( Va automàtic )

Tradició Catalana les fogueres de Sant Joan

És la més curta de l’any, i el dia més llarg,el foc és l’element principal, i aquesta nit té un gran poderpurificador.

La nit de Sant Joan el foc allunya els mals esperits.

És nit màgica.

però que no i falti la cocai una copa de cava

“ Nit de Sant Joan “

Joan Manuel Serrat

Un vespre quan l’estiu obria el ullsper aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,on vam aprendre a córrer,damunt un pam de sorras’alçava una foguera per Sant Joan.Llavors un tros de fusta era un tresorI amb una taula vella ja érem rics.Pels carrers i les placesAnàvem de casa en casaPer fer-ho cremar tot aquella nitDE SANT JOANÉrem quatre trinxeraires,No en sabíem gaire de les llàgrimes que fan que volti el món.Anàvem entrant a la vida.Mai una mentida.No ens calia i res no ens robava el son..AQUELLES NITS DE SANT JOAN.Els anys m’han allunyat del meu carreri s’han perdut aquells companys de joc.El bo i el que fa nosacom si qualsevol cosa.Sembla que tot s’hagués cremat al focDE SANT JOAN.

I ara. Aquesta vespradauna altra vegada veig els “nanos” collint llenya pels carrersCorren.Com jo abans corria.Els crido i em mirencom si fos un cuc estrany i passatger.AQUESTA NIT DE SANT JOAN.Doneu-me un tros de fusta per cremaro la prendré d’on pugui, com ahir,com si no n’hi hagués d’altra.Jo he estat com vosaltres.No vull sentir-me vell aquesta nit.Que un tros de fusta torni a ser un tresor.Que amb una taula vella sigui ric.Pels carrers i les placesaniré de casa en casaper fer-ho cremar tot aquesta nitDE SANT JOAN´

Power Point salcomes@yahoo.esrecordant els temps de joves Juny 2010