Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC...

24
Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007 FOTO: TOMAS GORRIA

Transcript of Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC...

Page 1: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

Número 285. Edició especial

25 d’abril de 2007

FOTO

: TO

MAS

GO

RRIA

Page 2: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

FRANCISCO TOMÁS VERT

Rector de la Universitat deValència

Les xifres redones, i els aniver-saris ho són, sempre exercei-

xen una fascinació que va mésenllà del seu valor numèric, quantenen una vàlua humana, la de fer-nos mirar enrere i reflexionar. Noes tracta d’una qüestió de nostàl-gia, que sempre és paralitzadora,si més no de memòria, una memò-ria necessària per a eixa reflexió iper a la projecció del futur.

Així, cal recordar que fa deuanys nasqué el NOU DISE com asetmanari d’informació de la Uni-versitat de València, editat pel Ga-binet de Premsa de la institució.El seu nom era una renovació deDISE, fins aleshores un mensualque editava el mateix DISE, Ser-vei d’Infor mació de la Universi tatde València adre çat als estudiants.El DISE continua les seues come-ses com un centre d’informació ide documentació especialitzat entemes d’ense nyament superior,l’objectiu del qual és recollir, pro-cessar i difondre informació d’in-terés per a la comunitat univer-sitària.

Al llarg d’aquests deu anys devida, el NOU DISE ha estat ungran espai d’informació generalde la Universitat, renovat setma-na a setmana, que ha deixat testi-moni fidel dels esdevenimentsproduïts en els nostres campus, deles accions institucionals dels di-versos òrgans de gestió i de governi en general de les notícies de laUniversitat.

A més a més, el setmanari ha es-tat un espai per a la lliure expres-sió de les opinions i comentarisdels membres de tota la comuni-tat universitària, que han tingutaquest mitjà al seu abast sense caprestricció. Un espai de reflexió queha complit amb una missió insti-tucional, reflectint a la vegada eldia a dia de la casa i els momentsmés especials, com ara la celebra-ció dels claustres, les eleccions, l’e-laboració dels Estatuts, o del PlaEstratègic de la Universitat. Almateix temps, el nostre periòdicha sabut reflectir, setmana rere set-mana, els guanys més cridanersdels nostres universitaris, dels nos-

tres investigadors, dels nostres es-portistes, de tots els aspectes de lavida de la Universitat de València.

Però de la mateixa manera quela Universitat no està de cap ma-nera d’esquenes a la societat va-lenciana, sinó que ben al contrariconstitueix un dels seus actius mésimportants, el NOU DISE ha sa-but fer-se ressò de molts esdeve-niments que afecten la societat delnostre país i del nostre poble.

En transcór rer deu anys vullfelicitar als que integrem la Uni-versitat de València per havermantingut aquest mitjà de co-municació i expressió al llargd’aquest temps. En primer lloc,vull felicitar i agrair als que vanconcebre la idea de crear aquestespai material i de manera sin-gularitzada a l’aleshores rectorPedro Ruiz Torres. Vull agrairla tasca dels membres dels di-versos consells de redacció i, es-pecialment, el treball dels pe-riodistes que han dipositat elseu esforç i el seu afecte per talde proporcionar-nos aquestatrobada setmanal.

Celebrem doncs aquests pri-mers deu anys de NOU DISE, alsquals sens dubte n’hauran de se-guir molts més, en el convenci-ment que amb la seua lectura elsmembres de la comunitat univer-sitària ens coneixem millor i queaquest coneixement contribueixa la mútua estima del treball queels professors, el personal d’ad-ministració i serveis i els estudiantsfan cada dia.

Paraules per a un aniversari

ENRIQUE BIGNÉ

Vicerector de Comunicació iAssumptes Econòmics

La Universitat de València ha es-tat, des de fa cinc-cents huit anys,capdavantera en els distints àm-bits docents, científics i culturals.La seua antiguitat no ha estatmés que un actiu de valuosa sig-nificació que ha empès els seusresponsables a dinamitzar i a em-prendre noves iniciatives. NOUDISE va ser resultat d’aquestacultura dinamitzadora i empre-nedora.

El 25 d’abril del 1997, quanera rector Pedro Ruiz, es va en-gegar el projecte del NOU DISE,amb Francesc Bayarri com a di-rector i Manuel Peris i Ester Pin-ter com a membres del Consellde Redacció. No calia sinó feli-citar-se per la decisió presa. Unauniversitat, la Universitat, posa-va en marxa un diari setmanalper a la seua comunitat univer-sitària. Però, si rellevant havia es-tat el naixement, a què tothomdonava la benvinguda, més im-portant era resistir, fer anys, fer-

se gran. Qui dia passa, any em-peny, més vells, més experts, mésnous, i així fins avui. Felicitats atots. Als qui la van iniciar i alsqui setmana rere setmana l’hanfeta realitat com a col·laboradorsi com a membres del Consell deRedacció.

Avui el panorama, només deuanys després!, és distint. Com ainstitució, continuem perseguintla innovació i la millora, peròamb més competència d’altresuniversitats públiques i privades,amb més actors en postgraus,més oferta cultural, i a més ambnoves ofertes de mitjans gratuïts.Una dada pot ajudar a entendrela nova realitat mediàtica. Entreels cinc primers diaris per nom-bre de lectors figuren tres de gra-tuïts. L’informe de l’Estudi Ge-

neral de Mitjans de l’any passatsitua l’audiència per aquest or-dre: Marca, 20Minutos, El País,Qué i Metro. En l’àmbit estric-tament universitari, han vist lallum o s’han consolidat algunsmitjans gratuïts, des d’iniciativesempresarials i des d’altres uni-versitats. Més informació dispo-nible i cada vegada més públic.

Davant aquests canvis, NOUDISE continua eixint cada set-mana. Els seus reptes són els detothom: continuar sent creïbles,acostar-se més a la nostra reali-tat i obrir-se a la societat fent-lapartícip i coneixedora delsavanços i iniciatives de la Uni-versitat de València. Però, mésencara, ha de continuar amb l’es-perit d’innovació que li va donarorigen i sustentar-se en els seuslectors. Estudiants, personal dela Universitat, amics i anticsalumnes, som l’alè per continuardesenvolupant aquest projecte.El nostre diari, el nostre NOUDISE, ens donarà més i més no-tícies, les teues notícies, les de tot-hom. T’anime a comunicar-teamb tots nosaltres, a conèixer-nos millor cada setmana, i que hiparticipes amb notícies i iniciati-ves per al teu diari setmanal.

Celebrem, doncs, aquest deuaniversari amb la vista posada enl’esdevenidor, amb l’encoratja-ment als professionals i amb eldesig d’una major participacióde tots els qui som Universitat deValència.

Felicitacions. A pelsdeu pròxims, moltpròxims

2 25 abril 2007

“En transcór rerdeu anys vullfelicitar als queintegrem laUniversitat deValència perhaver mantingutaquest mitjà decomunicació ”

Page 3: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

FRANCESC BAYARRI

Ni els austriacistes ni elsborbònics podien imagi-

nar, aquell remot 25 d’abril del1707, que la batalla on s’estri-paven donaria en el futur per atantes commemoracions, inclo-sos els deu anys de NOU DISE,el periòdic setmanal de laUniversitat de València. Allà, alsafores d’Almansa, els soldatsdels dos bàndols miraven mésprompte de no ser esbudellatsper una baioneta enemiga o perun projectil de les peces d’arti-lleria, que havien co mençat avomitar foc cap a les 15 hores.

Salvant no poques distàncies–i traspassant totes les escalesimaginables–, també les 15 horesmarquen cada dimecres, a laredacció de NOU DISE, no l’i-nici, sinó el tancament de la pri-mera pàgina del periòdic. Aixòocorre des del 25 d’abril del1997. I per això justament hui,25 d’abril del 2007, el periòdiccommemora el seu desé aniver-sari. No es tracta de compararles dues batalles, la d’Almansadel 1707 i la periodística de cadasetmana, però si als maulets(austriacistes) i als botiflers(borbònics) els ha guera vingutmillor estripar-se en un dia dife-rent, també aquest periòdic hau-ria ajustat el seu naixement auna altra data. Hauríem buscatla coinci dència.

Per què tanta tossuderia? Unasimple fascinació pels símbols?O potser l’atractiu que sempreenvolta les efemèrides i els núme-ros redons? És clar que no. Enpublicar el número 100 delperiòdic (hui hem arribat al 285,que no és poca cosa) ja vam dei-xar ben clara la nostra escassadevoció pels números redons.Al periòdic setmanal d’una uni -versitat que treballa per difon-dre el pensament crític no li parabé la fascinació per la màgia –nique siga la màgia de les matemà-tiques. El pensament crític tam-poc no fa lliga amb elmaniqueisme fàcil: per exempleaquell que identifica els mauletsamb totes les bondats i els boti-flers amb el Mal absolut. L’úsde la història amb objectiusespuris, tan present en altresàmbits, hauria d’estar exclòs del’univers universitari. Ara bé, elrelativisme absolut en la histò-ria (no dóna igual haver matatel rector Peset que no haver-hofet: la història té víctimes i bot-xins) no sembla l’alternativa.Conviccions, se n’han de tindre.“Les decididament im pres-cindibles”, en paraules de JoanFuster. Però algunes n’hauremde tindre.

D’aquell 25 d’abril del llunyà1707 va derivar-se per als valen-cians la pèrdua definitiva delsFurs, i l’intent més fort d’assi-milació al poder i la cultura cen-trals. Potser per això triar un 25d’abril per a nàixer era la nos-tra forma de fer saber als lectorsque navegaríem en la mateixanau d’aquells que tenen memò-ria i conviccions. Aquells quedes d’àmbits ben diferents sem-pre han considerat que es podiaremar contra el cor rent assimi-lacionista, i que alguna formad’identitat valenciana –en el graui la naturalesa que decidim lliu-rement entre tots– era positiusalvaguardar. Sí, hi ha hagut vidavalenciana aquests primers tres-

cents anys des de la batallad’Almansa. Sobre els tres-centssegüents no és aquest el lloc pera parlar.

Escriure en valencià el periò-dic era la nostra forma, però nol’única, de remar en aquesta nau.Les pàgines de NOU DISE d’a-quests primers deu anys –unes3.400– han reflectit la docència,la investigació, l’activitat cultu-ral, la vida administrativa i degestió, la solidaritat, l’esport...que la Universitat de Valènciaha anat generant. Una activitatorientada des dels Estatuts de lainstitució al “desenvolupamentintel·lectual i material delspobles, a la difusió del coneixe-ment, de la pau, de la igualtatentre les dones i els homes, i ala defensa ecològica del mediambient”. Tot dedicant unaespecial atenció a “l’estudi i eldesenvolupament de la culturade la nacionalitat valenciana”.

Aquest periòdic no era, enconseqüència, l’únic que haremat en aquest sentit. Ni ho hafet deslligat del marc general dela institució acadèmica.

En resum, NOU DISE va nài-

El periòdic setmanal arriba hui al número 285 i ha publicat 3.400 pàgines

Història d’un periòdic

REDACCIO

La matinada del 25 d’abril de 1997, la rotatitva del diariLevante-EMV imprimia el primer número de NOU

DISE. En aquella portada inicial, la fotografia més gran erala del satèl·lit artificial Minisat 01, el primer totalmentespanyol, en la tecnologia del qual havien participat cientí-fics de la Universitat de València. Moltes coses han passatdes d’aleshores, en l’espai exterior i també en la microhistò-ria del periòdic. Durant anys, NOU DISE es va imprimir enels tallers del diari El País posseeix a València. I des de 2003a la impremta Indugraf, ubicada a Tarragona. Des delnúmero 21 vàrem incorporar el color. De primer, només enla primera i en la darrera pàgines, però a poc a poc el colorha anat escampant-se per quasi tot el periòdic. També unaedició electrònica va estar visitable quasi des dels inicis(octubre de 1997). I allà continua (www.uv.es/noudise). Elperiòdic imprimeix cada setmana 15.000 exemplars, que esdistribueixen gratuitament en tots els edificis de laUniversitat. També s’envia a subcriptors, entitats, cases dede cultura, centres de secundària... i als afiliats a Amics iAntics Alumnes de la Universitat de València. La redacció estroba al mateix gabinet de premsa de la Universitat, a l’edi-fici del Rectorat. I el finançament de la publicació es realitzabàsicament per l’aportació de la institució, via pressupostanual, encara que també admet publicitat pagada, que ges-tiona l’empresa PubliPress. Cada dijous, un servei de missat-geria distribueix els exemplars, relligats en els seus correspo-nents paquets, per tots els centres de la Universitat. A partird’aquest moment, els lectors són els qui tenen la paraula.

Del color a internetNàixer un 25d’abril era lanostra manerade proclamarla defensa d’unaidentitat que nova morir desprésd’Almansa

Continua en la pàgina següent

3 25 abril 2007

Page 4: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

REDACCIO

Un nou equip incorporat alGabinet de Premsa de la

Universitat a mitjans dels anysnoranta, amb Manuel Peris alcapdavant, i els periodistes EsterPinter i Francesc Bayar ri, va serl’encar regat d’impulsar des dela redacció el periòdic NOUDISE. Per als col·laboradors esva comptar amb el mateix equipque feia el mensual DISE. Desde la cor recció de textos (AgustíPeiró), fins la fotografia (MiguelLorenzo). L’adminis tració vaestar a càr rec de Juan Jordán,Eulogio Her nández, MònicaGarcía i Vicent Mar tínez. De lainformàtica s’ocupava CarlosGiraldós, i de la publicitat PacoBordería.

El disseny del primer número(i dels vint següents) fou deVirgínia Contreras, actualmentdissenyadora en El País. TomàsGor ria va modificar tota la tipo-grafia i la maqueta a partir del

número 22. En la redacciótambé es va registrar un canvidestacat: Remei Castelló va subs-tituir Ester Pinter a partir del mesde gener de l’any 2000. TambéOlga Dénia ha format part de laredacció durant anys. I entre lespersones més actives, encara queno vinculades físicament a laredacció, es troben Magda Ruiz–qui ha omplit de cultura iesports les pàgines del periòdic–i Marisol Hoyos, encar regadaquasi des dels inicis de les entre-vistes que s’han anat publicantamb personatges ben diferents.

En l’àmbit de l’administració,a Juan Jordán el van substituir,successivament, Nel·la Leal, FiloBaixauli, Silvia Perete i PacoGonzález.

Entre les signatures i col·labo-radors habituals cal destacarespecialment Alfons Cervera,periodista i escriptor, que signala columna de l’última pàgina,i el malagua nyat Toni Mestre,el pioner de la ràdio en valen-

cià, que va publicar durant sisanys un dibuix còmic en lapàgina 4. Mestre ens va deixarl’estiu passat, víctima d’un càn-cer.

Però al marge de noms cone-guts, NOU DISE sempre hacomptat amb estudiants en pràc-tiques de les titulacions de

Periodisme i de Comu nicacióAudiovisual. Molts d’ells, mésenllà del seu període a la redac-ció, van continuar despréscol·laborant, aportant notícies,reportatges i entrevistes. Algunsd’aquests estudiants en pràcti-ques s’han consolidat en el pano-rama professional valencià i tre-

ballen en mitjans prestigiosos.Actuar com a primera redacció,o com a primer mitjà on publi-car els treballs, per a dotzenesde futurs professionals valen-cians de la comunicació és tambéuna utilitat de NOU DISE quequasi justificaria, per ellamateixa, la seua existència.

Redacció modesta,i col·laboradorsextraordinaris

xer, no per casualitat, el 25 d’a-bril del 1997, i hui, deu 25 d’a-brils després, compleix la seuaprimera dècada de presència enla micro història de la Univer -sitat de València. Una històriade foment del progrés intel·lec-tual dels pobles i d’especial aten-ció a allò –la cultura valen-ciana– que les conseqüències dela Batalla d’Almasa no ha ani-quilat.

El periòdic recollia una tra-dició de premsa universitària.DISE era el nom –i continuasent-ho– del Servei d’Infor macióa l’Es tudiant. Un nom construïtbar rejant l’ordre natural de lessigles. Amb aquest nom, DISE,entre els anys 1988 i 1997 es vaeditar una publicació mensualde molta qualitat dirigida perFer randa Martí. Però tampocel DISE mensual era la primeraexperiència de premsa internade la Universitat de València. ElGabinet de Premsa havia edi-tat, en temps d’Alfons Cervera,un butlletí anomenat Estudi, deperiodicitat més ir regular, ons’avançava l’agenda d’actes dela institució i s’inserien articlesde professors i d’estudiants.

L’equip rectoral dirigit perl’historiador Pedro Ruiz Torresva decidir en la primavera del1997 apostar per un formattabloide, de poques pàgines,però de periodicitat setmanal,amb un tiratge massiu que fera

possible que tota la comunitatuniversitària interessadapoguera tindre a l’abast el seuexemplar. Fou per això que esva canviar el model de premsamensual en format magazine ipaper de qualitat per un for-mat tabloide, en paper premsai amb freqüència setmanal.

En una universitat com la deValència, no concentrada en unúnic campus, sinó disseminadaper una cinquantena d’edificis–alguns dels quals, a més, sepa-rats per quilòmetres–, un periò-dic significava una bona einaper a cohesionar una comuni-tat tan dispersa. Per tal que elsestudiants de Química –alCampus de Burjassot– saberencert que els estudiants deGeografia –a Blasco Ibáñez– iels d’Economia –a Tarongers–integraven la mateixa casa. Iperquè tots saberen que tenienun Jardí Botànic propietat de laseua Universitat, o un edificiemblemàtic al car rer de la Naudedicat, sobretot, a la difusiócultural. Així, la programacióde l’Aula de Teatre, els concertsde l’Or questra Filharmònica dela Universi tat, les competicionsesportives en diversos espais–com també les exposicions, eljazz, el rock, el cinema...– sem-pre han tingut una atenció pre-ferent en NOU DISE. L’ofer tade qualsevol racó de laUniversitat podia ar ribar a totsels lloc de la institució.

Junt amb la cohesió, hi havia

l’impuls periodístic d’informarde tot allò que genera la insti-tució. La docència –hem entre-vistat dotzenes de professors id’estudiants, i hem explicat lessuccessives reformes, i reformesde les reformes del marc acadè-mic–, la investigació –ens hemfet ressò de descobriments,patents, publicacions en revis-tes científiques de prestigi...–,l’activitat cultural, la promociódel valencià i la vida adminis-

trativa han desfilat per les3.400 pàgines. NOU DISE haestat notari del creixement de laUniversitat de València –mésedificis per a docència, la cièn-cia i els serveis–, de la seuamillora –rehabilitació d’edificisemblemàtics, per exemple–, delsprocessos electorals –fórem elspioners en el sufragi universalper a elegir rector, concretamentFrancisco Tomás Vert–, demobilitzacions socials –contrala LOU o contra la invasió

d’Iraq... Fins i tot no per trac-tar-se d’una publicació institu-cional hi ha estat dester rada lacrítica. NOU DISE ha acollitcontrovèrsies molt dures entreprofessors, ha publicat cartes itribunes molt crítiques ambdiversos responsables univer-sitaris i, com no podia serd’una altra manera, haadmés sense problemes arti-cles cruels contra el mateixNOU DISE.

Els principals objectiusd’una universitat són la

docència i la investigació. Lapropietat de mitjans de comu-

nicació no hi figura, per tant.Però la de València ha estat laprimera –i única fins el moment–universitat espa nyola que hapublicat un periòdic setmanal.La institució va decidir així, desde fa deu anys, impulsar un set-manari, pressupostant els recur-sos necessaris: modestos perquèno és aquest el principal objec-tiu d’una universitat, però sufi-cients.

En una societat com la valen-ciana, tan procliu al victimismei la plorera col·lectiva –i a l’au-toodi, com va definir-lo fa anysel sociòleg Josep VicentMarqués–, tindre l’únic setma-nari universitari no és com pera tornar-se bojos, però està bé.I s’edita en valencià. Per alsvalencians que encara pensenque no tot es va perdre aAlmansa, la cosa pot tindre, finsi tot, la seua gràcia.

Ve de la pàgina anterior

4 25 abril 2007

FOTO: NOU DISE

Page 5: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

MANUEL PERIS

Amés de descobrir un wa-tergate, el desig de qual-

sevol periodista que es preuei no siga ric de família és queli toque la bonoloto i editar

el periòdic delsseus somnis. A mino m’ha tocat, demoment, però peruna d’eixes casua-litats de la vida síque he tingut laimmensa sort de

treballar braç a braç ambFrancesc Bayar ri, el directorque haguera contractat per aeditar a València el periòdicdels meus somnis. Encaraque al llarg d’aquests deuanys m’ha donat moltes ale-gries i alguna mala nit, elNOU DISE no és el periòdicdels meus somnis, però ésuna experiència única de lapremsa universitària espa -nyola, de la qual els que tre-ballem a la Universitat de

València hem de sentir-nosorgullosos. Amb una planti-lla míni ma, que compatibi-litza l’edició del periòdic ambtotes les tasques pròpies d’ungabinet de premsa, el NOUDISE és l’única publicacióuniversitària espa nyola queté periodicitat setmanal i, elque encara és més extra -ordinari, està escrit en unidioma doblement perifèric,el català propi de València.Però, a més a més, es tractad’un periòdic professional,una cosa que pot semblaruna obvietat, encara que noho és tant. M’explique, no ésun butlletí corporatiu a l’ús,dels que tant abunden en em-preses i institucions, plensd’imatges protocol·là ries iavor rits continguts d’unamanera tan pertinaç com lasequera d’idees que en el fonsreflecteixen. No, de cap ma-nera. És un mitjà professio-nal, escrit amb els mateixospatrons de qualitat de la

premsa comercial, confec-cionat amb criteris de jerar-quia periodística, que usa elsgèneres periodístics clàssicsamb el llenguatge propi del’ofici, clar, directe i precís, ésa dir natural. Així que aquestperiòdic no rela ta els esdeve-niments consuetudinaris queesdevenen en l’alma matervalentinina, com ironitzariael Mairena machadià, sinó elque passa a la Universitat.Ací escrivim en un valenciàtan cor recte com natural. I enaquest sentit no és casualitatque molts professors de va-lencià utilitzen el nostre pe-riòdic com a material docent.

Nosaltres, els periodistesque fem aquest setmanari, noescrivim al dictat. Cal dir-hoclar i ras. Els equips rectoralss’han desdejunat amb el seucontingut, com la resta delectors, amb el periòdic jaimprés. NOU DISE és elperiòdic d’una institució i éslògicament respectuós ambels seus òrgans i equips degovern, però no és un periò-dic oficialista, és el periòdicde tota la comunitat univer-sitària. Un periòdic així éspossible perquè dar rere d’ellhi ha una institució profun-dament democràtica com ésla Universitat de València.Una institució en la qual s’e-xercita el pensament crític,es facilita el dret a la infor-mació i es practica la lliber-tat d’expressió. Una institu-ció democràtica en la qual,al llarg d’aquests deu anys,els seus rectors, Pedro Ruiz iFrancisco Tomás, han possi-bilitat que el NOU DISEreflectisca la pluralitat quecaracteritza i enriqueix laUniversitat.

Un periòdic mai no ésobjectiu, però els periodistessí que tenen l’obligació de serhonestos professionalment,de separar la informació del’opinió i els fets de la seuainterpretació. Per això estemconvençuts que quan, en unfutur, els historiadors escri-guen la història d’aquestsanys de la Universitat deValència tindran en aquestperiòdic una font solvent.

NOU DISE compleix deuanys i la commemoració hau-ria de servir perquè la publi-cació es plantege nous objec-tius, que el consell editorialhaurà de determinar en fun-ció dels mitjans amb què lainstitució el dote en un futurpròxim. Augmentar la pagi-nació de totes les seccions iespecialment la divulgaciócientífica són reptes ineludi-bles que mereixen un esforçde tots.

Continuarem informant, alservei de tots.

TRIBUNA

Únic en elseu gènere

REMEI CASTELLÓ

El NOU DISE és un cas únicen la premsa universitària,

i ho és per moltes raons: és unsetmanari, de format tabloide,en valencià, on tenen cabuda

reportatges,entrevistes inotícies. Unespai que mal-grat la dificul-tat de fugir detemes que po-dríem deno-

minar institucionals (conferèn-cies, cursos, publicacions, ho-noris causa...) intenta cada set-mana sorprendre els lectorsamb informacions amenes, en-trevistes curioses i reportatgessolidaris, tot açò amb la majoractualitat possible. L’objectiu:captar l’interés dels lectors, es-pecialment els estudiants, i fer-los coneixedors i partícips delque passa al seu voltant, enaquest cas en la seua Universi-tat. Cohesionar els tres campusmés els diversos edificis que lainstitució té repartits per la ciu-tat o inclús per altres comar-ques no és fàcil i el NOU DISEha estat una fer ramenta fona-mental per a aquest fi, ja que hapogut aportar una visió globali acostar l’anècdota o les acti-vitats d’uns espais a altres.

Tot açò el fa ser un periòdicmolt peculiar i necessari, peròallò que el fa ser més especial ésla mà dels estudiants. El NOUDISE sempre s’ha presentatcom una eina que poden fer ser-vir els estudiants. En un món enquè les noves tecnologies i elsformats audiovisuals s’empor-ten les vocacions de la majoriadels llicenciats en comunicació,sembla estrany que algunsd’ells trien NOU DISE, un mitjàescrit, per a fer les seues pràcti-ques. Però per sort aquesta haestat una dinàmica habitual.Per aquesta redacció han pas-sat becaris que des del principiapuntaven maneres i que s’hanconvertit en destacats profes-sionals. Tots ells han aportat elseu bon quefer, el seu estil, lesseues propostes i sobretot el seucompromís personal. I tots ellsformen part actualment d’al-gunes de les principals redac-cions dels mitjans valencians, id’altres de fora, com ara la SER,El País, Levante, Info TV, Ca-nal 9, Ràdio 9, El Punt de Bar-

celona, la revista Nat, ADN,2O Minutos, l’Avui o gabinetsde premsa, entre altres.

No m’atreviria a dir queNOU DISE ha esdevingut unaescola per a tots ells, però sí queés un espai que haurien d’a-profitar els estudiants de Pe-riodisme i ComunicacióAudio visual per tal de trencarla mà i fer reportatges, entre-vistes, acudir a rodes de prem-sa..., agafar el fil de la profes-sió, almenys en l’apartat méspràctic, ja que després els ser-virà quan comencen a treballaren mitjans de comunicació di-rigits a un públic més ampli. Lamajoria d’aquests col·labora-dors m’ha n reconegut la im-portància d’haver començat atreballar en un mitjà comaquest, que els ha ajudat a per-dre la por de fer la primera pre-gunta; han tingut la sort d’en-trevistar personalitats de pri-mer nivell com ara experts cien-tífics, actors, cantants..., i hanar ribat a una redacció amb eldesitjat olfacte periodístic.

Però també és una oportu-nitat perquè s’impliquen estu-diants de la resta de titula-cions, bé per a facilitar infor-mació de les seues activitats(molts d’ells ja ho fan), bé pera intervindre amb articles d’o-pinió. Al cap i a la fi, aquestaés la seua Universitat, els seuscampus, les seues aules, lesseues biblioteques, els seusbars, i són ells els més indicatsper a criticar, per agrair, per ainformar o per a discutir. Elpas per la Universitat és únici no val la pena posar la vistaenrere i pensar que s’ha pas-sat sense pena ni glòria, senseaportar una visió pròpia en elsassumptes universitaris.

A tots ells continuem obrint-los les portes de la redacció talcom hem fet fins ara.

Bressol de bons periodistes

“Tots els becaris que han passat per NOU DISE treballen ara en importants mitjans de comunicació valencians”

Un moment de la impressió del’últim NOU DISE a la rotativa.Imatge facilitada per Indugraf.

5 25 abril 2007

Page 6: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

F.B.

No resulta fàcil fotografiarperiodísticament una uni-

versitat. El moviment hi solestar absent, també la tensió.Una successió d’edificis, unaaula amb estudiants i profes-sors asseguts, una taularedona, una conferència... nofan pensar en el vertigen delscar rers que hi ha a l’altrabanda dels murs acadèmics.Però Miguel Lorenzo ho haaconseguit. De l’acte institu-cional de lentitud més solemne,Miguel extreia una perspectivainhabitual. D’una conferènciaa les fosques –perquè elPowerPoint obligava a atenuarels llums–, oferia un contra-llum bellíssim. Un edifici plan-tat allà des de fa dècades s’in-clinava sorprenentment en pas-sar per l’objectiu de Miguel.Els estudiants i les estudiantes,els treballadors de la casa, elsexperts de fora convidats... hantingut deu anys de bones fotos.

No és això tot. Ai! Si arapoguérem disposar d’un arxiugràfic semblant de les dècadeso segles anteriors!!! S’ima ginaalgú el valor d’imatges uni-versitàries de qualitat delstemps de la guer ra civil, o del’incendi anterior, o de l’inte-rior de les aules del segle XIX,o de la indumentària de cadaprotagonista, de les activitatsculturals, de les inauguracionsde cada curs... Allò que ara enssembla normal, perquè hotenim, ho hauríem de valorarcor recta ment. De la mà deMiguel Lorenzo, ara la Univer -sitat disposa d’un arxiu foto -gràfic periodístic. Ara, i per alfutur, on es revelarà el valorreal d’aquest treball.

FOTOGRAFIA. Miguel Lorenzo ha aportat les imatges i ha enllestit un arxiu valuós

Enquadrar amb encertLa imatge l’havíem demimar. No només per-què NOU DISE és unperiòdic dirigit a estu-diants contemporanis–educats visualment enformats audiovisuals.També per l’oportunitatde bastir un arxiufotogràfic de la institu-ció, inestimable ja, peròque anirà gua nyantvalor amb el pas inexo-rable del temps. Calia,per tant, comptar ambun fotoperiodista expert(Miguel Lorenzo) i con-cedir-li l’espai, ample,que les seues propostesdemanaven.

6/7 25 abril 2007

Page 7: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril
Page 8: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

REDACCIO

Des del número 105 deNOU DISE, publicat

el 30 de novembre de l’any2000, un pingüí i unamorsa havien anat dialo-gant sobre el bé i el mal,segons la perspectiva –itambé segons les obses-sions particulars de l’au-tor. L’humor gràfic deToni sempre era àcid, encontrast amb la bonho-mia que ir radiava de laseua persona.

Toni Mestre era unbon amic dels seusamics, i un cas excep-cional de valencià ambuna cultura exquisida.

En el seu adéu ja vamescriure que haver tin-gut en les nostres pàgi-nes un col·laboradordel nivell de Toni Mes-tre havia estat un luxeinsubstituïble.

Toni Mestre va serguionista i presenta-dor de l’espai De dalta baix, primer pro-grama en valencià enla ràdio pública, quees va iniciar sota elfranquisme i que esva mantindre ambdiverses inter -rupcions fins els anyshuitanta. En els mi-lers de programes emesos va di-fondre la Nova Cançó duranttota la transició. Paral·lelamenta la seua tasca periodística, es-crivia poemes i lletres de cançons.L’any 2001 la Generalitat deCatalu nya li va atorgar el PremiNacio nal de Radiodifusió.

El juny del 2006, a València,va rebre un premi pel seu suporta la música en valencià durant la

festa dels Premis Ovidi Mont-llor.

Toni havia escrit textos entra -nyables sobre la Universitat deValència, on va estudiar en elsanys seixanta. I era assidu de lesexposicions i els actes culturalsorganitzats a seus universitàries.

NOU DISE va publicar unaentrevista amb ell en el número126, el 4 d’octubre del 2001.

ANIMALADES. L’humor àcid

Un dels principals èxitsde NOU DISE ha estatcomptar entre elscol·laboradors ambToni Mestre, el pionerde la ràdio en valencià.Periodista, poeta i acti-vista cultural i referentdel nacionalisme valen-cià. Durant sis anys,Toni va publicar lesseues Animalades, cadasetmana, en la pàgina 4de NOU DISE. El 28 dejuliol del 2006 un càn-cer el va matar.

Toni Mestre:un luxe

8 25 abril 2007

Page 9: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

FRANCESC BAYARRI

Fa deu anys la Universi-tat de València tenia61.932 estudiants acentres propis i altres

4.944 a centres adscrits. En elcurs 1997-1998 ens trobàvemal cim de l’allau d’estudiantsque abar rotaven les aules deles universitats espa nyoles,com a conseqüència del boomdemogràfic de finals dels sei-xanta i de la millora del nivellde vida del país. L’allau de-mogràfica traslladada a lesuniversitats impedia destinarel temps i els recursos sufi-cients a la investigació. Enaquestes condicions no semprees podia aconseguir l’excel·lèn-cia i la qualitat. En aquellstemps, les noves tecnologiescomen çaven a introduir-seamb decisió en la vida acadè-mica, però encara no s’impar-

tien classes per internet, comtampoc no era possible matri-cular-se on-line. NOU DISE vapublicar en el seu número 90que una parella d’estudiantss’havia enamorat per in ternet.El fet resultava tan sorprenentque la notícia va aparéixer enla portada. En el curs 1996-1997 començava a disse nyar-se la programació de Cinc Se-gles, la commemoració delscinc-cents anys de la fundacióde la Universitat de València.També començaven a resultarpopulars els programes d’in-tercanvi internacional. Aque-lla universitat del 25 d’abril del1997 poca relació tenia ja ambla vetusta institució que haviallegat la dictadura franquista.Per exemple, hi havia un fermcompromís amb la recupera-ció per a l’àmbit acadèmic delvalencià, i en aquest marc ca-lia entendre també l’aparicióde NOU DISE. En el camp dela política, la Universitat en-cara lluitava judicialment peraspectes puntuals –però im-portants– dels seus Esta tuts.La institució sempre va acon-seguir gua nyar aquestes bata-lles, que provenien des de lamateixa aprovació dels Esta-tuts de l’any 1985, els primersdemocràtics. Però tot allò ja éshistòria perquè una nova llei

El periòdic ha estat testimoni, i notari, de profundes transformacions

El periòdic NOU DISE ha estat testimoni –notari sovint–de les profundes transformacions de la Universitat deValència en l’última dècada. La reforma i l’increment deles titulacions, l’augment exponencial de l’activitat inves-tigadora, la construcció de nous edificis, la celebraciódels Cinc Segles de la institució, els canvis de persones...Tot ha tingut reflex en aquestes pàgines.

005 Els universitaris i la refor-ma laboral van centrar el

número 5. Una imatge de pilota alcampus omplia la portada.

012 Un al·legat contra la teoriade les races ocupava el

número del 24 d’octubre del 1997. Eldibuix de Xavier Mariscal venia a pèl.

026 Un fotomuntatge originalde Miguel Lorenzo adver-

tia de la necessitat de precaucions enles relacions sexuals entre joves.

044 La celebració de CincSegles va protagonitzar

nombroses primeres, com aquestadel 29 d’octubre del 1998.

Maig 1997 Octubre 1997 Febrer 1998 Octubre 1998

Moltes coseshavien canviat jarespecte a launiversitatfranquista, peròl’última dècadaha estat detransformacions

9 25 abril 2007

Continua en la pàgina següent >>

I la Universitat va canviar

Page 10: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

d’universitats va obligar a re-dactar i aprovar uns nous Es-tatuts l’any 2004, tampocexempts de polèmica i recur-sos judicials.

Molt havia canviat ja, peròmolt més s’ha transformat enels dar rers deu anys. S’han mo-dernitzat els edificis i se n’hanconstruït altres per aconseguiruns espais còmodes on ense -nyar i investigar. S’han signatacords amb empreses privadesi amb organismes públics per ala realització de pràctiques for-matives per part dels estu-diants. S’ha invertit la tendèn-cia d’un Jardí Botànic en decli-vi, que ara és un centre de re-ferència per als científics i perals veïns de València (un JardíBotànic, no obstant això, delqual molts valencians desco-neixen una dada essencial:sempre ha estat propietat de laUniversitat de València). S’hainstal·lat un nou ObservatoriAstronòmic dotat de la millortecnologia. S’ha creat una Or-questra Filharmònica –la deValència és l’única universitatespa nyola amb una orquestrad’aquestes característiques.S’han engegat serveis tan dife-rents com ara un observatoriper a la inserció en el món la-boral dels nous titulats o uncentre preparat per a generar idistribuir produccions audio-visuals competitives.

Per citar serveis molt dife-rents, s’ha obert una oficina pera la convergència europea –elsestudis actuals estan en procésd’adaptació perquè els títolsacadèmics siguen equivalentsen tota Europa– o una assesso-ria per a alumnes amb disca-pacitats, que treballa perquè laigualtat d’oportunitats siga reali efectiva. S’han digitalitzatfons documentals i s’han res-taurat atles del món – i del cel!–que provenien dels remotstemps del Bar roc, o cartells de

propaganda de la SegonaRepú blica (que havien estat re-quisats i depositats a laUniversi tat en acabar la guer racivil). I per a completar els tre-sors artístics procedents de dè-cades i de segles anteriors s’hanrebut donacions –com l’efec-

tuada per Jesús Martínez Guer -ri cabeitia i Carmen Merchán–que fan de la de València la uni-versitat amb millors fons d’artcontemporani.

L’impuls a les publicacions,d’altra banda, ha convertit lainstitució en una potència edi-torial, amb un catàleg propi demés de mil cinc-cents títols. I elfons de les biblioteques de lainstitució és d’un milió i mig devolums, dels quals tres-centstrenta són incunables –ja sa-ben: impresos abans de l’any1500.

Ara l’esport, el teatre, el ci-nema i la música són activitatsamb una presència destacadaen la vida universitària. La Uni-versitat, en fi, fomenta que elsseus estudiants completen laseua formació a l’estranger, ique alumnes de països tan dis-tints com ara Nicaragua o Li-tuània compartisquen les aulesamb els joves valencians.

La Universitat de València jano és la literària, com alguns ladenominaven fins a fa moltpoc. Continua oferint, per des-comptat, estudis literaris –ambuna major oferta i una millorqualitat en els seus plans d’es-tudi, i cada curs s’organitzenpremis per a fomentar la crea-ció literària dels més joves. Defet, es tracta d’una institucióamb prestigi en l’oferta de lesFilologies (clàssiques i contem-porànies), de la Litera tura, dela Geografia, de la Filosofia, dela Història, de la Història del’Art, de les Humanitats en ge-neral..., que ha consolidat l’in-terés per cultures expressadesen nombroses llengües europe-es: en anglés, en alemany, enfrancés, en italià... I fins i totinicia la incorporació de l’estu-di de cultures tan llu nyanes –ide tant d’impacte en el futurimmediat– com la japonesa i laxinesa.

Però junt amb aquesta bran-

I la Universitat va canviar

051 Els dibuixos de XavierMariscal han estat utilitzats

profusament en les portades. Aquestens va servir per a felicitar l’any 1999.

104 El ter rorisme ha colpitsovint la Universitat, com

ara l’assassinat d’Ernest Lluch, pro-fessor nostre, a mans d’ETA.

107 La Butla del Papa Borja queautoritzava la creació de la

Universitat va suggerir aquesta pri-mera inspirada en el pop-art.

117 Un sincer homenatge a laFUE, l’agrupació republica-

na d’estudiants, tan important en lahistòria de les universitats.

Desembre 1998 Novembre 2000 Gener 2001 Març 2001

La Universitat fomenta que els seus estudiants completen la seua formacióa l’estranger, i que alumnes de països llunyans vinguen a València

10/11 25 abril 2007

Page 11: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

ca del saber, la Univer sitat deValència atorga ara títols enEngi nyeria Infor màtica, enFisio teràpia, en Nutrició Hu-mana o en Ciències Polítiquesi So ciologia. Encara que cal re-cordar que des dels inicis sem-pre van destacar a la Universi-tat uns ensenyaments poc lite-raris: els de Medicina i Cirur-gia.

La Universitat continuaense nyant literatura, per des-comptat, però ara un satèl·liteuropeu de telecomunicacionsnavega per l’espai amb com-ponents disse nyats per astrò-noms de la Universitat deValència. I nombroses investi-gacions generades ací es publi-quen cada any en les principalsrevistes científiques interna-cionals. L’Insti tute of Scienti-fic Infor ma tion, que mesural’impacte internacional de ladifusió científica, confirma a laUniversitat de València com uncentre investigador de primernivell i destaca, especialment,les seues aportacions en Física,Química, Medicina, Neuro -ciències, Biologia i Bioquí mica,Micro biologia, Ciències de lesPlantes i els Animals, Farma -cologia, Engi nyeria, Medi Am-bient, Ciències dels Mate rials iCiències Agronò miques.

No per casualitat, la Univer-sitat de València serà la seu dela major instal·lació europead’investigacions en física mè-dica, una gran esperança cien-tífica per a millorar les teràpies

contra el càncer. Tampoc no ésuna casualitat que la Universi-tat haja organitzat l’IAC-2006,el congrés mundial de la as-tronàutica que va convertirValència el passat octubre en lacapital de l’espai.

No sols l’equip de futbol dela ciutat difon el nom de Valèn-cia a l’estranger. Dos centresòptics de Cuba (a l’Havana i aSantiago) impulsats per la Uni-versitat duen el nom de Valèn-cia. El mateix ocor re amb unabiblioteca jurídica de la ciutatboliviana de Santa Cruz de laSierra: la dotació de material i

118 L’increment de les titula-cions oferides per la

Universitat ha estat constant. Enabril del 2001 n’eren 59. Ara, 66.

122 Les convocatòries d’art hanpermés oferir als lectors

unes imatges originals de diversosespais de la institució acadèmica.

123 La reinvindicació de la figu-ra del rector Peset, afusellat

pel franquisme, ha estat present elsdar rers anys.

124La tramitació de la LOU vaposar en peu la comunitat

universitària, que es va mobilitzardurant mesos.

Abril 2001 Maig 2001 Maig 2001 Maig 2001

Nombrosesinvestigacionsgenerades ací espubliquen cadaany en les gransrevistescientífiques

Dos centresòptics de ciutatsde Cubaporten el nom deValència, comtambé unabibliotecajurídica deBolívia, gràciesa la promoció dela Universitat

Continua en la pàgina següent >>

Page 12: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

equips informàtics ha estatpossible per una iniciativa sor-gida de professors de la Uni-versitat de València.

Moltes coses han canviat enaquests anys. Com ara elsplans d’estudi i la normativaque regula la vida acadèmica.Lluny ha quedat aquella uni-versitat on cada centre –cadafacultat i cada escola univer-sitària– impartia una única ti-tulació, aquell model de gestiói de docència on els professorsperta nyien a un d’aquells cen-tres i rarament posaven elspeus en una aula de l’edifici delcostat. Ara els centres impar-teixen titulacions diferents i lesassignatures compten amb es-tudiants procedents de car reresmolt distintes. Els professorsestan adscrits als departaments–integrats al seu torn en cen-tres–, però en ocasions es des-placen fins i tot diversos quilò-metres, d’un campus a un al-tre, per a donar les seues clas-ses. D’aquesta ma ne ra, els es-tudiants de Perio disme, que esconcentren al Campus de Blas-co Ibáñez, poden triar una as-signatura optativa anomenadaCom pren sió i utilització de da-des i estadístiques, que impar-teix un catedràtic de Matemà -tiques ar ribat des del Cam pusde Burjas sot-Paterna. Així, elsfuturs periodistes informaranamb seguretat sobre la reglaelectoral inventada pel ma-temàtic belga Victor d’Hondt,i sabran interpretar cor -rectament les esta dís tiques i lestaules mensuals de l’Índex dePreus al Consum.

Com tampoc no hi ha aracap obstacle perquè un estu-diant de quart curs de Farmà-cia es decidisca per una assig-natura de Dret o d’Economiaper a completar els seus crèditsde lliure elecció. Una vella as-piració, la d’aconseguir unaformació integral dels alum-nes, que ara sí que és possible.

I la Universitat va canviar

127 Una nova mostra de lesmobilitzacions contra la

LOU que va aprovar el Govern delPP a esquenes de les universitats.

136 La de València fou la primerad’Espa nya en estrenar el sis-

tema electoral directe per a triar rector,en un procés de l’hivern del 2002.

146 La institució sempre estàpresent en el certamen

Formaemple@, que es munta a laFira de València.

155 Els dibuixos del genialOrtifus han il·lustrat l’agen-

da del medi ambient de la Universitati han estat aprofitats pel periòdic.

Octubre 2001 Gener 2002 Abril 2002 Octubre 2002

12/13 25 abril 2007

Page 13: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

Aquella antiga equiparacióentre un centre i un títol ha sal-tat per l’aire. La major facultatde la Universitat de Valènciapel nombre d’alumnes i de pro-fessors, la d’Eco nomia, ofereixels títols de Turisme, Econo-mia, Adminis tració i Direcciód’Empreses, Ciències Actua -rials i Finan ceres, Empresarialsi Inves tigació i Tècniques deMercat. A més, imparteix unadoble titulació: Administraciói Direcció d’Empreses –d’unabanda– i Dret, per l’altra. Percert que, a més de valencià icastellà –les llengües que es po-den triar sempre en tots els es-tudis de la Universitat deValència–, la titulació d’Eco -nomia es pot estudiar també enanglés.

Respecte al valencià, el Ser-vei de Política Lingüística tre-balla per a la seua promoció entots els àmbits acadèmics i degestió, i perquè la Universitatde València continue sent unreferent per a tota la societaten la tasca de la dignificació del’idioma propi. Una de les ini-ciatives més recents en aquestcamp és el cicle de cinema do-blat al valencià que es progra-ma en diverses sales comercialsde la ciutat de València. Moltsespectadors han descobert allí,en la foscor d’una sala cine-matogràfica, que Clint East-wood, Har ry Potter o WoodyAllen sabien parlar en valencià

des de la pantalla d’un cinemacomercial. Però abans ningúno els ho havia proposat.

La Universitat de Valènciano renega de la imatge que en-cara persisteix en algunes ge-neracions de valencians, que laidentifiquen com la literària.Però només un esforç d’imagi-nació molt metafòric –molt li-terari, per tant– permetria in-cloure com humanístics l’Ins-titut de Robòtica, la Col·leccióEspa nyola de Cultius Tipus–des del 1980 aquesta mostrade ceps microbians, la referèn-cia oficial espa nyola en lamatèria, resideix a València–,el Laboratori de GenòmicaComparativa, o els institutsCavanilles de Biodiversitat, deCiències dels Materials i de Fí-sica Corpuscular, per citar al-guns equips entre desenes depossibles.

Les pràctiques amb mitjanssuficients, la qualitat de l’ofer-ta de tercer cicle i l’ampli catà-leg de màsters i de cursos depostgrau són tres aspectes quemarquen una gran diferènciaamb la universitat del passat.

La Universitat de Valèncias’estén sobre tres campus: Blas-co Ibáñez, Tarongers i Burjas-sot-Paterna, però es projectatambé per nombrosos espaisurbans: des de l’edifici històricde la Uni versitat (allí estan elClaustre, el Paranimf, la Ca-pella..., emplaçats en el cor dela ciutat) fins l’Escola de Ma-gisteri Ausiàs March (situadaal car rer Alcalde Reig); des delJardí Botànic (car rers de Quarti del Beat Gaspar Bono) fins laseu de la Fundació Univer sitat-Empresa (situada a la plaça dela Verge de la Pau). La petjadaurbana de la Universitat inclouels col·legis majors propis, elRector Peset (plaça del Forn deSat Nicolau, en el límit entreels bar ris del Mercat i del Car-

156 Les setmanes de benvingu-da, amb festa i actes cultu-

rals, han substituït definitivamentles infames “bor regades” d’antany.

170 La invasió d’Iraq va mobi-litzar el món universitari, i

tota la societat, per a reclamar diàlegi no bombes per a superar conflictes.

173 Els millors estudiants decada promoció han apare-

gut periòdicament, per a incentivaraltres a seguir les seues passes.

174 La protesta contra la guer raa Iraq va provocar aquesta

impressionant manifestació que vaar ribar a la nostra primera pàgina.

Octubre 2002 Febrer 2003 Març 2003 Març 2003

La Universitats’estén per trescampus, peròtambé pernombrosos espaisdisseminats pertota la ciutat deValència

Continua en la pàgina següent >>

Page 14: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

me) i el Lluís Vives (avingudaBlasco Ibáñez), que no es limi-ten a l’allotjament d’estu-diants, sinó que han entrat deple en el circuit ciutadà de ladiscussió intel·lectual (junta-ment amb el Fòrum de Debats,situat a l’edifici històric de laNau) i de les activitats cultu-rals: exposicions i música. Sen-se oblidar espais fora de la ciu-tat de València, com ara l’ex-tensió d’Onti nyent –on es potcursar la diplomatura en Cièn-cies Empresarials i la de Mes-tre/a en l’especialitat d’Educa-ció Infantil– o la Universitatd’Estiu de Gandia, que ara haadquirit caràcter internacionali es denomina UniversitatInternacional de Gandia. Noobstant això, les distàncies jano són el que eren: la Univer-sitat de València imparteix as-signatures a través d’internet,que es poden seguir, per tant,des de qualsevol lloc del mónnomés disposant d’un ordina-dor i d’una connexió.L’aprofita ment de les possibi-litats d’internet –una eina en laqual les universitats van serpioneres– ha abatut moltesfronteres i ha permés serveisabans impensables: tots els es-tudiants, professors i treballa-dors de l’administració i els ser-veis disposen d’un compte decorreu electrònic i d’un espaiprivat en el servidor central dela Universitat; la possibilitat derealitzar l’automatrícula cò-modament des de casa per in-ternet està en marxa des de fadiversos cursos; el Servei d’In-formació Bibliogràfica enviaun avís de cortesia electrònicals usuaris per a recordar-losque se’ls esgota el termini d’unpréstec; NOU DISE es pot lle-gir en paper, però també en laseua versió electrònica; les da-tes dels exàmens, els horaris deles tutories, les línies d’investi-gació dels departaments, l’a-genda dels actes culturals i de

les conferències científiques...,tot està accessible, a uns pocsclics de ratolí, en qüestió de se-gons.

Les noves tecnologies im -pregnen totes les activitats dela institució. Des de conne-xions sense fil als campus finsuna pàgina web (l’oficial de laUniversitat de València:http://www.uv.es) reconegudaper la seua qualitat: un estudidel CSIC la va situar el 2004com la primera web univer-sitària espa nyola tant per laquantitat d’informació com pelnombre de referències que s’hifan des d’altres pàgines. Els di-versos campus i edificis podenser connectats mitjançant vi-deoconferències, i una targetaamb banda magnètica autorit-za o denega l’accés dels treba-lladors i dels usuaris als cen-tres, els despatxos... Tot aixòha canviat en una dècada, i totaixò està impulsat per equipsamb la tecnologia més actua-litzada, que inclou un super-computador central, denomi-nat Cèsar, que està situat alServei d’Infor màtica del Cam-pus de Burjassot-Paterna i queva ser inaugurat en el mes demarç del 2004 com el més po-tent de les universitats espa -nyoles. I fa només uns dies s’a-caba d’anunciar que la Uni-versitat albergarà un nou su-perordinador capaç de realit-zar 4,5 bilions d’operacionsper segon. És una les sis unitatsque integraran la Xarxa MareNostrum.

La Universitat de València dehui és el resultat de cinc-centsanys d’història que han permésacumular uns sabers i uns tre-sors documentals únics. Unahistòria que s’ha accelerat enles dues últimes dècades: un pe-ríode de moder nització i decreixement sense comparacióamb etapes anteriors.

Entre els anys 1998 i 2002,NOU DISE va informar

I la Universitat va canviar

194 Les pràctiques, i les jorna-des de portes obertes per a

futurs universitaris, tema habitual deles pàgines del periòdic.

196 Des del periòdic s’ha animatels estudiants a realitzar una

part de la seua formació a l’estranger,amb els programes d’intercanvi.

201 El ter rorisme sempre hamobilitzat els universitaris,

que han fet escoltar la seua veu con-tra els intolerants de tots els signes.

207 L’esport generat en el si dela institució ha estat sem-

pre reflectit. També la col·laboracióamb entitats com el València CF.

Gener 2004 Febrer 2004 Març 2004 Maig 2004

14/15 25 abril 2007

Page 15: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

àmpliament de la celebraciódel cinc-cents aniversari de lafundació de la Universitat. Lamarca triada fou Cinc Segles.La commemoració va servirper a renovar la imatge corpo-rativa –una tasca de la qual esva encar regar Xavier Maris-cal–, per a restaurar edificis ialtres béns, per a organitzarreunions científiques de mà-xim nivell internacional, per aeditar i reeditar llibres clau, pera obrir exposicions que van seracompanyades de catàlegs dequalitat, per acollir debats quevan desbordar els espais uni-versitaris i que van transcendircap a la societat a través delsmitjans de comunicació (desd’un congrés sobre la denomi-nada Hipòtesi Gaia a un altresobre els usos polítics de laHistòria), per a celebrar con-certs, per a organitzar cam-pionats esportius nacionals iinternacionals... En un món,com el contemporani, on de-terminades fites serveixen pera rellançar una ciutat, una em-presa, una idea..., Cinc Seglesva ser la referència per a rede-finir la Universitat de València.La commemoració va evitarl’autocomplaença amb el pas-sat i es va esforçar per acordarles estratègies de futur per a lainstitució. Ara, tancat l’esde-veniment, la Universitat es pro-jecta cap al futur amb un PlaEstratètig recentment aprovat

després d’un intens debat de lacomunitat universitària. Esprojecta també promovent lainvestigació (un Parc Científicja en marxa, situat al Campusde Burjas sot-Paterna, concen-trarà els principals instituts in-vestigadors de la institució i lesempreses privades més inno-vadores), les noves tecnologiesi la cultura.

La Universitat de València haaconseguit de les empreses unelevat índex d’acceptació perals seus titulats. Fins i tot sig-natures europees busquen lli-cenciats i diplomats per aques-ta Universi tat, especialment enalgunes car reres. Actualment,la institució té signats convenisamb més de dues mil cinc-cen-tes empreses per a la realitza-ció de les pràctiques formati-ves (són obligatòries per alsalumnes), i molts dels estu-diants són contractats poste-riorment per aquestes mateixesempreses.

La institució treballa per lainserció laboral dels seus titu-lats. És una de les finalitats mésimportants. Però no ha perdutde vista un altre gran objectiu:que els estudiants adquiris-quen –i que no perden desprésd’abandonar les aules– l’inte-rés per saber. No sols importaoferir capacitació professionalper aconseguir un bon lloc detreball, sinó també formar ciu-tadans cults amb un pensa-ment crític ben desenvolupat.Ho va explicar el rector, Fran-cisco Tomás Vert, quan va pre-sentar la nova titulaciód’Humanitats: es tracta de re-cuperar, segons les seues pa-raules, el plaer “d’aprendre”,d’obtindre les claus necessàries“per a comprendre el món ac-tual, cada vegada més dens”.

Una iniciativa que no existiaquan va nàixer NOU DISE eraLa Nau Gran, l’oferta acadè-

210 El nou Rectorat de la insti-tució, fotografiat des de

totes les perspectives possibles, hail·lustrat nombroses pàgines.

214 La convocatòria d’ArtPúblic/Universitat Pública

ens ha deixat imatges diverses de lavida als campus de la institució.

227 L’aposta pel valencià ensha portat a informar sobre

iniciatives com ara els cicles de cine-ma en valencià a sales comercials.

239 Els fenòmens astronòmics,com ara un eclipsi, han dut

la institució a obrir les seues portes ifer divulgació entre els ciutadans.

Setembre 2007 Octubre 2004 Març 2005 Octubre de 2005

Entre els anys1998 i 2002 laUniversitat vacelebrar elsprimers CincSegles de vidaamb unprograma intens

Continua en la pàgina següent >>

Page 16: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

mica que la Universitat realit-za per als majors de 55 anys,per a aquelles persones que enel seu moment, per unes raonso altres, no van poder cursarestudis superiors (o que sí quevan tindre aquesta oportunitat,però ara volen completar laseua formació en una altrabranca del saber). Els majorsde 55 anys no s’acosten a lesaules per a obtindre un títolamb el qual entrar en la vidalaboral i aconseguir bons sala-ris. Ho fan perquè el saber, ensi mateix, és el seu objectiu ma-jor. La demanda s’ha disparatels últims anys i aquest curs su-pera el miler d’estudiants ma-jors de 55 anys. Uns estudiantsque s’integren en les mateixesclasses que altres alumnes degeneracions joves. Uns estu-diants que han enriquit les au-les de la Universitat amb laseua experiència. I amb la seuavitalitat.

Alguns dels canvis de la Uni-versitat són tan visibles quequalsevol ciutadà, siga univer-sitari o no, pot contemplar-losnomés passejant per la ciutatde València. L’arquitectura ra-cionalista del Col·legi MajorLluís Vives –per cert, el primeramb caràcter mixt que es vainaugurar a Espa nya–, obra deJavier Goerlich; o l’actual edi-fici del Rectorat –de primer vaser Facultat de Ciències, pos-teriorment de Farmàcia i araalberga els serveis administra-tius centrals–, la Facultat deMedicina –actualment en pro-cés de rehabilitació– o l’edificihistòric del carrer de la Nau...formen part del millor paisat-ge urbà i contribueixen a con-figurar la personalitat deValència. L’edifici del Rectorat–d’un estil expressionista pre-racionalista– és obra de l’ar-quitecte Mariano Peset, germàde Joan Baptista Peset Alei-xandre, el rector republicà afu-sellat pel franquisme única-

ment pel delicte d’haver estatfidel a les seues idees democrà-tiques.

Tots aquests edificis han es-tat rehabilitats en els últimsanys –Antonio Escario ha diri-git les reformes de la Nau i delRectorat– i en alguns casos elseu ús inicial ha estat recon-vertit. Per exemple, l’antiga Es-cola de Comerç –obra del ve-terà arquitecte valencià JuanJosé Estellés– acull després dela seua restauració la modernaBiblioteca Joan Reglà. I entreels edificis més recents, la Bi-blioteca Gregori Maians –undisseny de Giorgio Grassi–, l’e-difici d’investigació del Jardí

Botànic –signat per CarlosBento– i el Jeroni Muñoz delCampus de Burjassot-Paterna–l’autor del qual és AlbertoSanchis– destaquen per la seuasingularitat. També el presti-giós arquitecte portugués Ál-

varo Siza signa el projecte d’unedifici per a serveis comuns delCampus dels Tarongers. Final-ment, tot un palau, el de Cer-veró, propietat de la Universi-tat de València i situat a laplaça de Cisneros, està sent re-habilitat per albergar el Museude les Ciències Mèdiques il’Institut d’Investigació de laHistòria de la Medicina, quedurà el nom de López Piñero,el savi catedràtic, ara professoremèrit, que sempre ha estatvinculat a la Universitat deValència.

Aquest esperit d’intervencióciutadana –el reflectit en la re-habilitació i posada en ús d’e-

dificis– ha impregnat molts al-tres àmbits. Es tractava de tren-car els vells murs que enclaus-traven les universitats per tald’obrir les institucions al pú-blic general. En aquesta línias’han disse nyat nombroses es-tratègies, com ara la creaciód’una Càtedra de Divulgacióde la Ciència. O d’una oficina(OTRI) per a transferir la in-vestigació que es realitza a dinsde la Universitat cap a les em-preses que integren el teixit in-dustrial valencià.

Seguint la mateixa filosofia,la Universitat va decidir crearun setmanari. Fa d’això unadècada.

I la Universitat va canviar

251 Una potent imatge de l’ar-tista Keith Haring, presa

d’una exposició a la Nau, va il·lumi-nar una de les primeres del periòdic.

254 Els ninots de la Falla uni-versitària els hem utilitzat

sovint per a disse nyar portades diver-tides, com aquesta de l’any passat.

280 La protecció del mediambient és una de les

prioritats de la institució, i el periòdicse n’ha fet ressò en moltes pàgines.

283 Les noves tecnologies–com aquest plató de tele-

visió– abasten tots els ense nyamentsque imparteix la institució.

Febrer 2006 Març 2006 Març 2007 Març 2007

Diversosedificis de laUniversitatintegren elmillor paisatgede la ciutatde València

16 25 abril 2007

Page 17: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

REDACCIÓ

El NOU DISE va ser pioner enencetar un camí que acostavasetmanalment al món univer-sitari informació d’actualitat,reportatges, entrevistes i lescites culturals de cinema, lite-ratura, teatre, música o art. Eltreball de NOU DISE en difon-dre tota aquesta oferta s’hacentrat sobretot en la promo-ció d’activitats que es realitza-ven com a iniciatives indepen-dents o de recursos limitats pera la seua difusió. Així, sempres’ha apostat per informar d’o-bres i actes que s’allu nyen delscircuits comercials: el café tea-tre, els curts de cortocircuito,la música en directe dels diver-sos bars i espais culturals debar ri, les sales del Carme, LaInestable, L’Horta o fins i totrecitals de poesia, tot això,sumat a les nombroses ofertes

que presenten el Vicerectoratde Cultura i les facultats de laUniversitat, ha ocupat espaisnoticiables. Fruit de tot aquestesforç, l’any 2003 la FundacióCarolina Torres Palero va pre-miar NOU DISE per la pro-moció de la literatura entre elsjoves. Fou en la primera edi-

ció dels guardons d’aquestafundació que s’ha consolidatcom una entitat que treballaper impulsar i promoure la cre-ació entre els joves que inten-ten obrir-se pas en el sectoraudiovisual, el món del teatrei en el camp de la literatura.Tot l’equip de redacció va

assistir al lliurament del premi,acompa nyat pel rectorFrancisco Tomás. L’aposta dela Universitat per un mitjà comel NOU DISE va obtindre laseua recompensa, així com l’es-tímul per a continuar moltsanys més treballant per al seupúblic.

RECONEIXEMENT

Premi per al NOU DISEEl NOU DISE va rebreel 2003 el Premi de laFundació CarolinaTorres Palero per lapromoció de la literatu-ra entre els joves. El set-manari universitari vacompartir els guardonsamb el programaSolidaris de Punt 2 quepresenta Rosa Brines,amb els autors del curt-metratge Serenito, elpoeta Luis Sánchez, elsgrups de teatre Chapaoi La Mandrágora i eldirector teatral PaulWeibel.

285Edita: Universitat de València.Director: Francesc Bayar ri.Consell de Redacció: Pilar Sarrión,Gonzalo Montiel, Remei Castelló, Olga Dénia,Alfons Cervera i Manuel Peris.Disseny i maquetació: Tomàs Gorria.Fotografia: Miguel Lorenzo.Correcció lingüística: Agustí Peiró.Administració i Serveis: Paco González,Vicent Martínez i Mònica García.Contractar Publicitat: Publipress. Tel. 96 39184 00.Consell Editorial: Antoni Tordera, PilarSanz, Josep Maria Jordan Galduf, AsunciónDobón, Francesc Bayar ri i Manuel Peris.

Redacció: Gabinet de Premsa (avingudaBlasco Ibáñez 13, 46010). Tel. 96 386 4113. Fax: 96 386 41 14.Correu electrònic: [email protected]. Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise. Impremta: Indugraf S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997.ISSN: 1138-0624. Nombre d’exemplars: 15.000.

17 25 abril 2007

La difusió de laliteratura entreels joves va motivar que elNOU DISE fòraguardonat

Page 18: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

Ja fa deu anys que el NOUDISE va començar el seu

camí com a publicació de laUniversitat de València. Hatranscor regut el temps i conti-nua acompa nyant-nos totes lessetmanes.

Al llarg d’aquest temps hanpassat per la nostra Universi-tat milers d'estudiants, delsquals uns s’han titulat i s’hanincorporat al mercat laboral,altres encara estan estudiant,altres continuen ací com a per-sonal treballador de “la casa”com a PAS o PDI, i uns al-tres…, espere que els menys,han passat per ací i per diver-sos motius ens van abandonarsense acabar els seus estudis.

Totes aquestes persones quehan passat per les aules de lanostra Universitat, n’estic con-vençuda, en un moment o al-tre han tingut un exemplar delNOU DISE en les seues mans.

Recorde els meus primersdies d’estudiant, i d’això ja haplogut molt, quan ar ribava a lameua facultat i em dirigia alsbancs dels cor redors per aga-far tota la informació que hihavia (milers de fullets de pu-blicitat i publicacions univer-sitàries) i així aprofitar l’esto-na de descans entre classe iclasse per a estar ben informa-da. Una de les publicacions quepuntualment sempre trobavaera el NOU DISE. Ara ha pas-

sat el temps i aquella publica-ció en valencià, gratuïta, set-manal i destinada al públic uni-versitari, el NOU DISE, man-

té la seua filosofia i continuamillorant dia a dia, fent-nosarribar tota la informació quees genera en la nostra Univer-sitat. Però la diferència ambanys enrere és que ara ja noestà sola ni poc acompa nyada,ara hi ha un bon grapat de pu-blicacions d’informació gra-tuïta que competeixen al puntd’informació de cada centreperquè quan hi passe algú lesagafe per a llegir. Açò suposaun repte diari a l’hora d’oferirla informació als estudiants, unrepte que a la vista està l’hanaconseguit amb esforç i bontreball.

Supose que alguns feien elque jo, altres el devien agafarbuscant alguna notícia concre-ta, o per a veure l’agenda, i auns altres els ar ribava a lesmans de forma accidental. Elmés important és que a tots itotes, d’una manera o d’una al-tra, ens ha ar ribat i l’he m llegitalguna vegada.

Els aniversaris són sempremotiu d’alegria. El fet de com-

plir anys és fer-se major; peròmajor no sempre és sinònim devell, ser major és haver viscutmés, tenir més experiències isaber salvar les dificultats queens podem trobar en aqueixtemps viscut. Comparant,doncs, el NOU DISE amb unapersona (encara que no siganomés una persona, perquè alcap i a la fi el NOU DISE és unequip de moltes persones queel fan realitat), podem dir queen aquests deu anys d’existèn-cia ha madurat, s’ha fet a si ma-teix i s’ha adequat a la realitatuniversitària i social de cadamoment.

Per tot això, sols em quedadonar l’enhorabona a totes lespersones que en el seu dia vanser els artífexs d’aquell projec-te i als que avui continuen tre-ballant per portar-lo endavanttotes les setmanes.

Pilar Sarrión, delegada

d’Estudiants de la Universitat de València

OPINIO. Els principals grups de representació d’estudiants participen en l’aniversari

Els deu anys de NOU DISE

18/19 25 abril 2007

Page 19: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

Este desé aniversari delNOU DISE marca una

fita important per a un mitjàque ha servit per agilitarl’activitat estudiantil i el bonfuncionament de la UV. Ésdestacable la seua tasca enla normalització del valen-cià a la UV i la gran utilitatd’apartats com el de Bequesi Cursos i altres convocatò-ries importants en la vidaprofessional i estudiantil dela comunitat universitària.Sense oblidar el seu apartatd’humor i la ja mítica co-lumna d’Alfons Cervera. Simés no, en un moment enquè l’accessibilitat de la clas-se obrera a la Universitat i lagestió pública de la mateixaes troben amenaçades pelnou model que emana delPla Bolo nya, cal que el NOUDISE prenga un paper mésrellevant en la divulgació delpla i de les seues conse-quències en tots els àmbits,incloent-hi les perspectivesde finançament. És a dir, untreball de difusió allu nyat dela parcialitat i simplisme deles campa nyes mampresesfins ara per altres òrgans dela UV sobre el tema.

Certs aspectes que ema-nen del pla, com ara que laimplantació del mateix tin-ga un cost zero per a l’Estat,és a dir que l’aportació del’Estat a l’ens es congelementre el cost de gestió de laUniversitat es multiplica, su-posen que les taxes dels es-tudiants i els fons provinentsde l’empresa privada pren-guen major rellevància en elfinançament de la institució.Com a resultat, s’agreujarial’escalada de taxes univer-sitàries que estem co-mençant a patir. Al mateixtemps, la tasca investigado-ra de la Universitat Pública,

com que dependria cadavolta més de fons privats,deixaria a banda els afersd’interés social que no tro-baren finançament privat,com ara els efectes nociusper a la salut de la telefoniamòbil actual i de certs con-reus, la relació entre el sis-tema producitu capitalista iel canvi climàtic… És a dir,la investigació d’assumptesque beneficien a tota la so-cietat però que perjudiquenals actuals propietaris delsmitjans de producció.

És per tant una tasca detota la comunitat univer-sitària potenciar més elNOU DISE com a eina pera defensar els nostres inte-ressos com a estudiants i tre-balladors, açò és, una Uni-versitat accessible a tots i to-tes, independentment de lanostra renda, i que serviscaper a formar una societat ca-paç de superar grans reptesde hui en dia com són el can-vi climàtic i l’empobrimentde la classe treballadora enrelació amb els propietarisdels mitjans de producció.

Des d’A Contracorrent-Jòvens d’Esquerra Unida de-sitgem que el NOU DISEprenga aquest camí per talde continuar sent un refe-rent en qualitat de la prem-sa universitària de l’Estat iconvidem els estudiants itreballadors a defensar elsseus interessos des de la uni-tat d’acció que fa efectiva lanostra qualitat de vida.

Núria Montalbàn, Carles Bracons

i la resta de membres

d’A Contracor rent-JEUPV

www.jeupv.org

El NOU DISE i la defensa de la UniversitatPública

Per molt anys, NOU DISE!Des de l’associació d’estu-

diants Bloc d’Estudiants Ager-manats (BEA) i Ítaca, ens com-plau felicitar-vos en el vostredesè any de publicació.

Aquesta felicitat, si més no,s’engrandeix quan parlemd’un setmanari que utilitza lallengua catalana en les seuespàgines. La funció normalit-zadora que ha pres el NOUDISE en el si de la Universitatde València fa que les i els es-tudiants vegem el valencià coma llengua d’ús habitual en elnostre país. A més, com a gentcompromesa amb la nostracultura i societat, la presènciai el foment dels nostres

intel·lectuals més representa-tius, marginats pels grans mit-jans de comunicació de mas-ses, veiem aquest setmanaricom una via alternativa d’in-formació de la comunitat uni-versitària.

Però no hem d’oblidar-nosde la seua funció principal, he-retada de l’anterior DISE pu-blicat pel Servei d’Informacióals Estudiants: ser una plata-forma per a la difusió de be-ques, cursos, habitatges i altresnecessitats de l’estudiantat.Amb el NOU DISE som moltsels estudiants que ens hem fetvoluntaris, hem aconseguit be-ques, hem participat en con-cursos literaris... En resum,

som més partícips de la vidauniversitària extraacadèmica.

Deu anys són molts anys ipocs... Tot evoluciona i per alproper decenni desitgem unNOU DISE on les associacionsd’estudiants i els col·lectiusculturals de la nostra Univer-sitat estiguem més presents; ontotes les activitats alternatives,que topen amb dificultats perser visibles en els mitjans de di-fusió habituals, tinguen un llocrellevant; i, en definitiva, on laveu de totes i tots els estudiantssiga el motor de les seues pàgi-nes, més del que ja ho és.

Per tot això, enhorabona atots. Felicitats, Francesc, Re-mei, Marisol, Alba... i a tots elsqui feu possible aquest projec-te obert al món universitari.Des del BEA i Ítaca volemtransmetre-vos la força per acontinuar durant deu anys méscom a mínim.

Toni Cerdà, Anna Laura Díaz i la resta

de membresdel BEA i d’Ítaca

Una funció normalitzadora iamb presènciadels estudiants

Ara que es viuen boicots in-formatius i econòmics a

grups de comunicació, que s’a-tempta contra la llibertat d’ex-pressió, es limita l’accés delsperiodistes a la informació i esretalla el dret dels ciutadans arebre-la. Ara que es talla l’e-missió de televisions de poblesamb els quals es comparteixllengua, valors i cultura, ambun afany provocador i caci-quil. Ara que proliferen con-tinguts anodins, periodismegroc, rosa, gris o negre queidiotitzen l’espectador. Araque s’utilitza la ràdio i la tele-visió públiques amb fins me-rament partidistes i individualsi s’obliden les veritables fun-cions del periodisme.

És ara, quan celebrem la pri-mera dècada del NOU DISE,quan es fa balanç de les més de280 edicions tretes al car rer isent conscients de tot l’ante-rior, que ens adonem de latranscendència d’un periòdicen l’àmbit universitari, un àm-bit en el qual el saber, la críti-ca, la rebel·lia, la joventut i lairrupció de valors s’ajunten,s’entremesclen sense priva-cions.

És temps, per tant, de veureel que hi ha i de potenciar-ho.De fer-ho més útil, més proper,i que complisca amb les ex-pectatives. Que s’assente, sen-se donar un pas enrere, peròque amb un salt aconseguiscanous reptes. El que es vol, no

com a tòpic sinó a consciència,són deu anys més, com a mí-nim. Però deu més i millor,sempre millor, en una línia as-cendent i de progrés. Un futuren el qual es potencie el NOUDISE com a exponent del mónjove i universitari. Un periòdicque es convertisca en canal detransmissió del món estudian-til, de les seues idees, refle-xions, estats d’ànim o reivin-dicacions. Un periòdic que ser-visca a l’universitari, però tam-bé a l’inrevés: que l’universita-ri servisca al mitjà i per tant ala societat.

Aquestes han de ser les claus,junt amb l’experiència assoli-da en aquests anys, per a laconsecució d’un periòdic sos-tingut en el temps, admirat i re-conegut pels universitaris i útilper a la societat. Per a tots.

Carlos de la Cruz Moya, co-ordinador de Campus Jove

Ara: deu anys més i millor

www.uv.es/noudiseLa Universitat de València, a l’abast de tot el món

Page 20: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

R.CASTELLO

La història de les tires cò-miques en NOU DISE va

començar de la mà dels autorsdel Dit i Fet. David Garcia iPep Sanz, dos amics de l’Olle-ria que ja havien treballantjunts en alguns projectes, vanser els iniciadors de les vi -nyetes. Tot periòdic té un re-ferent il·lustratiu que es burla,critica o ironitza sobre l’ac-tualitat. David era estudiantaleshores de Belles Arts i Pepalumne de la Universitat, perla qual cosa coneixia la publi-cació. Els dos autors van pre-sentar les seues idees i van for-mar part de l’equip de NOUDISE. La primera vi nyeta apa-regué en el número 52, del 14de gener del 1999, on s’anun-ciava el nou fitxatge i que lesseues imatges omplirien d’hu-mor la pàgina 2 del periòdic.Des d’un principi van priorit-

zar els temes relacionats di-rectament o indirectamentamb el món de la Universitat,els estudis i la joventut, peròen una segona etapa els autorsvan tractar amb sarcasme te-mes d’actualitat política comara la guer ra d’Iraq, contra laqual es van mobilitzar moltsestudiants, o llançaren fortescrítiques a la situació dels pe-riodistes a Canal 9, destinacióper a molts dels titulats enaquesta ciència de la informa-ció que començava a impartir-se a la Universitat.

La col·laboració va ser moltfecunda amb NOU DISE. Defet, els autors de Dit i Fet vanpublicar ací vi nyetes durant sisanys, fins que es va acabar elcurs 2005. El número 237, del2 de juny del 2005, va aparéi-xer l’última tira còmica. Elsautors van decidir aleshoresencetar camins nous i diferen-ciats.

DIT I FET. La primera vinyeta

Una parella de nòvios intercanviant amor per crèditsfou la primera tira còmica que va aparéixer en elNOU DISE. Els seus autors, creadors del Dit i Fet,van encetar les vinyetes d’humor en el setmanari dela Universitat. La relació va durar sis anys.

Pioners enhumor universitari

20 25 abril 2007

Page 21: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

AGUSTÍ PEIRÓ

Han estat deu anys meravellosos.Sempre que mirem cap enrere

podem fer una afirmació semblant, defet. Però és que crec que en el cas queens ocupa això és cert. Fa deu anys espublicà per primera vegada NOUDISE, el periòdic de la Universitat. Desdel número zero, vaig entrar a formarpart del seu equip, com a cor rector lin-

güístic. Pràctica-ment ens hem man-tingut el mateix per-sonal des d’alesho-res, ara ja tenimmenys pèl en el cap,alguns deutes mésgrossos en la nostravida financera, peròa canvi ens hem fet

inevitablement amics, alguna cosa mésque companys de fatigues, ja m’ente-neu. Jo almenys em considere amic detots ells (així sempre els puc demanardiners), començant pel director de lapublicació, Francesc Bayar ri, l’autèn-tic alma mater del projecte. Sense ellno sé si haguera tingut tanta conti-nuïtat, i és que és molt cabut, com totsels de l’Horta. Francesc, junt amb Ma-nuel Peris, va ser l’artífex de NOUDISE. Treballar a la redacció ha sigutdivertit, a estones. Bayar ri vos el pucdibuixar com el director d’un diari decòmic de superherois, tots els que hemestat al seu costat durant estos anysens sabem ja de memòria algunes deles seues frases tòpiques que amolla detant en tant quan estem treballant. Perexemple, la impressora on tirem elsfulls de prova per a una última ins-pecció es diu en el seu llenguatgecol·loquial “la fregidora”. I els dime-cres, que sempre anem un poc contrarellotge perquè és el dia de tancamentde l’edició i s’han d’enviar totes les pà-gines a la impremta, Bayar ri, quanalgú està fent servir aquella per a im-primir alguna cosa que no és el NOUDISE, li ho recrimina dient això tanconegut per a nosaltres de: “Vicent [oNel·la, o Paco], no entrebanques elprocés de producció”. O a mi, perexemple, si veu que no cor regisc prouràpidament les dar reres pàgines, emdiu: “Va, que es gela l’arròs”, sempreafectuosament, això sí, i referint-se alfet que ja s’acosta l’hora de dinar, tin-guem la sort o no de tornar a casa i en-frontar-nos a un plat d’ar ròs (ell, comque és d’Almàssera, d’això en sapmolt, sembla que de xiquet en menja-va tots els dies).

Però no vull centrar-me en la cari-catura del nostre director i provocarla reacció de Manolo, que m’acusaràinjustament de pilota. No vull oblidar-me del nostre maquetador, TomàsGorria, que sempre ve un poc tardperò que quan algú de la redacció li hotira en cara es defén dient que mai noha deixat d’eixir el NOU DISE per laseua culpa (i és cert, el periòdic de laUniversitat mai no ha faltat a la seuacita amb els lectors, gràcies també aell). Gor ria, a banda de fer la seua fa-ena, es passa l’estona comentant-nosles seues dar reres idees genials, ja quesempre en té alguna ballant-li pel cap,una idea per a disse nyar un hotel, pera fer un calendari, una samar reta... Jo

li dic que algun dia l’encertarà amb al-guna genialitat i es farà milionari.Tampoc no vull oblidar-me (i com po-dria fer-ho) de Remei Castelló, la in-fatigable redactora de NOU DISE, queja està amb nosaltres set anys i que al-gun dia (o nit) ens convidarà al seu pisquan el tinga acabat. Remei és tan pro-fessional que quan se li acumula unpoc el treball preferix continuar finsacabar-lo abans que acceptar la invi-tació de baixar al bar a fer un mosset

o un cafenet, invitació que jo perexemple li he de fer dues o tres vega-des fins aconseguir l’objectiu, però hede confessar que no em molesta gensinsistir-hi. I què puc dir del VicentMartínez? Doncs que amb ell tinc unpoc de remordiments, perquè un diaque anàrem a dinar a la seua caseta demuntanya, entre el Bayarri i jo li furtà-rem una bicicleta, que ara gaste jo totsels dies que vinc a la Universitat... Vi-cent és molt bona persona, malgratque és seguidor del Barça i que alTomàs i a mi sempre ens està fent l’es-carni del València (últimament ens hapenjat en la torre de l’ordinador unafoto de l’eliminació davant del Chel-sea).

Però també me’n recorde de moltaaltra gent que ha tingut alguna relacióamb nosaltres i el NOU DISE, encaraque no vull fer una llista de noms comsi fóra la de compra. Sols diré que elmillor són sempre les persones, perallà on passes. I nosaltres ja estem acídeu anys! Quina barbaritat, que pe-sats que som! Però com que han sigutde veritat meravellosos, per mi quecontinuen. Que no s’inter rompa elprocés de producció.

TRIBUNA OBERTA

“En deu anys, l’equipdel periòdic té menyspèls en el cap, deutesmés grossos enl’àmbit financer,però a canvi ens hemfet inevitablementamics, moltmés que companysde fatigues”

Una dècadameravellosa

PACO GONZÁLEZ

Hui és 25 d’Abril, hui es com-pleixen tres-

cents anys d’undels dies més tris-tos en la històriadel poble valencià.La gent del NOUDISE, demés, te-nim la nostra xico-teta efemèride: taldia com hui fa deuanys va veure lallum el número 1 del setmanari, elque teniu en les mans és el 285.Per a l’ocasió m’ofereixen fer quatreratlles en l’especial. Em quede unamica sobtat, jo no sóc escriptor pro-fessional i em sembla gosadia clavarla meua firma en el NOU DISEveient les plomes que hi escriuen–no donaré noms per no caure enl’adulació, però no cal més que pe-gar-li una ullada per comprovar elnivell.Durant estes cabòries m’he adonatque la meua relació amb NOUDISE és molt recent –no ar riba al’any, perquè he de confessar queabans, com passa amb la majoria dela comunitat universitària, per a miel setmanari de la Universitat erauna cosa que ar ribava a la facultatde tant en tant i no mereixia ni unaullada. Mal fet, la mereix, tot i lesseues limitacions, malgrat ser unproducte –com no pot ser d’una al-tra manera– molt corporatiu. Peròprecisament per açò, ara que el viscen primera persona, crec que la co-munitat universitària no apreciem elque tenim. La Universitat és un mónon passen moltes coses cada dia i,sovint, no sabem fer servir les einesque tenim al nostre abast per donar-les a conéixer. NOU DISE pot ser-neuna molt eficaç. I quan parle de co-munitat universitària n’he d’exclou-re els estudiants. Crec sinceramentque NOU DISE no es fa pensant enels estudiants. El jovent és difícil en-ganxar-lo i no hi veig quasi res quepuga aconseguir-ho, la veritat.Bé, tornant a la meua relació amb lapublicació i ja en el pur dia a dia, hede dir que em resulta molt satis-factòria, ja que em permet viure, axicoteta escala, clar, l’ambient d’u-na redacció, quelcom que semprem’ha interessat. Veure els artífexsque açò ar ribe cada setmana ar reude la Universitat, i més enllà encara,discutir amb més o menys vehemèn-cia els titulars o les fotos; esperaransiosos la col·laboració que noarriba i “no puc tancar la quatre”,etc., em diverteix molt. I m’enri-queix.Conclouré –que no sabia què dir i jam’estic enrotllant massa– fent el quees fa en els aniversaris: felicitar l’ho-menatjat i desitjar-li molts anysmés. Anys en què continuaré apor-tant el meu treball i la meua il·lusióperquè NOU DISE en compliscamés.

Descobrint el NOU DISE

21 25 abril 2007

Page 22: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

CAMPUS OBERT. El reflex dels estudiants

cAM

PUSo

BERT

,xPe

dro

Kat´

05

Aquesta màquina mai funciona com cal, i he de fer

unes fotocòpies,,,

IJO TAMBÉ!VOLS FUNCIO-NAR D’UN COLP,

MALEÏDA?!

Ha! Ara funciona!Sembla que nomésnecessitava unaempenteta!

La meua feinaestà feta. Ahí et quedes.

Er,,,Gràcies,,,

HHOO SSEENNTTIIMM..EELL PPAAPPEERR

SS’’HHAA EESSGGOOTTAATT

Això és el que anomenem

SELECCIÓ N ATURAL

zoom

-zoom

-zoom

!!!

TRAKTRAK!!

http://fotolog.net/pakokat

CRASH!

22 25 abril 2007

R. CASTELLÓ

Pedro Kat va aparéixer enles pàgines de NOU DISE

des del número 227, publicatel 3 de març del 2005. En unprincipi alternava la tira set-manal amb els au tors del Dit iFet, i així va acabar el curs2004-2005. Des del número229, del 7 d’abril, ja començaa definir-se el Campus Obert,l’espai on personatges de laUniversitat parlaran del seudia a dia. Aquesta tira està ple-nament definida en començarel curs 2005-2006, amb el nú-mero 238 del 29 de setembre,i obri una finestra a diversospersonatges universitaris i a lesseues vivències.

LA TIRA. Campus Obert és unatira basada en els estereotipsd’estudiants que es poden tro-bar al campus universitari. Ca-dascun dels seus personatgesté una qualitat inconfusible,que de ben segur tots els alum-nes i docents poden reconéi-xer: així, Karl és el típic estu-diant novat, innocent, que co-mença l’etapa universitària

amb força i a poc a poc va fent-se més i més mandrós. Això ésculpa, precisament, del con-tacte amb companys com ara3D, l’estudiant veterà, del qualningú no recorda quants anysporta a la Universitat, ni fins itot quina titulació estudia. Encanvi, Teresa és l’estudiantaperfecta, in tel·ligent, semprecarregada d’apunts i que nopot contindre la ràbia quan esveu sota pressió. Per últim,està el Tutor Corb, que segonsl’autor “és la joia que tanca lallista, el personatge que repre-senta tant l’absurd de la vidadels universitaris com l’ele-ment alié als estudiants i queels torna bojos: els profes-sors”. “Potser algun professorque altre es queixarà peraquest personatge”, explicaPedro, “però dues coses sónben certes: que aquesta tira ixde la ment d’un estudiant, jomateix, que ho veig tot des d’u-na perspectiva personal, enca-ra que distorsionada; i que enles tires critique i faig nosa detot el món universitari, sensepredileccions, i sobretot delsseus estudiants, amb persona-

litats que no es troben moltdistants de la realitat. El TutorCorb és el meu personatge fa-vorit, així que no crec que de-saparega mai”.

L’AUTOR. L’autor amagat sotael pseudònim de Pedro Kat ésPedro Medina, estudiant dePeriodisme a la Universitat deValència. Encara que portamolt poc de temps treballantprofessionalment en el móndel còmic, Pedro ha dibuixattires còmiques per a diversosmitjans escrits, com ara Fanzi-neDigital, AniMangaWeb oLecom ments. Enguany se ce-lebra el cinqué aniversari deStudio Kat, l’estudi de còmic idisseny que coordina des de laseua fundació, i que publicafanzines en periòdics (còmicsaficionats, sense finançamenteditorial) d’humor, com araKatz o Ladrido. L’estudicompta des de novembre ambuna pàgina web, www.studio-kat.net, on es pengen setma-nalment noves tires. Entre elsseus nous projectes, Pedro haanunciat una recopilació de lestires de Campus Obert pu bli -cades fins ara, amb materialinèdit, i les noves entregues deKatz, volums 4 i 5. Entre lesseues aspiracions es troba di-buixar per a algun periòdic dedistribució nacional, “però totar ribarà”, conclou.

Pedro Kat i la seua tira còmica Campus Obertacompanyen el NOU DISE des de fa dos anys. Leshistòries més comunes contades de la manera mésrocambolesca apareixen cada setmana en la pàginanúmero 2 per a traure un somriure als lectors.

Pedro Kat: les històries del campus

Page 23: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

JOAN DEL ALCÀZAR

Les commemora-cions tenen, tot i

que de vegades abu-sem d’elles, algunesvirtuts innegables.Segurament una deles quals, no sé si lamés important, és

que ens permeten parar compte d’allòque ha esdevingut des d’una fita an-terior, fer-ne una mena de balanç; ialhora, sempre, pensar que el tempsque vindrà tindrà alguna cosa de dis-tinta i, per definició, millorarà el pe-ríode passat. Ara, quan el NOU DISEfa els anys, quan estem d’aniversari,també des de la Universitat Interna-cional de Gandia volem afegir-nos al’avaluació del que han estat aquestsanys que ara revisem i proposar-noseixamplar la col·laboració amb el set-manari. Revisar i proposar, és clar, ala llum de la responsabilitat que te-nim com a representants de la Uni-versitat de València a la capital de lacomarca de la Safor.

L’origen de la presència de la UVEGa Gandia és la Universitat d’Estiu,que enguany celebrarà la seua vint-i-quatre edició. I la UEG ha trobat unespai privilegiat en les pàgines deNOU DISE des del bell principi. Desde fa anys, el setmanari publica elprograma complet de l’edició de laUniversitat d’Estiu i les enquestes queomplin els estudiants confirmen que,junt amb allò que en diem el boca aboca, és la via per la qual s’assaben-ten dels cursos i els tallers que hemprogramat per a cada juliol a Gandia.A més d’informar i promocionar laUEG, el setmanari de la Universitatde València recull amb rigor les notí-cies més importants que generem du-rant tot l’any a Gandia, i les traslla-da als seus lectors. Aquesta difusióportes endins de la institució, juntamb la que de les nostres activitats re-alitza el Gabinet de Premsa de la Uni-versitat portes enllà, estan en la basede l’alt grau de seguiment i reconei-xement que hem assolit des de la Uni-versitat Internacional de Gandia.Aquest, per si el lector ho ignora, ésel nom amb el qual, ara per ara, de-signem l’entitat acadèmica que elConsell de Govern de la Universitatde València va aprovar ara fa dosanys.

I si això és el que ha estat fins ara,el balanç, què dir quant a les propos-tes per al futur? Doncs des de Gandiavolem que el NOU DISE transmeta,comunique, trasllade informació a to-tes aquelles persones i entitats, públi-ques i privades, que tenen interés ensaber què passa a la seu de Gandia ien la mateixa Universitat de València.Al campus de Gandia de la UVEG no

hi ha estudiants permanents com alsde Burjassot, Blasco Ibáñez o Taron-gers; a la rodalia sí que n’hi ha, tan-mateix, persones que volen saber denosaltres. Per exemple, antics alum-nes de la Universitat de València (queno volen desconnectar-se de la insti-tució on s’han format), professionalsde l’ense nyament o de la infermeria(interessats en les propostes de l’Au-

la dels Professors, les de l’Aula de Cu-res Sant Marc o l’Espai de Sexologia),funcionaris de l’administració muni-cipal o comarcal (atents a allò que espropose des de l’Institut de Desenvo-lupament Local, des de l’Àrea de Me-diació i Convivència, o des de l’Espaidels Estudis de Gènere), empresarisdels sectors més dinàmics de la co-marca (coneixedors del que podemaportar-los des de l’Oficina de Trans-ferència dels Resultats de la Investi-gació), o persones interessades en lanostra programació cultural o de par-ticipació cívica (coneixedores del pro-grama que fem amb Gandia Televisió–Universitat Oberta–; de la progra-mació que oferim de la mà del Patro-nat d’Activitas Musicals; o dels De-bats del Club, que desenvolupem ambel diari Levante-EMV).

Per a tots, NOU DISE pot ser unvincle ferm, un lligam de contacteamb la Universitat de València. Ara,quan estem treballant per fer créixera la Safor l’associació d’Amics i An-tics Alumnes de la UVEG, i quan es-tem creant la d’Empreses i Institu-cions Amigues de la Universitat deValència a Gandia, el NOU DISE hade ser una publicació que han de re-bre puntualment tots aquells que vo-len acreditar la seua amistat i el seuafany de col·laboració amb la nostraUniversitat.

Des de Gandiavolem que elNOU DISEtransmetainformació alsinteressats ensaber què passa ala seu de Gandiai en la mateixaUniversitat

Des deGandia

TOMAS GORRIA

Quan Xavier Mariscal va disse nyar lanova imatge corporativa de la Uni-

versitat de València, incloïa en el seu ma-nual d’aplicació les indicacions sobre la

tipografia que calia apli-car en la política de co-municació. Mariscal vaoptar per dues fonts: Eu-rostile com a famíliaprincipal, per asse nyalarel primer nivell d’infor-mació (facultats, departa-ments…) i Minion per a

un segon nivell. NOU DISE (la capçaleraés de Mariscal) va optar per respectaraquestes indicacions i així la publicacióes va redisse nyar (a partir del número 22quan em vaig fer càr rec del seu disseny imaquetació) utilitzant els tipus Eurostileper a titulars i Times per al cos del text.El mateix manual recomanava la possi-bilitat d’utilitzar Times (en ser una fontmés popular i comuna) com alternativaa la Minion.Eurostile és una font de les de pal secdisse nyada a principis dels anys seixantaper Aldo Novarese (famós per la tipo-grafia Novarese) i és un tipus geomètricque funciona bé per a logotips i menutsblocs de text. Times (disse nyat en elsanys trenta per Stanley Morison, un delstipògrafs més influents del segle XX) s’haconsolidat com la font de tret més uni-versal i més utilitzat (juntament ambl’Helvetica de Max Miedinger), cosaque, opinions a banda, aporta una granllegibilitat.L’any 2003, quan es va plantejar la ne-cessitat de redisse nyar la publicació,vam optar per mantindre Times com afamília de referència per al cos de text(cos 10, interlineat 12), però introduintuna altra família per a equilibrar la com-posició de les pàgines. En aquesta oca-sió, vam optar per una lletra de pal sec,però que al nostre parer afegia certa mo-dulació i elegància. News Gothic (Mo-rris Benton, 1908), amb un nom que re-met a la comunicació periodística i degran tradició en la premsa nord-ameri-cana. Un tipus amb més d’un segle d’an-tiguitat, però que curiosament transmetmodernitat i contemporaneïtat. D’a-questa manera, el binomi Times-NewsGothic s’ha consolidat en la publicació ipot dir-se que aquesta ha estat la seuaconfiguració més estable. En un últim re-toc, s’ha afegit la família Garamond (untipus dels denominats renaixentistes) pera titulars, però possiblement siga una de-cisió a reconsiderar en un pròxim redis-seny. La tipografia i el disseny periodís-tic són també esclaus de l’evolució, i ésjust reconéixer que aquesta publicaciónecessita adaptar-se a les noves tendèn-cies (nous tipus, nous conceptes…) quedemana el públic a què s’adreça. Aaquesta tasca, si continuem en aquestprojecte en el qual durant els deu últimsanys he col·laborat, ens posarem per alpròxim curs. Uns deu anys que, com diul’amic Peiró, han estat especialmentgrats per al treball en aquesta publica-ció, però pels tipus que veritablementimporten, aquests i aquestes que tenenorelles i un múscul que batega unes sei-xanta vegades per minut.

Tipus i tipus

23 25 abril 2007

Page 24: Número 285. Edició especial 25 d’abril de 2007noudise/285.pdf · 2007. 4. 25. · FRANCESC BAYARRI Ni els austriacistes ni els borbònics podien imagi-nar, aquell remot 25 d’abril

Deu anys ja, com lameitat d’un bole-ro. No sé quantescolumnes com

aquesta han anat sorgintcada dijous des del primernúmero d’aquest periòdic.Moltes. No sé si massa. Hiha qui pensa que sí, que so-bren quasi totes. O totes.També hi ha qui diu que sen-se elles li falta la vitamina su-ficient per a portar la setma-na. Jo no entre en aquestesdisquisicions. Simplement es-cric. El mateix que en altresparts i en aquella prehistòricarevista DISE que coordinava(si no recorde mal) la meuabenvolguda Fer randa Martí.Escric açò del NOU DISEcom escrivim tots els qui ensdediquem a omplir folis enblanc des de l’angle fosc i so-litari de l’opinió periodística:

amb un ull submergit en l’or-dinador i l’altre mirant ambel desvergo nyiment dels es-pies maldestres el que passapel nostre voltant. És l’escrip-tura de l’immediat. L’espurnad’un encenedor que dura apenes res: el just per a encen-dre el cigar ret, aquest ciga-rret –i qui el gaudeix– sotmésa la clandestinitat per la fèr -ria i obsessiva vocació pro-teccionista del govern. Lacaça d’una mosca que passa-va per allí quan la ins-

piració i la paraula exacta ca-minaven donant-te l’esquena.La seguretat que unes quan-tes frases no basten per a ex-plicar la veritat però sí, al-menys i com deia PierreBourdieu, per a comprome-tre’t amb ella. El que hi ha enles columnes periodístiquesés una bar reja de presses ifoto fixa on es queda engan-xat el que passa. El que passa–clar– tal com es veu des delpunt de vista de qui mira.Omplir setmanalment elflanc dret (quina paradoxa)

d’aquesta úl-

tima pàgina ha estat, estàsent, un plaer que té a veureamb el que els contava abansde l’encenedor i la moscacaçada per sorpresa: un pocde foc que m’ajude a desco-brir millor els racons més ales fosques de la realitat i lapalmellada de vegades immi-sericorde contra el que nom’agrada d’aquesta realitat.Se celebra aquests dies la lli-bertat de premsa –o d’expres-sió: no és el mateix?– i estàbé recordar-ho. Escriure onsiga no és escriure si entre quiescriu i el foli en blanc hi haalgú que et diu –obertamento com en un murmuri quesembla innocent– el que potsescriure i el que no. Si passaaixò, si escrivim al dictat

d’algú, del poder que siga ode qui el representa,doncs millor que ens bus-quem la vida i la dignitat ila decència en un altrelloc. Millor no escriure.La columna que vostés lli-gen si els dóna la gana to-

tes les setmanes en aquestapàgina –com les que tinc la

immensa sort d’escriureen altres mil llocs,

sobretoten el

diari Levante-EMV els diu-menges des de fa tants anys iamb altra regularitat en lacartellera Turia, per citar dosmitjans que poden resultar-los pròxims i més recognosci-bles– ix d’ací, de la necessitatque tenim alguns de mirar-nos en l’espill per les nits i noescopir-li a la imatge que esreflecteix en el cristall. Hi haa més una raó, més literàriasi m’ho permeten, que aug-menta aquesta de qualsevolescriptura: és com viatjar perun ter ritori in expugnable.Entres en la boira dels seuslaberints sense saber on tro-baràs l’eixida. Sense saber simés no si aquesta eixida exis-teix realment o hauràs d’in-ventar-la mentre dura l’es-criptura. I encara més, unaconstatació que tan exem-plarment afegia Kapuscinski:escriure (“viatjar”, deial’il·lustre periodista) eixam-pla les dimensions del món.Per això, també escrivim. Peraixò, també òmplic de gar-gots aquesta columna para-doxal totes les setmanes. Per-què hi ha un món en l’altrapart de la pàgina que se suma–des de la confirmació o laresposta crítica– al que viu enles seues ratlles. Deu anys jades d’aquell primer númerodel NOU DISE. No sé quan-tes columnes és això. La mei-tat d’un bolero, almenys.Però ara que ho pense: no eraun tango en comptes d’unbolero? Sí, clar que era untango. De Gardel i AlfredoLe Pera. Segur que deu anysde columnes és la meitat d’untango. Segur que sí. Segur.

De la paradoxa, la veritat i altres cançonsLA

CO

LUM

NA

Alfons Cervera

Última 25 abril 2007