Número 54 .- Segona época Burjassot, Octubre de 2017 ... · Número 54 .- Segona época...

4
Número 54 .- Segona época Burjassot, Octubre de 2017 Eixemplar gratuït En el bolletí del més d'Octubre, en que es celebra la Festa Nacional dels valencians, que deu ser una data de reivindicació de les nostres senyes d'identitat; nostra Senyera, nostra Història, nostra Llengua Valenciana, nostres Furs, nostres costums i nostra Lliteratura, que fon la primera en llengua romaç en tindre un sigle d'Or, el sigle d'Or de la Llengua Valenciana, encara que hui nos la volen substituir; enguany reivindicar una atra etapa de la nostra lliteratura, en la que sense aplegar a la calitat lliterària del dit sigle, si que va ser durant els sigles XIX i XX, una explosió d'obres de teatre escrites en valencià, a la que podem nomenar l'época d'Or del nostre teatre. Obres de teatre que incloïen tots els gèneros, sainet, comèdia i drama, de les que se n'escrigueren centenars d'elles, (en la biblioteca d'El Piló en tenim més de trescentes). Estaven escrites en valencià o bilingüe (valencià i castellà), pero en el valencià que parlava el poble, puix anaven dirigides expressament ad ell i com no n'hi havia una normativa ortogràfica, cada autor les escrivia segons el seu paréixer, encara que en poques variants uns del atres. D'esta forma d'escriure que va durar tota l'época, va ser el pioner Josep Bernat i Baldoví que va escriure setze obres i a continuació d'ell n'hi hagueren molts atres es- critors, pero qui més va consolidar esta forma d'escriure fon Eduart Escalante i Mateu que en va escriure més de cinquanta, totes elles en vers i en bilingüe. I despuix en vingueren uns atres que foren més prolífics, com Fausto Hernàndez Casajuana, en més de 120 obres, Josep Peris Celda, en més cent Paco Barchino, en més de xixanta, Jesús Morante, en més de 30, Felip Melià en unes quinze, Paco Comes, en més de 20 i molts atres que per l'extensió d'este escrit no és possible nomenar-los. Tan popular fon en eixa época este tipo de teatre que inclús n'hi hagueren editorials que editaren les obres, be individualment, be incloses en revistes. La primera fon “El Micalet. Galeria Teatral” de 1864 fins 1884, que va publicar unes poques obres perque no eixia en assiduïtat.“La Edetana. Galeria Teatral”, 1871 fins 1884 que va publicar xixanta números. “El cuento del dumenche”, que va tindre dos etapes, una de 1908 fins 1909 i una atra des des 1914 fins 1921, segurament la més important de totes pel número d'obres publicades, més de 200. “Nostre Teatro”, que també va tindre dos etapes, una des de 1921 fins 1922, en la que va publicar 67 números i 83 obres, perque alguns d'ells contenien dos obres o més, i una atra des de 1930 fins 1932 en la que va publicar 105 números, que eixien se- manalment i 112 obres. “Teatro Va- lensià” de 1925 fins 1929, que va publicar més de 130 obres. “Galeria d'obres valencianes” de 1926 fins 1935 que va publicar al menys cent quaranta obres i també dotze llibres en obres de teatre. Atres editorials n'hi hagueren que també publicaren estes obres en va- lencià, pero tingueren una duració molt curta. Per tot lo dit, en este Dia Nacional Valencià, volem reivindicar autors i obres teatrals dels sigles XIX i primer terç del XX, perque tos ells dien escriure en llengua valenciana, encara que l'orto- grafia no siga la que hui usem, pero era el parlar del poble i el poble és el que fa i conserva la llengua, Per això tenim el convenciment que si estos autors dien que escrivien en valencià seria en va- lencià i no en ninguna atra llengua. 1

Transcript of Número 54 .- Segona época Burjassot, Octubre de 2017 ... · Número 54 .- Segona época...

Page 1: Número 54 .- Segona época Burjassot, Octubre de 2017 ... · Número 54 .- Segona época Burjassot, Octubre de 2017 Eixemplar gratuït En el bolletí del més d'Octubre, en que es

Número 54 .- Segona época Burjassot, Octubre de 2017 Eixemplar gratuït

En el bolletí del més d'Octubre, en que escelebra la Festa Nacional dels valencians, que deuser una data de reivindicació de les nostres senyesd'identitat; nostra Senyera, nostra Història, nostraLlengua Valenciana, nostres Furs, nostres costums inostra Lliteratura, que fon la primera en llenguaromaç en tindre un sigle d'Or, el sigle d'Or de laLlengua Valenciana, encara que hui nos la volensubstituir; enguany reivindicar una atra etapa de lanostra lliteratura, en la que senseaplegar a la calitat lliterària del dit sigle,si que va ser durant els sigles XIX i XX,una explosió d'obres de teatre escritesen valencià, a la que podem nomenarl'época d'Or del nostre teatre. Obresde teatre que incloïen tots els gèneros,sainet, comèdia i drama, de les que sen'escrigueren centenars d'elles, (en labiblioteca d'El Piló en tenim més detrescentes). Estaven escrites en valencià obilingüe (valencià i castellà), pero en elvalencià que parlava el poble, puixanaven dirigides expressament ad ell icom no n'hi havia una normativa ortogràfica, cadaautor les escrivia segons el seu paréixer, encara queen poques variants uns del atres. D'esta formad'escriure que va durar tota l'época, va ser el pionerJosep Bernat i Baldoví que va escriure setze obres ia continuació d'ell n'hi hagueren molts atres es-critors, pero qui més va consolidar esta formad'escriure fon Eduart Escalante i Mateu que en vaescriure més de cinquanta, totes elles en vers i enbilingüe. I despuix en vingueren uns atres que forenmés prolífics, com Fausto Hernàndez Casajuana, enmés de 120 obres, Josep Peris Celda, en més centPaco Barchino, en més de xixanta, Jesús Morante,en més de 30, Felip Melià en unes quinze, Paco

Comes, en més de 20 i molts atres que perl'extensió d'este escrit no és possible nomenar-los. Tan popular fon en eixa época este tipo de teatreque inclús n'hi hagueren editorials que editaren lesobres, be individualment, be incloses en revistes. La primera fon “El Micalet. Galeria Teatral” de1864 fins 1884, que va publicar unes poques obresperque no eixia en assiduïtat.“La Edetana. GaleriaTeatral”, 1871 fins 1884 que va publicar xixanta

números. “El cuento del dumenche”,que va tindre dos etapes, una de 1908fins 1909 i una atra des des 1914 fins1921, segurament la més important detotes pel número d'obres publicades,més de 200. “Nostre Teatro”, que tambéva tindre dos etapes, una des de 1921fins 1922, en la que va publicar 67números i 83 obres, perque alguns d'ellscontenien dos obres o més, i una atrades de 1930 fins 1932 en la que vapublicar 105 números, que eixien se-manalment i 112 obres. “Teatro Va-lensià” de 1925 fins 1929, que vapublicar més de 130 obres. “Galeria

d'obres valencianes” de 1926 fins 1935 que vapublicar al menys cent quaranta obres i també dotzellibres en obres de teatre. Atres editorials n'hihagueren que també publicaren estes obres en va-lencià, pero tingueren una duració molt curta. Per tot lo dit, en este Dia Nacional Valencià,volem reivindicar autors i obres teatrals dels siglesXIX i primer terç del XX, perque tos ells dienescriure en llengua valenciana, encara que l'orto-grafia no siga la que hui usem, pero era el parlar delpoble i el poble és el que fa i conserva la llengua, Per això tenim el convenciment que si estosautors dien que escrivien en valencià seria en va-lencià i no en ninguna atra llengua.

1

Page 2: Número 54 .- Segona época Burjassot, Octubre de 2017 ... · Número 54 .- Segona época Burjassot, Octubre de 2017 Eixemplar gratuït En el bolletí del més d'Octubre, en que es

Xxvi festival de folclor sant'angeloromano

Este any l'Entitat Cultural Valenciana El Piló, no ha pogut anar al'Europeade perque es fea molt llunt de la nostra terra, en Finlandiaconcretament, pero si que hem assistit en els grups de Danses, Cantd'Estil i Tabal i Dolçaina, al XXVI FESTIVAL DE FOLCLORSANT'ANGELO ROMANO (Roma), que es va celebrar els dies 7, 8i 9 de Juliol. Eixírem de Burjassot el dia 4 d'eixe més en autobús cap a Niça,(França), arribant al sendemà, dia 5, a les nou del matí, onestajàrem, tenint tot el dia lliure per a visitar la ciutat. El dia 6 eixírem de Niça cap a Lucca (Itàlia) on estajàrem desprésde visitar la ciutat. El dia 7 eixírem cap a Pisa (Itàlia), on estiguérem visitant la ciutat i continuàrem fins al poble de

Monterotondo Scalo (Roma), que és un districte del poble deMonterotondo, on estiguérem estajats els dies del festival, que s'haviade realisar en Sant'Angelo Romano, pero per circumstàncies d'orga-nisació no va poder ser i es va realisar en dos pobles dels voltants. El dia 8 pel matí es desplaçàrem a Roma per a visitar la ciutat i perla vesprada desfilàrem per Cretone, (Roma), fracció del poble dePalambara Sabina, en companyia dels atres grups participants, Corosi Danzas San Pablo, d'Albacete, Grup de Sant'Angelo i un atre grupde Turquia i a continuació actuàrem en la plaça. El dia 9 pel matí anàrem a visitar la Ciutat del Vaticà i per lavesprada desfilàrem tres grups, puix el de Turquia se'n tingué que

tornar al seu país per motius personals, pel carrer major del poble deMoricone, on n'hi havia molta gent esperant-nos, perque el Retorhavia organisat una festa ab motiu de la nostra presència, quequedaren admirats de la diversitat i riquea de la vestimenta de cadagrup, sobretot de la nostra, que per vistositat, colorit i pentinats deles nostres participants eren els que més cridaven l'atenció. Enaplegar a la plaça i en un cadafal que havien ficat, ballàrem icantàrem els tres grups, fent fruir als presents, que nos confessarenque mai havien vist un espectàcul com aquell. El dia 10 partírem cap a Florència (Itàlia) aplegant sobre les 12 ifins la nit estiguérem visitant esta ciutat, possiblement la més bonica

d'Itàlia, on passàrem la nit. El dia 11 eixírem cap a Nimes (França), on aplegàrem a les 19hores i després de passejar per la ciutat, s'estajàrem. El dia 12, després de visitar la ciutat, eixírem cap a Burjassot ondonàrem fi al viage. Resenyar que el viage ha segut molt fructífer, perque hem visitatciutats plenes d'Art i de monuments maravellosos, lo que hacontribuït a ampliar nostra cultura, pero lo més important i que méssatisfacció nos causa és que hem mostrat la nostra cultura i la nostraSenyera en pobles que no les coneixien.

2

Varies etapes del viage

Desfilant pel carrer

Ballant en la plaça

Ballant en la plaça

Saludant al públic

Page 3: Número 54 .- Segona época Burjassot, Octubre de 2017 ... · Número 54 .- Segona época Burjassot, Octubre de 2017 Eixemplar gratuït En el bolletí del més d'Octubre, en que es

Equip de jocstradicionals

L'Equip de Jocs Tradicionals ElPiló ha participat en estos últimsmesos en els següents events: El dia 9 de Juliol en el XXXITrofeu Semana Deportiva de la Poblade Vallbona, en el que per equips vaquedar classificat en segon lloc, i enindividuals Paco Martinez quedà ensegon lloc. El dia 22 de mateix mésen la Semana Deportiva de L'Eliana. El dia 5 d'Agost en el Trofeu deBir-les de Jérica. El dia 3 de Setembre en el Trofeude Birles a dos mochos en Benissanó. El dia 17 de Setembre es va jugaren Burjassot la final de pic i pala,quedant segona Conchin Sàez.

Danses i cant d'estil El Grup de Danses i el de Cantd'Estil d'El Piló, acompanyats deTabal i Dolçaina, actuaren el dia 22de Juliol davant la Llonja de Va-léncia, ballant i cantant dins de lacampanya en pro del turisme

Actuació en sellent

El dia 16 de Se-tembre els grupsd'El Piló, Danses,Rondalla, Cant va-lencià d'Estil i Ta-bal i Dolçaina fe-ren una actuacióen la Casa de laCultura de Sellent(Valéncia), organi-sada per l'A-ssociació de Jubi-

lats i Pensionistes de dita població. Va obrir l'acte el Cant d'Estil cantant a l'estil de l'u i dotze, pera donar les gràcies als assistents per acompanyar-nos i desijar-losque passaren una bona velada, i a continuació la presentadoraVictòria Selma feu un resum de l'història d'El Piló i unasemblança de lo més típic deSellent. Tot seguit, les Danses, vanballar una dansà al compàs de lesdolçaines, per a continuar ballantacompanyades per dolçaines orondalla La jota d'Useres i L'udel tio Mariano. Continuà el Cant cantant dosalbaes i dos cançons valencianesd'estil, per a donar pas una atra vegada a les Danses i Rondallaque ballaren Ball de Quatre de Benigànim, Fandango d'Ayora iBolero pla de la Llosa de Ranes. Tornà el Cant en dos albaes iuna riberenca, donant pas atra vegada a Danses i Rondalla queballaren Jota de Vinaròs, Valencianes de l'Alcúdia, Seguidillesde Llucena, per a acabar en La Sandinga d'Alacant. En elpreàmbul de cada ball la presentadora fea un chicotet resum de lo

que este significa. La velada, que durà poc mésd'una hora, va ser molt entre-tinguda i els assistents fruïrenmolt d'esta velada de folclorvalencià, lo que es notava enels molts aplaudiment quedonaven al final de cadascunade les actuacions

Grup de Danses i Rondalla

3

Cursos el piló El Piló ha programat uns cursos queduraran des d'Octubre de 2017 fins Junyde 2018, que són els següents:CURS DE DOLÇAINA, Este curs s'im-partirà tots els dilluns i tindrà unaduració de dos hores.CURS DE TABAL. Este curs s'impar-tirà un dia a la semana, ab una duraciód'una hora i mija.CURS DE CANT D'ESTIL, sìmpartiràun dia a la semana ab una duració dedos hores.CURS DE DANSA VALENCIANA, Este curs s'impartirà un dia a la semana, abuna duració d'una hora i mija. Tots els cursos es donaran en la sèusocial d'El Piló, carrer Dr. Moliner, 10de Burjassot. Si està interessat en algú d'estos cur-sos passat pel Piló els dimarts i dijous apartir de les 20 hores, o telefoneja alsnúmeros 627282975 o 963634275 ont'informarem dels preus i els dubtes quepugues tindre.

Cant Valencià d'Estil

Tabal i Dolçaina

Tots els grups junts

Page 4: Número 54 .- Segona época Burjassot, Octubre de 2017 ... · Número 54 .- Segona época Burjassot, Octubre de 2017 Eixemplar gratuït En el bolletí del més d'Octubre, en que es

Colla de Dolçaina i Tabal

Grup de Danses Sant Roc

Grup de Cant d'Estil

Grup Aires de Mariola

Grup Danses El Piló

Rondalla El Piló

El dia 23 de setembre es va realisar el XVI Festival de Folclor ValenciàEl Piló, que tots els anys per estes dates organisa esta Entitat CulturalValenciana per a promocionar i donar a conéixer al gran públic el folclorvalencià. El Festival, que es va realisar en l'Auditori de la Casa de la Cultura deBurjassot, en presència d'autoritats locals i gran número d'assistents queomplien l'Auditori, va començar en les paraules de la presentadora, MªVictoria Selma, que feu un chicotet resum de lo que significa este Festivaldins del Folclor Tradicional de la Comunitat Valenciana A continuació passà a cridar als grups participants, fent abans decomençar estos una explicació de cadascú, que foren els següents:

➢ COLLA DE DOLÇAINES EL PILÓ DE BURJASSOT➢ GRUP DE DANSES SANT ROC DE PAIPORTA➢ GRUP DE CANT D'ESTIL EL PILO DE BURJASSOT➢ GRUP DE DANSES AIRES DE MARIOLA, DE BANYERES DE

MARIOLA.➢ GRUP DE DANSES I RONDALLA EL PILO DE BUR-JASSOT.

Acabades les actuacions, que foren molt celebrades pel públic, tots elsgrups junts, aixina com també els assistents que volgueren fer-ho, ballarenla Jota de Banyeres.. A continuació el President d'El Piló va demanar la presència daltl'escenari de la Regidora de Cultura de l'Ajuntament de Burjassot, NaEstefania Ballesteros, la qual va pronunciar unes paraules congratulant-sede l'espectàcul que acabava de presenciar i fen vots per a que este tinga unacontinuïtat ya que dona prestigi al poble. El President va intervindre per adonar les gràcies als grups actuants, a l'Ajuntament per la seua colaboraciói al públic assistent, recordant-los que este Festival ya s'ha fet durant setzeanys seguits i convidant-los al XVII Festival que es celebrarà l'any pròxim,ya que en este Festival es mostren tres pilars bàsics de les tradicionsvalencianes, dansa, indumentària i cant. Tot seguit abdós van fer entrega d'uns recordatoris als grups participantsi la presentadora. Després El Piló va convidar a tots a degustar orchata i fartons.

Rondalla Banyeres Jota Banyeres Cant Banyeres -El Piló

Recordatoris Autoritats Públic

4

XVI FESTIVAL DE FOLCLOR VALENCIÀX MEMORIAL ENRIC MARTÍ