Núm. 503Agost del 2013

Preu: 4,50 €

Ima

tg

e d

e l’

en

tr

ad

a d

e la

33a

fIr

a d

e l’

av

ell

an

aFO

TO: A

junt

amen

t de

Riu

dom

s

VOLS ANUNCIAR-TE A LA REVISTA L'OM?

Si vols que el teu negoci es promocioni aquí, demana més informació a través del correu electrònic publicitat@femsafareig.cato per telèfon al 606 277 549

yEditoraAssociació CulturalAmics de l’Om

650 742 746lom@femsafareig.cat

yrEdaCCiÓLluís BagesArnau CastroElena DomingoGilbert MolonsJesús Torres

yPubliCitatMarc Salvat606 277 549publicitat@femsafareig.cat

ydissEny i maquEtaCiÓArnau Olesti

yCorrECCiÓDavid Torres

yWEb David Carrascosa

RepoRtatge

Vull ser mossènpàg. 20

entRevista

parlem amb el president artur maspàg. 14

abans/aRa

la Fira de riudomspàg. 26

RepoRtatge

90è aniVersari del Cd riudomspàg. 29

y diPòsit lEgalt- 3246- 68

punts de venda de L’Om:

EstanC dEl CarrEr nou, llibrEria la ComEta, quiosC ramon mallafré i llibrEria El follEt

Tot passa tan de pressa al nostre voltant que a vegades s’oblida el moment històric que tenim la sort d’estar vivint. Des de fa un temps s’estan produint canvis en la nostra societat que fan preveure que el futur serà substancialment diferent del que hem viscut fins ara. Són nombroses les manifestacions ciutadanes que reclamen un nou marc social i nacional.

Sense anar més lluny, aquest onze de setembre s’esdevé una de les demostracions de força ciutadana més importants dels últims temps a Europa amb la cadena humana que unirà punta a punta el país i travessarà el nostre poble en el seu camí. La Via Catalana és el clar exemple de com, sense adonar-nos-en, el present passa a formar part de les pàgines dels llibres d’història. I ho farà evidenciant la unió del poble per un somni comú.

El cert és que són aquests períodes de la història els que han ajudat a unir més a la població. Si avui en dia es viu una onada de mobilitzacions per reclamar el dret a decidir sobre el futur de Catalunya, abans, la transició espanyola o l’esclat de la Segona República foren moments d’unió, de lluita per objectius comuns, deixant de banda la ideologia i les picabaralles tradicionals. Així, si en la transició democràtica es reclamava la fi de la dictadura per entrar en una democràcia homologada al context internacional, ara es demana simplement poder votar lliurement el futur d’un país, i es fa de manera transversal, amb representants de gairebé tots els partits i pensaments polítics que aporten junts el seu gra de sorra al procés.

Es tracta doncs de definir el moment que vivim com històric perquè reuneix moltes característiques que el fan únic i incomparable. Els temps que vivim ara, per un costat marcaran un punt d’inflexió en el pervenir de la nostra societat ja que, passi el que passi, les relacions amb els poders de l’estat central mai tornaran a ser com havien sigut fins ara. Però també hi haurà un canvi en la manera com coneixem tots el poder. Després de

De fet, l’Assemblea Nacional Catalana no és l’únic moviment popular que ha aconseguit ocupar l’agenda política del país en els darrers temps. Altres iniciatives ciutadanes com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca o el 15-M són el símbol d’aquesta nova forma de lluita que neix dels individus i va creixent gràcies a les xarxes socials i els mitjans de comunicació. Els exemples confirmen que la ciutadania pot liderar el canvi, fent-ho de baix cap a dalt.

Cada generació, doncs, té l’oportunitat de transformar les coses, fer un intent per millorar la situació de cara als que venen darrere, i aquest és el nostre moment. Un moment que, sense cap mena de dubte, caracteritzarà per sempre la història del nostre país i, d’aquesta manera, també marcarà un abans i un després en el nostre futur col·lectiu x

vivim un mOment històric

la redaccIó

dE l’om i fEmsafarEig.Cat

Els ExEmplEs confirmEn quE

la ciutadania pot lidErar El canvi,

fEnt-ho dE baix cap a dalt

molts anys en els quals el poder només residia a les altes esferes de la societat, la força per fi ha tornat a recaure en mans de la ciutadania, demostrant que des de la societat civil es poden tirar projectes endavant i marcant un clar precedent per a accions futures.

Revista local de Riudoms des de l’any 1968.Premi Gaziel de periodisme (1984), Premi Andreu de Bofarull (1985), Premi Ventura Gassol (1994), Premi Gaudí de periodisme (2002), Premi Pau Font de Rubinat (2012)Membre fundador de l’ACPC

Nota de l’editora:

L’Om no es fa responsable de les opinions reflectides en els articles que van signats ni s’identifica necessàriament amb els punts de vista expressats pels seus col·laboradors.

L’Om no publicarà articles que tinguin a veure amb temes personals o amb disputes entre parts físiques i/o jurídiques de caràcter privat, administratiu o judicial.

La Redacció es reserva el dret a decidir en tot moment si es publiquen o no els articles rebuts. L’equip de la revista també anima a tots els lectors a enviar opinions i propostes sempre i quan es respectin els punts citats anteriorment.

y amb El suPort dE

Ajuntament deRiudoms

· 76 · Calaix dE sastrE

yCuriositats

les nenes de riudomsLes dites, refranys i proverbis són un dels elements més destacats de la tradició oral dels pobles d’arreu de Catalunya. Se’n poden trobar de qüestions tan variades com els oficis, el temps, l’agricultura, les festes o el caràcter de la gent.

Entre aquesta varietat, també hi ha lloc per les dites que destaquen les qualitats físiques,

positives o negatives, de la població. A Riudoms tenim dos exemples que expliquen com n’és de bonica la gent de casa nostra.Una és:

“A Botarell tots són guerxos,a Montbrió no ho són tant,a Vinyols la boniquesai a Riudoms la Flor del Camp”.

L’altra és una cançó molt coneguda que, fent una mica de broma, parla de les qualitats de les dones joves:“Les nenes de Riudomstenen pretensionsperquè són tan maques.No volen cap pagèsque els hi digui res

mentre van mudades.Volen un senyoret

que porti barreti sabata baixa.I mitjons de fer

patir. Ai, sí!” x

elena domIngo

PEriodista

yCrítiCa litEraria

ViCtus

Si una data ha marcat la història de Catalunya, aquesta és l’11 de Setembre de 1714. Filipistes vs. Austríacs. Se n’ha parlat a dojo, tothom de la forma que més li interessa, i els fets són prou coneguts per tothom: una guerra de successió de la que els catalans vam sortir lleugerament malparats.

Albert Sánchez Piñol va decidir fer d’aquesta desfeta històrica la base de la seva última novel·la: Victus. Això sí, traient-li la dosi de ferro melancòlic que li hem donat els catalans i enfocant-la amb l’objectiu de trencar tòpics. I com recoi realitza

aquesta proesa? Agafant el personatge més antiheroic i odiós possible i posant-lo com a protagonista: Martí Zuviría, un expert en fortificacions que aglutina tots els adjectius negatius possibles però

que, curiosament, es guanya el cor del lector en dues pàgines comptades. El llibre vol ser les seves memòries, narrades per

de Villarroel, passant per Rafael Casanova i tota la colla de “felpudos rojos” . Però aviso: a alguns d’ells no els podreu veure de la mateixa manera quan acabeu el llibre.

Originalment en castellà, traduïda al català i amb els drets de traducció venuts a 7 idiomes més, la trama ens explica tota la guerra de successió, centrant-se en el setge de Barcelona. Ho fa amb una èpica pròpia de pel·lícula de Hollywood (Sánchez Piñol n’està adaptant el guió per convertir-la a la gran pantalla) i no deixarà indiferent a ningúx

608 pàginEs: 8 traduccions i més dE 150.000

ExEmplars vEnuts

ell mateix en primera persona des de Viena, on viu exiliat. Hi retrata tots els personatges de la guerra: des del duc de Berwick fins el general Antoni

yoPiniÓ

Guarda’t un lloC per a la HistÒriaEn poc més d’un any l’Assemblea Nacional Catalana ha aconseguit més per l’alliberament nacional de Catalunya que 30 anys de partits polítics. Tots aquests anys de governs autonòmics, de pactes i peixos al cove havien acabat per endormiscar-nos a tots plegats. El revulsiu de la manifestació de l’any passat aconseguint aplegar un 1,5 milions de persones darrera el lema “Catalunya nou estat d’Europa” ho va capgirar tot. Nosaltres, la gent, el poble, vam aconseguir trencar amb una dinàmica que no ens portava enlloc. Durant l’últim any ens ha mantingut units l’esperança d’avançar cap a un estat propi que garanteixi les llibertats personals i col·lectives. Hem vist passos però encara pocs fets.

Aquest 11 de setembre estem tots cridats a participar de la Via Catalana que passarà per Riudoms. A la cadena humana ens agafarem de les mans i així abraçarem el nostre país de sud a nord mentre fem fort el nostre compromís amb la independència de Catalunya. La imatge resultant ens farà veure ben clar com en un any aconseguirem passar de poble mobilitzat a poble organitzat. Un poble preparat per conquerir la pròpia llibertat.

RogeR CapaRó Coordinador dE riudoms PEr la indEPEndènCia-anC

Gràcies Riudoms!

M’heu demostrat un any més, amb totes aquestes

ofrenes florals, que sóc molt estimat en aquest poble...

...Bé, si es tracta d’ofrenes florals, n’hi ha un que s’emporta la palma...

arnau castro

Estudiant dE PEriodismE

ytira CòmiCa arnau olestI

Estudiant d’audiovisuals i multimèdia

per subscriure’t pots fer-ho a través de correu electrònic a

lom@femsafareig.cat o per telèfon al 650 742 746

volsrEbrE la

rEvistal’om a

casa?

8 · Cultura

arnau castro

Estudiant dE PEriodismE

pepita:takehitO inOue rere eLs passOs d’antOni gaudí

Gaudí és un personatge internacional que atreu la mirada de personatges d’arreu del món. Fins aquí no descobrim res de nou, només cal veure la quantitat de gent que va a Barcelona per veure les obres de l’arquitecte. Si ara us dic que Takehito Inoue ha escrit un llibre sobre l’arquitecte, o bé us deixarà indiferents o bé pensareu alguna cosa com “ah mira, un japonès”.

Però si hi afegeixo que aquest home és l’escriptor del manga Slum Dunk i que va passejar-se per Riudoms com si fos un complet desconegut, la majoria de joves de 20 a 30 anys obriran uns ulls com taronges i seguiran llegint.

que s’acabaria convertint en la base de la seva obra més coneguda i un dels manga més venuts de la història, Slum Dunk (el canal català K3 en va emetre l’anime amb un èxit notable). El 1998 començava una altra sèrie de caire més històrica, al voltant de la figura d’un guerrer llegendari japonès, amb el nom de Vagabond. I més enllà dels dibuixos, l’escriptor ha dissenyat personatges d’un videojoc d’èxit, Lost Odyssey. Els seus dibuixos, clars i realistes, han fidelitzat a desenes de milers de lectors de tot el món.

yUn llibre compost de dibuixos, anècdotes,

fotografies i vídeos de l’experiència de Takehito

Inoue a CatalunyaPepita, Takehito Inoue rere els Passos d’Antoni Gaudí és el quadern de viatge d’Inoue en el seu recorregut per l’obra de Gaudí a Catalunya, el passat 2011. El més interessant és que no es tracta d’una simple biografia o d’un recull d’imatges arquitectòniques, sinó que ens trobem amb diferents vies d’entrada d’Inoue a Gaudí, mitjançant tot allò que domina i combinant-ho 108 pàgines a color plenes de fotografies i dels coneguts dibuixos realistes de l’artista, així com comentaris que expliquen l’obra de Gaudí, la seva biografia i les valoracions personals del dibuixant. L’obra de l’arquitecte català el va deixar parat. “Aquest home va aconseguir transcriure a partir d’elements de la naturalesa emocions que els humans

takEhito inouE és un dEls mEstrEs

dEl manga. Els sEus llibrEs Es trobEn

EntrE Els més vEnuts al Japó

Takehito Inoue és un mangaka (dibuixant de còmics japonesos). Va néixer a Okuchi, un poble de l’illa de Kyushu –la tercera més gran del Japó- situat a la prefectura de Kagoshima. Durant tota la seva vida d’estudiant va jugar a bàsquet, un esport

no senten normalment, mitjançant un estil propi”, comentava en una entrevista posterior. El seu contacte amb Catalunya també hi té cabuda, així com la impressió que li van causar totes les persones que va conèixer durant el viatge. El llibre s’acompanya amb un DVD amb més imatges, dibuixos i els enregistraments que va fer l’artista durant la ruta x

ySlam Dunk. L’època daurada i el K3

Partits inacabables però representats al més mínim detall, amb personatges que lluitaven per trobar-se utilitzant el bàsquet com a base i lligam. A vegades, el capítol només durava uns quants bots de pilota, entre els quals assistíem a un immens repertori de les pors, dubtes i passat dels personatges, però ja n’hi havia prou. Podia ser que ni tant sols t’interessés l’esport, però aquella sèrie tenia alguna cosa que enganxava. Ho sap tota una generació.

Slam Dunk s’estrenava el 1990 i arribava al seu final el 1996, convertit en el manga més venut de la història del Japó. Inoue va escriure la sèrie a causa de la seva afició al bàsquet. En la trentena de volums que el componen s’hi narra la història d’en Hanamichi Sakuragi, un jove rebel i violent –amb molts fracassos amorosos a l’esquena- que decideix unir-se a l’equip de bàsquet del seu institut. Allà comença una nova etapa de la seva vida, en un equip que el farà madurar i entendre els valors i la importància del joc en equip.

· 9

El mangaka Takehito Inoue, una reverència dins el món del còmic

· 1110 · brEus

l’esplai, de ColÒnies!

marIa cros torrents

El passat diumenge 28 de juliol, 118 infants i joves d’entre 5 i 17 anys, juntament amb una vintena de monitors voluntaris, encetaven l’esperada setmana de colònies d’estiu de l’Esplai del Casal Riudomenc. Les activitats d’aquest any, preparades i organitzades per part de l’equip de monitors durant tot el mes de juliol, s’han dut a terme a la casa de colònies Artur Martorell, situada a la població de Calafell. Durant la setmana, la canalla, distribuïda en dos grups diferents depenent de l’edat, va poder gaudir de jocs ben diversos, tallers del tot originals, vetllades d’allò més divertides i danses i cançons molt animades. Cada grup va fer també una excursió pels voltants de la localitat, arribant fins a Coma-ruga. La proximitat a la zona de la platja es va traduir en una setmana ben calorosa, durant la qual van ser molt agraïdes les estones que cada dia es dedicaven a refrescar-se a la piscina. Totes les activitats de les colònies van girar al voltant d’un centre d’interès comú: Els barrufets. Així doncs, de la mà del Gran Barrufet i de tots els seus companys, els nens i nenes van poder formar part del poble barrufet durant els set dies i viure la seva història ben de prop. El segrest del Gran Barrufet per part d’en Gargamel va obligar a buscar una solució a tots els infants per tal de rescatar-lo. Van intentar engegar una màquina del temps que no funcionava del tot bé, cosa que va provocar que el divendres de les colònies es convertís en el “dia al revés”, amb l’horari, i fins i tot els àpats, capgirats. Finalment, durant el cap de setmana els barrufets van poder rescatar el seu ídol i per aquest motiu, el diumenge van celebrar la festa major del poble barrufet. Tronades, gegants, gralles i jocs de cucanya van posar fi a una aventura que va aconseguir arrancar infinites rialles a tots els infants i joves riudomencs durant una setmana inoblidable x

detinGut un Camioner després de patir un aCCident i superar Vuit VeGades la taxa d’alCoHol permesa

redaccIó

Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat 10 d’agost un camioner després que patís un accident a Riudoms i multipliqués per vuit la taxa d’alcohol permesa. El detingut és un home de 41 anys, de nacionalitat espanyola i veí de les Borges del Camp, segons informa l’ACN.

Els fets es van produir quan una patrulla dels Mossos d’Esquadra va rebre l’avís d’un accident de trànsit sense ferits en el qual s’havia vist implicat un camió a causa d’una sortida de via. Posteriorment, els agents van desplaçar-se fins al lloc de l’accident, a la T-3136 al seu pas per Riudoms, on van localitzar un camió aturat al carril dret. La policia va observar que el camió presentava danys en els dos laterals i a la part frontal.

A més a més, a l’interior de l’habitacle i a sota el camió hi havia diverses branques d’olivera i un gran vessament de gasoil a la via arran del trencament del dipòsit de combustible. Els agents van localitzar el camioner, que presentava símptomes evidents d’estar sota la influència de begudes alcohòliques, i van fer-li la prova d’alcoholèmia, amb el resultat d’una taxa d’1,36 mg/l −vuit vegades la taxa d’alcoholèmia permesa per a xofers de camions−. Els agents van detenir el camioner per un delicte contra la seguretat viària i un delicte per conducció temerària. El detingut va quedar en llibertat després de declarar a la comissaria dels Mossos, amb l’obligatorietat de presentar-se al jutjat quan sigui requerit x

l’aVellana protaGonista un any més de la Fira

lluís Bages

La 33ª Fira de l’Avellana i 414ª Fira de Sant Llorenç va tancar les seves portes amb èxit, com ve sent habitual. Al llarg dels tres dies d’activitat es van programar diversos actes, d’entre els quals van destacar les exhibicions de trial 4x4 de cotxes i moto, la cercavila i actuació castellera dels Xiquets de Reus, el gran ball de nit i la primera edició de l’Avellana Sound. Com sempre, el plat fort va venir el diumenge al vespre amb la cursa de portadors de sacs d’avellanes, que posava punt i final a la combinada Reus-Valls-Riudoms. El vallenc Rubén Guillenc va ser el guanyador del Gran Premi Unió per tercer any consecutiu, quedant en segona posició el riudomenc Òscar Salvador. En la categoria femenina la guanyadora va ser Guillermina Abeldaño, del Sarral.

Aquest any, el president de la Generalitat, Artur Mas, va ser l’encarregat d’inaugurar el certamen. Durant el seu discurs, el president va fer referència al procés sobiranista i va apel·lar a la necessitat de “sumar majories molt grans de gent” a favor d’un projecte per fer país. En l’acte d’inauguració, que va tenir lloc en un Casal Riudomenc ple de gom a gom, es va fer entrega del Premi de l’Avellana al doctor de l’Hospital de Sant Joan de Reus i professor de la URV Jordi Salas-Salvadó, un dels investigadors que ha impulsat l’estudi PREDIMED i que ha posat de manifest els efectes beneficiosos de la dieta mediterrània -i en especial de l’avellana, les nous i l’oli d’oliva- en la salut cardiovascular i en la prevenció de diverses malalties com la diabetis. També es van lliurar el premi del Concurs de Cartells, que va recaure a Guillermo García, mentre que Josep Maria Mas Folch va aconseguir una accèssit local i Jordà Segú va ser l’artista local jove més puntuat. Per últim, el Club Deportiu Riudoms va rebre una menció d’honor x

Continua endaVant el proCés per aproVar la noVa bandera de riudoms

elena domIngo

En el passat ple municipal, del dia 6 d’agost, es va donar a conèixer la confirmació segons la qual la Direcció General d’Administració Local està d’acord en la proposta de nova bandera de Riudoms. Amb això, el disseny afronta ja l’última etapa abans de ser aprovat definitivament.

A més del vistiplau de la Generalitat, la proposta va ser consensuada per unanimitat dels grups polítics i compta amb l’aprovació de l’heraldista Armand de Fluvià. El disseny està format per tres colors: el verd per la importància de la natura i l’agricultura a Riudoms; el blau, en referència a l’aigua i al “riu”; i el groc, en evocació de la llum del cel i del Sol. Quan sigui definitiva, Riudoms ja tindrà aprovat l’escut i la bandera, tal i com marca la normativa.

En el Ple d’agost també es va exposar que, com en ocasions anteriors, l’ajuntament de Riudoms no s’acollirà al Pla de Mesures Urgents contra la morositat de les administracions públiques, per la seva solidesa econòmica i per haver fet els pagaments als proveïdors en els terminis correctes.

Durant el ple també es van aprovar dues mocions relatives a donar suport al Pacte pel dret a decidir x

ConViVènCies a ulldemolins

mossèn Josep mateu

Del 5 al 8 d’agost, 25 joves de la Parròquia van gaudir d’uns dies de convivència d’estiu a Ulldemolins, tot repetint la bona experiència de les convivències de Nadal que es van fer a Lilla.

Les convivències es van fer al marc incomparable del Montsant, concretament a la Casa de Colònies P. Palau, situada entre el poble i les ermites. Uns dies per compartir, per conèixer-se més i per descobrir realitats que tenim a l’abast de la mà i que sovint resten desconegudes per molta gent. D’aquesta manera, gràcies a Mn. Joan Roig, rector d’Ulldemolins, van conèixer la primera església renaixentista de Catalunya, i el bell santuari del Loreto; descobriren un bell paratge en un dia d’excursió pel Montsant i bany a les Cadolles fondes; i van conèixer la Comunitat del Cenacle al Mas d’en Lluc de Cornudella, on es rehabiliten joves que surten del món de la droga i la beguda.

Tot plegat va fer que hi hagués un molt bon ambient, sent una bona experiència per a sentir-se més parròquia i per ajudar en aquest creixement humà i de fe que es va fent al llarg de l’any al Grup de Joves i a la Catequesi de Confirmació. Les convivències suposen compartir tots els moments del dia ajudant al diàleg, la diversió, la pregària, el treballar plegats, etc.

Esperem repetir de nou unes noves convivències pels volts de Nadal, tot esperant que es vagin consolidant entre els joves de la nostra comunitat, i que els ajudin a fer sorgir noves realitats i iniciatives x

FestiVal de dansa “art en Colors”

redaccIó

El passat diumenge 30 de juny va tenir lloc al teatre del Casal Riudomenc el festival de dansa del Centre Actiu. L’espectacle va fusionar els colors amb la dansa. L’inici de la funció va anar a càrrec dels alumnes de l’aula de teatre que, mitjançant una projecció, van anar definint els colors i les emocions que desperten. Després els alumnes de dansa van donar moviment a cada color. Des de l’espontaneïtat dels més menuts fins a la tècnica de les alumnes més grans, barrejant ritmes; dansa clàssica, contemporània, ritmes africans, hip hop, dansa espanyola i zumba® van anar pintant tot un quadre ple d’art i moviment.

Des del Centre Actiu volen donar les gràcies als ballarins i alumnes per la seva dedicació i esforç, als mestres per la seva feina i passió, als pares i mares per confiar-los el que més estimen, a la gent que no es veu i que treballa per a l’espectacle i al públic per cada aplaudiment. També animen a tothom a consultar les ofertes per al curs vinent x

· 1312 · aCtualitat

riudOmses prepara per fer via

Queda ben poc perquè tornem a celebrar l’Onze de setembre. Després de la històrica diada de l’any passat, que va aplegar un milió i mig de persones pels carrers de Barcelona, la d’aquest 2013 es presentava com un repte, ja que superar

cadena humana a imatge i semblança de la que a l’estiu del 89 va unir les tres capitals bàltiques. Per cert, que al cap de menys d’un any Estònia, Letònia i Lituània van esdevenir independents. L’acte és considerat transcendental pel moviment independentista. Ha de ser un nou cop d’efecte que dissipi els dubtes de tots aquells –si encara en queden- qui creuen que la manifestació d’ara fa un any va ser una bullida puntual. Per tant, és cabdal que tot surti perfecte. I perquè així sigui, molts voluntaris porten mesos treballant per un acte que tot just ha de durar unes hores.

A Riudoms, la cadena humana s’està vivint d’una manera força intensa ja que quan es va anunciar el traçat de la Via Catalana –aquest és el nom que s’ha donat a l’esdeveniment-, ens vam assabentar que el nostre terme municipal acolliria onze trams de la cadena, del 186 (Riera d’Alforja) al 196 (La Comarcal). Ara bé, una vegada digerida la notícia

calia posar-se a treballar. La tasca, la van assumir en primera instància els membres de l’Assemblea de Riudoms, qui al passat juny ja van organitzar l’encesa d’espelmes Riudoms encén la flama. Durant l’estiu l’Assemblea de Riudoms s’ha fet visible. Per exemple durant la Fira de l’Avellana, on van aconseguir que s’inscrivissin molts participants i vendre samarretes. De fet, les que estaven estampades amb el disseny propi de Riudoms es van esgotar.

En el mateix període, l’Assemblea s’ha obert a tothom, celebrant reunions periòdiques on s’hi podia afegir tot aquell qui ho volgués. En aquestes reunions s’ha decidit tot allò relacionat amb el pas riudomenc de la Via Catalana, com els onze coordinadors de tram, tots ells gent de l’Assemblea o que almenys hi ha col·laborat estretament en els darrers mesos, i que el Roger Caparó fos el coordinador general de la via a Riudoms.

la via catalana no dEixa dE sEr un rEflEx dE la

sociEtat dEl momEnt

AQUEST 11 DE SETEMBRE LA CADENA HUMANA PASSA PER RIUDOMSGUARDA’T UN LLOC PER A LA HISTÒRIA

FEM VIA! del t ram 186 a l 196

INSCRIU-

TE

Cartell de la via catalana a RiudomsFOTO: Cedida

Samarretes de Riudoms per la independènciaFOTO: Roger Caparó

Però per fer de la Via Catalana un èxit es necessita més gent i cada coordinador s’ha hagut de buscar persones de la seva confiança per muntar el seu equip, que ha de comptar amb un ajudant, un fotògraf i un ajudant del fotògraf. I és que no oblidem que està previst que es realitzi una instantània contínua que mostri tot el recorregut de la via, des del Pertús fins a Alcanar. De la mateixa manera, el fotògraf Mateu Salvat farà una altra fotografia per immortalitzar el pas de la Via pel poble. En aquesta imatge es reservarà l’espai central pels representants de les entitats perquè així es faci visible l’impuls de la societat civil en el procés.

El trànsit es restringirà a dos quarts de tres de la tarda i només podran passar per la carretera els cotxes que participin a la via; i a partir de tres quarts de cinc, el tall ja serà total. Es preveu que la carretera es tornarà a obrir vora a les sis de la tarda i a partir de llavors els trànsit s’anirà restablint poc a poc. Per agilitzar el retorn a la normalitat, es demana que s’agafin carreteres secundàries per no col·lapsar la Via Catalana.

La intenció és que la diada es converteixi en una festa i per aquest motiu s’ha parlat amb diverses entitats perquè posin el toc lúdic a la cadena. El resultat és una sortida conjunta, que començarà a de la plaça de l’Església i que portarà els participants a la Via Catalana. La sortida comptarà amb la participació de la Colla Gegantera, els Diables i els Timbalers de Riudoms, el grup de batukada de les Borges, els gegants de l’Aleixar i els grallers de Vilaplana. L’hora de trobada serà a les tres de la tarda ja que es recomana que tothom sigui al lloc

a les quatre per poder-se distribuir amb suficient antelació.

La tasca organitzativa està sent d’envergadura ja que cal coordinar molts elements diferents i posar-se en contacte amb un gran número de persones i tot tipus d’entitats –lúdiques, culturals, intitucions o forces d’ordre-. Ara bé, l’esforç no està essent en va ja que la gent està responent. Sense sortir de Riudoms, a hores d’ara ja s’han aconseguit més de cinquanta voluntaris. Pel que fa a participants, a Riudoms se n’han inscrit més de 5.000, vinguts del mateix poble però també d’altres poblacions veïnes, com Cambrils, Maspujols o Vilaplana; algunes de les quals han respost especialment bé a la crida. I més enllà de les poblacions veïnes també passaran per Riudoms catalans de municipis més llunyans, com Sant Martí, Tàrrega o Barcelona. De fet es preveu que la cadena serà un èxit. Ara bé, no ha estat fàcil. La

dificultat més gran del projecte ha estat no desesperar, tenir paciència i no posar-se nerviosos; esperar que la gent s’anés inscrivint a poc a poc, ja fos a nivell personal o en grup. Des de l’Assemblea asseguren que la implicació de la gent ve donada pel mateix projecte, que il·lusiona a un gran nombre de persones, que estan disposades a invertir esforços i hores per tal d’assolir la independència.

La Via Catalana no deixa de ser un reflex de la societat del moment. Catalunya és avui en dia una de les poques zones d’occident –per no dir l’única- on hi ha un projecte polític i social que il·lusiona i s’ha convertit en un petit oasi dins del desert de la crisi. El camí ja ha començat, ara ja només queda fer via x

ComuniCador audiovisual

oleguer domènech

un cop d’efecte d’aquelles magnituds no és empresa fàcil. Des de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) es va voler organitzar un acte diferent. Ja havíem fet una manifestació i ens havia sortit bé. Així que es va pensar en organitzar una

president de la Generalitat · 1514 · EntrEvista

“ara, més quE mai, nEcEssitEm firEs quE donin a conèixEr Els nostrEs productEs”

En ParlEm amb

artur mas gavarrópresident de la Generalitat de Catalunya

FOTO: Rubén Moreno Entrevista via correu electrònic

El president de la Generalitat, Artur Mas, va inaugurar la 33a Fira de l’Avellana i 414a Fira de Sant Llorenç, el passat 9 d’agost. Davant d’un Casal Riudomenc ple i d’uns carrers amb més gent de l’habitual en una inauguració, el cap de l’executiu va ser l’encarregat de donar el tret de sortida a la Fira d’aquest any. Va ser la primera vegada que un president de la Generalitat inaugurava el certamen.

l’any 1987 vostè va estar present a la nostra fIra de l’avellana. recorda alguna cosa d’aquella ocasIó? sI és aIxí, com n’ha vIst l’evolucIó?

Em fa especial il·lusió tornar a la Fira de l’Avellana després de tants anys. La vaig inaugurar el 1987, com a Director

General de Promoció Econòmica, i ho torno a fer avui, com a president de la Generalitat. És evident que l’evolució de la fira ha estat molt positiva, perquè s’ha consolidat com una de les activitats de referència del sector agrícola, i en especial de la fruita seca, gràcies a l’excel·lent feina que hi ha darrera. Són

moments difícils per a tots els sectors, també pel sector avellaner, i per això més que mai, necessitem fires com aquestes, que posin en valor i donin a conèixer els nostres productes, d’una excel·lent qualitat i que ens poden obrir les portes de mercats d’arreu del món.

un dels eIxos prIncIpals de la nostra fIra és l’agrIcultura I, concretament, l’avellana. què està fent el seu govern en matèrIa d’agrIcultura?

El sector agroalimentari és un sector estratègic i clau per al desenvolupament de Catalunya, perquè cohesiona i vertebra el territori i, sobretot, per la seva capacitat de reactivar l’economia del país. Per això,

directament reduint i/o eliminant les seves aportacions, com ha fet enguany amb la de la fruita seca. En aquest sentit, vull destacar l’esforç que ja es va fer l’any passat des del Departament d’Agricultura per mantenir aquests ajuts, tot i el context pressupostari advers, i l’esforç addicional que farà enguany d’intentar mantenirlos en els mateixos termes que l’any passat.

Josep marIa sentís sImeón va ser un mIlItar franquIsta que tamBé va ocupar el càrrec de dIrector general de presons amB franco (anys 1942-1943). sentís sImeón és fill il•lustre de riudoms i a més una de les

la voluntat del Govern és doble: d’una banda, defensar i reclamar davant l’Estat i la Unió Europea aquells aspectes que considerem les línies vermelles de la nova política agrària comuna. Per això hem treballat amb el sector i amb els grups polítics per defensar una PAC que tingui en compte l’especificitat de l’agricultura mediterrània com la catalana, i que no sigui lesiva per als interessos dels pagesos i ramaders catalans.

“Estic convEnçut quE En sEntirEm parlar durant molts anys dE JosEp maria crusEt”

“Estic convEnçut quE El proJEctE

barcElona World pot situar catalunya

En El lidEratgE turístic dEl conJunt

d’Europa”

D’altra banda, aportar valor i competitivitat al sector a través de les infraestructures de país que anem construint; a través del Pla Tractor o del Pla d’R+D+i del sector agroalimentari o amb lleis com la Llei del sol agrari o el Decret de venda de Proximitat; i també donant suport a través de les empreses IRTA i PRODECA mitjançant iniciatives que busquen la col·laboració públicoprivada per impulsar i dinamitzar aquest sector.

Sobre l’avellana i la fruita seca, aquest Govern està donant suport al sector allà on l’Estat no tan sols no dóna resposta, sinó que ens perjudica

El President acompanyat de les autoritats locals.Foto: Rubén Moreno

president de la Generalitat · 1716 · EntrEvista

prIncIpals avIngudes del munIcIpI port el seu nom. tenInt en compte que la dIctadura franquIsta va Intentar anIquIlar la llengua I la IdentItat catalana, I que la hIstorIografIa ha demostrat que a les presons franquIstes hI van morIr mIlers de persones a causa de la dura repressIó polítIca del règIm, creu oportú que sentís sImeón contInuï sent consIderat fIll Il·lustre d’un munIcIpI com rIudoms més de 35 anys després del fInal de la dIctadura franquIsta?

[Sense resposta]

en els propers mesos, està prevIst que comencI la construccIó del complex Barcelona World a pocs quIlòmetres del nostre poBle. creu que el model de turIsme que porta assocIat és Bo pel nostre terrItorI?

Estic convençut que el projecte Barcelona World pot situar Catalunya en el lideratge turístic del conjunt d’Europa, no només de l’Estat Espanyol, sinó de tot el continent europeu. El nou complex porta darrere una inversió de molts centenars de milions d’euros i això és un fet que no podem deixar passar en un moment tan complicat pel país a nivell econòmic. Igual que va passar amb la construcció del Port Aventura fa

dues dècades, apareix un debat ple de difamacions i especulacions. És lògic que hi sigui, i parlarem del projecte tant com calgui, però, precisament prenent com a exemple Port Aventura, veiem que un projecte que es va criticar des del primer dia és avui una realitat inqüestionable que suposa una font importantíssima de llocs de treball, de riquesa i d’atracció de turisme cap a Tarragona i la Costa Daurada. En tot aquest debat, hem de tenir clar que si en els propers anys volem ser líders en el món del turisme, haurem de fer coses diferents, perquè el món canvia. La por d’abordar determinats projectes no ens pot frenar en la lluita per liderar el turisme i ser capdavanters en un sector que té grans oportunitats de creació de feina i que, avui, en un país amb uns índexs d’atur molt alts, ens permet donar expectatives de futur a moltíssima gent.

quIn futur polítIc preveu per a l’alcalde de rIudoms, Josep marIa cruset, que tot I la seva Joventut Ja és vIcepresIdent de la dIputacIó de tarragona I presIdent de cdc al camp de tarragona?

És evident que el fet que una persona tan jove hagi arribat ja a càrrecs polítics tan importants com els que actualment

“hEm trEballat pEr dEfEnsar una pac quE tingui En comptE l’EspEcificitat dE

l’agricultura mEditErràniacom la catalana” Artur Mas durant l’acte de presentació de la

33a Fira de l’AvellanaFoto: Rubén Moreno

ostenta Josep Maria Cruset, demostra que darrere hi ha una persona de gran vàlua personal i política. El que necessitem en aquest país és gent com ell, entregada, professional, compromesa, i sobretot honesta, que treballa amb l’únic objectiu d’aconseguir millorar la vida dels seus conciutadans. Estic convençut que en sentirem parlar durant molts anys de Josep Maria Cruset.

acaBI la frase: gaudí va néIxer a...

Gaudí va néixer a la capital d’un petit gran país que ha demostrat al llarg de la història que té un enorme potencial i una infinita capacitat de resistència davant les adversitats. Un país, Catalunya, que avui ha encetat un camí, sense marxa enrere, per poder decidir lliurement el seu futur i aconseguir les eines que ens permetin desenvolupar un projecte de país i de societat propi x

yEntrevista a l’Om (1987)

Tot i que aquesta edició va ser la primera vegada que un president de la Generalitat inaugurava una Fira a Riudoms, Artur Mas ja ho va fer en una

altra ocasió, l’any 1987, quan ocupava un altre càrrec. La seva feina, en aquells moments, estava dins de la Direcció

General de Promoció Comercial del Departament de Comerç, Consum i

Turisme de la Generalitat de Catalunya on, entre altres, va estar al càrrec del servei de Fires d’arreu de Catalunya. En aquella ocasió, Artur Mas va visitar el

poble acompanyat de la seva dona, Helena Rakosnik.

En motiu de la seva visita a Riudoms, aquest agost, els membres de l’equip de redacció de L’Om vam tenir l’ocasió de recuperar un exemplar de la revista d’agost de l’any 1987,

on es publicava una entrevista feta per Antoni Llorens a Artur Mas, i diverses fotografies de la

seva visita a Riudoms. Després de la inauguració, vam tenir l’ocasió d’entregar-li un exemplar d’aquella revista i un de més recent, del número 500, per demostrar que 26 anys més tard d’aquella Fira, la revista continua activa.la redaccIó

dE l’om i fEmsafarEig.Cat

pàgIna de l’om amB l’entrevIsta d’antonI llorenç (1987)

· Reparació i venda· Motos· Bicicletes· Maquinària

C/Muralla font nova, 20 · Tel. 977 851 14543330 Riudoms (Tarragona)

y foto dEl mEs

Cursa de portadors de saCs d’aVellanes

La cursa de portadors de sacs d’avellanes és un dels actes amb més seguiment de la Fira de l’Avellana. En aquesta prova, que forma part de la combinada Reus – Valls – Riudoms, els participants corren amb un total de 58,5 quilos a l’esquena. Durant aquesta Fira, i per tercer any consecutiu, el primer lloc de la general va ser pel vallenc Rubén Guillén, seguit del riudomenc Oscar Salvador i del reusenc Carles Guillemat. Les dones també van competir, amb sacs de 28,8 quilos x

foto:Laia Solanellas

Vull ser mossèn · 2120 · rEPortatgE

En Josep Mateu ho va saber quan tenia 18 anys. El cas de Joan Àguila va ser una mica més tard, quan ja havia començat la carrera de magisteri i en Jordi Sánchez no va tirar endavant fins ben entrada la trentena. Tots ells van decidir vestir l’hàbit de mossèn, prendre els vots de castedat, pobresa i obediència i dedicar-se a la parròquia i a Déu. Podrien semblar una excepció per la seva joventut, però en realitat no són sinó una bafarada d’aire fresc a una religió que necessita reinventar-se.

mn. Josep mateu:

“El seminari és com un festeig: hi ha moments en que ho veus molt clar i d’altres en que ho veus molt fosc”. Explicava Mn. Josep Mateu just abans de la Missa Major del dia de Sant Jaume. La seva arribada a Riudoms va suposar tota una revolució a l’església del poble: ja s’hi han sumat un total de 16 escolans. El camí que la portat a aquesta parròquia ha estat llarg. Després de sis anys al seminari va treballar de vicari de diverses esglésies. Va ser després d’un doctorat en Teologia a Roma que finalment va acceptar la proposta de dirigir la parròquia del poble. “La gent de Riudoms és particular, però m’han tractat bé”, afirma.

mn. Joan àguIla:

“Els sis anys de seminari em van fer passar de l’eufòria inicial a un convenciment seriós, passant per moments de dubte”. Mn. Joan Àguila, és el rector de la parròquia de Les Borges del Camp. Ell ja estava estudiant magisteri quan va saber que havia de donar un tomb a la seva vida. Tenia clar que el que més sabia fer era tractar amb la gent, i volia aconseguir que aquest tracte fos el més ampli possible. Des de petit havia fet vida a l’església, i ben aviat va entendre que aquell era el camí a seguir. Va passar pel seminari, va fer de vicari en diverses parròquies i després d’especialitzar-se en Pastoral juvenil i Catequètica a Roma, va anar a parar a Les Borges del Camp.

mn. JordI sánchez:

“Alguna vegada sí que m’he preguntat què passaria si hagués format una família: hauria estat un bon pare?”. El d’en Jordi Sánchez potser és el cas més diferent. Tot i que sempre havia sabut que la seva professió era la paraula Déu (de ben petit solia comentar-ho a la seva àvia, una dona feta a l’antiga “de l’espanya profunda, amb monyo, viuda i de negre”, que l’animava a tirar endavant), els tombs que va donar la seva vida no l’hi van permetre fer el pas fins ben entrats els trenta anys. “El seminari és una època molt dura, sovint no entens els teus superiors”. No va voler anar a estudiar a Roma i va preferir completar els estudis de Teologia a Catalunya. La seva feina té un punt particular, és el rector de l’hospital Sant Joan de Reus. Hi dóna missa i fa una tasca completa “d’acompanyament” dels malalts.

yCanta la teva feL’església s’ha hagut de reinventar en molts aspectes, i en molts d’altres possiblement ho haurà de seguir fent. Entrar en una parròquia durant la missa del ens demostra que la gran majoria dels qui hi assisteixen han viscut diverses vegades els vint anys. La mitjana d’edat és alta, i és que la majoria del jovent prefereix fugir de les restriccions i les creences per assentar-se en una “laïcitat” el més còmode possible. És possible lluitar contra això? En Joan Àguila va decidir provar-ho acostant-se als joves amb allò que més estimava: la música. Ho va fer fundant el grup “Canta la teva fe”, juntament amb deu joves més. Interpreten cançons pròpies, amb lletres basades en Déu i els valors del catolicisme (totes les cançons es poden descarregar gratuïtament des del seu lloc web), i ja estan preparant el seu tercer disc. El que començava sent un projecte petit va recollint els seus fruits, i és que poc a poc han anat aconseguint un públic fidel que els segueix als concerts i que en canta les cançons a veu de crit, com passaria en qualsevol altre grup actual.

yL’església, moderna?El Papa Franscesc és la figura de l’esperança dels joves rectors. Està sotmès a més pressió del que mai ha estat cap Papa. Ha de fer front a casos de pederàstia, d’abusos de poder de l’església, de corrupció vaticana, als “Vatileaks”... però per sobre de tot ha d’aconseguir recuperar els seguidors desencantats i redreçar el camí de la moral eclesiàstica. “Ha d’entomar qüestions com el matrimoni homosexual o el paper de les dones a l’església i el celibat”, reflexiona Mn. Jordi Sánchez. Dit d’una altra manera, ha

de donar més llibertat i eliminar la paraula “prohibit” de les creences cristianes. Sembla que el canvi comença a arribar. Joan Àguila veu un futur esperançador i veu en el nou Papa la imatge d’un lideratge que, per fi, comença a plantejar-se temes que fins ara no feien sinó perdre creients.

Cap d’ells veu un final en l’església. La gent necessita creure en alguna cosa que els resolgui dubtes existencials com “què passarà quan em mori?”. Necessitem, com a persones, crear-nos un seguit de respostes per allò que desconeixem, i la religió acaba fent aquesta funció. “És cert que només es veu gent gran a l’església” comenta Joan Àguila, “però quan era petit ja hi havia gent gran. La clau és que la gent, a mesura que es fa gran, necessita creure en Déu”. Una cosa per l’estil sentencia Josep Mateu:“Al ser de Déu, el futur està assegurat. L’església no és dels homes, si ho fos estaria condemnada al fracàs” x

yel paCient del mossèn

“Un dia qualsevol em van trucar de cardiologia: em volia veure un malalt. Vaig arribar a l’habitació i em vaig trobar el fill del pacient molt exaltat a la porta. “No ha volgut saber mai res dels capellans i ara en crida un!”. Potser feia seixanta anys que no s’havia confessat, i només anava a missa a fer “bodas, bautizos i comuniones”. Buscava companyia, algú amb qui parlar. A partir de llavors el vaig anar visitant cada dia. Parlàvem de qualsevol tema, fos el que fos, moltes vegades sense ni mencionar l’església. Finalment es va curar i li van donar l’alta, però ell segueix estan agraït a la feina d’acompanyament que jo l’hi vaig fer. Per molts malalts sóc l’única companyia que tenen, i per molts altres sóc el confessor: em confessen la gravetat de les seves malalties, però no s’atreveixen a dir-ho als seus familiars.

Ells trEs formEn part d’una nova

gEnEració dE mossEns.

l’obJEctiu: rEnovar i modErnitzar la

moral

arnau castro

Estudiant dE PEriodismE

mn. Josep mateu Guarro · 2322 · EntrEvista

“tinc amics gais i Jo no sóc ningú pEr JutJar-los”

En ParlEm amb

mn.JosEp matEu guarromossèn de riudoms

Josep Mateu assegura que la reconstrucció de la façana de l’Abadia no serà un nyap i evita parlar d’error pel fet d’haver-la escapçat.

a l’últIm número de lo floc (204) un artIcle dIu que vostè està aIreJant rIudoms, amB energIa I transparèncIa. el van envIar a rIudoms amB aquest oBJectIu?

L’objectiu simplement era substituir mossèn Pasqual, que ja era gran. Jo crec que al ser un capellà jove l’energia sempre la portes, i transparència és una cosa que sempre he volgut fer allà on

he estat. Com que l’Església es manté per donacions personals hem de ser molt curosos. Si volem que els polítics o qualsevol entitat siguin curosos amb els diners dels altres, nosaltres hem de ser els primers a donar exemple.

semBla que té la capacItat per fer equIp. un exemple són les convIvèncIes que ha organItzat aquest estIu amB un grup de Joves de la parròquIa.

La Parròquia som tots i és important el mossèn faci equip. Que la Parròquia funcioni implica que la gent que en participa se’n senti protagonista i important. La figura del mossèn ha d’empènyer i motivar, però hi ha d’haver una sèrie de persones responsables al voltant.

“quI sóc Jo per JutJar un gaI?” ha dIt el papa francesc...

L’Església sempre ha dit que hem d’acollir els gais. Una cosa és el que surt als mitjans de comunicació i una altra és el que fem. Hi ha molts gais dins l’Església, jo en conec molts i tinc amics que són gais. I jo no sóc ningú per jutjar-los. Jo l’únic que els demano, com demano a qualsevol parella, és que s’estimin i que siguin fidels. Jo no puc jutjar el seu amor i la seva manera de viure.

se sent còmode amB el papa francesc?

Sí, molt. Crec que diu el que la majoria de l’Església ja vivíem. A vegades la imatge que es té de l’Església no és real, si es compara amb el que es viu a les parròquies. Ell està dient el que nosaltres ja estem posant en pràctica.

no semBla ser de l’opus deI?

No. No ho he sigut mai. Tampoc no hi tinc res en contra, però no sóc de l’Opus Dei.

el papa francesc tamBé ha defensat recentment la laïcItat de l’estat. en l’acte d’InauguracIó de la fIra, l’alcalde de rIudoms, després d’agraIr la presèncIa d’una desena de càrrecs polítIcs presents, tamBé va agraIr la seva presèncIa. a un càrrec com el seu, el de capellà, que no ha estat escollIt democràtIcament I que només representa una part de la socIetat, se lI ha de donar aquesta vIsIBIlItat? no hauríem de separar més esglésIa I estat?

Jo crec que avui en dia hi ha una separació clara. Ara bé, no podem obviar la història i el paper de l’Església, i en aquest cas de la Parròquia, que és l’entitat més antiga de Riudoms i que mou molta gent i moltes festes, tradicions i cultura. Té un pes específic dins el poble i, per tant, no és tant per lligar Església i Estat, sinó pel pes que la Parròquia té al municipi.

una cosa és ser-hI present I l’altra fer-hI un dIscurs. s’hI sent còmode vostè amB aquesta lItúrgIa?

No ho trobo malament en tant que representa la part cristiana del poble. Ara, si un dia un alcalde es negués a fer-ho, tampoc seria un daltabaix. En tot cas, penso que es bo que ho faci.

demana permís d’ocupacIó de vIa púBlIca quan fa una processó?

Sí, fem instància a l’Ajuntament cada vegada.

rIudoms deu ser dels pocs poBles en què en comptes de deIxar de fer processons, en creem de noves, per exemple amB la setmana santa.

El cas de la Setmana Santa és un cas peculiar, no només a Riudoms. Per exemple a Valls s’han recuperat les processons de Setmana Santa. Una cosa és que la gent vagi a missa o no vagi a missa, i l’altra és que la gent deixi de tenir fe. I una manera d’expressar-la és amb les processons.

sI fossIn un grup de musulmans els que sortIssIn el dIvendres sant amB els caps tapats I passeJant una fIgura d’un home crucIfIcat, no els prendríem per memBres d’una secta perIllosa?

Sí, quan una cosa és desconeguda sempre sobta i deixa una mica perplex. Un dels reptes que tenim és la incultura religiosa. És important que hi hagi una cultura religiosa perquè ens agradi o no venim d’un país que té tradició i cultura cristiana. Això que és nostre ho hem d’estimar i donar a conèixer.

s’ImagIna aquesta entrevIsta feta a un líder de l’Islam? amB l’esglésIa catòlIca ens hI atrevIm, però amB l’Islam no?

A vegades amb l’Islam no mesurem ni ens atrevim de la mateixa manera que amb l’Església catòlica. S’hauria de recuperar un respecte amb l’Església. Un humor o una ironia sana hi ha de ser, però penso que hi ha un punt que es passa a la grolleria i a la falta de respecte. Els mitjans de comunicació juguen amb l’avantatge que un cristià, i l’Església

per tant, a vostè no lI va grInyolar la salutacIó protocol·làrIa que l’alcalde lI va dedIcar?

No.

en ple segle xxI I en un estat suposadament laIc com el nostre, l’alcalde de rIudoms ha de fer un dIscurs dalt de l’altar de l’esglésIa el dIa de les festes del Beat Bonaventura?Jo penso que sí perquè l’alcalde, més enllà de la seva creença, és el representant d’una institució que representa tot el poble. De la mateixa manera que quan hi ha un acte important al club de futbol, tant si li agrada com si no, ell hi ha d’anar com a representant del poble, el mateix ha de fer per les festes del Beat. Per la significació que el Beat té, l’alcalde ha de ser-hi, tant si és creient com si no.

pEr la significació quE té, és bo quE

l’alcaldE faci un discurs pEr lEs fEstEs dEl bEat.

“l’Església sEmprE dEfEnsa El drEt adEcidir dEls poblEs”

Missa dominical a l’Església St.Jaume Apòstol de RiudomsFoto: Arnau Castro

mn. Josep mateu Guarro · 2524 · EntrEvista

com a institució, pels seus valors, no s’hi ha de tornar amb violència ni faltant al respecte, i potser això és una cosa que ens va en contra però diu molt de la institució. I això potser és una cosa que en una part de l’Islam no és així.

parlem de les oBres de l’aBadIa. es va dIr que es mantIndrIa la façana Intacta, però aIxò no ha estat aIxí. se n’ha escapçat la part de dalt. què ha passat?

Ens vam trobar que l’edifici no tenia bons fonaments. Hi havia vàries solucions arquitectòniques, però si manteníem la façana es disparava de pressupost, i no ho podíem assumir. Vam optar per la solució més econòmica. S’ha optat per una solució en què l’estructura no pateix. La voluntat és refer la part de la façana que s’ha fet malbé i recuperar els esgrafiats.

quI n’és el responsaBle d’aquesta manca de prevIsIó? es pot parlar d’error?

Les cates de terreny es van fer un cop aprovat el projecte. Un error? No. Jo crec que són les sorpreses que porten sempre les rehabilitacions.

des del sentIt comú, l’edIfIcI de l’aBadIa no haurIa d’haver estat protegIt? sI més no la façana.

Potser sí, potser sí. Jo no dic que no. En tot cas, es mantindran els elements característics de la façana.

no quedarà un nyap quan s’hagI refet la façana?

No, ni molt menys. Tenim la intenció de no només refer la façana sinó millorar-la.

què ha passat en el cas de l’aBadIa I el pere campíñez, un rIudomenc molt actIu a la vIda assocIatIva del poBle?

Jo preferiria que això no sortís en mitjans públics.

lI explIco la versIó dels fets que ell mateIx me n’ha donat.

....

segons la seva versIó, el dIumenge de BarrIs, ell va coIncIdIr amB vostè a sant antonI I lI va dIr una cosa sImIlar a la següent: “mossèn, vostè va dIr que no es tIrarIa la façana de l’aBadIa I aIxò no ha estat aIxí. per tant, vostè ha mentIt. sI aquesta façana estIgués protegIda, Jo el que farIa serIa denuncIar els fets”. l’endemà, vostè rep una trucada de l’aJuntament a través de la qual se l’Informa que hI ha hagut una queIxa o denúncIa al departament de cultura de la generalItat pel que ha succeït amB la façana. vostè Interpreta que aquesta denúncIa l’ha fet el pere campíñez. vostè, de fet, aIxí ho assegura dIes després en una reunIó del consell parroquIal –organIsme assessor de la parròquIa de rIudoms–. allà explIca que el pere campíñez ha fet una denúncIa pel que ha succeït amB la façana. aquesta InformacIó que vostè dIu al consell parroquIal es fIltra I s’escampa pel poBle. aIxò arrIBa a orelles del pere

campíñez que el ve a veure a vostè I lI demana explIcacIons perquè assegura que ell no és l’autor d’aquesta denúncIa o queIxa ofIcIal I, per tant, consIdera que vostè no té fonaments per assegurar davant el consell parroquIal que ell és el responsaBle d’aquesta denúncIa. per tot plegat lI exIgeIx una rectIfIcacIó púBlIca que vostè accepta fer només davant el consell parroquIal, però no més enllà d’aquí, per exemple, en una carta a l’om. a grans trets aIxò és el que ha succeït?

Sí, més o menys. Jo li vaig dir que una rectificació pública no la faré. Això ha succeït en una reunió interna i, per tant, el que hagi de dir ho diré en una reunió interna. No n’he de fer propaganda en un mitjà de comunicació. Dient al Consell Parroquial el que crec que s’ha de dir...

I què creu que s’ha de dIr?

Bé, això ja està dit al Consell Parroquial.

en tot cas, vostè admet que no haurIa d’haver atrIBuït al pere campíñez l’autorIa de la denúncIa?

Jo el que li vaig dir al Pere Campíñez és que si ell assegura que no n’és el responsable, jo he de confiar en la seva paraula i ja està.

però vostè té cap prova que ell hagI fet una denúncIa?

No. De fet no es pot tenir cap prova perquè quan hi ha una denúncia d’aquest tipus no et diuen qui l’ha fet.

I l’aJuntament tampoc lI ha dIt quI és l’autor de la denúncIa?

No. L’Ajuntament tampoc ho pot saber perquè això ve del Departament de Cultura.

vostè va partIcIpar actIvament a l’encesa de rIudoms encén la flama a favor de la IndependèncIa de catalunya. un mossèn s’ha de posIcIonar amB aquesta claredat?

L’Església sempre defensa el dret a decidir dels pobles i, per tant, com a rector crec que Catalunya té el dret a decidir, perquè és una cosa de justícia. En tot cas, jo m’he posicionat com a mossèn, no com a Parròquia. La Parròquia és de tots i no crec que hagi de posicionar-se com a institució. Per això, no vaig voler que es pengés l’estelada al campanar de l’Església.

vostè tIndrIa al seu munIcIpI un carrer dedIcat a un mIlItar franquIsta?

Hi ha un carrer aquí a Riudoms dedicat a un militar franquista?

...

Bé, jo penso que s’hauria de mirar. S’hauria de veure el cas concret, el que va fer i el que va deixar de fer. També hi havia gent del bàndol franquista que va fer coses molt bones.

el cas concret és el de Josep marIa sentís, fIll Il·lustre de rIudoms I que dóna nom a una de les prIncIpals avIngudes del munIcIpI. va ser Impulsor de la construccIó d’una escola a rIudoms I de la reconstruccIó de dIverses esglésIes del BaIx camp, malmeses durant la guerra. a la vegada, però, va ser dIrector general de presons amB franco, unes presons que

són exemple paradIgmàtIc de la repressIó que van patIr mIlers de persones. lI soBta que sIguI fIll Il·lustre de rIudoms?

Doncs no sé què dir-te. Tots tenim un passat i ens condiciona, però no ha de marcar tota la nostra vida. Potser va fer coses molt greus, però potser a posteriori va canviar i va corregir tot aquest passat fosc.

ara no està volent ser polítIcament correcte?

No, no. Em sap greu quan a vegades una persona queda estigmatitzada per alguna cosa que va fer en el passat. Coses negatives tots en tenim. No justifico el que va fer aquest bon home, però no es bo estigmatitzar una persona per una cosa que va fer en el passat i obviar coses magnífiques que també ha fet, sovint intentant corregir allò que ha fet de negatiu x

“potsEr sí quE l’abadia hauria d’havEr Estat un Edifici protEgit”

“no faré cap rEctificació pública pEr la polèmica amb El pErE campíñEz”

estat actual de

les oBres a l’aBadIafoto: Arnau Castro

RiCaRd giliPEriodista

Foto: Cedida

· 27

El cap de setmana més proper al 10 d’agost, dia de Sant Llorenç ja és una data senyalada al calendari de qualsevol riudomenc. Durant aquells tres dies –o quatre si el dilluns cau en el festiu 15 d’agost- se celebra la fira del poble, el tercer gran esdeveniment de l’estiu després de la Festa dels Barris i la Festa Major de Sant Jaume, festivitat que posa punt i final a la temporada de vacances. Així ho demostra la coneguda frase “s’ha acabat l’estiu” que pronuncien molts el dia després del final de la fira.

Enguany hem celebrat la 414a edició de la Fira de Sant Llorenç i la 33a de la Fira de l’Avellana. Són números notables–sobretot el primer dels dos- que ens fan veure fins a quin punt la fira està molt arrelada en la història del poble de Riudoms. El cert, però, és que la fira té un inici que es remunta encara més enrere que els 414 anys que s’indiquen en el número d’edicions de la Fira de Sant Llorenç. De manera esporàdica, sense temporalitat ni data fixada al nostre poble ja se celebraven fires i mercats des del segle XV. No va ser fins l’any 1599 quan es va decidir ordenar d’alguna manera

el batibull de fires per fixar el certamen una vegada a l’any cada 10 d’agost, el dia de Sant Llorenç segons el santoral.

La mostra es tractava, en un començament, d’una exhibició bàsicament agrària, amb productes com cereals i hortalisses com a plats forts i exemplars diversos de ramaderia. Amb el pas dels segles també

s’hi van poder trobar parades de joguines i quincalla, concorregudes pels xiquets i

xiquetes que, acompanyats pels seus respectius padrins, anaven a la fira

amb la intenció que els firessin. De fet, la tradició de “firar” la canalla

encara no estava escrita com a tal, però ja es feia present entre els més petits. Un altre dels punts

destacats de la mostra era el que es coneixia amb el nom de la “rateta”,

una espècie de tómbola, que consistia en apostar en quin forat es posaria un

petit conill porquí.

La fira, doncs, va anar creixent a mesura que passaven els anys, adaptant els seus continguts als moments

y abans/ara

la fira dE riudoms

1983 e.domIngo - 2013

l’obJEctiu pEr rEvitalitzar la fira Era trobar

un motiu quE donés sEntit a

la mostra

començament, la mostra se situava a la Plaça de l’Església i els seus voltants, però un cop anava fent-se gran es va traslladar a l’Avinguda Josep Maria Sentís, i més endavant, tot i que per poques edicions, al Carrer Doctor Fleming.

yNou impuls a la firaLa veritat és que l’evolució de la fira va comportar a la llarga el seu debilitament i a finals dels anys setanta, la Fira de Riudoms es trobava en un moment molt fluix, tant en afluència de visitants com pel que fa als expositors, i se la donava pràcticament per acabada. No obstant això, els responsables de la fira van decidir donar-li un nova engegada, anant a visitar diferents fires de Catalunya per agafar exemples i buscar nous expositors disposats a venir al poble.

La revitalització de la fira també va quedar palesa amb un darrer canvi de localització, passant del Carrer Doctor Fleming, que no venia tant de pas, a l’Avinguda Josep Maria Sentís de nou. Aquest canvi es va veure complementat amb l’obertura de les escoles noves i els seus patis i la creació de la zona de la Palmera, donant més espai al recinte firal.

una exposició de pastissos elaborats amb avellanes per representants del gremi de pastissers de la província de Tarragona.

El que també es va intentar millorar va ser la presència exterior de l’esdeveniment, amb estands en altres mostres com la de Molins de Rei o a la Rambla de Barcelona per promocionar la fira de Riudoms arreu del territori i atraure així més visitants.

Es prEtEnia quE lEs novEtats rElacionadEs amb El món dE l’avEllana tinguEssin cada any cabuda a la fira dE riudoms

i d’aquEsta manEra Es convErtís En un rEfErEnt dins dEl sEctor agrícola amb un impuls tècnic molt notablE

Però, tot i aquesta empenta, encara calia polir diverses coses perquè la fira esdevingués el que actualment és. El principal objectiu era el de trobar un motiu a fer la mostra, ja que fins llavors no havia tingut mai un fil argumental que li donés sentit. Amb aquest propòsit es va decidir afegir el nom de Fira de l’Avellana a partir de l’any 1981 per tal de donar sortida a un dels productes més produïts a la comarca, sent Riudoms juntament amb la Selva del Camp un dels seus màxims exponents. El nou caire promocional de la fruita seca va coincidir amb una de les crisis més importants del sector, amb una baixada notable dels preus de les diverses modalitats d’avellanes.

La primera edició de la Fira de l’Avellana, la de 1981, va ser una exposició de com

era l’avellana en aquell moment a nivell de producció, amb mostres de màquines per la seva recollida i degustacions de fruita seca combinada amb altres productes com gelats, orxates o conills. D’entre tot el que hi havia a la fira, va destacar sobretot per la seva espectacular i tat

que s’estaven vivint. Així doncs, pel que fa al vessant més agrícola de l’esdeveniment, el que s’exposava a la mostra va anar evolucionant amb la incorporació de productes fitosanitaris, adobs i maquinària agrícola conforme aquests avanços anaven apareixent.

El lloc d’ubicació de la fira també va anar canviant amb el pas del temps. En un

Per aconseguir-ho es va comptar amb l’ajuda del Departament d’Agricultura de la Generalitat o la Cambra de Comerç de Reus, entre d’altres organitzacions. Per donar més visibilitat fins i tot es va convidar als Cònsols Generals dels Estats Units i d’Itàlia a Barcelona, que van venir a conèixer les propostes de la fira en matèria de la fruita seca i van quedar força sorpresos amb tot el que la mostra oferia.

El propòsit de tot això era que totes les novetats relacionades amb el món de l’avellana tinguessin cada any cabuda a la Fira de Riudoms i d’aquesta manera es convertís en un referent dins del sector agrícola amb un impuls tècnic molt notable. L’any 1982, per exemple, la Fira de l’Avellana va acollir la presentació mundial de l’avellaner in vitro.

Amb els 33 anys que portem de Fira de l’Avellana, aquesta ha anat canviant també i s’ha adaptat als nous temps apropant-se a un públic més ampli. Per tal de fer-la més atractiva, ha perdut una mica –però no del tot- el caràcter més tècnic que es pretenia en un inici, potenciant més el costat festiu i esdevenint el certamen multisectorial que tots coneixem actualment x

*agraïment especIal amarc torres ferrant

1982

Estudiant dE PEriodismE

lluís Bages

90è aniVersari del Cd riudoms · 2928 · rEPortatgE

#capfocalboscgencat.cat/incendis

Molts jugadors, entrenadors, socis i aficionats, molts nens il·lusionats, molts gols i sentiments han passat des que, a iniciativa de Mn. Francesc Duch Castanyé, es va començar a promoure el futbol al nostre poble. Molts anys han passat des del 1923, l’any en que es va constituir el Club Riudoms Deportiu. L’entitat esportiva més antiga del nostre poble està de cel·lebració, ja que durant aquesta temporada(2013-2014) celebrà el 90è aniversari.

A principis del segle XX, quan es jugava a futbol a la plaça de l’Església o a qualsevol esplanada propera a la riera, els joves riudomencs s’ajuntaven formant penyes o equips de cada barri del poble. Va ser l’any 1923, tal com consta al Llibre d’Or del Futbol Català, que es va constituïr el Club Riudoms Deportiu, que tingué com a president Rodolf Caballé. Una època molt diferent a l’actual, on per exemple els jugadors acudien als desplaçaments amb una diligència de cavalls.

Un dels primers camps amb els quals va poder comptar el club riudomenc va ser el camp de les Sorts, a cessió del nostre fill il·lustre Antoni Gaudí i Cornet, que a resposta de l’agraïment de la junta d’aleshores va respondre amb les mítiques paraules Jo, pel meu poble, tot.

En els següents anys de la seva creació, el club va anar progressant. En destaca la participació al torneig del Regiment d’Infanteria de Luchana de Tarragona, el 1924, de la qual molts riudomencs orgullosament en conserven la medalla. També van aparèixer d’altres entitats esportives, com el Riudoms Futbol Club, que va ajuntar-se amb el Club Deportiu Riudoms per formar la Unió Deportiva Riudoms, vora l’any 1930.

L’any 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, la història del Club Deportiu

Riudoms, així com de la vida associativa de Riudoms, es va veure truncada. Tot i la

desaparció de l’entitat durant uns anys, el futbol no va deixar de practicar-se, i durant els anys 40 es va tornar a construir un

estadi per a la Unió Deportiva Riudoms. A partir de l’any 1951, es va inaugurar el que

avui es coneix popularment com a camp de futbol vell (al carrer Sant Antoni) amb una

anectòdica arribada de la pilota que havia de servir per al partit inaugural, ja que en Francesc

Cruset la va llançar des dalt d’una avioneta, per a entusiasme del públic.

Durant els anys 60 i amb l’ebullició de l’activitat a l’antic Casal Riudomenc, es creà una secció poliesportiva per practicar esports, d’entre ells el futbol, amb el nom de Club Juvenil Riudoms. Aquesta secció, al cap dels anys va decidir

tot i la dEsaparició dE l’Entitat durant uns

anys, El futbol no va dEixar dE

practicar-sE

90è aniVersari del Cd riudoms · 3130 · rEPortatgE

desvincular-se del Club Juvenil per tal d’inscriure’s a la Federació Catalana de Futbol. En el procés de formalitzar la situació amb la Federació, es decideix emprar el nom del Club Deportiu Riudoms, que ja constava als registres de l’entitat, i utilitzar el groc i blau, per ser els últims colors amb que constava que havia jugat el club.

Els riudomencs de l’època, que van haver de fer moltes activitats benèfiques per tal de tirar endavant l’entitat esportiva, van veure recompensada la seva tasca el dia 5 de desembre de l’any 1968, en què s’inscriu el club a la Federació de futbol a Tarragona i el 19 de gener de 1969, quan s’inaugura el camp organitzant un partit contra la secció d’amateurs del FC Barcelona.

A partir d’aquí, el Club Deportiu Riudoms va continuar ininterrompudament la seva tasca fins als nostres dies: equips d’amateurs que han jugat a diverses categories del futbol català, tornejos, equips de juvenils... tot per potenciar l’esport i el futbol al nostre poble. Cal destacar que l’any 1993 es van fer alguns actes del 25è aniversari de la nova etapa del CD Riudoms (1968-1993), com la ofrena d’un estendard al Beat Bonaventura, que encara es pot veure a la nostra Església. D’aquest 25è aniversari, també se’n conserva una entrevista enregistrada a TV L’Om, on els membres de la junta de la època repassen la història de l’entitat.

Actualment, la junta que conforma l’entitat ha tirat endavant moltes iniciatives a banda de l’edició d’aquest llibre, com ara l’edició d’un himne pel Club (amb la col·laboració de l’Escola de Música Municipal), la creació d’una escola de futbol base, la participació a les Ulé Barraques, la creació d’un equip femení, entre d’altres. Tal i com ens explica el president de CD Riudoms “tenim moltes ganes de fer coses, que facin ressonar la nostra entitat a tot el poble i de retruc, potenciar el nom de Riudoms arreu”.

un dEls primErs camps

dEl club riudomEnc

va sEr El camp dE lEs

sorts, a cEssió d’antoni

gaudí i cornEt

Fotografia històrica dels jugadors del CD RiudomsFOTO: CD Riudoms

yEl Llibre de l’aniversariTotes aquestes dades i fotografies i poden trobar-se al llibre Jo sóc història del CD Riudoms 1923/2013 que ha editat el club en motiu de la celebració del 90è aniversari.

Tal i com ens han explicat Montse Ferré, secretaria tècnica i coordinadora editorial de la publicació i el president, Josep M Llaó, van creure que seria interessant, per commemorar el 90è aniversari, editar algun recull de fotografies o dades del club, ja que l’entitat pràcticament no tenia cap registre ni arxiu històric.

Des de finals de l’any 2012, la Montse, amb el suport de la junta, va começar a tirar endavant el projecte.

Es va fer uan recopilació de dades i fotografies consultant premsa com la Revista L’Om o La Vanguardia o llibres com Fotògrafs de Riudoms en primer terç del segle XX i d’altres facilitades per exmembres del club. Van ser importants moltes dades que van sorgir de la memòria col·lectiva de molts riudomencs que van col·laborar amb l’aportació d’informació.

Cal destacar que de la majoria d’èpoques del club no se’n conserven documents, ja que en aquells temps no hi havia els registres actuals. Si que s’han conservat i han ajudat a recrear la memòria del club les fotografies que s’han recopil·lat.

Aquest projecte es va anar expandint i després d’uns mesos de treball, n’ha sorgit un llibre amb una recopilació de fotografies i dades de la història del CD Riudoms. A banda del treball de la junta i de les aportacions, també cal destacar la tasca de disseny i maquetació, a càrrec de la riudomenca Cristina Úbeda.

El llibre, que podem trobar a les oficines del Club, ha sigut finançat pel CD Riudoms i se n’han fet 500 còpies. Va ser presentat a la passada inauguració de la Fira de l’Avellana i complementat amb una exposició de tot el material recollit per a l’ocasió. El material de l’exposició es pot veure al vídeo CD Riudoms (al portal vimeo.com), elaborat també per la Cristina.

D’aquesta tasca, la Montse i el Josep M ens destaquen que “s’ha intentat fer el més bé dins de les nostres possibilitats”

i agraeixen totes les aportacions dels riudomencs, també segueixen animant als riudomencs a que continuïn aportant fotografies o material sobre la història del futbol riudomenc, ja que a partir d’ara, conservaran tot el material recopilat i les noves col·laboracions que puguin arribar a les oficines del club.

Ja que l’aniversari de l’entitat ha començat l’agost d’aquest any i s’allargarà durant tota la temporada esportiva 2013-2014, els membres de la junta tenen en ment continuar fent actes de commemoració al llarg de tota la temporada.

Actualment el club compta amb un equip amateur masculí a la 4a Catalana, un equip amateur femení a 1a catalana i diversos equips del futbol base, destacant l’equip de benjamins, que després d’un ascens juguen a la 1a divisió preferent de la seva categoria. Els equips d’amateur ja han començat les seves pròpies pretemporades, pensant en

l’inici de la propera temporada i l’escola de futbol començarà la seva activitat a principis de setembre. Cal destacar la importància del futbol base a Riudoms, ja que fins a 240 jugadors formen part dels diferents equips de futbol riudomencs i el principi d’acord d’afiliació que estan duent a terme el CD Riudoms i l’Escola de Futbol Baix Camp.

Tot i les dificultats e c o n ò m i q u e s que passa el club, a causa de la crisi financera que assola la nostra societat, la junta actual continua amb ganes de seguir promocionant el futbol entre els riduomencs i anima a tots els veïns del poble a col·laborar o participar de les activitats de l’entitat. També podem trobar la informació de l’entitat al seu perfil de facebook (C.D. Riudoms), a la web www.cdriudoms.cat o posar-nos-hi en contacte mitjançant la seva adreça electrònica cdriudoms@tinet.cat x

“tEnim moltEs ganEs dE fEr cosEs pEr potEnciar El nom dE riudoms arrEu”

portada del llIBre

Entrega del llibre dels 90 anys del club al President de la Generalitat Artur MasFOTO: CD Riudoms

Jesús torres

Estudiantd’EnginyEria químiCa

· 3332 · EnquEsta

crEus quE l’ofErta dE transport públic a riudoms és adEquada?

A Catalunya, un 28,4% dels desplaçaments són en transport públic, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya de l’any 2008. Ara bé, no a tot el territori el pes del transport públic respecte el privat és el mateix. Així com a l’àmbit de Barcelona s’utilitzen gairebé de la mateixa manera (38,5% públic; 36,5% privat) a moltes demarcacions el públic és deficitari i poc utilitzat. A Riudoms tenim línia d’autobús que connecta amb Reus, Tarragona, Montbrió, Botarell, Riudecanyes, Vilanova d’Escornalbou, Mont-roig i Pratdip. És suficient? Funciona bé? x

No, és insuficient i s’hauria d’ampliar

(71%, 32 Vots)

Sí que és suficient, però hauria de ser més puntual i eficient

(20%, 9 Vots)

Sí, perquè molta gent ja utilitza el cotxe particular

(9%, 4 Vots)

ROSA ROCA:“D’hores està bé, però és impuntual i s’haurien d’ampliar les línies cap a més pobles: a Les Borges, per exemple.”

LLUÍS DOMÈNECH:“A l’estiu és bastant precari, a l’hivern està millor. No sé si tindria gaire tirada ampliar

les línies i els horaris.”

DAVID ALFONS MAROTO :“Està malament, sempre arriba tard i només hi ha autobusos fins a Reus. N’hi hauria d’haver a Cambrils i Tarragona.”

MÒNICA SOLSONA:“Fomenten que la gent agafi el cotxe, perquè no saben què és la puntualitat. Estaria bé fer un trenet que anés per dins del poble per la

gent gran.”

SÒNIA RUIZ:“A casa no anem mai amb bus. Treballem a Montblanc i hi anem amb cotxe, i després ens movem per Riudoms a peu. Amb els nens és més còmode.”

ANNA GONZALEZ:“: És una porqueria: és impuntual i no hi

ha prou línies. No hi pots confiar. Em vaig treure el carnet de cotxe per això, però si

anés bé el faria servir.”

Us animem a participar a la propera enquesta del mes a www.FemSafareig.cat!

elena domIngo

Vots totals: 45

Ajut directe a jovesA aquest s’hi destinarà el 2% del muntant total d’ajuts de l’Estat i anirà dirigit als joves pagesos menors de 40 anys que s’incorporin per primera vegada al camp.

I, per últim, el 15% restant quedarà a disposició dels estats membres perquè el destinin a mesures com poden ser a compensar alguns desequilibris que la reforma pugui ocasionar en alguns sectors. Un exemple d’això el podem trobar en el sector de l’oli del Camp de Tarragona.

Un altre dels canvis és la definició d’agricultor actiu com a únic perceptor d’ajudes, amb un intent de corregir així aquella dada que deia que només un 5% dels perceptors s’emportaven més del 50% dels ajuts (algunes duquesses molt conegudes i grans empreses com ABERTIS, etc.).

D’altra banda també inclourà mesures per les reserves de crisi, que es podran activar en cas de crisi en algun sector com pot ser l’emmagatzematge privat o la intervenció pública. En definitiva, a lluitar també en el que és per Europa un dels grans maldecaps que és la posició de domini que avui la gran distribució fa sobre els petits productors.

Com veieu tenim davant amenaces i oportunitats en aquesta nova reforma, alguns cultius en poden sortir beneficiats o perjudicats, en funció de quin sigui el repartiment final, d’aquí la importància de continuar treballant i lluitant pel camp català. I des d’Unió de Pagesos ho continuarem fent.

Visca la terra! x

Unió de Pagesos va presentar el passat 10 d’agost, en el marc de la 33a fira de l’avellana, la xerrada “La reforma de la PAC en els conreus mediterranis” a càrrec d’Andreu Ferrer (cap dels serveis tècnics del sindicat) que va explicar quins són els canvis que hi ha damunt la taula i com afectaran a tots els pagesos a partir del 2014.

Malgrat que encara no es coneixen tots els serrells de la proposta perquè són els estats els responsables d’aplicar les noves directrius, sí que a hores d’ara ja es poden començar a explicar quines seran les principals línies de la nova reforma.

Aquesta nova reforma es posarà en funcionament l’1 de gener de 2014 i suposarà per tots els productors europeus un nou sistema d’ajudes, que tot i comptar per part d’Europa amb quasi el mateix pressupost (-1%), pot suposar un canvi important a l’hora de percebre les ajudes, ja que el repartiment es farà per hectàrees productives.

Està previst que les noves ajudes es dissenyin a partir de quatre nivells de repartiment:

ymEdi ambiEnt

la FUtURa ReFoRMa de la polÍtiCa agRÀRia CoMUnitÀRia (paC)

pastures). Prenent com a referència els ajuts del 2014 cada perceptor sol·licitarà els nous drets i en funció d’estar pel damunt del nivell de referència o pel davall del 90% d’aquesta, els primers veuran disminuir proporcionalment en 5 anys els seus ajuts per fer possible una convergència limitada pels segons, aquests darrers només tenen dret a millorar, en aquests 5 anys, un terç des de l’ajut de cadascun individualment fins al 90% del nivell de referència.

Component verdAquest suposarà el 30% de l’ajut bàsic de cada perceptor i serà d’obligat compliment per tots els productors que vulguin cobrar l’anterior. Anirà lligat a una sèrie de compromisos mediambientals, com és la destinació de part de la superfície d’una explotació a pràctiques més ecològiques. Gràcies a la feina que ha fet el sindicat a la nostra zona serà convalidat per molts dels compromisos que avui ja venim complint com pot ser la lluita integrada de plagues o el conreu amb pendent.

Foto del acte d’Unió de pagesos a la Fira de l’Avellana.FOTO:Cedida

un dEls canvis és la dEfinició d’agricultor

actiu com a únic pErcEptor d’aJudEs

Ajut bàsic Aquest, a l’Estat espanyol, serà del voltant del 83% del total d’ajuts i fixarà un nivell igual de referència per tots els productors d’una mateixa regió agrària (aquestes agro-regions les s’estan definint a partir de les 316 comarques agràries existents, segons quatre variables: conreus de regadiu, de secà, conreus permanents i

Josep Z. FeRRéCoordinador tErritorial al

CamP dE tarragona dE la uniÓ dE PagEsos dE Catalunya

· 3534 · EsPorts

El Club de pàdel i tennis Riudoms va organitzar el passat cap de setmana del 27 i 28 de juliol el 3r torneig de pàdel de Riudoms, després de la bona experiència de les anteriors edicions. En aquest tercer torneig, celebrat a les pistes de pàdel del Pavelló Municipal d’Esports, del Pàdel Pergolas i del Mas Castells, van participar-hi fins a 58 parelles agrupades en diferents categories.

En aquesta edició, es van organitzar fins a cinc categories: dues categories de pàdel masculí, dues categories de pàdel

així un torneig igual de competitiu per a totes les parelles participants.

En la majoria de categories, parelles riudomenques van arribar fins a les fases finals i van aconseguir emportar-se el torneig. Amb la única excepció de la concorreguda final de la primera categoria de pàdel masculí, on els riudomencs germans Marçal i Josep M Mas Cros no van poder superar la potent parella rival de Reus, José Marcos i Luís Miguel. Hi va haver més sort per als locals en la segona categoria del masculí, ja que van guanyar la parella riudomenca Xavi i Roger Valls. En la modalitat de femení, la primera categoria se la va emportar la parella formada per Maribel Virgili i Marina Cantenys mentre que la segona se la van emportar les jugadores Neus Vidal

yEsPorts

3R toRneig de pÀdel RiUdoMs

Jesús torres

Estudiant d’EnginyEria químiCa

Plantilla del Club d’Handbol RiudomsFOTO:Cedida

i Marga Gómez. En la nova modalitat de mixt el títol se’l va emportar la dupla formada per Samuel Arbo i Arantxa Alejandre.

La fase final del torneig, que es va dur a terme al Pavelló, va concloure amb l’entrega de premis de totes les categories, que va anar a càrrec de Carles Lázaro i Marçal Mas com a organització, Ginés Parra com a president del Club i Carles García i Josep M Cruset, com a representació de l’ajuntament x

En la maJoria dE catEgoriEs, parEllEs

riudomEnquEs van arribar fins a lEs fasEs finals i van aconsEguir Emportar-sE El

tornEig.

femení i una única categoria de pàdel mixt. Les diferents categories per a la mateixa disciplina van servir per agrupar els participants segons el seu nivell i fer

brEusEsportius

oKporters, la noVa esCola de porters d’Hoquei a riudoms

El dia 1 d’octubre s’iniciarà a Riudoms una innovadora iniciativa en l’entrenament de porters d’hoquei patins. Aquesta escola de formació està organitzada per OKPorters, una iniciativa del porter Roger Molina. Molina, natural de Reus i amb una dilatada experiència en l’OK Lliga (la màxima competició en hoquei) i en la formació de porters, actualment juga al CE Vendrell.

Amb la col·laboració del Club Patí Riudoms, s’organitzarà al Pavelló Municipal aquesta nova escola, que pretén “que els porters rebin una formació determinada mitjançant un nou mètode d’entrenaments” ja que com ha explicat Molina “la posició de porter ha evolucionat molt”.

A banda d’aquesta, l’entitat també està treballant en les altres seccions: també comptaran amb l’escola d’iniciació, 2 equips de prebenjamí i 1 equip d’infantil. El Patí Riudoms segueix apostant per l’hoquei base posant totes les facilitats i prestant els patins als infants. Pel que fa al patinatge artístic, el club deixarà de comptar amb l’entrenador Jordi Estradé. Tal i com han assegurat els responsables de l’entitat “ha donat un gran impuls i qualitat a la secció, portant els patinadors als campionats, trofeus i proves de la Federació Catalana”. El Club també reprendrà les classes de patinatge per a adults x

l’ae riudoms prepara la propera temporada en busCa de Finançament

L’equip de futbol sala masculí de l’Associació Esportiva Riudoms podrà mantenir la categoria a causa de la desaparició de molts equips de futbol sala per motius econòmics. Però la situació de l’equip no és fàcil ja que han deixat de comptar amb un dels seus principals patrocinadors i estan buscant noves vies de finançament que permetin sufragar els costos que genera l’equip: llicències, àrbitres, lloguer de la pista, etc.

D’una banda, han creat la figura de soci de l’entitat, de manera que tothom qui vulgui es pugui convertir en col·laborador individual (10 €) donant suport econòmic. Paral·lelament, estan buscant empreses patrocinadores (fins a 100 €). Tot i això, els jugadors no descarten que finalment hagin de fer aportacions per continuar competint durant aquesta temporada, ja que “si no recaptem prou diners amb els socis i patrocinadors, assumirem el cost de les fitxes i dels desplaçaments” explica el jugador Eric García.

En el terreny esportiu, la plantilla estarà formada per una vintena de riudomencs d’entre 20 i 30 anys. També hi haurà un nou entrenador, Ivan Aubí, complementat amb un nou equip tècnic format per un fisioterapeuta i un preparador físic. A principis de setembre començarà la pretemporada, per encetar la nova temporada a partir de l’octubre. L’equip anima a tots els riudomencs a col·laborar amb l’entitat i assistir com a afició als partits x

debut d’aleix Vidal a primera

Tot i que a la seva fitxa consti que és de Puigpelat, molts podem recordar-lo quan jugava al pati de l’escola o als equips base de l’Escola de Futbol Baix Camp. I és que l’Aleix va passar part de la seva infància a Riudoms i per això el recordem com un riudomenc més.

L’Aleix Vidal i Parreu ha hagut d’esforçar-se molt per arribar a la màxima competició del futbol estatal i es que abans de formar part de l’UD Almería, va passar per les categories inferiors del RCD Espanyol, Gimnàstic de Tarragona i RCD Mallorca, entre d’altres. La temporada 2011-2012, va fitxar pel segon equip de l’Almería, però ben aviat va fer el salt al primer equip, que llavors juvaga la segona divisió. Durant la temporada passada (2012-2013), l’Aleix va participar activament en la gran temporada que va dur a terme l’Almería, que el va portar fins a superar la fase final d’ascens i aconseguir el preuat premi de l’ascens a primera divisió.

Amb l’inci de l’actual lliga, l’Aleix Vidal ha vist recompensat el seu bon joc de la temporada passada amb el debut a la primera divisió. Amb el suport de la seva família i de molts ridomencs, esperem que es consolidi en aquesta categoria i tingui un lloc en el conjunt andalús x

ACTES PROGRAMATS PER L’11 DE SETEMBRE

15.00 h CONCENTRACIÓ I SORTIDA EN CERCAVILA CAP AL TRAM DE RIUDOMS DE LA VIA CATALANA – Plaça de l’EsglésiaCercavila en direcció als trams 186-196. Hi participen: Colla Gegantera de Riudoms, Timbalers de la colla de diables de Riudoms, Batukamp de les Borges del Camp, Colla Gegantera de l’Aleixar i Plouen Gralles de Vilaplana.

16.00 h TOTHOM HA DE SER AL SEU TRAM

17.14 h INICI OFICIAL DE LA CADENA HUMANA “VIA CATALANA”

18.00 h FINAL DE LA CADENA HUMANA

Ho organitza: Riudoms per la independència - ANC

VIA CATALANA CAP A LA INDEPENDÈNCIAA Riudoms Carretera T-310 (Montbrió - Reus)

SARDINADAPOPULARDE RIUDOMSDIMARTS, 10 DE SETEMBRE DE 2013,A LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA,A PARTIR DE LES 20.00 h

VENDA DEL TIQUET ANTICIPAT: 6€ (Forns, pastisseries i a l’Ajuntament de Riudoms, fins el dilluns 9 de setembre, al migdia)

VENDA DEL TIQUET EL MATEIX DIA: 8€ (A partir de les 19.00 h, a la plaça de l’Església)

BALLADA DE SARDANES i després CONCERT a càrrec de la COBLA COSSETÀNIA i ROM CREMAT.

Ho organitza:

Ajuntament de Riudoms

Riudoms 2013