núm. 144

EDITA: COL·LEGI SANT VICENÇ

ANY: XL

MARÇ 2016nosaltres

PÀG. 21 CARRER DELS GEGANTS

L’HIVERN A TOT COLOR!

PÀG. 30 CRUÏLLA DE NARRADORS

LA VELLA DEL BOSC

PÀG. 25 OBRIM CAMÍ

EL NAIXEMENT DELS NOSTRES

CAPGROSSOS

PÀG. 10 COL·LEGINOTÍCIES

L’ESCOLA, ACTIVA

PÀG. 12 ANDREU POTRONY

“LA MOTIVACIÓ DELS INFANTS ÉS

MERAVELLOSA”

PÀG. 16 BIBLIOTECA RAMON FOLCH

DAVID FERNÁNDEZ SIFRES ENS CONTESTA

PÀG. 7 COL·LEGINOTÍCIES:

VISITA DE LA RAQUEL GONZÁLEZ

A TOTA MARXA!

SUMARI

03Editorial

20Llibres recomanats

21Carrer dels Gegants

28Cicle superior

14Entrevista: Júlia Galvan

07Col·leginotícies

04Benvinguts a la vida

31Entreteniments

30Cruïlla de narradors

13Departament Psicopedagògic i d’Orientació

24Obrim camí

18Mostra concurs literari

06Fundació Educativa Esteve Casals

12Entrevista: Andreu Potrony

16Biblioteca Ramon Folch

26Quart creixent

LA nostra Portada“La Mare Terra, a les nostres mans” és

el lema que enguany guia el projecte

comú de l’escola. Tant per al Dia Escolar

de la No-violència i la Pau com per al

Carnaval, va ser el lema de referència,

centrant-nos a conèixer diferents ètnies

que comparteixen el món, el valor

del reciclatge i els desitjos per a un

món millor, per a una Mare Terra més

sostenible i plena de vida.

Equip de redaccióConsell de redacció: Mònica Biel, David Ferrés, Laia Mèlich, Antoni Prats i Manel VidalCorrector: Joaquim PastorInformació: César Abad, Joan Capdevila, Júlia Galvan, Glòria Roig i Imma SerranoFotografies: Juan Soriano, equip de mestres, AMPA i FEECCol·laboradors/es d’aquest número: Luis Oriol Castilla, Xavier Costa, Raquel González, Patricia Sánchez i equip de mestresDisseny i maquetació: Joan Pastor

Traspàs de José Luis AbadEl passat 22 de gener va morir José Luis Abad Gamarra, marit de

Carmina Botellas (exsecretària d’administració) i pare de César

Abad (actual administrador de l’escola). Des d’aquí, i en nom de la

comunitat educativa, fem arribar a la família el nostre més sentit

condol, que unim a la pregària pel difunt i tots els seus familiars. Al

cel sigui.

“Volem aprofitar aquestes línies per a agrair, de part de tota la família, les

mostres d’afecte rebudes durant aquests dies tan difícils. El buit que ens ha

quedat és difícil d’omplir, però amb l’estimació rebuda i les paraules i gestos

de la gent podem anar-ho superant.

El nostre pare segur que estaria molt content de veure com el seu caràcter bo

i senzill és correspost amb les bones paraules que tots ens feu arribar en cada

moment, i és que la seva manera d’estimar els altres i les ganes de lluitar

cada dia són un exemple per a tots, i el seu missatge ens queda: “estimar

i gaudir de la vida, perquè està plena de coses boniques que no ens podem

perdre.”

César Abad

2NOSALTRES

EDITORIAL

D es de temps immemorials, tots els infants desitgen amb boge-ria que arribi l’hora de l’esbar-jo. ¿Qui no recorda els temps de

lleure amb els amics a l’hora del pati de l’escola, aquell moment de distracció, de poder parlar i jugar amb companys, tant amb els de la pròpia aula com amb amics d’altres cursos i classes?

L’esbarjo esdevé un moment ideal on els infants poden triar allò que volen fer i amb qui volen estar. És un punt de trobada per a compartir, relacionar-se i aprendre d’una manera global i in-tegral; de manipular i experimentar a través del joc, i fer així un complement de l’activitat curricular. Per això és molt important que sapiguem organitzar bé l’entorn de l’infant, amb què fomentem el seu desenvolupament físic, mental, emocional i social.

A l’hora de l’esbarjo, al Col·legi Sant Vicenç, fa temps que es programen ac-tivitats motivadores on petits i grans interaccionen i comparteixen espais i objectius. Durant aquesta mitja hora, podem veure com en diferents espais de l’escola hi ha activitats en les quals petits i grans es relacionen i aprenen els uns dels altres, sense importar el gènere ni l’edat cronològica que tinguin.

D’una banda, tenim l’espai de la biblio-teca, on alumnes de primària participen en el primer torneig d’escacs marcials, resolen els biblioglífics de la setmana, llegeixen el vers de cada dia o es trans-formen en grans atletes del sudoku tot corrent la marató Dennis Kimetto.

De l’altra, el submarí de l’escola es trans-forma en un niu d’activitats programa-

des amb ajuda dels alumnes més grans del centre, per tal que els diferents cicles puguin fer activitats físiques divertides.

Si ens apropem al pati de l’etapa d’in-fantil, podem veure com nois i noies de cicle superior juguen amb els més petits de l’escola. La relació és estreta i fa que hi hagi uns vincles afectius i d’amistat.

Per acabar, al pati dels grans, amb 3.000 metres quadrats aproximadament de terreny, observem uns infants que ju-guen al fons del pati, d’altres que s’as-seuen a les taules per parlar tranquil-lament, i aquells que gaudeixen del seu esport preferit a la pista.

També podem contemplar-ne uns quants que fan volar la imaginació con-vertint la casa que han construït els alumnes de cicle inicial amb caixes de plàstic en una botiga o un restaurant.

Aquesta educació a l’aire lliure fomenta el joc creatiu i cooperatiu; millora consi-derablement el rendiment escolar i l’au-toestima; augmenta fonamentalment la destresa en la resolució de conflictes i fa que els infants tinguin un bon progrés del pensament crític i decisiu.

L’estada al pati ha de ser significativa; per això s’ha creat una comissió for-mada per diversos membres de la co-munitat educativa amb l’objectiu de plantejar com volem que sigui realment aquest espai, desitjant que es transfor-mi en espai de descoberta d’un mateix, dels altres i de l’entorn, en un espai de comunicació i diàleg, en un moment per a poder compartir, aprendre valors i ju-gar a jocs tradicionals o nous, creats per ells mateixos.

Manel Vidal

Un pati educador

Per aquest motiu, no podem ser només els adults qui proposem com volem que sigui el pati, no seria just que en un es-pai on els infants són lliures i decideixen què volen fer no poguessin dir la seva. Quan plantegem als nostres alumnes com seria el pati ideal, les seves res-postes són molt imaginatives: des d’un parc amb tirolines fins a un camp de gespa, passant per un circ o un zoolò-gic. És una comesa dels adults vehicu-lar aquestes sol·licituds imaginatives i transformar-les en demandes possibles i justificades per tal d’assolir els objectius d’aprenentatge marcats per la comuni-tat educativa.

Pares, mares i mestres: és moment d’in-novar, de fer canvis que tinguin continu-ïtat i sentit. No serveix de res fer-los si són trencadors, disruptius amb la línia del centre que ha anat seguint i for-mant-se al llarg d’aquesta cinquantena d’anys. L’escola vetlla pel creixement global dels alumnes del centre, i desitja que aquests aprenguin i creixin, tant en coneixements com en valors i habilitats socials.

Voleu formar part d’aquesta renovació, d’aquesta empenta? Doncs no només ho hem de fer participant en trobades i fent propostes, sinó que també ho po-dem fer cuidant el nostre entorn escolar dia a dia, quan ens quedem a partir de les cinc de la tarda jugant amb la nostra canalla, o lloguem els espais del centre escolar. La Mare Terra és a les nostres mans, el Col·legi Sant Vicenç també. Co-mencem?

3NOSALTRES

Júlia Valle Armengol

Em dic Júlia Valle Armengol, i vaig néixer el passat 16 de desembre de 2015, a un quart de quatre de la matinada, a l’Hospi-tal Quirón Dexeus, a Barcelona. Els meus pares són en David, operari de fabricació, i la Sara, tècnica superior en radioteràpia. Tota la famí-lia està encantada amb la meva arribada, també els avis Diego, Car-men, Ramon i Rosa, els besavis Diego, Maria, Jaume, Berta, Francisco i Maria, i els meus padrins, en Manuel i la Charo.Tinc una germaneta més gran, l’Alba, de 3 anys, que em fa moltes carícies i petons, m’aju-da a banyar-me i em posa el xumet quan ploro. Com que ja m’ima-ginava que seria una gran germana, el dia que va venir a veure’m a l’hospital amb la iaia Rosa li vaig regalar una nina, perquè sé que li agraden moltíssim. La meva germaneta és fantàstica!

Núria de Gea López

El passat 19 de gener de 2016, als volts de les set del vespre, vaig arribar a la vida al Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi del Llobregat. Sóc la Núria de Gea López, i tenia tantes ganes de conèixer la meva família que vaig néixer a la setmana trenta-vuit. La meva mare, la Lídia, que és administrativa, va deixar que el meu pare, en Javier, policia local, triés el meu nom, perquè ell volia un nom per a mi que fos clar, de fàcil pronunciació i català. Sóc molt tranquil·la i m’encanta quedar-me adormida en braços del meu ger-mà Jordi, de 5 anys. Però no tinc problema per fer-ho també amb els avis Manoli, Francisco, Jordi i Toñi, o amb les besàvies Elisa i Reme. I és que m’agrada dormir molt!

Benvinguts a la vida

BENVINGUTS A LA VIDA

4NOSALTRES

Aran Martín Álvarez

El divendres 15 de gener, a un quart de dotze del matí, va esdevenir-se un acte important a l’Hospital Sant Joan de Déu, a Esplugues. Vaig veure la meva mare, la Sonia, i el meu pare, l’Iván, per primera vegada. Al llarg d’aquells dies d’hivern es van apropar a l’hospital i a casa molts amics i familiars carregats de regalets. Però de tots ells en vull destacar uns que són molt importants per a mi: els meus avis Daniel, Antonia, Juan i Paula. Em dic Aran Martín Álva-rez, i sóc el petit de dos germans. La Sira, que té 5 anyets, és la meva germana gran i no li agradava cap nom dels que triaven els pares per a mi. Com que veia que no es posaven d’acord, vaig decidir allargar la meva estada a la panxa de la mare. Finalment la Sira va cedir i la mare va triar aquest nom tan bonic per a mi, perquè és curt, fàcil d’escriure i diferent. Gràcies!

Èric Martínez Urbina

El meu nom és Èric Martínez Urbina, i sóc fill d’en Luis, soldador, i l’Alícia, administrativa. Vaig néixer a l’Hospital Qui-rón Dexeus, a Barcelona, el passat 27 de novembre a les 15:33 h. Estic molt content d’haver nascut, perquè tinc una família que m’estima molt. Els avis Mariano, Juani, Jesús i Pepi, juntament amb la besàvia Rosario, fan torns per agafar-me en braços. Però a qui estimo més, a banda del pare i la mare, és a l’Àlex, el meu germanet de 4 anys. Gràcies a ell em dic Èric, ho tenia molt clar, i com que el vint-i-sis de novembre van celebrar el seu aniversari i jo no me’l volia perdre, vaig voler arribar l’endemà per felicitar-lo. De tan alegre que està, em vol donar el biberó i canviar els bolquers. Em fa molta companyia, supo-so que és per això que ens estimem tant!

BENVINGUTS A LA VIDA

5NOSALTRES

FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS

MOSTRA 2016. El Col·legi Sant Vicenç i la Fundació Educativa Esteve Casals vam estar presents a la XXXII Mostra que va organitzar l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts dins dels diferents actes de la Festa Major d’hivern en honor del nostre patró, el diaca sant Vicenç. Aquest any l’estand va obrir el divendres dia 22 de gener a les 10 del matí i va tancar les portes el dia 24 a les 8 del vespre. Gràcies a la col·laboració de pares, mares i mestres, vam poder informar els visitants sobre la Jornada de Portes Obertes i també es va oferir un espai de jocs manuals per a tots els nens i nenes que volguessin estar una estona a l’estand. El disseny de la instal·lació el va fer, per tercer any consecutiu, la Comissió de Comunicació de l’AMPA.

REFORMES AL PATI. Tal com us vàrem informar en el darrer butlletí, s’ha constituït una comissió formada per mestres i pares amb l’objectiu de recollir les diferents propostes de millora del pati de la nostra escola. El dia 12 de gener es va convocar una primera reunió amb la presència d’alguns mestres i també d’alguns representants de l’AMPA. Durant el mes de febrer està previst que es reuneixin els diferents grups de treball, i a principis de març es tornarà a fer una reunió conjunta entre els diferents grups de treball.

A continuació us fem un breu resum de les diferents activitats que el Patronat de la Fundació ha promogut o realitzat des de principis del mes de desembre i durant aquests primers mesos de 2016.

Fundació Educativa Esteve CasalsActivitats destacades

AUDITORIA DE COMPTES. L’empresa ABANTE PICH AUDITORES ha completat l’auditoria de comptes de l’escola. El resultat de l’avaluació ha estat positiu, i l’informe final ja està disponible al despatx de l’administrador. Tots aquells que el vulgueu consultar ho podeu fer. Us recordem que tant l’auditoria com la presentació dels comptes al Protectorat de les Fundacions formen part de les obligacions que té la Fundació.

JUBILACIÓ PARCIAL DEL PACO. Finalment ha arribat el moment: Francisco (Paco) López s’ha acollit a la jubilació parcial a partir del mes de gener de 2016. Com ja sabeu, el Paco ha estat treballant molts anys pel Col·legi Sant Vicenç . Ara es podrà dedicar a la seva família, i especialment al seu nét, però encara vindrà a l’escola unes quantes hores a la setmana fins a la seva jubilació definitiva. La seva bona gestió al capdavant de l’administració de l’escola ha permès que s’hagin pogut fer moltes reformes i inversions a l’edifici actual. La titularitat del Col·legi Sant Vicenç li agraeix tots aquests anys de servei en bé del centre. Sens dubte que el trobarem a faltar, i esperem que el seu rellevador, César Abad, segueixi treballant amb el mateix encert i pels mateixos objectius que el seu predecessor.

6NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

L’ actual campiona d’Espanya de 20 km marxa, 3a en el rànquing mundial de 10 Km marxa l’any 2014, argent en els Jocs del Me-

diterrani (2013) i altres fites en el seu palmarès (consulteu la seva web www.raquelgonzalezcampos.com/), ens va visitar el passat 20 de gener per poder explicar i compartir amb els alumnes del cicle superior les seves experiències personals i esportives com a esportista d’elit i així transmetre els valors de l’es-port.

Per què ens va visitar?

Conocí a Luis, uno de los profesores de vuestro colegio, en un entrenamiento oficial que organizaba New Balance, mi patrocinador. Entre kilómetro y kilóme-tro le estuve explicando mis experienci-as personales y deportivas y me comentó que le transmitía mucho como persona. Me dijo que le gustaría que sus alum-nos pudieran escuchar mis experienci-as porque seguro que les podía aportar muchísimo. Y sin pensarlo dos veces -es más, esa misma semana-, le dije que allí estaría, porque uno de los aspectos que más me enriquece como persona es po-der aportar a los demás. Hay una frase de la Madre Teresa de Calcuta que tengo muy presente: “Que nadie venga a ti sin irse mejor y más feliz”.

Raquel González Campos i Luis Oriol Castilla Com es va desenvolupar la xerrada?

Els alumnes de 5è i 6è, amb l’inestimable ajut dels seus tutors/es, van fer una cer-ca d’informació sobre la figura de Raquel González Campos i varen preparar unes preguntes per al dia de la visita. La Ra-quel, per la seva part, va preparar la visita amb un audiovisual, i val a dir que va fer una gran exposició: es nota que està gra-duada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra.

La Raquel ens va poder explicar que es dedica a l’atletisme des dels 11 anys i que des dels 15 és una de les esportistes resi-dents al CAR (Centre d’Alt Rendiment) de Sant Cugat. També ens va parlar de com és el seu dia a dia al CAR, de les seves ex-periències esportives, de com compagina la seva carrera esportiva amb la seva for-mació acadèmica i de tot el que li aporta l’esport. Però la xerrada va anar més en-llà i va poder transmetre a l’alumnat que amb il·lusió i sobretot esforç, aquest valor tan escàs de vegades entre el nostre jo-vent, es poden aconseguir grans fites. Els alumnes van estar ben atents i molt in-teressats per tot el que deia, fins al punt que a l’hora de marxar li van dedicar un fort aplaudiment i moltes abraçades, i li van demanar de poder tornar.

Realment la Raquel és un exemple a seguir, i en aquesta xerrada va saber transmetre perfectament els valors de l’esport

Col·leginotíciesL ’ A C T U A L I T A T D E L ’ E S C O L A

Més informació de la xerrada.

LA VALORACIÓ DE LA RAQUELPara mí fue muy gratificante. Ver cómo los niños escuchaban con tanta atención era sinónimo de que les interesaba, de que les transmitía mis vivencias y mi filosofía de ver la vida: “hacer de la superación un estilo de vida”. Además recuerdo que les pregunté si querían que regresara otro día para hacer una clase técnica de marcha y me dejaron sorprendida con el entusiasmo con el cual me afirmaron que sí. Eso me corroboró que la horita que compartimos fue intensa para todos. Y que, al marcharse, me regalaran las palabras “me has inspirado” es una gran recompensa.

A tota marxa! RAQUEL GONZÁLEZ CAMPOS

7NOSALTRES

V estits de blanc, el passat 29 de gener tots els alumnes i mem-bres de la comunitat educativa van fer una pausa en la progra-

mació escolar habitual amb l’objectiu de dur a terme diverses activitats que fomentessin el treball cooperatiu i els valors que engloben la pau: el perdó, la reconciliació, l’amistat, la tolerància, el diàleg i el respecte.

Contes, cançons, vídeos i poemes van ser algunes de les propostes que van permetre, a petits i grans, conèixer i ad-quirir els principis de justícia, igualtat, solidaritat, pau i respecte per la natura.

A dos quarts d’onze del matí va tenir lloc, al pati, l’acte central, que va ser organitzat pel Departament de Pasto-

Mònica Biel

“Som la nova llavor del futur, de la vida!”

ral. Amb les mans pintades de diferents colors, els escolars van protagonitzar aquells instants, cantant i dansant la cançó “Paz”, de Juanes -que s’havia tre-ballat amb anterioritat a la classe de religió-, i deixant una estampa de to-nalitats diverses que destacava sobre la indumentària de color blanc pur. Cons-cients de les paraules que proclamaven “Somos la nueva semilla del futuro, de la vida; somos los niños que cantan por la paz y la esperanza”, els alumnes, amb joia, es deixaven immortalitzar per una videocàmera d’acció (GoPro) que va en-registrar tota la celebració.

El festeig va seguir amb un breu parla-ment sobre el DENIP a càrrec de Jaume Folqué, el director del centre, que va vo-ler relacionar les paraules de la cançó amb el lema d’enguany: “La mare terra, a les nostres mans”. Va fer reflexionar els infants sobre les injustícies que hi

ha al món i que generen pobresa mate-rial, cultural i humana, i el paper que tenim tots nosaltres davant d’aquest fet. A més, va fer descobrir que la sosteni-bilitat del planeta passa per un respecte per l’entorn i la preservació de la natura.

Finalment, un representant de cada aula va manifestar el desig per la pau que havia escrit la seva classe i el va deixar anar, lligat a un globus de color. El color va prendre protagonisme en un cel es-blanqueït i ennuvolat, i el vol dels globus va fer engendrar somriures de felicitat i crits de goig i entusiasme entre els més menuts. La cloenda, amenitzada amb música relacionada amb la pau, va emo-cionar més d’un i va aconseguir crear un sentiment d’empatia vers les persones i societats que viuen en la pobresa i en la guerra

COL·LEGINOTÍCIES

Dia Escolar de la No-violència i la Pau

Aquestes són les paraules que els alumnes del Col·legi Sant Vicenç van voler fer ressonar amb motiu de la celebració del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP). Una diada festiva que se celebra a l’escola des de ja fa un lustre i que va permetre a tots els infants viure plegats un valor tan important com és la pau.

8NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

A la Mostra de Festa Major d’hivern d’aquest 2016 es va celebrar el III Concurs de Diorames de Playmobil. La participació per part dels alum-

nes de la nostra escola va ser molt signifi-cativa. L’equip de la revista vol felicitar tots els participants, en especial les germanes García -Carla i Júlia-, que van obtenir el segon premi amb la representació del Col-legi Sant Vicenç

Laia Mèlich

Playmobils

E l passat dimecres 10 de febrer, els alumnes que practiquen l’ac-tivitat extraescolar d’handbol van tenir l’oportunitat de pre-

senciar un partit del FC Barcelona Las-sa al Palau Blaugrana. Més enllà del re-sultat del matx, que va acabar amb una còmoda victòria de l’equip blaugrana davant el Balonmano Aragón, els nens, acompanyats dels seus pares, a més de gaudir d’un gran vespre d’handbol, van poder conèixer l’àmbit més professio-nal d’aquest esport.

En finalitzar el partit, van tenir ocasió de fer-se fotografies amb alguns juga-dors, que els van atendre amablement, com el tunisià Wael Jallouz (un dels mi-llors laterals del món) i el porter Gonza-lo Pérez de Vargas.

Sens dubte, una gran experiència que ens va servir per a aprofundir més en aquest esport que tant ens agrada prac-ticar. Esperem poder repetir-la en futu-res ocasions

Xavier Costa

Gran vespre d’handbol

WELCOME CAROLYN!Malauradament, el passat mes de gener la Fin, l’auxiliar de conversa que se’ns havia assignat per a tot el curs, va haver-nos de deixar perquè el seu pare es va posar malalt. És per això que a finals de febrer ha arribat la Carolyn Whipp, que seguirà la tasca d’auxiliar de llengua anglesa. La Carolyn és d’Ottawa, Canadà, i parla anglès i francès. A més, estem convençuts que farà una gran feina, ja que ve d’una família de mestres i ella ha cursat estudis per ensenyar l’anglès com a segona llengua. Benvinguda al Col·legi Sant Vicenç, Carolyn!

PORTES OBERTES PER PARTIDA TRIPLEEl Col·legi Sant Vicenç ha obert, com sempre, les seves portes a totes les famílies interessades a conèixer de primera mà l’escola. Una ocasió especial va ser el passat dia 27 de febrer amb motiu de la celebració de la Jornada de Portes Obertes, en la qual van participar el Claustre de Professors, el PAS (personal d’administració i serveis) i un bon grup de pares i mares de l’AMPA i membres de la Fundació. Una seixantena de famílies va assistir com a oients a la presentació del Projecte educatiu i a l’explicació dels diferents projectes. Els pares van conèixer de prop el programa de treball mitjançant les visites a les aules, passadissos, presentacions, galeries fotogràfiques...

Enguany, com a novetat, a més d’oferir la possibilitat d’atendre personalment les famílies que ho necessitessin, es van proposar dues dates (1 i 8 de març) per tal de presentar també el Projecte educatiu i visitar les instal·lacions escolars presenciant les activitats que fan els alumnes.

CONCURS CAVALCADA DE REIS Aquest curs ens vam tornar a presentar al concurs de cartells que organitzava la Comissió de la Cavalcada de Sant Vicenç dels Horts. El concurs consistia a fer un dibuix per tal que es pogués anunciar la cavalcada del nostre poble. Enguany l’Emma Batlle, alumna de 1r A, va ser una de les finalistes. Així doncs, l’Emma va ser de les primeres a poder saludar els Reis Mags i, fins i tot, va rebre un petit obsequi de les seves mans. Moltes felicitats, Emma, i a seguir dibuixant!

9NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

A quest any Carnestoltes va co-mençar amb més calma que mai a l’escola; i és que el pregó va co-incidir amb el Dia Escolar de la

No-violència i la Pau (29 de gener). Així és que al matí ens pintàvem les mans i cantàvem per la pau, però a la tarda ens pintàvem la cara i pregonàvem el rei de la bogeria. Tant és així que, aquest curs, el rei Carnestoltes ha tornat a fer de les seves... Cares pintades, roba del pare o de la mare, barrets, roba de piscina o platja i una disfressa que ens feia res-pectar la Mare Terra. Una setmana ben

Laia Mèlich

Carnestoltes quinze voltes

L’escola, activa

A banda dels concursos i certà-mens interns que ofereix l’esco-la per a cada cicle, els alumnes més veterans del centre s’han

inscrit en altres competicions de nivell autonòmic i, fins i tot, nacional.

En primer lloc, els alumnes de 3r de pri-mària han participat en el 32è Concurs Escolar de l’ONCE. Amb el lema del concurs d’enguany, “Transforma allò quotidià en extraordinari, descobrir el talent ho canvia tot”, els alumnes han treballat les intel·ligències múl-tiples, l’autoestima i el respecte, tant cap a un mateix com envers els altres,

Mònica Biel claus per al seu desenvolupament soci-al, i han descobert que l’ésser humà té qualitats amb talent que són valuoses i que els permetran aconseguir el que es proposin. Tot el que han après i han vol-gut expressar ho han plasmat en una creació que han presentat al certamen. Es tracta d’una composició fotogràfica per aula que representa el talent i la diversitat de capacitats, acompanyada d’una frase i una descripció. Hi ha di-verses fases de selecció: la provincial, l’autonòmica i la nacional. Les decisi-ons dels jurats tindran lloc durant els propers mesos.

D’altra banda, l’alumnat de 4t de pri-mària participa en el Concurs de Mate-màtiques Pangea, “Les matemàtiques

Els alumnes de cicle mitjà i superior participen en diferents concursos per tal de compartir diverses experiències enriquidores vinculades amb el currículum i fomentar l’èxit i l’excel·lència.

connecten”, amb l’objectiu principal de motivar els alumnes a estudiar més matemàtiques i estimular tant els alumnes forts com els poc disposats en l’aprenentatge de l’aritmètica i la reso-lució de problemes. Aquest campionat nacional consta d’una ronda prelimi-nar a l’escola, que ja han fet darrera-ment i en la qual han hagut de resoldre vint problemes, i una fase final a les diferents províncies participants, que tindrà lloc al llarg del 3r trimestre, on els alumnes seleccionats tenen l’opor-tunitat de compartir les seves experièn-cies i el gust per les matemàtiques amb altres nens.

A més a més, els alumnes de cicle supe-rior prendran part en les proves Can-gur a Catalunya, el proper 7 d’abril, se-gon dijous després de Setmana Santa, el mateix dia que a la resta de les na-cions participants. Organitzada per la Societat Catalana de les Matemàtiques i l’associació internacional Le Kangou-rou sans Frontières (KSF), aquesta ini-ciativa pretén estimular i motivar tants alumnes com sigui possible i contribu-eix a la popularització de les matemàti-ques entre la mainada i els joves

atrafegada en la qual ens ha vingut a visitar el Florenci, el millor amic del rei, que ens ha fet alguna que altra trape-lleria. Com era d’esperar, el divendres 5 de febrer va tenir lloc la magnífica rua, on vam poder veure des de contenidors fins a superherois del reciclatge. I des-prés de la tradicional passejada al vol-tant de l’escola, on els pares van poder admirar les disfresses, cadascú amb la seva història... Els més grans, al “sub-marí” movent l’esquelet d’allò més, i els més petits gaudint de l’actuació del grup d’animació amb més èxit del mo-ment: els “New Yorkers”, amb l’estima-díssima col·laboració de Josep Ferrés, mestre dels teclats

10NOSALTRES

E l bilingüisme és el fet de posse-ir dues llengües i parlar-les cor-rectament com si només en sa-béssim una. La persona bilingüe

fa servir amb destresa l’una i l’altra, o totes dues alhora, d’acord amb la situa-ció, l’interlocutor o el tema de què parli.

Se sap per estudis neurològics que, se-gons el moment d’aprenentatge de la segona llengua, quedarà fixada en la mateixa zona cerebral que la primera llengua o en una altra zona, si s’aprèn més tard que la primera (en el cas de bilingüisme tardà).

Segons l’edat d’adquisició de les llen-gües, es tracta de bilingüisme:PRECOÇ I SIMULTANI

Quan les dues llengües estan presents des que neix.PRECOÇ I CONSECUTIU

Quan la segona llengua s’introdueix després dels tres anys.TARDÀ

Quan la segona llengua s’introdueix passats els sis anys.

Quina relació té el fet de parlar català i castellà amb els problemes de parla i de llenguatge? Moltes famílies atribueixen

les dificultats del seu fill al bilingüisme. Què hi ha de cert en això? Doncs bé, re-alment els estudis neurofisiològics han demostrat que aprendre dues llengües des de ben petit es fa emprant àrees comunes del còrtex cerebral; per tant, aprendre dues llengües alhora afavo-reix les connexions cerebrals, potencia el desenvolupament cognitiu i neurolò-gic i millora l’autoestima. Si bé és cert que en ocasions el ritme d’aprenentat-ge de dos idiomes pot ser més lent que aprendre’n un de sol i que el nen pot estar temps barrejant-los (interferència lèxica) segons li sigui mes còmode i fa-miliar, també ho és que anirà aprenent a diferenciar-los i utilitzar-los correcta-ment.

Ara bé, la cosa canvia quan el segon idioma s’aprèn més tard que el primer. Normalment aquí, a Catalunya, seria el cas d’un nen que parla només castellà i comença amb el català quan arriba a l’escola. Si aquest nen està encara aprenent el primer idioma (llengua ma-terna), té més probabilitats de patir di-ficultats acadèmiques. Si, a més, té un trastorn que li dificulta l’adquisició del llenguatge, no comprèn o no expressa adequadament la seva primera llen-

gua, serà difícil que n’aprengui una al-tra, perquè barrejarà els dos idiomes, la qual cosa li provocarà ansietat i afecta-rà la seva autoestima.

De tot això es desprèn que aquell nen que tingui dificultats en l’adquisició del llenguatge és preferible que no s’iniciï en un altre idioma. Per exemple, no se-ria aconsellable apuntar-lo a anglès, i, si l’ha de fer, que sigui sense forçar-lo a aprendre’l si encara presenta dificul-tats en la llengua materna.

Tots sabem que aprendre anglès de pe-tit és més fàcil que de gran, però només serà convenient quan el nostre fill ja no tingui problemes en el seu idioma.

En resum: ser bilingües, en un principi, és beneficiós per al desenvolupament general dels nens, i només complica la situació d’aquell nen que té problemes en l’adquisició de la seva llengua ma-terna.

Els nens bilingües no han de presentar necessàriament un retard del llenguat-ge, però sí que és normal que passin per diferents etapes mentre aprenen a diferenciar cada llengua i que els costi una mica més que als nens que parlen només un idioma.

Quan el nen té dificultats en el llen-guatge, no hem de parlar-li i ensenyar-li només el castellà; seria preferible in-tentar que primer es defensés amb el que li resulti més fàcil. En casos de tras-torns de llenguatge (més greus que un defecte de pronunciació), seria acon-sellable que esperéssim un cert temps abans d’introduir llengües estrangeres, ja que li generaria més confusions i tri-garia més temps a solucionar les difi-cultats

Patricia Sánchez Mir

Bilingüisme i desenvolupament

del llenguatge

aprendre dues llengües alhora afavoreix les connexions cerebrals, potencia el desenvolupament cognitiu i neurològic i millora l’autoestima

DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC

I D’ORIENTACIÓ11

NOSALTRES

ANDREU POTRONY

“la motivació dels infants és meravellosa”

ENTREVISTA ANDREU POTRONY

El torrellenc Andreu Potrony ja fa mesos que volta per la nostra escola. Per aquest motiu l’equip de redacció de la revista vol que el conegueu una mica més. L’Andreu és fill del Jordi i la Remei, i és el setè de deu germans: la Magalí, la Raquel, l’Israel, el Moisès, el Rubèn, el Gabriel, l’Efraïm, el Jordà i la Maria (de més gran a més petita). Va estudiar a Lestonnac i va fer el Magisteri d’Educació Infantil a la UAB.

La vocació

Per què vas triar Magisteri? Per què especialment infantil, tenint en compte que ets un mascle... i n’hi ha pocs a infantil?Sempre m’ha agradat treballar amb nens. Vinc d’una família nombrosa i sempre hi ha hagut nens i nenes petits a qui cuidar. Amb 14 i 15 anys ja feia de can-gur dels meus nebots i m’agrada-va. Amb 18 anys vaig entrar de

monitor a l’esplai i allà em vaig acabar de decidir. No només estava bé amb els infants de casa, sinó també amb els de fora. I m’ho passava pipa. He treballat en casals d’es-

tiu, fent extraescolars, contacontes, etc. Tam-bé he fet de vetllador i de mestre de suport a una escola bressol. De fet, el primer dia que vaig començar d’edu-cador a l’Escola Bres-sol Municipal de Tor-

relles vaig entrar a una classe i els alumnes el primer que van dir va ser: “Mira, un papa!” I la mestra els va ha-ver d’explicar que no era un pare sinó un mestre. A partir d’aquí, m’he trobat amb si-tuacions diverses davant la poca afluència d’homes a l’educació infantil. Per això vaig triar Magisteri d’Edu-

cació Infantil, perquè vaig veure la importància i la mancança de referents masculins a l’educació 0-6.

Quina és la part que més t’agrada de la teva feina?El que més m’agrada de ser mes-tre és que els infants descobrei-xin coses noves, que s’interes-sin pel seu entorn. La motivació que tenen per qualsevol cosa és meravellosa. Les ganes d’apren-dre, de conèixer... Coses que per a nosaltres, els adults, són nor-mals o insignificants, per a ells són descobertes increïbles. I es-tar amb ells quan ho fan, quan aprenen, és molt gratificant.

Quin creus que és el paper d’un mestre?Jo penso que un mestre ha d’acompanyar els aprenentatges. Cada persona té el seu procés evolutiu i crec que això s’ha de respectar en cada infant. Estimu-lar els aprenentatges i introduir els hàbits de convivència, junta-ment amb la família, és el que ha de fer un mestre. Donar als infants afecte, respecte i oportu-nitats. Creure en les possibilitats de cadascú i fer que se sentin útils i estimats.

Cada nen i nena, cada perso-na, té unes habilitats més desen-volupades que unes altres. El que ha de fer un mestre és veure-les

12NOSALTRES

i potenciar-les però sense oblidar la resta.

I si parlem del paper dels mestres a la societat doncs, per a mi, és un paper molt important. Tenen el deu-re de fer créixer i educar, juntament amb les famílies, els infants que se-ran adults en un futur. Són, per dir-ho d’alguna manera, uns dels responsa-bles que la societat creixi amb uns valors i una educació com cal.

EXPERIÈNCIA PERSONAL

On has fet les pràctiques de mestre? Et va agradar l’experiència?es primeres pràctiques les vaig fer al CEIP Joan Juncadella de Sant Vicenç dels Horts amb P4, les de segon curs a l’Escola Bressol Municipal de Tor-relles de Llobregat amb infants d’un i dos anys, després hi vaig treballar, i les últimes a l’Escola El Barrufet de Sants amb P5.

I em va agradar molt a tots tres llocs. Va estar molt bé perquè vaig tocar les dues etapes de l’educació infantil i, tot i que són ben diferents, em van agradar totes dues.

Has treballat en altres escoles? Com a mestre he estat a l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat fent de mestre especialista de plàs-tica, psicomotricitat i música. Tam-bé he estat al Col·legi La Immacu-lada de Sant Vicenç dels Horts com a mestre de suport a les classes de P3, P4 i P5. Tot i això, sempre he estat vinculat al món de l’educació formal fent de vetllador, monitor, etc.

AL COL·LEGI SANT VICENÇ

Quan temps fa que treballes a l’escola? Vaig començar el passat setembre de 2015 amb la classe de P4-A.

Quin ambient s’hi respira?L’ambient que es respira és un am-bient molt bo. Ambient de gent jove, amb molta energia, moltes ganes de treballar, molta motivació i molt de companyonia entre uns i altres. En ge-neral, podríem dir que es respira molt “bon rotllo”... sense deixar de banda les responsabilitats de cadascú.

Què podries dir dels alumnes que has tingut?He de dir que he estat molt a gust amb ells, que me’ls estimo moltís-sim i que m’han donat tot tipus de moments. Moments d’enfadar-me, estrès, rialles, alegries... Però sobre-tot he de dir que he après molt d’ells.

Quin futur t’espera?De moment el meu futur és que-dar-me aquí un temps més, ja que estic suplint la baixa de la mestra de P3-B.

HE FORMAT PART DE L’ESPLAI ARC DE SANT MARTÍ DE TORRELLES DURANT 8 ANYS, gairebé sempre amb el grup dels petits (6-7 anys), encara que també vaig portar el grup de joves (14-15 anys) durant dos anys i el de mitjans (11-12) un any més. Els últims dos anys vaig formar part de l’equip directiu de l’entitat amb altres monitors i monitores. També pertanyo a la Colla de Diables de Torrelles de Llobregat des de fa deu anys. Sempre m’ha agradat el món de l’associacionisme i m’he mogut en aquest entorn. Un entorn de col·laboració i cooperació que trobo molt important per al funcionament de la societat.

D’ALTRA BANDA, TOCO EN UN GRUP DE PERCUSSIÓ AFROBRASILERA DES DE FA TRES ANYS. M’agrada molt la música i principalment la percussió. Abans d’estar amb el meu grup actual havia tocat la caixa flamenca en una banda musical amateur i també el baix elèctric en un altre grup. Finalment, però, m’he quedat al grup de percussió on, a més d’assajar, també fem classes i aprenem a tocar diversos instruments. A part, també he fet animacions infantils com a cantant.

A MÉS A MÉS, M’AGRADA VIATJAR, CONÈIXER ALTRES CULTURES I PERSONES. No he tingut gaire ocasió de fer-ho per motius econòmics, però no cal anar massa lluny per veure altres realitats. M’agrada la muntanya i el mar, la naturalesa en general. Tot el que sigui a l’aire lliure, millor, i crec que hauríem de ser més conscients tots plegats que depenem del planeta, que l’hem de cuidar i gaudir.

“Els mestres Tenen el deure de fer créixer i educar juntament amb les famílies els infants que seran adults en un futur. Són uns dels responsables de que la societat creixi amb uns valors i una educació com cal.”

L’Andreu ens explica...

13NOSALTRES

Exalumna del Col·legi Sant Vicenç i mare de dos alumnes de l’escola, Júlia Galván, presidenta de l’AMPA, es deixa conèixer i ens explica la seva figura dins la Fundació Educativa Esteve Casals. Aquesta inquieta vicentina, que encara guarda records del pas per la nostra escola, aconsella als pares que participin i s’impliquin en aquesta etapa tan important per als seus fills.

JÚLIA GALVÁN UNA VIDA VINCULADA A l’escola

LA RELACIÓ AMB L’ESCOLA

Des de quan ets la presidenta de l’AMPA? Abans de ser presidenta, ja formaves part de la Junta? Què et va moure a ocupar el càrrec?A vegades havia pensat apuntar-me, però a causa del meu horari laboral ho deixava passar. Però una nit, sortint del sopar d’estiu de l’AMPA del 2011, prop de les tres de la matinada, la Patricia, el Cèsar i jo ens vam engrescar i vam decidir apuntar-nos a l’AMPA. Vam assistir a l’última reunió del curs, i al setembre ja estàvem al peu del canó. A la segona reunió del curs 2011-2012, va venir el Francesc Chavarria i ens va explicar el tema de la Fundació, i que l’AMPA com la coneixíem fins ara pas-saria a ser la Comissió Escola-Famí-lia, i la resta de comissions de l’ACPF passarien a formar part de l’AMPA. Al llarg del curs 2012-2013 vaig començar a anar a les reunions mensuals de la Junta, i aquell mateix novembre em van proposar com a presidenta. Al de-sembre es van celebrar les eleccions i des d’aleshores sóc la presidenta de l’AMPA.

Què suposa ser la presidenta de l’AMPA?Suposa vetllar perquè tots els serveis que l’escola ofereix es duguin a terme correctament. Agraeixo la tasca que fan els diferents pares que hi ha a les comissions existents, ja que sense ells no es podria fer tot el que es fa. Com a presidenta de l’AMPA assisteixo a diverses reunions: el primer dilluns de cada mes fem una reunió totes les comissions de l’AMPA, comencem a les nou de la nit i normalment aca-bem passades les dotze; com a pre-sidenta també formo part de l’Equip Titular de l’escola, i cada divendres a la tarda ens reunim per comentar els temes setmanals (sempre que la feina m’ho permet); i el fet de ser presidenta fa que pertanyi al Patronat, en aquest cas també tinc el càrrec de vicepresi-denta del Patronat i fem reunions fixes trimestralment i alguna d’extraordinà-ria si hem de tractar temes urgents. A part d’aquestes reunions fixes, també assisteixo a les reunions que puc de: Consell Escolar de l’escola, Consell Es-colar Municipal, reunions de pares de

VAIG NÉIXER A BARCELONA EL 22 DE GENER DE 1977. Sempre he viscut a Sant Vicenç. De petita anava a la Guarderia Alegria, ja que la meva mare n’era mestra, i després ja vaig passar a l’Acadèmia Sant Vicenç. D’aquesta etapa tinc grans records dels mestres i companys. Recordo també les vacances d’estiu, ja que marxàvem al poble de la meva mare, Guadalmez (Ciudad Real), i passava allà tot l’estiu amb els avis i tota la família.

SÓC LA SEGONA DE CINC GERMANS, i tots cinc hem estudiat al Col·legi Sant Vicenç. La meva mare també va pertànyer a l’ACPF quan nosaltres estudiàvem, i suposo que aquesta vinculació amb l’escola també ens la va inculcar. Vaig conèixer el meu marit a la facultat, també és informàtic, encara que ell no exerceix. Ens va casar Mn. Mateu el 20 de setembre de 2003 i tenim dos fills, el Sergio (6è) i el Pau (3r), tots dos actuals alumnes del Col·legi Sant Vicenç.

VAIG ESTUDIAR A L’ACADÈMIA SANT VICENÇ DE CA L’ARAGALL, o sigui, l’antic Col·legi Sant Vicenç. Quan anava al cicle superior ja teníem els terrenys de l’actual escola; per tant, anàvem a jugar i a fer educació física al pati que tenim ara. Sempre havia pensat que si continuava vivint a Sant Vicenç i tenia fills, volia que ells també anessin a la meva escola. Alguns dels meus mestres també han estat els seus, la qual cosa m’ha fet molta il·lusió.

VAIG CURSAR BUP I COU A L’INSTITUT FREDERIC MOMPOU. Més tard, em vaig llicenciar en Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió, i després vaig començar a fer l’Enginyeria Superior d’Informàtica, però amb la feina ho vaig deixar per incompatibilitat d’horaris.

TREBALLO EN UNA CONSULTORIA INFORMÀTICA que es diu Seidor, concretament a l’oficina de Barcelona. El meu departament s’encarrega de muntar software de magatzems. Implantar programes en clients finals m’ha permès viatjar i conèixer gent, he treballat amb clients, per exemple, dels sectors de perfumeries, rellotgeries, llibres, hospitals, entre d’altres... El fet d’haver implantat magatzems a diversos hospitals de tot Espanya fa que hagi de fer algunes guàrdies telefòniques fins a les deu de la nit i els caps de setmana.

ENTREVISTA JÚLIA GALVÁN

14NOSALTRES

principi de curs, Mostra de Sant Vi-cenç, Jornada de Portes Obertes, Co-missió Escola-Família, Comissió de Neteja...

Com has viscut el canvi d’associació a fundació?Tot i no formar part del primer grup de pares involucrats en el canvi, crec que el fet de formar part de l’AMPA em va permetre conèixer de primera mà en què consistia el canvi i conèi-xer-ne els possibles pros i contres.

La teva figura com a presidenta en què ha canviat? Com a membre del Patronat, quines funcions tens?Quan em van escollir presidenta es va crear també la nova estructura de l’AMPA, per la qual cosa tot va ser nou per a mi, i no vaig patir cap can-vi. El fet de pertànyer al Patronat com a presidenta de l’AMPA fa que hagi d’explicar tot el que succeeix a l’AM-PA. Presentem els objectius de totes

les comissions a la primera reunió del curs, i a la reunió final presentem la valoració de l’assoliment d’aquests objectius. D’altra banda, cada any pre-sentem al Patronat la memòria general de l’AMPA. A més, sempre que el Joan Capdevila, com a president del Patro-nat, em requereix, li dono el suport ne-cessari.

I d’aquí a uns anys...?

Quins projectes o propostes vol dur a terme la Fundació?Sempre hi ha coses per fer, però al fi-nal tot depèn d’un pressupost, motiu pel qual s’ha de valorar bé quines co-ses son més prioritàries que d’altres. Un dels projectes que tenim en marxa és renovar el pati. És a dir, ja que tenim tant d’espai, intentar fer entre tots un pati que encara agradi més als nostres nens.

Quines són les teves perspectives de futur?En principi no tinc cap inconvenient per a continuar sent presidenta de l’AMPA uns anys més (tres com a mà-xim, ja que el Pau deixarà l’escola ), tot i que animo qualsevol pare o mare que vulgui ser-ho que faci arribar la seva proposta quan arribi el moment de les eleccions.

Quin consell donaries a tots els pares i mares de l’escola?Que s’impliquessin més en els temes de l’escola, que és una etapa de la vida dels seus fills prou important per a tenir-la en compte, i que aprofitin i s’apuntin a l’AMPA, que és una etapa temporal, que hi ha moltes comissions que necessiten suport i cada any hi ha gent que marxa i pares i mares nous que entren, però que interessa anar re-novant per a no deixar cap servei pen-jat, ja que al cap i a la fi estan creats pel bé dels nostres nens

L’experiència de ser mare

Vaig ser la primera de la colla d’amics a tenir fills, però això no va impedir que

continuéssim fent gairebé el mateix que abans de tenir-ne. Val a dir que els dos embarassos

van anar perfectes; de fet, en tots dos vaig estar treballant fins a l’últim dia, ja que tots dos van sortir

abans d’hora. És molt satisfactori arribar a casa i veure’ls amb ganes d’explicar-te com ha anat el

dia, què han fet o què ha passat, que tinguin ganes de jugar una estoneta amb tu o

que els expliquis què has fet o a on has anat.

EL TEMPS LLIURERealment m’agradaria tenir-ne més, però amb el que tenim intentem fer coses en

família: ens agrada la rebosteria, fer manualitats, jugar a jocs de taula, anar a patinar... Quan tenim

dies de vacances ens agrada viatjar i conèixer llocs diferents, anar a parcs d’atraccions. I, òbviament, dedico temps al col·legi, intentem fer les reunions

de l’AMPA a partir de les nou de la nit per tal de passar més temps amb la família, ja que a

aquestes hores els nens ja estan enllestits i només queda anar a dormir.

ENTREVISTA JÚLIA GALVÁN

15NOSALTRES

BIBLIOTECA RAMON FOLCH

A la nostra biblioteca Ramon Folch sempre és primavera. Entreu-hi i ho comprovareu.

Antoni Prats i Isabel Soneira

Una biblioteca amb vida primaveral

L’escriptor David Fernández Sifres ens contesta

ÀLBUMS IL·LUSTRATS

Els Serveis Educatius del Baix Llobregat ens han prestat al llarg dels mesos d’octubre i novembre una interessant maleta d’àlbums il·lustrats. Un àlbum il·lustrat és el conjunt d’una imatge gràfica i un relat literari; ambdues manifestacions artís-tiques es complementen: la il·lustració perllonga el sentit del relat i el relat busca obrir en el dibuix nous camins d’imaginació i creativitat. És bo que els infants prenguin contacte amb aquests mate-rials; s’ha demostrat que els àlbums il·lustrats es-timulen les capacitats culturals i artístiques.

NOVETATS

Han arribat nous llibres a la biblioteca. Com cada inici de curs, el Departament de Llengües, a petició dels mestres de les diferents etapes, fa una comanda de materials. Ara és qüestió de treure’n suc, d’aquestes novetats. Visiteu-nos. No perdeu l’oportunitat d’enriquir els vostres coneixements, la imaginació i el vocabulari amb grapats de bones paraules.

SUDOKUMANIA I ESCACS

Els nombres també s’hi troben bé a la nostra biblioteca. Ja us vam fer saber un dia que la matemàtica és la poesia de la ciència. Enguany hem iniciat la segona marató de sudokus. Són molts els concursants que desitgen recórrer simbòlicament, de tardor a estiu, 42,125 km. Cada etapa neix a unes safates que trobareu sobre unes taules del palau de les bones paraules. Bon corredor, no hi ha camí; el camí es fa “pensant”.

A les estones de pati, a les taules de la biblioteca hi creixen escaquers. I els nens i nenes s’ho passen la mar de bé fent córrer cavalls, enderrocant torres i agafant per la mà bellíssimes dames. Que divertit és jugar a escacs!

VI TEMPORADA DE BIBLIOGLÍFICS

Per sisè any consecutiu, el joc dels biblioglífics esdevé un reclam perquè els infants entrin i saludin en Vilobí. Hi ha fins i tot alumnes que asseguren que el noiet de cabells blaus de la biblioteca els regala “pistes” per a poder solucionar l’envitricoll d’alguns jeroglífics. Aquest curs, gràcies a aquests enigmes, hem après mots nous. Heus aquí una petita mostra de la col·lecció de paraules, algunes de les quals ens eren desconegudes: setges, xiscle, gestes, as (campió), evangelistes, tresorer, xumar, escala de tres peus, cirerar...

ENDREÇA SETMANAL

Cada dimecres, puntual com el campaner de Taüll, arriba l’Auxili i escomet la seva tasca. L’endreça de llibres requereix paciència i habilitat. Les paraules del palau que han tocat a festa al llarg de la jornada retornen silencioses, de mica en mica, a les seves cambres. L’Auxili ho deixa tot a punt perquè l’usuari gaudeixi d’una biblioteca ben ordenada. Tanmateix, l’endemà tota una colla d’infants desvetllarà aquelles lectures tan ben endreçades.

El curs passat els alumnes de cinquè de primària (actualment fan sisè) van escriure una carta a David Fernández Sifres, autor del llibre Un intruso en mi cuaderno. Després d’haver llegit a la classe de llengua castellana el seu llibre, i animats per la mestra Isabel Soneira, van decidir d’enviar-li un escrit en què mostraven el seu entusiasme per la història i, de passada, li feien unes preguntes al voltant dels protagonistes. Aquesta esmentada carta va ser publicada a la revista Nosaltres, núm. 141.

A continuació us transcrivim el text que va dirigit als lectors de la nostra escola.

¡Hola a todos!

Revisando mi correo electrónico he visto que se me había quedado sin contestar este co-rreo. ¡Imperdonable! Si me descuido un poco más, os dan las vacaciones y la lío gorda de verdad.

Lo primero de todo: muchísimas gracias por leer mi libro y enviarme este correo. Escribir es un trabajo muy solitario y me encanta recibir noticias de mis lectores. Y me alegra todavía más saber que la historia de Maria-no y Carlota os ha llegado al corazón, como a mí.

Os contesto las preguntas y así aclaro vues-tras dudas, ¿de acuerdo? Ahí va.

16NOSALTRES

no es mi trabajo, sino una afición a la que me dedico en mis ratos libres. Y ahora tengo pocos porque me paso el día cambiando pañales… Je.

Nada más. Espero haber aclarado vuestras dudas y os agradezco otra vez que hayáis contactado conmigo. Me ha hecho muchísima ilusión. ¡Nos vemos en los libros!

Besos y abrazos de vuestro amigo.David Fernández Sifres

QUI ÉS DAVID FERNÁNDEZ SIFRES?David Fernández Sifres va néixer a León (Castella-Lleó) el 1976. És llicenciat en Dret i funcionari de l’Escuela Superior de Técnicos de Tráfico. Compagina aquest treball amb la seva vocació literària.

De bon començament escrivia relats curts, gènere en el qual ha estat guardonat en gairebé una vintena d’ocasions. En els darrers anys, però, s’ha abocat de ple en la literatura infantil i juvenil; és en aquest camp on ha rebut importants reconeixements: el Premi Alandar de Literatura Juvenil 2011, que concedeix l’Editorial Edelvives, per la novel·la El faro de la mujer ausente; el Premi Ala Delta de Literatura Infantil 2012, de la mateixa editorial, per l’obra Un intruso en mi cuaderno; el premi de Literatura Infantil El Barco de Vapor 2013, que dóna l’Editorial SM, per la seva novel·la Luces en el canal, i el Premi CCEI 2013, també per Un intruso en mi cuaderno.

¿En qué se inspiró para escribir el libro?Normalmente no me pongo a escribir un libro hasta que tengo la idea com-pleta en la cabeza. Es decir: le doy mu-chísimas vueltas a la historia y, cuan-do sé cómo empieza, todo lo que tiene que pasar, y cómo acaba, me pongo a escribir. Sin embargo, con Un intruso en mi cuaderno quise probar la forma que utiliza mi amiga Mónica Rodríguez, que consiste en empezar a escribir sin saber qué es lo que quieres contar y dejar vo-lar la imaginación, sobre la marcha.

Así lo hice y cuando empecé a escribir lo único que tenía claro era que un niño, al volver del recreo, iba a descubrir que alguien le había dibujado una maripo-sa en su cuaderno. Con este principio imaginé que escribiría una historia de detectives, tratando de descubrir quién había dibujado la mariposa y por qué. Pero al poco de empezar me imaginé a una niña en la clase de Mariano con un gorro de colores. Pensé: ¿Por qué lo lle-va? Porque está calva. ¿Por qué está cal-va? Porque le están poniendo quimiote-rapia. Y así, una historia que iba a ser de detectives terminó siendo una historia que trataba el cáncer infantil.

Mucho tiempo después me di cuenta de lo que había pasado. En la época en la que escribí el libro, un familiar muy cercano estaba enfermo de cáncer. Por lo visto, me preocupaba muchísimo más de lo que yo pensaba, lo tenía en la cabeza constantemente y, de manera inconscien-te, escribir el libro me sirvió para dejar en él mis miedos y mi angustia, pero tam-bién mis ilusiones y mis esperanzas. Por eso en la cuarta de cubierta (la parte de atrás del libro) pone que “hay historias que se escriben solo para los demás. Esta, sin saberlo, la escribí también para mí”.

Menudo rollo he soltado, ¿no? Vamos con la siguiente.

Mariano, el protagonista, ¿tiene alguna relación con usted? ¿Y Carlota? ¿La conoció en realidad?Lo cierto es que no. Ambos son persona-jes inventados, lo que no quiere decir que no puedan existir personas como Maria-no y Carlota (seguro que sí). Pero proba-blemente Mariano tiene un poquito de mí: a lo mejor esa sensibilidad que él no cree tener, y lo torpe que es con las chicas.

¿Este libro está basado en hechos reales o son todos ficticios?Como os decía antes, la histo-ria es inventada, pero sé que hay historias de amistad y supe-ración tan bonitas o más que esta.

¿Ha significado mucho este libro para usted?¡Muchísimo! Desde el punto de vista per-sonal, ya os he comentado que me sirvió como terapia. Por otro lado, ganó varios premios importantes y me hizo ver que podía seguir escribiendo para niños, y que era un camino que quería coger por-que me hacía disfrutar un montón.

¿Cuándo empezó a escribir?¡Uf! Yo creo que escribo desde siempre. Cuando en el cole nos mandaban re-dacciones y nos decían que tenían que ocupar un folio, mis compañeros lo pa-saban mal para llenarlo y yo siempre pedía más folios. Y desde muy niño me ha encantado inventar historias y con-tarlas. No hace falta mucho dinero para contarle historias a todo el mundo. Bas-ta un lápiz, un papel e imaginación. Y todos tenemos esas tres cosas.

De los libros que usted ha escrito, ¿podría recomendarnos alguno?¡Claro! Si queréis otro libro que os llegue muy adentro, podéis leer Luces en el canal (El Barco de Vapor, SM). Es una historia bonita entre un niño al que le falta una pierna, un mendigo que vive en los cana-les de Ámsterdam y unas cigüeñas.

Si lo que queréis es reíros, probad con ¡Que vienen los marcianos! y ¡Que vienen los fantasmas! (Ala Delta, Edelvives). Son las aventuras disparatadas de un grupo de tres amigos que hacen cosas muy raras.

¿Actualmente está escribiendo algún otro libro?En septiembre saldrá otro libro chulo que se titulará Temporada de lluvias (ha quedado este año finalista del Premio El Barco de Vapor). Está ambientado en África, en un poblado masái, y…. ¡no puedo contar más!

Y estoy escribiendo tres libros para jóvenes y dos para niños. Me gusta es-cribir varias cosas a la vez, pero eso me hace ir muy despacio. Además, escribir

17NOSALTRES

CONCURS LITERARI

Ajudem els nostres amics

Carla Blancas Guanyadora de cicle inicial

El bosque y el chico

Nerea Ávila Guanyadora de cicle mijtà

En un bosc al nord de la Garrotxa, hi vivia un mussol que es deia Loki i que tenia com a amic un gran arbre que es deia Avet.

Loki era un mussol jove, de color marró i blanc i molt savi, i tots els animalets del bosc anaven a preguntar-li els seus dubtes.

Un matí el conill i l’ocell van arribar corrent a dir-li que havien sentit a dir que uns llenyataires volien tallar l’Avet.

– Quin problema! –va dir el Loki–. L’Avet i jo som molt amics.– I nosaltres i els animalets del bosc, també! -va dir l’ocell.– Bé, tinc un pla! Conill, avisa tots els animalets del bosc,

ràpid! –va exclamar el Loki.– I els de l’altra banda del riu? -va preguntar el conill.– Sí, a tots! –va contestar el Loki.Quan el conill va aconseguir reunir tots els animalets del

bosc, el Loki va començar a explicar el seu pla per evitar que els llenyataires tallessin l’Avet:

– Els esquirols i els castors haureu de fer una manta. Lla-vors, aneu a recollir el material que necessiteu, el vostre cap

Hace mucho tiempo...En una época de mucha crisis, había un bosque sucio con

un lago apestoso. Allí vivía un niño pobre. Siempre iba con la misma ropa: pantalones y jerséis ro-

tos… Estaba a punto de morir porque no tenía nada para comer. Cuando era pequeño sus padres lo abandonaron en

IX Concurs LiterariCol·legi Sant Vicenç

Treballs premiats

serà el conill –va explicar el Loki.– Les papallones i els ocells heu d’anar a buscar cordes,

agafeu totes les que trobeu -va demanar el Loki.– Els talps i els porcs senglars heu de fer un forat molt gran

al voltant de l’Avet. El cérvol, el llop i la guineu aneu a buscar aigua per omplir el gran forat. I tu, llangardaix, mira que tot ho facin bé! –va acabar el Loki.

En poques hores tot estava preparat. El gran forat fet, ple d’aigua, i la manta lligada amb les cordes que havien portat les papallones i els ocells. El dia estava despertant amb un sol radiant, tots els animals estaven amagats als seus llocs espe-rant l’arribada dels llenyataires. De sobte, es van començar a sentir sorolls dels camions i les grues, però tothom estava preparat.

Els llenyataires ja estaven a prop de l’Avet, és a dir, ja era l’hora de posar en marxa el pla del Loki. Quan els llenyataires van caure a la trampa, es van sorprendre quan van veure els animalets a la vora del forat. Es van espantar tant que van sortir corrents i mai més no van tornar a aquell bosc a tallar cap arbre.

Tots els animalets del bosc es van posar molt contents:– Visca, visca!!!I van viure feliços i tranquils per sempre.

el bosque para que alguien lo acogiera y se hiciera cargo de él. Ellos eran también muy pobres y no lo podían mantener, alimentar…

La gente del pueblo iba a jugar al escondite al bosque y lo veían, pero siempre se alejaban por lo sucio que iba y nunca le dirigían la palabra porque les daba un poco de respeto y hasta miedo.

Pero un día llegó un niño al pueblo. Era rico y sobre todo muy sociable y cariñoso, y enseguida hizo nuevos amigos. Siempre iba a comprar al centro, que estaba a dos horas de camino de su casa. Un día, al regresar, vio una casa con el cartel “EN VENTA”. Estaba muy cerquita del bosque. Al llegar

18NOSALTRES

CONCURS LITERARI

Ahora ya soy feliz

Raquel Camacho Guanyadora de cicle superior

Me llamo Teresa y mi padre sufre una grave enfermedad: cáncer de hígado. Yo ahora no me siento feliz, porque antes de que mi padre cogiera esa enfermedad, yo era una niña que me levantaba por las mañanas para ir al colegio y nada más ver su sonrisa al despertar, me hacía fuerte durante el día, me hacía reír y sobre todo era importante saber que tenía un padre que me quería y me apoyaba en todo momento.

Ahora me levanto por las mañanas triste, apagada, sin na-die que me prepare el desayuno o me diga cosas bonitas para verme sonreír. No os lo había dicho, pero mi madre murió en el embarazo. Le tuvieron que hacer una cesárea de urgencia y mi madre sufrió una hemorragia y murió. Vivo con mi abuelo, que está un poquito sordo y no puede ver bien. Cada día voy a ver a mi padre con la bicicleta hasta el hospital para ver a mi padre que está allí como siempre, sentado. Dicen los mé-dicos que se va a curar, pero creo que me lo dicen para que me anime. Cuando voy a verlo le explico cosas que pasan en el colegio y él, aunque no me vea, me escucha. La lástima es que no puede dar su opinión como antes, pero su sonrisa me transmite lo que piensa.

Un día, cuando fui a ver a mi padre, vi a un niño que estaba solo. Me acerqué a él y le hablé:

– ¡Hola! Me llamo Teresa, ¿y tú?– Diego –dijo el niño mientras me miraba. – ¿Estás solo? –le dije.– Sí, mi mamá ha muerto igual que mi papá. Ahora están

juntos en el cielo -dijo con una voz triste.Ese niño me dio un poquito de pena, no tenía padre, me

recordó a mí, pero yo por lo menos tenía un padre, él no tenía a nadie.

– Vivo aquí, esa enfermera me cuida –dijo señalando a una chica joven que había por allí.

– ¿En qué habitación estás? –pregunté a Diego.– En la habitación 199 –contestó.En ese momento recordé que a mi padre le habían cam-

biado de habitación, a la habitación 200, porque estaba me-jorando.

– Y tú, ¿por qué estás aquí? Nunca te he visto por esta plan-ta. ¿Estás enferma? ¿Qué te pasa? –preguntó Diego.

– No, yo estoy bien. Estoy aquí porque acaban de trasladar a mi padre a otra habitación diferente, y ¿sabes qué es lo me-jor? –le dije a Diego.

– No, ¿qué es…? –contestó Diego.– Que a mi padre lo acaban de trasladar a la habitación

200. Tu habitación está al lado de la de mi padre -le dije en-tusiasmada.

– ¡Qué bien! -dijo Diego-. ¿Vienes a menudo a ver a tu papá?– Sí. Vengo Cada día a ver a mi papá -le respondí a Diego.Cuando acabé de hablar con Diego fui a hablar con papá y

le expliqué lo de Diego, y cuando se lo estaba explicando, oí unas voces que decían:

“Teresa, ese niño no tiene padres, ni hermanos para que le apoyen, le cuiden o le ayuden. Haz que ese niño tenga en su vida una gran amiga que le cuide, juegue con él y le mime. Haz que ese niño sea feliz.”

Era la voz dulce de papá, que me hablaba sin voz. Papá te-nía razón, tenía que hacer que Diego fuese feliz. Desde enton-ces, cada día durante media hora estoy con Diego y le explico historias o juego con él. Un día Diego me dijo una cosa que me llegó al corazón:

– Teresa, cada día me haces más feliz, cada día por la ma-ñana me levanto con la esperanza de poder jugar contigo y cuando te vas me da pena. Quiero que te quedes conmigo para siempre.

Le abracé y le di un beso. Desde ese día me levanto feliz, sonriendo y sintiendo que tengo a dos personas en mi cora-zón que me hacen feliz: papá y mi gran amigo Diego.

a casa lo comentó a sus padres y, después de visitarla, deci-dieron comprarla.

Una vez instalados en la nueva casa, el niño rico salía a jugar por los alrededores. Iba viendo al pobre niño, pero tar-daron un tiempo en encontrarse y empezar a hablar, hasta que se hicieron amigos.

El niño pobre le explicó su conmovedora historia a su nue-vo amigo. Este fue pensando cómo lo podía ayudar, hasta que

dio con la solución. Y un día, cuando estaban jugando al es-condite, le dijo:

– Ven, que vamos a hablar con mis padres. Hemos decidido acogerte en nuestra familia, si tú quieres.

El niño pobre aceptó encantado. A partir de entonces pudo comer, ir limpio, tener el cariño de una familia… Al cabo de muchos años murió, pero murió feliz.

Podeu llegir tota la història completa al blog de la biblioteca escolar: Bons lectors.

19NOSALTRES

“QUAN PENSO EN TOTS ELS LLIBRES QUE EM QUEDEN PER LLEGIR, TINC LA CERTESA DE SER ENCARA FELIÇ.”Jules Renard

Llibres recomanats

Anna LlenasEL MONSTRE DE COLORS

Editorial Flamboyant

El monstre de colors no sap què li passa. S’ha fet un garbuix d’emocions i ara li toca desfer l’embolic. Una història senzilla i divertida que introduirà petits i grans en el fascinant llenguatge de les emocions.

Marta Altés EL MEU AVI

Editorial Macmillan

Un llibre preciós, d’aquells que et roben el cor només obrir-lo, la lectura del qual no et deixarà indiferent. Les seves pàgines desprenen una gran tendresa, tan visible sempre en les relacions entre avis i néts.

Yasmeen IsmailUNES ULLERES PER AL MARC

Editorial Corimbo

El Marc té unes ulleres noves i no li agraden gens! El Marc no vol anar a l’escola amb les ulleres noves i fa tot el que pot per amagar-les. Un conte divertit i encoratjador sobre els efectes positius de ser -potser- només una mica diferent.

Josep GòrrizLA REINA DE LA BICICLETA

Editorial Baula / Col·lecció Ala Delta

Sandra, no has vist els carrers?, semblen cintes: s’aixequen perquè les bicicletes no caiguin. Així m’agrada, que siguis valenta i vagis sense rodetes. Quina marxa! Tot passa volant: el globus, el conill, en Manel… Potser que afluixis, Sandra, vas de pet a la muntanya de palla. Per què no pares? Si us plau, frenaaaa…!

Jaume Copons COL·LECCIÓ L’AGUS I ELS MONSTRES

Editorial Combel

Tatxaaan! Us presentem l’Agus Pianola, un noiet molt despistat i una mica galtes que, al capdavall, és un tros de pa. Ell ja ho sap prou, que hauria de tenir l’habitació ben endreçada, però sempre espera que la mare li ho recordi perquè mai no troba el moment per posar-s’hi. I, és clar, en una habitació desendreçada es perden moltes coses, com ara pilotes, videojocs i redaccions, i també se’n troben d’altres… Tu què faries, si un bon dia et trobessis l’habitació plena de monstres?

Elisenda Roca HOLA! GRÀCIES! ADÉU!

Editorial Bambú / Col·lecció Primers lectors

La Nora i en Martí mai no saluden ni donen les gràcies. A poc a poc descobriran que les fórmules de cortesia ens ajuden a comunicar-nos i a tenir una bona relació amb els altres.

Jaume CelaSET RAONS PER ESTIMAR ELS MEUS PARES

Editorial Cruïlla/ Col·lecció El Vaixell de Vapor

En Nil escriu en una llibreta que li ha regalat el carnisser de la cantonada (que és com un padrí seu per les trifulgues que van acompanyar el naixement del nen) set raons per les quals estima els seus pares. A través d’aquestes explicacions, a poc a poc i amb tocs fins d’humor, el lector anirà coneixent en Nil (el que pensa, el que sent, el que li agrada...), els seus pares, el seu germà, les àvies, els amics i l’entorn escolar.

Agustín Fernández PazL’ESCOLA DELS PIRATES

Editorial Edebé / Col·lecció Tucà taronja

Tot d’una es va sentir un soroll eixordador. Un so greu, profund i prolongat, que va aconseguir imposar-se a l’estrèpit de la pluja. Els nens es van mirar els uns als altres, amb cara de sorpresa i d’inquietud.

Mar BenegasEL MEU GRAN LLIBRE D’EXPERIMENTS

Editorial Susaeta

Atreveix-te a convertir-te en un petit gran científic. Aconsegueix que plogui o que la sorra no es mulli, converteix un ou en una pilota i uns fideus en ballarins.

María GripeELS FILLS DEL BUFADOR DE VIDRE

Editorial Cruïlla/ Col·lecció El Vaixell de Vapor

Un cavaller misteriós segresta la Klara i en Klas, els fills del bufador de vidre, i els porta a una casa fantàstica i esplendorosa. En aquella casa els dos germans no són feliços; a més, tenen una institutriu terrible. Sort que apareix la bruixa Aleteig, que els busca i els ajuda a tornar a casa.

Oscar WildeEL GEGANT EGOISTA I ALTRES CONTES

Editorial Vicens Vives/ Col·lecció Cucanya

Cada tarda els nens juguen en el preciós jardí del Gegant, fins que un dia el Gegant torna de viatge i, indignat, clausura el seu jardí. Però no pot impedir l’arribada d’uns desagradables visitants que s’instal·len sense miraments.

David Fernández SifresLUCES EN EL CANAL

Editorial SM / Colección El Barco de Vapor

Al hombre de la barca nunca nadie le ha preguntado su nombre. Tampoco le han preguntado qué son esas extrañas luces que salen a veces de su barca, ni quién es esa especie de monstruo de cara gigantesca y rectangular que aparece algunas noches. Pero Frits está decidido a averiguarlo, y entonces se dará cuenta de que la realidad es mucho más de lo que uno ve.

Educació infantil CICLE INICIAL CICLE MITJÀ

CICLE Superior

LLIBRES RECOMANATS

20NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTS

P3

L, hivern

a tot color !Aquest trimestre els nens i nenes de P3, els crancs i les tortugues, hem fet un experiment relacionat amb l’hivern. Hem agafat aigua, l’hem barrejada amb pintura i l’hem posada en glaçoneres. Després hem deixat els motlles al congelador i hem esperat fins a l’endemà.I l’endemà hem anat a veure què havia passat...S’havia convertit en glaçons de colors! Si pintàvem amb allò, què passaria? Aquí teniu el resultat...

21NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP4

22NOSALTRES

C A R N E S T O LT E SENGUANY ELS POLICIES I ELS BOMBERS

ENS HEM DISFRESSAT DE

CARRER DELS GEGANTS

P5

El divendres 29 de gener vam celebrar el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP).

Amb les mans pintades de groc i una samarreta blanca, vam fer enlairar uns globus que portaven uns missatges especials. Esperem que hagin arribat a totes les llars i a tot arreu.

Ens vam acomiadar amb la cançó de Juanes:

E L S D O F I N S I E L S P I N G Ü I N S

23NOSALTRES

El dia 20 de gener vam anar a plantar a Ca l’Aragall. El Roger, un pagès de Sant Vicenç, ens va ajudar a plantar enciams, cols, coliflors, bledes, espinacs i cebes. El dilluns 22 de febrer ens portaran tot el que vam plantar a l’escola. I així, molt aviat començarem a fer el nostre hort. Que divertit!

El dia 5 de febrer vam celebrar la festa del Carnestoltes. Aquest any els alumnes de cicle inicial vam ser els ajudants del rei Carnestoltes. Aprofitant la temàtica del lema d’aquest any (“La mare terra, a les nostre mans”), ens vam disfressar de contenidors de reciclatge. Després de la rua vam gaudir d’una festa fantàstica amb els nostres companys d’infantil. Agraïm al Jaume, el Josep i la Laia les seves cançons, que tant ens van agradar.

CARNES-TOLTES!

EL PLANTER

OBRIM CAMÍ25

NOSALTRES

En BufalletresEra un dimarts 19 de gener quan vaig arribar a la classe i vaig veure dues caixes molt grans i quatre maletes petites. En Bufalletres ens va saludar i ens va explicar tres contes: La poma vermella, Matrioska, i La tribu dels indis.

Es va acomiadar dient-nos que ens tornaríem a veure i que havíem de fer-li un dibuix només amb lletres i una caixa museu.

Laia Fernández

El naixement dels nostres capgrossosEls hem fet els nens i nenes de 2n. Abans de fer-los els vam dibuixar i pintar. Després vam votar i van quedar cinc finalistes de cada classe. De 2n B van ser l’Aran, el Mario, l’Hugo, el Ferran C. i l’Ivan. De 2n A van ser l’Àlex, el Pau, l’Emma, el Francesc N. i l’Andrés.

Els hem fet amb paper de diari, caixes de cartró, papereres, globus i boles de porexpan. Finalment els vam pintar.

Els hem estrenat el dia del Carnestoltes, a la rua. A tothom els van agradar molt!

Rosa Carreté

QUART CREIXENT

Un segon trimestre ben curt, atapeït de tallers, activitats i celebracions omple els passadissos de Vilacreixent d’entusiasme i motivació. Empesos per uns mestres engrescadors, els alumnes del cicle mitjà han dut a terme diverses activitats que us volen mostrar.

La veu de Vilacreixent

El dia 29, divendres, vam celebrar el Dia de la Pau. Va ser molt divertit, ens vam pintar les mans amb pintura vermella i vam sortir al pati. Vam veure que cada cicle portava les mans d’un color: cicle superior, blau; mitjà, vermell; inicial, taronja; i infantil, groc. Tots junts vam cantar una cançó que es titulava “Paz, paz, paz”.

Carla Blancas, 3r B

Avui, quan he entrat a classe, han portat un globus amb un desig, després hem vist dos vídeos que tractaven de futbol: un ens ensenyava que no té importància guanyar i l’altre vídeo tractava d’uns nens pobres que van formar un equip i amb esforç van aconseguir que els cridessin per fer un

torneig i van quedar segons. Vam aprendre que amb esforç es pot aconseguir tot.

Genís Talayero, 3r B

El 29 de gener vam celebrar el Dia de la Pau. Vam lligar un missatge que havíem preparat per a aquest dia a un globus.

Cada classe es va pintar les mans d’un color diferent. Tothom va sortir al pati a celebrar-ho. Tots junts vam cantar una cançó de la pau. Després un nen de la classe va llegir el missatge i quan tots l’havien llegit van deixar anar els globus. Tothom estava feliç!

Clàudia Cano, 3r A

El Dia de la Pau és el 30 de gener. El dia 29 tot els nens i mestres del Col·legi Sant Vicenç ens vam posar una samarreta de color blanc i vam pintar-nos les mans de color. Després vam sortir al pati a cantar una cançó sobre la pau i ballàvem amb les mans enlaire.

Els nens vam posar uns missatges de la pau lligats a uns globus. Al final, vam deixar anar tots els globus enlaire. M’ha agradat molt celebrar aquest dia amb els meus companys i mestres.

Nil Romero, 3r A

El dia 28 de gener va venir un home que es deia Abdallah a parlar sobre el món àrab i ens va explicar coses sobre el seu país, el Marroc. Va parlar sobre el mapa àrab, la seva ciutat,

com escriuen, l’abecedari àrab, què són les mesquites i minarets, com és la roba, el menjar i la música.

Al Marroc viuen 35 milions d’habitants i la seva llengua és l’àrab. La capital del Marroc és Rabat i la moneda és el dirham ( 10 dirhams = 1 €). Parlen tres idiomes diferents: francès, àrab i amazigh. La seva religió és la musulmana i van a resar a una mesquita. Al Marroc escriuen al revés i les lletres són diferents; les operacions i els nombres també són al revés. Allà l’abecedari té 28 lletres.

El menjar típic és el cuscús. Un dia a l’any fan un cuscús gegant a la ciutat. El cuinen vint persones. També els agrada la sopa i el te, que el fan a terra.

Algunes curiositats:• Per dir el nombre 1.999, diuen “nou noranta nou-cents mil”. • Hi ha noies que ballen descalces fins que es desmaien.• La roba és molt acolorida, sobretot la dels berebers.

Reporters de 4t A: Leyre Meseguer, Xavier Folqué, Maria Sales i Sara Canals.

Al mas de les Heures i al mas de la Font hem engegat una activitat en la qual fem de reporters: cada vegada que hi ha un taller o una sortida, nomenem quatre reporters a cada classe que han de prendre notes, redactar la notícia, triar les fotografies i fer un bon reportatge per al nostre bloc de VILACREIXENT. Aquí en teniu una mostra:

DENIP 2016

REPORTERS A 4T

26NOSALTRES

L’Abdallah va venir a fer un taller sobre el seu país. Ell ve del Marroc, que està en un continent que es diu Àfrica. Al Marroc es

parla àrab, amazigh i francès, però l’amazigh també es pot dir bereber. La seva moneda és el dirham.

Els àrabs escriuen de dreta a esquerra. Els llibres i les operacions també les fan de dreta a esquerra.

Les esglésies es diuen mesquites i els campanars, minarets. Allà hi ha moltes cultures diferents.

Vesteixen de llarg i la seva roba tradicional es diu qaftan.

El menjar típic és el cuscús i el pa tradicional és rodó. Ho venen tot als mercats, que poden ser immensos. Beuen te i el tiren des de molt amunt perquè surti escuma.

Es renten les mans amb una espècie de vàter portàtil.

Reporters de 4t B: Marc Ferrés, Paula Carretero, Dennis Maestre i Pau Farré.

Els alumnes de 3r, a classe de religió, hem parlat sobre valors tan importants com el respecte, l’autoestima i l’estimació cap als altres i cap a un mateix. Ens hem engrescat molt i hem participat en el concurs de l’ONCE. Hem hagut de fer una composició fotogràfica que reflecteixi el que hem après sobre

el talent i les diverses capacitats. També calia afegir un títol i una breu descripció.

QUART CREIXENT

32è CONCURS ESCOLAR DE L’ONCE

El teu talent és la clau que obre la porta cap a un món millor

Amb el nostre talent podem contribuir a construir un món millor. Hem de descobrir-lo, practicar-lo i compartir-lo. Hem buscat els nostres i hem fet una sessió de fotos per mostrar-los. Hem dibuixat el que ens suggeria i ho hem enganxat tot en unes claus al voltant del dibuix del món amb un pany. Som el futur i el nostre talent és la clau per obrir la porta cap a un món millor.

3r A

Desenterra el teu talent i comparteix-lo!

Amb la nostra composició volem animar a descobrir el talent que cadascú porta dins del seu interior. No tots tenim el mateix talent i sense esforç no existeix. Nosaltres hem desenterrat el nostre a classe i el mostrem amb les nostres fotografies i dibuixos a tot el món. Les hem enganxat sobre un munt de terra i hem posat un senyal per convidar a tots a descobrir el seu.

3r B

27NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

El passat dimecres 20 de gener, va venir a l’escola la campiona d’Espanya de 20 km marxa atlètica, la Raquel González Campos. Aquestes van ser les reaccions dels alumnes de 5è.

Cicle superior

QUI ÉS LA RAQUEL?

La Raquel va néixer a Mataró el 16 de novembre de l’any 1989. Als 11 anys, gràcies a un professor d’educació física, va iniciar la seva carrera d’atletisme, especialitzant-se en marxa atlètica, de la qual es va enamorar. Als 15 anys es va instal·lar al CAR (Centre d’Alt Rendiment), on encara segueix la seva preparació com a atleta. Actualment treballa guiada per en Josep Marín, un referent mundial de l’especialitat.

Fent de la superació un estil de vida, ha aconseguit ser medallista internacional en la prova de 20 km marxa. Ara s’està preparant per als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.

Marta Badosa De Gispert (5è A)

LA VISITA

El 20 de gener ens va visitar la Raquel González Campos, la campiona d’Espanya de 20 km marxa atlètica. Al matí ens van anunciar que aquella mateixa tarda vindria una campiona d’atletisme, ens van donar la seva biografia i un paper per escriure unes preguntes que ens semblessin interessants per fer-li personalment.

A la tarda, el Luis Oriol va presentar la Raquel, va explicar com la va conèixer, i la Raquel ens va projectar un PowerPoint sobre el seu dia a dia al CAR.

Els alumnes de 5è li vam fer unes preguntes que ella va respondre encantada, després la Raquel ens va signar un autògraf i, per acabar, vam marxar tots junts ben contents.

“La Raquel és una noia especial, perquè el que ella fa no ho pot fer tothom i algun dia m’agradaria ser com ella.”

Montserrat Folqué Garcia (5è B) i Marta Badosa De Gispert (5è A)

Visita de la Raquel González

28NOSALTRES

Els nens i nenes del cicle superior, el Dia Escolar de la No-violència i la Pau, vam voler treballar sobre la problemàtica que vivien els refugiats de Síria. Per això, vam veure un vídeo de l’Info K, on es tractava aquest tema i es mostrava la vida de tres nens que patien directament el conflicte. En acabar l’activitat vam voler escriure’ls una carta per mostrar-los el nostre suport i donar-los molts ànims!

AGRAÏMENTS

Els timbalers i timbaleres del Col·legi Sant Vicenç volem agrair la col·laboració de l’avi de l’Andrea i del pare de la Paula perquè sense ells la nostra timbalada no hauria estat possible.

29 de gener de 2016 Sant Vicenç dels Horts

Estimada Hala,

Som l’Helena Ricardo i la Raquel Camacho del Col·legi Sant Vicenç. Hem escoltat la teva història i ens ha semblat molt interessant, com has hagut de créixer de cop per poder fer-te càrrec dels teus germans. Ens sembla una història dura i trista per les cosses que has hagut de patir als 11 anys. Estem segures que si a nosaltres ens passés una cosa semblant, no seríem capaces de superar el que tu estàs passant en aquest moment.

Si poguessis demanar un desig, quin seria? Quines coses se’t passen pel cap cada dia? Quins plans tens per al futur, ara que ja no vas a l’escola?

Et volem donar moltes forces i molts ànims, perquè tu puguis seguir fent la teva vida amb els teus germans. Desitgem de tot cor que quan siguis gran tot et vagi molt bé i que compleixis els teus somnis.

Ens acomiadem, però esperem que puguis seguir endavant i que siguis molt feliç.

Helena Ricardo i Raquel Camacho

Sóc un nen. Em dic Víctor i provinc d’un poble proper a Barcelona, Catalunya (Espanya). M’agradaria parlar amb tu de com estàs, com ho estàs passant, suposo que malament, però en aquesta vida sempre hi ha d’haver esperança per poder tirar endavant. Vull que sàpigues que tots els meus companys i jo volem la pau i pensem molt en tu i en totes les persones que sofreixen aquesta terrible guerra. Segur que algun dia s’acaba i podràs viure molt bé. Com heu caminat tants quilòmetres? Jo no ho podria fer! Hi ha poques persones com tu, amb fe i esperança, que sempre busquen els seus objectius. Sobretot si tens un pla per a la vida canvia’l, però no canviïs el teu objectiu. Nosaltres sempre t’intentarem ajudar que tu i la teva família sigueu feliços, ho sereu. Sempre confiarem en tu!

Víctor Calero, 6è B

CICLE SUPERIOR

Cartes als refugiats

29NOSALTRES

CRUÏLLA DE NARRADORS

Germans Grimm Adaptació: Joaquim Pastor

La vella del bosc

Una vegada era una criada que travessava, acom-panyada dels seus senyors, un bosc gran i fron-dós. De sobte, uns bandits els van atacar i els van matar sense pietat.

La criada va ser l’única persona que va aconse-guir fugir, perquè en veure els bandits va saltar del carro i es va amagar darrere un arbre.

Més tard, quan els malfactors s’havien allunyat, s’adonà que havia quedat sola i li va semblar que no seria capaç de sobreviure en aquell medi que no coneixia, envoltada d’arbres i brolla.

Aviat va fer-se de nit i la pobra criada va decidir seure als peus d’un arbre, morta de gana i de cansament. Llavors se li va aparèixer un colom amb una clau al bec, volant harmoniosament, i li va dir:

– Veus aquell arbre? Al seu interior trobaràs tot el menjar que desitgis. Només l’has d’obrir amb aquesta clau.

La jove va anar fins a l’arbre, el va obrir com el colom li havia dit, i de l’interior en va sortir llet i una barra de pa. En acabar de menjar i de beure, encara es va trobar més cansada. Llavors el colom va atansar-se-li de nou, amb una altra clau, i li va dir:

– Veus aquell arbre? A l’interior hi ha un llit. Només l’has d’obrir amb aquesta clau.

I així va ser, la noia va trobar dins de l’arbre un llit en el qual va poder descansar.

L’endemà, en despertar-se, anava bruta i tenia ganes de canviar-se la roba. De seguida aparegué el colom amb una altra clau al bec.

– Veus aquell arbre? A dins hi ha vestits bonics. Només l’has d’obrir amb aquesta clau.

En obrir l’arbre, va trobar la roba més elegant i bonica que havia vist mai.

La criada va passar molt de temps al bosc, duent aquella vida fàcil i amb tot el que volia a l’abast, fins que un dia el colom li va preguntar:

– Em pots fer un favor, noia?

I, és clar, després de tot el que el colom havia fet per ella, no s’hi podia negar.

– M’agradaria que anessis fins a una caseta que hi ha no gaire lluny d’aquí –va dir el colom–. Allà trobaràs

una velleta que et saludarà, però tu no contestis en cap moment. Vés fins a l’habitació que trobaràs a mà

dreta i sobre la taula de l’estança hi veuràs, escampats, uns anells molt formosos. Només vull que agafis l’anell més senzill.

La noia va anar fins a la caseta, acompanyada del colom. Llavors hi va entrar, mentre el colom s’esperava a fora, i va trobar, asseguda, la velleta, que la va saludar. La noia no li va dir res i va anar directament a l’estança de mà dreta a bus-car els anells. Damunt d’una taula, tal com el colom li havia indicat, hi havia un munt d’anells d’or amb pedres precioses, però no va poder descobrir ni un sol anell senzill. De sobte, de reüll, la jove va veure que la dona fugia enduent-se una gàbia. Va córrer al seu darrere i, en atrapar-la, li va arrabas-sar la gàbia de les mans. Aleshores es va adonar que l’anell més senzill el duia l’ocellet de la gàbia. L’hi va prendre i va anar cap al bosc per lliurar-lo al colom, però l’ocell no hi era.

Estranyada, la jove va seure al peu d’un pi i, de cop i volta, les branques de l’arbre la van subjectar en una abraçada. En tombar-se es va apercebre, admirat, que l’arbre s’havia convertit en un noi molt ben plantat que li va dir:

– M’has deslliurat de l’encanteri de la malvada vella, que m’havia convertit en un arbre. Ara, els meus criats i jo tor-narem a tenir, finalment, la nostra forma natural.

I va resultar que el jove era fill d’un rei i que estava tan agraït a la noia que se la va endur amb ell al seu país i, al cap d’un temps, s’hi va casar

GLOSSARI

Malfactors: que cometen actes criminals, bandits.

Brolla: formació vegetal més o menys densa on predominen arbustos i mates de fulla persistent i petita.

De reüll: de cua d’ull.

Arrabassar: prendre violentament alguna cosa a algú.

Apercebre’s: adonar-se.

30NOSALTRES

ENTRETENIMENTS

EL CONTE DE LA SECCIÓ “CRUÏLLA DE NARRADORS” ENS REGALA LA HISTÒRIA D’UNA JOVE CRIADA QUE REP L’AJUDA D’UN MISTERIÓS COLOM. ÉS EL MOMENT D’ENDINSAR-NOS EN EL GRAN I FRONDÓS BOSC DELS GERMANS GRIMM PER DESCOBRIR TOT EL QUE AMAGA.

“Si necessites una mà, recorda que jo en tinc dues” (Sant Agustí, 354 – 430)

Entreteniments entorn de “La vella del bosc”David Ferrés

Sudoku amb dentsEscalfeu motors completant aquest sudoku. A la segona columna trobareu l’objecte màgic capaç d’obrir arbres.

El laberint frondósAjudeu la jove criada a descobrir la caseta de la vella.

Sopa de lletres personalSereu capaços de trobar tots els personatges de la història?

Jeroglífic amb mocadorPer qui són atacats la criada i els seus senyors?

L

U

C

A

(Solució)

BAN

+ S

Anagrama encantatCom era realment la vella?

AVLAMAD

Mot conjugatCom s’escriu la segona persona del singular del pretèrit imperfet d’indicatiu del verb arrabassar?

(Solució)(Solució)

 

U R U E Y Z H F L Y L V

S E N Y O R S S M L I E

X K H P U W T V R R U L

C R I A D A R E H F V L

M S P D Y U B H V O U A

X J R O I Q O N Q C N G

H I I W N G H A Z O Z D

L Z N L D Y I V E L Y D

R Y C A X E Z E R O P M

O E E Y I J E Y G M R M

A B P V D O Y R E E M Q

B B A N D I T S Z W O K

1. Criada2. Colom3. Vella4. Príncep5. Bandits6. Senyors

31NOSALTRES

AMB EL PATROCINI DE:

Carta + logo CSV

Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat

COL·LEGISANT VICENÇ

FUNDACIÓ EDUCATIVAESTEVE CASALS

Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat

COL·LEGISANT VICENÇ

FUNDACIÓ EDUCATIVAESTEVE CASALS

Format paper: DIN-A4

7

Carta + logo CSV

Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat

COL·LEGISANT VICENÇ

FUNDACIÓ EDUCATIVAESTEVE CASALS

Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat

COL·LEGISANT VICENÇ

FUNDACIÓ EDUCATIVAESTEVE CASALS

Format paper: DIN-A4

7

CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA CONCERTAT PER LA GENERALITAT DE CATALUNYAServeis: escola oberta, menjador amb cuina in situ, escola d’estiu, activitats extraescolars i biblioteca

C/ Antoni Gaudí, 8 | 08620 Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) Telèfon: 93 656 15 69 | Fax: 93 656 41 35 www.csantvicens.cat | info@csantvicens.cat