Número 50 - 1r Trimestre de 2012 · Anselm Clavé, núm. 2, 1r pis 43004 Tarragona Tel. (34) 977...

REVISTA INFORMATIVA DE L’AGRUPACIÓ PER A LA PROMOCIÓ DEL PORT DE TARRAGONA - APPORTT

Número 50 - 1r Trimestre de 2012

2 Sumari

alPORT núm. 50Data de publicació: Gener de 2012Edita: Apportt (Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona, AIE)TSH Comunicació 2008, S.L.President d’Apportt: Josep SaltóPresident de l’Autoritat Portuària de Tarragona: Josep Andreu i Figueras

3 Editorial

4 Actualitat

7 APPORTT

18 Opinió

20 Entrevista

22 Retallsdepremsa

25 Serveid’AtencióalClient

26 Líniesregulars

28 Inversions

29 Notíciesd’empresa

32 GestiódelaQualitatdel’APT

34 MediAmbient

36 DepartamentComercial

37 ArxiudelPort

40 MuseudelPort

42 ServeidePublicacions

43 ServeiLingüístic

44 Activitatsculturals

48 FundaciólaCaixa

50 Activitatssocials

53 ReialClubNàuticdeTarragona

54 Englishtranslation

3Editorial

AlPort número 50

AlPort número 50

En el mes de julio de 2000 salió a la luz el primer ejemplar de la revista alPORT con 36 páginas y con el número 4 en portada, ya que sustituía al anterior PORT, Butlletí informatiu del Port de Tarragona del que se habían pu-blicado hasta entonces tres ediciones, con un contenido más breve y un total de 12 páginas por numero.

Durante más de 12 años hemos publicado ininterrumpidamente la revista alPORT con carácter trimestral concebida como una he-rramienta de trabajo y un referente de primer nivel para todos aquellos que formamos parte de la gran familia portuaria. La revista es un instrumento que vehicula todas las inquietudes, noticias y ac-tividades del Port de Tarragona, de los socios de APPORTT, de las empresas del sector y de las instituciones afines.

Durante todos estos años, la revista ha pasado por muchos periodos prevaleciendo siempre la ilusión de los diferentes co-

mités de redacción que han creído en el pro-yecto y luchado por su continuidad. A todos ellos, gracias.

Un agradecimiento también a todas las personas que han permitido que la publica-ción haya ido asumiendo gran nivel cuali-tativo. Una mención de reconocimiento a todos los profesionales que han cuidado la imagen gráfica de la publicación, a los que han redactado trimestralmente los artículos, las noticias, las opiniones, las entrevistas; a los correctores lingüísticos, a los equipos de maquetación y, por descontado, a los respon-sables de la gestión de la publicidad, y a los

anunciantes, sin los cuales no sería posible la realidad de al-PORT que desde este número ya va camino de su decimoter-cero año de vida.

A todos nuestros lectores, gracias por vuestra excelente aco-gida, por la inestimable ayuda y por toda la ilusión y confianza.

En el mes de juny de 2000 va sortir a la llum el primer exemplar de la revista trimestral al-PORT amb 36 planes i amb un número 4 a la portada, ja que substituïa a l’anterior PORT, Butlletí informatiu del Port de Tarragona del qual se n’havien publicat tres edicions, amb un contingut més breu i un total de 12 pàgi-nes per número.

Durant més de 12 anys hem publicat in-interrompudament la revista alPORT amb caràcter trimestral concebuda com a una eina de treball i un referent de primer nivell per a tots aquells que formem part de la gran famí-lia portuària.

La revista és un instrument que vehicula totes les inqui-etuds, notícies i activitats del Port de Tarragona, dels socis d’APPORTT, de les empreses del sector i de les institucions afins.

Durant tots aquests anys, la revista ha passat per molts pe-

ríodes i ha prevalgut sempre la il·lusió dels diferents comitès de redacció que han cregut amb el projecte i han lluitat per la seva conti-nuïtat. A tots ells, gràcies.

Un agraïment també a totes les persones que han permès que la publicació hagi anant assumint gran nivell qualitatiu. Una menció de reconeixement a tots els professionals que han cuidat la imatge gràfica de la publicació, als que han redactat trimestralment els arti-cles, les notícies, les opinions, les entrevistes; als correctors lingüístics; als equips de ma-quetació i, per descomptat, als responsables de la gestió de la publicitat i als anunciants;

sense ells no hauria estat possible la realitat que és avui la re-vista alPORT que des d’aquest número ja va camí del seu tretzè aniversari.

A tots els nostres lectors, gràcies per la vostra excel·lent aco-llida, per la inestimable ajuda i per tota la il·lusió i confiança.

Directora de publicació: Neus Pàmies (Apportt)Redacció i documentació: Equip de l’APT i d’ApporttComitè de redacció: Montse Adan, Neus PàmiesMaquetació i muntatge: TSH Comunicació 2008, S.L.Exclusiva de publicitat: TSH Comunicació 2008, [email protected] comercial: TSH Comunicació 2008, S.L.Fotografia: Manel Caro, Arxius de l’APT i d’Apportt.

Agraïm la inestimable col·laboració de tots els que fan possible la imatge gràfica de la revista.TSH Comunicació 2008, S.L.:Sant Agustí 21, 3er. 43003 Tarragona977 211 154Imprimeix: Anfigraf [email protected].: T-1134-2000

APPORTTAnselm Clavé, núm. 2, 1r pis 43004 TarragonaTel. (34) 977 259 400 - Fax (34) 977 214 265 [email protected]

[email protected] és una revista trimestral gratuïta. Tots els drets reservats.

La revista no s’identifica necessàriament amb les opinions dels seus col·laboradors o entrevistats.

Els interessats a tenir exemplars de la revista, dirigiu-vos a l’APT.Los interesados en conseguir ejemplares de la revista, pueden dirigirse a la APT.

La revista es un instrumento que vehicula todas las inquietudes, noticias y actividades del Port de Tarragona, de los socios de APPORTT, de las empresas del sector y de las instituciones afines.

La revista és un instrument que vehicula totes les inquietuds, notícies i activitats del Port de Tarragona, dels socis d’APPORTT, de les empreses del sector i de les institucions afins.

El Port s’uneix amb els mercats

del món amb el vaixell ZIM TARRAGONA

4

El dia 10 de novembre de 2011 el vaixell de conteni-dors de la naviliera ZIM, ZIM Tarragona, va ser rebut pel Port de Tarragona. L’acte va comptar amb la presèn-cia del president del Port de Tarragona, Josep Andreu; el conseller de Territori i Sos-tenibilitat, Lluís Recoder; i el Manager Director Europe Area ZIM, Saar Dotan i el tinent d’alcalde de l’Ajunta-ment de Tarragona, Pau Pé-rez.

El president del Port de Tarragona va agrair la con-fiança dipositada al Port per part de la naviliera ZIM, i va afirmar que: “l’objectiu del Port és adaptar-nos a les situ-acions canviants del mercat, i ser la millor opció per als pos-tres clients”. Segons Andreu, el Port de Tarragona compar-teix els mateixos objectius que la naviliera ZIM en la seva aposta pel Port. “És una

satisfacció que un vaixell de la companyia ZIM navegui arreu del món amb el nom de Tarragona”, va comentar el president. Segons Andreu, aquest és un projecte econò-mic productiu molt impor-tant per a Tarragona i per al territori ja que és clau per al desenvolupament del terri-tori en el seu conjunt; una vegada finalitzat el projecte, és preveu que es moguin al Port de Tarragona 1.500.000 contenidors (TEUS). El pre-sident del Port va concloure el seu discurs amb unes pa-raules d’agraïment en anglès per als representants de la naviliera ZIM i, al final de l’acte, va lliurar una mètopa al capità del vaixell ZIM Tar-ragona.

El director d’Europa de ZIM, Saar Dotan va desta-car que malgrat la conjun-tura econòmica actual, des de ZIM s’està treballant fort

5Actualitat

per tenir línia directa entre el Port de Tarragona, com el seu port hub, amb Àsia. Segons Dotan, és un projecte somiat i fet realitat ja que situa ZIM a Tarragona com una de les terminals claus del Mediter-rani. “Fa tres anys i mig que el projecte estava en un paper, i ara és una de les terminals més importants que tenim al Mediterrani”. Dotan va agrair a la comunitat portuària i als seus clients l’esforç per tirar endavant el projecte.

Pau Pérez, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarrago-na, va lliurar al director d’Eu-ropa de ZIM un llibre sobre la història jueva de la ciutat, i va destacar que “Ara, el nom

de Tarragona navegarà per tots els mars del món, i que ZIM és important per Tarra-gona, com Tarragona ho és per a ZIM”.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va destacar la bona actitud del Port de Tarragona i va elogiar el treball que està fent la comunitat portuària tarra-gonina, i que el situa com un dels ports més importants de tot l’Estat espanyol, i capda-vanter en el Mediterrani. Re-coder va esmentar les inversi-ons que s’estan duent a terme al Port, com l’ampliació del moll de la Química, la futura estació intermodal i va apos-tar per la unió del Port amb

Europa a través del corredor del Mediterrani i de la seva aposta pel tercer fil. “El Port de Tarragona té un bon pre-sent i un magnífic futur, amb l’aposta d’empreses navilieres com ZIM. Aquest acte d’avui és un fet simbòlic però que mostra la continuïtat i l’es-forç del Port de Tarragona per créixer i millorar”, va afirmar el conseller.

Característiques del ZIM TARRAGONAAquest vaixell, construït l’any 2010, que navega amb ban-dera d’Israel, té una eslora de 261,06 metres, una mànega de 32,25 metres i un calat màxim de 12,80 metres. El

vaixell va arribar procedent del Port de Gènova (Itàlia) i la seva destinació era el Port de Nova Cork (EUA). Les con-dicions específiques d’aquest vaixell li permeten un temps de travessia en aquesta ruta de 9 dies entre Tarragona i Nova York. Aquest vaixell que transporta contenidors del Port de Tarragona, en des-carregarà 270 i carregarà 300 contenidors plens.

La nova escala efectuada pel vaixell ZIM Tarragona en les instal·lacions de DP World al Port de Tarragona, obre un nou cicle després de la seva primera ruta completa dintre del recent estructurat Server ZCS de la naviliera israeliana.

Actualitat6

El Port de Tarragona té el repte assumit de convertir-se en un port més sosteni-ble, i apostar així per un creixement econòmic, social i ambiental més adequat a les polítiques que s’estan ges-tionant actualment. D’altra banda, el vigent context le-gislatiu (Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sosteni-ble i Text refós de la Llei de ports de l’Estat i de la mari-na mercant - RDL 2/2011, de 5 de setembre) estableix que les societats mercantils i les entitats públiques tenen l’obligació de presentar me-mòries de sostenibilitat.

Tot plegat ha donat lloc a l’elaboració de la primera Memòria de Sostenibilitat 2010 del Port de Tarragona amb la voluntat que esdevin-gui una eina de gestió global, així com un canal de comuni-cació eficaç i transparent amb la seva comunitat i els grups d’interès, un canal que per-meti presentar els resultats de l’organització en els àmbits institucional, social, econò-mica i ambiental. Aquesta memòria es pot descarregar al web corporatiu del Port. Cal afegir també que la present edició s’ha realitzat en suport digital, atès que aquest mitjà s’adequa millor als principis de sostenibilitat ambiental.

Quant als continguts, en l’àmbit social la memòria permet constatar com el port genera valor al conjunt de la

societat. En la seva dimensió econòmica es mostra com el port contribueix al desenvo-lupament econòmic del seu entorn; mentre que la dimen-sió ambiental explica quines són les iniciatives de protec-ció i millora ambiental pro-mogudes. Finalment, l’àmbit institucional dóna compte dels recursos que mobilitza el Port de Tarragona per ga-

rantir el progrés en les tres dimensions anteriors.

Consideracions finalsLa primera Memòria de Sostenibilitat 2010 del Port de Tarragona ha permès re-flexionar sobre com el Port de Tarragona contribueix al des-envolupament sostenible del seu entorn. En aquest sentit, és un port pioner dins el sis-

tema portuari estatal en el desenvolupament d’eines de qualitat com són l’elaboració de referencials específics per a terminals marítimes de sòlids i líquids a granel, conteni-dors i vehicles, els quals ra-tifiquen la tasca feta pel Port en la diversificació de tràfics. També s’ha treballat en la preparació de manuals de servei per practicatge, remolc i amarratge.

Així mateix, el Port de Tarragona actualment és un referent de bones pràctiques d’integració port – ciutat en l’àmbit estatal, arran de la producció cultural que s’ofereix a la ciutadania en els diferents espais del Moll de Costa des de la seva obertura, ara fa 20 anys.

També s’ha constatat com el Port de Tarragona genera confiança inversora. Concretament, s’observa un increment de la inversió pri-vada en contrast amb la in-versió pública en els darrers 5 anys, passant d’un 3,85 a un 88,69%.

Finalment, cal confirmar que el Port de Tarragona es consolida com un potent motor econòmic del territori creant valor en l’entorn so-cioeconòmic: l’any 2010 es va obtenir una xifra de nego-ci de 53,27 milions d’euros, dels quals una part significa-tiva es van dedicar a la gene-ració de treball, directe i in-directe a Tarragona.

El Port de Tarragona presenta la seva primera memòria de sostenibilitat

7APPORTT

Continuamos trabajando en interés

de nuestros asociados

El Puerto de Tarragona se en-cuentra en un excelente mo-mento tanto en lo referente a infraestructuras, como en oferta de servicios. Una bue-na prueba es la gran canti-dad de operadores que están instaurando líneas regulares con escala en el Puerto de Ta-rragona y, por otra parte, al elevado compromiso de nues-tros usuarios. Evidentemente todo esto no hubiera sido po-sible si la iniciativa privada y la pública no hubiesen apos-tado fuerte por consolidar el Puerto de Tarragona como la gran plataforma intermodal del sur de Europa.

Actualmente, las líneas re-gulares que tiene establecidas

el Puerto están consolidando tráficos, y espero que en breve puedan aumentar la frecuen-cia y la capacidad como signo inequívoco que los operado-res marítimos y transportis-tas de plataformas confían en este tipo de transporte mucho más eficaz y con capacidad para crecer sin grandes pro-blemas estructurales.

Durante este ejercicio, nuestro objetivo principal ha sido la promoción del Puerto de Tarragona en las comuni-dades autónomas de nuestro hinterland. APPORTT ha realizado una intensa serie de acciones comerciales, conjun-tamente con organizaciones locales, con la finalidad de

posicionar al puerto de Tarra-gona como la mejor alternati-va en el transporte de las ex-portaciones e importaciones de mercancías.

Podemos decir que nues-tro futuro es esperanzador, estamos convencidos que los nuevos tiempos ofrecen opor-tunidades y, por tanto, de nosotros depende saber apro-vecharlas. Somos conscientes que para salir adelante se ne-cesitan complicidades, pero también estamos seguros que todos los agentes económi-cos y sociales queremos un puerto más competitivo, que-remos que Tarragona sea una puerta del Mediterráneo que nos acerque al mundo.

JOSEP SALTÓ ESTANYPresidenteAPPORTT

Seguimos promocionando con dedicación y entusiasmo el

Port de Tarragona y las empresas e instituciones que nos muestran su

confianza

El objetivo de los premios APPORTT es reconocer la importante labor de perso-nas, entidades y empresas que dedican sus esfuerzos dentro del sector portuario en el ám-bito del Port de Tarragona.

La actuación a través de su actividad y trabajo así como los proyectos, acciones y es-trategias que destacan por su carácter innovador, ori-ginalidad y su proyección y liderazgo. Todo ello hace que estos premios reconozcan el esfuerzo y meritoria labor en el trabajo diario a favor de las iniciativas que se desarrollan dentro del ámbito del Port de Tarragona.

Por todo ello, la Agrupa-ción para la Promoción del Puerto de Tarragona, AIE-APPORTT, con el fin de in-centivar, estimular y recono-cer estos esfuerzos, decidió, hace nueve años, crear unos premios que, de alguna ma-

La Agrupación para la Promoción del Port de Tarragona galardona a sus asociados en la novena edición de los premios APPORTT

8

IXEDICIÓN

PREMIOS APPORTT

9APPORTT

nera, destaquen la labor desa-rrollada por personas, entida-des y empresas en el trabajo diario dentro de la actividad portuaria de Tarragona.

El veredicto del Conse-jo de Administración de APPORTT, celebrado el día 16 de noviembre de 2011, acordó otorgar los siguien-tes premios:

· Empresa más activa en la proyección exterior del Port de Tarragona: GRUPO BERGÉ por su trayectoria internacional y por la firme apuesta de trabajo en el Port de Tarragona.

· Especial Dedicación: Westfal-Larsen Shipping en reconocimiento a su gran esfuerzo y su labor constante meritoria que ha contribuido a generar negocio en el Port de Tarragona.

· Profesionalidad: Sr. Pepe Pedregal por haber di-rigido con una inmejorable

estrategia la Asociación de Consignatarios de buques, la Asociación Provincial de Em-presas Estibadoras de Tarra-gona y la Asociación ATEIA Tarragona con la finalidad de posicionar nuestro Port como un líder en el Mediterráneo.

La gala de entrega de los premios APPORTT 2011 se celebró el día 14 de diciem-bre de 2011 en el marco de la tradicional cena de Navidad de la comunidad portuaria de Tarragona, que tuvo lugar en el Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona.

En este acto de celebración que se inició puntualmente a las 21 h se dieron cita más 150 empresarios miembros de la Agrupación de Promo-ción del Port de Tarragona que como es habitual no qui-sieron perderse este evento anual. Acompañaron al presi-dente del Port de Tarragona, Josep Andreu y al presidente

de APPORTT, Josep Saltó, diversas autoridades. Entre ellas, Jordi Sendra, senador; Joaquim Nin, delegado del Gobierno de la Generalitat; Pau Pérez, primer teniente alcalde del Ayuntamiento de Tarragona; Ricard Font, di-rector general de Transportes y Movilidad de la Generali-tat de Catalunya; Enric Ticó, presidente de FETEIA y pre-sidente de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Joaquim Nin, delegado del Gobierno de la Genera-litat, entregó el premio a la empresa más activa en la pro-yección exterior del Puerto de Tarragona al GRUP BERGE, a Juan Aguirre Aguirrezábal, consejero delegado de Bergé Infraestructuras y Servicios Logísticos.

Pau Pérez, primer tenien-te alcalde del Ayuntamiento de Tarragona, hizo entrega a Mauro Tosi, director de la

Compañía en Livorno, del premio a la Especial Dedi-cación a Westfal-Larsen en reconocimiento a su gran es-fuerzo y a su labor constante y meritoria, que ha contri-buido a generar negocio en el Port de Tarragona.

Pepe Pedregal recibió el premio a la Profesionalidad por parte de Josep Andreu, presidente del Port de Tarra-gona, por haber dirigido con una inmejorable estrategia la Asociación de Consignatarios de Buques, la Asociación Pro-vincial de Empresas Estiba-doras y la Asociación ATEIA Tarragona con la finalidad de posicionar nuestro puerto como líder en el Mediterrá-neo.

Concluida la ceremonia de entrega de premios, se celebró la tradicional cena de Navi-dad amenizada por el grupo Quico el Cèlio, el Noi i el mut de Ferreries.

11APPORTT

Diferentes momentos de la velada de los IX Premios APPORTT 2011

12

Experiencia laboral: 34 años en el sector marítimo, iniciándose en el Puerto de Tarragona en la extinta Vilar Hermanos y con-tinuando su trayectoria, hace ya 28 años, como gerente de las mencionadas asociaciones, siendo por ello en la actuali-dad, el directivo de asociacio-nes locales de consignatarios que cuenta con más años de ejercicio profesional en todo el Estado.

Formación académicaDiplomado en Relaciones La-borales y Licenciado en Peda-gogía, ambas titulaciones por la Universitat Rovira i Virgili (URV). Interesado en la for-mación continua, como palan-ca de su labor profesional, ha participado en diversos cursos de Derecho Marítimo y otros del sector.

Currículo profesional:• Miembro del Conse-

jo de Administración de APPORTT.

• Presidente del Club de

Dirigentes de Marketing de la provincia de Tarragona (1988-1990).

• Miembro del Consell General de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya (hasta 2010).

• Miembro del Consell Ge-neral de l’Institut Català de la Salut de la Generalitat de Ca-talunya (hasta 2010).

• Miembro de las siguientes Comisiones: Comisión Eje-cutiva Provincial del Instituto Social de la Marina (Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales) (hasta 2010); Comisión del Fondo de Garantía Salarial de la Provincia de Tarragona (Mi-nisterio de Trabajo y Asuntos Sociales) (hasta 2010); Co-missió Executiva Territorial de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials de la Generali-tat de Catalunya.

• Miembro fundador del Claustro de la Universitat Ro-vira y Virgili, así como de la Comisión Gestora y Consell Económico, en representación

de los alumnos.• Miembro de distintos

grupos de trabajo con los dife-

rentes organismos, institucio-nes y entidades de la comuni-dad portuaria.

Bergé y Cía. fue fundada en 1870 como oficina de consig-natarios y estibadores de bu-ques. A partir de 1970 amplia su proyección empresarial y en la actualidad está presente, entre otros, en sectores como el marítimo y portuario, la distribución de automóviles, la logística, las energías reno-vables y las finanzas.

Actualmente cuenta con más de 3.000 empleados y

opera en 11 países. En sus más de treinta años de im-plantación en el Port de Tarragona, el grupo Bergé ha apostado por el enclave significándose como un actor activo y dinámico de la co-munidad portuaria.

En la actualidad Bergé dispone de más de medio millón de metros cuadrados concesionados en el Port de Tarragona, en los que desar-

rolla diversas actividades del ámbito portuario y logístico en sectores que van desde la automoción hasta la mani-pulación y almacenamiento de graneles agroalimentarios, productos siderúrgicos y mer-cancía general.

Desde el año 2000, las instalaciones de Carport Tar-ragona y Bergé Automotive Logistics evidencian la apu-esta del grupo por la logística

del automóvil y han situado al Port de Tarragona como un importante referente de este sector en la Península Ibérica y en el resto del Mediterráneo occidental.

El Port de Tarragona es para Bergé una referencia en su desempeño diario y su-pone un ejemplo por su di-versificación y presencia en diferentes ámbitos del sector logístico portuario.

Pepe Pedregal Gil, gerente de las asociaciones empresariales de Consignatarios y Estibadores de Buques y de la Asociación de Transitarios de la provincia de Tarragona

Bergé y Cía.

13APPORTT

La Naviera Westfal-Larsen se fundó en Bergen en el año 1905, año de la independen-cia de Noruega, contando en-tonces con 36 buques, de los cuales 22 se perdieron junto con sus tripulaciones durante la Segunda Guerra Mundial.

En la actualidad cuentan con 23 buques del tipo open hatch equipados con grúas gantry y con capacidad para 55.000 t, aptos para el trans-porte de todo tipo de mercan-cías, tanto convencional, gra-neles y contenedores, así como otros 11 buques en construc-ción para el transporte de lí-quidos desde el pasado 2009 y con entrega en el 2012.

Westfal-Larsen dispone de oficinas propias en Ber-gen (Sede Central), Atlanta, Livorno, Shangai, Singapore, Dubai y Río de Janeiro, des-de donde coordinan toda la logística y operaciones de los buques.

Su actividad en el Port de Tarragona se inició en el año 2005 con la escala del buque Star Gran, descargando 2.500 t de pasta de papel.

En los siguientes años suce-

sivos y hasta la actualidad, sus tráficos habituales de pasta de papel y siderúrgicos con ori-gen Sudamérica e Indonesia a través del Port de Tarragona han estado marcados en un

crecimiento continuo hasta alcanzar las 146.000 t del pre-sente año 2011.

Su record actual de des-carga en este puerto ha sido recientemente con el buque

Isoldana descargando 17.500 t de pasta de papel en una única escala, efectuada en la nueva terminal de Euroports situada en el muelle de Can-tabria.

Naviera Westfal-Larsen

14

Durante la gala celebrada el pasado día 14 de diciem-bre dedicada a los premios APPORTT, el presidente del Ilustre Colegio de Agen-tes de Aduana de Tarragona, Manuel López, presentó los premios Concordia. La Junta de Gobierno del Colegio de-sea que se conviertan en un reconocimiento a la comu-nidad del tejido empresarial, portuario, administración pública y aduanera; y a todas aquellas personas que trabajan con suma dedicación, profe-sionalidad y esfuerzo, para que nuestra provincia de Ta-rragona sea un referente en el comercio internacional.

Los premios Concordia se instituyen en dos categorías: personal y colectiva y tienen un carácter anual.

• La categoría colec-tiva será otorgada en los su-cesivos actos de los premios APPORTT.

• La categoría perso-nal será entregada en los ac-tos de la conmemoración de nuestra patrona, Nuestra Se-ñora del Carmen.

Manuel López, presiden-te del Colegio acompañado de Ricard Font, director gene-ral de Transports y Mobilitat de la Generalitat de Catalun-ya, y de Enric Ticó, presidente de Ferrocarrils de la Generali-

tat de Catalunya y presidente de FETEIA hace entrega del premio Concordia en la cate-goría colectiva a la Autoritat Portuària de Tarragona por el esfuerzo y empuje que de-muestra año tras año, estando a la cabeza de los puertos es-pañoles, y sumando sinergias en favor de nuestro colectivo. Josep Andreu es quien recoge el premio.

Excepcionalmente, de-talla Manuel López, en esta primera convocatoria de los premios Concordia, el Co-legio de Agentes de Aduanas desea otorgar también un ga-lardón por la labor colectiva a APPORTT, en reconocimien-

to por su labor en la difusión y comunicación de las activi-dades que son desarrolladas por la comunidad portuaria y empresarial de nuestra pro-vincia.

Manuel López finalizó el acto deseando públicamente que estos premios que ahora instauran, en los momen-tos tan delicados, en la que la gran mayoría de sectores se ven afectados por la crisis, puedan ayudar a ser un punto de inflexión, que con esfuer-zo, dedicación e ilusión, sean capaces de tener capacidad de respuesta para que nuestras empresas tengas los frutos que todos anhelamos.

Premios Concordia

15APPORTT

APPORTT presenta su memoria de actividades

del 2011La Memoria 2011 de activi-dades de APPORTT se pre-sentó el día 14 de diciembre ante más de 150 empresarios asistentes a la tradicional cena de Navidad que organiza la Agrupación.

Este resumen anual recoge el intenso programa de accio-nes comerciales realizadas por APPORTT durante este año. Como es conocido estas ini-ciativas tienen como principal objetivo la difusión de los ser-vicios del puerto tarraconense y de las empresas asociadas.

La presentación de la Me-

moria 2011 cuenta con las in-tervenciones de Josep Saltó y Josep Andreu, presidentes de APPORTT y de la Autoridad Portuaria de Tarragona, res-pectivamente.

La Memoria 2011 hace re-ferencia a los objetivos com-prometidos para el 2011 y todo el plan de actuación de-sarrollado por la Agrupación durante este año, destacando el reconocimiento que recibió APPORTT a la Mejor Estra-tegia Internacional por parte de la CEPTA.

La publicación, editada

en tres idiomas: catalán, cas-tellano e inglés, contribuye a promocionar la comunidad portuaria y a difundir todas las acciones comerciales rea-lizadas por la Agrupación en interés de sus asociados y del Port de Tarragona. Asimismo, la Memoria 2011 presenta la galería de imágenes corres-pondientes a las acciones más destacadas.

Dicha memoria de activi-dades también está disponi-ble en la web de APPORTT www.apportt.com y en códi-go QR.

Código QR para ac-ceder a la Memoria 2011 de APPORTT

APPORTT agradece la colaboración de la empresa BECSA www.becsa.es por el patrocinio de la

publicación

16

SOCIOS DE APPORTT

6q & ANGELS ASSOCIATS, S.L.

AARUS MARITIMA S.A.

ACCIONA INFRAESTRUCTURAS, S.A.

ADECCO TT, S.A.

ADIF-ADMIN. DE INFR. FERROVIARIAS

AG PLANNING EVENTS, S.L.

AJUNTAMENT DE TARRAGONA

AJUNTAMENT DE CAMBRILS

AJUNTAMENT DE CONSTANTI

AJUNTAMENT DE FALSET

AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP

AJUNTAMENT DE REUS

AJUNTAMENT DE SALOU

AJUNTAMENT DE VALLS

AJUNTAMENT DE VILALLONGA DEL CAMP

AJUNTAMENT DE VILA-SECA

AJUNTAMENT DEL MORELL

ALGEPOSA TARRACO, S.L.

ALTRAD RODISOLA, S.A.

ARTS GRÀFIQUES OCTAVI, S.A.

AS. PROV.DE EMP.ESTIBAD. DE TARRAGONA

AS.CAT.FAB.D’ALIM.COMP.PER ANIMALS-ASFAC

AS.PROV.CONSIGNATARIOS DE BUQUES

ASS.INTERNA D’ESTIB. DEL PORT DE TARRAGONA

ASS. EMPR. QUÍMICA DE TARRAGONA-A.E.Q.T.

ASSOCIACIÓ HOTELERA DE TARRAGONA

ATEIA-AS.PROV. DE TRANSIT. DE TARRAGONA

AUTORITAT PORTUÀRIA DE TARRAGONA

BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA, S.A.

BANKINTER

BERGÉ MARITIMA, S.L.

BG LOGISTICS, S.A.-BARRUFET GROUP

BOSIR, S.A.

BOTEROS AMARRADORES DE TARRAGONA, S.L.

BUREAU VERITAS COMERCIO INTERNAC., S.A.

C. D’EST. DE CATALUNYA, TARRAGONA I MANRESA

C. D’EST. I PENSIONS DE BARCELONA “la Caixa”

CAIXA PENEDÈS

CAJA MADRID

CAMBRA OF.DE COM. IND. I NAVEG. DE REUS

CAMBRA OF.DE COM., IND.I NAVEG. DE TORTOSA

C. OF.DE COM., IND.I NAVEG.DE TARRAGONA

CAMPABADAL, CORREDURIA DE SEGUROS, S.L.

CEMENTOS ESFERA, S.A.

CENTRE DE FORM. OCUP. NOVATECNICA, S.L.

CODEMAR IBERBULK, S.A.

COL.LEGI D’ARQU. TÈCNICS DE TARRAGONA

COL.OF. DE AG.Y COMIS.DE AD. DE TARRAGONA

CONF. EMP. DE LA PROV. DE TARRAGONA (CEPTA)

CONFRARIA DE PESCADORS

CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D’EBRE

CONSELL COMARCAL DE L’ALT CAMP

CONSELL COMARCAL DEL BAIX CAMP

CONSELL COMARCAL DEL TARRAGONÈS

CONST.GONZALEZ SEGOVIA, S.L.

CONSTRUC. JOSE LUIS GARCIA MARTINEZ, S.A.

CORP.DE PRACT. DEL PUERTO DE TARRAGONA, SLP

DIPUTACIO DE TARRAGONA

DP WORLD TARRAGONA

EIFFAGE ENERGÍA, S.L.(SOCIEDAD UNIPERSONAL)

EIMA, S.L.-ELEM.IND.MEDI AMBIENTALS

EMAL, S.L.-Empresa de mant. y albañilería, S.L.

EMATSA-Emp.Mun.Mixta d’aig. de Tgna., S.A.

EMTE SERVICE, S.A.U.

ERSHIP S.A.U.

ESTARRACO-Soc.est. y desest. del P. de Tgna-APIE

F.C.C. Co.

FED. EMP. AUTO TRANSP.DE TARRAGONA (FEAT)

FERTILIZANTES TARRAGONA, S.L.-FERTASA

FIRA DE REUS

FRUPORT TARRAGONA, S.L.

GARCIA-MUNTE ENERGIA, S.L.

GLOBAL-TALKE, S.L.

GRAN PALAS HOTEL-INSAGRA UNO, S.L.

GRIÑO ECOLOGIC, S.L.

GRUFASA-Gruas Fanjul, S.A.

IL.LUSTRE COL. PROV. D’ADVOCATS DE TGNA

ISTEM, S.L.

KATOEN NATIE IBERICA, S.L.

LANCHAS JOPA, S.A.

LUVIRR, S.A.

MAIN-MONTAJE Y APLIC. DE INSTAL., S.L.

MAQUINAS TUDELA, S.A.

MARINE SERVICE MEDITERRANEAN , S.L.

MARTI VENDRELL, S.L.

MECAINDU REUS, S.L.

MEDITERRANIA-CENTRE D’INIC. ECOLÒGIQUES

MOON CATERING Y SERVICIOS

MUTUA GENERAL DE CATALUNYA

NAUTIC TARRAGONA, S.A.

PIMEC, Micro, pet. i mitj. Empresa de Catalunya

PREVENPORT-SERV.MANCOMUNAT DE PREVEN-

CIÓ DEL PORT DE TARRAGONA

PRODUCCIONS COMPO, S.L.

PUERTO TRANSPORTES, S.L.

QD MARINA TARRAGONA, S.L.

REIAL CLUB NAUTIC DE TARRAGONA

REMOLCADORES DE PUERTO Y ALTURA, S.A.

REMOLQUES Y NAVEGACION, S.A.

SABADELL ATLÁNTICO

SEDESA-Servicios de desinfección Estrada, S.L.

SERVEIS ANTIPLAGUES, HIGIENE I CONTROL AMBI-

ENTAL, SA (SAHICASA)

SGS ESPAÑOLA DE CONTROL, S.A.

SILOS DE TARRAGONA S.A.

SUARDIAZ TERMINAL TARRAGONA, S.A.

TAMEDIAXA, S.A.

TARRACO ASSISTÈNCIA, S.L.

TERQUIMSA-Terminales Quimicos, S.A.

TPS TARRAGONA PORT SERVICES, S.L.

TRANSMAR SHIP&FORW.AGENCY, S.L.

TRANSPAIS, S.A.U.

TRANSPORTES MARÍTIMOS ALCUDIA, S.A.

TRANSPORTES OSCAR TORO, S.L.

TRAVIMA S.A.

UNIQUE ITERIM, ETT, S.A.

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

VIAJES COSTA DORADA, S.A.

APPORTT acerca el puerto de Tarragona al Consejo de Usuarios del Transporte de CatalunyaDurante todo el ejercicio 2011 EL Consejo de Usua-rios del Transporte de Ca-talunya y APPORTT han desarrollado un conjunto de actuaciones que han permiti-do establecer estrechos lazos de comunicación. El objeti-vo es posicionar el Puerto de Tarragona como la “puerta natural” para las exportacio-nes de mercancías por vía marítima.

Estos contactos tuvieron como uno de sus puntos culminantes el pasado 29 de noviembre con la visita al Puerto de Tarragona de re-presentantes de diversas em-presas seleccionadas por su capacidad de importación y exportación en las comarcas catalanas.

La delegación fue reci-bida por el presidente de APPORTT, Josep Saltó y el

presidente de la Autoridad Portuaria de Tarragona, Josep Andreu. Durante la presenta-ción se resaltaron las ventajas competitivas del Puerto de Tarragona.

Después de la recepción, los empresarios hicieron una visita a las instalaciones por-tuarias en barca y conocieron en primera persona la nueva terminal de Euroports TPS y la terminal de contenedo-

res del muelle de Andalucía y sus futuras mejoras y am-pliaciones. Los participantes pudieron dialogar con los re-presentantes de las navieras, operadores, transitarias, con-signatarias y estibadoras, co-nociendo los servicios logísti-cos que ofrece el Puerto , las nuevas líneas regulares que ya conectan con prácticamente todo el mundo, y todas las tarifas y ventajas a su alcance.

17APPORTT

18

Con casi 20 años de historia, APPORTT continúa promo-cionando el Port de Tarragona. A partir de su constitución, aquel julio de 1992, un gran número de empresas e ins-tituciones se han adherido a APPORTT con el firme pro-pósito de apoyar nuestras ac-tuaciones, creyendo en nues-tro trabajo, nuestra ilusión y creatividad, en beneficio del Port de Tarragona y de las co-marcas de Tarragona.

Desde su creación, podemos constatar que APPORTT es una realidad plenamente con-solidada, consiguiendo cohe-sionar la iniciativa privada con las administraciones públicas, con un objetivo común: el Port de Tarragona y las empresas de su comunidad portuaria.

La Agrupación está reco-nocida en todos los ámbitos como una gran colaboradora y

difusora del Port de Tarragona, con el importante apoyo de los más de 120 asociados que inte-gran actualmente APPORTT. Seguimos creyendo y conti-nuaremos trabajando en este camino.

Muchas han sido las activi-dades que APPORTT ha orga-nizado a lo largo de estos años. Hemos participado en nume-rosos eventos internacionales: ferias, congresos, seminarios...; hemos organizado presenta-ciones, jornadas técnicas y mi-siones empresariales en todo el mundo; editado estudios y pu-blicaciones con el fin de aten-der las necesidades conjuntas de nuestros socios y visitado a las empresas exportadoras e importadoras del hinterland del Port de Tarragona.

Sin ninguna duda, APPORTT ha sido y es posi-ble gracias a la confianza, dedi-

Gracias a todosNEUS PÀMIESAPPORTT

cación y esfuerzo de profesio-nales que hemos conseguido toda la proyección que el Port de Tarragona tiene hoy a escala nacional e internacional. A su vez, muchas empresas y orga-nizaciones han dado siempre apoyo incondicional a nuestra iniciativa y han participado en todas las actividades que desde APPORTT se han organizado.

La actual realidad de APPORTT es, sin ninguna duda, fruto de los diferentes

equipos de trabajo de perso-nas que, en representación de diferentes empresas e insti-tuciones, han configurado el Consejo de Administración y del apoyo de la Autoridad Por-tuaria de Tarragona.

Durante estas dos décadas hemos conseguido tener mu-chos amigos y colaboradores que nos han permitido conso-lidar el proyecto.

Sinceramente, gracias a to-dos.

19Opinió

Los puertos modernos no tan sólo procuran optimizar la operativa de carga y descarga de las mercancías de los bar-cos, sino que también aspiran a coordinar la totalidad del iti-nerario de las mercancías, una cadena logística que combina básicamente dos modalidades de transporte: el marítimo y el terrestre. Los puertos quieren estar presentes en la gestión de las mercancías, desde su origen hasta el destino final, ofrecien-do durante este proceso servi-cios integrales que les den un mayor valor añadido. Es preci-samente la intermodalidad en el transporte, la combinación de diversos modelos, lo que permite ganar competitividad.

Una muestra de esta volun-tad de orientar cada día más el negocio al cliente es el impulso que el Port de Tarragona quiere dar a las terminales ferroviarias, con el objetivo de garantizar un buen servicio a las mer-cancías que entran y salen de nuestras instalaciones, con la

finalidad que se puedan hacer llegar rápida y eficientemente a los centros de distribución de las grandes áreas metropo-litanas. Por tanto, impulsar la terminal ferroviaria del puerto, al lado de la terminal de conte-nedores del muelle de Andalu-cía, o bien promover con otros socios una terminal en la zona centro, por ejemplo, al lado de la red ferroviaria de cercanías, son iniciativas que ponen de manifiesto esta voluntad y, al mismo tiempo, sirven para consolidar las actividades tra-dicionales portuarias.

El Port de Tarragona, uno de los más importantes de España y del Mediterráneo occidental, tradicionalmente ha sido sensible al transporte ferroviario. Precisamente, los puertos de Gijón y Tarragona son los únicos del sistema por-tuario español que gozan de la implantación integral ferrovia-ria.

Alrededor de un millón y medio de toneladas entran y

salen cada año por ferrocarril de nuestras instalaciones. En el ejercicio 2010, 22.106 vagones de mercancías circularon por el Port de Tarragona. Los produc-tos manipulados en el Port de Tarragona que han sido trans-portados en ferrocarril han sido principalmente agroali-mentarios, especialmente ce-reales; minerales, destacando los carbones; productos quími-cos básicamente líquidos; pro-ductos siderúrgicos destacando las bobinas y los automóviles, éstos últimos especialmente para la exportación.

En el Port de Tarragona, el transporte por ferrocarril en el año 2010 representó el 13% del total del transporte terres-tre, porcentaje que se incre-mentó respecto al 2009.

La comunidad portuaria está realizando grandes esfuer-zos para garantizar la intermo-dalidad entre el transporte ma-rítimo y terrestres y deseamos que los operadores ferroviarios confíen y apoyen esta iniciativa.

La comunidad portuaria de Tarragona

está realizando grandes esfuerzos para garantizar la

intermodalidad JOSEP SALTÓPRESIDENTE DE APPORTT

Los puertos quieren estar presentes en la gestión de las mercancías, desde su origen hasta el destino final, ofreciendo durante este proceso servicios integrales que les den un mayor valor añadido.

JA TENIM TWITTER!Ens podeu seguir a: @apportt

a APPORTT...

20

En esta edición especial de la revista,

nuestro número 50, queremos agradecer a todas las personas

que han accedido a ser entrevistadas por la publicación, su desinteresada

colaboración.

ENTREVISTES DIFERENTS NÚMEROS REVISTA ALPORT

NÚM.REV. PERIODE CÀRREC NOM

4 3r T/2000 President de la Confraria de Pescadors de Tarragona Joan Veciana

5 4r T/2000 President d'APPORTT Baldomero Vives

6 1r T/2001 President d'Agrupesca Andrés Asensio Zurano

7 2n T/2001 President de l'Autoritat Portuària de Tarragona Lluís Badia

8 3r T/2001 Jefe de la dependencia prov. de Aduanas e Impuestos Especiales de Tarragona Francisco Javier Blanco Romero

9 4r T/2001 Alcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal

10 1r T/2002 Presidente As. Provincial de Consignatarios de Buques de Tarragona Albert Pérez

11 2n T/2002 Presidente de la Cámara de Comercio de Tarragona Jaume Carrera

Mestre d'Aixa Albert Roch Fortuny

12 3r T/2002 Presidente de APPORTT Josep Saltó

13 4r T/2002 Conseller d'Obres Públiques i Política de la Generalitat de Catalunya Felip Puig

14 1r T/2003 Presidente de la Asociación Empresarial Química de Tarragona Andreu Puñet

15 2n T/2003 Alcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal

16 3r T/2003 Vicepresidenta de la Com Europea y Comisaria de Transporte y Energía y de Relalciones con el P.Europeo. Miembro del Comité Ejecutivo Nacional

Loyola de Palacio

President de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona Xavier Artal

17 4r T/2003 President de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol

18 1r T/2004 President de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Reus Francesc Cabré i Masdeu

President de la Cambra de Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa Valentí Faura i Sanmartín

President de la Cambra de Oficial de Comerç i Indústria de Valls Marcel.li Morera i Figuerola

TPS Tarragona Port Services, S.L. Eduardo Galià

19 2n T/2004 Conseller de Política Territ. i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya Joaquim Nadal

20 3r T/2004 Presidente del Ente Público Puertos del Estado Mariano Navas Gutiérrez

21 4r T/2004 President del Port de Tarragona Josep Anton Burgasé

22 1r T/2005 Consejero Delegado de International Marina Tarraco Xavier Bisbe

23 2n T/2005 Presidente de la compañía SITASA Joan Oriol

24 3r T/2005 Director General de Flota Suardiaz Celestino Fernández Argüelles

25 4r T/2005 Director Delegado de Repsol YPF Tarragona Andreu Puñet

26 1r T/2006 Pres. de la Fed. Esp. de Transitarios, Expedidores Int. y Asimilados (FETEIA) Enric Ticó

27 2n T/2006 Presidente de REPSOL YPF Antonio Brufau

12 años de entrevistasLas entrevistas han pretendi-do ser siempre un reflejo de la actualidad y del savoir faire de los profesionales que inte-gran la comunidad portuaria de Tarragona: su carácter, su forma de ver las cosas, sus proyectos e iniciativas, su futuro… Sus respuestas nos han permitido conocer mejor el Port de Tarragona y los di-ferentes puntos de vista según

los sectores de actividad pro-fesional. Creemos que hemos contribuido, una vez más, a dar a conocer nuestro puerto y su tejido empresarial a to-dos aquellos lectores que fiel-mente nos han acompañado.

Referenciamos a continua-ción a todas las entrevistas editadas en la publicación al-Port durante estos más de 12 años de vida.

21Entrevista

ENTREVISTES DIFERENTS NÚMEROS REVISTA ALPORT

28 3r T/2006 President del Port de Tarragona des de 1983 fins al 1987 Josep Munné

29 4r T/2006 Director de la delegació del COPCA a Shanghai Santiago Santamaría

30 1r T/2007 Pres. de la Agrup. para la Promoción del Puerto de Tarragona, A.I.E.-APPORTT Josep Saltó Estany

32 3r T/2007 Alcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros

33 4r T/2007 Jefe de la dependencia prov. de Aduanas e Impuestos Especiales de Tarragona Jordi Solé Estalella

34 1r T/2008 Presidente de la Diputació de Tarragona Josep Poblet

35 2n T/2008 Rector de la URV Francesc Xavier Grau

36 3r T/2008 Presidente Internacional de la Fundación Titanic Jesús Ferreiro

37 4r T/2008 Farero Miguel Ángel Sánchez Terry

38 1r T/2009 Director general de CIMALSA Ignasi Ragas

40 3r T/2009 Presidente de ATEIA ARAGÓN Pascual Duerto

41 4r T/2009 Presidente de Puertos del Estado Fernando Fernández Laxe

42 1r T/2010 Presidente de la Associació dels Estibadors del Port de Tarragona Juan Luís Vidaller

43 2n T/2010 Gerente y Consejero de Codemar Iberbulk Manuel Calvo

Algeposa Grupo-Director general de Vicport Servicios Portuarios, S.L. Unai Landa

44 3r T/2010 Gerente de las As. Empres. de Consignatarios y Estibadores de Buques y de ATEIA Tarragona Pepe Pedregal

45 4r T/2010 Consejero Delegado de Bergé Marítima Cristobal Baldés

46 1r T/2011 President d'APPORTT Josep Saltó

47 2n T/2011 President del Port de Tarragona Josep Andreu i Figueras

48 3r T/2011 Presidente de ATEIA Tarragona-Asociación de Empresas Transitarias José Luis Vilar

49 4r T/2011 Presidente de la Asociación de Empresas Estibadoras de Tarragona Carles Severino Inglan

22

F INTERTRANSPORT – 26.12.2011

APPORTT vuelve a liderar el dinamismo de la comunidad portuaria de Tarragona con la entrega de sus galardones

APPORTT volvió a erigirse el día 14 de diciembre en líder del dinamismo de la comuni-dad portuaria de Tarragona con la entrega de la novena edición de sus galardones. Este acto que sirve como colofón del año 2011 y de celebración de la Navidad, congregó a cerca de 160 profesio-nales del sector, una cifra récord respecto a años anteriores, lo que confirma y demuestra el poder de convocatoria de la Agrupación para la Promoción del Puerto de Tarragona (APPORTT), presi-dida por Josep Saltó. La velada contó con la presencia de Josep Andreu, presidente de la Auto-ridad de Portuaria de Tarragona (APT), y una destacada represen-tación de organizaciones públicas como Ricard Font, director gene-ral de Transports i Mobilitat de la Generalitat; Enric Ticó, pre-sidente de Ferrocarrils de la Ge-neralitat de Catalunya; Joaquim Nin, delegado del Gobierno de la Generalitat en Tarragona, y Pau Pérez, primer teniente de alcalde del Ayuntamiento de Tarragona.

Premios APPORTTEl galardón de APPORTT de este año a la «Empresa más ac-tiva en la proyección del puerto de Tarragona» ha sido para el Grupo Bergé, por sus más de treinta años de implantación en el recinto catalán. Juan Aguirre, consejero delegado de Bergé In-fraestructuras y Servicios Logísti-cos, recogió este reconocimiento.

El premio APPORTT a la «Especial dedicación» fue para la compañía Westfal-Larsen Shi-pping, que estuvo representada por su director en Italia, Mauro

Tosi. La naviera noruega, espe-cializada en tráficos de pasta de papel y siderúrgicos con origen de Sudamérica e Indonesia, ha consolidado este año su tráfico en Tarragona con un total de 146.000 toneladas.

Pepe Pedregal, director de las respectivas asociaciones de con-signatarios, estibadores y transi-tarios de Tarragona, fue merece-dor del premio APPORTT a la «Profesionalidad». Pedregal, con una trayectoria de 34 años como profesional del sector marítimo, lleva 28 años al frente de los mencionados colectivos profesio-nales y es considerado el respon-sable de las asociaciones locales de consignatarios con más años de ejercicio del Estado.

Josep Andreu presenta su hoja de rutaEl presidente de la APT fue el responsable de clausurar la en-trega de los Premios APPORTT. Josep Andreu fue conciso sobre la actual situación económica y los efectos en el sector maríti-mo-portuario: «En el puerto de Tarragona vamos por el buen camino, pero aún nos queda mucho por recorrer durante un período de tiempo que será peor que el actual». Estas expectati-vas negativas, explicó Andreu, «supondrán que en un contexto con tráfico debamos plantear, con sentido de responsabilidad, decisiones difíciles y doloro-sas». Para hacer frente a estas circunstancias, el presidente del puerto de Tarragona exclamó que «es el momento de ser va-lientes y dar un paso adelante» con un «portfolio » que Josep Andreu presentó en la velada de APPORTT. Esta hoja de ruta de Josep Andreu tendrá cinco ejes: el crecimiento y la diversificación de tráficos del puerto de Tarra-gona de la mano de la terminal de DP World; de las infraestruc-turas necesarias (conexión UCI, ZAL y A27); avanzar en políti-cas medioambientales; acercar el puerto a la ciudadanía, y mejorar

la economía del territorio a tra-vés de la asignatura pendiente de los cruceros.

I Premios ConcordiaEl Colegio de Agentes de Adua-nas de Tarragona, representado por su presidente Manuel López, entregó en el marco de la cele-bración de APPORTT la prime-ra edición de los Premios Con-cordia. Estos galardones desean reconocer la labor profesional, empresarial y técnica de perso-nas e instituciones en el ámbito aduanero en especial y del co-mercio exterior en general. Los I Premios Concordia del Colegio a la trayectoria colectiva fueron para la APT y para APPORTT, cuyos respectivos presidentes, Josep Andreu y Josep Saltó, reco-gieron el galardón de manos de Ricard Font y Enric Ticó.

El presidente del Colegio de Agentes de Aduanas de Tarrago-na anunció que la categoría de trayectoria personal de los I Pre-mios Concordia se entregará du-rante la celebración de la Virgen del Carmen del sector tarraco-nense, que tendrá lugar en julio del 2012.

F MARÍTIMAS – 19.12.2011

Manuel López, presidente del Colegio Oficial de Agentes y Comisionistas de Aduanas de Tarragona, opina:

Tarragona se está haciendo un espacio entre los puertos con destacados tráficos de mercan-cía general

Desde el Colegio Oficial de Agentes y Comisionistas de Aduanas valoramos la situación que atraviesa el puerto de Tarra-gona con una nota muy positiva. Las importaciones y exportacio-nes han tenido un notable in-cremento porque la comunidad

logística lo está haciendo bien y porque las administraciones aportan cuando se dan cuenta de que Tarragona no sólo existe para las cargas de graneles.

Tarragona no era considerado hasta ahora como un puerto de cargas generales, pero cada vez más está creciendo y se está ha-ciendo un espacio en este tipo de tráfico de mercancías que ofrecen el mayor valor añadido.

La importancia del hinterland del puerto de Tarragona y su si-tuación estratégica privilegiada en el cruce del eje del valle del Ebro con el eje mediterráneo le confieren un potencial enorme. Podríamos considerar que Tarra-gona es un oasis entre los puertos de Barcelona y Valencia.

Actualmente estamos empe-zando a ver las infraestructuras que permitirán consolidar el au-mento de las exportaciones e im-portaciones. Es el caso del nuevo Punto de Inspección Fronteriza (PIF) del puerto de Tarragona.

Asimismo, desde el plano procesos de gestión o proble-máticas laborales, es de destacar que ninguna mercancía se ha quedado nunca por embarcar en Tarragona como consecuencia de los trámites aduaneros o por pro-blemas en los sectores estibador o del transporte.

La importancia del hinterland del puerto de Tarragona y su si-tuación estratégica privilegiada le confieren un potencial enorme.


El Consejo de Usuarios del Transporte Marítimo de Catalunya visita el puerto de Tarragona

El martes, el presidente de la Au-toridad Portuaria de Tarragona (APT), Josep Andreu, acompa-ñado del presidente de Agrupa-ción para la Promoción del Puer-to de Tarragona (APPORTT), Josep Saltó, y el director de

23Retalls de premsa

Organización del puerto de Ta-rragona, Joan Basora, recibieron a una delegación del Consejo de Usuarios del Transporte Maríti-mo de Catalunya, en la sede de la Autoridad Portuaria, en el marco de la jornada técnica organizada por APPORTT. La delegación del Consejo de Usuarios fue en-cabezada por su vicepresidente, José Nicolás Serra.

Josep Andreu destacó durante la visita tres infraestructuras que para el puerto son vitales: la co-nexión con la A-27 para agilizar y hacer más eficiente el transporte vía terrestre con su hinterland, la Zona de Actividades Logísticas (ZAL), que permitirá manipular y distribuir mercancías de mayor valor añadido y crear economía productiva para el territorio, y el proyecto de la conexión UCI. En este último apartado, Andreu añadió la importancia para Tarra-gona y para el resto del territorio del acceso al ancho europeo para todos los operadores logísticos, que abrirá una nueva conectivi-dad con más posibilidades.

El presidente hizo especial hincapié en la capacidad y la vo-luntad del puerto de Tarragona para manipular cualquier tipo de mercancía.

En su intervención, el vicepre-sidente del Consejo de Usuarios comentó el auge en el transporte marítimo internacional multi-modal de los puertos catalanes y comentó que el Consejo de Usua-rios es una entidad que representa los intereses de las empresas car-gadoras, exportadoras e importa-doras ante los puertos, aeropuer-tos y autoridades competentes en el transporte e infraestructuras o aduanas.


Josep Andreu, president del Port de Tarragona, opina:

El port de Tarragona, aposta de futur

Aquest any 2011 ha estat un any amb tendències fluctuants de re-cuperació de tràfics i mercaderies. El port de Tarragona ha augmen-tat l’activitat de tràfics en tots els segments, la qual cosa demostra que anem en la bona direcció i que som i serem un port atractiu per a qualsevol tipus d’empresa que vulgui treballar amb nosaltres. Tenim la confiança d’aconseguir, amb l’esforç de tots, posicionar i liderar la recuperació del terri-tori. Però volem ser encara més competitius per tal de consolidar-nos com una de les grans portes d’entrada i sortida a Europa.

En el transcurs d’aquest 2011, el port de Tarragona ha anat marcant les línies d’actuació que determinaran el nostre futur. En aquest sentit, el port ha fet un pas de gegant amb el treballs d’ampliació de la terminal de con-tenidors de DPWorld. En aquest context van rebre una molt bona notícia amb l’anunci per part de la naviliera Zim, d’establir línia directa amb el mercat asiàtic des del nostre port un cop es comen-cin a notar els primers símptomes de recuperació del sector. Notícies com aquesta dibuixen un escena-ri que permet situar-nos en pri-mera línia del transport marítim en quant a tràfic de contenidors. Concretament serà l’any 2015 quan la terminal de contenidors estarà a ple rendiment, i podrà moure al voltant d’1.500.000 de contenidors l’any. Aquesta inver-sió generarà més de 2.000 llocs de treball entre directes i indirectes, fet que afectarà molt positiva-ment a l’economia del territori.

També hem d’assenyalar dins del creixement del port de Ta-rragona la ubicació al moll de Cantàbria d’Euroports Ibérica General Cargo Terminal, i el seu objectiu de ser un port hub per a la indústria del paper, generen noves oportunitats per al con-junt de les empreses que operen al port de Tarragona i al territori.

El port de Tarragona inverteix en les instal·lacions portuàries amb la intenció de ser més com-

petitius i qualitatius amb els tràfics i amb la seva diversificació: l’avenç de les obres d’ampliació del moll de la Química, l’aposta per la ZAL i per l’estació fe-rroviària intermodal entre els molls de Cantàbria i Andalusia, l’entrada en servei del PIF, i els esforços que des del port de Ta-rragona estem realitzant perquè el tercer fil, que connecti Tarragona amb l’ample europeu, sigui una realitat (a l’espera de la solució definitiva del Corredor del Me-diterrani). Tots aquests projec-tes són un conjunt d’inversions i apostes, que faran que el port de Tarragona sigui un referent al Mediterrani.

Malgrat la conjuntura econò-mica i social actual, veiem un futur amb esperança. Des del port de Tarragona tenim previst invertir 48,5 milions d’euros en obres per a les infraestructures portuàries de l’any 2012. Totes aquestes iniciatives són impor-tants, però el creixement del port de Tarragona no seria pos-sible sense la implicació de tots els que formem el port: Admi-nistració, estibadors, empreses consignatàries o transportistes, entre d’altres. La implicació de tots aquests actors fa del port de Tarragona una gran família que confia i treballa cada dia per un futur millor, i que aconseguirà fer del port de Tarragona un port ca-pdavanter.

El port de Tarragona afronta el proper 2012 amb la confiança que la implicació de tots aquests factors farà que el port de Tarra-gona treballi, cada dia, amb la confiança de liderar el desenvolu-pament del territori amb un gran projecte de futur.

Per la meva part, desitjo de tot cor que aquest 2012 sigui un bon any per a tothom tant en l’àmbit personal com en el professional.

F DIARIO DEL PUERTO – 29.11.2011

Tarragona refuerza su condición de

puerto de importación y exportación de contenedores

La importación en contenedor creció un 46,7% hasta octubre y la exportación, un 13,1%

El Puerto de Tarragona va afian-zándose poco a poco como punto de entrada y salida de mercancías en contenedor. Entre los meses de enero y octubre, el enclave cata-lán ha logrado incrementar en un 46,7% los contenedores de im-portación, mientras que los de ex-portación han crecido un 13,1%.

Estos crecimientos resultan aún más significativos si se tiene en cuenta que el volumen total de contenedores que han pasado por este enclave ha caído este año en relación con el anterior ejercicio un 10,8%. Este descenso se ha concentrado en los contenedores en tránsito, que han descendido un 24,4%. Según los últimos datos de tráfico publicados por la Autoridad Portuaria de Tarra-gona (APT), entre enero y octu-bre de este año se han movido en el enclave un total de 38.481 unidades TEU de exportación, frente a las 34.038 unidades TEU contabilizadas en el mismo perío-do de 2010. En cuanto a los de importación, éstos han sumado 33.581 unidades TEU, frente a las 22.893 unidades TEU de los diez primeros meses del pasado año.

Poco a poco, el trabajo que realizan conjuntamente la APT y DP World Tarragona, la termi-nal de contenedores del enclave, va dando sus frutos y las navieras utilizan a este puerto como entra-da y salida de las cargas contene-rizadas con origen o destino en su zona de influencia.

De esta forma, la relación en-tre contenedores de importación y exportación y contenedores en tránsito se va equilibrando poco a poco, aunque todavía son más las cargas que utilizan a Tarragona como hub para otros mercados. Entre enero y octubre de este año,

Retalls de premsa24

los contenedores en tránsito han sumado 117.785 unidades TEU, mientras que el pasado año en estos diez meses el tránsito sumó 155.819 unidades TEU.

El tráfico total se mantieneEn cuanto al tráfico total regis-trado en el puerto catalán en estos diez primeros meses del año, éste se ha situado en 26,65 millones de toneladas, una cifra ligeramente inferior –un 1,7% menos– a la registrada en el mis-mo período de 2010, cuando se alcanzaron los 27,11 millones de toneladas.

Pese a esta ligera caída del global del tráfico, tanto la carga general como los graneles sólidos se muestran fuertes y en creci-miento. En el caso de los gra-neles, éstos han aumentado un 2,8%, hasta sumar un total de 8,03 millones de toneladas, fren-te a los 7,81 millones de tone-ladas del período enero-octubre de 2010. En cuanto a la carga general, ésta ha pasado de 3,03 millones de toneladas el pasado año a 3,05 millones de toneladas en el presente ejercicio, con un incremento del 0,6%. El ligero descenso del tráfico registrado por el Puerto de Tarragona hasta octubre se debe, principalmente, al comportamiento de los grane-les líquidos, cuyo movimiento ha descendido un 4,4%, pasando de 16,26 millones de toneladas a 15,55 millones.

Esta caída se concentra en el crudo, que pierde un 23% del tráfico y suma 5,39 millones de toneladas a causa del paro técni-co que protagonizó la refinería de Repsol en los primeros meses del año. Por el contrario, los produc-tos químicos crecen un 7,4%, hasta los 1,82 millones de tone-ladas, y otros productos petrolí-feros aumentan un 10,3% y su-man 8,34 millones de toneladas.

Por productosPor tipos de mercancía, hay que destacar el buen comportamien-

to de los tráficos siderúrgicos, que han experimentado un in-cremento del 28,2% en lo que va de año, hasta totalizar 370.726 toneladas. También los materia-les de construcción están regis-trando destacados incrementos, en este caso del 72,8%, hasta las 307.322 toneladas.

En cuanto a los metalúrgicos, éstos suben un 21,5% y registran 222.413 toneladas.

Los peores resultados se los llevan los abonos, que caen un 50% y suponen 253.566 tone-ladas; los transportes especia-les, con una caída del 9,6% y 513.948 toneladas, y los produc-tos energéticos, consecuencia de la ya citada parada técnica de la refinería de Repsol, que con un movimiento de 18,10 millones de toneladas pierden un 3,1% del tráfico respecto al pasado año.

F DIARIO DEL PUERTO – 11.11.2011

El “ZIM Tarragona” realizó ayer más de 2.000 movimientos en el Puerto de Tarragona

ZIM unirá Tarragona con Ex-tremo Oriente en cuanto me-joren las condiciones del mer-cado

La naviera ZIM planea unir el Puerto de Tarragona con Extre-mo Oriente en cuanto el merca-do empiece a dar señales de reac-tivación. Así lo confirmó ayer Saar Dotan, director de ZIM en Europa, en la ceremonia de bienvenida al puerto catalán del buque que lleva su nombre, ZIM Tarragona.

Saar Dotan señaló que en este momento traer un contenedor desde Asia es muy barato pero que moverlo por Europa es muy caro. Por ello, el director de ZIM en Europa reclamó que el Puer-to de Tarragona esté conectado

cuanto antes con ancho de vía UIC, lo que permitirá reducir estos costes.

La conexión de Tarragona con Europa en ancho de vía internacional ocurrirá, previsi-blemente, en 2015, tal y como adelantó a Dotan el conseller de Territori i Sostenibilitat de Cata-lunya, Lluís Recoder, quien des-tacó el buen momento por el que pasa el puerto catalán en cuanto a importación y exportación de contenedores.

En este sentido, el presiden-te de la Autoridad Portuaria de Tarragona, Josep Andreu, desta-có que este año pasarán por DP World Tarragona, la terminal de contenedores del enclave ca-talán, entre 250.000 y 270.000 contenedores y que los creci-mientos de importación y expor-tación se sitúan en torno al 15%.

Andreu trasladó a Dotan la intención del Puerto de Tarrago-na de “ser la mejor opción para todos nuestros clientes”, algo que ya está consiguiendo a juz-gar por la afirmación del director en Europa de ZIM, quien subra-yó que la terminal de DP World en Tarragona es una de las me-jores del Mediterráneo. Además, Dotan recordó que “Tarragona es el principal hub de ZIM en el Mediterráneo, conectando los servicios de América, Mediterrá-neo Oriental y oeste de África”. “Ahora solo falta Asia -indicó Dotan-, pero traeremos los más grandes buques desde allí”.

“ZIM Tarragona”El portacontenedores ZIM Ta-rragona llegó ayer al puerto ca-talán procedente de Génova con destino a Nueva York. El buque descargó en el puerto 270 conte-nedores, embarcó 300 y realizó 1.456 contenedores de transbor-do.

Este buque fue construido el año pasado, tiene una eslora de 261 metros y cuenta con capa-cidad para transportar más de 3.000 contenedores.

F DIARI DE TARRAGONA – 4.12.2011

El Puerto de Tarragona mantiene lazos comerciales con 150 paísesEn unos momentos en que la internacionalización se con-vierte en la tabla de salvación de las empresas, el Puerto ofre-ce sus relaciones en todo el glo-bo

El Puerto de Tarragona ha tenido desde siempre una clara vocación internacional y se ha perfilado como uno de los grandes ejes económicos y comerciales del Mediterráneo español, gracias a su situación estratégica y a las capacidades de crecimiento y expansión, tanto de las propias instalaciones portuarias como del territorio donde está ubicado. En estos momentos de incerti-dumbre económica que afecta a la economía global, la interna-cionalización se ha convertido en la principal tabla de salvación de pequeñas y grandes empresas de nuestro territorio que ven en la exportación a otros países una forma de dinamizar su negocio y ampliar sus capacidades de creci-miento, cuando no de supervi-vencia.

El Puerto de Tarragona lleva desarrollando desde hace tiempo una política de ttráfico interna-cional que le permite, en esos momentos, mantener contacto comercial con más de 150 países del mundo con los que el año pa-sado se movieron, tanto cargadas como descargadas, 32.600.000 toneladas de mercancías. Desta-ca en este punto la diversidad de productos que mueve la instala-ción portuaria y que van desde el petróleo crudo a las piritas, pasando por los carbones, el fuel-oil, productos químicos, cereales y sus harinas, gas-oil, pienso y fo-rrajes, gasolina, gases energéticos, papel y pasta, productos siderúr-gicos, sal común, potasas, frutas

25Servei d’Atenció al Client

Al llarg del darrer trimestre de 2011, el Servei d’ Aten-ció al Client ha atès un total de 104 consultes de clients i usuaris del Port, de les quals 63 són peticions d’informació, 13 són recla-macions, 22 es correspo-nen amb sol·licituds, 5 són queixes i 1 suggeriment.

El total dels expedients comptabilitzats contribueix a l’avaluació dels serveis prestats per prendre mesu-res correctores i millorar el

servei.De les 104 consultes

realitzades al Servei, un to-tal de 60,6% representen peticions d’informació, un 12,5% són reclamacions, un 21,2% són sol·licituds, un 4,8% són queixes i un 1% suggeriments.

Com és habitual, la ma-joria de consultes són relati-ves a informació sobre línies regulars, operativa de les terminals, infraestructures i dades estadístiques.

Expedients tramitats el quart trimestre de 2011

4rt TRIMESTRE 2011

OCT. NOV. DES. Total % s/trim.

Informació 26 26 11 63 60,6

Reclamació 8 5 0 13 12,5

Sol·licitud 4 8 10 22 21,2

Queixes 0 4 1 5 4,8

Suggeriments 1 0 0 1 1

Totals 39 43 22 104 100

y hortalizas y legumbres, vinos y bebidas alcohólicas, materiales de construcción, abonos natu-rales y artificiales, maquinaria y herramientas, automóviles y sus piezas, conservas, maderas y corcho, tabaco, caco, café, asfal-to, cemento y clinker.

Los principales destinosOnce son los países que en-cabezan la lista de principales destinos comerciales del Puerto de Tarragona. Por orden de to-naje movilizado son Libia, con 2.732.000 toneladas movidas, de las que 32.000 toneladas son cargadas y 2.700.000 to-neladas son descargadas; Rusia con 2.612.300 toneladas, de las que 12.300 toneladas son cargadas y 2.600.000 toneladas son descargadas; Argelia con 2.014.000 toneladas, de las que 414.000 toneladas son carga-das y 1.600.000 toneladas son descargadas; Estados Unidos de América con 1.800.000 tone-ladas de las que 400.000 tone-ladas son cargadas y 14.00.000 toneladas son descargadas; Áfri-ca del Sur con 1.650.000 tone-ladas, de las que 50.000 tone-ladas son cargadas y 1.600.000 toneladas son descargadas; Italia con 1.600.000 toneladas, de las que 1.000.000 toneladas son cargadas y 600.000 toneladas son descargadas; Holanda con 1.000.000 de toneladas, de las que 6.000.000 toneladas son cargadas y 400.000 son des-cargadas; Egipto con 950.000 toneladas, de las que 50.000 toneladas son cargadas y 90.000 toneladas son descargadas; Tur-quía con 900.000 toneladas, de las que 100.000 toneladas son cargadas y 800.000 toneladas son descargadas; y Brasil con 718.000 toneladas, de las que 100.000 toneladas son cargadas y 618.000 toneladas son descar-gadas.

Las apuestas de futuroEsta realidad constatable es la

base del trabajo que desde la Au-toridad Portuaria de Tarragona se lleva a cabo para reforzar la vo-cación internacional del Puerto, avalada por un crecimiento del 2% de la actividad en el último trimestre del año. Más allá de re-sultados generales, la apuesta de la infraestructura portuaria por los mercados internacionales se encamina a reforzar sus rela-ciones con el creciente mercado asiático y a consolidarse como una de las puertas de entrada de mercancías de Europa. En este aspecto cabe destacar el anuncio de la naviera ZIM, una de las más importantes del mundo, de establecer una línea directa des-de el Puerto de Tarragona con China, lo que abrirá sin duda las puertas a un flujo comercial con el mercado asiático que reper-cutirá muy positivamente en le economía del país.

Otro de los frentes en los que trabaja el Puerto de Tarragona en pos de una mayor capacidad operativa en el ámbito interna-cional es su consolidación como puerto hub para las principales operadoras de la industria del papel. Así, destaca la concesión a la empresa Euroports Ibérica General Cargo Terminal, S.L. de 58.880 metros cuadrados en el muelle de Cantabria para la carga general y productos fores-tales con capacidad para grandes volúmenes.

Todo esto se sostiene con un proyecto inversor que prima aquellas infraestructuras vitales para el crecimiento del Puerto y que en estos momentos se cen-tra en la ampliación del muelle de la Química, que hará posible la llegada a Tarragona de buques de mercancías químicas más grandes del momento, la nueva zona de Actividades Logísticas (ZAL) y la ampliación de la ter-minal de contenedores de DP World Tarragona, sin olvidar la conectividad terrestre mediante las grandes líneas ferroviarias europeas.

26

Líneas regulares del Port de TarragonaPUERTOS FRECUENCIA LÍNEA TIPO SERVICIO NAVIERA AGENTE

EUROPA ATLÁNTICA / ATLANTIC EUROPEESPAÑA Las Palmas, Tenerife,Fuerteventura

Semanal CANARIAS-MED PC WEC-Lines ROMEU Y CÍA, SA

ESPAÑA Las Palmas, Tenerife, Lanzarote Quincenal MARRUECOS/CANARIAS PV-RL SUARDIAZ SUARDIAZ TERMINAL TARRAGONA

ESPAÑA Cádiz, Las Palmas * SemanalFEEDER SERVICE S-W AFRICA &

SOUTH AMERICAPC MSC CARALB MARÍTIMA, SA

ESPAÑA Alicante, Arrecife, Las Palmas, Tenerife

Cada 10 días MED-CANARIAS PC YAIZA SHIPPING PÉREZ & CÍA, SA

PORTUGAL Lisboa Semanal CALA PC HAMBURG SÜD AROLA ADUANAS Y CONSIGNACIONES, SL

ESPAÑA VigoPORTUGAL Leixoes, Lisboa

Semanal SPX PC X-PRESS CONTAINER LINE PÉREZ & CÍA, SA

ESPAÑA Sevilla Semanal IBX PC X-PRESS CONTAINER LINE PÉREZ & CÍA, SA

EUROPA MEDITERRÁNEA / MEDITERRANEAN EUROPE

ITALIA Génova, Nápoles Quincenal MAF PCZIM Integrated Shipping Services

COSCO

PÉREZ & CÍA, SA

AG. MARÍTIMA TRANSHISPÁNICA, SA

ITALIA GénovaGRECIA Pireo

Semanal ZCA ATLANTIC PCZIM Integrated Shipping Services

COSCO

CONTAINER LINE

PÉREZ & CÍA, SA


MARÍTIMA DEL MEDITERRÁNEO, SA

ITALIA Génova Semanal SEAMED OC-PC SEATRADE AROLA ADUANAS Y CONSIGNACIONES, SL

ITALIA Génova Quincenal S-EASTBOUND PC-PV-RL NORDANA LINE ** WECO MARÍTIMA

ESPAÑA/Málaga, Valencia * Semanal FEEDER SERVICE S-W AFRICA PC MSC CARALB MARÍTIMA, SA

ITALIA/Vado Semanal CALA PC HAMBURG SÜD AROLA ADUANAS Y CONSIGNACIONES, SL

ITALIA/Livorno, Civitavecchia Semanal ITALIA PV UECC BERGÉ MARÍTIMA

ESPAÑA/Valencia, Barcelona Semanal SPX PC X-PRESS CONTAINER LINE PÉREZ & CÍA, SA

ESPAÑA/Valencia, Barcelona, Almería, AlgecirasFRANCIA/Fos sur Mer

Semanal IBX PC X-PRESS CONTAINER LINE PÉREZ & CÍA, SA

ESPAÑA/Barcelona, ValenciaITALIA/Cagliari

Semanal STX PC X-PRESS CONTAINER LINE PÉREZ & CÍA, SA

ÁFRICA ATLÁNTICAGHANA Tema COSTA DE MARFIL/AbidjanNIGERIA Lagos, Tin Can Island

Quincenal MAF PCZIM Integrated Shipping Services

COSCO

PÉREZ & CÍA, SA


MARRUECOS Casablanca Quincenal MARRUECOS/CANARIAS PV-RL SUARDIAZ SUARDIAZ TERMINAL TARRAGONA

GUINEA Bata, Malabo Quincenal GUINEA PC EUROCONDAL SHIPPING TRAVIMA, S.A.

MARRUECOS Casablanca Semanal SPX PC X-PRESS CONTAINER LINE PÉREZ & CÍA, SA

ÁFRICA MEDITERRÁNEA Y ORIENTE MEDIO

ISRAEL Haifa Semanal ZCA ATLANTIC PCZIM Integrated Shipping Services

COSCO

CONTAINER LINE

PÉREZ & CÍA, SA


MARÍTIMA DEL MEDITERRÁNEO, SA

EGIPTO/AlejandríaLIBIA/MisurataTURQUÍA/Mersin, Izmir

Quincenal S-EASTBOUND PC NORDANA LINE ** WECO MARÍTIMA

TÚNEZ/Rades Semanal STX PC X-PRESS CONTAINER LINE PÉREZ & CÍA, SA

Tipos de servicio: * HUB CON POSIBILIDAD DE MÚLTIPLES ENLACES ** PUERTOS SUJETOS A INDUCEMENT PC: Portacontenedores. PV: Portavehículos. OC: Otras cargas. RL: Roll-on Roll-off.

27ActualitatLínies Regulars

PUERTOS FRECUENCIA LÍNEA TIPO SERVICIO NAVIERA AGENTE

AMÉRICA ATLÁNTICA NORTE

USA New York, Savannah Semanal ZCA ATLANTIC PCZIM Integrated Shipping Services

CHINA SHIPPING

HAPAG LLOYD

PÉREZ & CÍA, SA

CHINA SHIPPING(SPAIN) AGENCY, S.L.

HAPAG LLOYD SPAIN

USA GULF HoustonUSA EAST COAST Jacksonville**, Savannah, Baltimore

Quincenal S-WESTBOUND PC-PV-RL NORDANA LINE ** WECO MARÍTIMA

ASIA ÍNDICO-PACÍFICO

CHINA SemanalVíA HAIFA

VíA VALENCIAPC

ZIM Integrated Shipping Services

MSC

PÉREZ & CÍA, SA

CARALB MARÍTIMA, SA

AUSTRALIAJAPÓN

Mensual AUSTR-JAP PV MARINE K-LINE BERGÉ MARÍTIMA

COREA DEL SUR Semanal KOREA PV EUKOR CAR CARRIERS BERGÉ MARÍTIMA

CENTROAMÉRICA Y CARIBE

JAMAICA Kingston* Semanal ZCA ATLANTIC PC ZIM Integrated Shipping Services PÉREZ & CÍA, SA

COLOMBIA Santa MartaCOSTA RICA, Pto. Limón

Semanal SEAMED OC-PC SEATRADE AROLA ADUANAS Y CONSIGNACIONES, SL

PANAMÁ Manzanillo EL SALVADOR San Salvador, AcajutlaGUATEMALA Sto. Tomás de Castilla, Guatemala CityMÉXICO VeracruzREPÚBLICA DOMINICANA Rio HainaCOLOMBIA CartagenaVENEZUELA La Guaira

Quincenal S-WESTBOUND PC-PV-RL NORDANA LINE ** WECO MARÍTIMA

COLOMBIA TurboCOSTA RICA Puerto Moin

Semanal CALA PC HAMBURG SÜD AROLA ADUANAS Y CONSIGNACIONES, SL

Tipos de servicio: * HUB CON POSIBILIDAD DE MÚLTIPLES ENLACES ** PUERTOS SUJETOS A INDUCEMENT PC: Portacontenedores. PV: Portavehículos. OC: Otras cargas. RL: Roll-on Roll-off.

Agencia Marítima Transhispánica, S.A.Calle Real, 23-A, 1º 43004-TarragonaTel. 977 228 711 - Fax 977 222 856

e-mail: [email protected]

Agencia Marítima Española Evge,S.AAvda. Francesc Cambó, 17 8º B 08003 Barcelona

Tel. 93 416 93 00 - Fax 93 268 17 50http://www.evgebcn.com - e-mail: [email protected]

Arola Aduanas y Consignaciones, S.L.Santiyán, 2, 1º 43004 Tarragona

Tel. 977 242 814 - Fax 977 236 120http://www.arola.com - e-mail: [email protected]

Bergé Marítima, S.A.Muelle de Cantabria, s/n 43004 Tarragona

Tel. 977 550 500 - Fax 977 270 587http://www.Berge-m.es - e-mail: [email protected]

Caralb Marítima, SAUnió, 31, 2on 2ª 43001 Tarragona

Tels. 977 223 346 / 977 251 642 - Fax 977 219 868http://www.caralb.com - e-mail: [email protected]

China Shipping (Spain) Agency, S.L.Avda. Drassanes, 6-8, 8ª 08001 Barcelona

Tel. 93 301 43 76 - Fax 93 318 25 17http://www.csspain.com - e-mail: [email protected]

CMA CGM Iberica, S.A.Edif. Service Center. Avda. Ports d’Europa, 100, 4º 08040 Barcelona

Tel. 933 196 800 - Fax 933 197 721http://www.cma-cgm.com - e-mail: [email protected]

Hapag-Lloyd Spain, S.L. c/ Condal, 32, 3º izda. 08002 Barcelona

Tel. 93 343 60 00 - Fax 93 412 16 18http://www.hapag-lloyd.com -e-mail: [email protected]

Marítima del Mediterráneo, S.A.Comerç, 7 baixos 43004 TarragonaTel. 977 252 546 - Fax 977 236 212

http://www.marmedsa.com - e-mail: [email protected]

Pérez & Cía, SACastellarnau, 14 43004 Tarragona

Tels. 977 217 156 / 977 217 116 - Fax 977 225 143http://www.perezycia.com - e-mail: [email protected]

Suardiaz Terminal Tarragona, S.A.Muelle Andalucía s/n Apdo. Correos 787 43080 Tarragona

Tels 977 223 466/53 - Fax 977 553 066http://www.suardiaz.com - e-mail: [email protected]

Romeu y Cía, SAApodaca, 32, 1er 4ª 43004 Tarragona

Tel. 977 234 111 - Fax 977 238 095http://www.romeuycia.com - e-mail: [email protected]

Transitainer, S.AAvda. de les Drassanes, 6-8, planta 13 08001 Barcelona

Tel. 93 304 00 50 - Fax 93 317 10 54http://www.transitainer.com - e-mail: [email protected]

Travima, S.A.Real, 23, Esc B 1º 43004 TarragonaTel. 977 250 033 - Fax 977 224 468

http://www.travima.com - e-mail: [email protected]

WECO MarítimaPlaza de los Carros, 4-1ª 43004 Tarragona

Tel. 902 01 20 71 - Fax 977 22 72 17http://www.weco.es - e-mail: [email protected]

DIRECTORIO DE AGENTES

28 Inversions28

Entre les obres que s’estan du-ent a terme en les instal·lacions portuàries de Tarragona, la di-recció de les quals estan sota la direcció de l’Àrea de Gestió del Territori de la pròpia Autoritat Portuària de Tarragona, cal destacar l’ampliació del moll de la Química i la pavimenta-ció de la zona de maniobra del moll d’Andalusia. Quant a les obres del moll de la Química, cal remarcar que s’ha finalitzat l’enrasament de les alineacions B i C; s’han construït 8 cai-xons, i 225 metres de la biga de l’escaló, deixant, d’aquesta manera, a punt els serveis d’ai-gua potable i armadures de muntatge dels ganxos d’amar-ratge. Un cop finalitzada la primera fase de la construc-ció de la fossa, s’han instal·lat els elements de seguretat anti caiguda; tanmateix s’ha inici-at la instal·lació del nou sis-

tema contra incendis. D’altra banda, per tal de permetre la instal·lació de la zona d’ope-racions s’ha emplenat part de l’esplanada; a la vegada, s’ha

habilitat l’accés a la plataforma de la zona d’operacions i s’ha iniciat el desmuntatge de del morro del moll de la Química.

Pel que fa a la finalització

de l’ampliació del moll d’An-dalusia, cal destacar que fins a data d’avui només queda apro-ximadament un 5% per donar per finalitzada l’obra.

D’altra banda es dóna per finalitzat el nou tancament del magatzem nord-est de 6.000 m2 en el moll de Castella, i quant a l’augment del calat del moll d’Aragó s’han donat per concloses les obres. També es dóna per acabat l’accés ferro-viari a la Zona d’Activitats Lo-gístiques (ZAL).

Els treballs de l’últim tri-mestre sobre la nova pavimen-tació de l’accés per l’eix tran-versal i reversibilitat entrada/sortida han estat la col·locació de panells d’il·luminació, pa-vimentació dels ramals d’accés i tronc central i l’ordenació de la zona d’accés. Amb la finalit-zació d’aquests treballs finalit-za l’obra.

Inversions en curs al Port de Tarragona

29

La felicidad en el trabajoHay muchos factores fundamentales para el incremento de la productividad de los empleados: el salario, las condiciones labo-rales… Pero quizá el menos estudiado y el más ignorado de todos ellos, sea también uno de los más importantes: la felicidad.

Es curioso ver cómo, según todas las encuestas, las personas con los índices de felicidad más bajos son desempleadas. Sin em-bargo, es muy frecuente ver cómo cuando tenemos un puesto de trabajo éste se convierte en una fuente de sinsabores y desdichas.

Ya hace tiempo que la felicidad en todos los ámbitos ha em-pezado a tomarse mucho más en serio. Incluso la neurociencia ha entrado de lleno en el estudio de algo tan complejo, que es probablemente la aspiración primordial de todo ser humano.Y no es fácil ser feliz en la vida sin serlo en el trabajo. No solo porque pasamos la tercera parte, al menos, de nuestro tiempo, en el entorno laboral, sino porque vivimos en una sociedad en la que se nos ha enseñado que la plenitud, la realización personal viene en parte del trabajo que desarrollamos.Es fácil entonces entender por qué los empleados deben procurar y trabajar día a día para ser felices en el trabajo.

Ahora lo que de verdad es importante es sensibilizar a las em-presas. La felicidad de los empleados debe figurar como objetivo en los esquemas corporativos. Y el motivo no es otro que la ren-tabilidad.

Numerosísimos estudios y encuestas, de diferentes institucio-nes públicas y privadas, llevan probando mucho tiempo que las personas más felices se caracterizan por una mayor productividad y creatividad en el trabajo, mayor capacidad de liderazgo y ne-gociación y una adaptabilidad superior a situaciones de estrés. Motivos más que suficientes para que las empresas entiendan las ventajas y beneficios que pueden conseguir teniendo a su gente con elevados índices de felicidad. Solo un trabajador compro-metido y feliz, es capaz de entregarle a la empresa esa parte que le hace diferente, mejor, más innovador. Que es precisamente lo que hace que ésta sea, a su vez, más competitiva. Pero es que ade-más el cerebro está programado para rendir al máximo cuando se encuentra en un estado positivo, no cuando está en una fase negativa o neutra.

Muchas son las claves que hay que tratar en estos entornos para mejorar en este terreno. Según los “psicólogos positivistas”, la gestión del talento y la inversión en desarrollo mejoran la feli-cidad de los empleados. Pero hay otros elementos clave en los que incidir. Crear un ambiente en el que los empleados son felices, consigue automáticamente crear un entorno de productividad. Y también funciona a la inversa: ser productivo contribuye a la felicidad del equipo.

Asegurarnos de que nuestra empresa favorece los entornos del reconocimiento de los empleados, el que todos ellos sientan que desarrollan en el mejor entorno sus virtudes y fortalezas es otro ítem importante a trabajar.

No estamos ante una cuestión sencilla. De hecho, desde Adec-co tenemos la suerte de estar trabajando este aspecto con empre-sas muy variadas y de muy distintos ámbitos y cada una de ellas es un mundo y como tal, es un proceso complejo y que tenemos que afrontar con proyectos a medio y largo plazo que afectan a todos los aspectos y maneras de entender una empresa.

Pero aunque el camino sea largo, es apasionante. Y si ya esta-mos viendo a países y organizaciones preocupándose por algo que

hasta hace no mucho se consideraba una frivolidad, veremos a las empresas recorriendo este complejo camino. Desde la seguridad de que trabajamos en procesos concretos que nos ayuden a todos, y sobre todo, desde la más absoluta felicidad.

Margarita ÁlvarezDirectora de Marketing y Comunicación del Grupo Adecco

www.adecco.es

BOSIR SA apuesta por la eficiencia energética razonableBOSIR SA, empresa con más de 40 años de experiencia en insta-laciones y mantenimientos eléctricos y técnicos, y más de 25 años en el Port de Tarragona, sigue apostando por la eficiencia energé-tica “razonable”. Es decir, la inversión en nuevas tecnologías, pero con una estimación fiable del periodo de amortización.

Es por ello que une sus fuerzas a una ingeniería, con sede en Barcelona, facilitando las auditorías energéticas a sus clientes y a quien pueda interesar.

Una de las últimas actuaciones ha sido la sustitución, en una conocida fábrica de Tarragona, de 220 tubos fluorescentes por su equivalente LED, y la sustitución de 250 equipos y lámparas de halogenuros de 250 W por los correspondientes de 150 W, sin merma de la cantidad ni calidad de la luz, consiguiendo, así, una reducción aproximada del consumo energético del 40%.

Como explica ENERFIC, partner de BOSIR SA, “la verda-dera eficiencia energética se consigue tras un estudio escrupuloso de las instalaciones existentes, hábitos de uso, precio de la ener-gía, etc. No se trata, como profesan los medios, de sustituir, a toda costa, todos los viejos aparatos por nuevas tecnologías, ya que estas actuaciones no estudiadas, lejos de reducir costes, los aumentan significativamente. Asimismo, es importante estudiar el producto a instalar, ya que la gran mayoría de material, en especial LED, existente en el mercado, es de muy baja calidad y viene representado por empresas o comerciales de dudosa sol-vencia y peores conocimientos. Es por ello que desde ENERFIC asesoramos de principio a fin, desde la toma de datos de las ins-talaciones del cliente, el asesoramiento sobre ayudas, pasando por la comprobación del material a instalar y la dirección de obra, y finalizando con la toma posterior de datos, incluyendo la posibi-lidad de financiación”.

www.bosir.es

AG Gourmet, una línia de catering amb la garantia d’AG PlanningEs tracta d’un servei integral de catering, tant per a empreses i institucions com per a particulars i grups mes reduïts

AG Gourmet materialitza sorprenents propostes culinàries

Notícies d’empresa 29

30

que fan de cada àpat una celebració molt especialAG Planning llença una nova línia de catering sota el segell

AG Gourmet. Es tracta d’un servei integral de catering, tant per a empreses i institucions com per a particulars en què hi predomina una selecta gastronomia apta per als paladars més exigents. Així doncs, la garantia de qualitat d’AG Planning es plasma ara en aquesta nova branca d’activitat de la companyia que creix de nou ampliant el ventall de serveis que ofereix.

AG Gourmet tria els productes més frescos i de temporada per a materialitzar sorprenents propostes culinàries que fan de cada àpat una celebració molt especial. A més, en tot moment té en compte les peticions i demandes dels clients, fent cada encàrrec a mida, per assolir un resultat plenament satisfactori i que com-pleixi amb les expectatives generades.

L’empresa ha ofert aquest servei al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, així com a FiraReus, entre altres. En aquest sentit, han preparat el servei de restauració per a congressos, conven-cions, reunions, lliuraments de guardons, actes commemoratius, etc. En moltes ocasions per a més de 500 comensals. Més de 10 anys d’experiència en el sector l’avalen com a empresa d’aquestes característiques líder al Camp de Tarragona.

La línia de catering també ofereix els seus serveis a grups mes reduïts i en l’àmbit particular per a qualsevol tipus de celebració. Aquestes comandes per encàrrec es poden fer directament a la botiga del carrer Unió de Tarragona. Altres serveis i espais singularsAG Planning és una companyia de serveis que organitza esde-veniments i gestiona espais singulars. A les seves instal·lacions tenen lloc des de celebracions particulars a jornades de treball, convencions, congressos, viatges d’incentiu, activitats team buil-ding, entre molts d’altres esdeveniments. Disposen de tres espais singulars on fer de cada moment una experiència inoblidable: res-taurant Aigüesverds, Castelltallat i Castell de Tamarit. Es tracta d’emplaçaments únics, repartits pel Camp de Tarragona que esde-venen un entorn immillorable per a les celebracions.Més informacióPer tal de rebre més informació sobre l’ampli ventall de possibi-litats que us ofereix AG Gourmet podeu contactar-hi trucant als telèfons 977 212 971 o 619 760 068. També teniu la possibilitat d’enviar un correu electrònic a [email protected] o bé visitar les oficines d’AG Planning al c/ Unió número 12 de Tarragona.

wwww.agplanning.com

VOPAK TERQUIMSALa empresa Terminales Químicos, S.A., dedicada al almacena-miento de productos líquidos a granel con terminales en los puer-tos de Tarragona y Barcelona, contribuye a mejorar la posición competitiva de sus clientes facilitándoles la logística de materias primas o la distribución de productos terminados.

Terminales Químicos, que está participada por CLH, empresa de referencia en la logística de productos petrolíferos en España y por Vopak, líder mundial en terminales de almacenamiento de

graneles líquidos, es la principal empresa de almacenamiento de productos químicos en España.

El pasado año 2011, Terminales Químicos, S.A. con el ob-jetivo de ofrecer un servicio integrado en la red mundial de ter-minales de Vopak, comenzó a ofrecer sus servicios bajo la marca comercial Vopak Terquimsa.

Esta integración en la red comercial mundial de Vopak, supo-ne un paso más en la ambición de ofrecer a los clientes un servicio excelente y seguro en los puertos donde la compañía está presente, como el Puerto de Tarragona, añadiendo la posibilidad de acceder a la red Vopak bajo el lema: “Tu puerta a España, tu ventana al Mediterráneo”

Muestra de su compromiso con la calidad, la seguridad y el medio ambiente, durante el 2011 Vopak Terquimsa ha destinado un 11% de sus inversiones anuales a la prevención, la optimiza-ción del consumo de recursos y la minimización, segregación y adecuada gestión de los residuos, alcanzando la cifra de 2,5 millo-nes de euros invertidos con este propósito en los últimos 5 años. Además desde 2011, Vopak Terquimsa es miembro del CDI y durante este mismo año ha obtenido la certificación EMAS III, que como certificación de referencia a nivel europeo, refrenda el compromiso de la compañía con la seguridad y el medio ambien-te.

También se obtuvo durante el 2011 la certificación por parte de la Agencia tributaria, como Operador Económico Autorizado (OEA) siendo la primera terminal de graneles líquidos en España en disponer de la misma.

www.vopakterquimsa.comTel: 977 24 14 54

mailto: [email protected]

Internacionalizarse: ¿una necesidad o una decisión estratégica?El actual entorno económico internacional se caracteriza por su dinamismo. La interdependencia entre países, el surgimiento de economías emergentes en Asia, América Latina y los países de Europa del Este, y los avances tecnológicos en diferentes secto-res componen un entorno mundial altamente competitivo y un modelo de economía abierta que requiere de las empresas una visión cosmopolita de la actividad económica y de las estrategias

31Notícies d’empresa

empresariales.En un entorno de estas características, la internacionalización

es uno de los elementos clave para definir la buena salud de una empresa y sus perspectivas de futuro. En el último año, el número de empresas interesadas en exportar se ha incrementado consi-derablemente: instituciones como las cámaras de comercio, los organismos de promoción exterior… están desarrollando más ac-ciones para poder responder al aumento del número de empresas que se plantean empezar a salir al exterior.

En un escenario doméstico de crisis económica, la interna-cionalización de la empresa se percibe como una necesidad apre-miante cuando hasta hace un par de años era una opción o estra-tegia más. Salir al exterior parece haberse convertido en la panacea de todos los males, pero hay que tener en cuenta que la actividad exportadora no es una actividad eventual que responde a situa-ciones coyunturales; por el contrario, es una actividad que exige una visión a medio plazo y una estrategia claramente definida por parte de la empresa que requiere de un análisis riguroso.

Las ventajas de internacionalizarse son muchas y de sobra co-nocidas. En el caso de la exportación se disminuye la dependencia de los ciclos económicos al no concentrar las ventas exclusiva-mente en el mercado local, diversificando el riesgo de operar en un solo mercado, aumentando clientes y beneficios al acceder a un mercado mas grande y diversificado, a la par que se generan economías de escala eliminando la capacidad productiva ociosa, disminuyendo el coste unitario y multiplicando la rentabilidad del know-how o tecnologías propias; en definitiva, aumentando la eficiencia productiva de la empresa. En algunas ocasiones se pue-de obtener un alargamiento de la vida del producto aumentando su rentabilidad a través del acceso a mercados menos sofisticados, y en el sentido inverso puede mejorar la competitividad en el mer-cado interior ya que la experiencia en mercados internacionales que requieren de productos de gran calidad, innovación y tecno-logía repercute favorablemente en la capacidad de competir en el mercado doméstico.

Importar también aporta ventajas considerables a las empresas. Ampliar la base de suministradores de la empresa conlleva en la mayoría de las ocasiones optimizar los costes de los suministros y aumentar la capacidad para competir, así como incorporar al mercado local nuevos productos capaces de satisfacer la deman-da interna. Para determinado tipo de empresas puede significar, además, eliminar la capacidad distributiva ociosa incorporando capacidad productiva externa que deriva en un aumento de la rentabilidad de la distribución.

La decisión de internacionalizar una empresa responde al de-seo de crecer, y en este sentido el tamaño de la empresa no tiene que ser un impedimento para su expansión internacional. El pro-ceso suele ser gradual: en un estadio incipiente, se trata de expor-taciones o importaciones ocasionales o experimentales, para llegar a una fase de una actividad internacional regular, llegando al final del camino al establecimiento en el exterior a través de filiales de venta o de producción.

El objetivo de Banco Sabadell en el ámbito del comercio ex-terior es acompañar a las empresas en su aventura internacional, tanto en exportación o aprovisionamiento internacional como en la globalización de su actividad productiva o comercial. Quere-mos aportar valor añadido y confianza a la estrategia internacional de nuestros clientes poniendo a su disposición los productos y servicios que más se adecuan al proceso de internacionalización de

cada empresa y facilitándoles soluciones personalizadas y flexibles en el ámbito del negocio internacional a través un asesoramiento directo y experto de proximidad.

El apoyo de Banco Sabadell al comercio exterior está estre-chamente ligado a nuestro interés por cubrir las necesidades de las empresas que tienen intereses comerciales o de inversión en el exterior. Esto conlleva que la implantación exterior de nuestra entidad se haya dirigido hacia países con potencial de negocio donde las empresas dirigen preferentemente sus actividades inter-nacionales, como por ejemplo China, la India, Turquía o Brasil, países objetivo para muchas empresas en los últimos años.

La información y formación continuada a las empresas sobre temas relacionados con el comercio exterior es uno de nuestros ejes de actuación prioritarios. De manera recurrente realizamos Aulas de Negocio Internacional, en las que se tratan temas como los medios de pago internacionales, la financiación del comercio exterior o las coberturas de riesgo de cambio; también efectua-mos monográficos sobre diversos temas (créditos documentarios, garantías internacionales, Incoterms 2010…) o sobre diversos países (oportunidades de comercio exterior en China, Turquía o la India), todo ello con la intención de ayudar a la empresa en su proceso de internacionalización.

El acceso a un mercado más amplio, mejorar la imagen, obte-ner mayor rentabilidad, diversificar los riesgos comerciales y de aprovisionamiento, disminuir los costes, son solo algunas de las razones para que las empresas se internacionalicen. Los resultados prácticos de la internacionalización son el principal elemento para propulsar la competitividad y la eficiencia de las empresas, en to-dos los sectores y de todos los tamaños.

Milagros FondevilaBanco Sabadell - Directora de Cash Management

www.bancsabadell.com

MOON catering

Moon Catering i Serveis hizo la recepción de llegada del barco Zim a Tarragona y nos deleitó nuevamente el día de la concesión de los premios Apportt 2011 y cena de Navidad de los socios en el Tinglado núm. 1 del Puerto.

Su servicio de catering sigue en la brecha ajustándose a los tiempos actuales y sin restar calidad.

www.mooncatering.com

32

El Pla de Formació de la Co-munitat Portuària és un ins-trument inserit dins el Siste-ma de Gestió de la Qualitat de l’APT vers la Comunitat Portuària, i té com a missió dotar de formació continuada, especialitzada i transversal als recursos humans de les em-preses adherides, en resposta a les demandes conjuntes, per aconseguir un equip humà ca-pacitat, motivat i compromès amb l’èxit i els reptes presents i futurs del Port de Tarragona.

En aquest sentit, volem destacar el fet que des de l’inici del Pla de Formació de la Comunitat Portuària s’han desenvolupat un total de 81 accions formatives. Al llarg del darrer curs lectiu, el nom-bre d’alumnes ha estat el més alt dels últims cinc anys, des-tacant l’elevat grau de satisfac-ció expressat en els qüestiona-ris realitzats en finalitzar cada

curs, amb un 81% de satis-facció en les diferents accions formatives desenvolupades.

Aquesta satisfacció ens con-firma que el Pla de Formació del Port de Tarragona (PFCP) va en la direcció correcta, ja que els actuals paràmetres que marca la globalització confir-men que la consolidació de tràfics i mercats només es pot portar a terme des de políti-ques col·laboratives que com-portin el treball conjunt dels diferents agents portuaris. En aquest sentit, el Port de Ta-rragona creu en la formació continuada i de qualitat com a clau de futur, la qual esdevé un valor afegit imprescindible

per créixer i esdevenir un port capdavanter.

Tot plegat, queda recollit en els diferents cursos que conformen el Pla de Forma-ció de la Comunitat Portuària 2011–2012, el qual evidencia el ferm compromís del Port de Tarragona.

L’oferta formativa que es presenta respon a les neces-sitats manifestades per les empreses de la comunitat portuària en els estudis de sa-tisfacció de clients realitzats en els darrers anys per l’Autoritat Portuària. Menció especial en aquest curs 2011-2012 mereix la incorporació de la formació concretada en els referencials

específics de qualitat, tant de les terminals marítimes, com dels serveis portuaris, que im-pliquen precisament, la plani-ficació i organització per part de les empreses i entitats que vulguin aconseguir la corres-ponent certificació, d’accions formatives conjuntament amb l’APT, que s’inclouen en el PFCP anual.

Estem segurs que l’oferta i les novetats que presentem se-ran de l’interès de les empreses portuàries i que hi participa-ran de forma activa. El Port de Tarragona necessita del com-promís de les empreses per a promoure el Pla de Formació per tal d’afrontar amb èxit els objectius que la comunitat portuària ha de dur a terme conjuntament en un futur molt proper i com a garantia de la prestació d’un servei co-ordinat excel·lent als clients del Port de Tarragona.

El Pla de Formació de la Comunitat Portuària de Tarragona. Curs Lectiu 2011-2012Al llarg del darrer curs lectiu, el nombre d’alumnes ha estat el més alt dels últims cinc anys, destacant l’elevat grau de satisfacció expressat en els qüestionaris realitzats en finalitzar cada curs

NOMBRE D’ALUMNES

33Gestió de la Qualitat de l’APT

ACCIÓ FORMATIVA NIVELLIDIOMES

ANGLÈS PER AL TRANSPORT MARÍTIM. Nivell bàsic

ANGLÈS PER AL TRANSPORT MARÍTIM.(conjuntament amb ESTARRACO). Nivell intermedi

ANGLÈS PER AL TRANSPORT MARÍTIM. Nivell alt

XINÈS Nivell inicial

POSTGRAUPOSTGRAU DIRECCIÓ OPERACIONS PORTUÀRIES.

CURSOS D’ESPECIALITZACIÓPRIMERS AUXILIS (conjuntament amb PREVENPORT).

TRANSPORT INTERMODAL (conjuntament amb BERGÉ CARPORT).

TALLER DE NEGOCIACIÓ D’OPERADOR LOGÍSTIC (conjuntament amb SITASA).

MILLORS PRÀCTIQUES EN LA GESTIÓ DEL TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES EN EL RECINTE PORTUARI. (conjuntament amb TERQUIMSA).

OPERADOR DE CARRETONS ELEVADORS (conjuntament amb TEPSA).

JORNADES Jornada PLA D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS

Jornada Tècnica sobre LA PREVENCIÓ I LLUITA CONTRA LA CONTAMINACIÓ EN LES OPERACIONS DE CÀRREGA, DESCÀRREGA I MANIPULACIÓ D’HIDROCARBURS EN L’ÀMBIT MARÍTIM I PORTUARI

Jornada pràctica “Via PORTus”

Jornada informativa LA GESTIÓ DEL CRÈDIT DE FORMACIÓ A LES EMPRESES: COM LES EMPRE-SES DE LA COMUNITAT PORTUÀRIA PODEN OBTENIR SUBVENCIONS PER A LA FORMACIÓ

PARLEM SOBRE… AL VOLTANT D’UN CAFÈ

EL MEDI AMBIENT AL PORT DE TARRAGONA

Accions formatives planificades per al curs lectiu 2011-2012

34

La ciutat i el paisatge portuari

Un dels reptes de molts ports del món és resoldre satisfac-tòriament la seva integració amb les zones adjacents ur-banes, periurbanes i naturals, franges o espais de transició, sovint modificats per l’activi-tat portuària, que reclamen actuacions concretes amb la finalitat de recuperar el seu estat original o bé evitar la seva potencial degradació. De fet, són moltes les expe-riències que s’han portat a terme a moltes ciutats portu-àries dels cinc continents les darreres dècades, intervenci-ons urbanístiques de caràcter residencial, cultural, comer-cial o natural que han servit per millorar el paisatge por-tuari. De fet, tornar a visitar un port al cap d’uns quants anys comporta, la majoria de les vegades, una sorpresa agradable, una experiència reconfortant en constatar, per exemple, que antics cur-sos fluvials degradats s’han recuperat per al gaudi de la ciutadania o bé que antigues instal·lacions, magatzems ob-solets o velles edificacions, s’han rehabilitat per donar acollida a manifestacions ar-tístiques o activitats lúdiques i/o comercials. Aquests nous

GABRIEL MAS MONTAGUTCap del Departament de Medi AmbientPORT DE TARRAGONA

Possiblement, avui les millores no passin tant per fer grans inversions, sinó per augmentar la sensibilitat dels actors que intervenen en aquest gran espai que afecta el port i els seus voltants

35

usos han permès, la majoria de les vegades, modificar la nostra percepció i concebre el port d’una manera més amable i propera. Per tant, imatges de zones industrials brutes, abandonades o dedi-cades a activitats de baix valor afegit o espais naturals i resi-dencials degradats, han anat desapareixent poc a poc del nostre imaginari. Aquestes experiències també les hem viscut al Port de Tarragona i possiblement l’exemple més recent sigui la urbanització de la façana portuària que va del passeig de la Independèn-cia, al costat del riu, fins el Moll de Costa, passant pel barri pescador del Serrallo.

És evident que s’han fet moltes coses, però no és menys cert que en queden moltes per fer si volem millo-rar el paisatge portuari i, pos-siblement, avui les millores no passin tant per fer grans inversions, sinó per augmen-tar la sensibilitat dels actors que intervenen en aquest gran espai que afecta el port i els seus voltants: els admi-nistradors de les ciutats, dels ports i dels espais naturals. Una sensibilitat que es pot

posar de manifest en l’elec-ció del mobiliari urbà, en la millora de la senyalització, en l’enjardinament de les zones verdes i l’elecció de l’arbrat, en la tria dels materials cons-tructius, en el manteniment dels vials i les vies de tren, en els tancaments i els accessos al port, en l’arquitectura o l’enginyeria industrial por-tuària, tot un conjunt d’as-pectes que poden contribuir a la millora del paisatge del nostre port. Tenir especial sensibilitat amb el interfície, aquells elements que uneixen el port i la ciutat, el port i la natura o el port i les zones indus-trials, ajuden també a modelar els canvis d’uns es-pais que podem qualificar de “terra de ningú” i evitar el seu deteriorament. Construir una bona entrada o una tanca de ferro que no tapi la visió del port, pot ajudar a la inte-gració del port amb la ciutat, sense que això afecti ni posi en risc en cap moment la se-guretat de les instal·lacions ni la pròpia activitat portuària.

En resum, volem un port visible, amable i proper, possiblement a casa nostra fa molts anys que el port és

accessible, el podem veure i contemplar des d’una llarga atalaia que va des de l’actual edifici de l’Autoritat Portuà-ria fins el final del dic de Lle-vant, transcorrent pel costat del camí de l’escullera o del far. Però cal fer més coses, probablement petites, però totes enfortiran i potencia-ran, sens dubte, la imatge del binomi port-ciutat. Si fins fa

pocs anys es parlava del medi ambient com una exigència ineludible, ara també hem arribat a la conclusió que el medi ambient és una oportu-nitat i millorar en el paisat-ge del port i del seu entorn, també ho és. Per aquesta raó s’han impulsat, s’impulsen i es seguiran impulsant acci-ons orientades a fer un port més bonic.

Medi Ambient

36 Departament Comercial

En el mes de octubre de 2011 cabe destacar la realización de una ronda de reuniones con armadores de crucero americanos en colaboración con el Patronat Municipal de Turisme de Tarragona y el Pla de Competitivitat de la Tàrraco Romana, con el objetivo de informar acerca de las facilidades y novedades del puerto y la ciudad de Ta-rragona para el tráfico de pa-sajeros. Dichas reuniones se centraron principalmente en las instalaciones de la nueva Área de Servicio al Pasajero del Puerto de Tarragona y se amplió la información turís-tica y marítima, destacando las ventajas de utilizar Tarra-gona como puerto de escala o turnaround para los cruceros. Fruto de las reuniones que se están llevando a cabo, se

abren nuevas oportunidades para que aumenten las esca-las de cruceros en el puerto de Tarragona, esperándose la materialización de este incre-mento a lo largo de la nueva temporada que comienza.

Por otro lado, el pasado 6 de noviembre escaló en el Port de Tarragona el crucero Wind Surf. Este crucero, de 187 metros de eslora y ca-pacidad para 308 pasajeros, atracó en el muelle Adosado al dique de Levante frente a las instalaciones del Área de Servicio al Pasajero. Esta es-cala era parte de su itinerario “Viaje al Atlántico”, el últi-mo antes de su reposiciona-miento en el Caribe después de haber permanecido en el Mediterráneo durante los meses de verano, con una parada previa para realizar

trabajos de renovación en al-gunas zonas del buque.

El Wind Surf, que dispo-ne de cinco mástiles y siete cubiertas, ya había recalado en aguas de Tarragona ante-riormente en los años 1998, 2003, 2004 (2 escalas), 2007 (6 escalas), 2008 (5 escalas) y 2009 (2 escalas).

Asimismo, destacamos la participación de manera conjunta con la asociación MPC (Mediterranean Ports Community) de la Autoridad Portuaria de Tarragona en Logitrans, feria internacional del mercado del transporte y la logística que tuvo lugar en Estambul en el mes de di-ciembre, y durante la que se realizó una presentación con-junta de la asociación y del potencial de sus diferentes miembros.

Destacamos la participación de

manera conjunta con la asociación

MPC de la Autoridad Portuaria

de Tarragona en Logitrans, feria

internacional del mercado del

transporte y la logística que tuvo

lugar en Estambul en diciembre

MONTSE MORENTEDepartament Comercial i Màrketing

PORT DE TARRAGONA

36

Vista exterior del Área de Servicio al Pasajero, vista interior sala de espera y Stand de MPC (MedPorts Community) en Logitrans Istanbul.

Departamento comercial y márketing

37Arxiu del Port

• “El Archivo Central, la memoria escrita del Puerto”, 9, 4t trimestre 2001, pàg. 34

• “El nacimiento de la población de la Marina en Tarrago-na”, 10, 1r trimestre 2002, pàg. 27

• “Las collas o compañías de cargadores del Puerto”, 11, 2n trimestre 2002, pàg. 38

• “Los viveros del Puerto”, 12, 3r trimestre 2002, pàg. 27• “La conservación del patrimonio gráfico y documental”,

13, 4t trimestre 2002, pàg. 30• “El Pòsit de pescadors. Orígens i actualitat”, 14, 1r tri-

mestre 2003, pàg. 43• “L’edifici de la Junta d’Obres del Port”, 15, 2n trimestre

2003, pàg. 28-29• “Les casetes de bany de les nostres platges”, 16, 3r trimes-

tre 2003, pàg. 25• “Els emprèstits: una font de finançament per a les obres

del Port”, 17, 4t trimestre 2003, pàg. 52• “La preservació dels fons històrics de les empreses i enti-

tats”, 18, 1r trimestre 2004, pàg. 52• “Saturnino Bellido Díaz, director del Port de Tarrago-

na”, 19, 2n trimestre 2004, pàg. 51-52• “De la tracció animal al ferrocarril”, 20, 3r trimestre

2004, pàg. 50-51• “El cos de zeladors-guardamolls: orígens i creació, 21, 4t

trimestre 2004, pàg. 41-42• “I Jornadas de Archivos Portuarios”, 22, 1r trimestre

2005, pàg. 36• “Els tinglados centenaris del Moll de Costa”, 23, 2n tri-

mestre 2005, pàg. 32-33• “L’Arxiu Central compleix quinze anys”, 24, 3r trimestre

2005, pàg. 15-16• “Els orígens del Montepío de Empleados de la Junta de

Obras del Puerto de Tarragona”, 25, 4t trimestre 2005, pàg. 13-14

• “II Jornadas Técnicas de Archivos Portuarios”, 26, 1r tri-mestre 2006, pàg. 11-12

• “El Port de Tarragona durant la II República”, 27, 2n trimestre 2006, pàg. 13-14

• “Història d’un moll centenari: el Moll de Costa”, 28, 3r trimestre 2006, pàg. 9-11

• “La Biblioteca –Hemeroteca de l’Arxiu Central del Port, 29, 4t trimestre 2006, pàg. 25-26

• “Un espai urbà amb dos-cents anys d’història: la plaça dels Carros”, 30, 1r trimestre 2007, pàg. 19-21

• “La instal·lació de les primeres grues elèctriques al Port de Tarragona”, 31, 2n trimestre 2007, pàg. 27-28

• “La pólvora, les barrinades i la construcció del Port”, 32, 3r trimestre 2007, pàg. 33-34

• “L’intent fallit de creació d’un Consolat de Mar a Tarra-gona”, 33, 4t trimestre 2007, pàg. 28-29

• “III Jornadas Técnicas de Archivos Portuarios”, 34, 1r trimestre 2008, pàg. 29-30

• “El Port de Tarragona participa en el VIII Congrés d’ANABAD”, 35, 2n trimestre 2008, pàg. 8

• “La reconstrucció del Port després de la Guerra del Fran-cès”, 36, 3r trimestre 2008, pàg. 29-30

• “L’activisme cultural a Tarragona a l’etapa final del fran-quisme”, 37, 4t trimestre 2008, pàg. 30-31

• “El fondo histórico de la Capitanía Marítima de Tarra-gona ingresa en el Archivo del Puerto”, 38, 1r tr. 2009, pàg. 40-41

• “Trenta anys d’un edifici portuari emblemàtic”, 39, 2n trimestre 2009, pàg. 22-24

• “XII Congrés d’Arxivística de Catalunya a Tarragona”, 40, 3r trimestre 2009, pàg. 30

• “La Ley de Administración electrónica y los archivos”, 40, 3r trimestre 2009, pàg. 31

• “70 anys d’una odissea solidària: el Winnipeg (agost-setembre de 1939)”, 41, 4t trimestre 2009, pàg. 20-21

• “IV Jornadas Técnicas de Archivos Portuarios”, 42, 1r trimestre 2010, pàg. 21

• “Dones d’empresa”, 43, 2n trimestre 2010, pàg. 30-31• “20 años del Archivo del Puerto de Tarragona”, 44, 3r

trimestre 2010, pàg. 36-37• “El fons del Gremi de Marejants de Tarragona ingressa a

l’Arxiu del Port”, 45, 4t trimestre 2010, pàg. 36-37• “La digitalización de las actas de la Junta de Obras del

Puerto de Tarragona”, 46, 1r trimestre 2011, pàg. 36-37• “El Port de Tarragona durant la Guerra del Francès”, 47,

2n trimestre 2011, pàg. 40-41• “Tarragona durant la Guerra del Francès, 1808-

1814. Tinglado 1 Moll de Costa. De l’11 d’abril al 3 de juliol de 2011.”, 47, 2n trimestre 2011, pàg. 46-47

• “Presentació del cd-Rom interactiu del Cicle de Con-ferències commemoratives del 20è aniversari de l’Arxiu del Port de Tarragona”, 48, 3r trimestre 2011, pàg. 34-35

• “Darreres actuacions de l’Arxiu del Port de Tarragona”, 49, 4t trimestre 2011, pàg. 38-39

Amb motiu de l’edició del nú-mero 50 de la revista AlPort editada per APPORTT, amb la qual hem col·laborat gairebé des dels inicis, aportant d’una banda, articles d’història por-tuària, i de l’altra, textos refe-rents a les activitats de l’Arxiu, hem cregut convenient fer-ne un recull, a manera de glossa-ri, perquè pugui ser útil per a qualsevol persona interessada.

Així mateix cal destacar que la versió electrònica de la revis-ta enllaçarà directament amb l’article per a la seva fàcil lo-calització i lectura a través de la pàgina web d’aquesta agru-pació on es poden trobar dis-ponibles en línia del número 31 al 49: http://apportt.com/publicacions.php?lang=ca.

Cal puntualitzar que els arti-cles redactats al llarg d’aquests

anys són en català i en castellà ja que l’àmbit de difusió de la publicació és també estatal i en moments determinats, espe-cialment per la temàtica o ac-tualitat de l’article, s’ha cregut més convenient emprar el cas-tellà per tal que arribés a més persones. Així doncs, tot seguit s’indica el títol de l’article, el número de la revista en què es publicà, la data i la pàgina:

COIA ESCODA MÚRRIAArxiu del Port de [email protected]

Microhistòries portuàries a la revista AlPort

38

Les memòries portuàries: Històries de la històriaCOIA ESCODA MÚRRIAArxiu del Port de [email protected]

Quan s’enceta un nou any és força habitual presentar una memòria o balanç de les ac-tivitats que s’han dut a terme en una institució o organisme per contribuir, d’una banda a fer-ne difusió, i de l’altra a justificar-ne la seva existència.

Però, mol-tes vegades, aquesta memò-ria resta diluïda entre dades econòmiques, estadístiques o tècniques, cosa que fa que l’objectiu inicial es difumini i que, per tant, també ho facin les activitats o accions dutes a terme.

En els darrers temps s’està donant major importància a aquest document, molt útil per als historiadors i els econo-mistes, que és la memòria cor-porativa. Es parla de cultura d’empresa, de responsabilitat social corporativa, de memò-ries de sostenibilitat... un vo-cabulari que comença a estar a l’ordre del dia i al qual s’han

habituat ja els empresaris i di-rectius, fins ara més avesats a la part econòmica i estadística de la seva empresa o organit-zació.

Els ports, actualment ges-tionats per les autoritats por-tuàries, que deriven de les antigues juntes d’obres de ports creades arreu de l’Estat espanyol a la segona meitat del segle XIX per fer-se càrrec de les obres portuàries, no són una excepció en seguir aquesta tendència, i el Port de Tarra-gona, tampoc.

Tarragona va crear la seva pròpia Junta d’Obres el mes d’octubre de l’any 1869, en-cara que, anteriorment, ja havien existit altres òrgans encarregats de la gestió de la infraestructura portuària: la Junta Protectora de les Obres del Port de Tarragona (1790-1836) i la Comissió de les Obres del Port de Tarragona (1841-1846).

La primera memòria edita-da i que es conserva a l’Arxiu del Port és de l’any 1871 i por-ta per títol: Memoria descripti-va que para la terminación del año económico de 1870 a 1871 presenta la Junta del Puerto de Tarragona. A la primera pàgi-na s’explica que la seva redac-ció obeeix al que prescriu l’ar-ticle 41 del Reglament orgànic de la Junta del Port de Tar-ragona del 1870 i que té per objectiu: “poner de manifiesto el resultado de su gestión en la realización de las obras del dique del Oeste que le están encomendadas”; és per tant una memòria justificativa. Re-

calca també que és el primer cop que es compleix amb el precepte del citat Reglament i que es fa amb la voluntat d’in-formar tant al govern com a l’opinió pública.

Així doncs, a partir d’aque-lla data, el Port de Tarragona, complí amb la normativa de redactar i editar cada any la memòria anual, i l’Arxiu del Port les ha conservat totes, des de la del 1870-1871 fins a l’ac-tualitat, exceptuant els anys de la Guerra Civil, en què per motius obvis no s’arribà a pu-blicar, tot i que es conserven algunes de les dades estadísti-ques d’aquell període com per exemple les relatives al movi-ment de vaixells.

Totes aquestes memòries esdevenen cabdals per a obte-nir informació seriada d’una època concreta: relació de mercaderies entrades i sor-tides, moviment de vaixells, recaptació i balanços, obres executades, etc. però algunes d’elles son especialment in-teressants per la crònica que les acompanya, com és el cas de la memòria de l’any 1883, editada en temps de l’enginyer Saturnino Bellido, que aporta una breu història del Port de Tarragona des d’època romana redactada pel mateix Bellido. També cal destacar-ne algunes altres que son un compendi de diversos anys com la del 1928 al 1931 o les dels anys 1947 i 1952, totes elles il·lustrades amb fotografies i plànols gene-rals del port.

Per la gran quantitat d’in-formació que contenen son

39Actualitat 39Arxiu del Port

les memòries portuàries un material de consulta habitu-al a l’Arxiu del Port per totes aquelles persones interessades en l’estudi del Port de Tarra-gona des de diferents punts de vista: des de l’econòmic, des de l’enginyeria i l’arquitectura o des de la història marítima. I, no només es conserven les memòries del Port de Tarrago-na sinó que a l’Arxiu del Port s’hi poden trobar també les d’altres ports, tant de l’Estat espanyol com de fora, amb l’objectiu de facilitar la tasca d’investigació i recerca d’in-

formació a la persona usuària. La memòria més antiga que es conserva d’un altre port és d’Almeria i correspon a l’any 1880-1881.

Esperem doncs poder con-tinuar emprant les memòries dels ports i la informació que recullen; possiblement amb nous formats diferents al pa-per, possiblement amb estruc-tures i dissenys més d’acord als nous temps, però sempre sent un reflex fidel de les accions i activitats dels organismes por-tuaris, motors de l’economia dels estats.

40

Com cada any, quan arriben les festes nadalenques, el Mu-seu treu els tallers fora del seu espai habitual i col·labora en les activitats organitza-des al recinte del Palau Firal de Congressos on es porta a terme el Parc Infantil de Na-dal. La proposta plantejada anualment té sempre vincu-lació amb el món de la mar. Enguany, del 26 de desembre al 3 de gener, s’ha desenvo-lupat una activitat sostenible que ha permès als nens i nenes reflexionar sobre el reciclatge: Un mar de peixos! és el títol del taller adreçat als menuts de la casa, entre 3 i 8 anys, que han reciclat, creat i han fet treballar la imaginació per tal d’aconseguir que una am-polla de plàstic a la qual s’hi

afegeix paper reciclat i reta-llat, es transformi en un peix que, posteriorment, poden te-nir com a objecte de decora-ció als seus propis espais. Tot el material reciclat ha estat,

prèviament, higienitzat.Dels 1.156 participants

en l’activitat cal destacar la col·laboració activa dels adults que acompanyaven als infants amb la qual cosa po-

dem dir que aquest taller ha tingut molta acceptació per part dels nens però també per part dels adults. Hem d’agrair al personal de l’Autoritat Por-tuària de Tarragona la seva

Un mar de peixosMERCÈ TOLDRÀ DALMAUMuseu del Port de [email protected]

41Museu del Port

col·laboració en la recollida de les ampolles de plàstic ja que sense el seu ajut, el taller no hauria estat possible. Les properes activitats programa-des al Museu estan orientades

a públic familiar i es portaran a terme els darrers diumenges de mes a les 12 del matí. El desenvolupament de l’activitat consisteix en una visita teatra-litzada sota el títol de Treba-

llant al moll on el personatge protagonista, Baldomero Ma-llol, ens transportarà al port de mitjan segle XX i ens donarà a conèixer la vida als molls de la ciutat.

Per poder participar i tenir més informació d’aquestes ac-tivitats podeu consultar el web del Museu

www.porttarragona.cat i també a Facebook.

42 Servei de Publicacions

‘Miquel Ballester, l’amic tarragoní de Cristòfor Colom’QUIM VENDRELL MORENOServei de Publicacions del

Port de Tarragona

Emmarcat dins la “Col·lecció Tarragona” del Servei de Pu-blicacions del Port de Tarra-gona, el passat dimecres 16 de novembre de 2011 es va presentar a la sala d’actes de l’Arxiu del Port de Tarrago-na el llibre: Miquel Ballester, l’amic tarragoní de Cristòfor Colom d’Ernest Vallhonrat i Llurba. L’objectiu d’aquesta publicació és donar a conèixer un episodi biogràfic gairebé desconegut, almenys per al públic en general, del nave-gant Cristòfor Colom i la re-lació estreta que mantingué amb el mariner, negociant i tarragoní, Miquel Ballester.

El llibre comença amb una breu introducció per situar el Port de Tarragona i la ciutat a l’època de Miquel Ballester; una ciutat en què destacava la figura de l’arquebisbe Pere d’Urrea, gran amic del rei Joan II d’Aragó, pare de Ferran el Catòlic, circumstància que

possiblement afavorí la peti-ció que adreçà el bisbe al rei per demanar-li la construcció d’un embarcador de fusta al port, l’execució del qual va ser autoritzada ja pel seu suc-cessor, Ferran II d’Aragó, més tard el Catòlic, l’any 1484.

Quant a la ciutat de Ta-rragona de l’època de Balles-ter, Vallhonrat ens en parla a través d’uns fets concrets i puntuals que explicarien que fos Tarragona el lloc on va aparèixer el Llibre copiador de Cristòfor Colom, (que aplega la correspondència mantingu-da entre el descobridor i els Reis Catòlics entre els anys 1492 i 1504) conegut també com el Manuscrit de Tarragona perquè es va trobar a la ciutat en una llibreria de vell l’any 1986. Amb l’apunt d’aquests fets, l’autor justifica quines raons uneixen per sempre més la ciutat de Tarragona amb el navegant i descobridor Cris-

tòfor Colom. Continua l’autor parlant-

nos de Ballester com un home de mar i de negocis de Tarra-gona, amic de Colom. Sembla ser que es coneixien des de joves, de Mallorca, on havien passat certs infortunis fins que van anar a parar a Itàlia. Tan amic, que acompanyà Colom en el seu segon viatge al Nou Món l’any 1493, viatge en què també anava Pere Casaus, pare del conegut fra Bartomeu Casaus o Bartolomé de las Ca-sas. Amic que es mantingué ferm al seu costat quan al des-cobridor li començaren a anar les coses en contra.

Miquel Ballester, segons apunten les cròniques de fra Bartolomé de las Casas, va ser el primer en extreure sucre de les canyes a l’illa caribenya. A partir de l’any 1493, data del segon viatge de Colom, Ba-llester va ser qui introduí a les noves terres arrels de canya de

sucre i qui hi portà agricultors especialitzats. També va ser el primer que va extreure sucre de les canyes a la seva plan-tació de San Cristóbal a l’illa de La Espanyola l’any 1505. El clima benigne i el terreny idoni li van permetre el con-reu del sucre, l’anomenat or blanc, en grans extensions conegudes també amb el nom d’ingenis, així com la implan-tació de molins i altres invents mecànics per a afavorir la seva producció i comercialització posterior.

La proesa de Ballester se li reconegué a Amèrica on en-cara avui en dia es conserven vestigis del seu pas i no s’estan de citar-lo com el primer pro-ductor de sucre, tal com es pot llegir a la inscripció del monument a la canya de su-cre de Santo Domingo; tot el contrari que en el lloc on va néixer Ballester: Tarragona, ciutat on fins a dia d’avui ha-via passat gairebé desaperce-but.

Aquesta ressenya, a la que la Coia Escoda m’ha ajudat en gran mesura, és un reconeixe-ment a l’Ernest Vallhonrat Llurba que pocs dies després de la presentació del llibre ens va deixar. Serveixin aquestes línies, doncs, per recordar el seu treball que ens ha deixat com a estudiós colombí.

Ballester va ser qui introduí a

les noves terres arrels de canya de sucre i qui hi

portà agricultors especialitzats

43Servei Lingüístic

Dues companyes de promoció del català

Sota l’eslògan “Català i empre-sa, ja estàs al dia?”, la Direcció General de Política Lingüís-tica ha iniciat una campanya de difusió de les disposicions lingüístiques del Codi de con-sum de Catalunya, publicat l’any 2010, que afecten les empreses pel que fa a aspectes com ara la regulació de l’eti-quetatge, la documentació que cal tenir a disposició del consumidor i l’atenció al pú-blic. Així el Codi de consum, que va finalitzar el període d’adaptació per a les empre-ses el 23 de juliol de 2011, reconeix drets específics en matèria de llengua a les persones consumidores i usuàries i, per a garantir-ne l’exercici, estableix obligacions per a les empreses que presten

serveis o ofereixen béns a Cata-lunya.

Dins de la celebració de l’Any Europeu del Voluntariat, des de la Direcció General de Po-lítica Lingüística i la Secreta-ria General de l’Esport, amb la col·laboració de la Unió de Federacions Esportives de Ca-talunya, s’ha impulsat la cam-panya “Mou-te en català!”, amb la finalitat de fomentar l’ús oral de la llengua catala-na en l’àmbit esportiu. Amb aquest objectiu, des de final de 2011, s’han planificat un con-junt d’actuacions centrades en els col·lectius que treballen en l’àmbit de l’esport (monitors i entrenadors esportius pro-

fessionals, principalment) que s’allargaran fins al 2012 com

ara la promoció del Volunta-riat per la llengua en l’àmbit

de l’esport, la realització i anàlisi d’una enquesta d’usos lingüístics adreçada a monitors d’activitats esportives, la difu-sió de les eines i recursos per aprendre i practicar català en centres i clubs esportius, etc. El programa Fes voluntariat lingüístic mentre fas esport! anima a realitzar un esport i fer tasques de voluntariat. Es pot trobar més informació a: http://www.gencat.cat/llen-gua/voluntariat

Servei Lingüístic de Català del Port de Tarragona

[email protected]

Mou-te en català!

Català i empresa: ja estàs al dia?

D’entre els drets de les per-sones usuàries hi ha l’atenció al públic (els consumidors han de poder ser atesos oral-ment i per escrit en la llengua oficial que escullin), informa-ció i documentació (han d’es-tar disponibles almenys en ca-talà les invitacions a comprar, les informacions de caràcter fix com ara la senyalització, cartells, etc.) o l’etiquetatge (s’han d’etiquetar, almenys en català, les informacions ne-cessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis i les dades obligatò-ries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat).

Es pot trobar més infor-mació a http://www.gencat.cat/llengua/consum

44

Gravat monumental i d’experimentació Enric Adserà Riba

“Enric Adserà és un artista que es

caracteritza per no seguir cap corrent artística, ell mateix

és la corrent” (Ad van der Blom, crític

holandès)

Enric Adserà Riba és un artista molt polifacètic, d’avantguarda però, a la ve-gada, no deixa de banda el di-buix i la pintura com a art tra-dicional. L’artista es dedica a la pintura, l’escultura i el gravat. Enric Adserà és un català es-tablert a Holanda, on s’ha fet un nom.

Exposició Tinglado 1: En aquesta exposició, Enric Ad-serà mostra la seva especiali-tat artística: el gravat. En el camp de gravat, l’artista ha desenvolupat una gran tasca d’innovació i experimentació en diferents tècniques, obte-nint grans resultats que l’han situat entre els noms més

rellevants de la gràfica con-temporània holandesa i inter-nacional. Adserà no segueix cap corrent artística, sinó que experimenta i ell mateix crea noves tècniques.

En aquesta exposició hi ha obres que no ha exposat mai enlloc. En aquesta expo-sició de gravats, hi ha gravats tradicionals (dels seus inicis exposant obres) i, sobretot, destacar que en aquestes obres hi ha reflectides les tècniques experimentades per l’autor al llarg de la seva obra.

Cal destacar El Mosaicus: un gravat monumental i tridi-mensional que va concebre als anys 80 del segle XX. L’obra

El Mosaicus és com un enorme relleu de paret cobert amb una gran varietat de gravats en la seva superfície.

D’altra banda, també cal destacat El Cubi, un trenca-closques, una instal·lació for-mada per vint cubs gravats, aquests vint cubs poden for-mar una paret enorme en la que es mostra una sola compo-sició, però també poden orde-nar-se en quatre pilars de cinc, o en altres configuracions.

Les obres El Mosaicus i El Cubi no s’han exposat mai juntes.

L’autor vol demostrar que en el camp del gravat hi ha moltes possibilitats, i que un

TINGLADO 1

Del 14 de gener al 4 de març de 2012

Activitats culturalsdel Moll de Costa 45

artista no s’ha d’estancar se-guint corrents, sinó que ha d’experimentar canviant i mesclant tècniques. Bàsica-ment innovació i experimen-tació.

El Camp de Tarragona acull tres exposicions simul-tànies de l’artista catalano-holandès Enric Adserà Riba (Cabra del Camp 1939). En tres espais propers i amb dates gairebé coincidents, s’hi pot veure la mostra més represen-tativa de l’obra d’aquest im-portant creador que s’hagi fet mai (el gravat monumental i d’experimentació al Tinglado 1, Trajectòria (1961-2011) al Museu de Valls, i Somnis, de-

liris i espectres al Museu d’Art Modern de Tarragona), donen l’oportunitat de mostrar un reflex total de la seva obra, i cadascuna amb una perspec-tiva diferent.

- A Valls hi ha exposada una retrospectiva, una evolució de l’autor des dels seus inicis.

- Al Tinglado 1 hi ha una mostra de gravats, la seva es-pecialitat artística.

- Al Museu d’Art Contem-porani de Tarragona hi ha reflectida una exposició de la seva època en què la seva obra s’inspirava en somnis.

Enric Adserà s’inspira en la natura i en les pròpies emo-cions.

46

El Port de Tarragona va donar suport, un any més, a La Ma-rató de TV3 que es va celebrar el passat 18 de desembre, i va estar dedicat a la regeneració i transplantaments d’òrgans i

teixits. Al Tinglado 1 del Moll de Costa es va instal·lar la seu central de La Marató al Camp de Tarragona, i va acollir els voluntaris que rebien trucades per fer donacions, des de les

8 h de la tarda, fins les 12 h de la nit. La Marató va recap-tar més de 7 milions d’euros. Aquest volum de recursos econòmics suposa un impuls decisiu en la recerca de la re-

generació i el transplantament d’òrgans i teixits a Catalunya. L’impacte de La Marató ha fet incrementar de manera nota-ble el nombre de sol·licituds del carnet de donant.

El Port de Tarragona

col·labora amb La Marató de TV3

L’impacte de La Marató ha fet incrementar de

manera notable el nombre de sol·licituds del

carnet de donant

46Activitats culturalsdel Moll de Costa

47Activitats Culturals del Moll de Costa

• Del 21 de desembre de 2011 al 9 d’abril de 2012

• Entrada gratuïta

• De dilluns a divendres, de 10 a 14 h i de 17 a 21 h

• Dissabtes i festius, d’11 a 14 h i de 17 h a 20 h

• Cita prèvia per a visites escolars: Tel. 977 249 871

• Informació Obra Social “la Caixa”: 902 223 040 www.lacaixa.es/obrasocial

48

Exposició ‘Parlem de drogues’ a CaixaForum

L’Obra Social “la Caixa” pre-senta l’exposició interactiva “Parlem de drogues”, amb l’objectiu de fer arribar el pro-grama de prevenció del con-sum de drogues a Tarragona.

L’exposició interactiva “Par-lem de drogues”, pretén sensi-bilitzar els joves i prevenir-los contra les drogues des d’un punt de vista científic i global; és a dir, oferint recursos d’in-formació, orientació i forma-ció a les famílies, a la comuni-tat educativa, als professionals

de la salut i als joves. L’objec-tiu últim és proporcionar tota la informació necessària per prendre decisions responsa-bles.

L’exposició s’acompanya d’un seguit d’activitats edu-catives de prevenció, organit-zades en col·laboració amb l’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. Així mateix, ofereix recursos d’ori-entació per a famílies amb fills adolescents, per a professionals de la salut, per a professorat

d’educació secundària, per a tècnics de prevenció, etc.

Els eixos d’aquest pro-grama es posen en mar-xa en línia a través del web www.parlemdedrogues.org. Aquest portal es posa a dispo-sició de professorat i alumnat, i ofereix una visió en 3D de l’exposició interactiva “Parlem de drogues”.

El programa “Parlem de drogues” de l’Obra Social ”la Caixa” va ser guardonat el pas-sat novembre de 2010 amb el

Premi Reina Sofía contra les drogues, per ser un projecte de prevenció basat en els efectes de les drogues en el cervell, la salut i el comportament de les persones.

L’exposició itinerant es di-videix en nou espais modulars a través dels quals s’identifica el problema de les drogues, es presenta una anàlisi i un diagnòstic de la situació i es proposen vies que fomenten la prevenció.

L’exposició interactiva “Par-

L’Obra Social “la Caixa” presenta el programa educatiu de prevenció al consum de drogues, en col·laboració amb l’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya

49Fundació ‘La Caixa’

lem de drogues”, emmarcada dins del programa de l’Obra Social ”la Caixa”, convida a re-flexionar entorn d’una sèrie de conceptes bàsics sobre les dro-gues, d’una manera compren-sible. A més, la mostra alerta sobre els riscos que comporta el seu ús i aporta informació actualitzada i elements de ju-dici per desenvolupar una ac-titud crítica i poder, així, pren-dre decisions responsables.

L’exposició consta d’un àmbit introductori i de vuit espais modulars a través dels quals, successivament, s’identi-fica i es defineix el problema, es presenten una anàlisi i un diagnòstic de la situació i es proposen vies que fomenten la prevenció. Les vuit àrees en què es divideix aquesta mostra interactiva són les següents:

- L’impacte social de les dro-gues

- Què són les drogues?- Les drogues, aquí i ara- Les drogues, un fenomen

global- Les drogues i el cervell- Els efectes de les drogues - Les drogues, riscos per a la

salut- El repte de la prevenció:

ara, tu decideixes L’Obra Social ”la Caixa”

contribueix així al coneixe-ment sobre els diferents tipus de drogues existents, aprofun-dint en les repercussions del seu consum sobre la salut i la vida quotidiana.

Visites comentades per a col·lectius Català: dissabtes i diumenges, a les 18 h.Castellà: diumenges, a les 19 h.

Per al públic en general

Visita guiada a l’exposició “Parlem de drogues”, acom-panyada de col·loqui sobre la prevenció del consum de dro-gues. De dilluns a divendres, horari lectiu. Durada: 1 hora i 30 minuts. Grups: màxim 30 alumnes. Es demana màxima puntualitat. Inscripcions al tel. 977 249 871

Teatre: KEDM X PARL D DROGUS? PASSAO14, 21 i 28 de març, a les 9.30 h i a les 11 h (2 sessions

diàries) Representada per BOIKOTeatre, a l’Auditori de CaixaForum Tarragona. Inscripcions al tel. 977 249 871

Debat: “Parlem de drogues”Dimecres 18 d’abril, a les 10 h. Amb la participació

d’estudiants de diferents centres educatius i el Dr. Rafael Mal-donado, catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra. Inscripcions al tel. 977 249 871

Per als estudiants dels centres educatius de secundària

• Dilluns 16 de gener, a les 19 h

“L’enemic que portem dins: cervell i addicció”

A càrrec de Rafael Mal-donado, catedràtic de Far-macologia de la Universitat Pompeu Fabra, i la perio-dista Milagros Pérez-Oliva (El País).

• Dilluns 25 de gener, a les 19 h

“Addiccions: vici o malaltia”

A càrrec de Marta To-rrens i Mèlich, directora d’Addiccions, Institut de Neuropsiquiatria i Addic-cions, Parc de Salut Mar de Barcelona. Departa-ment de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El professorat de secun-dària assistent a aquestes activitats té la possibilitat d’obtenir acreditació de 5 h o 10 h per part del De-partament d’Ensenyament de la Generalitat de Ca-talunya prèvia inscripció a través de www.xtec.cat/formacio/cercador/index.htm (codi de l’activitat 7000110507) i de Caixa-Forum Tarragona (altres professionals interessats) al 977 24 98 71.

Conferències

Senderisme

UN TOMB PELS MONSABRES

El passat 2 d’octubre vam anar cap a Paüls, on començava la ca-minada. Deixàrem el vehicles prop del cementiri i vam anar a una font propera (La Fonteta) on vam esmorzar, per agafar forces per a les dues hores de pujada que ens esperaven de bon comença-ment fins al coll de la Gilaberta. Passat el coll d’Atans vam baixar a la font del Montsagre d’Horta (quasi no raja) i vam pujar al punt més elevat del recorregut, el tossal d’en Grilló (1071 m), on gaudirem d’una esplèndida vista d’Horta, la Terra Alta i la comarca del Matarranya. Vam haver d’extremar les precaucions (sobretot pel vent) i no apropar-se al penya-segat amb més de 300 m de caiguda vertical. Tot baixant, vam visitar el Teix monumen-tal i vam arribar a la bassa de la Refoia, on varem dinar. Un suau descens i vam arribar a la font del Montsagre de Paüls, que ens va permetre avituallar-nos d’aigua fresca, abans de la llarga baixada pel GR-171 cap el poble. Van ser 14 km i 800 m de desnivell acumulat.

SERRA PEDRAGOSA I PUIG DEL LLEó

El passat 4 de desembre vam fer una ruta de 9 km. Té un desni-vell total de 240 metres, i vam trigar unes 3 hores a fer-la. Des del punt més alt d’aquesta sortida, el puig del Lleó (311 metres), hi ha unes vistes impressionants a tota la costa penedesenca, i es

pot veure fins i tot el Port de Tarragona, i el cap de Salou. Du-rant l’excursió també vam veure amb tota claredat la serralada del Montmell, la muntanya de Montserrat, Vilafranca del Penedès, etc.

III CAMINADA SOLIDàRIA LA MUNTANyETA

Com l’any 2010 el Grup Senderista es va decidir afegir a aquesta sortida que promou l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona, combinant una solidaritat ineludible amb una ac-tivitat sana. A la fotografia, a punt de sortir alguns membres del grup senderista del Port junt amb companys senderistes de Sarral amb els que hem realitzat algunes sortides espectaculars pel terme de Sarral. Esperem en futures ocasions sumar més gent a veure si arribem al límit que fixa cada any l’organització. Ànim que val la pena!.

50

d’unes grans vistes i s’albira el poble d’Espui.Des d’aquí i reco-rrent la carena de la muntanya encara vàrem agafar més altitud fins arribar als 2.300 metres aproximadament, el coll d’Espot, on es poden entreveure les pistes d’esquí del mateix nom. Tot seguit ens vam aturar en una zona de lleure per a fer un petit àpat per tal de tornar a agar forces i fer l’últim esforç de pujada. Després del gran ascens va arribar l’hora d’un perllongat descens pell bell mig de la muntanya fins que arribàrem al bosc, on malgrat la gran sequera que hi havia a la zona, vàrem gaudir de les diverses tonalitats de la vegetació, en unes dates que tot just ara que ha començat la tardor. El llarg descens va finalitzar passant per les poblacions de Baiasca i Aretui fins arribar a Llavorsí. La ruta va finalitzar en la població de Sort. El recorregut total fou de 82 km.

DE MONTBLANC A LA MOLA D’ESTATS

El 30 d’octubre de 2011 el Grup Ciclista del Port vàrem fer una ruta pel parc natural de les muntanyes de Prades,t des de Mont-blanc fins a la Mola d’Estats i Quatre Termes. La sortida s’inicià des del santuari de la serra de Montblanc per enfilar el GR cap a l’ermita de la Santíssima Trinitat. A partir d’aquí va continuar la pujada cap a la Pena on, poc a poc, ens anàrem endinsant cap el bosc que ja presentava un aspecte tardorenc. Un cop arribats a la font del Deport, situada als peus de la Pena, ens vàrem aturar per

Grup CiclistaRUTA PEL PARC DE L’ALT PIRINEU

El 15 d’octubre de 2011 el Grup Ciclista del Port juntament amb altres companys de la BTT vàrem fer una ruta pel parc natural de l’Alt Pirineu (comarca del Pallars Sobirà). La sortida s’inicià des de la petita població de Llesuí on antigament hi havia les instal·lacions dels remuntadors de les pistes d’esquí. Des d’aquí i amb una forta pujada vàrem enfilar el coll del Triador fins arri-bar al mateix cim (cota 2.100 metres d’altitud) on es pot gaudir

Activitats Socials 51

52 Activitats Socials

reposar una estona. Seguint el camí vam remuntar tota la mun-tanya la qual presentava un aspecte d’allò més pirinenc amb els cims ennuvolats i plens de boira, fins arribar als plans de St. Joan on hi ha diverses opcions per fer rutes. La nostra va consistir en agafar el GR direcció Prades per tal d’arribar fins un indret ano-menat el Clot del Llop i d’aquí vàrem encarar les darreres pujades que ens van dur fins a la Mola d’Estats i els Quatre Termes (altitud superior als 1.200 metres). Les vistes panoràmiques de tots el vol-tants, on es divisa entre altres les poblacions de Mont-ral, Capa-fonts, Vimbodí, etc., va fer que ens oblidéssim de l’esforç fet fins arribar en aquest punt. La tornada cap a Montblanc va transcórrer per la rodalia del refugi de Cogullons on seguint una pista molt ampla i de gran recorregut vàrem iniciar un descens vertiginós pel mig de la vall de Rojals, zones de grans roques i en mig d’un bosc d’una gran bellesa. Així doncs, muntanya avall arribàrem a Mont-blanc. Des del nostre club volem donar les gràcies al nostre guia local, el Pep Cabestany, gran persona coneixedora de tots aquests paratges que, amb les seves explicacions i els racons i raconets que ens va ensenyar, vam poder gaudir plenament d’una gran etapa de muntanya.

PESSEBRE

El passat dissabte 17 de desembre de 2011 vàrem fer la tradicional ruta nadalenca del Club per tal de col·locar el pessebre a l’ermita de Sant Antoni del Catllar. Els assistents vàrem fer un recorregut per les contrades del Tarragonès fins l’esmentada ermita on vàrem gaudir d’un esmorzar de germanor i després instal·larem el pesse-

bre en l’antiga església de l’ermita de Sant Antoni del Catllar, que el nostre company Andrés Quiñones ens havia fet. L’ofrena del pessebre va estar amanida per un càntic de la nadala que ens va preparar el company Joan Roset.

Grup CulturalEL GRUP CULTURAL A LA SAGRADA FAMíLIAMés d’una trentena de companys, familiars i amics, visitarem el Temple Expiatori de la Sagrada Família, el dissabte 22 d’octubre. Amb el servei d’audioguia conjunt vàrem recórrer tot el recinte mentre anàvem escoltant les explicacions sobre el projecte arqui-tectònic, el simbolisme de cadascuna de les façanes i de les es-cultures que les integren. La passejada per l’interior del temple, ens va permetre conèixer i admirar els elements decoratius i els materials més idonis per reflectir els conceptes gaudinians.

53Reial Club Nàutic de Tarragona

Com a balanç de l’any podem ressaltar les següents activitats:

VelaLa Secció de Vela continua navegant amb bon vent. S’ha creat una flota de Làser, i les ja tradicionals flotes de 420 i Optimist que competeixen en les regates del calendari català i s’ha dinamitzat la navegació per adults en modalitats de creuer. Caldria destacar en aquest any esportiu el triomf d’en Martí Guinovart al Gran

Premi Teyco d’Optimist al Masnou.

Reial Club NàuticEl Reial Club Nàutic segueix vogant fort. Durant la passada temporada es van aconseguir 4 medalles d’or (4x AF, 1x JM, 4- JM) i 5 de plata als Cam-pionats d’Espanya de Rem Olímpic i 6 esportistes del nostre Club i un tècnic van formar part de la Selecció Es-panyola de Rem competint als diferents Campionats del món on es van aconseguir una me-dalla de plata i dues de bronze

PàdelLa Secció de Pàdel continua la seva tasca dinamitzadora i engrescadora. Tot i ser la de més recent creació està tenint molts adeptes i practicants d’aquest esport de moda al Club. Durant el passat any es

van organitzar tornejos socials (per a socis del Club) i oficials (formaven part del Circuit Català de Pàdel).

TravessiaLa Travessia a les aigües de Marina Tarraco va arribar a la seva 85 edició amb un gran èxit de participació com en els darrers anys.

PescaDins la Secció de Pesca s’han organitzat 7 concursos de pes-ca amb una gran participació dels socis del nostre Club.

Activitats d’estiuDurant l’estiu van passar per les instal·lacions del Club gai-rebé 925 nois/es amb edats compreses entre els 4 i els 16 anys per a realitzar les dife-rents activitats d’estiu progra-mades.

Reial Club Nàutic

5454

9TH EDITION OF THE APPORTT

AWARDS

The Tarragona Port Promotion Group awards

prizes to its members in the

ninth edition of the APPORTT Awards

The objective of the APPORTT awards is to acknowledge the important tasks undertaken by individuals, companies and institutions working in the port sector and the Port of Ta-rragona.

The awards recognise the activity, work, projects, ac-tions and strategies that stand out for their innovative natu-re, originality, projection and leadership. They recognise the day-to-day efforts and merito-rious work in favour of the ini-tiatives undertaken in the Port of Tarragona.

It was for this reason that nine years ago the Tarragona Port Promotion Group, A.I.E.-APPORTT, with the aim of motivating, stimulating and recognising these efforts, de-cided to establish awards that would highlight the day-to-day work of individuals, com-panies and institutions as part of the activities of the Port of Tarragona.

In a meeting held on 16 November 2011 the APPORTT Board of Direc-tors voted to make the fo-

llowing awards:· The most active company in the external promotion of the Port of Tarragona: GRUPO BERGÉ in recognition of its international trajectory and for its firm commitment to wor-king in the Port of Tarragona.· Special Dedication: Westfal-Larsen Shipping in recogni-tion of its considerable effort and constant meritorious work that has contributed to gene-rating business in the Port of Tarragona.· Professionalism: Sr. Pepe Pedregal for having directed the unbeatable strategy of the Asociación de Consignatarios de Buques, the Asociación Provincial de Empresas Esti-badoras de Tarragona and the Asociación ATEIA Tarragona aimed at positioning Tarrago-na as a leading port in the Me-diterranean.

The APPORTT 2011 award ceremony was held on 14 December 2011 during the traditional Tarragona Port Community Christmas supper in Tinglado 1 on the Port of Tarragona’s Costa Wharf.

The celebratory event, which began punctually at 9 pm and was attended by more than 150 businesspersons belonging to the Tarragona Port Promotion Group who, as is customary, had not wished to miss this an-nual event. They were joined by the president of the Port of Tarragona, Josep Andreu, and the president of APPORTT, Josep Saltó, as well as various authorities. The latter included Jordi Sendra, senator; Joaquim Nin, delegate of the Autono-mous Regional Government of Catalonia; Pau Pérez, first de-puty mayor of Tarragona; Ri-card Font, director general the Department of Transport and Mobility of the Autonomous Regional Government of Ca-talonia; and Enric Ticó, presi-dent of FETEIA and Railways of the Autonomous Regional Government of Catalonia.

Joaquim Nin, delegate of the Autonomous Regional Government of Catalonia pre-sented the prize for the most active company in the promo-tion of the Port of Tarragona to GRUP BERGE. It was recei-

ved by Juan Aguirre Aguirre-zábal, the managing director of Bergé Infraestructuras y Servi-cios Logísticos.Pau Pérez, first deputy ma-yor of Tarragona, presented the Special Dedication pri-ze to Mauro Tosi, director of Westfal-Larsen in Livorno, in recognition of that company’s considerable effort and cons-tant meritorious work that has contributed to generating bu-siness in the Port of Tarragona.

Pepe Pedregal received the prize for Professionalism from Josep Andreu, president of the Port of Tarragona, for having directed the unbeatable strate-gy of the Asociación de Con-signatarios de Vaixells, the Aso-ciación Provincial d’Empresas Estibadoras de Tarragona and the Asociación ATEIA Tarra-gona aimed at positioning Ta-rragona as a leading port in the Mediterranean.

Following the prize-giving ceremony, the guests enjoyed the traditional Christmas su-pper and were entertained by the group Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries.

55ActualitatEnglish translation 55

APPORTTpresents the port

of Tarragona as an excellent option for

the Shipper’s Council

APPORTT presents its

activity report for 2011

During 2011, the Shipper’s Council and APPORTT have carried out a series of actions to foster closer ties. The ob-jective is to position the Port of Tarragona as the “natural port” for exports by sea.One of the high points of the-se contacts came on 29 Nov-ember with a visit to the Port of Tarragona by the represen-

tatives of companies selected for their import and export capacity in the Catalan coun-ties of Upper and Lower. The delegation was recei-ved by the president of APPORTT, Josep Saltó and the president of the Tarrago-na Port Authority, Sr. Josep Andreu. The presentation highlighted the competitive

advantages of the Port of Ta-rragona.Following the reception, the visitors toured the port ins-tallations by boat and saw at first hand the new Euroports TPS terminal and Andalu-sia Wharf container termi-nal and its future expansion. They were able to talk with representatives from ship-

ping companies, operators, forwarding companies, ship-ping agents and stevedoring companies. They were also able to see the logistics ser-vices offered by the port, the new regular lines that already link Tarragona to practically the whole world and all the tariffs and advantages availa-ble to them.

The 2011 APPORTT Acti-vity Report was presented on 14 December in the presence of more than more than 150 businesspersons attending the group’s traditional Christmas supper.This annual publication summarises the intensive marketing action programme undertaken by APPORTT during the year. As is well known, the main objective of these initiatives is to publici-se the services offered by the

Port of Tarragona and its as-sociated companies.In charge of presenting the 2011 Report were the respec-tive presidents of APPORTT, Josep Saltó, and the Tarrago-na Port Authority, Josep An-dreu. The 2011 Report refers to the objectives set out for 2011 and the entire action plan undertaken by the group du-ring the year, highlighting the Best International Strategy award received by APPORTT

from CEPTA.Published in three languages, Catalan, Spanish and En-glish, the report contributes to the promotion of the port community and dissemina-tes all the marketing actions undertaken by the group in furtherance of the interests of its members and the Port of Tarragona.The 2011 Report also con-tains a photo gallery with images of the most outstan-ding activities.

The Activity Report is also available on the APPORTT website at www.apportt.com and in QR code.

APPORTT would like to thank BECSA www.becsa.es for sponsoring the publication.

Actualitat56

Número 50 - 1r Trimestre de 2012 · Anselm Clavé, núm. 2, 1r pis 43004 Tarragona Tel. (34) 977...

Documents

Transcript of Número 50 - 1r Trimestre de 2012 · Anselm Clavé, núm. 2, 1r pis 43004 Tarragona Tel. (34) 977...