nœm. 23 l ’ A b e l l e r - Ornitologia · Museu de Zoologia Passeig Picasso, s/n 08003...

l ’ A b e l l e ro l

Butllet� de contacte de lÕInstitut Catal� dÕOrnitologia tardor 2004n�m. 23

Lectures d’anelles de gavinesCada cop hi ha més ornitòlegs que dediquen part del seutemps lliure a observar gavines i especialment a llegir anelles.Actualment hi ha una bona colla de projectes de marc a t g ea rreu d’Europa que utilitzen les anelles plàstiques de lectura adistància per obtenir informació sobre els movimentsmigratoris, la dispersió postnupcial, el re c l u t a m e n td’exemplars joves que s’incorporen a les colònies de cria imolts altres paràmetres demogràfics. En aquest re p o rtatge esfa un resum d’aquesta activitat a Catalunya.

Sumari EditorialLa importància de les lectures de les anelles de PVC.................................. 2

Notícies................................ 3

• P resentació de l’Atles i el SOCC en el XVI Congrés de l’E u ro p e a nB i rd Census Council

• L’ICO ha participat en diversos actes a Mèxic

• El programa Sylvia tema del congrés anual del BTO

• L’Atles dels ocells nidificants deCatalunya es troba en fased’impressió

L e c t u res d’anelles de gavines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Anellament de Corb marí gros a Dinamarca................. 9

Novetats avifaunístiques Crònica OrnitològicaAbril – Setembre 2004 ........ 12

Novetats bibliogràfiquesHandbook of the Birds of the World. Vol 9................. 15

Agenda ..................................16

El marcatge amb anelles de co-lor de lectura a distància és unmètode àmpliament empratdes de fa anys en aus de mida

gran i més recentment en altres espè-cies com les gavines. Les gavines sónun grup d’espècies que està de moda,i actualment són molts els orn i t ò l e g sentusiastes d’aquestes espècies que de-diquen bona part del seu temps lliurea llegir anelles. Qualsevol indret de la

costa catalana i àdhuc abocadors de lo-calitats costaneres on hi ha concentra-cions importants de gavines són bo-nes per fer observacions. Gràcies a lesl e c t u res d’anelles que han fet tant elsinvestigadors professionals com elso rnitòlegs amateurs, actualment el nom-b re de recuperacions és cada cop mésgran i es disposa d’informació força acu-rada dels orígens i desplaçaments d’a-quests ocells. A part de les lectures de

gavines procedents del centre i nordd ’ E u ropa, a Catalunya hi ha en fun-cionament diversos projectes que uti-litzen anelles de lectura a distància i ca-da any s’anellen un bon nombre de pollsa les colònies de les illes Medes i deldelta de l’Ebre. El Gavià argentat, la Ga-vina corsa, el Gavià gosc i la Gavina cap-blanca són espècies que es marquen re-g u l a rment i que ja han pro p o rc i o n a tgran quantitat de dades.

G avi� fosc ambanella met � l Æ l i cai de PVC.

ICO

Butllet� de contacte de lÕInstitut Catal� dÕOrnitologia - tardor 20042

La importància de les lecturesde les anelles plàstiques

EDITORIAL

En aquest número de l’Abellerol hi trobareu dos articlesque parlen de projectes d’anellament d’ocells utilitzantmarcatges especials amb anelles plàstiques. Aquest tipusd’anelles permeten la lectura a distància i, per tant,faciliten la realització de controls visuals sense necessitat

de captura i són una opció molt interessant per a l’estudi dels ocellsde mida gran que viuen en ambients oberts. Cal remarcar aquí,però, la importància de prendre’ls ben seriosament ja que són cars -aquestes anelles són de fabricació especial i tenen preus elevats-, iper ser efectius demanen un intens esforç de treball. Un projectepioner en aquest camp i que després ha esdevingut un model aseguir, és el marcatge sistemàtic de polls de flamenc que va posar enmarxa l’Estació Biològica de la Tour du Valat. Aquest projecte que esva iniciar a mitjans dels anys setanta a la Camarga francesa iposteriorment va ser ampliat per cobrir totes les colònies de flamencde la conca mediterrània, ha aconseguit en 20 anys marcar més de15.000 polls i registrar un nombre veritablement enorme decontrols: 350.000 que pertanyen a 35.000 ocells i a 17 països.Certament una quantitat molt superior a la que s’hauria aconseguitmai usant anelles metàl·liques convencionals!

A l’hora de pensar en algun marcatge nou d’aquestescaracterístiques, cal tenir present que és important dissenyar-los endues vessants, el marcatge i l’esforç de lectura, i hem de recordarque la dedicació de moltes hores a localitzar els exemplars marcatsté una relació molt directa amb la qualitat dels resultats que podremobtenir. Com podreu llegir a l’article Lectures d’anelles de gavines, aCatalunya els primers projectes d’aquest tipus van iniciar-se a finalsdels anys 80. Els investigadors d’alguns projectes més“professionals” com els marcatges de polls de gavines a les colòniesdel delta de l’Ebre, o de Gavià argentat a les illes Medes, van adonar-se ja des del primer moment que per obtenir resultats calia dedicarmoltes més hores a localitzar ocells i a llegir les anelles que no pas alseu anellament. Com a conseqüència d’aquesta planificació, elprojecte més antic, el de la Gavina corsa, ens mostra que després demés de 20 anys de treball ininterromput i de desenes de milers decontrols, s’han aconseguit uns resultats extraordinaris que ens hanpermès conèixer amb molt detall els moviments i les àreesd’estacionament i hivernada d’aquesta espècie, a més d’altresaspectes molt detallats de la seva biologia.

Sovint aquests projectes depenen de l’esforç intensiu d’uns pocsinvestigadors, tot i que cada vegada més s’observa un increment enla participació d’ornitòlegs interessats en la lectura d’anelles que noestan relacionats directament amb els projectes. Cal potenciar elnombre de col·laboradors, ja que això ens obre una novaoportunitat, molt interessant, la de construir xarxes d’observadorsque puguin localitzar ocells marcats en territoris molt extensos, i potsuposar un gran impuls en l’estudi dels moviments i la biologia demolts ocells aquàtics i marins.

l ’ A b e l l e ro lButllet� de contacte del

Institut Catal� dÕOrnitologian�m. 23

tardor 2004

Comit� EditorialRa�l Aym�

Gabriel Gargallo

Responsables de seccionsDavid Bigas

Ricard Guti�rrezCarles Barriocanal

ColÆlaboradorsCarlos çlvarez, Marc Bosch, Albert Cama, Pau

Esteban, Cristian Jensen, Albert Mart�nez.

Disseny i maquetaci�Lluc Juli�

EditaInstitut Catal� dÕOrnitologia

Museu de ZoologiaPasseig Picasso, s/n

08003 BarcelonaTel.: 93 319 42 79

C/ Girona, 168, ent. 5a08037 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

Correu electr�nic: [email protected]�gina web: www.ornitologia.org

LÕInstitut Catal� dÕOrnitologia (ICO) �s unaentitat constitu�da amb la finalitat depromoure lÕestudi i seguiment de les

poblacions dÕocells que nien, migren ohivernen a Catalunya, aix� com de fomentar

la seva conservaci�.

' 2004 Institut Catal� dÕOrnitologiaDip�sit Legal: 12371-01

ISSN: 1579-3400Fotomec�nica: Aura Digit

Impressi�: Gr�fiques Barceloneta

Les opinions dels autors de lescolÆlaboracions que apareixen en aquest

butllet� corresponen exclusivament al seucriteri personal, excepte les que siguin en el

seu car�cter de directius de lÕICO.

ICO

Butllet� de contacte de lÕInstitut Catal� dÕOrnitologia - tardor 2004 3

NOTŒCIES

En aquest congrés l’ICO va fer duescomunicacions orals: en la primeraLluís Brotons va presentar l’Atles

i les metodologies aplicades en l’elabo-ració dels mapes d’índex d’abundànciai els càlculs de tendències; en la segona,S e rgi Herrando va presentar el SOCC,fent un especial èmfasi en la metodolo-gia emprada en el model Atles-SOCC pera l’estima de poblacions d’ocells comuns.

A banda de la bona impressió quevan causar els projectes de seguiment ca-talans, cal re m a rcar molt especialment eldebat que es va generar entorn de la pos-

sibilitat de crear mapes d’abundància aescala pan-europea a partir dels pro j e c-tes de monitoratge tipus SOCC, mapesque es podrien actualitzar any re re any.F ruit d’aquest interès l’EBCC ha creat ung rup de treball per estudiar aquesta qües-tió i l’ICO s’hi ha integrat plenament. Ai-xí doncs, aquest congrés ha suposat uni m p o rtant pas endavant en el re c o n e i-xement internacional dels projectes demonitoratge impulsats des de l’InstitutCatalà d’Ornitologia i en la implicació dela nostra entitat en projectes d’abast eu-ropeu.

Presentació de l’Atles i elSOCC en el XVI Congrés del’European Bird Census Council El XVI congrés de la EBCC (European Bird Census Council), realitzat aKayseri (Turquia), del 6 a l’11 de setembre de 2004, ha representat lapresentació de l’ICO en el marc d’aquesta organització internacional.L’EBCC es va crear amb la finalitat de potenciar els programes demonitoratge d’ocells a gran escala dins el marc europeu.

Els dies 3 i 5 de desembre ha tingutlloc a Swanwick, Anglaterra, el con-grés anual de la British Trust for Or-

nithology (BTO Annual Confere n c e 2 0 0 4 ) .El programa d'enguany ha inclòs una granvarietat de xerrades sobre temes tant di-versos com la vàlua de l'anellament en en-t o rns urbans o l'ús de l'anàlisi d'isòtopsestables per tal de delimitar les àrees de

cria i muda del Pòlit becfí Numenius te-n u i ro s t r i s. En el marc d'aquest congrés,el nostre company Gabriel Gargallo, hafet una xerrada sobre el funcionamentde l'anellament a Catalunya, incidint so-b re les característiques del programa d'es-tacions d'anellament d'esforç constant ca-talà (programa S y l v i a) i els resultats obtingutsfins ara en aquest projecte.

En el moment de re b re aquest Abe-l l e rol, l’Atles dels ocells nidifi-cants de Catalunya 1999-2002

es troba en la fase final de la seva pu-blicació. L’editoral Lynx ha pre v i s t

que l’obra estigui ja impresa a finals degener i, per tant, la distribució delsexemplars es farà a partir d'aquest mo-ment. El llibre tindrà un format simi-lar al del Handbook of the Birds of the

Wo rd, i contindrà més de 600 pàginesen color, amb textos, dibuixos, mapes,taules i gràfics per a les 232 espèciesque nidifiquen re g u l a rment a Cata-lunya.

El programa Sylvia tema delcongrés anual del BTO

L’ICO ha part i c i p a ten diversos actes a Mèxic

En el marc de la XVIII edició dela Fira Internacional del Lli-b re de Guadalajara, celebrada

e n t re el 27 de novembre i el 5 de des-embre i on la convidada d'honor erala cultura catalana, l’ICO va part i c i-par conjuntament amb l’InstitutoManantlán de Ecología y Conserv a-ción de la Biodiversidad (IMECBIO;Universitat de Guadalajara) en el sim-posi "Jalisco-Cataluña unidos por lasaves". Aquest simposi estava inclòs enel Foro Cultura y Naturaleza del pro-grama acadèmic de la FIL i va ser pos-sible gràcies al suport de l'InstitutRamon Llull.

D’altra banda, l'Instituto Manantlánde Ecología y Conservación de la Bio-diversidad (IMECBIO) de la Univer-sidad de Guadalajara i l'ICO van re a-litzar conjuntament el primer talleravançat Catalunya-Mèxic sobre moni-toratge, datat i sexat d'ocells. El tallerva incloure aspectes sobre el dissenyi organització de programes de moni-t o reig, així com tècniques avançadesd'identificació i per a la re a l i t z a c i ód'estudis biomètrics i fotogràfics d'o-cells, però es va centrar especialmenten la utilització de la muda i el plo-matge com a eines per a la dataciódels ocells. EL curs es va realitzar entreels dies 24 i el 27 de novembre al Cen-t ro Universitario de la Costa Sur,Autlán, Jalisco, i a l'Estació de LasJoyas, Reserva de la Biosfera Sierra deM a n a n t l á n .

L’Atles dels ocells nidificants de Catalunya es troba en fase d’impressió


REPORTATGE

Lectures d’anelles de gavines

El marcatge amb anelles de co-lor de lectura a distància ésun mètode àmpliament empratdes de fa temps en diverses es-

pècies com els flamencs i les cigonyes,i més recentment en espècies de midamés petita com les gavines (i.e. Calvo& Furness 1992, Flamant 1994). Pre-cisament les gavines és un grup d’es-pècies que està de moda, ja que en elsúltims anys són molts els ornitòlegs en-tusiastes d’aquestes espècies que handedicat bona part del seu temps lliurea llegir anelles. Aquest col·lectiu tam-bé conegut com a gullmaniacs (fanàticsde les gavines) ha realitzat simposis ireunions, sobretot en l’àmbit euro p e uon es tracten, entre d’altres coses, delsp rojectes de marcatges especials i la for-ma d’aconseguir lectures, tot estimulantl ’ o b s e rvació sistemàtica en indrets fa-vorables. Les trobades amb especialis-tes serveixen també per discutir sobreels problemes d’identificació i els com-plexos aspectes taxonòmics d’aquestafamília, especialment del grup L. ar-g e n t a t u s / c a c h i n n a n s / michahellis i elsp roblemes sanitaris que comport e npel costum de visitar abocadors, ciutats,llotges de peix, parcs, jardins, etc.

Un dels aspectes que ha espero n a tl’estudi d’algunes espècies és l’estat deconservació i d’expansió de noves co-lònies. Un exemple d’això és la Gavinacapnegra, una espècie que en els darre r sanys s’ha establert com a nidificant a di-versos països de l’oest d’Europa, i que

des de l’any 1990 compta amb un se-guiment específic que contempla el mar-catge de polls a diverses colònies. Així,fins a l’any 1998 s’havien anellat uns5.000 exemplars a 12 països que haviengenerat més de 13.000 lectures (Mei-ninger et al. 1999).

En els darrers anys han augmentat de forma considerable el nombre de marcatges amb anellesplàstiques de lectura a distancia (vegeu els diferents projectes europeus a www.cr-birding.be).La utilització d’aquestes anelles en les gavines ha estimulat tot un seguit de projectes en elsquals es necessària la col·laboració d’observadors que es dediquin a llegir els codis delsexemplars marcats.

Esp�cie Lloc Tipus dÕanella exemple responsable

Larus audouinii Delta de lÕEbre blanca amb tres o quatre ACC5 D.Oro / PNDEd�gits alfanum�rics negres

Larus fuscus Delta de lÕEbre blanca amb tres o quatre N210 D.Oro / PNDEd�gits alfanum�rics negres que comencen amb N

Larus genei Delta de lÕEbre blanca amb tres o quatre d�gits A46 D.Oro / PNDEalfanum�rics negres

Larus michahellis Illes Medes negre (marr� fosc o negra) N7K4 M.Boschamb 4 d�gits alfanum�rics blancs que comencen amb N

Taula 1. P r i n c i pa l sp ro j e c tes dem a rca tge deg av i n es amb anellesde color que esrea l i tze na c tu a l m e nt aCa ta l u nya.

G avina ca p n e g ra Larus melanocephalus amb anella fra n cesa.


Marcatges especialsde gavines a CatalunyaA Catalunya fins fa poc no hi havia or-nitòlegs que es dediquessin a la lectu-ra d’anelles de forma sistemàtica. Finsara l’interès per les gavines s’havia li-mitat als censos hivernals i/o de pare-lles reproductores i als estudis que hanefectuat diversos investigadors a les co-lònies de cria. Així, per exemple, tot ique el marcatge d’algunes colònies comels gavians de les illes Medes data ja desde 1976, no és fins el 1995 quan enM a rc Bosch reprèn aquests marc a t g e samb la novetat de posar anelles de PVC,i des de llavors fins ara ha marcat al vol-tant de 4.700 polls.

Al delta de l’Ebre, l’equip de DanielOró a través de la Universitat de Bar-celona i el Parc Natural del Delta de l’E-b re, efectua el marcatge regular delspolls de Gavina corsa, Gavià fosc i Ga-vina capblanca a les colònies del Fan-gar i la Punta de la Banya (Taula 1).Els anellaments de polls de la colòniade cria de Gavina corsa es van iniciarl’any 1985 i des de l’any 1988 s’utilit-zen també anelles de PVC. Aquestaespècie actualment compta amb pro pde 20.000 exemplars marcats, la ma-joria d’ells tant amb anella metàl·licacom plàstica de lectura a distància.Aquest tipus de marcatge ha pro p o r-cionat milers de lectures que han per-mès conèixer la dispersió postjuvenil iles principals àrees d’hivernada (Oró& Martínez 1994).

A Catalunya fins ara la majoria de leslectures de les anelles les havien fet elsmateixos investigadors, prop o en lamateixa colònia de cria on s’havien ane-llat els polls. Això ha proporcionat in-f o rmació molt valuosa sobre les taxesde supervivència i el grau de re c l u t a-ment; és a dir, la part de la poblaciójuvenil que s’incorporap o s t e r i o rment a la colò-nia com a individus re-poductors. No és fins farelativament poc quanla lectura d’anelles s’hapopularitzat entre elsornitòlegs que surten amirar ocells en el seutemps lliure. En aquestsentit la feina feta a dis-tintes zones del litoralon hi ha concentracionsi m p o rtants de gavinesen pas o hivernada hanfacilitat moltes dadess o b re l’origen de les ga-vines que arriben a Catalunya, i queinclou bona part dels països del centrei nord d’Europa i també cap l’est fins aGrècia i Ucraïna.

On es poden llegir anellesde gavines a CatalunyaLes lectures d’anelles es fan quasi sem-pre quan els ocells estan parats al terra(fins i tot als abocadors) ja que si esmouen, la lectura sol ser molt compli-cada. Per tant, cal cercar-los als dormi-

dors o als llocs de repòs. No re s u l t e ng a i re adequades les zones inundades onels ocells neden o s’alimenten amb elspeus dins de l’aigua, ja que en aques-tes condicions les anelles generalmentno són visibles.

Qualsevol localitat de la façana lito-ral pot ser bona per llegir anelles degavines i de vegades també poden do-nar bons resultat algunes conquesfluvials continentals o àdhuc aboca-dors i fàbriques on hi hagi menjardisponible per als ocells. Les princi-pals zones per fer lectures de gavines aCatalunya apareixen a la figura 1. Den o rd a sud els aiguamolls de l’Empor-dà, el delta de la To rdera, delta del Llo-b regat, port de Ta rragona i delta de l’E-b re són les principals zones on es podenllegir anelles perquè hi ha concentra-cions grans d’individus. De fet, la ma-joria dels ports i platges pròximes a lesprincipals flotes pesqueres són idealsi localitats com Vilanova i la Geltrú,

Cambrils, l’Ametlla, etc. són poc visi-tades i no compten encara amb ob-s e rvadors que llegeixin anelles de for-ma re g u l a r. La costa de Girona i Barc e l o n aaplega bona part de les majors con-centracions de Gavià argentat i, pertant, aquesta és l’espècie idònia per cer-c a r. La Gavina corsa i la capnegratambé apareixen amb certa fre q ü è n-cia per tota la costa catalana, però éss o b retot a la costa tarragonina on est roba el gruix de la població, tant a l’-

Ca stell� d’Emp�ries L’ E scala To r ro rella de Montgr� / L’ E sta rtit Pa l s

L l a g oste ra

Bl a n es M a l g rat

A re nys de Mar p o rt de Ba rcelona d e l ta del Llobregat

Vi l a n ova i la Geltr�

Vi l a n ova i la Geltr� Cu b e l l es

To r re d e m b a r ra

p o rt de Ta r ragona

Cambrils Vandell�s

L’Ampolla D e l ta de l’Ebre Sant Ca r l es de la R�pita

F i g u ra 1.P r i n c i pa l s

l o ca l i ta ts de lacosta ca talana on

sÕhan efe c tu a tl e c tu res dÕa n e l l es de

g av i n es. Els ce rc l es gra n sco r responen als llocs on sÕ h a n

fet m�s de 100 lectu res, elsce rc l es mitjans ent re 20 -1 0 0

l e c tu res i els ce rc l es pet i ts nom�salguna lectu ra es p o r � d i ca.

G avina co rsa jove anellada a la Punta de la Ba nya.


h i v e rn, l’estiu o durant els passos mi-gratoris. El Gavià fosc també té al sudles concentracions més importants i éson es poden llegir més anelles.

Com s’han d’efectuar les lectures d’anellesPodem millorar la qualitat i quantitatde les nostres lectures d’anelles amb al-guns consells senzills. En primer llocés imprescindible que tothom quevulgui efectuar lectures disposi d’ins-t rumental òptic adequat. És molt im-p o rtant tenir un telescopi amb zoom20-60 augments (a 20x es fa la cerca ia 60x la lectura) convenientment fixata un trípode que sigui estable i d’unsprismàtics de bona qualitat. Per apro-p a r-nos a les gavines resulta bastant útilanar en cotxe. Si circulem a poca velo-citat, les gavines normalment no aixe-quen el vol. Amb aquest mètode, pe-rò, s’ha d’anar amb molt de compte jaque, segons les circumstàncies, pot re-sultar extremadament perillós sobre t o tsi circulem per la via pública o en zo-nes amb molt trànsit de cotxes o via-nants. En altres casos també es potutilitzar h i d e s que cal col·locar ambantelació. Per fi, en zones habitualmenttransitades o on les aus se sentin segu-res (teulats, penya-segats, parcs urbans,etc) l’aproximació es pot fer tranquil·la-ment a cos descobert .

També cal portar sempre una llibre t aon anotar les observacions i utilitzaralgun tipus de codificació per enre-gistrar els colors (fons i inscripció),posició i/o situació (ex. tíbia dre t a )de cada anella. No hem d’oblidar quea part dels marcatges amb anelles al-fanumèriques, també se’n fan combi-nant posicions, colors i ratlles. Es pott robar un sistema de codificació de lesl e c t u res al Manual del Anillador (Pi-nilla 2000), als estandards d’Anella-ment de l’ICO o també al documentdel BTO: w w w. b t o i p m r. f 9 . c o . u k / c m / c m _ c o-des.htm. De vegades, pot ser útil por-

tar retoladors de color per anotar- h ode forma detallada. En el cas que ellloc on vulguem fer les lectures siguid’accés restringit caldrà demanar lap e rtinent autorització. Normalment ésnecessari demanar-ho per escrit al re s-ponsable de la zona (port, abocador,fàbrica, etc.) on s’ha de justificar l’in-terès de la nostra activitat.

Les anelles llegides s’han d’anotar ambcura i, sempre que sigui possible, unamateixa anella s’ha de llegir varies ve-gades per estar completament segurs del’observació. En el cas que una lecturasigui dubtosa sempre és millor desesti-mar-la. Per tal d’evitar errors de lectu-ra resulta molt interessant anotar sem-p re la posició i color de les anelles, l’edati l’espècie, així com si la lectura s’ha efec-tuat de baix cap a dalt o a l’inrevés. Devegades ens pot resultar útil port a runa plantilla on anotar de forma siste-màtica totes les dades.

En el cas de dedicar-nos de manera sis-temàtica a aquesta activitat pot re s u l t a rmolt útil la confecció d’una senzilla ba-se de dades informatitzada (Figura 2).

On s’han de comunicar les lectures d’anellesLes lectures d’anelles fetes a Catalunyacal comunicar-les a l’ICO, que és l’or-ganisme responsable de la seva trami-tació i que us enviarà puntualment elshistorials rebuts. Podeu fer la comuni-cació per correu ordinari (a l’adre ç a :ICO. Museu de Zoologia. Passeig Pi-casso s/n. 08003 Barcelona), per corre uelectrònic ([email protected]), a tra-vés del formulari de la web www.orni-t o l o g i a . o rg o via telefònica al 93 31942 79. Si s’hagués fet la tramitació perqualsevol altre mitjà, sempre s’ha d’en-viar còpia a l’ICO dels historials rebutsper tal que es puguin incorporar a la ba-se de dades dels ocells recuperats a Ca-talunya.

A part de les gavines també es potcomunicar en aquestes mateixes adre-ces les lectures d’altres ocells com ci-gonyes, ardeides, flamencs, oques, bec-planers, limícoles i qualsevol altreocell amb algun tipus de marcatge es-pecial.

REPORTATGE Lectures d’anelles de gavines

6

LÕa b o cador de Solius �s una zona on hi acu d e i xen gran quant i tat de gav i a n s.

Or. PVC Pos. Met�lÆlica Pos. Edat Data obs. Lloc observaci� Coordenades Km Dies1 67J TAD EA590406 TIE 3 06/10/02 Cala dels Frares (Sant Feliu de Gu�xols) 41…47’ N 3…2’ E 119 1392 N5U2 TAD 6113517 TAE 8 22/02/03 Badia (Palam�s) 41…51’ N 3…8’ E 24 9873 155J TAD EA590577 TIE 5 22/02/03 Badia (Palam�s) 41…51’ N 3…8’ E 112 278


AgraimentsA Catalunya l’afició per fer lecture sd’anelles és una activitat creixent quecada cop compta amb major nombre depersones involucrades. Des d’aquí calagrair la feina feta per diverses personesque han aportat una quantitat impor-tant de dades: Quim Bach, Enric Bado-sa, Albert Bertolero, Pedro Bescós, Da-vid Bigas, Marc Bosch, Eugeni Capella,Eduard Durany, Josep Anton Ferreres,Emma Guinart, Txell Guinovart, RicardG u t i é rrez, Ferran López, Jordi Martí, Al-b e rt Martínez, Dani Oró, Núria Poci-no, Ricardo Ramos, Sergi Sales, FrancescXavier Santaeufemia, Albert Vázquez,Jordi Vázquez, Sisco Vidal. Molts altresornitòlegs han aportat informació d’a-nelles en algun moment; gràcies a totsells avui en dia tenim un bon coneixe-ment de l’origen de les diverses espèciesde gavines presents a casa nostra.

ReferènciesCalvo, B. & Furness, R.W. 1992. A re-view of the use and effects of marks anddevices on birds. Ringing & Migration13: 129-151.

Flamant, R. 1994. Aperçu des pro-grames de marquage d’oiseaux à l’aidede bagues de culeur; colliers et marq u e sa l a i res en Europe. Av e s 31 (2-4): 65-186.

M e i n i n g e r, P.L., Hoogendoorn, W. ,Flamant, R. & Raevel, P. (eds.) 1999.P rooceedings of the 1s t I n t e rnational Me-d i t e rranean Gull Meeting. Le Port e l ,Pas-de-Calais, France, 4-7 September1998. EcoNum, Bailleul.

Oró, D. & Martínez, A. 1994. Mi-gration and dispersal of Audouin’sGull Larus audouinii from the Ebro Del-ta colony. Ostrich 65: 225-230.

Pinilla, J. (coord.) 2000. Manual pa-ra el anillamiento científico de aves. Ma-drid: SEO/BirdLife y Ministerio de Me-dio Ambiente.

RA�L AYMŒ[email protected]

Taula 2. E xemple dÕun historial dÕun Gavi� fosc anellat a Noruega lÕa ny 1997 que sÕha obse r vat dura nt lÕhivernada a la costa deCa ta l u nya dura nt els anys 20 0 0, 20 03 i 20 0 4. Al mateix te m ps aquest individu ha retornat a Noruega dura nt lÕ�poca de re p ro d u cci� isÕha obse r vat en pas a Anglate r ra .

F i g u ra 2. Exemple dÕun full de c�lcul fet en Excel one n re g i st rar les nost res obse r vacions de l�rids (ba sa ten un full disse nyat per Ca r l os Alva rez). La primerapa rt de cada re g i st re es rese r va per a les dades dela lectu ra i la segona per a les dades dÕa n e l l a m e nt.

H i storial dÕuna gavina anellada

Co d i: Blau J547, Ce nt ral anelladora: Stava n g e r, N�m. anella: 41 98 677, A n e l l a d o r: Tor Oddvar Hansen, E s p � c i e : G avi� Fosc (Larus fuscusi n t e r m e d i u s), Sexe : À?, Ed a t: Poll, Da ta: 12.07.1 9 97, L l o c : Rauna, Fa rsund, Vest-Ag d e r, Noruega Co o rd e n a d es: 58 .03 N - 06.40 E

Data ane. Lloc anellament Coordenades20/05/02 ºle de la Corr�ge, Etang de Salses Leucate, Aude France. 42…51’ N 3…1’ E10/06/00 Illes Medes (L’Estartit - Torroella de Montgr�). 42…3’ N 3…13’ E20/05/02 ºle de la Corr�ge, Etang de Salses Leucate, Aude France. 42…51’ N 3…1’ E

Data Lloc Coordenades Observador Dies

2 1 .07.1 9 9 9 Lundev�gen, Farsund, Vest-Agder, Noruega 58.05 N - 06.47 E Nils Helge Lorentzen 739

10.03.2000 Vilanova i la Geltru, Barcelona, Catalunya 41 .06 N - 01.08 E Carlos Gutierrez Exposito 972

21.03.2000 Cunit, Taragona, Catalunya 41 .06 N - 01.08 E Carlos Gutierrez Exposito 983

23.03.2000 Vilanova i la Geltru, Barcelona, Catalunya 41 .06 N - 01.08 E Carlos Gutierrez Exposito 985

25.07. 20 0 1 Skjolnes s¿ppelplass, Farsund, Vest-Agder, Noruega 58.04 N - 06.49 E Harry Vercruijsse 1 .474

28 .0 9. 20 0 1 Grunty Fen, near Ely, Cambridgshire, Anglaterra 52 . 25 N - 00.15 E Dick Newell 1 . 539

30.04.2002 Nesheim, Farsund, Vest-Agder, Noruega 58.05 N - 06.40 E MLP 1 .753

21.06.2002 Skjolnes s¿ppelplass, Farsund, Vest-Agder, Noruega 58.04 N - 06.49 E Nils Helge Lorentzen 1 . 8 0 5

02.07.2002 Skjolnes s¿ppelplass, Farsund, Vest-Agder, Noruega 58.04 N - 06.49 E Nils Helge Lorentzen 1 . 81 6

04.06.2003 Skjolnes s¿ppelplass, Farsund, Vest-Agder, Noruega 58.04 N - 06.49 E Nils Helge Lorentzen 2 .1 53

0 6 .1 2 . 20 03 Tarragona, Tarragona, Catalunya 41 .07 N - 01.15 E Albert Cama Torrell 2.338

2 1 .1 1 . 20 0 4 Tarragona, Tarragona, Catalunya 41 .07 N - 01.15 E Albert Cama Torrell 2.689

A n e l l a m e nt de polls de Gavi� arg e ntat a una col�nia de Ba l ea rs.


Carlos Álvare z. O rnitòleg i ane-llador expert del grup Sterna és au-tor del llibre “Els ocells de la valldel Ridaura”. El març de 2003 vacomençar a llegir anelles, centrant-se a l’abocador de Solius a Llagostera. Amb aquest objectiu va haver de de-manar autorització i efectuar diverses gestions. Un cop va aconseguir el per-mís, la visita a l’abocador s’ha convertit en una rutina, ja que cada cap desetmana que pot surt a fer lectures d’anelles de gavians. Fins a l’actualitat hallegit més de 3.300 anelles, la majoria d’exemplars procedents de les illes Me-des (85,5%), però també un nombre important d’exemplars procedents deFrança (12%) i, en menor nombre, de Balears(1,5%), Columbrets (0,5%) id’Itàlia (0,5%). A l’abocador, a part de Gavians argentats, s’hi veu també al-gun Gavià fosc i, en pas, Gavina riallera; però de tant en tant també troba al-guna sorpresa com un jove de Gavina corsa o un segon any de Gavina cen-drosa. La troballa més interessant que ha fet en aquest indret va ser l’octubrede 2003 quan va llegir l’anella d’un Gavià jove que havia estat anellat el julioldel mateix any a Bristol (Gran Bretanya) com a Gavià argentat de potes rosesLarus argentatus, tot i que l’anellador no descarta que es tractés d’un híbrid en-tre L.argentatus x L.fuscus.

A l b e rt Cama és anellador auxiliar del’ICO i un dels ornitòlegs més actiusde l’àrea de Ta rragona. La seva passiósón les aus aquàtiques i marines, in-cloent els limícoles. La seva silueta por-tant el telescopi ja forma part del pai-satge quotidià del port de Ta rr a g o n a ,indret on cerca, racó a racó, qualsevolgavina rara amb anelles. Ha llegit mésde mil anelles de gavines, especialmentGavina corsa (658), Gavià fosc (260),Gavina capnegra (187) i Gavià arg e n-tat (63). El seu rècord personal data del

passat més de juliol amb 134 lecture sen un sol dia. Entre les seves troballesmés importants té la lectura d’unaGarsa de mar amb anella italiana. Unsdels dies més memorables que recordaés quan va veure la Siseta Cendro s aXenus cinereus al port o la troballa d’u-na gavina, aparentment un jove de Ga-vina de Delaware, que encara avui endia ni els especialistes s’atreveixen a de-t e rm i n a r. La seva especialitat són els Ga-vians argentats de potes roses, i re-centment té en el seu poder el rècordcatalà amb la troballa a Catalunya detres individus al port de Tarragona. Laseva passió per les gavines l’ha portat avisitar especialistes com en Peter Rocka Gran Bretanya on re c o rda haver aprèsmoltes coses. Recentment ha estat tam-bé al simposi internacional de gavinescelebrat a Galícia. RA

Gullmaniacs a CatalunyaEn aquest apartat hem seleccionat tres ornitòlegs que efectuen o han efectuat lectures de gavines a Catalunya ique han aportat un bon nombre de dades als arxius de recuperacions de l’ICO. De banda d’aquests ornitòlegs vala dir que a Catalunya hi ha moltes més persones que habitualment llegeixen anelles i aporten gran quantitatd’informació (vegeu l’apartat d’agraïments).

Carlos Gutiérrez Expósito és un ornitòleg de la Rioja, i una de lespersones que millor coneix la geografia espanyola des d’un punt de vistaornitològic. Anellador experimentat, ha estat vocal del CMA i el promotorde les primeres campanyes d’anellament a la Rioja. Ha anellat a molts in-drets: Eilat (Israel), la Nava, Doñana, Catalunya, Columbrets, etc. A Cata-lunya va començar a llegir anelles amb mo-tiu d’una feina temporal relacionada ambuns parcs eòlics. Aprofitant la seva estadaper les comarques de Ta rragona va efectuardiverses visites al port de Ta rr a g o n a ,Cambrils, Vilanova i la Geltrú, Cunit i Cu-belles. Entre el gener de 2000 i el març de2001 va llegir al voltant de 150 anelles deGavina corsa, Gavià argentat, Gavià fosc iGavina capnegra. Les persones que han sor-tit al camp amb el Carlos han pogut veurel’habilitat que té, tant en llegir com en ano-tar de forma instantània i codificada les ob-s e rvacions de qualsevol tipus de marc a t-ge, ja siguin lectures d’anelles de PVC ocombinacions de color. Les seves lecturesde gavines van aportar el primer loti m p o rtant de recuperacions de Ga-vina capnegra i Gavià fosc per alsarxius de l’ICO.

REPORTATGE Lectures d’anelles de gavines


REPORTATGE

Anellament de Corb marí gros a Dinamarca

Lany 1995 apro x i m a d a m e n t130.000 parelles de Corb ma-rí gros Phalacrocorax carbo si-nensis van criar a Europa, de

les quals el 70% van nidificar a Holan-da, Alemanya, Suècia i Dinamarca. Enalguns d’aquests països la gran quanti-tat d’ocells ha fet que els governs pren-guin diverses mesures per a la sevagestió.

El govern danès estudia els corb ma-rins des de 1977 mitjançant l’InstitutDanès de Recerca del Medi Ambient(DMU). Actualment a Dinamarca hi haentre 36.000-42.000 parelles de Corbmarí gros ubicades en unes 50 colò-nies reproductores. Aquestes xifres re-presenten entre el 27-31% de la pobla-ció nidificant europea que en el passat,ha arribat a ser el 40-42%. La situacióno sempre ha estat així, ja que entreels anys 1961-1971, la població dane-sa era només de 250 parelles i estavenen una única colònia. Fins l’any 1980els corbs marins es caçaven i les colò-nies eren destruïdes. Ara la població ésestable amb petites fluctuacions, des-prés d’un increment als anys vuitanta ia principis dels noranta (Figura 1). ADinamarca el nombre de parelles sem-bla limitada pels recursos alimentarisdels voltants de les colònies i pels llocson poden establir-se per crear noves co-lònies.

L’anellament a la colònia de cria

La jornada d’anellament comença debon matí. El dia anterior, ja s’ha prepa-rat tot el material i ja està tot carregat ala camioneta del DMU per anar cap aSamsø. La colònia de Samsø, es tro b aen una illa entre Seeland i Jutland, téunes tres mil parelles i ens hi passaremdos dies anellant-ne els polls. Agafemun ferri que triga poc més d’una hora

en fer el trajecte, moment que apro f i-tem per veure algun ocell: Xatracs àr-tics i comuns volen barrejats. Gavinots,Gavians argentats i Gavines cendroses,sobrevolen el vaixell en busca d’algunacosa per menjar. A l’entrada del port ,Becs de serra i Èiders ens cedeixen elpas.

En aquest port petit, i com en moltsd’altres, l’increment en la població delCorb marí ha provocat queixes dels pes-cadors esportius i professionals, que elveuen com un enemic. Als corbs ma-

rins se’ls hi atribuïa la disminució de lespoblacions de peixos, però diversosestudis demostren que això és fals. Detota manera, els ocells han après que ales arts de pesca hi ha preses fàcils i ai-xò encara augmenta més l’odi delspescadors.

El Corb marí està protegit i la seva ca-ça està regulada per la seva inclusió al’annex 1 de la Directiva Europea d’O-cells (79/409). Tot i això, els govern spoden concedir permisos per disparara exemplars en les zones de pesca on

El nostre company Cristian Jensen ha tingut ocasió de treballar anellant polls de Corb marígros a Dinamarca. En aquest reportatge ens explica la seva experiència en una de les colònies iels estudis que s’estan fent en aquest país per a la gestió de l’espècie.

Col�nia de cria de Corb mar� gros amb els nius en els arbres.

’


està demostrat que provoquen perju-dicis. Des de 1993 el govern danès hap e rmès disparar als corbs marins enun radi de cinc-cents a mil metres d’ones troben les arts de pesca en un intentper reduir els danys. Hom calcula queuns 4.300 ocells són abatuts cada anya Dinamarca, una mica més de la mei-tat dels ocells que passen l’hivern a Ca-talunya, però aquesta no ha estat la so-lució perquè els corbs marins continuensent un problema pels pescadors.

S’utilitzen detonadors de gas per es-pantar-los. L’ús de xarxes de proteccióa piscifactories i sobre les arts de pescaés un mètode efectiu però molt treba-llós. La destrucció de noves colònies és

una part important en el maneig de l’es-pècie evitant que s’estableixin en nousnuclis reproductors.

En els últims anys es fan reduccionsde l’èxit reproductor: es “vernissen” lespostes amb olis vegetals i així s’impe-deix la transpiració i respiració de l’ou,provocant la mort de l’embrió.

Ara per ara Thomas Bre g n b a l l e ,científic en cap del projecte de l’Insti-tut Nacional de Recerca del Medi Am-bient i amb l’ajuda de la francesa doc-torant Viviane Henaux, busquen millorssolucions per a la gestió global de l’es-pècie.

Després d’un breu viatge amb cotxe,ens instal·lem a l’estació de re c e rca situa-da al fiord d’Stavns. La colònia de criaestà situada en una petita illa, a mitjahora caminant amb botes d’aigua. El

material es transporta amb una barc a .El passeig creua dues petites illes on hiha colònies de cria de limícoles i ocellsmarins. Les Garses de mar criden exal-tades al nostre pas, evidenciant un niuo pollets a la vora. Els Ànecs blancs nedenlleugers amb les seves llocades endarre-rides. Una femella d’Èider surt volant demolt a prop. El niu és allí mateix. Cobrimels ous amb el plumó dels voltants, perevitar que es re f redin o que siguin depre-dats per una de les innombrables gavi-nes que ens sobrevolen.

Quan arribem a la colònia, el primerque ens envaeix és l’olor. És l’olor a ocellmarí, a excrements i peix, i a guano. L’ a l-tra cosa que ens sobta és el soroll de l’en-

renou dels ocells adults anant i venint,de baralles entre veïns, de polls dema-nant menjar, de parades nupcials. Poca poc les nostres orelles s’acostumen aaquest escenari.

És una colònia mixta entre ocellsque crien al terra i ocells que crien alsa r b res. Normalment els corbs marinscrien en arbres, però quan un nucli re-productor està situat en una illa sensed e p redadors terre s t res, llavors també hopoden fer al terra.

Ens situem als afores de la colònia perpreparar-nos. No volem que els adultsm a rxin abans d’hora i causar el pànicper la fressa que fem. S’intenta estar elmenys temps possible a la colònia perminimitzar les molèsties. Un cop pre-parats ens dividim en dos grups: els ane-lladors i els portadors. Els anelladors i

la persona que escriu s’estableixen enun lloc de la colònia on hi hagi un bonn o m b re de polls de la mida correcta perser anellats. El grup de portadors s’en-c a rrega d’anar a buscar polls, port a r- l o sals anelladors i recordar-se de quin niup rové cada individu. No és una feina fà-cil quan hi ha deu llocades en joc.

Per pujar als nius dels arbres, utilit-zem una escala de mà. La majoria d’ar-bres estan morts per l’acidesa dels ex-crements, així que fer-hi escalada no esg a i re recomanable. Quan estàs pujantno és infreqüent que els polls, en un atacde pànic es caguin a sobre teu o en elmillor dels casos que et vomitin una ba-rreja d’anguiles i salmons. Per sort n’hiha d’altres que crien al terra, però el pro-blema d’aquests és que comencen a ca-minar i s’apilen els uns a sobre els al-t res. A part de no saber de quin niu pro v écadascun, hi ha el risc que els de sotamorin asfixiats.

Els anelladors han de treballar bé iamb rapidesa. S’han d’anellar tots elspolls dels voltants amb el menystemps possible per evitar que els pollspetits es morin de fred o que els ous esre f redin massa. Un cop tots els polls delsnius propers estan anellats ens traslla-dem a una altra banda de la colònia. Alspolls se’ls hi col·loca una anella metàl·licaen una pota i a l’altra pota una anellade PVC amb una inscripció alfanumè-rica. Es mesura l’ala per saber quantsdies tenen i es pesen per saber si estanben alimentats. En aquells dos dies và-rem anellar i mesurar uns 300 polls.

Cal fer més lectures dels ocells marcats

A Dinamarca des de 1973 s’han anellatamb anelles de colors apro x i m a d a m e n t30.000 ocells, dels quals 12.000 ho hanestat en els últims 10 anys. En el 2004s’han anellat aproximadament 3.000ocells dels quals una mica menys de lameitat porten anelles de PVC. Els ob-jectius d’aquests marcatges són múlti-ples: conèixer la seva migració, fidelitata les zones tant de cria com d’hivern a-da, supervivència, longevitat, disper-sions, causes de mortalitat, dinàmicade les colònies i les poblacions, etc.

REPORTATGE Anellament de Corbs Marins a Dinamarca

45.0 0 0

4 0.0 0 0

35.0 0 0

30.0 0 0

25.0 0 0

20.0 0 0

1 5.0 0 0

1 0.0 0 0

5.0 0 0

0

6 0

5 0

4 0

30

20

1 0

0

F i g u ra 1. Evoluci� del nombre de pa re l l es i co l � n i es de cria del Corb mar� gros a Dinamarca en el per�ode 1989 -20 03 (d a d es de T. Bre g n ba l l e) .

Pa re l l es

N… Co l � n i es


Tots aquests objectius són essencialsper entendre i gestionar l’espècie i po-der definir les directrius d’actuació. Enaquest sentit, la lectura d’anelles té unpaper molt important per assolir aquestsobjectius. A Catalunya el Corb marí ésun hivernant comú a moltes de les zo-nes humides, tot i això, només s’ha efec-tuat un nombre reduït de lectures.

Conèixer el lloc d’hivernada de les di-f e rents poblacions nidificants és un puntimportant pel maneig de l’espècie. Ai-xí, per exemple, mitjançant les recupe-racions i lectures s’ha observat unatendència a la segregació hivernal d’al-gunes poblacions. Els corbs marins del’oest de Dinamarca tendeixen a hiver-nar amb ocells holandesos, mentreque els ocells de la resta de Dinamarcas’associen amb ocells del nord-oest d’A-lemanya, i els exemplars de Suècia acos-tumen a hivernar amb ocells de Polò-nia i de l’est d’Alemanya.

La població danesa de Corb marí hi-verna a una franja compresa entre Por-tugal i Grècia (d’oest a est) i de Suèciaa Tunísia (nord a sud). No obstant ai-xò, la majoria d’ocells passen l’hivern ales costes del Mediterrani francès, Ità-lia, zones de l’antiga Iugoslàvia, Albà-nia, Algèria i en particular Tunísia. Elsmascles adults es queden més a prop deles àrees de cria que les femelles i elsadults tendeixen a passar l’hivern mésal nord que els ocells de primer any.

L’any 2001 van hivernar a Catalunyaun total de 8.376 corb marins dels quals3.375 ho van fer a la província de Llei-da. Per contra, en aquesta província, toti tenir el major nombre d’hivern a n t s ,només s’hi ha produït una lectura dels

ocells procedents de Dinamarca. A Ta-rragona amb 2.567 corbs marins hi-v e rnants és la província amb més lec-t u res, amb un total de 28. L’esforç individualdels ornitòlegs en la lectura d’anellesés una tasca molt important per amolts estudis d’ocells. És per aquest mo-tiu que animo a ornitòlegs i orn i t ò l o-gues d’arreu a fer lectures d’anelles tande Corb marí com d’altres espèciesd’ocells.

Agraïments

A Thomas Bregnballe i Jacob Sterup perdeixar-me treballar amb ells i cedir-mebona part de les dades que apareixen enaquest reportatge. A tots els ornitòlegsque han fet lectures de Corbs marins,en especial a l’Albert Cama i als ornitò-legs i treballadors de la Reserves Natu-rals del Remolar i les Filipines. I a RaülAymí per les seves correccions.

CRISTIAN [email protected]

Bibliografia

B regnballe, T., Frederiksen, M. & Gre-gersen, J. 1997. Seasonal distributionand timing of the migration of Cormo-rants Phalacrocorax carbo sinensis bree-ding in Denmark. B i rd Study 44: 257-276.

Bregnballe, T. & Gregersen, J. 1995.A decline in resightings of Danish Gre-at Cormorants. Comorant Research Gro u pBulletin 1: 16-22.

F rederiksen, M., Bregnballe, T., vanEerden, M.R., van Rijn, S. & Lebreton,J-D. 2002. Site fidelity of wintering cor-morants Phalacrocorax carbo sinensis inEurope. Wildlife Biology 8: 241-250.

G u t i é rrez, R. 2001. Cens Intern a c i o-nal d’Ocells Aquàtics Hivernants a Cata-lunya de Gener de 2001. Departament deMedi Ambient. Generalitat de Cata-lunya. Informe inèdit.

Per més informació visiteu la web:web.tiscali.it/sv2001/index.htm

LÕa u tor anellant un poll.


Crònica ornitològica Abril-Setembre 2004

NOVETATS AVIFAUNŒSTIQUES

Abril El dia 17 es va veure una Oca de galtab l a n c a Branta leucopsis al Llobregat al’alçada de Castellgalí, Bages, que sem-blava mansa. El seu origen pro b a b l ede captivitat sembla confirmat pel fetque el novembre de 2004 encara resta-va a la zona. El dia 10 hi havia un mas-cle de Morell xocolater Aythya nyrocaals Aiguamolls. D’A g ro n sb l a n c s E g re t-ta alba, fora del delta de l’Ebre, on co-mençaren a niar 9 parelles aquest mes,se’n va veure un ex. al Llobregat entreels dies 11 i 18, i un altre al Clot de laUnilla, Segrià, el dia 20. El dia 17 al’estany del Cortalet, PN Aiguamollsde l’Empordà, es va veure un dels ocellsamb potes vermelles i tonalitat negraal bec, i amb característiques estructu-rals lleugerament diferents, però totindica que no correspon a la subespè-cie modesta com s’havia especulat, sinópotser alguna variabilitat intraespecífi-ca o morf d’origen africà segons els ob-servadors. A l’illa de Buda, al delta del’Ebre, els Capons reials Plegadis falci-nellus també començaren a niar aquestmes i s’hi va estimar un total de 51 pa-relles. El pas de Falcons cama-ro i g sFalco vespertinus va començar amb unafemella vista els dies 24 i 25 a la carre-tera Olot-Riudaura, Garrotxa. Una tro-balla inesperada i interessant va ser laque va fer un alumne d’una escola dePalafrugell que va portar a la seva mes-tra (ornitòloga d’afició) un ocell que ha-via trobat prop casa seva el dia 27 ique era una Guatlla maresa Crex crex.Durant aquest mes es van observar deforma freqüent diferents Rascletons al’Alt Empordà, però només va haver unacitació de R a s c l e t P o rzana pusilla: unocell trampejat i anellat el dia 10 a l’es-tany dels Roncaires, PN Aiguamolls de

l ’ E m p o rdà. De les Fotges banyudes a l l i-berades al delta del Llobregat l’1.IV.03i que van niar aquell any a la reserva, ique marx a ren després per les molès-ties associades a les obres del pla Del-ta, en va retornar una (l’UA) a la reser-va e l d i a 24 d ’aquest mes i d iesdesprés, el dia 27, l’U6 va fer el mateixcamí. Mentrestant, a l’Encanyssiada, del-ta de l’Ebre, n’hi havia, com a mínim,una altra anellada (UT) el dia 11. DuesS i s e t e s Tringa stagnatilis van ser cita-des als Aiguamolls els dies 1 i 27, i unamés al Clot de la Unilla entre els dies 4i 25 d’aquest mes. Justament aquestazona encara acollia la Gamba groga pe-t i t a* Tringa flavipes t robada el 28.II iencara vista entre els dies 11 i 26. Delpas de Te rrit de Te m m i n c k C a l i d r i st e m m i n c k i i cal destacar els nou exem-plars observats el dia 27 als Aigua-molls de l’Empordà, o els tres del Clotde la Unilla entre els dies 25 i 26, aixícom les citacions dels primers per a Oso-na: un entre Vic i Calldetenes el dia 29i un altre diferent l’endemà. Una rare-sa inesperada va ser un Xatrac rosat*Sterna dougallii adult mudant, vist i fo-tografiat al delta del Llobregat el dia 29m e n t re que de F u m a rells alablancsChlidonias leucopterus en van començar

a aparèixer els primers eldia 26 a cal Tet, delta delL l o b regat i el dia 30 al golfS e rres de Pals, Baix Em-p o rdà. Es van observar tre sPiules gro s s e s* Anthus ri-c h a rd i: la vista a la gola delBesòs a finals de marçencara rondava per l’àreael dia 3. El dia 14 n’hihavia una a Vilaüt, PN Ai-guamolls de l’Empordà, ia la Pletera, l’Estartit, Baix

E m p o rdà, hi va haver un ocell entreels dies 4 i 18. També van aparèixer unespoques Piules gola-ro g e s Anthus cer-vinus: dues al Llobregat el dia 24, duesals Aiguamolls el dia 27 i una els dies25 i 26 al Clot de la Unilla, Alguaire .C o n f i rmant el seu caràcter de rare s a ,una única citació de C u e reta groga bal-c à n i c a* Motacilla flava feldegg: unmascle al Ter Vell, l’Estartit el dia 9.També raresa, un mascle de C u e reta ce-t r i n a* Motacilla citre o l a es va veure ambun grup de flava a l’Embut, l’Encanyis-sada el dia 7. Als Aiguamolls es van ane-llar tres Boscarles d’aigua A c ro c e p h a-lus paludicola els dies 3, 13 i 14. El dia21 n’hi havia una altra a la Closa de laBomba, PN Aiguamolls de l’Empordà.També als Aiguamolls el dia 7 es va veu-re un Tallarol de garriga de la subes-pècie moltonii a l’estany dels Roncairesi un altre el dia 30, el primer per aldelta del Llobregat, es va citar a la golade la Ricarda. El dia 28 es va anellar unMosquiter comú siberià* P h y l l o s c o p u scollybita tristis al Canal Vell, PN Delta del ’ E b re. Un fenomen interessant va serl ’ a rribada força concentrada en el tempsde fins a sis Papamosques de collar*Ficedula albicollis al litoral mediterraniibèric, dels quals un mascle va ser vist

D’aquest període cal destacar les primeres citacions a Catalunya d’Escuraflascons de Wilsoni Mosquiter verdós, i la segona per a Catalunya de Territ menut canadenc. Així mateix, calesmentar la nidificació al delta de l’Ebre d’un possible Xatrac elegant, de Xatrac bengalí,Agró blanc, Capó reial i de la Fotja banyuda. Per a més informació consulteu la web RareBirds in Spain (www.rarebirdspain.net).

12

Territ becadell Limicola falcinellus



el dia 17 al camí de la Bunyola, delta delLlobregat, i dos (femella adulta i mas-cle de segon any) el dia 18 al massísdel Montgrí, To rroella de Montgrí. Aaquests cal afegir un mascle del dia 20a la reserva de Riet Vell, al delta de l’E-bre.

Maig Els Cignes muts Cygnus olor que vana rribar al delta del Llobregat l’hivern an-t e r i o r, presentaven a primers de maigc e rt comportament territorial que feiasospitar un intent de cria. Durant totala primavera s’havia vist de forma in-termitent el presumpte híbrid de Mar-tinet blanc i dels escul ls*E g retta gularis a la zona de laTancada, delta de l’Ebre on vaser vist un altre cop a primers demes. Es van veure dos A g ro n sb l a n c s volant sobre la platja deSantes Creus, l’Ametlla de Mar,Baix Ebre, el dia 23, mentre queels ocells del delta de l’Ebre con-tinuaven niant a Buda igual queels Capons re i a l s. Es van veurediversos Falcons cama-ro j o s f i n sa mitjan de mes: un entre elsdies 4 i 7 a Belianes, Urgell, i una l t re el dia 6 a Preixana, Urgell. Alcoll de Sant Genis, PN Massís de l’Al-bera, Girona, se’n va observar un altreel dia 9, i una femella de 1r estiu es vadetectar el dia 15 als arrossars de laGallinera, PN Aiguamolls de l’Empor-dà. El dia 5 es va veure un Rasclet (elsegon d’aquesta primavera a Catalun-ya) a les Closes de Mornau, PN Aigua-molls de l’Empordà. Les Fotges ban-y u d e s a rribades al Llobregat l’abril (UAi U6) continuaren a la zona durant totel mes i a la mateixa maresma de lesFilipines es va veure una Siseta el dia9. Les observacions de Territ de Tem-minck van continuar al Clot de la Uni-lla amb 3 exs. el dia 2, i fins a nou en-tre els dies 7 i 8. També es van comptarnou exemplars als estanys del Matà, PNAiguamolls de l’Empordà, el dia 9, men-tre que el dia 11 n’hi havia 3 (un el dia14) a cal Roc, delta del Llobregat. El li-mícola més inesperat i interessant del

mes però va ser fotografiat a la punta dela Banya el dia 2: un Escuraflascons deWi l s o n* P h a l a ropus tricolor, el primerper a Catalunya. Pel que fa als passeri-formes més interessants d’aquest mes,cal destacar la Boscarla d’aigua v i s t ael dia 2 a cal Tet, delta del Llobregat ola colla de Bosquetes icterines Hippo-lais icterina citades: una el dia 8 als erm sde la Tancada, i fins a cinc l’endemà almateix lloc, o l’ocell anellat el dia 12 ala Maresma de les Filipines, delta delL l o b regat. També van ser d’interèsl ’ o b s e rvació d’un Ta l l a rol xerr a i re S y l v i ac u rru c a el dia 2 a les Closes de Mor-nau, PN Aiguamolls de l’Empordà o la

captura i anellament d’un P a p a m o s q u e sgris balear Muscicapa striata balearicaal Canal Vell el dia 4. Te rra endins, aOsona, el dia 23 es va observar unmascle de Sit capnegre* Emberiza me-lanocephala prop de Mas Serí, a Gurb.

Juny El dia 15 es va confirmar la reproduc-ció dels Cignes muts del delta del Llo-b regat quan es va trobar un niu amb tre sous de cigne, dos d’ells trencats i l’altrefred, a la maresma de les Filipines. Ésel primer episodi de cria de l’espècieen aquest delta. Un X a rxet falcat* A n a sfalcata d’origen desconegut, pro b a b l e-ment el mateix vist el passat mes deg e n e r, va reaparèixer i va ser citat perdarrer cop al delta del Llobregat el dia30. Menys sospitós va ser un X a rx e tm a r b re n c M a rm a ronetta angustiro s t r i sque va restar entre la maresma de les Fi-

lipines i cal Tet al delta del Llobregat en-tre els dies 1 i 3. El recompte final deparelles nidificants al delta de l’Ebre vadonar sis parelles d’A g r ób l a n c en duescolònies i 43 de Capó reial, també endues colònies. Durant aquest mes es vacitar un altre cop el Falcó de la reinaFalco eleonorae a Lleida: el dia 1 n’hi ha-via dos a Ivars i el dia 5 un de fase fos-ca a Olius. Les Fotges banyudes d e ldelta del Llobregat van restar a la zonafins al dia 4, però la bona notícia va serla tercera re p roducció coneguda en lahistòria de Catalunya quan el dia 15 esva trobar un niu, de pares anellats ambcollar de PVC, al delta de l’Ebre. Al

delta del Llobregat el dia 18 es vaefectuar una observació tardanad’un F u m a rell alablanc adult enplomatge d’estiu a cal Tet.

JuliolA finals de mes, el dia 31, mésde 330 Baldrigues balears v a nser comptades entre aquest del-ta i el Garraf. Es van veure F a l-cons de la re i n a a Parets de Dalt,Pla de l´Estany, el dia 14 i justl’endemà a To rre del Sastre, pun-ta Falconera, PN de Cap de Cre u s .Es van comptabilitzar sis S i s e-

t e s a l’illa de Buda el dia 18 i els Te rr i t sd e Te m m i n c k van reaparèixer a casanostra a partir del dia 22, amb almenyst res exs. entre els dies 23 i 31 al Llo-b regat i un entre els dies 22 i 27 alsAiguamolls. Al delta de l’Ebre va apa-rèixer un Te rrit becadell* Limicola fal-cinellus el dia 18. En aquest delta hi vaniar una parella de Xatrac bengalí S t e r-na bengalensis. Així mateix, al delta tam-bé hi va niar un xatrac de bec taro n j aque portava una anella metàl·lica i queestava aparellat amb un Xatrac bec-l l a rg S t e rna sandvicensis i que pre s e n-tava característiques pròpies del X a t r a cE l e g a n t* S t e rna elegans, una espèciepròpia del Pacífic i rarament citada aE u ropa. Aquest ocell va restar tot el mesal delta. El nombre de F u m a rells ca-r a b l a n c s Chlidonias leucopterus va in-c l o u re almenys un exemplar el dia 16al Garxal, delta de l’Ebre .

Xa t rac de bec gro camb el poll h�brid



Agost Tot i el grup de més de 300 Bal-drigues balears o b s e rvades el mesa n t e r i o r, l’agost va registrar un des-cens del nombre de dades. Així,uns 20 exs. davant Ta rragona eldia 24 i menys de 15 a la costa cen-tral el dia 26 contrastaven amb lesmés de 30 P u ffinus yelkouan p re-sents al tram Llobre g a t - G a rraf elmateix dia. Fora del delta de l’E-bre, on n’hi havia per exemple 27al Garxal el dia 7, es va veure un Agrób l a n c en plomatge d’estiu el dia 3 alsAiguamolls, i un a Sils, Selva, el dia 27.A Girona el dia 21 es va veure un joved ’E s p a rv e r d’espatlles negre s E l a n u sc a e ruleus e n t re Garriguella i Pere l a d a .Mentrestant, el mateix dia 21 es va ob-s e rvar un altre ocell a Cantonigrós, Oso-na. L’ocell de l’Albera, que va ser vistun altre cop el dia 23 podria corre s-pondre a una parella nidificant, ja quearran d’aquestes observacions es va sa-ber que s’havien vist dos adults i un ju-venil. Entre el dia 14 i finals de mes esvan veure nou Falcons de la reina: unel dia 14 al puig de l’Àliga, Alt Pene-dès; un de fase fosca a Montalt, Tivissa,Tarragona el dia 18; quatre migrant alsud sobre Sant Mateu, Alella, Mare s m e ,el dia 21 i tres el dia 24 a Solsona. L’a-gost va registrar un nombre cre i x e n tde Te rrits de Te m m i n c k, sobretot aprincipi de mes: cinc al delta del Llo-bregat els dies 3 i 4, alguns als Aigua-molls de l’Empordà per les mateixes da-tes, almenys dos a la Marquesa, delta del’Ebre sobre el dia 5 i un a Buda el dia6, un al Besòs el dia 5 i, ja a finals demes, un parell al Llobregat el dia 30 (unel dia 23). El limícola del mes va ser unTe rrit menut canadenc* Calidris mi-n u t i l l a, el segon per a Catalunya i 4tper a l’Estat, vist i fotografiat a Sils el dia17. Altres citacions de limícoles intere-ssants van ser dues citacions de Te rr i t spectorals* Calidris melanotos: un adultel dia 16 al Goleró, PN Delta de l’Ebrei un juvenil el dia 30 a la bassa del GallMarí, PN Aiguamolls de l’Empordà (sig-nificativament, el primer del 2003 als Ai-g u a m o l l s va ser vist el 31.VIII). Al port

de Tarragona es va veure un Gavià ar-gentat de potes roses Larus argentatusen plomatge de 3r any que ja s’havia de-tectat el dia 21 del mes anterior. Aldelta de l’Ebre el dia 7 hi havia duesSisetes, mentre que el Xatrac bengalíva ser observat als Aiguamolls, on el dia18 n’hi havia un a la Rogera. Mentres-tant, el xatrac de bec groc amb caracte-rístiques de Xatrac elegant i el seupoll híbrid van ro m a n d re al delta de l’E-bre, almenys fins el dia 17. Dos Fuma-rells alablancs van ser vistos a Buda eldia 6 en un estol de 1000 F u m a re l l scomuns (potser el més gran vist en elsdarrers temps a Catalunya !). A bandad’aquest, es va veure un adult mudanta plomatge d’hivern a cal Tet, delta delL l o b regat el dia 20, i un ocell en plo-matge similar al Garxal, delta de l’E-bre, almenys entre els dies 20 i 28.

Setembre Es va veure un mascle de M o rell xoco-l a t e r a la bassa del Gall marí, PN Ai-guamolls de l’Empordà, entre els dies 1i 8. Va continuar l’escassetat de dades deBaldriga balear, tot i que n’hi havia setdavant del Garraf el dia 23. Fora del del-ta de l’Ebre, es va citar un Agró blanc aSils el dia 21 i un màxim de quinze (rè-c o rd local) al Llobregat el dia 21, ambp resència de l’espècie entre el dia 2(un) i el dia 27 (dos exemplars). Ta m b éal Llobregat es va observar l’únic C a p óre i a l citat fora de l’Ebre: un exemplarel dia 3 al Remolar. Els darrers F a l c o n sc a m a - ro j o s van ser citats el dia 18 al puig

de l’Àliga, Alt Penedés. D’altra ban-da, es van veure sis Falcons de lare i n a: dos a Sant Miquel, Giro n a ,el dia 5, un al delta del Llobre g a tel dia 8; un altre a la llacuna deSantes Creus, l’Ametlla de Mar eldia 24; un altre a la Tancada, del-ta de l’Ebre, el mateix dia i un eldia 27 a Barcelona, perseguintballesters ( A . m e l b a ), a Sant Andre u .El tercer R a s c l e t en els sis mesosc o b e rts per aquest resum va ser

vist el dia 30 en un canal prop de l’es-tany de Montmany, PN Aiguamolls del ’ E m p o rdà. Malgrat l’intens pas re g i s t r a ten d’altres indrets de la península, no-més es van veure tres C o rriols pit-ro-j o s Charadrius morinellus, els tres a Silsel dia 16. El Te rrit pectoral dels Ai-guamolls que havia arribat a finals d’a-gost, va restar a la zona fins el dia 8. Men-t restant, es va veure i fotografiar un Te rr i tb e c a d e l l* adult mudant a plomatge d’-h i v e rn a la punta del Fangar, delta del ’ E b re entre els dies 7 i 9 que va estar ala zona, com a mínim, durant quinzedies. Durant la segona quinzena demes es va tornar a observar el Gavià ar-gentat de potes ro s a del port de Ta rr a-gona, però la sorpresa va ser la tro b a l l aen aquest mateix lloc de dos altres exem-plars més (un altre ex. en plomatge de3r any i un adult). Es va albirar una S i-s e t a a ca l’Arana, delta del Llobregat eldia 9 i un Escuraflascons bec-fi P h a-l a ropus lobatus a la Punta de la Banya eldia 5. Una dada interessant va ser unaPiula de Hodgson*Anthus hodgsonio b s e rvada amb molt de detall prop delmonestir de Sant Jeroni de la Murt r a ,UTM 435 4591, a Badalona el dia 15.El dia 10 es va veure una Bosqueta ic-t e r i n a al Fangar, delta de l’Ebre. L’ a n e-llament més interessant del més va serfet a la maresma de les Filipines, on esva trampejar el primer Mosquiter ver-d ó s* Phylloscopus trochiloides per a Ca-talunya, i segon per a la Mediterr à n i aibèrica, el dia 27.

*rareses homologables pel CR/SEO

RICARD GUTI�[email protected]

Territ pecto ral Calidris melanotos


NOVETATS BIBLIOGR¸FIQUES

Quan es va produir l’anunci de lapublicació del primer volum delH B W, l’any 1992, la sensació generale n t re la comunitat orn i t o l ò g i c acatalana –i entre la internacional- erad’una certa incredulitat per l’abast del’aventura que –en anglès!- s’atrevia ainiciar una petita editorial acabadade néixer a Barcelona, com era el casde Lynx Edicions. Ara arriba el novèvolum que enceta ja el grup delsp a s s e r i f o rmes de casa nostra.

Dotze anys i nou volums des-prés, la incredulitat s’ha con-v e rtit en admiració davantdel fet que el projecte una

mica utòpic de produir per primer copuna obra que recollís i il·lustrés totes lesespècies d’ocells del món és una reali-tat i que la iniciativa és avui dia un re-f e rent mundial imprescindible en elcamp de les publicacions orn i t o l ò g i q u e si cada volum que apareix acumula res-senyes elogioses a totes les revistes cien-tífiques i webs especialitzades.

L’aparició aquest estiu del 2004 del nú-m e ro 9 del HBW (tal com es coneix l’o-bra abreujada) no ha fet sinó confirm a raquesta realitat. En primer lloc, cal dirque la sèrie ja ha superat l’equador ambaquest volum, ja que la previsió editorialapunta a completar 16 volums, a un rit-me d’un a l’any, el que porta a pre v e u reque l’obra estigui acabada l’any 2011. Lesx i f res del volum tot just editat també sóna c l a p a r a d o res: 863 pàgines, 78 làminesen color, 440 fotografies en color, 809mapes de distribució i més de 6.000 (!)referències bibliogràfiques.

Des del número anterior, l’obra haa rribat a l’ord re dels Passeriformes, i des-envolupa nou famílies en aquesta oca-sió, sis d’elles (cotingues, manaquins,tirans, cargolets de Nova Zelanda, ocellsdels matolls australians i ocells lira) ma-

joritàriament de l’Hemisferi Sud i tre samb representants a casa nostra (alàu-dids, hirundínids i motacíl·lids). El to-tal d’espècies arriba a les 809 (429 d’e-lles de la família dels tirànids).

Vint-i-nou autors ha aportat textosper a aquest volum, entre ells Eduardode Juana i Francisco Suárez. És el ter-cer volum amb més autors part i c i p a n t s ,després del cinquè (òlibes a colibrís) idel tercer (de l’hoatzín als gavots), quetractaven moltes més espècies o famí-lies. És part i c u l a rment complexa l’a-portació que fa el text per descriure l’e-norme família americana dels tirànids,en què un editor (J.W. Fitzpatrick) hacoordinat la feina de 15 especialistes ap a rt de la seva pròpia. Tot plegat benlluny de l’estructura del primer volum,en què un equip de 12 ornitòlegs, la ma-joria catalans, es van re p a rtir la totali-tat dels textos.

Pel que fa a les il·lustracions, excel·lentscom quasi sempre i amb menys irregu-laritats que en altres ocasions, han es-tat obra en aquest volum de deu il·lus-tradors, amb la portada reservada comsempre per a en Francesc Jutglar.

Les fotografies del volum mere i x e nuna menció a banda. Excel·lents, es-pectaculars, els adjectius s’esgoten perqualificar-les. En el seu conjunt, quanla sèrie estigui completa, constituiranp robablement la selecció d’imatges d’o-cells més completa i de més qualitat ques’hagin publicat mai. La seva gran vir-tut, a més de l’estètica, és que comple-menten de manera directa el text jaque mostren comportaments, detalls osingularitats de moltes espècies i per-meten una lectura ràpida del volum ap a rtir dels peus de foto, exhaustius imolt amens. Com en el volum ante-rior, els noms en anglès de les espèciesil·lustrades apareixen en negreta, permillorar la seva localització.

També com en els altres volums, unp refaci precedeix la descripció de les es-pècies. En aquest cas, l’assaig, molt aca-dèmic, dedicat a la nomenclatura orni-tològica, escrit per Richard Banks, noarriba a l’interès que tenien altres pre-facis com els del volum 7, dedicat alsocells extingits, un autèntic llibre dinsdel llibre, amb il·lustracions excel·lentsi quasi 60 pàgines d’extensió, o el delvolum 6, dedicat al cant dels ocells i ex-tremadament interessant.

En resum, el nivell de qualitat delvolum 9 del Handbook es manté tanelevat com el dels números anteriors ifa que resulti un producte amb una ex-cel·lent relació qualitat-preu, malgratl’elevat cost del llibre. L’èxit de la sèrieja fa temps que va consolidar el projec-te i va provocar un salt qualitatiu molta p reciable des del tercer volum, queha permès que l’equip editor disposidels millors especialistes en cada grupa tractar i, probablement, d’un banc d’i-matges i d’il·lustradors capaços de ferque el producte final sigui més que no-table, en la primera divisió absoluta deles publicacions ornitològiques mun-dials. Que això ho hagi aconseguit unaeditorial de casa nostra ens ha d’om-plir d’orgull. Per molts anys!

PAU ESTEBAN

del Hoyo, J., Elliott, A. & Christie, D. 2004.

Handbook of the birds of the World (Vol. 9 Cotingas to Pipits and Wagtails) Bellaterra: Lynx Edicions. 863 pp.

ORYX esponsoritza la secci� novetats bibliogr�fiques


FORMULARI DE SUBSCRIPCIî PER AL 2005. Vull fe r-me soci de lÕICO per al 2005 per la qual cosa rebr�: Rev i sta Ca talana dÕO r n i to l o g i a ,l ’Anuari d’Ornitologia i l’A b e l l e rol. Si us plau afegiu les meves dades al dire c tori de subsc r i pto rs.

Tipus de quota ■ Familiar (36,06 €) Nom de la parella __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

■ Individual (24,04 €) ■ Menor de 18 anys (12,02 €) Data naixement: ___ /___ /___

Nom i cognoms ________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Adre�a ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Ciutat ____________________________________________________________________

Codi postal ____________________________________________ Tel.____________________________________________________________________________________ Correu electr�nic ______________________________________________________________________________________________________________________________

Domiciliaci� banc�ria En/Na: ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Autoritzo el Banc/Caixa: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Entitat ■ ■ ■ ■ Ag�ncia ■ ■ ■ ■ Control ■ ■ N�mero de compte ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■domiciliat a _________________________________________________________________________________________________________________________________________ carrer/pla�a_________________________________________________________________________________________________________________________________________________

perqu� carregui en aquest compte bancari del qual s�c titular lÕimport de les quotes anuals que em pertoquin com a soci subscriptorde lÕInstitut Catal� dÕOrnitologia.

Signatura:

AGENDA

DesembreSeguiment dÕOcells Comuns a Catalunya (SOCC)

Durant el mes de desembre es duu at e rme el primer cens d'hivernants delSOCC. Cal evitar fer les sortides en diesamb condicions meteorològiques adver-ses: pluja intensa, boira o vent fort .

Campanya dÕanellament depasseriformes hivernants al delta del Llobregat

Aquesta campanya es fa durant tot l’hi-v e rn en torns de 6 dies cada mes i estàdestinada a estudiar la migració e hiver-nada de passeriformes al delta del Llo-b regat. C o n t a c t e: Joan Castelló & Ferran LópezTf. 93 658 67 61

GenerProves d’acc�s a anellador auxiliar i expert

L'ICO anuncia la segona convocatòria deles proves d'accés a anellador auxiliar ie x p e rt de 2004. La p rova d'accés a ane-

llador expert tindrà lloc al Parc de Coll-s e rola el dissabte 15 de gener. La pro v aconsistirà en una part pràctica que co-mençarà a les 8:00 h i en una de teòricaque tindrà lloc de 16:00 a 19:00 h. Lloci hora de trobada: Estació dels Ferro c a-rrils de la Generalitat de les Planes a les8:00 h. (Telèfon de contacte 616 994030).No està permesa la presència a les pro v e sd ' a l t res persones que no s'examinin.

La p rova d'accés a anellador auxi-liar tindrà lloc al Museu de Zoologia deBarcelona el proper dia 11 de gener de18:00 a 21:00 h. La prova és teòrica iconsistirà en un qüestionari sobre la pràc-tica de l'anellament i d'un apartat espe-cífic sobre identificació.

Us re c o rdem que per pre s e n t a r-se ales proves d'accés a anellador cal haverlliurat abans a l'Oficina de l'ICO el fulld'aval signat per dos anelladors expertsi els fulls d'anelladors en formació, ones faci constar que s'han processat i ex-t ret de les xarxes un mínim de 500 ocells

de 50 espècies diferents (per a l'expert)o 300 ocells de 30 espècies (per a l'au-xiliar). Tots aquells que ja hagin fet al-guna prova d'anellador expert prèvia-ment i vulguin presentar-se a una novaconvocatòria hauran d'acre d i t a r, mit-jançant els fulls d'anelladors en forma-ció, que han processat i extret de les xar-xes un mínim de 250 ocells de 25 espèciesdiferents des de la data de l'última pro-va no superada. La data límit i impro-rrogable per lliurar aquests documentsi fer efectius els drets d'exàmen (6 eu-ros) és el dia 4 de gener.Per a més informació : tf. 93 319 42 79 / [email protected]

Cens hivernal dÕocellsaqu�tics i marins

Durant el primer o segon cap de setma-na del mes de gener es realitzarà el re-compte anual d’ocells aquàtics i marinshivernants. Contacte: Ricard Gutié[email protected]

_______________________________________________________ a __________________ de_____________________________________________ de 200_________

Institut Catal� dÕOrnitologiaMuseu de Ci�ncies Naturals (Zoologia)Passeig Picasso, s/n08003 BarcelonaTel.: 93 319 42 79Correu electr�nic: [email protected] P�gina web: www.ornitologia.org

ICO

nœm. 23 l ’ A b e l l e r - Ornitologia · Museu de Zoologia Passeig Picasso, s/n 08003...

Documents

Transcript of nœm. 23 l ’ A b e l l e r - Ornitologia · Museu de Zoologia Passeig Picasso, s/n 08003...