Número 8. Octubre 2011 · per empreses i agents del nostre negoci: competidors, proveïdors,...

12
Número 8. Octubre 2011 Foto cedida per Francisco España Alcoba

Transcript of Número 8. Octubre 2011 · per empreses i agents del nostre negoci: competidors, proveïdors,...

Page 1: Número 8. Octubre 2011 · per empreses i agents del nostre negoci: competidors, proveïdors, centres de suport, etc. El competidor del costat de casa sol ser el nostre millor aliat

Número 8. Octubre 2011

Fo

to c

ed

ida p

er

Fra

ncis

co

Esp

aña A

lco

ba

Page 2: Número 8. Octubre 2011 · per empreses i agents del nostre negoci: competidors, proveïdors, centres de suport, etc. El competidor del costat de casa sol ser el nostre millor aliat

Octubre

Novembre

Desembre

d.10 Segon pagament domiciliat de taxa municipal de gestió

de residus.

Fins al dia 20 Retencions i ingressos a compte de

rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i

determinats guanys patrimonials i imputacions de renda,

guanys derivats d’accions i participacions de les institucions

d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles

urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en

comptes.

- Pagaments fraccionats d’IRPF i IVA

Fins al 31 Renúncia al sistema de compte corrent tributari.

Fins al 5 2n termini domiciliat d’IRPF 2010

d.10 Segon pagament domiciliat d’IBI municipal

Fins al 15 IAE, IBI rústega i guals

Fins al 30 Sol·licitud d’inscripció/baixa al Registre de

devolució mensual.

- Sol·licitud de règim de deducció comuna sectors

diferenciats.

Fins al 2 Renúncia a algunes opcions d’IRPF i IVA

per al 2011.

Punt de referència

Innovació

Observatori

de l’economia local

Ajuts i subvencions

Cal saber

Serveis municipals

i activitats

Page 3: Número 8. Octubre 2011 · per empreses i agents del nostre negoci: competidors, proveïdors, centres de suport, etc. El competidor del costat de casa sol ser el nostre millor aliat

En l’entorn actual caracteritzat per la velocitat de canvi

tecnològic i la globalització de mercats la dimensió és

un factor crític, no només en termes d’èxit, sinó inclús

de supervivència. En aquest sentit, Catalunya és un

país de petites i mitjanes empreses, que compta

només amb una empresa (Gas Natural) entre les 500

empreses més grans del món. Observant la realitat de

països de dimensions (en extensió i/o població i/o PIB)

similars a la catalana, com Finlàndia, Dinamarca,

Suïssa, Suècia o Irlanda, la presència de grans empre-

ses en aquests països és sensiblement superior (entre

5 i 15). Per millorar aquesta situació d’inferioritat en el

context internacional tenim dues opcions: créixer o

cooperar. Centrem-nos en la cooperació empresarial

com a via per aconseguir massa crítica que ens

permeti millor el nostre posicionament competitiu.

La cooperació empresarial no és un objectiu en si

mateixa sinó un instrument per incrementar la compe-

titivitat de les empreses. En aquest sentit, previ al

treball conjunt entre empreses cal analitzar quins són

els nostres reptes estratègics, és a dir, en què es

fonamentarà la competitivitat futura de la nostra

empresa. Un cop analitzats els reptes hem de dissen-

yar les accions de canvi adequades perquè els reptes

esdevinguin realitats. És sovint en aquest procés quan

apareix la necessitat de comptar amb un company de

viatge per minimitzar els riscos i sumar esforços en la

mateixa direcció. Les reunions multitudinàries convo-

cades per l’administració o els agents sectorials o

territorials no solen funcionar ja que parlar de coopera-

ció en genèric i demanar la bona voluntat dels empre-

saris sense concretar projectes transformadors genera

desmotivació i reaccions respecte a la col·laboració

amb tercers.

El procés psicològic que facilita la cooperació empre-

sarial consisteix en construir projectes concrets, en un

inici potser de poca envergadura, però que facilitin la

generació de confiança entre uns pocs empresaris que

comparteixin una mateixa visió, per a posteriori, cercar

iniciatives transformadores que millorin el seu posicio-

nament estratègic. En qualsevol cas calen unes regles

del joc transparents i preestablertes.

L’entorn òptim per a la cooperació sol ser el clúster en

el qual competim, és a dir, aquell entorn local format

per empreses i agents del nostre negoci: competidors,

proveïdors, centres de suport, etc. El competidor del

costat de casa sol ser el nostre millor aliat potencial ja

que compartim problemes i, sobretot, oportunitats.

Les empreses que cooperen solen ser les que estan

liderades per empresaris amb vocació de canvi, és a

dir, aquells que compten amb un compromís personal

amb la innovació, una visió de futur adequada i

cerquen la rendibilitat pròpia però alhora “suen la

samarreta” pel seu clúster. A Catalunya hi ha més de

30 clústers actius formats principalment per petites i

mitjanes empreses que intenten implementar estratè-

gies d’èxit, algunes d’individuals, però d’altres de

col·laboratives. Alguns exemples en són, un outlet

conjunt (Moltacte) que agrupa productes complemen-

taris de fabricants del clúster de gènere de punt de

l’Anoia i que és gestionat per personal amb discapaci-

tat; l’empresa Ilicis, iniciativa conjunta de 7 empreses

fabricants de moble domèstic de la Garriga, que

aglutina esforços per compartir gamma de producte,

optimitzar les fabricacions i la logística i coordinar la

força comercial i el disseny per crear una imatge

corporativa única; la plataforma Lamicat, liderada per

diverses companyies del clúster nàutic i una gran

empresa de tecnologies de l’aigua, creada per aportar

solucions tecnològiques en laminats per a tot sector

que les demani; o la iniciativa conjunta de diverses

empreses de producte gourmet per desenvolupar

accions col·laboratives d’internacionalització per

aconseguir un millor posicionament internacional.

En definitiva, cooperar i competir no només és possi-

ble sinó que és necessari.

Joan Martí Estévez

Gerent de Dinamització de ClústersCentre d'Innovació EmpresarialACC1Ó | COMPETITIVITAT PER A L´EMPRESAGeneralitat de Catalunya

Cooperació empresarial

Page 4: Número 8. Octubre 2011 · per empreses i agents del nostre negoci: competidors, proveïdors, centres de suport, etc. El competidor del costat de casa sol ser el nostre millor aliat

Escenaris de futur de la indústria catalana 2018La crisi econòmica i financera mundial ha precipitat un

procés de transformació estructural del sector indus-

trial d’àmbit mundial. En aquest context, l’economia

de Catalunya ha sofert un dur impacte, i ha reduït el

seu PIB; ha actuat com a reveladora de nombrosos

canvis en curs en l’economia mundial, i ha provocat

noves transformacions, tant per part de les empreses

com dels particulars.

D’entre les mutacions econòmiques que s’estan

produint, i que tenen un efecte directe sobre

l’economia i la indústria mundial, cal destacar el paper

creixent de països emergents, com la Xina i l’Índia en

els intercanvis comercials, l’envelliment demogràfic

d’Europa, l’emergència de recursos nous i rars,

l’evolució de les expectatives dels particulars (modes

de consum, preferències), l’augment de les preocupa-

cions mediambientals i l’afirmació de la responsabili-

tat social de les empreses.

Fent un exercici de prospectiva, d’aquí a l’any 2018 es

dibuixen principalment 4 escenaris de futur relacio-

nats amb les variables anteriorment esmentades:

Escenari 1. Retorn a la tendència

Aquest escenari suposa el seguiment de les tendèn-

cies anteriors a la crisi, sense gaires conseqüències

sostenibles en els comportaments dels particulars i en

les estratègies de les empreses. Les característiques

que defineixen aquest escenari són:

A curt termini l’economia es reprèn a poc a poc.

Les tensions en els preus de les matèries primeres i de

l’energia revifen bastant ràpidament.

Es redueix el creixement potencial a llarg termini dels

països industrialitzats i es donen grans diferències

entre blocs regionals mundials, seguint amb la

dinàmica de deslocalització.

La producció industrial es basa en una millor

competitivitat-preu, que beneficia països emergents,

i en la qual els països ja industrialitzats controlarien la

tecnologia més puntera.

Escenari 2. Inestabilitat crònica i volatilitat

Un segon escenari possible és la persistència

d’inestabilitats després d’una successió de xocs de

tipus geopolític, econòmic i estratègic, generadors

d’inestabilitat crònica. En un escenari com aquest

s’imposarien els següents criteris:

-Els preus dels productes de base serien molt volàtils

i amb tendència a l’alça

-Les empreses més fràgils no suportarien la situació i

les emergents tindrien moltes dificultats per

desenvolupar-se i resistir en aquest context de volatilitat.

-Es produiria un reforç de la competitivitat de les

empreses localitzades a països que tenen una gran

capacitat per adaptar-se a les fluctuacions

-Com a conseqüència es patiria un augment de la

precarietat i l’emergència d’una economia de dues

velocitats en l’àmbit mundial

Escenari 3: Recaiguda

Seria el resultat del fracàs de les mesures actuals per

a la recuperació, i suposaria una recaiguda del creixe-

ment a partir de l’any 2011 o 2012. Aquest escenari es

caracteritzaria pels següents fets:

-Els consumidors apostarien pels productes de baix

cost d’importació, cosa que afavoriria els països

emergents, i disminuiria l’atractiu de les economies

ja industrialitzades.

-Cauria la rendibilitat de les empreses, a causa de la

competència aguda i es reduiria la seva capacitat

d’inversió, amb una competència gairebé insostenible

-S’afavoriria la deslocalització per tal de minimitzar els

costos de producció

-Es produiria un ressorgiment de les polítiques indus-

trials intervencionistes i un augment de les competèn-

cies interregionals a Europa.

Page 5: Número 8. Octubre 2011 · per empreses i agents del nostre negoci: competidors, proveïdors, centres de suport, etc. El competidor del costat de casa sol ser el nostre millor aliat

Creixement del PIB (%) fins a l’any 2018, mitjana anual

Retorn a latendència

Crisisrecurrents

RecaigudaDesenvolupament

sostenible

Món

Europa

Catalunya

3,6

1,9

2,5

3,0

1,6

2,0

2,7

1,3

1,4

4,5

2,8

3,4

0%

1%

2%

3%

4%

5%

Escenari 1 Escenari 2 Escenari 3 Escenari 4

l’economia mundial, l‘europea i la catalana, l’evolució

d’aquestes segons els escenaris és completament

diferent. Aquesta seria la previsió de creixement fins al

2018 d’aquests àmbits segons l’escenari:

En qualsevol cas, els escenaris dibuixats no són

únics, sinó que es poden donar situacions comple-

mentàries entre ells, que dibuixin l’escenari futur final.

El que sí està clar és la necessitat d’adaptar-se al

canvi per part de les empreses i per part de les admi-

nistracions. Calen mesures que fomentin aquesta

adaptabilitat, com per exemple un suport a

l’exportació, l’especialització en vetes de mercat en

creixement, una especialització sobre una part estra-

tègica de la cadena de valor, un seguiment o un reforç

dels processos d’innovació, o l’optimització dels

processos de producció, entre d’altres. El que es posa

de manifest és la necessitat d’implementar mesures

més vountaristes que s’anticipin als canvis que sorgi-

ran en l’econonmia, i no per patir aquests canvis.

Més informació: Papers d’Economia Industrial, núm. 30. “Prospectiva de la indústria catalana 2018”. Observatori de Prospectiva Industrial. Generalitat de Catalunya.

Escenari 4: Europa, pilot de la nova economia

La base d’aquest escenari és la possibilitat de ruptura amb relació a les tendències anteriors i actuals. Es tracta

de la creació d’un nou model de creixement centrat en el desenvolupament sostenible, on la Unió Europea assu-

miria el paper de líder. El nou model de creixement estaria basat en:

-Els consumidors modificarien els seus arbitratges i integrarien nous valors en els productes a consumir, com ara

el medi ambient o la responsabilitat social

-S’accelerarien les noves inversions en xarxa i es produiria una acceleració del ritme de creació i de difusió de les

innovacions

-Els països industrialitzats tornarien a ser motor del creixement

-Es reduiria el paper del cost de la mà d’obra com a factor de diferenciació en el pla de la competitivitat.

Els quatre escenaris poden dibuixar un context diferent depenent de la regió. Prenent com a referència

Page 6: Número 8. Octubre 2011 · per empreses i agents del nostre negoci: competidors, proveïdors, centres de suport, etc. El competidor del costat de casa sol ser el nostre millor aliat

FINALITAT: Préstecs en condicions preferents de garanties per al finançament de projectes

d’innovació, internacionalització i industrialització.

DESTINATARIS: Empreses amb seu social o operativa a Catalunya

TERMINI: Fins el 15 d’octubre de 2012 o fins a l'exhauriment del pressupost.

DESPESES FINANÇABLES

Projecte d’industrialització: actius fixos relacionats amb la incorporació a l’empresa, a nivell

industrial, de tecnologies d’última generació, nous equips tecnològicament avançats o millora tecnolò-

gica dels seus processos actuals (nivell de qualitat, automatització, reducció de costos, etc.), inver-

sions en actius immaterials vinculats al projecte, com ara adquisició de patents o programari, i despe-

ses de subcontractació directament vinculades a l’execució del projecte

Projecte d’R+D+i: personal propi i col·laboracions externes, adquisició d’equipaments,

instrumental i material dedicat a l’activitat d’innovació, així com subministraments i altres productes

similars directament derivats de l’activitat d’innovació.

Projecte d’internacionalització: actius fixos productius (terrenys, edificis, maquinària, equips

informàtics, adquisició d’empreses, etc.), aportacions de capital, estudis de mercat, viatges, constitu-

ció de la societat, lloguers, despeses de personal, col·laboracions externes i circulant, sempre que

estiguin directament vinculades amb la realització de la inversió exterior o el procés

d’internacionalització.

CONDICIONS

Import: Mínim 50.000 euros i màxim 4 milions d’euros.

La quantia màxima de finançament no podrà excedir del 80% del pressupost acceptat del projecte

(IVA exclòs), per tant, el pressupost mínim acceptat del projecte haurà de ser de 62.500 €.

Tipus d’interès: Euribor més diferencial de fins a 5%.

Termini i carència: Entre 2 i 7 anys.

Comissions: obertura del 0,50% de l’import del préstec formalitzat, amb un mínim de 500 euros.

Desemborsament: 100% en el moment formalització

Garanties: Les requerides per l’entitat financera. Addicionalment, totes les operacions formalitzades

comptaran amb l’aval del Departament d’Empresa i Ocupació, a través de l’ICF, pel 50% del risc viu

de cada operació.

ENTITATS COL·LABORADORES: Línia promoguda per ACC1Ó i l’Institut Català de Finances, i

distribuïda a través de les entitats financeres següents:

Banesto - Banc Popular - Banc Sabadell – Banc Santander - Bankia

BBVA - Caixa Penedès - Catalunya Caixa - Deutsche Bank - La Caixa - UNNIM

REFERÈNCIA LEGAL: ORDRE EMO/197/2011, d’1 d’agost, per la qual s’aproven les bases reguladores i s’obre la convocatòria

de la línia d’ajuts en forma de garantia per al finançament de projectes d’innovació, internacionalització i industrialització. DOGC

núm. 5940, d’11 d’agost de 2011

PRÉSTEC i+i: innovació, internacionalització i industrialització

Page 7: Número 8. Octubre 2011 · per empreses i agents del nostre negoci: competidors, proveïdors, centres de suport, etc. El competidor del costat de casa sol ser el nostre millor aliat

CONNECTA EL TEU NEGOCI

Eines i suport per portar endavant i desenvolu-

par una primera pàgina web per a les empreses

i els emprenedors. Aquest servei ofereix de

forma gratuïta durant 12 mesos:

- Allotjament de web i domini .es

- Assessorament i suport

- Publicitat a Google

Més informació: www.conectatunegocio.es

AJUTS PER INFORMATITZAR EL NEGOCI

www.pimestic.cat

www.planavanza.es

www.conectatunegocio.es

www.programa-new.es

PROGRAMA “REINICIA’T, TORNA A EMPRENDRE”

www.reiniciat.cat

DESTINATARIS: persones emprenedores i autònomes que han viscut una experiència

empresarial o professional fallida. Persones empresàries i autònomes que es troben en una

situació de tancament imminent o amb greus dificultats econòmiques.

S’OFEREIX: atenció personalitzada, assessorament i coaching.

FINALITAT: que prenguin consciència de la nova situació, per ajudar-los a definir el seu

itinerari personal de reincorporació professional. Es vol fomentar que tornin a emprendre un

nou negoci o que es reincorporin al món laboral.

MÉS INFORMACIÓ: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda - Promoció Econòmica –

Empreses. Edifici Granja Soldevila. Tel.: 93 560 01 03 - [email protected]

PLA RENOVA’T, DE CALDERES, ELECTRODOMÈSTICS I AIRE CONDICIONAT

L'Institut Català d'Energia (ICAEN) ofereix ajuts per substituir equips domèstics per uns

altres energèticament més eficients.

Més informació: www.plarenovat.cat/2011-electrodomestics

Page 8: Número 8. Octubre 2011 · per empreses i agents del nostre negoci: competidors, proveïdors, centres de suport, etc. El competidor del costat de casa sol ser el nostre millor aliat

Impuls de la mediació empresarialEl Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i les Cambres de Comerç de Catalunya impulsen la

mediació com a mètode alternatiu al judicial per a la resolució dels conflictes que puguin sorgir entre les empre-

ses, com ara reclamacions de quantitat, retards de pagament o interpretació de clàusules contractuals.

Altres controvèrsies susceptibles de sotmetre's a la mediació empresarial són els incompliments totals o

parcials de contractes (subministrament, distribució, franquícia, etc.); restitució de la possessió; responsabi-

litat per danys o impagament d'arrendament de locals.

Igualment, tal com recull la normativa de consum de Catalunya, també es poden adherir a la mediació davant

la Junta Arbitral de Consum les empreses (inclosos els comerços i les empreses de serveis) per als conflictes

que puguin tenir amb els seus clients.

Més informació:

Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya

C. Pau Claris, 158, 4a planta. Barcelona 08009

Telèfon 93 567 44 84

Ref. legal: Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya publicada al DOGC núm. 5677

de 23 de juliol

Exempció fiscal per a

inversions en noves

empreses

Dins les mesures d’impuls de l’activitat

empresarial, l’article 14 modifica la Llei

35/2006, de 28 de novembre, de

l’impost sobre la renda de les persones

físiques, es declaren exempts de l’IRPF

els guanys patrimonials que es posin de

manifest en ocasió de la transmissió de

les accions o participacions en empre-

ses de nova o recent creació, en deter-

minades condicions.

Ref. legal: Reial decret llei 8/2011, d’1

de juliol, de mesures de suport als

deutors hipotecaris, de control de la

despesa pública i la cancel·lació de

deutes amb empreses i autònoms

contrets per les entitats locals, de

foment de l’activitat empresarial i impuls

de la rehabilitació i de simplificació

administrativa.

BOE núm. 161, de 7 de juliol de 2011.

Plans de desplaçament d'empresa

Un pla de desplaçament d'empresa (PDE) és un conjunt de mesures de

transport que cerquen racionalitzar els desplaçaments cap al centre de

treball i des del centre de treball. L'objectiu és reduir l'ús ineficient del

vehicle privat, tant dels treballadors com dels proveïdors, visitants o

clients, i planificar el millor possible els desplaçaments obligats

relacionats amb l'activitat de l'empresa.

Els beneficis són notables: un estalvi econòmic de l'empresa i dels

treballadors, una reducció dels temps de desplaçaments, una millor

qualitat de vida, etc. La societat en el seu conjunt també en surt benefi-

ciada, amb una reducció de l'impacte ambiental i un ús més eficient de

les infraestructures de transport.

Dins les ordres de subvenció a l'estalvi i l'eficiència energètica, l'ICAEN

subvenciona el 60% del cost elegible d'un PDE, sota els conceptes de

consultoria, redacció del PDE o desenvolupament d'accions pilot

limitades en el temps. Més concretament:

• Plans de desplaçaments d'empresa

• Estudis de viabilitat

• Experiències pilot relacionades amb les mesures proposades en el

PDE que aconsegueixin un increment d'ocupació del vehicle privat

Més informació: Institut Català d'Energia

C/ Pamplona, 113, 3a. pta.

08018 Barcelona

Tel. 93 622 05 00

Page 9: Número 8. Octubre 2011 · per empreses i agents del nostre negoci: competidors, proveïdors, centres de suport, etc. El competidor del costat de casa sol ser el nostre millor aliat

Convenis col·lectius

Fires professionals

7900115

7900285

7900625

7900965

7901325

7901565

7902355

7902420

Cuirs, repussats, marroquineria i similars.

Indústria metal·logràfica de Catalunya

Productes Dietètics i Preparats Alimenticis

Masses congelades

Laboratoris fotogràfics

Centres especials de treballadors discapacitats

físics i/o sensorials de Catalunya.

Xocolates, bombons, caramels i xiclets per les

províncies de Barcelona, Lleida i Tarragona.

Pacte Mesa Sectorial d'Educació Personal Docent

no Universitari.

Revisió salarial ipc 2010

Publicació del text de l'acord Correcció d'errades

Publicació del text de l'acord

Revisions salarials per als anys 2009 i 2010

Revisió salarial IPC 2010 i revisió salarial 2011

Pròrroga pels anys 2009 i 2010 i modific. conveni

Revisió salarial ipc 2010 i revisió salarial 2011

Publicació del text de l'acord

MAQUITEC Fira Industrial de Barcelona. Del 18 al 22 Octubre 2011. L'Hospitalet de Llobregat

PISCINA BCN Saló Internacional de la Piscina . Del 18 al 21 Octubre 2011. L'Hospitalet de Llobregat

BARCELONA MEETING POINT. Saló Immobiliari Internacional i Simposi. Del 19 al 23 Octubre 2011. Barcelona

FIRA NUVIS Del 21 al 23 Octubre 2011. Sabadell

NIVÀLIA AL NATURIVA Lleure a la Neu, Natura i Muntanya. Del 4 al 6 Novembre 2011. Barcelona

AGROTUR Saló Nacional del Turisme Rural. Del 4 al 6 Novembre 2011. Cornellà de Llobregat

SALÓ NÀUTIC INTERNACIONAL DE BARCELONA Del 5 al 13 Novembre 2011. L'Hospitalet de L.

EXPOMINER Saló . Del s minerals, fòssils i joieria . Del 11 al 13 Novembre 2011. Barcelona

EQUIPLAST Saló Internacional del Plàstic i el Cautxú. Del 14 al 18 Novembre 2011. L'Hospitalet de Llobregat

EUROSURFAS Saló de la Pintura i el Tractament de Superfícies . Del 14 al 18 Novembre 2011. L'Hospitalet

EXPOQUÍMIA Saló Internacional de la Química . Del 14 al 18 Novembre 2011. L'Hospitalet de Llobregat

BORSADINER Del 24 al 26 Novembre 2011. Barcelona

EIBTM The Global Meetings & Incentive Exhibition . Del 29 Novembre al 1 Desembre 2011. L'Hospitalet

BARCELONA DEGUSTA Del 2 al 4 Desembre 2011. Barcelona

Font: Cercador de fires de la Generalitat de Catalunyawww.gencat.cat/diue/ambits/comerc/fires/calendari/index.html

Font: Cercador de convenis de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelonawww.gencat.cat - www.diba.es

Page 10: Número 8. Octubre 2011 · per empreses i agents del nostre negoci: competidors, proveïdors, centres de suport, etc. El competidor del costat de casa sol ser el nostre millor aliat

BECO INFORM SYSTEMS, S.L.

Persones emprenedores: Xavier Bundó

Fase de l’empresa: Consolidació. Ens hem traslladat a un nou local en el

centre de Santa Perpètua de Mogoda

Tipus de negoci: Empresa de serveis i dissenys informàtics

Què ofereixen: Manteniment de servidors, xarxes, PC. Desenvolupament

de software de gestió general i d'entorn industrial(ERP), disseny web,

Software a mida

Contacte: C/ del Pare Rodès 40, 2n 08130 Sta. Perpètua de Mogoda.

Tel.: 93 574 5 785 . Fax: 935 748 759

www.becois.com

LORENA BUESA psicòloga

Persones emprenedores: Lorena Buesa

Fase de l’empresa: Creació

Tipus de negoci: Centre de psicologia

Què ofereixen: Serveis psicològics per a nens, adolescents, adults i

famílies. Es treballa des d’una perspectiva de PSICOTERÀPIA BREU, en la

que realitzem una feina conjunta amb

Os esperamos...

Contacte: C/Frederic Soler 13 - 08130 Santa Perpètua de Mogoda

Tel.: 656 365 660

Page 11: Número 8. Octubre 2011 · per empreses i agents del nostre negoci: competidors, proveïdors, centres de suport, etc. El competidor del costat de casa sol ser el nostre millor aliat

Gestió eficaç del temps19 d’octubre de 2011 de 9 a 13 h

Rendibilitza el temps a la teva empresa

Marges, costos i escandallsper a empreses industrials ide serveis8 i 10 de novembre de 2011, de 9 a 14 h

Inscripcions: Web Ajuntament. Tel 935600103. Àrea d’Empresa.

Promoció Econòmica o al correu electrònic [email protected]

Preu: Gratuït

Lloc: Edifici Granja Soldevila, camí de la Granja, s/n, Santa Perpètua de Mogoda.

Des de l’Àrea d’Empresa de la Regidoria de Promoció Econòmica i Indústria portem a terme l’actualització

del Cens municipal d’empreses.

Poden actualitzar les dades de la seva empresa posant-se en contacte a través del tel. 93 560 01 03 ext. 1,

o a l’adreça electrònica: [email protected]

Page 12: Número 8. Octubre 2011 · per empreses i agents del nostre negoci: competidors, proveïdors, centres de suport, etc. El competidor del costat de casa sol ser el nostre millor aliat

Edició: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda

Promoció Econòmica i Indústria

Direcció: Carles Feiner

Redacció: Mª Lluïsa Valle

Col·laboracions: Joan Martí Estévez.

Personal tècnic de l’Àrea d’Empreses,

Observatori de l’economia local,

Servei de Català de Santa Perpètua

Disseny i impressió: JM gràfic

Distribució: Nous sistemes de distribució

Dipòsit legal: 34026-2009