Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia tardor 2005núm. 26

La darrera citació de nidificacióde la Cigonya Blanca a les Te-rres de l’Ebre sembla que es re-munta a la dècada de 1930prop de la població de Miravet. El fetque durant la migració és habitual ob-servar cigonyes en pas per aquest tramde l’Ebre i la possibilitat de crear i ges-tionar hàbitats adients per a l’espècie vafer que l’any 2001 comencés un pro-jecte de reintroducció a Flix. L’objectiu

del projecte és facilitar el retorn d’a-questa au emblemàtica a la zona i cre-ar un nucli reproductor que doni con-tinuïtat al que ja existeix aigües amunten terres d’Aragó i connecti amb la po-blació de la Plana de Lleida. El projec-te es basa en la cria en captivitat en unaviari de polls rescatats de nius naturals(caganius, polls més petits de cada llo-cada) amb la finalitat que un cop alli-berats després d’un any i mig (incloent

dos hiverns) s’estableixin a la zonacom a reproductors. Com a resultat delsdos primers alliberaments efectuats el2003 i el 2005 amb un total de 43 exem-plars durant la passada estació de criaun total de 9 parelles van niar a la Re-serva.

ICO

Sumari EditorialLa inluenza aviar ..................... 2

Notícies.................................. 3

• L’ICO celebra el 30 aniversari

• Es publica la primera ressenyainternacional de l’Atles

• Ajuts i premis ICO 2005

• Obituari: Josep Carné

El projecte de reintroducció de la Cigonya Blanca a lesTerres de l’Ebre .................... 4

Josep Maria de Sagarra i deCastellarnau (1894-1961) i l'ornitologia mediàtica catalana.................................. 8

Workshop sobre el seguimentd’ocells comuns a Europa ..... 11

Marcatges especials i projectesde recerca sobre gavines ...... 11

Novetats avifaunístiques Crònica Ornitològica Maig – Agost 2005 .................13

Novetats bibliogràfiques

• Actes del Congrés Internacional EURING 2003, Alemanya .......15

Agenda ....................................16

l’AbellerolEl projecte de reintroduccióde la Cigonya Blanca a lesTerres de l’Ebre En aquest Abellerol es presenten els resultats del projecte dereintroducció de la Cigonya Blanca a la Reserva Natural deFauna Salvatge de Sebes, Flix (Ribera d’Ebre). Aquestprojecte va començar el 2001 i durant aquest any han niat 9parelles, formades tant per exemplars procedents delsalliberaments com per individus salvatges que s’hanestablert a la Reserva.

Jo

sep

Mar

ia N

avar

ro

l’Abellerol núm. 26 - tardor 20052

La influenza aviar

EDITORIAL

En els editorials de l’Abellerol és habitual parlar sobre l’articleprincipal de cada número i per a aquesta ocasió fins i tots’havia preparat un esborrany sobre el paper i contribució deles reintroduccions en la recuperació d’algunes espèciesamenaçades a casa nostra. No obstant això, durant el procésde confecció de l’Abellerol que teniu a les vostres mans, les notícies sobre lainfluenza aviar o grip aviària han sortit de forma reiterada en els mitjans decomunicació. Des de l’ICO hem volgut tractar aquest tema encara quenomés sigui de passada i amb les limitacions que suposa l’espai disponibled’aquest editorial. Des que van sorgir les primeres notícies amb l’arribadaimminent del virus a Europa, l’ICO va començar a rebre consultes dels seusmembres, sobretot motivades per una certa inquietud per part d’algunsanelladors. Hem de prendre mesures especials arran de l’aparició d’aquestvirus? Quin és el risc real de contagi?

La primera actuació realitzada des de l’ICO ha estat cercar informació iredactar una notícia breu publicada al butlletí electrònic número 171.Aquest escrit, en part d’elaboració pròpia i en part d’adaptació delscomunicats realitzats per entitats com la RSPB, BTO, WWT, emfatitza lanecessitat de defugir de postures alarmistes. Les evidències conegudes pertothom són que la grip aviària té un focus important de transmissió a travésde l’aviram de corral i que no es coneixen casos d’infecció de l’home des deles aus salvatges. El temor general de l’Organització Mundial de la Salut rauen la seva probable propagació arreu del món, la qual cosa pot afavorir queaquesta soca de virus aviària pugui generar una variant que afecti de formaimportant als humans, bé sigui per mutació be per recombinació amb elvirus de la grip humà. El paper de la migració d’ocells salvatges com apossibles transmissors de la malaltia està començant a generar veus alarmaque no sempre estan ben fonamentades. Afortunadament, la penínsulaIbèrica cau fora de les zones de pas de les aus d’origen asiàtic i Catalunyarep essencialment ocells del C, N i NE d’Europa. Això, però, en líniesgenerals. Hi ha excepcions i algunes poblacions de diverses espècies degavines, flamencs, fredelugues o limícoles poden arribar des d’indrets forçaorientals. De fet a Catalunya hi ha constància de la presència d’ocellsanellats a Turquia, Bulgària o Ucraïna per posar alguns exemples. Cal, pertant, estar alerta davant qualsevol episodi que ens suggereixi un nou brotde la malaltia.

Les campanyes d’anellament de l’ICO no s’han aturat i lesrecomanacions als anelladors són les de mantenir i extremar les normesbàsiques d’higiene, especialment la desinfecció de les mans i parts decontacte amb els ocells després de la manipulació.

Dissortadament cada dia que passa arriben nous casos de ocellsinfectats amb el virus H5N1 a països europeus i en el moment de redactaraquest editorial desconeixem si en els pròxims dies apareixerà algun cas acasa nostra. La globalització en forma del voluminós i constant intercanvide persones i mercaderies entre tots els continents no resulta gaireencoratjadora davant aquest panorama.

Mentrestant, només podem reiterar que els ornitòlegs hem d’estar al’aguait com a espectadors qualificats d’un problema que ara per ara és pled’incertesa.

l’AbellerolButlletí de contacte del

Institut Català d’Ornitologia

núm. 26tardor 2005

Comitè EditorialRaül Aymí

Gabriel Gargallo

Responsables de seccionsDavid Bigas, Ricard Gutiérrez,

Carles Barriocanal

Col·laboradorsLluís Brotons, Albert Cama,

Xavier Ferrer, Sergi HerrandoPere Josep Jiménez, Iván Jurado,

Abilio Reig

Disseny i maquetacióLluc Julià

EditaInstitut Català d’Ornitologia

Museu de ZoologiaPasseig Picasso, s/n

08003 BarcelonaTel.: 93 319 42 79

C/ Girona, 168, ent. 5a08037 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

Correu electrònic: ico@ornitologia.orgPàgina web: www.ornitologia.org

L’Institut Català d’Ornitologia (ICO) és unaentitat constituïda amb la finalitat depromoure l’estudi i seguiment de les

poblacions d’ocells que nien, migren ohivernen a Catalunya, així com de fomentar la

seva conservació.

© 2005 Institut Català d’OrnitologiaDipòsit Legal: 12371-01

ISSN: 1579-3400Fotomecànica: Aura Digit

Impressió: Gràfiques Barceloneta

Les opinions dels autors de lescol·laboracions que apareixen en aquest

butlletí corresponen exclusivament al seucriteri personal, excepte les que siguin en el

seu caràcter de directius de l’ICO.

ICO

l’Abellerol núm. 26 - tardor 2005 3

NOTÍCIES

L’ICO celebra el 30è aniversari Enguany la nostra associació compleix 30 anys i per celebrar-ho elsdies 18, 19 i 20 de novembre es van organitzar diversos actescommemoratius a la ciutat de Girona.

Es publica laprimera ressenyainternacional del’Atles

Després de diversos mesos desque va sortir l’atles d’ocells ni-dificants de Catalunya, ha apa-regut la primera ressenya bibliogràficad’abast internacional. Es la que fa PaulF.Donald al darrer volum de la revistaIbis (vol.147: 616-618, 2005). Aques-ta ressenya compara dues obres que hancoincidit en la data de la seva publica-ció, el nou atles d’Austràlia i l’Atlesdels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. La ressenya, de forma original,compara, malgrat les distàncies en moltsàmbits, ambdues obres i les deixa en unbon lloc dins del rànquing d’atles pu-blicats fins ara: “... aquests dos llibressón meravelloses fites i els dos [atles de Ca-talunya i Austràlia] apareixerien a lameva llista particular dels deu millors atlesmai publicats.”

Podeu llegir la transcripció comple-ta d’aquesta ressenya al web de l’ICO:www.ornitologia.org/monitorat-ge/atles37.htm

Ajuts i premis ICO 2005

LInstitut Català d’Ornitologia a fii efecte de promoure tant l’ex-plotació de les dades d’anella-ment com la publicació de resultats cien-tífics a la Revista Catalana d’Ornitologiaanuncia la convocatòria d’uns ajuts ala recerca i d’un premi de 600 € al mi-llor article d’investigació publicat a laRCO. El programa d’ajuts a la recercacontempla l’atorgament de dos premisdotats de 1.200 € per a treballs que uti-litzin com a font principal d’informacióles bases de dades d’anellament de l’I-CO. Les sol·licituds per als ajuts acabael 23 de desembre de 2005. Les basescompletes d’ambdues convocatòries es-tan a: www.ornitologia.org

El passat dia 5 de juliol va mo-rir a Terrassa en Josep CarnéBarberà a l’edat de 84 anys. Fillde Viladecavalls, fou un gran afec-cionat als ocells i una de les prime-res persones que van anellar ocells aCatalunya. Segons els arxius de l’I-CO consta que va anellar ocells en-tre els anys 1958 i 1967. Entre les es-pècies més destacades que va capturarcal destacar els primers durbecs i pin-sans mecs anellats a Catalunya, i tam-bé dos pardals de passa Passer his-paniolensis a Terrassa el novembre de1965. Va ingressar a la SEO l’any 1957i va publicar diverses notes en els pri-mers volums de la revista Ardeola.Així en el volum 3 de 1957 feia unadenúncia pública sobre la caça abu-siva de passeriformes a Catalunya iBalears amb una estima, pel cap baix,d’un milió i mig d’ocells capturatsamb mètodes no autoritzats. Al vo-lum 6 de 1960 en un article de F.Ber-nis (Copiosa invernada de luganos

Carduelis spinus durante la tempora-da 1959-1960. Ardeola 6(2): 307-313) en Carné aportava dades de lahivernada excepcional de lluers d’a-quells anys i també del trencapinyesen aquest mateix volum (Invasión dePiquituertos Loxia curvirostra en 1959.Ardeola 6(2): 314-319). Finalment,al volum 8 de 1962 (pàg. 289-290)en Carné publicava una nota tambésobre la hivernada de lluers a Barce-lona l’hivern 1961-62. Descansi enpau.

L Institut Català d’Ornitologiaha celebrat el 30 aniversarides que es va crear l’associa-ció amb el nom de Grup Català d’A-nellament l’any 1975. Amb motiud’aquest aniversari es va realitzar unacte institucional de commemora-ció i dues conferències a càrrec dedos ornitòlegs de gran renom inter-nacional: el professor Jeremy Gre-enwood director del British Trust forOrnithology, i el Dr. Anders PapeMøller, director de recerca del CNRSfrancès.

L’acte central de la commemoracióva tenir lloc el dissabte dia 19 denovembre a la tarda i va comptar amb

la presència de l’honorable consellerde Medi Ambient i Habitatge Sr. Sal-vador Milà, i de l’il·lustre alcaldessade Girona, Sra. Anna Pagans. En eldecurs d’aquest acte es van lliurardiversos guardons honorífics a per-sones i institucions que han jugat unpaper fonamental en la nostra histò-ria.

En el marc de la celebració d’aquestaniversari també es va fer la presen-tació del nou gran projecte de moni-toratge que l'ICO iniciarà pròxima-ment: l’Atles dels ocells hivernantsde Catalunya. En el pròxim núme-ro de l’Abellerol s’espera publicar unacrònica d’aquesta celebració.

’

’

Sortidad’anellamentd’ocells aViladecavalls,Vallès Occidental,9 de febrer de1958. Ajupit–d’esquerra adreta- JosepCarné (amb gorra),Salvador Maluqueri –al costat enprimer pla- M.deDelàs (baró deVilagayà).

Obituari: Josep Carné Barberà 1921-2005

Arx

iu S

alva

do

r M

alu

qu

er

l’Abellerol núm. 26 - tardor 20054

REPORTATGE

El projecte de reintroduccióde la Cigonya blanca a lesTerres de l’Ebre

El Pla de Gestió de la Reservade Sebes redactat l’any 1999ja preveia l’execució d’un pro-jecte per facilitar el retorn d’a-questa au emblemàtica a la zona i cre-ar un nucli reproductor que donés con-tinuïtat al que ja existeix aigües amunten terres d’Aragó i connectés amb lapoblació de la Plana de Lleida. El pro-jecte de reintroducció es basa amb lacria en captivitat i posterior allibera-ment de polls procedents de nius natu-rals (caganius, polls més petits de cadallocada) després un període d’un any imig en el qual perden l’instint migra-dor. D’aquesta manera un cop allibe-rats, s’espera que una part de les cigo-nyes s’estableixin a la zona com a repro-ductors. Partint d’aquesta metodologial’any 2001, es portaven els primers polletsque es van alliberar el març de 2003, iposteriorment s’ha fet un segon allibe-rament el març de 2005 amb un totalper als dos anys de 43 exemplars.

L’inici del projecteAbans d’iniciar el projecte, el març de2001, es van portar a la Reserva cavallsde raça camarguesa per pasturar deter-minades zones cobertes de canyissar.Actualment hi ha tres tancats amb unasuperfície de prop de 9 ha pasturadesper 8 cavalls mitjançant un sistema derotacions que permet també fer un rigo-rós seguiment de l’evolució de la vege-tació.

Aquests herbassars inundables, sónmolt rics en invertebrats i constitueixen

un dels punts d’alimentació més pro-pers per a les cigonyes als quals s’hand’afegir els camps de conreu de l’entorni les vores del riu, especialment al mean-dre de Flix

Des de l’inici del projecte es va plan-tejar la construcció de nius tant perals exemplars alliberats com per alsexemplars de pas que habitualments’observen a la zona. Així, des de l’any2003, s’han construït un total de 14plataformes en diferents punts, espe-cialment prop de l’aviari. S’han ins-tal·lat en arbres i en postes habilitatsexpressament o sobre antigues torreselèctriques fora de servei. Aquestes

construccions no s’han limitat nomésa la zona de Sebes i dues s’han posata Riba-roja d’Ebre (per iniciativa del’Ajuntament) i una s’ha reconstruït aMiravet.

Abans del primer alliberament es vaaconseguir que l’únic tram de línia elèc-trica que era desprotegida dins de lareserva se soterrés (en un tram d’unscent metres perpendiculars al camí quevoreja la reserva) i es va eliminar el trans-formador exterior. En els anys següentss’han protegit diferents trams situatsfora de la Reserva, que s’havien con-vertit en punts negres per l’electrocu-ció d’algun exemplar.

Quatre anys després de l’inici del projecte de reintroducció de la Cigonya blanca a Flix,enguany han nidificat 9 parelles, formades tant per exemplars procedents dels alliberamentscom per individus salvatges que s’han establert a la Reserva. En aquest reportatge elsresponsables del projecte expliquen els detalls d’una iniciativa que ha involucrat tot el poble ibona part de la comarca.

Per

e J

ose

p J

imén

ez

Imatge del niu 7 situat en una antiga torre elèctrica.

l’Abellerol núm. 26 - tardor 2005 5

La divulgació del projecte s’ha efec-tuat mitjançant articles a revistes locals,visites d’escolars, edició de materialdivulgatiu, presència en mitjans decomunicació, etc., en un intent perimplicar als pagesos de la zona, i a lapoblació local i de l’entorn de Flix enel projecte.

L’any 2003: expectativespel primer alliberamentL’alliberament del primer grup de 22cigonyes es va fer el 2 de març, retirantla xarxa i deixant que sortissin lliure-ment de l’aviari. Per aconseguir el seuestabliment a la zona, se’ls portava dià-riament menjar, que es deixava a l’abastde les cigonyes dins la zona inundadai pasturada pels cavalls de la Camarga.La presència continuada de les cigonyesalliberades durant aquesta època va ferque s’aturessin a la zona més cigonyes“salvatges” del que és habitual.

Poc a poc les cigonyes van començara fer desplaçaments més llargs. Inicial-ment es movien en direcció sud, i sobre-volaven regularment el poble de Flix,tot formant grups que podien arribarals 15 -20 exemplars. Als pocs dies, el5 de març de 2003, es trobava la pri-mera cigonya morta per electrocucióvora la zona del meandre de Flix. Tam-bé es rebia la comunicació de la mortd’un exemplar prop de Porrera (Prio-rat), del qual no se’n van conèixer lescauses, ja que fou enterrat sense fer lanecròpsia.

Les parelles establertes progressiva-ment van reduir els seus desplaçaments,els quals es limitaven a les immedia-cions dels nius. De vegades, però, creua-

ven el riu i freqüentaven una zona propde Riba-roja d’Ebre. En aquest punt hiha un transformador i tres torres de mit-ja tensió que van ser el punt negre perla mort per electrocució de tres exem-plars més. Per sort, aquesta línia fouprotegida amb elements dissuasoris iposadors enlairats i aquest any no s’hiva constatar cap més accident.

Finalment es van quedar a la zonaquatre parelles de forma permanent ialtres exemplars desaparellats. De lesquatre parelles, dues estaven formadesper un exemplar del projecte i un desalvatge, i aquestes van ser les úniquesque van fer posta i van criar els quatreprimers polls nascuts a la Reserva deSebes. Aquests van ser els únics que vanvolar, ja que tot i fer un intent d’adop-ció, posant dos caganius en el niu d’u-na parella del projecte, no els van accep-tar en un temps prudencial i van serretirats.

Com a continuació del projecte, el 9de juny de 2003, es va portar el segongrup de cigonyes que serien alliberats laprimavera de 2005 després de restar encaptivitat a l’aviari durant dos hiverns.

A finals d’agost de 2003 s’iniciava lamigració de tots els exemplars presentsa la Reserva, inclosos els criats en cap-tivitat i alliberats, que teòricament havienperdut l’instint migrador. Aquest com-portament l’interpretem com a conse-qüència de la formació de parelles “mix-tes” entre exemplars salvatges i exem-plars criats en captivitat. Quan els pollsnascuts a Sebes i els exemplars salvat-ges van iniciar la migració, la resta elsvan seguir. Si tenim present que la pèr-dua de l’instint migrador és un “efectesecundari” d’aquest tipus de projectede reintroducció, s’ha de valorar posi-tivament que no s’hagi alterat el com-portament i facin de forma natural elviatge migratori.

Per

e J

ose

p J

imén

ez

Activitats d'educació ambiental entorn del projecte de reintroducció.

Nius Tipus Parelles 2003 Parelles 2004 Parelles 2005Niu 1 (N1) Plataforma en poste HM4X - CWMV HMA9 - salvatge HMA9 - salvatgeNiu 2 (N2) Plataforma en arbre CWHS - salvatge CWHS - salvatge CWHS - salvatgeNiu 3 (N3) Plataforma en arbre - HM49 - HM4X HM49 - HM4XNiu 4 (N4) Plataforma sobre observatori HM49 - salvatge HM27 - HM76 -Niu 5 (N5) Plataforma en poste HM27 - HM76 - -Niu 6 (N6) Plataforma en arbre - salvatge - salvatge salvatge - salvatgeNiu 7 (N7) Plataforma en poste - HM1S - salvatge HM6N - salvatgeNiu 11 (N11) Plataforma en arbre - - HM27 - HM76Niu 12 (N12) Plataforma en arbre - - salvatge - salvatgeNiu 13 (N13) Construït per elles el 2005 sobre l’aviari - - HM1S - salvatgeNiu 14 (N14) Construït per elles el 2005 en arbre - - HF3C - OHWV

Taula 1.Característiques dels

nius de Cigonya blancade la Reserva Naturalde Fauna Salvatge de

Sebes i evoluciócronològica de la

composició de lesparelles que han ocupatcada niu entre els anys

2003-2005.

l’Abellerol núm. 26 - tardor 20056

REPORTATGE El projecte de reintroducció de la Cigonya Blanca a les Terres de l’Ebre

Durant la migració el poll méspetit del niu N4, codi HFMO, esva observar a Yecla (Múrcia) enmigd’un estol de cigonyes que es vanajocar al vespre als edificis mésalts de la ciutat. Aquesta obser-vació ens permet constatar que elsjoves nascuts a Sebes van fer ambnormalitat el viatge migratori, juntamb altres joves nascuts arreud’Europa.

L’any 2004: el retorn delsexemplars i la formació denoves parelles El 29 de desembre de 2003, tor-naven dos exemplars de cigonyaa la Reserva de Sebes. Es tractavad’un exemplar salvatge (possible-ment un dels mascles que va criara Sebes la primavera de 2003) iHM27 (una femella que havia for-mat parella amb HM76 i ocupatel niu N5, però que no va criarl’any 2003). Al cap de pocs diesHM27 marxava i a meitats de generarribava a la zona un altre exem-plar salvatge i HM76. El 26 de genertornava HM27 i amb la seva parella,HM76, ocupaven el niu N4.

El 7 de febrer es concentren a la zonade cria de les cigonyes fins a 15 exem-plars salvatges (tots sense anellar). Desde meitats de febrer comencen a tornarmés cigonyes provinents del grup alli-berat l’any 2003. En total 9 cigonyesprovinents del projecte de reintroduc-ció i un exemplar salvatge.

A finals de març, una de les parelles(HM1S–salvatge) s’estableix al niu N7lluny de la zona de l’aviari. D’altra ban-da, des del 31 de març es va establiruna parella integrada per dos indivi-dus salvatges al N6, situat en un granarbre a 50 m de la zona de cria de l’a-viari. És la primera parella salvatge quenidifica a les Terres de l’Ebre des delsanys trenta.

Tot i no niar finalment a la zona, duescigonyes més, CWNW i HMON, hananat visitant la zona en diferents perío-des, fent estades d’uns dies, marxant itornant a venir, com esperant la seva

oportunitat de formar parella. En total9 cigonyes provinents del projecte dereintroducció van tornar a la zona decria, de les quals 7 s’hi van quedar i vanformar parelles juntament amb 5 indi-vidus més salvatges.

Tal i com es desprèn dels diferentsmoments d’arribada dels adults i de laformació de parelles i ocupació delsnius, les postes del 2004 es van fer endos períodes diferents. Un primer grupde cigonyes (N2, N3 i N4) van fer lespostes des de meitats de març fins afinals del mateix mes, mentre que lesaltres parelles (N1, N6 i N7) van fer lespostes ja ben entrat el més d’abril. Hiva haver una posta excepcional de 6ous al niu N4. En total es van comp-tabilitzar 26 ous dels quals varen néi-xer un total 20 polls. Cal dir que l’è-poca de cria el 2004 es va avançargairebé un mes respecte la temporadade l’any 2003.

Al niu N4, per la seva accessi-bilitat, es va optar per treure elsdos pollets més petits (amb menyspossibilitats de sobreviure) el dia23 d’abril, i dur-los al Centre deRecuperació de Vallcalent per rein-troduir-los posteriorment. Es trac-tava de garantir-ne la seva super-vivència criant-los les primeressetmanes en captivitat.

Les persistents pluges primave-rals (algunes gairebé de 24 hores)que hi va haver als pocs dies delsprimers naixements (a finals d’a-bril i primers dies de maig) i ladavallada de temperatures, van serla causa principal de l’alta mor-talitat. Els adults estaven comple-tament xops igual que els nius iels polls, i molts d’aquests darrersvan morir de fred. Així, als niusN2 i N3 es va passar de 4 polletsa cadascun a tan sols un poll acadascun.

D’acord amb els tècnics del Cen-tre de Vallcalent es va optar perfer reposicions de polls un cop les

condicions meteorològiques fossin mi-llors i consolidar la colònia de cria esta-blerta. Al niu N7 l’únic poll nascut sem-blava créixer sense problemes, però eldia 20 de juny no s’observava cap movi-ment, i els pares no pujaven al niu. Pocsdies després es comprovava la seva mort,sense tenir cap evidència de les causes.

Des de meitats de juliol ja no es veienper la zona la parella del niu N4 i elspolls d’aquest niu i del niu N2. A comen-çaments d’agost ja només resten a la zonala parella del niu N3, la femella del niuN2, i algun individu salvatge. Fins al dia3 d’agost es veuen a la zona del Mas delDirector la parella del niu N7. El viatgemigratori ja s’ha iniciat per a la majoriadels exemplars, i només esporàdicaments’observa algun dels exemplars criats encaptivitat i alliberats.

Com a fets remarcables d’aquest anyhi ha d’una banda la formació d’unaparella amb els dos individus salvatgesal niu N6 i, per tant, nous a la zona, ila formació d’una nova parella amb unindividu salvatge al niu N7. També des-

Posta excepcional de la femella HM27l'any 2004 amb 6 ous.

Per

e J

ose

p J

imén

ez

l’Abellerol núm. 26 - tardor 2005 7

taca la posta excepcional de la parelladel niu N4 amb sis ous, cinc dels qualsviables. No es va tenir constància demort per electrocució o altres causes decap exemplar.

L’any 2005: l’alliberament del segongrup i el tercer any de criaEl retorn d’exemplars després de lamigració a l’agost, fou molt més pri-merenc que la temporada anterior. Apartir de l’octubre de 2004 ja es comen-cen a veure alguns exemplars nidifi-cants a la zona, fet que ens confirmaque probablement només facin dis-persions cap a zones no massa llunya-nes, però amb bones zones d’alimen-tació. Això va quedar demostrat ambl’observació el 15 de gener d’enguanya Torres de Segre d’un exemplar delprojecte alliberat el 2003 (Joan Estra-da com. pers.), que poc després tor-naria a Sebes per nidificar, o bé unaaltra observació d’un altre exemplar delprojecte a Vallcalent el 7 de febrer (AlbertGispert com. pers.).

Així, dels exemplars nidificants l’anyanterior caldria diferenciar els que nomésfan dispersions més o menys llunyanesdels que fan veritables migracions. Aixòqueda reflectit en la data de retorn a lazona de cria, que va des de l’octubre-novembre les més primerenques fins afinals de març les més tardanes.

Aquesta diferència en el retorn a lazona de cria comporta fets curiosos comla formació de parelles de convenièn-cia per defensar un niu o flirtejosentre exemplars dels quals encara noha tornat la seva parella. Altres inter-accions comporten la lluita pels nius,com el cas del niu N6. Aquest niu vaser ocupat de forma primerenca per unaparella que l’any passat criava al niu N7,i on fins i tot van iniciar la posta, peròamb l’arribada dels seus propietaris vanser desallotjats. Al cap de pocs dies laparella desallotjada i amb el seu anticniu també ocupat va decidir construir-ne un de nou sobre l’aviari, però final-ment no hi van fer posta de reposició.

Mentre el procés d’ocupació de niusavançava, el dia 6 de març es va alli-

berar el segon grup de 21 exemplars.No va semblar que hi haguessin mas-sa interferències entre aquests exem-plars i els que ja ocupaven nius. L’es-deveniment més remarcable d’aquestany han estat, però, els importants des-torbs que han tingut les cigonyes pelpas constant d’embarcacions a granvelocitat vora la zona de cria. La man-ca de senyalització al riu de la zona pro-tegida propicia aquest fet que enguanyha tingut conseqüències directes ja quela majoria de les cigonyes alliberadeses van dispersar i es van detectar des-torbs freqüents en la incubació de lesque ja hi criaven.

Malgrat tot, durant l’any 2005 final-ment han nidificat 9 parelles a la zonade Sebes. De les tres parelles noves unaestà formada per exemplars salvatges,l’altra per un exemplar del projecte i unde salvatge i la darrera, per dos exem-plars del projecte. Aquesta darrera és lamés destacable de totes ja que l’integrenun dels polls nascuts en llibertat l’any2003 a Sebes que ha tornat després dela migració al cap de dos anys, s’ha apa-rellat amb una de les cigonyes allibera-des enguany, han construït un niu sobreun arbre i han fet posta, però sense arri-bar a volar cap poll.

Les activitats de divulgació i educa-ció ambiental entorn d’aquest projectehan estat una de les tasques constants,

ja que han permès donar a conèixeraltres projectes de recerca i gestió a l’es-pai natural. Amb la celebració des del’any 2001 de la Festa de les Cigonyesi el lliurament d’un diploma a tots elsnascuts a la Ribera d’Ebre i poblacionsde l’entorn de Flix, s’ha creat un vincleafectiu entre la població, la cigonya blan-ca i la Reserva de Sebes que permetengarantir el futur de la defensa dels espaisnaturals de la zona.

AgraïmentsAquest projecte no hagués estat possi-ble sense la implicació i el finançamentde la Fundació Territori i Paisatge, del’obra social de Caixa Catalunya, i lacol·laboració del Departament de MediAmbient i Habitatge a través del Centrede Recuperació de Fauna Salvatge deVallcalent i l’Associació Trenca, i de l’A-juntament de Flix. L’aportació de men-jar ha comptat amb la col.laboració d’A-vigan Terralta i Peixos Guzman. La dedi-cació dels treballadors i voluntaris de laReserva de Sebes i del Grup de NaturaFreixe ha fet possible l’èxit del projectei la participació dels alumnes de l’IESde Flix ha ajudat a fer un seguiment delprocés reproductiu de les parelles.

PERE JOSEP JIMÉNEZ & IVÁN JURADOGrup de Natura Freixe

C/Major 56, 2n. 43750 Flixfreixe@tinet.fut.es

Zona d'alimentació de les cigonyes pasturada per cavalls de la Camarga.

Per

e J

ose

p J

imén

ez

l’Abellerol núm. 26 - tardor 20058

HISTÒRIA

Josep Maria de Sagarra i deCastellarnau (1894-1961) il’ornitologia mediàtica catalana

En Josep M. de Sagarra ha estatun personatge molt popular iexcepcional en el vessant lite-rari, en especial en la poesia ien el teatre, i alhora, com explica Cama-rasa (2001), *“es dobla d’estimable natu-ralista d’afició, amb uns coneixements orni-tològics, botànics o entomològics no gairehabituals en el ram dels lletraferits. El natu-ralista lector de Sagarra el reconeix fàcil-ment com a col·lega i només ha d’envejar-li el do de l’escriptor per a expressar ambel seu art uns sentiments de fascinacióper la natura que ben espontàniament com-parteix”.

Per aprofundir la figura de J.M. deSagarra disposem de les seves magnífi-ques memòries escrites el 1954 (Saga-rra 1981a,b) i les biografies de Permanyer(1982 a,b) on s’aporta informació sobrela seva vida, el seu coneixement delsocells i la importància que el món del’ornitologia va tenir per a ell i la sevaobra literària. El seu vessant ornitolò-gic va ser glossat breument en la pri-mera síntesi d’història de l’ornitologiacatalana per Maluquer (1986), i amplia-da amb admiració profunda envers laseva obra a les seves memòries (Malu-quer 1997). Camarasa (2001) ha ana-litzat també el vessant naturalista de l’o-bra La ruta blava.

Perfil biogràficPertanyent a una família aristocràticaamb interessos d’història, arqueologia i

literatura per la banda paterna (Ferrande Sagarra i de Siscar, de l’Espagnol ide Montoliu) i vinculat a les ciènciesnaturals i experimentals (el químic Mar-tí Franquès era parent seu) per la mater-na (Filomena de Castellarnau i de Lleo-part), fou precisament la influènciadirecta de la seva mare, la persona quemés estimava, la qual sentia passió pelsocells i en mantenia molts en captivitati semillibertat a la casa, i de la nissagaCastellarnau els responsables de l’inte-rès de Sagarra per l’ornitologia. En efec-te, de l’avi Joaquim de Castellarnau i deCamps, diu Sagarra “ la seva passió fou

la caça i les ciències naturals. Realitzàmeravelloses naturalitzacions d’ocells algu-na de les quals jo he vist a casa meva”. Deforma indirecta també hi contribuí elseu oncle Joaquim M. de Castellarnaui de Lleopart (1848-1947), enginyerforestal, microscopista i ornitòleg queel 1877 escriví una obra clàssica sobreels ocells de San Ildefonso (Segòvia).

En Josep Maria, nat a Barcelona el 5de març de 1894, fou el caganiu de sisgermans (Pilar, Ramon, Ferran, Ignasii Xavier) amb els dos darrers dels qualscompartí afició per la natura, especial-ment amb l’Ignasi, amb qui mantinguéuna forta vinculació. Afegim que Igna-si de Sagarra i Castellarnau (1889-1940)fou president de la Institució Catalanad’Història Natural, naturalista agregat iposteriorment regent de lepidopterolo-gia de la Junta de Ciències Naturals,director de l’aquari i del parc zoològicde Barcelona, gran dibuixant de papa-llones i ornitòleg aferrissat.

A la seva infantesa, Josep M. va rebreclasses particulars de dibuix i desen-volupà una certa agudesa pel dibuixamb ploma. Cursà brillantment el bat-xillerat als jesuïtes del carrer Casp i esllicencià en dret a la Universitat de Bar-celona. Tenia coneixements científics,en especial sobre ocells i papallones,però també sobre rèptils, mamífers iplantes. El desembre de 1936, exiliat aFrança, és casà amb Mercè Devesa, fillad’un escultor d’Olot, amb qui tingué

La història de l’ornitologia catalana no es pot comprendre sense fer esment d’una colla deprotagonistes implicats en la divulgació d’aquesta disciplina a través dels mitjans decomunicació, en la formació d’epígons i, en general, en la sensibilització de la societat catalanadevers el món dels ocells. En aquestes pàgines s’analitza la figura d’en Josep M. de Sagarra i deCastellarnau, un destacat promotor d’aquesta ornitologia mediàtica, en sentit ampli.

Imatge de la coberta de la primera edicióde la seva obra Els Ocells Amics.

*Els textos en cursiva i sense paternitat indicada, corresponen a les memòries (vol. I) de Josep Mª de Sagarra.

l’Abellerol núm. 26 - tardor 2005 9

un fill: Joan. El 27 de setembre de 1961un carcinoma cerebral li provocà unaagonia llarga i la mort al seu domicilibarceloní del passeig de Sant Gervasinº 1.

A Permanyer (1982b) surten moltesfotografies personals de diverses èpo-ques de Sagarra que permeten copsarel seu físic. El mateix Permanyer (1982a),que el conegué de molt a prop, el defi-neix com un home molt brillant, dememòria prodigiosa, creador impor-tant que sabia anar pel món, amb unsenyoriu que imposava, apassionada-ment sociable, sensual i hedonista, ambuna curiositat universal que per sortno aconseguí mai satisfer, tenia sentitde l’humor i era enormementdivertit.

Sagarra i l’ornitologiaDe petit furgava a la bibliotecadel seu pare, on mirava obresil·lustrades, entre les quals elldestaca “els ocells policolors delBuffon”, però també parla del’obra ornitològica del seu onclematern, Joaquim M., la delsocells de Girona d’E. Vayreda iVila i la de l’Arévalo Baca. Durantels primers anys foren els ani-mals i els objectes inanimats elsque assoliren un major relleua la seva vida. A les seves memò-ries parla molt del seu interès ornito-lògic obsessiu entre els 7 i els 14 anys(1901 a 1908): “De seguida les meves llar-gues estades al camp em decantaren cap ala contemplació i l’estudi dels ocells i detota llur complicada biologia. Encara quejo aparenti moltes vegades un desguitarrat,en el fons sóc molt més cartesià del queels meus amics es pensen, i en la meva voca-ció ornitològica vaig procedir amb un mèto-de absolut. No vaig voler estirar més elbraç que la mànega ni vaig voler comen-çar per la teulada. Primer vaig col·leccio-nar i classificar tots els nius i tots els ousdels ocells que em proporcionaven la perí-cia i l’habilitat de Peret d’en Bachs, el guar-da del vedat de Santa Coloma (…). Sem-blava estrany que un minyó de tretze anys,com era jo, matés hores i hores amb serio-sos tractats d’ornitologia i es sabés de memò-ria els sis-cents noms tècnics de les espè-

cies d’aus que es troben a Europa”. Des-criu algunes pinzellades del món delsocells (engabiats) a la Barcelona d’aquelltemps així com l’entorn natural de San-ta Coloma de Gramenet, on estiuejava.Aquesta col·lecció de referència fou laseva primera aportació a l’ornitologiacatalana ja que “els exemplars més apre-ciables de la meva col·lecció, vaig cedir-los,ja fa molts anys, al Museu d’Història Natu-ral del Parc” (l’actual Museu de CiènciesNaturals de la Ciutadella), entre els qualshi havia un o dos exemplars de cucutreial (Clamator glandarius) caçats a San-ta Coloma de Gramenet a inicis del segleXX: ell explica a les seves Memòries I,p. 307, les circumstàncies de la seva

captura i naturalització, i corresponenals esmentats en la publicació del seugermà (Sagarra 1912) tot i que hi hapoca concordança en els detalls.

Josep M. de Sagarra conegué els trespersonatges més importants de comen-çaments del segle XX en el món de l’or-nitologia catalana, és a dir, el seu ger-mà Ignasi (1889-1940), el taxidermis-ta Lluís Soler Pujol (1871-1923), que liexplicà com dissecar ocells i li prepara-va o venia “algunes espècies notables,” il’ornitòleg-poeta Emili Tarré i Tarré(1858-1918) “aquell benemèrit ancià esta-va gairebé cec com un verdum de paran-yista; tenia una col·lecció d’aus disseca-des d’una certa categoria, la qual jo haviavisitat [entre aproximadament 1901 i

1908 ] com aquell qui penetra en un san-tuari”.

A més de la petita aportació de la sevacol·lecció, el pas i el pes de Josep M. deSagarra en l’ornitologia catalana es fona-menta en dos peus: el suport a la Socie-dad Española de Ornitología (SEO) enel seus inicis, i en especial el paper d’or-nitòleg divulgador.

Salvador Maluquer en conversa ensexplicà el seu paper en la represa orni-tològica dels anys cinquanta: “Vàremcontactar amb Josep M. de Sagarra i s’a-vingué ràpidament a col·laborar amb lacausa; es va fer soci de la SEO uns pocsdies després de la fundació oficial [15 demaig de 1954], però pel seu pes mediàtic

vàrem arreglar les dates i ofi-cialment aparegué com a socifundador. També col·laborà enl’elaboració de la llista de nomscomuns catalans dels ocells.Aquesta llista la vàrem cons-truir bàsicament en FredericTravé, el meu cosí Quim [Joa-quim Maluquer i Sostres] i jomateix a partir dels llibres anticsi altra bibliografia dipositadaa la biblioteca Travé (aquí el lli-bre de l’E. Vayreda fou fona-mental). Un cop feta la seleccióde noms (primera llista), la pre-sentàrem als filòlegs EduardArtells , considerat el millor

corrector de català del moment, i RamonAramon, tots dos pertanyents al semi-clandestí Institut d’Estudis Catalans. Ellsvan revisar el tema de la correcció formaldels mots. Finalment la presentàrem a Saga-rra, que beneí la llista, aportant solamentel nom de Durbec per a C. coccothraustes”.

També fou el divulgador i creador delvocabulari bàsic d’ornitologia en catalàque ha pervingut fins als nostres diesper les seves obres i indirectament mit-jançant les publicacions de JoaquimMaluquer i Sostres. Com diu Camara-sa (2001), “els comentaris i les imatgesreferents a animals i plantes que aparei-xen als seus textos són sempre un prodigid’equilibri entre rigor científic i eficàcialiterària”. Per a nosaltres, és importantper la presència que l’ornitologia va tenirsempre en ell i en la seva literatura,aquesta summament popular i de gran

Foto dels anys 40 (L. Permanyer dixit el set 2005). Extreta de

Permanyer, L. 1982b. Sagarra. Col·lecció Gent Nostra.Edicions de Nou Art Thorn. Barcelona, pàgina 1

l’Abellerol núm. 26 - tardor 200510

abast, com per exemple La ruta blava,o el seu poema Mater lachrymarum, escritl’any 1913, on descriu les emocions ado-lescents en les “sangonents matinadesd’octubre” de les captures en parany delsgranívors migrants, i en especial coma autor de Els ocells amics. Per exemple,Camarasa (2001) ha treballat el llibreLa ruta blava, que s’edità primer en cas-tellà (Sagarra (1942), en una traduccióde l’autor i del qual post-mortem es publi-cà l’original català (Sagarra 1964). És eldietari del seu viatge a Polinèsia de 1936-37, on apareixen més de dos centenarsd’espècies d’animals i vegetals, de lesquals 58 són noms d’ocells. Veieu unexemple de la seva mà de naturalista:“Grassa de pit, curta de cua, llarga de beci de coll, vastíssima i imperial d’enverga-dura de les ales, un vuitanta per cent blan-ca i un vint per cent negra, aquesta au,solitària i enorme, era un albatros”.

Els ocells amicsEn Permanyer (1982a) explica detallssobre l’edició d’aquest llibre i de La rutablava, traduïts ambdós al castellà pelmateix Sagarra (1942, 1953). Els ocellsamics (Sagarra 1922), considerada unade les proses més belles i pures que maicreà Sagarra (Permanyer dixit), és alho-ra un petit manual de divulgació orni-tològica, ja que fou un encàrrec de laMancomunitat el 1922 com a text obli-gatori a les escoles. Quan el va escriure,el seu germà ornitòleg Ignasi el va asses-sorar (Permanyer 1982a). En JoaquimMaluquer (1986), molt bon coneixedorde la literatura en català, diu del llibre:“peça única a les nostres lletres i àdhuca les peninsulars per la sensibilitat artís-tica i la coneixença pregona dels ocellsque traspua”. Aquest combinat de rigorcientífic i bellesa literària l’han conver-tit en un clàssic. Per exemple, sentiu elcant de l’oreneta: “un xisclet fresc que nos’acaba mai i que sembla que digui: Vit, vit,xirrivit!” o veieu en acció el raspinell: “ésuna bestiola que mai no abandona el troncdels arbres, i a pujar i baixar és molt mésfi i molt més àgil que els picots. S’enfila troncamunt com una sargantana: a vegades ambun pas dret, a vegades anant fent voltes perla soca en forma d’espiral”.

Finalment volem deixar a Sagarra l’ex-pressió d’uns sentiments profundscomuns a tots els naturalistes:

“L’ornitologia (…) [m’ha ofert] una altacompanyia d’ordre intel·lectual que en mésde quatre i en més de cinc moments m’haservit per a trobar un gust deliciós a l’e-xistència i una perfecta plenitud a deter-minades hores (...). Diré solament que,quan vaig escriure per als infants de lesescoles de Catalunya un llibret que titula-va Els ocells amics, obeïa, amb aquell títol,a una íntima veritat; perquè els ocells hanestat, per a la meva efusió, uns grans amics.Absurds, raríssims, estranys i esquerpsamics, però d’una qualitat més fina, mésaguda i més persistent que molts d’a-quells altres amics; dels que duen coll i cor-bata i enraonen i pensen” (Memòries I,p.307).

AgraïmentsAgraïm en especial, a Salvador Maluquer i Malu-quer, Josep M Camarasa i Castillo, Lluís Permanyeri Lladós i a Joaquim Maluquer i Sostres la sevaajuda en la redacció d’aquest article, així com lacol·laboració de Joan de Sagarra i Devesa, i Caro-lina Ferrer i Chinchilla.

BibliografiaCamarasa, J.M. 2001. El vol de l’albatros. Un tast

de la biodiversitat a l’obra de Josep M. de Saga-rra. Mètode 30: 21-24. València.

Maluquer i Sostres, J. 1986. Aspectes històricsdels estudis ornitològics als Països Catalans.In: Ferrer, X.; Martínez, A.; Muntaner, J. (ed.).Història Natural dels Països Catalans . Vol. 12:Ocells. P. 44-60. Barcelona. Enciclopèdia Cata-lana.

Maluquer i Sostres, J. 1997.Memòria amb figures.Thassàlia.Barcelona. 321 p.

Permanyer, L. 1982a. Sagarra vist pels seus íntims.Edhasa. Barcelona. 386 p.

Permanyer, L. 1982b. Sagarra. Col·lecció GentNostra. Edicions de Nou Art Thorn. Barcelo-na. 32 p.

Sagarra, I. de, 1912. Lo Coccystes Glandarius, L.a Catalunya. (Nota ornitològica). Butll. Inst.Cat. Hist. Nat., 1912 (2a èp.: 9), núm. 5: 69-70. Barcelona.

Sagarra, J. M. de, 1922. Els ocells amics. Associa-ció Protectora de l’Enseyança Catalana. A l’ed.Joventut feren la 2a ed.(1947), la 4a ed. (1978)i la 5a ed. (1986). La 3a ed, ed. Selecta (dinsObra completa, Prosa) el 1967.

Sagarra, J. M. de, 1953. Los pájaros amigos. Ed.Juventut. La 2a ed., ed. Pre-Textos el 2002.

Sagarra, J. M. de, 1981a. Memòries I. Edicions 62.Barcelona, 350 p.

Sagarra, J. M. de, 1981b. Memòries II. Edicions62. Barcelona, 440 p.

Sagarra, J. M. de, 1942. El camino azul. Ed. Joven-tut.

Sagarra, J. M. de, 1964. La ruta blava. Ed. Selec-ta-Catalònia. La 2a ed Edicions 62 (1986), la3a ed el 2000 i la 4a ed. el 2002 per Eliseu Cli-ment, editor.

XAVIER FERRER I ABILIO REIGxferrer@ub.edu

HISTÒRIA Josep Maria de Sagarra i l’ornitologia mediàtica catalana

JM de Sagarra al seu domicili del Passeig de Sant Gervasi nº 1 en la dècada de 1950(fotografia feta probablement per Ramon Dimas o Català Roca; L. Permanyer dixit el 2005). Extreta de Permanyer,L.1982b. Sagarra. Col·lecció Gent Nostra. Edicions de Nou Art Thorn. Barcelona, pàgina 23

l’Abellerol núm. 26 - tardor 2005 11

GRUPS DE TREBALL

Marcatges especials i projectes derecerca sobre gavines

Els passats dies 2, 3 i 4 de setem-bre la ciutat belga d’Overijseva acollir la reunió sobre elsprogrames de marcatge d’ocellsamb anelles i marques de color, i els dies4, 5, 6 i 7 es van realitza una trobadad’experts en gavines. Com a represen-tants catalans hi varem participar Joan

Ferrer i Albert Cama, mentre que de laresta de l’Estat hi assistiren l’Ana Ber-mejo i l’Oscar Frías en representació deSEO/BirdLife i l’Oficina de EspeciesMigratorias respectivament. Com erad’esperar, la trobada va ser una opor-tunitat immillorable per poder conèixeri intercanviar impressions amb els ane-

lladors i responsables dels programesque només coneixíem mitjançant elcorreu electrònic. El dia 2 al vespre,l’ECM va començar amb una xerradasobre el programa de marcatge de Gaviàfosc Larus fuscus i Gavià argentat de potesroses L. argentatus a la zona industrialde Moderdijk, Holanda. Roland-Jan Buijs

Després que l’any passat se celebrés la 8a trobada internacional dels estudiosos de les gavines(International Gull Meeting / IGM) a Gandarío, A Coruña, aquest any la trobada s’ha celebrat aOverijse, Bèlgica, coincidint amb la celebració de la primera trobada de projectes europeussobre marcatges de color (European Colour-ring Meeting / ECM).

Workshop sobre el seguiment d’ocells comuns a Europa

Aquesta trobada va estarorganitzada per l’EBCC(European Bird CensusCouncil) i es va realitzara la ciutat de Praga entre el 22 i25 de setembre de 2005. El primerdia es van fer tres presentacionsintroductòries sobre el paper delsocells com indicadors i una darre-ra realitzada per Lluís Brotons, sobreel projecte de mapeig pan-europeud’alta resolució. A partir d’aquí el works-hop va tenir dues parts més o menysdiferenciades; una per posar-nos al dial’estat del PECBM (Pan-european Com-mon Bird Monitoring), un projecte quebusca fonamentalment determinar lestendències dels ocells a escala europea,i l’altra per abordar la creació de nousindicadors de biodiversitat. En relacióal projecte PECBM es va parlar de lacoordinació en l’enviament de dades

dels projectes de monitoratge de cadapaís i de la seva promoció per a l’ob-tenció de finançament. Una sessió d’es-pecial interès per a nosaltres va ser larelacionada amb la combinació de dadesde dos o més projectes de monitoratgedins d’un mateix territori. En aquestsentit es va constatar que en moltspaïsos coexisteixin diversos projectes

de seguiment simultanis, però quehi ha solucions tècniques per com-binar adequadament totes aques-tes dades.

Quant al tema dels bioindicadorses van mostrar les dues versions del’indicador de qualitat del medi agrí-cola (Farmland Indicator) que s’hanelaborat fins al moment, les sevesimplicacions polítiques i la mane-ra com cal continuar d’ara en enda-

vant. Val a dir que els indicadors ela-borats a partir de les dades del PECBMsón actualment l’únic indicador de bio-diversitat acceptat per la Unió Europea.Finalment es van crear quatre grups detreball (boreal, atlàntic, continental imediterrani) per anar definint, espècieper espècie, els candidats a indicadoren cada regió.

SERGI HERRANDO & LLUÍS BROTONSornitologia@ornitologia.org

El passat mes de setembre l’ICO va participar en un workshop internacional sobre elseguiment d’ocells a escala europea. Sota el títol Pan-european Common bird monitoringWorkshop en aquesta trobada es van tractar temes com l’ús dels ocells com a indicadors de labiodiversitat o la combinació de dades obtingudes a partir de diferents projectes de seguiment.

Participants de la trobada en una sessióde treball.

Hen

k S

ierd

sem

a

l’Abellerol núm. 26 - tardor 200512

i Theo Muusse van presentar la meto-dologia utilitzada en l’anellament d’a-quests gavians adults que arriben en baixnombre al sud de Catalunya.

La segona jornada es va dedicar ínte-grament a les anàtides, mostrant els resul-tats de dos programes de seguiment del’Oca vulgar Anser anser; va seguir unaxerrada sobre híbrids d’oques i una altrasobre anàtides al·lòctones a Alemanya,per finalitzar amb la mostra dels resul-tats del seguiment de la pobla-ció d’Oques d’egipte Alopochenaegyptiacus dels parcs de Brus-sel·les. A la tarda es van pre-sentar els resultats de 20 anysde seguiment de Becs-planersPlatalea leucorodia anellats alsPaïsos Baixos. A continuacióChristophe Germain de l’Es-tació Biològica de la Tour duValat (França) va mostrar l’or-ganització del projecte medi-terrani sobre el Flamenc Phoenicopterusroseus, així com les limitacions amb quees troba per la manca de mostreig al sudi est del Mediterrani. Posteriorment, esva fer un repàs a l’evolució dels progra-mes d’anellament amb anelles de colorde la Cigonya negra Ciconia nigra a Euro-pa i Àsia. Després Jos Hooijmeijer dela universitat de Groningen (Països Bai-xos) ens va sorprendre a molts mostrantque diversos Batallaires Philomachus pug-nax mascles tenen aparença de femellaper poder copular d’amagat mentre laresta de mascles competeixen i fan osten-tació dels seus plomatges nupcials. EnWin Tijsen, un pagès holandès, va mos-trar els resultats i la forma de treball delseu projecte de marcatge de les gam-bes roges vulgars Tringa totanus al seuterreny i al dels seus veïns. Un bon exem-ple d’esforç i implicació personal per al’estudi de la fauna local i per a la cons-cienciació i respecte dels seus companysde professió cap a la fauna dels conreus.Igualment va ser sorprenent la fidelitatmil·limètrica que les gambes van mos-trar envers les seves àrees de cria.

El tercer dia va començar amb Oquesde collar Branta bernicla, oques vulgarsAnser anser i oques de galta blanca Bran-

ta leucopsis. El matí d’aquest dia va aca-bar amb la mostra dels resultats de 25anys d’anellament de Corb marí grosPhalacrocorax carbo a Holanda i amb elprojecte de marcatge d’ànecs amb mar-ques nasals de Portugal. La darrera xerra-da de l’ECM va ser duta a terme per Jean-Yves Paquet, un belga que ha passat for-ça temps a Catalunya i que ara es dedicaa estudiar la successió en plantacionsforestals a través de l’estudi de bitxacs

comuns Saxicola torquata amb anellesde colors. Posteriorment va iniciar-sel’IGM amb una xerrada d’en Kees Cam-phuysen (RNISR, Holanda) en la qualva destacar les problemàtiques que tenenels programes de marcatge pel desco-neixement de l’esforç de lectura delsobservadors. Frank Majoor va mostrarels seus resultats del seguiment de lesgavines rialleres Larus ridibundus hiver-nants a les ciutats holandeses. RenaudFlamant de Bèlgica va presentar els pri-mers resultats del marcatge de gavinescapnegres Larus melanocephalus al MarNegre i Grècia, mostrant la gran mobi-litat que té l’espècie pel que fa a la cria.Diversos exemplars han estat vistos a lescolònies de cria de Bèlgica i del MarNegre en un mateix període reproduc-tor, fins i tot amb una diferència de menysd’un mes. Pel que fa referència a Cata-lunya, va remarcar la importància dellitoral tarragoní per a aquestes pobla-cions. En Peter Rock va mostrar les con-seqüències d’impedir als gavians l’accésa l’abocador de Gloucester (Regne Unit).Finalment, Risto Juvaste va presentar elsdiferents materials que s’utilitzen per fer

les anelles de lectura a distància, els avan-tatges i desavantatges de cadascun aixícom la forma de reconèixer-los. El darrerdia l’Steve Pietrowski va mostrar com esdispersen les gavines d’una colònia enregressió al sud-est d’Anglaterra. Tam-bé va mostrar alguns resultats dels movi-ments hivernals d’aquests gavians fos-cos Larus fuscus graellsii que es despla-cen principalment a la costa atlàntica dePortugal i el nord d’Àfrica, tot i que algun

d’aquest programa s’ha pogutveure a Catalunya. Poste-riorment es va mostrar ladinàmica poblacional delsgavians foscos Larus fuscusfuscus als abocadors finlan-desos. En Nicola Bacetti i l’A-driano De Faveri van expli-car els resultats i la meto-dologia dels programesd’anellament de gavines cor-ses Larus audouinii i capbla-

ques Larus genei i sobre la problemàti-ca de la manca de lectures a Itàlia i alspaïsos del nord d’Àfrica. També vanexposar el resultat del marcatge per mit-jà de geolocalitzadors en aquestes espè-cies. Posteriorment, en una xerrada unpèl caòtica en Klaus Hein va mostraraspectes variats sobre la Gavina rialleraLarus ridibundus. A la tarda, en PeterRock va parlar sobre la ineficàcia delsmètodes de control de les poblacions degavians urbans, tot i que va reconèixerque no hi ha cap mètode eficaç. Per lanostra part, varem explicar els primersresultats de la lectura d’anelles de gavi-nes capnegres a Tarragona i Cambrils,igualment també es va detallar el com-portament hivernal d’aquestes gavinesa l’àrea. La darrera xerrada va anar acàrrec d’en Martin Poot, i va tractar sobreel comportament de les gavines capne-gres hivernants a la costa de Portugal.

Finalment, els dos darrers dies es vafer una sortida a Le Portel (França), ones van poder llegir més de 350 anellesde colors, principalment de Gavina cap-negra Larus melanocephalus.

ALBERT CAMAalbert_km@hotmail.com

GRUPS DE TREBALL Marcatges especials i projectes de recerca sobre gavines

Assistents a la primera trobada demarcatges especials.

Ch

ris

Sny

ers

/ cr

-bir

din

g

l’Abellerol núm. 26 - tardor 2005 13

NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

MaigBona part de la primavera de 2005 vaestar protagonitzada per la forta seque-ra que va patir Catalunya i que va afec-tar moltes espècies nidificants, espe-cialment les dels secans, on realment esva notar força la manca d’aigua en moltsindrets. I també val a dir, de forma coin-cident, però sense causa-efecte, una cer-ta sequera d’observacions d’ocells rars,a diferència de temporadesanteriors. No obstant això, enzones litorals amb aigua, comla maresma de les Filipines, aldelta del Llobregat, es van regis-trar observacions interessants.Així, el dia 19 es va veure ungrup de vuit Oques egípciesAlopochen aegyptiaca, que nomésvan restar a la zona unes hores.El cap de Creus va ser durantaquests mesos la zona on mésbaldrigues s’observaren. Així,el dia 2 es van veure fins a 69Baldrigues balears Puffinusmauretanicus i 47 Baldrigues medite-rrànies P.yelkouan en una zona adientper a l’observació conjunta d’aquestesdues espècies. La cua de la migració pri-maveral d’ocells va deixar encara cita-cions inusuals com l’observació d’unestol d’uns 50 Flamencs Phoenicopterusroseus sobrevolant Cardedeu, Vallès Orien-tal, en direcció NE a les dues de la mati-nada del dia 16. El dia 22 es va obser-var una parella d’Esparvers d’espatllesnegres Elanus caeruleus al secà de Bell-puig-Belianes, Urgell. A Cellers, PallarsJussà, es va veure una possible Arpellapàl·lida russa Circus macrourus el dia 5amb altres exemplars del mateix gène-re. L’Esparver cendrós Circus pygargusva trobar la majoria de les seves àreesde cria a Lleida inutilitzables perquè el

cereal no va créixer a causa de la seque-ra. A conseqüència d’això es van trobarfins a 18 parelles nidificants en llocsinusuals, en àrees de regadiu, sobretotde gramínies al pla de Lleida, fet que nohavia passat mai abans. La campanya deseguiment d’ocells del cap de Creus vaproduir la primera observació de Parà-sit cuaample Stercorarius pomarinus eldia 2 i el degoteig de citacions de Gavi-

na de Delaware Larus delawarensis a lacosta catalana va continuar amb l’ob-servació d’un ocell de primer estiu a l’à-rea del Matà, Aiguamolls de l’Empordàel dia 5. Als erms de la Tancada, al del-ta de l’Ebre el dia 1 de maig encara hihavia dues de les Piules grosses Anthusrichardi que van hivernar a l’àrea. Elmateix dia ja hi havia dues Piules gola-roges Anthus cervinus a la zona del Matà,Aiguamolls de l’Empordà.

JunyEl dia 5 es va veure un Falcó de la Rei-na Falco eleonorae de fase fosca des delcap de Tossa, la Selva. El dia 9 hi haviaun mascle de Falcó camaroig Falco ves-pertinus al secà de Balaguer. Mentrestantal recuperat estany d’Ivars d’Urgell comen-

çava a presentar limícoles no únicamentmigrants, sinó també nidificants (fins a20 parelles de Cames-llargues Himan-topus himantopus per exemple). Es va tro-bar un adult de Gamba groga petitaTringa flavipes al Garxal, delta de l’Ebre,el dia 1, per bé que va romandre allun-yat dels punts d’observació habituals, fetque en va dificultar el seguiment. La pri-mera citació de Gavina de Delaware per

al delta del Llobregat es va pro-duir el dia 6, quan es va veureun primer estiu a ca l’Arana queva restar a la zona durant totala setmana; a finals de mes es vatrobar un exemplar de primerestiu mudant a segon hivern alsarrossars ecològics del Riet Vell,delta de l’Ebre que romandria ala zona durant l’estiu. Al deltadel Llobregat es va comprovarla nidificació a la zona de pare-lles pures de Cuereta groga ita-liana Motacilla flava cinereoca-pilla (per exemple dues parelles

davant l’aguait de la maresma a les Fili-pines), de Cuereta groga ibèrica Mota-cilla flava iberiae i la presència d’exem-plars reproductors que mostraven carac-terístiques intermèdies entre ambduesformes. A la mateixa zona van niar sisespècies d’anàtides incloent-hi l’Ànecblanc Tadorna tadorna (tres parelles),Xibec Netta rufina (deu parelles), Morellde cap-roig Aythya ferina (una parella),Griset Anas strepera (cinc) i CullerotAnas acuta (una parella), a banda delCollverd (583 parelles) i el que és mésimportant, cinc parelles de Perdiu demar Glareola pratincola en l’única zonaon nia a Catalunya fora del delta de l’E-bre. A partir de finals de maig es vanefectuar observacions freqüents de Tren-capinyes Loxia curvirostra en localitats

Gamba groga petitaTringa flavipes

Dav

id B

igas

La primavera i bona part de l’estiu d’aquest any es van veure afectats per una forta sequera,tant meteorològica com d’observacions ornitològiques rellevants. En destaquen diversesobservacions de Gavina de Delaware, un Territ Pectoral al Llobregat i una Gamba grogapetita al delta de l’Ebre. Per a més informació, consulteu el web Rare Birds in Spain(www.rarebirdspain.net).

Crònica ornitològica Maig-Agost 2005

l’Abellerol núm. 26 - tardor 200514

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

costaneres i comarques meridionals onl’espècie no es reprodueix amb clarssímptomes de tractar-se d’una petitairrupció d’origen desconegut.

JuliolEl dia quatre va aparèixer un Morellxocolater Aythya nyroca a les cel·les del’estany d’Europa, al Parc Natural delsAiguamolls de l’Empordà. Les citacionsestivals intermitents d’híbrids de Mar-tinet dels esculls i Martinet blanc Egret-ta gularis x garzetta van tornar a teniral delta de l’Ebre com a escenari habi-tual. Així, el dia 13 es va veure l’exem-plar que presumiblement fa almenysdos anys que volta per la Tancada. Afinals de mes es van trobar dos Flamencsnans Phoenicopterus minor a la punta dela Banya, delta de l’Ebre. No estavenanellats i res fa pensar que no fossin sal-vatges. La Gavina de Delaware de RietVell es va veure almenys fins el dia 13 ila primera Gavina corsa Larus audoui-nii juvenil en dispersió va arribar al portde Tarragona el dia 6, coincidint ambla tradicional entrada de gavines cap-negres adultes a les costes catalanes jaels primers dies de juliol. Un xatrac de bec groc que mostravaels caràcters de Xatrac elegant Sternaelegans i que duia una anella metàl·licaa la pota, es va veure a la platja de cal’Arana, delta del Llobregat, els dies 21i 22. Seria el segon per a la zona des-prés d’un individu observat el 1993. Lacita i la identificació del xatrac aixecaalguns dubtes sobre si aquest exemplarés el mateix que s’ha trobat nidificant al

delta de l’Ebre el 2004 i el 2005, i quetambé duia anella. I és que, tot i que l’o-cell sembla un Xatrac elegant, semblaestrany que un ocell del Pacífic ens arri-bi i estigui anellat, havent-hi casos d’hi-bridació d’aquesta espècie, i també deXatrac bengalí Sterna bengalensis, a Euro-pa. El dia que es pugui llegir l’anella s’a-cabarà el misteri. Durant aquest mes vancontinuar les observacions de Trenca-pinyes a diversos indrets amb obser-vacions interessants al Maresme com els42 exemplars observats a Tiana, i mésde 30 individus a Vilassar el dia 13, odiversos grups de fins a 32 ocells a Gavà,Baix Llobregat, el dia 22.

AgostEls dos Flamencs nans de la punta dela Banya encara restaren a la zona totel mes, acompanyats d’uns quants milersdels seus congèneres rosats P.roseus. Alsecà de Balaguer, Noguera, es va veureun Esparver d’espatlles negres el dia30. Ja se n’havia vist dos el maig peròno hi havia constància de que hi fossin

en dates intermèdies. A finalsde mes es va veure el primerCorriol pit-roig Charadrius mori-nellus en migració: un exemplara Cardedeu, Vallés Oriental, eldia 25. El dia 16 es va veurebreument un adult de Territpectoral Calidris melanotos al riuLlobregat, prop de Sant Boi deLlobregat. Entre els dies 23 i 31es va trobar una Siseta cendrosaXenus cinereus a la Rogera, PNAiguamolls de l’Empordà. La

segona citació recent d’Escuraflasconsbec-fí Phalaropus lobatus del delta delLlobregat es va produir el vuit d’agosta la maresma de les Filipines i a finalsde mes es va veure un altre exemplarals Aiguamolls entre els dies 21 i 27. LaGavina de Delaware del delta de l’E-bre ja presentava plomatge de 2n hiverni va freqüentar la zona del mirador dela Tancada, almenys entre els dies 14 i19. Als Aiguamolls es va veure un Xatracbengalí el dia 23 a la Rogera. A Lleida,el dia 19 es va veure un Fumarell ala-blanc Chlidonias leucopterus juvenil al’estany d’Ivars d’Urgell, la segona cita-ció per a la plana de Lleida. Al mateixlloc, el dia 26 es va observar, a bandad’un bon nombre de limícoles, un Fal-có de la reina de fase clara. Les obser-vacions de Trencapinyes van continuardurant tot el mes encara que els estolsaparentment van ser de menys indivi-dus.

RICARD GUTIÉRREZgutarb@hotmail.com

www.rarebirdspain.net

Flamenc nanPhoenicopterus minor

Dav

id B

igas

l’Abellerol núm. 26 - tardor 2005 15

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

El volum 27.1 de la revista AnimalBiodiversity and Conservation publi-cat pel Museu de Ciències Naturalsde la Ciutadella i editat per J.C.Senar, A.Dhondt & M.Conroy,recull les actes del congrés interna-cional EURING 2003 celebrat aAlemanya l’octubre de 2003 ambun total de 572 pàgines.

La Unió Europea per a l’Ane-llament (EURING) realitza ca-da tres anys un congrés inter-nacional centrat en els avençossobre les tècniques d’anàlisi de marcat-ge per a l’estudi de les poblacions ani-mals salvatges. Aquesta trobada emi-nentment tècnica suposa la posta encomú d’ornitòlegs i estadístics en un es-forç comú per debatre les darreres no-vetats sobre tècniques de captura-re-captura. La darrera trobada va tenir lloca Radolfzell, Alemanya, durant el mesd’octubre de 2003 i, un cop més, vaaplegar els màxims experts mundials so-bre aquest àmbit que van posar al diales darreres aplicacions, idees i resultatsde camp. El resultat d’aquesta trobadaapareix publicat en un volum mono-gràfic de la revista Animal Biodiversityand Conservation. Aquest volum de572 pàgines conté més de 50 treballspublicats, tant en format d’article o no-més de resum, tots ells en anglès i ambresum en castellà. Estan agrupats en deuseccions principals que inclouen: bio-logia evolutiva, efectes aleatoris, modelsd’anàlisi multi-estat, avenços metodo-lògics, programació i software, eleccióde mètodes d’anàlisi, dispersió i mi-gració, anàlisi de dades d’anellament, iestimació d’abundàncies i conservació.

El primer article és la xerrada inau-gural del Dr. James Nichols on fa unarevisió de l’evolució i estat actual dels

mètodes d’anàlisi basatsen les dades de captu-ra-recaptura i amb unpetit reconeixement dela figura de David Ander-son, un dels precur-sors d’aquest mètodesd’estudi. Anderson juntamb Brownie i col·labo-radors van publicar el1978 el manual “Statis-tical inference from bandrecovery data – a hand-book” manual on es des-criuen els models d’a-nàlisi d’ocells anellats i la relació entrepercentatges de recuperació i la super-vivència, treball que constitueix el puntde partida cap als models d’anàlisi actuals.

Després d’aquest article introductoriapareixen els articles ordenats per lesseccions abans esmentades amb una pre-sentació prèvia de cada secció on es fauna síntesi i valoració dels treballs apor-tats. Molts dels articles fan propostes perabordar l’anàlisi de variables demogrà-fiques des d’un punt de vista molt ana-lític i, per tant, suposen aproximacionsdestinades a un lector molt familiaritzatamb eines i programaris d’anàlisi dedades, sovint molt lluny d’un lector sim-plement afeccionat als ocells. Tot i això,molts dels lectors profans i no versats enaquests temes podem veure planteja-ments de treballs força interessants, simés no, com a punt de partida. Així, unestudi de Marshall i col. aborden la pro-blemàtica de l’estima de la supervivèn-cia de les espècies que no mostren unafidelitat completa a les àrees de repro-ducció i que pot conduir a valoracionserrònies. Els editors de l’atles de migra-ció de la BTO presenten també un mèto-de per quantificar la tendència migratò-ria en migrants parcials o espècies amb

migració diferencial apartir de les distànciesenregistrades en les recu-peracions i la variaciódels índex obtinguts aescala temporal com apossibles indicis de can-vis mediambientals. Unestudi sobre el maste-gatatxes analitza la filo-patria amb diferènciesimportants entre sexesa causa d’una major dis-persió de les femellesque s’atribueix al fet que

són atretes pels mascles en zones allun-yades de les àrees on van néixer. R.Julliardfa una estima de la supervivència i taxesde reclutament de diverses espècies depasseriformes a partir de les dades com-binades dels censos d’escoltes puntualsd’abundància i de les estacions d’ane-llament amb esforç constant de França.Pel que fa a Catalunya, cal esmentar eltreball presentat per J.C.Senar i M.Con-roy on es desenvolupa un model per ava-luar l’impacte de la verola sobre unapoblació de gafarrons de l’àrea subur-bana de Barcelona l’any 1996. Aquesttreball presenta mètodes per estimar laprobabilitat que un ocell agafi l’enfer-metat i es recuperi d’ella, de banda d’es-timar la taxa de supervivència dels exem-plars infectats. Finalment, esmentar algu-nes propostes de models destinats al’estima d’abundàncies i a la conserva-ció. En resum, es tracta d’un volum degran interès, però destinat a un lectorespecialitzat i molt familiaritzat en el dis-seny de metodologies d’anàlisi de dades.Aquestes actes es poden consultar deforma gratuïta en format pdf al web delMuseu a www.bcn.es/ABC

RAÜL AYMÍ

Actes del CongrésInternacional EURING 2003Animal Biodiversity and Conservation 2 (1). 2004Radolfzell, Alemanya, 5-12 octubre 2003.

ORYX esponsoritza la secció novetats bibliogràfiques

l’Abellerol núm. 26 - tardor 2005

FORMULARI DE SUBSCRIPCIÓ PER AL 2005. Vull fer-me soci de l’ICO per al 2005 per la qual cosa rebré: Revista Catalana d’Ornitologia,l'Anuari d'Ornitologia i l'Abellerol. Si us plau afegiu les meves dades al directori de subscriptors.

Tipus de quota nn Familiar (36,06 €) Nom de la parella __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

nn Individual (24,04 €) nn Menor de 18 anys (12,02 €) Data naixement: ___ /___ /___

Nom i cognoms ________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Adreça ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Ciutat ____________________________________________________________________

Codi postal ____________________________________________ Tel.____________________________________________________________________________________ Correu electrònic ______________________________________________________________________________________________________________________________

Domiciliació bancària En/Na: ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Autoritzo el Banc/Caixa: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Entitatnnnnnnnn Agència nnnnnnnn Controlnnnn Número de compte nnnnnnnn nnnnnnnn nnnndomiciliat a _________________________________________________________________________________________________________________________________________ carrer/plaça_________________________________________________________________________________________________________________________________________________

perquè carregui en aquest compte bancari del qual sóc titular l’import de les quotes anuals que em pertoquin com a soci subscriptorde l’Institut Català d’Ornitologia.

Signatura: #

AGENDANOVEMBRE18-20 novembre 2005

Actes de celebració del 30è aniversari de l’ICO

Centre Cultural la Mercè, GironaPer a més informació consulteu: www.ornitologia.org/activitats/30anys.htm

DESEMBRESeguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC)

Durant el mes de desembre es duu a ter-me el primer cens d’hivernants del SOCC.Cal evitar fer les sortides en dies ambcondicions meteorològiques adverses:pluja intensa, boira o vent fort.

GENER (dates per confirmar)Proves d'accés a anellador auxiliar i expert

L’ICO anuncia la segona convocatòria deles proves d’accés a anellador auxiliar iexpert de 2005. La prova d’accés a ane-llador expert tindrà lloc al Parc de Coll-serola durant la primera quinzena de

gener. La prova consistirà en una partpràctica que començarà a les 8:00 h ien una de teòrica que tindrà lloc de 16:00a 19:00 h. A la prova pràctica es valora-ran especialment les habilitats relacio-nades amb el muntatge de xarxes japo-neses, l’extracció dels ocells de les xar-xes i la seva manipulació posterior. Tambés’avaluarà la presa de dades biomètriquesi de muda. La prova teòrica consistirà,com fins ara, en un qüestionari de pre-guntes sobre la pràctica de l’anellament,a més d’un apartat específic sobre data-ció i un altre sobre identificació. No estàpermesa la presència a les proves d’altrespersones que no s’examinin.

La prova d’accés a anellador auxiliartindrà lloc al Museu de Zoologia de Bar-celona durant la primera quinzena degener. La prova és teòrica i consistirà enun qüestionari sobre la pràctica de l’ane-llament i d’un apartat específic sobre iden-tificació. Us recordem que per presentar-se a les proves d’accés a anellador cal haverlliurat abans a l’Oficina de l’ICO el full

d’aval signat per dos anelladors experts iels fulls d’anelladors en formació, on esfaci constar que s’han processat i extretde les xarxes un mínim de 500 ocells de50 espècies diferents (per a l’expert) o300 ocells de 30 espècies (per a l’auxi-liar). Tots aquells que ja hagin fet algunaprova d’anellador expert prèviament i vul-guin presentar-se a una nova convocatò-ria hauran d’acreditar, mitjançant els fullsd’anelladors en formació, que han pro-cessat i extret de les xarxes un mínim de250 ocells de 25 espècies diferents desde la data de l’última prova no superada.Per a més informació truqueu al tf. 93458 78 93 / ico@ornitologia.org

Cens hivernal d’ocells aquàtics i marins

Durant el primer o segon cap de setma-na del mes de gener es realitzarà el recomp-te anual d’ocells aquàtics i marins hiver-nants. Tots els que hi vulgueu partici-par cal que envieu un correu electrònica Ricard Gutiérrez: rgutierrez@gencat.net

_______________________________________________________ a __________________ de_____________________________________________ de 200_________

Institut Català d’OrnitologiaMuseu de Ciències Naturals (Zoologia)Passeig Picasso, s/n08003 BarcelonaTel.: 93 458 78 93Correu electrònic: ico@ornitologia.org Pàgina web: www.ornitologia.org

ICO