 m m . Fol. 154r: sin natiuitate Sanctae Ma- . . riaen, s. XI, comp. p. 95.

2. Cbd. Parisinus. Bibl. Nat. F. lat. 6132, olim Rivipullensis, 225 X 300 mm. Fol. 109r: Poesía a Ramon Berenguer IV, a b notes musicals, s. XII (poch després d e 1169). Comparis '

p. 106. 3. Cbd. 99, 178 X 280 rnm. Copia parcial del sCodex Sancti Jaco-

hi. (Compostelanns), s. XII (1173). Fol. 357, 36'. Compa- ris p. 112.

4. Cbd. 214, 117 X 148 mm. Fol. 6 7 , 7': Johannes abbas, a ~ h e o - ria., s. XII, conip. p. 116.

5. Cbd. Parisinus. Bibl. Nat. y. Ia t . 5132, olim Rivipullensis, %

k6 X 300 mm. Fol. 107'.: Constitució referent a l a consue- tudo in vestiuientis del monastir, dispensada per I'abat Gauzfredus. Comp. p. '131.

6-8,. COd. 26, 270 X 387 min-, s . XIII. (6. .7) , illauus a b Insulis, De sex alis Cherubirn. Fol. 138", I

139'. Comp. p . 134. (8). Copies d'antichs documeuts de I R cnsa de Hipoll. 'Foli .

113Y. Comp p . 134. . ,

9. Cbd 7 , 2 7 3 X 4 2 5 inin. Fol. 206Y:"De consanguinitate, s. XIV, Comp. p. 147-y p . 152.

10. Cbd. 19, 2 9 3 X 402 mm. Fol. l i : Liber Sextus, s. XIV. Compa- ris p. 147'y 152.

, '

11. Cbd. 131, 1 6 5 x 2 2 5 mm. B'ol. 537: Lectura Prisciani minoris, s. XIV (1307). Comp. p. 152.

12. Cbd. 147, 145 X 2 1 0 mm. ~ o l . 94": Ebgrhardns Bethunensis, Grliecismus, s. XIV (1334). Comp. p. 153.

(*) Per oquivooaoió'~ aiu eri les 1Bmiues reprosuhides q u i perteuaneo a la primera par eorresiionsnts en realitat a la Regona totes quatre.

Fou acabada de stampar la'present tvaducció de Los MANUscBi'rs

DEL ~ ~ O N A S T I R DE SAN'A MhFdb DE RIPOLL, d'En R.. Beer,. feta d'En Pere Barnils, a ,

la Casa de Caritat d e Barcelona y a despeoes de Ea ReyaZ Aca-

demia de Bones Lletres, lo primev de marg

de 1911

PUBLICACIONES DE LA

Real Academia Be Biaelies ltefraa de Eareelaae

. .. ..

. . . . . . . . . .

4 ' . .

~ e y n a l s y niibaasa, e~lodio.l~logr8floo y literario, Dor D. Manuel DiirBn y Bu.- Prrcio, Y prnm.

La Tradial6ii de loe 'Pucbl6#, l i tc rar is , flInaii.tlcm y aoelnlniente considerada, dlicursri de D. Jo:e L. Feu (acia d e lo sesinn inaiigiiriil delWi.-Precio, 1 pesets.

uuieiín'd6 ix I I ~ R I Academia de iluenaa L R ~ ~ ~ S . - T O ~ O I nnnr IOOL y IQD2.- Precio. 8 ptas.-T<iiii- 11. nnos 4908 y lUOl-Preciu. M vi**.-Tomo 111, añOs 1m6 y1906 - Pre- cio 8 ptas.- Tomo IV, xüos IEO7 y l[a, -Preoin, (l Deuelas.

üicmorla hisiúrleu Iiiitgr6fiaaiiel Sr. V . Ignacio ~ i n p o n t s y Barba,leidi e ü ,esion de 21 de jooio de 1M6, por U. Ramdn Aiiins y Serijik -P.ecio 1 pcdrta.

P.lug.10 ae i dIfontoCorone1 I> Aotniblu Pitip y LiicT, d i d o e n 1s. sei i6n de 27 de msgo.aa 1%<, por D. Ant,onio Buaervs (agotado). , .

*iocio hlai6rlo0 del Exento 4 ilnln sr. U. li6lix Torres Amat, leido en la ~ e s i ó n da ::de Iehrwo de 1810, piir D. ivlrnuel T rres y Tnirena(rpota.dri].

lil.isi0 fi inebre'del llmo. Sr 1) Jaba4 Bei.t.5n y #141s, leido en.]* sesldn de 1'6 do noviembre d e 1166. por D. Salvador N a s $ r a ~ , pre*hitnra (aaotano) .

nccruiorin dcl I i i i i o S r . 1). 3 I i rme l de 11111~"~a y $1- Gnlilarasenn. leida por D. Jos6 rimdri Rubia , Pbrn., el d l a 7 de dioismhio d e 1860.--Si, pkeinas.

Nutiuio <le l a v l a a y c a a r i t o ~ U e D Pi.6s1,ei.o Ue IruParull y 1llaaca~6~kiria e n 1s besibu de 3Ude diciembre del860 por el Exomp. Sr. U. Manuel'uil& g Fanciinsls (agot,ailo)

Neoro la~ la de D. Jo!6 dntonlo i.lobet y Da?-llaaera, leid. por D. Autonlo de Bufsrull a l di& l 3 d e abr&l l a 1883.-IY phqinss.

noticia la Im viday esurirow ile U Ji,nynin Roca y CSrnet, l e i d s en l i s s s i d n de 26 db marzo do 1616. nor D. J . Ruhió Y Ora ego t sdo) .

Noticia <lo l a vida y e*eritos do U. ninnnal i l l i lT y Fontsnals, le ida en 1s , 88si6n a e l o a e abri l de 1o57,ior e l k:i..cmo. Sr. # P . J Auhid y Ore (~eotado].

iiecort ñerrolOg1uh del Exeb. wr i l Joaquim H n b i ó y ori. llegit e n ia , ' aessió de 1% de j a n ~ r de I(i02. per Mups8n Jac in to V ~ r d a g n e r (acta de l a siaibn piíbiica

ioaoaúral delíNz).-Preaio, L lisreta A l a ~loooeiicia; asnt- laido por au nn to r el 6acmo. Sr. Narquh. d? Cesa-Cagigsl

en la Junta d o e s t a R r n l Aandemin a l 7 9 de uoviemhre de 1819.2Preai0, OtW pesets. BIeniuria ruhr? el Tenlplo il? Rei.culem, leida en i638, po? D ?os& Maribno de

Cabnnse. Preoio, 1 peseta. NI t i iq jeb~jo la coiisideraeldn arqueul6giea, memoria leida eB 1868, por don

J. l a n i a r r d s -Pieoio 1 yreetn ~uos1drruiioit ; i aiera,a dc In ~tiieaia de I n ' n u l u r n l ~ ~ a *utodiaila *o si

nilsu,a y cn aui~esairvulsiniient!> Iilstiiiico, dirourio por D. Joaqn in Rabió Y Ois ( a c t a de l a seaibn inaugure1 de 18671.-Precio, 1 posela. . .

~ ~ ' a r r c e r e en cuadernos t r ime,etra les de 48 Pav inas p o r 10 m81108

En Espaiia y Portugal, un aiio . . . . . . . . . . Pesetas 4 En él extranjero , id. . . . . . . . . . . . . ' 5

, Todaslas susc.ripciones eriipiez:iii en enero. No se venden iiúmeros sueltos. La ,redaceióii e n cldomicilio dc 13 Bcadeinia, Plnzn (161 Key, nú-

mero 14, Barcelona. La. administración b oargo de D. .Juan Uitlle, librería cL' Brxiu.,

Plateria, 66.-Uarcclonn. , ' . _

NONASTIR DE SANTA MARIh DEu per ell, ha pubiicat Guillem dlHartel en lo volúmprimer de la Biblio-...

Documents

Transcript of NONASTIR DE SANTA MARIh DEu per ell, ha pubiicat Guillem dlHartel en lo volúmprimer de la Biblio-...