El setembre passat hem conegut un calendari del curs2006-2007 que omple el seu contingut amb un delstemes recurrents, o insistents, al llarg dels 25 anys dela revista INFÀNCIA: els drets de l’infant. Els «drets»d’aquest calendari són una interpretació lliure de laConvenció dels drets de l’infant escrits pel pediatre brasilerLuiz Lobo. Són la petita joia d’una persona que coneixa fons els drets de l’infant i, potser més encara, elsdrets de l’infant real, el de 0 a 6 anys, que viu i esdesenvolupa, que creix, o no.

Per afrontar les múltiples situacions que els infantsde 0 a 6 anys han de viure al nostre país derivades deles polítiques educatives del nostre Govern, hem trans-crit un dels drets, que amb tanta finor va escriure Lobo:«Dret a una oportunitat justa.»

Els anys més importants per al desenvolupamentd’un infant són els sis primers.

Als sis anys, l’infant ja ha passat per experiències quel’han marcat: ha conegut l’amor o l’abandó, la carícia ola violència, l’atenció o la indiferència, la confiança o ladesconfiança, l’alegria o la tristesa.

Per tenir una oportunitat justa, per desenvolupar-senormalment i ser feliç, cal que la major part de les expe-riències siguin positives.

Des d’aquesta revista, es treballa per donar a conèi-xer experiències que ofereixen als infants oportunitatsjustes, però des de la revista també es treballa perquèaquestes oportunitats justes no siguin només per a unsquants, o que el fet de gaudir del dret a tenir una opor-tunitat justa no sigui només una qüestió de voluntatd’un mestre o d’un equip de mestres, sinó que els i lesmestres s’han de sentir acompanyats de polítiques que,com fan ells, possibilitin oportunitats justes.

Avui, per garantir als infants de 0 a 6 anys el seu dreta una oportunitat justa, a més de tot allò que cada famí-lia fa –nosaltres pensem que ho fan– calen també polí-tiques que garanteixin als infants el seu dret a l’oportu-nitat justa, i aquesta responsabilitat pública del Govern,o dels governs, nosaltres pensem que no la fan.

Cada cop més es parla, o fins i tot es reconeix, quel’inici d’aquest curs ha tingut un problema de planifica-ció. Per a nosaltres ha estat de concepte.

Ara ja s’ha fet evident que la creació de noves placesd’escola bressol, aplicant el flamant Decret per al 0 a 3

anys, és un veritable desastre, perquè hi ha infants demenys d’un any que en tres mesos han tingut sis edu-cadors diferents i, paradoxalment, qui ha produït elcaos ha estat el propi Departament d’Educació posanten marxa dues qüestions bàsiques: el reclutament demestres d’arreu per cobrir la sisena hora a l’etapaprimària i la vergonyosa precarietat laboral, tant de con-tracte com d’horari i de sou, que duen a terme lesempreses subsidiàries.

També s’ha fet evident que la sisena hora ha repercutiten el parvulari. La falta de mestres ha estat tan despro-porcionada que professors de secundària a mitjan desetembre havien de posar-se al front d’un grup d’infantsde tres anys. I, tal com en molts centres s’han organitzatels horaris, les ràtios de primària han quedat inferiors ales de parvulari, on les mestres que volen fer tot el seuhorari amb els infants, perquè tinguin una sola mestra dereferència, o són mal vistes o els ha estat prohibida laseva opció clarament positiva per als infants.

Des d’aquesta plana només demanem que, des delDepartament, s’hi pensi, i que, si el que es proposen ésgarantir a tots els infants del país una oportunitat justa,que comptin amb tots nosaltres.

Dret a una oportuni tat justa

Qui és? Qui és? Infància 2

Plana oberta Pàgines per a les opinions i els suggeriments dels lectors 3

Educar de 0 a 6 anys Concepcions del treball en els serveis per als més petits Jytte Juul Jensen 6

Bones pensades Aixequem les mans contra la pobresa Soledat Sans 12

Escola 0-3 En el dia a dia res no és banal, res no és rutina Montserrat Fabrés 14El taller Escola Infantil Egunsenti 18

L’espai amable L'espai del canvi Carme Cols 25

Escola 3-6 Quina sireneta? Elisabet Abeyà 26Per una escola dialogant i transparent David Altimir 29

L’entrevista Un llibre de la vida Dolors Todolí 34

Infant i societat A Marta Mata Diversos autors 36

Llibres a mans dels infants La rata reportera parla amb bruixes Tertúlia de Rates 44

El conte Arri, arri tatanet Elisabet Abeyà 45

Informacions 46

Biblioteca 47

editorial

gene

rfe

brer

200

7

1

154

in-f

àn-c

i-a

sumari

01Plana oberta.qxd 10/01/2007 11:10 PÆgina 1

2

gene

rfe

brer

200

7

in-f

àn-c

i-a

154

qui és?

Un pedagog

A veure s i hoendevineu

En aquests període, entre els tres i sismesos, diuen alguna paraula bisil·la-ba, o quasi bisíl·laba: kto, gdae, gdoe,gdu, gdui, nwo, gtu gtui, abu, esbu, esbi,oebi, oebu, abae, eboe, nyemu, oieeh... (Ésmolt difícil la reproducció, per nosal-tres grans, d’aquests sons primaris).

El primer riure, el riure en veu alta,la rialla –no el mer somriure, queaquest es verifica molt abans– contétambé elements guturals: he-hae-hae,va fer el meu nen, als 115 dies d’edat.

Als sis mesos, els nens ja no solsdiuen coses; canten també, és a dir,repeteixen les coses que diuen ambuna certa entonació. Això ho fangeneralment en el seu llitet, quanestan satisfets, després d’havermamat, i en espera de què hom elsvesteixi.

En aquest xerrar i cantar lúdic iespontani, surten quasi totes lesinflexions.

El meu nen, als vuit mesos, quanvolia una cosa, la senyalava amb unaexclamació especial i també gutural:aeh!, aeh!, aeh! [...]

El segon mig any de la vida delsinfants és, amb petites oscil·lacions,el període en què ells es formen unamena de llenguatge propi. Diuenmoltíssimes paraules completamentincomprensibles per a nosaltres; sónabundoses les bisíl·labes (les marescomprenen llurs fillets, en aquestaedat, no pel que diuen, sinó pels ges-tos i les actituds): tei-tei, txi-txi, txoe-txoe, tui-tui, egui, iga, agoe, eha, gúa, eia,ontiè, tem-ma, aniè, aburà (alguna de

trisíl·laba), aguitx, aigui, guetx, aitié,tieà, ba-ba, ti-bu, tiboe... I, en aquesttemps, hi barregen elements d’ecolà-lia, elements fònics percebuts perells, els uns amb certa foscor, i altres,que han percebut clars, no podenemetre’ls perquè encara els seusòrgans no són prou flexibles.

I ara cal preguntar: Moltes de lesparaules per ells pronunciades, enaquest període, són noms que ellsinventen de les coses, o són sons queells volen imitar i no en saben, o sónpures exclamacions espontànies? Joem decanto a suposar que hi interve-nen els tres factors. El meu nen ano-menava ham, ham el menjar de totamena, sense que ningú li ho haguésensenyat. Una vegada, la minyonetali volia prendre, jugant, una cosa queell tenia a la mà. Ell li va dirigir, en elseu llenguatge, per tots nosaltresincomprensible, terribles impreca-cions. I no és que plorés, no, enaquell moment; va fer tot un discurs,ple de malediccions i anatemes.

Aquest és també el període depetites onomatopeies, que es lliguende vegades amb la imitació de certesparaules percebudes. El meu nenimitava el soroll del tren, el xiulet dela locomotora, el vent fort, les cam-panes. De vegades, en imitar accions,com el vol dels ocells i de les mos-ques, o el rodolar de les fulles seques,a la Devesa de Girona, volia acom-panyar al gest la paraula, i resultavauna cosa graciosíssima, i per a miimpossible d’imitar.

Us proposem un joc. Posem unafoto d’un pedagog i un fragment d’u-na de les seves conferències. A veu-re si descobriu qui és. La solució, iel text complet, a la nostra pàginaweb: www.revistainfancia.org

01Plana oberta.qxd 10/01/2007 11:10 PÆgina 2

que hi ha massa suport a parvulari ino sé quantes coses més. Vaja quem’han tractat de «tonta» perquè tre-ballo les hores lliures i de «fresca»perquè pensen que m’escaquejo desubstituir a primària i no paro dequeixar-me.

El problema –entre molts altres–és que molta gent de primària té leshores de marxar a casa a la vegada ino queda ningú d’aquesta etapaquan calen substitucions.

Això de la sisena hora ho estàempitjorant tot i molt. Penso quel’esperit del tòpic del funcionari s’haincrementat. I m’han dit que m’es-peri, que aviat s’instal·larà també alparvulari.

No és el primer dia que surto així.No sé què fer. Si canvio d’escola emtrobaré una altra colla de funciona-ries com ara aquestes.... Em sentocom si fos d’un altre planeta. I m’em-

pipa arribar a casa plorant i aclapa-rada per culpa de l’immobilisme decerta gent del cole.

Avui he començat a repartir lesautoritzacions per a l’ús de la imat-ge en una publicació sobre un pro-jecte que vàrem fer a la classe i lesfamílies estan molt contentes. Finsi tot algun que no ens deixava utilit-zar fotos m’ha dit que en el llibre,sí. També els ho he explicat als nensi estan molt contents. I m’han dit:«és que vam fer moltes coses l’anypassat.»

Demà m’enduré els de sisè i elsmeus al bosc a amagar i trobar tre-sors. Ja li he donat la volta i esticmuntant una activitat bonica, per-què els grans ajudin els petits. Però,renoi...

Rosa Camps

Avui m’han fet enrabiar i plorar alcole. Aquest any no és el primer diaque surto pensant que no ho resis-tiré i em fa molta ràbia. Amb els nensm’ho passo molt bé, però totes lesaltres coses em superen.

Avui la discussió ha vingut perquèm’han dit que demà a la tarda haigd’anar a sisè, i jo he respost que tincclasse. M’han dit que faig classe per-què vull, però que em toca hora ver-mella –que vol dir lliure– i que sinóno substitueixo mai.

Quan falta algú a parvulari és clarque ens substituïm entre nosaltres ifem el que faci falta, però cada vega-da que ens envien a primària ensqueixem –sobretot jo– perquè ho tro-bem absurd. Són dotze persones persis cursos! I, en canvi, a parvulari nohan de venir-hi mai –per sort!

M’han dit que com se m’acudeixtreballar en les meves hores lliures!,

gene

rfe

brer

200

7

3

plana oberta15

4 in

-fàn

-ci-

a

Però renoi .. .Opinions recol l ides al www.elsafareig.org

01Plana oberta.qxd 10/01/2007 11:10 PÆgina 3

preguntes

4

gene

rfe

brer

200

7

in-f

àn-c

i-a

154

Per què en algunes escoles els infants de parvulari no poden fer la migdiada?

Com és que els horaris d’educació infantil cada vegada s’assemblen

més als de batxillerat?

Per què hi ha tan pocs homesmestres d’infants petits?

Aquest curs està ple de canvis.Estic aprenent molt. He aconse-guit engrescar l’equip per anarfent més feina junts, i sembla quefunciona. Les famílies, cada dilluns,em duen alguna coseta que hantrobat anant d’excursió: fulles,pinyes, aglans, garroves... Avui hemfet una llarga sessió de pessigollesi carícies amb plomes de paó (me-ravellós!). Estam aconseguint unsbons prestatges de materials de lanatura. Les clementines del jardí jaes poden començar a menjar i sónboníssimes. Com és de bona lafruita acabada de collir! La mevacàmera (digital!) fa molta feina, i lallibreta es va omplint amb les apor-tacions dels infants.

Estic aconseguint tenir una rela-ció amb els infants i les famíliesque mai no havia tengut. No sónl’enemic! Estic tan contenta del

canvi de mirada que vaig fent, apoc a poc, sobre els infants, lesfamílies, les meves companyes il’educació en general...

Per acabar-ho d’arrodonir, esticfent un curs que no para de crear-me més dubtes. Això és fantàstic!

El Centre de Professors de Pal-ma m’ha proposat fer una presen-tació d’experiències. Estic prepa-rant un power point sobre el nouprojecte de l’escoleta per presen-tar-lo. Hem decidit fer una revi-sió, una nova mirada, a la vida dià-ria de l’escoleta. Una mirada críti-ca, de tot l’equip, als diferentsmoments. Tenir clar què feim iper què ho feim d’aquella mane-ra. És una gran passa per a totes,per veure la nostra feina i com, apoc a poc, anem millorant.

Esther Aguiló

És fantàst ic !

01Plana oberta.qxd 10/01/2007 11:10 PÆgina 4

de quatre alumnes per poder fertreballs en grup.

Però estic una mica preocupa-da. Tinc por de no fer bé la mevafeina, tinc por de no arribar a totsels fiets, tinc por de no tenirpaciència.

Fins ara he estat treballant enuna escola més tradicional, en laqual el mestre ho té més fàcil, méscòmode. Té menys feina, peròresulta poc enriquidor per al fiet.Potser surten ben preparats aca-dèmicament –entre cometes–,però sense saber què vol dir el tre-ball en grup, sense saber prendredecisions, confrontar punts devista, etc.

Doncs bé, aquesta escola d’araés molt més innovadora. Hem fetels horaris i estic atabalada: tallersper aquí, mitjos grups per allà...Això de muntar els racons ho tinc

molt clar, però... com m’ho podrémanegar amb 25 fiets? O potsermés!, ja que ara s’obrirà la inscrip-ció per a nouvinguts.

Evidentment m’agrada moltaquesta metodologia, ja que elsfiets són més autònoms, més res-ponsables. No arriben a tercersabent les taules de multiplicar,però sí que saben fer un bon tre-ball de grup, cercar informació, etc.Per exemple, a la reunió de ciclevam estar parlant sobre què eramillor: incidir en què els fiets facinbona lletra o en què sàpiguen ferun bon redactat. Jo no vaig saberdir res, només que una cosa du al’altra, si no fa bona lletra no s’en-tendrà què vol dir. Però és que noestic segura si és això el que voliadir. Tinc tantes contradiccions...

Maria Castany

5

plana oberta

gene

rfe

brer

200

7

154

in-f

àn-c

i-a

El començament de curs ha anatmolt bé. Enguany estic a primeramb 25 fiets.

És una escola molt acollidora.Es respira un ambient tranquil,com a mínim els fiets no tenen 17llibres i quaderns. En aquestaescola castellà i medi es fan perprojectes. Només es té un llibre delectura, un de català i un altre perfer exercicis. La resta, la preparemnoltros. També podem fer raconsde jocs. Tinc ganes de preparar laclasse. Faré un racó de lectura, unaltre de construccions, un altred’invents... Bé, no paro de pensaren les possibilitats que té la classe,que és molt gran i lluminosa.S’aprofita el passadís per ferracons de jocs.

Sembla que aquí tenen encompte el pas dels de cinc anys deparvulari a primer. Les taules són

Contradiccions saludables

01Plana oberta.qxd 10/01/2007 11:10 PÆgina 5

Quan es treballa enun entorn internacio-nal, s’ha de fer fronta un problema quealhora és un repte:com anar més enllà de les paraules i els conceptes que, usats en dife-rents cultures, semblen similars en aparença, però que en realitatemmascaren diferents visions i valors implícits.

Una manera de superar aquest repte és utilitzar pel·lícules, i aquestmètode es va usar en un gran projecte de recerca europeu, Care Work inEurope (L’atenció a Europa). En aquesta investigació es van mostrar fil-macions de pràctiques a Dinamarca, Anglaterra i Hongria a diversosgrups d’observadors: professionals, experts, famílies i formadors.

El tema principal de l’estudi no era tant el treball pedagògic que esdu a terme en els centres dels tres països com les concepcions que,sobre aquest treball, tenien els professionals i altres observadors, con-cepcions que es feien evidents en veure les filmacions i parlar-ne.Aquestes filmacions tenen com a objectiu plantejar una qüestió moltoberta als observadors: «què penseu quan veieu això?» En plantejaraquesta pregunta tan oberta s’examina de què parlen els diversos grupsd’observadors, les seves reflexions i els possibles temes de debat.

En aquest article presentem alguns resultats sobre les concepcions

dels observadors danesos després de veure les tres filmacions, i tambées fa una referència breu a les idees dels observadors anglesos.

Tres tipus de lògica institucional Apliquen les seves lògiques individuals i les seves agendes, però fonamentalmenttracten els infants de manera correcta. Alhora, els seus punts de partida són tandiferents que és pràcticament impossible entendre’ls, sobretot a la vista de l’altnivell de correcció que apliquen per tractar els altres. EXPERT DANÈS

D’acord amb la cita anterior, l’expert considera que les tres filmacionsapliquen el propi conjunt de lògiques i d’agendes. Un altre expertexpressa el mateix: «[…] com els infants i els adults interactuen en uncontext institucional amb una lògica establerta». L’ús de la «lògica insti-tucional» indica que hi ha una lògica general en la pràctica pedagògica, ique van observar diferents conjunts de lògiques en les tres filmacions.

Una troballa interessant és que no solament els experts mencionats,sinó també altres observadors danesos van diferenciar conjunts de lògi-ques institucionals, que es poden caracteritzar com a:

• Lògica escolar• Lògica familiar• Lógica dels infants

6

educar de 0 a 6 anysge

ner

febr

er 2

007

in-f

àn-c

i-a

154

Concepcions del treball en els serveis per als més petits

una visió danesa

Jytte Juul JensenPresentem els primers resultats d’una investi-gació sobre les concepcions de la pràctica delsprofessionals d’educació infantil. A partir de lavisió de pel·lícules filmades a Dinamarca,Anglaterra i Hongria, els observadors danesosvan exposar què en pensaven.

02Jytte.qxd 10/01/2007 12:13 PÆgina 6

7

educar de 0 a 6 anys

gene

rfe

brer

200

7

154

in-f

àn-c

i-a

“La lògica institucionaldanesa és una lògica

de la infància, en la quall’objectiu és l’adquisició

d’experiències per part dels infants.”

02Jytte.qxd 10/01/2007 12:13 PÆgina 7

Les opinions dels observadors danesos sobre la filmació danesa i les fil-macions dels altres dos països reflecteixen directament i indirectamentalguns valors i concepcions de la pràctica en els serveis d’infància dane-sos. La lògica institucional danesa és una lògica de la infància, en la quall’objectiu és l’adquisició d’experiències per part dels infants, i d’expe-riències també d’àmbit individual. El paper dels professionals inclou unpedagog que concep un infant participatiu, actiu. La trobada entre elsinfants i l’adult es produeix a través de diferents situacions i activitats,amb diàlegs. El ritmes i el sentiment de la vida quotidiana es caracterit-zen per l’absorció, la manca de previsió i l’humor. El sistema de controlimplica el control intern dels infants.

Els observadors danesos van veure una lògica preescolar en el vídeoanglès, basada en la racionalitat escolar que domina tota la pràctica. Elsobjectius són un ensenyament i un aprenentatge formal. El paper delsprofessionals és el d’uns mestres de preescolar que conceben l’infant comun aprenent. La «trobada» entre els infants i els adults té lloc per mitjà dediferents activitats que s’alternen amb comunicacions en forma de dictat–aquestes són dominants. El temps, ritme i sentiment es caracteritzen perun alt nombre de canvis de les activitats en les quals participen tot el grupd’infants. El sistema està sotmès a un control extern.

En la pel·lícula hongaresa, els observadors britànics van veure-hireflectida una lògica institucional que es caracteritza per la bona vida

8

educar de 0 a 6 anysge

ner

febr

er 2

007

in-f

àn-c

i-a

154

Tres conjunts de lògica institucional sobre la base de la concepció de la pràctica pedagògica dels observadors danesos

Temes PaísLa filmació anglesa La filmació hongaresa La filmació danesa

Edat dels infants Generalment 2-4 anys Menors de 3 anys 0-5 anys

Objectius Educació formal Desenvolupament Aprenentatge d’experiències

Aprenentatge Cura La joia de viure

Rol dels professionals Mestre de preescolar Educador («mare» curosa) Pedagog

Visió de l’infant L’infant que aprèn L’infant fràgil (en part) L’infant que juga, participant

La trobada entre els infants i els adults A través de l’aprenentatge A través dels adults i els objectes A través de les situacions i les

activitats

Comunicació oral Dictats Instruccions Diàlegs

Temps/ritme/sentiment Diversos canvis Regularitat Absorció

Activitats de grup Ordre Manca de previsió

Calma Humor

Sistema de control Extern Extern Intern

Espai diari Aprenentatge organitzat Vida quotidiana Joc

Aprenentatge organitzat

Vida quotidiana

L’ús i l’expressió del cos Física Cura del cos Desenvolupament del cos

Disciplina Un cos sa i relaxat Un infant lliure i natural

Punt central: el cap de l’infant Activitats relaxants Vida a l’aire lliure

Activitats a l’exterior Prioritat baixa Prioritat Prioritat alta

Lògica institucional general Lògica preescolar Lògica familiar Lògica de la infància

02Jytte.qxd 10/01/2007 12:13 PÆgina 8

9

educar de 0 a 6 anys

gene

rfe

brer

200

7

154

in-f

àn-c

i-a

“El paper dels professionalsinclou un pedagog que

concep un infantparticipatiu, actiu.”

02Jytte.qxd 10/01/2007 12:13 PÆgina 9

10

educar de 0 a 6 anysge

ner

febr

er 2

007

in-f

àn-c

i-a

154

familiar a la llar, i aquesta lògica domina la praxi. L’objectiu és el creixe-ment. El rol dels treballadors és el de mares «curoses» i educadores queparcialment veuen l’infant com un ésser fràgil. La trobada entre elsinfants i els adults té lloc a través dels adults i els objectes, i el tipus decomunicació dominant és la instrucció. El temps, els ritmes i el senti-ment estan marcats per la regularitat, l’ordre i la calma. Els observadorstambé van caracteritzar la institució com un univers primordialmentfemení. S’exerceix un control extern –a través de la cura.

Espai diariUn dia qualsevol en una de les institucions inclou un gran nombre d’ac-cions/activitats/relacions/existència. Sobre la base de les opinions delsobservadors danesos, la vida quotidiana es pot classificar en tres espais,que representen:

• Un espai organitzat d’aprenentatge• Un espai de vida quotidiana• Un espai de joc

Els tres espais són categories analítiques que s’usen per definir diver-sos tipus d’accions/activitats/relacions/vida durant un dia en qualse-vol institució infantil. L’espai organitzat d’aprenentatge es basa en acti-vitats controlades pels adults. Un espai quotidià de vida inclou activi-tats diàries com menjar, dormir, anar al lavabo, passejar, dir hola i adéuals pares. A l’espai de joc, els infants defineixen i organitzen el seu joc.Els diversos tipus d’espais no apareixen com a formes pures, ja que lesdiferents situacions poden incloure característiques de més d’un espai.Tot i això, descriure una situació particular com a característica d’unespai d’aprenentatge comporta, per exemple, que la situació està domi-nada per l’aprenentatge. La divisió analítica del dia en un centre ambtres espais pot constituir una eina important per observar-los, per deba-tre i analitzar-los individualment, i per entendre el valor de cada espaien la pràctica pedagògica.

L’aprenentatge planificat, la vida quotidiana i el joc, van dir els obser-vadors danesos, tenen la mateixa importància en la pràctica pedagògicadanesa. Segons la seva opinió, en la pràctica hongaresa dominava un

espai –el de la vida quotidiana– i també en la filmació anglesa –l’apre-nentatge planificat.

D’altra banda, els professionals anglesos que van veure el vídeo danèsvan expressar clarament la seva admiració pels pedagogs danesos, quepermetien que els infants gaudissin d’espai i temps per fer coses perells mateixos, i van mencionar específicament els moments «interme-dis». Aquests semblen ocórrer fora de les activitats planificades –quetípicament consisteixen en accions quotidianes– i dels jocs dels infants.El concepte de moments «intermedis» sembla indicar que les activitatsque s’hi produeixen són menys importants, ja que s’esdevenen entre lesactivitats planificades –que, per tant, consideren més importants.

Una visió humana neoliberal o humanísticaDes d’una perspectiva danesa, hi ha una diferència interessant entre elsobservadors danesos i anglesos en relació amb la independència i la capa-citat d’elecció. Els observadors anglesos contemplen l’infant competent,independent, capaç d’escollir, com un valor clau: l’ús de conceptes comles eleccions dels infants, la seva llibertat i independència suggereixen,d’acord amb la visió danesa, una visió liberal dels humans. Certament,els investigadors anglesos lliguen la importància de l’elecció per a aquestsobservadors al domini, en el Regne Unit, d’un discurs neoliberal, i tambéa la seva penetració en els centres d’infantil. Els observadors danesos esrefereixen a l’autonomia i autogovern dels infants –però aquests con-ceptes estan més a prop de la interdependència, que de la independèn-cia. El desenvolupament individual dels infants i la seva autoafirmacióno es veuen com a un element oposat a la vida comunitària en el centre,i reflecteixen un concepte europeu de l’home humanista que només éslliure en una relació equilibrada amb la comunitat.

Una anàlisi més profunda de les concepcions subjacents a aquestsconceptes seria interessant. L’experiència inicial de treballar amb filma-cions subratlla la necessitat d’aclarir, quan es fan investigacions interna-cionals que comparen diferents països, les concepcions que s’amaguendarrere diversos termes i conceptes.

JENSEN, Jytte Juul (2004): Understandings of Pedagogical Practice in Centre Based Services for Young Children: Experiences using the Sophos model in cross national

studies of Denmark, England and Hungary. Text original a www.carework.dk.

02Jytte.qxd 10/01/2007 12:13 PÆgina 10

11

educar de 0 a 6 anys

gene

rfe

brer

200

7

154

in-f

àn-c

i-a

“La trobada entre elsinfants i l’adult es

produeix a través dediferents situacions i

activitats, amb diàlegs.”

02Jytte.qxd 10/01/2007 12:13 PÆgina 11

12

bones pensades

gene

rfe

brer

200

7

in-f

àn-c

i-a15

4SOLE: Avui hem de

parlar d’una cosa

que no ens agrada,

perquè, al món, no

sempre ens agrada

el que hi ha.

NENS: Noo.

SOLE: Parlarem dels

nens i les nenes,

de la gent gran, els

senyors i les senyo-

res i dels joves que són pobres.

NENS: Són nens que tenen un poble i

que no tenen diners i, a vegades, els

ha explotat un volcà i s’han quedat

sense casa, perquè el volcà estava a

punt d’explotar, i va explotar, i llavors

s’han quedat sense casa ni res, i

abans eren molt pobres i ho passen

molt malament.

NENS: A l’Àfrica hi ha molts mosquits i

agafen moltes malalties, i com que no

tenen diners no poden anar al metge.

NENS: Tampoc no tenen peluches.

NENS: Han de menjar animals.

NENS: Cacen lleons i moltes coses.

NENS: Van descalços perquè no tenen

sabates ni mitjons.

SOLE: Doncs avui farem una cosa que

arribi als que manen més de tots els

països. Aixecar-nos, perquè es faci

alguna cosa perquè això no passi.

NENS: Jo sé què s’ha de fer.

SOLE: Tu saps què s’ha de fer?

NENS: Fer que plogui i llavors hi haurà

menjar.

Temàt iques i l · lus ionades/ impl icacions sorprenents

A ixequem les mans

Soledat Sans

Il·lusionar-se tenir el vent al cos.

Amb aquesta cita del diccionari d’ideesafins de Santiago Pey, encapçalem unseguit d’articles que es proposen evi-denciar la importància de l’intangible enla presentació de les temàtiques.

El rigor, l’anàlisi, les bones pràctiques–tant en el que implica d’elecció, comen el desenvolupament d’un tema–, hand’estar tenyits d’una aura subtil, quetant de bo s’hi infongués com l’aire.

Els infants en són sensibles. Se’ls posaal cos i el seu pessigolleig ho tradueix entots els seus cent llenguatges. És llavorsquan la implicació de cadascú es tornasorprenent, els resultats es diversifiquen,tots són diferents i, sense gaire esforç,endevinem el seu oreig.

La fórmula immaterial de l’intagibleno es pot palpar, però podem comuni-car-la amb la il·lusió.

L’elecció de la temàtica tant potsorgir dels infants mateixos comd’un esdeveniment important, d’undesig de l’intel·lecte, de l’estudide l’entorn, d’una fita cultural,d’una emoció o d’una necessitat.En aquests cas, emergeix de lanecessitat i la justícia. És per aixòque l’afrontem amb passió. La res-ponsabilitat, com un fort vent detramuntana, ens donarà la pautaper comprometre’ns amb el món.

04bonesp.qxd 10/01/2007 12:15 PÆgina 12

13

bones pensades

gene

rfe

brer

200

7

154

in-f

àn-c

i-a

contra la pobresa

04bonesp.qxd 10/01/2007 12:15 PÆgina 13

Un dels principals ob-jectius en l’educaciódels més petits és afa-vorir, facilitar-los laprogressiva adquisiciód’autonomia, que l’in-fant arribi a ser autònom com a persona, quepugui ser, fer i decidir per ell mateix, i concedirmolta atenció en el fet que el seu desenvolupa-ment emocional sigui equilibrat, estable i segur.

L’escola bressol ha de promoure en elsinfants el desenvolupament de la capacitat derelacionar-se, la seva capacitat de conviure:escoltar, comprendre, tolerar, interactuar,cooperar i compartir amb els adults i amb elsaltres infants, establint la base d’unes relacionsafectives sòlides i segures amb els adults queen tenen cura.

Si partim de l’objectiu que el nen ha d’arri-bar a ser autònom, és necessari que comencem

per respectar-li l’activi-tat autònoma, la lliber-tat de moviments, elprocés evolutiu, par-tint del principi quel’infant és competent

des que neix. Cal garantir un entorn ric i esti-mulant que reforci l’interès de cada nen i, al seutorn, amb uns educadors que l’acompanyin totrespectant-ne el desenvolupament.

El nen ha de desenvolupar-se com persona icom membre de la societat. Hem de respectar-lo com persona, assegurar-li una atenció el mésindividualitzada possible, que li permeti esta-blir unes relacions personals estables, plenes detendresa, confiança i empatia, que li seran d’u-na gran influència per prendre consciència d’ellmateix, afavorir la seva autonomia, assegurar laseva personalitat i adquirir les habilitats socialsnecessàries per a la convivència.

La meva reflexió pretén donar valor a l’or-ganització de les activitats, anomenades «ruti-nes» quotidianes (higiene, menjars, etc.), per-què considero que les nostres relacions ambels nens, en els moments que en tenim cura,són molt importants des d’una perspectivaeducadora.

Hem de repensar aquestes «rutines» i donar-los una major importància en la distribució deltemps passat amb els infants. Hem de refor-mular, preparar i «programar» més minuciosa-ment i conscientment aquest tipus d’activitats,perquè aquestes «atencions» siguin de qualitat,i tinguin més «contingut» pedagògic. Hemd’impregnar aquestes «rutines» de respecte id’empatia cap als nens, per contribuir, tambéamb elles, que els nens arribin a ser més equi-librats emocionalment i més autònoms.

La doctora Emmi Pikler va elaborar, durantel seu treball a Lóczy, una espècie de «coreo-

En el d ia a d ia res no és banal,res no és rut ina

14

escola 0-3

gene

rfe

brer

200

7

in-f

àn-c

i-a

154

Montserrat FabrésLa relació amb els infants ha de partir del res-pecte de la seva autonomia i el seu ritme dedesenvolupament. Des d’aquesta perspecti-va, les «rutines» quotidianes, com a momentsde relació, tenen un gran valor i cal preparar-les perquè siguin de qualitat, plenes de res-pecte i contingut pedagògic.

05Fabres.qxd 10/01/2007 11:13 PÆgina 14

grafia» on tots els aspectes de la relació i lacomunicació amb el nen quedaven detallatsminuciosament i va aconseguir unes relacionsenvoltades d’una qualitat extrema.

L’experiència de Lóczy ens demostra, i ensdescobreix, la importància de garantir la quali-tat en l’atenció que donem als infants enaquests moments de les rutines quotidianes.És també, i especialment en aquests moments,quan els nens aprenen a prendre consciènciad’ells mateixos, i a percebre i comprendre elmón que els envolta.

Si els hem tractat amb respecte, atenció icomprensió, els infants podran relacionar-setambé de manera respectuosa, confiada, i com-prensiva amb els seus companys i amb la socie-tat en general.

Sovint, en la nostra pràctica diària a lesescoles, no concedim la importància quemereixen aquests moments, aquestes «rutines

quotidianes». Rutines que haurien de servirper establir una relació de complicitat amb elsnens. Els moments del menjar o del canvi debolquers, els vivim amb rapidesa, ansietat inervis. Aquestes tasques les fem el més ràpi-dament possible, sovint com si es tractés d’untreball en cadena, sense gairebé adonar-nos del’infant del qual ens hem ocupat. Sense perce-bre, de vegades, durant el menjar, el perquède la desgana, o de les reaccions negativesdavant de canvis en els aliments.

No tenim temps, no podem parar, hemd’acabar aviat, no podem atendre’ls comseria convenient. Considerem aquestes acti-vitats com rutinàries, repetitives, pesades,incòmodes, i especialment estressants durantels menjars.

Normalment som capaços de programarunes activitats diàries per als infants de cadagrup: jocs amb aigua, farina, joc heurístic, etc.

15

escola 0-3

gene

rfe

brer

200

7

154

in-f

àn-c

i-a

05Fabres.qxd 10/01/2007 11:13 PÆgina 15

Però, en canvi, som incapaços de pensar, deconsiderar, d’organitzar o de «programar»aquests moments, aquestes activitats, peraprofitar-les per establir relacions càlides iafectuoses amb els infants, per estimular laseva participació i cooperació, i per conèixer-se millor mútuament.

Hauríem d’intentar integrar la pedagogia enaquestes rutines, en aquestes activitats quoti-dianes, donar-los-hi la importància que merei-xen i no limitar-nos, no obsessionar-nos a bus-car o organitzar activitats o jocs artificials perestar amb els nens. Hauríem d’aprofitar-les,també, per comunicar-nos amb ells, per trans-metre’ls els valors de fons que persegueix lanostra pedagogia (comprensió, tolerància, res-pecte, cooperació, etc.).

No aprofitar aquests moments per a la rela-ció i buscar altres ocasions i activitats per aaquesta fi, ens crea un sentiment de pressa, deno gaudir dels moments en què ja estem junts,ni tampoc aprofitar-los per iniciar l’infant enla participació i cooperació durant el canvi debolquers i els menjars, de no tenir en comptela seva evolució, de no respectar els seus rit-mes, les seves apetències o els seus gustos. Endefinitiva, això ens impedeix procurar-li el res-pecte que es mereix com a persona. Ens preo-cupem dels objectius finals, de quines adquisi-cions ha de fer, però no del camí fet, delprocés, del com evoluciona cada infant en par-ticular, segons les seves capacitats.

Per què no pensem a donar més temps acada infant, o en la possibilitat de distribuir-lod’una altra manera?

Per què els menjars s’assemblen més a una

carrera d’obstacles que a un moment agrada-ble d’aprenentatge i relació?

Per què tanta pressa per proposar-los demenjar en grup, quan ja poden asseure’s en unacadira i menjar a taula, sense tenir en compteel ritme de participació de cada infant?

Per què no aprofitar millor el temps d’aco-llida, com a moment individual de comunica-ció amb l’infant i la família?

Hauríem de donar més importància alsmoments en què estem amb els nens, durant elscanvis de bolquers, els menjars, i convertiraquests moments de «rutines quotidianes» enmoments clau per establir una relació, momentsclau per a l’educació.

Per què no els programem, per què no elsrepensem i els organitzem afavorint l’autono-mia del nen i els aprofitem per crear unes rela-cions sòlides i estables amb ells?

La nostra actitud, com a educadors queacompanyem l’infant en el seu creixement hade basar-se en:

• Escoltar les seves demandes i donar respos-tes adequades que li aportin seguretat.

• Parlar, comunicar-li què anem a fer amb ell,amb paraules clares i concises. Demanar-licooperació, però sense imposar-li, afavorintun diàleg de cooperació des de petit.

• Mirar, mirar-lo, mostrar-nos atents perassenyalar-li que l’estem veient, que hotenim en compte, que compartim vivències.

• Agafar-lo amb mans tendres i respectuoses,no amb brusquedat, ni manipular-lo, trans-portar-lo i tractar-lo com si fos un objecteinanimat i no com a una persona.

El benestar del nen depèn, en gran mesura, dela manera com el toca i l’agafa l’adult, en donar-li temps, respectar-li el que necessita per partici-par, respondre i actuar. El seu temps, el tempsde l’infant, diferent del temps dels adults.

Que les atencions que rep l’infant siguin debona qualitat depèn també de l’actitud autènti-ca de l’adult. Del seu sincer i profund interès

16

escola 0-3

gene

rfe

brer

200

7

in-f

àn-c

i-a

154

05Fabres.qxd 10/01/2007 11:13 PÆgina 16

pel benestar del nen. Cal que el nensenti que tot ell és important.Durant els àpats, l’essencial no ésque, la quantitat de menjar que lioferim, se la mengi tota, sinó quel’infant mengi amb plaer segons laseva gana, que descobreixi el plaerdels bons sabors i la satisfacció dela sacietat.

Reflexionem sobre com orga-nitzem, a la nostra escola, amb elnostre grup d’infants, les «rutines»i com podem donar-los un altrecontingut, tot omplint-les de res-pecte i atenció.

Podrem constatar que, quanaprenem a escoltar millor els in-fants, quan els donem unes respos-tes més adequades, quan donemmés valor a tot el que fem amb ells,quan aprofitem més els momentsde relació individual, l’ambient estorna més tranquil per a tots.

I especialment per als infants,perquè en rebre una atenció mésindividualitzada, senten que sónimportants per a l’adult, se sentenrespectats i valorats per algú queacull les seves necessitats i els dónarespostes adequades. Això influeixen l’infant positivament i no neces-sitarà buscar altres maneres de cri-dar l’atenció de l’adult, perquè repdisponibilitat i afecte del seu en-torn. El nen que se sent respectat iatès en les seves necessitats serà un

nen capaç de jugar de manera mésautònoma i concentrada.

Si reorganitzem el temps de lajornada i concedim més impor-tància al temps de les «rutines»,l’ambient es tornarà més amable,més tranquil, més agradable, d’in-tercanvi i diàleg, on el respecteper l’infant serà un valor fona-mental. El respecte per aquestinfant actiu i competent.

Evitem aquesta separació absur-da, fictícia, entre rutines i activi-tats pedagògiques. No forcem iimposem «programes». No consi-derem pesades i dures obligacionscom les cures higièniques i lesnecessitats fisiològiques. No ensobsessionem per fer-les ràpida-ment i tenir temps per proposaractivitats educatives. Totes les acti-vitats, tots els moments, totes lesrelacions, totes les cures són, efec-tivament, educatives.

En el dia a dia, res no és banal,res no és rutina, sinó que totdepèn del valor que s’atribueixi acada moment de la relació ambl’infant.

Cal viure les rutines quotidianesamb plaer, concediu-los una majorrellevància i ompliu-les de contin-gut de bona qualitat i intenciona-litat educativa.

Montserrat Fabrés és mestra d’escola bressol.

17

escola 0-3

gene

rfe

brer

200

7

154

in-f

àn-c

i-a

05Fabres.qxd 10/01/2007 11:13 PÆgina 17

Per poder entendre l’origen i significat delTaller d’Expressió hem de buscar les arrels enl’experiència educativa de Reggio Emilia(Itàlia), que inspira la nostra manera d’enten-dre l’educació.

El taller (i la incorporació del tallerista, unprofessional format particularment en estèti-ca), que no és només un àmbit d’educació plàs-tica o artística, neix, fonamentalment, per esta-blir altra mirada i escolta sobre la infància. Enparaules de Loris Malaguzzi –fundador de l’ex-periència reggiana– el taller neix per ser unaespècie de garantia permanent perquè l’expe-riència educativa romangui fresca, imaginativa,no es deixi embrollar per les rutines, pelshàbits o pels excessos d’esquematització.

El ta l ler

18

escola 0-3

gene

rfe

brer

200

7

in-f

àn-c

i-a

154

Escola Infantil Egunsenti

Una experiència que ve de Reggio Emilia i s’a-plica a Pamplona. Els resultats són sorprenents.El taller neix perquè l’experiència educativa noes perdi pel camí de la repetició, perquè totpugui ser nou, fruit de l’experiment autònom,de la recerca, en un entorn ric, i que l’experièn-cia artística es visqui en primera persona.

06Hoyuelos.qxd 11/01/2007 16:13 PÆgina 18

19

escola 0-3

gene

rfe

brer

200

7

154

in-f

àn-c

i-a

06Hoyuelos.qxd 11/01/2007 16:13 PÆgina 19

20

escola 0-3

gene

rfe

brer

200

7

El Taller. Possibilitats a l’escola Al taller, hi anem, quotidianament, amb elsnens i les nenes en grup petit, de 3 a 8 infants.Hi organitzem diverses propostes amb mate-rials que possibilitin que les criatures s’expres-sin en una pluralitat de llenguatges.

Les prestatgeries, plenes d’objectes, estandisponibles perquè –autònomament– elsinfants puguin usar-los i relacionar-los oberta-ment per portar a terme actuacions expressi-ves amb llenguatges plàstics, matemàtics,lingüístics, dramàtics, musicals, gestuals, espa-cials... Llenguatges expressius que permetenfer emergir, estèticament, les diverses riquesesi potencialitats que tots els nens i nenes posse-eixen des del naixement. Estar amb els infantscomporta estar disposat a aprendre amb ells.Totes les seves capacitats s’expressen a travésde l’actuació de les mans, del cervell, de la sor-presa, l’interès, l’atenció i la concentració delsnens. El taller sorgeix per generar aquesta pro-vocació a les criatures i les persones adultes.

in-f

àn-c

i-a

154

06Hoyuelos.qxd 11/01/2007 16:13 PÆgina 20

21

escola 0-3

gene

rfe

brer

200

7

154

in-f

àn-c

i-a

06Hoyuelos.qxd 11/01/2007 16:13 PÆgina 21

22

escola 0-3

gene

rfe

brer

200

7

El Taller fora del Taller El taller, l’esperit de les propostes que hi duena terme les educadores periòdicament i elcoordinador de tallers, només té sentit, comdiu Malaguzzi, si veritablement s’introdueixen la vida quotidiana de l’escola. Sorgeix perprovocar observacions i pràctiques diferentsen qualsevol espai.

El taller, a més, neix per generar una culturade la infància documentada de totes les expe-riències que es fan a l’escola.

A través d’escrits, vídeos, cartells i altresimatges, el taller recull totes les vivències perrecuperar la memòria de tots els esdeveni-ments extraordinaris que tenen lloc en elsdiversos contextos del centre educatiu.

El taller, a més, ens porta a interrogar-nossobre les potencialitats ignorades dels infants.Per a això cal provar la diversitat, trobar el sen-tit ocult dels matisos de l’expressió infantil.

El taller es proposa com un lloc d’investiga-ció i de formació per a les educadores. Els per-met ser reconegudes d’altra manera pels nensperquè els ofereix, a elles, la possibilitat demostrar-se diferents.

El taller dota l’escola del privilegi d’allunyar-se de l’excessiva normalitat educativa. S’hi potprovar, explorar, equivocar-se, fer bogeries,inventar, indagar, sortir de la rutina. Convida aatrevir-se a trencar amb el quotidià. Implicauna ruptura per sortir dels estereotips, de lesfórmules fetes.

El taller possibilita trobar en els nens i ennosaltres mateixos iniciatives per dubtar delsnostres conceptes més aferrats, aquelles veri-tats que ens encotillen.

in-f

àn-c

i-a

154

Aquest treball s’ha fet a l’EscolaInfantil Egunsenti, un centre quepertany a l’Organisme Autònomd’Escoles Infantils Municipals dePamplona. En aquesta escola, hiestan escolaritzats 82 infants de 0 a3 anys. Aquest curs 2005-2006 l’es-cola està formada per una directora,8 educadores, 1 educador, 1 alumneen pràctiques, 1 cuinera, 2 auxiliarsde neteja a jornada completa i 1auxiliar de neteja a mitja jornada.L’Escola Infantil Egunsenti fa tot elseu projecte educatiu en basc.

Treball fet per: Inma Ajona, AnaAraujo, Nerea Domenyo, MontseGorria, Alfredo Hoyuelos, Iker Lan-da, Edurne Lekunberri, Mari Lizaso,Xaki Ortigosa, Lourdes Ruiz, Gari-koitz Torregrosa, Maite Urrestarazui Carmen Vicente.

Imatges: Alfredo Hoyuelos.

06Hoyuelos.qxd 11/01/2007 16:14 PÆgina 22

23

escola 0-3

gene

rfe

brer

200

7

154

in-f

àn-c

i-a

06Hoyuelos.qxd 11/01/2007 16:14 PÆgina 23

07anunci.qxd 11/01/2007 16:11 PÆgina 24

Abans. L’espai del canvi era un espai

petit, ple de bosses, una per a la roba

neta i l’altra per a la bruta. Els nius eren

magatzems, on es podia trobar de tot. I

l’estètica i la funcionalitat estaven lluny

del que es desitjava.

Eren moltes les preguntes que ens

fèiem, fins que, parlant amb les famílies,

es trobà la manera senzilla de facilitar la

feina, l’organització i una nova estètica

per aquest espai.

Ara. La coresponsabilitat amb les famí-

lies: en un armari de sota la pica, cada

una hi tenia cura d’endreçar i controlar

que el seu infant tingués bolquers i, en

una capsa, cada família hi preparava els

recanvis del dia, un ritual que va adqui-

rir un nou sentit.

La nova funció dels nius: uns espais

perquè cada infant hi tingui la seva cap-

sa amb tresors i records, les llibretes,

petites històries personals.

La nova organització d’aquest petit

espai permet un nou diàleg, una nova

acció, una nova relació, un nou lloc que

mai no és buit, però que ha deixat d’es-

tar amuntegat.

Durant aquest any, en aquesta pla-na, recollirem exemples del procésde transformació que s’ha produïten un espai o equipament de l’es-cola gràcies a la reflexió que duena terme els equips de mestressobre el que fan cada dia.

25

l’espai amable

gene

rfe

brer

200

7

154

in-f

àn-c

i-a

L’espai del canviCarme Cols

ahir i avui

07espai.qxd 10/01/2007 12:17 PÆgina 25

26

gene

rfe

brer

200

7

escola 3-6

in-f

àn-c

i-a

154

Si encara no heu llegitel conte de «La Sire-neta», de Hans Chris-tian Andersen, us re-comano ardentmentque ho feu. És d’unasensibilitat extrema.A mi, em fa sentirolor d’algues quan ens descriu el fons de lamar, i també renous suaus de l’aigua quan esdesplaça i dringars alegres dels jocs de les peti-tes sirenes. Quan l’autor ja ens ha predisposata sentir coses tan subtils ens parla de l’ànimahumana, immortal i que viatja fins als estelsbrillants. Les sirenes, poden viure tres-centsanys, però no tenen ànima i, quan moren, esconverteixen en escuma de la mar. Però si unésser humà les estima molt i es juren amoretern, llavors l’ànima entra dintre seu.

La jove sireneta, ques’ha enamorat delpríncep, sacrifica totallò que la fa tal comés, tot allò que la fasirena, la seva cua, laseva veu, la seva vidaa la mar, la possibilitat

de viure tres-cents anys, per viure al seu cos-tat. Però el príncep del conte d’Andersen ésuna mica embalbat, no s’adona de qui és quel’estima realment i es disposa a casar-se ambuna altra. La sireneta podria recuperar la sevacondició anterior i viure els quasi tres-centsanys que li falten si matés el príncep, però noho fa perquè l’estima. Prefereix acceptar el seudestí i convertir-se ja en escuma de la mar.Perquè la història s’acabi una mica més bé, lesfilles de l’aire la rescaten i així té encara l’opor-

tunitat de tenir una ànima immortal si duranttres-cents anys, junt amb les filles de l’aire, fael bé als humans que ho necessitin.

Per les característiques d’aquesta història, jono l’he explicada mai a infants petits. Crec queés difícil d’entendre tanta subtilitat i crec quees pot explicar a infants que ja han passat benbé els deu anys. Però mai no hi arribo a temps.Quan la vull explicar a infants grans, tots tenenja el clitxé fixat de La Sireneta de Walt Disney,una pel·lícula basada en la història de HansChristian Andersen, que la deforma, la trivia-litza i en traeix l’essència.

La sireneta de Disney és frívola i ambiciosa.Molt abans d’enamorar-se del príncep vol pujara la superfície per trobar tresors, ja que ha anatcol·leccionant els objectes dels humans quecauen al fons de la mar i en vol tenir més. Creuque el món dels humans és més permissiu («Allà

Que les pel·lícules no s’ajusten al text en el quals’inspiren és normal. Són llenguatges diferentsi cadascun té els seus condicionants. Però elque és segur és que si el text l’agafa una granmultinacional, l’origen aviat es perd i, sovint,solament en queden les imatges i, encara pit-jor, la banalització del text original. Comparem,aquí, el cas de «La Sireneta», en el conted’Andersen i la versió posterior de Walt Disney.

Quina s i reneta?

Elisabet Abeyà

08Abeya.qxd 10/01/2007 11:22 PÆgina 20

no hi prohibeixen res», diu) i es comporta comuna joveneta desobedient que no valora la sevaprocedència (el regne del fons de la mar). Elpare hi apareix com un home dominant i auto-ritari i li posa un cranc com a vigilant(«Necessita un estricte control», diu). Quan elpare sap que la filla ha salvat un ésser humàs’encoleritza i destrueix tot el que troba, adiferència del pare del conte original que repre-senta l’ordre del fons de la mar i no interfereixper res en la història de la filla.

A la pel·lícula, com a pràcticament totes lesde Disney, hi ha un estol d’animalets que can-ten i ballen, parlen, ajuden la protagonista idecideixen per ella, que no apareixen per resal conte d’Andersen. En canvi, al conte, hitenen molt de paper les germanes de la sire-neta, que li segueixen molt de prop el sofri-ment i intenten ajudar-la. El de Disney les

escola 3-6

27

154

in-f

àn-c

i-a

gene

rfe

brer

200

7

“Què posem a l’abast delsinfants, la poesia o

una barroera adaptació?”

08Abeya.qxd 10/01/2007 11:23 PÆgina 21

escola 3-6

28

transforma en unes presumides que apareixennomés al començament de la pel·lícula.

Perquè la sireneta pugui anar al món delshumans, necessita tenir un aspecte humà. Hoaconsegueix per les arts de la bruixa del mar,però aquesta li demana un preu: la seva veu.Al conte la bruixa talla la llengua de la sirenetai això està dit així, senzillament amb una sim-ple frase. És dolorós, però l’autor no s’hirecrea. En canvi, a la pel·lícula, hem de supor-tar imatges paoroses de la bruixa i una cançóque per a mi és encara més terrible que totesles imatges. Diu així:

No olvides que tan solo tu bellezaes más que suficiente.Los hombres no te buscan si les hablas,no creo que les quieras aburrir.Allá arriba es preferido que las damas no conversena no ser que no te quieras divertir.Verás que no logras nada conversando,a menos que los quieras ahuyentar.Admirada tu serás si callada siempre estás,sujeta bien tu lengua y triunfarás.

En aquesta versió els animalets canten edulco-radament i propicien tot l’ambient perquè elpríncep besi la sireneta. (Aquí fa falta un bes,no l’amor del conte original.) Hi posen tots elstòpics: fosca, llum de la lluna, etc. També hi apa-reix una jove amb qui el príncep és a punt decasar-se, però aquesta vegada és la bruixa mal-vada transformada, que du penjada una carago-la on hi ha la veu que havia pres a la sireneta. Elpare i el príncep aconsegueixen el final feliç: elcasament. La protagonista es queda passiva i

es beneficia de l’acció dels dos homes. La pel-lícula no ens parla de l’amor, del sofriment, dela renúncia, de la lluita individual. És la simpli-ficació trivial d’una història complexa.

Ja sé que tothom pot adaptar un conte comvulgui, però la diferència d’impacte entre el cine-

ma i el llibre és moltdesigual. La difusió queha tingut la pel·lícula ésmolt gran i ha confor-mat l’imaginari de granquantitat de gent. Podeufer la prova. Demaneuals adults, pares, mares,companys de feina, coms’acaba el conte de laSireneta i veureu com elque s’ha imposat és laversió dels de Disney,amb la sireneta frívola icasada amb el príncep.

Crec que els pares imares, mestres, cangurs,monitors i monitores,abans de posar la pel·lí-cula de la sireneta deDisney als infants, hau-rien de llegir el conteoriginal i després triar.Què posem a l’abast delsinfants, la poesia o unabarroera adaptació? Jo,si he de triar, em quedoamb la màgia d’Ander-sen i, és més, m’agrada-ria algun dia visitar el

fons de la mar. Com que les sirenes viuen tres-cents anys, sé cert que encara hi trobaré lesgermanes de la Sireneta.

Elisabet Abeyà és mestra de parvulari a Mallorca.Il·lustracions d’A. Rackham, extretes de Hans

C. ANDERSEN: Rondalles, Barcelona: Joventut, 1993.

in-f

àn-c

i-a

154

gene

rfe

brer

200

7

08Abeya.qxd 10/01/2007 11:24 PÆgina 22

escola 3-6

29

154

in-f

àn-c

i-a

gene

rfe

brer

200

7

En aquest inici d’any de 2006, han passat cosesprou importants en el món de l’educació enl’Estat espanyol. El marc legislatiu s’ha modifi-cat per l’aprovació d’una nova llei d’educació.

La transparència, una actitud respectuosa ambels infants, les seves capacitats i els mecanis-mes que posen en funcionament per construirels seus aprenentatges. Si volem que l’escolasigui respectuosa amb aquestes capacitats,tenim el deure de treballar per donar-los visi-bilitat. També cal veure i viure cadascun delsmoments de relació amb les famílies com unaoportunitat per crear aquestes dinàmiques.Des de la primera reunió informativa a lesentrevistes individuals, les reunions de clas-se, les festes, els moments quotidians decada dia. L’escola transparent es converteixaixí en escola dialogant. Heus aquí la reflexióque ens proposen des de l’Escola Sant Galdric,de Perpinyà, a la Catalunya Nord.

David Altimir

Per una escola dialogant i t ransparent

09Altimir.qxd 10/01/2007 11:24 PÆgina 29

Al Principat de Catalunya, també hi ha hagutiniciatives, com el pacte per l’educació, que hanajudat a situar l’escola –o millor, això és el quehauria d’haver passat– en el centre del debat dela política educativa.

A l’Estat francès, també, de manera més indi-recta, amb tota la problemàtica de les manifes-tacions de refús organitzades, sobretot, des decol·legis i instituts, contra la promulgació i perla retirada del Contracte de primera ocupació.

Quina escola volem i, abans de res, quinasocietat del futur volem ajudar a construir desde l’escola, això és el que en realitat hauria depreocupar els polítics, però també els profes-sionals que ens dediquem a l’educació.

Escola transparent Des de l’escola, no podem romandre al marged’aquest context que hem descrit. Hem deseguir-lo amb atenció i, si cal, introduir eldebat en el si de l’escola.

No obstant això, el nostre deure és tambéconstruir realitats al més carregades possiblede significats i de valors.

Des dels nostres petits marges d’autonomia,a les escoles, hem de concedir-nos el dret i exi-gir-nos el deure d’inventar iniciatives, dinàmi-ques de relació respectuoses amb les nostresimatges de l’infant, de l’escola i de la societat.

La transparència és, amb tota probabilitat,un dels perfils que les escoles han de saberguanyar-se. Transparència no com un equiva-lent d’invisibilitat, sinó més aviat com a sinò-nim d’humilitat, d’actitud respectuosa amb lesnenes i els nens, les seves capacitats i els meca-nismes que posen en funcionament quan han

de construir els seusaprenentatges.

Si volem que l’esco-la sigui respectuosaamb aquestes capaci-tats que reconeixemen els petits, tenim eldeure de treballar perdonar-los visibilitat.

Això exigeix delsmestres destinar tempsper escoltar, i recollirquè i com pensen elsinfants. Per dur-ho aterme, el nostre paperha d’invertir-se. Mésque explicar, ensenyarel que els nens encarano saben, hem d’entre-nar-nos per preguntar i després saber escoltar,saber esperar, respectar els seus temps d’acció ipensament i, finalment, saber sorprendre’ns.

Escoltant els nensUn grup de nens de cinc a set anys s’enfronten,a l’escola, amb un problema. Cal trobar, entretots, la meitat d’alguns objectes: una poma, untros de cordill, una pila de plastilina, una ampo-lla d’aigua i una etiqueta amb el número 8 escrit.

El mestre, no obstant això, comença per unaprimera conversa:

–Sabríeu explicar què significa «la meitat»? –La meitat és una cosa sencera, però només

un tros.–La meitat és una ratlla.

–La meitat vol dir passar pel mig.–Totes les coses tenen un mig.–El contrari de la meitat és sencer.

Aquestes respostes són només una breu selec-ció del que va generar la conversa, que va durartota la sessió que havíem pensat treballar mésenllà de la conversa. Més amunt dèiem que calsaber escoltar el que diuen els infants.

Després de llegir aquestes respostes veiem,per exemple, que hi ha unes idees que, els nens,relacionen amb el concepte de meitat:

• La meitat té raó de ser només si hi ha lareferència del tot (la meitat és una cosa sen-cera però només un tros).

• Eix de simetria (la meitat és una ratlla).

escola 3-6

30

in-f

àn-c

i-a

154

gene

rfe

brer

200

7

09Altimir.qxd 10/01/2007 11:24 PÆgina 30

escola 3-6

31

154

in-f

àn-c

i-a

gene

rfe

brer

200

7

Aquestes respostes i aquestes interpretacions,que seran més riques si hi ha més adults queles escolten i les analitzen, mostren, sense capmena de dubte, que els nens estan capacitatsper fer una interpretació pròpia del món onviuen.

L’escola no pot, en cap cas, passar per altaquest aspecte, aquesta capacitat que és, de fet,un dret: el dret de viure la pròpia vida com aprotagonista.

Escola dialogant Totes aquestes capacitats que hem identificatabans, les tenen els petits i també les tenen,per descomptat, els adults que treballen a l’es-cola, i els pares i mares.

El deure de l’escola és també saber posar enrelació aquestes diferents capacitats i crearàmbits de relació i de sinèrgia.

Si és cert que els nens aprenen quan estanen relació entre ells, haurà de ser cert, també,

que les famílies i els professionals creixeranmillor si estan en relació entre ells.

La simple lectura de les petites documenta-cions que fem a l’escola és ja una oportunitatper construir relacions, per provocar refle-xions a les famílies.

Amb això, és clar que no n’hi ha prou. Calveure i viure cadascun dels moments de relacióamb les famílies com una oportunitat per crearaquestes dinàmiques que expliquem: des de laprimera reunió informativa a les entrevistesindividuals, les reunions de classe, les festes, elsmoments quotidians de cada dia, etc.

L’escola transparent es converteix ara enescola dialogant.

La documentació que produïm des de l’es-cola tindrà també aquest valor.

Parlant entre adults Amb el mateix grup d’abans, de cinc a set anys,primer una mare, després una altra mare idesprés un pare es dirigeixen al mestre per ferpresents les seves inquietuds pel que fa a l’a-prenentatge de l’escriptura:

–Quan aprendrà a llegir, el meu nen? –Com li ensenyeu a llegir i escriure, a l’escola? –Jo, no faig res a casa, per por d’interferir

en el treball que feu a l’escola.Són comentaris que no cal passar per alt i

que cal, com dèiem abans, posar en relació.L’equip de mestres del grup –un mestre i

una ajudant del mestre, una figura que existeixnomés en l’Estat francès en totes els grups dedos a sis anys– es posa a parlar d’això: caldràorganitzar una reunió per posar totes aquestesinquietuds en relació.

09Altimir.qxd 10/01/2007 11:24 PÆgina 31

Al cap de tres setmanes, les famílies hauranestat convidades a una reunió amb el títol: Elssignificats de llegir i escriure.

Primer llegim una petita conversa mantin-guda amb els nens sobre el tema.

–Sabeu què és escriure? Com ho explicaríeu? –Escriure és per aprendre a saber coses.–També per dir que anem a fer un especta-

cle i que vinguin els pares… Serveix per infor-mar.

–On s’aprèn a escriure? –A l’escola.–…i a casa.–Al col·legi, a l’institut… – ...al batxillerat.–Dintre dels llibres… Ah, sí, en una llibreria.–Ho trobeu interessant? –Perquè quan som majors podem escriure...–...més ràpid.–...i podem enviar cartes! –Vosaltres sabeu escriure? –Sí! –No! –Com creieu que es fa per aprendre a escriure? –Cal esforçar-se.–Cal escriure bé i escoltar els mestres.–No cal dir: «estic cansat».–Per escriure cal pensar, no equivocar-se,

però si t’equivoques no és greu! –Fa falta també entrenar-se a casa.–I cantar! La meva mare canta, quan escriu.–Llavors, quines són les coses que es poden escriure? –Coses de llibres.–Coses de lletres.–Mots encreuats.

–L’abecedari.–Els catàlegs.–Les idees es poden escriure? –Sí! Si dius una cosa, ho escrius.–Tot el que es diu es pot escriure? –Només les paraulotes no es poden escriure.–Què és el que us costa més per escriure? –Escriure! –Per a mi, també és escriure, el més difícil.–Els mestres, com podem ajudar-vos a saber escriure? –Per a escriure cal escriure!

–Podeu fer lletres amb puntets i repassar perdamunt.

–Podeu dir-nos: molt bé, ho has fet molt bé.–Amb un full escrit fem fotocòpies. Després

n’hi ha dos i escrivim damunt de l’altre full.–Que la mare ens ajudi, a casa, que ens digui

les lletres: com es fa la g, l’o i tot això.–Vosaltres necessiteu que el pare i la mare us aju-

din a escriure? –Sí! –També a llegir.

escola 3-6

32

in-f

àn-c

i-a

154

gene

rfe

brer

200

7

09Altimir.qxd 10/01/2007 11:24 PÆgina 32

–Es pot escriure també en lallengua d’Egipte, cal fer dibuixos.

–Per escriure cal dibuixar.–És important dibuixar, per escriure? –Si no sabem parlar ni escriure,

podem dibuixar allò que volem.–A veure, abans heu parlat d’idees,

d’informacions… Es pot dibuixar unaidea?

–Sí! –Escriure i llegir, va junt? –Primer es pensa, després s’es-

criu i després llegim.

Després d’aquesta lectura presen-tem diferents estratègies per aju-dar els nens a llegir i escriure.

Els parlem també dels nostresdubtes, dels fracassos i també dela satisfacció d’assistir al moment

en què l’escriptura autònomacomença a aparèixer.

Les famílies parlen, es pregun-ten i responen les unes a les altres.

L’escola ha deixat de ser l’ob-jectiu de la reunió. Ha esdevinguttransparent i ha provocat el diàlegentre les famílies.

No cal esperar cap llei, capreforma educativa, per poder viu-re aquestes situacions. N’hi haprou, simplement, de creure enl’escola com a espai privilegiat ontotes aquestes dinàmiques sónpossibles i treballar amb constàn-cia per garantir aquests drets anens, mestres i famílies.

David Altimir és mestre a laBressola de Perpinyà.

33

154

in-f

àn-c

i-a

gene

rfe

brer

200

7

Espai per a una creativitat sense límit

Ceres, Pintures de dit, Témpera,Gouache, Vernís fixador,Pasta Blanca per enganxar.AL SERVEI DE L’ENSENYAMENT

MANLEYR

09Altimir.qxd 10/01/2007 11:24 PÆgina 33

Assegudes en un cafè iacompanyades per la pro-tagonista del «conte-noconte», encara que diu totel que diuen els contes, comm’apunta Ana Luisa,encetem a parlar.

Pregunta: Com va sor-gir la idea de fer aquestllibre?Ana Luisa: Va aparèi-xer com un impulsimpensat, encara queja portava un tempsforjant-se. Així és lavida és un esser viu que va nàixer una matina-da, després d’una temporada de problemes.Abans d’anar a dormir, en lloc d’enfonsar-me,vaig agafar un munt de fulls en blanc i el llibre

va començar a escriu-re’s tot sol. I el méscuriós és que va nàixerper ser il·lustrat perCarmen. Des delsseus inicis me’n vasorprendre el ritme ila simetria. Va nàixerdirectament així. Des-prés Carmen va co-mençar a il·lustrar-lo.

Però, no obstantaixò, va tardar set anysa veure la llum i va serel setè de la col·lecció.Pregunta: Les il·lustra-

cions acompanyen el text d’Ana Luisa amb una sen-zillesa que de vegades sorprèn. Com les vas pensar?Carmen: La proposta d’Ana Luisa també emva arribar en un moment complicat de la meua

vida i va ser un estímul per centrar-me i crearalguna cosa nova. M’agradava el text i vaigcomençar a estirar del fil i, a més a més, intuïael que ella pretenia i esperava. En un principiel problema estava en la figura central. Vàremestar parlant entre xiquet o xiqueta i al final vasortir la nina. La nina com a «infant» en gene-ral. Un dels passatges que em va resultar méscomplicat va ser el de la mort. Li vàrem donarmoltes voltes.P.: Com va sorgir aquest plantejament de la il·lustració?A. L.: Ara la mort és un tema «tabú», a l’hora deparlar-ne d’una manera quotidiana, cosa que nopassava abans, quan nosaltres érem petites. Lapèrdua d’un esser estimat costa molt i molt dedigerir… Com podríem fer-ho? I la solució vaarribar de la mà del meu fill, que tenia 8 anys:«Ja sé el secret de les papallones, és el cuc». Allíqueda el secret de la mort, i de les paraules deJuan Farias «La muerte antes parte de la vida».

Un l l ibre de la v ida

34

l’entrevista

gene

rfe

brer

200

7

in-f

àn-c

i-a

154

Dolors TodolíSegurament, quan les coses no surten comvoldríem, és perquè se’ns està invitant a fernous descobriments. Cada dia s’estrena cadavida, i no ens la podem perdre! Fa un temps vaarribar a les meues mans el llibre Així és la vida,teixit per dues germanes: Ana Luisa i CarmenRamírez. D’Ana Luisa, teixidora de paraules, hasorgit el text, que, com ella diu, es va escriuresol, i del telar de Carmen, les il·lustracions, quetirant de fil va dibuixar les fulles una a una. Elnaixement d’un llibre com aquest, sols es potentendre si es viatja entre els fils de les fanta-sies i de les realitats, i ningú més que les seuesautores ens ho poden explicar, així que una ves-prada de novembre vaig anar a trobar-les i m’hovan contar. I després de conèixer les autores,contades l’una a l’altra, parlem d’Així és la vida.

10Entrevista.qxd 10/01/2007 11:25 PÆgina 34

35

l’entrevista

gene

rfe

brer

200

7

154

in-f

àn-c

i-a

C.: La il·lustració que també va costar una micaés la que fa referència a l’esforç i per fi va sortir.I també la del trencaclosques: la vida, hem d’a-nar muntant-la i intentar encaixar les peces.A. L.: En realitat, la vida és com un joc i, quanvaig veure la il·lustració de l’ultima plana quehavia fet Carmen, em va venir al cap el joc del’oca: la vida té un objectiu com el del joc,

però també té una part d’atzar. «L’atzar de lavida fins a arribar al paradís.»P.: Per a qui està pensat aquest conte-no conte?A. L.: Bé, després hem acabat anomenant-lo «Elllibret». Té moltes lectures diferents, però acabacom tots els contes: malgrat totes les cosesdolentes que ens ocorren, la vida és per viure-la, perquè sempre pots trobar una solució i lavida val la pena. Menuts i grans, pel que ens hancontat, gaudeixen del llibre i no en deixa capindiferent. Ah!, i ha viatjat fins a Maradi alNíger. Uns amics meus de la Creu Roja, que hiporten un projecte, el van dur a la Biblioteca ila bibliotecària el va contar en francès i en llen-gua haussa i ens van contar que va tenir moltd’èxit. Em va sorprendre perquè és un llibrepensat per a nosaltres. Però… Així és la vida.

Dolors Todolí és mestra al C. E.Gregori Mayans de Gandia.

De petita, a Ana Luisa l’escola li feia venir fred,

així que, en silenci, es va construir la seua jungla

particular i s’hi va fer caçadora de paraules.

Després es va convertir en mestra per poder

jugar amb infants i llenguatges, per viatjar entre

les línies de les fantasies i les seues realitats. D’a-

leshores ençà obre, tanca i entreteixeix paraules,

les rima, les rema, les rumia… els mira llombrígol

i esquena, i les bescanvia com cromos.

A Ana Luisa i a mi, a més de la fraternitat, ens

uneixen els textos-teixits, els miralls, els espais

sense temps… i aquest llibre amb paraules i

imatges per estrenar.

Des de petita, la meua germana Carmen

pescava imatges bussejant pel país d’En-

trellengües, manejava colors, papers, tiso-

res, fil i agulla, i traduïa la vida a imatge,

objecte i color. Que calia memoritzar lliçons

o poesies?: Dibuixets!

Quan jo «heretava» els seus llibres esco-

lars, m’arribaven plens de dibuixets miste-

riosos. Era fastigós no estrenar llibres, però

estava molt bé aquella herència com a antí-

dot contra l’avorriment escolar.

En la nostra cambra, alimentàvem un lloc

secret ideat per Carmen: sota els faldons

del tender, rodó com el món, hi havia el

nostre museu de musaranyes particulars.

10Entrevista.qxd 10/01/2007 11:27 PÆgina 35

Transcrivim algunes de les notes i correus quehem rebut a l’Associació de Mestres RosaSensat amb motiu de la mort de Marta Mata.

Des de l’Escola Valenciana –Federaciód’Associacions per la Llengua– us trans-metem el nostre suport davant el buitque ens deixa na Marta Mata. Com amoviment social que té entre els seusprincipals objectius treballar per unaescola de qualitat en la pròpia llengua,transmissora de valors positius i arreladaal propi medi natural o socioculturalvolem fer un reconeixement a la tascaduta a terme per Marta Mata i moltsaltres companys i companyes del seuentorn. Una tasca que ha tingut una pro-funda influència en els moviments edu-catius valencians. Marta Mata ha estatmestra de mestres, ha estat la base i elpunt de partida d’Escola Valenciana.Amb grat i profunda satisfacció recor-dem la seua col·laboració en el II Congrésd’Escola Valenciana amb la conferència«La innovació pedagògica, un com-promís social del mestre».

Amb tot, rebeu un especial reconeixe-ment i una forta abraçada des de la comu-nitat educativa valenciana, així com unsolemne agraïment per tot el que na MartaMata ha aportat a la nostra tasca diària.

Diego Gómez i GarciaPresident d’Escola Valenciana

36

infant i societat

in-f

àn-c

i-a

154

gene

rfe

brer

200

7

El proper dilluns 3 de juny comença l’Escolad’Estiu del Penedès. És la vint-i-vuitena iaquest any va dedicada íntegrament al món deles biblioteques escolars i els contes. Sé quedurant les vint-i-set anteriors aquest tema s’hatractat poc i sé també que ha estat gràcies a laMarta Mata que enguany s’ha triat aquest tema.De fet, la primera conferència que ens haviade fer ella duia per títol «evolució de la biblio-teca escolar». Esperavaaquest moment, espera-va aquests dia i la possi-bilitat de compartir laseva saviesa. En els dar-rers anys, des del seminari de biblioteques esco-lars del Baix Penedès en el qual ella participava,molts de nosaltres hem pogut compartir algu-nes tardes a Saifores parlant d’infants i de lite-ratura infantil i sempre, sempre, inevitablementen acabar la sessió, la Marta ens convidava aberenar i ens explicava les seves peripècies perMadrid. Personalment, ho trobaré a faltar.

De la Marta he après moltes coses, una deles quals era la seva manera d’afrontar la vida,pausadament, slow com es diu ara, tal com elpoeta Rilke comentava fa un segle: Fer lescoses ben fetes, gaudint-ne, sense presses,essent capaços de veure com s’obren les florscada matí, disfrutant de veure com de benfeta està la vida.

Companyes i companys, podeu imaginar laconsternació, la tristesa i la pena que sentimels qui l’hem tinguda com a referent?

Una abraçada molt, molt forta,Jaume CentellesEl Penedès

En nom de la Unió de Pagesos de Catalunya,recordem la Marta Mata amb una tannka deCarles Riba.

Sempre darrereels ocells invisiblesde l’esperançafins on ha anat aquesta vegada que no torna?

Est imada Marta

Venia decidit a escriure moltes coses, sobre tot allò quedevem a la Marta. Confesso, emperò, que, en trobar-me davant del full, no encerto a dir-hi el que jo voliadir-hi. L’educació de molts anys ha seguit un camí engran part fressat (i abans ja, orientat per ella). Un capque pensava i uns braços que feien. De vegades jo havialamentat que no hagués tirat endavant una tesi, quehauria estat magnífica, a jutjar-ho per les converses quehavíem tingut ella i jo sobre el tema. El tema era«L’aprenentatge de la llengua escrita» i puc assegurarque hauria marcat els treballs de pedagogia de casa nos-tra. No fou una realitat, però la seva activitat emplenàel buit que s’hi hauria creat, amb realitzacions que nosé detallar, però que foren els millors exemples de lateoria que no arribà a ésser formulada.

Gràcies, Marta, per la teva gran obra! De tot cor,Antoni M. Badia i Margarit

Recibide o noso maís sinceiro sentimento de pesar pola

morte de Marta Mata. Para nos foi, e seguera sendo,

unha referencia ejemplar no quehacer profesional e no

compromiso persoal coa educación.

O claustro do I. E. S. do Castro, Vigo

11Marta.qxd 10/01/2007 12:21 PÆgina 36

37

infant i societat15

4 in

-fàn

-ci-

a

gene

rfe

brer

200

7

tipo de acto, charlas, foros, y ella siempre estaba dis-

puesta. Oírla era un soplo de aire fresco y un aprender

diario.

En el verano de 2004, preparando bocadillos para cele-

brar un acto organizado por la Junta de Portavoces de

Escuelas Infantiles y Casas de Niños, con un calor de jus-

ticia del mes de julio, levanté la vista y vi, cruzando el

patio de la Universidad Carlos III, a una señora mayor

con una cartera. Salí corriendo para ayudarla. Era Marta.

El avión había llegado pronto y no esperó a que fuéra-

mos a buscarla. Le dije, «pero Marta… ¿cómo vienes

así?» Su respuesta fue que quería estar más tiempo con

nosotras. Ésa era Marta.

En nuestra cultura decimos «descanse en paz», pero,

conociéndola, seguro que, esté donde esté, no estará

descansando, estará como siempre estuvo, trabajando

para todos, en especial para los más pequeños.

Mayte

E. I. Polichinela, San Fernando de Henares

Marta nos dejó un día de verano, tan callando, tan

callando que ni nos lo esperábamos.

¿Quién era Marta? Sus biografías dicen que fue una

niña de la guerra, heredera de la Institución Libre de

Enseñanza, renovadora, progresista, defensora de la

escuela pública, impulsora de los movimientos de reno-

vación pedagógica, impulsora de la Escola de Mestres

Rosa Sensat, consejera del Consejo Escolar del Estado

(dimisión por discrepancias con la política educativa del

PP, que culminaría con la LOCE).

Ahora era presidenta de dicho Consejo Escolar del

Estado, pero realmente, para nosotros, los profesiona-

les de escuelas infantiles, Marta era, en el amplio sen-

tido de la palabra, una mujer buena, cariñosa, cercana,

amable, maestra de maestras, siempre pensando en la

educación de los más pequeños para que la sociedad

fuese mejor.

Para los que trabajamos en escuelas infantiles, era

esa mujer a la que siempre acudíamos para cualquier

Per a mi na Marta era la meva veïna quan era petitai després la mestra de la meva germana gran a l’escolade mestres Rosa Sensat. Després vaig anar compre-nent l’abast de la seva feina i ha estat sempre un refe-rent per a mi i per a tantes altres persones. A tots, ensha ajudat a creure en l’educació, en els infants i en elpaís. M’ha agradat molt anar-la veient en les sevesestades a Rosa Sensat i a les reunions de la revistaINFÀNCIA i he admirat molt la seva constància en lafeina, el seu cap tan clar, les seves intervencions tanoportunes, el seu coratge en el Consell Escolar, la sevafe en els infants i en els mestres.

Ja sé que vuitanta anys són molts i que això algundia havia de passar, però crec que encara necessitem naMarta, que ens farà falta la seva veu lluitant per unensenyament més digne i que tots haurem d’espavilarmolt per continuar sense ella. Jo avui estic molt trista,però també estic contenta d’haver-la conegut i de teniruna mica de na Marta en el meu bagatge professionali personal. Gràcies, Marta, per tot!

Elisabet AbeyàMallorca

Gràcies per transmetre una visió tan positiva i capaç de la infantesa

Gràcies per dignificar la feina de mestra i l’escola pública

Gràcies per recuperar i transmetre’ns elpatrimoni educatiu de la República

Gràcies per fundar Rosa Sensat, la veritableescola de mestres per a molts de nosaltres

Gaudim de les teves ensenyances i les faremprevaldre pel devenir de l’educació.

Mestre de l’Escola Pública El SagrerBarcelona

Gure samina adierazi nahi dizuegu, Marta Matagaldu dugulako. Gogoan dugu zein ona etajatorra zen. Zuekin bat egiten dugu eta gogoanizngo dugu.Seaska Haur Estola, Beasain

M’he informat aquí, a Montevideo, on em tro-bo treballant per l’educació uruguaiana, de lamort de la mestra catalana Marta Mata.

Em sento ple de tristesa. Com tots vosaltres.L’educació que volem no es construeix sensecomptar amb gent que hi posa la vida. Com hova fer la Marta, obrint finestres, sempre, per ferpossible el futur.

Una flor per ella, des de l’hivern del Sud,Miquel Soler

11Marta.qxd 10/01/2007 12:21 PÆgina 37

38

infant i societat

in-f

àn-c

i-a

154

gene

rfe

brer

200

7

Estimada Marta,John Dewey deia que l’educació no es pot sepa-rar de la ciutadania democràtica, perquè elsprincipis de convivència entre persones fona-menten l’organització de la societat. Dewey, amés d’influir en la filosofia de l’educació con-temporània, va ser determinant per a la reno-vació pedagògica de Catalunya. Tot això ho séper la Marta Mata, que quan fa tres anys vaiganar a estudiar a Chicago m’explicava entusias-mada com d’allà mateix, a principis de segle,Eladi Homs i Joan Palau Vera n’havien impor-tat el model d’escola d’estiu, adoptat primer perla Mancomunitat, després per la Generalitat i,sota la dictadura, per Rosa Sensat.

És el cercle virtuós entre aquests tres gransàmbits –ciutadania, educació i política– el quefa tan extraordinària la vida i el llegat de la MartaMata. La ciutadania que sap combinar respon-sabilitat i revolta, sense conformar-se amb lainjustícia. L’educació que mai cedeix a la temp-tació del cinisme, que sempre veu en el somriu-re d’un infant tot el seu potencial personal imoral. La política que fa del diàleg i els ideals lacombinació més noble per a decidir com ha deser la vida en comú, i no pas la lluita pel poder.

La Marta va esdevenir ciutadana a través del’educació i de l’exemple de la seva mare,Àngels Garriga, que era mestra de Saifores.Lluny de pensar l’escola com la freda trans-missió de coneixements i habilitats, tenia laconvicció que l’educació havia de formar per-

sones autònomes, capaces de crear el seu pro-pi univers moral i el seu projecte de vida.Formar persones autònomes comporta formarciutadans que pensin per si mateixos, queenlloc d’obeir siguin responsables de les sevespròpies decisions, i que facin del diàleg lamanera d’establir les normes de convivència.

Aquesta visió no essencialista de la ciutadaniapermet entendre també el posicionament nodogmàtic de la Marta respecte a la religió i lavida pública. La visió oberta que tenia de la laï-citat va alliçonar tant els sectors religiosos quevolen mantenir privilegis com els sectors laïcis-tes que erròniament han interpretat la laïcitatde manera excloent. És així, des de les pròpiescreences i sense cap menta d’anticlericalisme,com va donar suport a la demanda que la reli-gió no formés part del programa lectiu escolar.

L’educació va esdevenir la vocació i la profes-sió de la Marta, dignificant la figura del mestre idonant-li sentit, com ja havia fet la República.La negra, llarga i cruel nit del franquisme colpe-java amb cruesa aquells ideals, però la Marta ialtres educadors compromesos van aconseguirque la flama no s’apagués. I així, mitjançant elmoviment de renovació pedagògica, molts jovesmestres van aprendre que l’educació no era l’es-cola rònega i repressiva del règim feixista, sinóun projecte basat en l’estima i el respecte, pertransformar individus en persones.

El cercle virtuós el completa la política, queen la Marta no va ser anecdòtica. L’educació era

la seva vocació i la ciutadania la seva condició, iva ser el compromís cap a ambdues que la vadur a la política. Com podia ser d’una altramanera? La democràcia havia arribat amb elpaís anorreat i la societat acostumada a ticsautoritaris i a la violència ideològica. La Martava optar per la política, de la mà de JoanReventós, i va ajudar a dignificar-la. Va treballarper l’escola pública, l’escolarització en català i elcivisme. I ens va recordar que la política és unatasca noble que vol fer del món una comunitatmés justa i habitable, i no pas l’estèril i demagò-gica lluita pel poder que tants practiquen.

Ara la Marta ja no hi és. Aquest agost enshavíem de veure a Saifores i enraonar de tot ide res. I retrobar el seu somriure incansable,tan encoratjador. I la seva veu afable, que pre-disposava al diàleg. I els seus ulls petits i ria-llers, rere les ulleres. Ciutadania, educació, polí-tica. Només un verb engloba els tres motsquan són més nobles: estimar. La Marta Matai Garriga va dedicar la seva vida a estimar, iper això ha estat tan estimada.

Fa uns anys, en l’aniversari d’Escoltes Cata-lans, la Marta ens deia que volia contribuir aque prenguéssim carrera d’aquell passat derenovació pedagògica per millor comprendre icompartir aquest present, i per millor conti-nuar emprenent el futur. La torxa ha estat benpassada, doncs, estimada Marta.

Eduard Vallory i SubiràPresident de la Fundació Escolta Josep Carol

11Marta.qxd 10/01/2007 12:21 PÆgina 38

39

infant i societat15

4 in

-fàn

-ci-

a

gene

rfe

brer

200

7

En Bilbao hoy ha amaneci-do lloviendo y el cielo siguegris, igual que el ánimo dequienes hemos tenido aMarta Mata como referentepara la educación de los máspequeños y para la construc-ción de la escuela crítica ysolidaria que perseguimos.

Cristina ElorzaEducación infantil,MRP Adarra, Bilbao

Tot el dia que et tinc al cap i em pregunto per què m’ha emocio-

nat tant la teva mort, jo que et coneixia tan poc. Jo era una de

les treballadores més de l’Associació de Mestres Rosa Sensat,

quan encara no era associació, i simplement ens saludàvem pels

passadissos del carrer Còrsega, 271, camí de la fotocopiadora.

La teva mort m’ha sorprès mentre preparava un curs per a l’Escola

d’Estiu. Aquesta escola d’estiu que tu et vas inventar i on dilluns

m’estrenaré com a professora. Aquesta escola d’estiu en què vaig

treballar mentre estudiava la carrera, ja fa una pila d’anys, la pri-

mera a Bellaterra i després a la Facultat de Geografia i Història de

Pedralbes. Aquesta escola d’estiu que va ser també per mi una

escola de vida i de la que recordo sobretot les festes que orga-

nitzàvem al vespre amb els companys.

Tot el dia que li dono voltes i he pensat que l’emoció que m’ha

produït la teva mort és perquè has esdevingut un símbol del que

ha volgut ser l’educació en aquest país i de la jo me’n sento del

tot hereva. Gràcies per haver format tants mestres, que després

em van formar a mi. Els anys setanta, a la meva petita escola del

Guinardó, tu no hi eres, però el teu mestratge era present en les

meves mestres i s’hi respirava una educació que ens feia sentir

lliures, respectuosos i curiosos, amb unes ganes enormes d’a-

prendre i de saber-ho tot. Una curiositat que mantinc ben viva i,

coses de la vida, ara que també em dedico a la professió, vull

comunicar als nois i les noies que em toca educar.

I és que tu no ets només tu: som tots. Tots els mestres que

van seguir el teu mestratge, els que seguim les teves petjades i

les petjades dels teus mestres. He triat per penjar en aquest bloc

(elblogdelafrancina.blogspot.com) una foto teva amb l’Angeleta

Ferrer Sensat. Quina casualitat! De la meva petita escola del

Guinardó vaig anar a parar a un institut de la Verneda, on

l’Angeleta s’acabava de jubilar.

Gràcies per tot, Marta. Treballarem perquè el teu llegat continuï

viu i continuï creixent.

Francina Martí

Benvolguda Marta,Poques i breus han estat les estones compartides, peròsempre recordaré un vespre al final del Congrésd’Infància al Palau de Congressos de Barcelona. Jo etvaig dir que treballava a Terrassa i, de seguida, ambsatisfacció vas dir: «a Terrassa hi ha set escoles bressolmunicipals». I vam compartir aquesta alegria i satis-facció de la importància de les escoles bressol munici-pals. Ben segur que ara ja saps que en són nou i bensegur que amb satisfacció i entusiasme més gran hodiries. Segura que aquest entusiasme teu fa que hi hagimolta gent orgullosa d’aquest fet. I que sàpigues queaquestes escoles bressol estan «vives». [...]

Pere PerisTerrassa

11Marta.qxd 10/01/2007 12:21 PÆgina 39

40

infant i societat

in-f

àn-c

i-a

154

gene

rfe

brer

200

7

En un dia com avui es fa inevitable regirar elmés profund de la nostra memòria.

Hi ha molts records adormits als quals unsimple estímul fa despertar ràpidament.

En un d’aquests calaixos de «memòria»sempre hi ha algun mestre o mestra el qual hadeixat una empremta profunda, no només enforma de record, sinó com una manera d’en-tendre l’escola, que és com dir una manerad’entendre la vida.

Ahir dia 27 de juny un estímul va desenca-denar que la nostra memòria s’activés i anés abuscar la Marta, la que ens acompanya, ambdiferents colors i matisos, a cadascú de nosal-tres.

Fins a sempre, Marta.CEIP Lola AngladaEsplugues de Llobregat

Benvolguts amics,Dende Galicia sentimos tamén como nosa a perda físicade Marta Mata. Dende o seu liderato dos impulsos aprol dunha Nova Escola Pública Catalana, a súa capa-cidade de diálogo, a súa creatividade e a súa decisión eteimosía, foron importantes para nós no noso intento deconstruír dia a dia unha Nova Escola Galega, pública,democràtica e laica. Dende os finais dos anos setenta, coseu acompañamento a ensinantes de Vigo, Marta seguiusempre con interese o que acontecía entre nós; agoraestaba contento co comezo do cambio político; doíalle oestado da lingua galega e a insensibilidade social e detantos políticos mesmo considerados da órgita progresis-ta. Sempre nos deu azos para tirar endavant, con segu-ridade, dialogando e construindo. Por todo iso, déxade-nos compartir o seu espírito.

Apertas solidarias,Antón Costa RicoVigo

Llevo varios días recordando una entrañablehistoria. Hace casi treinta años, la gran maes-tra de maestros, Dª Marta Mata dio una con-ferencia en Alicante.

Asistí a esa conferencia en compañía de mipadre, no porque mi padre estuviese interesa-do en la materia de la conferencia, sino por-que él consideraba que yo era muy joven ycomo la conferencia empezaba a las 20 horas,la hora de terminación no sería apropiada paravolver sola a casa, por lo que me acompañó.¡Qué tiempos!

Dª Marta dijo muchas cosas sobre educación,supongo que interesantísimas, aunque no meacuerdo. Lo que sí recuerdo es que se quejó, no

dudo que con razón, de que las enseñanzas quese impartían en las aulas se deshacían en lascasas, por el mal hacer de los padres y que éseera el principal problema de la educación.

Mi padre, un humilde camarero con muypoca cultura, que no educación, se dio por alu-dido y le molestó que echase las culpas a lospadres de todos los males de la educación. Porlo que, llegado el turno de preguntas le hizodos preguntas a Dª Marta, que ¿qué podíanhacer los padres que, como él, no habían teni-do la suerte de recibir una educación? Y que,¿qué esperanza de obtener una educacióntenían los hijos de los obreros como él, si en lacasa se perdía todo lo aprendido en la escuela?

Dª Marta le pidió perdón, ya que al parecerno se había expresado adecuadamente y dijoque los maestros tenían una gran labor pordelante, que las maestras y los maestrostenían que impartir sus enseñanzas a losalumnos para que éstos las pudiesen llevar asus casas, que tenían que educar a los padresdel futuro. De camino a casa, mi padre medio el permiso, que antes me había negado,para seguir estudiando, aunque tuviese queser en clases nocturnas. Le estoy y estaré eter-namente agradecida.

[…]Carmen Cervantes VerdúAlacant

La Marta Mata, cofundadora de l’Associació de Mestres

Rosa Sensat, va saber identificar el caràcter públic de

les nostres escoles en la mesura en què les mares i els

pares n’érem partícips, i des d’aleshores ha acompa-

nyat sempre el moviment de les AMPA. Sempre l’hem tin-

gut amb nosaltres quan l’hem requerit, fins i tot quan li

hem donat disgustos com accedir a la reconversió del

seu model de gestió de les escoles bressol municipals

de Barcelona. [...] La trobarem a faltar tant com la tin-

drem present.

Gràcies pel teu tresor, Marta Mata i Garriga, mestra

de moltes escoles i de tants i tants infants feliços.

FAPAC

Sé que hi ets en cada criatura que ajudi a aprendre a lle-gir, a veure els estels i dir els seus noms i quan un s’asseual costat d’un altre i li diu: «apa, fem això junts.»

Un petó, Marta,Jaume Cela

11Marta.qxd 10/01/2007 12:21 PÆgina 40

41

infant i societat

Gràcies, Marta,

Els finals de curs són motiu d’alegria a l’escola. És el

moment de fer balanç de tot el que hem fet des de

setembre a juny, de veure els resultats de nou mesos d’u-

na activitat contínua que té el ritme i la força que només

els més joves són capaços de promoure i d’encomanar-

nos a les mestres. És el moment de descansar de fer

escola i de preparar-nos per al pròxim curs. Però aquest

curs no podem acabar-lo amb alegria, perquè l’escola

està de dol: ha mort Marta Mata, mestra de mestres.

Com a molts altres companys el primer contacte amb

Marta em va arribar ja fa molts anys, precisament per

aquestes dates, quan cada mes de juliol començàvem

les nostres vacances assistint a l’Escola d’Estiu d’Elx

–una excel·lent manera de fer la preparació de què par-

lava– i allà venia i ens impressionava mostrant-nos com

la saviesa pot anar acompanyada per la proximitat a les

persones que l’escoltàvem, perquè ella sabia construir

una vertadera comunicació de mestra a mestres. [...]

Els anys no han impedit que continuara mostrant-nos

el seu compromís en l’educació i en la convivència ciu-

tadana i que ens demostrara que encara tenia forces

per desplaçar-se i anar allà on es demanava la seua

presència per a donar suport a qualsevol projecte que

considerara digne. Per això, en març d’aquest any,

vàrem tornar a veure-la a Alacant fent el discurs de clo-

enda de l’acte de presentació d’ASMI (Associació per a

la Salut Mental Infantil des de la Gestació) i poguérem

escoltar-la molts de nosaltres, encara que aleshores no

ho sabíem, per última vegada.

Per això hui estem de dol. S’ha mort una mestra que,

en uns moments en què ressonen molts pronòstics apo-

calíptics dedicats a l’educació i al malestar dels mestres,

ha sabut aconseguir el reconeixement que obtenen els

bons mestres de tots els que hem après gràcies a ells.

Joana Pavia, Elx

Avui voldria recordar l’inici de la meva relació amb laMarta. Per una sèrie de circumstàncies em va venir aparar a les mans una informació molt àmplia i valuosade les activitats de la UNESCO en el món de l’educació.Era l’any 1959 i jo estava convalescent d’una llargamalaltia. Gràcies a aquesta informació i d’indagacionsmeves vaig escriure un treball que vaig titular Proble-mes polítics de l’ensenyament i vaig presentar-lo alpremi Antoni Balmanya, l’any 1964. Aquell any elpremi el va guanyar l’Octavi Fullat. Vaig quedar moltdesencoratjat, però, al cap d’un parell de dies, el malau-rat amic Enric Sió, més endavant famós dibuixant, emva dir que la Marta Mata em volia conèixer.

A l’entrevista, la Marta manifestà que, al seu enten-dre, el meu llibre havia d’haver guanyat el premi, queno em preocupés, que el treball seria publicat, com aixíva ser. Gràcies a l’ajut de la Marta vaig ingressar almón de l’educació. Després vaig veure que el meu interèsera la història de l’educació i m’hi vaig dedicar de ple.

De tot això ja fa més de quaranta anys. A més dela seva vàlua personal i professional, vull fer constar elmeu agraïment.

Gràcies Marta,Jordi Monés

Recordo la meva primera escola d’estiu aBetània Patmos, devia ser cap a l’any 66 o 67.La nostra mestra de pedagogia ens explicavaque durant el mes de juliol hi havia un grup demestres que es reunien per posar en comú lesseves experiències, per conèixer les idees quearribaven d’altres llocs i que hi podíem apren-dre molt més descobrint entre tots tècniquesmés modernes de les que s’ensenyaven a lesescoles de magisteri. La Marta Mata hi ensen-yava la nostra llengua (en aquella època lasabíem parlar, però pocs escriure-la). Va serper a molts de nosaltres una descoberta i ungaudi del que durant tant temps no se’ns vapermetre conèixer ni gaudir. [...]

Han sigut moltes escoles d’estiu, molts cur-sos i seminaris. Et vull donar les gràcies pertota la feina feta, per haver pogut gaudir jun-tament amb altra gent de tots els canvis espec-taculars que hi ha hagut des de la nostra infàn-cia, canvis que ja pogueren aprofitar els nos-tres fills i filles i, ara, veure’n els resultats enl’ensenyament que reben els nostres néts. Elsque fa anys que treballem dins aquest món ensn’alegrem.

Gràcies,Núria

154

in-f

àn-c

i-a

gene

rfe

brer

200

7

Rosa Sensat,Angeleta Ferrer,Marta Mata,I molta més gent...Una ona empeny una altra ona,I la mar sempre en moviment.[...]Fina

11Marta.qxd 10/01/2007 12:21 PÆgina 41

llibres a mans

42

gene

rfe

brer

200

7

in-f

àn-c

i-a

154

La nostra amiga Rata Reportera és

molt lluny d’aquí, enmig del bosc. S’ha

llevat d’hora al matí per saber coses

de bruixes. Al final d’un camí molt llarg

de terra, troba una caseta de fusta.

«Nyec, nyec», obre la porta i el que

veu la deixa bocabadada: una bruixa

que s’acaba de despertar, vesteix de

negre i amb les ungles llargues es

pentina els cabells. Sembla la bruixa

Sara Malacara del llibre

FOX, Mem, i Vivienne

GOODMAN (il·lustradora):

¿Qué Crees?, Mèxic: Fondo

de Cultura Económica, 1999.

Les il·lustracions d’aquesta

pàgina són d’aquest llibre.

La nostra amiga Rata Reportera

no s’acaba de creure que la Sara

Malacara tingui tants animals a casa:

ratpenats, mussols, llangardaixos,

gallines i, fins i tot, aranyes.

Avui la Sara prepara el seu

esmorzar al costat d’un llibre:

Meroto, Tina, i Maurizio A. C.

QUARELLO: La bruixa Grinyoladents,

Pontevedra: OQOeditora, 2005.

Quan està a punt de devorar el seu

esmorzar d’herbes amb fetge de

llangardaix, passa corrent el seu gat

negre i la Rata Reportera li demana si

ha sortit del llibre:

MARABI, Mariela: Coses de Bruixes,

Saragossa: Imaginarium, 2004.

I el gat no li diu ni sí ni no.

Ai!, a la Rata, li agradaria tenir una

escombra i volar i volar per tal

d’arribar a la pluja i pentinar-li els

cabells.

La pluja és una bruixa

amb els cabells molt llargs.

Cascabells li repiquen

Tota la trena avall.

MARÇAL, Maria-Merçè: Cançó de saltar

a corda, Barcelona: Cruïlla, 2004.

La rata reportera par lTertúlia de Rates

La rata reportera par la amb bruixes

14llibresamans.qxd 10/01/2007 11:32 PÆgina 42

el conte

43

154

in-f

àn-c

i-a

gene

rfe

brer

200

7

Elisabet AbeyàA la secció de contes us oferiremaquest any els més senzills detots, uns contes que l’adult expli-ca amb la complicitat de l’infant,sense més eines que el cos i laveu, i les ganes de jugar. Gairebécosta de reconèixer que hi ha unconte amagat dins aquestes moi-xonies o cantarelles, però, si us hifixeu bé, hi veureu una estructuranarrativa que avesa l’infant al pla-er d’escoltar i li facilita l’accés ahistòries més complexes.

Aquest que us proposem avui ésun senzill viatge a cavall. L’infantseu eixarrancat damunt els genollsde l’adult i tots dos s’agafen lesmans. Van seguint el ritme de lacantarella com si el cavallet anésal trot, fins que, en dir el darrervers, els genolls de l’adult s’obrenuna mica i l’infant gairebé cau,però sempre és salvat a tempsperquè li quedin ganes d’empren-dre un altre viatge.

Hi ha moltes variants de la lle-tra. Us en presentem dues de moltesteses, recollides pel folkloristaF. Maspons i Labrós (a Jocs d’in-fants, Barcelona: Barcino, col·lec-ció Popular, 1933).

Arri, arri, tatanetanirem a Sant Benet,comprarem un panellet,per dinar, per sopar,per a en... no n’hi ha.

Arr i , arr i tatanet

Arri, ruquet,a la fira, a la fira,arri, ruquet,a la fira de Poblet,a dinar, a sopar,a la fira, a la fira,a dinar, a sopar,a la fira hem d'arribar.

15poemes.qxd 10/01/2007 11:33 PÆgina 43

44

informacionsge

ner

febr

er 2

007

Educació infantil

3307101 El teatreEls infants, des de molt petits, fan teatre i

poden establir relació amb els elements

fonamentals del que aquest art significa.

Moltes de les descobertes que fan poden

passar desapercebudes als nostres ulls.

Per descobrir-les, poder-les compartir i

donar-les a conèixer cal documentar-les.

El curs s’estructura en dos períodes. El

primer serveix per acordar les bases con-

ceptuals i el segon per analitzar els resul-

tats de les experiències fetes.

Professor: Mariano Dolci.

Durada: 12 hores.

Calendari: 30 i 31 de gener i 31 de

maig i 1 de juny. De 18 a 21 h.

3307102

Espais i materials a l’educacióinfantilEn aquest curs reflexionarem sobre la

importància de l’entorn, l’equipament,

l’organització dels espais i els materials

com a proposta i resposta a les poten-

cialitats dels infants.

Professora: Montse Fabrés.

Durada: 15 hores.

Calendari: 7 i 14 de febrer, 7 i 14 de

març i 11 i 18 d’abril. Dimecres, de 18

a 20.30 h.

3307103 Juguem amb la llum, el color, la música i el cosL’acetat i la diapositiva; la llum i el color

per gaudir i jugar; ombres, un recurs d’e-

mocions; llum, témpera i colorant; glo-

bus, encens i música; motivació i imagi-

nació davant noves inquietuds educati-

ves.

Professors: Equip Tuttifrutti (Manel Àngel

Fernández Gallego, Lídia Encinas, Marta

Duque i Olga Checa).

Durada: 30 hores.

Calendari: dimecres 7, 14, 21 i 28 de

febrer, dimecres 7, 14, 21 i 28 de març

i dijous 12 i 19 d’abril. De 18 a 21 h.

3307104 Flors a l’escola tot l’anyEl curs es farà en contacte directe amb

les flors. Descobrirem plantes amb flora-

ció que siguin fàcils de cultivar i de tenir a

l’escola per tal d’observar-les, gaudir-les i

utilitzar-les. Totes les plantes tenen la seva

màgia, la seva olor. Un curs molt pràctic.

Per aquest motiu, a partir de la segona

sessió anirem a conèixer directament un

lloc on hi ha una gran varietat de plantes:

el Garden Center Bordas de Gavà.

Professora: Mercè Beltran.

Durada: 15 hores.

Calendari: 17 de febrer, 3 i 17 de març.

Dissabtes, de 9 a 14 h.

3307105 L’educació dels sentits a l’escola bressolEl curs està pensat per ser sobretot un

espai i un temps de vivència pràctica dels

nostres sentits i percepcions des dels dife-

rents continguts proposats. Cada sessió

inclourà una part d’experimentació pràcti-

ca i una part teòrica on treballarem les

maneres de traslladar a l’escola els conei-

xements adquirits i compartits.

Professora: Montserrat Nicolás Bellido.

Durada: 20 hores.

Calendari: 30 de gener, 6, 13, 20, 27

de febrer, 6, 13, 20, 27 de març i 10

d’abril. Dimarts, de 18 a 20 h.

3307106 Construcció de titellesL’expressió, la imaginació, la paròdia i la

capacitat de joc a partir de la manipula-

ció i representació amb els titelles. Cada

sessió inclourà una part d’experimentació

pràctica i una part teòrica en què treba-

llarem les maneres de traslladar a l’esco-

la els coneixements adquirits i compartits.

Professors: Grup de treball «Les arts 0-

3» de Rosa Sensat.

Durada: 12 hores.

Calendari: 18, 25 d’abril, 2, 9 i 16 de

maig. Dimecres, de 18 a 20.30 h.

Cursos comuns

3307401 Una altra plàstica és possible. Aprendre per ensenyarEl curs va adreçat a totes aquelles per-

sones que necessiten conèixer les eines

imprescindibles. Es treballaran les tècni-

ques seques: llapis, carbonet, sanguines,

cretes, etc., i el coneixement del mate-

rial adequat per a cada tècnica.

Professora: Pepa Soler.

Durada: 15 hores.

Calendari: 24 de febrer i 3, 10, 17 i 24

de març. Dissabte, de 10 a 13 h.

3307402 El cooperativisme: la teva eina empresarial per gestionar serveis de lleure educatiuEn aquest curs, dirigit a cooperativistes o

emprenedors interessats coneixeràs com

s’organitzen, quins avantatges tenen, els

recursos de suport al cooperativisme i les

possibilitats de crear xarxa. En la segona

part del curs, els participants coneixeran

el plantejament educatiu del lleure edu-

catiu, el mapa d’activitats de lleure edu-

catiu empresarial a Catalunya i els marcs

legals en què es desenvolupa.

Coordina: Ramon Ribas.

Durada: 20 hores.

Calendari: 1, 8, 15 i 22 de febrer i 8, 15

i 22 de març. Dijous, de 18 a 20.30 h.

3307403 Ofimàtica i Internet amb programari lliureSegur que als treballs de textos, càlcul i

presentacions que fem podríem usar pro-

gramari lliure (OpenOffice). La navegació

per Internet i el correu electrònic, també

(Firefox i Thunderbird). Ho seguiràs fent

amb còpies il·legals de programes?

Professor: Joan Sedeño.

Durada: 30 hores.

Calendari: 25 de gener; 1, 15 i 22 de

febrer; 1, 15, 22, i 29 de març i 12 i

19 d’abril. Dijous, de 18 a 21 h.

in-f

àn-c

i-a

154

Cursos d’hivern a l’Associacióde Mestres Rosa Sensat

17informacions.qxd 10/01/2007 11:08 PÆgina 44

El síndic de greuges, Rafael Ribó,ha presentat la nova pàgina webdedicada als infants:

www.sindic.cat/infants

Per al defensor de les persones,gràcies a aquesta pàgina, tots elsmenors d’edat que viuen a Cata-lunya tenen un lloc on podenexpressar les seves queixes i opi-nions d’una manera àgil, directa i

senzilla. El síndic vol potenciaraixí l’accés dels nenes i els joves ala institució i fer pedagogia de ladefensa dels drets.

L’any 2005, les queixes relacio-nades amb temàtiques d’infants ieducació van ser el 10 % del total.Amb tot, moltes queixes d’altresàmbits també tenen relació direc-ta amb els infants i joves. Nomésen 13 casos –durant el 2005 i 2006–aquestes van ser presentades pelsmateixos nens.

La nova web parteix de la idead’usar un llenguatge directe, fàcil,adaptat a nens i joves, i està divi-dida en dues pàgines indepen-dents. Una per a menors de 12anys, que permet entendre bé quèés el síndic i què pot fer, i unasegona dedicada als joves de 12 a18 anys, amb informació més

extensa sobre el síndic, la sevamissió i el seu funcionament.

El nou lloc web pretén pro-moure la participació dels infantsi els joves, i facilitar l’accés a la ins-titució. Es tracta, però, que elsmenors que s’adrecin al síndicconeguin bé les seves funcions iutilitat. Aquest coneixement es dua terme mitjançant exemples.

No és, però, una pàgina dedica-da només a infants i joves. Tambévol ser una eina per a mestres, al’hora d’educar en la cultura delsdrets i els deures.

Tot i que el síndic és una insti-tució de defensa de drets, vol res-saltar també que tothom té unsdeures que també s’han de com-plir per a una bona convivència enels diversos àmbits de la vida. Enel cas dels infants, es fa referència

al deure d’anar a l’escola, o el res-pecte a les coses públiques, comels llibres de la biblioteca o elmobiliari urbà.

A més de la pàgina web, el sín-dic i l’adjunt d’infants volen poten-ciar expressament la difusió de lainstitució entre els nens i els jovesde tot Catalunya. En aquest sen-tit, potenciaran les xerrades a lesescoles i els instituts, i crearan unconsell d’infants per conèixer deprimera mà les seves inquietuds iels seus problemes.

Coincidint amb l’aparició de lapàgina web, s’ha enviat la revistade la institució, Drets, i un pòsterper divulgar la web a la majoria decentres escolars de primària isecundària de Catalunya, per faci-litar bé el contacte dels escolarsamb el síndic.

45

informacions

gene

rfe

brer

200

7

154

in-f

àn-c

i-a

Nova pàgina web per a nensdel Síndic de Greuges

17informacions.qxd 10/01/2007 11:09 PÆgina 45

46

informacionsge

ner

febr

er 2

007

in-f

àn-c

i-a

154

Amb el títol «Visioni di futuro, visioni di

teatro», es presenta la tercera edició del

Festival de Teatre i Cultura per a la

Primera Infància, que se celebrarà del 2

a l’11 de març al Teatro Testoni Ragazzi

de Bolonya, Itàlia. El Festival neix de l’ex-

periència del projecte «L’escola bressol i

el teatre», dedicat en exclusiva als infants

més petits. El festival constarà de diver-

sos apartats:

• Vetrina tresei: Amb espectacles per a

infants de 3 a 6 anys, presentats per

les companyies italiantes més interes-

sants.

• Vetrina Small size 0/3: Espectacles per

a infants de 0 a 3 anys. Hi participa-

ran companyies europees.

• Small size, the net: Conveni sobre les

polítiques culturals europees en el

camp de la primera infància.

• Laboratori: Per a educadors.

• Atelier: Laboratori teatral dins de l’es-

cola bressol i del parvulari.

• Bologna, Arte e prima infanzia: Sobre

l’estret lligam entre els serveis per a la

primera infància i les diverses expres-

sions artístiques, a Bolonya.

• Laboratorio Small size-performance:

Muntatge de joves artistes que han

participat a l’Small size.

• Lo sguardo altrove, osservatorio del

Festival: Actiu durant tot el festival,

compost per pedagogs italians, amb la

contribució d’investigadors i artistes

d’altres països.

Per inscriure-s’hi:

Ufficio Festival

+39 051 4153713

carlotta@testoniragazzi.it

Més informació:

Biglietteria Testoni Ragazzi

+39 051 4153800

informazioni@testoniragazzi.it

El 2 i 3 de febrer se celebraran aquestes

Jornades a Bellaterra, on es pretén apro-

par-se a l’escola des del món de la infàn-

cia i assumir el punt de vista dels nens

per donar una visió diferent dels proble-

mes, reptes i dilemes que planteja l’edu-

cació.

Les Jornades s’estructuren a partir de

deu taules, cadascuna amb un tema

diferent per debatre.

• Taula 1. Drets dels infants

• Taula 2. Participació i protagonisme

• Taula 3. Interessos i necessitats

• Taula 4. Cultura tecnològica

• Taula 5. Comunicació i llenguatges

• Taula 6. Com viuen la diversitat

• Taula 7. Relació amb l’entorn educatiu

• Taula 8. Infància i família

• Taula 9. Iguals però diferents. Una

visió de gènere

• Taula 10. Identitat i relació amb els

altres

Per a més informació

Secretaria de la Coordinació de

Centres 0-12

Av. de les Drassanes, 3

08001 Barcelona

Tel.: 93 481 73 88

12@pangea.org - esc3-12.pangea.org

Interpretats per Manel Barceló i dirigits per

Pep Bou, es poden veure al Teatre Romea

de Barcelona cada diumenge a les 12 del

migdia, fins al 4 de febrer. Després sortirà

de gira per tot Catalunya.

El senyor Nil explica contes d’arreu i

també els interpreta, et transporta a altres

països i móns.

Canviem d’any, canviem lesportades. Aquest 2007, hemdecidit oferir-vos dibuixos d’in-fants. Han estat elaborats pelsprotagonistes de la nostrarevista, els nens i les nenesde 0 a 6 anys, que es dibui-xen elIs mateixos. La tècnicaés la més senzilla: solamentcal llapis i paper. Tan senzill, itant que ens regalen. Capdibuix no és igual. A partir delresultat podem deduir la sevadestresa, però, sobretot, coms’entenen, quines parts delcos consideren importants, lasimetria, on col·loquen ulls, laboca, les orelles. Quan ensregalen un dibuix, ens obrenel seu món. I, també, ens pro-porcionen la possibilitat degaudir d’imatges àgils, noves,inèdites, irrepetibles.

La nostra portadaFestival internacional deteatre per la primera infància

VIII Jornades d’Escoles 0-12 Els contes del senyor Nil

17informacions.qxd 10/01/2007 11:09 PÆgina 46

47

gene

rfe

brer

200

7

154

in-f

àn-c

i-a

Subscripció a la revista InfànciaCognoms:Nom:Adreça:Codi postal:Població:Província:Telèfon:Correu electrònic:NIF:

Se subscriu a INFÀNCIA (6 números l’any, 2 d’INFÀNCIA A EUROPA)Preu per al 2007 (IVA inclòs): 43,60 euros

Europa: 52,20 eurosResta del món: 55,20 euros

Pagament: Per xec nominatiu, a favor de l’A. M. Rosa Sensat •Per domiciliació bancària •

Butl leta de domici l iació bancària

Cognoms, nom del titular

•••• •••• •• ••••••••••Entitat Oficina DC Compte/llibreta

Firma del titular

Envieu-ho a: INFÀNCIA, av. de les Drassanes, 3, 08001 BarcelonaSubscripció per Internet: www.revistainfancia.org

Novo, Maria, i Francesco TONUC-CI: Benvingut, Joan, Barcelo-na: Graó, 2006.

El subtítol explica què trobaremdins del llibre: «Cartes a un nenque ha de néixer». No són cartesescrites per una mare, sinó cartesescrites per mare, pare i padras-tre, perquè s’hi uneix la veu deMaría Novo amb la de FrancescoTonucci i el seu inseparable Fra-to, que hi aporta els dibuixos.Junts recorren els nous mesos degestació i van construint allò quecal saber del nadó. Les deu car-tes intenten respondre els milersd’interrogants que ofeguen elsfuturs pares, sense dogmes, demanera oberta. Un llibre deliciós,regal ideal per a aquells que hande portar un fill al món.

PESTALOZZI, Johann H.: Cartassobre educación infantil, Ma-drid: Tecnos, 2006.

El conjunt d’aquestes cartes cons-titueix una síntesi de les idees dePestalozzi i del seu pensamentpedagògic. Aquesta obra, com-posta ja en la vellesa, respon alpropòsit d’oferir una visió orde-nada i completa del seu pensa-ment i de les seves experiènciesdesprés de tota una vida dedicadaa l’educació. L’autor suís, nascutel 1746 i mort el 1827, és un delsprimers pedagogs moderns. Fill dela Il·lustració, aposta per la edu-cació integral, sense dogmes, quesegueixi i s’adapti a l’evolució decada infant i als seus ritmes d’apre-nentatge. L’educador, doncs, ha dedeixar de ser una figura autoritàriaper estar al servei dels infants.

biblioteca

18biblioteca.qxd 10/01/2007 11:35 PÆgina 47

NOVETATSa la pàgina web

www.revistainfancia

.org

visita-la! Tots els drets reservats. Aquesta publica-ció no pot ser reproduïda, sencera o enpart, ni enregistrada o transmesa per unsistema de recuperació d’informació, de

cap manera ni per cap mitjà, mecànic,fotoquímic, electrònic, magnètic, electro-òptic, per fotocòpia o qualsevol altre, sen-se el permís previ per escrit de l’editorial.

Direcció: Montserrat Jubete i Irene Balaguer.Cap de Redacció: Raimon Portell.Secretaria: Mercè Marlès.

Projecte gràfic i disseny de lescobertes: Enric SatuéImpremta: IMGESAAlarcón, 138-14408930 Sant Adrià de Besòs (Barcelona)Dipòsit legal: B-21091-83ISSN: 0212-4599

Distribució i subscripcions:Associació de Mestres Rosa SensatAv. de les Drassanes, 3 - 08001 BarcelonaTel.: 93 481 73 79. Fax: 93 301 75 50Distribució a llibreries: Prólogo, SAMascaró, 35, bxos., 08032 BarcelonaTel. 670 59 71 31

Subscripció 2007: 43,60 eurosExemplar: 7,30 euros, IVA inclòs

Elisabet Abeyà, David Altimir, ElisabetAmorós, Mercè Ardiaca, RosabelBarbé, Enric Batiste, Nancy Bello, Te-resa Boronat, Meritxell Bonàs, AnnaCarbajosa, Ferran Casas, Carme Cols,Mercè Comas, M. Carme Díez, Mont-serrat Fabrés, Rosa Ferrer, Pepa Fos,Carme Garriga, Esteve Ignasi Gay,Xavier Gimeno, Josepa Gòdia, Josepa

Gómez, Roser Gómez, Marta Grau-gés, Teresa Huguet, Sol Indurain,Montserrat Jubete, Elisabet Madera,Blanca Montaner, Pepa Òdena, Mise-ricòrdia Olesti, Àngels Ollé, JoanaPavia, Núria Regincós, M. DolorsRibot, Montserrat Riu, MontserratSanjuan, Rosa M. Securún, DolorsTodolí, Marta Torras, Elisenda Trias.

48

gene

rfe

brer

200

7

in-f

àn-c

i-a15

4

Edició i administració:Associació de Mestres Rosa SensatAv. de les Drassanes, 3 - 08001 Barcelona.Tel.: 93 481 73 73. Fax: 93 301 75 50.redaccio@revistainfancia.org - www.revistainfancia.org

Consell de Redacció:

19credits.qxd 10/01/2007 11:35 PÆgina 48