Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al...

32
CENTRE EXCURSIONISTA BANYOLES el butlletí del centre Núm. 472 Octubre / Novembre / Desembre 2018

Transcript of Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al...

Page 1: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

CENTRE EXCURSIONISTA BANYOLES

el butlletídel centre

Núm. 472Octubre / Novembre / Desembre 2018

Page 2: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

Activitats deles nostres seccions• Veterans i gent tranquil·la ................................... 3• Excursionisme Clàssic

Amics de Sant Aniol ........................................... 3• Aplecs i acampades ........................................... 7• (NETA) Vertical ................................................... 7• Familiar ............................................................... 8• Conèixer el Pla de l’Estany ................................ 8• Escola de Muntanya .......................................... 9• Curses de Muntanya ........................................ 10• Fotografia ..........................................................10• Projeccions ...................................................... 10

Resum activitats ..................................................30

Sant Aniol d’Aguja • En Llampec ........................................................ 11 • La vall de Sant Aniol vista per Ernest Costa ..... 12 • Presentació concert Lídia Pujol ....................... 13

Les darreres sortides de la secció familiar ..........18Sortides dels Veterans ...................................... 20Costabona 2a part .............................................. 25Swiss Peaks Trail 360 ........................................ 26Una acollida amb cos i ànima ........................... 28En record ........................................................... 29

Cada any, quan s’apaga la calor, co-mença un nou curs al Centre: l’escola de Belles Arts es torna a omplir de gent, torna l’activitat al rocòdrom, tornen a pro-gramar-se cursets, torna la canalla a om-plir el Centre, s’obre el Niu,.... Tot torna. També aquest butlletí. Amb la feina im-pagable de tots els que col·laboren en la programació d’activitats i de sortides, el Centre us presenta la programació dels propers mesos i també els escrits dels Amics de sant Aniol, d’en Rafel Cuenca, de la secció familiar, d’en Ramon Pou i de l’Oriol Morera, de la secció de curses de muntanya i de Fra Jordi Cervera.

La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci.

Poema de tardor(Averrois)

Lentament la vida del dia s’escurça,el Sol aviat s’amaga trist i plorós,

rellisca la claror, s’adorm la naturai amb dolcesa ens estima la fredor.Se sent encara el remor dels cants,d’uns ocells que al cau s’amaguen.Les fulles dansen el seu últim ball,

tremoloses del arbre cauen cansades.El bosc es torna de tebi color d’or,

honorant a la tardor que avança ferma,desapareix la calor s’entristeix el cor,la gent s’amaga, es renova la terra.L’arbre ha contemplat la vida bullir,ara seguint com cada any el destí,fulles famolenques, sembla morir,

lluint les seves branques sempre eternes.

SUMARI

Portada: Pont de Valentí - Foto: Ernest Costa

CENTRE EXCURSIONISTA DE BANYOLES  

Carrer del Puig, 6 - Apartat 12417820 BANYOLES Tel./Fax: 972 575 212a/e: [email protected]

Dipósit legal:  GI. 900/1986

Disseny i impressió: Lith Gràfiques

Page 3: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

ACTIVITATS DE LESNOSTRES SECCIONS

VETERANS I GENT TRANQUIL·LA

OCTUBREDiumenge, 28

EXCURSIO DE TARDOR AL PUIGSACALMAnirem amb cotxe fins el Coll de Bracons.Sortida a les 9 del matí de Correus.Per informació: Rafel 629350631, Neus 9071570138, Maria 600200499.

NOVEMBREDiumenge, 18

TRADICIONAL PORTADA DEL PESSEBRE AL PUIG SISTRAAnirem amb cotxe per la pista d’Espinavell fins a les Roques d’en Mercer.Dinarem a Molló a Can Bertran o bé farem una barbacoa a Can Rafel.Sortida a les 9 del matí de Correus.Per informació: Rafel 629350631, Neus 972570138, María 600200499.

DESEMBREDissabte, 15

REVETLLA DE NADAL A ROCACORBASortida a peu a les 3 de la tarda (lloc per determinar), amb cotxe a les 6 de Correus.Detall a la SECCIO D’APLECS I ACAMPADES.

EXCURSIONISME CLÀSSIC I DELS AMICS DE SANT ANIOL D’AGUJA

OCTUBREDissabte, 6

TREBALL A SANT ANIOLJornada de treball destinada a les feines de suport als paletes que enguany ja han co-mençat a treballar en els acabats de l’inte-rior del Refugi. Malgrat es treballi de portes endins caldrà tenir un ull posat de portes enfora on la tar-dor ens començarà a picar l’ullet.Trobada de grup a les 7 del matí a la fleca de Montagut, davant de l’església. O a l’hora que us vagi bé a Sant Aniol. Allà ens troba-reu.Dinar “aniolenc” comunitari: 5 euros. Consta d’un sol plat calent i cafè. L’acom-panyament us l’heu de portar així com els coberts, plat, got...i Per facilitar l’organit-zació dels cuiners apunteu-vos com a molt tard el dia 3 d’octubre. Gràcies!Contacte: [email protected]

Diumenge, 16

VETLLADA DE NADAL AL SANTUARI DEL MONT. A la 1 del migdia Missa al Santuari.. A les 2 dinar de germanor al Restaurant del Santuari (Cal reservar tel.972193074). A les 4 tarda recital de poemes i cantada de Nadales amb acompanyament musical.Final festa amb xocolata i melindrosInformació: Rafel 629350631.

3

Page 4: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

DIUMENGE 7

LA RIERA DE LA FARGA (PLA DE L’ESTANY)De Fontcoberta a Centenys seguint camins, pistes i corriols no gaire fressats, amb vistes al Pla de l’Estany i l’Alt Empordà. Trescarem a través de boscos de pins i arbres de ribera a les fondalades frescals. També ens acom-panyarà l’esguard de camps, masos, veïnats i pobles ben conservats en indrets poc con-correguts. La tardor serà present en el canvi de tonalitats del paisatge. De tant en tant veurem alguna alzina reclamadora, roures, fonts, safareigs i fins i tot una rajoleria. Tra-vessarem la Riera de la Farga un parell de vegades i arribarem fins al seu naixement a les Fonts de Centenys i de Can Castellà. Per acabar visitarem l’església de Sant Iscle de Centenys i l’ermita de Sant Miquel. Itinerari: Fontcoberta (Ajuntament), Bosc de la Farga, Riera de la Farga, Cal Parent, Rou-re de Cal Parent, Camps de la Creu, Alzina Reclamadora de Can Puig, Vilademí, Font de Cal Bacallà, Cal Bacallà, Rajoleria de Cal Bacallà, Can Gifreu, Can Vidal, Riera de la Farga, Fonts de Centenys i de Can Castellà, Centenys.Sortida des de l’Ajuntament de Fontcoberta a les 8 hores del matí. S’hauran de deixar vehicles a l’església de Centenys, punt de finalització de l’excursió.Hores de marxa efectiva: Matinal de 3 hores.Coordinador i guiatge: Joan Coma Sortida conjunta amb el Centre Excursionis-ta d’Olot

Dissabte, 13

CIMS PER LA LLIBERTATEs tracta d’una jornada de solidaritat amb els presos polítics i exiliats del nostre país en la qual ens agradarà participar. Organit-zada per diverses entitats populars amb la col·laboració de la FEEC.Intentarem d’anar al Puigsacalm. Cim esco-llit pel president Puigdemont i apadrinat per l’entitat amiga de GECA.Cal que us hàgiu inscrit prèviament a CIM

0. Consulteu: www.cimsxlallibertat.cat/

Dissabte, 27

DE LA CARRETERA D’OSOR A SANT HILARI FINS A JOANETCICLE: Del Canigó a les Terres de l’Ebre (X)Continuem amb la travessa per etapes que ens ha de portar a les Terres de l’Ebre.Si hem deixat passar el setembre i gairebé tot l’octubre ha estat per tenir possibilitat de veure les Guilleries amb l’apogeu de tardor. Espectacular quant a varietat de colors. A veure si l’ensopeguem! Itinerari: Ctra. d’Osor a Sant Hilari-Serra Gran- Sant Miquel de les Formigues- El Bo-rrell- Font del Gavatx- Les Clotes-Sant Hilari Sacalm- Ermita del Nen Jesús de Praga- El Pla- Joanet.Hores de marxa efectiva: 6 hores i 40 minuts.Sortida conjunta amb el Centre Excursionis-ta d’Olot.Guiatge: Ramon FeixasCoordinació: l’equip habitual de les dues entitats.Inscripcions a secretaria del Centre.

NOVEMBREDissabte, 3

TREBALL A SANT ANIOLPer la bona continuïtat de les obres veniu a fer de paletes o de manobres! Continuem la tasca de voluntariat per enllestir feines de suport i de neteja que s’estalviaran de fer els paletes professionals.Ja queden lluny els dies d’estiu plens de visitants i la solitud regna a la contrada. La

4

Page 5: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

ACTIVITATS D

E LES NO

STRES SECC

ION

Stardor es troba en el seu punt àlgic i ens cal-drà aixecar l’esquena per contemplar l’es-clat de colors que es pinten pels caients que ens envolten. Trobada de grup a les 7 del matí a la fleca de Montagut, davant de l’església. O a l’hora que us vagi bé a Sant Aniol. Allà ens trobareu.Dinar “aniolenc” comunitari: 5 euros. Consta d’un sol plat calent i cafè. L’acom-panyament us l’heu de portar així com els coberts, plat, got...i Per facilitar l’organit-zació dels cuiners apunteu-vos com a molt tard el dia 29 d’octubre. Gràcies!Contacte: [email protected]

Dissabte, 10

TREBALL A SANT ANIOLÚltima jornada de treball de l’any. Els dies s’han escurçat una cosa grossa i passat el migdia l’ombra ja s’acosta al Refugi i el sol s’enfila cap al puig del Brull.Ho netejarem i endreçarem tot per tal que quan els dies tornin a créixer tornem a co-mençar amb més ganes que mai aquesta tasca encomanada, innata, a la qual no tenim més remei que oferir-li fidelitat. Que passem uns bons dies de Nadal i fins l’any que ve!Dinar “aniolenc” comunitari: 5 euros. Consta d’un sol plat calent i cafè. L’acom-panyament us l’heu de portar així com els coberts, plat, got...i Per facilitar l’organit-zació dels cuiners apunteu-vos com a molt tard el dia 21 de novembre. Gràcies!Contacte: [email protected]

Diumenge, 11

SANT MIQUEL DE BUSTINSDe la mà dels companys de Mieres tornem a l’entorn de la serra de Finestres. A un indret ben poc conegut. No és una sortida llarga, aproximadament unes 5 hores efectives, però al ser tardor, segurament ens encanta-rem amb els colors del paisatge.Itinerari: Mieres, el Ferrer Moner, ermita del Freixe, font de Ca l’Espardenya, Sant Miquel de Bustins, la Cadamont, Aulina Rodona, Puig de Capell (875 m), Serrat Vermell, Font

de Can Salavia, Mieres.Vocals: Anna Bustins i Narcís Puigvert.

Dissabte, 17 i diumenge, 18

ELS AMICS DE SANT ANIOL A LA FIRA DE SANT MARTIRIÀ Com ja va sent habitual dels últims anys els Amics de Sant Aniol tindrem una parada a la popular Fira de Sant Martirià de Banyoles que tindrà lloc al Parc de la Draga. La raó principal és donar a conèixer la recuperació del Refugi. Des d’allà us donarem la infor-mació que us pugui interessar. També podreu col·laborar d’alguna mane-ra amb el projecte “Per un refugi amb cos i ànima”.Contacte: [email protected]

Dissabte, 24

FESTA D’ENCÉN EL LLUM- DIADA DELS AMICS DE SANT ANIOL Tindrà lloc a Sant Aniol mateix. Es podran vi-sitar les obres noves. A les dotze es farà un acte d’inauguració de les obres d’enguany i a les dues un dinar de germanor. És la Diada dels Amics de Sant Aniol que anem programant cada any per celebrar els avenços per recuperar el Refugi. El 2018 hi ha hagut una arribada molt especial: la primera llum elèctrica provinent d’unes pla-ques solars. Així que apagarem les espel-mes, els llums de pila i encendrem el llum. Una llum nova que és un dels molts fruits que han sigut possibles gràcies a que no s’ha apagat mai la llum vella de la il·lusió.Menú dinar: plat calent, vi, postres i cafè. Al preu mòdic de 5 euros. Us heu de portar els coberts, plat, got... Per facilitar l’organització dels cuiners apun-teu-vos com a molt tard el dimecres a 7 de novembre. Gràcies!Contacte: [email protected]

5

Page 6: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

ACTI

VITA

TS D

E LE

S N

OST

RES

SEC

CIO

NS DESEMBRE

Dissabte, 1 i diumenge, 2

GARROTXINADA DE TARDOR Torna la tradicional travessia per a “Excur-sionistes Garrotxins Radicals”. En gairebé totes les edicions passades es tractava d’una travessia circular de dos dies amb l’anada i tornada per diferent camí. Però amb el mateix punt de partida i arribada. La novetat d’enguany és que iniciem una tra-vessia de quatre dies però que farem en dos anys. Per aquest cap de setmana farem la primera mitja lluna i per l’any que ve farem l’altra que tancarà el cercle. Si per aquesta ocasió dormirem al Santuari del Mont per la de l’any vinent tocarà el Santuari del Coral. El dissabte sortirem de Sadernes fins la Mare de Déu del Mont i el diumenge tres-carem fins a Costoja que serà el lloc on començarem l’any vinent, si déu vol, per anar a dormir al Coral i tornar a Sadernes l’endemà.Si bé el sistema és novador l’itinerari trans-correrà majoritàriament per camins utilitzats durant el munt d’etapes passades d’aques-tes travessies garrotxines.Necessitarem el servei d’autocar i haurem de fer la reserva a la Mare de Déu del Mont. Per això us haureu d’apuntar amb antelació, si us plau. El 7 de novembre ens aniria bé saber els que som. Feu inscripció a secre-taria fent una paga i senyal de 25 euros. Gràcies! Reunió preparatòria per explicar detalls logístics i l’itinerari concret, el dime-cres 28 de novembre a les 8 del vespre als locals del Centre.

Dissabte, 15

ASSEMBLEA DELS AMICS DE SANT ANIOL A SANT LLORENÇ DE CERDANSL’Assemblea dels Amics de Sant Aniol s’ha convertit en la trobada itinerant de l’asso-ciació. Cada any se celebra en un poble diferent de les entitats que conformen l’As-sociació: Sant Llorenç de Cerdans, Banyoles

o Montagut. Enguany toca anar al Vallespir. D’aquesta manera tots aquells socis i sòcies que no es poden desplaçar a Sant Aniol per causes diverses, tenen la possibilitat d’as-sistir a la reunió més important de l’any. I així, informar-se de tot el que sigui del seu interès. En acabant hi haurà un dinar comunitari. Tots els qui desitgin quedar-s’hi haurien de confirmar la seva assistència, com a molt tard el dimecres dia 10. Gràcies!Contacte: [email protected]’ordre del dia de l’Assemblea serà la se-güent: - Resum de l’estat de les obres al Refugi,

resum d’activitats i del comptes exercici 2018

- Elecció de la nova Junta Directiva- Pronòstic de passos a seguir per a la recu-

peració del Refugi per l’any 2019- Presentació del pressupost pel 2019 - Properes activitats - Precs i preguntes Us hi esperem!!!

Diumenge, 16

PODALLADA NADALENCA A ROCACORBALa colla del Podall continua persistint en la protecció dels camins vells, sigui estas-sant-los o fent treballs de reconstrucció dels terres, com graons , petits murs...Aquesta matinal la destinarem a mantenir els camins a l’entorn de Rocacorba. Si no has vingut mai i et fa peça aquesta tasca no dubtis en apuntar-te. És molt satisfactori!També es mirarà si hi ha prou gent per fer un grup de caminadors que sortirien de la Puda i pujarien a peu a Rocacorba pel camí clàssic. Que trepitjant-lo també es col·labo-ra en el seu manteniment!Al Santuari, ens trobarem tots plegats per tal de conviure en un dinar nadalenc comu-nitari i de primera categoria.Apunteu-vos a Secretaria indicant si us que-deu a dinar. Com a molt tard, el dimecres dia 12. Gràcies!

6

Page 7: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

ACTIVITATS D

E LES NO

STRES SECC

ION

SDissabte, 22 i diumenge, 23

56è PESSEBRE I BIVAC AL PUIG DE BASSEGODAUn any més arribem a aquesta tradicional sortida del Centre. La nostra secció sortirà el dissabte al vespre i ens deturarem a so-par d’hostal. Cal apuntar-se com a molt tard el dimecres dia 19 a la Secretaria del Centre. Si no hi podeu passar, envieu un correu o feu una trucada telefònica. Gràcies!Havent sopat, el “llit” del Bassegoda ens espera ple de somnis.El pessebre és elaborat pel Taller de Cerà-mica del nostre Centre.

SECCIO D’APLECS I ACAMPADES

DESEMBREDissabte dia 15

REVETLLA DE NADAL A ROCACORBA. Sopar de germanor: Amanida catalana,

torrades amb all i oli, sopa de galets amb mandonguilles, postres amb torrons va-riats, begudes, vi, cava i cafè.

. Cantada de Nadales i gresca

. Cal portar plats, gots i coberts.

. És imprescindible apuntar-se, aforament limitat.

. Sortida a peu a les 3 tarda (lloc per deter-minar), amb cotxe a les 6 a Correus.

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: Jordi Pujol i Conxita 609707931, Joan Corominas i Sibi 972572059, Rafel Cuenca 629350631.

SECCIÓ(NETA) VERTICAL

La Seccioneta Vertical, una nova part del CEB.Aquesta és una nova secció del Centre Excursionista que com a objectiu té cohe-sionar la base de la casa i fer de trampolí per activitats variades relacionades amb la muntanya.La nostra primera activitat programada és a Sant Patllari al pròxim mes de desembre. En aquesta es durà a terme una jornada de tre-ball per posar apunt i en millors condicions el refugi i l’ermita que ja tots coneixeu. Arreglant les teules malmeses i el mateix entorn, i posant una nova porta a l’ermita, entre altres.En aquesta jornada esteu tots convidats a pujar i donar un cop de mà durant el dia, tot fent un dinar de germanor. Trobareu més informació d’aquesta a la secretaria del CEB quan s’acostin les dates.Alhora per la Festa Major de Banyoles, del 18 al  22 d’octubre, la “Seccioneta” serà a Barraques portant la barraca del CEB, per així també finançar la jornada de treball a Sant Patllari.Aquí també esteu convidats a passar i col·laborar-hi amb el vostra granet de sorra.Trobareu sopar i beguda a la nostra barraca des de les 19h fins que acabin els concerts de Barraques.Alhora hi ha programats un seguit de con-certs propis a peu de barraca, vine a sentir en directe a la barraca del CEB:-> al divendres 19 a “Deux Clichés” a les 22h, i “Dauada i WBen” a les 00.30h.-> al dissabte 20 a una “Sessio de tekno-break” quan acabin els concerts de Barra-ques-> al diumenge 21 a “Penjats per les Jam’s” a les 23h i “Neurona Perdida” a les 00h.

Rebreu més notícies nostres pròximament.

7

Page 8: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

ACTI

VITA

TS D

E LE

S N

OST

RES

SEC

CIO

NS

CONÈIXER EL PLA DE L’ESTANY

XVII CICLE DE SORTIDES “CONÈIXER EL PLA DE L’ESTANY” 2018-2019

OCTUBREDiumenge 14

BANYOLES.Ruta del rec de Guèmol. Rentadors. Can Sisó de Guèmol. Església del Remei. Cova. Puig de la Puda. Puig d’en Colomer.

NOVEMBREDiumenge, 11

PORQUERESLa guixera. Font de l’Arn.

SECCIÓ FAMILIAR

OCTUBREDiumenge, 7

SANTA BÀRBARA DE PRUNERES (OIX)

NOVEMBREDiumenge, 4

CASTANYADA A SANT PATLLARI

DESEMBREDiumenge, 2

CASTELL DE FARNERS (Santa Coloma de Farners)

DESEMBREDiumenge, 9

VILADEMULS. ORFES.Pla de Ruar. Timba d’Orfes (mirador). Pla de l’Estopera.

2019

GENERDiumenge, 13

PORQUERES – FONTCOBERTABrolladors de la Musoga. Sant Cristòfol d’Usall. Can Traver. Tornar pel camí nou d’Espolla.

FEBRERDiumenge, 10

CORNELLÀ DEL TERRI. BORGONYÀMolí nou de can Figa.Sorts.

MARÇDiumenge, 11

CAMÓSSanta Magdalena. Camp tancat de les pe-dres dretes. Can Serrallonga.

ABRILDiumenge, 14

SANT MIQUEL DE CAMPMAJORSant Nicolau. Pedra Plana de Golany. Puig Montner, el volcà de la comarca.

8

Page 9: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

ACTIVITATS D

E LES NO

STRES SECC

ION

S

ESCOLA DE MUNTANYA

CURS ESQUÍ ALPÍ + SORTIDAFAMILIAR

Vols aprendre a esquiar o perfeccionar el teu nivell ?

Enguany proposem un curs d’esquí alpí de 4 dies amb una sortida familiar inclosa .

Programació :

GENERDiumenge, 13

SORTIDA A VALLTER

Diumenge, 27

SORTIDA A LA MOLINA

FEBRERDissabte, 9 i diumenge, 10

SORTIDA DE CAP DE SETMANAEs feran dos dies de classe d’esquí per pa-res i fills i es dormirà en algun alberg de la zona. (Lloc a concretar ).

Preus i mes informació a la web:www.centreexcursionistabanyoles.org

9

Page 10: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

ACTI

VITA

TS D

E LE

S N

OST

RES

SEC

CIO

NS RESU

M D

’ACTIVITATS

SECCIÓ FOTOGRAFIA

En el darrer butlletí vam comentar que des de la organització de la Sardana al voltant de l’estany, havien demanat la col·laboració de la nostra secció per tal de participar en el reportatge fotogràfic que es volia fer, hi varen participar els membres següents de la secció: Jaume Planas, Anna Tarrés, Fran-cesc Molina, Josep Andreu, Ariunchimeg Batkhuyag, Harvinder Mann, Elisabet Saus, Ramon Pou, Santi Mir i Jaume Vilalta.En aquest butlletí, hi trobareu les bases del “XXIII Piolet de Plata”, que aquest any in-clou un premi especial a la millor fotografia feta per un soci del Centre.El nostre company Jaume Planas “taliu” conjuntament amb el poeta Jaume Busquet, exposen al bar Les Voltes de la plaça dels Turers de Banyoles la seva obra conjunta. L’exposició estarà penjada durant els mesos de setembre i octubre.

CURSES DE MUNTANYA

BANYOLES DE NIT!!Tres divendres, tres vespres, tres sortides amb frontal.

GENER 2019Divendres 11A les 20:00 h

VOLTA A L’ESTANY I AL PUIG DE SANT MARTIRIÀ Quilòmetres: 10Temps : 1 hora, aproximadament

Divendres 18A les 20:00 h

VOLTA A L’ESTANY, PUIG DE LES GITANES, PUIG CLARÀ, PUIG DE SANT MARTIRIÀQuilòmetres : 15 Temps: 2 hores, aproximadament

Divendres 25A les 20:00 h.

SANT PATLLARI I VOLTA A L’ESTANYQuilòmetres: 18Temps: 3 hores aproximadament

PROJECCIONS A LA SALA D’ACTES

DESEMBREDivendres 21

A les 8 del vespre:

LA VALL DE SANT ANIOL VISTA PER ERNEST COSTA Xerrada amb projecció de fotografies a càrrec d’Ernest Costa.

10

Page 11: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

SANT AN

IOL D

’AGU

JA

Va ser a principis de maig del 2017, quan va néixer en Llampec a Montagut. Es tracta d’un burro diferent del que estem acostu-mats a veure per la zona, ja que és de color blanc. La seva mare és de raça autòctona, tot hi que no és “burro català” i el seu pare prové d’una raça Holandesa.

El propietari, en Josep Xarles, només té els burros per a netejar el camp i no pensa en ampliar els caps de bestiar. Es tracta d’una família on tots son “amics col·laboradors de Sant Aniol d’Aguja” i essent coneixedors que l’associació tenia un burro (en Prima-veru) d’aproximadament 1 any més, que s’està preparant per a poder traginar pesos, va pensar que potser els interessava tenir un segon burro per tal d’estar preparat i prou valent quan el refugi estigui en marxa.

Va ser a l’assemblea del 26 de novembre de 2017 al local de la cometa de Montagut, quan la família Xarles, va proposar a la resta d’assistents, de donar en Llampec a l’asso-ciació. Durant uns mesos es va valorar la proposta, pros i contres de tenir un segon animal, parlar amb en Maurice (propieta-ri dels prats de la muntada), despeses de

menjar, veterinari... Va ser a la reunió de junta del 4 d’abril de 2018 quan s’acordà d’acceptar la donació d’en Llampec.

A les 8 del matí del dia 1 de Juliol de 2018 en Llampec va fer el trajecte de Montagut als prats de la Muntada. El van acompanyar alguns membres de la família Xarles, en Tiri i família i en Quim (un veí de Montagut que es va oferir a portar-lo en el seu remolc de cavalls).

Tots esperem que a la muntada hi estigui molt bé i que sigui molt útil pel bon funcio-nament del refugi!

EN LLAMPEC

Amics de Sant Aniol d’Aguja

Primer contacte d’en Llampec amb els seus companys de la Muntada

En Llampec amb el seu propietari (en Josep) i el net d’aquest

(en Marc) moments abans de carregar-lo al remolc.

11

Page 12: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

SAN

T AN

IOL

D’A

GU

JA

Amb la compra d’aquest calendari contribuireu a la recuperació del Refugi de Sant Aniol. Moltes gràcies!

Calendari de 12 fulls més la portada i la contraportada . Totes les fotos són d’Ernest Costa i Savoia fetes a Sant Aniol entre el setembre de 2017 i el maig de 2018. Cada imatge va acompanyada d’una petita cita literària.

El podeu trobar a la secretaria del Centre per 10 euros.

CALENDARI 2019 DE SANT ANIOL D’AGUJA

Xerrada amb projecció de fotografies a càr-rec d’Ernest Costa.

Presentació del calendari 2019 que editen els Amics de Sant Aniol.

Ernest Costa és fotògraf i escriptor, s’ha passat la vida recorrent els Països Cata-lans per descobrir el territori i la seva gent. D’aquesta apassionada recerca n’ha publi-cat nombrosos treballs en forma d’audiovi-suals i llibres.

Col·laborador habitual dels Amics de Sant Aniol. Des del setembre de 2017 al maig de 2018 ha trescat moltes vegades a la Vall d’Aguja per tal de cercar-hi les millors imat-ges. Li ho vam demanar els Amics de Sant Aniol amb la finalitat d’editar un calendari

pel 2019. Una tasca que ell va acceptar de bon grat i que ha dut a terme de manera voluntària i com a col·laboració. En aquesta xerrada ens n’oferirà una tria i ens explica-rà les seves sensacions. També hi haurà la possibilitat de tenir el calendari.

Dates i horaris:

Divendres, 23 de novembre a la tarda a Sant Llorenç de Cerdans

Divendres, 14 de desembre a 2/4 de 8 del vespre a la Sala de Lectura del Casal Cultural de Montagut

Divendres, 21 de desembre a les 8 del vespre a la Sala d’Actes del Centre Excursionista de Banyoles

LA VALL DE SANT ANIOL VISTA PER ERNEST COSTA

SANT ANIOL D’AGUJACALENDARI

2019

12

Page 13: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

SANT AN

IOL D

’AGU

JA

Bona tarda a tothom,

En nom dels Amics de Sant Aniol us dono la benvinguda al concert de Lídia Pujol en benefici del Refugi.

Gràcies per la vostra presència i col·labo-ració. I el nostre agraïment a la Lídia per acceptar de venir. També a l’Ajuntament de Banyoles per cedir-nos l’Auditori i donar-nos el màxim de facilitats.

Hauria d’acabar aquí. Amb la colla vam que-dar així: fes una benvinguda i agraïments. Però m’hauran de perdonar ells i m’hau-reu de perdonar vosaltres perquè no em sé estar de parlar-vos una mica del Refugi amb cos i ànima. No faré cap resum dels 6 anys que s’està treballant a Sant Aniol. Ni del perquè. Ja n’hem parlat altres vegades. Em concentro en els últim cinc dies perquè han estat molt especials. Els hem dedicat de manera íntegre a Sant Aniol. Aprofitant la possibilitat de disposar de paletes pro-fessionals a diari hem fet torns de voluntaris per ajudar-los. Impressiona veure el lliure-ment de cadascú aportant allò que sap fer i de vegades posant el cor a allò que no ha fet mai. Els uns fent de paletes, els altres de manobres, lampistes, els altres fent de cuiners, rentant plats o també traginant com burros. Els paletes han sigut els mateixos però els ajudants han anat canviant cada dia. Una comunió de voluntats i forces que ja ha esdevingut altres vegades. És admira-ble veure com es van encaixant les petites peces(molt personals) i que, gràcies a això, com de mica en mica es va avançant en el

trencaclosques comunitari on, un cop aca-bat, hi veurem dibuixat el Refugi. Que gent de Sant Llorenç de Cerdans , del Vallespir, hagin baixat aquests dies a treballar a Sant Aniol té molt de mèrit però entra dins la normalitat ja que formen part de l’Associa-ció i tenen la tradició centenària de l’Aplec. El que potser no és tan normal és que un company de la Terra Alta, una d’aquelles comarques ubicades al sud de tot, allà on el mapa de Catalunya s’estreny, hagi vingut aquests dies a fer de paleta cap al nord, a col·laborar de manera totalment voluntària. Gràcies Eleuteri. I és que passen els anys i sempre hi ha hagut gestes que no deixen de sorprendre. Sant Aniol té un estrany poder que dirien els Amics de les Arts.

I tot això perquè calia intentar que aquell edifici centenari que el 2012 la ruïna l’ame-naçava de mort tornés en plena vida com a refugi de muntanya, com a centre d’in-terpretació de l’entorn, un refugi per a les persones. Tot per voler que una utopia es tornés una realitat. Impacta, saber que en 6 anys s’han pujat a peu i a l’esquena du-rant una hora de camí prop de 140 tones de materials diversos per a les obres. Cosa que suposa un gran estalvi econòmic però, so-bretot, una gran implicació popular. I la cosa continua.

I en aquesta força popular li fan costat les administracions: la Diputació de Girona, La Generalitat, l’Obra Social de la “Caixa” , els nostres ajuntaments i altres administracions locals, empreses, particulars. Aquesta con-junció de forces és imprescindible perquè

PRESENTACIÓ CONCERT LÍDIA PUJOLBanyoles a 16 de setembre de 2018- Auditori de l’Ateneu

Quim Oliver Tarradas “xari”

13

Page 14: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

SAN

T AN

IOL

D’A

GU

JA

el projecte continuï fins a bon port. Perquè s’ha fet molta feina però en queda molta per fer, no podem baixar la guàrdia. Necessitem constància i més adhesions.

En aquest camí orientat cap a aconseguir la vida del Refugi també hi hem de desta-car la gran quantitat d’activitats que s’han anat organitzant en el pas dels anys. I els concerts en són un exemple: els joves de Taflic, el Cor el País Meu, Paco Viciana, Jau-me Arnella i avui tenim el goig d’afegir-hi a Lídia Pujol. Que és la cirereta del pastís per concloure aquesta setmana.

No hem escollit Lidia Pujol a l’atzar, ni com una artista popular que tots hem vist a la tele. Home, això sí que fa una gràcia, però principalment ens va cridar l’atenció el fet que molts dels seus concerts tinguin lloc a dins d’esglésies, catedrals, ermites i mo-nestirs. Des del 2010 n’ha celebrat a prop d’una cinquantena de llocs emblemàtics d’aquests tipus. I ens va semblar que això lligava molt amb l’església i la vella recto-ria de Sant Aniol. És clar que vam tocar una mica de peus a terra i vam reconèixer que

celebrar el concert allà dalt, un racó de món on només s’hi arriba a peu, limitava molt el fet que en pogués gaudir més gent.

Avui ens oferirà el repertori anomenat “13 maneres de cantar les 40”. Però faré esme-na al seu últim disc que va publicar l’any passat titulat Iter Luminis que vol dir camí de llum. Una obra d’art que és un testimoni de l’experiència viscuda durant els darrers 7 anys

Del seu web, que us recomano, he llegit això: “Iter Luminis és la representació d’una experiència artística que cerca la qualitat humana en tota la seva diversitat. S’inspira en el bé comú, el compromís amb el territori i el llegat patrimonial(...) És una experiència de comunitat en la qual tothom aporta el que vol, el que pot, el que sap fer o les ga-nes d’aprendre i participar d’allò que desco-neix a la pràctica.”

M’ha semblat que lliga totalment en el fets impressionants del voluntariat que passen a Sant Aniol i que us he comentat abans.

Lidia Pujol. Foto: Raquel Calvo.

14

Page 15: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

SANT AN

IOL D

’AGU

JA

EL 2014 la Lídia va oferir un emotiu concert a Sant Bàrbara de Pruneres i el 2016 a Sant Llorenç d’Oix. Dues esglésies que podem considerar germanes de la de Sant Aniol que fins el 1972 formava part del vell munici-pi d’Oix. Aquest dos concerts de ben segur que són conseqüència al fet que la Lídia té arrels familiars a Oix. Hi va néixer la seva àvia, la Rosalia, que també era una tieta del famós acordionista en Salvi d’Oix. En Salvi d’Oix, en Peret Blanch de Beget, en Fonso de Lliurona foren músics populars de quan l’Alta Garrotxa estava en plena vida i de ben segur que havien tocat més d’una vegada a Sant Aniol. La recuperació del Refugi també ha de servir perquè aquelles parets recu-perin el so de la música popular.

Referent a la cançó de Lluís Llach “ País pe-tit” diu que el seu país més petit és el seu cos i que des d’aquest cos la vida pren sen-tit compartint, mirant i connectant amb el campanar veí.

Potser el país més petit del amics de Sant Aniol és el cos malmès del vell Refugi. Un cos que cal recuperar tant si el nostre esti-mat país petit és independent com no, per-què el que fa que el països petits siguin molt grans és que conservin, recuperin i estimin el patrimoni en el seu sentit més ampli.

El camí de llum de la Lídia Pujol ve a ser una reivindicació i una recerca de l’ànima. Re-cerca imprescindible.

Si a Sant Aniol es pot recuperar el cos del vell edifici és gràcies a que l’ànima és viva.

Gràcies per la vostra atenció i que gaudim del concert!

Una representació dels amics de Sant Aniol i Lidia Pujol en un sopar després del concert

15

Page 16: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,
Page 17: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,
Page 18: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

JOANETES– SANT MIQUEL DE CASTELLÓ (02/09/2018)

Des del pàrquing municipal de Joanetes (al costat del Restau-rant Can Barris), vàrem iniciar l’ascensió de 450m. 21 adults i 17 petits, un èxit comptant que veníem tot just de l’Agost. Això demostra les ganes i la il·lusió amb que tots els de la secció es-perem aquestes sortides!.

La caminada va ser d’anada i tornada pel mateix camí. Vàrem començar travessant un rierol i resseguint el corriol dins la finca propietat d’en David, company de feina d’en Toni (el guia de la sortida) i que ens va acom-panyar juntament amb la seva família des del porta de casa seva, fins ben bé Sant Miquel. S’ha d’esmentar que la seva filla Carla, tot just de 3 anys acabats de fer, es va estrenar en una sortida d’aquestes característiques. Doncs bé, li va agradar tant que des d’aquell diumenge fins al dia d’avui ( ja ha passat un mes) han sortit cada diumenge a caminar a petició d’ella. Això és un petit exemple del potencial de la secció entre els mes petits, cosa que als adults ens omple d’orgull veure com el simple fet de caminar, observar la natura i compartir un diumenge amb companys, els pot il·lusionar tant.

L’excursió va seguir el seu normal desenvolupament, esmorzant cap a quarts d’11 en una zona de prats a mig camí, i arribant al l’ermita i refugi de Sant Miquel de Castelló cap a les 12:00h.

A les 14h vàrem arribar de tornada al pàrquing i bona part ens vàrem dirigir cap a la zona de pícnic de la cooperativa de la Vall d’en Bas a dinar. Alguna família però va decidir prendre-s’ho amb més calma i quedar-se a dinar a la zona de prats on vàrem esmorzar, aprofitant les vistes i el bon dia que hi acompanyava.

Secció familiar

LES DARRERES SORTIDES DE LA SECCIÓ FAMILIAR

18

Page 19: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

ESPINAVELL I COSTABONA (30/06/2018 - 01/07/2018)

Sortida d’alta muntanya, per seguir la tradició de finalitzar el curs amb un cap de setmana als Pirineus.

Dissabte a la tarda vàrem arribar al refugi Els Estudis d’Espinavell (1.350m), 14 muntanyencs entre adults i petits (9+5). Vàrem fer una petita sortida fins a Coll Pregón, i de tornada vàrem poder disfrutar d’un concert que repassava la història del Blues a l’església “desconsagrada” d’Espinavell. Al costat mateix, al restaurant i botiga Can Jordi, vàrem sopar i esmorzar de for-ma excel·lent. L’Eva, propietària i cuinera, és qui gestiona el refugi, i fa uns packs entre dormir i menjar molt interessants. Per la sortida del diumenge, ens va preparar uns pícnics boníssims i saludables.

Diumenge a les 10h es varen afegir la resta d’excursionistes que venien directament de Banyo-les, 10 entre adults i petits (6+4), i tots plegats ens vàrem enfilar amb els cotxes fins a la Collada Fonda (1906m), per la mateixa pista que surt d’Espinavell i aniries a parar a Setcases, després d’un bon grapat de kilòmetres i d’empassar pols, això si.

Des d’allà, vàrem fer l’ascensió de forma circular fins al Costabona, amb un desnivell de 600m. Tot un repte pels mes petits. De totes formes, es va programar un traçat alternatiu que no puja-va al Costabona, però que permetia disfrutar de les vistes i el refugi, també de forma circular, pels que no volguessin enfil.lar-se a tanta alçada (2.465m)

19

Page 20: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

Dintre del nostre recorregut per les munta-nyes de la Península, aquesta vegada hem volgut visitar les de Navarra aprofitant, com sempre, les dates de Sant Joan, ja que el mes de juny és un període ideal per fer caminades: dies llargs, no fa encara molta calor i l’afluència de gent als llocs emblemà-tics encara és molt limitada.

Com sempre la Neus va tenir cura tant de buscar l’allotjament com de les sortides i, una vegada més, va demostrar el seu en-cert i habilitat per escollir el més adequat. El punt d’estada dels quatre dies de l’anada va ser el bonic poble d’ISABA al VALLE DEL RONCAL.

Sortim de Banyoles el dijous dia 21 de Juny a les vuit del matí. Per l’Eix cap Aragó i di-recció Osca passant pels Monegros, abans un desert inhòspit, actualment l’aigua pro-vinent del “Canal de los Monegros” i l’aigua de l’Ebro, han transformat l’indret ens uns

conreus impressionants de blat de moro i fruiters. En agafar l’autovia en direcció a Osca quedem impressionats pels camps ben conreats i les nombroses granges de porcí, totes grandioses i modernes.

Entrem a l’Alt Aragó, a l’entrada dels Pi-rineus i ens dirigim a visitar el famós CAS-TELL DE LOARRE, fortalesa militar, situada a 1070 m. d’altura i des d’on es domina la planúria de la Hoya d’Osca, al fons Saragos-sa i al nord les muntanyes de Jaca. Va iniciar la seva construcció el 1020 el rei Sancho III el Mayor de Navarra i el 1071 el rei Sancho Ramírez hi construeix el Monestir. El 1287 es construeix el recinte emmurallat que prote-geix tot el conjunt, d’uns 10.000 m2, i que comprèn l’Edifici Reial, la Capella, el Torreó de defensa, el pati d’armes, estances mili-tars, la Torre d’Homenatge i el Monestir. La visita necessita de dues hores de recorre-gut. Són impressionants la porta d’entrada, l’escala d’accés d’estil Romànic, molt dreta, la Cripta de Santa Quitèria, l’Església de Sant Pere, etc. Quedem molt satisfets de la visita però com que la gana apreta anem a dinar al restaurant d’un càmping proper. Hi mengem molt bé i abans de marxar passem pel poble de Loarre per fer-hi una visita. Tot seguit ens dirigim al VALLE DEL RONCAL a on es diu que el Pirineu Navarrès es fa major d’edat. Té set pobles: BURGUI, VIDANGOZ, GARDE, RONCAL, URZAINQUI, UZTARROZ i ISABA, el nostre lloc d’allotjament i punt de partida de les nostres sortides.

Una vegada més la Neus ha encertat en es-collir l’Hostal EZKAURRE que serà la nostra

Rafel Cuenca i Juncà

SORTIDA DELS VETERANSA LES MUNTANYES I BOSCOS DE NAVARRA

Castell de Loarre20

Page 21: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

casa des de el 21 fins el 25 de juny; aquí dormirem, esmorzarem i ens faran els en-trepans per a les sortides. Fem primerament una visita a aquest bonic i turístic poble. Anema sopar a la PENSIÓ i BAR RESTAU-RANT TKIKI. Ens agrada, carta complerta i a bon preu. Aquí la sidra, encara que no és de la qualitat de l’asturiana, n’és la protagonis-ta; és fluixa ,4/5º, i ens hi apuntem.

El divendres dia 22 tenim previst fer una caminada per pujar al KAKUETA, una mun-tanya de 1545 m. , amb una durada de 5 hores. Fem el primer esmorzar a l’hostal, bufet lliure, i atesos per una noia argentina que és una de les dues mestresses. Tot se-guit agafem la motxilla,ens han preparat un bon “picnic”, i anem cap al sud del poble ,al costat de la piscina, a on anirem a la torna-da a remullar-nos. En un cartell un itinerari ens indica que hem d’agafar el GR-11 fins al Santuari VIRGEN DE IDOYA i després un PR (marca vermella i blava) que ens portarà cap el destí. Un cop al santuari comencem a pu-jar pel mig d’un bosc de faig i roureda. Allà aprenem que a Navarra l’ombra dels arbres és constant. En arribar a un encreuament deixem el GR-11 i agafem el PR, camí am-ple i fressat però sense cap indicació que posi cap al KAKUETA...malament!! Seguim la ruta unes dues hores i allà tenim la primera decepció de les muntanyes de Navarra: mal senyalitzades, camins poc cuidats, naixe-ments de fonts descuidats i mal canalitzats, l’aigua envaeix el camí i el fangueig és as-segurat. Veiem que la durada de la ruta que hem agafat excedirà bastant les 5 hores previstes. Al final trobem un encreuament a on el PR s’acaba i hem d’agafar novament el GR-11 que ja havíem deixat i que s’enfila rec-te cap amunt; desconcert, cap indicació del KAKUETA. Sort que la Mariona és una exper-ta en el maneig del mòbil i per internet troba la ruta per arribar al nostre destí: havíem de

seguir el GR-11, no l’havíem d’haver deixat i hem fet una marrada de més de dues hores.

Anem pujant seguint les escasses marques del GR-11, cap indicació del KAKUETA, ... Trobem una font totalment desmantellada amb els tubs de ferro escampats, l’aigua baixa pel camí, i dificultats per omplir les cantimplores, quina llàstima! Seguim pu-jant una hora i mitja i a l’últim sortim a un coll. Per fi veiem la llum, apareixen dues muntanyes i la pregunta és quina serà el KAKUETA, la de la dreta o la de l’esquer-ra? Apostem per la primera que és la més alta. La pujada és costeruda, quasi s’ha de grimpar. Al final arribem a dalt, una petita esplanada molt erosionada pel bestiar, una senyal de roca esbordifada, consulto l’altí-metre, marca 1560m...som al KAKUETA! Les vistes son magnífiques, poques muntanyes i molta boscúria. Hem de dinar ja que se’ns fa tard. Busquem el sopluig d’uns arbres i mengem el generós entrepà i la fruita que ens han preparat. Una becaina i camí de tornada. Passem per la font esbardifada i no puc passar de llarg, amb dificultat agafo un tros de tub escampat i amb l’ajuda d’en Josep fem una petita taparada allà on bro-lla l’aigua. Al final hi surt un rejoliu d’aigua, ara almenys els que passin hi podran omplir

A dalt del KAKUETA

21

Page 22: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

la cantimplora. La baixada és pronunciada i entre l’ombra de freixes i roures trobem l’encreuament per on hem sortit del PR. Ar-ribem al Santuari d’IDOYA i allà trobem un excursionista que puja tot esverat ja que ha perdut un grup de jovent que precisament nosaltres hem vist a sota del KAKUETA. Mar-xa corrent a veure si els troba i pensem que tingui sort.

Finalment arribem al punt de sortida. Hem esmerçat set hores en l’anada, dues hores més de les previstes per la marrada del PR, que hi farem ¡¡ Com que som a davant de les Piscines Municipals i tenim uns vals que ens han donat a l’Hostal per a poder utilitzar-les, anem a la zona termal, YAKUTZY. Però te-nim un problema: cal portar gorra de bany i no en portem. El socorrista ens en deixa una i la resta hem d’agafar les bosses de plàstic que portem i posar-nos les al cap. Fem un efecte que som la riota de la gent, però amb l’aigua calenta ens refem. Després als vesti-dors i cap a l’Hostal a canviar-nos per anar a sopar al nostre restaurant, el TXIKY. Està ple de gom a gom, és cap de setmana, però ja ens coneixen i tenim taula. Allà ens adonem que els navarresos veuen moltíssim, sobre tot vi i cervesa; la sidra, que és fluixa, per nosaltres els forasters.

L’endemà dissabte tenim previst anar a un salt d’aigua que hi ha a la Ruta de Zuriza i que permet fer una anada circular d’unes tres hores. Vista la primera experiència dubtem de la durada. El camí s’agafa en un aparcament també a prop de les Piscines Municipals. Seguim per una pista assolella-da que passa pel mig d’un bosc fins arribar a un encreuament a on es deixa la pista i s’agafa un camí ampla a l’ombra, arbres i més arbres. Portem ja una hora i mitja de camí i a la dreta trobem un trencant molt ben fressat, no hi cap indicació d’on por-ta, però la curiositat ens porta a seguir-lo. Per sorpresa nostra arribem al Salt d’aigua, l’indret protegit per unes baranes de fusta no és res de l’altre món, a casa nostra en tenim de molt millors. Les fotografies de ri-gor i com que és aviat decidim seguir el GR que porta a Zuriza. A darrera nostra puja un grup de jovent que ens pregunta a on és el Salt d’aigua, els diguem que ja han passat el trencant i estranyats perquè no hi havia cap indicació els diguem que nosaltres ho hem trobat de carambola. Ells reculen en-fadats i nosaltres seguim cap amunt fins arribar a uns prats molt grans. Una petita estaca de fusta amb les marques del GR a un costat del riu i en veiem una de nova a l’altre costat,...però el riu per on travessa? Dons bé, campi qui pugui, som a Navarra! Per sort en Josep troba un indret a on fent algun salt podem superar l’obstacle. Al mig del prat trobem una roca amb una senyal del GR, després el bosc i cap altra senyal. Sort que baixa un grup d’excursionistes na-varresos encapçalats per un de molt granat que ens indica el camí. Hi parlo una estona i em diu que coneix la Garrotxa i que ha estat a Sant Aniol, quina sorpresa!! Li dic que allà cuidem els camins, les fonts i els marquem degudament i em respon amb vergonya ”aquí ho tenim tot molt abandonat”. Seguim encara el camí una mitja hora i reculem per Salt d’aigua de la Ruta de Zuriza22

Page 23: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

a dinar al costat del riu i poder remullar-nos els peus. Després d’una petita becaina a la tornada arribem a la pista i a la dreta un camí amb un petit panell que diu “a ISABA”. Pensem que farem una circular i arribarem al poble per un altre indret,... maleït sigui!! com és natural cap més indicació. Amb la durada del camí, tot ombrívol, amb molt de desnivell i es fa molt llarg, tot arbres i cap vista. Finalment arribem a la carretera però amb cap panell que ens indiqui la direcció per arribar a ISABA. Pensem que hem de seguir a la dreta de la carretera, però ens adonem que no anem bé. Fem parar un cot-xe i ens diu que per anar al poble tenim que seguir per l’esquerra. A uns dos quilòmetres trobem les senyals del PR a la dreta de la carretera. La Neus i en Tomàs prefereixen tornar al poble per la carretera, nosaltres agafem a la dreta un camí PR que assenyala cap a ISABA. L’agafem, un nou error, es fa interminable. En Josep ja vol recular, però nosaltres li diem que cal seguir, encara tar-darem prop d’una hora per arribar al poble. Trobem uns excursionistes aragonesos que

van allà d’on nosaltres venim i els expli-quem el camí perquè no es perdin. Final-ment arribem al destí, la Neus i en Tomàs que han seguit la carretera ja fa estona que han arribat.

Esperem el sopar a un bar molt concor-regut a on el nou capellà del poble busca clientela. Ens diu si som del poble, li diem que som catalans i aleshores ens canta del Virolai. Anem a sopar al restaurant TXIKI, és cap de setmana i la barra del bar plena de personal que a mesura que ingereixen vi i cervesa fan una cridòria tan escandalosa que agafem mal de cap. L’endemà, que és diumenge i últim dia d’estada al poble, està programat anar a la famosa SELVA D’IRATI. Arribem al complex format per les CASES D’ IRATI (restaurant, capella Virgen de las Nieves). Al punt d’informació a on els guar-des et cobren 5 euros per cotxe per entrar a aparcar i et donen un mapa de l’indret, en demanar-ne un altre encara que sigui pagant ens diuen que no en venen, penso “que farts!!”.

Rio Irati-El Cubo

23

Page 24: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

Anem primer a fer una ruta per dins del Bosc d’IRATI fins a l’embassament d’IRABIA. S’hi pot accedir per una pista o bé per un camí, és el que agafem, ruta SL63A. Farem una circular i a la tornada passarem per la pista, son més de tres hores. Al començar el camí una font, ja no ens sorprèn lo mal cuidada que està, amb un fangueig que impossibilita agafar aigua. Seguim per dins del bosc de faig, ombrívol, alguna riera,...Crec que els navarresos saben vendre el seu producte “marketing” ja que a casa nostra LA FAGEDA GRAN DEL MONTSENY, no té res a envejar a la d’IRATI, molt més ben cuidada, senyalit-zada, neta i les fonts ben arranjades. Des-prés de caminar una hora i mitja arribem a l’embassament, res d’especial. A l’entrada, a la “casa del pantà”, posteriorment refugi i ara totalment abandonada i esbordifada, en una petita planúria a prop de l’aigua hi ha força gent. Ens entretenim una mica i quan ens adonem ja son dos quarts de tres, tenim unes hora i mitja de tornada. Volem anar a dinar a les CASES D’IRATI i al restaurant tanquen a les quatre, per això en Tomàs, la Neus i en Rafel fan un “paso ligero” per ar-ribar abans no tanquin i encarregar el dinar. La Maria, la Mariona i en Josep s’ho agafen amb més calma. Cansats per la marató- a la pista arribem a l’aparcament i tot seguit al restaurant que ens guardin taula i ens diuen que tranquils que podem dinar sense difi-cultats. Mentre esperem a la resta de com-panys prenem una “clara” i quan arriben un bon dinar i després, per pair, anem a fer una caminada seguint el riu IRATI fins a un indret que en diuen EL CUBO, amb un petit salt d’aigua, res d’extraordinari. Tot seguit tornada a ISABA, a fer l’últim sopar al HOS-TAL TXIKI, ens acomiadem i cap a dormir.

L’endemà esmorzar, pagar, comiat i ens

dirigim a visitar el bonic poble aragonès de SOS DEL REY CATÓLICO. Es tracta d’un espectaculars recinte emmurallat que s’hi accedeix per set portals, el principal el de-nominat de Saragossa. De la intensa histò-ria de SOS en destacarem, sens dubte, el naixement del Rei Ferran el Catòlic el 10 de març del 1452 al palau de la família Sada. Aquest poble té boniques cases de pedra, barbacanes de fusta, façanes amb nombro-sos escuts, finestrals gòtics i renaixentistes i carrers adoquinats. Va ser declarat Conjunt Artístic l’any 1968 i és un dels pobles més bonics d’Aragó. Fem una visita ràpida ja que hem d’anar a Saragossa a deixar en Rafel que agafarà el tren per anar al poble dels seus avantpassats paterns, a Valladolid. Pel camí novament quedem meravellats de les modernes granges porcines, els nombrosos camps d’arrós i els frondosos camps de blat de moro.

Com a epíleg diré que l’anada ha estat molt ben planificada, com sempre, però que m’ha decebut una mica que els navarresos tinguin tan poc cuidat i deficientment senya-litzats els seus espais naturals i més quan el Govern de Navarra (Nafaorrako Gobernua) disposa de molts recursos ja que recapten tots els seus impostos, a diferència de Cata-lunya que amb molts menys recursos ha de gestionar els seus espais naturals (Garrotxa, Pirineus,etc). I per no parlar d’Astúries (1er Parc Natural dels Pics d’Europa) i/o Aragó (2on Parc Natural de la Vall d’Ordesa), que tots ells porten una gestió exemplar dels seus magnífics indrets naturals. Segura-ment aquí hauríem d’ aplicar la paràbola dels talents de l’Evangeli.

24

Page 25: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

Com us vaig explicar al butlletí 469. Em vaig plantejar un repte. Al dinar de celebració dels seixanta anys, a la taula amb la família els vaig dir que tenia l’ intenció de pujar 60 cops al Pic del Costabona, al llarg d’un any. I que el darrer m’agradaria que mi acompa-nyessin.

D’endavant totes les meves sortides al Pi-rineu han anat cap al cim escollit. El dissab-te 13 de maig faig el primer, amb una sorti-da que fem amb els companys del Centre. Aquesta vegada ens fem una circular de Vilallonga, Costabona, Coll de la Marrana, Pasturia, Vilallonga. El primer dels cims en-mig d’una llarga caminada.

El darrer del cims el vaig fer el diumenge 5 d’agost. Amb sortida a la Collada Fonda. Una pujada directa sense complicacions, però amb la companyia de la família.

En la vesant més esportiva, al final els nú-meros són aquests. 122 hores, 335 kilòme-tres, +31.150 metres positius. En cap cas l’objectiu era fer del projecte un esdeveni-ment esportiu. Ni anar a buscar cap record. Si que m’ha servit per aconseguir una forma física excel·lent per fer km. Verticals.

D’aquesta aventura n’he après moltes co-ses. La muntanya sempre ens ensenya to-tes les seves intimitats. I ens recorda a cada pas com hem de fer-li cas. Un núvol un gir del vent, el so llunya d’un tro. Són recordan-ces de que es poden acostar canvis. Tanma-teix cap entrebanc ens ha de lliurar-nos de gaudir de les belleses, de colors i sons que

el silenci d’un cim ens pot oferir.

A cada Costabona, una fotografia. 60 re-trats que si pot esbrinar sota quina circums-tància he fet cada un.

Finat un repte, en comença un altre, qui sap a lo millor també us ho explicaré.

COSTABONA 2ª PART

Ramon Pou Felip

25

Page 26: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

Aquest estiu, en Pere Masó i jo, Oriol More-ra vàrem anar a una competició. Una cursa que de presentació tenia 360 km. amb 25 500 m. de desnivell positiu i 26 500 m. de desnivell negatiu. L’únic que pots fer es aga-far-ho molt seriosament i amb respecte.

Doncs el setembre ens en varem anar a descobrir la zona du Valais el sud-oest de Suïssa. Un terreny agrícola i turístic princi-palment a l’hivern amb els esports de neu. Ens esperava una Ultra Trail de valls majes-tuoses, poblets idíl·lics, paisatges de som-nis i una cursa dura, dura, dura...

El poblet de concentració de la cursa era Le Bouveret a tocar del Lac Léman, que al mateix temps seria el punt d’arribada de les diferents curses organitzades.

Així, el diumenge 2 de setembre per el matí vàrem agafar el tren a l’estació de Bouveret fins a Oberwald, lloc de sortida de la cursa, a les 13 hores. Per el davant 360 km. d’un recor-regut de fortes pujades, corriols empedrats, pistes i escalons tan amunt com avall. Hi havia 6 Bases de Vida, on et podries dutxar, dormir i menjar algun plat calent. Els altres 26 avitu-allaments s’hi podia trobar menjars més lleu-gers i begudes fresques i calentes.

La cursa la vam poder fer bé, sense lliu-rar-nos de les clàssiques molèsties que et trobes en una cursa tant exigent. Els pri-mers 260 km vàrem anar bastant bé, els úl-tims 100 km poguérem afluixar el ritme per conservar les cames i anar més convençuts d’acabar l’Ultra.

L’organització un xic novata, però correcta. No oblidem que era la seva primera Ultra de 360 km. ens varen “castigar” amb un recor-regut dur i selectiu, rebuscat i molt ben triat per anar destruint els músculs de les cames poquet a poquet.

El temps es va comportar, vàrem poder gau-dir de la muntanya com mai. Si voleu més informació podeu anar a la web SWISS PE-ACKS 360.

No es que vulgui acabar el resum, però m’agradaria parlar-vos dels fets quotidians i més propers de la cursa.

Començo. Degut a una desinformació el diumenge, vàrem perdre el tren de les 7:55 que anava a Oberwald. I l’agafar el de les 8: 55 arribava a les 12:58, tan sols “ 2 mi-nuts “ de la sortida ens va tocar córrer per arribar a temps. Cap el km 120, en Pere va i se li trenca una nansa de la motxilla. Per sort a la primera casa que vàrem trobar, una bona senyora va treure la caixa de galetes metàl·lica on hi guardava els estris de cosir i li va fer un sorgit miraculós, és que sense motxilla, on portes el material obligatori? en una cursa d’aquestes distancies tothom duu el seu ritme, calculant els talls de pas. Sempre vas caminant amb diferent gent i de molt països. Mirem d’entendre’ns amb un xic d’anglès o francès i sobretot amb l’ idioma mundial dels signes... amb corredors suissos, francesos, japonesos, de Malàisia. Amb tots es viuen experiències molt enri-quidores.

SWISS PEAKS TRAIL 360LA TRAVERSÉE DU VALAIS

Oriol Morera

26

Page 27: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

Als avituallaments, la gent local ens tracta-va molt bé, ajudant amb el que necessites, animant-te, comenten el que ens trobarem al proper tram i la meteorologia de les pro-peres hores.

Cada 60 km hi ha una base de vida, on s’hi trop la bossa amb el material, i roba que portem de recanvi, que l’organització va traslladant fins el proper punt on haurem de passar. Ens permet doncs duu només al damunt el material obligatori. Arribar a una base de vida, i saber que tindràs una dutxa, canviar els mitjons... un plat d’arròs, pasta, carn i sobretot un llit per fer una becaina, no penseu... una hora i tornar-hi. Abans, uns massatges a les cames i peus. Tot untat i lubricat, i som-hi.

Caminar, cada hora, moltes hores, fen fotos, vídeos. Gaudir d’una posta del sol, i poc desprès la sortida en una altra vall, no hi ha paraules per descriure-ho. Agafant telèfons i correus d’altres corredors. Una vall, uns pics, una glacera tot, tot ho guardem dins les retines...

Molt sovint, ja sigui per la duresa del tros, el cansament o la son en la foscor de la nit que tot va sumant, et preguntes el perquè de tot plegat, del què fas en una cursa d’aquestes distàncies. Si res no et fa aturar, ja tornarà a sortir el sol, i altres pensaments ens vindran al cap.

Gairebé sempre per damunt dels 2000 m. encara aixeques el cap per assegurar quin temps s’acosta, és molt important per una cursa, doncs s’ha de tenir en compte la mà-xima seguretat, i podem dir que en tota la setmana podem comptar que ens va ploure unes 5 hores, quina sort !!

Desprès de 150 hores de cursa comptant

avituallaments, dormir, cosir la motxilla, i d’altres batalletes, en Pere i jo vàrem arribar a l’espera’t Lac Léman, a Le Bouveret, amb la satisfacció i alegria de poder acabar una altre gran Ultra d’aquesta característiques.

Arribats, una dutxa, aquesta sí amb el gust de haver fet la feina, massatge i un sopar sense presses. I sobretot, dormir, dormir tota la nit.

El diumenge 9 de setembre, l’entrega de premis, els acomiadaments amb els corre-dors que havíem coincidit, la foto de família. I el viatge de tornada cap al Pla de l’Estany.

Fins la propera.

Oriol i Pere amb Patrick Bohard guanyador de la cursa

27

Page 28: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

Hem pregat i dormit a Sant Julià de Ribelles seguint el nostre pelegrinatge per ermites del Vallespir i l’Alta Garrotxa. Pregats i es-morzats, avui volem baixar a Sant Aniol i acabar el nostre periple a Sant Martí de Ta-laixà. Tenim el desig de passar per la font del Sant i seguir per les Canals fins a Sant Aniol. Volem reproduir, en direcció contrà-ria, l’itinerari de la Coralí a La Punyalada tornant a casa després de l’Aplec.

Com que ens estrenem per aquests corri-ols, optem pel més fàcil, que és seguir les traces grogues que hauran d’arribar a Sant Aniol. Quan som al coll de la Bassa, intuïm que hauríem d’anar cap a l’esquerra, però ens refiem de les marques que baixen cap a la dreta i les seguim. Quan ens adonem del que estem fent ja és massa tard i hem baixat massa. Tenim Sant Aniol als nostres peus però haurem de passar pel pujant d’en Llebre. La motxilla que portem, lleu-gera però voluminosa, no ajuda a caminar fregant tants estimballs. Anem amb molta prudència perquè no coneixem el camí i no respirem tranquils fins que distingim el coll de Clarioles.

Arribem a Sant Aniol poc abans de migdia, esperant de trobar un grup d’aniolencs tenint cura de l’entorn. No hi veiem ningú però la porta del refugi és oberta i apareix un voluntari que hi treballa a dins. Ens re-coneixem mútuament i ens acull amb una naturalitat que ens retorna la quietud que havíem perdut baixant per aquelles racona-des. Ens explica que per poc no hem coin-cidit amb alguns altres companys coneguts

que havien pujat a deixar ciment. Ens diu que reposem i dinem plegats. Ho acceptem. Ens obre l’ermita per poder estar una bona estona de pregària mentre ell fa les seves feines.

Acabades les tasques pròpies de cadascú, ens anima delicadament a buscar alguns bolets que ens serveixin d’acompanyament al dinar. Vol compensar la nostra frustració de portar bolets collits pel camí pensant que eren rovellons i que eren lleteroles.... Dinem compartint el que portem, amb els bolets rentats a la font i passats per la pae-lla. Mengem pausadament, assaborint sen-se pressa les menges i la companyia que ens prodiguem. Al final, va a buscar herbes del jardí botànic que voreja l’ermita per fer una infusió. Conversem, riem dels acudits i quan ens adonem són les quatre de la tar-da. És hora de treballar una mica més i de continuar el camí cap a Talaixà. Hem passat unes hores de deliciosa simplicitat a Sant Aniol gràcies al company aniolenc, que in-tuïm que ha deixat la feina que tenia entre mans per acollir-nos. No dic el seu nom per-què podria haver estat qualsevol dels amics de Sant Aniol. Ha estat una acollida amb “cos i ànima”.

UNA ACOLLIDA AMB COS I ÀNIMA Diumenge 9 de setembre de 2018

Fra Jordi Cervera, caputxí.

28

Page 29: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

Esteve Rigau i RigauServeixi aquesta imatge, per recordar a “en Perrassa”, l’Esteve Rigau i Rigau, que ens va deixar el passat 10 d’octu-bre. Duran molts anys va ser la imatge inconfundible del cotxe escombra de la Marxa dels 40 Km. Descansi en pau.

Pilar Cruells i Buixadé El passat mes de maig va morir la Pilar Cruells i Buxadé , vinculada a la nostra Entitat, al mont de l’esport i la cultura.

La Junta del Centre Excursionista transmet a la família el més sincer condol per tant sensible pèrdua.

EN RECORD

29

Page 30: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

RES

UM

D’A

CTI

VITA

TS OCTUBRE

Dissabte, 6

TREBALL A SANT ANIOL-Secció excursionisme clàssic-

Diumenge, 7

SANTA BÀRBARA DE PRUNERES (OIX)-Secció d’excursionisme en família-

DIUMENGE 7

LA RIERA DE LA FARGA (PLA DE L’ESTANY)-Secció excursionisme clàssic-

Dissabte, 13

CIMS PER LA LLIBERTAT-Secció excursionisme clàssic-

Diumenge 14

BANYOLES-Conèixer el Pla de L’Estany-

Dissabte, 27

DE LA CARRETERA D’OSOR A SANT HILARI FINS A JOANETCICLE: Del Canigó a les Terres de l’Ebre (X)-Secció excursionisme clàssic-

Diumenge, 28

EXCURSIO DE TARDOR AL PUIGSACALM-Secció de veterans i gent tranquil·la-

NOVEMBRE

Dissabte, 3

TREBALL A SANT ANIOL-Secció excursionisme clàssic-

Diumenge, 4

CASTANYADA A SANT PATLLARI-Secció d’excursionisme en família-

Dissabte, 10

TREBALL A SANT ANIOL - Secció excursionisme clàssic-

Diumenge, 11

SANT MIQUEL DE BUSTINS-Secció excursionisme clàssic-

PORQUERES-Conèixer el Pla de L’Estany-

Dissabte, 17 i diumenge, 18

ELS AMICS DE SANT ANIOL A LA FIRA DE SANT MARTIRIÀ-Secció excursionisme clàssic-

Diumenge, 18

TRADICIONAL PORTADA DEL PESSEBRE AL PUIG SISTRA.- Secció de veterans i gent tranquil·la-

Dissabte, 24

FESTA D’ENCÉN EL LLUM- DIADA DELS AMICS DE SANT ANIOL.-Secció excursionisme clàssic-

Segueix-nos a instagram

Centre Excursionista

de Banyoles

@cebny#cebny

Page 31: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

RESUM

D’AC

TIVITATSDESEMBRE

Dissabte, 1 i diumenge, 2

GARROTXINADA DE TARDOR-Secció excursionisme clàssic-

Diumenge, 2

CASTELL DE FARNERS (SANTA COLOMA DE FARNERS)-Secció d’excursionisme en família-

Diumenge, 9

VILADEMULS. ORFES-Conèixer el Pla de L’Estany-

Dissabte, 15

ASSEMBLEA DELS AMICS DE SANT ANIOL A SANT LLORENÇ DE CERDANS-Secció excursionisme clàssic-

REVETLLA DE NADAL A ROCACORBA-Secció de veterans i gent tranquil·la-- Secció d’Aplecs-

Diumenge, 16

PODALLADA NADALENCA A ROCACORBA-Secció excursionisme clàssic-

VETLLADA DE NADAL AL SANTUARI DEL MONT-Secció de veterans i gent tranquil·la-

Divendres 21

AUDIOVISUAL

LA VALL DE SANT ANIOL VISTA PER ERNEST COSTAXerrada amb projecció de fotografies a càrrec d’Ernest Costa.A les 8 del vespre a la Sala d’actes del Centre Excursionista

Dissabte, 22 i diumenge, 23

56è PESSEBRE I BIVAC AL PUIG DE BASSEGODA- Secció excursionisme clàssic-

AVANÇ 2019

Divendres, 11

BANYOLES DE NIT!!

VOLTA A L’ESTANY I AL PUIG DE SANT MARTIRIÀ-Secció Curses de Muntanya-

Diumenge, 13

PORQUERES- FONTCOBERTA-Conèixer el Pla de L’Estany-

Divendres, 18

BANYOLES DE NIT!!Volta a l’Estany, Puig de les Gitanes, Puig Clarà, Puig de Sant Martirià.a les 20:00 h - Secció Curses de Muntanya-

Divendres, 25

BANYOLES DE NIT!!Sant Patllari i volta a l’Estany. a les 20:00 h- Secció Curses de Muntanya-

Segueix-nos a instagram

Centre Excursionista

de Banyoles

@cebny#cebny

Page 32: Núm. 472La tardor va avançant, silenciosament, quasi sense adonar-se’n, i la poesia dona veu al seu silenci. Poema de tardor (Averrois) Lentament la vida del dia s’escurça,

VALL

D’A

RA

N J

aum

e V

ilalta