No sóc un 10! - Faros HSJBCN · 2020-02-28 · Tothom, tothom, tothom tenia coses en les que no...

7
No sóc un 10! Text: Anna Espinach Il·lustracions: David Carretero Els contes de l’àvia

Transcript of No sóc un 10! - Faros HSJBCN · 2020-02-28 · Tothom, tothom, tothom tenia coses en les que no...

Page 1: No sóc un 10! - Faros HSJBCN · 2020-02-28 · Tothom, tothom, tothom tenia coses en les que no només no era perfecte, que no sabia fer o no volia fer, i no semblaven pas ni preocupats

No sóc un 10!

Text: Anna Espinach

Il·lustracions: David Carretero

Els contes de l’àvia

Page 2: No sóc un 10! - Faros HSJBCN · 2020-02-28 · Tothom, tothom, tothom tenia coses en les que no només no era perfecte, que no sabia fer o no volia fer, i no semblaven pas ni preocupats

El Tomàs és bon estudiant, responsable i té uns cabells rinxolats i una cara pigada que queda genial a les

fotos. El Tomàs té 12 anys i una cal·ligrafia preciosa. A ulls dels seus amics, el Tomàs és un 10. Ell, però creu que podria ser millor. Millor en tot, perfecte en tot. El que no sap és que ningú no és perfecte. Ni ta sols la Maite.

La Maite és la professora de robòtica del Tomàs, per a ell la millor professora del món. Ho explica tot súper bé i amb una veu dolça i tranquil·la. Fa unes galetes increïbles i fins i tot escudella! Ve a l’escola amb una bicicleta preciosa que fa anar lleugera com una ploma, és la portera d’un equip de futbol i no n’hi marquen ni mig i, per si fos poc, ara s’ha apuntat a música perquè sempre ha volgut aprendre a tocar el clarinet. Pel Tomàs, la Maite és un exemple a seguir. No li coneix res que no se li doni bé, que no li surti.

1

Page 3: No sóc un 10! - Faros HSJBCN · 2020-02-28 · Tothom, tothom, tothom tenia coses en les que no només no era perfecte, que no sabia fer o no volia fer, i no semblaven pas ni preocupats

2

Page 4: No sóc un 10! - Faros HSJBCN · 2020-02-28 · Tothom, tothom, tothom tenia coses en les que no només no era perfecte, que no sabia fer o no volia fer, i no semblaven pas ni preocupats

Una tarda de robòtica, mentre muntava un robot-eruga tot sol, el Tomàs es va atabalar. Insistia i insistia, i no hi havia manera que funcionés. “Inútil!”, es deia el Tomàs molt endins. “Ets un inútil”. S’ho deia i s’ho repetia, sense alçar la veu, com feia cada vegada que una cosa no li sortia tal i com ell creia que l’hi havia de sortir. S’ho deia tan convençut i estava tan empipat que finalment se li va escapar en veu alta: “Mira que ets inútil, carai!”, i la Maite ho va sentir. La Maite i la resta dels seus companys de robòtica. Ella se’l va mirar, amb els ulls com unes taronges. “Jo soc una inútil, Tomàs?”, li va preguntar. “No, no, no! Jo soc l’inútil!”, va excusar-se el nen, molt vermell pel mal moment que estava passant. “Tu ets... perfecta!”, va seguir el Tomàs.

La Maite se’l va mirar molt seriosa i va decidir que la classe s’havia acabat. “L’estona que falta fins a les sis, la dedicarem a una altra cosa”, va dir ella. Què farien? El Tomàs no sabia si estar intrigat o espantat. Tenia una mica de por que la Maite el renyés per allò que havia dit de ser un inútil, però estava equivocat. La Maite no estava enfadada, només li volia fer entendre que dir-se inútil a un mateix és molt injust.

“Mira Tomàs, ara tots explicarem una cosa que se’ns doni molt bé... i quatre que se’ns donin una mica pitjor. “Començo jo”, va dir ella. Es veu que la Maite s’orienta molt malament i no recorda mai si ha d’anar cap a la dreta o cap a la l’esquerra. Encara que tingui un mapa a la mà, la Maite es perd, sempre! També els va explicar que canta molt malament perquè desafina, no té gens d’oïda per a la música, ni sap dibuixar gaire bé.

El Tomàs es va quedar ben sorprès i també va riure una mica, perquè mentre ho explicava, la Maite feia una mica el pallasso, no pas com si aquelles coses no fossin un drama. Després de la Maite, va arribar el torn dels altres companys. Resulta que al Lluc li fa moltíssima por anar en bicicleta i sempre cau; la Berta va haver de deixar la dansa perquè anava sempre al revés i la Lila havia hagut d’anar a classes de reforç perquè quan tots els nens de la classe llegien perfectament, ella encara no en sabia.

4

Page 5: No sóc un 10! - Faros HSJBCN · 2020-02-28 · Tothom, tothom, tothom tenia coses en les que no només no era perfecte, que no sabia fer o no volia fer, i no semblaven pas ni preocupats

5

Page 6: No sóc un 10! - Faros HSJBCN · 2020-02-28 · Tothom, tothom, tothom tenia coses en les que no només no era perfecte, que no sabia fer o no volia fer, i no semblaven pas ni preocupats

Tothom, tothom, tothom tenia coses en les que no només no era perfecte, que no sabia fer o no volia fer, i no semblaven pas ni preocupats ni tristos. Tot i aquelles coses que explicaven, el Tomàs no veia aquells companys, ni molt menys, com uns inútils.

Els veia cada dia i pensava d’ells que eren uns amics... perfectes: el Lluc construïa uns cotxes de cartró al·lucinants, la Berta tenia dos gossos i els cuidava sense ajuda de ningú i la Lila escrivia uns contes que els deixaven a tots al·lucinats. Quan tots van acabar de parlar, la Maite els va explicar que les persones, com els robots, també fallen. Que l’important és esforçar-nos i fer-ho tan bé com puguem... que no vol dir perfecte. Que quan una cosa no ens surt podem buscar ajuda, podem buscar altres camins o deixar-ho córrer si no hi veiem sortida. I no passa res. No som uns inútils, per fer això. Som com som i com som, hem d’acceptar-nos i estimar-nos.

Aquella tarda, quan el Tomàs va sortir de robòtica va proposar-se deixar de ser tan dur amb ell mateix, però li va costar una miqueta aprendre a no empipar-se quan una cosa no li sortia del tot bé. A poc a poc però, amb els dies, cada vegada que se sentia frustrat, recordava aquells amics seus a qui estimava tant. Aquells amics que estimava pel que eren i per tot allò bo que li donaven, i perquè ells també l’estimaven de valent.

Finalment, al cap dels dies, el Tomàs va fer funcionar el robot-eruga. I el Tomàs va començar a construir un robot més gran i més complex sabent que aprendria un munt de coses i que allà on ell no arribés, hi arribarien els altres. I no passa res.

6

Fi

Page 7: No sóc un 10! - Faros HSJBCN · 2020-02-28 · Tothom, tothom, tothom tenia coses en les que no només no era perfecte, que no sabia fer o no volia fer, i no semblaven pas ni preocupats

Els contes de l’àvia és un recopilació de contes que l’Observatori de la Infància i l’Adolescència

FAROS ofereix a la seva plataforma digital (http://faros.hsjdbcn.org/) per fomentar la lectura i

difondre valors i hàbits saludables en la població infantil.

FAROS és un projecte impulsat per l’Hospital Sant Joan de Déu amb l’objectiu de promoure la

salut infantil i difondre coneixements de qualitat i d’actualitat en aquest àmbit.

La guia de la salut i el benestar per als teus fills