Nietzsche i Freud

18
NIETZSCHE I FREUD Ressentiment i culpabilitat

description

Nietzsche i Freud

Transcript of Nietzsche i Freud

Page 1: Nietzsche i Freud

NIETZSCHE I FREUD

Ressentiment i culpabilitat

Page 2: Nietzsche i Freud

Les crítiques més ferotges a la moral occidental s´han fet des de dues anàlisis de dos dels sentiments, a més del sentiment d´indignació, que constitueixen la manifestació més evident de la realitat de les nostres tendències morals, segons P. F. Strawson:

el ressentiment i el sentiment de culpa (Llibertat i ressentiment)

P. F. Strawson

Page 3: Nietzsche i Freud

La moral dominant a Occident es desenvolupa afectada pel moralisme, característic de les versions més radicals de les dues tradicions de pensament que més l´han influenciada: el platonisme i el cristianisme.

El moralisme es pot definir com el resultat de la contraposició frontal i excloent entre el bé i el mal.

Page 4: Nietzsche i Freud

Per al moralista la millor vida s´identifica amb el sacrifici i una obediència estricta al deure.

Per al moralista no hi ha mèrit moral sense dolor i patiment.

En canvi, una vida amb la companyia del plaer i el gaudi és senyal de vida poc decent i buida.

Page 5: Nietzsche i Freud

Friedrich Nietzsche (1844-1900)Friedrich Nietzsche (1844-1900) Sigmund Freud (1856-1939)Sigmund Freud (1856-1939)

Pren el ressentiment com a punt de partida de la seva crítica a la moral.

El fundador de la psicoanàlisi centra la seva crítica a la moral en l´anàlisi de la gènesi del sentiment de culpa i les seves conseqüències sobre la vida psíquica dels individus.

Ressentiment i culpabilitat

Page 6: Nietzsche i Freud

ressentiment

El ressentiment que critica Nietzsche no és el causat per un mal objectiu a una persona o grup de persones.

El ressentiment sobre el que es fonamenta la moral occidental és el resultat d´una operació intel·lectual i política de gran repercussió orquestrada pels sacerdots.

El sacerdot és un tipus especial d´home que obté de la seva impotència natural l´origen de la seva força.

El sacerdot, maldestre en l´acció afirmativa, és un mestre de l´art de conspirar.

Page 7: Nietzsche i Freud

ressentiment

És a ell a qui se li ha de responsabilitzar del fet que els valors dels miserables s´hagin imposat sobre els valors dels individus admirables.

El ressentiment creat pel sacerdot apel·la a una imaginària injustícia: uns gaudeixen de privilegis, uns altres pateixen una vida indigna.

Aquesta desigualtat, que segons Nietzsche, és un producte aleatori, no deliberat de la naturalesa, no és acceptat pels sacerdots.

Page 8: Nietzsche i Freud

ressentiment

El sacerdot no accepta que allò que no gaudeix sigui el resultat de l´infortuni sinó que són els que ho gaudeixen els culpables d´aquesta situació “injusta”.

Aquesta enveja originària per no poder participar de la felicitat dels afortunats, serà el que donarà sentit a la seva existència futura.

Fomentar l´enveja envers els afavorits per la fortuna entre els més desgraciats, que consideren en un principi que la seva vida miserable era conseqüència del destí, és l´objectiu fonamental del sacerdot.

Page 9: Nietzsche i Freud

ressentiment

Una vegada s´ha aconseguit aquest objectiu, cal un nou pas, convèncer-los que els seus valors i no els dels privilegiats són els valors superiors.

L´últim pas és quan els forts s'avergonyeixen dels seus valors. Això s´aconsegueix en el moment en què es desperta la seva compassió i la seva mala consciència: he de demanar perdó per ser tan intel·ligent, tan bell, tan fort, tan ric i tan feliç.

En aquest punt, la venjança sacerdotal s´ha materialitzat, els valors definits pels privilegiats com a vicis seran, des d´ara, virtuts i les virtuts, vicis (capgirament dels valors).

Page 10: Nietzsche i Freud

Text: Ernst Tugendhat, Antropología en vez de metafísica, página 134

Hi ha filòsofs que mantenen que l´interès en comparacions interpersonals, i amb ell tota la dimensió de la justícia, és el producte de l´enveja. Això em sembla absurd. En la enveja la persona simplement vol tenir més, mentre que en la justícia la meta és la igualtat, i un la vol per a tots, no només per a ell.

Ernst TugendhatErnst Tugendhat

Page 11: Nietzsche i Freud

Activitats:

1. Què és el característic del ressentiment en Nietzsche?

2. Quina relació pot tenir amb el concepte d´enveja que utilitza Tugendhat? Són identificables? Per què?

Page 12: Nietzsche i Freud

culpabilitat

Segons Sigmund Freud, el sentiment de culpabilitat té una doble causa:

1.La por a la autoritat paterna/materna (sanció externa)

2.El temor al Super-jo (consciència moral o sanció interna)

Tant una com l´altra, tenen el mateix propòsit: reprimir la satisfacció de determinades pulsions, el que és el mateix, la prohibició de determinats comportaments.

Page 13: Nietzsche i Freud

culpabilitat

Quina de les dues causes és més severa?

Segons Freud, la segona, la consciència moral.

La consciència moral o Super-jo és una autoritat paterna-materna interioritzada, que la substitueix i la “perfecciona”, ja que a la consciència moral “no se li pot amagar la persistència de desitjos prohibits”. (El malestar de la cultura).

Page 14: Nietzsche i Freud

culpabilitat

L´autoritat paterno/materna obliga perquè tenim por de perdre el seu amor i perquè biològicament depenem de la seva protecció.

Amb l´autoritat familiar, el sentiment de culpabilitat desapareix tan bon punt acceptem complir les normes que ens imposa i renunciem a realitzar l´acció prohibida.

Page 15: Nietzsche i Freud

culpabilitat

Amb la consciència moral, el sentiment de culpabilitat sempre és present, perquè a diferència de l´autoritat familiar no es conforma amb la renúncia a la realització de l´acte prohibit.

El sentiment de culpabilitat cessaria de manera automàtica si és complís un objectiu impossible: la desaparició total del desig que incita o mou l´acte.

La consciència moral, per tant, contínuament està en estat d´alerta, sotmeten els desitjos, que pretenen burlar-la, a una atenta vigilància.

Page 16: Nietzsche i Freud

culpabilitat

Cada nova renúncia contribueix a una potenciació més radical de la intransigència i la severitat de la consciència moral, i, de retruc, a un augment del sentiment de culpabilitat, fins al punt d´arribar a la conclusió que no és la consciència moral la causa de la renúncia pulsional sinó que és la renúncia pulsional l´origen de la consciència moral.

La conclusió més clara que es desprèn dels punts anteriors és que la persona moral es caracteritza per viure en un estat etern de culpabilitat.

Page 17: Nietzsche i Freud

Text: Josep Ramoneda, La culpa, La Vanguardia, 11/06/1991

La negación de la culpa supone la negación del mal. Y sin culpa no hay responsabilidad individual. (...) Si se niega el mal, todo lo que se haga está bien. El reconocimiento de la experiencia del mal es condición de posibilidad de la conducta moral.

(...) De modo que la culpa es condición del propio sujeto. Si negamos la culpa negamos al individuo: este sujeto cuya autonomía y singularidad es la medida del grado de libertad de una sociedad. (...) La culpa nos hace responsables: es decir, sujetos morales.

Page 18: Nietzsche i Freud

Activitats

1. En què consisteix el sentiment de culpabilitat?

2. Segons Freud, com es genera aquest sentiment?

3. Quines són les repercussions que té l´existència d´aquest sentiment, segons Freud?

4. Quines són les repercussions de la seva inexistència, segons Ramoneda?

5. Amb quin dels dos autors estaries més d´acord? Per què?

Josep RamonedaJosep Ramoneda