NO T’HO PERDIS

ESCOLA ALFRED MATA DE PUIG-REIG

2n Trimestre

Curs 2012-2013

Editorial En aquesta revista realitzada per l’alumnat de la nostra escola, hi podeu veure una mostra dels

treballs que diàriament fan al nostre centre.

La mainada de tres anys han estudiat els dofins i n’han fet un dibuix de com se’ls representen

després d’estudiar-los; alhora han fet els primers passos en el llenguatge escrit, posant allò

que per a ella i elles és més significatiu, el seu nom.

La colla de quatre anys s’ha endinsat en el món artístic, a partir del coneixement dels colors

càlids i freds i han realitzat una obra artística amb les ceres.

El grup de cinc anys ens explica una recepta; concretament un Pa de pessic amb carbassa;

gaudiu de la recepta si la feu i de moment podeu copsar com es van capacitant per a explicar

un text instructiu a les altres persones.

Els nens i les nenes de sis i set anys ens han redactat dos textos, un de narratiu, on ens

expliquen una excursió i un altre d’expositiu on ens parlen d’uns experiments; tots dos textos

van acompanyats d’un collage de fotografies molt bonic.

3r i 4t van treballar un altre tipus de text; concretament l’auca. En el treball d’escola inclusiva

es va treballar “La llegenda dels quatre elements” i el text que va desenvolupar l’alumna de

pràctiques hi feia referència.

A cicle superior s’han escollit diversos textos d’alumnes d’ambdós grups; un explica l’excursió

que van fer a Barcelona el dijous Llarder i els altres són el treball realitza sobre les llegendes.

Esperem que gaudiu de la revista que l’alumnat ha realitzat durant el 2n trimestre.

Escola Alfred Mata

ELS NENS I LES NENES DE LA CLASSE DELS DIABLES JA SABEM ALGUNES

COSES SOBRE ELS DOFINS, PERÒ EN VOLEM APRENDRE MOLTES MÉS,

PER AIXÒ ELS HEM DIBUIXAT ABANS D’ ESTUDIAR-LOS.

ELS NENS I NENES DE P-4

HEM FET UN DIBUIX AMB CERES BLANQUES

HEM AGAFAT PINTURA I HEM PINTAT PER SOBRE

EL DIBUIX

AIXÍ HAN QUEDAT ELS DIBUIXOS

SORTIDA A FUIVES

VISITA AL RUC CATALÀ

ALUMNES DE CICLE INICIAL

Dimecres 16 de gener, els nens i nenes de cicle inicial de l’escola Alfred Mata, van anar a Fuives a veure el ruc català.

Sabeu per què hi van anar?

Perquè aquella setmana era la Corrida: la festa de sant Antoni on els protagonistes són els cavalls, rucs, ponis...i volien conèixer de ben a prop el ruc català. Van aprendre que estan en perill d’extinció, que els rucs són més intel·ligents que els cavalls i quan fa fred tenen el pèl de color marró i a l’estiu de color negre.

Ens ho vam passar molt bé!

EXPERIMENTEM AMB LES TERRES

Benvolguts lectors,

el divendres 25 de gener de 2013, van venir els del camp d’aprenentatge a l’escola Alfred Mata, el primer que vàrem fer va ser fer-nos preguntes de què necessitaven les plantes per viure, seguidament ho vam reflexionar en grups i finalment vam arribar a la conclusió del què feia falta :

Terra

Aigua

Aire

Llum (sol)

Llavor

Després vam fer experiments amb diferents tipus de sòl: del sorral, de l’hort, de la Muntanyeta i del sac de compost. Vam fer grups barrejats de nens i nenes de 1r i 2n, per descobrir quina terra anava més bé per plantar les llenties. Per poder esbrinar-ho, vam anar a buscar els diferents tipus de terra al pati. Després, vam preparar els estris necessaris: una proveta, un vas de precipitats, un paper de filtre, una espàtula i un embut. Seguidament, vam barrejar l’aigua amb els diferents tipus de terra, i vam observar que n’hi havia que xuclaven més aigua que d’altres. Vam arribar a la conclusió que la terra del sac de compost era millor per plantar, perquè absorbia més aigua que les altres. Un cop vam haver descobert això, vam plantar llenties. Cada grup les regarà amb diferent quantitat d’aigua i comprovarem la dosi necessària.

Com que estem molt engrescats continuarem fent més experiments.

EL DIJOUS LLARDER

El Dijous Llarder, dia 7 de febrer, les alumnes i els alumnes de 5è i 6è vam anar a Barcelona a visitar el camp del Barça, el fabulós museu i després a patinar sobre gel a la pista del Barça.

Primer de tot vam esmorzar , a continuació vam fer com un “tour turístic “ per l’estadi i per les instal·lacions. Vam pujar escales i més escales fins arribar al lloc on els periodistes fan les locucions dels partits i des d’allà vam poder visualitzar l’immens camp. Vam baixar passant pel vestidor de l’equip visitant, la sala de premsa des d’on entrevisten a l’entrenador, la capella de la Verge de Montserrat i els túnels de sortida al camp arribant gairebé a tocar la perfecte i molt cuidada gespa.

Vam entrar al Museu amb tants i tants trofeus, les moltes i grans copes, les pilotes d’or del Messi, vídeos amb pantalles grans, jugades històriques...Tots estàvem engrescats i sorpresos, no cal dir que és un dels museus més visitats de Catalunya.

Donant un cop d’ull a la botiga del Barça , va arribar l’hora de dinar i també la de preparar-nos per anar a patinar. Vam caure, vam riure i ens ho vam passar molt bé patinant sobre gel tots junts. Sempre ho recordarem!

EL CAVALLER DE MEROLA

Als voltants del segle XII, al monestir de Santa Maria de Serrateix hi vivien uns monjos benedictins. Eren els únics que sabien llegir i escriure d’aquella contrada.

El cavaller de Merola havia tornat de la guerra contra els sarraïns greument ferit.

Al castell no el podien curar i com que havia perdut força sang, havia agafat una malaltia. Al castell no sabien què fer i el cavaller cada vegada es trobava pitjor.

Un dia, una de les persones del regne va tenir una idea. Deia que no gaire lluny d’aquelles terres hi havia una remeiera que una vegada havia curat d’una malaltia greu un seu parent.

De seguida un dels criats del cavaller va anar a avisar la remeiera.

L’endemà la dona va anar al castell i va curar el cavaller. Li va recomanar que fes repòs uns quants dies. Durant aquests dies un joglar va passar pel castell i cantava cançons perquè el cavaller no s’avorrís.

Un dia, quan ja es trobava millor, va anar a veure un pastor que estava sota el seu poder. Va veure que la seva vida era molt dura i va regalar a tots els pastors del seu domini una bossa amb monedes d’or.

Amanel Estruch

JUGUEM A FER LLEGENDES

Als voltants del segle XII al monestir de Santa Maria de Serrateix hi vivien un grup de monjos que es dedicaven a fer manuscrits. Ells eren els únics que sabien llegir.

La Bruixa remeiera va reptar un monjo perquè li fes manuscrits gratis i ells els pogués vendre pel doble del seu valor.

El cavaller de Merola que estava lluitant amb les tropes de Jaume I pels indrets de València es va assabentar de tot el que havia passat, i sense pensar-s’ho dues vegades va agafar el cavall i se’n va anar a casa de la Bruixa remeiera. Va entrar a la casa, era tot fosc, va baixar als soterrani i va veure el monjo encadenat.

El cavaller de Merola el va alliberar però de dintre l’armari en va sortir la Bruixa, van tenir una gran batalla , però al final va guanyar el cavaller. Va portar el monjo al monestir i van fer una gran festa en honor al cavaller de Merola.

Elvira Grífol

EL DESCOBRIDOR DE CASTELLS

Fa molt, molt de temps, per allà a l’edat mitjana, hi havia un pastor

que ja n’estava fart de cada dia la mateixa rutina, i va decidir fer-se

descobridor. No tenia clar si s’havia de fer descobridor de llegendes, de

notícies, de poesies...

Un dia anant cap al bosc va trobar una fortalesa coberta d’heures, així que

va agafar una espasa que s’havia trobat per allà, mig rovellada i espatllada.

I va començar a tallar heures, anant tallant, anant tallant va sentir un

soroll com si estigués tallant fusta, es va obrir una porta, tan gran que fins

i tot li va semblar que s’ensorrés l’enorme paret. Quan va ser del tot

oberta s’hi endinsà, no s’ho podia creure. Era un castell desert? Sí, desert,

un castell on no hi havia presència humana, només bardisses, matolls,

arbustos, massissos de flors, al mig un gran estany amb una enorme font.

També hi havia algun animaló com guineus, gallines, vaques, ànecs, cignes

i oques. Va viure una experiència molt bonica. Havent passat uns dies, va

seguir trobant castells deshabitats, d’aquí el nom de descobridor de

castells.

Arnau B.

UN BON SENYOR FEUDAL

Fa molts i molts segles a l’edat mitjana , hi havia un castell, anomenat el castell de Merola. Hi vivia un Senyor Feudal que com a la majoria d’ells, li agradava lluitar, caçar i distreure’s.

A la casa d’un pobre pagès que sempre treballava molt, la dona i el nen petit tenien una estranya malaltia. El Senyor Feudal li va proposar un tracte, que podien anar a viure al castell amb una condició, que els dos germans grans després de treballar durant un mes, haurien de fer-se cavallers i estar a les seves ordres per a totes les lluites que es presentessin. El pagès hi va estar d’acord sense pensar-s’ho ni un segon. Era l’habitació més vella del castell, però hi havia més oportunitats que a casa seva.

El pagès li va proposar si podia rebre els remeis de la bruixa remeiera per a curar a la seva dona i al seu fill petit. El Senyor feudal li va semblar bé, però amb una condició, de que ell li fes de joglar durant un any, el fes riure, li cantés cançons, li recites poesies...I va afegir:

- Començaràs aquesta nit, però si no em fas riure, la bruixa remeiera no vindrà.

A la nit, el Senyor Feudal es va partir de riure amb les bromes i les gracietes del pagès. L’endemà la bruixa remeiera va curar a la família.

Al cap d’uns mesos, la gent del poble es va adonar que el Senyor Feudal els havia fet un lloc al castell, i es van queixar.

El Senyor va decidir que cada mes hi aniria una família diferent per a millorar la seva situació. Des d’aquell moment tot el poble es va sentir content i molt content

Carlota