www.viurealspirineus.cat

revi

sta

gra

tuïta

de

l’Alt

Pir

ineu

i A

ran

nú

m: 1

29

· n

ove

mb

re 2

012

32

núm: 129 · novembre 2012

viure als pirineus

www.viurealspirineus.cat

DISTRIBUCIÓGratuïta

EDITAEdicions Salòria SL25700 La Seu d’Urgell

DIRECCIÓ EDITORIALMarcel·lí Pascual

REDACCIÓJoan GraellMarià CerquedaMarcel·lí Pascual

DISSENY i MAQUETACIÓwww.creativa.cat

FOTOGRAFIARamon Ardid, Montse Colell

DL: L-701-702

Tel. 699 24 18 71

viurealspirineus@yahoo.com

“Viure als Pirineus” no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

opinió

06Articles d’opinió

actualitat

08· Fa 30 anys... de la nit més llarga· Valorització del senderisme· Prevenció dels incendis

natura

24· Els nostres amfibis· Boscos de fulla caduca i tardor

gastronomia

26· Vins i formatge: el joc del maridatge

benestar

28· Preparació per al part· “Les etiquetes”· Educació sí, gràcies!

una mica de ciència...

30· La investigació de l’espai

24-25 novembreOrganyà Fira de Sant Andreu

19 oct - 28 de novLa Seu d’Urgell Exposició Còdex De Ramon Berga L’aparador

25 de novembre: eleccions al Parlament de Catalunya

Els ciutadans de Catalunya estan cridats a votar els propers representants polítics al Parlament de Catalunya

agenda

eleccions

núm

129

54

Petits museus amb encantpetits anuncis

· Vols viure en la tranquil·litat d’un poble, però al costat de la Seu? Es lloguen pisos a Arfa, amb plaça de pàrquing, despeses de comunitat i WIFI gratuïta inclosos en el preu. Pisos amb dues habitacions, bany, cuina-menjador, terra radiant i balcó amb vistes. Pisos moblats i sense moblar.Vine’ls a mirar: 654 85 35 38

· Es traspassa cafeteria pub a la Seu d’Urgell tot equipat, 170 m2, permisos amb regla. Tel. 649 45 41 64

· Es lloga local de 120 m2, (amb altell i oficina). Guillem Graell, 17. Preu i condicions molt interessants!Tel. 973 351 287

· Es ven dúplex a la Seu 124 m2, tot exterior, vistes ex-traordinàries, menjador i sala donant al Pg. del Parc. 4 hab., 2 banys complerts, amplia cuina, 2 balcons, parking tancat. Preu: 250.000 €. Tel. 973 352 862 - 654 894 135 (Borrell)

· Es lloga pis a la Seu de 110 m2 + 110 m2 de terrassa. Menjador, 4 hab. grans, bany i cuina. No moblat. No gossos. Tel. 973 350 280

· Es lloga local 120 m2 oficina + bany + dona’t d’alta llum, aigua, gual. Preu molt interes-sant T. 973 350 280

· Es ven mercedes benz advangarde, e-300 diesel, granate full equip, perfecte estat, motor nou 40.000 km, preu negociable.tel. 677 495 661 - 973 355 587

· Vendo o traspaso negocio en la Seu, con o sin maquinaria para fabricación de mangue-ras y distribución de produc-tos agro-industriales.Tel. 677 495 661 / 973 355 587

· Es necessita senyora sense càrregues familiars per a portar casa d’un matrimoni sense fills a Ba rcelona ciutat. S’ofereix habitatge i flexibilitat d’horari. Interessades: 608 367 856

Entendre’t amb qui estàs d’acord és fàcil. La dificul-tat rau a fer-ho amb qui discrepes. @raulromeva

“El Confidencial” destaca la reunió secreta del Rei amb Fainé per exigir-li lleialtat i l’oposició a la independència @Mireia-Miquel

Rectifico. No farem un #paíslliure com a respos-ta contra ningú, sinó a favor de tothom. Gràcies. @EvaPiquer.

L’Aeroport de Barcelona preveu batre un altre rècord i acabar l’any amb 35,8M de passatgers @Territori.

Lo de Madrid Arena pu-ede pasar en el 60% de las discotecas cada fin de semana. Todas ellas excredidas en aforo día sí y día también @JotauVe-Simon

Avui fa 75 anys del bom-bardeig de Lleida per la Legió Condor. Coneixeu la història de la fotogra-fia d’Agustí Centelles? @XavierAntich

Bajaron las persianas y nos dijeron que era de noche http://elpais.com @saulesclarin

La Fageda, l’empresa de la #Garrotxa amb treba-lladors amb discapacitat, aposta ara per les melme-lades @naciodigital

Después de 350.000 desahucios PP Y PSOE se dan cuenta de la inmorali-dad de expulsar a familias de sus casas mientras rescatamos esos bancos. @asarduy

Nunca te duermas sin un sueño, ni te levantes sin un motivo. @AlbertoPa-dierna

Em pregunto què haurà de fer el Girona perquè li facin una mica de cas els diaris dits nacionals.Coses del futbol?@quim-nadal

Museu de la Pagesia Llívia////////////////////////////////////////////////////////////////////

NÚRIA BOLTÀ · Escriptora

Després d’uns anys de feina silenciosa, dedi-cats a comprar i adquirir eines i estris de tota mena en nombroses cases de pagès, una jove

llivienca els ha restaurat per tal de mostrar-los en el Museu de la Pagesia de Llívia. Aquest espai passa a engrandir el nombre d’establiments d’iniciativa privada que, conjuntament amb els de titularitat municipal i comarcal, ens acos-ten a un món que es perdria en el record si no fos per iniciatives com aquesta que ens ajuden a recuperar la memòria històrica d’elements estretament lligats a la identitat cultural i vital de la comarca.El fons del museu compta amb més de 1000 peces, la majoria exposades curosament en els 380 m2 de superfície disponible. Totes elles són autèntiques i provinents de cases de pagès. Les peces més grans s’han situat a la planta baixa i les més petites a l’altell, algunes de les quals s’exposen en taules i vitrines. Hi trobarem una assortida col·lecció de carros de di-ferents models i èpoques, una antiga màquina de ba-tre de tracció animal, molins de ventar blat, raspalls, forques, brabants, arades, les eines necessàries per a la matança del porc i nombrosos atuells de les cui-nes de pagès, amb algunes escenes recreades en el seu context. MUSEU DE LA PAGESIA. Avinguda dels Països Catalans, 26, naus 16-17. LLÍVIA.

agenda de l’Alt Pirineu i Aran | novembre

PUIGCERDÀ· Fins l’11 nov. Exposició “Els escarabats de Cerdanya”. Sala convencions Museu Cerdà.· 30 nov. 21:30 h. Setmana de la Ciència 2012 a Puig-cerdà i activitat inaugural. Sala convencions Museu Cerdà.Les activitats són gratuïtes.

BIBLIOTECA COMTAT DE CERDANYAActivitats infantils:· 5 de nov. 18:00h. Hora del Conte Les golfes.Activitats per adults:·26 de nov. 18:00h. Club de Lectura Junior Es comentarà el llibre de Rafik Schami Una mà de contes. · 27 de nov. 20:30h. Club de Lectura. Es comentarà el llibre d’Aristòfanes Lisístrata.·Un nou projecte de Club de Lectura Junior: una trobada periòdica, bimensual, d’un grup de lectors per comentar un llibre. Adreçat a: nois i noies de 1r a 4t d’ESO. Primera sessió:26 de nov. a les 18:00h.ASFOCE· 4t Trimestre 4a Lliga ASFOCELliurament de fotografies fins el 9 de novembre. A l’Àrea de Cultura.· Del 19 de nov. al 7 de des. Exposició 4 trimestre 4 Lliga ASFOCE. Arxiu Comarcal· 22 de nov. a partir de les 18.00h. Concert de Santa Cecília. Al Museu Cerdà.

BELLVER

9 nov. Exposició sobre els 30 anys de les riuades a Bellver de Cerdanya i Alt Urgell. Centre Cívic de Bellver de Cerdanya

CENTRE DE TALLÓ3 nov. 09h Excursió al Dolmen de Coll de Fans. 10 nov. 10h. Elaborats de tar-dor “Taller de Licors”. 17 nov. 11h. Taller de menjado-res per ocells. 25 nov. 09h. Visita guiada pel Barri Vell de Bellver i aperitiu a “Ca la Núria”. ALTRES ACTIVITATS:Romànic i gossos pastor a Cal Manistró de Bor · Vol en glo-bus · Visites i tallers a l’obra-dor de Làctics Ermengol de Prullans · Burricleta · Lloguer de BTT · Sortides en Buggies · Excursions en ATV · Barrancs i vies ferrades · Excursions a CavallVisites a la Formatgeria del Molí de Ger · Coves d’Anes i la Fou de Bor · Turisme ornito-lògic i de natura · Excursions d’alta muntanya.

MONTELLÀ I MARTINET· 17 nov. Festa de Sant Cli-ment d’Estana. · 24 nov. Festa de Sant Serni de Montellà de Cadí. Ball de nit al Local Social.

BOLVIRFesta de Santa Cecília · 23 de novembre. 21:30h So-par de caçadors. local Social· 24 de novembre. 16:00 h Campionat de butifarra. local Social· 25 de novembre. 12:00 h Missa a l’església de Santa Cecília. Església

ARANSA· Dia 10 de novembre. Festa Petita d’Aransa.12:30h. Missa solemne en honor a Sant Martí.19:30h. Ball de tarda amb el duet E-2.23:30h. Ball de nit i fi de festa.

LA POBLA DE SEGUR· Dimarts 6 i 13, de 19.30h a 20.30h.TALLER DE POESIADimarts poètics a La Pobla de Segur. Biblioteca municipal.· Tots els divendres, a les 22h.CICLE DE CINEMA: “PETER GREENAWAY”· 9 nov. Conspiració de dones, (Drowning by numbers, 1988)

· 16 de novembre, El cuiner, el lladre, la seva dona i l’amant (The cook, the thief, His wife and Her lover,1989)· 23 nov. El llibre de capçalera (The Pillow book, 1996)A la Sala Anna Maria JanerTOT L’ANYMuseu dels Raiers. Situat al Pont de Claverol. Obert dis-sabtes i diumenges, d’11h a 14h. Per visites concertades, trucar al telèfon 659 585 127.VISITES GUIADESConjunt Modernista “Casa Mauri”. Visites amb reserva prèvia. Contactar amb Pirineu Emoció: 973 681 518.nmarti@pirineuemocio.comFàbrica de Licors Portet.Visita gratuïta i degustació de licors. Cal fer la reserva per anticipat al telèfon 973 680 132. Av. Sant Miquel de Pui, 4TOTS ELS DIMECRES REU-NIÓ SETMANAL DE L’ASSO-CIACIO DE COMERCIANTS I INDUSTRIALS DE LA POBLA DE SEGUR. ACIPA les 22h a la Cambra de Co-merç de La Pobla de SegurÚLTIM DIJOUS DEL MES. REUNIÓ MENSUAL DE L’AS-SOCIACIÓ DE DONES DE LA POBLA DE SEGUR.A les 21.30h al local de l’as-sociació. AL COMÚ DE PARTICULARS Assaig de la Coral Verge de Ribera, Grup de lectura, Cur-sos de ceràmica i de pintura.Exposicions

LA SEU D’URGELL· 19 oct-28 nov. Exposició Còdex de Ramon Berba a l’Aparador.· 16 nov. 20:10h Xerrada d’ori-entació G.P.S nivell 0 Telecen-

tre Alt Urgell.· 18 nov. 09:00 h Taller d’orien-tació G.P.S nivell 0 Anserall · 1 Dec. III Dia de la formació a La Seu d’Urgell. Telecentre.· 9 nov. 22:00 h Concert i pre-sentació del projecte Pirene a càrrec de Jove music Arnau Obiols. St. Domènec. 4 Nov - 7 Des Mercat de 2ª mà a Sorribes de la Vansa.4 Nov - 31 Abr Ballada i audició de Sardanes al C.C. el Passeig5 - 23 Nov Exposició -Consum in. al Centre Empresarial i Tecnològic de l’Alt Pirineu, a la 3a. planta del Centre Cultural Les Monges de la Seu d’Ur-gell, de dilluns a divendres de 9 a 13h i de 17 a 20h Exposició sobre drets i deures de les persones consumidores10 Nov 22:00h Teatre -Ocho mujeres. Teatre La Salle. a càrrec de l’Associació de Dones i Confrareses de l’Alt Urgell, sota la direcció de Dolors Muro 11 Nov. 08:30h 13:00 hSortida de Castellnou de Car-colze Excursió per les bordes de carcolze, Roc Chic, coll de Queralt, bordes de Sorri i Castellnou. Unió Excursionis-ta Urgellenca.10 Nov, a partir de la 1 del migdia inici de les competici-ons de: BICITOST 686471398 CORRETOST 6799955506 TRIALTOST 629308705 I PEU-TOST 686164470 interessats en participar en alguna de les activitats, trucar al telèfon de contacte. A les 6 de la tarda, Berenar a Tost, davant la porta de l’Església de Sant Martí, i tot seguit Ball amb els Acordi-onistes de Tost (preu 8€)

ACCIONS FORMATIVES DIRIGIDES A EMPRENEDORS I PETITES EMPRESES

PRESÈNCIA A INTERNET I IDENTITAT DIGITAL

Curs adreçat a emprenedors que vulguin aplicar, a la seva empresa, les possibilitats de les xarxes socials com a potents elements de màrqueting digital i de promoció de les seves activitats, millorant així, la seva presència a Internet. S’explicarà el procés de creació i manteniment d’un bloc adaptat a cada negoci. Curs distribuït en 4 sessions de dimarts i divendres de 9.30 a 13.30h. Inici 20 de novembre. Curs impartit per la Fundació Televall. Curs gratuït, subvencionat pel Consell Comarcal. Places limitades. Inscripcions al Consell Comarcal de la Cerdanya. Plaça del Rec, 5. Puigcerdà. Tel: 972.884.884 e-mail: promocio@cerdanya.org

L Ajuntament de Bellver de Cerdanya presenta:

Organitza: Amb la col·laboració de:

30 ANYS DE

Exposició de les inundacions de 1982 a diversos pobles pirinencsAlp, Bellver de Cerdanya, La Seu d Urgell, Martinet i Pont de Bar

A partir del 9 de novembre al Centre Cívic de Bellver de Cerdanya

LES RIUADES

Inauguració divendres 9 de novembre a les 19:30h

76

opinió

Cementiris//////////////////////////////////////////////////////////////////////

MARIÀ CERQUEDA · Amant del Pirineu

Ja fa uns quants anys un oncle meu em comentava el dia de Tots Sants, tot passejant pel cementiri de la Seu: “No costa gaire saber quina és la part més vella del

cementiri. Només cal fixar-se en que ja gairebé no hi duen flors i les làpides es veuen més deixades”. Una mica més tard, vaig coincidir amb un conegut que em feia un altre comen-tari. “Ostres! Feia uns quants anys que no hi venia i el cert és que enguany hi trobo molts més noms coneguts.” Amb tota lògica, la part vella del cementiri no ens impacta tant com la nova. Els seus inquilins es troben en el procés sense atura-dor vers l’oblit definitiu. Només hi pararem esment si algú ens indica una tomba, o si en elles hi ha un nom amb certa ressonància social, o fins i tot una làpida que ressalti sobre les altres, per els ornaments, o per alguna característica que la faci diferent. En canvi en la part nova els records t’assalten a cada cantonada. Un familiar, un amic, un conegut, un veí, un mestre... Encara que sembli contradictori, un cementiri esdevé un lloc magnífic per adonar-te de que tens una vida, i de que has viscut. I si et fixes en la part més vella, es pot convertir en un indret on anar a fer cures d’humilitat. El més normal és que en tres o en quatre generacions, potser cinc o sis, i en alguns casos alguna més. Hi ha poques excepcions d’aquesta regla, i en el cas dels personatges més coneguts se’ls recorda per la seva obra, o la seva feina i a través d’elles, potser, de les seves passions, els seus vicis.

En un cementiri, però, també te’n pots adonar de com ens en són de desconegudes les persones que ens envolten. Si aquest és de poble, on el nombre d’inquilins és molt més baix, resulta més senzill d’adonar-se d’aquest fet. En ells, es guarda memòria de gairebé totes les persones que hi són en-terrades, donat que cada any s’acostumen a revisar els lligams d’unió. És com si es desplegués un immens arbre genealògic, però també el mapa de l’ecosistema de la resta de arbres, de la resta de famílies. Per altra banda, sempre hi ha algú que explica alguna anècdota que et sorprèn, al voltant d’alguna de les persones enterrades. Aquella passió que l’havia por-tat a viatjar fins a l’altra punta del país. O aquella renúncia que havia fet que la seva vida canviés per complet. Fins i tot alguna rancúnia que, de vegades, encara no ha estat del tot oblidada. Val a dir que sempre he pensat que la visita a un cementiri és com una gran lliçó d’història, i si encara no us he convençut i a tall d’exemple ¿que és el que visitem, quan anem a Egipte a veure les Piràmides?

Bona nit... i tapa’t! //////////////////////////////////////////////////////////////////////

JOAN AIXÀS · Metge

La família de l’Asif es va veure obligada a fugir del Pakistan durant la recessió dels anys 90. El país vivia una època de profunda crisi econòmica. El seu pare, el Nawaz, davant

l’escassetat i el futur esfereïdor que se’ls presentava, no hi va tenir més remei. Va dictaminar, en urdú: ‒No tenim prou rúpies per tirar endavant; ens n’anem a Barcelona amb els cosins.

El Pakistan, la terra dels purs, és un país que va néixer com a estat sobirà l’any 1947. Anteriorment, el seu territori havia estat compartit amb l’Afganistan i l’Índia. Durant els noranta anys de plena i contínua ocupació de la dominació anglesa del segle XVIII, les tensions entre les religions hindú i la musulmana –majoritàries a l’Índia i al Pakistan respectivament‒ van portar com a conse-qüència la partició de l’Índia i la creació del Domini del Pakistan l’any 1947. Posteriorment, l’any 1956, es va fundar la República Islàmica del Pakistan, i es va acabar el període de reivindicacions sobiranistes musulmanes que havien començat durant l’època co-lonial britànica. Encara posteriorment, fins l’any 1971, els pakis-tanesos van viure dos episodis més d’enfrontaments i de lluites: d’una banda, amb l’Afganistan, per la possessió del territori del Caixmir; i de l’ altra, amb l’Índia, la qual va fomentar i provocar la independència de Bangladesh del territori pakistanès.

Van arribar a Barcelona l’any 1995. Es van associar amb els seus cosins en el negoci d’una botiga de comestibles al Poblenou. L’Asif tenia 10 anys i el seu germà petit, el Raja, en tenia 8 i mig. El negoci exigia moltíssimes hores de dedicació –des de les 6 del matí fins a les 12 de la nit, ininterrompudament‒ però els seus pares, el Nawaz, i l’Azad van vetllar per escolaritzar-los. –Feu bondat. No feu el badoc‒ els deia la seva mare, en urdú.

Van anar a l’escola del barri. S’hi aplicava la immersió lingüís-tica. Ben aviat es van adonar que el país que els acollia també en tenia, de conflictes d’identitat. Van saber encaixar amb estoïcisme les mirades furtives i l’enriolamenta general dels seus companys durant els primers dies de classe. La canalla pot arribar a ser molt cruel amb els seus congèneres; però els mestres van saber mane-gar amb professionalitat els fets de la immigració, del color de la pell, de la religió... Feina complexa i meritòria, a fe de món!

Avui, ja s’han fet grans i treballen en el negoci familiar. L’altre dia hi vaig anar a comprar un parell de coses. Em va atendre l’Azif. Va demanar al seu pare Nawaz, en urdú, que li acostés els productes des de la lleixa de dalt de la rebotiga. Vaig pagar i em va dir en català: ‒Bona nit... i tapa’t!

Jo, sorprès, me’l vaig quedar mirant com un estaquirot i li vaig contestar: ‒Gràcies, moltes gràcies!

El candidat////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

JOAN OBIOLS · Des de Setúria... 30

El dia 25 de novembre de 2012, els catalans estem citats a les urnes per elegir el nou Parlament de Catalunya. Durant la campanya electoral, escolta-

rem els candidats, reflexionarem sobre el que ens diran i triarem —si encara no ho hem fet— el candidat més ade-quat d’acord amb les nostres conviccions. Jo ja sé el tipus de candidat que vull. Vull un candidat que m’expliqui de manera convincent el seu programa i que em parli sen-se complexos dels aspectes positius dels programes dels altres grups polítics i de les bondats dels altres candidats —sí, sí, de les virtuts dels seus oponents— per obrir amb ells ponts sincers de diàleg. Què potser no anem tots en un mateix vaixell? No diem —amb raó— que no hi ha ningú que tingui la veritat absoluta? Doncs, som-hi, a treballar plegats. O no? El que no vull és un candidat que em parli dels seus rivals polítics com ho han fet fins ara gairebé —i sense el gairebé— tots els candidats de totes les eleccions.

Més que res perquè no em serveix de res. En segon lloc, vull que el meu candidat em convenci que està més dispo-sat a servir que a manar. A servir, en el sentit més noble del terme, amb humilitat i discreció, i a manar —també, és clar—, amb serietat i amb l’autoritat moral i real que li atorga el càrrec, parlant quan hagi de dir coses d’interès i treballant amb esperit constructiu. Si li ha d’anar bé o li convé, m’avanço a oferir-li la meva modesta col·laboració. Quan ja sigui un flamant diputat, m’agradaria veure’l com un ciutadà elegit per representar-me i no com un ésser escollit. D’altra banda, no vull pas que el meu diputat es preocupi de fer-me saber constantment els resultats de la seva gestió. No cal, ja estaré al cas. Per últim, m’agradaria que si el meu diputat no es veu amb cor de complir el que demano, m’ho digui clarament i me n’expliqui les raons. Premiaria la seva lliçó de sinceritat amb el meu respecte més profund i permanent.

98

actualitat

Fa 30 anys... de la nit més llarga////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

El dissabte 6 de novembre de 1982 va començar a ploure a l’hora foscant, les pluges es van allargar durant tot el diumenge 7 de novembre de 1982 i els rius Segre i Valira van començar a créixer de forma molt ràpida. A l’estació

meterològica de la Molina es van constatar, només els dies 6 i 7 de novembre, més de 600 l/m2 tot i que sembla que el pluviòmetre es va omplir i no es van poder en-registrar amb certesa les quantitats màximes de la pluja.

Van ser pluges torrencials provocades per una gota freda originada sobre l’Atlàntic al Sudoest de la península ibèrica. Els rius van anar creixent molt de pres-sa durant el diumenge i a dos quarts de sis, tothom és conscient del gran aiguat que s’ha desfermat.

Davant les preocupants notícies dels primers danys provocats per l’aiguat, a les nou del vespre del mateix diumenge es constitueix a la Seu d’Urgell la Junta d’Emergència que coordinarà les accions dels ajuntaments i organismes implicats. La nit del diumenge al dilluns va ser la nit més llarga. L’endemà el panorama era desolador. Ponts enfonsats, carreteres esllavissades, pobles aïllats, línies elèctriques tallades i, el més important, la pèrdua de vides persones.

L Ajuntament de Bellver de Cerdanya presenta:

Organitza: Amb la col·laboració de:

30 ANYS DE

Exposició de les inundacions de 1982 a diversos pobles pirinencsAlp, Bellver de Cerdanya, La Seu d Urgell, Martinet i Pont de Bar

A partir del 9 de novembre al Centre Cívic de Bellver de Cerdanya

LES RIUADES

Inauguració divendres 9 de novembre a les 19:30h

1110

actualitat

La cooperació entre administració i privats, clau per a la valorització del senderisme ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

M. PASCUAL · La Seu d’Urgell

Aquesta va ser una de les prin-cipals conclusions de les Jor-nades tècniques sobre gestió

de camins, mobilitat i turisme a l’Alt Pirineu i Aran, celebrades els dies 18 i 19 d’octubre a l’Alt Urgell, a les quals hi van assitir una cinquantena de tècnics i empresaris del sector de les diferents comarques de muntana i d’Andorra.

En aquestes jornades, que formen part del programa de treball en sen-derisme que impulsa l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), es van analitzar els di-ferents models de senderisme que es desenvolupen en aquest territori i es van fer diferents sortides de reconei-xement tècnic, com la visita al camí dels Pontarrons entre Noves de Segre i Organyà, una marxa nòrdica nocturna pels entorns de la Seu d’Urgell i dife-rents visites i excursions a la vall de la Vansa i Tuixent centrades en el paper dinamitzador dels petits municpis i els parcs naturals (del Cadí-Moixeró i de l’Alt Pirineu) en les polítiques de gestió dels camins i la promoció del senderis-me en els espais protegits.

A banda de la incentivació de la cooperació público-privada, tractada en una taula rodona amb representants d’empreses i organismes públics de la comarca que treballen en el sector, les

jornades també van debatre la importàn-cia de l’elaboració dels inventaris comar-cals de camins; de la creació d’aplicacions telemàtiques es-pecífiques (com el GEOMAPA, que produeix l’ajuntmaent de la Seu d’Urgell i que l’IDAPA vol fer extensiu a tot el territori pirinenc); la importància del senderisme i els camins i els usos quoti-dians que en fa la població local, la seva vinculació amb les polítiques de mobi-litat; la racionalització dels sistemes de senyalització, la valorització turística

del senderisme i la creació de sinergies amb altres sectors de les economies lo-cals i la creació de productes de sende-risme d’escala regional (tot l’Alt Pirineu

i Aran) i les corresponents estratègies de promoció que requereixen.

1312

Cada any quan arriba aquesta època de l’any fem una crida a la prevenció i destaquem la

importància que té el fet de netejar co-rrectament les xemeneies. En aquest as-pecte recomanem la professionalitat de l’empresa Les Ramoneurs de Cerdanya, amb més de 25 anys d’experiència, per evitar incendis provocats per una mala combustió o per tenir brutes les xeme-neies de les llars de foc.

A finals del mes d’octubre, en no-més cinc dies es van produir diversos incendis en vivendes del Pla de Sant Tirs i de la Seu d’Urgell que van posar de manifest la importància que té fer un bon manteniment de les llars de foc i de les calderes de gas.

“Les xemeneies de les llars de foc no poden estar brutes i això comporta que s’han de netejar periòdicament en funció del que es faci servir la llar de foc i amb les calderes de gas s’ha de tenir molta cura amb les ventilacions ja que si es taponen poden provocar danys de conseqüències fatals”, asseguren des de Bombers de la Generalitat.

En aquest context, l’Alt Pirineu i Aran és una zona especialment de risc ja que durant la tardor i l’hivern s’hi pro-dueixen desenes d’incendis provocats ja sigui per haber fet una neteja incorrecta de les calderes i de les xemeneis o bé per problemes amb les conduccions de gas. Darrerament, segons els Bombers de la Generalitat, també es donen força casos d’incendis en vivendes relativament no-ves a causa d’una mala construcció dels aïllaments de les calderes i de les llars de foc.

www.ramoneursdecerdanya.com

Els incendis a les vivendes es poden evitar amb una bona prevenció///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

M. PASCUAL · La Seu d’Urgell Fotos: Bombers d’Organyà

actualitat

Tot i les crides a tenir un bon

manteniment de les xemeneies

i de les conduccions de gas, cada

any es produeixen més incendis

en vivendes particulars provo-

cats per una mala neteja

1514

1716

eleccions Parlament

Per què hem de dir sí a la independència ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

M.ROSA AMORÓS I CAPDEVILA · Candidata del Pirineu i número 2 de la llista de Lleida al Parlament de Catalunya per ERC

M’agradaria que la bona gent del Pirineu recordéssim la històrica manifestació de

l’11 de setembre i amb quina il·lusió i es-perança, nens i nenes, nois i noies, grans i més grans, vam deixar sentir la nostra veu. A Europa i al món també ens van sentir i se’n van adonar de com la nostra esperança, força i valentia s’unia sota un mateix clam: Independència!

Aviat farà dos mesos de tot plegat. Només dos mesos! I la proposta que ara us faig és que no tingueu por. Som un po-ble obert i pacífic, i sabem el que volem. Els catalans i catalanes demanem una cosa tan senzilla com poder decidir sobre el nostre futur i fer-ho democràticament. Volem viure la nostra vida el millor pos-sible i deixar el millor futur pels nostres fills i filles. A partir del dia 26 de novem-bre començarà el procés de transició cap a l’Estat propi i tots els passos els farem de manera democràtica, legal i pacífica.

Farem el referèndum o la consul-

ta per la independència. Primer esgo-tarem tots els instruments que estiguin al nostre abast per poder fer la convocatòria del referèndum, i si el govern espanyol no ens ho permet, llavors farem una consulta popular. En el cas que també ens neguin la consulta, anirem a la legalitat interna-cional i explicarem a la Unió Europea que tenim dret a decidir i no ens ho permet l’Estat espanyol. Un poble pot decidir el seu futur si ho fa democràticament i els tractats internacionals estan per damunt de la Constitució Espanyola.

Catalunya serà viable econòmica-

ment. El més important que haurem de fer és crear la Hisenda Pública de Cata-lunya, allò que en diem tenir la clau i la caixa dels nostres diners. Així ja podrem començar a pagar els nostres impostos a

Catalunya. A partir que es comencin a re-captar, des del primer trimestre deixarem de tenir problemes de finançament.

Seguirem formant part de la Unió

Europea. Ningú ens farà fora perquè som ciutadans i ciutadanes de ple dret de la UE. Quan un estat esdevé dos estats, el segon, en aquest cas Catalunya, tindrà els mateixos tractats vigents que té actual-ment l’Estat espanyol.

Catalunya serà reconeguda inter-

nacionalment i seguirem dins l’euro. Els europeus recolzaran les aspiracions legítimes d’un país que interessa econò-micament a la UE i que ho fa mitjançant els ideals i valors democràtics. Recordo que va ser gràcies a Catalunya i Madrid que vam poder adoptar l’euro el 2002. Catalunya interessa a la zona euro per-què així podrà pagar la part del deute de l’Estat espanyol que haguem d’assumir.

Les pensions de les persones jubi-

lades estarien garantides. El sistema de pensions tal com funciona a l’Estat s’anomena de repartiment i això vol dir que els diners que s’obtenen de les cotit-zacions socials de les persones que treba-llen avui són els que serveixen per pagar les pensions de les persones jubilades ara. El cobrament de les pensions depèn de si hi ha més gent treballant que no pas gent gran cobrant. Només van a parar “a la guardiola”, és a dir, al fons de reserva de la Seguretat Social, els diners que sobren, si és que en sobren. Dels diners que hi ha al fons, a Catalunya li correspondria un 20%, que avui serien 13.400 milions.

Les prestacions d’atur estan ga-

rantides. Catalunya té prou recursos per pagar les prestacions d’atur. Si s’elimina el dèficit fiscal que tenim avui de 16.000 mi-lions cada any i aquests diners es queden a Catalunya, els podem invertir en afavorir

l’activitat econòmica. No hi haurà cap intervenció mili-

tar. No es pot pertànyer a la UE i utilit-zar la força contra un moviment pacífic, majoritari i democràtic d’un poble que vol decidir el seu futur. L’Estat espan-yol podria ser expulsat o sancionat per la UE perquè té varis tractats signats on s’especifica que no es poden fer servir les forces militars per anar en contra de la població. A més és membre de l’OTAN i per tant primer hauria de demanar per-mís a l’OTAN per poder actuar, cosa que se li denegaria immediatament.

Les empreses es quedaran al país.

Catalunya és la tercera regió més atrac-tiva d’Europa. Si fóssim independents comptaríem amb unes infraestructures més potents, fet que beneficiaria les 4000 multinacionals que tenim i encara en po-dríem acollir-ne de noves. Aquests últims 20 anys, les multinacionals s’han quedat als països que s’han independitzat a Euro-pa. A més representem un mercat intern de 7,5 milions de persones, cosa que pot justificar qualsevol inversió estrangera. Des del 2011 Catalunya exporta més al mercat internacional que a l’espanyol, la qual cosa ajudaria en el cas d’un possible boicot comercial. A banda, cap boicot al món ha durat més de dos anys i mai ha suposat una afectació intensa i perllonga-da en el temps.

Aquests són exemples de perquè serà viable i pròspera Catalunya. Al Pirineu, com a part important d’aquest país, hem de treballar per fer-ho possible ja que si és bo per a Catalunya també ho serà per a nosaltres. Si en els últims 20 anys, dinou països d’Europa s’han convertit en estat, fem que Catalunya sigui ara el 20è país.

Entre tots i totes ho aconseguirem!

1918

La voluntat d’un poble, la voluntat d’un territori////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ALBERT BATALLA I SISCART · Cap de llista de CIU per a LLeida, l’Alt Pirineu i l’Aran

La gent del Pirineu hem estat sempre d’una pasta es-pecial. Mai ningú ens ha regalat res i tot el que som, tenim i representem ha estat forjat per la volun-

tat i l’esforç propis. Sabem que avançar requereix treball en comú i objectius compartits. Avui vivim a Catalunya moments extraordinaris des del punt de vista nacional i alhora moments feixucs des de la perspectiva econòmica i social.

Sempre he defensat que l’avenç nacional i el progrés social són dues cares de la mateixa moneda. Com a Alcal-de de la Seu i diputat al Parlament sempre he intentat ac-tuar amb aquesta idea ben present i per això defenso que pel Pirineu i per Catalunya, pel nostre estat del benestar i per un millor equilibri territorial ens cal avançar decidi-dament cap a l’Estat propi.

Massa vegades ens han mancat, com a territori i com a país, les eines necessàries per donar millors respostes a

les necessitats de ciutadans, famílies, empreses o societat civil. Per aquest motiu us demano a tots els pirinencs i pirinenques que el proper 25 de novembre fem costat al President de la Generalitat en el lideratge d’un projecte de país que passa per la construcció d’un nou Estat d’Europa tan fort com la gent del Pirineu i de la resta de Catalunya decidim democràticament.

eleccions Parlament

Us demano a tots els pirinencsi pirinenques que el proper 25 de novembre fem costat al President de la Generalitaten el lideratge d’un projecte de país

2120

El govern de CiU és profundament insolidari amb els habitants de l’Alt Pirineu i l’Aran. Durant els 2 anys de legislatura s’ha retallat abruptament els ajuts

que els governs dels Presidents Maragall i Montilla adreça-ven al manteniment dels serveis essencials com la sanitat, l’educació i els serveis socials. Cal tenir en compte que les retallades que sofreixen els pirinencs els castiguen doble-ment, ja que en molts casos l’alternativa es troba a 150 Km de distància.

La pràctica supressió de les subvencions als ajuntaments (l’administració més propera als ciutadans), la desaparició de les Llei de Barris, de les subvencions a les estacions d’esquí, dels programes específics destinats als habitants del Pirineu que els governants socialistes van crear a l’empara de la Llei d’Alta Muntanya, els aboquen a una creixent indefensió.

Al Pirineu perilla l’estat del benestar, més que en altres indrets propers als centre urbans.

Davant d’aquesta greu situació, els socialistes manifes-

eleccions Parlament

Eleccions crucials per a l’Alt Pirineu i l’Aran////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

OSCAR ORDEIG · Candidat del PSC a l’Alt Pirineu i Aran

tem el nostre ferm compromís amb l’Alt Pirineu i l’Aran i la nostra voluntat de mantenir el nivell d’atenció i d’ajut al Pirineu dels serveis bàsics essencials (sanitat, educació, aten-ció social) per al manteniment de la població en igualtat de condicions als de la resta de catalans.

En moment de gran crisi econòmica, els socialistes som sensibles a les necessitats i les aspiracions dels pirinencs i ens comprometem a tirar endavant polítiques de promoció econòmica i de creació de llocs de treball. Catalunya precisa d’un Pirineu viu!

Els socialistes manifestem el nostre ferm compromís amb l’Alt Pirineu i l’Aran i la nostra voluntat de mantenir el nivell d’atenció i d’ajut al Pirineu dels serveis bàsics essencials

2322

2524

Un dels millors moments per visitar el nostre Pirineu és la tardor. La llum ataronjada del sol, la humitat, les primeres enfarinades dels cims

i sobretot per la diversitat de coloraines que ofereixen els boscos de fulles caducifòlies.

El canvi de color i la caiguda de les fulles a la tardor és un procés natural en el qual intervenen tres molècu-les: la clorofil·la, els carotenoides i les antocianines. Des de la primavera fins l’estiu, les fulles dels arbres són in-tensament verdes. Aquest color deriva de la presència del pigment anomenat clorofil·la. La llum absorbida per la clorofil·la és convertida per les plantes en ener-gia, que és utilitzada per les mateixes per a transformar diòxid de carboni i aigua en oxigen i carbohidrats (su-cres i midons).

En les fulles hi són presents altres pigments: els carotens, amb el seu característic color groc-ataronjat i les antocianines, vermelles. Tots dos tenen una ac-ció antioxidant i és per això que menjar pastanagues i prendre un got de vi en els àpats pot afavorir la salut!

El motiu pel qual les fulles durant bona part de l’any són verdes és que tenen una alta quantitat de clorofil·la. Quan arriba la tardor, amb l’allargament de les nits i l’arribada del fred, les plantes tenen la necessitat de protegir les branques. És a dir, les plantes detecten que han d’abandonar les fulles, pel nombre d’hores de sol, i per la freqüència de les baixes temperatures.

És llavors quan es produeix una formació coriàcia entre la branca i el pecíol de les fulles (que protegeixen les branques de les gelades hivernals) però que inter-fereix en l’intercanvi de nutrients entre el tronc i les fulles, impedint la síntesi de la clorofil·la. Aquesta és l’explicació de per què a la tardor el color verd de les

Boscos de fulla caduca i colors de tardor ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ALBERT DE GRÀCIA · Geòleg i aficionat a la meteorologia

3. Quelcom de la mateixa mida que jo i que es belluga és la meva parella, per tant, aparellem-nos!

No ens ha d’estranyar, doncs, trobar-nos un gripau abraçat a una sabata que es belluga sobre la superfície de l’aigua. La sabata era de la seva mateixa mida i ell l’ha confós amb una parella!

Tot i que no hi ha una base taxonòmica, podem diferenciar gripaus i granotes tenint en compte el següent llistat:

Per acabar, detall dels ulls dels gripaus més comuns que po-dem trobar per les nostres contrades i que us pot ajudar en una sortida de camp.

Els amfibis són una classe de vertebrats que poden viure tan fora com dins de l’aigua. Van ser els primers verte-brats que van poblar el nostre planeta, són de sang freda

com els rèptils i els peixos, no es poden escalfar ells mateixos i per això es freqüent trobar-los “prenent” el sol.

Tenim la sort de viure a tocar d’un important riu que durant l’any mantè cabal, tot i que variable, i això fa que amb experièn-cia i molta observació en poguem veure amb relativa facilitat. Una de les característiques que els fan singulars es que són me-tamòrfics, canvien de forma durant la seva vida.

Hi ha tres classes d’amfibis, els gripaus i les granotes, les sa-lamandres i tritons i les cecílies. De fet, científicament són els anurs, els urodels i les àpodes. Els més comuns són els anurs i els urodels, els anurs són les granotes i gripaus, que són dos classes diferents, i uns no són els mascles dels altres ni a l’inrevès, totes dues classes tenen mascles i femelles; i els urodels són les sala-mandres i tritons.

A tocar del Segre podem trobar granotes, gripaus i salaman-dres. Les granotes més comuns són la granota vermella, la gra-nota comuna i la verda i segur que no sabeu que, com altres ani-mals, els gripaus i les granotes hivernen. Per hivernar s’enterren a terra i esperen l’arribada de la primavera, moment en que s’aparellen i ponen milers d’ous en un estany, bassa o toll d’aigua.

Com a curiositat destacable hi ha que si una granota o un gripau perd una extremitat, la regenera igual que fan alguns rèptils amb la cua.

La seva visió és molt senzilla i rudimentària, per tant com que no se’n poden refiar massa, actuen en base a unes premises bàsiques que més o menys són:

1. Quelcom més gran que jo i que es belluga és un enemic i, per tant, cal amagar-se!

2. Quelcom més petit que jo i que es belluga és un insecte, per tant, cal menjar-se’l!

Els nostres amfibis///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

DAVID MANZANERA · Pirineus Outdoor

natura

Gripaus ·Generalment és més gran i robust.·La pell és gruixuda, plena de berrugues i poc humida.·Les seves potes posteriors són curtes. ·No salten molt, sinó que caminen.·Tenen les glàndules paròtides molt pronunciades.·El seu timpà és poc visible.

Granotes

·Generalment més petita i esbelta.·La seva pell és prima, llis i humida.·Les seves potes posteriors son llargues i salten més.·No salten molt, sinó que caminen.·No tenen glàndules paròtides.·El seu timpà és molt evident.

fulles desapareix, transformant-se en groc-ataronjat gràcies als carotenoides.

En alguns tipus de plantes, com l’auró i el cirerer, s’acumulen també antocianines que confereixen a les fulles el característic color vermell intens. Els diferents tons i la intensitat dels colors són influenciats pel cli-ma: el fred sec ajuda la distribució de la clorofil·la, men-tre el sol afavoreix la formació de antocianines. És per això que a la tardor la transformació de les fulles verdes en color vermell intens i brillant és afavorida per dies assolellats seguits de nits molt fredes i seques.

Els colors de la tardor no són iguals arreu del món! A diferència del Pirineu, en els tròpics les fulles cauen per renovar fisiològicament a la planta, però mai cauen totes juntes. És a dir, en climes més càlids no hi ha els colors de tardor en els boscos tal i com nosaltres ho coneixem!

Ja ho diuen.. Quan les fulles ja cauen, el fred ja és aquí!

2726

gastronomia

Queden dues sessions de tastos comentats per a finalitzar el cicle del Parlem de Format-

ge d’aquest any 2012 i són dues bones oportunitats més per aprofundir una mica més en la història, els secrets i les característiques dels formatges més emblemàtics del nostre entorn. Bones oportunitats per a descobrir i per a de-gustar, especialment en aquesta propera sessió que de la mà del gastrònom Fede Antona ens aproparà, el dia 22 de no-vembre, a l’enigmàtic món del maridat-ge de vins i formatges.

El Fede Antona, responsable de la botiga La Posella i del restaurant PK-tus, té preparat un joc per explorar els sentits i les sensacions que es deriven de la combinació de gustos i sabors. “Les combinacions són infinites -diu el Fede- i s’han de trencar tòpics”. “No s’hi val a repetir que amb el peix hi va el vi blanc i amb la carn el vi negre. Qui ho

ha dit això! Hi ha peixos i peixos, igual que hi ha formatges i formatges. S’han d’explorar noves vies i, de vegades, ens podem trobar amb sorpreses molt agra-dables”, afegeix amb un punt de misteri.

Així doncs, si esteu preparats per obrir més encara l’ampli ventall de pos-sibilitats que ofereix un bon maridatge de vins i formatges, us recomanem el Parlem de Fomatges amb Fede Antona. Una bona manera de trencar tòpics amb una taula farcida de bons vins (i alguna

altra beguda diferent, que no serà un vi) i formatges de primera divisió. Una manera de fruir de la gastronomia tot jugant, sense fer de l’anècdota la cate-goria i deixant-se portar per noves sen-sacions, per secrets inabastables, en un món de contrastos i afinitats.

Sens dubte, una excel·lent nova ocasió per tornar a gaudir de l’Espai Er-mengol. Us ho perdreu?

Vins i formatges: el joc del maridatge///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Maridatge de vins i formatges ///////////////////////////////////////////

a càrrec de Fede Antona

La Posella i Pktus

22 novembre a les 20 h

Espai Ermengol

C. Major, 20 · La Seu d’Urgell

2928

benestar

Educació sí, gràcies!////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ÒSCAR ROSELL · Pediatra

Tots estem d’acord en què l’educació és molt important, però la realitat és que en el nostre país l’índex de fracàs escolar és elevadíssim: un de cada tres joves no acaba el

batxillerat. Segons l’informe PISA, Finlàndia ocupa un dels primers llocs en educació a Europa. A continuació enumerem 10 aspectes que, segons el psicòleg Javier Melgarejo, marquen les diferències en el model d’educació finlandès:

1. Es dedica el 12% del pressupost de l’estat i dels ajuntaments a aquest sistema educatiu (a Espanya és d’un 7%).

2. Ser mestre de primària està molt reconegut, i es precisa de qualificacions molt altes i proves dures per tal d’accedir a aquest lloc de treball. Els millors docents treballen els primers any de l’ensenyament.

3. La mitjana d’alumnes per classe és de 15 com a màxim.4. Durant els primers sis anys de primària tenen, quasi sempre,

el mateix professor.5. L’ensenyament és gratuït fins a la universitat, i inclou el

menjador, els llibres i el material.6. Inicien el col·legi als 7 anys, i als 4-5 anys menys de la meitad

dels nens van a la llar d’infants.7. L’horari és de 9:00 a 15.00 h. Tenen menys hores de classe.8. S’intenten encaixar de forma coordinada tres estructures bà-

siques: la família, l’escola i els recursos socioculturals (ludoteques, bibioteques…).

9. Els pares tenen la convicció de què són els primers responsa-bles de l’educació dels fills, per davant de l’escola.

10. Es fomenta la responsabilitat de pares i fills, ni comptències ni comparacions.

Els models no són sempre imitables però, hi ha alguna cosa que podem aprendre? A més de poder exigir als dirigents polítics un ensenyament de més qualitat, reconeixent els guanys aconseguits, a nivell familiar encara hi ha molta feina per fer. Reconèixer el paper fonamental que tenim els pares i no delegar-lo a l’escola (qui en-senya a menjar, la sexualitat, els valors… hauríem de ser els pares). Jugar, només jugar, amb els nostres fills. Dedicar temps a llegir, parlar, estar amb ells. Utilitzar els recursos que tenim al nostre en-torn: biblioteca, natura, hores de sol. I sobretot: gaudir amb i d’ells, que el temps s’aturi…

Preparació per al part///////////////////////////////////////////////////////////////////////

Montse Sansa i Laura Gràcia · Centre de fisioteràpia

En els últims anys, les dones valoren el fet de poder participar més activament en el procés del part, per això els grups de preparació física per al part són cada

vegada més populars. L’objectiu d’aquests grups és arribar al moment del part amb les eines suficients per a gaudir d’un part més saludable.

Dos objectius fonamentals d’aquesta preparació en grup són el fet d’adquirir informació relacionada amb l’embaràs i amb el moment del part, i també millorar la musculatura i condició física general.

La part informativa: · Què és el Sòl pelvià i quines funcions té? · Canvis que es produeixen durant l’embaràs. · Diferents fases del part.· Tipus d’analgèsia i instrumental que es pot utilitzar per

part dels professionals. A nivell físic, es treballa:· Consciència corporal.· Tonificar i flexibilitzar el sòl pelvià i abdominals.· Afavorir el retorn venós. · Millorar la flexibilitat i higiene postural. · Aprendre posicions per afavorir les diferents fases del

part. En el cas de la preparació per al part, el massatge peri-

neal s’utilitza per a reduir el risc d’esquinçament durant el part, així com la necessitat de realitzar episiotomia. Ajuda a preparar-se per a les sensacions de pressió i estirament que se sent a mesura que el cap del bebé descendeix. Conèixer aquesta sensació ajuda a relaxar-se en el moment del part.

Centre de Fissioteràpia Montse Sansa Tel. 654093008 - 630785363

FESTA DE

SANTA CECÍLIA

DE BOLVIR I DE

SANT CLIMENT

DE TALLTORTA DIVENDRES 23 DE NOVEMBRE

21:30H SOPAR DE CAÇADORS

(LOCAL SOCIAL DE SANTA CECÍLIA)

INSCRIPCIONS AJUNTAMENT

PREU SOPAR:15€ (10€ VEÏNS BOLVIR)

A CONTINUACIÓ ACTUACIÓ MUSICAL

DISSABTE 24 DE NOVEMBRE

16H VI CAMPIONAT DE BUTIFARRA

(LOCAL SOCIAL DE SANTA CECÍLIA)

INSCRIPCIÓ PRÈVIA A L’AJUNTAMENT: 10 €/PERSONA

DIUMENGE 25 DE NOVEMBRE

12:00H MISSA A L’ESGLÉSIA DE SANTA CECÍLIA

ACTIVITATS AL POLIESPORTIU MUNICIPAL NOVEMBRE

17H A 18:30H TALLER DE CIRC I ACROBÀCIA

18:30H A 20H II TORNEIG DE FUTBOLÍ

16H A 19H ACTIVITATS ESPORTIVES INFANTILS

TELÈFON AJUNTAMENT: 972 895001/bolvir@bolvir.cat

TELÈFON POLIESPORTIU: 686008443: /poliesportiubolvir@gmail.com

“Les etiquetes”///////////////////////////////////////////////////////////////////////

Anna Garcia i Natàlia Jiménez · Stimulus Vitae

Des del moment en què ens dirigim als altres dient “ETS...”, els estem etiquetant: “ets dolent”, “ets trape-lla” o “ets un despistat” són expressions habituals que

dirigim sovint sense malícia, fins i tot amb gràcia, però deixant tancades a l’interior de les persones moltes aptituds que es po-drien desenvolupar. En aquest sentit, us convidem a llegir un conte per a reflexionar:

“Hi havia una vegada una dona molt i molt rica que tenia una nova criada. Aquesta li demanà a la jove que anés a com-prar sucre ja que tenia convidats aquella nit i havia de preparar les postres. La noia anà cap a la botiga, agafà el sucre i tornà a casa de la mestressa. Quan arribà la senyora de la casa no hi era. La jove no sabia on deixar el sucre i començà a mirar les prestatgeries, trobà uns pots buits i decidí omplir-los amb el sucre comprat.

La mestressa tornà a casa i buscar per tot arreu, va mirar als armaris i prestatgeries de la cuina i no va trobar el sucre. Va pensar que la noia “no servia per a res”. Enfadada marxà a comprar de nou el sucre.

L’endemà arribà la noia i ja l’esperava tot dient:-Ets una despistada! Solament havies de fer un encârrec, ja

veig que no serviràs per aquesta feina.La noia va acotxar el cap i li digué temorosa:-Està guardat als pots.” A cada pot hi havia una etiqueta on posava: pasta, llegum i

arròs. La mestressa no es preocupà de mirar dins els pots, tan sols mira les etiquetes. Això es el que ens passa sovint, limitem la visió de les persones a l’etiqueta que tenen assignada. Tendim a etiquetar la parella, els amics, els fill@s, els alumn@s, etc.

Si bé les etiquetes són necessàries per formar la nostra identitat i la dels altres, quan la majoria són negatives limiten l’autoconcepte de la persona i fan que el seu potencial de canvi no es porti a terme.

3130

La investigació de l’espai ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Enric Quílez · Puigcerdà

una mica de ciència...

Darrerament hem vist als mitjans de comunicació notícies relacionades amb l’exploració de l’espai. Per exemple, s’ha parlat de la sonda de la NASA Cursiosity, un robot

explorador que ha aterrat al planeta Mart i que ha començat a en-viar fotografies d’aquell lloc tan dessolat.

Molta gent es pregunta, no sense raó, si paga la pena dedicar tants diners a aquestes missions científiques enlloc de dedicar-los a projectes d’investigació mèdica o a lluitar contra la fam al món.Sempre he cregut que aquesta és una pregunta amb trampa i que té una resposta molt senzilla. El problema de la fam del món o de les moltes enfermetats que assolen la Humanitat no té res a veure amb els relativament pocs diners que es destinen a les missions espacials i en canvi sí que té a veure –i molt– amb els programes armamen-tístics.

Altrament, encara que no destinéssim ni un cèntim a les mis-sions espacials, dubto que allò que ens estalviaríem anés a parar a investigar sobre la fam o sobre les enfermetats. Senzillament, són comptes diferents i independents.

D’altra banda, la investigació espacial ha permès desenvolupar tot tipus de tecnologies molt útils per a la vida quotidiana. Alguns dels productes, per exemple, que es van desenvolupar arran del pro-grama Apollo per portar un home a la Lluna, són d’ús quotidià, com els bolquers d’un sol ús, el GPS, els termòmetres digitals, els tubs de pasta dental, el tefló, el velcro o les ecografies.

El programa Apollo va costar molts milions de dòlars, però ha

revertit en pro-ductes pràctics (i també d’ús mili-tar, no cal negar-ho) que tots fem servir en el nostre dia a dia.

Però és que l’exploració espa-cial també ens pot ser molt útil per conèixer el nostre planeta. Per exemple, Venus és un món on l’efecte hivernacle es va descontrolar fins a convertir-lo en un infern, mentre que Mart és un món on no existeix capa d’ozó, amb els problemes que té això per desenvolupar cap tipus de forma de vida a la superfície.

Finalment, m’agradaria trencar una llança a favor de la investi-gació bàsica, és a dir, del saber pel saber. Totes les generacions des de fa mil·lenis han contribuït a incrementar els coneixements que tenim sobre l’univers en la mesura de les seves possibilitats. Per què la nostra generació hauria de ser diferent?

Però per aquells que només segueixen criteris pràctics els diré que aquells països que inverteixen més en investigació bàsica són els que obtenen majors rendiments derivats d’aquesta investigació . A fi de comptes, mai se sap d’on sorgirà un descobriment que ens pot fer la vida més fàcil.

El plaer dels sentits. Relax. natura. Alta cuina.

C/ Sol de Vila, s/n 25719 Estamariu (Lleida) Tel. 973 36 01 21 info@calteixido.com www.calteixido.com

Tel. informació i reserves: 973 36 01 21

Estamariu és un dels municipis de lacomarca de l’Alt Urgell, ubicat a 1.084 m d’altitud, entre la riera de Bescaran i el barranc de Ribona. Situat en el de-nominat Alt Pirineu Català.La portalada d’entrada ens recorda el costum de fortifi car, antigament, els nuclis habitats. Els grans del poble encara recorden l’antiga porta de la zona oest.Ja es parlava d’Estamariu en “l’Acta de consagració de Sta. Maria d’Ur-gell” al 819-839, anomenant al poble “Stamariz” El poble d’Estamariu acull l’encant de Cal Teixidó, atractiva casa pirenaica restaurada amb tota la il.lusió i amor de la família Planes, ideal per a escapades romàntiques o vacances, en un paisatge tranquil, amb magnífi ques vistes al Cadí. Una casa amb encant, amb 14 comforta-bles habitacions individualment de-corades, equipades.

MENU 1. 25 per persona

AperitiuMini coques amb escalivada i anxoves.Trinxat de Cerdanya sobre coca de fl equer.Daus de salmó confi tats amb salsa de soja.

SegonsRostit de muntanya de la iaia Pilar (pollastre,conill i butifarra).Canelons fets a casa.Cassola d’arròs de muntanya Cal Teixidó.Salmo fresc, marcat a la plaxaamb verduretes d’Estamariu.

PostresTrilogia de gelats.Crema catalana.Pastisseria de la casa.Pa, aigua, i vi de la casa(blanc o negre) inclòs.

MENU 2. 35 per persona

AperitiuMini coques amb escalivada i anxoves.Trinxat de Cerdanya sobre coca de fl equer.Daus de salmó confi tats amb salsa de soja.Plat de pernil ibèric amb pa amb tomàquet.

SegonsMelós de vedella rostit amb boletsde la Cerdanya a l’estil de la iaia Pilar.Entrecot de vedella d’Estamariu marcata la brasa, amb verduretes d’Estamariui patates al caliu.El nostre bacallà amb samfaina particular.Platet de sèpia amb pèssols del Maresmei mandonguilles d’en Joan.

PostresMató del Cadí amb mel i fruits secs.Crema catalana.Pastisseria de la casa.Pa, aigua, i vi de la casa (blanc o negre) inclòs.

FAREM MENÚ DE NADAL, SANT ESTEVE I CAP D’ANY

AMB COTILLÓ I FESTA

INFORMACIÓ:973 360 121

Menú amb nit romàntica

MENÚS D’EMPRESA

Un somni pel paladar

Especialparelles