O—BC

2012-2013

L’OBC i La CINQUENA DeTxAIKOVSKI

www.obc.cat

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

Orquestra simfònica de BarceLOnai naciOnaL de cataLunya

PaBLO GOnZÁLeZ, DIRECTOR TITULAR

núm. 15

15, 16 i 17 de feBrerde 2013

PaBLO GOnZÁLeZDirector

Sala 1 / Pau casaLs

cOndiciOns esPeciaLs Per aLs aBOnats a L’OBc* Per la compra d’una entrada, cada abonat té dret a una altra de regal, mostrant el seu carnet a les taquilles de L’Auditori en el moment de la compra. La promoció és vàlida fins a esgotar les entrades.

Concert inclòs a laprogramació de

2x1aBOnatsa L’OBc*

un aVantatGe més Perestar aBOnat a L’OBc

→ DIJOUS 14 de marÇA LES 21h

MAHLER CHaMBER ORCHeSTRA &MiTSUKO UCHIDA

auditOri mésMÉS

3

Els temps i la durada delconcert són aproximats.

20 min.PAUSA

PaBLO GOnZÁLeZ DIRECTOR

PIOTR I. tXaiKOVsKiVotkinsk, Rússia 1840 -Sant Petersburg 1893

47 min.3/ Simfonia núm. 5 en Mi menor, op. 64 (1888)

Andante - Allegro con anima Andante cantabile, con alcuna licenza Valse. Allegro moderato Finale. Andante maestoso - Allegro vivace

16 min.2/ JOAQUÍNturinaSevilla 1882 -Madrid 1949

Danzas fantásticas (1919)

Exaltación Ensueño Orgía

7 min.1/ ISAACaLBéniZCamprodon 1860 - Cambo-les-Bains 1909

Catalònia. Rapsòdia simfònica (1889)

CONCERT 15

dissaBte 16

diVendres 15

diumenGe 17

19h

21h

11h

feBrer 2013

agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. un mocador redueix notablement el soroll.

Programa presentat per

4

cOmentari JOseP PascuaL

En aquest sentit, Albéniz és un cas ben clar. L’atracció que va sentir pel folklore va influir poderosament en el seu llenguatge de manera que sempre sembla personal, amb referents clars, és evident, però genuí i inconfusible.

Tot i que va sobresortir com a pianista i com a compositor de música per a piano, també va conèixer l’èxit en altres àmbits, per exemple com a autor de música orquestral. Tradicio-nalment s’ha menystingut la capacitat del compositor camprodoní com a orquestrador, però el cas és que el 28 de maig de 1899, al parisenc Nouveau-Théâtre i al capdavant de l’Orquestra de la Societat de Concerts de la capital francesa, Albéniz va obtenir un èxit esclatant amb una obra orquestral, Catalònia. Aquesta composició palesa el seu talent en tots els sentits: en el melòdic, en l’harmònic, en el rítmic i també en l’escriptura orques-tral. Dedicada a Ramon Casas, Catalònia, segons la idea originària d’Albéniz, havia de ser la primera part d’una Suite populaire pour orchestre en trois parties, projecte que va quedar només en això, un projecte, del qual ens ha arribat aquesta primera part.

A París, Albéniz havia treballat l’orquestració amb Dukas, tota una autoritat en aquest camp i autor del cèlebre L’aprenent de bruixot, obra dos anys anterior a Catalònia. Potser per això Catalònia recorda en alguns moments l’obra de Dukas. Però, a més, hi ha un aspecte molt genuí en l’escriptura orquestral de Catalònia, que és l’evocació del so de la cobla ja des dels primers moments. Òbviament, no és l’únic tret diguem-ne català de l’obra –malauradament tan breu–, ja que hi ha material rítmic i melò-dic amb una clara arrel popular i tradicional, com ara la cançó La filadora, que és objecte d’un tractament imaginatiu i lliure, prova del gran compositor rapsòdic que va ser el seu autor. Tot i això, Catalònia s’ajusta, en allò que és fonamental, a l’estructura bàsica de la forma sonata.

De Turina escoltem les Danzas fantásticas, originals per a piano i orquestrades després pel seu autor. Escrites el 1919 i dedicades a la seva dona, la versió orquestral d’aquesta composició en tres moviments es va estrenar al Teatre Price de Madrid el 13 de febrer de l’any següent amb Bartolomé Pérez Casas al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Madrid. Turina es va inspirar en un text del seu amic José Más titulat La orgía. El primer moviment, Exaltación, es basa en una dansa popular, la jota; i el segon, Ensueños, evoca el ritme del zortziko basc al mateix temps que posa de manifest una gran influència en Turi-na: la música de Debussy. Amb el tercer movi-ment, Orgía, tornem a l’agitació inicial. Turina va escriure sobre aquest darrer moviment unes paraules que no tan sols l’il·lustren, sinó que, a més, expliquen la composició sencera i, fins i tot, el seu llenguatge: “Allunyem-nos tant com sigui possible de les castanyoles tradicionals”. És a dir, influències populars sí, però sense caure en el tipisme; es tracta del nacionalisme estilitzat i exquisit de Turi-na, encara que de vegades mostri clarament influències d’Albéniz.

La música popular sempre ha atret els compositors. En alguns casos, el llenguatge d’alguns d’ells s’arriba a amarar tant de l’esperit de la música popular que aquesta esdevé un llenguatge personal a partir del qual crear, fins al punt que de vegades algunes obres semblen populars quan en realitat són obra d’un compositor conegut.

5

La Simfonia núm. 5 de Txaikovski es va es-trenar a Sant Petersburg el 5 de novembre de 1888 sota la direcció de l’autor. Es tracta d’una obra intensament dramàtica que re-flecteix una de les idees centrals del llegat del compositor rus: el destí. Txaikovski va escriure una mena de programa en el qual podem llegir que la introducció representa “la submissió total davant el destí o, el que és el mateix, davant la predestinació ineluctable de la providència”. Precisament, el primer moviment comença amb un Andante - Allegro con anima en el qual sentim el tema del destí, que recorre tota la composició adoptant dife-rents aspectes. El segon moviment, Andante cantabile con alcuna licenza, comença amb una breu introducció de la corda que dóna pas a una meravellosa melodia a càrrec de la trompa. Aquesta, després, constitueix la base d’un diàleg amb l’oboè, i més tard és l’oboè qui exposa un nou tema, majestuós i bellíssim, que passa a la corda. Encara el clarinet introdueix una nova idea, nostàlgica, interrompuda més tard per les trompetes, que exposen el tema del destí. Al final tornem a la calma inicial i el clima esdevé plàcid, amb la irrupció del deliciós vals del tercer movi-ment, Allegro moderato, que també acaba esvaint-se davant l’arribada del tema del destí. Al darrer moviment, Andante maesto-so - Allegro vivace, el tema del destí adopta un aspecte nou, majestuós i optimista, que arriba a ser grandiós: és potser l’expressió del triomf sobre el destí? Txaikovski es feia una pregunta a les seves notes que no ens ho acaba d’aclarir: “He d’abraçar sense dubtes les meves creences? Trobar refugi en la fe?”.

suGGeriments discOGrÀficsJavier Pérez senz periodista i crític musical

JOaquÍn turina→ Danzas fantásticas

Orchestre de La suisse rOmandeJesús López cobos director DECCA (1983)

PiOtr tXaiKOVsKi→ Simfonia núm. 5

Orquestra fiLharmònica de LeninGradyevgeni mravinski director DEUTSCHE GRAMMOPHON (1960)

L’fnac recOmana

isaac aLBéniZ→ Catalònia

Orquestra simfònica de BarceLOna i naciOnaL de cataLunyaJaime martin director TRITÓ. DIVERDI CLASSICS (2011)

Aquest programa també tindrà lloc al festspielhaus de salzburg els dies 20, 21 i 22 de febrer, al Brucknerhaus de Linz el 24, al Konzerthaus de Viena el 26, a l’union hall de maribor el 27, al congress centre de Villach el 28 i al Lisinski hall de Zagreb el 2 de març.

L’OBC va ser fundada el 1944 pel compositor, violinista i director Eduard Toldrà, i des de la seva creació ha interpretat el gran repertori orquestral sense oblidar la música catalana. Des de la temporada 2010-2011, el director titular és Pablo González. Altres directors titulars han estat R. Ferrer, A. Ros Marbà, S. Mas, F. P. Decker, García Navarro, L. Foster, E. Martínez Izquierdo i E. Oue. Els principals directors i solistes del panorama musical col·laboren de manera habitual en les temporades de concert. Des del 1999, l’OBC té la seu a L’Auditori, dins del Consorci de L’Auditori i l’Orquestra, format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.A més de la temporada estable a L’Auditori, l’OBC ha actuat a sales d’arreu d’Europa (Londres i Viena), dels EUA i del Japó. Enguany ha estat convidada a Madrid, Valladolid, Toulouse, Perpinyà, Àustria, Eslovènia i Croàcia. Ha enregistrat obres simfòniques per a segells discogràfics internacionals i ha rebut el Grammy Llatí en tres ocasions. L’OBC també participa en les activitats del Servei Educatiu de L’Auditori i en programes socioeducatius i col·labora amb altres institucions com el Palau de la Música Catalana, el Liceu i el Festival de Peralada. Els seus concerts es retransmeten per Catalunya Música, Radio Clásica i TV3. Ha estat la primera orquestra de l’Estat a signar un acord amb la plataforma digital Medici.tv (www.medici.tv) per retransmetre alguns concerts en directe per Internet.

Primers ViOLins: ROBERTO GONZÁLEZ*, principal concertino invitat / CRISTIAN CHIVU, concertino associat / RAÚL GARCÍA, assistent concertino / MARÍA JOSÉ AZNAR / SARAH BELS / JOSÉ VALENTÍN CENTENERO / WALTER EBENBERGER / ANA ISABEL GALÁN / NATALIA MEDIAVILLA / KATIA NOVELL / MARÍA PILAR PÉREZ / ANCA RATIU / JORDI SALICRÚ / JOZEF TOPORCER / ALEXANDRU RADU* / YULIA TSURANOVA* seGOns ViOLins: ALEXANDRA PRESAIZEN, solista / JINDRICH BARDON, assistent / EMIL BOLOZAN, assistent / MARÍA JOSÉ BALAGUER / HUG BOSCH / JANA BRAUNINGER / PATRICIA BRONISZ / ASSUMPTA FLAQUÉ / MIREIA LLORENS / MELITA MURGEA / ANTONI PEÑA / JOSEP M. PLANA / ROBERT TOMÀS / PABLO RAPADO* / ANNEDILLA RIESTRA* / INÉS SANCHÍS* / MARINA SURNACHEVA* ViOLes: ASHAN PILLAI, solista / JOSEPHINE FITZPATRICK, assistent / JOSÉ MANUEL ROMÁN*, assistent invitat / FRANCK HEUDIARD / CHRISTINE DE LACOSTE / SOPHIE LASNET / MICHEL MILLET / MIQUEL SERRAHIMA / JENNIFER STAHL / ANDREAS SÜSSMAYR / MARÍA MOROS* / VICENT NOGUÉS* / ALBERT ROMERO* ViOLOnceLs: JOSÉ MOR, solista / VINCENT ELLEGIERS, Assistent / NÚRIA CALVO / LOURDES DUÑÓ / JAUME GÜELL / OLGA MANESCU / LINDA D'OLIVEIRA / JEAN-BAPTISTE TEXIER / MAGDALENA CRISTEA* / MARC GALOBARDES* cOntraBaiXOs: CHRISTOPH RAHN, solista / DMITRI SMYSHLYAEV, assistent / LUIS OTERO*, assistent invitat / JONATHAN CAMPS / APOSTOL KOSEV / JOSEP MENSA / ALBERT PRAT / STALISNAVA STOYANOVA* fLautes: BORIS GRELIER*, solista invitat / VICENT MORELLÓ*, solista invitat / BEATRIZ CAMBRILS / CHRISTIAN FARRONI, assistent / RICARDO BORRULL, flautí OBOÈs: DISA ENGLISH, solista / JOSÉ JUAN PARDO / DOLORS CHIRALT, assistent / MOLLY JUDSON, corn anglès cLarinets: LARRY PASSIN, solista / FRANCESC NAVARRO / JOSEP FUSTER, assistent i clarinet en mi b / ALFONS REVERTÉ, clarinet baix faGOts: SILVIA CORICELLI, solista / NOÉ CANTÚ / THOMAS GREAVES, assistent / SLAWOMIR KRYSMALSKI, contrafagot trOmPes: JUAN MANUEL GÓMEZ, solista / JOAN ARAGÓ / JUAN CONRADO GARCÍA, assistent solista / DAVID BONET / DAVID ROSELL, assistent / DAVID CUENCA* trOmPetes: MIREIA FARRÉS, solista / SAUL RUBIO* / ANGEL SERRANO, assistent / ADRIÁN MOSCARDÓ trOmBOns: EUSEBIO SÁEZ, solista / VICENT PÉREZ / GASPAR MONTESINOS, assistent / RAUL GARCÍA, trombó baix tuBa: PABLO MANUEL FERNÁNDEZ timPani: RAÚL CAMARASA* PercussiÓ: ROXAN JURKEVICH, assistent / JOAN MARC PINO, assistent / JUAN FRANCISCO RUIZ / IGNASI VILA arPa: MAGDALENA BARRERA / MARTA JARNE* ceLesta: DOLORS CANO* encarreGat d’Orquestra: JOSÉ VALENTÍN CENTENERO resPOnsaBLe de dOcumentaciÓ musicaL: BEGOÑA PÉREZ resPOnsaBLe tÈcnic: IGNASI VALERO PersOnaL d'escena: JOAN LUIS

* col·laboradors

6

7

PaBLO GOnZÁLeZdirector

Pablo González és el director titular de l’OBC des de setembre de 2010.

Abans de cada concert podeu consultar el programa de mà entrant al web de l’OBC. També hi trobareu tota la informació de l’emissió del concert per

catalunya música i radio clásica de rne.

La present temporada dirigirà la Royal Liver-pool Philharmonic, l’Orchestra de la Svizzera Italiana, les filharmòniques de Lieja i Varsò-via i la Scottish Chamber. També debutarà als EUA amb la Simfònica de Dallas. Recentment s’ha estrenat al Concertgebouw d’Amster-dam amb la Filharmònica dels Països Baixos, al Japó amb la Simfònica NHK, a Madrid amb la Simfònica de Londres i al Musikverein amb l’Orquestra Tonkünstler. Manté una relació regular amb la Deutsche Radio Philharmonie Saarbrücken-Kaiserslauten, amb la qual va enregistrar dos CD, un amb obres de Schu-mann guanyador del 2011 ICM Award. En l’àmbit operístic ha dirigit Carmen a Sant Se-bastià i Don Giovanni a l’Òpera d’Oviedo, on tornarà amb La Bohème. Al Liceu i amb l’OBC ha dirigit Daphne (2011), La flauta màgica (2012) i el juny de 2013 dirigirà Rienzi. Ha estat director associat de les simfòniques de Londres i de Bournemouth i principal director convidat de l’Orquestra de Grana-da. Ha treballat amb solistes com Mutter, Vengerov, Mörk, R. Capuçon, Hagner, Ger-hardt, Urmana i Volodos. Va néixer a Oviedo el 1975 i va estudiar direcció a la Guildhall School de Londres. L’any 2000 va guanyar el premi Donatella Flick i el 2006 el Concurs Internacional de Direcció de Cadaqués.

www.pablogonzalez.eu

si us aGrada aquest cOncert, seGuiu eLs circuits…

Circuit: nacions / en família

mÚsiques d’arBreSessió familiar per a nensa partir de 5 anys

FEBRER 2013DG 24 → 11h. Xerrada prèvia a les 10h# Sala 1 Pau Casals

Jordi fàbregasdirecció musicalalfred casas i Bibiana Puigdefàbregas direcció escènica

Música tradicional i popular catalana que mostra el cicle de l’arbre, des del tió de Nadal a les fogueres de Sant Joan

Preu: d’1 a 14 anys 9€ / adults 11€

Circuit: Grans obres corals

L’Orquestra deL Liceu i La nOVena de BeethOVen MARÇ 2013DV 8 → 21h / DS 9 → 19h / DG 10 → 11h # Sala 1 Pau Casals

Josep Pons director

Obres de: schönberg i Beethoven

Preu: 23€ a 51€