Número 2. Novembre 2009

2 3

AJUTS I SUBVENCIONSPUNT DE REFERÈNCIAPoden consultar la resta d’obligacions al web de l’Agència Tributària www.aeat.es.

d.5 - Model 100 (RENTA) de l’any 2008. d.16 - Data límit per liquidar el segon pagament IAE, IBI rústega, guals i xaragalls, residus, vehicles i altres taxes de venciment periòdic anual. Període: Des del 15 de setembre fins al 16 de novembre.

d.21 - Data límit per liquidar el 3r període de l’impost de societats. d.31 - Data de meritació de l’IRPF i de l’impost de societats.

Pendent de publicació el calendari fiscal de l’any 2010. IVA i IRPF: 4t trimestre i resums anuals.

Impostos municipals

Impostos Agència Tributària

Punt de referència .........................

Ajuts i subvencions .......................

R+D+i .............................................

Observatori de l’economia local ....

Cal saber ........................................

Serveis i activitats ...........................

2

3

4

6

8

10

Índex

Webs d’interès

Calendari fiscal

Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda: www.staperpetua.cat

Ajuts a l’empresa catalana: www.acc10.cat

www.pimestic.cat

Ajuts del Govern central: www.mityc.es/portalayudas

www.ipyme.org

Novembre 2009Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dm

1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23 24 25 26 27 28 29

30

Desembre 2009Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dm

1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30 31

Gener 2010Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dm

1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30 31

Ajuts per a la compra d’ordinadors, software icreació de pàgines web:www.coelco.netwww.programa-new.eswww.pimestic.catwww.planavanza.es

Ajuts per a la creació de cooperatives de treballadorsCapitalització del 100% de la prestació per desocupació.

Línia ICF-CIDEM de finançament de projectes de recerca, desen-volupament, innovació i moder-nització industrial Préstec en condicions preferents i bonificació d’interessos, per finançar projectes d’inversió que fomentin la modernització tecnològica industrial i la industrialització de projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i).Termini: 13/06/09 - 31/12/09Referència legal: IUE/1595/2009, de 18 de maig, DOGC Núm. 5399 – 12.6.2009

Línia de finançament especial per a projectes d’estalvi i eficiència energètica i energies renovablesObjecte: línia de finançament especial destinada a l’atorgament de préstecs i/o leasing per a actuacions (projectes i inversions) en matèria d’eficiència ener-gètica i d’ús d’energies renovables.Termini: Fins al 31 de desembre 2009.Referència: Institut Català d’Energia (ICAEN). Av. Diagonal, 453 bis. 08036 Barcelona. Tel. 93 622 05 00

difusio@icaen.gencat.net

Eines per a la consolidació d’empreses / Nova línia de negoci: http://inicia.gencat.cat

Contractació de personal: www.granjasoldevila.cat/borsaenlinia.htm

www.feinactiva.gencat.cat

www.oficinadetreball.com

www.redtrabaja.es

Plan Español de Estímulo de la economia y el empleo:www.plane.gob.es/eje/empresas

Eines per a les empreses contra la crisi: www.gencat.cat/especial/einescontrala-

crisi/cat/empresa.htm

FINALITAT: Finançar inversions en

projectes innovadors.

DESTINATARIS: Petites i mitjanes

empreses.

TERMINI: Es publica una convoca-

tòria anual. Aquest any ha estat del

08/04/09 fins al 14/05/2009. Pen-

dent de publicació la convocatòria

per a l’any 2010.

IMPORT: Màxim subvencionable

entre el 7,5% i el 15% per a inver-

sions a les petites i mitjanes empre-

ses respectivament, i del 50% per a

col·laboracions externes.

CONCEPTES SUBVENCIONABLES

INNOVACIÓ en procés, en producte,

en màrqueting i en organització:

Col·laboracions externes

≤ 50% de la despesa subvenciona-

ble. Despeses externes d’assesso-

rament i de serveis relacionats amb la

certificació per poder acollir-se a de-

duccions fiscals segons la normativa.

Inversions materials o immaterials

≤ 15% de la despesa subvenciona-

ble en el cas de petita empresa

≤ 7,5 % de la despesa subvenciona-

ble en el cas de mitjana empresa amb

un màxim de 18.000 € per PIME.

Programa InnoEmpresa 2007-2013: per a la innovació de les PIME

Excloses l’adquisició i el condi-

cionament d’immobles, mobilia-

ri, equipaments d’oficina (excepte

equipament informàtic) i mitjans de

transport. La despesa subvenciona-

ble mínima és de 30.000 euros per

projectes individuals.

SISTEMATITZACIÓ DE LA R+D+I: su-

port a la implantació i a la certificació

d’acord amb les normes UNE de pro-

jectes d’R+D+I i de sistemes de gestió

de l’R+D+I. La despesa mínima és de

10.000 euros per a petites empreses i

de 20.000 € per a les mitjanes.

PROJECTES EN COL·LABORACIÓ:

ajuts destinats a projectes presentats

per grups d’un mínim de tres empre-

ses independents relacionades per la

cadena de valor que col·laboren en

la realització i el finançament, per als

conceptes de gestió logística, medi

ambient o gestió energètica, o altres

projectes innovadors d’implantació

conjunta destinats a la millora dels

processos i productes d’empreses

vinculades per la cadena de valor.

La despesa subvencionable míni-

ma és de 100.000 euros. Se sub-

vencionaran les despeses externes

d’assessorament i les inversions

materials o immaterials (màxim de

18.000 € per PIME).

REFERÈNCIA LEGAL: RESOLUCIÓ IUE/890/ 2009, de 30 de març, per la qual s’aproven les bases reguladores de les línies d’ajut a la recerca, el desenvolupament i la innovació, i s’obren les convocatòries per a l’any 2009. DOGC núm. 5355 de 7 d’abril.

Per més informació sobre ajuts i subvencions us podeu adreçar a : Àrea d’Empreses del Servei de Promoció Econòmica. Granja Soldevila. Tel.: 93 560 01 03 / Correu electrònic: empresa@staperpetua.cat

4 5

INNOVACIÓ

Dels sectors a les estratègies d’èxit empresarials

L’entorn informatiu que ens envolta va farcit d’opinions sectorials generalitzades. Fins fa uns mesos, la construcció era un “sector d’èxit” (suposadament) en el qual tothom havia d’invertir. Per altra banda, sectors com el tèxtil, les sabates o els mobles, els anomenats “sectors tradicionals”, són considerats per l’opinió pública sectors en crisi. Res més lluny de la realitat. L’observació del teixit empresarial internacional, en general, i català, en particular, ens mostra que no existeixen sectors d’èxit, ni sectors en crisi sinó estratègies empresarials guanyadores i estratègies empresarials obsoletes en tots els sectors. La irrupció de les marques de canal en el tèxtil amb empreses com Mango, Custo, Desigual, Sita Murt o Pronovias amb trajectòries d’èxit internacional són un gran exponent de l’esmentat anteriorment.

Cal, en definitiva, passar de l’anàlisi del sector a l’estratègia individual, i concretar el missatge genèric del “generar valor afegit” en quelcom tangible i rellevant per a la nostra companyia. En un entorn altament globalitzat caracteritzat perquè “han canviat les regles del joc” de la majoria de sectors, cal generar un valor diferencial que ens posicioni en el mercat i per fer-ho hem de conèixer les tendències que s’estan produint internacionalment (vegeu figura). Una de les grans vies de diferenciació que poden utilitzar les nostres empreses industrials respecte a la competència de baix cost és la valorització del servei: disseny, rapidesa de resposta, innovació, superioritat logística o l’aportació de noves idees. Alhora, cal tenir en compte que els valors perdurables per al client són canviants i hem de diferenciar-nos en base als mateixos: responsabilitat social i ecològica, salut i seguretat o explotació de la manca de temps, són alguns dels atributs valorats actualment en molts negocis. Hem de fer el salt estratègic, per tant, de vendre producte a vendre servei (incloent el producte) i, en la mesura del possible, proporcionar una experiència al nostre client. La compra és cada cop més “emocional” i, en conseqüència, la posada en escena esdevé un factor clau d’èxit.

Des de l’àmbit de l’estratègia de negoci podem valorar la trajectòria d’una indústria. Comentem-ne alguns exemples:

- Els fabricants de commodities (productes que són matèria primera d’altres de més elaborats) com la química bàsica, la metal·lúrgia o la indústria farmacèutica, que són competitius són aquells que disposen de la dimensió mínima necessària per tal de poder fer-se càrrec de les fortes inversions productives i en recerca i desenvolupament. Una empresa osonenca que ha desenvolupat amb èxit una estratègia dins aquest negoci és la Farga Lacambra.

- Els fabricants de sistemes industrials cal que excel·leixin en la integració de diversos subsistemes tecnològics (mecànica, robòtica, electrònica, òptica, informàtica... ) en un sistema estàndard industrialit-zable que cobreixi les necessitats d’un grup concret de consumidors. El repte és transformar el desenvo-lupament tecnològic en millors prestacions i en noves funcions i incorporar-les ràpidament als seus produc-tes per distribuir-los arreu, especialment en els nous mercats emergents. Destaquem a Girbau com un bon exponent d’aquest repte.

- Les manufactures de disseny se centren en la fabricació de productes de consum on el disseny constitueix el principal factor de diferenciació: joie-ria, mobles, tèxtil, pelleteria, joguines, on el repte és industrialitzar el disseny i adaptar-lo als canvis continuats dels gustos i les tendències. El disseny ja no es limita al producte, sinó que s’estén a l’establiment que el comercialitza donant lloc a un concepte ampliat de producte. Fundició Dúctil Benito ha saltat de les commodities a les manufactures de disseny amb la seva especialització en mobiliari urbà.

- En les activitats de gran consum la venda ja no es realitza a través d’un prescriptor (el botiguer), sinó que el consumidor es troba sol davant del lineal d’una gran superfície comercial envoltat de productes substitutius. El repte competitiu dels fabricants és tenir els seus productes exposats físicament en el millor lloc del lineal, amb un packaging atractiu, amb notorietat de marca i/o amb un preu competitiu. Casa Tarradellas n’és un referent per l’extraordinària adaptació que va realitzar en el moment de la irrupció de les grans superfícies.

En conclusió, la competitivitat d’una empresa depèn, principalment, de la seva estratègia individual. La crisi econòmica no només no és excusa per no prendre decisions sinó que, en un entorn en recessió com l’actual, disposar d’una estratègia adequada esdevé més important que mai.

Joan Martí EstévezGerent de Dinamització de ClústersCentre d’Innovació EmpresarialACC1Ó | COMPETITIVITAT PER A L´EMPRESAGeneralitat de Catalunya

EXPERIÈNCIA

SERVEI

PRODUCTE

COMMODITIES

VALO

R /

PR

EU

+

-

6 7

La despesa en R+D a les regions d’Europa

OBSERVATORI DE L’ECONOMIA LOCAL

Mapa 1. Despesa total en R+D com a percentatge del PIB

Gràfic 1. Evolució de la despesa en R+D a Catalunyai Espanya. 2003-2007

Gràfic 2. Indicadors d’innovació (%). 2003-2007

1 S’utilitza el terme «clúster» per designar un lloc (geogràfic) que presenta una concentració superior a la normal d’empreses industrials i organismes de recerca i ensenyament superior, actius en un àmbit particular a un nivell internacional o destinat a aconseguir-lo ràpidament. Cada clúster es veu reforçat per la presència de capital risc i el suport de l’Estat i les entitats territorials.

Font: Comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament Europeu, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions, de 12 d’octubre de 2005, “Más investigación e innovación - Invertir en el crecimiento y la ocupación” [COM (2005) 488 final - Diari Oficial C 49 de 28.2.2006] 2 Font: Comunicació de la Comissió, de 4 de juny de 2003, “Invertir en investigación:

un plan de acción para Europa” [COM (2003) 226 final - no publicada en el Diari Oficial] 3 Font: “Eurostat Regional Yearbook”, 2009, http://epp.eurostat.ec.europa.eu/cache/ITY_OFFPUB/KS-HA-09-001/EN/KS-HA-09-001- EN.PDF, pàgina 103, Eurostat. 4 Font: “Encuesta de innovación tecnológica en las empresas”, INE.

5 Font: “Estadística en I+D”, INE. 6 Les IPSAL són institucions privades sense ànim de lucre. 7 Valors mitjans harmonitzats del període 2003-2007.

La recerca i la innovació contribueixen al creixement i a la riquesa de les empreses, sobretot quan aquestes es constitueixen en clústers¹ o en xarxes. En aquest context, el Consell Europeu de Barcelona de 2002 es va fixar com a objectiu augmentar la inversió global en recerca a la UE des de l’1,9 % del PIB fins al 3% per a l’any 2010. Aquest objectiu i el pla d’acció² corresponent han tingut un efecte mobilitzador en els estats membres, però just quan es-tem al llindar d’aquest any, s’ha assolit l’objectiu? En quins llocs s’ha assolit i en quins no? Catalunya es troba per sobre o per sota d’aquest llindar?

Un indicador de mesura del nivell de recerca i innovació d’una regió o d’un país és el percentatge que suposa la despesa en aquests aspectes sobre el conjunt del PIB. Segons aquest indicador, les últimes dades disponibles indiquen que l’esforç que es realitza a Catalunya és de l’1,35%. Amb aquest valor, Catalunya és la setanta-setena regió de la Unió Europea³.

Bona part d’aquesta despesa la realitzaven les empre-ses del territori. Així, dels 2,9 milions d’euros de despesa interna en R+D5, el 63% el realitzen empreses i IPSAL6. La major part d’aquesta despesa es destina a R+D in-terna de l’empresa (36,3%) i a la R+D en maquinària i equips (30,3%). Una altra part important es destina a R+D externa (17,3%), mentre que el 12,8% restant es destina a R+D en programari i altres, i a formació, co-mercialització i disseny7.

Amb aquestes xifres, els indicadors d’innovació situen la despesa en R+D entre l’1 i el 2,5% de la xifra de ne-goci de les empreses, seguint la lògica de major impor-tància quant major grau d’innovació presenti l’empresa. Les empreses amb R+D presenten valors entre el 2 i el 2,5% de despesa en innovació sobre la seva xifra de negoci, valor superior al de les empreses innovadores. Finalment, el conjunt d’empreses presenta una despesa pròxima a l’1%.

Amb aquestes dades i tenint en compte l’objectiu de l’Estratègia de Lisboa, Catalunya encara es troba lluny d’assolir la xifra del 3% del PIB de despesa en R+D, establerta inicialment per a l’any 2010. L’aposta per la innovació, basada en la recerca i el desenvolupament com a estratègia de millora continua (ja sigui de procés o de producte), és un factor important per garantir l’èxit futur i la competitivitat de les empreses del territori en un context globalitzat on l’aposta ha de ser la producció de valor afegit.

Les regions amb un valor major són les de Brauchsweig (Ale), amb el 5,81%, Västverige (Su), amb el 5,39% i Stuttgart (Ale), amb el 5,25%. Altres regions a destacar són les de Pohjois-Suomi (Fin), Oberbayern (Ale), Sydsverige (Su), Stockholm (Su), Midi-Pirénées (Fr) i Östra Mellansverige (Su), totes elles amb valors iguals o superiors al 4%.

Com s’observa en el mapa, Espan-ya és un dels països on es realitza una menor despesa en R+D: la Co-munitat de Madrid és la que més esforç realitza, amb un 1,82% del PIB, seguida per la Comunitat Fo-ral de Navarra (1,68%), el País Basc (1,48%) i Catalunya (1,35%). La res-ta de comunitats autònomes realit-zen una despesa inferior a l’1%.

La despesa en recerca i desenvolu-pament se situava l’any 2007 a Es-panya en els 18,1 milions d’euros, el 21,7% de la qual es realitzava a Catalunya4. La Comunitat de Ma-drid era la que realitzava una major despesa, 5,7 milions d’euros, se-guida per Catalunya amb 3,9. Si bé es tracta d’una de les xifres més al-tes en el context d’Espanya, la des-pesa al territori català segueix una tendència de creixement inferior a la de la resta de l’Estat, com es pot veure en el gràfic. Així, el 2003 la despesa realitzada a Catalunya re-presentava el 26% del total.

Font: Observatori de l’Economia Local.Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.

Redacció: Sergi Benedicto. Tècnic de l’Àrea d’Empreses.

8 9

» Conveni estatal de Desinfecció, desinsectació i desratització.» Revisió salarial de l’àmbit Catalunya del Cuir, repujats, marroquineria i similars.» Conveni de Barcelona de Supermercats i autoserveis d’alimentació.» Revisió salarial àmbit estatal de Captació, elevació, conducció, tractament, distribució, sanejament i

depuració d’aigües potables i residuals.» Conveni estatal d’Agències de viatges.» Conveni estatal d’Empreses de gestió i mediació immobiliària.» Conveni estatal de Comerç de flors i plantes (Acords de seguretat i salut i mesures d’igualtat).» Conveni de Catalunya per a Centres de formació, rehabilitació, orientació, valoració, autonomia

personal, protecció i atenció a discapacitats.» Conveni estatal d’Indústria d’alimentació i begudes (Acord de seguretat i salut).» Acord de formació professional en conveni estatal de la Joguina.» Revisió salarial conveni de Catalunya per a Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç.» Revisió salarial estatal d’Empreses de treball temporal.

Font: BOE i DOGC

Requeriment d’inscripció de les instal·lacions existents en baixa tensió sotmeses a rè-gim d’inspecció periòdica

Novetats tributàries segons el Proyecto de Ley de Presupuestos del Estado per a 2010

Convenis col·lectius

CAL SABER...Informacions fiscals, comptables i laborals que poden ser del seu interès.

El Reglament electrotècnic en baixa tensió, obliga a sot-metre certes instal·lacions elèctriques a inspeccions pe-riòdiques cada 5 o 10 anys, que hauran de ser realitzades per una entitat d’Inspecció i control (EIC, ECA, ICICT…)

Entre aquestes instal·lacions hi ha les següents:

- Indústries en general amb una potència màxima admissible superior a 100 kW.

- Locals amb consideració de pública concurrència (comerços a partir de 40 m², bars, restaurants, discoteques, col·legis, biblioteques i locals públics en general).

- Aparcaments de més de 25 places si són privats i de més de 5 si són públics.

- Instal·lacions d’enllaç i serveis comuns d’edificis amb potència màxima admissible superior a 100 kW.

- Locals amb risc d’incendi o explosió de la classe I (tallers de reparació de vehicles, locals on s’emmagatzemin, manipulin o transvasin productes inflamables, etc.)

- Locals humits o mullats amb potència màxima admissible superior a 25 kW.

- Piscines i fonts amb potència màxima admissible superior a 5 kW.

En tot cas s’haurà de formalitzar un contracte de manteni-ment o tenir-ne un en vigor amb una empresa instal·ladora de la categoria requerida pel tipus d’instal·lació, abans de realitzar la inspecció.

Contracte de manteniment

- Ha d’anar acompanyat del corresponent Llibre de manteniment on es registren els resultats de les revisions i de les inspeccions.

- Pujada del tipus de gravamen de les rendes de l’estalvi del 18% actual al 19% per als primers 6.000 euros i la resta al 21% (art. 66 i 76).

- Pujada del tipus general de l’ IVA en dos punts (del 16% al 18%) i del tipus reduït en un 1 punt (del 7% al 8%), des de l’1 de juliol de 2010. El tipus superreduït es manté al 4%.

- Eliminació de la reducció de 400 euros en l’IRPF i modificació, per tant, en el sistema de retencions i pagaments a compte (art. 80 bis).

- Pugen del 18 al 19 per 100 les retencions i els ingressos a compte (art. 101) sobre:• Rendiments del capital mobiliari.• Guanys patrimonials sotmesos a retenció o ingrés a compte.• Premis per participació en jocs, concursos i rifes.• Arrendament o sotsarrendament d’immobles urbans.• Propietat intel·lectual, industrial, prestació d’assistència tècnica i

arrendament o sotsarrendament de béns immobles, negocis o mines.• Cessió de drets d’imatge als quals no s’apliqui el 24%.

S’introdueixen amb efectes a partir d’1 de gener de 2009 els següents BENEFICIS FISCALS:

- Baixada de 5 punts a l’impost de societats per a les PIMES fixat el 2009 al 25% enfront del 20% el 2010) amb una plantilla inferior a 25 treballadors i ingressos més petits a 5 milions d’euros, que mantinguin o creïn ocupació o col·locació el 2010 (s’han de complir tots els requisits). Reducció en el rendiment net de les activitats econòmiques a persones físiques (Nova

disposició addicional 7ª).

Font: Presentació del Projecte de Ley de Presupuestos Generales del Estado, 29/09/09http://www.meh.es/Documentacion/Publico/GabineteMinistro/Presentaciones/29-09-09%20Presentacion%20Presupuestos%202010%20Congreso.pdf

- A la signatura d’aquest, l’empresa instal·ladora revi-sarà la instal·lació i estendrà el corresponent Dictamen de reconeixement signat per un instal·lador autoritzat de l’empresa.

- Es renoven anualment i les successives revisions i dictàmens de reconeixement es faran, com a mínim, anualment.

Els titulars d’instal·lacions elèctriques en locals de pública concurrència tenen les següents obligacions:

1. Tenir la instal·lació elèctrica suficientment documenta-da i guardar aquesta documentació en un lloc segur.

2. Disposar d’un número de registre de la instal·lació, concedit per una entitat de control acreditada.

3. Tenir contractat el manteniment elèctric amb un instal·lador autoritzat. Aquest contracte s’ha de reno-var i de registrar en la EIC amb una periodicitat anual.

4. Habilitar un Llibre de registre de manteniment de la instal·lació on s’anotaran totes les operacions de manteniment i manipulacions que s’hagin fet en la mateixa.

5. Superar amb periodicitat quinquenal, un control pe-riódic efectuat per una EIC amb resultat favorable i així de 5 en 5 anys, mentre la instal·lació estigui en funcionament.

6. No permetre que ningú, excepte l’instal·lador autorit-zat amb el qual s’ha subscrit el contracte, manipuli la

instal·lació elèctrica.

NORMATIVA:Decret 842/2002 de 2 d’agost de 2002: Reglament electrotècnic de baixa tensió (REBT-2002). BOE núm. 224, 18 /09/02.Decret 363/2004 del 24 d’agost. Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió. DOGC núm. 4205 - 26/08/2004

Calendari Oficial de festes laborals 2010 a Catalunya

• 1 de gener (Cap d’Any)

• 6 de gener (Reis)

• 2 d’abril (Divendres Sant)

• 5 d’abril (Dilluns de Pasqua

Florida)

• 1 de maig (Festa del Treball)

• 24 de juny (Sant Joan)

• 11 de setembre (Diada

Nacional de Catalunya)

• 12 d’octubre (Festa Nacional

d’Espanya)

• 1 de novembre (Tots Sants)

• 6 de desembre (Dia de la

Constitució)

• 8 de desembre (la

Immaculada)

• 25 de desembre (Nadal)

A més de les festes esmentades

es fixaran, mitjançant una ordre,

dues festes locals, retribuïdes i

no recuperables, a proposta dels

ajuntaments.

ORDRE TRE/278/2009, de 7 de maig,

per la qual s’estableix el calendari oficial

de festes laborals per a l’any 2010

DOGC núm. 5392 - 03/06/2009

Informacions ofertes per: Servigest Empresarial – Tortajada Advocats

10 11

El meu nom és Carlos Climent Lorente i sóc un jove emprenedor de Santa Perpètua de Mogoda. La meva empresa es diu Delfy Systems. És una empresa de serveis informàtics, que es dedica a l’assessorament informàtic, a la reparació d’ordinadors i a la programació de pàgines web.

Vaig tenir la idea de crear aquesta empresa, a causa de la meva passió per la informàtica i l’experiència que tenia arreglant ordinadors des que era molt jove.

El lema de l’empresa és oferir un bon servei, fent que d’aquesta manera el client se senti amb suport tècnic i atès en tot moment.

Per a més informació disposeu del web www.delfy.systems.es i el telèfon 605990077.

El dia 30 de juny es va realitzar al Restaurant Castell de Santiga la trobada empresarial “Getting Contacts”. Va ser una Jornada de Cooperació de caire formatiu que va obrir una porta a la cohesió del teixit empresarial mitjançant la participació dels representants de les empreses i dels tècnics i polítics del municipi. Es va registrar l’assistència de 156 persones.

El principal objectiu era posar en contacte les empreses del municipi per cercar nous clients, nous proveïdors, prescriptors i col·laboradors que els poguessin ser d’ajut en el dia a dia de la seva empresa. La principal conclusió que podem extreure d’aquesta jornada és que hem de començar a treballar en col·laboració amb les empreses del nostre entorn per poder participar en l’escenari global. Podem tenir a prop de casa empreses clients, proveïdores i col·laboradores que poden ajudar a fer més competitives les nostres empreses.

El nostre servei disposa d’una Borsa de Treball de més de 2.800 persones que estan en procés de cerca de feina. Entre molts altres perfils, comptem amb personal d’oficina amb formació professional i/o estudis superiors, amb personal de logística amb carnet de carretoner, amb operaris de producció amb experiència i amb operaris especialitzats. També podeu trobar personal del sector del comerç i de neteja industrial.

Cal destacar que el personal tècnic especialitzat de l’Ajuntament realitza la preselecció de candidats a partir de la demanda concretada per l’empresa. Si requeriu contractar personal i voleu disposar d’aquest servei gratuït, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres.

Tel.: 93 560 01 03 ext. 1

borsatreball@staperpetua.cat

www.staperpetua.cat

SERVEIS i ACTIVITATS

Persones emprenedores Servei de borsa de treball

Guia d’empresesTrobada Empresarial “Getting Contacts”©

En aquesta secció volem presentar empreses del municipi de recent creació que han estat usuàries del Servei d’Atenció a Persones Emprenedores de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.

Delfy systems

Al web municipal hi ha disponible la guia d’empreses del municipi. Aquesta guia té l’objectiu de facilitar-vos un directori amb les dades de les empreses de Santa Perpètua de Mogoda. Tenint les dades actualitzades, es facilita el networking entre les empreses del municipi. També ens ajuda a mantenir-vos informats dels projectes que duem a terme des del Servei d’Empreses així com dels possibles ajuts i subvencions vigents. Per poder actualitzar les vostres dades cal entrar al web de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda (www.staperpetua.cat), a l’àmbit d’empreses i emplenar el formulari “Actualització guia d’empreses del municipi”.

12

Borsa de treball gratuïta.

Informació sobre ajuts i recursos per a empreses.

Jornades empresarials.

Formació per a empresaris/es.

Formació específica per a diferents sectors econòmics.

Assessorament a persones emprenedores i empreses.

Orientació laboral i formació ocupacional per a persones en situació d’atur.

Gestió d’estades en pràctiques a les empreses.

Serveis de Promoció EconòmicaAjuntament de Santa Perpètua de Mogoda

Edita: Amb el suport de:

Edició: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.

Regidoria de Promoció Econòmica.

Direcció: Llum Ureña.

Redacció: Sergi Benedicto Bonilla, Mª Lluïsa Valle.

Col·laboracions: Sr. Joan Martí Estévez, Servigest

Empresarial - Tortajada Advocats, Restaurant

Castell de Santiga, Regidoria de Mitjans de

Comunicació de l’Ajuntament.

Disseny i impressió: Wassabi Espai Gràfic.

Distribució: Soler Bienzobas, publicidad directa.

Dipòsit legal: 34026-2009.

Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda

Servei de Promoció Econòmica

Edifici Granja Soldevila

Camí de la Granja. s/n

08130 Santa Perpètua de Mogoda

Telèfon: 93 560 01 03

e-mail: empresa@staperpetua.cat

Web: www.staperpetua.cat