Entrevista a Ernest CanoÉs el nou degà de la Facultat de Ciències Socials.Entre les seues propostes, augmentar la projeccióexterior de la facultat i millorar el contacte amb lesorganitzacions professionals del seu àmbit. PÀG. 9

Beques remunerades en pimes. Un conveni entre lesuniversitats, el Banc de Santander i la patronal de la petita i mitjanaempresa permet oferir beques remunerades en pimes. Els universita-ris que les aconseguisquen cobraran un mínim de 600 euros. PÀG. 3

La Universitat celebra el Dia Internacional de la Dona amb iniciatives en diversosespais. Hui a les 12 hores hi haurà un acte institucional a les portes de l’edifici delRectorat, on es guardaran cinc minuts de silenci, i a continuació al Saló d’Actess’anunciarà una sèrie de fites assolides en matèria d’igualtat. Pàg. 4

Els graduats per la Facultatde Medicina i Odontologia dela Universitat han aconseguitexcel·lents notes en l’examenMIR, al qual es presentavenaspirants de tot Espanya.València n’ha col·locat deuentre els cent millors. Pàg. 5

PPEERRIIÒÒDDIICC SSEETTMMAANNAALL www.uv.es/noudise

NNÚÚMMEERROO 44007788 DDEE MMAARRÇÇ

DDEE 22001122

Homenatge a les pioneres de la Universitat8M Els millors

metges són de València

Urbizu, senseun moment

de pau

FOTO: MIGUEL LORENZO

El director de cine Enrique Urbizu (guanyador de sis Goya amb No habrá paz para losmalvados) no va parar ni un minut a la Universitat. Estudiants de Periodisme i de Comu-nicació, en especial, van voler entrevistar-lo i parlar amb ell després de la projecció de laseua pel·lícula. Urbizu va oferir una entrevista a NOU DISE. Pàg. 11

CCUURRSSOOSS

NOUDISE407Dijous, 8 de març de 2012

BBEEQQUUEESS II PPRREEMMIISS

2 beques&cursos

OOLLTTRRAAVVOOLLTTAALLAA MMIIGGRRAACCIIÓÓ DDEE LL’’EESSTT EENN EELL CCOONNTTEEXXTT MMEEDDIITTEERRRRAANNII:: LLAA DDIIÀÀSSPPOORRAA BBÚÚLLGGAARRAA II LLAA MMOOBBIILLIITTAATT TTRRAANNSSNNAACCIIOONNAALL

1 crèdit.CCoonnvvooccaa:: Patronat Sud-Nord.DDaatteess: Del 26 al 28 de març.PPrreeuu:: 24,05 ! membres de laUniversitat de València (alumnes,PDI, PAS, Amics i AnticsAlumnes).HHoorraarrii:: De 16 a 19:30 hores.LLlloocc:: Sala de Juntes. Entresòl dela Facultat de Ciències Socials.Av/Tarongers 4b. 46021 València.IInnffoorrmmaacciióó:: http://www.fguv.org/cursos/ampliar_noticia.asp?id=1080.

TALLER DE VIDEOCURRICULUM

1 crèdit de lliure elecció.CCoonnvvooccaa:: OPAL.DDaatteess: 23, 25, 26, 27 d’abril i 2, 3 i4 de maig.PPrreeuu:: 25 !.HHoorraarrii:: De 9 a 14 hores.LLlloocc:: OPAL. C/Amadeu de Savoia4.IInnffoorrmmaacciióó ii iinnssccrriippcciióó:: http://www.fguv.org/cursos/ampliar_noticia.asp?id=1031.

DIPLOMA EN GESTIÓ DEL CANVI CLIMÀTIC: ESTRATÈGIESEMPRESARIALS I PÚBLIQUES

13 crèdits ECTS.CCoonnvvooccaa:: Adeit.OOrrggaanniittzzaa:: Departamentd’Economia Aplicada.DDaatteess:: D’abril a juny.PPrreeuu:: 1.800 !.MMooddaalliittaatt:: Presencial.HHoorraarrii:: Dimecres i divendres de16:30 a 21 hores i dissabtes de9:30 a 14 hores.LLlloocc:: Campus dels Tarongers.Departament d’EconomiaAplicada.PPrreeiinnssccrriippcciióó: Fins el 4 d’abril.IInnffoorrmmaacciióó::http://postgrado.adeit-uv.es/es/cursos/seguridad__salud_y_medio_ambiente-6/11612240/datos_generales.htm.

RREEPPRRIIMMIITTSS II VVEERRGGEESS.. IIMMAATTGGEESSDDEE LLAA RREEPPRREESSSSIIÓÓ SSEEXXUUAALL EENN EELL CCIINNEEMMAA EESSPPAANNYYOOLL

3 crèdits de lliure elecció. Malgrat la censura imposadadurant la dictadura, el cinemaespanyol dels anys cinquanta iseixanta va aconseguir reflectiren les seues ficcions la realitat dela repressió sexual. Directors comara Marco Ferreri, Carlos Saura,J.A. Bardem. F. F. Gómez i elsjoves que van conformar el NouCinema Espanyol van saberexplicar amb les seues pel·lículesl’asfíxia del desig i la falta dellibertat que elnacionalcatolicisme imposava.CCoonnvvooccaa:: Servei d’ExtensióUniversitària.DDaatteess:: 17, 19, 24 i 26 d’abril i 3, 8,i 10 de maig.PPrreeuu: 75 !.HHoorraarrii:: De 16 a 21 hores.LLlloocc:: Campus de Blasco Ibáñez.IInnffoorrmmaacciióó:https://secvirtual.uv.es.

CCIINNEEMMAA II DDRROOGGUUEESS:: FFIICCCCIIÓÓ OO RREEAALLIITTAATT

4 crèdits de lliure elecció. És necessari aclarir la informacióque els joves obtenen sobre lesdrogues, separant clarament el

que es troba correctamentreflectit en el cinema encontraposició amb falsedats oidealitzacions sobre el consum.OOrrggaanniittzzaa:: Servei d’ExtensióUniversitària. DDaatteess:: De l’1 de març al 20d’abril.LLlloocc:: Campus de Blasco Ibáñez.HHoorraa:: De 10 a 14 hores.PPrreeuu:: 100 ! estudiants de laUniversitat.IInnffoorrmmaacciióó ii iinnssccrriippcciióó:https://secvirtual.uv.es.

DDIIPPLLOOMMAA EENN FFOORRMMAACCIIÓÓ PPEERR AALLDDEESSEENNVVOOLLUUPPAAMMEENNTT PPRROOFFEESSSSIIOONNAALL EENN DDOOMMÒÒTTIICCAAII LLLLAARR DDIIGGIITTAALL

15,60 crèdits ECTS.CCoonnvvooccaa:: Adeit.OOrrggaanniittzzaa:: Departamentd’Enginyeria Electrònica.DDaatteess:: De maig a juliol.PPrreeuu:: 1.250 !.MMooddaalliittaatt:: Presencial.HHoorraarrii:: Dijous i divendres de 16 a20 i dissabtes de 9 a 13 hores.LLlloocc:: Seu ETSE (Burjassot) i seuAdeit (València).PPrreeiinnssccrriippcciióó: Fins el 30 d’abril.IInnffoorrmmaacciióó::informacion@adeit.uv.es.

DDIIPPLLOOMMAA EENN MMEETTOODDOOLLOOGGIIAA IIDDIIDDÀÀCCTTIICCAA DDEE LL’’EESSPPAANNYYOOLL CCOOMMAA LLLLEENNGGUUAA EESSTTRRAANNGGEERRAA

13 crèdits ECTS.CCoonnvvooccaa:: Adeit.OOrrggaanniittzzaa:: Departament deFilologia Espanyola.DDaatteess:: Juliol.PPrreeuu:: 1.100 !.MMooddaalliittaatt:: Presencial.HHoorraarrii:: De dilluns a divendres.LLlloocc:: Facultat de Filologia,Traducció i Comunicació.PPrreeiinnssccrriippcciióó: Fins el 18 de maig.IInnffoorrmmaacciióó ::http://postgrado.adeit-uv.es/index.php.

TALLERS DE DINAMITZACIÓ DELVOLUNTARIAT UNIVERSITARI

Per a l’obtenció dels crèdits ECTSés necessari justificar un mínimde deu hores de participació enles entitats presentades.OOrrggaanniittzzaa:: CADE.PPrreeiinnssccrriippcciióó:: Fins el 21 de març.PPrreeuu:: Gratuït.LLlloocc:: Aulari Sud del Campus delsTarongers.IInnffoorrmmaacciióó ii iinnssccrriippcciióó::http://www.uv.es/cade/v/volunta-riat/promovolun/voluntins-crip11_12.htm.

CERTIFICAT D’ESPECIALITZACIÓDEL MASSATGE EN FISIOTERÀPIA

3,40 crèdits ECTS.CCoonnvvooccaa:: Adeit.OOrrggaanniittzzaa:: Departament deFisioteràpiaDDaatteess:: Juny de 2012.PPrreeuu:: 175 !.MMooddaalliittaatt:: Presencial.PPrreeiinnssccrriippcciióó: Fins el 15 de maig.HHoorraarrii:: Dijous de 15:30 a 20:30hores, divendres de 9 a 14 hores ide 15:30 a 20:30 hores.LLlloocc:: Escola Universitària deFisioteràpia.IInnffoorrmmaacciióó::informacion@adeit.uv.es.

BEQUES CREU CEPYME. PRÀCTIQUES A EMPRESA 2012

CCoonnvvooqquueenn:: Santander, CRUE,CEPYME, Pràctiques a Empresa.OObbjjeeccttee:: Promoure la realització depràctiques pels estudiants, facilitantla seua inserció laboral posterior-ment; i augmentar la col·laboracióentre empreses i la Universitat deValència.RReeqquuiissiittss:: Estudiants de laUniversitat de València de qualsevoltitulació (amb més del 50% dels crè-dits superats) que no tinguen caprelació contractual amb l’empresa oentitat.TTeerrmmiinnii:: 31 de març.IInnffoorrmmaacciióó:: http://www.becas-san-tander.com/.

BEQUES PER A LA REALITZACIÓ DEPRÀCTIQUES A LA PRESIDÈNCIADE LA GENERALITAT

CCoonnvvooccaa:: Generalitat Valenciana.OObbjjeeccttee:: 35 beques per a realitzarpràctiques en matèria decomunicació durant l’exercici 2012-2013, amb l’objectiu de completar laformació acadèmica dels joves.DDeessttiinnaattaarriiss:: Titulats en Ciències dela Informació, Periodisme, Imatge iSo i Comunicació Audiovisual.IInnffoorrmmaacciióó:: http://www.gva.es/l.

BECA MAEC-AECID (ACADÈMIAD’ESPANYA A ROMA)

CCoonnvvooccaa:: Agència Espanyola deCooperació Internacional per alDesenvolupament.OObbjjeeccttee:: Donar l’oportunitat alsestudiants de titulacions artístiquesd’ampliar els seus estudis a Roma.RReeqquuiissiittss:: Ser estudiant espanyol oiberoamericà i tindre inquietuds perampliar els estudis artístics al’Acadèmia d’Espanya a Roma. Esconcediran beques en les categoriesd’escultura, pintura, videocreació,arquitectura, fotografia, música imusicologia, arts escèniques,cinema, literatura (Beca Valle-Inclán), estètica i museologia, teo-ria, anàlisi i crítica de les BellesArts.

IInnffoorrmmaacciióó::http://www.boe.es/boe/dias/2012/02/22/pdfs/BOE-A-2012-2593.pdf.

BEQUES DE POSTGRAU FUNDACIÓ “LA CAIXA”

CCoonnvvooccaa:: Obra Social “la Caixa”.OObbjjeeccttee:: 222 beques per a estudiar aEspanya, Europa, Estats Units,Canadà i Àsia.TTeerrmmiinnii:: Vegeu terminis de sol·lici-tud per a cadascuna de les beques.IInnffoorrmmaacciióó::http://www.fundacio.lacaixa.es/ambitos/becas/convocatorias_es.html.

BECA FARO GLOBAL

CCoonnvvooqquueenn:: Universitat Francisco deVitoria i Fundació Universitat-Empresa.OObbjjeeccttee:: 1.050 beques per a ferpràctiques a empreses a Europa,Àsia, EUA i Canadà.SSooll··lliicciittaannttss:: Estudiants universitarisque hagen superat el 70% dels crè-dits totals de la seua carrera.TTeerrmmiinnii:: Oberta fins el 2013.IInnffoorrmmaacciióó:: En la web http://www.becasfaro.es/home.php.

BBEEQQUUEESS FFUULLLLBBRRIIGGHHTT

CCoonnvvooccaa:: Fullbright Espanya.

OObbjjeeccttee:: Fins a 25 beques per acursar estudis de postgrau auniversitats dels Estats Units enqualsevol disciplina. Les bequesFulbright estan destinades a titulatssuperiors que estiguen interessatsen programes de màsters, Ph.D. o,excepcionalment, projectesd’investigació predoctoral.IInnffoorrmmaacciióó::http://fulbright.es/ver/becas-para-espanoles.

PPRROOGGRRAAMMAA DDEE MMOOBBIILLIITTAATT EENNTTRREEIINNSSTTIITTUUCCIIOONNSS AASSSSOOCCIIAADDEESS AA LL’’AAUUIIPP 22001122

CCoonnvvooccaa:: Associació Iberoamericanade Postgrau.TTeerrmmiinnii:: 28 de març.OObbjjeeccttee:: Aquest programa promou iafavoreix la mobilitat acadèmica demanera internacional, facilitant aixíla trobada entre acadèmics i investi-gadors de diversos països.RReeqquuiissiittss:: Aval de la universitat deprocedència i aval de la universitatde destinació.SSooll··lliicciittaannttss:: Estudiants de postgraui doctorat i interessats a estudiaraquestes disciplines.IInnffoorrmmaacciióó:: http://www.auip.org/.

Imatge del Trastevere, a Roma. FOTO: TOMÀS GORRIA

REDACCIÓ

Cada beca està dotada amb unaquantitat mínima de 600 eurosbruts al mes, que podrà ser comple-mentada amb qualsevol altra ajudaaportada per l’empresa de maneravoluntària.

La iniciativa va ser presentada di-lluns passat a l’edifici de Rectorat dela Universitat de València. L’acte vacomptar amb la presència dels rec-tors de les cinc universitats públi-ques valencianes i també de les duesuniversitats privades; del sotsdirec-tor general adjunt i director de laterritorial de València del Banc San-tander, Luis Herrero; i del presidentde la Confederació d’OrganitzacionsEmpresarials de la Comunitat Valen-ciana (CIERVAL), José Vicente Gon-zález, qui assistia en representacióde CEPYME.

Durant la sessió, el rector de laUniversitat, Esteban Morcillo, vaafirmar que les pràctiques a empre-ses “són fonamentals per a qualse-vol estudiant i, en el marc dels pro-grames de pràctiques formatives,l’oferta que hui presentem afegeixdos factors clau: la cooperació de lesempreses de grandària mitjana i pe-tita i la col·laboració del Banc San-tander per a fer realitat unes pràc-tiques remunerades que es puguenconvertir en una primera incursió enel treball pagat per als nostres estu-diants”. El rector va destacar, aixímateix, la important imatge de tot“el sistema universitari públic valen-cià, amb les universitats públiques i

privades compromeses per a millo-rar i canviar el teixit productiu iadaptar-lo als nous temps”.

Per la seua banda, Juan Juliá, rec-tor de la Politècnica i vicepresidentde la CRUE, va assenyalar que “laCRUE no podia fer altra cosa mésque sumar-se a aquesta iniciativanecessària i intel·ligent que facilita-rà la inserció laboral dels egresats”,i va subratllar que “la preocupacióper l’ocupació dels estudiants és fo-namental per a totes les universi-tats, i aquest programa de bequessuposa una enorme oportunitat”.Prova d’això, va destacar Juliá, és elfet que “la demanda ha desbordatla nombrosa oferta, la qual cosa

mostra l’extraordinària acollida perpart dels estudiants”.

En la seua intervenció, el presi-dent de CIERVAL va explicar queaquestes beques facilitaran l’ocupa-bilitat dels joves i possibilitaran latransmissió de valors i principis em-presarials des de les pimes als jovesde la Comunitat Valenciana. Gonzá-lez va considerar molt positiva l’ex-periència que viuran aquests univer-sitaris per a potenciar valors impor-tants en la seua carrera professio-nal, com ara l’assumpció de riscos,la capacitat d’innovar, de crear, elcompromís amb el treball en equipi la capacitat de superació.

Finalment, el representant delBanc de Santander, Luis Herrero, vaexplicar que “amb aquest programade pràctiques pretenem contribuira l’esforç de les universitats d’oferiruna formació teoricopràctica alsuniversitaris, fomentar la relacióUniversitat–Empresa, tot contri-buint a acostar dos mons necessarisper a la nostra prosperitat i que cadavegada més pimes troben en la Uni-versitat un aliat per a la seua moder-nització, innovació i internacionalit-zació i així propiciar un major nivelld’ocupació entre els joves, col·labo-rant a pal·liar les desastroses con-seqüències de l’atur”.

En conjunt, el programa BequesSantander de Pràctiques en Pimesofereix a cinc mil universitaris espa-

nyols l’oportunitat de realitzar pràc-tiques professionals remuneradesen qualsevol de les empreses parti-cipants en el projecte. L’objectiu éscomplementar la seua formació, totacostant-los la realitat de l’àmbitprofessional, ampliant coneixe-ments i afavorint el seu contacteamb empreses que podrien facilitar-los la inserció laboral.

Cada beca tindrà una aportació de1.800 euros distribuïts en tres me-sos. Les cinc mil beques suposen,per tant, una inversió global de noumilions d’euros que serà coberta ín-tegrament pel Banc Santander.

Per a participar-hi, els universita-ris han d’adreçar-se als Centres d’O-rientació i Informació a l’Ocupació(COIEs) de les seues universitats.

Les universitats va-lencianes distribuiran526 beques perquè elsestudiants realitzenpràctiques professio-nals en pimes. Les be-ques es concediran alllarg dels anys 2012 i2013 i són fruit d’unconveni subscrit perEmilio Botín, presi-dent del Banc Santan-der; Federico Gutiér-rez-Solana, en repre-sentació de la Confe-rència de Rectors deles Universitats Espa-nyoles (CRUE); i Je-sús Terciado, presi-dent de la Confedera-ció Espanyola de laPetita i Mitjana Em-presa (CEPYME).

Un moment de l’acte de presentació del programa de beques per a estudiants, dilluns passat. FOTO: MIGUEL LORENZO

Beques remunerades amb un mínimde 600 euros per a realitzar en pimes

CONVENI. Un acord entre el Banc de Santander, la CIERVAL i la CRUE promou aquesta iniciativa

El rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo; la conse-llera d’Educació, Formació i Ocupació, María José Català; VicentDiego, president de la Federació de Cooperatives d’HabitatgesValenciana i vicepresident de la Confederació de Cooperativesd’Habitatges d’Espanya; i Luciano Caffini, president de la SeccióCooperativa del Comité Europeu de Coordinació de l’Hàbitat Social(CECODHAS), han subscrit un conveni de col·laboració per a pro-moure el model cooperatiu.

A través d’aquest conveni, la Universitat, l’administració i el sec-tor empresarial del cooperativisme d’habitatges es comprometena l’establiment d’un marc comú de col·laboració per a la promoció,difusió i foment de l’habitatge cooperatiu com a mitjà de satisfac-ció del dret ciutadà a un habitatge digne.

Després de la signatura, dilluns passat, es va inaugurar la IVJornada sobre el Cooperativisme d’Habitatges: AltresExperiències, organitzada per l’Institut Universitari d’Investigacióen Economia Social i Cooperativa (IUDESCOOP).

Un conveni permetrà promocionarl’habitatge cooperatiuLa Universitat de València

ha acollit la presentació d’a-questa iniciativa

En l’acte participaren elsrectors de totes les universi-tats valencianes, públiques iprivades

Esteban Morcillo consideraque aquestes pràctiques sónuna primera immersió delsestudiants en el món del tre-ball

Destaquem

NOUDISE407Dijous, 8 de març de 2012 3nnoottíícciieess

NOUDISE407Dijous, 8 de març de 20124 detot

EEddiittaa:: Universitat de València.DDiirreeccttoorraa:: Remei Castelló.CCoonnsseellll ddee RReeddaacccciióó:: DanielGonzález Serisola, Olga Dénia,Alfons Cervera, Agustí Hernàndez,Angélica Morales, Magda R. Brox,Manuel Peris i Francesc Bayarri.DDiisssseennyy ii mmaaqquueettaacciióó:: TomàsGorria.FFoottooggrraaffiiaa:: Miguel Lorenzo.CCoorrrreecccciióó lliinnggüüííssttiiccaa:: Agustí Peiró.AAddmmiinniissttrraacciióó ii SSeerrvveeiiss:: PacoGonzález, Vicent Martínez iMónica García.CCoonnttrraaccttaarr PPuubblliicciittaatt:: Publipress.

Tel. 96 391 84 00.RReeddaacccciióó:: Gabinet de Premsa (Avinguda de Blasco Ibáñez 13,46010). Tel. 96 386 41 13CCoorrrreeuu eelleeccttrròònniicc::premsa@uv.es. NNoouu DDiissee ddiiggiittaall::http://www.uv.es/~noudise.IImmpprreemmttaa: Rotodomenech S.LDDiippòòssiitt lleeggaall:: V-1.612-1997.IISSSSNN:: 1138-0624. NNoommbbrree dd’’eexxeemmppllaarrss:: 10.000.

REDACCIÓ

El 8 de març, declarat per l’ONU com aDia Internacional de la Dona, és el diaen el qual, en tots els països del món,es manifesta la necessitat que la igual-tat entre dones i homes siga una partinalienable dels drets humans univer-sals.

La Universitat de València celebra el8 de Març amb iniciatives en diversosespais. A les 12 hores de hui hi hauràun acte institucional a les portes de l’e-difici del Rectorat, on es guardaran cincminuts de silenci, i a continuació al Salód’Actes s’anunciarà una sèrie de fitesassolides en matèria d’igualtat. L’actedel Rectorat estarà presidit pel rector,Esteban Morcillo, i comptarà amb la in-tervenció de Carmen Tomás, directo-ra de la Unitat d’Igualtat.

El I Pla d’Igualtat acaba enguany i haestat l’instrument conductor de les ac-cions, tant puntuals, de sensibilització,com transversals, encaminades a uncanvi cultural en la forma d’ensenyarqualsevol matèria, d’investigar enqualsevol camp i de transmetre el co-neixement des d’una perspectiva degènere.

Un any més es convoca el Premi Gè-nere i Docència en l’Educació Superior:Olimpia Arozena Torres. En compli-ment del I Pla d’Igualtat, l’objecte d’a-quest premi, del qual s’anuncia la se-gona convocatòria, és destacar els ma-terials docents originals i inèdits que,

ajustant-se a la Llei d’Igualtat, elabo-re el professorat d’aquesta universitatde manera individual o col·lectiva, coma suport docent i de referència de lesclasses presencials i en línia d’una as-signatura.

Des de la Unitat d’Igualtat tambés’està treballant en diversos projectesde recuperació de la memòria històri-ca de les dones a la Universitat. Un delsquals es presenta hui dijous 8 de març:Dones pioneres en l’administració dela Universitat de València. Es tractad’un treball de recuperació d’un grupde treballadores de la Universitat, lesdones que ja des de l’inici del segle xxhan treballat en l’administració univer-sitària, i que desafiaren una societatarticulada en rols de gènere desigualsi jerarquitzats, la destinació social deles quals no era altra sinó ser “cuida-dores de la llar” i que van acabar tre-ballant en l’administració, en una si-tuació extraordinària.

La recerca dels seus expedients hademostrat que n’hi ha moltes i amb su-ficient entitat com perquè una investi-gació, fins ara inèdita, aporte el seu co-neixement i els valors que van deixaral seu pas per la institució. El 8 de Marçd’enguany a la Universitat es dedica ala memòria de totes elles. La Unitatd’Igualtat presentarà una sinopsi de labiografia administrativa d’algunes d’e-lles, l’homenatge de les quals el rebràen persona Maruja Muñoz, present enl’acte en nom de totes elles.

DRET I GEOGRAFIA I HISTÒRIA. LaFacultat de Dret també se suma ambdiversos actes a la commemoració delDia Internacional de la Dona. TeresaGisbert Jordà, fiscal en cap de Valèn-cia, oferirà la conferència Igualtat enl’educació i educació en la igualtat: elcamí per a una societat més justa. Seràa les 10:30 hores al saló de graus de lafacultat.

Per la seua banda, Geografia i His-tòria acull des del passat 1 de febrer, ifins el dia 9 de març, l’exposició Dona,sindicalisme i feminisme. Es pot visi-tar al vestíbul del primer pis del cen-tre. Es tracta d’una visió històrica desde Comissions Obreres, que comprén31 cartells publicats per CCOO i altresinstitucions, com ara la Universitat deValència, dels anys 1977/2004. El cen-tre s’avança a les celebracions, i ahirdimecres va celebrar una taula redo-na i va projectar un documental.

El documental, titulat Mamà ha tre-ballat, es projectà a les 17 hores a l’Au-la F3.4. En la taula intervingueren Do-lores Sánchez Durá, presidenta de la

FEIS; Cándida Barroso, secretària de laDona de CCOOPV; Pepa Mestre, mem-bre de l’equip de treball del projected’història oral sobre les dones sindica-listes de CCOO a València; i Josefa Or-tega i Carmen Arjona, dues de les cincdones que aporten el seu testimoni enel documental.

INSTITUT DE FÍSICA CORPUSCULAR.L’IFIC, centre mixt de la Universitat deValència i el CSIC, ha organitzat per ahui, a les 12 hores, una conferència deFlora de Pablo, investigadora del Cen-tre d’Investigacions Biològiques (CIB)del CSIC. De Pablo parlarà sobre Cièn-cia, gènere i societat: perspectives di-verses i barreres comuns. En acabar,els assistents podran participar en uncol·loqui informal a la cafeteria de l’I-FIC (Edifici d’Instituts d’Investigació alCampus de Burjassot-Paterna). D’altrabanda, el passat dijous 1 de març es vaaprovar en la reforma dels Estatuts lainclusió d’una Secció d’Igualtat, en laqual es recull com a objectiu fonamen-tal de la institució el desenvolupamentde les polítiques d’igualtat entre donesi homes. Com a instrument per a por-tar a terme aquestes polítiques es con-solida la Unitat d’Igualtat com a òrganestructural de la Universita.

També el passat 28 de febrer el Con-sell de Govern de la institució va apro-var el Protocol contra l’Assetjament Se-xual i l’Assetjament per Raó de Sexe,en aquesta universitat. Un treball con-junt de la Unitat d’Igualtat, la Vicege-rència de Recursos Humans i Organit-zació Administrativa i les seccions sin-dicals amb representació en la mesanegociadora.

L’Aula de Cinema ha organitzat doscicles amb perspectiva de gènere pera aquest mes de març. Dones i creacióartística es projecta els dimecres a les18 hores al Col·legi Major Lluís Vives, iIdentitat i ambigüitat sexual els dijousa les 18 hores al Palau de Cerveró.

La Universitat rethomenatge a lesdones pioneres en la institució

OPINIÓ

Amb motiu dels cinquanta anys dela publicació de Nosaltres, els va-lencians, de Joan Fuster, la Uni-versitat de València, la seua i nos-tra universitat per moltes raons,ha volgut encetar l’efemèride ambuna exposició. Així, com en tantesaltres ocasions, la institució hamostrat que és un espai de lliber-tat enmig de l’erm valencià. Doncsbé, en la mostra ocupa un espai lafuriosa campanya que es va ferl’any 1963 contra Fuster, amb laqual s’intentava desacreditar-lo ivetar la seua col·laboració en lapremsa valenciana.Tot es va iniciar amb un atac al“catalanisme” amb una tribunapublicada en Levante, en aquellmoment òrgan del Movimiento,signada pel falangista Diego Sevi-lla Andrés, un personatge que eraprofessor de dret polític i vicepre-sident de la Diputació; el paperportava com a títol Burguesía ySeparatismo, l’autor explicavacom havia arribat a les seues mansun “panfletillo” nazi i catalanista,el qual representava un greu atac

als valors valencians. Fuster repli-caria a Sevilla amb un altre article,titulat Mi vela en ese entierro, enquè amb la seua càustica ironiadeixava en total ridícul el vicepre-sident de la Diputació. A partird’eixe moment, seguint ordres deGovern Civil, durant diverses set-manes la premsa del Movimientoi, també, Las Provincias es vandedicar a atacar Fuster.En aquestpunt, tinc alguna cosa a afegir, jaque el detonant de la campanya, el“panfletillo” que havia desbordatla paciència del feixista Diego Se-villa, fou el número tres de Lluita,la veu dels que tenen veu, una co-seta que féiem Eliseu Climent,Ferran Zurriaga i jo mateix. La re-dacció la teníem a casa del Ferran,al carrer Carnissers, i l’imprimiaFerran en el seu poble, Olocau,per més detall, en casa de la seuaàvia; entre els receptors teníemuna sèrie de feixistes als quals vo-líem expressament provocar, figu-rant en el llistat el professor Sevi-lla.En concret el número de Lluita 3

estava dedicat a l’opres-sió nacional que patí-em, jo n’havia fet unesborrany i entre elstres el completàrem. La cosa veniaja de feia mesos, ja que nosaltres lihavíem rebentat un acte a DonDiego al Club Universitari, on esva alçar i abandonà la sala totdient: “Yo me identifico con el 18de Julio”, data del “glorioso alza-miento nacional”.Fuster va rebre tots els colps, i vaser animat, perquè veia com unescolles de joves estàvem al seu cos-tat, assumint les seues propostes.Ara, unes dècades després, aquellsfusterians d’aleshores podem va-lorar el significat, la incidència oel paper de l’obra de Joan Fuster,en especial del Nosaltres. Com aantic redactor del “panfletillo”,Lluita, em trobe satisfet. Ambaquest aclariment es completa lahistòria d’aquella insidiosacampanya de falsedats, amb lanostra modesta contribució alsfets.

VICENT ÁLVAREZ

Imatge del cartell anunciador d’undels actes que promouen la recu-peració de la memòria històrica deles dones a la Universitat deValència.

REDACCIÓ

María-Ángeles Durán, catedràti-ca de Sociologia i professorad’investigació al Consell Supe-rior d’Investigacions Científi-ques (CSIC), serà investida demàdivendres com a doctora hono-ris causa per la Universitat deValència. L’acte començarà a les12 hores a l’Aula Magna de la Fa-cultat de Medicina i Odontologia.La laudatio serà llegida per An-tonio Ariño, catedràtic de Socio-logia i vicerector de Cultura,Igualtat i Planificació.

María-Ángeles Durán fou laprimera dona d’Espanya a obtin-dre una càtedra de Sociologia.En la seua obra destaca el per-manent esforç per obrir nouscamps a la investigació, fent vi-sible la interdependència entrela vida privada i la pública.

‘Honoris causa’a la sociòlogaMaría-ÁngelesDurán

407De la campanya antiFuster del 1963

REDACCIÓ

L’aspirant valenciana millor classi-ficada és Dilara Akhoundova, que haobtingut la cinquena millor nota detot Espanya. La resta de graduats dela Facultat de Medicina i Odontolo-gia de València entre els cent pri-mers són: María Eloísa Villaverde(26), Óscar Blanco (30), HerminioMorrillas (47), Celia Sanchis (51),Ana Ortolá (55), María Penalba (59),Luis Miguel Rojo (78), Gloria Martí(97) i Ana Valiente (98).

El degà de la Facultat de Medici-na i Odontologia, Federico Pallardó,ha expressat la seua satisfacció per-què un any més es confirma “el li-deratge de la Universitat de Valèn-cia en la formació de professionalsentre les millors d’Espanya”.“Aquest èxit justifica en part l’esforçpressupostari de la Universitat deValència en millorar les infrastruc-tures de la Facultat de Medicina itransformar les seues instal·lacionsamb els millors equipaments possi-bles i a donar accés als alumnes aun ensenyament de qualitat”. Pa-llardó afegeix: “Per a nosaltres, latornada de la inversió està més quejustificada”.

“L’alta nota d’entrada als estudisde Medicina de la Universitat de Va-lència està directament associada al’exigència del professorat i té unefecte directe en els resultats tanpositius com els que hem vist enaquestes últimes proves del MIR. Es-perem que el ja anunciat procésd’integració de la docència en elshospitals públics, recolzat per laConselleria de Sanitat, redunde amillorar encara més si això és pos-sible el rendiment acadèmic dels es-tudiants per a formar-los com elsmillors professionals de la medici-na que la societat valenciana es me-reix i que en un futur no molt prò-xim tindrem”, ha conclòs FedericoPallardó.

Els graduats en Medicina aValència triomfen en el MIR JORGE CHENOVART

Dilara Akhoundova, l’aspirant va-lenciana millor classificada, ha ob-tingut la cinquena millor nota.

–Com et sents?–Em trobe bé, gaudint d’aques-

tes vacances merescudes. –Què tal amb la família i el teu

entorn, què et van dir? Perquèhas quedat la primera.

–La meua família està molt con-tenta, per tot el que he aconseguit,i ara expectants per l’especialitza-ció que he de decidir com mésprompte millor.

–Quina és l’especialització quevols començar?

–L’elecció de l’especialització ésen un primer moment difícil, per-què hi ha moltes branques interes-sants i totes les especialitzacionstenen els seus pros i contres. És unadecisió molt important, però haviapensat en Oncologia, encara queno ho tinc del tot clar.

–I per què Oncologia?–L’elecció d’Oncologia es deu al

fet que és una especialitat que, d’u-na banda, el tracte amb personesés molt important i, d’una altra,amb els avanços en investigació espoden obtindre bons resultats. Amés, hi ha una part clínica i unapart d’investigació que afavoreixenmolt l’especialització.

–Un examen com el MIR reque-reix una preparació molt especí-fica, això ho sabem, però tenimuna curiositat especial per sabercom ha sigut la teua, la de la mi-llor classificada de València.

–El MIR el vaig preparar en unaacadèmia especial per a açò, on se-gueixes uns plans i uns programesespecials per a obtindre una bonainstrucció. Realment, amb unabona predisposició i l’ensenyamentde l’acadèmia, no és necessari moltmés. És important seguir un bonritme de treball en els últims me-sos, on sí que hi ha més treball.

–Durant quant de temps hasestat preparant aquest examen?

–L’examen l’he preparat durantl’últim curs de la carrera, i des de

juny fins a gener el moment de l’e-xamen. El procés d’estudi és dife-rent al dels exàmens universitaris,és un poquet més crònic, és com untreball.

–Es pot dir que no tindràs pro-blemes per a escollir l’especiali-tat que vulgues?

–Clar, per això estic relativamenttranquil·la, encara que també hede ser conscient que cal escollir bé.

–Has pensat en l’hospital onvols estar?

–He pensat en La Fe, perquè vullquedar-me a València i perquè jahe estat allí, m’agrada i en relacióamb l’oncologia és una referència.

–Déiem adés que la preparacióés fonamental, però també ho ésla metodologia emprada en l’e-xamen. Quin és el mètode quehas utilitzat per a traure unanota tan alta en una prova tandifícil?

–Durant un any i mig ens entre-nem per a estar capacitats, hem fetmolts simulacres i teníem un plaper a cada hora. Encara que és certque en l’últim moment, amb elsnervis, no dorms gens el dia d’a-bans i no eres capaç de seguir cappla i fas el que pots.

–Com és eixe pla que havíeupreparat?

–Cada hora tens un nombre depreguntes a fer i és impossible ambels nervis de la nit d’abans.

La Facultat de Medi-cina i Odontologia hasituat deu dels seusgraduats entre elscent amb millors no-tes en el recent exa-men per a Mèdics In-terns Residents(MIR). Només les fa-cultats de Santiago deCompostel·la i de Bar-celona han col·locatdeu aspirants en lallista dels cent mi-llors.

NOUDISE407Dijous, 8 de març de 2012 5notícies

La millor valenciana,Dilara Akhoundova

Deu titulats de la Universitat entre els cent millors a Espanya

Dilara Akhoundova.

www.esl.es

ESL – Valencia t 96 328 70 99

Más de 20 idiomas en los 5 continentes

¡ESL elegida mejor agencia europea deidiomas en el extranjero en 2010 y 2011!

Federico Pallardó, degà de laFacultat de Medicina iOdontologia: “L’alta nota d’en-trada als estudis de Medicinade la Universitat està directa-ment associada a l’exigènciadel professorat i té un efectedirecte en els resultats tanpositius com els que hem visten aquestes últimes proves delMIR”

Destaquem

REDACCIÓ

El Claustre de la Universitat de Va-lència va aprovar dijous 1 de març lareforma dels Estatuts de la institu-ció acadèmica. El nou text va ser vo-tat afirmativament per 217 claus-trals, mentre que 8 s’hi van oposari 4 van votar en blanc.

La reforma dels Estatuts té uneminent caràcter tècnic, tal com vaexplicar la secretària general de laUniversitat, María José Añón, i ve-nia obligada per l’entrada en vigorde normes posteriors de rang supe-rior. Però la secretària va afegir ques’ha aprofitat per a introduir-hi al-tres millores, com ara un reglamentelectoral, que augmentarà “la segu-retat jurídica i simplificarà proces-sos”.

Per la seua banda, el president dela Comissió d’Estatuts, Ricardo Juan,va explicar el procés de presentaciód’esmenes i la xifra d’aquestes quehan estat acceptades, negociades orebutjades.

Els estudiants Pau Ivars, de l’as-sociació A Contracorrent, i Joan San-chis, del BEA, van criticar aspectespuntuals del procés seguit, que, enla seua opinió, han pogut dificultaruna major participació dels estu-diants.

La reforma dels Estatuts es justi-ficava per l’aprovació de diverseslleis. Entre altres, la LOMLOU, de 12d’abril del 2007, per la qual es mo-dificava la LOU de 21 de desembre

del 2001. La mateixa LOMLOU recal-cava aquesta necessitat i concediaun termini de tres anys perquè lesuniversitats escometeren l’activitaten qüestió. En segon lloc, calia revi-sar determinats articles dels Esta-tuts després de l’aprovació de l’Es-tatut Bàsic de l’Empleat Públic (12d’abril del 2007).

Així mateix, s’ha adaptat la nor-ma bàsica de la Universitat a la LleiOrgànica 3/2007, de 22 de març, pera la igualtat efectiva de dones i ho-mes. I el mateix procés es deriva del’entrada en vigor de la Llei 2/2011,de 4 de març, d’Economia Sosteni-ble.

També hi ha determinades modifi-cacions que no es troben relaciona-des amb cap de les reformes legisla-tives abans mencionades, però sí ambla promulgació de certes disposicionstant generals com de la mateixa Uni-versitat. En especial, l’aprovació del’Estatut de l’Estudiant Universitari;el Reglament de selecció del personaldocent i investigador; o l’Estatut delPersonal Investigador en Formació dela Universitat.

El Claustre de la Universitat de Va-lència ja havia estudiat el passat no-vembre la reforma dels Estatuts dela institució. Tot i que la proposta varebre un ampli suport (141 vots afir-matius, per cap en contra i 13 enblanc), la reforma no va prosperaren no aconseguir-se, per només cincvots, la majoria absoluta, fixada en146.

EELLEECCCCIIÓÓ PPEERR AA DDIIVVEERRSSOOSS ÒÒRR--GGAANNSS.. D’altra banda, el Claustre vavotar l’elecció de membres per a di-versos òrgans col·legiats. Per a laMesa del Claustre han resultat triatsHéctor Roig i Román Benajas.

Per al Consell de Govern es votà aJosé Manuel Almerich, Elena GarcíaTestal, Dulce Contreras, Elena Grau,María Jesús Martínez, Jesús Estruch,

Teresa Picher, María José Lorente,Luis Torres, Javier Martínez, Cristó-bal Zaragoza, Dolores Forés, RobertPenadés, Pablo Gallén, Abel Basel-ga, Gabriel Salinas, Rubén Ramírez,Gonzalo Montiel, Miquel Coll i MaríaLuisa Manzano.

A la Comissió d’Estatuts s’incor-poren Miguel Vargas, Joan Colomer,Javier Bocero, Antonio Fabuel, Ma-

ría Murcia, Germán Salazar i Eva Ca-longe. Per a la Comissió de Profes-sorat s’ha elegit Alicia Villar.

La Comissió de Política Lingüísti-ca incorpora a Gabriel Aparicio. Fi-nalment, per a la Junta Electoral elClaustre va elegir Eduard ComeigRamírez, Marc Xelvi, Victoria Hurta-do, Ignacio Nebot i Carmen YolandaGarcía.

Aprovada lareforma parcialdels Estatuts

CCLLAAUUSSTTRREE. Ampli suport a la modificació

Portades de diverses edicions dels Estatuts de la Universitat de València.

REDACCIÓ

En el seu informe al Claustre, el rec-tor Esteban Morcillo es va referir a les“tres grans preocupacions” actualsde la comunitat universitària: les mo-bilitzacions d’estudiants, la situaciófinancera i els decrets de mesures pera la reducció del dèficit públic.

Respecte a les mobilitzacions, elrector va recordar els comunicatsdifosos per diferents estaments dela Universitat i les gestions realit-zades davant de diverses institu-cions. En aquests comunicats s’haexpressat el malestar de la comuni-tat universitària per la “desmesu-rada” actuació policial en les con-centracions d’estudiants a la ciutatde València. Esteban Morcillo va ex-pressar l’agraïment institucional alsprofessors i personal d’administra-

ció dels centres on s’han registrattancaments d’estudiants.

Respecte a la situació financera dela Universitat, el rector va recordarels retards per part de la Generalitaten la transferència dels recursos eco-nòmics previstos en els pressupostosautonòmics. En l’informe, va detallartotes les gestions realitzades, en es-pecial els consells de govern que lescinc universitats públiques realitza-ren per a denunciar la situació, i peradvertir de les conseqüències queaquests incompliments poden provo-car en la prestació del servei públicde l’ensenyament superior. Com adada concreta, el rector va explicarque a data de 29 de febrer les univer-sitats han cobrat, mitjançant trans-ferència bancària, la mensualitat delpassat mes de desembre. Resten pen-dents de cobrament, per tant, les

mensualitats de gener i de febrer.La tercera preocupació és el marc

legislatiu, de reducció del dèficit. Elrector va informar que l’impacte deldecret autonòmic ha estat “molt li-mitat”. Per contra, el decret dedesembre del Govern central sí queha impactat directament en les uni-versitats: congelació salarial, noaportació a plans de pensions, incre-ment de l’IRPF i, sobretot, la paralit-zació de contractació, que afectaràsabàtics, emèrits i promocions delprofessorat.

La major part de les intervencionsdels claustrals van fer referència alsretalls en l’ensenyament públic i a laposició de la Universitat de Valènciaen aquest context. També hi haguéintervencions sobre el futur delCol·legi Major Lluís Vives, sobre la va-loració de la titulació de dietistes i nu-

tricionistes, sobre l’aprovació de l’O-ferta de Curs Acadèmic, sobre l’ex-tensió d’Ontinyent, política de be-ques, problemes en el procés de ma-trícula, la correcta extinció de les lli-

cenciatures, entre altres. Per partdels estudiants, la intervenció mésunitària va arribar de representantsdel BEA, A Contracorrent i SEPC. Di-versos portaveus van llegir un mani-fest on es denunciava el procés de pri-vatització del sistema universitari, escriticava la Generalitat pels incompli-ments en el pagament a les universi-tats, es demanava la dimissió de ladelegada del Govern a València perl’actuació policial dels darrers dies ies reclamava un suport institucionala les mobilitzacions dels estudiants.Unes mobilitzacions que, després dela jornada de vaga del 29F, continua-ran, segons van anunciar els porta-veus d’aquests grups.

El comunicat d’aquestes tres asso-ciacions d’estudiants es pot llegir enla notícia corresponent de la pàginaweb de la Universitat de València(www.uv.es).

El rector va agrair les interven-cions, “i també les crítiques”, i va de-manar que, davant de la situació decrisi actual, “tots i totes hem d’estarjunts/es” en defensa de la universi-tat pública de qualitat.

Imatge d’una estudianta durant lesmobilitzacions de la passada setma-na. FOTO: MIGUEL LORENZO

Mobilitzacions, mesures contra eldèficit i finances centren el debat

NOUDISE407Dijous, 8 de març de 20126 notícies

REDACCIÓ

Amb el darrer equip directiu de lafacultat, Ester Alba ha sigut vicede-gana d’Estudiants i Programes d’In-tercanvi (coordinadora institucio-nal de Mobilitat Erasmus, Sicue, In-ternacional). Així mateix, és mem-bre de la Junta de Centre i del Claus-tre de la Universitat de València.

Ester Alba Pagán és doctora enGeografia i Història per la Universi-

tat de València (Departament d’His-tòria de l’Art, 2003), premi extraor-dinari de llicenciatura el 1997, pre-mi al rendiment acadèmic el 1998 ipremi extraordinari de doctorat(2005). Ha sigut professora contrac-tada doctora del Departamentd’Història de l’Art; professora i capd’estudis del Màster de PatrimoniCultural; i professora del Màster d’-Història de l’Art i Cultura Visual ambmenció de qualitat.

La línia d’investigació d’EsterAlba està centrada en la pinturaespanyola contemporània, críticad’art i museologia, concretamentdel segle XIX. Les seues publicacions

científiques (en articles, llibres icongressos internacionals) tractenaquests temes. Ha participat en di-versos projectes d’investigació ads-crits a la Universitat de València,així com vinculats a les seues esta-des d’investigació a la Sorbona (Pa-rís I-Centre Ledoux), la UniversitatFrederic II de Nàpols, la Universitatdels Estudis de Palerm i l’Institutd’Història del CSIC. Des del 2001desenvolupa una línia d’investiga-ció centrada en l’estudi i posada envalor del patrimoni valencià en elmarc dels projectes d’investigaciófomentats per la Facultat de Geo-grafia i Història.

Ester Alba, nova deganade Geografia i Història

REDACCIÓ

Rosendo Pou, professor de QuímicaFísica, és el nou director de la Unitatde Qualitat de la Universitat de Valèn-cia. Pou substitueix en el càrrec Alfre-do Pérez Boullosa. El rector va comu-nicar el nomenament durant el darrerConsell de Govern. La Unitat de Qua-litat és l’òrgan responsable de coordi-nar i gestionar els processos d’avalua-ció i millora de la qualitat de la insti-tució acadèmica.

Rosendo Pou Amérigo (València,1966) és professor de Química Físicades de l’any 2002. Va estudiar Cièn-cies Químiques en aquesta universi-tat, on va obtindre el Premi Extraor-dinari de Llicenciatura i on es va doc-torar el 1995. Membre de la Unitatd’Investigació de Química Teòrica al’Institut de Ciència Molecular, ha tre-ballat principalment en la caracterit-zació quimicoquàntica de sistemesmoleculars electroactius.

Durant els últims anys ha centrat laseua activitat en els processos d’inno-vació educativa i millora de la quali-tat docent vinculats a la construccióde l’Espai Europeu d’Educació Supe-rior. Així, va ser coordinador del Pro-jecte Pilot d’Innovació Educativa pera la Convergència Europea de primercurs de la Llicenciatura en Química del2003 al 2005, i coordinador de Con-

vergència Europea de la Facultat deQuímica del 2005 al 2009.

Posteriorment, ha participat en di-versos projectes d’innovació educa-tiva i en l’organització de congressosnacionals sobre ensenyament i inno-vació docent en química. Ha impar-tit tallers de formació per al profes-sorat universitari sobre aspectes do-cents com ara l’avaluació de compe-tències o la coordinació del profes-sorat en una vintena d’universitatsespanyoles.

REDACCIÓ

El vicerector de Participació i Projec-ció Territorial, Jorge Hermosilla, haassumit provisionalment la gestió delCentre Internacional de Gandia (CIG),després de la dimissió del directorJoan del Alcàzar. L’equip rectoral de-signarà en breu un nou director o di-rectora.

Joan del Alcàzar, professor d’His-tòria Contemporània, ha dirigit el CIGen l’última dècada, on ha impulsatl’ampliació a tot l’any de les activitats,la formació contínua per al desenvo-lupament professional i la universi-tat dels majors, a més de potenciarl’abast internacional, especialmentper a la formació de persones proce-dents de països de la Mediterrània id’Amèrica Llatina.

Jorge Hermosilla ha manifestatque la Universitat mantindrà i poten-ciarà la relació amb la ciutat de Gan-dia, i que estudia una adequació delprojecte al nou context, en funció dela situació econòmica, del trasllat dela seu i de la reformulació dels crè-dits de lliure opció.

El Centre Internacional de Gandiacompta amb una àmplia activitat cul-tural que permet fer de la cultura unactiu econòmic per a tota la comar-ca. El CIG té firmat un acord amb l’Or-questra Filharmònica de la Universi-

tat pel qual se celebren quatre con-certs a l’any coincidint amb l’arriba-da de cada nova estació. En l’àmbitcinematogràfic, el Cinema en Valen-cià és l’aposta del CIG.

A més, sovint hi tenen lloc confe-rències sobre temes d’actualitat i in-terés universitari. A tot això cal su-mar les activitats culturals i lúdiquesque s’organitzen durant la Universi-tat d’Estiu: taules redones, cine, tea-tre i música aporten el toc lúdic aaquesta cita estiuenca. Una apostaamb la qual el CIG pretén obrir la seuaoferta formativa a la ciutadania engeneral.

REDACCIÓ

Javier Lluch Tarazona, professor deZoologia, va ser elegit divendres 2 demarç com a nou degà de la Facultatde Ciències Biològiques. Lluch subs-titueix en el càrrec Vicente Roca. L’e-quip deganal està format per MaríaLuisa Salvador (vicedegana de Rela-cions Internacionals), José Francis-co Pertusa (Estudis), Francisco Pé-rez Sánchez (Qualitat i Infrastructu-res) i María José Martínez Sebastián(secretària). La Junta de Centre vavotar 25 paperetes a favor i 2 enblanc.

Javier Lluch va estudiar a la Uni-versitat de València, on es va docto-rar el 1985. Ha desenvolupat des d’a-leshores línies d’investigació en her-petologia, nematologia i parasitolo-

gia. És membre de diverses societatscientífiques, soci fundador de l’Asso-ciació Herpetològica Espanyola, a lajunta directiva de la qual pertany ac-tualment, i ha estat també editor dela Revista Española de Herpetología(hui Basic & Applied Herpetology) enel perídoe 2002-2010.

El nou degà ha impartit docènciaa les facultats de Biologia i Químicai, recentment, ha participat en diver-

sos projectes d’innovació educativa.També ha ocupat diversos llocs degestió universitària: coordinador dela Unitat Docent, secretari i, final-ment, director del Departament deZoologia, des del 2006 fins a febrerdel 2012. En l’àmbit extrauniversita-ri, ha sigut cap de l’Àrea de Conser-vació del Medi Natural a la Conselle-ria de Medi Ambient (1997-1999).

Ester Alba Pagán,professora d’Històriade l’Art, és la novadegana de la Facultatde Geografia i Histò-ria. Alba, elegida di-vendres dia 2 demarç, va obtindre 28vots, enfront dels 19de l’altre candidat,Francisco GimenoBlay, i va haver-hi 2vots en blanc. A lanova degana l’acom-panyen en el seuequip María LuzMandingorra, MaríaDolores Pitarch, Nu-ria Tabanera i JorgeA. Catalá.

NOUDISE407Dijous, 8 de març de 2012 7notícies

Rosendo Pou dirigirà la Unitat de Qualitat

Hermosilla assumeixprovisionalment la gestiódel Centre Internacionalde Gandia

Javier Lluch,elegit degàde la Facultatde CiènciesBiològiques

CANVIS. Professora d’Història de l’Art, subtitueix Elena Grau

Ester Alba. FOTO: MIGUEL LORENZO

Javier Lluch. FOTO: MIGUEL LORENZO

Jorge Hermosilla. FOTO: M. LORENZO

Rosendo Pou.

TTAAMM TTAAMM

EEss ddeemmaanneenn pprrooffeessssoorrss ppeerr aa ccllaasssseessppaarrttiiccuullaarrss rreemmuunneerraaddeess.. Paresmembres de l’associació Apnadahnecessiten estudiants per a classesparticulars a domicili a xiquets ambTDAH a València ciutat i província.No és necessària experiència prè-via. Envieu un breu currículum aasociacion@apnadah.org indicantmatèries (matemàtiques, anglés,llengua, socials, química, física,etc.) i nivell educatiu a impartir. Tel.96 329 34 94.

CCllaasssseess ppeerr aa eessttuuddiiaannttss aammbb hhiippeerr--aaccttiivviittaatt.. Estudiant i llicenciat enPsicologia i Psicopedagogia dónaclasses particulars de repàs d’assig-natures a estudiants amb hiper-activitat. Mari,cinorbo@alumni.uv.es, tel. 638 6128 57.

AAtteenncciióó iinnddiivviidduuaall aa eessppoorrttiisstteess peraugmentar el rendiment. Mari,cinorbo@alumni.uv.es, tel. 638 6128 57.

CCllaasssseess ddee VVaalleenncciiàà ppeerr aa llaa JJuunnttaaQQuuaalliiffiiccaaddoorraa.. Professor amb expe-riència. Tots els nivells. Preu: 15euros l’hora. Tel. 656 67 03 10. C-e:jordirafael@yahoo.es.

IInntteerrccaannvvii dd’’iiddiioommaa CCaasstteellllàà//IIttaalliiàà iiAAlleemmaannyy.. Busque italià/ana per afer intercanvi d’idioma. També ale-many. Tels. 96 392 55 46 i 626 15 3975 (Ángela).

IInntteerrccaannvvii dd’’iiddiioommaa CCaattaallàà//AAnnggllééss ooCCaasstteellllàà//AAnnggllééss.. Busquenatiu/nativa nord-americà o anglésper a fer intercanvi d’idioma. Tel.639 63 34 22 (Josep).

CCllaasssseess ddee CCaasstteellllàà ii CCaattaallàà ii iinntteerr--ccaannvvii CCaasstteellllàà--CCaattaallàà//AAnnggllééss.. Preusmolt econòmics. Tel. 636 19 14 19 iI_Albarracin@hotmail.com.

VVeenncc ccooll··lleecccciióó dd’’eeddiicciioonnss bboonneess ddeerreevviisstteess (decoració, moda, cultura,etc.). Són més de cent, que vendriaper només 30 euros en total. Crideuper les vesprades al 617 50 03 94(Josefina).

AAccttuuaalliittaatt ssoobbrree vvoolluunnttaarriiaatt aa llaa

UUnniivveerrssiittaatt ddee VVaallèènncciiaa.. La pàginaweb del CADE de la Universitat deValència compta amb informacióactualitzada sobre programes devoluntariat, cursos, beques, entrealtres. Els interessats podeu consul-tar tota l’actualitat en l’adreçawww.uv.es/cade/v/voluntariat.

VVoolluunnttaarriiss ppeerr aall CClluubb dd’’OOcciidd’’AAsspprroonnaa.. Necessitem voluntarisper a participar en activitats per apersones amb discapacitatintel·lectual. Tallers, eixides al tea-tre o al cinema, excursions o festescentren les activitats del Club d’Oci,que són planificades per les matei-xes persones amb discapacitat através de reunions periòdiques, pera les quals és primordial el suportdels voluntaris. L’entitat està al bar-ri de Benimaclet. Interessats telefo-neu al 96 339 10 80/615 56 57 63(María Jesús Dolz).

CCoonnvviivvèènncciiaa ii eedduuccaacciióó eenn vvaalloorrss..Necessitem voluntaris per a treba-llar amb xiquets i xiquetes del barridel Marítim en un programa socialde convivència i educació en valors,salut, ecologisme, participació, etc.Realitzem activitats de repàs esco-lar, ludoteca, tallers i eixides.Flexibilitat de dilluns a divendresde vesprada i els caps de setmana.Associació juvenil YMCA (c/IllesCanàries 112 o 96 333 24 87).

PPrroojjeeccttee XXaalloocc.. Necessitem voluntarisper a treballar amb xiquets i xique-tes del barri de Russafa amb pro-blemes socials i escolars. Realitzemactivitats de repàs escolar, jocs,tallers i eixides, dilluns, dimecres idivendres per les vesprades. Estema Pere III el Gran 20, baix. Tels. 96373 04 40 i 636 38 41 44 (Juan) i654 84 85 24.

EEss nneecceessssiitteenn vvoolluunnttaarriiss ppeerr aa uunnpprrooggrraammaa ddee ddiinnaammiittzzaacciióó aa cceenn--ttrreess eessccoollaarrss ddee VVaallèènncciiaa.. Treballd’integració social amb immigrants,joves d’ètnia gitana, etc. Informacióal 96 395 09 31 ovalenciastch@terra.es.

LLlloogguueerr ddee ppiissooss ii hhaabbiittaattggeess ppeerr aallssuunniivveerrssiittaarriiss aa ttrraavvééss ddee llaa SSoocciieettaattPPúúbblliiccaa ddee LLlloogguueerr ((SSPPAA)).. Tant elsestudiants, els professors i el per-

sonal d’administració i serveis comels propietaris poden contactaramb el telèfon 902 13 02 13 i el cor-reu electrònic spaviv@spaviv.es iconcertar una cita amb l’equip de laSPA. L’oferta també es pot consul-tar al CADE (Aulari III a BlascoIbáñez,www.uv.es/cade/v/ajudes/vivienda.htm).

PPrrooggrraammaa IInntteerrggeenneerraacciioonnaall VViiuurree iiCCoonnvviiuurree.. La Universitat deValència, a través d’un conveni ambla Caixa de Catalunya i l’Ajuntamentde València, ofereix als estudiantsconviure amb persones majors acanvi de tindre allotjament gratuïtdurant el curs acadèmic.Interessats cal remetre a les ofici-nes del CADE la sol·licitud. Mésinformació: 96 386 47 71 iwww.uv.es/cade.

HHaabbiittaacciióó ppeerr aa llllooggaarr.. Xic/a. Pissituat prop del Campus deBurjassot, amb rentadora, cuina devitroceràmica. Carrer MiguelBordonau 3, Burjassot. Preu: 115euros. Tel. 665 61 55 81/96 383 9733 (Isabel Escuder Gómez).

HHaabbiittaacciióó ppeerr aa llllooggaarr.. Xic/a. Pissituat en un carrer per a vianants,al costat d’un parc. Prop de laparada del metro de Mislata, aquinze minuts del Campus deBlasco Ibáñez en metro. PasseigClara Campoamor 6, pta. 24,Mislata. Preu: 265 euros. Tel. 60629 08 67/606 29 08 67 (AliciaFerrero).

PPiiss ppeerr aa llllooggaarr.. Xic/a. Pis moblatamb una habitació individual i unadoble. Situat prop dels campus uni-versitaris. Carrer Felipe Valls 98,Benimaclet. Preu: 325 euros. Tel.615 47 13 82 (Ana Sánchez).

PPiiss ppeerr aa llllooggaarr.. Xic/a. Pis moblat,situat al costat de la parada deltramvia. Amb balcons i aire condi-cionat. Plaça Les Palmeres 1,Burjassot. Preu: 500 euros. Tel. 61720 39 49 (José Ramón Ros).

CCoommppaarrttiirr aammbb eessttuuddiiaannttss.. Xic/a.Planta baixa, a dos minuts de la pis-cina municipal, prop de la paradad’autobús i del centre de Burjassot.Carrer Lluís Vives 16, Burjassot.Preu: 150 euros. Tel. 651 97 44 65(Cristina).

PPIISSOOSS

VVOOLLUUNNTTAARRIIAATT

CCLLAASSSSEESS

NOUDISE407Dijous, 8 de març de 20128 cciitteess

Aquestes són algunes de les ofer-tes d’ocupació que pots trobar enla Borsa de Treball de laUniversitat de València. Si volscompletar-ne la informació o con-sultar més ofertes de treball, con-necta amb el webhttp://www.uv.es/bolsadetrabajo,envia un correu electrònic a opal-ges@uv.es o telefona al 96 162 5909/11.

BBEECCAA DDiirreecccciióó GGeenneerraall ddeeCCoooorrddiinnaacciióó ddeell DDeesseennvvoolluuppaammeennttEEssttaattuuttaarriiTitulació: Llic. en Dret i Eng.InformàticaÀmbit geogràfic/localitat: València Referència: 16000. Oferta taulerd’ofertes

TTèèccnniicc//TTèèccnniiccaaIInnffoorrmmààttiicc//IInnffoorrmmààttiiccaa Titulació: Eng. Informàtica o simi-larÀmbit geogràfic/localitat: ValènciaReferència: 16017. Oferta taulerd’ofertes

BBEECCAA BBAASSFF SSeerrvviicceess EEuurrooppee GGmmbbHHTitulacioó: Estudiantsd’Empresarials, ADE, Economia,Química i Psicologia o estudiantsde postgrau d’aquestes àreesÀmbit geogràfic/localitat: BerlínReferènciaes: 15972 i 15960. Ofertatauler d’ofertes

TTrraadduuccttoorr//TTrraadduuccttoorraa Titulació: Llic. en Filologia Anglesai Traducció i InterpretacióÀmbit geogràfic/localitat: ValènciaReferència: 15987. Ofertatauler d'ofertes

AAsssseessssoorr//AAsssseessssoorraa CCoommeerrcciiaallTitulació: Llic. en ADE o Economiao Dipl. en EmpresarialsÀmbit geogràfic/localitat: ValènciaReferència: 16016. Oferta taulerd’ofertes

TTèèccnniicc//TTèèccnniiccaa ffiissccaall ii ccoommppttaabblleeTitulació: Llic. en ADE o Economiao Dipl. en EmpresarialsÀmbit geogràfic/localitat:LoriguillaReferència: 15967. Oferta taulerd’ofertes

OOddoonnttòòlleegg//OOddoonnttòòllooggaaTitulació: Llic. en OdontologiaÀmbit geogràfic/localitat: ValènciaReferència: 3081. Oferta borsa detreball

IInnffeerrmmeerrss//IInnffeerrmmeerreessTitulació: Dipl. InfermeriaÀmbit geogràfic/localitat: RegneUnitReferència: 3094. Oferta borsa detreball

FFiissiiootteerraappeeuuttaaTitulació: Dipl. en FisioteràpiaÀmbit geogràfic/localitat: FrançaReferència: 3074. Oferta borsa detreball

IIoonn MMoobbiilliittyy SSppeeccttrroommeettrryy RR&&DDSSppeecciiaalliissttTitulació: Eng. Electrònica iQuímica, Llic. en Farmàcia, Física iQuímicaÀmbit geogràfic/localitat: MadridReferència: 15848. Oferta taulerd’ofertes

Àrea Social i Jurídica

VVAALLEENNCCIIAA HHOOLLIIDDAAYY • (Ref. 38031) •Diplomatura en Turisme • València •3 mesos de març a maig • Horari: aconvindre • Departament:Congressos i Reserves • Requisits:anglés.

HHOOTTEELL SSIIDDOORRMMEE VVAALLEENNCCIIAA AAEERROOPPUUEESSTTOO FFEERRIIAA • (Ref. 38033) •Diplomatura en Turisme • Paterna •3 mesos de març a maig • Horari: aconvindre • Departament:Recepció/Comercial • Requisits:anglés.

AAJJUUNNTTAAMMEENNTT DDEE TTOORRRREENNTT • (Ref.37980) • Doble titulació ADE-Dret •Torrent • 5 mesos de març a juliol •600 hores • Horari: matins •1.800!/total pràctica • Gestió deSubvencions • Requisits: Word iExcel.

KKPPMMGG AABBOOGGAADDOOSS,, SS..LL.. • (Ref. 38147)• Llicenciatura en Dret • València • 4mesos de març a juny - 8 hores dià-ries • Horari: matins i vesprades •

Departament: Fiscal • Requisits:anglés.

PPLLAATTOOSS TTRRAADDIICCIIOONNAALLEESS,, SS..AA.. • (Ref.38061) • Màster en Prevenció deRiscos Laborals i Màster en Direcció iGestió de Recursos Humans • Bunyol• 6 mesos de març a agost • Horari:matins i vesprades • 600!/mes •Departament: Recursos Humans.

Àrea de Ciència i Enginyeria

EEUULLEENN,, SS..AA.. (Ref. 38030) •Enginyeria Informàtica • Paterna •Període a convindre • Horari: matinsi vesprades • 400!/mes.

GGLLOOBBAALL AASSIIAA,, SS..LL.. • (Ref. 37853) •Enginyeria Informàtica • Burjassot •3 mesos de març a maig • Horari: aconvindre • Departament:Informàtica • Requisits: anglés.

AAUUTTOOMMÓÓVVIILLEESS PPAALLMMAA • (Ref. 28884)• Enginyeria Informàtica i E.T.T.especialitat en Telemàtica • Paterna• 3 mesos de març a maig •300!/total pràctica • Departament:

Informàtica.

VVIICCEENNTT MMAARRQQUUÉÉSS TTRRIIVVIIÑÑOO • (Ref.38111) • Enginyeria Informàtica •Aldaia • 3 mesos de març a maig •Horari: vesprada • 600!/mes •Departament: Programació.

aa)) RREEQQUUIISSIITTSS EESSTTUUDDIIAANNTTSS• Matriculats durant el curs2011/2012.• Superat el 50% dels crèdits de latitulació.• Complir els requisits específics decada titulació i plaça.

bb)) PPRROOCCEEDDIIMMEENNTT• Mirar la relació d’ofertes enwww.adeit.uv.es/pf.• Omplir la sol·licitud enwww.adeit.uv.es/pf/inscripcionesindicant el número de plaça.• Es proposarà a l’estudiant a laplaça de pràctiques tenint en comptela data d’inscripció.

cc)) OOBBSSEERRVVAACCIIOONNSS• Aquestes pràctiques oferides

poden patir canvis per motius aliensa la Fundació.• L’estudiant no pot posar-se en con-tacte amb l’empresa ni començar lapràctica fins que arreplegue la seuadocumentació.

Presentació de sol·licituds en: www.adeit.uv.es/pf/inscripciones/Segueix-nos en:www.facebook.com/adeituv

ADEITPl. Mare de Déu de la Pau 3

46003 ValènciaTel. 96 326 26 00

practicas@adeit.uv.es

Dirigit al’alumnat

d’últim cursde la

Universitatde València

Març

Inscripcionsfins al

15/03/2012

2011-12

REDACCIÓ

–Els 41 vots a favor obtinguts en leseleccions al Deganat de la Facultatde Ciències Socials què signifiquenper a vosté?

–Evidentment, és un motiu de satis-facció molt elevat per a mi i per al meuequip. Pensem que hem sigut capaçosd’arreplegar un ampli consens de totsels sectors representats en la Junta deCentre i això ens estimula a treballard’una manera eficaç i representativaels propers anys.

–Quins són els seus projectes pera la Facultat de Ciències Socials?

–En el programa els sintetitzàvemen dues àrees: una que seria interna,de funcionament de la facultat, on in-tentem desenvolupar una estratègiade qualitat del servei públic que ofe-rim i del treball que fem, i que eixa es-tratègia de qualitat siga compartida elmés àmpliament possible pels dife-rents col·lectius que compartim la fa-cultat (PDI, PAS, personal investiga-dors i estudiants). L’altra àrea té a veu-re amb la projecció externa de la fa-cultat. La nostra facultat és jove, en-cara que procedeix de departamentsi escoles creats ja fa molts any. És uncentre universitari reconegut i voleminsistir en la seua projecció externa,dins del mateix àmbit universitari,però també en un àmbit més interna-cionaliztat i cap al medi social que ensenvolta.

–Podria concretar les mesures?–Millorar en l’aspecte intern totes

les estructures de coordinació; estruc-tures de cooperació; funcionament deles comissions acadèmiques de títol;cooperació amb el PAS en la gestióquotidiana; que la representació estu-diantil s’integre en eixe treball de cons-trucció de la facultat; millorar els me-canismes de recollida d’informació ipropostes per part dels membres dela facultat, i també de difusió de la in-formació. També cal millorar el con-tacte amb les organitzacions profes-sionals dels nostres àmbits i amb elscentres de secundària d’on ens arri-ben els estudiants. Cal que els centrestinguen una millor informació sobreels perfils professionals dels nostresestudis i millorar el contacte amb elprofessorat de secundària de maneraque vegen la facultat com un àmbit dereferència.

–Qui forma el seu equip per a durendavant aquests projectes?

–Està format per Elena Garcia (se-cretària), Elvira Marí (vicedegana deprojecció exterior), Immaculada Ver-deguer (vicedegana de cultura, parti-cipació i igualtat), María Eugenia Gon-zález (vicedegana d’estudis) i LorenzoRevuelto (organització acadèmica ipostgraus). I també hem incorporat elpresident de la comissió de qualitat delcentre, el professor Rafael Castelló.

–En quines àrees destaca CiènciesSocials?

–El professorat i personal investiga-dor de la facultat té una peculiaritat:la seua multidisciplinarietat. La facul-tat té assignades tres àrees de conei-xement i dos departaments i el centre,per la seua pròpia trajectòria, té ads-crit personal docent i investigador d’al-tres àrees de coneixement afins dinsde les àrees socials: Dret del Treball,Organització d’Empreses, EconomiaAplicada, Psicologia Social, HistòriaSocial… En temes d’investigació abra-cem grans camps com ara BenestarSocial, també tot allò que té a veureamb gènere, organització dels recur-sos humans, prevenció de riscos labo-rals. Per exemple, també hi ha un in-situt universitari de polítiques de be-nestar, una estructura d’investigacióinterdisciplinària en qüestions de sos-tenibilitat. En Medi Ambient i àreescom ara Immigració i Polítiques d’Im-migració estem fent contribucions im-portants.

–Com està sent la implantació delPla Bolonya a la Facultat de Cièn-cies Socials?

–Tenim un grau en Relacions Labo-rals i Recursos Humans, un altre enTreball Social, Grau en Sociologia, undoble grau en Sociologia i Ciències Po-lítiques, enfront del sistema antic.Hem aconseguit titulacions més ho-mogènies en la seua consideració. Enel procés d’implantació hem intentatque l’estudiantat poguera beneficiar-se dels avantatges del canvi i al mateixtemps no veure’s perjudicat pel canvi,i això ens ha dut a dissenyar cursosperquè els antics diplomats puguenadaptar-se als nous graus. La reformatambé ens ha permés desenvoluparde manera més coherent la nostraoferta de postgraus. Amb Bolonya sónoficials, la qual cosa garanteix una cer-ta continuïtat a la línia de formaciódels graus, i que tinguem una ofertamés compacta per a la formació delsnostres estudiants i estudiantes.

–Quines són les principals eixides

professionals de l’estudiantat? Hiha demanda creixent o decreixentde Ciències Socials?

–Parlar de la inserció professionalen aquests moments és molt delicat.

Hauríem de referir-nos a momentsmés pròspers de l’economia en elsquals els nostres titulats sempre hantingut una inserció bastant positiva.En Treball Social el perfil professionalassociat que li dóna eixida és allò queconeixem com a treballadors i treba-lladores socials, una professió recone-guda i amb unes eixides lligades so-bretot al sector públic, però també enel privat en l’àmbit del voluntariat. Enel cas de Relacions Laborals i Recur-sos Humans, té una vinculació ambuna professió reconeguda i amb unperfil professional, Graduat Social, unperfil d’assessorament laboral a em-preses i treballadors. Els canvis ques’han anat introduint en la titulacióhan facilitat la inserció professional enàmbits, també, de gestió de recursoshumans en organitzacions públiquesi privades i tècnics d’ocupació (perso-nes que intervenen en la resolució deproblemes laborals).

–I en Sociologia?–Ací les eixides estan lligades a ins-

titucions públiques i privades en l’anà-lisi de fenòmens socials, assessora-ment en l’elaboració de polítiques decara a la resolució d’eixos problemes,empreses d’estudis sociològics, anàli-sis, planificació sobre fenòmens so-cials… Hi ha un ventall ampli d’eixidesprofessionals que asseguren que lestitulades i els titulats en els nostresgraus tenen i tindran una inserció pro-fessional adequada, i esperem quecreixent a mesura que canvie la situa-ció general.

–Des del punt de vista de la inter-nacionalització, com és la Facultatde Ciències Socials?

–Tenim tradició d’intercanvis, tantd’estudiants Erasmus com el progra-ma internacional i el programa Sicue,i rebem estudiants d’universitats ita-lianes, franceses, alemanyes. Tambéhi ha una certa tradició d’eixida d’es-tudiants cap a països de Llatinoamè-rica. És una àrea en la qual volem avan-çar, ja que és important dins de la novaplanificació dels estudis.

–Què opina sobre la situació eco-nòmica de les universitats públi-ques?

–Les universitats, i en concret la deValència, han sigut prou responsablesen la gestió dels recursos. Pense queen determinats moments, i ara és und’ells, no han acabat de tindre el reco-neixement dels poders públics per eixeesforç. Crec que la Universitat merei-xeria un millor tracte per part dels po-ders públics quant a finançament, notindre problemes de liquiditat o de tre-soreria en determinats moments.

–Com està afectant a Ciències So-cials les retallades universitàries?

–En el nostre cas, la facultat ha tin-gut un creixement important en nom-bre d’alumnes i de necessitats do-cents, i ara té un professorat amb unainestabilitat relativament elevada. No-saltres pensàvem que eixa situació s’a-niria corregint i que aconseguiríem mi-llorar la composició de les nostresplantilles, major consolidació, estabi-lització, una ampliació per atendre elservei públic… I ara hi ha dubtes de siaixò podrà avançar. El servei públicamb qualitat que oferim requereix unesforç de finançament per les institu-cions i això s’ha d’entendre com unainversió per al futur.

“El servei públic amb qualitat que oferimrequereix un esforç de finançament”Ernest Cano Cano és el nou degà de la Facultatde Ciències Socials, des de dimecres 22 de fe-brer. La seua candidatura va obtindre 41 vots afavor i 3 en blanc en la Junta de Centre. Pro-fessor titular d’Economia Aplicada, Cano im-parteix docència des del 1990, sobretot en ma-tèries relacionades amb economia laboral,mercat de treball i polítiques d’ocupació.

“La facultat ha tingutun creixement impor-tant en nombre d’a-lumnes i de necessi-tats docents, i ara téun professorat ambuna inestabilitat rela-tivament elevada”

“Parlar de la insercióprofessional enaquests moments ésmolt delicat”

“Cal que els centrestinguen una millorinformació sobre elsperfils professionalsdels nostres estudis imillorar el contacteamb el professorat desecundària”

En veu pròpia

RENOVACIÓ. Ernest Cano Cano és el nou degà de la Facultat de Ciències Socials

Ernest Cano. FOTO: MIGUEL LORENZO

NOUDISE407Dijous, 8 de març de 2012 9entrevista

PPRROOPPOOSSTTEESS

El Parlament Europeu, la Comissió Europea i l’Ambaixada deDinamarca a Espanya han organitzat la tercera edició del concurs deblogs ‘Espacio Europa’ amb la finalitat de fomentar el debat europeuen internet a través de blogs. El termini per a presentar-se a aquestaconvocatòria, adreçada a bloggers i en general a qualsevol personamajor de díhuit anys, acaba el 23 de març. Les temàtiques sobre lesquals han de tractar els blogs o entrades (post) publicades en elsblogs són: blog o post sobre actualitat euorpea; blog o post AnyEuropeu de l’envelliment actiu i la solidaritat intergeneracional; blogo post sobre Europa i el seu futur; blog o post sobre la Unió Europeai el creixement verd; i blog o post que tracte les presidències rotatò-ries de la Unió Europea, en especial l’actual presidència danesa. Els premis per a les persones guanyadores, en les tres primerescategories, consisteix en un viatge de tres dies a Brussel·les per aconéixer la ciutat i visitar les institucions europees. Hi haurà tresguanyadors per cada categoria (nou en total). En el cas de les duesúltimes temàtiques esmentades, hi haurà dos guanyadors per cate-goria, per tant quatre en total, i el premi consistirà en un viatge dedos dies a Copenhaguen per a conéixer una de les ciutats més verdesde tot Europa. Per a consultar les bases del concurs i obtindre’n mésinformació es pot visitar la següent pàgina web:http://uesp.es/blogs.

CCIITTEESS

NOUDISE407Dijous, 8 de març de 201210 agenda

El Col·legi Major Lluís Vives acull hui dijous, 8 de març, a les 19:30hores, un recital del cantautor de Torrent Pau Alabajos, qui actuaràjunt amb membres de Rodonors Invictes. L’entrada és lliure i limita-da a la capacitat de la sala. El concert s’emmarca dins d’un projecte encapçalat pel Centre OvidiMontllor i compta amb la col·laboració del Vicerectorat de Cultura,Igualtat i Planificació de la Universitat de València i el patrocinid’Unnim Obra Social per a retre homenatge al poeta Vicent AndrésEstellés. L’objectiu d’aquest projecte, anomenat Poesia i Cançó, ésla promoció de la poesia a través de la música en l’àmbit universi-tari, per a la qual cosa s’han programat un total de quatre concertsamb Miquel Gil (dijous passat), Pau Alabajos (8 de març), MarcSempere (23 de març) i Pau Miquel Soler (30 de març).Hui dijous 8 de març Pau Alabajos presentarà el seu nou disc, Unaamable, una trista, una petita pàtria. En aquesta obra (www.myspa-ce.com/paualabajos) l’artista s’envolta d’una orquestra simfònica,amb huitanta músics, en tres de les cançons del cedé i amb lacol·laboració de dos intèrprets palestins, els quals han posat veus ipercussions en un altre tema. Toni Xuclà ha repetit en la produccióartística i Laura Navarro s’ha encarregat dels arranjaments d’or-questra i del quartet de corda. El protagonisme d’aquest nou disc eltenen les persones anònimes que es deixen la pell, que renuncienals discursos teòrics i prenen la determinació, conscient i sincera,de canviar el món que els envolta, ara i ací, posant les mans enfarina i aferrant-se a l’esperança amb totes les seues forces.Perquè, de vegades, es produeixen revolucions invisibles, batallessordes i quotidianes que no arriben als mitjans de comunicació, ique són condemnades irremissiblement al silenci.

Concert de Pau Alabajos, al Lluís Vives, hui dijous

Concurs de blogs ‘EspacioEuropa’ premiat amb viatges

CICLE ‘IDENTITAT I AMBIGÜITAT SEXUAL DE LA DONA’

Boys don’t cry (KimberlyPeirce, Estats Units, 1999).OOrrggaanniittzzaa: Aula de Cinema.DDiiaa:: 8 de març.HHoorraa:: 18 hores.LLlloocc:: Saló d’Actes del Palaude Cerveró. Pl/Cisneros 4.Entrada gratuïta, aforamentlimitat.

CICLE ‘DONA I CREACIÓ ARTÍSTICA’

Remando al viento (GonzaloSuárez, Espanya, 1987).OOrrggaanniittzzaa: Aula de Cinema.DDiiaa:: 14 de març.HHoorraa:: 19 hores.LLlloocc:: Auditori Montaner.Col·legi Major Lluís Vives.Av/Blasco Ibáñez 23. Entradagratuïta, aforament limitat.

CICLE COLÒMBIA: DEUTES AMB LA HUMANITAT

Taula redona-documental.Projecció Volver a nacer(Paco Simón i ÒscarBernàcer).OOrrggaanniittzzaa:: Aula de Cinema.DDiiaa:: 20 de març.HHoorraa:: 20 hores.LLlloocc:: Aula Magna de la Nau.C/Universitat 2.PPrreeuu:: Entrada gratuïta,aforament limitat.

JJOOAANN FFUUSSTTEERR..NNOOSSAALLTTRREESS,, EELLSSVVAALLEENNCCIIAANNSS.. 11996622--22001122

OOrrggaanniittzzaa:: Universitat deValència (Vicerectorat deCultura i Càtedra JoanFuster).DDiieess: Fins el 18 de març.LLlloocc:: Sala Estudi General de

la Nau.HHoorraarrii:: Dimarts a dissabtesde 10 a 14 hores i de 16 a 20hores. Diumenges i festiusde 10 a 14 hores.PPrreeuu:: Entrada gratuïta.

XXII BBIIEENNNNAALL MMAARRTTÍÍNNEEZZ GGUUEERRRRIICCAABBEEIITTIIAA ‘‘NNUULLLLAA AAEESSTTHHEETTIICCAA SSIINNEE EETTHHIICCAA’’

DDiieess: Fins el 25 de març.LLlloocc:: Museu de la Ciutat.Pl/Arquebisbe 3.HHoorraarrii:: De dimarts adissabtes de 10 a 14 i de16:30 a 20:30 hores.Diumenges de 10 a 15 hores.Dilluns tancat.PPrreeuu:: Entrada gratuïta.

EELL LLLLEEGGAATT DDEE LLAA GGUUEERRRRIILLLLAA:: FFOOTTOOGGRRAAFFIIEESS DDEE JJUUAANN PPLLAASSEENNCCIIAA

DDiieess: Fins el 18 de març.LLlloocc:: Sala Oberta de la Nau.C/Universitat 2.

FESTIVAL INTERNACIONALDE L’ORALITAT

Per Cactus Teatre, amb text idirecció de Paula Llorens.DDiieess: 7 i 8 de març.HHoorraa: 19:30 hores.LLlloocc:: Sala Matilde Salvadorde la Nau. C/Universitat 2.Entrada gratuïta ambinvitació que caldràarreplegar des de 2 horesabans del començament a laconsergeria de la Nau.

NNIITT DDEE RREEIISS

De William Shakespeare. PerAssaig-GTUV. Direcció: PepSanchis.OOrrggaanniittzzaa:: Aula de Teatre.DDiieess: 21, 22 i 23 de març.HHoorraa: 19:30 hores.LLlloocc:: Sala Matilde Salvadorde la Nau.PPrreeuu: Entrada gratuïta ambinvitació que caldràarreplegar des de 2 horesabans del començament a laconsergeria de la Nau.

EDIPO REY

De Sòfocles. Pel Grup deTeatre Grec Komos.DDiirreecccciióó:: Miguel Navarro.OOrrggaanniittzzaa:: Aula de Teatre.DDiiaa: 27 de març.HHoorraa: 18 i 20 hores.LLlloocc:: Sala Matilde Salvadorde la Nau. C/Universitat 2.PPrreeuu: Entrada gratuïta ambinvitació que caldràarreplegar des de 2 horesabans del començament ala consergeria de la Nau.

AANNTTÍÍGGOONNAA

De Sòfocles. Pel Grup deTeatre Grec Komos. DDiirreecccciióó:: Miguel Navarro.OOrrggaanniittzzaa:: Aula de Teatre.DDiiaa: 28 de març.HHoorraa: 19:30 hores.LLlloocc:: Sala Matilde Salvadorde la Nau. C/Universitat 2.PPrreeuu: Entrada gratuïta ambinvitació que caldràarreplegar des de 2 horesabans del començament ala consergeria de la Nau.

PPOOEESSIIAA CCAANNÇÇÓÓ:: HHOOMMEENNAATTGGEE AA VVIICCEENNTTAANNDDRRÉÉSS EESSTTEELLLLÉÉSS

Pau Alabajos: La poesiad’Estellés. Membres del’Associació EstellesianaRodonors Invictes.DDiiaa:: 8 de març.HHoorraa:: 19:30 hores.LLlloocc:: Auditori Montaner delCol·legi Major Lluís Vives.Av/Blasco Ibáñez 23. Entradagratuïta, aforament limitat.

CCIICCLLEE MMÚÚSSIICCAA DD’’HHIIVVEERRNN22001122

Intèrprets: Joan Pons,percussió. Grup de percussióde l’OFUV. Autors: ValeroCastells, S. Gómez, GuillemRamiro, J. Costa, entrealtres.DDiiaa:: 20 de març.HHoorraa:: 19:30 hores.

LLlloocc:: Jardí Botànic. C/Quart80. Entrada gratuïta,aforament limitat.

CCIICCLLEE MMÚÚSSIICCAA DD’’HHIIVVEERRNN22001122--MMÚÚSSIICCAA AA LLAA CCAAPPEELLLLAA

Intèrprets: Rubén Sánchez,oboé; Raquel Jiménez,trompa; Miriam Jiménez,violoncel; Marisa Sedano,piano. Autors: H. VonHerzogenberg, G. Cassadó, B.Kroll, etc.DDiiaa:: 21 de març.HHoorraa:: 19:30 hores.LLlloocc:: Capella de la Sapiènciade la Nau. C/Universitat 2.Entrada gratuïta, aforamentlimitat.

TTAAUULLAA RREEDDOONNAA:: ‘‘LL’’OOBBEESSIITTAATT AA DDEEBBAATT’’

Intervindran Ana MaríaFríjola, Universitat deValència; Rosalía Banet,artista plàstica; José AntonioDíaz, director IHMC LópezPiñero. Fòrum de Debats.DDiiaa:: 13 de març.HHoorraa:: 19 hores.LLlloocc:: Aules Seminari de laNau. C/Universitat 2. Entradagratuïta, aforament limitat.

AALLTTRREESS

MMÚÚSSIICCAA

TTEEAATTRREE

EEXXPPOOSSIICCIIOONNSS

CCIINNEEMMAA

Imatge treta del documental Volver a nacer, de Paco Simón i Òscar Bernàcer.

NURIA YESTE/LUCÍA GARCÍA

––PPeerrssoonnaallmmeenntt,, qquuèè hhaa ssuuppoossaattppeerr aa vvoossttéé rreebbrree aaqquueessttss pprreemmiiss??

–Els Premis Goya els donen elscompanys mitjançant una votació,per la qual cosa és un reconeixementper part de la gent del cinema i ungran honor. De moment, com que nohe aterrat encara, no saps quina re-percussió tindrà. Però atés el ques’ha vist en vint-i-cinc anys dels Goya,és un gran honor però no et solucio-narà la vida ni tampoc te l’enfonsa-rà, espere. Cal continuar treballant.Sempre estàs fent la primera pel·lí-cula.

–I què ha suposat per a No habrápaz para los malvados el seu reco-neixement amb aquests Goya?

–La pel·lícula ja porta caminant asoles des de setembre, i açò ha su-posat una gran empenta, encara quepense que el públic que tenia interésper veure-la ja ho ha fet. Açò és qua-si la festa de fi de curs.

–S’ha parlat molt durant elcol·loqui dels detalls de la pel·lí-cula i de l’ambient ben cuidat. Perquè ha decidit cuidar tant totsaquests aspectes?

–El treball d’un director és coordi-nar, supervisar, tots els excel·lents

caps d’equip que treballen en lapel·lícula perquè tots treballem en lamateixa línia, però em sembla obli-gatori en el meu treball com a direc-tor de cinema cuidar tots aquests de-talls.

–Es pot veure que la seua pel·lí-cula es desmarca de l’estil que pre-domina en el cinema espanyol,quines han sigut les seues influèn-cies?

–Doncs si tens un quadern, l’om-plim... Un munt, i em continuen in-fluint. Jo vaig començar amb els clàs-sics i estic veient constantment pel·lí-cules antigues. M’interessa molt elrelat no dialogat, m’agrada gent molt

dispar: de John Carpenter a DavidLynch, passant per Buñuel. També hiha directors que m’agraden moltperò que no pense que m’hagen in-fluït, com ara Tarkovsky. Tinc un ven-tall cada vegada més ampli de cine-astes que m’interessen: contempo-ranis, primitius, clàssics i postmo-derns. De tot, menge de tot.

–Sabem que beu de moltes in-fluències, però en concret per a Nohabrá paz para los malvados, qui-nes pel·lícules o directors podenhaver-li inspirat?

–Jo intente no referenciar lespel·lícules. La forma de les pel·lícu-les ve de la història que estàs con-

tant, no pots intentar semblar-te aalgú. Sí que puc dir que hi ha algungest del personatge de Santos Trini-dad que està inspirat o pretén cintara Lee Marvin en una pel·lícula deJohn Boorman, A boca de canó. Noés una de les meues pel·lícules pre-ferides, encara que sí que és un delsactors que admire. Aquesta seria l’ú-nica referència palpable que podriaanomenar, la resta has de trobar laforma de posar-ho en la història queestàs contant. Com que veig molt decine i n’he vist molt, el disc dur estàmolt ple, vés a saber el que hi ha perací...

–Aquesta és la seua tercerapel·lícula amb l’actor José Coro-nado. Què té que li agrada tant?

–Pregunta-li-ho a les dones d’a-quest país... Coronado i jo ens ente-nem molt bé treballant i tenim unsentit professional molt semblant.Gaudim quan anem a rodar i estemmolt a gust al set. Coronado és un ac-tor impecable i sempre m’havia agra-dat, fins i tot abans de treballar ambell. Però ja després de treballar-hidescobreixes que hi ha sintonia i quehi ha enteniment quasi sense parau-les. José i jo una vegada que hem dis-cutit el guió i aclarit dubtes, ja és comfer surf: llisques.

–Per què ha deixat passar tantde temps des de la seua anteriorpel·lícula fins a No habrá paz paralos malvados?

–Bé, doncs perquè açò és Espanyai costa molt d’alçar una pel·lícula.També he estat escrivint algunsguions que no s’han pogut fer, altrescoses que m’han oferit i no m’han in-teressat... Al final les coses van ei-xint i, com diuen, qui la busca, la tro-ba. No pots tirar la tovallola, encaraque et coste esperar huit anys, per-què són huit anys de treball conti-nuat.

–Com compagina un treball tanambiciós com el de director de ci-nema amb la docència?

–De vegades és complicat i has deposar-te més les piles i treballar més,però es retroalimenta. Pense queaquests últims anys, quasi deu, com-partits amb la docència m’han fetpensar el cinema encara d’una ma-nera més àmplia i més lliure. Esticconvençut que m’he fet millor cine-asta. Per descomptat, si no fóra di-rector de cine crec que no tindria lacapacitat per atrevir-me a fer clas-se. Una cosa alimenta l’altra.

–Com veu el futur del cinemaespanyol?

–Deia el secretari de Cultura queho tenim un poc cru, i ho veig un poccom el secretari, però la diferènciaés que sempre ho hem tingut cru. Elcinema espanyol està realitzat i tre-ballat per supervivents, estem acos-tumats als camins estrets i continua-rem fent pel·lícules, encara que es-pere que cada dia millors.

–Amb l’aparició d’internet, elcine s’enfronta al repte d’atraurede nou el públic i de plantar caraals nous models de distribució.Quin creu que és el camí que hau-ria de prendre i quines possibili-tats li ofereix la xarxa?

–La xarxa ofereix totes les possibi-litats. Evidentment, és necessàriauna mínima legislació que protegis-ca de la descàrrega il·legal que estàcostant milers de milions a la indús-tria a nivell mundial, no sols als au-tors sinó a tot el teixit industrial comara tècnics, laboratoris, estudis deso... Hauríem de tindre capacitat pera conscienciar les noves generacionsque cal retribuir els generadors debé cultural d’alguna manera. Pel quefa a la xarxa, em sembla que és unaferramenta magnífica però que s’es-tà constituint en un substitutiu delconeixement i la memòria molt peri-llós. Sempre pose l’exemple de latruita de creïlles: llegint la receptade la truita de creïlles en la xarxa, nosaps fer truita de creïlles.

–Per acabar, en l’àmbit univer-sitari en què ens trobem, què re-comanaria als estudiants que es-tudien Comunicació i els agrada-ria dedicar-se a la direcció cine-matogràfica?

–Això és fàcil, jo pense que mai nohi ha hagut més capacitat tècnica itecnològica per a posar-se a treba-llar. O siga, recomane continuar es-tudiant però començar a fer coses ja.No sé què feu ací, però vaja, hauríeud’estar rodant si voleu rodar. Ho te-niu tot per a començar a contar his-tòries, ja.

NOUDISE407Dijous, 8 de març de 2012 11entrevista

ENRIQUE URBIZU. El director més llorejat dels últims Goya va respondre a les preguntes de NOU DISE

El director de No habrá paz para los malva-dos va triomfar en l’última edició dels PremisGoya amb sis guardons, entre els quals el demillor pel·lícula i millor director. És respon-sable d’altres films, com ara La caja 507 o Lavida mancha. El passat divendres 2 de marçva presentar No habrá paz para los malva-dos a la Facultat de Filologia, Traducció i Co-municació, i va tindre un col·loqui amb elsassistents.

“A Espanya costa moltalçar una pel·lícula”

Enrique Urbizu, a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. FOTO: MIGUEL LORENZO

REDACCIÓ

La Falla Universitat Vella-Plaça delPatriarca tornarà a plantar un monu-ment innovador, recuperant així lesseues arrels trencadores. El sol, unaenergia inassolible, és el tema d’a-quest monument crític i reflexiu, forade l’estètica convencional present enla resta de falles. L’any 90 la falla dela Universitat es va afegir al progra-ma de festes de Sant Josep, s’incor-porà al mapa fester de València. Aracompleix vint-i-tres anys de vida.

La gran festa dels sentits ja ha ar-ribat; les aules romandran tancades.L’olor a pólvora i a bunyols; el sorollde les bandes de música i dels coets;el perfum de les flors en la primave-ra a punt d’estrenar; la llum màgicadels carrers plens de monuments fa-llers i els concerts nocturns i les re-vetles conviden a la comunitat uni-versitària a gaudir de les Falles d’en-guany.

L’envelat de la plaça del Patriarcaserà el centre d’una festa presididaper la fallera major, la professora d’E-conòmiques Eva Caplliure.

Aquesta falla serà calçada el dia 15.El monument és, com reconeix el vi-cepresident de la comissió, l’historia-dor i tècnic cultural Lluís Mesa, “detendència innovadora, fora del para-digma tradicional dels darrers anysen aquesta falla”. La idea original i elseu disseny d’avantguarda són obrade la comissió d’aquesta falla en laqual es fa un homenatge al sol que fapossible la vida al planeta.

Per tercer any consecutiu, l’encàr-rec del monument ha recaigut en l’ar-tista de Sueca Filiberto Pons. La falladel 2012 està dedicada a les energies

renovables. El cadafal està ocupatper un home que intenta caçar el sol,situat dalt d’una piràmide, amb unagafapapallones; el sol, clar està, esresisteix. “El monument tracta, se-gons Pons, de les energies alternati-ves i és ecològic perquè està fet ambalguns materials de rebuig”. Alhora,diu, es fa una crítica al món faller. Unninot especial mostra un home enros-cat com una bombeta de llum. Pons,de quaranta-sis anys, porta dues dè-cades dirigint el seu propi taller. Perles seues mans, confessa, deuen ha-ver passat més de cent falles. “Algunsanys arribe a alçar més de deu monu-ments fallers”, declara orgullós de laseua tasca.

Les novetats d’aquesta edició són lafigura d’una professora per primeravegada com a fallera major i la prime-ra volta que hi ha fallera infantil. “Perpartida doble: Paula i Marta Rodrí-guez, les filles bessones de huit anysde la professora Eva Caplliure”, apun-ta Lluís Mesa. Les tres van ser presen-tades el passat 18 de febrer al Para-nimf de la Universitat de València.

L’envelat obrirà les seues portes ala plaça del Patriarca les nits dels dies16, 17 i 18 amb una discomòbil. Laplantà tindrà lloc el dijous 15 i durantla nit de la cremà participaran els xi-quets de la colla de dimonis de la fa-lla. Lluís Mesa explica que enguanyhan escrit una col·laboració per a larevista Pensat i fet. “Hem arribat alcentenar de socis, encara que moltamés gent s’afegeix a les nostres acti-vitats durant els dies de festa”, decla-ra orgullós. El pressupost ix de lesaportacions dels socis, dels espòn-sors i dels diners recaptats al llargd’aquests dies de festa.

NOUDISE407Dijous, 8 de març de 2012

Un cotxe no és una dona. Però elspublicistes diuen que sí. L’altranit vaig veure un anunci d’Alfa-Romeo i vaig estar a punt de tren-car el televisor. Segur que vostéstambé l’han vist. En realitat totsels anuncis de la tele diuen que ladona és com un cotxe o que onmillor pot estar és a la cuina o fre-gant la vaixella i el terra amb elsmillors productes netejadors delmercat. La crisi no ho canvia tot.Dues coses que continuen imper-torbables enmig de la fallida eco-nòmica: els rics són més rics i lesdones continuen sense ocupar unespai d’igualtat en una culturaque es vanagloria de ser cada diamés masclista. L’altre dia vaigveure un breu reportatge que deiaque les xiques joves fan sempre el

que els diuen els seus xics. I queles dones a Europa cobren un vintper cent menys que els homes pelmateix treball. El mercat desigua-la les classes socials i sobretotdesiguala una aspiració que sem-bla cada dia més difícil: que unadona haja de pagar un peatge enla seua vida pel fet de ser dona.Quina merda!I si mirem un poc més enllà –omés ençà, segons des d’on mi-rem– descobrirem un paisatgeque aterreix: a pesar de la llei (es-pere que el Govern no la canvie,com farà amb la de l’avortament)contra la violència masclista, lesdones continuen caient com amosques a mans dels homes. Lesnotícies sempre parlen de com-panys o excompanys. I tambédiuen que eixos individus les ma-ten perquè no volien que elles sen’anaren a viure la seua vida lluny

de la que han patit al costat delsseus assassins. Abans et mate quete’n vas de casa: això diuen abansd’apunyalar-les o d’abatre-les atirs amb una escopeta de caça. Al-gunes vegades els assassins esmaten després del crim. Els moltcanalles es podien haver matatabans i deixar viure a qui tenia lapossibilitat de construir una vidanova i construir-se-la ella mateixalluny del terror domèstic. No séper què no es prohibeixen –dicprohibir, sí, què passa?– els anun-cis que confonen a posta un cos dedona amb un cotxe que demanaamb veu luxuriosa que l’acaricien,que el maseguen... No sé per quèles lleis que parlen d’igualtataprofiten per a tan poca cosa. La cultura masclista està incrusta-da en l’ànima d’una societat quecada vegada es bolca més en elcultiu de totes les desigualtats que

podem imaginar. Celebrar que undia de març té com a protagonistala dona és, més que una celebra-ció, una exigència repetida. Totsels dies haurien de ser 8 de març.El que passa és que el mercat, lapolítica, la ideologia, eixa globalit-zació de la merda que impera enel planeta, no estan per la tasca. Iels temps que vindran no destaca-ran precisament per laminar lesdesigualtats de qualsevol classe.Tant de bo estiguera equivocat. Jam’agradaria. I tant que m’agrada-ria. I tant.

Celebració

La columna ¶ Alfons Cervera

12 última

ENQUESTA ANUAL DEL’ÀREA D’OCUPACIÓ DEL’OPAL. El 20,3% de les per-sones que es presentaren aofertes de treball publicadesen el Panell d’Ofertesd’Ocupació de l’OPAL(Observatori d’InsercióProfessional i AssessoramentLaboral) van ser contracta-des, segons l’enquesta anualde l’Àrea d’Ocupació del’OPAL. El Panell d’Ofertesd’Ocupació és un servei permitjà del qual les personesestudiants i titulades inscri-tes reben setmanalment unarecopilació d’ofertes d’ocu-pació publicades en diversosmitjans de comunicació iportals d’ocupació. Segonsles dades obtingudes mitjan-çant l’enquesta, quasi unterç dels enquestats (el31,09%) va participar e 2011en algun procés de seleccióassociat a alguna de les ofer-tes publicades en el Panelld’Ofertes d’Ocupació. Entreaquests candidats, el 20.3%(1 de cada 5) informa que vaser contractat per a exercirel lloc en la selecció del quales va presentar. Aquestadada indica que el Panelld’Ofertes d’Ocupació és unmitjà útil per a potenciar lainserció laboral dels titulatsde la Universitat. Les dadesarreplegades mitjançantl’enquesta també indiquenque tant la satisfacció delsusuaris amb l’Àread’Ocupació de l’OPAL com laqualitat de les ofertes publi-cades i el nivell d’adequacióentre les ofertes publicades iels interessos dels usuarispresenten valors mitjanspositius.

CONSOL GUERRI, PREMIISABEL DE VILLENA. Unjurat presidit per la profes-sora de la Universitat deValència Rosa Moliner, cons-tituït per deu dones, haatorgat el Premi Sor Isabelde Villena 2012 a la investi-gadora Consol Guerri Sirera,cap del Laboratori dePatologia Cel·lular delCentre d’InvestigacióPríncep Felip de València idoctora en CiènciesBiològiques per laUniversitat de València.Consol Guerri treballa eninvestigació bàsica en diver-ses línies relacionades ambels efectes de l’alcohol, elsmecanismes moleculars dela toxicitat de l’etanol, alco-hol i dany cerebral, síndro-me alcohòlica fetal i meca-nismes de l’hepatopatiaalcohòlica. La cerimònia delliurament del guardó tindràlloc a l’església del conventde la Trinitat el proper 23de març, a les 20 hores.L’entrada és lliure.

breus La falla més ecològica

Esbossos deles dues falles(gran i infan-til) de laUniversitat.