Guatemala. Amb l’ajuda de lacooperació catalana, lluita persuperar la guerra i fer justícia.

Éssers impossibles. La criptozoologia ésl’estudi dels animals dels quals es tenennotícies però que mai no han estat trobats.

Nolasc Acarín. Ha dedicat la seva vidaprofessional a l’estudi de les demències. Arapublica «Alzheimer, manual d’instruccions»

Núm.1991. ■ Del 23 al 29 d’abril del 2010. ■ AnyXLV. www.presencia.cat

Lleure compromèsL’esplai dóna resposta als canvis socials

Del 23 al 29 d’abril del 2010 • PRESÈNCIA • 3

DEL 23 AL 29 D’ABRIL DEL 2010

Edita: Revista Presència SL. Santa Eugènia, 42, 17005. GIRONA President: JOAN VALL I CLARA. Consell d’administració: JORDI MOLET I CATEURA, ALBERT PARÍS I FORTUNY, FRANCESC REBLED I SARRÀ (secretari)Director de Presència: JOAN VENTURA. Telèfons: Redacció: 902 186 470. Fax: 902 101 192 Adreça: Santa Eugènia, 42 17005-GIRONA Redacció: ANNA AGUILAR, IRENE CASELLAS, MERCÈ MIRALLES, SUSANNA OLIVEIRA, MARIAPASCUAL, ENRIC ORTS (València), DAVID MARIN (Lleida), XISCA BARCELÓ (Balears), JORDI SALAZAR (Andorra). Maquetació: JORDI MOLINS, FLORENTÍ MORANTE. Publicitat: EVA NEGRE. Consell editorial: DOLORS ALTARRIBA, MARTÍCRESPO, MANUEL CUYÀS, IGNASI PLANELL, MIQUEL SERRA. Impressió: TU GRUPO GRÁFICO. Dipòsit legal: GI-143-1965

ovint hi ha queixes de lesfamílies sobre la manca

d’espais d’oci per als joves. N’hiha per als més petits i per alsadults, en canvi, diuen, costatrobar-ne per als adolescents.En realitat, a la majoria de po-bles i ciutats, hi ha grups d’es-plai, centres excursionistes,grups escoltes i altres col·lectiusque tenen com a missió princi-pal educar en el lleure des d’uncompromís i una responsabili-tat col·lectiva. Potser no totsfuncionen com caldria; potsern’hi ha que depenen en granmesura de l’Església, amb lesconnotacions que això pot im-plicar; potser hi ha grups massadirigits cap a una finalitat; peròdel que no hi ha dubte és que,almenys a Catalunya, l’escoltis-me i les seves variants han tin-gut i tenen un paper fonamen-tal en la formació de molts jo-ves que prenen consciènciaben aviat d’aprendre nous va-lors i dels avantatges de partici-par i compartir. Els centresd’esplai eduquen nois i noiesen la igualtat i en la diferència,ajuden a superar els estereotipssexistes, i mots com pluralitat,diversitat, cohesió o igualtatd’oportunitats prenen el seusentit més profund. Encara hiha molta feina per fer, i cal mésparticipació institucional perpotenciar els camps de treball itambé per fer possible que totsels joves que ho vulguin pu-guin participar en les colònies icasals d’estiu.

S

El paper bàsicde l’escoltisme

CARTA DEL DIRECTORJOAN VENTURAjventura@presencia.cat

Foto de portada: ARXIU DE LA FUNDACIÓ CATALANA DE L'ESPLAI

06 DOSSIER

Els nous reptes de l’esplaiImpulsant els valors de la participació, de la responsabilitat col·lectiva idel compromís, els centres d’esplai fan de la democràcia una pràcticareal. Ara, quan el temps d’oci i de lleure dels infants i dels adolescentss’ha modificat radicalment, s’enfronten a nous reptes.

30 PAÏSOS CATALANS

En paral·lelEl pintor olotí Joaquim Vayredai el fotògraf manlleuencFrancesc Rierola tenien encomú orígens i, sobretot,interès pel paisatge, queabordaven d’igual manera.

14 ENTREVISTA

Combatrel’AlzheimerEl doctor NolascAcarín ha dedicattota la seva vidaprofessional a l’estudide les demències.Fruit d’aquestaexperiència publica elllibre Alzheimer,manual d’instruccions,per ajudar a fer fronta aquesta malaltia.

44 LLIBRES

El cabal del tempsMaria Barbal publica 27 relatssobre personatges marcats pelpassat a La pressa del temps.

26 PAÏSOS CATALANS

Geologia divertidaLa UPC té a Manresa el seuMuseu de Geologia, un museuon s’expliquen qüestionspràctiques relacionades ambroques, minerals i fòssils

47 MÚSICA

Sense filigranesCris Juanico publica Pedres querallen, un disc variat, natural idirecte.

34 EUROPA-MÓN

GuatemalaEl país, prioritari per a l’AgènciaCatalana de Cooperació alDesenvolupament, buscajustícia.

22 PAÏSOS CATALANS

Animals que noexisteixenLa criptozoologia és l’estudi delsanimals dels quals se’n tenennotícies però que mai no hanestat trobats ni tampoc analitzatspel món científic. La suposadaexistència d’aquests éssers formapart de la memòria col·lectiva idel folklore.

La consciència mediambiental ésun repte pedagògic de molt bontreballar en les activitats delleure. / ARXIU DE LA FUNDACIÓCATALANA DE L’ESPLAI

6 • PRESÈNCIA • Del 23 al 29 d’abril del 2010

DOSSIER

Com a fruit d’un procés par-ticipatiu per revisar el paperdels centres d’esplai, analit-zar les actuals necessitatseducatives i donar respostaals reptes de la societat, laFCE ha publicat el llibre ElsCentres d’Esplai, ara i aquí.Les 10 qüestions clau per im-pulsar l’educació en el lleure,un document de consultaàgil que posa èmfasi a desta-car la funció social dels cen-tres d’esplai, al costat de lafunció educativa. I d’acordamb aquest plantejamentdefineix deu principis irre-nunciables: l’educació en va-lors, l’educació intergenera-cional, la coeducació, l’edu-cació per la ciutadania glo-bal, per la democràcia, perla igualtat d’oportunitats,per la pau, la salut i el mediambient i per a la intercultu-ralitat. El Parc Nou del Pratdel Llobregat serà escenaridiumenge 9 de maig de la24a edició de la Festa del’Esplai (de 10 a 18 h), ambmés de 50 activitats per a in-fants, joves i famílies.

Una festa i unllibre ambdeu principis

PAU LANAO/ MIQUEL TORNS/

CARME VINYOLES

Impulsant els valors de la participació, de la responsabilitatcol·lectiva i del compromís, els centres d’esplai fan de lademocràcia una pràctica real. Ara s’enfronten a nous reptes

arles Barba, vicepresident dela Fundació Catalana de

l’Esplai (FCE) ja ho va avançaramb molta claredat al 2007, du-rant els actes de celebració dels 50anys de vida dels centres d’esplaia Catalunya, aixoplugats inicial-ment sota el paraigua de l’Esglé-sia catòlica –el secretariat de colò-nies de Càritas en va constituirl’embrió– i conformats, tambéval a dir-ho per entendre l’evolu-ció i la fesomia diversa de les enti-tats actuals, amb l’ADN d’una tra-dició nascuda de l’excursionis-me, de l’escoltisme, de les colò-nies d’estiu de la República –con-siderades com un espai de lleureper complementar l’acció educa-tiva de l’infant– i de les experièn-cies avançades de la veïna França,tan observada i mitificada en elsnostres temps de sequera demo-cràtica. En aquell 2007 d’aniver-sari, Barba va expressar la necessi-tat d’una revisió a fons del plante-jament dels centres d’esplai da-vant dels canvis innegables quehavien anat impregnant la socie-tat: «Ara vivim en un règim de lli-

C

Escola deciutadania

bertats, els nivells de benestarmaterial s’han incrementat per ala majoria de la població, la tec-nologia ha modificat la nostra vi-da quotidiana, la dona s’ha incor-porat de forma massiva al món la-boral i la família com a institucióha pres noves i diverses formes... iuna de les conseqüències de totplegat és que la vida dels infants idels adolescents, especialmentpel que fa a l’oci i al temps de lleu-re, s’ha modificat radicalment.»

Nous desafiamentsTres anys després d’aquelles de-claracions podríem dir que laFundació Catalana de l’Esplai,entitat amb forta presència al ter-ritori català –la componen 86centres que apleguen 18.000 in-fants i joves i 1.900 monitors imonitores– ha recollit el guantque ella mateixa va llançar i hacomplert els deures amb l’ediciód’un llibre recentment presentatdavant la comunitat educativa deCatalunya: Els centres d’esplai, arai aquí, un depurat treball de recer-ca i reflexió sobre els desafia-ments que una realitat en contí-nua evolució, molt dinàmica i

Del 23 al 29 d’abril del 2010 • PRESÈNCIA • 7

migració, amb el repte de garan-tir la plena ciutadania per a tot-hom i d’estontolar la bastida in-tercultural i les relacions de con-vivència; el treball per facilitar laidentificació dels nouvingutsamb la cultura i llengua del paísper tal que Catalunya esdevinguiun signe d’identitat referent enel conjunt de pertinences múlti-ples dels seus habitants; el con-tingut profund de la idea de de-mocràcia tot evolucionantd’una ciutadania recaptadora deserveis cap a una ciutadania par-ticipativa i compromesa amb elbé públic; el foment de l’esperitcrític i els valors de l’esforç, el res-pecte, la solidaritat i la coopera-ció entre una generació de jovesfortament imbuïda per una pul-sió individualista i consumista

que més aviat els abocaa la recerca del propibenestar i a la gratifica-ció immediata delsseus anhels... entred’altres (vegeu-ne qua-tre d’ells destacats enarticles a part).

Lliçó pràcticaComencem per la pe-dra angular de la qües-tió. Per què els centresd’esplai actuen com aescola de ciutadania?Carles Barba ho expli-ca precisament pel seubagatge pràctic:

«Constitueixen un espai de rela-ció i d’aprenentatge en base al’experiència de viure en col·lec-tivitat. Es treballa en equip, esplaneja tirar endavant un pro-jecte, ja sigui lúdic o de servei a lacomunitat, i això implica actitudpositiva, voluntat de compro-mís, aptitud analítica, visió deconjunt, organització comparti-da, habilitat per al diàleg, per de-fensar els propis criteris i per arri-bar a pactes i consensos tot ac-ceptant la voluntat de la majo-ria, resolució dels conflictes quees puguin generar, capacitat perprendre decisions, responsabili-tat per executar-les, assumpciódels encerts i dels errors, projec-ció i reconeixement públic del

amb un grau creixent de comple-xitat social i cultural, comportatambé en el món del lleure. Entremoltes altres qüestions es recla-ma la necessitat de treballar enxarxa amb els centres docents,els ajuntaments i les entitats debarri, així com l’adequat suportinstitucional per estendre l’es-plai arreu del país i fer factible elseu accés a tota la població desdel moment en què és definitcom una molt profitosa «escolade ciutadania» amb la tasca es-sencial «d’educar en valors in-fants, joves i famílies en el seutemps lliure i esdevenir un espaide formació i participació comu-nitària amb voluntat de transfor-mació i inclusió social».

Un debat a tresUns objectius d’alta vo-lada i de primera quali-tat democràtica quePresència ha volgutcontrastar mitjançantun debat obert amb tresrepresentants de sec-tors directament invo-lucrats amb aquestconcepte d’educacióintegral del qual parti-cipen els centres d’es-plai: el mateix vicepre-sident de la fundació,Carles Barba; el mestreRaül Manzano, presi-dent de la Federació deMoviments de Renova-ció Pedagògica de Catalunya; iLola Abelló, vicepresidenta de laFederació d’Associacions de Ma-res i Pares d’Alumnes de Catalu-nya (FAPAC).

Com a fil conductor de la con-versa anem posant sobre la taulaalguns dels factors que d’unamanera més evident condicio-nen a hores d’ara la vida dels jo-ves i també dels adults i de la so-cietat en general: la necessitat es-pecialment acuitant en l’actualescenari de crisi de treballar perla cohesió social i evitar que elgaudi del lleure esdevingui fac-tor d’exclusió per als infants i fa-mílies amb menys recursos;l’abordatge des d’una perspecti-va positiva del fenomen de la im-

que s’ha realitzat entre tots...Potser sí que aquests valors cívicsi democràtics es poden estudiaren un llibre, però en els centresd’esplai, en els casals i colòniesd’estiu, esdevenen una lliçó im-millorable de quotidianitat, deles que no s’obliden i deixen bo-na saó per conformar el ciutadàdel futur.»

Raül Manzano i Lola Abelló esmostren d’acord en la impor-tància del treball que fa el centred’esplai respecte al grup apor-tant sobretot referències positi-ves i edificants en moments decanvis molt accelerats, en quèels principals agents educatiushan de posicionar-se activa-ment sense tenir, sovint, els su-ports corresponents. Diu Abe-lló: «Les famílies pateixen ungrau elevat de desorientació i deperplexitat davant un móncomplicat en el qual els seus fillsreben una forta influència delsmitjans de comunicació i de lesnoves tecnologies que, a la vega-da que facilita el seu accés a laglobalització informativa i cul-tural, els converteix, si no se’n faun ús correcte, en tremenda-ment vulnerables i allunyats del’àmbit de protecció dels pares imares i també dels mestres. Enscal un acompanyament actiupel que fa a la difícil tasca del’educació dels infants i joves;suposo que els docents fan unaanàlisi similar i en aquest sentitles propostes de la Fundació Ca-talana de l’Esplai m’han sem-blat molt interessants, tant pelsseus continguts en valors demo-cràtics i drets humans, com tam-bé perquè eixamplen el ventallde destinataris, ja que es dirigei-xen no només als infants i ado-lescents sinó també a les famí-lies, als monitors i a tota la co-munitat educativa.»

Manzano ho ratifica de ple:«És veritat que des de les escolesconstatem també que tot sols nopodem abordar l’enorme com-plexitat del repte educatiu avuien dia, sinó que necessitem de lacomplicitat de la xarxa, d’altresagents i entitats del territori comho són els centres d’esplai. Nos-

Associacionsa tot el paísA la base de dades de laSecretaria de Joventut dela Generalitat figuren lesadreces de les entitats delleure de Catalunya. Apun-tem les inscrites com a as-sociacions educatives delConsell Nacional de la Jo-ventut: Esplais Catalans, elcompromís amb valorslaics i progressistes; Fun-dació Catalana de l’Esplai,voluntat transformadora id’inclusió social; Federacióde Centres Juvenils DonBosco, promoguda pelssalesians; Minyons Escol-tes i Guies de Catalunya,que eduquen per a latransformació social; Mo-viment Infantil i Juvenild’Acció Catòlica de Cata-

lunya i les Balears; AccióEscolta de Catalunya, pro-posta d’educació en la lli-bertat; Associació de Ca-sals i Grups de Joves, parti-cipació en diferents pro-jectes; Centre Maristad’Escoltes, educar des dela vivència cristiana; Coor-dinadora Catalana de Co-lònies, Casals i Clubs d’Es-plai, amb el lema L’estiu,vacances per créixer; Coor-dinació Rural de Catalu-nya, desenvolupament depolítiques juvenils per almón rural; i Escoltes Cata-lans, projecte basat en lalaïcitat, la coeducació i lacatalanitat.

Les entitats de lleure són un gran patrimoni. / FCE

8 • PRESÈNCIA • Del 23 al 29 d’abril del 2010

DOSSIER ESCOLA DE CIUTADANIA

bé econòmic per consolidar lesentitats i per estendre la iniciati-va arreu del territori. Malaurada-ment hi ha la tendència, massasovint, de fer polítiques de finalde canonada, d’actuar quan ja haesclatat un problema, quan elsjoves beuen, es droguen o hancaigut en actituds incíviques, ien canvi és molt millor i mésefectiu reforçar els mecanismesde prevenció. El centre d’esplain’és un de molt important, per-què crea teixit comunitari i con-tribueix a desactivar comporta-ment que atempten contra laconvivència.»

En aquest sentit la FundacióCatalana de l’Esplai, juntament

altres ja fa temps que defensemla idea de treballar en un projectecomú per construir un tempseducatiu coherent per a l’alum-nat; parlo d’una coherència deprincipis i de vincles que abastil’àmbit de l’escola, de la família,de les activitats de lleure, cultu-rals, esportives... amb la presa deconsciència que dins de la nostracompetència específica tots es-tem educant.» Abelló i Manzanocoincideixen que cal trobar la co-herència educativa a partir delreconeixement de la diversitatestablerta en la nostra societat:«Cada infant porta amb ell unahistòria familiar diferent –pares imares junts, separats, sols, ambmés o menys recursos– i unamotxilla cultural pròpia, feta delligams emocionals i valors quehem de respectar.» I des d’aques-ta premissa recorden que no totel temps escolar és temps lectiu:«El temps del menjador, per ex-emple, o el temps del pati, sónmolt importants per a la socialit-zació i en aquest sentit l’esplaitambé hi té molt a fer.»

La Llei d’EducacióHi té molt a fer i la Llei d’Educa-ció de Catalunya (LEC) ho recullexplícitament en el seu article37, que reconeix i incorpora, perprimer cop, el caràcter educatiude les activitats de lleure, a la ve-gada que s’obliga a establir crite-ris de qualitat i faculta els cen-tres, en el marc de la seva autono-mia i projecte específic, a deter-minar el tipus de relació educati-va que volen mantenir amb l’en-torn i en concret amb les entitatsd’esplai. Carles Barba es congra-tula de l’aposta de la LEC però nos’està de lamentar que a horesd’ara el centre d’esplai no acabade trobar el reconeixement polí-tic i institucional que li corres-pondria: «Tothom coincideixque està realitzant una extraor-dinària tasca des d’un punt devista social –de cohesió, d’impli-cació en la igualtat d’oportuni-tats– i des d’un punt de vista edu-catiu –de transmissió de valorspositius–, però cal fer un pas en-davant i posar algun recurs tam-

amb altres entitats de lleure, re-ivindica que la nova llei d’infàn-cia que planteja els drets de totsels nens en tots els vessants de laseva vida, contempli i relacioniels centres d’esplai com a dispo-sitius vàlids per garantir l’accésde tothom, i no només d’aquellsque s’ho poden permetre econò-micament, a l’educació en ellleure.

Un dret irrenunciableRaül Manzano i Lola Abelló hovaloren també com a un dret ir-renunciable: «El centre d’esplaiha d’arribar a tots els racons delpaís –assenyalen– i molt espe-cialment a aquells llocs on exis-

teix un entorn socioeconòmicdesfavorit i, en conseqüència, ésmés urgent i necessari treballarper a la inclusió i la cohesió so-cial. S’ha de fer un esforç moltimportant des de les polítiquespúbliques que s’han d’implicarlocalment i comarcalment, desde la proximitat en el territori i lacoordinació per optimitzar totsels recursos. A fi de comptes s’hade complir la Convenció Inter-nacional sobre els Drets dels In-fants de Nacions Unides, de laqual el passat novembre n’hemcelebrat el vintè aniversari i queestableix ben clarament el dret altemps de lleure educatiu per atots els infants.»

Carles Barba, Lola Abelló i Raül Manzano davant la seu de la Fundació Catalana de l’Esplai. / PAU LANAO

Del 23 al 29 d’abril del 2010 • PRESÈNCIA • 9

Camins de Ribes ialtres camps detreball

P.L./M.T./C.V.

ls joves que aquest estius’apuntin al camp de tre-

ball dels Camins de Ribes no do-naran la més mínima oportuni-tat a l’avorriment com, en reali-tat, no ho han fet mai des que el2002 es va posar en funciona-ment aquesta iniciativa orga-nitzada per la Fundació Catala-na de l’Esplai amb la col·labora-ció de l’ajuntament de la locali-tat ripollesa. Segons el progra-ma d’enguany, entre el 17 i el 31de juliol faran molta feina: con-dicionaran el refugi de Campe-lles, on instal·laran panells in-terpretatius sobre el medi; orga-

E

PARTICIPACIÓ EN EL BÉ COMÚ

nitzaran, promocionaran i di-namitzaran el Dia dels TresRius, en què juntament amb lapoblació local netejaran la lleradel Rigart, del Segadell i del Fre-ser; iniciaran la recuperació del’antic camí de trànsit directeentre la vall de Freser, Perramóni el nucli de Brugera; participa-ran en l’arranjament de fontsproperes al nucli de Ribes; po-tenciaran l’intercanvi culturalamb l’elaboració de tallers ambles diferents entitats del muni-cipi i descobriran els racons pai-satgístics de la vall de Ribes, en-tre altres activitats que els per-metran, segons ens explica Ge-rard Badia, coordinador de pro-jectes educatius de l’Àread’Educació Ambiental de lafundació, «intervenir activa-ment i d’una manera altruistaen un projecte coherent de re-

cuperació i manteniment de di-versos indrets naturals i histò-rics de la vall de Ribes, a la vega-da que gaudir de la natura iaprendre de l’enriquidora ex-periència de la feina en equip».

A més dels Camins de Ribes,altres set camps de treball des-plegats arreu de la geografia ca-talana combinen la potenciali-tat del servei a la comunitatamb el coneixement de l’en-torn i l’establiment de relacionspersonals entre els joves basa-des en el respecte, el diàleg, lacooperació, l’autonomia perso-nal i la responsabilitat en elsafers públics, uns valors que

s’associen directament amb elprincipi de la ciutadania que se-gons l’ideari general de la Fun-dació Catalana de l’Esplai es de-fineix com «el compromís actiuper a la contribució de la millo-ra de la qualitat de vida de la so-cietat». En el llibre recentmenteditat per la fundació Les 10qüestions clau per impulsar l’edu-cació en el lleure el concepte deciutadania i democràcia aparei-xen precisament com a un delsprincipals reptes que té plante-jats el país, en uns moments enquè, certament, la societat haanat consolidant les seves lli-bertats fonamentals –desprésde més de 30 anys de viure enun estat de dret– però en quèencara s’ha d’avançar molt perarribar a una democràcia au-tènticament participativa itransformadora, en la qual la

població no es limiti a dipositarel seu vot a les urnes o a pagar elsimpostos sinó que prenguiconsciència del que és i repre-senta el bé comú: «Les famílies iels infants tendeixen sovint aexigir serveis i atencions senseimplicar-s’hi, més identificatsamb el paper de clients o deconsumidors que amb el paperde ciutadans compromesos.»

Iniciatives com les delscamps de treball que apleguengrups de joves d’entre 14 a 17anys al voltant d’un projecte decaire social, cultural o científicque han d’aprendre a gestionarcol·lectivament, o també les ex-periències relacionades ambl’aprenentatge/servei com perexemple el projecte Joves pel

Barri, que vincula els institutsamb els centres de lleure, fo-menten la idea de democràciaparticipativa entre els nois i no-ies, fent que siguin conscientsdels seus drets –i els defensin– ide les seves obligacions –i les as-sumeixin des del compromísamb l’entorn. En el cas dels Ca-mins de Ribes, l’aprofitamentmutu de l’experiència és indub-table: aquest municipi de mun-tanya té una població de 2.100habitants i gestiona una quan-titat de recursos limitada quedificulta la realització de tas-ques de recuperació, assenta-ment i millora del patrimonique els joves contribueixen afer possible amb el seu camp detreball.

«És un projecte de recuperaciódels llocs naturals i històrics»«Impulsa la defensa dels drets iel compromís amb l’entorn»

Joves en plena activitat. / ARXIU FUNDACIÓ CATALANA DE L’ESPLAI

10 • PRESÈNCIA • Del 23 al 29 d’abril del 2010

DOSSIER ESCOLA DE CIUTADANIA

INCLUSIÓ, CONCILIACIÓ I COHESIÓ SOCIAL

P.L./M.T./C.V.

Una clau per la igualtat d’oportunitatsílvia Clavijo es mostra moltcontenta del funciona-

ment del Projecte Clau, una ini-ciativa conjunta de l’Ajunta-ment i les escoles d’ Hospitaletde Llobregat amb les entitats delleure de la Fundació Catalanade l’Esplai que brinda a la sevafilla de 5 anys i a dues nebodesacollides de 9 i 3 anys un espaieducatiu i de qualitat a les tar-des, mentre ella –que és maresola– completa el seu horari la-boral d’oficinista, és a dir de 9 a2 i de 2 quarts de 4 a dos quartsde 7. Tres elements importantssón en la base de la seva satisfac-ció: la possibilitat de conciliarla seva vida personal amb la la-boral, el cost econòmic del ser-vei ajustat al seu nivell d’ingres-sos i el suport que reben les ne-nes en el seguiment dels seus es-tudis, perquè com diu ella «permés interès que hi posi jo no po-dria ocupar-me’n amb la matei-xa competència i dedicació, amés que no disposo del tempsnecessari».

La família monoparental dela Sílvia és una de les 93 usuàries

Sdurant el curs 2009-2010 delProjecte Clau, que ja té quatreanys de vida i que ha anat con-solidant un treball en xarxaamb resultats molt positius pelque fa a la igualtat d’oportuni-tats i la cohesió social. Està des-tinat no solament a infants ensituació de risc social sinó a totsaquells que no disposen del’acompanyament d’un adultdurant les tardes, en sortir del’escola. Es parla amb els pares imares a fi de fer consciència dela importància del treball pre-ventiu de l’educació en el lleurei estimular la participació delsseus fills i filles en les activitatsque ofereixen els esplais, in-cloent-hi la recollida escolar.L’Ajuntament dota el programade recursos econòmics i les fa-mílies hi contribueixen d’acordamb les seves possibilitats. L’es-cola fa la detecció dels casos i elscanalitza cap a l’esplai, ques’encarrega de fer les recollidesdels infants als centres i d’inte-grar-los dins de les seves oferteseducatives.

Per a la Fundació Catalana del’Esplai les activitats de lleure

tenen també un important ves-sant social, d’inclusió i cohesió,i així, es posa especial dedicacióa atendre els infants de les famí-lies que es troben en situaciódesafavorida per tal que el gau-di del lleure educatiu contri-bueixi a compensar les desi-gualtats en augment en l’actualconjuntura de crisi i a evitartant com sigui possible el fracàsescolar i els processos de margi-nació, dos aspectes que es rela-cionen de manera força directa.

A més d’iniciatives com elProjecte Clau o les diferents ex-periències de centres oberts(servei d’atenció a la infància i al’adolescència per compensarles seves possibles mancancessocioeducatives), les entitatsque conformen l’Esplai cer-quen l’equilibri perquè les sevespropostes siguin d’una altíssi-ma qualitat a la vegada que as-sequibles per a les famílies, comho posa de manifest la campa-nya de beques Un estiu per a tot-hom, que pretén que cap infantno es quedi sense les seves acti-vitats de colònies, casals o cam-paments.

«És un suporteducatiu alsfills que ajudaa conciliar lafeina»

«Es pretén unequilibri entrela qualitat il’accessibilitatper a tothom»

«Amb lesactivitats delleure es volcompensar lesdesigualtats»

L’objectiu és que cap infant no es quedi sense les seves activitats d’estiu. / ARXIU FUNDACIÓ CATALANA DE L’ESPLAI

Del 23 al 29 d’abril del 2010 • PRESÈNCIA • 11

smael Raougui, aquest noi de12 anys nascut a Catalunya i

fill de pares marroquins que a lafoto apareix en primer terme iamb les mans a la verdura, vaser l’estrella de la festa organit-zada pel Tricicle –entitat de laFundació Catalana de l’Esplai–el passat 19 de març en el con-text de la proposta educativaMandala per la interculturalitati la fraternitat. Ell va ser l’encar-regat de fer els honors a la recep-ta que la seva mare, Naima Bou-nouar, li havia ensenyat perquèpreparés un veritable cuscúsper als monitors i companys delcentre, una activitat que els vaentretenir tota la tarda fins queno van poder assaborir-ne elsresultats. Amb la panxa plena il’esperit joiós se’n van tornar acasa més o menys conscients–però igualment enriquits–d’haver viscut una experiènciad’alt valor intercultural, és a dir,de coneixement i respecte a ladiversitat, de diàleg, intercanvi,cooperació, convivència i gau-di compartit, un exemple quepodríem tenir molt en compte

IP.L./M.T./C.V.

RECONEIXEMENT DE LA DIVERSITAT I D’UNS MÍNIMS COMUNS

El Mandala també menja cuscústotes les altres persones que,amb independència del nostreorigen, anem conformant laidentitat heterogènia caracte-rística de la nostra societat.

No és casualitat que la Funda-ció Catalana de l’Esplai hagi es-collit el nom de Mandala –portad’entrada a la consciència de lapròpia identitat i a la síntesi en-tre unitat i diversitat– per aaquesta proposta iniciada elcurs 2009-2010 que afronta deple el repte d’educar per unaciutadania plena i inclusiva,que vol dir desenvolupar entrepetits i joves les competènciesnecessàries –empatia i comuni-cació entre d’altres– que facili-tin la convivència en els en-torns de diversitat cultural pre-sents als pobles i barris de Cata-lunya. Durant aquest curs, gai-rebé cent entitats de la fundacióhauran treballat aquesta inicia-tiva en molts àmbits diferents:entre els infants de 3 a 8 anys;els nois i noies de 8 a 12 anys; elsadolescents de 12 a 16 anys; idins de les famílies.

Com a ideari i plantejamentMandala no enfoca la diversitat

cultural des de la perspectiva as-similacionista, la que busca laidentificació plena dels immi-grants i les minories autòctonesamb la societat majoritària i lacultura dominant, per la qualcosa haurien de renunciar alspropis referents culturals:«L’objectiu de l’assimilacionis-me és l’anul·lació de tota dife-rència i la defensa de l’hegemo-nia d’una única cultura valuo-sa.» Tampoc des de la perspecti-va multicultural, considerada«insuficient» ja que, si bé reco-neix i valora els grups culturalsque coexisteixen en un territo-ri, no facilita el seu contacte i laseva relació. Mandala fa un im-portant pas endavant i apostaper la interculturalitat que«pretén integrar tant el reconei-xement de la diversitat coml’adhesió a uns mínims comunsbasats en els drets humans i lademocràcia». Per a la FundacióCatalana de l’Esplai la diversitatcultural és un fet i la intercultu-ralitat, una meta: «Les cultureshan de relacionar-se i interac-cionar per tal d’enriquir-se mú-tuament.»

«Vivim unasocietat demúltiples ienriquidorespertinences»

«Apostem pelconeixement iel respecte pergarantir laconvivència»

«Proposeml’educació envalorsinterculturals isolidaris»

Ismael Raougui Bounouar ensenya a preparar cuscús als seus companys. / ARXIU FUNDACIÓ CATALANA DE L’ESPLAI

12 • PRESÈNCIA • Del 23 al 29 d’abril del 2010

COEDUCACIÓ PER EVITAR RELACIONS DE PODER I SUBMISSIÓ

’educació ha de ser una au-tèntica coeducació, ha

d’educar conjuntament nois inoies per a la igualtat i la dife-rencia, és a dir, vers la superaciódels estereotips masculí i feme-ní. Els infants i els joves han depoder establir relacions inter-personals amb independènciadel gènere, i rebutjant les rela-cions de submissió o poder.D’aquesta manera tan clara iprecisa es defineix en el llibre dela Fundació Catalana de l’Esplaiun dels eixos transversals queanimen totes les activitats delsdiferents centres de lleure: lacoeducació. Però una cosa ésl’argumentació, impecable enla seva forma i fons, i una altra lapràctica quotidiana, i val a dir–ho diu Anna Ramos, coordina-dora del Club Infantil i JuvenilSanfeliu-Sant Ildefons de l’Hos-pitalet de Llobregat/Cornellàde Llobregat– que l’espai de lescolònies ofereix una inestima-ble oportunitat per «treballaramb tota tranquil·litat, d’unamanera lúdica i lluny de la ruti-na, la superació dels estereotips

LP.L. /M.T./ C.V.

La roba que tothom vol netasexistes amb què encara moltsinfants són educats dins del’àmbit familiar.» La imatge quepubliquem en aquesta planan’és un bon exemple: hi apareixun grup de nens i nenes de l’es-mentat casal que l’estiu passatvan anar de colònies a can Ma-teu, masia a tocar del pantà deSau, captats en plena tasca derentar la roba. Són precisamentaquestes activitats del dia a dia,com fer el llit i endreçar l’habi-tació, netejar els lavabos, parar idesparar taula abans i desprésde cada àpat... les que els per-meten anar incorporant el va-lor de la igualtat de gènere. Se-gons explica Anna Ramos, elsresultats són positius i molt es-timulants. Pel que fa als més pe-tits «s’ho prenen com un joc i esmostren molt motivats». Fer labugada és precisament la sevaactivitat preferida: «Comencenrentant-se uns mitjons, no estracta que ho facin més o menysbé, sinó que es familiaritzinamb la idea que han de tenir cu-ra de la seva roba... i a mesuraque són més grans, augmenta elnivell d’exigència i fan la buga-

da dos o tres cops per setmana.»En els grups de més edat, la rea-lització de les feines domèsti-ques desperta alguns comenta-ris –«això a casa només ho fa lamama»– que posen de manifestla dificultat d’una part impor-tant de la població adulta acompartir les responsabilitats:«Allà on costa trencar els este-reotips és en les famílies i notant en els nens i nenes.» AnnaRamos atorga un gran valor ales discussions i debats esponta-nis que sorgeixen entre els mésgrans respecte a les relacionsigualitàries: «Amb ells ja es po-den introduir certes reflexions.Es tracta de trencar el conceptedel nen actiu, agressiu, abocatal món exterior, i de la nena pas-siva, submisa, delicada i aboca-da al món domèstic. Cal que elsjoves descobreixin el valor de lapersona independentment delsexe, l’amistat possible entrehomes i dones sense tenyir-lad’atribucions de poder o de sub-missió, els valors positius delcoratge, la tendresa, la sensibili-tat, l’esperit d’aventura que totsi totes portem a dins.»

«Les colòniesofereixenl’oportunitatd’un tracteigualitari»

«Els jovesdescobreixenels valors de lapersona i del’amistat»

«S’ha d’educarnois i noies enla superacióde l’estereotipsexista»

Fent la bugada a la casa de colònies de can Mateu, a prop del pantà de Sau. / ARXIU DE LA FUNDACIÓ CATALANA DE L’ESPLAI

Del 23 al 29 d’abril del 2010 • PRESÈNCIA • 13