Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia estiu 2005núm. 25

Lestiu de 2003 es va iniciar elprojecte PERNIS amb l’ob-jectiu de conèixer les carac-terístiques del pas postnup-

cial de rapinyaires i altres ocells planadors(cigonyes i grues) que travessen el te-rritori català, així com determinar qui-

nes rutes migratòries utilitzen i les ten-dències poblacionals que tenen al llargdels anys.

L’any 2003, l’any pilot del projecte,van participar 11 estacions de segui-ment. El 2004 se li van sumar 10 esta-cions i en van deixar de funcionar 3,

de manera que actualmentla xarxa està formada perun total de 18 estacions.

En total es van censar2.538 individus de 23espècies diferents. Les espè-cies més abundants vanser, per ordre decreixent:l’Aligot vesper Pernis api-vorus, la Cigonya blancaCiconia ciconia, l’EsparverAccipiter nisus, el Xoriguer

comú Falco tinnunculus, l’Arpella vul-gar Circus aeruginosus, l’Àguila mar-cenca Circaetus gallicus, l’Aligot comúButeo buteo i l’Àguila calçada Hieraae-tus pennatus. Entre les observacionsd’espècies més interessats cal esmen-tar el Falcó cama-roig Falco vesperti-nus, l’Esparver d’espatlles negres Ela-nus caeruleus i l’Esmerla Falco colum-barius.

ICO

Sumari EditorialEl programa PERNIS ...............2

Notícies.................................. 3

• L’Anuari d’Ornitologia es vol posar al dia

• Seguiment d’ocells a la ciutat de Barcelona

• Obituari: Secundino Gallego Trigo (1928-2005)

Primers resultats del programa PERNIS ................ 4

Treballar com a ornitòleg aAmèrica. L’exemple del Viri de cap negre .......................... 9

Novetats avifaunístiques Crònica Ornitològica Gener – Abril 2005 ................12

Novetats bibliogràfiques

• Els ocells de la Plana de Lleida..14

• Birds in Europe: population estimates, trends and conservation status ................15

Agenda ....................................16

l’AbellerolPrimers resultats delprograma PERNISAquest article mostra els primers resultats del PERNIS, laxarxa de seguiment de la migració postnupcial de rapinyairesi altres ocells planadors a Catalunya. El 2003 va ser l’anypilot del projecte en el qual es va posar a punt a lametodologia de cens i el 2004 ha donat els primers resultatsgràcies a la participació de 18 estacions de seguiment. S’hancomptabilitzat 2.538 individus de 23 espècies i es perfilenels primers patrons de pas pels diferents punts del territori.

’

Fran

cesc

Llio

mo

na

Jo

rdi T

rullo

ls

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - estiu 20052

El programa PERNIS

EDITORIAL

Aquest volum de l’Abellerol presenta el primer informedel projecte PERNIS. Es tracta d’un nou programa deseguiment de l’ICO destinat a obtenir informaciósobre el pas de rapinyaires i altres ocells planadors aCatalunya, tant de les seves rutes migratòries i

fenologia com de les seves variacions interanuals. Aquest programas’inscriu dins del conjunt de projectes de monitoreig que l’ICO volestablir de cara a tenir informació detallada de totes les espèciesd’ocells presents a casa nostra i que en el pròxims anys s’esperaampliar.

A diferència d’altres països o àrees geogràfiques on el pas d’ocellsplanadors conflueix en el que es coneix com a colls d’ampolla i ones reuneixen milers d’aus en pas (Falsterbo, Gibraltar, Bòsfor, etc.) aCatalunya no hi ha constància que aquest fenomen es manifesti enquantitats tan excepcionals. No obstant això, hi ha un pas regular iimportant per a molts planadors, i també evidències que indiquenl’existència d’estratègies migratòries distintes segons les espècies.Alguns rapinyaires com l’arpella sembla que tenen un pas concentratper la franja litoral, mentre d’altres com l’àguila marcenca migrenamb major quantitat per l’interior i es canalitzen a través d’algunesvalls, com la del Segre.

El projecte PERNIS neix de l’interès comú de diversos estudiososde la migració de rapinyaires de treballar plegats per conèixer milloraquest fenomen. Així, després d’un primer any pilot el 2003, es posadefinitivament en marxa el 2004 amb 18 estacions i un total de 32col·laboradors que han censat 2.538 ocells. És evident que calimplicar molta més gent en aquest projecte, sobretot a lescomarques de ponent, centre i sud de Catalunya. Només amb unnombre important d’estacions es podrà interpretar amb cura elfenomen de la migració i els punts calents del pas.

Des de l’ICO es vol apostar fort per a què el PERNIS passi a ser undels projectes de seguiment més importants de l’entitat. Més enllàdels coneixements que ens pugui aportar, cal recordar que els ocellsplanadors, per la seva envergadura, pateixen una problemàticaespecífica a causa de l’alta mortalitat per col·lisions amb línieselèctriques, així com en la incidència real, però encara forçadesconeguda, amb els aerogeneradors dels parcs eòlics. És evidentque la informació que pugui recollir el PERNIS en els pròxims anyspot ser cabdal per poder prendre mesures de conservació i establiruns criteris de planificació del territori a l’hora d’implantarinfraestructures energètiques o de qualsevol altra mena que puguinincidir negativament en la migració dels ocells.

Confiem que aquest primer informe serveixi d’estímul per a quèmoltes més persones s’animin a participar al PERNIS i que en pocsanys puguem disposar d’una xarxa d’estacions ben representada pertot el territori. Ànims, només calen 10 matins a l’any i una mica depaciència per ser un guaita del cel!

l’AbellerolButlletí de contacte del

Institut Català d’Ornitologia

núm. 25estiu 2005

Comitè EditorialRaül Aymí

Gabriel Gargallo

Responsables de seccionsDavid Bigas, Ricard Gutiérrez,

Carles Barriocanal

Col·laboradorsOriol Baltà

Santi GuallarRicard Gutiérrez Sergi Herrando

Manel Puigcerver

Disseny i maquetacióLluc Julià

EditaInstitut Català d’Ornitologia

Museu de ZoologiaPasseig Picasso, s/n

08003 BarcelonaTel.: 93 319 42 79

C/ Girona, 168, ent. 5a08037 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

Correu electrònic: ico@ornitologia.orgPàgina web: www.ornitologia.org

L’Institut Català d’Ornitologia (ICO) és unaentitat constituïda amb la finalitat depromoure l’estudi i seguiment de les

poblacions d’ocells que nien, migren ohivernen a Catalunya, així com de fomentar la

seva conservació.

© 2005 Institut Català d’OrnitologiaDipòsit Legal: 12371-01

ISSN: 1579-3400Fotomecànica: Aura Digit

Impressió: Gràfiques Barceloneta

Les opinions dels autors de lescol·laboracions que apareixen en aquest

butlletí corresponen exclusivament al seucriteri personal, excepte les que siguin en el

seu caràcter de directius de l’ICO.

ICO

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - estiu 2005 3

NOTÍCIES

Seguiment d’ocells a la ciutat de Barcelona

L’Anuarid’Ornitologia es vol posar al dia En els pròxims mesos estaràdisponible l’Anuarid’Ornitologia de Catalunya2001. Per tal de solucionarl’endarreriment crònicd’aquesta publicació el propervolum aplegarà les dades dequatre anys (2002-2005) is’espera publicar-lo l’estiu de2006.

Durant aquest mes d’agostestà previst que es puguidistribuir l’Anuari d’Orni-

tologia de Catalunya 2001. No escap secret que l’Anuari és actual-ment un dels projectes de l’ICOque pateix un problema crònic pelque fa a l’endarreriment que ha acu-mulat durant els darrers anys. Ai-xò ha estat conseqüència, d’unabanda, a la feina acumulada per l’a-tles dels ocells nidificants i, per l’al-tra, al retard en la recepció de lainformació de cada any. En un in-tent per solucionar aquesta pro-blemàtica s’ha decidit realitzar unvolum on es compili la informa-ció del període 2002-2005 (4 anys)que hauria d’estar finalitzat durantl’estiu de 2006. És evident que ai-xò suposa un esforç molt impor-tant per a tothom i que caldràlliurar les dades amb uns terminisque seran improrrogables. Així, lesdades del període 2002-2004 hau-ran d’estar lliurades abans de l’1d’octubre d’aquest any. Per a les da-des de 2005 la data límit és l’1 defebrer de 2006. Donat que s’ha pu-blicat recentment l’Atles dels ocellsnidificants de Catalunya 1999-2002, a partir d’ara només esconsideraran les dades de repro-ducció que suposin alguna nove-tat respecte a aquesta obra.

El passat dia 20 dejuny de 2005 va mo-rir a Barcelona Se-

cundino Gallego Trigo als76 anys. Nascut el 1928 aOtero del Rey (Lugo) vatreballar com a bidell a laFacultat de Biologia de laUniversitat de Barcelona,on va exercir el càrrec deconservador del museu deZoología d'aquesta Facul-tat. Es va fer famós arran de la seva par-ticipació durant els anys seixanta al pro-grama televisiu "Las diez de últimas" quepresentava José Luis Pécker a TelevisiónEspañola i en el qual va mostrar elsseus extensos coneixements ornitolò-gics. Posteriorment va participar de for-ma regular en diversos mitjans de co-municació on va tenir un paper destacaten la difusió de l'ornitologia. L'any 1970va publicar el llibre "Aves indígenas deEspaña" editat per l'editorial HispanoEuropea.

Durant molts anys (mésde 20) ha col·laborat ac-tivament en diversos equipsde recerca de la Universi-tat de Barcelona i, en es-pecial, en l'equip de JoséDomingo Rodríguez Tei-jeiro i Manel Puigcerversobre diversos aspectes dela biologia, ecologia i com-portament de la guatllaCoturnix coturnix. Desta-

quen en aquest terreny les seves 50 pu-blicacions a revistes científiques i de di-vulgació (35 a revistes nacionals i 15 arevistes internacionals) i 10 col·labo-racions en llibres (7 nacionals i 3 in-ternacionals). Amb el seu traspàs des-apareix un dels pocs personatges quevan divulgar l'ornitologia cinquantaanys enrere quan aquesta disciplina noera ni de bon tros tan popular com enels temps actuals, i que deixava, comdeia molt sovint, "que el camp emparli". Descansi en pau.

Obituari: Secundino Gallego Trigo (1928-2005)

Per encàrrec de l’Ajuntament deBarcelona, l’Institut Català d’Or-nitologia i la Universitat de Bar-

celona participen conjuntament en unprojecte de seguiment dels ocells d’a-questa ciutat. Aquest projecte es fona-menta en la xarxa d’itineraris SOCC quehi ha al municipi de Barcelona, i quehores d’ara consta ja de 8 transectes de3 km, i consisteix bàsicament en l’ela-boració d’una sèrie d’índexs que servei-xin per poder valorar com evolucionaal llarg dels anys l’avifauna de la ciutat.

Una de les particularitats més notablesdels SOCCs a la ciutat de Barcelona és quenomés es poden realitzar els censos els

diumenges i festius, quan l’activitat huma-na és prou baixa per poder fer els comp-tatges. Això limita força els dies disponi-bles, però la varietat i quantitat d’ocellsde la ciutat és més que suficient per ferque els censos puguin arribar a ser tanagraïts com en qualsevol altre lloc. L’ocellmés abundant a Barcelona durant la tem-porada de nidificació de 2004 ha estat elColom domèstic seguit pel Falciot negre,el Pardal comú, el Gavià argentat i la Coto-rreta de pit gris. A la primavera, la mitja-na d’espècies autòctones detectades peritinerari ha estat de 20 (mitjana catalana= 35), mentre que a l’hivern ha estat de23 (mitjana catalana = 29).

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - estiu 20054

PROGRAMA PERNIS

Primers resultats delprograma PERNIS

Lestiu de 2003 es va iniciar elprojecte PERNIS amb l’objec-tiu de conèixer les característi-ques del pas postnupcial de

rapinyaires i altres ocells planadors(cigonyes i grues) que travessen el terri-tori català, així com determinar quinesrutes migratòries utilitzen i les ten-dències poblacionals que tenen al llargdels anys. Per si no n’hi hagués prouamb l’interès intrínsec del coneixementd’aquests processos, les aplicacionspotencials d’aquest projecte poden arri-bar a ser molt rellevants en un futur nomassa llunyà. Sense pretendre entrarara en el debat, és evident que la neces-sitat d’un planejament ordenat del terri-tori requereix d’aquest coneixement,per exemple, de cara a la implantaciód’una xarxa de parcs eòlics respectuo-sa amb aquest component de la biodi-versitat.

El PERNIS està coordinat des de l’Ins-titut Català d’Ornitologia (ICO) i englo-ba diversos equips que estan duent aterme el seguiment dins d’una xarxad’estacions repartides pel territori cata-là. El projecte disposa d’un comitè d’ex-perts (Comitè PERNIS) que vetlla pelseu bon funcionament. Les seves fun-cions són discutir i decidir qualsevolaspecte que faci referència al projecte,i més concretament a la metodologia,la coordinació, la cessió de dades atercers, la gestió dels possibles recursoseconòmics, etc.

Les estacions del programa PERNISestan situades en llocs elevats amb unbon camp visual i que siguin suscepti-bles de ser zones de pas de rapinyairesi altres planadors. El seguiment es rea-litza un total de 10 dies per tempora-

Aquest informe mostra els primers resultats del programa PERNIS, la xarxa de seguiment de lamigració postnupcial de rapinyaires i aus planadores a Catalunya. El 2003 va ser l’any pilot delprojecte en el qual es va posar a punt a la metodologia de cens i el 2004 ha donat els primersresultats, gràcies a la participació de 18 estacions de seguiment.

Figura 1. Localització deles 18 estacions delprograma PERNIS en latemporada 2004.L’estació 23 no ha estatconsiderada en les anàlisisper manca d’un nombresuficient de sessions.

23 14

1

20

19

24

2

1816

15118

13

7522

3

4

Fran

Tra

balo

n

1 Cadí2 Volcà d’Aiguanegra3 Canòpolis4 Puig de l’Àliga-Tres Partions5 Turó de la Magarola7 Sant Mateu8 l'Enclusa11 Turó de les Gatoses13 Serra de Ca l'Estragués14 Les Pardines15 Puig de Portugal16 Sant Miquel Girona18 Santuari de Bellmunt19 Tossal Carissols20 Tossal de l'Àliga22 Pi Fustera24 Coll d'Ares

Cigonya blanca i Milà negreen migració

’

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - estiu 2005 5

da. S’inicia durant la segona meitat d’a-gost, data a partir de la qual es comen-cen a comptabilitzar els caps de setma-na que seran objecte de seguiment, finsa la segona meitat d’octubre. El censes duu a terme des de les 10:00 a les14:00 hores i es pot fer divendres, dis-sabte, diumenge o dilluns (preferible-ment dissabte). En cada sessió de censes registren les dades meteorològiquesi per a cada observació s’apunta l’hora,l’espècie, nombre d’individus de l’estoli la direcció del vol.

PERNIS 2004

L’any 2003 va ser l’any pilot del projecteamb 11 estacions de seguiment. El 2004se li van sumar 10 estacions i en vandeixar de funcionar 3, de manera queactualment la xarxa està formada perun total de 18 estacions (Figura 1). Calremarcar que tant el nombre com la dis-tribució de les estacions està encara llunyde ser la desitjable i resulta especial-ment important incrementar la cober-tura a les comarques de ponent, cen-tre i sud del país. Els resultats que espresenten en aquest treball preliminares basen en la distribució espacial deles espècies més abundants i en la feno-logia dins el període d’estudi.

Per obtenir els mapes de distribuciói els gràfics de fenologia s’han utilitzatles dades agrupades per espècie. Ambl’objectiu de poder comparar les dife-rents estacions entre sí, en aquelles quepresentaven alguna sessió sense fer esva estimar un valor per a cada espècie.Així, per exemple, si la sessió pendentestava entre dues sessions realitzades,es va fer la mitja aritmètica entre l’an-terior i la posterior. És evident que aques-ta mena de sistemes d’estimació tenenles seves limitacions, però és impres-cindible per a una adequada compara-ció entre les zones. L’estació del coll deCampirme (Pallars Sobirà) no es vaincloure en les anàlisis perquè el segui-ment es va dur a terme en menys de 7sessions, per la qual cosa consideremque el total d’estacions operatives el2004 és de 17. També cal fer un esmentespecial a l’estació del puig de Portu-

gal, en la qual es va haver de variar laseva localització dins el període d’estu-di, encara que això no s’ha consideratun impediment per a què sigui descar-tada de les anàlisis realitzades.

En les 17 estacions es van censar untotal de 2.538 individus de 23 espèciesdiferents (Taula 1). Les espècies més

abundants van ser, per ordre decreixent:l’Aligot vesper Pernis apivorus, la Cigo-nya blanca Ciconia ciconia, l’EsparverAccipiter nisus, el Xoriguer comú Falcotinnunculus, l’Arpella vulgar Circus aeru-ginosus, l’Àguila marcenca Circaetus galli-cus, l’Aligot comú Buteo buteo i l’Àgui-la calçada Hieraaetus pennatus. Entre les

Figura 2.Distribució de lesobservacionsacumulades perestació PERNISdurant latemporada 2004.

4-50

50-150

150-300

300-476

agost setembre octubre

65060055050045040035030025020015010050

0

La feina de camp del PERNIS consisteix en 10 matins d’observació

Jo

rdi D

alm

au

Total d’individus censats

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - estiu 20056

PROGRAMA PERNIS Primers resultats del programa PERNIS

Figura 4. Distribució de lesobservacions d’Aligot vesperen el PERNIS durant latemporada 2004. Aquestaespècie ha concentrat el pas alsetembre i sembla que hautilitzat indiferentment zoneslitorals i interiors.

Figura 5. Distribució de lesobservacions d’Àguila marcencaen el PERNIS durant latemporada 2004. Aquestaespècie ha concentrat el pasdurant tot el mes de setembre,bàsicament per l’interior delpaís.

Figura 3. Distribució de lesobservacions de Cigonya blancaen el PERNIS durant latemporada 2004. Aquestaespècie ha concentrat el pas aprincipis de setembre,especialment per la zonaprelitoral.

Espècie TotalNo identificat 8855PERBUT (Pernis-Buteo) 1144FATINA (F. tinnunculus-F. naumanni) 66Ciconia nigra 33Ciconia ciconia 445588Accipitridae 5533Pernis apivorus 779988Elanus caeruleus 11Milvus migrans 1177Milvus milvus 88Neophron percnopterus 11Gyps fulvus 3322Circaetus gallicus 111188Circus sp. 33Circus aeruginosus 112200Circus cyaneus 11Circus pygargus 1111Accipiter sp. 11Accipiter gentilis 1155Accipiter nisus 227722Buteo buteo 110044Hieraaetus pennatus 9955Pandion haliaetus 1133Falco sp. 1177Falco tinnunculus 222200Falco vespertinus 22Falco columbarius 11Falco subbuteo 3366Falco eleonorae 99Falco peregrinus 2255TToottaall 22..553388

Taula 1. Resultats del PERNIS perespècies en la temporada de cens 2004.Les xifres corresponen als comptatgesper al conjunt de les 17 estacions per a lesquals s’han pogut fer 7 o més sessions deseguiment. Cal tenir en compte que en lesestacions per a les quals hi havia entre 1 i3 sessions pendents els valors d’aquestessessions han estat estimats a partir delsde les sessions realitzades (vegeu textprincipal).

Àguila marcenca Circaetus gallicus

Aligot vesper Pernis apivorus

0

0-10

10-120

120-182

0-15

15-35

35-135

135-340

0-3

3-10

10-20

20-59

3002752502252001751501251007550250

325300275250225200175150125100

755025

0

2826242220181614121086420

agost setembre octubre

agost setembre octubre

agost setembre octubre

Àguila marcenca Circaetus gallicus

Fran

Tra

balo

n

Cigonya blanca Ciconia ciconia

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - estiu 2005 7

observacions d’espècies més interes-sats cal esmentar el Falcó cama-roig Fal-co vespertinus, l’Esparver d’espatlles negresElanus caeruleus i l’Esmerla Falco colum-barius. Pel que fa a la mida dels estols,es poden remarcar els casos de 182 Cigo-nyes blanques al volcà d’Aiguanegra oels 70 Aligots vespers al Cadí, totes duesdades el mateix dia, el 4 de setembre.

Les dades obtingudes durant la cam-panya PERNIS 2004 aporten les prime-res dades sobre les rutes de migraciópostnupcial de rapinyaires i altres pla-nadors a Catalunya. Les dades que esmostren en aquest primer informe sónmolt preliminars, però serveixen perintuir uns primers patrons que val lapena remarcar. D’una banda, hi ha unaclara concentració d’observacions a lesestacions properes a la costa central i enalgunes de l’interior (Figura 2). És moltinteressant la comparació entre els valorsde les estacions de la costa central cata-lana respecte a l’estació del puig de Por-tugal, a la Costa Brava, els quals sugge-reixen que l’intens pas detectat a la cos-ta central no provindria del terç norddel litoral català. D’altra banda, i pel quefa a les estacions de muntanya, aquellesque miren a valls amples semblen mésfavorables que no pas les que estan enca-bides enmig de les serres, donant suporta la hipòtesi que les grans valls canalit-zen les principals rutes de pas. Lacomparació entre les estacions del Cadí(que mira cap a la vall del Segre) i lesestacions de Pardines, el tossal de l’Àli-

Figura 6. Distribució de lesobservacions d’Arpella en elPERNIS durant la temporada2004. Aquesta espècie haconcentrat molt el pas alsetembre, per la zona de lacosta i, en menor quantitat, pelprelitoral.

Figura 7. Distribució de lesobservacions d’Esparver en elPERNIS durant la temporada2004. Aquesta espècie hamantingut el pas durant tota latemporada, tot baixant una micaa l’octubre. Sembla que utilitzaindiferentment la costa il’interior.

Figura 8. Distribució de lesobservacions d’Aligot comú enel PERNIS durant la temporada2004. Aquesta espècie haconcentrat molt el pas entresetembre i octubre, per bé queel percentatge d’individusvistos a l’agost ha estatrelativament alt.

Arpella Circus aeruginosus

Esparver Accipiter nisus

Aligot comú Buteo buteo

0-2

2-5

5-20

20-23

0-5

5-20

20-30

30-52

0-2

2-5

5-10

10-31

50454035302520151050

65605550454035302520151050

40

35

30

25

20

15

10

5

0

agost setembre octubre

agost setembre octubre

agost setembre octubre

Aligot Buteo buteo

Raü

l Mir

alta

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - estiu 20058

ga i el tossal de Carrisols (properes, peròsense visibilitat sobre aquesta vall prin-cipal), així ho fan entreveure.

Pel que fa a la fenologia, els primersresultats (Figures 3-10) indiquen el pasde rapinyaires i planadors es produeixdurant tot el període d’estudi, tot i queamb grans variacions segons les espè-cies. Potser l’espècie que ha quedat menysben coberta és el Xoriguer comú, per alqual el pas s’ha concentrat a finals delperíode i no s’ha arribat a copsar una cla-ra corba descendent (Figura 10). A nivellespecífic, les figures 3-10 mostren la dis-tribució i fenologia de les observacionsde les 8 espècies més abundants en elPERNIS de 2004.

Participació en el projecte

El PERNIS és possible gràcies a la ines-timable col·laboració de tots els seusparticipants. La taula del costat mostrales estacions i col·laboradors que hanparticipat durant la temporada de censde l’any 2004. El PERNIS rep el suportdel Parc Natural de la Zona Volcànicade la Garrotxa, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Parc Natural Garraf i Parc deCollserola, així com de la Fundació Terri-tori i Paisatge. Un agraïment molt espe-cial a tots ells. Per participar en el pro-jecte heu de posar-vos en contacteamb el seu coordinador: Oriol Baltàinfo@ornitologia.org / 93 4587893.

SERGI HERRANDO & ORIOL BALTÀ

PROGRAMA PERNIS Primers resultats del programa PERNIS

Figura 9. Distribució de lesobservacions d’Àguila calçadaen el PERNIS durant latemporada 2004. Aquestaespècie ha concentrat el pas al’octubre i per la zona costanera.

Figura 10. Distribució de lesobservacions de Xoriguer comúen el PERNIS durant latemporada 2004. Aquestaespècie ha augmentat el pasfins a l’octubre i no s’entreveuuna davallada clara dins elperíode de mostratge.

Codi Nom de l’estació Responsables1 Cadí Jordi Dalmau, Jordi Nicolau i Lluís Miquel Martín2 Volcà d’Aiguanegra Fran Trabalón3 Canòpolis Rodrigo del Amo i Joan Bertran4 Puig de l’Àliga-Tres Partions Marc Peris, Cisco Guasch, Xavier Bayer, Humbert Salvadó

i Pere-Xavier Albornà5 Turó de la Magarola Francesc Llimona, Dani Diaz i Jordi Ponce7 Sant Mateu Jordi Sala8 L’Enclusa Josep Mª Prat, Josep Mª Puig, Martí Rodríguez, Pere Baucells,

Pere Cortinas i Roger Jutglar11 Turó de les Gatoses Alfons Delgado, Quim Vilagran, Joan Ventura i Núria Simon13 Serra de Ca l’Estragués Javier Mendoza14 Les Pardines Jordi Dalmau, Jordi Nicolau, Ann Matschke i Carles Ripoll15 Puig de Portugal Carlos Àlvarez16 Sant Miquel Girona Ponç Feliu i Enric Fàbregas18 Santuari de Bellmunt Andrés García i Ramon Prat19 Tossal Carissols Fermí Sort20 Tossal de l’Àliga Roger Sanmartí22 Pi Fustera Ferran Arenas23 Coll de Campirme Mar Balagué i Maria Pou24 Coll d’Ares Manel Dinarès

Àguila calçada Hieraaetus pennatus

Xoriguer comú Falco tinnunculus

0-1

1 -5

5-10

10-49

0-2

2-15

15-20

20-52

Àguila calçadaHieraaetus pennatus

Raü

l Mir

alta

agost setembre octubre

agost setembre octubre

7065605550454035302520151050

605550454035302520151050

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - estiu 2005 9

REPORTATGE

Treballar com a ornitòlega Amèrica. L’exemple delViri de cap negre

Voluntaris, interins, anella-dors, assistents de camp pera projectes de doctorat i màs-ter, tècnics de camp per a

estudis de conservació d’espècies ame-naçades, buscadors de nius. Aquestssón alguns exemples de les diferentsdemandes de treball que apareixenanunciades a les pàgines web de, entred’altres, consultories ambientals, uni-versitats i organitzacions dedicades al’estudi i conservació de la natura,sobretot, als Estats Units. No obstantaixò, la Cornell University publicaperiòdicament a través d’internet(www.birds.cornell.edu) un resum del’actualitat en el mercat laboral orni-tològic que amplia enormement laquantitat de sol·licituds que els inves-tigadors reben, i, viceversa, la diver-sitat i quantitat de feines que els orni-tòlegs poden sol·licitar.

L’experiència que es pot aplegar i lesactivitats en què es pot participar através d’aquestes feines van més enllàde les expectatives de l’ornitòleg quetreballa només al nostre país. Els recur-sos materials i econòmics que dispo-sen els projectes d’estudi als EstatsUnits permeten assolir resultats “engran format”. Però no és la mida delsseus projectes el que realment ens inte-ressa com a ornitòlegs, sinó la quan-titat de tècniques i mètodes de treballque fan servir diferents als nostres o,encara més important, que no es conei-xen aquí. El contacte amb altres for-mes de fer i veure, com sempre, enri-queix i dóna perspectiva i un sentitcrític molt valuós per millorar tot allò

a què estem acostumats. Alguns exem-ples són: les mesures per evitar baixesanellant, la datació per mitjà de l’os-sificació cranial, la utilització siste-màtica de pistes comportamentals pertrobar nius, o la captura selectiva d’in-dividus (target-netting).

Voluntariats i interinatges

Una de les modalitats de treball ambmés demanda i oferta - encara que aixòens costi de creure - són els volunta-riats. Contràriament al que suggereix

el nom, els voluntaris gairebé semprereben uns diners que cobreixen lesdespeses de manutenció, de vegadesse’ls proporciona un ajut per pagaralmenys part de les despeses de des-plaçament i sovint s’atorga un no sem-pre modest salari. En aquest sentit, elsprojectes a Amèrica Central i del Sudsón els més beneficiats: no només esnodreixen totalment de voluntaris,sinó que l’allau de sol·licituds quereben els seus responsables fa extraor-dinàriament difícil accedir-hi. Als volun-

Treballar com a ornitòleg a l’estranger i, més encara, en un altre continent, probablement haestat un dels somnis de molts dels afeccionats als ocells. En aquest reportatge el nostrecompany Santi Guallar explica la seva experiència a Amèrica, on ha col·laborat en diversostreballs de recerca.

L’autor en una campanya d’anellament a Mèxic.

San

ti G

ual

lar

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - estiu 200510

taris se’ls exigeix que es comprometindurant un període mínim que sol serd’un mes. La manca d’un contracte for-mal fa innecessari un visat de treball,encara que hi ha excepcions.

Sense l’entusiasme i la participaciódels voluntaris no es podrien dur a ter-me molts projectes de gran interès. Elsavantatges per als voluntaris són diver-sos: adquisició d’experiència en tècni-ques i mètodes d’estudi molt nombro-sos i sovint capdavanters, coneixementdirecte del treball i l’estudi de la natu-ra per als novells, accés a un mercatlaboral restringit, possibilitat de viure aescenaris naturals lluny de la civilitza-ció, fer bimbos increïbles i viatjar a baixpreu i sense ser només un turista. Unexemple, extrapolable a casa nostra, delsfruits que pot arribar a donar el treballvoluntari és l’Atles d’ocells nidificants deCatalunya, el qual ens ha permès a moltsdels col·laboradors augmentar els nos-tres coneixements i experiència i, el mésimportant, contribuir a una obra de granriquesa i aplicabilitat.

Els interinatges, en el món de l’orni-tologia, són l’equivalent dels llocs per abecaris a les empreses. Algunes orga-nitzacions que posseeixen instal·lacionspermanents en àrees naturals realitzenprojectes in situ pels quals emprenpersonal temporal, els interins. L’interírep allotjament gratuït i un sou d’uns600 $ per a les seves despeses de manu-tenció, habitualment a canvi de com-prometre’s per 6 mesos. Institucions comara el Klamath Observatory o el PointReyes Bird Observatory en principi reclu-ten ornitòlegs novells per formar-los,però a la pràctica solen triar sol·licitantsamb força experiència.

Interinatges i voluntariats consti-tueixen bons accessos al mercat de tre-ball ornitològic a Amèrica. Proporcio-nen les referències i el coneixement deprimera mà de l’avifauna del Neàrticque qualsevol entitat de recerca voltrobar als currículums.

Els treballs amb contracte.El projecte Black-capped Vireo

La demanda i diversificació dels tre-balls sota contracte és molt gran, des

de llocs que requereixen poca espe-cialització i experiència fins a càrrecsde director executiu. Tots tenen encomú, però, que requereixen visat detreball l’obtenció del qual passa perun seguit de tràmits que es prolon-guen durant setmanes, complica-cions què la majoria dels centres in-vestigadors no volen travessar i quesón un altre handicap més per acon-seguir una feina com a estranger.

Probablement una bona oportunitatpels anelladors d’aconseguir un treballsota contracte sense haver passat perun interinatge o voluntariat és el pro-grama de monitoratge MAPS (Moni-toring Avian Productivity and Survi-vorship; projecte homòleg al nostreSYLVIA) dut a terme des de l’Institu-te of Bird Populations. El sou està alsvoltants dels 1100 $ i inclou l’allotja-ment.

Serveixi a tall d’exemple del que potser una feina de camp el projecte d’es-tudi de la biologia del Viri de cap negreVireo atricapillus a les muntanyes Wichi-ta al sud d’Oklahoma. Aquest és unprojecte molt veterà –té uns 17 anys-

que es va posar en marxa en el momenten què aquest passeriforme va entraren el llistat federal d’espècies en perilld’extinció. Als Estats Units quan unaespècie es declara en perill rep pro-tecció immediata que s’estén als llocson habita, i també fons federals per alseu estudi i per a la seva conservaciói recuperació. En el cas del Viri de capnegre en primer lloc es van establirles causes del seu declivi (parasitismeper Molothrus ater, ictèrid molt abun-dant de les planes i pastures d’Amè-rica del Nord, que pon els seus ousals nius d’altres passeriformes) i es vanprendre les mesures adequades per ala seva protecció (eliminació de M.ater mitjançant gàbies amb reclam atota la perifèria del territori de cria).Un cop estudiats els seus estrictesrequeriments d’hàbitat per a la sevagestió, s’ha continuat controlant laseva tendència poblacional –que haestat molt positiva -, a l’hora que s’hananat estudiant més i més aspectes dela seva biologia.

L’any 2003 es va dur a terme un segui-ment de la dispersió dels individus nas-

Exemplar adult de Viri de cap negre.

REPORTATGE Treballar com a ornitòleg a Amèrica. L’exemple del Viri de cap negre

San

ti G

ual

lar

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - estiu 2005 11

cuts el 2002. La seqüència del treball decamp s’inicià a principis de maig amb ladelimitació dels territoris dels masclessobre mapes topogràfics de l’exèrcit i laseva senyalització amb unitats GPS perverificar-ne la precisió. Simultàniamentcomençà la descripció dels ocells dinsde cada territori. Afortunadament, elsdimorfismes sexuals, el retràs en la madu-ració del plomatge, i diversos trets vocalsi comportamentals, entre d’altres carac-terístiques, permeten individualitzar-los.Es va posar una atenció especial a llegirles combinacions d’anelles de colors -els nascuts el 2002 només portaven ane-lla metàl·lica -, activitat de seguimentque es va continuar al llarg de tota latemporada perquè els canvis de parellaestan a l’ordre del dia.

Coincidint amb el pic de nidificació,es va passar a la cerca intensiva delsnius, si bé es continuava completantinformació sobre territoris i els seuspropietaris. Per trobar els nius d’aquestviri s’aprofitaven diversos trets com-portamentals: a) el fet que fa el niu al’espai interior de la capçada dels rou-res Quercus a una alçada inferior d’1m sobre el terra; b) el seguiment d’o-cells que transporten becada o mate-rial per al niu; c) la reconstrucció dela trajectòria rectilínia darrera l’apari-ció sobtada d’un mascle i, sobretot,d’una femella; d) els crits d’alarma i laseva gradació; i e) el fet que els mas-cles tendeixen a repetir una frase delcant quan passen a prop del niu.

Trobats els nius i marcats amb GPSper a que els altres integrants de l’equip

poguessin retrobar-los en cas necessa-ri, es calcularen les dates en què els pollssortirien del niu basant-se en factorscom la mida de posta, l’edat dels pollsi la durada mitjana de la incubació i dela fase de poll. Aquests s’anellen uneshores abans que abandonin el niu o undia abans com a molt aviat; si s’arribaamb retràs encara es poden recol·lectara mà, de vegades grimpant als arbres -els “volanders” abandonen el niu diesabans de poder volar en condicions i esmouen als seus voltants emetent reclamsmolt discrets per tal que els localitzinels progenitors. El 2003 es posà anellametàl·lica a una pota i anella de plàsticblanc a l’altra -esquerra els nascuts a unameitat del territori, dreta els de l’altra.Angoixats per la imminent depredacióde la seva llocada, els progenitors espoden capturar amb relativa facilitat mit-jançant una xarxa plantada vora el niu.Aquesta tasca es feia de forma simultà-nia amb la captura dels viris de cap negrenascuts l’any anterior. Per a la capturad’adults –ocells de segon any inclosos-en altres situacions la tècnica varia: als

mascles se’ls atreu amb el cant d’altresmascles; amb les femelles això és pocefectiu i s’han de fer servir gravacions oimitacions d’Otus asio, sempre que espugui a prop de la seva tongada de volan-ders mentre recorren el territori en bus-ca d’aliment - cadascun dels pares es facàrrec d’una part de la llocada fins queels juvenils s’independitzen, uns 40 diesdesprés d’haver abandonat el niu. Pertenir èxit s’ha de triar el lloc i l’orienta-ció més adients on plantar la xarxa icol·locar el casset; també s’ha d’empai-tar el viri cap a aquesta amb pedretes,o bé posant-nos a una banda o altra dela xarxa segons convingui.

Al juliol la temporada reproducto-ra del Viri de cap negre toca la sevafi, i als últims dies del mes el 2003 janomés restaven un grapat de nius actiusi la majoria dels territoris havienestat abandonats.

Les condicions de treball a les Wichi-ta són dures: llargues jornades, mot-xilles carregades, elevades temperatu-res, escasses ombres, un terreny abrup-te i pedregós que obliga a fer ziga-zaguesconstants, perill de tempestes elèctri-ques i tornados durant setmanes, mol-tíssimes paparres i serps verinoses -sobretot de cascavell- i cap al final dela temporada també tavans. El sou vaser de 2000 $/mes, més casa a un barriresidencial de la ciutat de Lawton i400$ per compensar les despeses dedesplaçament.

SANTI GUALLARsguallar36@hotmail.com

Niu de Vireo atricapillus

Dav

id B

arre

t

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - estiu 2005

NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

Gener En un mes de gener força fred, vandestacar els dos Cignes muts quevan romandre a la llacuna de calTet, al delta del Llobregat duranttot el gener. Més al nord, al Ber-guedà, el dia 8 es va veure una pare-lla d’Ànecs mandarins Aix galeri-culata a l’estany de Graugés, Avià,des d’on, a causa de les gelades,es van desplaçar al proper riu Llo-bregat, prop de la colònia Rosal eldia 15. Als Aiguamolls, el masclede Xarxet de Carolina Anas carolinensistrobat el 2.11.04 al Cortalet, va restar al’àrea durant tot el gener i es va veure finsal dia 20 del més següent. Es va veure unÀnec glacial Clangula hyemalis al deltade l’Ebre entre els dies 24 i 27. A la zonadel Trabucador, delta de l’Ebre, duranttot el mes es va veure la Calàbria gros-sa Gavia immer adulta ja detectada durantel desembre passat. Al mateix lloc, es vancitar dos Cabussons orelluts Podicepsauritus entre els dies 23 i 31, mentre queun tercer exemplar que ja s’havia vist eldesembre passat va romandre a la zonadurant tot el mes. Al litoral, va destacarla xifra de 1.070 Baldrigues balears Puf-finus mauretanicus vistes des de la platjaLlarga de Tarragona el dia 7, més les225 comptades des del cap de Salou l’en-demà. A Lleida, el dia 15 es va veure unAgró blanc Egretta alba a la Mitjana, enuna zona on no són gaire freqüents a l’hi-vern. Els dies 14 i 15 va aparèixer unCapó reial Plegadis falcinellus marcat ambPVC a la maresma de les Filipines, deltadel Llobregat, i un altre més a ca l’Arana,també el dia 15. Al port del Fangar, es vaveure una Siseta cendrosa Xenus cine-reus durant tot el mes i que ja estava a lazona des del desembre de 2004. Tambéal delta de l’Ebre es va veure un Escura-flascons becfí Phalaropus lobatus entre

els dies 10 i 16, i un Escuraflascons bec-gròs Phalaropus fulicaria el dia 15. La sor-presa la va portar un primer hivern enplomatge molt gastat de Gavina de Dela-ware Larus delawarensis trobada a la des-embocadura del Ridaura, a Platja d’Aro,Baix Empordà, el dia 1 i que es va mou-re cap a Sant Antoni de Calonge, on res-taria fins l’abril. A Cambrils, Baix Camp,el dia 28 es van veure fins a cinc Gavi-nes cendroses Larus canus, tot un rècorda casa nostra per a aquesta espècie pocabundant. A la punta del Fangar es vaobservar un Gavià de potes roses Larusargentatus argenteus de 3r hivern entre elsdies 29 i 31. Cap al dia 25, enmig d’untemporal de fred, es va veure un ines-perat Gaig blau Coracias garrulus a propde Callús, Bages. Al delta de l’Ebre hi haviaquatre Piules grosses Anthus richardi deles quals dues van romandre a la zona finsal maig als erms de la Tancada; aques-tes, formaven part del grup que va apa-rèixer a la zona la tardor de 2004 i queenguany van hivernar al delta. De la matei-xa manera, l’ocell que s’havia detectat el2004 va ser relocalitzat a la desemboca-dura del Besòs, Sant Adrià de Besòs, Bar-celonès, els dies 12 i 27 d’aquest mes. Ala punta de la Banya, delta de l’Ebre, esva veure un Grasset de costa Anthus petro-sus de 1r hivern el dia 15.

FebrerAl febrer van continuar els Cig-nes muts del Llobregat, almenysfins el dia 15 i també n’hi haviaun el dia 2 al riu Segre, a uns 5km a l’oest de Lleida, així comun parell més a l’aiguabarreigSegre-Cinca, la Granja d’Escarp,Segrià. El dia 3 es va veure unXarxet marbrenc Marmaronettaangustirostris al delta de l’Ebre, idel 3 al 10 també al delta es vaobservar un Morell xocolater

Aythya nyroca. El dia 12 es va detectarun mascle d’Ànec mandarí als estanysde Sils, Selva, el qual va romandre a lazona fins el dia 3 de març. La Calàbriagrossa adulta vista al delta de l’Ebre varomandre en el mateix lloc fins al dia14, i el Cabussó orellut de la mateixazona, hi va ser fins el dia 10 d’aquestmes. La hivernada d’Àguiles calçadesHieraaetus pennatus als voltants de Tarra-gona aquest temporada va ser força bonai hom calcula de la presència d’almenyscinc exemplars diferents. La Siseta cen-drosa Xenus cinereus del delta es va albi-rar fins el dia 17 d’aquest mes. La Gavi-na de Delaware va restar a la zona deSant Antoni de Calonge tot el mes.Durant aquest mes es van observar finsa cinc Gavians de potes roses Larusargentatus, tres al delta de l’Ebre i dosal port de Tarragona. I també al deltade l’Ebre, el dia 15 es va veure un exem-plar de 1r hivern de Gavinot Larus mari-nus. El dia 25 es va observar una Tór-tora del Senegal Streptopelia senega-lensis d’origen desconegut, menjanten llibertat al Zoològic de Barcelona. Eldia 11, es va veure un primer hivern ofemella de Repicatalons petit Embe-riza pusilla a poca distància, a prop dela platja del Remolar, delta del Llobre-gat.

12

Crònica ornitològica Gener-Abril 2005Dels primers mesos de l’any en destaquen les observacions del mes d’abril i, en especial, laprimera citació per a Catalunya de Terrerola cuabarrada. Igualment resulta d’interès la segonacitació de Pinsà trompeter en una primavera en què s’han vist exemplars a diversos païsoseuropeus. Per a més informació, consulteu la web Rare Birds in Spain (www.rarebirdspain.net).

Terrerola CuabarradaAmmomanes cinctura

Syv

ain

Mau

ry

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - estiu 2005 13

NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

Març El nombre de Cignes muts a l’aiguaba-rreig Segre-Cinca pujava a sis a principisde mes. El dia 10 es van veure tres ÈidersSomateria mollissima en migració activacap al sud pel cap de Creus. Al delta delLlobregat ja hi havia nius ocupats d’À-nec blanc Tadorna tadorna. Fora de leszones habituals, el dia 2 es va veure unAgró blanc a Reus, Baix Camp, i el dia22 n’hi havia un altre al Segre, a Vilano-va de la Barca, Segrià; el dia 24, possi-blement el mateix, va ser vist al parti-dor de Gerb, Noguera. Entre els dies 10i 11 es va veure un Ibis sagrat Thres-kiornis aethiopicus a la maresma de lesFilipines, delta del Llobregat, i el dia 23se’n va veure un altre, creiem que el mateix,als Aiguamolls de l’Empordà... un ocellretornant cap a França? Encara ens man-quen proves de la ‘French connec-tion’ en aquesta espècie que pro-varia l’origen dels ocells que veiemaquí i que permetria incorporar l’I-bis a la llista ‘C’ com és el cas, perexemple, de l’Ànec mandarí. Elmateix dia 11 als aiguamolls del’Empordà, hi havia estols diversosde Grues Grus grus en migració,alguns d’ells de més de 200 exem-plars, part dels quals restaren finsa finals de mes. Un grup de 24 gruestambé va ser detectat sobrevolantel congost de Collegats, Pallars Jussà, eldia 27. Entre els dies 21 i 22 es va loca-litzar un Rasclet Porzana pusilla als pratsde la Pineda, a Vila-seca, Tarragonès. Eldia 28 hi havia un Rascletó P.parva aldelta del Llobregat. Tal com ha passat elsdarrers anys, cap a finals de mes es vacitar l’Arpella pàl·lida russa Circus macrou-rus: el dia 25 es va veure un mascle a 1km de Delfià, Alt Empordà, volant capal SO; la tarda del dia 29 un altre mas-cle es va veure breument a l’Estany dePalau, PN Aiguamolls de l’Empordà, perbé que no es va poder relocalitzar; el dia30 es va veure i fotografiar una femellaen plomatge de 1r estiu en un dormidord’Esparver Cendrós a la Cènia, Montsià.Al Baix Empordà, la Gavina de Dela-ware de primer hivern va continuar aSant Antoni de Calonge tot el mes. I a

Tarragona, el dia 31 es va veure un Gaviàde potes roses immatur (3r-4t hivern/estiu)a la platja dels Prats, però que ja porta-va un mes rondant pels voltants del portde Tarragona. Al delta de l’Ebre, del gruphivernant de 3-4 Piules grosses delserms de la Tancada, encara en van restardos exemplars durant tot el mes.

AbrilEl dia 16 es va detectar una femella d’À-nec mandarí a l’embassament del Foix,a les Masuques, Alt Penedès. Al delta del’Ebre, el presumpte híbrid de Martinetdels esculls i Martinet blanc Egrettagularis x garzetta present a la zona almenysdes de fa dos anys, va ser vist un altrecop a la zona de la Tancada, delta de l’E-bre, el dia 8. El Rasclet de Vila-seca enca-ra estava al mateix lloc el dia 9, però la

sorpresa va ser que al seu costat hi haviatambé una Polla pintada Porzana por-zana; totes dues espècies en una zonaentollada de 10 m2! A Flix, el dia 10 esva localitzar un Aligot que presentavacaracterístiques pròpies de la raça orien-tal vulpinus; aquest ocell es va capturar ies va portar al centre de recuperació deVallcalent, on es va poder curar perdesprés ser alliberat a Flix. En el cas deser acceptat, constituiria la primera cita-ció comprovada per a aquest taxó al país.El dia 9 es va veure un Falcó de la rei-na Falco eleonorae des de la punta delsCavalls, cap de Salou. A finals de la pri-mera desena es van produir dues cita-cions de Becadell gros Gallinago media:el dia 8 se’n va veure un al riu Besòs, propla desembocadura, i entre els dies 10 i11 se’n va detectar un altre al PN Aigua-

molls de l’Empordà, Alt Empordà. Al BaixEmpordà, la Gavina de Delaware vafinalitzar el seu periple català el dia 23,darrera observació a Sant Antoni de Calon-ge. A la Noguera, es va veure un estol denou Xurres Pterocles orientalis al secàde Balaguer el dia 5. L’observació mésrara del període és, sens dubte, la d’unaTerrerola Cuabarrada Ammomanes cinc-tura, la primera per a Catalunya, que vaser vista i fotografiada per un jove natu-ralista francès a cala Murtra, Roses, el dia28; tot i que no es va trobar posterior-ment, suposa la primera citació per a laPenínsula i per a Catalunya. Al delta del’Ebre encara hi restaren dues Piules gros-ses a la zona de la Tancada, almenys finsal dia 23. Es va tenir notícia de tres cita-cions de Cuereta groga balcànica Mota-cilla flava feldegg: dos adults a la gola del

Tordera, Blanes el dia 6; un als estanysdel Matà, PN Aiguamolls de l’Em-pordà el dia 9, i un darrer, vist eldia 25 al veïnat de Baix, Sant AndreuSalou, Gironès. A partir de la pri-mera setmana d’abril es van efec-tuar diferents citacions de Capsi-grany balear Lanius senator badius,tant al delta de l’Ebre com al delLlobregat. El primer es va veure eldia 7 al Llobregat, entre els dies 7i 8, i se’n van veure 3-4 al delta del’Ebre i dos més al Llobregat, on

més tard entre els dies 9 i 2 de maig esvan anellar sis exemplars, a banda de dosmés observats els dies 22 d’aquest mes i4 de maig. La tarda del dia 30 es vaveure un Repicatalons petit, el segonde l’any, al delta del Llobregat, aquest copa la pineda de ca l’Arana. Es va veure elsegon Pinsà trompeter Bucanetes githa-gineus per a Catalunya dos dies abans alBesòs, i tot feia pensar en un origen decaptivitat fins que es va saber que aques-ta citació va coincidir amb una veritableinvasió en diferents llocs més al nordd’Europa, cosa que va mostrar la impor-tància de la comunicació de les dadesaïllades com aquesta per a la seva inter-pretació i valoració.

RICARD GUTIERREZgutarb@hotmail.com

www.rarebirdspain.net

Pinsà trompeter Bucanetes githagineus

Xav

i Lar

ruy

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - estiu 200514

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

“Lo Llibre”, tal com l’esmenten elsseus autors, és un recopilacióexhaustiva de les dades disponiblessobre una àmplia zona geogràficade Ponent que inclou diversescomarques, tant catalanes com del’Aragó, dins de l’escenari naturalque és la Plana lleidatana. A lavegada, aquesta publicació és untestimoni palpable de l’augmentcada cop major d’observadors demoixons i de l’interès que suscitaactualment l’ornitologia en aquestazona.

Normalment els llibres detemàtica ornitològica d’àm-bit català es refereixen a unazona geogràfica determi-

nada: comarques, espais protegits o in-drets més o menys reconeguts i bendelimitats. El cas dels Ocells de la Pla-na de Lleida n’és una excepció ja quetracta de les terres de ponent des de laperspectiva dels espais plans entre ellímit, sovint difús, amb l’Aragó. Inclouparcialment les terres properes al Cin-ca, però de característiques similars ales estrictament lleidatanes, la serrala-da litoral pel sud, l’altiplà de la Segarraper l’est i el Prepirineu al nord, tot in-corporant les terres per sota dels 400m d’altitud que tan bé s’aprecien en or-tofotomapes del territori a gran escala.Per tant, és un àmbit d’estudi pragmà-tic, de difícil definició com reconeixenels autors, però entès des de l’òptica dela dinàmica de les poblacions i comu-nitats d’ocells, fet d’agrair. Com a co-mentari menor, potser hauria estat béd’incloure tot el sud de Lleida (i aixíobrir la porta a la possibilitat de fer dosllibres més complementaris del Prepi-rineu i Pirineu lleidatà) i aclarir així ellímit geogràfic imprecís del sud de lesGarrigues, una comarca ja amb un re-lleu notable.

Després d’uns interes-sants capítols introduc-toris que ocupen 90 pla-nes amb dades sobre elmedi físic, el clima, la vege-tació, usos del sòl, agri-cultura, espais naturals icaracterístiques generalsde l’ornitofauna de la pla-na, el catàleg d’espèciesés la part més extensa delllibre. No pensem, però,que és un llibre estrictament ‘dels secans’.Efectivament, aquests ocupen la partpreponderant que els pertoca, però combé reflecteixen les catorze fotografiesd’hàbitats de la plana, l’àmbit atresorauna diversitat prou elevada. A Catalun-ya si fa vint anys escassos anys calia llui-tar per la preservació dels aiguamolls,llavors gairebé condemnats a mort, lamateixa lluita s’ha traslladat ara cap alssecans, un ecosistema sovint menys-preat i avui dia darrer refugi d’espèciesen perill d’extinció.

Des del punt de vista ornitològic, laplana de Lleida és un àmbit molt sor-prenent on, per exemple, hi nien espè-cies d’aiguamoll com el RepicatalonsE.schoeniclus whiterbyi (en perill) o finsi tot marines com la Gavina riallera alcostat d’espècies de secà que tenen aquípoblacions molt rellevants: la Trenca(en perill crític), l’Àguila cuabarrada il’Alosa becuda (en perill), l’Esparvercendrós, Xoriguer petit, Sisó, Xurra,Ganga, Gaig blau, Tórtora comuna oTerrerola (d’estat de conservació vul-nerable). La plana també és refugi d’al-gunes de les poques poblacions cata-lanes nidificants de Boscarla mostat-xuda (vulnerable), ardeides, Arpella, iesdevé territori adobat per l’aparicióde singularitats com ara l’Esparver d’es-patlles negres (proper a l’amenaça) oel mussol emigrant quan decideix criara casa nostra.

Aquesta riquesa fau-nística ha despertat uninterès cada cop més grande la gent de la zona, i ini-ciatives com el fòrumNonapo o l’existència dediferents col·lectius llei-datans de defensa de lanatura així ho demostren.El llibre també reflecteixaquest sentiment amb unalt nombre de col·labora-

dors / autors (cinc editors i 33 autors,tres dibuixants i vuit fotògrafs) que fand’aquesta una gran obra col·lectiva. Detexts llargs i precisos, quan un llibre ésrepetidament citat abans fins i tot de serpublicat (com va passar a l’Atles delsOcells nidificants a Catalunya 1999-2002) és que estem davant d’una obrade referència obligada.

Després del catàleg d’espècies, el lli-bre aporta uns interessants capítols sobrel’estat del coneixement dels ocells de laplana que contenen veritables perles his-tòriques i culturals relacionades amb elmón dels ocells; un resum de la sevaproblemàtica i un capítol de conserva-ció que presenta fins i tot recomana-cions per a una pràctica agrícola soste-nible. A continuació un apartat d’itine-raris molt complet i que potser mereixeriad’una publicació apart o d’un projectede més abast per arribar encara més algran públic i completar la tasca divul-gativa tan necessària i difícil en aquestsecosistemes tan singulars.

En definitiva, lo llibre, més enllà del’interès local o català és, pel seu con-tingut, volum i qualitat d’informació,una referència necessària i molt reco-manable en la biblioteca de qualsevolornitòleg català i, per extensió, dels inte-ressats en la fauna ibèrica. Cada plana,mai millor dit, us sorprendrà.

RICARD GUTIÉRREZ

Calvet, J., Estrada, J., Mañosa, S., Moncasí, F. & Solans, J. (eds.). 2004.

Els Ocells de la Plana de Lleida Lleida: Pagés Editors. 525 pp.

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - estiu 2005 15

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

L’any 1994, BirdLife Internationalpublicava Birds in Europe: their con-servation status (BiE1). Aquest lli-bre, conegut com el Tucker &Heath, va significar la primera revi-sió de l’estat de conservació detotes les espècies d’ocells silvestresd’Europa. Ara, deu anys més tard,BirdLife impulsa l’actualització d’a-quelles primeres dades a travésd’un descomunal treball de recolli-da d’informació sobre poblacions itendències d’arreu d’Europa.

El resultat, compilat en aquestaocasió per Ian Burfield i Fransvan Bommel, es titula Birds inEurope: population estimates,

trends and conservation status (BiE2).Està redactat en anglès, però la granquantitat de figures i taules que contéfa que no sigui necessari dominar aques-ta llengua per consultar la informacióque el lector hi busqui. El format ambque ha sortit publicat és el d’una granobra, amb 374 pàgines de mida A4 i co-bertes dures. Cada pàgina mostra les da-des de dues espècies i s’hi inclou un ma-pa i una taula amb les estimes poblacionalsi les tendències per al període 1990-2000 per a cada unitat geopolítica, amés d’un text on es comenten els as-pectes més rellevants de cada espècie iel seu estatus de conservació. Totes aques-tes dades fan referència bàsicament alperíode de nidificació, però en algunesespècies aquàtiques s’hi afegeixen lesdades d’hivernada, un fet fins ara gai-rebé inèdit en aquesta mena de treballs.

Possiblement, un dels aspectes meto-dològics més remarcables de l’obra és elprocediment utilitzat per assignar elsestatus de conservació de les espècies.Els criteris utilitzats a BiE1 han estat rea-

valuats i, de forma similar al quees va fer en l’Atles dels ocells nidi-ficants de Catalunya 1999-2002,s’han aplicat els criteris de lesllistes vermelles de la UICN (UnióInternacional per a la Conser-vació de la Natura) a escala regio-nal per a l’assignació de les cate-gories d’amenaça: en perill crí-tic (CR), en perill (EN), vulnerable(VU). Tanmateix, el treball decategorització ha anat molt mésenllà i s’han incorporat els cri-teris de BiE1 per desgranar lacategoria “Proper a l’amenaça”(NT) en tres categories més: rara,localitzada i en declivi. Final-ment, apareix una nova catego-ria que podríem traduir comreduïda, per tal de caracteritzarespècies que actualment no estroben dins de cap categoria d’a-menaça, ni es classifiquen coma rares o en declivi, però queencara no s’han recuperat de les dava-llades sofertes des del període d’estudianterior (1970-1990). Les espècies inclo-ses en alguna d’aquestes 7 categoriesesmentades es considera que es trobenen estat de conservació desfavorable aEuropa. Així, de les 524 espècies d’o-cells avaluades, 226 (un 43%) es trobenen una situació desfavorable. La dada ensí ja es prou preocupant, però encara hoés més si tenim en compte que aquestaxifra va ser del 38% a BiE1.

L’àmbit geogràfic d’aquest treball englo-ba tot el territori europeu, des de Gren-làndia als Urals i des de les illes Sval-bard a les Canàries. Així, per primeravegada, tot el continent hi està repre-sentat, incloent els Balcans i el Caucas,dues regions on els conflictes armatshavien impedit fer cap aproximació al’estat de les seves poblacions d’ocells.

El llibre s’estructura bàsicament perestats, per bé que alguns arxipèlags iilles mostren les seves dades per sepa-rat (també Gibraltar!). En total es mos-tren poblacions i tendències per a 52unitats geopolítiques. Cal destacar queles dades corresponents a Espanya hanestat aportades exclusivament des deSEO/BirdLife. Per a l’ICO és d’especialimportància poder participar d’aquestamena de treballs a escala pan-europeaper fer que les dades dels projectes deseguiment que organitza i de les meto-dologies que desenvolupa passin a engrui-xir el volum d’informació que s’aportade l’Estat espanyol. Darrerament s’estàtreballant decididament en aquesta líniai esperem veure’n els fruits en properesedicions de Birds in Europe.

SERGI HERRANDO

BirdLife International. 2004.

Birds in Europe: population estimates, trends and conservation statusCambridge, UK: BirdLife International. (BirdLife International Series No. 12).

ORYX esponsoritza la secció novetats bibliogràfiques

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - estiu 2005

FORMULARI DE SUBSCRIPCIÓ PER AL 2005. Vull fer-me soci de l’ICO per al 2005 per la qual cosa rebré: Revista Catalana d’Ornitologia,l'Anuari d'Ornitologia i l'Abellerol. Si us plau afegiu les meves dades al directori de subscriptors.

Tipus de quota nn Familiar (36,06 p) Nom de la parella __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

nn Individual (24,04 p) nn Menor de 18 anys (12,02 p) Data naixement: ___ /___ /___

Nom i cognoms ________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Adreça ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Ciutat ____________________________________________________________________

Codi postal ____________________________________________ Tel.____________________________________________________________________________________ Correu electrònic ______________________________________________________________________________________________________________________________

Domiciliació bancària En/Na: ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Autoritzo el Banc/Caixa: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Entitatnnnnnnnn Agència nnnnnnnn Controlnnnn Número de compte nnnnnnnn nnnnnnnn nnnndomiciliat a _________________________________________________________________________________________________________________________________________ carrer/plaça_________________________________________________________________________________________________________________________________________________

perquè carregui en aquest compte bancari del qual sóc titular l’import de les quotes anuals que em pertoquin com a soci subscriptorde l’Institut Català d’Ornitologia.

Signatura: #

AGENDACAMPANYES D’ANELLAMENT

4 d’agost a l’1 de desembre

Campanya d’anellament de passerifor-

mes de canyissar a Sebes, Flix (Ribera

d’Ebre)

Nova campanya d’anellament sobre lamigració postnupcial de passeriformes;aquesta tardor per segon any es cobriràla temporada completa de migració.Responsable: Oriol Clarabuch. Tf. 656 32 72 23

1 d’agost al 30 de novembre

Campanya d’anellament postnupcial a

Canal Vell, delta de l’Ebre

Com és habitual l’estació de Canal Vella Deltebre estarà en funcionament durantels quatre mesos de migració postnup-cial.Responsable: Oriol Clarabuch. Tf. 656 32 72 23

17 de setembre a l’1 de novembre

Campanya d’anellament postnupcial als

Estanys de can Jordà, Santa Pau

Responsable: Oriol Clarabuch. Tf. 656 32 72 23

Setembre - octubre

Campanya de seguiment de la migració

postnupcial

S’anellarà de forma irregular durant elsmesos de setembre i octubre. Per saberels dies exactes cal trucar prèviament. Responsables: Joan Castelló & Ferran López. Tf. . 93 658 67 61

CURSOS DE L’ICOInformació i formulari d’inscripció:www.ornitologia.orgData límit de preinscripció: 15 dies natu-rals abans del seu inici. Places limitades.Més informació: Gabriel Gargallo (orni-tologia@ornitologia.org, 93 458 78 93)

Cursos d’introducció a l’anellament

Dirigit a aquelles persones amb conei-xements d’ornitologia que vulguin ini-ciar o ampliar la seva formació en el mónde l’anellament.Curs: A3. Espai Natural de Sebes, Flix.Dates: 10-11 de setembreCurs: A4. La Torrassa, La Guinguetad’Àneu, Parc Natural de l’Alt Pirineu.Dates: 24-25 de setembreCurs: A5. Gurb, Osona. Dates: 22-23 d’octubreCurs: A6. Can Jordà, Parc Natural dela Zona Volcànica de la Garrotxa,Santa Pau. Dates: 5-6 de novembre.Curs: A7. Can Balasc, Barcelona, Parcde Collserola. Dates: 17-18 dedesembre

Curs d’introducció a l’ornitologia

Dirigit a aquelles persones que vulguininiciar-se en l'observació dels ocellsCurs: 02. Parc Natural del Cadí-Moixerò. Dates: 1-2 d’octubre

_______________________________________________________ a __________________ de_____________________________________________ de 200_________

Institut Català d’OrnitologiaMuseu de Ciències Naturals (Zoologia)Passeig Picasso, s/n08003 BarcelonaTel.: 93 458 78 93Correu electrònic: ico@ornitologia.org Pàgina web: www.ornitologia.org

ICO