Núm. 58 I trimestre del 2007, any XVII · i frases fetes Pompeu Fabra, ciutadà de Badalona Núm....

Cata lunyaCata lunyaobservadaobservada

per un per un polonèspolonès

Qui vol Qui vol destruir destruir la nació la nació

cata lana?catalana?

La tasca La tasca era enormeera enorme

(falsos amics)( fa lsos amics)

Express ionsExpress ionspopulars populars

i f rases fetesi f rases fetes

Pompeu Fabra,Pompeu Fabra,ciutadà ciutadà

de Badalonade Badalona

Núm. 58 I tr imestre del 2007, any XVII 4 €

SETMANA SANTA 2007• EL TRIÀNGLE SARD (Costa Smeralda, Càller, l’Alguer)

Del 5 al 9 d’abril — Vols directes. Hotels de 4 estrelles. Preu 890 €

• L’ALGUER I EL LOGUDORO (L’Alguer, Castellsardo, Bosa)Del 5 al 9 d’abril — Vols directes. Hotels de 3 estrelles. Preu 768 €

• MALTA (La Valleta, Gozo)Del 5 al 9 d’abril — Vols directes. Hotels de 4 estrelles. Preu 930 €

• SICÍLIA (Catània, Siracusa, Agrigent)Del 5 al 9 d’abril — Vols directes. Hotels de 4 estrelles. Preu 810 €

• LA PROVENÇA MEDIEVAL (Montpeller, Aigües Mortes)Del 6 al 9 d’abril — Autocar. Hotels Turista Superior. Preu 615 €

TAXES

d’aeroports

no incloses

ELS MILLORS HORARIS DE VOL:SARDENYA: 5 d’abril, anada = 9:50 h / 9 d’abril, tornada = 16:15 hMALTA: 5 d’abril, anada = 6:50 h / 9 d’abril, tornada = 13:45 hSICÍLIA: 5 d’abril, anada = 21:50 h / 9 d’abril, tornada = 18:30 h

Atenció!: Descompte especial per als subscriptors de Llengua Nacional

INFORMACIÓ I RESERVES, EXCLUSIVAMENT A:

C. Indústr ia , 3408025 BARCELONATel . : 93 458 55 56Fax: 93 458 73 31A/e: [email protected]: www.clubcataladeviatges.catG

C 6

61

27 ANYS ORGANITZANT

VIATGES A L’ALGUER

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 58 - I TRIMESTRE DEL 2007 3

E D I TO R I A LE D I TO R I A L

Centenari del IEC

No podíem deixar de fer-nos ressò, des de la pàgina editorial dela nostra revista, del centenari de la fundació de l’Institut d’Estu-dis Catalans (IEC), que s’escau en l’any dins el qual hem entrat.

En efecte, arran de la celebració, l’any 1906, del Primer CongrésInternacional de la Llengua Catalana, el gran polític i patriota EnricPrat de la Riba, exercint com a president de la Diputació de Barce-lona i dins l’ambiciós programa de dotar Catalunya d’institucions quela vertebressin nacionalment, va fundar pel juny de 1907 un orga-nisme d’estudi i recerca d’alt nivell acadèmic que s’anomenà Insti-tut d’Estudis Catalans. En el moment de la fundació, comptava ambuna sola Secció: la Històrico-Arqueològica.

Al cap de quatre anys, o sia en 1911, s’hi afegiren dues seccionsmés: la de Ciències i la Filològica. Ja després de la guerra civil, en1968, la Secció de Ciències va desdoblar-se donant origen a unanova secció: la de Filosofia i Ciències Socials. Finalment, en 1989,l’esmentada Secció de Ciències es desdoblà novament, dividint-seen una Secció de Ciències i Tecnologia i una Secció de CiènciesBiològiques.

En l’actualitat, doncs, el IEC es compon de cinc seccions. A més,cada una de les seccions té diverses societats filials, que, en total,assoleixen la xifra de vint-i-sis. Un organisme, doncs, molt ric, ambmolts components, amb moltes activitats (per als detalls, remetem,per exemple, al número de gener d’enguany de la revista Serrad’Or), que prestigia la cultura catalana, que és punt de referènciaobligat i que, com volia el fundador, vertebra no sols el Principat,sinó tots els territoris de llengua catalana.

Com que la nostra és una revista que focalitza precisament la llen-gua, fixem-nos una mica més en la Secció Filològica (SF). Durantaquests gairebé cent anys, ha fet una labor encomiable, sobretoten l’època de Pompeu Fabra, que en fou l’ànima i que va codificarel nostre sistema lingüístic d’una manera genial. Amb posterioritata Fabra, l’obra normativitzadora de la SF ha estat també notable igeneralment encertada. Ara bé, precisament perquè desitgem elmàxim prestigi per al IEC, hem de fer constar que també hem no-tat mancances i desencerts en l’actuació de la SF. Així, simplementa tall d’exemple, hem trobat a faltar, a partir de 1971, una declara-ció de l’acadèmia que desautoritzés la «proposta Coromines» sobrel’ús de les preposicions per / per a, proposta filològicament infun-dada i gramaticalment incoherent que, havent estat seguida massaalegrement per una part dels usuaris de la llengua, ha fet molt mala la nostra normativa. També hem detectat, en l’època postfabriana,la caiguda en algunes ultracorreccions i, a la inversa, l’adopció d’al-gunes simplificacions que, de fet, no segueixen el geni de la llengua,rebaixen el nivell de comprensió i són impròpies d’un estàndardadequat a les característiques del català. El cas més clamorós és elde les noves normes sobre l’ús del guionet, ja denunciades repeti-dament per la nostra revista. Caldria, doncs, que la SF rectifiquésels desencerts i n’evités de nous en el futur, com ara a l’hora de pro-mulgar la nova gramàtica que està preparant.

L’enhorabona, doncs, al IEC, però augurant-li que pugui millorar,en els aspectes que calgui, la seva trajectòria. u

Què t’espera,llengua meva?T’estimo adés i sempre, parla meva, llengua dilecta en l’heretat dels segles, perenne a l’avial de les nissagues, raó pairal, sojorn de proses dignes i musa rellevant dels teus poetes. Saba viva del poble que t’estima, vincle perfecte, dúctil, aura eterna, flama i caliu d’un foc vivificant, llengua inefable, codi i fiament,esquer de l’ésser, prec i cant dels clergues.No em plau la teva minva, el mot groller,el camí rost que ofega el teu encuny.

T’estimo, parla meva, rel dels pares,dels avis i les llars més camperoles. Magna veritat, fita de grans gestes,fets sublims que la història ens recorda, amor suggeridor, glavi bregós. Fes-te respectar, viu al cor que et parla, que els nouvinguts estimin gest i causa. Massa paranys t’aclofen el pinacle i cal que siguis llei, fulgor i envit. Veu de la pàtria de bells paisatges, àugur digne per qui vulgui estimar-te. Ara i sempre perdura, arrela, exalta’t!

PERE VIVES SARRI

(dins El cant del cigne, p. 50)

L AL A F L AMAF L AMA D ED E L AL A L L E NGUAL L E NGUA

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 58 - I TRIMESTRE DEL 20074

S UMAR IS UMAR I

EDITORIAL

• Centenari del IEC 3

TRIBUNA

• Catalunya observada per un polonès. Jerzy Eligiusz Wielunski 5• La veritat té màrtirs. Víctor Alexandre 7• Sobre ampolles mig buides o mig plenes. Pere Grau 8• Sobre un mot controvertit. Pere Grau 9

SOCIOLINGÜÍST ICA

• TV3 Televisió de Catalunya. Maria del Pla 10• Qui vol destruir la nació catalana? Carles Castellanos 11

LÈXIC

• La tasca era enorme. Jaume Macià i Guilà 19• Llenguatge vulgar sense castellanismes. Rosa-Victòria Gras 28• «Papallones», «papallons» i «arnes». Miquel Adrover 32• Expressions populars i frases fetes... desfetes. Roser Latorre 34• Calcs que afecten els adverbis. Josep Ruaix 35• Calcs que afecten les conjuncions. Josep Ruaix 36

SINTAXI

• «Tot s’aprofita». Albert Jané 37

AMICS I MESTRES

• Pompeu Fabra, ciutadà de Badalona. M. Mercè Montagut i Barbarà 39• En el centenari de Joan Bonet i Baltà. Josep-Lluís Bronchal 42

BIBL IOGRAFIA

• Lo somni. Marcel Fité 45• Nacionalisme català. Jordi solé i Camardons 46• Verd paradís. Joan Ferrer i Costa 46• L’alguerès /1. Pere Mayans 47

PUBLICACIÓ I ADMINISTRACIÓ: Associació Llengua Nacional

Registre d’Associacions núm. 12842Dipòsit legal: B-35574-91ISSN: 1695-1697

ADREÇA POSTAL:C. de Sant Pere més Alt, 2508003 BARCELONAA/e: [email protected]://www.llenguanacional.cat

DIRECTOR: Ramon Sangles i MolesA/e: [email protected].: 93 456 88 79

CONSELL ASSESSOR: Miquel Adrover,Gabriel Bibiloni, Carles Domingo,David Casellas, Mercè Espuny,Francesc Esteve, Joan Ferrer, MarcelFité, Pilar Gispert, Rosa V. Gras, AlbertJané, Bernat Joan, Lluís Marquet, Joan-Carles Martí, Víctor Pa llàs, CarlesRiera, Josep Ruaix, Màriam Serrà,Jordi Solé

MAQUETACIÓ: Jordi Ardèvol

PORTADA: Sant Jordi, de Pere Pruna.(COL·L. de M. Sayrach)

«A tot arreu del món, quan en undomini lingüístic s’ha produït unaliteratura, veiem formar-s’hi, i reg-nar per damunt de la llengua par-lada multiforme, una llengua li-terària filla d’un llarg i acurattreball de selecció i fixació; i aixòs’esdevingué en les terres de llen-gua catalana i els catalans tin-guérem la nostra llengua nacio-

nal, on a penes traspuaven lesdiferències dialectals de la llen-gua parlada.»

(Pompeu Fabra)

La redacció no s’identifica necessàriament amb les opinions

expres sades en els articles publicats.— Llengua Nacional és membre de l’APPEC

Com a historiador, i amb predilec-ció per conèixer les nacions senseestat, sé des de fa ja més de trenta

anys que es parla del problema català,problema polític sols de les autoritatsde Madrid, no pas dels catalans.En polonès tinc un llibre on, traduït alcatalà, dic això:

«Catalonicidi? Ningú no ens entendria;la paraula és absurda perquè no apun-tem al veritable problema, que és degenocidi invisible i gradual, causat peldesenvolupament econòmic. No volem,doncs, un tal desenvolupament si ens fadesaparèixer del mapa!»

En una situació d’aquestes, unamotivació o explicació ideològica ésun engany, perquè la realitat és que hiha un desenvolupament real que téconseqüències genocides, que va encamí d’eliminar les llengües no proufortes i sense estat, com la catalana...Naturalment, se salven de la liquida-ció l’anglès i l’alemany i també elfrancès i l’espanyol.

¿Ho saben, els catalans, que són unpoble destinat a l’eliminació? Això hotinc escrit en un dels meus llibres, comara Razem z Niemcami (que traduït alcatalà seria Al costat dels alemanys),Lublin 2003. I, encara més, voldrienconèixer els catalans i els bascos el granprojecte d’eliminació que pesa sobreells? És ben probable que el rei d’Es-panya sí que ho sàpiga, que hi ha unprojecte d’extinció de les minories es-panyoles.

Hi ha alguns mètodes molt eficaçosper a fer desaparèixer un poble o una mi-noria nacional. Són els mètodes pacífics

i no violents, elaborats científicamentper professors i doctors en sociologia,lingüística i politologia (chapeau bas?!),tots políticament correctes (¿ideològica-ment relacionats amb un especialista eu-tanotòlog, Dr. Menge le?). No es tractapas, naturalment, de cap genocidi físic;ja hi ha altres mesures modernes per afer desaparèixer nacions sense estat.

És una paradoxa absurda que tots elsciutadans d’un estat efectivament multi-nacional tinguin les mateixes lleis, cosaque vol dir que desnacionalitzats i des -na cio nalitzadors estan sota la mateixasituació legal. Tanmateix, es diu que noés necessari l’ús d’una llengua com la ca-talana. En conseqüència, no és ver queels catalans i els castellans estiguin efec-tivament en la mateixa situació; això éssolament teoria. La realitat és que enuna situació de bilingüisme com hi haa Catalunya, l’extinció del català perun mitjà pacífic és ja un fet. Resulta quen’hi ha uns que mai no són bilingües,i n’hi ha uns altres que, cansats d’ha verde parlar dues llengües, de mica en micadeixen de parlar la que els sembla derang inferior. Les noves generacions sónmolt sensibles a això i ja no parlen lade les seves famílies, si és aquella queestà en condicions d’inferioritat. El ge-nocidi és invisible però eficaç. En la li-

teratura anglosaxona hi ha un poemaescrit en anglès sobre l’anglesitzaciódels celtes de Gal·les (I lost my nativelanguage...). Hi ha molts altres mètodesper al procés d’extinció d’una llengua,que podrien ser compresos dins l’ex-pressió de Pere Calders «Circ PaneuroInternacional» (Gaeli i l’home Déu, p.69), com seria, per exemple, parlar depluralisme, de tolerància, d’universa-lisme, de marginació de la llengua que,de fet, no és la marginada sinó la quemargina aquella altra amb la qual con-viu...

El català no solament fou una llen-gua assetjada; ni que sigui clandestina-ment, ho continua essent: 1976, 1977,[...], 2006... A Polònia el parlament deVarsòvia votà una llei en contra de lallengua polonesa: a favor de la margi-nació de la nostra llengua! Eren els cons-tructors de la Comunió Paneuropea, quesols volien una llengua i cap altra en laburocràcia de Brussel·les. Deien: Einpan europäisches Volk! Ein paneuro -päisches Reich! Eine paneuropäischeSprache und natürlich eine paneu-ropäische Wehrmacht! Comprensible-ment, tips de traduir a tantes llengüestants documents, la solució d’un pobleglobal per a ells era ideal. Potser retor-naríem a l’estat d’abans de la torre de


T R I B UN AT R I B UN A

Catalunya observada per un polonèsJERZY ELIGIUSZ WIELUNSKI (historiador i escriptor)

Jerzy Eligiusz Wielunski estudiant la seva traducció polonesa de Omeros

Hi ha un creixent interès per conèixer els celtes, de-terminat sobretot per un corrent global d’activació deles minories nacionals (se cerquen les arrels i s’hi voltornar), en contra dels moviments ideològics i cien-tífics i en contra de les previsions de la seva gradualintenció de fer desaparèixer tot el que no sigui des -envolupament econòmic. Com a exemples signifi-catius de planificació extintiva, podem enumerar acíels bascos, els catalans, els corsos, els bretons, elsquebequesos, els indis d’Amèrica, els albanesos deKosovo...

Babel, en què hi havia una sola llen-gua, probablement l’hebreu, per a totsels homes. Però, a partir de llavors, hihagué el diví advertiment: mai més notindreu una llengua comuna!

Tinc al meu davant un llibre: El Par-lament de Catalunya: l’estructura i lesfuncions del Parlament. I vull saber quès’hi diu de la paraula nació (nació ésuna paraula clau si es volen tenir re-presentants en un parlament). Resultaque sols a la pàgina 63 puc trobar-hi laparaula nacionalitat, descrita així:«Col·lectivitat amb característiqueshistòriques, lingüístiques, culturals, etc.pròpies de Catalunya, reconegudes coma tals pel seu Estatut d’autonomia, d’a-cord amb la Constitució espanyola.»Resulta, doncs, que la Constitució es-panyola ha de decidir què és Catalunya,què és l’Estat català i la nació catalana.Quina manipulació! Quina tristesa! Sor-tim d’aquesta tenebra paneuropea.

Ens trobem davant un gran problema: Els catalans, privats del seu estat

català des de l’any 1714 (victòria delsBorbons), volen restituir-lo, volen lallibertat i la independència; volen alli-

berar-se de l’ocupació forastera (caste-llana!?). Els catalans ja estan cansatsde resistencialisme. També els polone-sos estem cansats de la lluita per la in-dependència (1772-2006). En aquestsdarrers dos anys més de dos milions dejoves han emigrat perquè han estateducats sense patriotisme ni esperit deservei al poble polonès. La dependèn-cia comporta aquesta mancança desentiment de lluita. Són educats d’unamanera liberal, cosmopolita, paneu-ropea, global i absurda, sense gairesperspectives de futur. És l’Homo pan -eu ropaeus, producte final d’aquestaeducació. Són un altre element a fer latasca liberal, anomenada desaparicióde certes llengües i de certs pobles.

Per què no hi ha cap, ni una, repre-sentació oficial de Catalunya a Polònia?Doncs perquè encara no existeix l’Estatcatalà independent. Mireu, el deure ofi-cial de cada ambaixador o cònsol dePolònia en els països forasters és (d’unamanera formal) llegir, escoltar i observartot el que hom diu de Polònia i dels po-lonesos. Quan, per exemple, un perio-dista estranger escriu un article dientquelcom incorrecte sobre Polònia o elspolonesos, el deure del nostre ambai-xador és rectificar-lo i fer-li observar queés un ignorant o un diletant. Polònia noés independent, però té els seus ambai-xadors. Polònia patí tres invasions: lade l’Alemanya de Hitler, la de la Rús-sia de Stalin i la d’Eslovàquia de santTiso (un catòlic, els cavallers del qualafusellaren els militars polonesos polí-ticament incorrectes). L’any 1944 l’in-vasor i ocupant alemany fou canviatpel nou invasor i ocupant alliberadorsoviètic, que es mantingué en el poderfins a l’any 1989, formant una repúblicaComUni onista formalment independentperò formalment sovietitzada: l’Homosovieticus! A partir de 1989 l’ocupantalliberador soviètic ens fou canviat perunes forces polítiques en pro d’una mú-tua col·laboració secreta amb els anticsserveis d’informació i intel·ligència i deseguretat de l’antiga Gulagunió Soviè-tica. Per una banda, sembla que tin-guem la independència, però, per l’al-tra, aquest govern que es diu patriòticcau en moltes contradiccions.

Bé, tornem al que dèiem: Catalunyano té cap representació oficial a Polò-nia? No n’hi té absolutament cap. Enconseqüència, els forasters poden dir iescriure tot allò que vulguin de Cata -lunya, tenint la llibertat de no preocu-

par-se de si és veritat o no. Ai, la lli-bertat! Tots els esforços de les personespro-catalanes no tenen gens d’im-portància (i si en tenen, és il·lusòria);cal ser políticament correcte.

No cal dir que entre els diferentsgoverns estatals hi ha solidaritat. Peròla solidaritat manca entre totes les na-cions oprimides en una Paneuropa. Enl’actual Comunió Paneuropea hi ha lamés gran lliure presó de què disposenles nacions paneuropees, encara mésterribles que aquella que fou la Gula-gunió Soviètica, segons l’opinió dels ex-dissidents gulagunionistes, que diuenque Comunió Paneuropea pot fàcilmenttransformar-se en una Gulagunió Pa-neuropea.

Després de la Hiroshima del Kurdis-tan o de la gasificació de 5.000 kurdspels militars de l’Iraq, els representants de149 estats, reunits a París pel gener de1989, no arribaren a cap conclusió pera condemnar Saddam Hussein (ara jaajusticiat) per aquell genocidi (kurdocidi).La hipocresia és un element estructuralnecessari de la política internacional.

S’ha de començar a parlar clar: oindependència o res. Tot això de lesautonomies és una forma legal més dedomini d’un poble sobre un altre. ACatalunya és hora de decidir: inde-pendència per als Països Catalans, o,si no, per a Catalunya, una i sola.

I una sola llengua nacional, una so-lament. De cap manera molts dialectesde la mateixa llengua nacional (com,per exemple, el valencià, el mallorquí,l’alguerès...). No!: sobretot una únicallengua nacional catalana per a tots elscatalans de l’Estat nacional català. Unaalternativa: cap Estat nacional català itots els dialectes catalans. Mort segura.A Grisònia ja es provà aquesta alterna-tiva, però l’alemanyització hi arribà totseguit. Naturalment, perquè segons elsHuman rights els representants de lesnacions desnacionalitzades tenen elsmateixos drets que els seus desnacio-nalitzadors. Aquest fet absurd –aquestatrista veritat– és la conclusió de la mevatesi doctoral. No és possible negar-ho.Però el món continua parlant dels dretshumans. Sembla que la veritat no puguiser coneguda. Visca Catalunya lliure! u



— Els catalans saben que no són cas-tellans (espanyols). Però això no hosaben ni ho diuen els llibres publicatsa Polònia, ni els nostres diaris, ni laràdio, ni la televisió.Potser hi ha «informacionoides» sobreCatalunya, però la ignorància que se’nté és il·lustre. Ens trobem certamentdavant un element del mètode de ge-nocidi pacífic, no violent, gradual,sempre efectiu, millor que l’eutanàsia.

— Per a tots els polonesos, Barcelona, lacapital de la província de Catalunya,és una ciutat espanyola.

— El català és un dialecte espanyol, se-gons pensen els polonesos.

— Catalunya és una regió espanyola, se-gons la premsa de Polònia, en aquestUBekistan of theThird World.

— Els catalans són una minoria nacio-nal. Això ho escriuen els nostres po-litòlegs (políticament correctes). Elscatalans són una nació sense estat na-cional des de l’any 1714, i, per tant,els nostres politòlegs no volen saberres dels pobles oprimits, privats d’es-tat propi nacional.

— Un poble pot ser una part integrald’un altre poble.

— Els catalans són separatistes i terro-ristes. Això sovint és escrit per algunsperiodistes ignorants. ADREÇA:

Jerzy Eligiusz WielunskiTristana 38,20-713 LUBLIN-18(Polònia)

La Catalunya d’avui és una nacióque ha perdut el costum d’honorarles persones que van donar la vida

per ella. Totes aquelles figures que enqualsevol altra nació amb un mínimd’autoestima serien lloades i respecta-des, a Catalunya són menystingudes,des acreditades o fins i tot, com passa so-vint, blasmades. Lluís Companys és unad’aquestes figures. El seu assassinat i ladignitat amb què es va lliurar a la morten nom de Catalunya són tan indiscuti-bles als ulls de la història que algunaànima arrogant del país –emparant-seen l’autodefinició de catalanista i amb elsuport de l’Esfera dels Llibres, del grupque edita el diari El Mundo– ja s’ha afa -nyat a escorcollar i escampar les nom-broses contradiccions que l’afectavencom a ésser humà per mitjà d’un llibretitulat La veritat no necessita màrtirs. Unllibre, per cert, que ha estat elogiat i re-but amb els braços oberts per la dretamés feixista espanyola. En les seves pà-gines, el seu autor, Enric Vila, i l’esferaliterària de l’espanyolisme emmascarataboquen tanta porqueria com poden so-bre el nom de Lluís Companys, afirmantque era un ésser melodramàtic, fatalistai malaltís, un cercador de glòria, un egò-latra, un vanitós, un fracassat política-ment mort que «els nazis, en lliurar-loa Franco, van ressuscitar». D’aquestamanera, sotmeten Companys a un do-ble judici: el judici sumaríssim que se liva fer l’any 1940 i el judici d’intencionsque ara li fan. Dos judicis, a més, unitsper un trist denominador comú: la in-defensió de Companys.

No hi ha dubte que la recerca de laveritat és sempre lloable; sempre, és clar,que la recerca no sigui un pretext per ajustificar una sentència condemnatòriafeta a priori. Per tant, qui vulgui conèi-xer l’autèntica veritat sobre Companys,cal que llegeixi Nacionalisme i GuerraCivil..., de Víctor Castells. En ells no hitrobarà autoodi, sinó autoestima. L’afanyper cercar els aspectes foscos dels heroisnacionals és positiu quan la nació a laqual perta nyen és una nació lliure, so-birana i independent. Un Estat es potpermetre aquestes coses sense que tron-

tolli la seva consciència com a poble. Encanvi, les nacions no normalitzades,com la nostra, necessiten referents queels recordin qui són, què han estat i quinha de ser el seu irrenunciable horitzó.Tanmateix, per paradoxal que sembli, ésjustament en aquestes nacions, no pas enels estats, on proliferen els entrebancai-res, on excel·leixen els trasbalsadors ambafany de notorietat. I és que els poblessubordinats llargament a la voluntat d’unaltre tenen ja aquesta patologia. Moltsdels seus ciutadans experimenten unplaer morbós denigrant-se ells matei-xos, despullant-se davant la nació queels domina i exhibint-se públicamentamb tots els seus defectes. És així, permitjà de l’autoflagel·lació, que legitimeni amplifiquen la figura del dominador al-hora que minimitzen la pròpia, justifi-cant el sotmetiment que pateixen.

Per què deu ser que aquests abran-dats i neutrals escorcolladors de la ve-ritat no s’enfronten mai amb el domi-nador? Per què deu ser que es mostrentan iconoclastes davant els referents ca-talans i tan respectuosos amb els es-panyols? Com s’explica que despleguintanta energia per poder cobrir de por-queria Lluís Companys i que es mos-trin tan submisos amb els referents del’espanyolitat, com, per exemple, el reid’Espanya? La resposta és senzilla: percovardia. Per covardia, perquè blasmarLluís Companys no suposa cap risc,mentre que blasmar el rei d’Espanya, sí.I és que del que es tracta és de destruirels pocs referents que ens queden coma poble, mentre els referents espanyols,arran d’això, s’engrandeixen cada diamés. És així com, a poc a poc, el nos-altres col·lectiu català va cedint el seulloc a un nosaltres col·lectiu espanyol;és així com, òrfena de referents, laconsciència nacional catalana es veuobligada a fer un esforç titànic per talde compensar les llacunes que pre-senta el seu imaginari com a poble.

Resta clar, d’acord amb això, que larevisió dels nostres referents històricssols es pot fer l’endemà de la inde-pendència, mai abans. I no es pot ferabans per la senzilla raó que, sense re-

ferents, difícilment hi haurà inde-pendència. És més, si no hi ha cappoble jurídicament reconegut querenun ciï als seus referents, per què hau-ríem de renunciar-hi nosaltres? Doncsbé, diguem-ho clar: nosaltres no somjutges d’intencions; nosaltres ens ate-nim als fets, i els fets demostren que elpresident Lluís Companys, l’únic pre-sident democràtic d’Europa afusellatpel feixisme, va donar la vida perCatalunya. El seu assassinat, per tant,va ser un crim d’Estat que no hem obli-dat. Com no hem oblidat tampoc queEspanya no sols no ha demanat maiperdó per aquest crim, sinó que mantéun silenci còmplice i es nega a revisarla ignominiosa farsa d’aquell 14 d’oc-tubre de 1940. Sortosament, aquest noés el cas d’Alemanya. Alemanya va de-manar perdó a Carme Ballester, víduade Companys, per haver lliurat el seumarit a les autoritats franquistes i, pos-teriorment, per mediació de Josep-Ma-ria Batista i Roca, la va indemnitzar ensaber que malvivia tota sola, sense re-cursos, en unes golfes de París.

Hi ha una cosa que els catalans ambun mínim de dignitat hem de tenir pre -sent: a Lluís Companys el van assassi-nar perquè era el president de Catalu-nya i perquè amb la seva mort preteniendestruir la nostra identitat nacional. Vaser per això que va patir tota mena devexacions, com ara ser exhibit entre rei-xes mentre les visites li llançaven es-copinades, monedes i rosegons de pa.Tot i això, el seu comportament davantla mort va ser exemplar. Amb una se-renor i una fermesa extraordinàries, vafer les últimes passes de la seva vida alFossar de Santa Eulàlia, al castell deMontjuïc; es va descalçar per podersentir la terra que tant havia estimat i,amb els ulls descoberts, mirant de fit afit els seus botxins, va pronunciar aques-tes últimes paraules: «Per Catalunya!»

Crec, honestament, que si LluísCompanys va tenir la dignitat de mo-rir per Catalunya, Catalunya ha de te-nir la dignitat d’estimar el seu gest,honorant la seva memòria i elevant-loa la categoria d’heroi nacional. u



La veritat té màrtirsVÍCTOR ALEXANDRE

Un bon amic m’escriu comentantla inflació de «veus planyívolesque no paren de doldre’s de la

nostra trista situació lingüística» i quemés d’un exclama «de què serveixprecisar l’ús dels pronoms febles si alcarrer tothom parla castellà». Aquestadarrera observació m’ha arribat al vo-raviu, i també voldria dir-hi la meva,encara que no convenci els sants im-pacients.

Per començar, no hi ha cap llenguaque tingui garantia d’eternitat; però eldiguem-ne nivell crític del català, pera arribar a la seva extinció, hauria debaixar a cotes que, ara per ara, per alcatalà són impensables. L’any 101 aCel cònsol romà Màrius va derrotar unscent mil invasors cimbres a prop del’actual Vercelli. Els pocs milers de su-pervivents van esdevenir pagesos a laregió del Vèneto. I avui, vint-i-un seglesdesprés, i a pesar del pas continu d’al-tres onades invasores i de guerres in-comptables, al voltant de Verona hi haalguns milers de descendents d’aquellscimbres que continuen parlant el seuidioma. I és que extingir una llengua éssols factible si, d’aquells que la parlen,una aclaparadora majoria se n’aparta.¿Passa, això, a la nostra terra? No crecque ningú pugui pensar-ho. És la si-tuació del català realment tan dolenta?Depèn de com ens ho mirem.

Com cantava Raimon, «venim d’unsilenci antic i molt llarg». I, ja abansd’aquest silenci, hem hagut de supor-tar més patacades que no pas altrespobles, més feliços o menys proble -màtics. Afegim-hi que la demografiamai no ens ha estat gaire favorable ique sovint hem jugat el paper del blatentre les rodes de molí d’Espanya i deFrança. Si tenim en compte aquests fac-tors i hi afegim la relació de forces queens continua essent desfavorable, jo di-ria que l’actual situació (i no sols perla llengua, però sobretot per aquesta)no l’hauríem pas de considerar comuna estada al servei intensiu d’urgèn-cies abans que algú ens estengui el cer-tificat de defunció, sinó, ben al contrari,com una llarga convalescència després

d’una forta recaiguda, i saber veure queva per millor camí del que es pensa elmalalt, que somica i que ja voldria te-nir una fortalesa que potser mai no hatingut en la mesura que ell voldria.

Si amb el nou Estatut els drets de lanostra llengua són almenys equiparatsals del castellà, no tindrem el Ferrarique molt somien però la cilindrada delnostre motor ens permetrà una veloci-tat superior a la que hem tingut fins ara,ni que només la puguem augmentar demica en mica. Però tot compta.

Ha claudicat el nostre jovent? So-lament ho ha fet, potser, aquella partque, de tota manera, «passa» de lacosa pública i que es desentén de totallò que va més enllà del seu petit ho-ritzó personal. En canvi, si tenim encompte la foscor de què venim, laquantitat de gent jove que defensa lanostra llengua i la nostra terra és mi-raculosament gran. A la meva manerade veure, l’exagerat pessimisme demolts és gairebé un insult per a l’en-tusiasme i la dedicació de tants jovescatalans que no abdiquen de la sevapersonalitat ni de la seva llengua mal-grat que s’enfonsi el món.

Aquests joves (que seran potser elsque faran un dia un altre pas endavanten l’ampliació de la nostra sobirania)són els fidels continuadors d’aquellshomes que en els moments més ne-gres de la nostra pàtria no van pre-guntar si tenia sentit de precisar l’úsdels pronoms febles, sinó que, cadas-cun a la seva manera, van acceptar eldesafiament i van posar els fonamentsper a l’edifici que continuem bastinttots. No cal esmentar gaires noms; totsels sabem (o els hauríem de saber) decor: els Riba, Soldevila, Espriu, Triadú,Tasis, Aramon i tants i tants d’altres. Totstenien més temors (i més justificats) delsque ara puguem tenir nosaltres; peròno van acceptar mai que l’ampollabuida fos l’estat irreversible i definitiuper a la nostra llengua i per a les nos-tres institucions, i van adaptar per a ells,canviant només el nom del país, l’ordredel dia de l’almirall Nelson a Trafalgar:«Catalunya espera que cadascú com-

pleixi el seu deure.» I ho van fer a pe-sar del risc personal que això suposavaper a gairebé tots ells. Aquell risc (presó,exili, multes, prohibició d’exer cir ofici,etc.) ja no el té ningú. I, igual que sensela feina d’aquells homes avui la situa-ció política i cultural dels catalans se-ria molt galdosa, per no dir catastròfica,si els que ara vivim no fem cadascunallò que bonament pot, sense derrotis-mes impacients, les generacions delsnostres néts i besnéts tindrien tot el dreta retreure’ns-ho. Per això, qui pugui ien sàpiga, que continuï polint la llen-gua de tots. Sense defalliments. Sensevacil·lacions, que no ens porten enlloc.Tornant a picar pedra una vegada i unaaltra, sempre que calgui.

Fa cinquanta anys, jo era un d’a-quells joves que (com molts d’avui)contemplava amb admiració la lluitaesforçada i callada dels nostres capda-vanters, m’arrenglerava darrere seu perposar-hi també una petita engruna desuport. Una d’aquestes meves engrunesva ser un poemet que va guanyar l’en-glantina a Mèxic l’any 1957 i que aca-bava amb uns versos que deien:

Sants i impacients compatriotes,no em feu quedar ara malament, araque tenim tantes més eines que nopas llavors. No en dubteu: l’ampollaes va omplint. No tan de pressa comvoldríem, però Déu n’hi do. Només sicadascun de nosaltres es deixés gua -nyar per pors i dubtes, permetríem que«els altres» guanyessin. u



Vora la mar, jo sé una terra duraque s’ha salvat, voltada de perillsperquè no ha desertat de l’aventura,l’amor amb desmesura dels seus fills.

Sobre ampolles mig buides o mig plenesPERE GRAU

LLENGUA NACIONAL no és una re-vista de política. Però al nostre paísla llengua i la política són sovint

ben difícils de separar. I de vegades no -més cal l’ús d’un mot en lloc d’un al-tre per a atiar tempestes emocionalsamb llamps i trons. Un d’aquests motsamb càrrega explosiva és la paraula na-cionalitat usada en comptes de nació,tant en la Constitució espanyola comen l’Estatut català. Tots ens hi hem en-fadat d’allò més, i jo, no en dubteu,tant com tothom. Però, pensant-hobé, potser ja seria hora que en lloc desulfurar-nos i permetre que la parau-leta ens agregi la vida, miréssim si lapodríem usar tots plegats com un bu-merang que pogués enutjar els cen-tralistes recargolats, tant o més que laparaula nació.

En primer lloc, què en diuen els dic-cionaris? Els que jo tinc a l’abast sónel català de la FEC (Fundació Enci-clopèdia Catalana), el Hornby anglès,editat a Oxford, i el Duden i el Meyeralemanys. El de la FEC registra tres ac-cepcions. La primera diu: — Caràcter nacional, condició

ètnica, política i institucionalque constitueix una nació. I, per això, Prat de la Riba va titu-

lar el seu llibre cabdal La nacionali-tat catalana. Trobo que per aquí jaanem bé.

La segona accepció és la més co-neguda i usada arreu: — Situació de la persona de-

terminada per la seva sub-jecció o pertinença a un es-tat i a la seva jurisdiccióamb el conjunt de deures idrets que això comporta.

Aquesta és l’única accepció queaccepta el diccionari anglès: beeing amember of a nation i una de les dues ac-cepcions en els dos diccionaris ale-manys.

La tercera accepció diu: — En algunes constitucions, na-

ció sense estat però amb uncert nivell d’autonomia. Correspon a la que en els diccio-

naris alemanys diu: — Minoria ètnica dintre d’un

estat; minoria nacional.

Agafem-ho per on vulguem. La pa-raula nacionalitat és sempre una passaque ens porta indefectiblement a la pa-raula nació que ara ja s’ha obert la pri -mera porteta, ni que sigui solament enel preàmbul de la nostra nova CartaMagna. Jo gairebé diria que algun delsanomenats pares de la Constitució quela van aplicar per no alarmar els tricor-nis va ser prou murri per a suggerir-lasense que els altres s’adonessin de ladinamita que duia a dins a llarg termini.

Jo començaria, a tot arreu on escaigui,a parlar dels extremenys, dels murcianso dels asturians com a integrants de lanacionalitat castellana, o, si volem fer-ho molt fort, de la nacionalitat espa -nyola. I a veure què hi diuen.

Fins i tot, si acceptéssim (que noho fem pas) la qualificació de minoriaètnica o minoria nacional, això signi-ficaria que hom accepta que somd’una altra ètnia (?) o d’una altra na-ció que no pas la resta dels espanyols,i no crec que això als centralistes elsagra dés gaire. L’única paraula que jani els anticatalans no s’atreveixen ausar és la de definir Catalunya comuna región, que és la que més els sa-tisfaria. La nacionalitat ha estat l’eta -pa, segurament inevitable, fins que enun nou Estatut (que també serà inevi-table d’aquí a pocs anys, ja que ni l’ac-tual Govern espanyol dóna gaire du-rada al del 18 de juny del 2006)puguem treure de la cara de la paraulanació la màscara de carnaval veneciàque representa aquesta nacionalitatdels nostres pecats. Mentrestant, però,fem-la servir tant com puguem, de ma-nera que es faci palesa la seva absur-ditat. Per exemple, parlant del rei deles nacionalitats espanyoles o de laReial Acadèmia de la llengua de la na-cionalitat castellana, etc., etc. Com hotrobeu? u


Sobre un mot controvertitPERE GRAU (viu a Hamburg)

El 10 de setembre de 1983 em pen-sava, pel que fa a l’ús i al mante-niment del català, la nostra llen-

gua, que començaríem d’anar forçamés bé que no anàvem. M’ho pensavajo i s’ho pensaven molts milers de ca-talans i catalanes que poblàvem el país:amb la creació de TV3, que emetia ín-tegrament en català, crèiem que la nor-malització lingüística seria un fet. Oitant, que sí! Disposàvem d’un poderósmitjà de comunicació de massa quecontribuiria a refermar la llengua prò-pia del país i, de passada, serviria pera fer emmudir el bec de més d’un ocellde mal averany, entossudit a clamarque el català no trigaria gaire, social-ment, a passar cantó.

Vint-i-tres anys més tard –és a dir,avui dia– constato que totes aquellesil·lusions que vaig viure, i que vamviure, respecte al naixement de TV3,s’han convertit en una mena de goigsense alegria; que tot s’ha anat fent focd’encenalls gradualment, vaja. I això,per què? Doncs, perquè TV3 viu,d’ençà d’un temps, un procés de des-catalanització o d’«espanyolitis» evi-dent, des dels continguts referencialsque fan servir –com més va, més Espa-nya hi tenim–, fins al català que xer -rotegen alguns presentadors i presen-tadores, amb una pèrdua esbalaïdorade pronoms febles i una adquisiciócreixent de barbarismes castellans. Unprocés d’empobriment lingüístic queva assolir fites altíssimes aquest estiu,mitjançant el programa estrella que ensva oferir TV3: Cantamania.

Us en recordeu, oi? Cantamaniaera un karaoke. Hi van participar dot-zenes de poblacions de Catalunya –laSeu, Solsona, Ponts, Berga, Deltebre,Ba nyoles, Premià de Mar, Calafell...–i moltíssima gent d’aquestes pobla-cions, amb l’entusiasme que provo-cava saber-se protagonista en un espaide la «tele» emès en hores de granaudiència: abans del Telenotícies ves-pre, de dilluns a divendres, i desprésdel Telenotícies vespre, cada dijous,dia en què se celebrava la gala set-manal de Cantamania.

Com a espectacle, doncs, no hi hares a dir. Sí que hi ha a dir, en canvi,sobre la tria de les cançons que s’hivan cantar: la lletra de la majoria, unaaclaparadora majoria, era en castellà.Les cançons cantades en català, al cos-tat d’algunes cantades en anglès, hi vanser el convidat pobre. De fet, al dird’alguns concursants, el vuitanta percent de les lletres que s’havien de triari cantar era en castellà. ¿No hi ha lle-tristes i compositors de casa, arreu delpaís? ¿No hi podem cantar, en català,de la mateixa manera que es canta encastellà o en anglès?

On és aquella TV3 que havia de ser-vir per a normalitzar el català? Segu-rament enlloc, vatua l’olla. TV3, la te-levisió pública de Catalunya –«lanostra», en dèiem–, amb Cantamaniava optar per potenciar el castellà endetriment del català, ras i curt. I tot perla puta pela, sí, per estalviar-se de tra-duir al català les versions dels karao-kes comercialitzades en castellà. Unfet, sens dubte, que clama al cel.

Clama al cel perquè TV3, mit-jançant un producte de dubtosa qua-litat, presenta una Catalunya forçaallunyada de la realitat: ens fa moltmés castellans que no som. El bilin-güisme que hi ha als carrers dels nos-tres pobles i ciutats no és de predominicastellà, bon tros se’n falta. A més, enla societat plural que som, la llenguasocial que s’ha de compartir a Catalu-nya ha de ser el català, la mil·lenàriallengua d’aquí, la nadiua, un fet queno sembla que tinguin gaire en compteels capitostos de TV3.

Clama al cel per la bufetada que esclava, des de TV3, a la memòria detanta i tanta gent que ha lluitat, en elsmoments difícils de la nostra història,a favor de la pervivència i la dignifi-cació del català, des de correctors,gramàtics, escriptors, editors, llibre-ters i mestres, fins a un gavadal d’ac-tivistes anònims arreu del país. Quinapena que fa veure com la feina i l’es-forç de tots aquests militants –amb pe-rill de detenció i empresonament, mésd’una vegada i de dues, en temps delfranquisme– no hagin arrelat i fructi-ficat en el si de la televisió pública deCatalunya, teòricament al servei delpoble català.

Clama al cel pel menyspreu quees fa, des de TV3, contra lleis –Llei denormalització lingüística o Llei de po-lítica lingüística– i campanyes –LaNorma o Dóna corda al català– a fa-vor de la normalització de la nostrallengua. Si des de TV3 se’ns presentaun concurs de karaoke en què escanta majoritàriament en castellà, aquè treu cap dictar lleis i muntar cam-panyes a favor del coneixement i l’ússocial del català?

Clama al cel que davant de totaquell devessall televisiu i multitudi-nari potenciant el castellà no hi ha-gués hagut cap polític ni cap partit quetragués el geni i hi digués amb valen-tia al guna cosa. És clar que tampoc nopodem demanar la lluna en un cove:TV3, pel que fa al procés de descata-lanització o d’«espanyolitis» que ensserveix, ja va començar d’anar de capper avall els darrers anys del pujolisme,i el govern tripartit d’en Maragall, d’enSaura i d’en Carod hi va acabar de ferel pes.

I realment clama al cel –acabo, perbé que m’hi podria estendre força més–que TV3 rematés Cantamania tal coml’hau ria d’haver començat: en la granfinal, celebrada el dia 21 de setembrepassat, els representants de les cinc po-blacions que hi van arribar –Gavà,Igualada, Roses, Torroella de Montgrí iVilafranca del Penedès– varen cantartots en català. u


S O C I O L I N GÜ Í S T I C ASO C I O L I N GÜ Í S T I C A

TV3 Televisió de CatalunyaMARIA DEL PLA

E n l a so c i e t a t p l u ra l q u eso m , l a l l e n g u a so c i a l q u e s ’h ad e c o m p a rt i r

a C a t a l u n y a h a d e se r e l c a t a l à , l a m i l · l e n à ri a

l l e n g u a d ’a q u í , l a n a d i u a

Les grans línies d’actuació contrala nació catalana

La primera observació general quees pot fer és que no es tracta d’una ac-tuació que es pugui reduir al momentpresent o que es pugui atribuir nomésa un parell de partits de matriu espa -nyola, perquè aquest procés és antic ino s’ha arribat a aturar en les èpoquesen què hi ha hagut marcs políticsmenys agressius en les diferents àreesdel nostre país. Moltes de les línies dedestrucció de la nació catalana hancontinuat existint durant el govern deCiU al Principat de Catalunya o durantel govern d’esquerres a les Illes Bale-ars. És evident que ha estat sobretot en

moments de domini més ampli del PPi del PSOE que la política de destruc-ció de la nació catalana ha funcionatd’una manera més plena; però moltesd’aquestes actuacions han estat di-versificades i han persistit d’una ma-nera més prolongada.

Les actuacions contra la nació ca-talana poden ser resumides en els àm-bits següents:a) Actuacions contra la normalitzaciósocial de la llengua catalana

b) Actuacions contra els referents cul-turals nacionals i contra l’autoi-dentificació col·lectiva

c) Actuacions contra el desenvolupa-ment com a comunitat cultural

a) Actuacions contra la normalitzaciósocial de la llengua catalana

Les actuacions que es duen a termeen aquest àmbit tendeixen totes a fre-nar el procés de normalització socialde la llengua catalana. Més concreta-ment, allò que es vol evitar en aquestsmoments és la possibilitat de fer de lallengua catalana la llengua general derelació social en els territoris que lisón propis.

En aquest sentit, al llarg dels darrerstemps s’ha anat promovent un ús sub -ordinat de la llengua catalana fins i toten les emissores de ràdio i de televisiód’expressió catalana. Aquesta degene-ració ha estat denunciada a bastament



Qui vol destruir la nació catalana?–mecanismes i responsabilitats d’un crim organitzat–

CARLES CASTELLANOS (enginyer industrial i lingüista, doctor en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona)

La nació catalana, comunitat humanacreadora d’una cultura potent que s’haanat desenvolupant des de fa més de milanys en un territori que compta avui ambmés de deu milions de persones, que acu-mula, per tant, en una prolongada històriarealitzacions importants en tots els campsde l’activitat humana i que compta ambuna llengua d’una gran vitalitat dins el mónglobalitzat a l’albada dels segle XXI, trobaentrebancada avui la seva pervivència.

Sovint s’han volgut presentar les difi-cultats per a la vida col·lectiva de la na-ció catalana en els nostres dies com el re-sultat d’un seguit de fatalitats inevitables,contra les quals cap mena de mesura aaplicar no fóra possible.

En aquest article intentaré d’exposar,d’una manera resumida, els diversos me-canismes que operen contra l’existènciadels trets lingüístics i culturals constitu-tius de la nació catalana en aquests mo-ments. Mostraré que no es tracta de fenò-mens casuals o marcats per la fatalitat,sinó que responen a accions voluntàriesque entren en el ter reny de l’actuació so-cial i política i que, per tant, són actua-cions a les quals pot ser atribuïda una res-ponsabilitat ben concreta i definida i que,en la majoria dels casos, són tan neta-ment criticables d’una manera explícitacom plenament modificables.

Carles Castellanos FOTO: R. Puig Coromines

per diversos autors i per això no m’hientretindré; em limitaré a apuntaraquelles qüestions que s’han anatagreujant i que són de caràcter divers.

Des d’un punt de vista general éssignificatiu, per exemple, l’abandó es-candalós del català que representa laproposta de supressió de les emissoresd’expressió catalana de RTVE al Prin-cipat de Catalunya1. Si la RTV de l’Es-tat, que és pagada per tots nosaltres, volreduir costos, es veu que la primeracosa que se li acut és suprimir les emis-sions en llengua catalana. És així comel govern del PSOE concep la diversi-tat cultural i aplica el seu auto-proclamat «tarannà» federalista(inexistent en la realitat).

Però si entrem en detalls so-bre l’ús, fins i tot en els mitjansde comunicació que han de fun-cionar teòricament en català, po-dem observar, per exemple, quela llengua dels entrevistadors delsprogrames ja no és sempre la ca-talana, sinó que molt sovint elsentrevistadors es passen a la llen-gua espanyola, fins i tot en casosen què la persona entrevistadaconeix el català. Més encara: lespersones que són triades per aser entrevistades, molt sovint noparlen el català i s’expressen úni-cament en espanyol. La presèn-cia del català es veu cada dia mésreduïda, per mitjà de la intro-ducció progressiva de la llenguaespanyola. Els anuncis en què l’espa -nyol ha substituït el català són cada diamés nombrosos i l’ús de l’espanyolcombinat amb el català augmenta. Elsúmmum de la manipulació bilingüistael constitueixen aquell nombre im-portant d’elements publicitaris quecombinen el català com a veu en off,amb el castellà com a llengua dels per-sonatges «de la vida real». El retrocésdel català en la publicitat no semblaevidentment el resultat de cap ideanormalitzadora dels responsables dela CCRTV, sinó més aviat fruit d’unaconcepció i d’una ideologia de signecontrari. D’una manera general, po-dem dir que els usos lingüístics a laCCRTV tendeixen a presentar el catalàcom a incapaç de tenir una existència

com a instrument de comunicació«normal», escampant la concepció dela nostra llengua com una mena denosa poc útil i fins i tot estenent senti-ments de por d’utilitzar-la2. No cal dirque aquesta concepció no pot ser méscontrària a la normalització lingüística.

Els responsables d’aquest tracta-ment lingüístic en els mitjans de co-municació catalans argumenten que eslimiten a «reflectir la realitat». Estúpidaconstatació que segur que no aplica-rien en cap altre mitjà, perquè prou sa-ben que la realitat que exposen en elsmitjans de comunicació sempre és ob-

jecte de tractament, un tractament quedepèn fonamentalment de l’orientaciópolítica i ideològica del mitjà de co-municació en qüestió. Es pot argüir queen aquesta mena d’actuacions no hiha malícia. Vull advertir que el que vol-dria jutjar aquí no és la qualitat moralde les persones sinó el resultat en la po-lítica lingüística quotidiana d’uns hàbitsi uns models lingüístics que són fona-mentalment negatius. El fet que les po-lítiques lingüístiques negatives per a lallengua sovint no siguin conscients (nosiguin raonades obertament) només ensindica el baix grau de consciència so-cial dels seus responsables; però aixòno fa pas que els efectes reals deixin deser greus, ni tampoc fa que els seus au-tors n’hagin de ser excusats.

El que encara sobta més d’aquestatendència sistemàtica a la negaciód’una existència autònoma a la llen-gua catalana és que sembla que estiguifins i tot en contradicció amb els ob-jectius manifestats explícitament per laCCRTV. L’obligació de la CCRTV és«fomentar l’ús de la llengua catalana»,«ser una potent eina de normalitzaciólingüística»3.

Sovint són les exigències del mer-cat cultural espanyol (no gens «de-mocràtiques» ni «espontànies») les quemarquen les decisions dels nostres«responsables» culturals. El cas del pro-

grama espanyolitzador de TV3que ha estat Cantamania és es-pectacular si ens fixem en el fet,prou denunciat, segons el qualels usos lingüístics només hanrespost a interessos comercialsdels promotors, els quals reduïend’entrada a percentatges residualsla tria possible de cançons en ca-talà. Com es poden qualificar lesactuacions que menen a aquestsresultats? Alguns parlaran de cri-teris comercials, uns altres de dei-xadesa. Jo crec, en canvi, que caldir les coses pel seu nom: estracta d’activitats marginadoresde la llengua catalana i, per tant,d’un error dins la funció catala-nitzadora, que sempre s’ha atri-buït teòricament a la televisió pú-blica del país. Si, en comptes defomentar l’ús de la llengua cata-

lana, es fa a l’inrevés, no s’hi valen ex-cuses ni subterfugis. Es tracta d’un er-ror; i l’error té uns responsables moltclars en els realitzadors i en les perso-nes amb responsabilitats concretes quepermeten la continuïtat en la difusiód’aquests programes.

Com a complement de la restriccióde l’ús de la llengua catalana, hi ha,d’altra banda, el menyspreu per la cor -recció de la llengua (salvant excep-cions prou conegudes). La gravetat vades de locutors que aixafen la llengua,amb una total desconsideració, fins apolítics que parlen en àmbits formalssense cap mena de cura. Tot això afa-voreix un context de menyspreu per lacorrecció lingüística i es dóna via lliure,per exemple, a conductors de progra-



É s o b l i g a c i ó

d e l a C C R T V

f o m e n t a r l ’ ú s

d e l a l l e n g u a

c a t a l a n a i s e r u n a

p o t e n t e i n a

d e n o r m a l i t z a c i ó

l i n g ü í s t i c a

1. Vegeu el comentari àcid i pertinent de l’editorial de Vilaweb del 13 de desembre del 2006.

2. Vegeu «Escampar la por a la llengua», Jordi Solé i Camardons, Escola Catalana, núm. 428, març del 2006.

3. Carta de Principis per a l’Actuació dels Mitjans de Comunicació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, 28 de març del 2006, citada perVíctor Alexandre, op. cit. (v. nota 4).

mes que fan un ús patuesitzant de lallengua catalana, parlant d’una maneradescurada i passant-se a l’espanyold’una manera regular i encara volentfer gràcia, creant indubtablement unmarc propici per al menysteniment delcatalà i per a la implantació de dife-rents usos lingüístics que tendeixen a laseva minorització. Un cas sorprenentque mostra una concepció subordinadade la llengua catalana el constitueixenles pronúncies subordinades (és a dir,patuesitzants) de diferents noms o mar-ques comercials, com un conegut pro-ducte alimentari anomenat«original» que és pronunciatamb una despreocupació total«a l’espanyola», o aquella mar -ca japonesa «Suzuki», que,contravenint la pronúncia ja-ponesa i universal, coincidentamb la més natural i espontà-nia catalana, és realitzadasem blantment amb una ex-temporània «z» castellana.Evidentment, la ignorància noeximeix tampoc els ignorants(i els seus caps) de la respon-sabilitat d’aquests errors ele-mentals que cap comunitatlingüística mínimament dig-nificada no toleraria sensesentir una profunda vergonya.

Aquesta posició concretaenvers la forma lingüística tam-poc no és innocent. La igno -rància o el desconeixement dela llengua o de la funció quehan de tenir els mitjans de co-municació en aquest sentit, ésresponsabilitat també dels po -lítics que han de vetllar perquè els mit-jans de comunicació públics exercei-xin la seva funció normalitzadora. Coma pro va de la voluntat política contrà-ria a la normalització de la llengua ca-talana, n’hi ha prou d’observar el poccas que els responsables polítics fandels nombrosos treballs (periodístics iacadèmics) on s’exposen els errors quees cometen en els diferents àmbits dela formalitat. Si allò que no acceptarienper a la llengua espanyola ho accep-ten per a la catalana, la ideologia i laresponsabilitat dels polítics concernitsés ben clara i explícita.

Entre les actuacions contra la nor-malització social de la llengua cata-

lana hi ha també la lluita contra qual-sevol mesura legal que pugui afavorirun cert avanç social de la nostra llen-gua. Aquesta és la funció dels sectorsespanyolistes més fonamentalistes, ques’esforcen perquè existeixin àrees, cadacop més àmplies, de la societat cata-lana que desconeguin la nostra llen-gua. El cas del darrer decret espanyolper a l’ampliació de les hores de llen-gua espanyola esdevé emblemàtic acausa de la confluència de mesurescontra el català, la qual cosa revelaque els ciudadanos fonamentalistes es-

panyols preparen el terreny amb la sevapropaganda demagògica; que el go-vern espanyol, pel seu costat, dicta undecret; que el servent local (Ernest Ma-ragall, en aquest cas) s’esforça per apli-car amb el màxim d’entusiasme. Pa-ral·lelament, la «prem sa amiga» (ElPeriódico, El País, etc.) beneeix la ini-ciativa. La ràdio i la tele visió, contro-lades per aquestes tendències, van, alseu torn, apuntalant aquesta nova ar-bitrarietat abusiva.

Es tracta, doncs, d’una actuació mésinsidiosa del que sembla, per mitjà dela qual els seus autors s’esforcen peraconseguir l’erosió gradual dels usoslingüístics i la degradació de la correc-

ció lingüística. Tal com hem comentatmés amunt, es podria dir que aquestesactuacions es poden atribuir molt so-vint a la ignorància i a la desídia; peròaquesta valoració és un error, perquèels resultats són molt clars i evidents enel sentit en què evolucionen. No enspodem permetre el luxe de la frivolitat.Cal denunciar les responsabilitats po-lítiques pels resultats objectius de lesactuacions que es duen a terme, comes fa en totes les comunitats democrà-tiques normalitzades del món.

b) Actuacions contra els re-ferents culturals nacionals icontra l’autoidentificaciócol·lectiva

Un nombre important delsmitjans de comunicació ques’expressen en català dins l’Es-tat espanyol no ho fan desd’una òptica que corresponguia la comunitat lingüística i cul-tural catalana pròpia, sinó quemolt sovint ho fan des d’unaperspectiva unitarista espa -nyola. Així ho assenyalen JordiBerrio i Víctor Alexandre4, en-tre d’altres; les notícies sónpresentades d’aquesta manera,com essent una part d’un totque no és català. Reapareixen,per exemple, les «provincias»espanyoles i la Seu d’Urgellés «de Lleida»; la Catalunyadel Nord i Occitània són in-defectiblement tractades coma «Fran ça»; s’evita l’ús res-pectuós amb la diversitat queconstitueix la denominació de

Estat espanyol i es promou l’ús desa-complexat de Espanya en el més purestil franquista: «Aquí a Espanya...»,«A Espanya tenim...», etc.

Les intencions d’aquest enfoca-ment són prou ben clares, i les con -se qüències que se’n volen extreure,també. En aquest cas, la ignorànciano eximeix tampoc de res, i no és al-tra cosa que una mostra de tolerància,i fins de connivència, amb una ideo-logia contrària a la nació catalana.D’aquesta manera es pretén la res-tricció del discurs autònom dins l’àm-bit lingüístic i nacional català, conti-nuant el tractament regionalista típicde l’època franquista.



Sant Jordi, de Carles Delclaux (COL·L. de M. Sayrach)

4. Vegeu «Existeixen mitjans de comunicació nacionals?», Jordi Berrio, Diari de Girona, 25-1-2006. TV3 a traïció – Televisió de Catalunya o d’Es-panya? Víctor Alexandre, Proa, 2006. Aquest darrer autor constata que aquesta dèria espanyolitzadora es manté ben exacerbada encara a l’en-trada d’aquest any 2007 (<www.elsingulardigital.cat>, 2-1-2007).

En resum: els mitjans de comuni-cació catalans no són concebuts coma eines de construcció nacional, sinócom a simples vehicles d’informacióque serveixen molt sovint per a pro-moure productes culturals espanyols.Així es pot entendre que la cultura ca-talana sigui concebuda com a menys-preable pels mateixos mitjans que sónalimentats per aquesta comunitat cul-tural. Les conseqüències d’aquesta con-cepció autoimmoladora no poden sermés nefastos. És per això que algunsautors han qualificat els propagadorsd’aquesta ideologia estúpida de «cre-tins esfèrics»5. Aquesta «autoim-molació nacional» es pot inter-pretar també com una veritable«desconstrucció» promoguda perraons ideològiques i polítiques,de la qual s’han de fer responsa-bles, sense cap mena de dubte,els sectors pròxims a les posi-cions de la direcció del PSC-PSOE, com Francesc (Paco) Es-cribano, Montserrat Minobis iOleguer Sarsanedas6. Segonsaquestes anàlisis, de la descons-trucció que comentem, el des-cens de les audiències no seriaun objectiu innocent sinó que se-ria l’expressió d’una ideologia(aquella que considera que unmitjà de comunicació «regional»ha de tenir un abast sempre me-nor del que correspon als mitjansd’àmbit «superior»)7.

Una altra línia d’actuacions s’adre -ça a l’aspecte simbòlic. En són àm-bits prou coneguts el de les banderes,el de les seleccions nacionals, el deles matrícules dels vehicles, etc. L’es -pa nyolització i la voluntat d’actuar es-panyolitzant en aquests àmbits ésclara: cal imposar els símbols espan-yols a tot arreu i impedir cap mena demanifestació autònoma (per això finsi tot han desaparegut els signes regio-nals o provincials de les matrícules).Semblantment, també s’exerceixenfortes pressions per a accentuar l’es-panyolització dels continguts socials(geografia, història, societat) en l’en-senyament.

El tret més interessant del cas és queamb el govern del PSOE (en els òrgansde l’Estat i en les autonomies) s’hamantingut la rigidesa nacionalista ex-cloent espanyola (contradient, per tant,la propaganda que aquest partit fad’una suposada concepció federalistarealment introbable). La preeminènciade la bandera espanyola és defensadarabiosament, es despleguen maniobresprop de les federacions esportives in-ternacionals per tal d’impedir la mésmínima aparició de cap federació es-portiva catalana, les matrícules unifor-mitzadores imposades pel PP es man-

tenen sense tocar-hi absolutament res;en definitiva, l’uniformisme és defensata ultrança des de les diferents variantsde l’espanyolisme, encapçalades pelPP i el PSOE.

De la mateixa manera, es continuapropagant una concepció unitarista iespanyolitzadora de la història i de larealitat; qualsevol característica ge-ogràfica, econòmica, demogràfica, es-tadística és segregada des de matrius«espanyoles», independentment delgrau de fidelitat amb la realitat que re-presentin.

Alguns analistes, que es mostrencom a «innocents» o «neutrals», pre-senten aquesta espanyolització de la

simbologia i de la informació com ainevitable, pel fet que el marc existentés l’espanyol i les referències han de seres panyoles «mentre no siguem inde-pendents». Aquest suggeriment temp-tador (pel repte que ens proposa per aalliberar-nos políticament) és realmentcínic, perquè amaga la voluntat per-sistent d’uniformització que hi ha dar -rere tot el que sorgeix d’unes determi-nades coordenades ideològiques. La«defensa de la realitat», quan aquestarealitat és opressiva, esdevé una formapatètica de conservadorisme.

La deixadesa de la nostra identitatlingüística, de la nostra històriai de la nostra cultura és, doncs,un tot complex que apunta a unmateix objectiu, anunciat explí-citament en el títol del presentarticle: destruir la nació catalana,llevar-li qualsevol possibilitatd’autoidentificació i de cons-cienciació8.

c) Actuacions contra el desen-volupament com a comunitatcultural

A part de les actuacions an-teriors descrites més per menut,cal considerar la voluntat generalper a integrar, d’una manera sub -ordinada i per la força, els PaïsosCatalans dins tot l’aparell polític,legal i cultural del circuit de lahispanidad. Això es fa trencantel mercat lingüístic i cultural que

ens és propi i tergiversant els contingutsde l’ensenyament, elements que escombinen amb la manipulació delsmitjans de comunicació que hem as-senyalat.

Cadascun d’aquests instrumentscompta també amb diferents nivells decol·laboració. Així, la fragmentació delmercat cultural és el resultat del marclegal hispano-francès. Sabem que laConstitució espanyola (que les perso-nes amb un mínim de consciència na-cional catalana no haurien d’haver vo-tat mai) s’oposa a la relació entre elsdiferents Països Catalans. El sistemaeducatiu (i diferents àmbits del mercatcultural) en resulta així fragmentat, i



L a d e i x a d e s a

d e l a n o s t r a

i d e n t i t a t l i n g ü í s -

t i c a é s f r u i t d ’ u n a

v o l u n t a t p l a n i f i -

c a d a d e d e s t r u i r

l a n a c i ó c a t a l a n a

5. Vegeu «Desconstrucció nacional (II)», Lluís Montserrat, Avui, 31-10-2006.

6. Vegeu «Desconstrucció nacional (I)», Lluís Montserrat, Avui, 24-10-2006.

7. Així mateix ho assenyala Vicenç Villatoro en l’article «La crisi de TV3», Avui, 31-12-2006.

8. Podeu trobar una síntesi dels criteris convenients per a un tractament dels referents nacionals, en la ponència «L’àmbit nacional: Normalitzacióconceptual» del Tercer Congrés de Cultura Catalana 1999-2000, publicada (en resum) dins Països Catalans segle XXI, El Jonc, 2000; i també (ambel contingut íntegre) dins Països Catalans i normalització cultural, Ed. Mediterrània, 2001. Podeu trobar instruments crítics o bé favorables a l’au-tocentrament nacional en les argumentacions o en el tractament de les dades estadístiques en els webs: <www.contrastant.net> i <www.pauvila.net>.

des dels òrgans polítics de les diferentsregions s’actua fomentant aquesta frag-mentació (especialment des dels òr-gans espanyolistes del País Valencià esfomenta, com sabem, la divisió lin-güística). Però el PSOE (i el PSC) maino ha posat en qüestió els aspectes dela Constitució espanyola que treballenper la nostra destrucció. Tot plegat és,doncs, un estratagema dels espanyolit-zadors, de qualsevol mena, per a im-pedir que la comunitat lingüística i cul-tural catalana pugui aconseguir un abastimportant i pugui autoorganitzar-se inormalitzar-se culturalment.Els continguts més generals del’ensenyament ajuden tambéa aquests objectius, ja que vol-drien relegar la cultura i la li-teratura catalanes als àmbitsfolclòric i familiar, tal com hohan assenyalat diferents esta-ments9.

També les actuacions ques’oposen a la integració de lapoblació immigrada en la co-munitat nacional catalana vanen el mateix sentit. Negant ala nació catalana els instru-ments de què poden disposarles nacions amb Estat (comEspanya o França), pretenenutilitzar el pes demogràfic dela immigra ció, en unes con-dicions desfavorables per a lallengua catalana, com a ins-truments adjuvants a l’espa -nyolització (en el cas de l’àreadels Països Catalans sota l’ad-ministració de l’Estat espanyol).Es tracta simplement d’un apro-fitament dels fenòmens demogràfics afavor de la nació dominadora, per mitjàd’una adequada manipulació política,tal com s’ha fet en tots els processos dedominació per la força. En aquest castampoc no hi ha innocències o igno -ràncies que eximeixin els responsablesd’aquest altre instrument del crim.

Objectius i responsabilitatsJa ho hem assenyalat, però hi insis-

tirem: totes aquestes actuacions respo-nen a un pla. Però, tal com hem apun-tat, no és un pla que es pugui concretaren unes poques persones, ni en un pa-rell de partits, perquè, com hem as-

senyalat més amunt, és un sistemacomplex de responsabilitats i decol·laboracionismes diversos, generatsper anys de dominació. L’espanyo-lisme (ho descriurem amb una micamés de detall en l’apartat següent) ésuna ideologia de dominació que esva anar desenvolupant en el momentdel desplegament de l’imperi. Estracta, per tant, d’una concepció pro-fundament antidemocràtica, basadaen la imposició per la força.

L’objectiu de totes les pressions quees fan en els més diversos àmbits és

orientar els «súbdits» de les nacionsdominades a acceptar la subordinació.L’instrument primordial és estendre lapor i afeblir l’autoconsciència. Es volgenerar la sensació de minoria aïlladaque no té possibilitat de ser lliure, fentpercebre la catalanitat com una nosa.En el món actual això vol dir, en la ma-joria dels casos, abandonar la llengua,subordinant-la a les simples lleis delmercat. Lògicament, aquest condicio-nament solament permetria el desen-volupament d’un grapat de llengüesarreu del món i portaria a l’extinció dela majoria. Els responsables d’aques-tes actuacions són diversos i s’escam-

pen en tot un seguit de formes jerar-quitzades, que van des dels instigadorsdels mecanismes d’espanyolització finsals qui accepten passivament diferentsformes de dominació.

Desenvolupar la inconsciència i elcretinisme social és el mitjà més segurper a intentar frenar l’avanç de laconsciència social i política, i, per tant,nacional. Des dels programes infor-matius de ràdio i de televisió fins alsmitjans de diversió de masses troba-rem pràctiques que són presentadescom a simples frivolitats, però que no

són altra cosa que instrumentsde cooperació per a mantenirles formes polítiques i ideolò-giques de dominació.

No hi fa res que les perso-nes que promouen aquestamena de programes puguinmostrar-se com a «innocents»a causa de la seva ignorància.La ignorància no eximeix pasde les profundes responsabili-tats. Promoure el cretinisme,sabem que és un dels pitjorsmals, i no es pot fer ningú in-nocent del que és realment un«crim de lesa humanitat».

Les ideologies del genocidiLes ideologies promotores

de la destrucció de la nació ca-talana constitueixen un totmolt més complex que no pasaquella fàcil dicotomia que si-tua els bons a una banda i elsdolents a l’altra de la ratlla fron-terera del territori nacional. Elfocus ideològic de justificació

de la destrucció de la nació catalanaés, sens dubte, l’estatalisme allà on esprodueix. En aquest article tractaremsimplement de l’espanyolisme, aclarintque aquesta ideologia, que ha nascuten el si de la nació espanyola (la na-ció forjada partint d’una matriu his-pano-castellana), s’ha propagat d’unamanera diversificada també en el si dediferents estaments de poder de la so-cietat nacional catalana i ha pres unconjunt de formes prou variat que noes pot reduir a una sola expressió10.

El «complex ideològic espanyolista»és, per damunt de tot, una veritablexarxa de complicitats, les complicitats



La bandera catalana a Collbaix (Bages), amb Montserrat alfons. FOTO: Anna Martí i Guitart

9. Vegeu «Jornada sobre el mercat cultural català», Tortosa, 11 de novembre del 2006. FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana)<www.folc.cat>.

10. En els àmbits dels estats francès i italià serien possibles consideracions semblants.

que es generen dins els entorns prò-xims al poder.

Dins aquesta xarxa de complicitatsespanyolista podem distingir les ex-pressions ideològiques següents:

Aquest conjunt d’expressions ide-ològiques es manifesten per mitjà dediferents formes d’acceptació de la do-minació que van des de la negació dela identitat nacional catalana fins a laformulació de la impossibilitat de mo-dificar les condicions de superioritat dela nació dominadora, o a la conve-niència d’establir formes de connivèn-cia amb diferents tipus de dominació.

La ideologia espanyolista és, doncs,un conjunt complex de creences i d’ac-tituds que es basa fonamentalment en lafe inamovible en la superioritat de la na-ció espanyola (hispano-castellana) sobrequalsevol altra forma cultural o lingüís-tica que hagi caigut sota el seu domini.Tant se val que aquesta ideologia siguimés extrema o més disfressada; aquesta

creença en una superioritat indiscutibleés sempre un tret ideològic de base.

És per aquest fonament tan bàsi-cament antidemocràtic que una ideo-logia com aquesta té dificultats per aestendre’s en societats amb un esperitmínimament democràtic, i és per aixòque l’espanyolisme més descarnat ésminoritari en el si dels Països Catalans.Els partits espanyolistes que existeixenentre nosaltres han de disfressar les se-ves formulacions per a poder tenir unacerta implantació social.

Convé que avaluem, doncs, amb elmàxim d’objectivitat possible l’abastde les diferents formes d’espanyolisme,començant pel més agressiu de tipusracista que hem exposat en primer lloc.Si ho observem bé, podrem comprovarque es tracta sobretot d’una espanyo-litat torturada, particularment agressiva,perquè és la mostra de la seva inquie-tud pel fet de no poder aplicar ambtanta comoditat allò en què semprehan excel·lit: la repressió directa i san-guinària. Com més forts són els crits,més mostren la seva inquietud davantel fet de saber que van contra els ventsde la història i contra els principis dela democràcia, que saben que han derespectar, si més no formalment, dinsEuropa. No toleren la simple existèn-cia de la catalanitat i la voldrien fer de-saparèixer com a única mesura polí-tica. Aquesta ideologia pròpia del PP(i sectors pròxims) és realment incò-moda i desagradable, però sens dubteés més evident que la ideologia assi-milacionista que duen a terme els sec-tors més perspicaços de l’espanyo-lisme, representats per les diferentsdireccions estatals i regionals del PSOE.

En el si dels aparells de direcció delPSOE coexisteixen des de veritables ra-cistes anticatalans (Rodriguez Ibarra,Bono, etc.) fins a una majoria d’es-panyolistes assimilacionistes, i això tanten el PSOE central com en les delega-cions regionals del Principat, de lesIlles, del País Valencià i de l’Aragó. Elsdirigents del PSOE (i sucursals regio-nals) maldaran sistemàticament per in-troduir els Països Catalans dins la mésplena espanyolitat, estenent la influèn-cia de la cultura i de la llengua espa -nyoles arreu del nostre país, permetent,

tolerant o promovent una pràctica queaboqui a deixar relegada la llengua i lacultura nacionals catalanes a caracte-rístiques subordinades, amb tendènciaa esdevenir folclòriques i residuals.

La majoria de les actuacions quehem explicat contra la nació catalana,perpetrades en diferents àmbits i endiversos nivells, han estat instigades ocontinuades per responsables de la di-recció del PSOE (i sucursals regionals:PSC, PSPV, PSI, etc.). N’hi ha proud’observar la política desplegada pergent amb càrrecs de responsabilitatcom Caterina Mieras, Escribano, Majó,etc. per a veure quines són les sevesorientacions. En el poc temps que faque governa José Montilla, les sevesactuacions (imposant la presència dela bandera espanyola, celebrant laConstitución, etc.) han mostrat també,a bastament, el tarannà regionalista-assimilacionista que correspon a un«capità» del PSOE pel que fa a la iden-titat de la nació catalana11.

Diferents sectors coadjuven a aques -ta tasca assimiladora, des dels qui fantot el possible per oposar-se a l’avançsocial de la llengua catalana (com els«ciudadanos», inspirats per personatgescom Boadella, Ivan Tubau...) fins alsqui neguen veritable caràcter nacionala la nació catalana (com Antoni Puig-verd i d’altres, en les seves darrerespreses de posició). La tebiesa nacionalcatalana de la majoria dels dirigentsd’IC/EUA no fa altra cosa que ampliarel radi d’acció de l’espanyolisme d’assi -milació. Cal agrair, però, que en aquestsdarrers anys les posicions vagin que-dant més al descobert i se superin elsdobles llenguatges de l’època «glo-riosa» de l’oasi català. La desorienta-ció política del regionalisme s’ha traduïtdarrerament en una certa profusió, enel si d’alguns sectors del catalanisme,de discursos esotèrics o desmobilitza-dors, amb relació a la defensa de laidentitat catalana12.

Tanmateix, la característica més re-llevant d’aquestes diferents expressionsde la ideologia espanyolista és la com-plicitat que existeix entre elles. Noveureu mai cap intel·lectual «espa -nyolista moderat» que es manifestiamb fermesa o es mobilitzi davant els



11. Les paraules pronunciades per Montilla al Parlament de Catalunya, amb què va exposar algunes mesures defensives per a la llengua catalana en-front dels fonamentalistes («ciudadanos») espanyolistes, no s’haurien d’interpretar més que com un simple gest de caire salomònic que no con-tradiu pas el gruix de la política assimiladora i destructora de la nació catalana que exposem en aquest article i que hem identificat com a pròpiade bona part dels dirigents del partit a què pertany.

12. Es poden llegir fins i tot crides pre-polítiques a l’ànima col·lectiva (vegeu Francesc Puigpelat, «L’ànima de la llengua», Avui, 31-12-2006).

I. Les expressions de tipus racista,derivades d’un nacionalisme es-panyol excloent monoètnic i mo-nolingüístic. Aquestes expressionsideològiques es manifesten permitjà d’atacs, insults i exclusió en-vers tot allò que no sigui hispano-castellà.

II. Les expressions assimilacionistes,derivades d’un nacionalisme es-panyol imperialista que té com aobjectiu l’homogeneïtzació permitjà de la incorporació a la na-ció espanyola de les poblacionsculturalment heterogènies o al·lò-fones. Aquestes expressions ideo -lògiques es manifesten per mitjàd’una pressió permanent per laimposició lingüística, cultural iideològica que s’esforça per con-vertir els territoris heterogenis enpart de la nació dominant.

III. Les expressions de subordinaciósón el contrapunt, també espa -nyolista, de les expressions ante-riors i són derivades de diferentsmecanismes d’identificació ambla nació dominant per servilisme,autoodi, alienació o simples inte-ressos particulars (de partit o decarrera política individual).

ex abruptes i insults anticatalans del PPi d’alguns dirigents del PSOE, els qualssón sempre considerats simplementcom a pintorescos i inofensius, quanen qualsevol estat mínimament de-mocràtic totes aquestes agressions detipus racista contra els catalans o lacatalanitat serien directament perse-guides per la llei.

Hi ha, encara, com hem apuntat,formes de subordinació que semblenmés inofensives perquè es presentencom a nacional-catalanes. Les políti-ques espanyolitzadores no podrienprosperar sense la contribució de dife-rents formes d’acceptació de la subor-dinació o de condescendència enversles activitats o les organitzacions es-panyolitzadores. Així, per exemple, du-rant molts anys la direcció de CiU hadefensat no sols el marc polític de l’Es-tat espanyol, que és contrari a la na-ció catalana com sabem13, sinó queha actuat com un fre per a l’avanç deles posicions polítiques nacionals mésconseqüents i fins i tot ha combatutactivament les posicions més crítiquesi dinàmiques de defensa de la llengua,posicions que ja anunciaven l’agreu-jament de la situació social de la llen-gua que tenim avui arreu del territori.Els dirigents de CiU tancaven els ullsdavant aquesta situació i intentaven defer callar a ultrança les posicions crí-tiques, titllant-les de catastrofistes. Noes pot negar, doncs, que aquestes po-sicions de subordinació, promogudesper aquests dirigents, hagin estat, en lapràctica, un suport cap a l’evolució ac-tual i hagin retardat l’establiment d’unapolítica lingüística coherent. Tampocno s’escapen d’una valoració críticauna bona part dels dirigents d’ERC, elsquals, tot i autoatorgar-se el qualifica-tiu de independentistes, posen els seusinteressos de partit al davant dels in-teressos de la nació catalana. Aquestsdirigents saben perfectament que, ator-

gant llocs de responsabilitat pública agent espanyolitzadora del PSC-PSOE,contribueixen a donar armes per a des-truir la nostra nació; però miren d’ama -gar aquestes conseqüències negativesmostrant, igualment com feien els diri -gents de CiU, algunes polítiques par-cials que poden impulsar14, excusant-sesovint en fugides d’estudi inconsistents.Ben mirat, l’efec te de la presènciad’ERC en el poder tripartit d’Entesa s’had’interpretar més aviat (en la mesuraen què no denuncien les actuacionsque ací exposem) com una menad’anes tè sia, ja que permet que sectorsactius de l’espanyolisme continuïnoperant contra la nació catalana enqüestions fonamentals, sense que se’npugui sentir tan clarament l’efecte15.

De tot plegat se’n pot desprendre laimportància que hi tenen també, en lesoperacions de destrucció de la naciócatalana, les posicions d’acceptació ode condescendència auctòctona enversles polítiques d’espanyolització o en-vers les organitzacions espanyolistes;sense aquesta acceptació des de dins,per part dels sectors que s’autodefinei-xen com a nacional-catalans, de dife-rents aspectes de la dominació, el pro-cés d’espanyolització tindria moltesmés dificultats per a propagar-se.

Des d’un punt de vista més gene-ral, cal advertir que molts dels qui ac-tuen a l’espanyola no són altra cosaque víctimes d’una mena de enamo-rament interessat. Els espanyolistesmés conspicus presenten Espanya comun negoci pròsper, i se senten benefi-ciaris d’aquest sistema econòmic i po-lític que es manté per la combinaciód’unes condicions econòmiques de ti-pus depredador, tant pel que fa a pro-tecció social, com a preservació del’entorn, com també per la promocióde polítiques neocolonials princi -palment a Sud-amèrica. Ens trobem,doncs, davant un amor per interès que

no deixa de ser una mica cec, perquèaquesta ceguesa no permet de veure elllautó a un sistema realment fràgil queja comença a quedar en evidència enles revoltes que a Sud-amèrica posenen qüestió els privilegis neocolonials,i que també ensenya les vergonyes alnostre país; vegeu, si més no, les dar -reres misèries de la RENFE, d’AENA(aeroports), de Correus, de Telefònica...

Aquest seguit de despropòsits id’enganys, per a la majoria de la po-blació, únicament s’han pogut man-tenir per una política de propagandaideològica en un doble sentit fona-mental: el ferri control dels mitjans decomunicació i un esforç permanentper la despolitització (o, cosa que ésel mateix, la cretinització que hem es-bossat) d’una part no negligible de lapoblació. Un bon nombre dels pro-grames de ràdio i de televisió promo-guts al llarg de la darrera època ensón un exemple prou evident16.

Defensar el dret democràtic de viure i decidir

El futur de la llengua i la cultura ca-talanes està lligat, d’una manera inde-fectible, a una vida nacional lliure. Solsuna nació lliure i interrelacionada (ésa dir, constituint un sol mercat lingüís-tic i cultural unificat i fluid) podrà des -envolupar-se en el món competitiu iglobalitzat d’avui. L’avanç social de lallengua catalana no es produirà pas permitjà de crides a la bona voluntat,adreçades a uns governants que en sónels mateixos depredadors, sinó ende-gant un projecte polític nacional clar.La despolitització que preconitza al-gun dels dirigents d’ERC (com Carod-Rovira) té tot l’aspecte d’un abandó deles tasques de construcció nacional. Éscert que cal que la defensa de la llen-gua no pertanyi a cap partit en con-cret, però el que és indubtable és quecal que s’associï políticament a un mo-



13. Vegeu tan sols el text de la Constitució espanyola i el conjunt de la legislació lingüística escandalosament desigualitària durant tota l’època degovernació convergent al Principat. Cal valorar, però, com un element positiu de la política de l’àrea d’ensenyament de CiU, la immersió lin-güística, un objectiu que cal avui defensar contra els atacs espanyolistes; però en conjunt el balanç global és clarament insuficient a causa dela condescendència que ha mantingut la direcció de CiU envers el marc polític general espanyolitzador.

14. Les possibilitats d’una política prou potent que pugui contrarestar les inèrcies que hem exposat semblen difícils, per exemple, des de la novaconselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació si es manté en el perfil polític baix (light) i tecnocràtic (economicista) que sembla apuntar-se.

15. Convé avaluar adequadament la gravetat d’aquestes polítiques de subordinació, gravetat que caldria que rebés crítiques polítiques persistentsi serioses que obliguessin a la renovació necessària de la política nacional-catalana, que conduís a una transformació en profunditat de les or-ganitzacions existents o a l’aparició de noves organitzacions que n’ocupessin l’espai. Les maniobres de tota mena que han envoltat els debatsrecents entorn de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya han estès dins una part de la ciutadania un cinisme insà que sembla que consideri lògicque els partits polítics mantinguin posicions i pactes incoherents. Aquesta condescendència amb els condescendents (envers les polítiques es-panyolitzadores) amplifica, si cal, encara l’abast de les àrees de permissivitat per a les polítiques assimilacionistes.

16. Aquest objectiu lligaria amb el qualificatiu utilitzat per Lluís Montserrat relacionat amb la nota 5, el de cretins esfèrics, designació que serveix pera descriure la manca de consistència dels criteris d’un nombre prou important de persones que controlen els ressorts de la creació cultural.

del de societat més just i democràtic,de manera que el futur de la llengua estrobi vinculat a unes perspectivescol·lectives més lliures17.

Josep Gifreu formula en un darrerarticle, d’una manera ben explícita,com un objectiu a defensar, el dret ala creació d’un Estat propi18. Ara bé, pera avançar cap als nostres objectius enl’àmbit lingüístic i cultural no cal es-perar fins al moment en què aconse-guim un nou marc polític propi i lliure.Mentrestant hem de treballar amb te-nacitat, però també amb naturalitat, perviure la catalanitat, per defensar-la iper promoure-la, amb el convencimentque només serem un país lliure por-tant a terme una tasca seriosa i per-manent de construcció nacional.

No es tracta, a la meva manera deveure, d’una qüestió que es pugui re-duir a un àmbit intel·lectual o culturalque afecti unes simples minories. Cal te-nir en compte, d’acord amb el que hemexposat en descriure actuacions que

tendeixen a la destrucció de la naciócatalana, que l’ensenyament i els mit-jans de comunicació han de ser objected’unes dinàmiques intenses de renova-ció i de reorientació. La feina duta aterme pels ensenyants arreu dels PaïsosCatalans en defensa de la llengua cata-lana ha estat fins avui molt important inombrosos professionals de la comuni-cació han desenvolupat una influènciaconsiderable. La construcció nacionalnecessita ara un treball sistemàtic i du-rador d’estructuració nacional en llen-gua i en continguts, tant de l’educaciócom dels mitjans de comunicació, demanera que pugui incidir positivamenten el conjunt de la població. I aquestatasca ha de comptar amb el suport ac-tiu de tothom.

Des del punt de vista social i polí-tic general, hem de ser conscients queens trobem davant una confrontaciómolt seriosa que abasta molts àmbits dela nostra vida col·lectiva, una confron-tació entre dos models de país contra-

posats: d’una banda, hi ha els sectorsespanyolistes (i els seus aliats d’algunsEstats europeus jacobins), que ens vol-drien reduïts a simples consumidors,espanyolitzats i desmobilitzats, en unestat de cretinisme anònim; és cap aquíque ens voldrien portar un bon nom-bre de dirigents de la política estatal iautonòmica, conscientment o per in-consciència supina. I, d’altra banda, hiha la societat civil catalana (amb nom-broses organitzacions populars de basei una part important de militants i de vo-tants de diferents partits), que no ac-ceptarà passivament aquest cul-de-saca què ens voldrien encarrerar. La pro-posta nacional catalana és una propostacontra l’horror i per un futur més just illiure; i, com a tal, està destinada a te-nir un suport importantíssim dels sec-tors populars més diversos, arreu de lanostra nació. Només cal que cadascús’armi amb el valor i l’enteresa moralnecessàries per a defensar-la d’una ma-nera organitzada i col·lectiva. u


17. Vegeu arguments interessants de Salvador Cardús «En el futur de la llengua ens hi va el futur com a poble – S’ha acabat el bròquil», Avui, 29-12-06.

18. «El dret d’Estat», Josep Gifreu, Avui, 7-12-06.

En el moment que escric s’anunciaarreu la pel·lícula Cars, títol queno fa referència a l’elevat preu de

les entrades del cinema, sinó al fet queels protagonistes del film són cotxes(cars en anglès). Queda clar, doncs,que la indústria cinematogràfica nord-americana ja no es molesta a traduir.Però no fent-ho els surt el tret per la cu-lata. Més encara si tenim en compteque es tracta d’una nova superproduc-ció de la companyia Pixar, un altrehomònim interlingüístic. No és estrany,doncs, que la premsa ens hagi ofert ti-tulars tan sucosos com «Pixar, a tot gasamb ‘Cars’» o «La fórmula Pixar», etc.1

La intenció d’aquest article és,d’una banda, oferir més equívocs cu-riosos com els anteriors amb relació allengües pròximes, per arribar final-ment a bastir una llista inèdita de fal-sos amics entre el català i el castellà,inventari que voldríem que fos útil pera l’ensenyament. De l’altra, voldríemmostrar breument el cas contrari: el deles coincidències formals i de signifi-cat entre mots de llengües diferents.Tot plegat ho escriurem bo i incloent-hi informacions anecdòtiques o curio-ses que alleugereixin l’article.

Què és un fals amic?Manuel Pérez Saldanya en el seu

Diccionari de lingüística (1998, Colo-mar ed.) considera falsos amics els «ter-mes procedents de llengües diferentsque tenen una semblança formal, peròno semàntica, cosa que indueix a ve-gades a atribuir-los erròniament el ma-teix significat. Per exemple, el motanglès eventually ‘finalment, al capda-vall’ i el català eventualment.» Comell, nosaltres tampoc no consideraremobligatòria una etimologia comuna pera parlar de falsos amics (també deno-minats falsos afins o equívocs interlin-güístics). Per això direm que el títol delfilm, Cars, és un fals amic respecte dela forma homògrafa catalana, comtambé ho és de la francesa, que signi-fica ‘autocars’ (de fet, el francès car és

l’abreviatura de autocar i procedeix,com el nostre carro, del llatí CARRUS, ar-rel que va passar a l’anglès per mitjà delfrancès normand char). Per tant, no ensdeixem ensibornar i, si mai llegim el rè-tol «Rent a car. Reduced rates», no enspensem que ens vulguin dir ‘Renta car.Rates reduïdes’ sinó ‘Lloga un cotxe.Tarifes reduïdes’.

Més exemples i alguna altra anècdota interlingüística

En A dictionary of false friends deRobert J. Hill (1982, Macmillan press)trobarem equívocs interlingüístics enun munt de llengües, no tan sols romà-niques i germàniques. S’hi observenarrels especialment proclius a crear-ne(prim-, brut-, net-, press-...), entre lesquals hi ha justament car, però tambécart, que no vol dir pas ‘carta’ sinó ‘car -ro’ en anglès. I què vol dir en altresllengües aquesta arrel? Recordo que enun viatge a Itàlia vaig haver d’aturar unalumne que tirava una postal a la fa-mília dins un contenidor convenient-ment etiquetat carta. I és que aquestaparaula en italià significa ‘paper’ (perbé que també vol dir ‘mapa’, com enfrancès carte –en català també parlemde cartografia–, mentre que per als ale-manys Karte significa ‘bitllet’, signifi-cant ‘carpeta’ per a ells la formaMappe). Continuant a Itàlia, recordoque un guia del Vaticà –que utilitzavaun castellà macarrònic en la visita– vadeixar de cacauet el grup que l’escol-tava quan, en descriure una pintura, vaafirmar que hi apareixia «La Virgen consus putos», desconeixent el valor deldarrer mot en castellà (en italià putto és‘àngel de l’amor’). I al país dels cap-puccini no t’ha d’incomodar si, a l’horad’esmorzar, algú et demana pel burro,perquè aquest vocable designa sim-plement mantega, terme que no s’ha deconfondre amb el castellà manteca‘llard’. Si ara anem a Alemanya, no enshem d’escandalitzar si un anunci degran format diu Deutsche Pute. dieGute, perquè no s’hi fa pas referència

a cap bagassa teutona sinó al gall dindi(aquest cartell de l’empresa CMA voldir una cosa tan innocent com ‘El galldindi alemany: la bona carn’). Comtampoc no ens ha de sorprendre si enun Kiosk s’hi serveixen salsitxes i nodiaris. I, continuant amb el menjar, fentel turista aviat ens adonem que enfrancès le dîner (o en anglès the din-ner) no és ‘diner’ ni sol ser ‘dinar’, sinó‘sopar’. Ni repas no és el repàs en elsentit habitual que donem al terme,sinó que vol dir ‘àpat’. I encara limo-nade (en alemany Limonade) no és lanostra llimonada, sinó simplement ga-sosa. I bonbon (al. Bonbon) és tan solsun caramel. Ah, per cert, i que no se’nsocor ri de dir a Portugal «Esta carne temum sabor esquisito», perquè entendranque la trobem més que dubtosa...

Qui aprèn llengües o qui fa turisme,doncs, té molt clar que l’associació en-tre un significant i un significat és con-vencional i arbitrària. I no s’ha d’estra -nyar que rètols com Tapes & records, tantípics abans a Londres, tinguessin per anosaltres un sentit ben diferent del quehi donaven els britànics (‘cassets i dis-


L È X I CL È X I C

La tasca era enorme(els falsos amics)JAUME MACIÀ I GUILÀ

1. Aquests titulars aparegueren en El Periódico de Catalunya els dies 14 de maig i 2 de juliol del 2006, respectivament.

cos’), els quals, per cert, tenen una certaaprensió a pujar al Tomb bus barceloní(en anglès ‘autobús de la tomba’)... D’al-tra banda, el fet que en català abundinels monosíl·labs com en anglès facilitala irrupció de més d’aquests paranys enels manlleus que fem a la llengua deShakesperare. Així, en el terreny de lamúsica, pots escoltar sense envermellir«Pet sounds» de Brian Wilson si et de-cantes pel pop, o pots ser fan d’algungrup de rap, rock (= roc), oi!, etc. I po-dríem continuar donant-ne més i mésexemples.

L’ús ludolingüístic dels falsos amicsL’existència de falsos amics pot

crear incomoditats i malentesos al tu-rista, al periodista, al traductor2 o finsi tot al comercial (no sembla gaire afor-tunat que s’anunciïn parquets Kährs,aigua Veri, llars de foc Kago, cafè Rovi,antihipertensius Cardem, etc.), peròtambé pot ser una font de plaer. Sem-pre hem pensat que la ludolingüís-tica i la poesia són maneres de crearapassionats pel llenguatge. Podemimposar-nos, per exemple, el reptede trobar una oració trilingüe comLa tasca era enorme, equívoca per ladiferent significació de tasca, queen català vol dir ‘feina’; en italià,‘butxaca’, i en castellà, ‘taverna’(com també en portuguès). La restade mots volen dir el mateix en to-tes tres llengües i po dríem dir que lapronunciació és la mateixa si diemla frase a la valenciana.

Màrius Serra, el nostre geni enig-mista, va proposar fa anys de recollirsintagmes del tipus cosina prima, és adir, seqüències amb sentit en català enquè apareixen dos mots, l’un traduccióde l’altre. Vegem-ne alguns exemplesaportats per ell o pels seus lectors3:

castellà-català: vaig veure vi, unabena en venda, el mossèn cura, colgarsense penjar, ha arribat el llegat, donar

nom al nombre...anglès-català: cotxe car, sense sen-

tit, qualsevol any, l’aigua del wàter, sonfill, l’home de casa, noses als nassos,cap gorra, bull el bou, far llunyà...

francès-català: feu foc, fou boig,blondes rosses, tantes ties...

Falsos amics interdialectalsD’una banda, voldríem advertir que

certs falsos amics respecte del castellàho són amb relació a alguna de les va-rietats del català (en aquest article pre-nem com a referència les formes mésesteses; altrament caldria afegir-hi al-tres formes, com les nord-occidentalsgalleta ‘galleda’ o silló ‘càntir’). Del’altra, voldríem indicar breument que,estirant el concepte de fals amic, po-dríem considerar que també n’hi ha al’interior d’una mateixa llengua. És elque algú anomena fals cosí. Un exem-ple molt conegut és calces. Em vancontar que una xiqueta d’Alcanar feia

tard a una oficina de Barcelona i vacausar-hi un bon efecte quan, en ar-ribar-hi, va dir als companys que, ambles presses, s’havia descuidat de po-sar-se les calces... I és que en moltesterres de parla catalana calces vol dir‘mitges’ o ‘pantalons’. Joan Veny enEls parlars catalans (1982, ed. Raixa)assenyala falsos amics intralingüístics:en rossellonès: força ‘molt’, espiar ‘mi-rar (sense valor inquisitiu)’, s’enyorar

‘avorrir-se’, baldament ‘tant de bo’, vi-gili ‘dejuni’, per mor de ‘a fi de’; en ba-lear: sedes ‘penellons’, afinar ‘distingir,veure’, nin -a ‘nen -a’, mena ‘mentida’;en mallorquí: tassó ‘got’; en eivissenci valencià: emprar ‘manllevar’, pe-brassos ‘rovellons’ (afegim-hi que, delrovelló, a la resta del balear en diuenesclata-sangs, que alhora passa a de-notar qualsevol bolet comestible, men-tre que el mot bolet restringeix el seusignificat per a designar a les Illes lesvarietats considerades no comesti-bles); en mallorquí i eivissenc: barral‘garrafa’; en menorquí: fesols ‘pèsols’,estudi ‘cambra’, de veres ‘de pressa’,polit ‘bell’, etc. Afegim-n’hi d’altres: aMenorca, berenar ‘esmorzar’; al PaísValencià, taulell ‘rajola’¸ rajola ‘totxo’,obrer ‘paleta’ (també en tortosí; en ba-lear és picapedrer), etc.

L’àmbit de la fauna i de la flora ésdels que presenta diferències més re-marcables. El mot pardal, per exemple,té el significat més general de ‘ocell’en valencià (i eivissenc), però també–per metàfora– de ‘penis’ al País Va-lencià, Mallorca i a Eivissa, fet queprovoca que, per a l’ocell de la fa-mília dels passèrids, es recorri ateuladís al País Valencià, teuladera Mallorca i teulat a Eivissa. Altresequívocs interdialectals serien bat-lle (‘jutge’ a Andorra), guerxo, mur -ri, morro, trempar, mesquí, tanma-teix, debades, balder, lleu, arreuadv., escampar, (a)plegar, xicotet -

a..., que tenen significats força dife-renciats segons la varietat dialectal.

Si de la variació dialectal geogràficapassem ara a la històrica, podem enu-merar un feix de mots medievals ambsignificats diferents dels actuals: agreu-jar-se ‘ofendre’s, alleujar ‘allotjar’, alt‘dalt’, altar ‘agradar’, avançar ‘afavo-rir’, bústia ‘capsa’, cartell ‘document’,cinta ‘cintura’, encontrar ‘topar ambalgú’, genet ‘cavall lleuger’, haver sen-



L ’ o ra c i ó

L A T A S C A E R A E N O R M E

n o v o l d i r e l m a t e i x

e n c a t a l à q u e e n

c a s t e l l à o i t a l i à

2. Entre els traductors n’hi ha alguns de molt ineptes o mal intencionats,que han ocasionat casos de castellanització de toponímia catalana sotala influència dels falsos amics. Així, la castellanització en Talleres del car -rer barceloní és aberrant –com, d’altra banda, totes les traduccions de latoponímia– i, en tot cas, havia de ser Cortadores (Tallers vol dir ‘les per-sones que tallen, carnissers’). També es diu que en la cartografia militardels anys cinquanta apareix un pic pirinenc fronterer conegut com a Picdels tres hereus, nom que va ser traduït, com si fos francès, en Pico delos muy felices. Sembla que l’actual Portal de Pau (avui una plaça bar-celonina que mira a Colom) prové d’un Portal de Pas obert a la muralla,havent traduït pas per paz. El cas del carrer de Sabadell anomenat popu-larment Les Passes podria haver anat diferent. Segurament es tractaria d’unacatalanització formal i semàntica de Las Paces, nom que probablement feiareferència a la pau posterior a la I Guerra Carlina, segons ens informa CescFernández. Val a dir que el nom oficial actual és Les Paus.

3 Vegeu els articles de Màrius Serra en la seva secció d’«Enigmística» del’Avui corresponent als dies 9 nov., 7 des., 21 des. i 28 des. de l’any2000, 7 i 8 feb. del 2001 i 7 abril 2005. Més exemples que s’hi podentrobar: italià-català: el cosí ho fa així, l’esquerra sinistra...; alemany-ca-talà: Rot vermell, Frau de dona, Tot mort...; llatí-català: l’ocell dels avis,aquella illa, gens de família...

Un altre joc que es podria proposar és fer cadenes de falsos amics: 1r)angl. long vol dir ‘llarg’; 2n) angl. large significa ‘ample’; o bé 1r) angl.success ‘èxit’; 2n) angl. exit és ‘sortida’. Més difícil, amb tres passos: 1r)fart en anglès significa ‘pet’; 2n) pet en català significa ‘vent’; 3r) venten anglès vol dir ‘vàlvula’, Una altra possibilitat lúdica fóra trobar sin-tagmes compostos de falsos amics de tal manera que llegits des del ca-talà volen dir una cosa diferent de si ho fem des de l’altre idioma: bellhome (en anglès ‘llar de la campana’), pit bull (en angl. ‘raça de gos’).Engresquem el lector a trobar-ne més exemples.

timent ‘adonar-se’, oi ‘odi’, virtuós‘fort’, etc. I si ara passem a la variaciósocial, ens adonarem que per al joventd’avui No em vacil·lis, No em ratllis oS’ha quedat amb ella no tenen el ma-teix valor que per als seus pares.

Delimitació del concepte No voldríem passar a donar la llista

de falsos amics català-castellà sensefer algunes consideracions prèvies. Di-guem, d’entrada, que els paranys queestudiem resulten d’una interferènciasemàntica no fàcil de detectar, perquèels parlants tendeixen a atribuir unsmateixos significats a significants idèn-tics o semblants. Però cada llenguajuga a la seva manera en la configu-ració dels signes lingüístics, i fins i totd’un ètim comú es deriven sovint enllengües germanes termes amb signi-ficats poc o molt distants seguint lleisautònomes d’evolució semàntica, lesquals poden eixamplar la polisèmiadels signes d’una manera sorprenent(com és el cas de mongeta –o judía encastellà– i el de cort, que apareix encontextos tan dispars com cort reial icort de porcs).

En el cas dels manlleus semblariaque sempre s’ha de mantenir el sig-nificat de la llengua donadora. De fet,una llengua receptora sana intentaràajustar l’ús del nou signe a les sevesnecessitats i cobrir buits lèxics. Peraixò, quan ens posem un pin a la so-lapa no ens referim a una agulla engeneral –seguint el significat anglès–sinó a un tipus molt concret d’aques-tes4. Igualment en castellà utilitzen elcatalanisme paella per al plat valen-cià i sovint paellera per a l’estri on escou (una especialització, doncs, desartén), quan originàriament el pri-mer mot designa en català tant elmenjar com l’estri. Semblantment,podríem dir de pujar, faena, gafa imanjar. Inversament, matxo vol dir‘mul’, malgrat provenir del castellàmacho (mot que en alemany vol dir‘masclista’, per cert), com també enve el no normatiu tocino, que té unsignificat més ampli en català (‘porc’,no ‘cansalada’ com en castellà). An-glicismes com wàter, míting, líder,estàrter i tants altres tenen en catalàun significat més específic que en la

llengua d’origen.D’altra banda, cal que ens plante-

gem quin grau de similitud hi ha d’ha -ver entre dos signes lingüístics perquèpuguem considerar la possibilitat quesiguin falsos amics. Si comencem perreflexionar sobre el grau de proximi-tat entre significants, ens caldrà teniren compte que la semblança pot serpoc o molt fonètica (com cat. ací /cast. así, cat. ahir / cast. ahí, cat. pen-yal / cast. pañal; cat. balla / cast. valla;

cat. serradura / cast. cerradura, cat. lle-gua / cast. yegua), només gràfica (ra-jar; es copia) o fonètico-gràfica, commolts dels exemples que veurem. Peròno s’ha d’oblidar que el parlant apa-rella mots aparentment distanciats for-malment (com cat. fos i cast. fuese,per exemple) en virtut d’unes «reglesd’equivalència» que té interioritzadesi que resulten de la seva experiènciaen la comparació dels dos sistemes lin -güístics. En tot cas, a l’hora de deter-minar falsos amics cal que realmentes pugui donar l’equívoc, i aquest ésdifícil que es produeixi si les paraulesen qüestió no tenen usos sintàctics poco molt coincidents. Sigui com sigui,per a detectar falsos amics no n’hi haprou de passar el corrector català a untext castellà (o a la inversa) i analitzarels mots de la pantalla que no es po-

sen vermells. No creiem que puguinconsiderar-se falsos amics paraulescom arriba, jueves, lloro, pues, vi, res,por, cal, tus, mas, etc., que no com-parteixen contextos sintàctics ni se -màntics i que, per tant, difícilment po-den produir malentesos (igualmentsorra, bolet, pegot ‘sabater que adobacalçat’ i pinxo ‘home que fa gala de servalent’ i les formes del cast. zorra, bo-leto, pegote i pincho remeten a as-pectes de la realitat molt distants). Tan-

mateix, els enunciats curts podenocasionar contrarietat en la interpre-tació tot i no coincidir estructuralment(no fóra pas estrany que algú interpre-tés Vindrà, oi? i Algú arriba? com ¿Ven-drá hoy? i ¿Algo arriba?).

Si de l’observació del significantpassem ara a la del significat, ens po -dríem trobar que, en una definiciómolt estreta de fals amic, la majoria demots patrimonials amb coincidènciesformals entre dues llengües germanespodrien ser considerats falsos amicsper tal com cadascun d’ells forma partde xarxes lèxiques distintes, s’inserei-xen en contextos no coincidents o afe-geixen sentits que responen a realitatsculturals diferenciades (pensem en lesconnotacions que té mosso a Catalu-nya i mozo a Castella, per exemple).Existeix un gavadal de paraules cata-



4 I, per cert, el seu plural, pins, esdevé homònim del plural de pi, l’ar-bre. Cal saber que sovint la irrupció d’estrangerismes fa augmentar elnombre de mots homònims (grill, gel de bany, test, bus, estic, pop, ring,gai...), que poden produir un tipus de confusió que no etiquetem com

a fals amic perquè es pot donar també en els parlants competents, comtantes altres ambigüitats lèxiques que generen els idiomes a causa dela polisèmia o de l’homonímia.

lanes que tenen una distribució se -màntica considerablement distinta dela del seu equivalent formal castellà(com anar / venir, cf. cast. ir / venir),sobretot causada per la presència d’al-tres unitats lèxiques que en delimitenla significació. Tanmateix, si conside-réssim falsos amics unitats com caixóo tirar (amb un ús diferenciat de ca-laix i de llençar, respectivament), nocaldria elaborar cap diccionari de pa-ranys català-castellà, perquè aquestquedaria gairebé inclòs en els nom-brosos diccionaris de dubtes existents,els quals, però, contenen molts altresexemples que no es poden considerarcom a tals.

El concepte de fals amic és graduali subjecte al nivell de coneixement lin-güístic de qui parla, sotmès a una certasubjectivitat. La seva aparició sovintdepèn de les condicions en què té llocla comunicació. Pensem en l’anèc dotad’aquell nen equatorià que feia P-4en una escola de Barcelona a qui vandemanar de dibuixar en Patufet. Sa-beu què va dibuixar? Doncs, un àneclleig (un «pato feo»)! Fent classe hemconstatat que més d’un castellanopar-lant de nivell inicial pot tendir a in-terpretar escombraries com a escom-bros, esguerrar com a desgarrar, erescom a ets, sigui com a segueixi, o con-fon setze amb disset i desar amb dei-xar, per exemple, però d’altres no s’en-trebacaran mai amb aquests vocables.D’altra banda, la similitud entre formesno cal que sigui molt gran perquè s’hiestableixi una equivalència. Aplicantles «regles d’equivalència» que té in-terioritzades, l’aprenent pot associaramanir a amanecer, altell ‘petita ele-vació del terreny’ a altillo, imitant bi-nomis com envellir / envejecer i anell/ anillo, entre altres5.

Encara farem quatre precisions més.En primer lloc, potser no s’haurien deconsiderar falsos amics paraules amb lamateixa etimologia però amb un sen-tit més restringit o més ampli, com elsque podem establir entre mots nostresi els equivalents castellans donar, por-

tar, arribar, acostar (‘atansar-se a terrauna nau’), tornar, posar, casal, etc.,d’una banda, i gustar, mesa o derra-mar, per l’altra. Cal advertir que és rarque entre els mots considerats falsosamics no hi hagi, entre les seves mol-tes accepcions, coincidències semàn-tiques, més fins i tot que no pugui sem-blar a primer cop d’ull, comconstatarem en el quadre de la pàgina25. Així, diccionari en mà, no és fàcilassegurar que puguin considerar-seequívocs interlingüístics determinatsvocables que hom pot percebre coma tals: aterrar, esmorzar, salpicar, raïm,afanyar-se, xop, ampolla, péixer, pren-dre, atxa, delit, pila, pessebre, ronda-lla, cobla, etc. (amb relació als cast.aterrar, almorzar, salpicar, racimo, afa-narse, chopo, ampolla, pacer, prender,hacha, deleite, pila, pesebre, rondallai copla). De vegades el fals amic es do-naria respecte de tan sols una de duesformes homònimes en concurrència(regalar6). Tots aquests serien, seguintRonald Sheen7, falsos amics parcials,essent ben pocs els totals, com camaentre el català i el castellà.

En segon lloc, sovint s’han conside-rat dins els falsos amics només dobletslèxics, però el concepte es podria es-tendre, seguint R. Sheen, a elements gra-maticals (ningú-cap / cast. ningún(o),baix-sota / cast. bajo prep., com quecau sal / cast. conque consecutiu, posatque condicional / cast. puesto que cau-sal, tota vegada que temporal / cast.toda vez que causal...), amb valorssemàntics que no coincideixen en lesdues llengües en relació. Igualment hipodríem encabir moltes construccions:Va fer-ho (passat, no futur), Deuenanar-hi (no és en cast. Deben ir allí),Que gent! (= Quanta gent!, no com elcast. ¡Qué gente!), S’ho prepara (notradueix necessàriament Se lo prepara,ja que aquest enunciat, segons el con-text, pot correspondre a s’ho / se’l pre-para o bé a l’hi / li ho / els el / els hoprepara), etc. I no continuarem peraquest camí perquè potser acabaríemreproduint algunes gramàtiques nor-

matives senceres. En tercer lloc, cal precisar que exis-

teixen també equívocs interlingüísticsen unitats lèxiques superiors al mot.Així, si diem que dues nenes es por-ten bé no diem el mateix en català queamb l’enunciat corresponent castellà ofrancès. En francès l’expressió elles seportent bien significa ‘es troben bé desalut’, mentre que en castellà no vol direl mateix se portan bien i se llevanbien, que equivalen a ‘fan bondat’ i‘s’avenen’, respectivament. En aquestapartat podríem incloure també les ex-pressions per a dir les hores al Princi-pat. Malauradament, no sóc l’únic ques’ha hagut d’esperar una hora per ha-ver quedat a dos quarts de vuit i el meuinterlocutor castellanoparlant haverentès dos quarts de nou, convençut queli parlava de les «ocho y media». Nocal dir que ara quedo amb ell a les «settrenta». Però el que és curiós és quel’amic trobi absurd el sistema catalàquan, de fet, aquest té la coherència dereferir-se sempre a l’hora següent. Enalemany estàndard, com en castellà,hom adés es refereix a l’hora passadaadés a la següent; però curiosamentdos quarts de vuit ja és paral·lel a l’a-lemany estàndard halb acht (literalment,‘mitja hora per a les vuit’) i encara mésen bavarès, en què tres quarts de vuitseria drei viertel acht.

També podríem trobar seqüènciesmés o menys homòfones del tipusT’ho devia o bé A un que vingués, lidiria que..., que algú pot associar alcast. Todavía o Aunque viniese, le di-ría que..., etc. En tots aquests altrescasos creiem que fóra abusiu parlarde falsos amics perquè la coincidèn-cia no produeix en principi malentès,per bé que pugui ser utilitzada com arecurs retòric o còmic, com quan, des-prés de pronunciar el connector opo-sitiu «ara bé», es fa la broma d’afegir-hi tot seguit, i com a acotaciómetalingüística, «que vol dir moro».

I en quart i darrer lloc, voldríemprecisar també que podríem parlar defalsos amics en un nivell inferior a la



5 El fet de caure en aquests paranys depèn del grau de coneixement del’idioma objecte d’aprenentatge. En un nivell bàsic es pot confondremenjar amb dinar, com amb el cast. con, o es pot dir pot (o put) perpuc, creo (o creu) per crec, etc. En canvi, quan el coneixement és forçaalt i s’estableix contacte amb registres alts de l’idioma, els equívocs po-drien ser tots uns altres: des del català, guarida, nariu, mollera, esca-parata, aparador, mentider (cast. mentidero m. ‘tertúlia’), etc.; des delcastellà, botica, balda, fusta, etc.

6 El mot regalar a què fem referència és homònim d’un altre mot regalar‘fer un present’, que sí que existeix en castellà. El mot en qüestió es tra-dueix en castellà per ‘rezumar; chorrear, gotear’, ús que desorienta moltels estudiants no catalanoparlants, però que és força corrent (amb deri-vats usuals com regalim). Recordem el joc de mots que es fa quan escritica algú garrepa: «Aquest només regala quan plou.»

7 Vegeu <http://www.wfi.fr/volterre/sheen.html> Dec aquesta referènciaa Isabel Turull, autora del Diccionari de paranys de traducció italià-ca-talà (falsi amici). Vegeu nota 13.

Falsos amics respecte del castellàNo es pot pas dir que entre la po-

blació que viu als Països Catalans nohi hagi hagut consciència del feno-men dels falsos amics8. S’expliquenhistòries de contacte entre monolin-gües, de la reacció de pagesos davantfuncionaris que imposaven una con-versa en castellà, o de persones cas-tellanoparlants que venien a servir aCatalunya i que quedaven desconcer-tades en sentir «El senyor s’ha colgat»,«Ja pots plegar», o quan els demana-ven una galleda (que recorda galletadel castellà) o de tenir cura de la ca-nalla, o quan els oferien pastes seques(seques?!) i vi bo (algú podia oferir vique no fos bo?!)... Hem estat testimo-nis de confusions amb enunciats com

paraula, el dels morfemes. Al parc in-fantil del Tibidabo hi ha una senya-lització bilingüe que causa perplexi-tat, ja que la forma nenes apareix ales dues portes que separen la pobla-ció infantil segons el sexe, en unaporta traduint el cat. nens i en l’altreessent la traducció del cast. nenas.

Un efecte semblant pot produir a algúsenyores, parònim de señores (o elpronom les català respecte de les cas-tellà, sovint acusatiu). Vegem més ca-sos en què l’equívoc –almenys teò-ric– és possible per raó del morfemaderivatiu o flexiu:



Flexió nominal: (a) noms –i adjec-tius– amb femení plural en -es(respecte dels homògrafs mas-culins plurals –o invariables–del castellà) com directores, au-tores, pescadores, doctores...(D’altra banda, no cal dir queases és diferent de asos, i me-ses no és el mateix que mesos);(b) noms femenins en -tra (res-pecte dels homògrafs de gènerecomú del castellà) com psi-quiatra, pediatra o geriatra, quesón femenins (els masculins sónpsiquiatre, pediatre...); (c) nomsen -sis com diagnosis, pròtesis,oasis..., que són plurals (en cas-tellà són invariables).

Flexió verbal: (a) formes verbalsen -o (1a persona singular delpresent d’indicatiu) i els cor -responents noms en singulardel castellà (sovint postverbals):crio, fallo, robo, abono, tiro,gasto, paro, resto, enterro, re-tiro, brillo; trigo, cabo... (Altres:eclipses no vol dir eclipsis); (b)noms masculins en -e i -es compare(s), contacte(s) o pacte(s),que coincideixen amb formesde present de subjuntiu del cas-tellà; (c) el temps passat simpleequival al «pretérito perfectosimple», no pas a l’imperfet desubjuntiu del castellà: cantares,cantàrem, cantàreu... equivalena cantaste, cantamos... i no pasa cantaras, cantáramos... Lesformes catalanes fores, fórem...,

però, a més de pertànyer al pas-sat simple, són formes del con-dicional del verb ésser (fores,per exemple, és traduïble alcastellà tant per fuiste com perserías). Per acabar-ho d’a do bar,les formes castellanes fuera,fueras... o fuese, fueses..., a partde formar part del paradigmadel verb ser, poden pertànyertambé al verb ir (i, per tant, afuera o fuese hi pot correspon-dre tant anés com fos, segons elcontext), cosa que constitueixun autèntic trencacolls.

Sufixació: (a) -et, -eta...: carret, mu-leta, veleta, etc., termes que sónformes flexionades de derivatsde carro, mula i vela, respecti-vament, i que, per tant, cal noconfondre amb les castellanescarrete ‘rodet’, muleta ‘crossa’ iveleta ‘penell’; (b) -era ‘ganesde’ (ex.: plorera, badallera o pi-xera) pot ocasionar falsos amicscom cantera o casera, que nosignifiquen ‘pedrera’ ni ‘caso-lana’, com les corresponents for-mes castellanes; (c) -ó, -ona...(en ús diminutiu o afectiu): ca-sona, calderó ‘caldera petita’(sinònim de calderí i, doncs,antònim del cast. calderón); (d)-ol, -ola...(diminutiu): farola ‘farpetit’ (no ‘fanal’ com en cas-tellà); (e) –ot, -ota... (sufix aug-mentatiu o despectiu): gabiota‘gàbia grossa’, i no pas gavinacom en castellà.

8 Certament, es poden trobar observacions o facècies com ara dir queen Pere Gil també és anomenat Juli Vert (la tradució de julivert és pe-rejil en castellà) i algun acudit bilingüe (Quant suma un home cansati un ventilador espatllat? –Un home cansat se senta (= 60) i un venti-lador espatllat no venta (= 90); en total, 150), però certament és unterreny verge prenyat de dificultats... Els mencionats articles de M. Ser -ra a l’Avui (veg. nota 3) aportaren moltes dades curioses, però poquessobre la relació català-castellà, com tampoc no se’n troben gaires alfòrum de <www.racocatala> i, en general, a internet (n’hi ha moltesrespecte de l’anglès sota «false friends» i «false cognates»). En canvi,en el camp de la fraseologia trobem el llibre de J.M. Soler Janer titu-lat Gràcia i desgràcia de les traduccions literals (ed. Claret, 1977) ojocs com els de la Trinca (per exemple, la cançó «Coses de l’idioma»de Trincar i riure (Edigsa, 1971)). Pel que fa als literats, ja l’autor deCurial e Güelfa, a l’inici del Llibre segon, s’excusa de fer servir la tra-

dicional però inadequada expressió «cavallers errants» («En aquest li-bre se fa menció de cavallers errants, jatsia que és mal dit “errants”,car deu hom dir “caminants”. “Erre” és vocable francès, e vol dir“camí”, e “errar” vol dir “caminar”»). A la Renaixença, entre els es-criptors que juguen de vegades amb aquests equívocs, tenim Serafí Pi-tarra. En Si us plau per força (1866) fa dir a Mònica: «No hi ha ningúque no ho noti; / Murmureu: això m’humilla / i la meva honra peri-lla», a la qual cosa Mateu replica: «Sí? Doncs la meva bigoti» [la cur-siva és nostra]. En 1912 Josep Bordas i Flaquer publica Per no enten-dre lo castellá (Gal. Dram. Salesiana), que juga amb expressions com«cama alta», i en 1936 apareix Per no entendre lo castellà, de NofreLlonze (1936, Llibr. Millà), una comèdia semblant en un acte. Mo-dernament, cal destacar Víctor Alba, que dóna una bona colla d’anèc-dotes a base d’equívocs en el seu llibre Homo sapies catalanibus(1974, ed. Pòrtic), entre molts altres.

«La porta està (és) tancada» o «Volemel túnel!» (text d’una pancarta situadaen els anys setanta a la plaça de Les-seps de Barcelona), interpretades com«La puerta está atrancada» i «¡Vole-mos el túnel!», respectivament. Val adir que l’equívoc és sovint un feno-men poc o molt individual, i que devegades, més que equívoc pròpia-ment, el que apareix és contrarietat,perplexitat (com passa a alguns en lle-gir Nadó a bord en l’adhesiu dels cot-xes). La consciència de l’equívoc potfacilitar els jocs de paraules9.

La llista provisional de falsos amicsque donem en el quadre següent cor -respon a doblets català-castellà ambla mateixa categoria gramatical (pertant, en descartem exemples com ca-bal, substantiu en català i adjectiu encastellà), generalment amb un mateixètim i pertanyents a un registre i fre -qüència d’ús similars, com també aàrees semàntiques més o menys com-patibles. Són tots ells casos que hemdetectat que poden ocasionar equí-vocs en l’ús real, no tan sols en la te-oria. No hi hem inclòs, però, moltes

paraules que tenen bona part dels usosen comú, per bé que alguna discre -pància important (vela, posem percas), com tampoc unitats més grans o

més petites que el mot10. En la llistaanotem tan sols els significats que con-siderem més rellevants per a la sevautilització didàctica.



9 A la revista Tiempo els humoristes gràfics Reboredo i Sañudo aprofitenaquesta coincidència formal en al·lusió al nou Estatut d’Autonomia deCatalunya promogut pel govern tripartit: «Nació ‘la nació’ de tres pa-dres, però nació» (Madrid, 25 maig 2005).

10 No cal dir que s’hi han d’afegir els vocables de la mateixa família, comafamar, descuit / cast. descuido; desguàs / cast. desguace; cat. i cast. es-colta, amago... Tanmateix, hi hem inclòs camada perquè té en castellàun sentit prou diferent. Per diferents motius, sobretot per potenciar lautilitat didàctica del quadre, n’hem descartat mots com els següents, queno solen compartir contextos: amagar ‘ocultar’ (cast. amagar ‘mostrarintenció de voler fer una cosa; amenaçar’), atènyer ‘arribar a’ (cast. ata-ñer ‘concernir’), empènyer ‘empentar’ (cast. empeñar ‘empenyorar’),encalçar ‘anar darrere de, empaitar’ (cast. alcanzar ‘assolir, atrapar’), ci-gala ‘insecte de la família dels cicàdids’ [Cicada plebeia, cast. cigarra](cast. ‘escamarlà’), endreçar ‘posar ordre’ (cast. enderezar ‘redreçar,adreçar’), esborronar ‘fer posar la pell de gallina’ (cast. emborronar ‘es-borrallar’), escampar ‘estendre’ (cast. ‘aclarir-se el cel’), escoltar ‘sentirsons’ (cast. ‘escortar’), manar ‘ordenar’ (cast. ‘brollar’), manxa ‘estri pera ventar’ (cast. mancha ‘taca’), pudent ‘que fa pudor’ (cast. pudiente ‘ric’),rajar ‘brollar’ (cast. ‘tallar’), retret ‘reprotxe’ (cast. retrete ‘excusat’), son‘estat o ganes de dormir’ (cast. ‘so’), sortir ‘anar fora’ (cast. surtir ‘assortir’),tomar (o entomar) ‘atrapar al vol’ (cast. ‘agafar, prendre’), trepitjar ‘ai-xafar amb el peu’ (cast. trapichear ‘fer tripijocs’), xopar ‘mullar, amarar’(cast. chupar ‘xuclar’), etc. També hi caldria afegir l’expressió de les ho-res (un quart de deu no és las diez y cuarto, sinó las nueve y cuarto) ifrases fetes com donar un tomb ‘fer un volt, passejar’ / dar tumbos ‘ro-dolar’, tenir la mà trencada (en una feina) / cast. ser un manirroto ‘mal-baratador’, etc. Com que no tenen una entrada independent en el dic-cionari, no hem inclòs en el quadre els derivats gabiota, muleta... oformes flexionades. Finalment, direm que en el quadre potser caldriahaver-hi afegit alguns dels exemples que han estat objecte de discussióal llarg de l’article, com esmorzar.

En canvi, no creiem que es puguin considerar falsos amics aquells ca-sos en què existeix coincidència o paronímia només entre alguna de lesformes en què es flexionen certs mots catalans i algunes formes del cas-tellà: maca, manyana, torta, cortesa, tenaces o bruta (fem., sing. o plur.,de maco, manyà, tort, cortès, tenaç i brut, respectivament, formes dife-rents dels noms castellans maca, mañana, torta, corteza, tenazas i del’adjectiu en fem. sing. bruta). Pel mateix motiu tampoc no figuren en

el quadre nyonya, i golfo o golfa, que no s’han de confondre amb lesformes castellanes ñoña (fem. de ñoño) i golfo -a, de manera que les«sessions golfes» que anuncien els cinemes haurien de ser projeccionsde sota teulada i no pas sessions tronera. Més exemples: peces, penes...Tampoc no s’hi trobaran formes verbals com manada (participi fem.sing. de manar), renta, turmenta, empeny, retens o sostens (provinentsdels verbs manar, rentar, turmentar, empènyer, retenir i sostenir), quepoden algun cop suggerir els noms castellans manada, renta, tormenta,empeño, retenes i sostenes. I encara menys es pot parlar de fals amicen bandeja o oreja –formes conjugades de bandejar i orejar– perquè pera poder parlar d’equívoc no hi pot haver una distància fonètica, sintàc-tica i semàntica tan gran. L’homonímia o paronímia es pot donar entreverbs: eres, creen, vendran, ven, vine; estès / cast. estés (corresponentsa formes del cat. estendre i del cast. estar); traguem / cast. traguemos(cor responents a formes del cat. treure i del cast. tragar...), etc. Altrescasos descartats per pertànyer a categories diferents: mató, nació ocantó, que en català són noms i no pas passats verbals (ni el primer equi-val al nom matón ‘pinxo’); el col·lectiu trepa, que no equival a ‘s’en-fila’ o ‘arribista’ com en castellà; conversa, en cast. només femení deconverso; mentre que bavosa és només adjectiu femení en català en-front del cast. babosa, adjectiu i nom (cat. llimac). Més exemples de motsen què canvia la categoria de l’homònim castellà: són adjectius en ca-talà vertader, mèdic, descontent, grassa..., enfront dels noms castellansvertedero ‘abocador’, médico... En canvi, senyera és nom en català i ad-jectiu en castellà (señero -a ‘destacat -ada’). Altres exemples: cat. oi ocan (‘casa + en’), que no corresponen al castellà hoy adv. ‘avui’, can‘gos’, com tampoc la forma verbal cerca amb l’adv. cast. cerca. Tambéhem descartat la possible contrarietat causada per vocables amb accentdiacrític com té, que en català pertany al verb tenir i en castellà denotala coneguda infusió (cat. te, sense accent); com sòl associat a sólo, etc.

Altres cops, però, es podria produir el malentès si no fos que el signifi-cat català s’iguala habitualment amb el castellà: tatxar, melena, cabre-jar, marrà (i marranada), monyeca, xalat, folla (fem. de foll), tornar-se(en el sentit del cast. turnarse ‘fer torns’)..., fins i tot quan hi ha més distàn-cia fonètica, com en brossa o acotxar(-se), mots utilitzats de vegades ambel valor de escombraries i ajupir(-se) o acotar(-se), respectivament, enzones on no tenien tal valor (i tot plegat segurament per la seva simili-tud amb basura i agachar(se)). Semblantment més d’un usa aranyó o pa-llús per a traduir els termes castellans arándano o palurdo.

‘aproximar-se’ Ex.: S’ha acostat a la línia de sortida.

‘que té fam’ Ex.: En aquell país només hi veies misèria igent afamada‘donar pressa (a algú)’ Ex.: Es va apressar a fer-ho per-què se li acabava el termini.‘varietat de la pebrotera’ (cast. guindilla) Ex.: No posismés bitxo a l’arròs, que picarà massa.‘lladrar amenaçadorament’ Ex.: Els gossos bordavenen veure l’intrús.‘extremitat inferior dels humans’ Ex.: El futbolista s’hatrencat la ròtula de la cama esquerra.‘passa llarga, gambada’ Ex.: Amb una camada va tra-vessar el rierol.

‘conjunt de nens’ (cast. críos) (en m. també ‘home vil’)Ex.: La canalla era al pati jugant a pilota.‘buscar’ Ex.: Per a orientar-nos ens caldrà cercar el plà-nol de la zona.‘mena de gramínia’ (cast. avena) (sinònim en cat. avena)[Avena sativa] Ex.: Dóna més civada al ruc.‘enterrar’, ‘anar al llit’ Ex.: Es va morir ahir i aquest matíja l’han colgada.‘signe de puntuació’ Ex.: Les citacions van entre co-metes.‘oblidar-se’ M’he descuidat la cartera a la feina.

‘treure l’aigua d’un lloc on és empantanada’ Ex.: Les plu-ges torrencials impedien desguassar tota l’aigua cap a laclaveguera.‘allò que es gasta’ (cast. gasto) Ex.: No planyerem endespeses si és a fi de bé.‘treure la pell’ Ex.: Avui mataran i escorxaran els porcs.

‘part superior i lateral del cos, als dos costats del cap’(cast. hombro) Ex.: Els castellers s’enfilen damunt les es-patlles del company.‘soroll’ Ex.: Només se sentia la fressa de l’aigua de la cas-cada.‘tipus d’ocell’ cast. urraca [Pica pica] Ex.: Les garses emprenen les cireres de l’hort.‘atrevir-se’ (cast. osar) Ex.: Ningú no va gosar protestardavant aquella injustícia.‘voluminós’ Ex.: Aquest armari és massa gros.

‘deixar (en testament)’ (cast. legar) Ex.: Els romans enshan llegat grans obres arquitectòniques.‘treure’ / ‘alçar-se del llit’ Ex.: Va llevar importància a l’in-cident. Cada matí es lleva a les vuit.‘donar(-se)’ Ex.: Ja han lliurat la documentació. S’hanlliurat a la bona vida.‘maldat’ Ex.: Vigila que aquest vailet no faci cap malesa.‘producte obtingut de la crema de la llet’ (cast. mante-quilla) Ex.: Esmorzen amb pa, mantega i sucre.

acostar-se v.

afamat –ada adj

apressar v.

bitxo m.

bordar v.

cama f.

camada f.

canalla f.

cercar v.

civada f.

colgar v.

cometa f.

descuidar-se v.

desguassar v.

despesa f.

escorxar v.

espatlla f.

fressa f.

garsa f.

gosar v.

gros -ossa adj.

llegar v.

llevar / llevar-se v.

lliurar(-se) v.

malesa f.mantega f.



acostarse ‘ficar-se al llit’. Ex.: Se acostó alanochecer.‘famós’ Ex.: Se codea con afamados artistas.

apresar ‘capturar’ Ex.: Apresaron a siete sol-dados.bicho ‘bestiola, cuca’ Ex.: Le picó un bichoen el tobillo.‘brodar’ Ex.: Sabían bordar en punto de cruz.

‘llit’ Ex.: Se echó en la cama sin cenar de locansada que estaba.‘conjunt d’animals petits parits d’una sola ve-gada; llorigada’ Ex.: Este cachorro procede deuna camada de seis crías.m. i f. ‘persona vil’, ‘xusma’ Ex.: La muy ca-nalla nos estafó.‘envoltar, encerclar’ Ex.: Las tropas cercaron elpalacio real.cebada ‘ordi’ [Hordeum vulgare] Ex.: La ce-bada es esencial en la producción cervecera.‘penjar’ Ex.: Desesperado por tantas deudas, secolgó de un árbol.‘estel’ (joc) Ex.: Hizo volar una cometa en laplaya.descuidarse ‘badar’ Ex.: Si me descuido, mecierran la puerta en las narices.desguazar ‘desballestar’ Ex.: Después del ac-cidente se tuvo que desguazar el coche.

despensa ‘rebost’ Ex.: El restaurante tiene ladespensa a tope.descorchar ‘treure el tap de suro, l’escorça’Ex.: Descorcharon una botella de cava.espalda ‘esquena’ Ex.: Le apuñalaron por laespalda.

fresa ‘maduixa’ Ex.: Se tomó un helado defresa.garza ‘agró roig’ [Ardea purpurea] Ex.: Lasgarzas son una familia de aves zancudas.gozar ‘gaudir’ Ex.: Gozó de un sol radiante.

grueso -a ‘gruixut -uda’ Ex.: Este alambre es de-masiado grueso.‘arribar’ Ex.: Ayer llegaron muy tarde.

llevar ‘portar’ / llevarse ‘emportar-se’ Ex.: La lle-varon allí en coche. A él se lo llevaron en moto.librar(se): ‘deslliurar(-se)’ Ex.: Lo libraron delcargo. Se libraron de una y buena.maleza ‘bardissa’ Ex.: Yacía entre la maleza.manteca ‘llard’ Ex.: Siempre cocina con man-teca.

FALSOS AMICS CATALÀ-CASTELLÀ

Significat en castellà i un exempleSignificat en català i un exempleMot (i categoria gramatical)

Però també hi ha amics lleials...Trobar vers amics entre llengües

de la mateixa família és fàcil, però jaés difícil si la llengua pertany a unaaltra família. Tanmateix, essent l’an -glès «la més romànica de les llengüesgermàniques» (atesa la forta influèn-cia del francès des del segle XI arrande la invasió normanda) i havent aco-llit una munió de llatinismes, hi po-drem trobar una multitud de bonsamics. Limitem-nos als adjectius quequalifiquen el caràcter humà. Igualque en català, en anglès es pot dird’algú que és [somebody is]: admira-ble, arrogant, coherent, cruel, decent,distant, dominant, elegant, excitable,[an] expert, flexible, ignorant, immo-ral, important, independent, innocent,insistent, insolent, intransigent, irrita-

ble, liberal, modern, modest, negli-gent, noble, obedient, popular, pru-dent, radical, robust, rude, sensual,sociable, temperamental, tolerant,violent, vulgar...11

Si ara passem a l’italià, ja ens veu-rem amb cor de trobar no tan solsmots, sinó també oracions bilingüessenceres: Dormo a casa, però ballo albar; L’altra finestra fa sempre pena; Lacorda va per terra; Mentre Anna Ma-ria prepara la farina, Roberta porta acasa la barca..., que volen dir el ma-teix en la llengua de Llull i en la deDant i sonen si fa no fa igual en ita-lià estàndard i en català occidental.Per acabar direm que, si passem alcastellà, podem proposar-nos el repteagosarat d’escriure textos bilingüessencers. Heus-ne ací un:



11 I, prescindint de l’accent, placid, romantic, intrepid, patriotic, etc. En canvi, són falsos amicsquiet ‘tranquil’, sensible ‘assenyat’, extravagant ‘malbaratador’ o genial ‘afable’, candid ‘sincer’.

mantell m.

mot m.

nombre m.

pany m.

pedaç m.

plegar v.

prim -a adj.

raig m.

rentable adj.

tombar-se v.

tovalla, (es)tovalles f.tasca f.

venda f.

vespre m.

‘vestidura en forma de capa’ Ex.: El mantell reial eramolt luxós.‘paraula’ Ex.: Va callar, no va dir ni un mot.

‘número’, ‘quantitat’ Ex.: Els nombres decimals. El nom-bre d’assistents era elevadíssim.‘dispositiu per a tancar una porta’, ‘porció de paret’ Ex.:Tancarem la porta amb pany i clau. En aquest pany deparet hi posarem dos quadres.‘peça de roba cosida en un vestit per a tapar un forat’Ex.: Com que t’has estripat els pantalons, t’hi posaremun pedaç.‘interrompre la feina per reprendre-la l’endemà, a latarda...’, ‘cessar’ (També: ‘fer plecs a una peça de roba,paper...’) Ex.: Avui pleguem a les dues. Ja és hora de ple-gar veles. La pastisseria de la cantonada ha plegat perdefunció de la mestressa. ‘de poc gruix’, ‘magre -a’ Ex.: Aquesta cartolina és moltprima. Aquesta noi est molt prim.‘massa de líquid que surt d’una aixeta’ (a part de raig desol, raigs x...) Ex.: Aquesta font fa un raig molt escarransit.‘que es pot rentar’ Ex.: Aquesta pintura és rentable, nodeixa taques a la roba.‘girar-se’ Ex.: Tomba’t, que miraré com et queda el ves-tit per darrere. Quan el vas cridar, no es va tombar perveure què volies. Per anar-hi, has de tombar el primercarrer a la dreta.‘peça de roba que es posa damunt la taula en parar-la’ (cast.mantel) Ex.: Les tovalles de coloraines alegren l’àpat.‘feina’ Ex.: La tasca de fitxar llibres és molt feixuga.

‘acció de vendre’ (cast. venta) Ex.: La venda del pis com-portà molts ingressos.‘part del dia situada entre la tarda i la nit’ Ex.: Al vespreja serem a casa i així podrem sopar plegats.

mantel (‘estovalles’) Ex.: Pon el mantel en lamesa.mote ‘malnom’ Ex.: Pone motes a todos suscompañeros.‘nom’ Ex.: No le llaman por su verdadero nom-bre, sino por un mote.paño ‘drap’ Ex.: Lo limpió con un paño decocina.

pedazo ‘tros’ Ex.: Cogió un pedazo de tiza.

‘fer plecs a una cosa’ Ex.: Esta máquina sirvepara plegar chapa.

primo -a ‘cosí -ina’ Ex.: No tengo ningunaprima porque mis tíos no tienen hijasrayo ‘llamp’ (a part de rayo de sol, rayos x...) Ex.:Durante la tormenta cayeron muchos rayos.‘que dóna un bon rendiment, rendible’ Ex.:Vender ese género no resulta rentable.tumbarse ‘estirar-se, jeure’ Ex.: Se tumbaron enla arena. [cast. tumbona f, cat. gandula f.‘seient per a jeure-hi’]

toalla ‘tovallola’ Ex.: Se dejó olvidada la toa-lla en la ducha.‘taverna’ Ex.: Pasaba la noche de tasca entasca.‘bena’ Ex.: Ponle una venda en la herida.

víspera f. ‘vigília’ Ex.: La víspera de la fiesta aúnestaba todo patas arriba.

E n l ’ a n g l è s

h i t r o b e m

u n a m u n i ó

d e b o n s a m i c s

i , e n l ’ i t a l i à ,

f r a s e s s e n c e r e s

a m i g u e s

A tall de cloendaCom s’ha pogut comprovar, la

temàtica dels falsos i vers amics és ines-gotable. Tanmateix, en català noméstenim notícia de tres diccionaris de fal-sos amics: respecte de l’anglès, delfrancès i de l’italià)13. És simptomàtic,però, que no existeixi cap diccionari defalsos amics entre català i castellà. Perquè? Potser perquè, històricament, jahan quedat parcialment inclosos endiccionaris de dubtes o en reculls debarbarismes. No podem deixar de pen-sar, però, que una altra de les possiblescauses és el fet que el català ja romanmolt subordinat al castellà i, per tant,s’ha consumat un anivellament semàn-tic tan gran que fa creure que les di-ferències ja són petites i escassos elsfalsos amics14.

Val a dir que l’interès del tema vamés enllà de la curiositat lúdica quesuscita entre la gent corrent, ja que

també interessa a la lexicologia isemàntica, a la lingüística constrastiva,a la psicolingüística i, d’una maneraespecial, a la traductologia i a la didàc-tica de la llengua. A l’hora d’ensenyaruna llengua és bàsic conèixer la ma-nera com els aprenents entenen les pa-raules o les tradueixen mentalment, es-pecialment quan la llengua no és laseva primera llengua. Per això, les ob-servacions que hem anat aplegant po-den ser d’interès per a tots aquells queensenyen el català, especialment a cas-tellanoparlants, i és de doldre que enaquesta direcció s’hagi fressat poccamí. Per tot plegat, voldríem engres-car lectors i lectores a completar lesobservacions presentades, com tambédemanem a les editorials que es deci-deixin a publicar per fi un Manual deparanys català-castellà. u



12 Veg. MUÑOZ, Anna M.; Jaume MACIÀ i al-tres (2000): Entre línies. Llengua catalana i li-teratura (1r de batxillerat). Barcelona: Ed.Teide. Voldria deixar constància de l’ajut re-but, durant l’elaboració de l’article, per partdels professors Anna M. Muñoz Morata, Da-niel Ferre Planells i Cesc Fernández Prat.

13 L’editorial Enciclopèdia Catalana ha publicatALLUÉ, Fina; Grahame J. EVANS (1999): Dic-cionari de paranys de traducció anglès-ca-talà (false friends); CASTELLANOS, Carles;Françoise LENOIR (2000): Diccionari de pa-ranys de traducció francès-català (faux amis);i TURULL, Isabel (2001): Diccionari de paranysde traducció italià-català (falsi amici). En laressenya que Maria Pilar Perea fa d’aqueststres diccionaris, la lingüista afirma que són«eines curioses i interessants, i esdevenen re-cursos bàsics, útils i manejables, de lecturafàcil i amena, que complementen els diccio-naris de dubtes i els diccionaris bilingües»(PEREA, M.P. (2002): «Falsos amics: veritablesenemics», dins Els Marges, núm. 70).

En tots tres diccionaris se seleccionen més de300 doblets, mots genèticament emparen-tats, la majoria patrimonials i semicultismes.Val a dir que no abunden tant els equívocsen el vocabulari tècnic, però no oblidemque en la majoria de manuals de conjuga-ció s’usen encara pretèrit indefinit i pretèritperfet amb valors contraposats al castellà(veg. MACIÀ, Jaume «La terminologia lin-güística en la classe de llengua: un problemapendent», dins MACIÀ, Jaume; Joan SOLÀ(ed.) (2000): La terminologia lingüística enl’ensenyament secundari. Propostes pràcti-ques. Barcelona: Graó).

14 Potser n’és una prova el fet que s’hagi po-gut produir un diari en català a partir de latraducció automàtica del castellà, amb lesconsegüents i nombroses badades. Vegem-ne un parell d’exemples: «Ja no tenim por delraig, ni del tro...» o, parlant de la cuina delCeller de Can Roca, s’esmenta un plat moltespecial: «Cigala al curri» (en lloc de «es-camarlà al cur ri»). Vegeu-ho en les edicionsdel 9 gener 2002 (secció «A votació», deJoan Barril) i el «Quadern del diumenge» del’11 juny 2006 de El Periódico de Catalunya,respectivament.

Una estrella brilla sobre la mar en calma.Un poeta bilingüe medita: «Crearé una oda, una balada.»La soprano, enorme, canta insaciable, irresistible.El poeta no aguanta... La ira rebrota: busca una ruta a seguir.

Si la gata molesta sobre el piano que toca,una vulgar rata salta la muralla, altera la casa.Si la dama, impúdica, desafina un noble sol,la nota prolonga el furor del poeta, tan irritable.

El poeta prepara una pistola o una escopeta.(El gas era inútil: última factura impagada.)La prima donna recorre una escala desgraciada, infame.Recuperar la calma robada descarta una pausa. Dispara a matar. Última nota. La música para.

Recobrada la quietud, el poeta, alegre,contempla una barca a través de la persiana.Reflexiona. Intenta ser realista, optimista.Si ha de dedicar cada hora a la vida mística, artística,era la manera perfecta de solucionar el problema...La idea funciona. Elabora una balada, un gran poema.

Anna Maria Muñoz Morata12

LA «MUSA» DEL POETA

En relació amb les reflexions i es-tudis que es fan avui sobre l’oficid’escriure en català, esmentaré al-

gunes dificultats que ha de superar quitradueix obres d’autors contemporanisperquè siguin representades en la nos-tra escena. De primer moment se’nspresenten els prejudicis que hi ha acausa de l’escassa cultura en català delpúblic majoritari –i de força gent deteatre– i, a més, la densa i profunda in-terferència del castellà.

En els casos als quals em referiré,des de la primera trobada amb elsmembres de les petites companyies queem feien l’encàrrec, vàrem establir queempraríem un llenguatge col·loquial,d’avui dia –com requerien les obres–,però sense castellanismes. Si tenim pre-sent la freqüència amb què es pro-dueixen les formes castellanitzades en

la quotidianitat no acadèmica (i enl’aca dèmica hauríem de comprovar siel català és com esperem que hi sigui),el nostre repte per al teatre era ago-sarat. Parlo de casos escadussers devoluntat d’autoafirmació de catalanitatper part de membres de l’àmbit teatral,més aviat no militant en aquest sentiten el moment històric present, quanes va estenent la subestima de lesqües tions formals –que no són pas, alcapdavall, solament formals.

Perquè m’encomanessin la traduc-ció hi comptava l’amable suggerimentde Feliu Formosa –en el cas de l’obraen llengua alemanya– i la feina que jahavia fet d’ençà de 1983 en obres deBotho Strauss i de Franz Xaver Kroetz,autors coneguts per l’expressió fluent i,en el cas concret de Kroetz, pel tarannàdesengavanyat i les situacions extre-

mes. Explicaré alguns detalls de l’ex-periència viscuda preparant dues obresrepresentades a Barcelona dins el cir-cuit comercial entre novembre-de-sembre del 2005 i mitjan agost del2006: El desfici (Der Drang, 1994), queels actors van titular Pulsió, de F.X. Kro-etz, i l’obra francesa de Xavier Durrin-ger La nit capgirada (La nuit à l’envers,1989), en la qual un dels actors va can-viar el títol fat de La nit al revés (quejo hi havia posat) per La nit capgirada.

Sabem prou que en la traducció te-atral hi intervenen factors diversos queno es presenten en cap altre àmbit, pelfet que la paraula sona a l’escenari ambla força que no assoleix enlloc més. Apart de la doble i sempre relativa com-petència lingüística (recordo un co-mentari que va fer Joan-Enric Lahosa fatemps: «qui tradueix ha de saber bas-tant de la llengua de partença i moltmés de la d’arribada»), quan tradueixoper a l’escena miro de valorar, per da-munt de la manera de fer tancada ipersonal, el parer dels altres col·labo-radors i de preveure el del públic. Co-mencem per l’acceptació del títol, decada parlament, de cada paraula perpart dels actors i de la direcció. Permés que pensem que el nostre text ésallò que ha de ser segons l’original, hiha d’haver el pacte amb els qui el di-ran. Parlem, és clar, de l’obra d’encàr -rec i de quan sabem que l’autor ensdóna un marge de llibertat en la ver-sió. En l’obra ja traduïda i publicadas’hi solen fer retocs, però la lletra im-presa sempre fa respecte.

Faria unes distincions en la traduc-ció teatral: les dificultats de l’ofici –queconsidero dificultats petites o menors–es resumeixen en el fet de saber o nosaber els registres, els girs i el lèxic quehi corresponen, de les llengües que te-nim entre mans. En el cas de Pulsió noes tractava de cap tragèdia en què elspersonatges fossin déus o reis eloqüentsque s’enlairen en tirades poètiques–sempre més fàcils de traduir que elllenguatge vulgar–, sinó d’una obra quetranscorre a la jardineria d’un cemen-tiri local: un matrimoni de jardiners,



Llenguatge vulgar sense castellanismesROSA-VICTÒRIA GRAS

un parent i una treballadora, tots ellsmarcats amb forts trets dialectals i declasse social baixa. Un dels personat-ges, pel seu onanisme desficiat, dese-quilibra l’ambient familiar, al qualtorna després d’una estada a la presó.En La nit capgirada tenim una prosti-tuta d’un barri parisenc i l’home quela va a veure. Ell, enamorat de la noia,de veure-la passar pel carrer, la visita,amb tot d’excuses inversemblants, perdeclarar-s’hi. Parlen de sexe; però, a lafi, no n’hi ha; tampoc no hi ha amor.

Vistes les dificultats que, amb certoptimisme, he anomenat petites o me-nors, la pregunta és: les dificultats gros-ses o majors, quines són, doncs? Per ami, les majors són aquelles que es pre-senten a qui tradueix a una llenguaque viu en situació anormal.

En cas que sapiguem com hemd’expressar allò que diu, per exemple,Kroetz, que hàgim arribat a saber-ho,malgrat la migradesa de reculls de llen-guatge de l’eròtica –d’argots en gene-ral–, i l’absència de diccionaris bilin-gües que ens il·lustrin més enllà de lesbeceroles d’un idioma, com serà ac-ceptada la nostra traducció pels actorsi el públic? Més que no pas els vete-rans, els traductors de les noves gene-racions es troben desemparats. Per-meteu-me un apart, que ve a tomb,em penso: Hi ha escriptors, com PepEspunyes, que no haurien de deixarde publicar reculls. Quan l’estimadaCarme Serrallonga traduïa obres quedesprés es representaven sota la di-recció de Salvat, de Flotats o d’altresdramaturgs de prestigi, en alguna oca-sió m’havia demanat aclariments sobremaneres de dir ben especials i com-promeses que jo havia de transmetreal meu pare. Ell, lletraferit i autor, quesovintejava els cafès d’Arenys, de SantCeloni o de Granollers, responia: «Emsembla que en diem això o allò, peròja ho preguntaré a en tal o a en tal al-tre.» A vegades eren noms com el dequi duu a terme una activitat sexual–entre dos homes, per exemple–, de-signacions que no consten en els dic-cionaris per un pudor comprensibleen alguns moments. Altres cops erenrenecs d’abast local d’acolorida i des-plegada imaginativa, recargolats, o bémales paraules, mai sentides entre lagent de bé però curosament guardadesen la memòria de qui sent inclinacióvers la filologia. Per tant, com deia,pot ser que coneguem les expressions

genuïnes, les quals, pel fet d’anar car -regades de la força anímica que lesoriginà en la llengua que ens és prò-pia, qui les diu n’experimenta la vita-litat i qui les sent també; però igual-ment pot ser que aquestes expressionsno ens les acceptin o, més ben dit, noles reconeguin com a usuals o pròpies.

Vet aquí els resultats d’un allunya-ment envers la llengua al qual la si-tuació política (de país ocupat i «com-partit») ens ha menat. I dir-ho no és servictimista, sinó senzillament ser ob-jectiu en la descripció de l’entorn. Haigde dir, tanmateix, que el refús –teòric–de les expressions vulgars nostres, enles obres en què he treballat, no s’haproduït. Els actors han estat encantatsde rabejar-se en els plecs consonànticsi vocàlics de les paraules gruixudes, detransgredir convencions en català.

Ja en traduccions anteriors a lesobres que comento havia vist mals re-sultats en qüestió de dites manlleva-des, en calcs semàntics, expressionsplanes i buides sense dir gairebé res.Considero que la llengua és art, a mésde ser quelcom material, i penso quel’art té l’arrel en el món diguem-ne del’esperit, divinal. Pot semblar curiósque algú que no té escrúpols d’em-brutar-se els dits –la llengua– amb el lè-xic més o menys pornogràfic es mostritan «idealista». Pensaria que en aixòno hi ha una veritable contradicció. Elmón divinal deu tenir els seus àngels itambé els seus dimonis! I, per això,vaig amb la llibreta per aquí i per allà,escoltant malparlats.

En Der Drang (Pulsió), Kroetz dónaindicacions exactes sobre la manerade dir que hi vol. És escrita en dialectebavarès, però hi ha citacions de revis-tes i fragments breus del llenguatge dela publicitat, que són en hochdeutsch,llengua escrita, literària, vindríem a dir.També un dels personatges s’esforçasovint a distingir-se dels altres per lacorrecció gramatical. En l’edició del’obra, l’autor especifica, en la primerapàgina, que si algú no es veu amb corde parlar un bavarès acceptable, valmés que faci servir l’alemany de l’es-cena o la seva parla d’origen, la qualcosa vindria a ser per a nosaltres que,si hi ha un actor lleidatà, s’expressi ambels trets adients al nord-occidental. Kro-etz demana també un cert distancia-ment temporal, com si els personatgesno estiguessin ben bé integrats en elmoment present –com alguns catala-noparlants avui, potser? Quan ens ado-nem d’aquesta preocupació per partd’un autor –que no és pas lingüista nifilòleg– ens vénen ganes de blasmarcom mereixen els «alliberadors» de lallengua catalana, que es permeten dedestrossar els clàssics, fent-hi canvistextuals i incitant a dir-los de qualse-vol manera.

Per tal d’il·lustrar com sorgien lestraduccions, faig la transcripció d’unparell d’extrets, ja que un cert contextés necessari per a estintolar el sentit.Sovint hi ha suggerida entre parèntesisalguna altra opció a fi que els actorstriïn la que els vingui més bé de dir.Amb tot, les possibilitats que trobem a



continuació no són pas les úniques nipotser tampoc les millors. Ara bé, sónles que donàrem per bones.

Incorporàrem a la dicció un tret pa-ralingüístic, força freqüent en l’obra:der Schnauf ‘manera de prendre alè ode treure’l sorollosament’, amb què de-mostrem el menyspreu, el cansament,etc., corrent en àmbits desinhibits. Pera nosaltres és un tret menys tolerat queen l’alemany dialectal del sud.

Els actors eren Teresa Urroz, Hilde,i Oriol Genís, Otto. Els altres actors queintervenien en l’obra eren Míriam Ala-many, Mitzi, i Climent Sensada, Fritz.

En la columna del mig hi ha el textoriginal alemany que correspon al frag-ment traduït de la primera columna.



OTTO: Un dia li hem de seguir l’esperma(riu), les lleterades per casa.

HILDE: (se’l mira).OTTO: Li agafa allà on sigui, si es descuida

de prendre les pastilles, que s’entén(que se’n descuidi, cosa que s’entén,que és humà que se’n descuidi) –illavors va de pressa, si (això) et pica,renoi, pot anar d’uns segons.

HILDE: Ah (Ves).OTTO (anant a la seva): Sí, la cosa pot anar

de pressa. A qualsevol banda ho fa,allà on sigui –i ara ve el més fotut.Té un mocador de paper a la mà?Si el té el llença de seguit. Si és així,on el llença? El llença prou llunyque no torni a sortir més? (que ja noel trobis més, no el vegis més?). Emfa l’efecte que no en té cap, de mo-cador de paper a la mà, que ho em-pastifa pertot arreu, a la paret quetingui més a la vora, al sofà, a lescortines (esbufega). I allà hi quedenles lleterades i esperen fins que algúpassi i se li enganxin. La Susi, perexemple, només que tingui una es-garrinxadeta de jugar. Llet, esgar -rinxada, pum. La desgràcia fa el seucurs. Qui sap quantes vegades hodeu fer un com aquest; si no no hau-ria d’empassar-se les medecines (elsproductes, medicaments). [...]

OTTO (molest): I penso (penso per a mi,em pregunto); si t’agafa (si ens agafa)una cosa així, normalment, tens (unté) (cerca la paraula) un atuell (re-ceptacle, envàs?), no ho fas per aquíen enllà, (al defora, en plena natura,a l’aire lliure) a casa (s’empassa sa-liva), vas amb compte (vigiles). Noés com amb els gatots, que pertotarreu on passen fa pudor, perxò elscapen, molts gats. Ton germà no estàcapat pro s’ha de fotre els medica-ments inhibidors dels instints (sin-cerament). Doncs bé, me n’haig defotre, jo, de medicaments inhibidorsdels instints, eh?

HILDE: No, tu no.

OTTO: Verfolgen wir einmal den Weg vonseim Sperma, (lacht) seine kaltnBauern durch unser Haus.

HILDE: (schaut).OTTO: Es überkommt ihn, wo er geht und

steht, wenn er seine Pilln vergisst,was menschlich is, und dann gehtsschnell, wenns einen druckt, in Se-kundenschnell kann des gehn.

HILDE: Aha.OTTO: (ungestört) Ja, des kann schnell ge-

hen. Zwischen Tür uns Angel machters wo er geht und steht –und jetzwirds brenzlig. Hat er ein Tempo zurHand? Wenn ja, schmeisst er das-selbe sofort weg. Wenn ja, wohinschmeisst er es. Schmeisst er so weg,dass wirklich weg ist? Ich vermute, erhat kein Tempo zur Hand, sondern erschmiert es, wo er geht und steht, andie nägstbeste Wand, Sofa, Vorhang(schnauft). Und da sans jetz die kalteBauern und warten, bis wer geeig-neter vorbei kommt und hinlangt.Die Susi zum Beispiel. Wenn sie vomSpielen nur einen Kratzer hat. KoideBauern, Kratzer, bum. Das Unglückläuft seinen Lauf. Er weiss, wie oft soeiner kann, sonst tät er doch keineMittel dagegn fressn müssn.[...]

OTTO: (gestört). Und ich denks mir so:wenn es unsereins überkommt, danhat man normalerweise ein (dehntdas Wort) Gefäss. Man machts dochned in der freien Natur, Wohnung,Heimstätte, man (schluckt) passdoch auf. Das is doch ned wie beidie Kater, dass die, wo sie gehn undstehn und des stinkt dann, drumwerdn ja so viele Kater kastriert.Dein Bruder is ned kastriert, aber ernuss triebhemmende Mittel fressn(ehlich). Ja, muss den ich triebhem-mende Mittel fressn, ha?

HILDE: Nein, du ned.

ELLA: Tu em prens per una bleda.ELL: Una bleda! No, no.ELLA: Veus (t’adones) com t’he pescat, pei-

xet! Ara t’ensenyaré que he après lalliçó: tens l’ham al paladar, eh,maco (rei meu)?(Ella l’atrapa pels cabells.)

ELL: Ai! Els cabells no. Mati’m, però nom’estiri els cabells.

ELLA: Les vomitaràs, les teves collonades(aquestes collonades teves)?

ELL: Sí, em fa l’efecte que sí.ELLA: Em diràs...ELL: No li volia fer cap mal. No em vol

deixar estar (anar) els cabells. Em faplorar i ja no li ho podré explicar(ella el deixa anar, però continuaamenaçant-lo amb la navalla). Novol deixar el ganivet (la navalla)? Alcomençament fa un xic de por, peròaviat es torna ridícul... si em vol cla-var un cop de ganivet, tallar el coll,sagnar com un conillet (com un co-nill), llavors és aquí que l’ha de cla-var. Faci-ho! Au, ho ha de fer! Ha detallar! Apa, mati’m, si vol (ella escalma una mica, però continuaamenaçadora). Puc destapar l’am-polla en comptes d’això?

ELLA: Au, fes petar el tap.ELL: (Ara) Beurem. Les bombolles ens ho

netejaran tot (ens esbargiran). (Ellas’asseu al llit. Ell obre l’ampolla.)S’ha de saber aguantar el cop (la so-tragada), si no s’escampa pertotarreu.

ELLA: No t’envalentonis gaire o et faré pi-xar pel nas.(Silenci durant el qual ell serveix elxampany.)

ELL: Fa cara de cansada (que està can-sada, potser)?

ELLA: Ep! Tita freda, (ja) t’has vist el caretoal mirall? Una sola vegada? (t’hasvist el careto al mirall alguna ve-gada)?

Escena cinquena del segon acte

de Der Drang (Pulsió). L’acció té

lloc al cementiri, al voltant d’una

tomba, mentre hi posen flors.

L’OTTO dirigeix i la HiLDE no se-

gueix les indicacions de bona

gana.

De La nuit à l’envers, La nit cap-girada, n’he transcrit un frag-

ment de la part central. L’Oriana

Bonet és ELLa, l’Oriol Genís, ELL.

La representació es va fer en la

Torna del Grec, al teatre Versus.

En el requadre de sota hi ha el textoriginal francès.

En aquesta obra l’estricta exclusióde castellanismes practicada en Pulsióes va trencar per la introducció d’uncarinyo meu i algun altre mot que, fran-cament, no recordo, potser pel fet queno el vaig escriure. També hi va haverla substitució de el dallonses o la cosao fer-ho per el triqui-triqui que va pre-ferir l’actor. La paraula careto no es

troba en cap diccionari català –que josàpiga–, en el sentit en què la vaig ferservir per a traduir tronche. Hi hauriapogut emprar cap de tronxo, per exem-ple, que s’assembla fonèticament almot francès emprat, però careto és viuals entorns del Montnegre, on la signi-ficació diria que està relacionada ambl’aspecte del cap dels cavalls caretos iles mongetes caretes, que tenen un sen-yal distintiu, interpretat pejorativament.Per tant, careto per a designar una caraque ens sembla una careta lletja o noafavoridora, sembla acceptable. Algunaparaula ha estat traduïda per una d’e-quivalent, perquè la més exacta pel sig-nificat no dringa prou, o massa: si emvol sagnar com un conillet va acabaressent si em vol sagnar com un porc.

Xavier Durringer no fa cap mena decomentari sobre la dicció; tanmateix,el text és prou explícit i propi d’un sos-tre demarcable amb facilitat. La nuit àl’envers va ser estrenada l’any 1989–ho dic pel que fa a l’actualitat– i elspersonatges són una meuca i qui la vi-sita. El tractament de vous i de toi esvan intercalant del començament a lafi, marcant les distàncies entre la donai l’home, segons els sentiments decada moment. Les subtileses en elscanvis fan visibles les oscil·lacionsd’apro pament o de distanciament delspersonatges, la qual cosa és el mollde l’os de l’obra. ¿Com ens ho faríem,en aquests casos, en la traducció ca-talana amb la reducció del vós i elvostè a un tu únic, que observem enel català del carrer, absurd en un sis-tema que té altres matisacions?

Crec que en els exemples citats esveu la intenció –no sé si l’assoliment–de defugir els hàbits lingüístics queno parteixen de les nostres iniciativeso d’un entorn romànic ampli, sinó quesón còpies barroeres del castellà –o deles variants de l’espanyol– en l’ex-pressió col·loquial i en la vulgar.

Voldria afegir-hi que les crítiquesteatrals –prou favorables– en cap deles dues obres no van comentar, enabsolut, el llenguatge, com si no hihaguéssim treballat gens, com si eltext no existís. No sé si és un bon se -nyal per la normalitat de la rebuda obé un indici d’insensibilitat total. Tan-mateix, algunes persones que assisti-ren a les representacions ens van ex-pressar satisfacció pel català quehavien sentit. u



ELLE: Tu me prends pour une bille.LUI: Une bille! Non, non.ELLE: Et là, on se sent ferré petit poisson!

Je vais te montrer que j’ai bien re-tenue la leçon. T’as l’hameçon aupalais, mon lapin.(Elle l’attrape par les cheveux.)

LUI: Aïe! pas les cheveux. Tuez moimais ne me tirez pas les cheveux.

ELLE: Tu vas les vomir tes conneries!LUI: Oui, je crois bien.ELLE: Tu vas me dire...LUI: Je ne voulais pas de mal. Vous ne

voulez pas me lâcher les cheveux.Ça me fait pleurer et je peux plusvous expliquer. (Elle le lâche maiscontinue à être très menaçanteavec le cran d’arrêt.) Vous ne vou-lez pas arrêter avec mon couteau?Au début ça fait un peu peur, maisça devient vite ridicule... Si vousvoulez me mettre un coup de cou-teau, m’égorger, me saigner com -me un petit lapin, alors c’est la qu’ilfaut trancher. Allez-y! Allez, faut yaller! Faut trancher! Allez tuez-moisi vous voulez (elle se calme maiscontinue d’être menaçante). Jepeux ouvrir la bouteille à la place?

ELLE: Fais-moi péter ce bouchon.LUI: On va boire. Les petites bulles, ça

va nous nettoyer tout ça. (Elle s’as-sied sur le lit... il ouvre la boutei-lle.) Il faut savoir retenir le coup, si-non y en a partout.

ELLE: Prend pas trop d’assurance ou jete fais pisser par le nez.(Silence où il sert le champagne.)

LUI: Vous avez l’aire fatigué?ELLE: Hé! Du gland t’as déjà vu ta tron-

che dans une glace! Juste une foisseulement.

P A S T I S S E R I AP A S T I S S E R I A

B O M B O N E R I AB O M B O N E R I A

C O N F I T E R I AC O N F I T E R I A

G E L A T E R I AG E L A T E R I A

Major de Sarrià, 5708017 BARCELONA

Tels. 93 203 07 14 / 93 203 00 04

Pl. de Sarrià, 12-1308017 BARCELONA

Tel. 93 203 04 73 / Fax 93 280 65 56

Fundada el 1886

Ala pagesia de Mallorcala distinció entre aqueststres mots és absoluta i

claríssima:1) Són PAPALLONES la gran

majo ria dels lepidòptersdiürns. En estat de repòs,les papallones pleguen lesales perpendicularment ala superfície de suport. Si bé, com he dit, la ma-

jor part de les papallones sóndiürnes, n’hi ha algunes po-ques de nocturnes, com arala Graellsia isabelae. Solenesser de colors vives. La gentidentificarà com a papallonesel rei (Papilio machaon), la reina (Vanessa atalanta), la papa -llona de la col, la llimona (Gonexteryx cleopatra), la pa - pallona del gram (Pararge aegeria), la papallona de l’alfals(Colias crocea) i la papallona de l’arbocera (Charaxes jasius),i això sense confusió possible ni ombra de dubte.2) Són PAPALLONS els lepidòpters, normalment nocturns,

que, en posició de repòs, pleguen les ales paral·lela-ment, o aplicant-les-hi, a la superfície de suport. Solenesser de tonalitats apagades i, posats damunt la paret, so-vint tenen la forma d’un triangle.

3) Les ARNES són papallons, però no tots els papallons sónarnes.Ho explicitaran més bé les entrades següents (que re-

produesc parcialment, només en allò que fa referència altema de què tract) del DCVB:

1) papallona f. || 1. Insecte lepidòpter en generali especialment els més grossos, que volategen entreles flors (Empordà, Maresme, Vallès, Penedès, Mall.,Men., Alg.); cast. mariposa. Sanitosos consells queabans de gaire | com papallones volaran en l’aire, Ca-nigó I. Parexen un esbart de papayones pintades, Ig-nor. 3.

2) papalló m. — I. || 1. Insecte lepidòpter en ge-neral; papallona (Vallès, Mall., Men.); cast. mariposa.Com és mort, ix d’ell un papalló qui engendra unverme, Llull Felix, pt. VIII, c. 71. Roden entorn | delcremelló | com papalló | fins que s’i cremen, Spill204. Com un esbart de papallons al vent, Canigó XII.|| 2. Corc dels cereals, com la Calandra granaria,quan és alat (Mall.). Tothom se quexa de gastar-se [elblat] de papayó o fraret, Fontanet Conró 27. Hi haespècies anomenades papalló blanc, papalló blau,etc., que perjudiquen sobretot el blat i l’ordi.

3) 1. arna f. || 1. Insecte que, en forma d’oruga,rosega i fa malbé la roba, el || paper, la llana i altrescoses de poca consistència; cast. polilla. Axí com la

arna menja la vestidura...axí la tristor rou lo cor, Ca-nals Carta, cap. 11. a) In-secte que pon dins les cae-res d’abelles i que umpl lacaera de filassa i es menjales bresques, i obliga lesabelles a fugir si la caera noduu prou força per matarl’arna (Mall.).

Resulta evident d’aquestesdefinicions que papallona ésl’insecte així anomenat a lanostra pagesia (i també a Ciu-tat, entre gent que no hagi per-dut el contacte amb les rea -

litats més elementals de la natura). Pel que fa a l’entradapapalló, sí que, en part, dóna aquest mot com a sinònim depapallona. Quant a arna, la cosa és clara: és el papalló la larvadel qual rosega la roba de llana, a part altres accepcions nogaire freqüents i conegudes, sobretot, entre els apicultors.

Pareix clar que, a certes zones, i també històricament,la diferenciació claríssima que tenim a Mallorca entre pa-pallona i papalló no sempre ha existit. De tota manera,amics de la banda de Girona em confirmen que ells fan lamateixa diferenciació que a Mallorca.

Amb tot, quan, dins el Llibre de les dones, Jaume Roigescriu, referint-se als joves que ronden les dones de la vida,«roden entorn / del cremalló / com papalló / fins que s’hicremen», és clar que parla dels papallons actuals.

Vegem ara què en diu el Gran diccionari de la llenguacatalana (també aquí reproduesc parcialment les defini-cions, només en allò que ens interessa):

1) papallona [1839; variant fem. ja ant. de papa-lló] f 1 ENTOM 1 Qualsevol insecte de l’ordre dels le-pidòpters.

2) papalló [s. XIV; del ll. papilo, -onis, íd.] m EN-TOM Papallona.

Ací ja hi ha confusió. I gosaria dir que aquesta confusióés deguda a la manca de contacte dels redactors amb la sabade terrer i, molt probablement, a contaminació amb el cas-tellà, com mostraré més avall.

Continuant, vejam què ens diu, el Gran diccionari, dearna.

3) arna [s. XIV; d’origen incert, probablement pre-romà, potser iberoaquità i emparentat amb el basc arr‘cuc, corc’] f ENTOM 1 1 Nom aplicat a diversos in-sectes lepidòpters nocturns les larves dels quals s’ali -menten de teixits d’origen animal (llana, feltre, pell,etc), de deixalles o de productes alimentaris emma-gatzemats, com l’arna de la roba (Tineola bisselliela)



«Papallones», «papallons» i «arnes»MIQUEL ADROVER

i l’arna de les estores (Trichophaga tapetzella), de lafamília dels tinèids, i l’arna del gra (Pyralis farinalis),l’arna del farratge (Hypsopygia costalis), l’arna de lafarina (Ephestia kuhniella), l’arna del tabac (Ephestiaelentella) i l’arna de la cera (Galleria mellonella), dela família dels piràlids. 2 p ext Qualsevol lepidòpternocturn, especialment els tineids i els piràlids.

I bé. Ningú que no hagi perdut el contacte amb la llen-gua més viva no donarà per bona l’accepció número 2. Noqualsevol lepidòpter, pel fet d’esser nocturn, és una arna.

Concretament, he fet la prova, aquest estiu, tot seient ala fresca amb uns companys del meu temps i fins i tot mésjoves, d’anomenar arnes els papallons que, de vetllada, vanals llums i dels quals s’alimenten els dragons, i han fet caraastorada, com si jo no sabés parlar degudament. M’han ex-plicat, amb condescendència, que les arnes són els papa-llons que es mengen la roba i que, en tot cas, hi ha l’arnade les bresques. Un altre m’ha fet notar que anomenamarna (i també peladina) allò que en castellà es diu caspa.

Un lloc a part ocuparien els borinots (a Mallorca borinos),com ara el bufaforats o borino ros (Macroglossa stellatarum).Els borinots no són ni papallones ni papallons: són borinots.

Arribat ací, voldria assenyalar allò que, per a mi, és unacastellanada que ja he sentit qualque vegada en els mit-jans de comunicació i que consisteix a anomenar arnaqualsevol lepidòpter nocturn. El Gran diccionari de la llen-gua catalana, en contradicció amb el DCVB, hi cau.

Quin pot esser l’origen d’aquesta confusió? No ens caldràgratar gaire per a trobar-ne el quest.

El castellà no fa la nostra distinció entre papallona i pa-palló (es limita a dir mariposa) i aquesta manca de claredatl’obliga a anomenar polilla tot lepidòpter nocturn. Aquí hiha la mare dels ous. Perquè ja sabem que, quan el castellàfa una distinció que el català no té, tot són corredisses pera calcar-la; però, en el cas invers, a la major part dels ca-talanoparlants (de catalans, vull dir, perquè jo no reconeccom a català una persona que no parli la nostra llengua),a la major part dels catalans, dic, no els fa res d’abando-nar la distinció, per molt útil que sigui. En tenim tants i tantsd’exemples: distinció entre molt i gaire, caure i tombar,verd i grenyal, vermell i roig, que el castellà no té.

Voldria insistir que, probablement, aquesta distinció tanclara i neta que el nostre català illenc té no és general. Peròalhora gosaria suggerir que, si més no en la llengua formali especialment en el llenguatge científic, es mantinguésuna diferenciació que el castellà no posseeix i que el situa,pel que fa a claredat, en situació d’inferioritat respecte alcatalà.

Un company no mallorquí em diu que sempre podemdir papallona diürna i papallona nocturna. Francament, noem veig pas emprant aquests termes tan poc naturals ambels meus compatricis.

Una cosa és una papallona, una altra un papalló, i unaaltra una arna. u


CONDICIONSL’Ajuntament del Vendrell convoca la sisenaBeca d’investigació Jaume Ramon i Vidales, laqual s’atorgarà a una proposta de treball sobrela vila del Vendrell que tracti una temàtica inclosadins les àrees de les ciències humanes i socials(història, geografia, art, antropologia, sociolo-gia, etc.).

Els treballs d’investigació hauran de ser presen-tats per un sol autor o per un grup de recercaformat per diferents components, els quals hau-ran de ser llicenciats, alumnes de doctorat odoctors de les universitats catalanes. Els treballshauran de ser originals, inèdits i escrits en català.

PROJECTEEl projecte previ al treball d’investigació peroptar a la beca ha de constar dels següents apar-tats: – Títol– Nom i dades personals de l’autor– Objectius de la recerca– Proposta d’índex– Metodologia– Fonts de consulta– Bibliografia– Currículum de l’autor– Aval científic d’un professor d’universitat cata-lana, que actuarà com a tutor de la investigació.

S’hauran de presentar cinc còpies del projecteabans del 15 de novembre del 2007 a: Àrea de

Comunicació de l’Ajuntament delVendrell / plaça Vella, 1 / 43700 EL VENDRELL.El veredicte del Jurat es farà públic enun termini de dos mesos.

PRESENTACIÓ DEL TREBALLEl termini per a la realització del tre-ball guanyador serà d’un any a partir de la datade lectura del veredicte del Jurat.

El treball haurà de tenir una extensió de textmínima de 100 pàgines DINA-4 i màxima de 200,impreses en format de 30 línies amb 70 caràc-ters per línia. Les il·lustracions, mapes, gràfics ialtres elements que puguin considerar-se com-plementaris seran comptats a part de les pàginesde text. També caldrà adjuntar el text i els elementscomplementaris en suport informàtic.

JURATEl Jurat estarà constituït per membres especialitzatsen els temes plantejats en els projectes que espresentin. Serà presidit per l’alcaldessa de l’A-juntament del Vendrell, la qual podrà delegar lapresidència a un altre membre del consistori. Elveredicte del Jurat serà inapel·lable.

El Jurat podrà declarar el premi desert.

Qualsevol imprevist que pugui sorgir serà resolt

pel Jurat.

PREMILa beca tindrà una dotació de 3.000 euros, el15% dels quals seran lliurats al departament alqual pertanyi la persona responsable de la tuto-ria un cop s’hagi entregat el treball. Aquestimport s’haurà de destinar a l’adquisició dematerial docent de l’àrea de coneixement corres-ponent.

El pagament de la resta de l’import de la becaal projecte guanyador es farà en dos terminis:

— 1.200 €, un cop fet públic el veredicte del Juratsobre el projecte.

— 1.350 €, un cop s’hagi lliurat el treball.

L’Ajuntament del Vendrell esdevindrà titular detots els drets alienables de l’autor o autors i esreserva la facultat de publicar el treball. u

BASES

T ornem-hi. La poca cura en el par-lar continua essent el pa de cadadia. En el nostre món, on sembla

que la fidelitat té poc predicament,sorprèn aquesta assiduïtat en els calcs,aquesta constància a imitar la llenguaveïna en les converses, com si es trac-tés d’un encaterinament desviat.

Algú diria –si més no, així ho hemsentit:

— Això no passa solament amb elcatalà, perquè, ja se sap: *a to-tes bandes couen faves.

Ja hi som. Deixant a part que el gustper aquest llegum potser no és tanmundial –o tan globalitzat!– com això,ens adonem que la frase tradueix motper mot una part del refrany castellàque fa: En todas partes cuecen habas;i que sovint es completa així: y en micasa a calderadas.

En bon català, si no volem limitar-nos a dir, per exemple:

— Ja se sap: a tot arreu passa elmateix,

podem recórrer a les frases fetes se-güents, que trobem en alguns dels nos-tres diccionaris1:

— Pertot (o: a tot arreu) se’n fan,de bolets, quan plou.

— De Joans, Joseps i ases, n’hi haper totes les cases.

— Pertot (o: a tot arreu) tenen becles oques (o: sempre han tingutbec les oques).

Tots tres refranys vénen a dir que hiha coses, fets o situacions que sónusuals, freqüents o generals; que lespersones, en llur comportament, sóngairebé iguals a tot arreu.

Veiem que el tercer adagi, amb lesdues variants, ens situa alhora en l’es-pai (pertot tenen bec les oques) i enel temps (sempre han tingut bec lesoques).

És a dir, que cadascun d’aquestsrefranys pot ser més o menys adequatsegons el tipus i el to de la conversa.

La qüestió, però, és no parlar de les fa-ves que es couen, perquè això no fóragenuí. I si volíem parlar de faves, ja te-nim altres expressions, amb significatsben diferents i prou coneguts, com:

— ésser faves comptades; no po-der dir ni fava; treure favesd’olla...

Però heus aquí altres maneres dedir contaminades, que s’haurien d’evi-tar i que hem sentit en els mitjans decostum:

— A mi, els nens massa moguts*em posen dels nervis.

Tot plegat no s’entén gaire, encaraque s’endevina. Aquest posar dels ner-vis imita, sens dubte, una expressiócastellana de moda poner de los ner-vios, tan mancada i poc aconsellable,diríem, com la desgraciada traducciócatalana, que hauria de ser substituïdasimplement per:

— A mi, els nens massa mogutsem fan posar nerviós (o ner-viosa).

O bé:— A mi, els nens massa moguts

m’ataquen (o em crispen) elsnervis.O encara:

— A mi, els nens massa mogutsem neguitegen (o em moles-ten, m’inquieten, m’atabalen,m’atordeixen, etc.).

També vam sentir dir:

— No fóra estrany que allò sortíspublicat en revistes especialit-zades de *nyigo-nyigo.

Sembla que les revistes de nyigo-nyigo hagin de parlar de música més omenys lleugera o de violins desa finats.Ens temem, però, que l’interlocutor esvolia referir a revis tes de nyigui-nyo-gui, és a dir, poc consistents, fetes dequalsevol manera, de poca categoriao molt banals. Cal anar amb compte

amb les onomatopeies, tan abundantsen la nostra llengua i tan útils, sobretotsi les fem servir com cal.

També sovintegen les expressionsque podríem anomenar híbrides, per-què són el resultat de la combinacióerrònia de dues frases fetes diferents,com aquesta que vam sentir en unaemissora catalana:

— Aquest serà el qui *remenarà elbacallà.

Una expressió que ha estat inspi-rada, per error, en dues de sinònimesquant al sentit figurat:

— Tallar et bacallà.— Remenar les cireres.

Les trobem totes dues a la Gran en-ciclopèdia catalana amb aquestes de-finicions:

• tallar el bacallà fig. Ésser el quimana en un afer.

• remenar les cireres fig. i fam. Di-rigir un assumpte, ésser el qui mana.

En el cas que hem exposat calia ha-ver dit, doncs:

— Aquest serà el qui tallarà el ba-callà.

Voldríem acabar esmentant els motsque sentírem pronunciar en un debatpolític; foren aquests:

— *Nosaltres podem tenir el punyen alt quan ens ve de gana.

És indubtable que l’interlocutorhauria parlat amb més propietat i méscorrecció si hagués emprat les ex-pressions genuïnes i hagués dit:

— Nosaltres podem aixecar elpuny quan ens ve de gust.

O encara: ... alçar el puny..., etc.

Tant de bo que a tots els qui parlenen català o volen parlar-hi els vinguisempre de gust de fer-ho tan correcta-ment com sigui possible. u



Expressions populars i frases fetes... desfetesROSER LATORRE

1. Vegeu Gran enciclopèdia catalana, Diccionari Albertí castellà-català, Diccionari català-valencià-balear, Tots els refranys catalans (Ed. 62).

ADVERBIS DE MANERAEns fixarem en set casos que afec-

ten els adverbis de manera. Primerposarem un exemple amb el calc delcastellà i després ho comentarem.

1) «... mantenir-se hores de peu» (tro-bat en un diari, 25-10-92). Hauriade ser: ... mantenir-se hores dem-peus (o dret, a peu dret), cf. El ca-talà / 2, p. 151, línia 14.

2) «Camineu poc a poc.» Hauria deser: Camineu a poc a poc (cf. El C2,p. 152, línia 27). En rigor, en lahistòria de la nostra llengua tambées troba la locució poc a poc, igual-ment genuïna, però la normativas’ha inclinat per la forma amb, di-guem-ne, repetició completa. Sensdubte que la majoria dels qui avuidia usen la forma curta ho fan mésper calc de la locució castellana«poco a poco» que no pas seguintuna tradició autòctona.

3) «El temps s’aguantarà així, com amolt, fins demà passat.» Hauria deser: El temps s’aguantarà així, a totestirar (o com a màxim, pel cap alt),fins demà passat (cf. El C2, p. 152,s.v. a tot estirar).

4) «Però la racionalitat ... no és racio-nalisme pur i dur, sinó llibertat pera innovar...» (trobat en un llibre pu-blicat l’any 1991). Hauria de ser:Però la racionalitat ... no és un ra-cionalisme a ultrança, sinó... Enefecte, l’expressió intensiva caste-llana «puro y duro» (calcada, al seutorn, del francès) equival a la locu-ció modal catalana a ultrança (cf. ElC2, p. 152), i no té traducció lite-ral al català; a més, es perdria lagràcia de la rima, perquè pur té laerra sensible, i dur la té muda.

5) «Si aquest mal no pot ser destruïtd’arrel, el millor que podem fer ésreduir-lo al mínim.» Hauria de ser:Si aquest mal no pot ser destruït desoca-rel, el millor que podem fer...(cf. El C2, p. 153, s.v. de soca-rel).

6) «Mare a la força» (titular en un diari,8-4-92). Hauria de ser: Mare perforça, ja que la locució modal cas-tellana «a la fuerza» (sinònim depor fuerza) equival a la nostra perforça (cf. El C2, p. 154).

7) «treballar dur», «jugar dur». Hau-ria de ser: treballar de valent, ju-gar fort, ja que l’adjectiu dur no esfa servir, en català, com a adverbi(cf. El C2, p. 154, apartat 4).

ADVERBIS DE DUBTE I DE NEGACIÓFem algunes observacions a propò-

sit dels adverbis de dubte.Primera, que continua sentint-se amb

el valor d’un adverbi de dubte la paraula«igual», per influència del castellà. Enefecte, actualment els castellans usen,com a equivalent de la locució «a lo me-jor» (amb què s’introdueix una ora cióque expressa la possibilitat d’un fetl’acom pliment del qual faria esdevenirinútil o innecessària l’acció expressadaen una oració anterior), el mot «igual».Exemples:«Ya les hemos escrito tres cartas, pero igual

no las han recibido.» «-Ya tendrían quehaber llegado. -Igual se han quedadoen casa.»

En català no usarem, en casos així,el mot iqual, sinó les locucions a lamillor, si molt convé, qui et diu que:— Ja els hem escrit tres cartes, però a la mi-

llor (o si molt convé) no les nan rebu-des (o qui et diu que les han rebudes).

— Ja haurien d’haver arribat. -A la millor(o si molt convé) s’han quedat a casa (oqui et diu que no s’han quedat a casa).

Advertim que les locucions tal ve-gada, tal volta i a la millor no figurenen el DGLC ni en el DLC, però són ad -meses per bons tractadistes. (C2 162, 3).

Segona observació: avui el castellàtambé construeix oracions de dubtecombinant «puede (i flexió) no» ambel verb. Exemple: «Puede no gustarte,pero esta es la verdad.» Com que ja hiha qui copia, en català, aqueixa cons-trucció, hem de dir que en la nostrallengua no sona bé, es nota estranya.

Per això s’ha de canviar per la cons-trucció ‘potser no + verb’ o bé ‘pot serque no + verb’. Exs.: Potser no t’agra-darà (o Pot ser que no t’agradi), peròaquesta és la veritat.

Referent als adverbis de negació,sapiguem que en català disposem de lapartícula pas, que afegeix matisos sub-jectius a les frases negatives. Concre-tament, l’adverbi pas serveix per a:

• reforçar l’adverbi no, en frasescomparatives: Fa més fred a dins queno pas a fora.

• negar una suposició implícita:Demà porta’m el llibre. -No vindrépas, demà (o sia, no és veritat això quedónes per suposat: que demà vindré).

• denotar probabilitat, en oracionsnegatives: No tens pas un full de paper?(val a dir, és probable que tinguis unfull de paper).

• expressar una prohibició com-minatòria, amenaçadora: Pobre de tu,no ho fes sis pas!

• indicar una negació parcial:Aneu tots equivocats. -No pas jo! (ésa dir, no nego que anem equivocats,però nego que hi anem tots). (El C2,p. 163, remarca b).

Mancant, doncs, al castellà la par -tícula negativa pas, aquesta llengua re-corre a altres construccions en casos enquè nosaltres fem servir tal partícula.Així, els castellans diuen «No piensohacerlo» on nosaltres diem No ho farépas. Doncs bé (o malament!), bastantscatalans ja diuen «No penso fer-ho»,que representa un altre calc de la llen-gua veïna.

Per la mateixa raó, el castellà usal’estructura «que no» (negant una su-posició implícita) quan nosaltres femservir no pas. Exemple: «Es incumben-cia vuestra, que no mía, resolver esteproblema» = És incumbència vostra, nopas meva, resoldre aquest problema.També ací hem de constatar que tal es-tructura ja s’observa en català («És in-cumbència vostra, que no meva, resol-dre aquest problema»), cosa queconstitueix igualment un lamentable calu



Calcs que afecten els adverbisJOSEP RUAIX (dins Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d’avui / 1, pp. 38-41)

CASTELLANISMES EN EXPRESSIONSTEMPORALS

Presentem ací dos casos que es re-fereixen a maneres d’expressar rela-cions de temps.

1) Una manera d’expressar, en cas-tellà, la simultaneïtat és amb la lo-cució conjuntiva «al tiempo que».Doncs bé, aquesta locució no s’hade traduir al català per «al tempsque», com fa algú, sinó per alhoraque, al mateix temps que, essentaixí que no tenim una locució ad-verbial temporal «al temps» que pu-gui servir de base a la loc. conjun-tiva cor responent, sinó que teniml’adverbi alhora i la loc. adverbialal mateix temps1. Així, una clàusulacom «Al temps que m’ofereixo coma amic per a tot allò que pugui ser

útil, et vull fer un prec...» s’ha d’es-menar en Alhora que (o Al mateixtemps que) m’ofereixo com a amicper a tot allò que pugui ser útil...

2) Una manera d’expressar la durada,que s’usa actualment en castellà, ésconstruir una perífrasi amb el verb«llevar». També aquest tipus deconstrucció (amb el verb portar, sesuposa) sona estrany en català, jaque nosaltres hi fem equivaler unaperífrasi amb el verb fer o altres so-lucions. Comparem2:

CASTELLÀ— «Lleva tres semanas sin venir.»— «Encuentros para matrimonios que lle-

ven más de quince años casados.»— «¡Llevan tanto tiempo diciendo eso!»— «¿Cuantas copias lleváis hechas?»

CATALÀ— Fa tres setmanes que no ve.— Trobades per a matrimonis que faci més

de quinze anys que són casats.— Fa tant temps que diuen això!— Quantes còpies heu fet? u



Calcs que afecten les conjuncionsJOSEP RUAIX

1. Ha detectat també aquest calc Joan SOLÀ(Sintaxi normativa..., p. 123).

2. Els dos primers exemples són trets del Dic-cionario castellà-català de l’Enciclopèdia Ca-talana, Observacions crítiques i pràctiquessobre el català d’avui / 1, que també dónales nostres equivalències.

(Extret del llibre Observacions crítiques i pràc-tiques sobre el català d’avui / 1, pp. 47-48)

UNA MOSTRA DEL NOSTRE FONS EDITORIAL

Un clam de llibertatRamon Salvadó i ValentinesHistòria 270 pàg. PVP 18 €

Perfils de donaCarme Pallàs i SoberàNarrativa 116 pàg. PVP 12 €

Miquelet el cargolaireLluís Cerarols i CortinaContes 158 pàg. PVP 12 €

Amnistia 77Lluís Maria XirinacsAssaig 646 pàg. PVP 24 €

No sempre és fàcil distingir entreun complement partitiu i un com -plement determinatiu. En alguns

casos, podem considerar que un ma-teix complement del nom, introduïtper la preposició de, té valor partitiuo valor determinatiu segons el context;més exactament, segons l’oposició queestableix amb altres construccionsamb les quals entra en concurrència.Així, diríem que en les joies de la Ro-ser, encara que les joies, òbviament,no siguin una part de la Roser, hi haun valor partitiu si en parlem per opo-sició a les sabates de la Roser, els ves-tits de la Roser, els guants de la Roser,àdhuc les mans de la Roser, és a dir,si considerem que les joies de la Ro-ser és una part d’un conjunt de cosesreferides a la Roser. En canvi, si esta-blim una oposició, o un paral·lelisme,entre les joies de la Roser i les joies dela Núria, les joies de l’Eulàlia, etc., elvalor determinatiu del complement dela Roser és ben evident. Deixem arade banda que a vegades, en el cas delscomplements (aparents) del nom l’opo -sició s’estableix entre el determinatiu,és a dir, el genitiu, i l’ablatiu, com enl’exemple clàssic Vam treure la robade l’armari, que es pot analitzar dedues maneres diferents, com indica unasimple separació de la frase en duesseqüències: Vam treure / la roba del’armari, en què hi ha un complementdel nom, i Vam treure la roba / de l’ar-mari, en què hi ha un complement deprocedència (òbviament del verb), és adir, un ablatiu.

Si el segon component del sintagmanominal les joies de la Roser, quanaquest sintagma fa de complement di-recte o acusatiu, és susceptible de serrepresentat pel pronom en és perquè lipodem atribuir el valor partitiu. És adir, que si reduïm Vam admirar lesjoies de la Roser a En vam admirar lesjoies és perquè, d’una manera cons-cient o inconscient, pensem en lesjoies com una part d’un tot. Però si lesjoies de la Roser eren més admirablesque les de l’Eulàlia no se’ns acudiriala idea de recórrer al partitiu en: di-

ríem que les vam admirar o que vamadmirar les de la Roser. És evident,però, que el context, o la situació co-municativa, no sempre permet de feruna distinció tan clara. I, doncs, és benlògic que una construcció com En vamadmirar les joies no ens sembli tan na-tural com En vam comprar unes quan-tes (de joies), construcció indiscutible-ment partitiva, en què l’ús del pronomen és normal, preceptiu i indefugible.

Però si hi ha cap cas de comple-ment del verb en què intervingui unquantitatiu que no permeti la solucióamb el pronom partitiu en, és quanaquest quantitatiu (o quantificador) ésel pronom neutre tot i les formes fle-xives tot, tota, tots i totes. La raó ésben evident: un element com en, queté valor partitiu, no pot referir-se a latotalitat. Però la pèrdua del sentit delllenguatge natural i espontani no com-pensada per uns coneixements gra-maticals afinats i precisos, i la preo-cupació de no ometre indegudamentun element tan propi de la nostra llen-gua com és el pronom en (qui sap si

algú parlaria de recuperació i tot), em-menen a frases tan allunyades alhorade la llengua real com de la cor recciógramatical com aquesta que va aparèi-xer, no fa gaires setmanes, en el su-plement dominical del diari Avui, enquè era qüestió de la cuina del cala-mar: *Del calamar se n’aprofita gai-rebé tot.

No hi ha dubte que la frase correctahauria de ser Del calamar s’aprofitagairebé tot, però als responsables, pot-ser no identificats i imprecisos, d’a-questa frase els devia semblar que, des-proveïda de cap mena de pronomfeble, era incompleta o no prou canò-nica, i van optar per arrodonir-la ambel pronom en, sense pensar en l’opo-sició tan natural que s’estableix entrela part i el tot. El pronom en hauria re-sultat adequat en la frase Del calamarnomés se n’aprofita la meitat (o unapart), però cal recordar que el pronomfeble que s’usa en correlació amb elneutre tot és el pronom ho, també neu-tre, és clar. Ara bé, com és també bensabut, el pronom es subjecte (si es vol,


S I N TA X IS I N TA X I

«Tot s’aprofita»ALBERT JANÉ

Del calamars’aprofita gai-

rebé tot

dit altrament, el pronom es que indicaque l’acció del verb la realitza unapersona indeterminada) rebutja deci-didament de combinar-se amb el pro-nom neutre ho. Per això tenim Hoagafen amb un drap però S’agafa ambun drap, Tal com ho veiem però Talcom es veu, Fa temps que ho diuen iFa temps que es diu.

Potser els vint-i-quatre exemples se-güents poden mostrar, d’una maneraordenada i sistemàtica, aquells casosen què els pronoms en i ho (i tambéels determinats) són imprescindibles iaquells en què, necessàriament, se n’hade prescindir. En els sis primers, el verb(explicar) és transitiu; en els sis següents,el verb (parlar) demana un complementd’objecte introduït per la preposició de;en els sis que vénen a continuació, elverb (adonar-se), a més d’exigir el ma-teix tipus de complement preposicio-nal, és pronominal, és a dir, s’usa ambel reforç del pronom es, i, en els sis quetanquen la sèrie, el verb (emportar-se)és alhora transitiu i pronominal.

[1] Les van explicar totes.[2] En van explicar unes quantes.[3] Ho van explicar tot.[4] Es van explicar totes.[5] Se’n van explicar unes quantes.[6] Es va explicar tot.

[7] Van parlar de totes.[8] Van parlar d’unes quantes.[9] Van parlar de tot.[10] Es va parlar de totes.[11] Es va parlar d’unes quantes.[12] Es va parlar de tot.

[13] Es van adonar de totes.[14] Es van adonar d’unes quantes.[15] Es van adonar de tot.[16] Hom (tothom, la gent...) es va adonar

de totes.[17] Hom [...] es va adonar d’unes quan-

tes.[18] Hom [...] es va adonar de tot.

[19] Se les emporten totes.[20] Se n’emporten unes quantes.[21] S’ho emporten tot.[22] Hom [...] se les emporta totes.[23] Hom [...] se n’emporta unes quantes.[24] Hom [...] s’ho emporta tot.

Com molt bé podeu veure, els pro-noms en i ho només apareixen en lesoracions construïdes amb verbs tran-sitius, explicar i emportar-se, el pri-mer en [2], [5], [20] i [23], i l’altre en[3], [21] i [24], però no en [6], per-què, com hem dit, el pronom imper-sonal es rebutja decididament la com-binació amb aquest pronom, el neutreho. En canvi, la combinació s’ho, queapareix en [21] i [24], és normal per-què el primer component, es (s’), noés el pronom impersonal sinó un pro-nom inherent del verb, que és em-portar-se. Per aquesta mateixa raó, elpronom determinat les, correlatiu detotes, apareix en [1], [19] i [22] peròno en [4], encara que la incompati-bilitat de l’impersonal es amb els pro-noms acusatius determinats no és pasabsoluta.

Però l’absència dels pronoms en iho en [8], [11], [14] i [17] pel que faal primer, i en [9], [12], [15] i [18] pel

que fa a ho, és deguda al fet que par-lar i adonar-se no són verbs transitiussinó verbs que demanen un comple-ment d’objecte introduït per la prepo-sició de. I el mateix caldria dir del pro-nom les, absent de [7], [10], [13] i[16]. Evidentment, en [10] i [12],l’absència dels pronoms representantsdel complement d’objecte, les i ho res-pectivament, obeeix a una doble raó:que el verb no és transitiu i que estracta d’una construcció impersonalamb el pronom es.

Com hem vist, el pronom es queapareix en [13], [14], [15] d’unabanda, i [19], [20] i [21] de l’altra, noés el pronom subjecte o impersonal,sinó el pronom inherent del verb, ado-nar-se i emportar-se, respectivament.Per això, la formació d’oracions im-personals amb aquests verbs exigeixaltres pronoms, o formes equivalents,amb aquest valor, com hom, tothom,alguns, la gent, etc.

Podria ser que sorprengués l’absèn-cia del pronom en en les construcci -ons formades amb els verbs parlar iadonar-se, del [7] al [18] inclusiva-ment, perquè els complements d’ob-jecte d’aquests verbs, introduïts perla preposició de, són precisament re-duïbles al pronom en. Recordem, tan - mateix, que en tot cas aquesta re-ducció ha d’afec tar la totalitat delcomplement, no una part. Així, l’ora-ció Es va adonar de moltes coses espot reduir a Se’n va adonar i a Es vaadonar de moltes però no a *Se’n vaadonar de moltes. u


S I N TA X IS I N TA X I

NòtulaLa causa i la finalitat

La conjunció perquè indica causa i finalitat. Indicacausa en Li donen diners perquè té gana i finalitaten Li donen diners perquè compri menjar. Però sidiem Ens apugen el sou perquè treballem més no sa-bem si la subordinada és causal o final, és a dir, queés una proposició perfectament ambigua: les subor-dinades causals duen el verb en indicatiu i les finalsen subjuntiu, i treballem és una forma d’indicatiu ialhora de subjuntiu. L’ambigüitat desapareix ambformes del singular o de tercera persona del plural:

M’apugen el sou perquè treballo més (causa) i M’a-pugen el sou perquè treballi més (finalitat).Hem de saber, però, com hem de desfer l’ambigüi-tat en la subordinada referida a la primera personadel plural. Simplement, recorrent a altres conjun-cions que indiquin un sol tipus de relació: Ens apu-gen el sou per tal com treballem més (o Com quetreballem més ens apugen el sou) (causa), i Ens apu-gen el sou per tal que (o a fi que) treballem més (fi-nalitat). A.J.

P ompeu Fabra es va instal·lar a Badalona els primersdies d’octubre de 1912. Des de bon començament esva integrar a la vida de la ciutat, tot i que cada dia ha-

via d’anar a Barcelona a les Oficines Lexicogràfiques i a laseva càtedra de català.

Ben aviat trobem el seu nom lligat a un esdevenimentcultural badaloní. L’estiu de 1913 l’entitat Gent Nova or-ganitza els Jocs Florals de Badalona. El jurat era presidit perPere Coromines i entre els vocals hi ha Pompeu Fabra. Laconvocatòria dels Jocs, la composició del jurat i el veredicteapareixen en els números de juny, juliol i agost de 1913 delsetmanari de l’esmentada entitat i que porta el mateix nom.La festa va tenir lloc el 15 d’agost d’aquell mateix any.

L’Escola Municipal d’Arts i Oficis Un fet cultural cabdal d’aquells anys a Badalona va ser

la creació de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis, la qual vatenir una importància molt gran per a la ciutat. L’escola vanéixer per iniciativa de Pau Rodon, important industrial deltèxtil, que ja havia fundat una escola de teixits; va suggerirque calia que hi hagués una escola que inclogués tots elsoficis i anés a càrrec de l’Ajuntament.

La gestació i la posada en marxa d’aquesta idea va serllarga i difícil. De primer, calia trobar un director amb prouprestigi, i la persona elegida va ser Pompeu Fabra. Va ser-ne nomenat director l’abril de 1915, i, com a tal, rep el pri-mer ministre Dato el 24 d’abril d’aquell any, però l’escolano s’inaugurà fins al 15 d’agost i no va començar les acti-vitats fins al mes d’octubre. Fabra va ser-ne director fins a1921, data en què ja ho era Pau Rodon. Segons Passerell,Fabra havia dimitit cansat de tantes baralles polítiques.Mentre n’era director, Fabra va dur a terme una importanttasca, ja que, a més, donava personalment algunes classes,com la de francès. L’escola es va desenvolupar fins que vaarribar la Dictadura, moment en què va ser desmantellada.

Les activitats de Fabra no s’acaben amb l’Escola Muni-cipal d’Arts i Oficis, sinó que prenen altres direccions. Així,el setmanari Gent Nova ens informa d’un acte celebrat el24 de febrer de 1917 en pro de la llengua catalana orga-nitzat per l’entitat Nostra Parla, que havia estat fundada en1916 per a impulsar la unitat de la llengua catalana i teniacom a missió organitzar cursos de català, nomenar-ne elsmestres i celebrar cada any la Diada de la Llengua Cata-lana. Va ser presidida honoràriament per Àngel Guimerà, i,de fet, per Jaume Bofill i Mates i Lluís Nicolau d’Olwer.

Nostra Parla es presentà a Badalona en l’acte abans es-mentat, que es va celebrar al Centre Regionalista sota la pre-


AM I C SAM I C S II M E S T R E SM E S T R E S

Pompeu Fabra, ciutadà de BadalonaM. MERCÈ MONTAGUT I BARBARÀ (doctora en Filosofia i Lletres, secció de Filologia Romànica)

Aquest text va ser escrit l’any 1985, amb motiu de la celebra-ció, a Badalona, de les XVII Festes Populars de Cultura «Pom-peu Fabra», organitzades per Òmnium Cultural. Fou publicat perprimera vegada en el número d’abril de 1989 de la revista Es-cola Catalana, també d’Òmnium Cultural.

sidència de Pere Cairó, el qual la cedí a Fabra, que féu unbreu parlament. Un mes i mig més tard, el 7 d’abril, Nos-tra Parla funda l’entitat de cultura femenina Biblioteca, ambseu al carrer de Mar, núm. 69. A l’acte inaugural hi assis-teix Fabra, el qual hi ocupa un lloc destacat i hi llegeix unsversos de Josep Carner. De tot això ens n’informa també elsetmanari Gent Nova. L’any 1918 s’acaba la Primera Guer -ra Mundial i a Catalunya són molts els qui celebren el finalde la guerra i el triomf dels aliats. També a Badalona s’hi faun acte de celebració. La comissió organitzadora és for-mada per Pere Perejaume, P. Riera i altres, entre ells Pom-peu Fabra. La festa es va celebrar al Teatre Espanyol, al car -rer Reial (avui carrer de Francesc Layret) i s’acabà amb undinar, al Restaurant Modern. Gent Nova i encara més SolIxent donen notícies de la celebració i fins i tot esmentenel fet que en acabar el dinar la guàrdia civil hi intervinguéi hi hagué incidents al carrer.

L’homenatge amb motiu dels seus seixanta anysAmb la Dictadura l’horitzó econòmic de Fabra es va en-

fosquir. Per un costat, es va quedar sense la càtedra de ca-talà de la Diputació; per un altre, l’Institut d’Estudis Catalansdesaparegué oficialment; però, sortosament, les OficinesLexicogràfiques van continuar funcionant. A causa de totaixò, els ingressos del Mestre resultaven precaris i, per això,en complir seixanta anys hom decidí d’oferir-li com a ho-menatge el resultat d’una subscripció popular. A Badalonatambé es va organitzar la subscripció. La primera notícia latrobem a la revista Joia, en el número 7-8, de setembre-oc-tubre de 1928, la qual esmenta l’homenatge i promet par-lar-ne extensament en el número següent, però dissortada-ment ja no en sortí cap més número.

La notícia següent la trobem en El Eco de Badalona, del26 de gener de 1929, número que apareix amb un articleen primera plana titulat «Pompeu Fabra», i un altre, en lasegona plana, del mateix títol, signats per Marc Giró i Sal-vador Solà-Segalès, respectivament; també hi ha un poema,glossa d’un de Verdaguer, de Joan Utesà. A Badalona sem-bla que la subscripció va ser tardana, ja que no en tenimcap notícia fins al número del 16 de novembre de 1929,és a dir, gairebé un any després, en què apareix la primerallista, encapçalada per Josep Casas i Josep Queralt, entrealtres; les llistes se succeeixen en números posteriors, a lesquals s’afegeixen altres particulars i entitats, com Biblio-teca. Hi ha un total de 9 llistes, l’última, del 15 de febrerde 1930.

La tasca pedagògicaPompeu Fabra, vinculat molt aviat a l’Associació Pro-

tectora de l’Ensenyança Catalana (és el president del seuConsell de Pedagogia), intentà de seguida fer arrelar a Ba-dalona aquesta institució. El primer intent és la fundació,pel gener de 1918, de la Comissió Delegada de Badalonade l’Associació, presidida per ell, amb Narcís Llampallascom a tresorer i Pere de Tera com a secretari. D’aquesta pri-mera fundació en donen notícia Gent Nova i Sol Ixent.Aquesta primera junta degué actuar molt poc, i ja no se’nté cap més notícia. Però Fabra no va abandonar aquesta ideai uns quants anys més tard, en 1926, empeny el mestre Mar-cel·lí Antich a iniciar l’escola catalana a Badalona, sota elsauspicis de la Protectora. Aquest intent va reeixir gràcies

al suport que li donà Fabra, fins al punt que M. Antich i P.Fabra anaven a les cases dels amics i coneguts del mestreper convèncer-los que duguessin els seus fills a la nova es-cola; d’aquesta manera es formà un grup inicial d’alumnesque permeteren la fundació de l’escola, la qual en principies va dir de Marcel·lí Antich i més tard Escola Catalana; te-nia la seu en el cèntric carrer de Sant Anastasi.

El setmanari El Eco de Badalona dóna la notícia de laconstitució de la Secció Delegada de l’Associació Protec-tora de l’Ensenyança Catalana a Badalona, amb la junta se-güent: president, Pompeu Fabra; tresorer, Marià Cuixart; se-cretari, Francesc Prat, i vocals: Joan Clapés i Joan Ferrer, el7 de juliol de 1930. L’explicació d’aquesta segona funda-ció pot ser ben senzilla; la Protectora ja existia des de 1918,però devia tenir una existència poc efectiva, i durant la Dic-tadura degué funcionar d’una manera més o menys clan-destina; els seus membres continuaren treballant i els fruitsels veiem en la fundació de l’Escola Catalana. En arribartemps més propicis es torna a posar en marxa d’una ma-nera oficial la Protectora, es refà la junta i es dóna caràcterpúblic a allò que havia estat clandestí a causa de les cir-cumstàncies adverses. Aquest creiem que és el sentit de lasegona fundació. Des de la primera fundació havien passatdotze anys, i la tasca feta era ja importantíssima.

PalestraPompeu Fabra era president d’una entitat catalanista ano-

menada Palestra, que es proposava l’educació de la joven-tut catalana d’una manera global, des de la cultura físicafins a la intel·lectual; el seu principal animador era Batistai Roca. El Mestre n’acceptà la presidència per la simpatiaque tenia envers els joves. A Badalona aquesta entitat vatenir una forta projecció; en fou president local Enric Mes-tres, segons la notícia que dóna El Eco de Badalona delmaig de 1931. Pel juny de 1933, Palestra organitza uncampament a Sant Jeroni de la Murtra, monestir proper aBadalona, i ofereix el nomenament de cap de campamenta Pompeu Fabra, el qual l’accepta i fins i tot visita el cam-pament. A partir d’aquest moment proliferaran els campa-ments Fabra.

L’homenatge de Badalona al Mestre Per l’abril de 1933, Palestra, l’Agrupació Excursionista

i els Amics de les Arts demanen a l’Ajuntament de Bada-lona que nomeni Fill Adoptiu Predilecte Pompeu Fabra. El20 de desembre d’aquell any l’Ajuntament acorda de no-menar Fill Adoptiu de Badalona Pompeu Fabra i li atorgala Medalla d’Or de la Ciutat. L’acte de lliurament del per-gamí i la medalla tingué lloc el 28 de gener de 1934. Vapresidir l’acte l’alcalde Josep Casas, i hi assistiren VenturaGassol, conseller de Cultura de la Generalitat, Jaume Ser -ra i Húnter, rector de la Universitat de Barcelona, de la qualFabra era ja catedràtic, Josep Puig i Cadafalch, de l’Institutd’Estudis Catalans, el doctor Tries i Pujol, i altres persona-litats, més una gernació immensa que omplí de gom a gomla sala de sessions municipal i la plaça de la vila. L’ho-menatge es va completar amb un banquet, que tingué llocel 17 de febrer al restaurant Miramar de Badalona.

L’acte de l’homenatge va ser tot un esdeveniment a Ba-dalona; hi anà tanta gent que la sala de sessions on se ce-lebrava va resultar petita. En el transcurs de l’acte van pro-



nunciar parlaments l’alcalde Josep Casas, que oferí l’ho-menatge al Mestre i li lliurà el diploma de Fill Adoptiu dela Ciutat i la Medalla d’Or; el conseller Ventura Gassol i elrector Serra i Húnter, que van lloar la figura i l’obra del Mes-tre. Fabra semblava no saber-se avenir que tota aquellagentada hi havia anat per ell i no sabia ben bé com posar-s’hi, ja que, discret com era, no li plaïen gaire els honorsi les lloances; va agrair, però, profundament l’honor querebia i va pronunciar un important discurs, en el qual, en-tre altres coses, digué: «L’ideal que perseguim no és la re-surrecció d’una llengua medieval, sinó formar una llenguamoderna que fóra sortida de la nostra llengua antiga senseels llargs segles de decadència literària i desupeditació a una llengua forastera.»

Aquestes paraules van ser publicadesdesprés en un opuscle que l’Associació dela Premsa Badalonina va editar per com-memorar l’homenatge. En aquest opuscle,a més de la salutació de l’alcalde, hi haunes paraules manuscrites del president dela Generalitat, Francesc Macià, les parau-les del Mestre (aquelles que hem esmen-tat) manuscrites i una sèrie d’articles queglossen cada un dels vessants de la perso-nalitat de Fabra, el lingüista, el gramàtic,el jugador de tenis, l’excursionista, el pre-sident de Palestra, signats per personalitatsde l’èpo ca: Rovira i Virgili, Joan Coromi-nes, Bosch Gimpera i un llarg etcètera. Defet, és un document important per a saberquin era ja aleshores el prestigi de Fabra.

Per completar l’homenatge, l’Ajunta-ment de Badalona, en sessió del dia 6 dedesembre de 1933, acordà d’atorgar unPremi Pompeu Fabra a la millor obra de fi-lologia catalana o a la millor tasca docent.Aquest premi no es va arribar a concedirmai (si bé se’n va fer una convocatòria pú-blica pel juny de 1935, dos anys després),segurament a causa de la situació política;s’havia demanat la col·laboració de l’Ins-titut d’Estudis Catalans, però no se’n va po-der obtenir res i no es van establir les ba-ses ni es va formar el jurat; després lasituació política es va anar complicant i ja no es va parlarmés del premi Fabra. L’any 1985, amb motiu de la cele-bració de les XVII Festes Populars de Cultura Pompeu Fa-bra a Badalona, va ser atorgat un Premi Pompeu Fabra, defilologia catalana, que va recaure en l’obra «Aproximacióhistòrica i literària de la vinya i el vi de l’Empordà», de Jordi

Pla i Alfons Romero, i un altre de pedagogia, que va serper a l’escola pública Llibertat, de Badalona.

A partir de 1934 la projecció de Fabra va més enllà del’àmbit badaloní i la seva actuació i els seus actes tenen llocja fora de Badalona; catedràtic, primer, i president desprésdel Patronat de la Universitat de Barcelona, ja no deixaràaquest àmbit fins a l’exili. L’etapa de Badalona és, però, lamés important de la vida del Mestre. Com va dir l’alcaldeCasas en l’acte d’homenatge: «Estic orgullós de pensar que,en l’avenir, la història, en comentar la vostra obra, tindrà unrecord per al nostre poble.» I això és cert, el record de Fa-bra no es pot separar de Badalona. u



NOTA: Tota aquesta informació fou treta de les publicacions esmentades més avall i de testimonis directes que ha-vien conegut Fabra, entre ells la mateixa Carola Fabra, filla del Mestre, i alguns mestres de l’Escola Cata-lana que eren vius quan es va fer la investigació l’estiu de 1985.

— Jaume Passarell, Pompeu Fabra, Acció Catalana, Badalona 1938.— Joia, revista literària, 1928.— Gent Nova, editada a Badalona fins a 1918.— Sol Ixent, Badalona, fins a 1918.— El Eco de Badalona, setmanari, anys 1912-18, 1929, 1930-1936.

Joan Bonet i Baltà va néixer el 23 demaig de 1906 a Vilafranca del Pe-nedès en una família de llarga tradi-

ció de clergues i de religioses, ambientque afavorí la seva vocació eclesiàstica.

Segons Albert Manent, que li va de-dicar un magnífic retrat:

Mossèn Bonet pertany a una promoció declergues, marcada per la guerra civil,molt agermanats entre ells, i que so-bresortiren en el camp de la cultura oposseïen un bagatge cultural envejable,ben d’acord amb la tradicional figuradel clergue il·lustrat1.

Estudiant inquiet i obert, no es li-mità a les assignatures del programa,sinó que, atret per la vida social i cul-tural de l’època, fou un dels semina-ristes capdavanters durant la Dictadurade Primo de Rivera. Escriví, gairebésetmanalment i amb el pseudònim deJoan de Puigdalba, en la revista Accióde Vilafranca. Cantà la primera missapel juliol de 1929 i fou vicari de laBisbal del Penedès, de Sant Cugat delVallès, de Premià de Mar i de Sant Joand’Horta de Barcelona, rectoria que foucremada a l’inici de la guerra civil i ones perdé el seu incipient però impor-tant arxiu. A començaments d’agost de1936 va fugir en un vaixell italià capa Gènova i Roma. Acabada la guerraretornà a Barcelona i fou destinat devicari a la parròquia dels Àngels, si-tuada en ple Eixample barceloní. Alcap de poc temps, i per fer servir el ca-talà en les explicacions litúrgiquesd’un bateig, fou traslladat forçosamenta Sant Julià del Montseny, on no restàociós, sinó que restaurà ermites i aco-llí amics i excursionistes que pensavenen la reconstrucció nacional de Ca -talunya. El període de 1940 a 1946foren uns anys molts fructífers per aell, perquè tingué un paper destacaten els centenaris del naixement de Ja-cint Verdaguer (1945) i de Josep Torrasi Bages (1946).

A l’estiu de 1946 es féucàrrec, com a ecònom, deles noves parròquies deSant Isidre i de Sant Medir,que comprenien part de lesbarriades de la Bordeta,Sants i Santa Eulàlia del’Hos pitalet. Avi at li fouconfiada en exclusiva la deSant Isidre. Servint-se d’unmapa dels límits parro-quials i comptant amb laconfiança del bisbe, iniciàl’aventura de construir untemple (1951) i altres an-nexos pastorals, socials,culturals i escolars, en unsbarris mancats d’aquestamena d’equipaments. Des -prés de trenta anys com arector de Sant Isidre es ju-bilà en 1976. Va morirl’any 1997.

Mentre jo feia segoncurs de filologia catalana ala Universitat de Barcelona,i per suggeriment del meuprofessor Josep Moran, vaigentrar en contacte amb ell.El motiu va ser un treball que volia fersobre L’Atlàntida de Jacint Verdaguer.Quan el vaig conèixer em van sor-prendre una sèrie d’actituds seves,com ara la seva amabilitat i generosi-tat, però sobretot la seva vitalitat. Eraun home inquiet; no parava de parlari, mentre ho feia, s’aixecava cons-tantment a la recerca d’aquell llibre oarticle que cor roboressin les seves afir-macions i me’n llegia la frase clau,sovint subratllada, que recollia la ideaper ell defensada.

Gràcies a la bibliografia que emva facilitar i a certs comentaris, aquelltreball es va convertir per a mi en unatasca apassionant. De fet, es tractavadel meu primer treball universitari,que vaig fer en col·laboració amb uncompany de classe. A finals d’abrilli’n vaig portar una còpia. Vam passar

tota la tarda parlant sobre Verdaguer,especialment sobre la seva tragèdia, iintentava d’aclarir-nos els punts mésdecisius del seu drama personal. Emva sorprendre la seva memòria, l’am-plitud de coneixements, com els lli-gava i interpretava. Uns quants mesosdesprés d’aquella trobada, i amb méscalma, em va precisar els aspectes es-sencials d’aquella tragèdia. Intentaréara de fer un resum del que em va dirMn. Joan Bonet i Baltà.

El viatge que féu mossèn Cinto en1886 a Terra Santa, i que ens ha expli-cat en el seu Dietari d’un pelegrí a TerraSanta (1889), el va deixar trasbalsatemocionalment, en el sentit d’un intensdesvetllament del seu fervor i ànsiaposterior de voler practicar amb in-tensitat les virtuts evangèliques amb to-tes les seves conseqüències.



En el centenari de Joan Bonet i BaltàJOSEP LLUÍS BRONCHAL

Mn. J. Bonet i Baltà FOTO: cedida per Mn. R. Corts

1. Albert Manent, «Joan Bonet i Baltà, de la pastoral i l’apologètica a la Història», dins Semblances contra l’oblit: Retrats d’escriptorsi de polítics, Ed. Destino, Barcelona 1990, p. 39.

En aquesta època va conèixer elpare Joaquim Piñol, que va exercir da-munt d’ell una notable influència, finsal punt d’introduir-lo en el món delsexorcismes. La personalitat del ParePiñol, antic paül, sembla que fou moltcomplexa i agitada. Va estar vivint aAmèrica uns quants anys i va tenir al-guns problemes amb la jerarquia de laseva congregació, tot i que el tolera-ven. Un bon dia, i quan Verdaguer en-cara era en una d’aquelles explosionsmístiques, el Pare Piñol li va dir: «José una cosa amb la qual pots fer mésbé. Millor que donar almoines als po-bres, el que pots fer és guarir les àni-mes dels patiments interiors i de lapresència del maligne.»

Les pràctiques exorcistes van co -men çar a la capella del Palau Moja–encara existent–, seu dels marque-sos de Comillas. Aquesta circumstàn-cia provocà la pèrdua de l’amistat del’amic de l’ànima, Jaume Collell, a quiconsultava gairebé tot el que feia. Se-gons Bonet i Baltà, el dictamen mèdicque va emetre un grup de metges ésdecisiu; és un fet clau que alguns biò-grafs han ignorat o obviat, i sense elqual no es pot entendre l’abast de laseva crisi. Es tracta de l’obra de di-versos autors, titulada Dictamen peri-cial acerca de la integridad de las fa-cultades mentales de mosén JacintoVerdaguer (1895). El resum d’aquellinforme, que Bonet em mostra ambalguns subratllats seus, resumeix ensíntesi el següent: «Es tracta d’una per-sona molt emocionable, suggestiona-ble i amb poques forces de voluntat.»Tres factors que apunten a la mono-mania, de la qual parlarà el nunci albisbe Morgades. En realitat, es trac-

tava d’una obsessió o, com diríem ara,d’una malaltia mental transitòria, quequasi ningú no va saber detectar, per-què llavors aquí no es coneixiaaquesta patologia.

Els biògrafs posteriors no van teniren compte tot això i, en no explicar-seracionalment la seva conducta, al·le-garen altres conflictes possibles o fic-ticis, en especial el que fa referènciaa una greu crisi de fe, tesi defensadaper Josep Miracle en la seva biografiade Verdaguer. Segons Bonet i Baltà, ésabsurd i inversemblant parlar de criside fe; en tot cas, hauríem de parlar de«sobrefè», ja que no hi ha cap dubteque els intensos períodes místics deVerdaguer facilitaren la seva iniciacióen les pràctiques exorcistes, a les qualss’abocà en cos i ànima.

Cal dir que en aquella època no hihavia, per part de l’Església catòlica,cap prohibició expressa per a l’exer-cici de tals pràctiques, si bé eren cele-brades amb una certa discreció. Hi hal’anècdota del professor d’idiomes id’un familiar dels marquesos en quèdiuen que una nit, sentint veus, s’acos -taren a la capella i descobriren totaquell afer. Va resultar que un posseït,a preguntes del professor, va contestaren francès, sense que conegués cap pa-raula d’aquest idioma. El professor, es-pantat, va dir que no tornaria més aaquella casa; justament, a partir de lla-vors és quan es va esbombar el tema,que va arribar a oïdes dels marquesosi del bisbe Morgades, el qual, en vo-ler-lo sotmetre a la seva obediència,provocà l’esclat del seu drama, ques’engrandí enormement quan arribà al’opinió pública, amb totes les conse-qüències que ja coneixem.

Aquestes i altres coses referents aVerdaguer me les va explicar Mn. JoanBonet amb un abrandament que con-tagiava sols de veure’l gesticular imoure’s. La d’aquell dia va ser unalliçó inesborrable que mai no obli-daré. Verdaguer, a partir de llavors, jano fou per a mi únicament el més granpoeta català, sinó una persona febleemocionalment però molt autèntica.M’identificava amb ell sobretot pel seuesperit romàntic i per la seva defensade les causes perdudes.

Vaig tornar a visitar diverses ve-gades més Mn. Bonet, espaiades enel temps, en les quals em va parlard’altres temes d’interès, com JaumeBalmes, Jovellanos, però en especialdel bisbe Josep Torras i Bages.

Mn. Joan Bonet comunicava les se-ves idees amb una gran eficàcia i con-venciment. Era una persona de principisi creences sòlides, per bé que no ma-nifestava dogmatismes i era capaç de te-nir amics entre tendències a vegadesenfrontades. Tolerant i conciliador, sa-bia guanyar-se tothom. No deixava llocal dubte quan parlava d’alguna cosaque coneixia o que havia estudiat afons; llavors era capaç de defensar elsseus pensaments amb una vehemènciaincreïble. Quan explicava una històriaseriosa o una anècdota trivial, tot eIl estrasbalsava, fins al punt que el seu in-terlocutor rarament quedava indiferent.La seva paraula era d’una lucidesa sor-prenent i gesticulava amb les mans i lacara com si es tractés d’un consumatorador. També somreia sovint. Les in-flexions de la seva veu i el movimentdels llavis i de tot el seu rostre eren al-tres recursos que donaven profunda ex-pressivitat als seus arguments.



Església de Sant Isidre (L’Hospitalet de Llobregat)

Un aspecte del seu vessant col·lec-cionista fou la donació de la seva im-portant col·lecció de ceràmica popu-lar catalana al Museu de Vilafranca delPenedès; i el seu arxiu d’Història Ecle-siàstica Contemporània de Catalunyael va donar, íntegre, a la BibliotecaEpiscopal de Barcelona.

En una d’aquestes trobades ambell, el tema estrella va ser el seu ad-mirat bisbe Josep Torras i Bages, dequi va prologar el volum de les Obrescompletes de l’Editorial Selecta. DeTorras i Bages, em va parlar sobretotde La tradició catalana (1892) i de lesseves relacions amb el nacionalismecatalà de finals del segle XIX. Baltàconsiderava aquesta figura com a cab-dal per a la creació teòrica i ideolò-gica de l’ànima de la nació catalana.En escaure’s el centenari de la publi-cació de La tradició catalana, la con-sidera obra fonamental en el desvet-llament del sentiment nacional català,que, segons diu, abans no existia pasde la mateixa manera.

A poc a poc, el tema de Torras i Ba-ges esdevé per a mi apassionant i co-menço a interessar-me per un bisbe delqual no havia descobert la transcen -dència en la història de la nostra cul-tura. Segons Bonet i Baltà, La tradiciócatalana va ser publicada uns quantsmesos abans que les Bases de Manresa.Torras i Bages, que llavors era prevere,va participar en aquesta trobada na-cionalista, com a delegat per Barcelona;

va ser un dels pocs eclesiàstics que hivan participar. Torras i Bages conside-rava importantíssim que els seglars de-manessin que la jerarquia eclesiàsticafos catalana. Defensava que La tradiciócatalana era el canemàs ideològic delfutur catalanisme, fos aquest polític oideològic, atès que, a parer seu, lesaportacions de Valentí Almirall Lo ca-talanisme (1886) i d’Enric Prat de laRiba La nacionalitat catalana (1906)eren aportacions fragmentàries o es-biaixades, i no tenien aquesta dimen-sió global que ell reclamava. Podiasemblar, a primera vista, un apologistadogmàtic, parcial i que partia d’ideespreconcebudes, però li agradava de de-mostrar totes les hipòtesis que llançava;encara que s’apassionava fàcilment, novolia perdre mai la necessària objecti-vitat històrica.

Per acabar, i tornant a Bonet i Baltà,m’agradaria de comentar un parell decoses que retraten definitivament el seucompromís per la llengua catalana i ladefensa de les llibertats. Tenim una pri-mera cosa, ja abans comentada, queprovocà el seu «desterrament» a SantJulià del Montseny: la utilització delcatalà en un bateig de la parròquia delsÀngels de Barcelona, tot just acabadala guerra civil. Malgrat que Albert Ma-nent parli de trasllat i Ferran Blasi deescollir una parròquia llunyana, el ma-teix Bonet deia contundentment quehavia estat un «desterrament» en totaregla. Que això s’esdevingués l’any

1940, quan les passions dels vence-dors eren al seu punt més àlgid, vol dirque Bonet i Baltà tenia una fidelitat iun coratge inequívocs. La seva fideli-tat a la llengua era tan insubornableque va tornar a reincidir «en la falta» iva editar clandestinament, en 1941 o1942, dues edicions del catecisme ca-talà de segon grau, sense peu d’im-premta i amb data de 1936. Actitudscom aquestes de salvació dels mots aquè feia referència Salvador Espriu vanfer possible la supervivència del catalàen uns moments terribles per a la nos-tra llengua i cultura. El segon fet és elseu compromís amb la llibertat i la de-mocràcia quan, com a rector de laparròquia de Sant Isidre, a l’Hospitaletde Llobregat, acollí en Ies dependèn-cies parroquials reunions de l’Assem-blea de Catalunya o de dirigents obrersd’empreses en conflicte.

Més coses podria dir de Mn. JoanBonet; però, per damunt de totes, re-marco el seu sentit pregon de l’amistatque em va oferir desinteressadament.Parlem, doncs, d’una persona il·lus-trada, atemporal, sàvia i humana queem va acollir amb generositat. És undels pocs mestres i amics alhora quehe conegut en la meva vida i que emva deixar una forta empremta. Perso-nes com ell, malauradament, és im-possible de trobar-ne avui dia, perquètenia uns valors pràcticament desapa-reguts. Serveixin aquestes notes desenzill homenatge. u



RESTAURANT I ALBERG RURAL

BellavistaAl bell mig del Parc Natural

de la zona volcànica de la Garrotxa

Promoció d’allotjament per alslectors de «Llengua Nacional»per als mesos de MAIG, JUNY iJULIOL: 10 € per persona i nit.

Et quedaràs a casa?

• Tel.: 972 68 05 12• C/e: [email protected]

Lo somni, d’ençà de la publicacióde la seva primera edició, feta aParís l’any 1889, va ser considerat

una obra cabdal de la literatura cata-lana, perfectament equiparable a laresta de literatures de caire humanistaque sorgien en l’Europa de les acaballesdel segle XIV. El seu autor, BernatMetge, esdevingué un clàssic en el te-rreny de la literatura i un model lingüís-tic a estudiar i a tenir en consideracióen l’àmbit de la llengua culta, que len-tament s’anava recuperant. El fet queFrancesc Cambó escollís el seu nom pera batejar una col·lecció de clàssicsgrecs i llatins de la qualitat i magnitudde la Fundació Bernat Metge, o que Jo-sep M. de Casacuberta escollís Losomni per a inaugurar la prestigiosacol·lecció de «Els nostres clàssics», oels estudis lingüístics que li dedicà Al-fons Par, ratificarien el prestigi i la posi-ció privilegiada de què gaudia BernatMetge en quant humanista refinat, in-tel·lectual avançat i innovador i escrip-tor seriós i irònic alhora, és a dir, modè-lic.

A partir de l’edició crítica de les obresde Bernat Metge, a cura de Martí de Ri-quer l’any 1959, s’inicià un procés d’infle-xió en la valoració de l’autor que, a travésde les aportacions de diversos estudiosos,s’ha projectat pràcticament fins als nostresdies. La seva faceta d’humanista,d’intel·lectual coherent i rigorós i d’escrip-tor destacat s’hauria vist enterbolida perun presumpte ús de les seves habilitats li-teràries al servei de l’autojustificació delseu comportament aprofitat i corrupte enel món dels afers polítics. Aquesta revisiócrítica de Metge ha comportat que, amb elpas dels anys i dels estudis, el nostre clàs-sic hagi estat despullat del títol d’autor hu-manista i que, a més –sempre segons Cin-golani–, hagi «deixat de ser un escriptorde talla europea i [s’hagi] vist reduït a una

dimensió estrictament local i de difícil ca-racterització, com un fenomen excepcio-nal i de col·locació incerta en la historio-grafia literària».

L’edició crítica de Stefano M. Cingo-lani –magníficament editada per Barcino–consta d’un Prefaci, on l’autor repassal’evo lució dels estudis sobre l’obra deMetge i l’estat en què es troben; d’una In-troducció, dividida en sis apartats, moltsuggestius i enriquidors: Vida, Obres,Fonts i cultura, La conjuntura històrica,Lectura i Stemma codicum i criteris d’edi-ció; de l’edi ció anotada de Lo somni; d’unApèndix on s’aporten els fragments delCronicó de Mascaró que interessen per alconeixement de l’època i de la interpreta-ció de Lo somni; d’una Bibliografia; d’unÍndex d’autors i d’obres; i d’un Glossari.

Stefano M. Cingolani, amb un estudiextens, rigorós i ben documentat (aporta

trenta-nou fonts a les divuit existents finsara), considera justificat que es privi deltítol d’humanista Bernat Metge, però–després d’un recorregut per l’escàndolque va sacsejar el nostre país l’any 1396,el qual coincidí amb la mort de Joan I–rebutja que es consideri Lo somni comuna obra autojustificativa de l’autor. «Lameva convicció es reforça –afegeix Cin-golani– si pensem que, quan el rei Martíva rebre el manuscrit del diàleg, pelmaig de 1399, tot l’afer del procés estavaja totalment aclarit i acabat.»

Si la tesi de Cingolani és certa –i desòlida prou que ho sembla–, caldrà dei-xar de banda la lectura esquemàtica, re-duccionista i totalment supeditada alsafers polítics que derivava de les tesis deRiquer per a «recuperar i valorar l’acti-tud literària de Metge, que vol fer litera-tura d’altíssima qualitat i no pas un pam-flet ni un ambigu mea culpa». És a dir,una literatura que hauria de restituir elnostre autor a la fama i projecció euro-pea que li corresponen. Perquè, com diuCingolani, «si la cultura catalana laicaha produït en l’Edat Mitjana un intel·lec-tual i un escriptor d’autèntica talla euro-pea, aquest va ser justament BernatMetge».

En definitiva, es tractaria de recuperaruna idea riqueriana de base literària que,paradoxalment, reblaria la tesi de Cingo-lani: «Una gran cohesió caracteritza l’obrade Bernat Metge. Sembla com si totes lesseves produccions anteriors a Lo somni si-guin una successió d’assaigs que preparenla seva obra cabdal.» Això és el que deiaM. de Riquer l’any 1934, abans de la gue-rra, en un breu estudi elaborat a partirdels textos de Metge1. I és que els textos,més enllà dels contextos, sempre són tex-tos. Una lliçó que la gent de lletres hauriade tenir sempre ben present. u

MARCEL FITÉ

LLENGUA NACIONAL - núm. 58 - I trimestre del 2007 45

Lo somni

Bernat Metge, Lo somni,Edició critica de Stefano M. Cingolani,Editorial Barcino, Barcelona 2006.

bibl iograf ia

1. L’humanisme català, M. de Riquer, ed. Barcino,Barcelona, 1934 (pp. 45-46).

LLENGUA NACIONAL - núm. 58 - I trimestre del 200746

bibl iograf ia

Josep Armengou (1910-1976),escriptor, músic i vicari deBerga durant molts anys, té

dues obres clau sobre el pensa-ment identitari: Justificació deCatalunya, que no fou editadad’una manera íntegra fins a1996, i el llibre que comentem,Nacionalisme català, del qual,com de l’anterior, s’havien fetedicions clandestines i que arafinalment veu la llum d’una ma-nera normalitzada. En tots dosllibres Armengou fa aportacionsmolt interessants sobre la im-portància de la llengua, sobreles actituds lingüístiques dels ca-talans i dels ocupants, sobre lasituació de l’ús del català, sobreles ideologies lingüístiques, so-bre la història de la llengua... Iho fa d’una manera radicalmentdesacomplexada, sense ambi-güitats ni ambivalències:

«Després de la ridícula caste-llanització de la part indigent dela nostra burgesia, podem dir queavui, a Catalunya, la llengua cas-tellana és un idioma de classe: laclasse burgesa i la classe domi-nant. Sense deixar d’ésser, però,l’idioma de la vulgaritat.»

A l’autor no li fan falta els ar-guments etnocèntrics: «Val mésun murcià parlant català que deumil catalans parlant castellà», atèsque el gruix del seu raonament esbasa en el patriotisme lingüístic,el patriotisme més profund, cohe-rent, objectiu i objectivable. Lesraons ecoidiomàtiques d’Armen-gou són un monument a la cons-

ciència lingüística, un esperó a lamilitància per la llengua i sobretotun compromís amb la comunitatlingüística, amb la nació lingüís-tica que en fa ús, que la crea i lare-crea cada dia a cada hora, encada cantonada dels racons delsPaïsos Catalans, en cada narració,en cada poema, en cada paraulaamorosa dels amants catalans.

El català és la llengua queens ha parit; però la poden ferseva, la poden adoptar, totsaquells que en tinguin una altrade naixement, amb el supòsitque hi sàpiguen trobar les mera-velles o, si més no, la utilitat quehi hem sabut trobar els qui la de-fensem amb constància i amorde llengua. Així ho expressavaaquest capellà de Berga:

«Per a un murcià, parlar ca-talà és un enriquiment. Per a uncatalà, parlar habitualment encastellà és l’acceptació d’una in-justícia, la rendició total, la de-generació.»

Armengou reivindica el dretdels nouvinguts a esdevenir ca-talans, un plantejament més ac-tual que mai. Una necessitatmés clara que mai. Estem obli-gats a oferir als nouvinguts eldret a esdevenir catalans.

En els moments que concebéaquest llibre, parlar català era unaarma política, un acte de resistèn-cia. Trenta anys després, fer nostreel català és l’única possibilitat quequeda a la nació catalana per a so-breviure, per a no ser absorbida perles globalitzacions i els imperialis-mes lingüístics. Perquè «matar unidioma és assassinar una cultura, imatar una cultura és un crim delesa humanitat» i «aquest és, entreels altres, el crim de l’Espanya tradi-cional, portat amb Franco al paro-xisme de la criminalitat». No obli-dar que també en nom d’una falsademocràcia podria consumar-se elgenocidi contra la llengua catalana.

D’aquest llibre n’hem co-mentat algunes idees sobre lallengua. Tanmateix, té tambéapartats sobre nació i estat, sobrela relació entre el nacionalisme il’internacionalisme, la qüestiósocial, el règim polític, la revolu-ció, Espanya, la política catalanadel seu temps i la invasió espa -nyola. De tots en parla amb lamateixa lucidesa i claredat ambquè tracta els temes de l’ús i lesidees sobre la llengua. Fem-nosdignes de Josep Armengou! u

JORDI SOLÉ I CAMARDONS

Devia ser a mitjan cursde l’any 2004 que vavenir a la Facultat de

Lletres de la meva Universitatde Girona Joan de Canta-lausa, nom amb què signavaels seus llibres el sacerdot ifilòleg Loís Combas (Beda-rius, 1925 - Cenhac, 23-9-2006). Cantalausa ens va feruna conferència als profes-sors i estudiants dels cursosavançats i ens va presentar elseu Diccionari general occi-tan. Vaig quedar realment ad-mirat de sentir la llengua oc-citana que brollava dels seusllavis: una llengua pura,sense cap rastre de gal·licis-mes. Era un plaer absolut.L’occità, que va ser la pri-mera llengua d’Europa a ex-pressar-se en forma literària ila llengua que va originarl’estudi científic de les llen-gües europees, es troba en unestat deplorable: podríem dirque malviu de miracle. Can-talausa, un dels darrers occi-tans de llengua incontami-nada, va morir el setembredel 2006.

Els homes moren, però eltestimoni que les llengüeshan deixat perdura. L’occita-nista Jaume Figueras i Trull il’editor de Galerada, JoanMaluquer i Ferrer, han fet unaaposta formidable per la be-llesa que la llengua occitanaconté en la proses que com-

ponen Verd paradís de MaxRoqueta. Aquest metge i es-criptor, pràcticament desco-negut, va viure una vida gai-rebé centenària. Havia nascuta Argelièrs, l’Erau, l’any 1908i va morir a Montpeller en el2005. Fou metge de professiói testimoni d’un temps i d’unmón que avui són sols recordi paraules.

Verd paradís és una obrad’orfebre que ens és oferta enuna pulcríssima versió cata-lana feta per Jaume Figueras.El traductor s’ha sabut endin-sar en el món de la bellesade Max Roqueta i hi ha do-nat forma catalana. Verd pa-radís és un conjunt de prosesd’alta densitat poètica en quèel metge escriptor cisella elmón de pagès de la seva in-fantesa. És una veritable re-cerca del temps viscut. El se-gon volum és dedicat a labona memòria de CaterinaAvinens, «que feia de mi -nyona a casa, que no sabiafrancès i que, amb la sevaparaula, sense adonar-se’n,em tornà el delit de viure».

Aquests llibres ens portenel record de Joaquim Ruyra ide Josep Sebastià Pons: laterra, les persones, l’aire s’ex-pressa en llengua occitana,amb una riquesa simplementaclaparadora.

Verd paradís és un llibred’una rara bellesa. El traduc-tor català ha construït unaobra mestra sobre un text ori-ginal d’una rara perfecció,que, a més, ens és ofert en lasegona part de l’obra ambnúmeros marginals que reme-ten a la pàgina de la versiócatalana que figura en la pri-mera part de cada volum. Po-dem llegir aquestes bellíssi-mes proses en català idesprés fer l’exercici d’endin-sar-nos en el text original. Enstrobarem amb un món gai-rebé mític en què els boscosde les terres de l’Erau cobrenvida i es fonen amb les per-sones reals o llegendàriesque la finíssima prosa deMax Roqueta fa desfilar perles pàgines de Verd paradís.

Aquests dos volums sónuna veritable troballa literàriaque us recomano amb ve-hemència. u

JOAN FERRER

Nacionalismecatalà

Verd paradís

Josep Armengou,Nacionalisme català. Idees i pensaments,Edicions de L’Albí / Idees 9, Berga 2006.

Max Roqueta, Verd paradísI. Narracions, (i II ),Trad. de J. Figueras i Trull, Galerada, Cabrera de Mar 2005.

LLENGUA NACIONAL - núm. 58 - I trimestre del 2007 47

La introducció del català a lesescoles de l’Alguer

El primer salt quantitatiu iqualitatiu d’ensenyament decatalà a l’Alguer es produeixen el curs 1998-1999 quan,gràcies a un acord de col·labo-ració entre Òmnium Culturalde l’Alguer i el Municipi del’Alguer, amb el suport de l’As-sociació Enllaç del Principat deCatalunya, s’ini cia l’anomenatProjecte Palomba, amb la in-tenció de fer arribar l’ensenya-ment de la llengua catalana almàxim d’escoles de la ciutat.Vuit anys després, el 80% del’alumnat de 4 a 14 anys fauna hora setmanal de llenguacatalana dins el marc d’horariescolar, però fora del currícu-lum (és a dir, sense nota). Estracta d’una activitat que arribaa uns 1.500 alumnes.

Cal destacar que el ProjectePalomba té dues línies d’actua-ció més: la formació del pro-fessorat mitjançant escolesd’estiu (on intervenen especia-listes del Departament d’Edu-cació de la Generalitat deCatalunya) i seminaris didàctics

setmanals; i l’elaboració i l’edi-ció de materials per a l’apre-nentatge de la llengua.

D’altra banda, des de fa doscursos, a l’Escola San Giovannis’ha posat en marxa, aprofitantels marges legals que permet laLlei regional d’11 de setembrede 1997, de Promozione e valo-rizzazione della cultura e dellalingua della Sardegna, i la Lleiestatal de 15 de desembre de1999, de Norme in materia ditutela delle minoranze linguisti-che storiche, una secció experi-mental d’ensenyament plurilin-güe (català, italià i anglès) queté com a primera llengua de re-ferència el català de l’Alguer. LaCostura, nom amb què es co-neix aquesta secció, té el suportd’Òmnium Cultural, del Muni-cipi de l’Alguer i de la Generali-tat de Catalunya1; actualmentacull una quinzena d’alumnesde tres a cinc anys.

Alguerès 1: una aposta de normalitat

Calia fer un llibre de re-ferència per a les classes dellengua catalana de l’Alguer,calia que el català tingués elque tenen la resta d’assignatu-res, calia que les famílies visua-litzessin que el català és tannormal com l’italià i calia unaeina per a fer avançar pedagò-gicament l’ensenyament de lallengua a l’Alguer. Fruit delconveni de col·laboració entrel’Ajuntament de l’Alguer i laGeneralitat de Catalunya, amb-dues parts acordaren la realit-zació d’un llibre de text que fosadaptat a la realitat algueresa ique alhora recollís l’experièn-cia pedagògica d’una Catalu-nya que fa vint-i-cinc anys quetreballa en l’ensenyament desegones llengües. L’aparició delprimer llibre de text en catalàde l’Alguer era, doncs, un im-portantíssim pas simbòlic per alredreçament de la llengua.

La gènesi del llibreEs tenia clar que per a dur a

terme el projecte calia un mate-rial de referència que facilités latasca del professorat alguerès, elqual, a més, comptava excep-cionalment amb la col·labora-ció de la professora Rosa Mon-tero, experta en temesd’immersió lingüística (assessora

de primària del Servei d’Ensen-yament del Català durant mésde quinze anys) i que durant elscursos 2004-2005 i 2005-2006ha engegat l’escola La Costura.

Davant aquesta situació, idesprés de valorar diversos ma-terials, es va decidir recórrer alllibre Castellà 1 (de l’EditorialEumo), llibre pensat per al’alum nat que segueix l’ensen-yament en català i on es feia untractament del castellà com asegona llengua de l’escola. Lestres autores de Castellà 1 (ImmaCanal, Teresa Serra i Rosa Vilar-dell) acceptaren que se’n fes latraducció i l’adaptació a l’al-guerès. Llavors el Servei d’En-senyament de Català del Depar-tament d’Educació i Universitatscoordinà la tasca de l’equip del’Alguer amb l’Editorial Eumo,que, mitjançant MontserratAyats i Eusebi Coromina, féupossible el primer llibre de texten català de l’Alguer.

El procés de treball ha durattot el curs 2005-2006. Setma-nalment les mestres alguereseshan fet la feina d’adaptació i,quan ha estat necessari, decrea ció (de cançons, de contes,d’endevinalles...) i s’hi han fetnoves il·lustracions. Finalment,ha passat pel sedàs normativit-zador de Luca Scala, autor de laproposta d’estàndard alguerèsque, amb el nom de El catalàde l’Alguer: un model d’àmbitrestringit, publicà l’Institut d’Es-tudis Catalans l’any 2003 (laSecció Filològica del IEC, ensessió plenària tinguda el dia 12d’abril del 2002, acordà perunanimitat d’avalar el treballModel d’àmbit restringit, queposteriorment es publicà amb elnom citat anteriorment).

Característiques del llibreEs tracta d’un llibre per a

ensenyar el català com a se-gona llengua a un públic queha tingut relativament poc con-tacte amb l’alguerès i que, amés, ja té un domini adequat(el que correspon a un noid’entre sis i set anys) de l’italià,especialment en l’àmbit de lacomunicació quotidiana i per-sonal, i també en l’àmbit social.D’altra banda, com que aquestsminyons ja coneixen i treballenel procés de lectura i escripturaen italià, és convenient de tre-

ballar el català sobretot a partirde la llengua parlada. Així, laintroducció de la lectura i l’es-criptura en alguerès s’hauria defer quan tinguin consolidadesles bases d’aquest procés lectori escriptor (vuit anys), per talque només s’hagin de centraren aquells sons i grafies de l’al-guerès que difereixen dels sonsi grafies de la llengua italiana.

Una guia didàctica que és moltmés que una guia

El llibre, que té sis unitats iun conte complementari,consta d’una guia didàctica, es-crita en català de l’Alguer, quevol ser una eina de referènciaper al professorat i un model debones pràctiques didàctiques.Cal destacar com, per exemple,explícitament es recorda que,durant les lliçons, el professoratha de parlar únicament en ca-talà per a assegurar que els mo-dels lingüístics que es transme-ten siguin els correctes.

En cada unitat les autoresassenyalen els continguts quees treballen, els objectius i lesorientacions didàctiques per afer els diversos exercicis propo-sats. Per a acostar les propostesdidàctiques del llibre a la reali-tat sociolingüística de l’Alguers’han projectat les activitats endos nivells diferents: un per alsqui no tenen coneixement previde la llengua i un altre per aaquells alumnes que sí que te-nen nocions d’alguerès.

Com a conclusióEn definitiva, ens trobem

davant un projecte editorial querequereix continuïtat i que volfer del català una assignaturanormal dins el currículum del’Alguer. Un projecte fet con-juntament per catalans del Prin-cipat de Catalunya i per algue-resos, on l’experiència dels unss’ha conjuminat amb el conei-xement de la realitat algueresa(entesa en un sentit ampli) delsaltres. Un projecte que, a més,s’ha de reflectir en la formaciócontinuada del professorat d’al-guerès, perquè, com va passaren la Catalunya dels anys vui-tanta, hem d’aconseguir quecatalà (alguerès) sigui sinònimde qualitat i de bones pràcti-ques pedagògiques. u

PERE MAYANS

bibl iograf ia

Alguerès 1 i Alguerès 1/Guia didàctica

Autores: I. Canal, T. Serra, R. Vilardell / Adaptació a l’alguerès: R. Montero (coordinadora), A.M. Ceccotti, C. Frulio, M.A. Martinez, G. Murgia, C. Piras / Correcció lin-güística: L. Scala / Il·lustracions: L.Filella,Alguerès 1 i Alguerès 1/Guiadidàctica,Eumo Editorial, Vic 2006.

1. Des de l’any 2004 els Departaments d’Educació i de Presidència de la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l’Alguer tenen signat un conveni decol·laboració per a promoure, entre altres qüestions, l’ensenyament de la llengua catalana, en llengua catalana, a la ciutat de l’Alguer.

Núm. 58 I trimestre del 2007, any XVII · i frases fetes Pompeu Fabra, ciutadà de Badalona Núm....

Documents

Transcript of Núm. 58 I trimestre del 2007, any XVII · i frases fetes Pompeu Fabra, ciutadà de Badalona Núm....