el butlletíAMICS DE L’ART ROMÀNIC DEL BAGES

el butlletíAMICS DE L’ART ROMÀNIC DEL BAGES

Número 129 JULIOL-AGOST-SETEMBRE 2002

` L’ermita de Sant Salvador del Quer

` Idees bàsiques sobre l’arquitectura Grega

`Un viatge a Sicília

` L’ermita de Sant Salvador del Quer

` Idees bàsiques sobre l’arquitectura Grega

`Un viatge a Sicília

el butlletí

Amics de l’Art Romànic del Bages

Edició:AMICS DE L’ART ROMÀNIC DEL BAGESBaixada de la Seu, 308240 ManresaTelèfon: 938750455Fax: 938731606Correu-e: aarb@manresa.orgWEB: http://www.manresa.org/aarb

Coordinació:Carme TorrasFrancesc Villegas

Disseny i composició:Enric Castells

Consell Asessor:Joan BadiaJosep M. BallongaBaltasar CorronsJosep M. FontMercè MatasJaume MoyaAnna OrriolsRoser ParcerisasPere PuigJesús SaguésMarc Torras

Correcció:Gabriel Mora

Dipòsit legal: B-35519-84Tiratge: 450 exemplars

Índex

Editorial ............................ 303

Articles

L’ermita de SantSalvador del Quer .............. 304Francesc Villegas

Viatge d’estiu ..................... 307Carme Torras

Quatre idees bàsiquessobre arquitectura grega ..... 309Jaume Moya

Jacint Verdaguer ................. 312Carme Torras

Fitxa de Treball

Sant Miquel de les Planes ... 321Jaume Moya i Mercè Matas

Activitats ............................ 325

Editorial

Mai com ara, no hi ha hagut tants i tan bons mitjans per a ladivulgació de l’art i la cultura, i malgrat això hom queda perplexque costi tant d’arribar a interessar el públic en aquells aspectesque conformen bona part la nostra base cultural i la nostraidentitat: la història i l’art. Ara, les excuses de la repressió, lacensura, la manca de capacitat comunicativa, la ignorància, noens serveixen per redimir-nos, com abans, de no fer més ampliel nostre coneixement. En el món «globalitzat» de lescomoditats, de la televisió multicanal, d’Internet i del DVD,en un país ric en xarxes viàries i vehicles per a tots els terrenys,en una societat que ha vist multiplicada per mil la inversiód’institucions i particulars per tal de recuperar llur patrimoni idignificar-lo, i que comparteix la seva cultura amb els nousvinguts, és en aquest món tan frenèticament complert, quel’austeritat del Romànic, o la rebel·lió del Gòtic, per exemple,esdevenen només una testimonial presència que només es potentendre -així ens ho venen-, des del context turístic. I és clar,arribats aquí, els Amics de l’Art Romànic del Bages ens hemde demanar, després de 22 anys de treball tenaç, en els qualshem après i hem intentat fer entendre molts dels aspectes del’època medieval: amb quin futur ?

Hem de seguir treballant per fer entendre a les generacionsfutures que la pròpia identitat es manifesta, no només pels nousavenços socials i tecnològics que, sens dubte, són cabdals, sinóper la capacitat d’estimar-se el que hem heretat, i conèixer-hoi transmetre el seu valor a la societat amb els mitjans que aquestadisposa.

Davant d’aquesta involució cultural, que prima més els aspectescomercials i de lleure per damunt dels formatius, hi hem detreballar tots plegats amb contundència. Apel·lem al vostresuport per seguir endavant amb l’objectiu primer: Estudi,Divulgació i Formació, les claus del nostre futur.

La Junta

el b

utlle

tí

El dissabte 14 de setembre, un grup desocis de la nostra entitat vàrem assistirals actes d’inauguració de la renovadaermita romànica de Sant Salvador delQuer, al municipi de Súria. El conjuntprimitiu era d’una petita nau rectangularamb absis de semicercle.

L’església suara restaurada està situadaa pocs metres sota el puig on hi ha lacapella nova, més gran, inaugurada el1888 quan l’església vella estava enmolt mal estat de conservació. A petició

de l’Ajuntament de Súria, ha estat elServei de Patrimoni Arquitectònic de laDiputació de Barcelona, (SPAL), sotala direcció del seu cap, l’arquitecteAntoni González, l’encarregat de portara terme la restauració d’aquest edifici imillorar l’entorn.

Sant Salvador del Quer és unaconstrucció originària de finals del segleXII o principis del XIII que, malgrathaver conservat les parets de la nau,tenia l’absis mutilat gairebé fins a

RECUPERACIÓ DE L’ERMITADE SANT SALVADOR DEL QUER

Francesc Villegas

Ermita de Sant Salvador del Quer, abans de la restauració.

Foto: Arxiu Villegas

RECUPERACIÓ DE L’ERMITA DE SANT SALVADOR DEL QUER

304

el b

utlle

tí

poques filades de la base i, el portal anticaparedat per un dels dos contrafortsexterns. La dignificació de l’edifici hacostat 80.000 euros (més de 13 milionsde pessetes) havent-se executat les obresdes de gener del 2001 fins a aquest estiu.S‘ha obert el portal lateral original,eliminant el contrafort que el tapava.S’ha refet la coberta i dignificat totl’interior i s’han arreglat les terrassesde la cara sud per millorar l’entrada peraquest lloc, on probablement, d’antic,hi havia el porxo a jutjar per unes restesque hi han aparegut. La reconstruccióde l’absis semicircular s’ha fet utilitzantuna innovació, francament acceptable:amb pedra diferent de la de la resta del’ermita, perquè es vegi que no ésoriginal, però, per la part interna,pintada de color blau suau, similar alque va utilitzar Gaudí en el Parc Güell.L’arquitecte ha volgut simbolitzar aixíla blavor del cel que, quan no existial’absis, es podia veure des de l’interiorde l’església semiderruïda.

L’ermita de Sant Salvador del Quer,depenent de la parròquia de SantCristòfol, era dins el terme de l’anticcastell de Súria. L’església i el llocapareixen citats per primera vegadal’any 1206 quan una persona de Súriafa una deixa a Sant Salvador de “castroCherosa de Chero o Quero” En una citade 1298 ja surt com a Sant Salvadorde Súria. Aquesta esglesiola no esmenciona mai en les visites pastorals

dels segles XVII-XVIII però sí queconsta documentada en seglesposteriors. El 1835, durant la guerracarlista, consta que les tropes lliberalsla varen saquejar. Encara queposteriorment es va restaurar de nou,degut al mal estat que presentaval’edifici vell, el 1885 hom va decidir defer-la nova, ara dalt el cim, construccióque fou inaugurada oficialment el 1888.A igual que les altres esglésies de Súria,Sant Salvador del Quer va pertanyer albisbat de Vic fins el 1957 quan es passàaquesta demarcació al bisbat deSolsona.

Ens els diferents parlaments del dia dela inauguració, es va destacar laperseverància de la familia del masGaudó que, fins aleshores, havia tingutcura voluntària de les claus i elmanteniment de l’ermita. Des de l’any2000 i a canvi del compromís de la sevarestauració, el Bisbat de Solsona la vacedir per trenta anys a la disposició del’Ajuntament de Súria.

Penjada d’una paret, i encara perdestapar el reliquiari, s’ha conservat lallosa de l’ara original recuperada en eldecurs de la restauració. Caldrà, en unasegona etapa, l’excavació del subsòlintern de la nau i també la recercaarqueològica al cim del turó, per intentarde localitzar les restes del Quer, nomque, si no es el d’una masiadesconeguda per ara, podria ser el d’una

RECUPERACIÓ DE L’ERMITA DE SANT SALVADOR DEL QUER

305

el b

utlle

tí

antiga construcció castellera dalt la roca.Caldrà també decidir si cal, o no,aparedar el portal modern obert a lafaçana de ponent, sobre del qual hi hàuna rosassa de la mateixa època i, a lateulada, l’espadanya per a duescampanes.

Tot i que Sant Sebastià és l’advocaciócatalana contra pestes i calamitats,Súria, com en altres llocs,tradicionalment ha resat al sant Crist perdemanar la pluja i també per implorarla curació de malalties o preservar elscamps i els animals de malúries. Desde fa anys l’aplec anual a Sant Salvadordel Quer és molt participat per la gent

d’aquesta població bagenca i de larodalia que hi tenen una gran devoció.Al llarg de l’any, sovint, hi ha undegoteig de gent que, per un motiu oaltre, pelegrina al cim del turó a pregar.

Com a final d’acte, féu un concert elgrup de música tradicional catalanaPsàlite, i es repartí un berenar a tots elsassistents.

Joan Closa Pujabet, arquitecte, i JaumeBassas Carné, aparellador, hancol.laborat en la restauració que ha fetel constructor Xavier Vall i Vall. Larecerca arqueológica fou feta per JoanCasas Blasi, Alvar Caixal Mata i AlbertLópez Mullor, arqueòlegs.

Els treballs de restauració a l’edifici són notables i molt visibles.

Foto: Jordi Grabau

RECUPERACIÓ DE L’ERMITA DE SANT SALVADOR DEL QUER

306

el b

utlle

tí

VIATGE D’ESTIU 2002SICÍLIA

Carme Torras

Durant la primera setmana de juliol ungrup de 40 persones, entre socis i amicsde l’entitat realitzarem el ja tradicionalviatge d’estiu. El destí d’enguany haestat l’illa de Sicília.

Sicília, situada al cor de la Mediterràniaposseeix una personalitat pròpia,herència de la seva posició geogràficaestratègica, i també com a punt detrobada de les principals cultureseuropees.

La convivència d’antiguescivilitzacions: Grècia, Roma, Bizanci iel cristianisme, han deixat en aquestaterra nombrosos i importants vestigishistòrics que constitueixen alguns delsgrans atractius de l’illa i un reclamturístic de primer ordre, de manera quela pròpia oficina de turisme d’Itàliautilitza un eslògan certamen curiós: “Sivols conèixer Grècia, vingui a Sicília”.

L’estada de vuit dies a l’illa del sol hapermès de fer un recorregut per lesprincipals ciutats i llocs d’interèscultural: Palerm la capital, ambimportants edificis d’època normanda.Cefalú, un típic poble que guarda totl’estil medieval. San Stefano diCamastra, la Bisbal siciliana. Tindari,el santuari de la Verge negre.Taormina, dos enclavaments dins

d’una mateixa població: la moderna,arran de mar, força caòtica, i l’antiga,dalt del turó, un lloc privilegiat.Travessem l’estret de Messina per talde visitar els bronzes de Riaze a Reggiode Calàbria. L’Etna, el mite i larealitat d’un volcà en actiu. Siracusa,que guarda gelosament les restes d’un

Agrigento.

Foto: Carme Torras

VIATGE D’ESTIU 2002 A SICÍLIA

307

el b

utlle

tí

passat gloriós. Piazza Armerina, elluxe d’una gran vil·la romana.Agrigent, la ciutat dels temples, glòriadel món grec. Selimunt, on feren estadales divinitats gregues. Erice,encimbellada i medieval. Segesta ladarrera visita al món hel·lenístic.

Castellammare del Golfo, un llocidil·lic per acomiadar-nos de Sicília.

Un viatge que, pels que hi vàremparticipar, serà difícil d’oblidar-nos-en,

tant per la bellesa dels seus paisatges,les imatges espectaculars, elsmonuments excepcionals, la bonaconvivència d’un grup d’amics, leslliçons de tots els guies locals, i moltespecialment d’en Michelangelo queamb el seu guiatge vàrem aprendremoltíssim d’una terra que malgrat serforça desconeguda, és, a la vegada, moltpropera a nosaltres per la cultura i lahistòria que hem compartit a travésd’aquesta mar que a tots ens banya: laMediterrània.

VIATGE D’ESTIU 2002 A SICÍLIA

308

el b

utlle

tí

QUATRE IDEES BÀSIQUES SOBREL’ARQUITECTURA GREGA

Jaume Moya

ELS ESTILS DE L’ ARQUITECTURA

L’ art DÒRIC representa un períodeartístic originat per la invasió dels poblesdel Nord que aporten les seves formesmés rígides, sòlides, sense corbes, peròque es barreja amb les preexistèncieslocals més mediterrànies i expressives,complementant-se i arribant a produirel període més perfecte, almenys des deel punt de vista de l’ escala humana i dela proporció en l’ arquitectura.

Son aquests temples que hem vist aAgrigento i a Selinunte, formats per un

En l’Arquitectura grega «Clàssica» hi ha tres estils fonamentals que s’anomenenDÒRIC, JÒNIC i CORINTI. Posteriorment aquests estils són recollits en el períodede la Roma clàssica i complementats amb dos més que es distingeixen amb els nomsde TOSCÀ i COMPOST.

Podríem distingir tres períodes diferents en l’evolució d’aquesta arquitectura grega:

Art ARCAIC o primitiu, caracteritzat per una simplicitat o rusticitat, construcció enfusta o imitant les seves formes en pedra i proporcions molt pesants, escultura molt«hieràtica» (sense expressió ni moviment). Dins d’aquest període podríem incloure-hi, malgrat la seva singularitat, l’art micènic, propi de les illes del mar Egeu, ambinfluències orientals.

Art CLÀSSIC o de plenitud, com el que es fa en el famós Segle de Pèricles, ambgrans escultors com Fídies, Praxíteles i Miró. Amb conjunts tan famosos com lesAcròpolis (Atenes, Selinunt,...), temples com el Partenó i tants d’altres.

Art HEL·LENÍSTIC o període final, que podríem comparar a un «barroc» de l’artgrec. És propi del període d’Alexandre Magne i de tota l’arquitectura romana.

podi o plataforma damunt el qual s’hiassenten, una columnata que l’ envoltarematada amb una gran «biga» oarquitrau, decorada amb uns relleusgeomètrics que s’ anomenen triglifs imetopes, una façana principal ambaquell gran triangle que amaga lesvessants de la teulada (el frontó) idecorat amb unes composicionsescultòriques inimitables.

Aquesta formalitat, senzillesa i serietatde l’ art Dòric està contraposat amb

QUATRE IDEES BÀSIQUES SOBRE L’ARQUITECTURA GREGA

309

el b

utlle

tí

l’estil JÒNIC, més lleuger de formes imés ornamentat, amb aquells capitellsprovistos d’ unes volutes en espiral tantgracioses i femenines, les columnesprovistes de bases i a vegadessubstituïdes per figures de dones ambles seves túniques que, malgrat tot,segueixen aguantant el pes de la cobertade l’ edifici.

L’ ESPAI EN L’ ARQUITECTURA GREGA

Al final del període clàssic, i potser ja ala recerca d’ una major complexitatdecorativa, apareix el períodeCORINTI , caracteritzat principalmentpels seus capitells amb un treballescultòric més detallat reproduintformes vegetals i principalment les«fulles d’acant».

Ja en altres ocasions he tingut la bonaintenció, no sé si gaire reeixida,d’explicar la importància que té l’espaien l’arquitectura. Alguna vegada us heparlat, referint-me a alguns edificisromànics, que per comprendre ientendre la seva organització iglobalitat, cal captar-ne l’espai interiorenvoltat per les seves parets i coberta, il’exterior, tant l’ aire que l’ envolta perfora, sigui tocant al mateix edifici, comla part de paisatge i espai urbanístic ons’ubica.

En l’ arquitectura grega, i especialmenten el seu edifici més característic queés el TEMPLE, es donen unescaracterístiques absolutament úniques,si s’analitza des del punt de vista de l’espai arquitectònic. Tal com diu el críticd’arquitectura Bruno Zevi en la sevaobra més coneguda (Saper vedere

l’Architettura):

«El temple grec es caracteritza per un

defecte molt important i per unasupremacia indiscutible a través detota la història. El defecte consisteixen la ignorància de l’ espai intern; laglòria, en l’ escala humana.»

Per què diu això el Sr. Zevi? Doncs,perquè el temple grec, malgrat ésser unaobra arquitectònica, no té espaiarquitectònic interior, o quasi bé no enté. L’únic espai buit interior és eldestinat a la cel·la del déu, però que finsi tot, aquest espai mai no va ésser pensatd’ una forma creadora, perquè noresponia a funcions ni interessos socials;com ell afirma «era un espai senzill iliteralment tancat, i l’espai interioraixí tancat (aïllat) és, justament,característic de l’ escultura. El templegrec no estava concebut com la casadels fidels, sinó com la moradaimpenetrable dels déus».

El temple grec no està pensat per a fer-hi en el seu interior els rituals propis

QUATRE IDEES BÀSIQUES SOBRE L’ARQUITECTURA GREGA

310

el b

utlle

tí

del culte, com ho està la basílicacristiana o la catedral gòtica. Tot el rituales desenvolupa en l’exterior, en l’espaique envolta el temple, i segurament ésper això que els arquitectes que elconceben es preocupen per a fer tanperfectes els paraments exteriors,decorant amb motius escultòrics elsarquitraus, els frontons i els mateixos

murs que el delimiten. Potser per aixòs’ han emportat la fama de la sevacreació, els escultors que els hanembellit, i només han arribat a nosaltresels noms de grans escultors i no d’arquitectes notoris.

En canvi, la civilització grega escaracteritza per una obertura a l ‘ espailliure, tant en els recintes sagrats comen les acròpolis, en els teatres

descoberts, en els carrers i en les placespúbliques. El seu triomf és precisamentaquesta característica, aquesta oberturaa l’ espai exterior però pròxima a l’ésserhumà, que s’ hi troba acollit i reflectit,perquè aquest espai està «proporcionat»i l’ adopta a ell mateix com a unitat demesura. És finalment una històriaurbanística ,com diu Zevi, que «triomfa

per la humanitat de les sevesproporcions i de la seva escala, per lesinsuperades joies de gràcia escultòricareposada i reposant, acabada en laseva abstracció, oblidada de totproblema social, autònoma en la sevafascinació contemplativa i impregnadad’ una dignitat espiritual mai mésassolida».

QUATRE IDEES BÀSIQUES SOBRE L’ARQUITECTURA GREGA

311

el b

utlle

tí

Biografia

No podíem deixar passar l’any en quèes commemora el centenari de la mortde Verdaguer sense parlar en les pàginesdel nostre butlletí d’algun episodirelacionat amb la seva vida o la sevaobra. Com a sacerdot i gran poeta catalàfill de la comarca d’Osona , la seva vidava estar estretament lligada amb lesarrels romàniques (que ell anomenabizantines) de la nostra terra, i aquestfet es reflecteix en algunes de les sevesgrans obres.

Jacint Verdaguer i Santaló va néixer aFolgueroles (Osona), el 17 de maig de1845, en una família pagesa, modestaperò relativament il·lustrada. Als deuanys ingressà en el Seminari de Vic, oncursà estudis eclesiàstics. L’any 1870fou ordenat sacerdot, i celebrà la primeramissa a la capella de Sant Jordi dePuigseslloses.

Fou vicari a la parròquia de Vinyolesd’Orís del 1871 al 1873, i per problemesde salut passà dos anys fent el trajectesd’Espanya a Cuba, com a capellà devaixell, en els vapors de la CompanyiaTransatlàntica d’Antoni López futurmarquès de Comillas. El 1877 entrà alseu servei com a capellà de la família ili fou confiat el càrrec d’almoiner.

JACINT VERDAGUER

Carme Torras

Durant els més de quinze anys quevisqué al palau de Comillas, a la Ramblade Barcelona, Verdaguer tingué ocasióde tractar personalitats de l’alta societatcatalana i espanyola, i pogué realitzarllargues excursions pel Pirineu, fer-hillargues estades i dur a terme viatgesimportants al nord d’Àfrica, als païsosde l’Europa central i a l’Orient Mitjà,dels quals deixa constància literària.

El 1886, de tornada d’un viatge a TerraSanta, sofrí una crisi espiritual, i vaentrar en contacte amb vidents ipracticants d’exorcismes. Vaincrementar de manera notable lesfuncions derivades del seu càrrecd’almoiner. Tots aquests fets li vanportar nombrosos problemes, tant ambel bisbe de Barcelona, com amb el segonmarquès de Comillas que va prescindirdels seus serveis. Els bisbes deBarcelona i Vic, Català i Morgades,respectivament, planejaren el seu trasllata la capital d’Osona, amb el pretextd’una cura de repòs. Verdaguers’instal·là al santuari de la Gleva, onresidí dos anys. El mes d’abril del 1895contravenint les ordres del seu bisbe,abandonà la Gleva i s’establí aBarcelona, al domicili particular de lafamília Duran –una vídua i dues filles,que coneixia de ja feia uns anys. Vapublicar un comunicat a la premsa de

JACINT VERDAGUER

312

el b

utlle

tí

Barcelona en què es declarava, “davantde la gent honrada” de la ciutat, víctimad’una persecució injusta. Morgades elprivà de celebrar missa i d’exercirfuncions sacerdotals. Verdaguerrespongué a la prohibició amb una sèried’articles periodístics, “en defensapròpia”, de gran impacte públic.

L’enfrontament del capellà poeta ambel bisbe, amb el marquès que l’haviaacollit, i amb alguns dels seus amicsíntims i familiars (el canonge JaumeCollell, l’advocat i cosí seu NarcísVerdaguer...), adquirí una dimensiósocial que transcendí el marc eclesiàstic.L’escàndol fou clamorós. El “cas

Verdaguer” esdevingué el centred’interessos socials i polítics oposats.Dos anys després lliurà una segona sèried’articles a la premsa, encara mésvirulents i agressius.

A la fi del 1897, s’avingué a unareconciliació, formalitzada ambl’acceptació d’un escrit de retractacióde Verdaguer, i, el gener de l’anysegüent, li concediren novament lesllicències sacerdotals. Visqué els darrersanys a Barcelona com a beneficiari al’església de Betlem, fins que víctimade la tuberculosi, i, després d’una llargamalaltia, fou traslladat a la Vil·la Joanade Vallvidrera, on morí el dia 10 de junyde 1902. Tres dies després, fou enterratal cementiri de Montjuïc enmig de lamanifestació de dol més impressionantde la història de Catalunya.

Marc històric i geogràfic

Fem ara, un recorregut pels pobles dela comarca d’Osona i les sevesesglésies, algunes de les quals van veurenéixer i créixer el poeta català.

Folgueroles, esdevingut famós pel fetd’ésser la pàtria de mossèn Cinto. Laseva demarcació, tot i ser petita,presenta diversos matisos: és planera iplena de masies vers ponent, on limitaamb Vic i Gurb, amb boscos, ideshabitada en les fondeladesferéstegues de les valls de l’Arumí i del

Retrat de Verdaguer.

Realitzat per Ramón Casas (c. 1896-1898)

JACINT VERDAGUER

313

el b

utlle

tí

Gorg de Llitons. S’estén des del centrede la plana fins a l’inici de lesGuilleries. El poble és formatbàsicament per un llarg carrer sinuós,amb interessants cases dels segles XVIIal XIX. Folgueroles està envoltat depedreres de gres, i és poble depicapedrers, professió encara ben viva ique era la del pare del poeta Verdaguer.A la part alta de la població, alcapdamunt del carrer central hi ha laplaceta de l’església, presidida peraquesta i on, a la banda de migdia, estroba el gran casal dels Sala, o Bru deSala, un antic llinatge ennoblit, i unade les primeres i més importants casesde la població, la seva documentaciós’inicia el segle X.

L’església parroquial de Santa Mariafou restaurada l’any 1972 i li retornarenl’aspecte romànic, sobretot a l’interior,que havia perdut en successives obres iafegitons en el llarg dels segles. És unedifici de la fi del segle XI, dedicatinicialment a Santa Maria, Sant Miqueli Sant Joan. Aquests dos cotitulars estrobaven en dues absidioles quedesaparegueren en construir-se lasagristia i uns altars laterals. El segleXIII hom hi afegí un atri al davant queprotegia la portalada del segle XII.

Els monuments i la casa natal de mossènJacint Verdaguer són les fites mésimportants que recorden aquest fillil·lustre de Folgueroles. De fet tot elpoble respira verdaguerisme, gràcies ales làpides amb fragments de les sevespoesies repartides per molts indrets.

Sant Jordi de Puigseslloses és unacapella erigida el 1477 i reformadaposteriorment. Ha rebut el nom, deldolmen que hi ha a tocar les seves parets.Es troba en un petit turonet a ponentdel terme. Té un valor més sentimentalque artístic, ja que hi va dir la primeramissa mossèn Cinto l’any 1870.

Santa Maria de la Damunt, conegudaja el 1281 com a Sancta Maria

Superiore, sembla que fou l’esglésiaprimitiva del lloc. La construcció actualdata del segle XVII i en aquest lloc hiacudia freqüentment Verdaguer amb la

Santa Maria de Folgueroles

Foto: F.I.T.E.R.

JACINT VERDAGUER

314

el b

utlle

tí

seva mare durant l’època de la sevainfantesa.

Sant Esteve de Vinyoles d’Orís, és unaesglésia romànica, restaurada gràcies al’afecte demostrat pels Amics deVerdaguer en record dels anys, del 1871al 1874, en què mossèn Cinto Verdagueren va ser vicari. Documentada el 957,formava part del castell d’Orís. L’edificiantic va ser refet i es va consagrar el1106. A més de l’absis dedicat a SantEsteve, consta que al segle XII hi haviados altars dedicats a Santa Maria i a santJaume. És un edifici d’una sola nau ambabsis semicircular a llevant. La porta,actualment situada a l’oest, és coronadaper un òcul, L’absis és l’única part del’edifici que té ornamentació: és decoratamb un fris d’arcuacions llombardesdividit per dues lesenes en sèries de nou

arcs. Unes finestres de dobleesqueixada, situades a l’absis de la nau,il·luminen l’església. A l’interior, la naués coberta amb una volta de canóapuntada. Una altra volta de mig punt,

Santa Maria de la Damunt. Folgueroles (Osona)

Foto: Carme Torras

Sant Esteve de Vinyoles d’Orís (Osona)

Foto: ECSA

JACINT VERDAGUER

315

el b

utlle

tí

situada transversalment i amb l’eixperpendicular a la nau, cobreix el trammés proper a l’absis. Aquesta volta, quete a la seva base quatre trompes, semblaque va ser feta amb la idea de construiruna cúpula que finalment no es va dur aterme. Actualment el seu interior s’haconvertit en museu verdaguerià.

L’obra literària

Durant els anys, que per motius de salut,va viure en un vaixell que feia la travessiade l’Atlàntic, enyorat de la terra, vaescriure el poema català per antonomàsia:“Dolça Catalunya, Pàtria del meu cor...“En un altra moment dedicava aquestsversos a la Plana de Vic.

Niuada de calàndries, poetes de ma terra,

jo enyoro vostres càntics d’amor, dintre la mar;

Avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra

Ai!, qui us sentís a l’hora de l’alba refilar!

¡Com deu alçar Casserres sa bizantina torre

per veure Saladeures i el vell cloquer de Vic!

Lo Ter que envers Girona marradejant s’escorre,

se’n porta gaires pedres del seu mural antic?

Castells de Sabassona, d’Orís i de Centelles.

Gegants d’altres centúries, encara alçau lo front?

¿ Podré tornar a veure-us, masies i capelles

d’on raja amb l’amor patri la fe com d’una font?

¿Sant Jordi guarda encara ses Lloses gegantines,

sepulcre de reis celtes o de llurs déus altar?

¿Ripoll, com altre fènix, renaix de ses ruïnes,

o l’arbre de la pàtria s’acaba d’esbrancar?

Davant les illes Terceres, 15 de maig de 1875

El món medieval, visible encara en lesseves restes arquitectòniquesescampades arreu del país, especialmentpel Pirineu, té per Verdaguer,connotacions molt positives i és unaconstant ideològica i estètica en la sevaapreciació de la realitat. Amb criterisnetament romàntics, Verdaguer valorapositivament tot allò que té origen al’Edat Mitjana, “L’època més gloriosade la història de Catalunya”.

Campanar de la Catedral de Vic

Foto: CEDOSA

JACINT VERDAGUER

316

el b

utlle

tí

Anant de viatge o d’excursió, Verdaguerrecollia les tradicions i les llegendes quehom li contava amb la intenciód’aprofitar tot aquest material per lesobres literàries posteriors.

Amb una curiositat insaciable de tot elque feia referència a la cultura popular,i en conseqüència al país i a la sevageografia, Verdaguer va fer algunesexcursions pel Pirineu, i el juliol del’any 1882 visitava la Vall Ferrera, laVall de Cardós, la Vall d’Àneu i la Valld’Aran. I en la crònica que en fa, destacatotes les esglésies que es troba a cadapoble. A Isabarre, diu que hi ha untemple bizantí de gran bellesa i unaVerge de la mateixa època; a Isil endestaca l’altura de la volta bizantina; aSant Joan, lo Garona a tocar sos absis.

I passat l’estret de Collegats, fa granselogis de la gran església de Gerri de laSal, però diu que no passis de llarg sensevisitar a sobre d’unes roques la petitacapella de la Mare de Déu d’Arboló.

Tot aquest bagatge li serveix percompondre el poema Canigó, dedicatals catalans de França, i és una de lesseves obres més representatives.

L’estiu del 1884, Verdaguer el va passara l’hostatgeria del santuari de la Marede Déu del Mont. Situat al límit de lescomarques de la Garrotxa i l’AltEmpordà, és un edifici de tradicióromànica, ja que fou construït el segleXIV, en un moment en què el gòtic jaestava desenvolupat. Era d’una sola nauamb volta apuntada i absis semicircular,

Monestir de Sant Pere de Casserres (Osona)

Foto: Carme Torras

JACINT VERDAGUER

317

el b

utlle

tí

el qual va ser enderrocat, tot i que encaraen queden vestigis dins de l’edifici del’hostatgeria. Situat en un cimemblemàtic a 1123 metres d’altitud, desd’on, en un dia clar es contempla totala plana empordanesa i del Pla del’Estany, i el Pirineu Oriental. La vistasobre el massís del Canigó ésespectacular. Aquest fou el marc on Mn.Cinto va compondre el poema Canigódel qual en reproduïm l’epíleg que portaper títol “Los dos campanars”, i que volser un toc d’alerta per la desídia il’abandó en què es troben les famosesabadies de Cuixà i Canigó. Sempre,però, amb un to d’esperança de quèCatalunya no morirà mai.

Doncs ¿què us heu fet, superbes abadies,

Marcèvol, Serrabona i Sant Miquel

i tu, decrèpit Sant Martí, que omplies

aqueixes valls de salms i melodies

la terra d’àngels i de sants lo cel?

Doncs ¿què n’heu fet, oh valls¡ de l’asceteri,

escola de l’amor de Jesucrist?

On és, oh soledat¡, lo teu salteri?

On tos rengles de monjos, presbiteri,

que, com un cos sens ànima, estàs trist?

D’Ursèol a on és lo dormitori?

La celda abacial del gran Garí?

On és de Romualdo l’oratori,

los patis i retaules, l’or i evori

que entretallà ha mil anys cisell diví?

Sant Martí del Canigó (Conflent)

Foto: Carme Torras

JACINT VERDAGUER

318

el b

utlle

tí

Los càntics i les llums s’esmortuïren;

la rosa s’esfullà com lo roser;

los himnes sants en l’arpa s’adormiren,

com verderoles que en llur niu moriren

quan lo bosc, les oïa més a pler.

Són dues formidables sentinelles

que en lo Conflent posà l’eternitat;

semblen garrics los roures al peu d’elles;

les masies del pla semblen ovelles

al peu de llur pastor agegantat.

Dels romànics altars no en queda rastre,

del claustre bizantí no en queda res:

caigueren les imatges d’alabastre

i s’apagà sa llàntia, com un astre

que en Canigó no s’encendrà mai més.

Com dos gegants d’una legió sagrada

sols encara hi ha drets dos campanars:

són los monjos darrers de l’encontrada,

que ans de partir, per última vegada,

contemplen l’enderroc de sos altars.

Una nit fosca al seu germà parava

lo de Cuixà: -Doncs que has perdut la veu?

Alguna hora a ton cant me desvetllava

i ma veu a la teva entrelligava

cada matí per beneir a Déu.

-Campanes ja no tinc- li responia

lo ferreny campanar de Sant Martí.-

Oh, qui pogués tornar-me-les un dia!

Per tocar a morts pels monjos les voldria;

per tocar a morts pels monjos i per mi.

Abadia de Sant Miquel de Cuixà (Conflent)

Foto: COMBIER

JACINT VERDAGUER

319

el b

utlle

tí

Que tristos, ai, que tristos me deixaren!

Tota una tarda los vegí plorar;

set vegades per veure’m se giraren;

jo aguaito fa cent anys per on baixaren;

tu que vius més avall, no els veus tornar?

-No! Pel camí de Codalet i Prada

sols minaires obiro i llauradors;

diu que torna a son arbre la niuada,

mes ai¡, la que deixà nostra brancada

no hi cantarà mai més dolces amors.

Mai més! Mai més! Ells jauen sota terra;

nosaltres damunt seu anem caient;

lo segle que ens deu tant ara ens aterra,

en son oblit nostra grandor enterra

i ossos i glòries i records se’ns ven.

-Ai! ell ventà les cendres venerables

del comte de Rià, mon fundador;

convertí mes capelles en estables,

i desniuats los àngels pels diables

en eixos cims ploraren de tristor.

I jo plorava amb ells i encara ploro,

mes ai!, sens esperança de conhort,

puix tot se’n va, i no torna lo que enyoro,

i de pressa, de pressa, jo m’esfloro,

rusc on l’abell murmuriós se’s mort.

-Caurem plegats- lo de Cuixà contesta.-

Jo altre cloquer tenia al meu costat;

rival dels puigs, alçava l’ampla testa,

i amb sa sonora veu, dolça i feresta,

estrafeia el clarí o la tempestat.

Com jo, tenia nou-cents anys de vida,

mes nou Matusalem, també morí;

com Goliat al rebre la ferida,

caigué tot llarg, i ara a son llit em crida

son insepult cadavre gegantí.

Abans de gaire ma deforme ossada

blanquejarà en la vall de Codalet;

lo front me pesa més, i a la vesprada,

quan visita la lluna l’encontrada,

tota s’estranya de trobar-m’hi dret.

Vaig a ajaure’m també: d’eixes altures

tu baixaràs a reposar amb mi,

i ai!, qui llaure les nostres sepultures

no sabrà dir a les edats futures

on foren Sant Miquel i Sant Martí.-

Aixís un vespre els dos cloquers parlaven;

mes, l’endemà al matí, al sortir lo sol,

recomençant los càntics que ells acaben,

los tudons amb l’heurera conversaven,

amb l’estrella del dia el rossinyol.

Somrigué la muntanya engallardida

com si estrenàs son verdejant mantell;

mostra’s com núvia de joiells guarnida;

i de ses mil congestes la florida

blanca esbandí com taronger novell.

Lo que un segle bastí, l’altre ho aterra,

mes resta sempre el monument de Déu;

i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra

al Canigó no el tiraran a terra,

no esbrancaran l’altívol Pirineu.

JACINT VERDAGUER

320

el b

utlle

tí

ESTUDI ARQUITECTÒNIC DE L’ESGLÉSIADE SANT MIQUEL DE LES PLANES

Jaume Moya

Generalitats

SITUACIÓ: Al peu de la carretera de Callús a Sant Mateu de Bages, en eltrencall d’ accés a la masia de les Planes, situada sota mateixdel Castell. Pertany al terme municipal de Sant Mateu deBages, comarca del BAGES.

PROPIETAT: Privada, presumptament de la Masia de les Planes, on estroben les claus de l’església.

CLAUS: Masia Les Planes.

ADVOCACIÓ: Sant Miquel

TIPUS D’EDIFICI: Religiós, encara que actualment no té culte regular.

RECONEIXEMENT: 13 d’abril del 2.002 (Jaume Moya, Mercè Matas)

Descripció de l’edifici

La primera impressió visual queprodueix és la de trobar-nos davant d’untemple preromànic de petita dimensió.La petita alçada i l’ absis quadrangularrecorden els temples rurals anteriors alsegle XI, però si s’ observa amb mésdetall la porta d’ entrada i l’ aparell deles seves fàbriques hom va canviant d’opinió i veient-hi algunescaracterístiques pròpies del romànic iespecialment del romànic ple i fins i totdel romànic tardà.

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

Això ens permet datar l’església,almenys amb la configuració actual, enple segle XII, i fins i tot podriaqualificar-se com a romànic tardà(mitjan Segle XIII).

PLANTA.- Té en conjunt una formatrapezial, amb la base més gran en lafaçana de ponent. S’ hi distingeixenclarament en el seu interior i també enl’ exterior, la nau única i el presbiteri,és a dir, la part destinada als fidels i ladestinada al culte i als seus ministres.El terra del presbiteri està lleugerament

ESTUDI ARQUITECTÒNIC DE L’ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE LES PLANES

321

el b

utlle

tí

aixecat amb un graó de 12 cm. respecteal de la nau. La porta d’ entrada està enla façana de migdia , rematada moltdignament amb un arc de mig puntadovellat amb molta cura, refundit enel mur lateral i que arrenca de dos àbacslaterals, els quals ben treballats idimensionats, fan suposar l’ existènciade dues columnetes que actualment nos’ hi troben. Tant en la façana Est comOest hi ha sengles finestres; la de l’ absisa llevant és de doble esqueixada ambarcades de mig punt fetes d’ una solapeça i els brancals ben adovellats; la dePonent és de factura més senzilla tambérematada amb un senzill arc d’ una solapeça i brancals també monolítics. (Veurecroquis de planta annexa).

Planta de l’edifici

Autor: Jaume Moya Dimensions i superfícies

Façana PonentExterior: 6,24 metresInterior: 2.95 metres

Façana LlevantExterior: 4.64Interior: 2.71

Façana MigdiaExterior: 9.00Interior: 7.40

Façana Nord Exterior: 8.84Interior: 7.40

Superfície interiorNau única: 16.23 m2

Presbiteri: 7.98 m2

Total Interior: 24.21 m2

Superfície de coberta(Feta amb teula ceràmica i ràfecs amb rajola):

Total (inclòs rafecs): 68,50 m2

ESTUDI ARQUITECTÒNIC DE L’ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE LES PLANES

322

el b

utlle

tí

L’ INTERIOR.- Tant la nau com l’absisestan coberts amb volta de pedra , encaraque la de la primera està arrebossada ila segona amb la pedra vista i força benaparellada, amb unes peces dedimensions regulars.

Tots els paraments interiors son de pedravista formats amb carreus prismàtics dedimensions regulars i molt ben disposatsmarcant les filades amb gran cura. Ésd’assenyalar que en les dues paretslaterals hi destaquen dos arcs interiorsformant unes grans fornícules, la demigdia emmarcant la porta d’entrada il’altra encarada amb la primera; donenvarietat al parament interior i la seva partinferior serveix de seient o de relleix.

Estat actual de l’edifici

En general es troba en bon estat deconservació i no presenta defectesestructurals que puguin qualificar-secom de perillosos per a la sevaestabilitat, és a dir, que siguin causa deruïna parcial o total.

Malgrat aquesta afirmació cal assenyalarque s’ han detectat alguns defectesconstructius que es relacionen acontinuació :

a.- En paraments de façanes a Ponent iNord es detecta un desplom, quetemporalment s’ha pretès corregir ambun atibantament fet amb barres d’ acerroscades a perfils angulars encantonades.

ESTUDI ARQUITECTÒNIC DE L’ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE LES PLANES

323

el b

utlle

tí

b.- En les façanes a Llevant i Ponent esveuen esquerdes verticalitzants quearrenquen de les finestres i van cap a lacoberta.

c.- En la porta d’ entrada : Tres dovellesde l’ arc principal sobre porta han fetun descens d’ uns 3 cm. per l’ intradós.S’ hi troben a faltar les dues columneslaterals que deurien suportar lesempentes del portal.

d.- També es troba a faltar el campanarde cadireta situat damunt del carener dela façana de Ponent on actualment eslocalitza una creu de pedra de petitesdimensions.

Actuacions recomanades

Malgrat no haver-hi una urgènciaimmediata caldria fer les següentsactuacions constructives :

1.- Eliminació dels tibants exteriors,substitució per travada interioraprofitant vessants de teulada o similar.

2.- Repàs i reposició de teules en teuladageneral amb especial atenció als canvisde nivell i careners.

3.- Sanejat i massissat de les esquerdesi cosit amb barres d’ acer inoxidable.

4.- Reposició de columnes de pedranatural a ambdós costats de l’ entrada.

5.-Reconstrucció del campanar.

ESTUDI ARQUITECTÒNIC DE L’ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE LES PLANES

324

el b

utlle

tí

ACTIVITATS

CRÒNICA D’ACTIVITATS / PROPERES ACTIVITATS

325

el b

utlle

tí

CRÒNICA D’ACTIVITATS / PROPERES ACTIVITATS

326

el butlletí