New ELS FONAMENTS DE L’EDUCACIÓ - RUA, Repositorio...

TREBALL DE FI DE GRAU

ELS FONAMENTS DE L’EDUCACIÓ

TRACTAMENT I ADQUISICIÓ D’HÀBITS SALUDABLES AL

SEGON CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL

Centre: Universitat d’Alacant, Facultat d’Educació

Grau: Magisteri d’Educació Infantil

Autora: Anna Morell Mullor

Tutora: Teresa Dolores Pérez Castelló

Convocatòria: C3

Curs: 2019-2020

DECLARACIÓ DE RESPONSABILITAT I AUTORIA

Sra.: Anna Morell Mullor, amb DNI 53631154-F estudiant del Grau de Magisteri

Infantil, de la Universitat d'Alacant, realitzat en el període 2016-2020.

DECLARA QUE:

El Treball Fi de Grau denominat, “Els fonaments de l’educació. Tractament i adquisició

d’hàbits saludables al segon cicle d’educació infantil.” ha sigut desenvolupat respectant

els drets intel·lectuals de tercers, conforme les citacions que consten en les pàgines

corresponents i les fonts, les quals s'incorporen a la bibliografia, així com qualsevol

altre dret, per exemple d'imatge que poguera estar subjecte a protecció del copyright.

En virtut d'aquesta declaració, afirme que aquest treball és inèdit i de la meua autoria,

per la qual cosa em responsabilitze del contingut, veracitat i abast de la Memòria del

Pràcticum, del Treball Fi de Grau, i/o del Treball Fi de Màster, i assumisc les conseqüències

administratives i jurídiques que es deriven en cas d'incompliment d'aquesta declaració.

Perquè així conste, signe la present declaració a El Verger, a 14 de maig de 2020.

Signat :

ÍNDEX

1. Introducció...........................................................................................................1

1.1 Justificació.......................................................................................................1

1.2 Marc teòric.......................................................................................................3

a) Conceptes clau...........................................................................................3

b) Situació actual............................................................................................3

1.3 Objectius..........................................................................................................5

a) Objectiu clau..............................................................................................5

b) Objectius generals del TFG.......................................................................5

2. Procés.....................................................................................................................5

2.1 Principis metodològics....................................................................................5

2.2 Procés que s’ha seguit......................................................................................6

2.3 Participants......................................................................................................7

a) L’alumnat...................................................................................................7

b) Els docents.................................................................................................7

c) Les famílies................................................................................................7

3. Proposta didàctica..................................................................................................8

3.1 Objectius curriculars........................................................................................8

3.2 Temporalització...............................................................................................9

3.3 Propostes desglossades..................................................................................10

3.4 Avaluació.......................................................................................................19

4. Resultats i discussió.............................................................................................20

4.1 Resultats equip docent...................................................................................20

4.2 Resultats famílies...........................................................................................25

5. Conclusions.........................................................................................................31

6. Referències bibliogràfiques.................................................................................33

7. Referències webgràfiques....................................................................................34

8. Annexos...............................................................................................................36

1

1. Introducció

Aquest Treball de fi de Grau està relacionat amb l’àrea de Didàctica de les Ciències

Socials, titulat com “Els fonaments de l’educació”. En aquest es planificarà i es portarà

a terme per una banda, una proposta didàctica durant un mes a una classe d’infantil de 4

anys i per una altra s’investigarà sobre el tractament i adquisició d’hàbits saludables per

mitjà de dues enquestes diferents i una ferramenta d’observació (famílies, docents i

alumnes). Finalment es farà una reflexió dels resultats obtinguts i s’exposaran les

conclusions a les qual s’ha aplegat.

Des dels inicis de les meues experiències amb l’alumnat d’infantil (0-3 anys) puc dir

que aquest tema sempre m’ha suscitat gran interès, el qual ha perdurat durant l’estudi

del grau de Magisteri Infantil. Així doncs a partir de l’observació diària de l’alumnat

durant el segon Pràcticum i les situacions quotidianes viscudes junts, hem motivaren a

investigar més sobre el procés d’adquisició d’hàbits saludables i conèixer de primera mà

el tractament d’aquests des d’una visió innovadora. La finalitat principal d’aquesta

investigació és la de poder aplicar tot allò aprés en aquest treball en la meua futura

intervenció com a docent.

1.1 Justificació

Un dels punts de partida que caracteritza i dota de sentit l’etapa d’Educació Infantil és

l’adquisició d’hàbits i com aquest procés fa possible que els educands es coneguen a sí

mateixos. La interacció en la vida social i cultural dels infants és una qüestió essencial

la qual s’aconsegueix fonamentalment a través de l’educació en valors.

“Educar en valors significa trobar espais de reflexió tant individuals com col·lectius, per

a que l’alumnat siga capaç d’elaborar de forma racional i autònoma els principis de

valor, els quals van a permetre’ls enfrontar-se críticament a la realitat (Buxarrais,

1997:81).

Així doncs, dins de l’educació en valors trobem educar per a la salut, fonamental no

solament per a desenvolupar l’autonomia dels més menuts, sinó per a crear nous hàbits

més òptims i reforçar aquells ja adquirits amb anterioritat, amb l’objectiu primordial de

2

crear situacions i recursos significatius, que els acompanyen en la seua vida present i

futura.

Aquest és un tema d’actualitat present en el nostre entorn. La societat observa tant en la

publicitat com en els mitjans de comunicació, anuncis de menjar poc saludables,

notícies de salut negatives que afecten cada vegada a més població i activitats

sedentàries amb l’auge dels dispositius electrònics. És per aquest motiu que a edats

primerenques s’eduque per a la salut, donant importància a la formació de futurs

ciutadans capaços de centrar-se i tindre consciència de la realitat actual. Açò els

permetrà tindre cura tant del seu propi cos com de les seues necessitats.

Tal i com es reflexa en el Decret 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual

s’estableix el currículum del segon cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat

Valenciana, és necessari contribuir al desenvolupament integral de l’alumnat.

Dins d’aquests trets generals hi podem trobar elements intrínsecs al procés d’educació-

aprenentatge els quals són imprescindibles. Entre ells destaquem: l’adquisició i

solidificació d’hàbits de comunicació, convivència, autonomia personal i relació social.

A més de l’elaboració d’una imatge personal equilibrada i el descobriment de les

característiques socials de l’entorn.

Entre tots els objectius esmentats en el mencionat decret, destaquem prioritàriament que

s’adquirixca progressivament i de manera continuada, autonomia en les activitats

habituals. I a més, la necessitat de possibilitar una adequada salut mental i corporal a

través de la participació en les tasques de la vida quotidiana. La finalitat de les persones

responsables durant el creixement de l’alumnat d’infantil recau en donar resposta a les

necessitats bàsiques d’alimentació, higiene, descans, seguretat, relació i comunicació

dels infants, entre moltes més altres, sempre partint del coneixement de les habilitats i

limitacions d’aquests.

Com bé sabem, la família és considerada com la base de l’organització social i una

ferramenta molt necessària pel centre educatiu i per a l’acció educativa, ja que són una

font d’informació molt valuosa que facilita la nostra labor. En la consecució de

l’objectiu principal marcat en aquest treball, és molt important mantindre un diàleg

permanent i periòdic entre ambdues institucions, la qual cosa comporta una relació de

retroalimentació formativa i educativa.

3

Segons Díez M.C. (1998): “A partir d’aquesta perspectiva integradora, ambdós territoris

d’aprenentatge es fusionen amb l’objectiu de permetre’ls elaborar hipòtesis, practicar

l’assaig- error davant de situacions inesperades i sentir-se plenament autònoms,

enginyosos i independents” (1998:81)

Així doncs, uns llaços sòlids de respecte i afecte amb les famílies ens permetran

conéixer l’alumnat en el si de la vida familiar més en profunditat, contrastant així allò

observable dins de les aules i al mateix temps, facilitaran moments d’orientació per part

del centre cap a aquestes.

1.2 Marc teòric

a) Conceptes clau

Primerament és important diferenciar dues paraules clau en aquest treball, hàbit i

rutina. Entenem hàbit, com la capacitat de saber actuar en un moment en concret,

seleccionant i aplicant correctament una habilitat, i la rutina, com el fruit aconseguit per

l’automatització d’aquests hàbits. (Palomar M, P.L. Muñoz 2014)

b) Situació actual

Actualment, les Ciències socials com a disciplina, a més de fomentar la investigació i

resolució de conflictes, fan la seua gran aportació en el tractament de dilemes ètics i

morals, i en conseqüència, en el desenvolupament d’opinions, construcció d’històries i

ús responsable de tecnologies i reflexions sobre la pròpia identitat (Adams, 1976;

Morón, 2002), fonamental per a la creació de ciutadanes i ciutadans del segle XXI.

Aquesta disciplina ens permet aproximar-nos a la realitat més immediata de la mà del

coneixement del context en el que vivim. Segons l’Organització de les Nacions Unides

[ONU] (2015) trobem els objectius de desenvolupament inclosos en l’Agenda 2030 per

al Desenvolupament Sostenible, els quals s’han plantejat, per tal de millorar la vida

present i futura de la població i aconseguir grans avanços en aquesta dècada en la qual

hem entrat (2020-2030) els quals creiem important mencionar en aquest treball.

4

El següent objectiu valuós en la consecució i acompliment de les finalitats d’aquest

Treball de Fi de Grau “Els fonaments de l’educació” és:

- Objectiu número 12 “Garantir modalitats de consum i producció sostenibles” a

partir del qual pretenen conscienciar sobre el consum total d’energia en el món

produït per la influència dels hàbits i eleccions dietètiques de la població i per la

generació de residus intrínseca.

Així doncs, tenint en compte la importància i l’aportació de les Ciències Socials en la

formació d’estratègies, metodologies, recursos i continguts que apareixen en el

currículum de l’etapa d’Educació Infantil, s’han de plantejar i organitzar les diferents

propostes al voltant dels quatre pilars que promou l’Informe de la Organització de les

Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura [UNESCO] (pp. 91-103) tal i

com menciona Delors (1996). Aquests són: aprendre a conéixer, aprendre a fer,

aprendre a conviure junts i aprendre a ser.

Aquests mencionats seran els quatre objectius o metes sobre els quals assentarem tant

les propostes i mètodes d’investigació i divulgació que portarem a terme, com el

desenvolupament de l’anàlisi del procés educatiu que observarem.

“Els hàbits formen part d’allò més essencial en la formació del esser, ja que

l’aproximació a aquests defineixen el context en que les xiquetes i els xiquets actuen,

organitzant les experiències quotidianes de manera estructural” (Zabalza,1996, pp. 49-

61). És per aquest motiu que els infants coneguen els diferents contexts i experiències i

que les realitzen des de la seguretat i la repetició, promovent el reforçament de

conceptes abstractes com la comprensió del temps i les seues mesures. Els temps i les

seqüències que marquen els diferents moments quotidians, desenvoluparan la

convivència grupal així com la formació d’aspectes individuals.

5

1.3 Objectius

a) Objectiu clau

L’objectiu principal que es pretén aconseguir amb aquest treball és conéixer el punt de

vista dels professionals de l’educació pel que fa a l’adquisició d’hàbits saludables. I a

més investigar de quina manera ho treballen en el si familiar i com es s’aborda a les

aules del segon cicle d’educació infantil.

b) Objectius generals del TFG

Els objectius generals que es plantegen són aquests:

Conéixer els hàbits diaris que es presenten actualment a l’etapa d’Infantil.

Observar i analitzar les experiències en una aula real i els recursos utilitzats per a

la consecució d’aquesta adquisició.

Desenvolupar i posar en pràctica metodologies i recursos innovadors centrats en

l’alumnat d’infantil.

Analitzar i contrastar la situació actual a través de la recol·lecció d’enquestes a

diversos docents i familiars.

Conèixer el nivell d’adquisició de diferents hàbits en una aula de 4 anys.

Profunditzar en els hàbits saludables que es donen en el segon cicle d’educació

infantil.

2. Procés

2.1 Principis metodològics

Tenint en compte que la infància i la joventut són edats de la vida que es regeixen per

lleis pròpies diferents a les necessitats dels adults, l’interès de l’alumne i les seves

inquietuds deuen ser considerades com el punt de partida per a l’educació i per a la

formació de principis metodològics. En destaquem aquests:

6

- El paidocentrisme, és a dir, la nena/nen com a centre de tot. Els educands són els

vertaders protagonistes del seu aprenentatge i com a tal, cal brindar-los una

multiplicitat d’activitats, espais i materials interessants per al seu aprenentatge i

adquisició progressiva de l’autonomia personal. Enllaçant-se així el principi

d’activitat entès com la fonamental participació i estimulació de les xiquetes i

xiquets a través de coneixements significatius i un procés d’aprenentatge

connectat amb les seues necessitats i experiències. La nostra labor docent serà

d’estimulació, orientació i mediació.

- El principi d’individualització assumint que cada nena i nen és diferent i

irrepetible, que cadascun té un mode particular de sentir, d’actuar i de resoldre

conflictes. És important treballar aquest valor com el de la diversitat, tant de

manera individual com col·lectiva amb tècniques i sistemes de treballs adequats

dia rere dia.

- L’escola que defenem és la que es regeix pel principi de comunicació i

interacció. Considerant-la com un allargament de la llar i per tant íntimament

interrelacionada amb les famílies, harmonitzant plans d’acció conjuntament.

- Finalment cal incloure el principi d’agrupament, per aconseguir una avaluació

rica d’allò presentat. És a dir, segons cada activitat o recurs s’organitzarà de

diferent formes, propiciant l’adquisició d’hàbits intel·lectuals i estratègies

d’aprenentatge autònom.

2.2 Procés que s’ha seguit

Aquest treball serà realitzat partint del mètode d’observació, anàlisi i indagació

científica. Per aquest motiu per a dur a terme la investigació de l’adquisició d’hàbits

saludables al segon cicle d’Educació Infantil, s’ha decidit apostar per una metodologia

experimental la qual constarà de posar en pràctica la ferramenta del qüestionari enfocat

tant a l’equip docent de l’etapa d’infantil com a les famílies de l’alumnat, amb la

7

intenció de conéixer les seues opinions sobre el tractament i recursos didàctics usats per

a comprensió i interiorització d’hàbits.

D’aquesta manera podrem analitzar quins hàbits són més visibles, quins són aquells més

difícils de tractar, quin grau d’innovació presenten les ferramentes que s’utilitzen, però

sobretot saber la connexió entre l’escola i la llar.

Aquests qüestionaris seran diferents segons a qui vagen dirigits, sent 6 preguntes

tancades sobre metodologia i aspectes d’aula als docents i 6 preguntes tancades sobre

aspectes més quotidians a les famílies. Aquests adjunts a l’Annex I i II.

A banda d’això, inclourem també l’observació sistemàtica i com a ferramenta

d’avaluació el registre observacional dirigit, amb la finalitat de reconèixer els hàbits

adquirits per l’alumnat. Aquest tractarà d’un sistema de categories referit a hàbits

alimentaris, d’higiene personal, postural, d’ordre i socials.

Per poder facilitar l’obtenció d’informació s’emprarà el correu institucional del centre

per a difondre a les famílies els qüestionaris i s’entregaran en mà a l’equip docent per si

consideren oportú ampliar alguna qüestió.

2.3 Participants

Aquelles i aquells que han fet possible la investigació i indagació científica d’aquest

treball de fi de grau sobre el tractament i adquisició d’hàbits saludables al segon cicle

d’educació infantil en el CEIP de naturalesa pública“La Almazara” de Sant Vicent del

Raspeig (Alacant) han sigut:

a) Els docents

Aquests seran els participants que realitzaran el Qüestionari 1 (Annex 1). L’equip docent

que ha format part del procés d’investigació està composat per 9 tutores i tutors

d’infantil. Una/un per cada aula d’infantil (3 per a 3 anys, 3 per a 4 anys i 3 per a 5

anys). A més contem amb la col·laboració de 3 mestres de suport, les quals es desplacen

d’un espai a un altre del centre en els moments de desdoblament del grup i a més

s’ocupen de fer suport necessari en el moment en que el tutor/a falta.

8

b) Les famílies

Aquests seran els participants que realitzaran el Qüestionari 2 (Annex 2) i els que ens

facilitaran informació sobre la relació amb el centre. Han participat un total de 18

famílies, totes de l’aula de 4A.

c) L’alumnat

La classe composada per 24 alumnes, específicament 10 xiquetes i 14 xiquets els quals

participaran en les propostes didàctiques i observarem. Aquest alumnat pertany a la

classe d’infantil 4 anys A del CEIP La Almazara, de Sant Vicent del Raspeig. Amb

aquests infants he tingut el plaer de compartir els Pràcticums II i III. Es tracta d’un grup

molt actiu (físicament i mentalment) i participatiu.

3. Proposta didàctica

3.1 Objectius curriculars

Aquells a partir dels quals s’han basat les propostes, seran extrets del Decret 38/2008,

de 28 de març, del Consell, pel qual s’estableix el currículum del segon cicle de

l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana. Els separem en aquestes àrees:

I) Coneixement de si mateix i autonomia personal

- Adquirir una progressiva autonomia en les seues activitats habituals.

- Adquirir hàbits saludables relacionats amb el benestar, la seguretat personal, la

higiene i la salut, així com d’orde, constància i organització relacionats amb les

diverses tasques.

- Prendre la iniciativa, planificar i seqüenciar la pròpia acció per a resoldre

tasques senzilles i problemes de la vida quotidiana, reconeixent els seus límits i

possibilitats, i buscant la col·laboració necessària.

- Desenrotllar actituds i hàbits de col·laboració i ajuda articulant el seu propi

comportament amb les necessitats, demandes, requeriments i explicacions dels

altres.

9

II) El medi físic, natural, social i cultural

- Adquirir, a través de la relació amb els altres, una progressiva autonomia

personal.

- Actuar cada vegada de forma més autònoma en les seues activitats més habituals

a fi d’adquirir progressivament seguretat afectiva i emocional per a desenrotllar

les seues capacitats d’iniciativa i autoconfiança.

- Descobrir aquells elements físics, naturals, socials i culturals que a través de TIC

amplien el coneixement del món a què pertany.

3.2 Temporalització

De les 12 propostes planificades s’han pogut portar a la pràctica 6 d’elles. La gran

majoria de les activitats han estat pensades per a adaptar-se a la metodologia de l’aula la

qual es basa en l’aprenentatge per racons. Així doncs tant els espais com el tipus

d’agrupament s’han plantejat específicament per a aquest grup, sempre respectant els

desdoblaments, els quals faciliten la posada en pràctica d’aquestes i una major

comprensió dels valors que es volen transmetre.

A continuació adjuntarem a l’Annex III les 10 sessions realitzades entre l’11 de febrer i

el 2 de març en concordança amb l’horari del grup-classe.

10

3.3 Propostes desglossades

Nom: Experimentem amb la Bee Bot Nº sessions: 2

Duració: 20-30 minuts Agrupament: Desdoblament en 2 petits grups

(un de 12 alumnes i l’altre de 13)

Espai: Racó de l’art i pati exterior de l’aula

Criteris d’avaluació

- Respecta els diferents materials i normes d’ús

- Interpreta i identifica accions quotidianes en els diferents pictogrames

- Coneix les rutines diàries que realitza

- Programa la Bee Bot per a dirigir-se a les diferents caselles.

- Fa ús del comptatge.

- Comprén conceptes espacials com: avant, enrere, esquerra i dreta.

- Respecta el torn

Continguts curriculars

Àrees Bloc Continguts

I) Coneixement de si

mateix i autonomia

personal

1) El cos i la pròpia imatge c) La confiança en les possibilitats i

capacitats pròpies per a realitzar les

tasques.

4) Atenció personal i salut d) L’atenció del seu entorn per a

poder realitzar les activitats en espais

nets i ordenats.

II) El medi físic,

natural, social i cultural

1) Medi físic:relacions i

mesures

i) L’estimació de la duració

d’algunes rutines de la vida

quotidiana en relació amb les unitats

de temps.

III) Els llenguatges:

Comunicació i

representació

4) Llenguatge audiovisual i

tecnologies de la informació i

comunicació

b) La iniciació en l’ús dels

instruments TIC

Materials (Annex IV) - Tauler amb pictogrames (grandària per casella: 15x15cm). Accions→ despertar-se,

vestir-se, desdejunar, anar al servei, anar a casa, anar al col·legi, veure la televisió,

berenar, rentar-se les dents, rentar-se les mans, dutxar-se i jugar.

Romero, C. Marcos, J. (2020). Rutinas de la vida diaria. ARASAAC (Aragonese

Centre for Augmentative & Alternative Communication). Gobierno de Aragón.

Recuperat de: https://bit.ly/35k7yoN

- Robot programable Bee Bot

Descripció Muntarem el tauler damunt d’una superfície estable i llisa amb la finalitat d’ajuntar les diferents

caselles. A continuació s’especificaran i explicaran les normes d’ús de la Bee Bot. Entre elles

destacarem que funciona a través d’unes fletxes situades en la part superior i que una vegada

programada, es pressiona el botó Go. També s’explicarà que el tauler està apegat a la superfície

i que és important no moure’l per evitar trajectòries errònies. Per últim s’acordarà entre tot el

grup els torns d’ús i d’espera.

https://bit.ly/35k7yoN

11

Començarem dient en veu alta i clarificant el significat de les diferents imatges i després es

plantejaran qüestions com:“Què és el primer que fas en el dia?”, “I després?”, “I quan s’acaba el

col·legi, que fas?”. En obtindre la resposta, la xiqueta/xiquet, ha de ser capaç amb algunes

orientacions i ajuda, de programar el robot, contar les caselles que ha de moure’s i dirigir-se cap

a l’acció que ha dit tenint en compte la direccionalitat.

Aquest procés es repetirà amb cadascuna/un dels participants, partint de la primera imatge i

preguntant-los quina seria la següent que seguiria/realitza habitualment segons les seues rutines.

Observacions L’activitat ha suscitat molt d’interès en ambdues sessions, ja que es tracta d’un material actual i

innovador. Malgrat les normes d’ús estipulades, ha calgut remarcar-les i fer el recordatori que el

robot funciona autònomament i que no necessita que la agafem ni la espentem perquè funcione.

Majoritàriament l’alumnat comparteix rutines des del primer moment del dia fins que apleguen

al centre escolar (despertar-se, vestir-se, desdejunar, anar al servei, rentar-se les dents però per

la vesprada es presenten diferències pel que fa a moments d’oci, fent-se subjectives les respostes

dels diferents participants.

Els conceptes de direccionalitat dreta i esquerra, són confosos i abstractes per a algunes/alguns.

Nom: La història de l’ós peresós Nº sessions: 1

Duració: 15-20 minuts Agrupament: Grup complet

Espai: Racó de l’assemblea

Criteris d’avaluació - Identifica els animals que apareixen i les accions associades:

o Lleó → Llavar-se les potes

o Tigre → Rentar-se els ullals

o Mico → Tallar-se les ungles

o Ós → Protagonista de la història, que no fa res.

- Compren la moralitat intrínseca: El valor de la higiene personal

- Manté l’atenció i respon a les diferents qüestions.

- Gaudeix de l’apropament a la llengua valenciana oralment.



I) El coneixement de

si mateix i

autonomia personal

1) El cos i la pròpia

imatge

a) El cos humà. Característiques diferencials

del cos. L’esquema corporal

3) Activitat i vida

quotidiana

a) La percepció dels desitjos i dels estats

d’ànim, la seua manifestació i comunicació

així com la pràctica de destreses, actituds,

normes i la consolidació d’hàbits positius

4) Atenció personal i

salut

a) La salut i l’atenció d’un mateix

Materials (Annex V) - Morell. A (19-2-2020). El conte de l’ós peresós. Youtube. Recuperat de:

https://bit.ly/3bI5JEo

- Windows movie maker

- Imatges d’animals i diversos fons (ós, lleó, tigre, mico, selva i casa)

- Objectes de la vida quotidiana: raspall de dents, tallaungles, roll de paper higiènic,


12

tisores, raspall pel cabell.

- Martínez. B. (7-8-2019). Oso vago. Obra de teatro para inculcar hábitos de higiene en

los niños. Guia infantil. Recuperat de: https://bit.ly/2yPWNOQ

Descripció Es farà un vídeo sobre una obra teatral adaptada anomenada “Ós mandrós” a partir de la

tècnica de muntatge stop motion.

Una vegada estiguem asseguts/des, es pregarà atenció i es plasmarà el vídeo en la PDI. Quan

ho creguem oportú ho pararem per realitzar qüestions al voltant d’allò que estan observant com

per exemple: “Qui és el protagonista?”, “A qui busca?”, “Què estava fent el seu amic el lleó?”,

“Quants animals heu vist?”,“Perquè ha fet tard el tigre?”.

Al final del vídeo, quan comencen a aparèixer els diferents objectes quotidians a mode de

conclusió, ho pararem i els preguntarem si saben per a que s’utilitzen i després es llançarà la

pregunta: “I vosaltres ho feu?”, “Penseu que té bons amics?”,“A vosaltres vos agradaria ser

com l’ós?” i després donarem pas a la contada d’anècdotes al respecte del tema i com ho

realitza cadascú a casa, pels qui vulguen expressar-se lliurement.

Observacions Aquest tipus de recurs TIC facilita el foment de la comprensió oral en la llengua valenciana, fet

observable donada l’alta participació i entusiasme per part de l’alumnat.

La utilització d’animals per a contar una història i mostrar valors, ha facilitat l’empatia cap al

protagonista i l’enteniment de la moralitat.

Els educands es senten atrets per tot aquell material que siga de producció pròpia, i a l’utilitzar

la pròpia veu com a recurs transmissor i la d’algunes companyes, ha causat molt bons resultats

de recepció i acolliment de la proposta.

Nom: Ajudem els amics de l’ós peresós Nº sessions: 2

Duració: 30-40 minuts Agrupament: Desdoblament en 2 petits grups (un

de 12 alumnes i l’altre de 13)

Espai: Aula taller de llum.

Criteris d’avaluació - Identifica i utilitza correctament els utensilis de la vida quotidiana (raspall de cabell,

raspall de dents, tovalloles)

- Relaciona objecte quotidià amb part del cos

- Treballa la psicomotricitat fina i grossa

- Gaudeix de l’experiència en la taula de llum

- Recorda els animals de la història “L’ós peresós” i les seues accions.

- Comprén el valor de la higiene personal.

Continguts didàctics


1) Els cos i la

pròpia imatge

a) El cos humà. Característiques diferencials del

cos. L’esquema corporal.

c) La confiança en les possibilitats i capacitats

pròpies per a realitzar les tasques. Les necessitats

bàsiques del cos.

3) Activitat i

vida quotidiana

b) L’adquisició d’autonomia operativa per mitjà

del desenrotllament d’accions de la vida

https://bit.ly/2yPWNOQ

13

I) El coneixement de

si mateix i autonomia

personal

quotidiana, especialment en la satisfacció de

necessitats corporals, el vestit, el menjar, etc.

4) Atenció

personal i salut

c) L’habituació a la neteja de les corresponents i

diverses parts del cos i d’aquest en la seua

totalitat.

d) L’atenció del seu entorn per a poder realitzar les

activitats en espais nets i ordenats.


Comunicació i

representació

4) Llenguatge

audiovisual i

tecnologies de la

informació i la

comunicació

b) La iniciació en l’ús dels instruments TIC

Materials (Annex VI) - Imatges plastificades d’animals i parts específiques del cos: Mans de mico, cara de

lleó, ullals d’ós.

- Objectes de la vida quotidiana: Pinta, raspall de dents, tovalloles.

- Retoladors verds, grocs i marrons.

- Llana marró obscura i clara

- Pegament universal

- Dues taules de llum

Descripció Una vegada estiguem amb el grup del desdoblament que pertoca, ens dirigirem tots junts a

l’aula del taller de llum per a començar l’activitat.

Una vegada ens seiem a terra, parlarem i farem memòria del vídeo projectat “L’ós peresós”

mitjançant preguntes com: “Recordeu el vídeo que vam veure a l’aula?”, “De quin tema

tractava?”, “I qui apareixia?”, “I que li passava al protagonista?”, “I que opineu del que feia

l’ós?”.

Després mostrarem els materials amb els quals van a jugar un a un, preguntant-los si saben de

què es tracta: “I açò què penseu que és?”, “I com està, brut o net?”.

Finalment direm en veu alta quines són les finalitats a realitzar: Al lleó cal pentinar-li la melena

amb la pinta, els ullals de l’ós cal raspallar-los fins que no hi queden ni una mota verda o groga

i a les mans del mico, llevar-los la brutícia i les taques marrons que hi poden trobar amb les

tovalloles.

A més, se’ls explica que una vegada ho deixen ben net, han de tornar-ho a embrutar per a que

quan vinga un altre company/a s’ho trobe brut i netege com cal.

Observacions Crear un clima de relaxació, amb un ambient i llums tènues, afavoreix la concentració de

l’alumnat, així com moments de reflexió individual. La taula de llum, facilita l’observació i

atenció en l’acompliment de les diferents missions.

La utilització dels animals com a transmissors de valors ha facilitat novament l’enteniment

d’allò que es demanava i a més ha fomentat la motivació en general.

14

Nom: Aprenem hàbits saludables Nº sessions: 2

Duració: 10-15 minuts Agrupament: Petits grups de 5 o 6 alumnes

Espai: Racó de l’assemblea (aula)


- Reconeix les rutines diàries en els pictogrames

- Identifica els contextos en que es poden realitzar les diferents accions: casa, escola,

carrer.

- Reflexiona i discrimina entre les opcions que hi ha.

- Respecta les normés d’ús i els materials

- Coneix almenys una mesura ecològica i de consum sostenible com: tancar l’aixella

quan no la gastem, dutxar-se en compte de banyar-se.



I) El coneixement de si

mateix i autonomia personal

3) Activitat i vida

quotidiana

a) La pràctica de destreses, actituds,

normes i la consolidació d’hàbits

positius.

4) Atenció personal i

salut

a) La salut i l’atenció d’un mateix

II) El medi físic, natural,

social i cultural


mesures



quotidiana en relació amb les

unitats de temps


Comunicació i representació

4) Llenguatge

audiovisual i tecnologies

de la informació i la

comunicació

a) L’aproximació a les produccions

TIC breus i senzilles.


instruments TIC

Materials

- Caride. S (2011). Aprendemos hábitos saludables. Mis juegos interactivos. Recuperat

de: https://bit.ly/3aFN0rL

- PDI

Descripció

Formarem grups de 5 o 6 alumnes enfront la PDI i primerament acordarem torns d’espera i

explicarem normes d’ús: Important mantindre una distància de la pantalla, apropant-se

solament aquell/a que vaja a tocar la PDI. Es remarcarà de quina manera han de tocar la

pantalla amb el dit i amb quina intensitat, així com de la cura que s’ha de tindre en general.

Després s’explicarà el joc en el qual han d’escoltar les diferents frases que sonen i senyalar

quina imatge correspon en cada cas. Totes i cadascuna de les frases i opcions es diuen en veu

alta, per lo qual pregarem silenci i atenció en tot moment. Frases incloses a l’Annex VII.

https://bit.ly/3aFN0rL

15

Nom: Què saps dels aliments? Nº sessions: 1

Duració: 55 minuts Agrupament: Petits grups de 5 o 6 alumnes


Criteris d’avaluació - Identifica les diferents categories alimentaries: llegums, verdures, fruites, i lactis.

- Relaciona els aliments segons la categoria alimentaria corresponent.

- Respecta els diferents materials i normes d’ús.

- Fa ús de la memòria

- Treballa la psicomotricitat fina i la coordinació òculomanual.




mateix i autonomia

personal

2) El joc i el

moviment

f) L’actitud d’ajuda i col·laboració amb es

companys en els jocs i en la vida

quotidiana.

3)Activitat i vida

quotidiana

a)La percepció dels desitjos i dels estats

d’ànim, la seua manifestació i

comunicació així com la pràctica de

destreses, actituds, normes i la

consolidació d’hàbits positius.


Comunicació i

representació

4) Llenguatge

audiovisual i

tecnologies de la

informació i la

comunicació

a) L’aproximació a les produccions TIC

breus i senzilles.

b)La iniciació en l‘ús dels instruments TIC

Materials - PDI

- Aragón, V, Palao, S. Benlliure, J. (2016). Els aliments. CEIP El Molino (Isla Cristina),

CEIP Mare de Déu del Patrocini (Foios). Jclic. Recuperat de: https://bit.ly/2xcABhb

Descripció Formarem grups de 5 o 6 alumnes enfront la PDI i després d’acordar torns d’espera i d’explicar

les normes d’ús, s’explicaran les diferents activitats que anem a utilitzar del joc “Els

Aliments” de la plataforma Jclic. En aquest joc hi ha moltíssimes més opcions, però no

s’adapten al nivell evolutiu del nostre alumnat. Aquestes seran concretament:

Buscar → Han de buscar entre els aliments que apareixen a la pantalla i apretar en les imatges

que corresponguen segons la seua categoria. Així doncs han de seleccionar entre els aliments

aquells que siguen llegums (arròs, cigrons, faves i llentilles), verdures (carbassí, carlota,

pebrera, all, all porro, espàrrec i coliflor), fruites (pruna, meló d’Alger, plàtan, pera, kiwi,

pomelo, maduixa, raïm, meló, coco i pinya) i lactis (flam, llet, natilla, batut, gelat i mantega) i

Memòria → Joc en el que han de fer parelles d’aliments i memoritzar-los. Al mateix temps que

es fa una parella, es diu en veu alta del que es tracta.

Observacions

L’aprenentatge amb la PDI, resulta un èxit, ja que mantenen l’atenció en tot moment i es senten

partícips d’allò que estan fent. En alguns casos s’han traduït certes paraules al castellà per

facilitar el seu enteniment. S’ha decidit no fer alguns jocs perquè resultaven molt difícils donat

que eren de relacionar paraula i imatge o d’escriure el que veien.

https://bit.ly/2xcABhb

16

Nom: Namasté Nº sessions: 2





- Es concentra durant l’activitat

- Relaciona personatges i moviments

- Manté l’equilibri durant els moviments

- Fa ús de la respiració i de l’autorelaxació.

- Experimenta a través del moviment




mateix i autonomia

personal

1)El cos i la pròpia

imatge

a) El cos humà. Característiques

diferencials del cos. L’esquema corporal.

El to, la postura, l’equilibri.

3)Activitat i vida

quotidiana

a)La percepció dels desitjos i dels estats






Comunicació i

representació

7)Llenguatge

corporal

b) El coneixement del cos: activitat,

moviment, respiració, equilibri i relaxació

Materials

- PDI

- YOGIC. (9-6-2016). YOGIC/ Yoga para niños- Cápsula “El cuento de las

mariposas”- Juegos y canciones infantiles. Youtube. Recuperat de:

https://bit.ly/3aIJUTG

- Acuña. P (22-6-2017). Saludo al sol cantado. MiniPadmini YOGA PARA NIÑOS Y

NIÑAS. Youtube. Recuperat de: https://bit.ly/2VDsuUm

Descripció Una vegada estiguem amb el grup del desdoblament que pertoca, ens dirigirem al racó de

l’assemblea. Ens posarem a una distància prudent de la PDI i formarem tres fileres per a

organitzar-nos millor. Abans de visionar el primer vídeo “El cuento de las mariposas” parlarem

i introduirem els personatges que apareixen (papallones, sol, pluja, vent, arc de Sant-Martí).

El primer vídeo ens servirà d’escalfament mitjançant la repetició, ja que a cada element natural

se li associa un moviment diferent. Després es visionarà “Saludo al sol” amb el qual

treballarem alguns moviments bàsics del ioga així com la flexibilitat i equilibri a través de la

cançó.

https://www.youtube.com/watch?v=MI1S5rM0ou0


https://www.youtube.com/watch?v=7fHpf4A9P1I&t=2s

https://bit.ly/2VDsuUm

17

Nom: Les aventures de Pepito Nº sessions: 2

Duració: 40 minuts Agrupament: Desdoblament en 2 petits grups


Espai: Pati interior de primària

Criteris d’avaluació - Gaudeix de les activitats físiques saludables

- Gaudeix del contacte físic amb les seues companyes/companys

- Reconeix aliments saludables i els que no

- Gaudeix dels jocs en grup

- Identifica els aliments de les diferents imatges i les posa en ordre.

- Respecta les normes del joc i els materials.




mateixa i autonomia

personal


imatge

a)El cos humà. Característiques



2) El joc i el

moviment

f) L’actitud d’ajuda i col·laboració amb

els companys en els jocs i en la vida

quotidiana.

3) Activitat i vida

quotidiana







Comunicació i

representació

7) Llenguatge

corporal

b) El coneixement del cos: activitat,

moviment, respiració, equilibri i

relaxació

Materials (Annex VII) - Imatges plastificades de: Vedella, pollastre, peix, amanida, cigrons, arròs, gelatina,

fruita i iogurt)

- Tres cordes llargues

- 5 coixins posturals

- La història de Pepito

Descripció Una vegada situats en el pati de primària just al costat de la infraestructura del parc, es faran 3

grups de 3 o 4 alumnes aleatòriament. Una vegada fets, se’ls explicaran les consignes a seguir,

entre elles la més important, que els grups són indissolubles i han de realitzar junts la resta de

l’activitat. A continuació començarà l’explicació de la història de Pepito i les seues aventures

(proves): pujar i baixar la infraestructura, botar d’un coixí a l’altre i passar per damunt les

cordes fent equilibri.

Per cada prova aconseguida, cada equip guanyarà una imatge a l’atzar. En la primera prova es

repartiran els aliments corresponents als primers plats (vedella, pollastre i peix), en la segona

prova les guarnicions (cigrons, arròs i amanida) i finalment els postres. Al final de totes les

proves, cada grup ens mostrarà quin és el seu menú saludable resultant.

Per finalitzar la sessió es posaran per parelles i es faran massatges per tornar a la calma abans

de tornar a l’aula.

Observacions

18

Amb el primer grup fou difícil establir una zona perimetral per a evitar que se n’anaren molt

lluny en finalitzar cada prova, ja que es trobaven al pati de primària i es tracta d’una zona molt

àmplia. Així doncs donada eixa situació, també fou una mica complicat aconseguir mantindre

una seguida entre prova i prova i acomplir amb els temps programats. Amb el segon grup, es va

marcar a l’inici la consigna d’espera als altres companys i companyes que pertanyeren al

mateix grup. D’aquesta manera el grup gran no es va dispersar i es va fomentar en profunditat

el sentiment de grup i respecte als altres.

Nom: Passem una bona estona junts Nº sessions: 2

Duració: 40 minuts Agrupament: Desdoblament en 2 petits grups


Espai: Aula de psicomotricitat

Criteris d’avaluació - Es comunica amb les companyes i companys.

- Gaudeix i participa en els jocs de grup

- Mostra sentit del humor i riu amb el grup

- Comprén el conceptes: agrupació, parella i trio.

- Identifica els nombres mencionats i els representa.




mateix i autonomia

personal


imatge




2) El joc i el

moviment

f) L’actitud d’ajuda i col·laboració amb

els companys en els jocs i en la vida

quotidiana.

3) Activitat i vida

quotidiana






III) Els llenguatges.

Comunicació i

representació

7) Llenguatge

corporal

b)El coneixement del cos: activitat,

moviment, respiració, equilibri i

relaxació.

Materials - Dúo Tiempo de Sol. (20-2-2016). Dúo Tiempo de Sol- Tomaditos en parejas. Canal

TiempodelSol. Youtube. Recuperat de: https://bit.ly/3f8jmPq

- Dinàmica de risoterapia Ha, Ha, Ha. Palomar, M, Virgili, A. Estratègies per millorar la

convivència. Habilitats socials. IOC. pp 37.Recuperat de: https://bit.ly/3cPR4Hh

- Radiocasset i discs de música infantil

Descripció Una vegada a l’aula de psicomotricitat ens seurem a terra en cercle per explicar les 3 fases o

passos a seguir. Primer ens posarem per parelles per a ballar i cantar la cançó “Tomaditos en

pareja”. En el cas que foren imparells, un adult faria de parella amb el/la que falta.

A continuació es realitzarà una dinàmica grupal anomenada “Les barques”. S’explicarà que es

https://bit.ly/3f8jmPq

https://bit.ly/3cPR4Hh

19

posarà música de fons i que al mateix temps l’alumnat ha de moure’s lliurement per l’espai

simulant que remen cadascú/cadascuna en la seua pròpia barca (de peu, movent els braços). En

un moment donat es dirà en veu alta que formen barques de X persones, i hauran d’agrupar-se

segons el nombre dit. L’objectiu és formar cada vegada barques de més persones, fins aplegar a

tot el grup.

En últim lloc es presentarà un joc de risoterapia en el qual un alumne/a (voluntari/a) s’estirarà a

terra i el/la següent ha de col·locar el seu cap sobre la panxa del primer/a i així fins que tots/es

estiguen en posició. Una vegada tot disposat, el primer/a de la filera ha de dir “Ha!”, el segon/a

“Ha, Ha!”, el tercer/a “Ha, Ha, Ha!” i així successivament fins provocar un riure grupal.

Finalment inclourem a l’Annex VIII “Activitats complementàries de la meua proposta

didàctica” aquelles que també formen part d’aquesta proposta però que s’han quedat en

el tinter, així com els materials destinats per a cadascuna (Annex IX).

3.4 Avaluació

A través de l’observació directa i de les anotacions del registre anecdòtic s’avaluarà

tenint en compte els criteris d’avaluació estipulats en l’apartat anterior. Així doncs s’ha

fet una graella d’avaluació per enregistrar de manera qualitativa, els avanços de cada

alumne i comprovar si les activitats i jocs proposats s’ajusten al grup i al seu nivell

maduratiu. Aquesta estarà composada per 5 rúbriques diferents, cadascuna per avaluar

tots i cadascun dels diferents hàbits que s’han treballat a l’aula. Per cada hàbit

s’inclouran els criteris a avaluar. Es mesurarà diferenciant 3 graus: aconseguit, no

aconseguit, en procés. S’adjunta a l’Annex X.

Com bé hem mencionat a l’apartat 2.2 Procés que s’ha seguit, inclourem un registre

observacional dirigit amb l’objectiu d’arreplegar dades de successos no seqüencials,

solament marcant quan ocorren eixes conductes en un full de registre sense anotar el

moment en qué apareixen o la seua durada. La finalitat és conéixer i avaluar el grau

d’adquisició de certs hàbits en el nostre grup d’infantil de 4 anys. Aquest sistema de

categories estarà separat en diferents hàbits on s’analitzaran conductes a 5 alumnes cada

dia durant una setmana. S’adjunten els resultats a l’Annex XI.

20

4 Resultats i discussió

En la investigació dels objectius marcats en aquest TFG s’han obtingut els següents

resultats pel que fa a les enquestes realitzades a l’equip docent del centre i a les famílies.

4.1 Resultats equip docent

Aquestes dades estaran diferenciades en les tres franges d’edat del segon cicle

d’Educació Infantil per veure clarament els resultats. Es tindran en compte

individualment els resultats de cada docent de cada aula, però en les gràfiques sumarem

i ajuntarem els resultats , agrupant-los per edats. Així doncs, en la franja de 3-4 anys es

contemplaran les opinions de les aules d’infantil de 3 anys A, B I C. La franja de 4-5

anys correspondrà a les aules d’infantil de 4 anys A, B I C. I el mateix amb les altres 3

aules de 5 anys. A més, s’inclouran les opinions de les 3 mestres de suport.

Gràfic 1. Recursos i instruments per a treballar l’hàbit d’higiene.

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

De quina manera treballes els hàbits d'higiene? Utilitzes algun

instrument o recurs didàctic complementari? Marque

3-4 anys 4-5 anys 5-6 anys Mestres de suport

21

Allò observable en aquesta primera gràfica és que la franja d’edat que menys recursos

utilitza per a treballar aquests hàbits és la de 3 anys, indicant que solament 1 de les 3

classes, utilitza àlbums il·lustrats i cançons.

El segon fet observable és que el recurs més utilitzat per a diverses edats són les

cançons i que l’edat més versàtil i dinàmica són els 4 anys on predominen els àlbums

il·lustrats i els tallers d’experimentació per damunt dels 7 recursos que utilitzen.

Per últim cal afegir que en ninguna de les aules d’infantil s’utilitzen les rúbriques

d’avaluació per a treballar els hàbits d’higiene.

Gràfic 2. Recursos didàctics i instruments que utilitzen complementàriament per a

treballar els hàbits socials.

Allò més cridaner dels resultats és que les 3 aules de 3 anys no apareixen en l’estadística

ja que aquestes treballen els hàbits d’una manera molt diferent a la resta del cicle.

En aquesta ocasió, aquella edat que més treballa els hàbits socials utilitzant múltiples

recursos és la de 5 anys, mostrant-se clarament una predisposició cap a l’ utilització de

racons i cançons.

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

De quina manera treballes els hàbits socials? Utilitzes algun

instrument o recurs didàctic complementari? Marque


22

En quant als 4 anys es demostra que cada aula té una preferència diferent a l’hora de

treballar aquest tipus d’hàbits , coincidint en dues d’elles la psicomotricitat, els racons i

el joc simbòlic. En la restant cal esmentar una sèrie de recursos anotats externament al

qüestionari: contes, expressió oral de frases i paraules fetes, expressió de sentiments,

tècniques de relaxació i de relació social i resolució de conflictes.

Per últim és important mencionar que fins el moment en les enquestes no s’han escollit

les eines TIC en ninguna de les edats, fet que ens mostra que el cicle d’infantil en

general, basa l’ensenyança i el procés d’adquisició d’hàbits amb tècniques i recursos

més tradicionals.

Gràfic 3. Vegades que avaluen a l’any l’adquisició d’hàbits.

La gran majoria de col·lectius estan d’acord en realitzar avaluacions durant l’any

escolar al voltant de l’adquisició d’hàbits i a més ho fan més de dues vegades a l’any, a

excepció dels 3 anys, els quals no realitzen avaluacions sobre quest tema.

Amb aquestes dades ens adonem que l’equip docent del centre li dóna molta

importància al procés d’adquisició d’hàbits i que a mesura que els educands creixen i

passen de curs, més rellevància obté l’observació i enregistrament d’aquest.

2

3

1 1

0

1

2

3

4

1 vegada a l'any 2 vegades a l'any Més de 2 vegades a l'any

Realitzes avaluacions durant l’any escolar al respecte de l’adquisició d’hàbits

concretament? En cas afirmatiu, marque.


23

Gràfic 4. Hàbits més difícils d’aconseguir

Segons les dades, als 3 anys el més difícils d’aconseguir són els d’higiene, on

s’inclouen aspectes com llavar-se les mans, ordenar l’aula, tirar les deixalles al

contenidor etc.

A partir dels 4 anys la dificultat recau amb els hàbits socials i resulta que són aquests els

que fan coincidir a totes les aules de 4 anys i 5 anys. Corroborat amb l’opinió de les

mestres de suport. Entre els hàbits socials trobem accions com demanar disculpes, sonar

les gràcies, saludar i acomiadar-se de les companyes i companys, escoltar els altres etc.

Solament hi ha un hàbit amb el qual totes les edats han coincidit, el físic, en el qual

s’inclouen aspectes com l’expressió corporal, el control de postura i la relaxació.

Gràfic 5. Hores a la setmana que utilitzen les TIC a l’aula.

0

1

2

3

4

Higiene Alimentació Social Físic

Quins consideres que són els hàbits més difícils d’aconseguir?


0

1

2

3

1-2 hores a la setmana 3-4 hores a la setmana 5 hores a la setmana

Utilitzeu recursos TIC a l’aula? En cas afirmatiu, quantes hores

a la setmana els utilitzes?


24

Amb aquesta pregunta se’ns clarifica que tot el cicle d’infantil utilitza recursos TIC a

l’aula, però que solament fan ús d’elles d’una a dues hores a la setmana. Dades que ens

demostren que l’equip docent està a favor de les noves tecnologies i del seu ús a les

aules però amb molta moderació. Cap esmentar la resposta d’una de les mestres de

suport la qual si que fa un ús més elevat d’aquestes eines, pujant d’1 o 2, a 3 o 4 hores

setmanals.

Gràfic 6. Recursos TIC que utilitzen

L’instrument utilitzat per excel·lència és la pantalla digital interactiva amb la qual

l’alumnat s’inicia amb el seu ús des del principi del segon cicle d’educació infantil.

Als 3 anys, podem veure que les 3 classes utilitzen jocs on-line, mentre que als 4 anys

prefereixen iniciar-los amb l’ús de l’ordinador i el funcionament de les seues

ferramentes.

Finalment destaquem que als 5 anys són els únics que fan ús de plataformes musicals,

fet relacionable amb la manera en què treballen els hàbits socials.

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

PDI Llibres

interactius

Tabletes Jocs on-line Mural

interactiu

Ordinador Realitat

augmentada

Plataformes

musicals

Marca si empres algun d’aquests


25

En aquesta qüestió destaquem les mestres de suport, les quals fan un ús de recursos TIC

més divers, adaptant-se a cada edat segons el moment.

4.2 Resultats famílies

Gràfic 7. Hàbit més difícil d’aconseguir a casa

Segons el gràfic 7, les famílies coincideixen amb els docents escollint els hàbits socials

com aquells més difícils d’aconseguir amb un 39% i en segon lloc amb un 28%

destacant els físics.

Aquestes dades reforcen la idea de la importància que se li ha de donar a mantindre

eixos ponts de diàleg i de retroalimentació amb les famílies per part dels docents, amb

l’objectiu de treballar conjuntament i reforçar a les aules a través de diferents mètodes,

aquells coneixements, normes i actituds que per se són complicades d’adquirir a la llar.

Aquell que consideren més fàcil d’aconseguir en general és el de l’alimentació (11%),

havent estat escollit solament per dues famílies.

22%

11%

28%

39%

Quin considera que és l’hàbit més difícil d’aconseguir?

Higiene Alimentació Físic Social

26

Gràfic 8. Hores en les que la xiqueta/et està en contacte amb les tecnologies

De les 18 famílies, el 56% afirma que la seua filla/fill està en contacte amb les

tecnologies d’1 a 2 hores diàriament, mentre que el restant 44% confirma que aquest

consum augmenta a unes 2 o 3 hores al dia.

Aquesta dada ens dóna que pensar que l’auge de les tecnologies és cada vegada més

prominent i que és important marcar unes pautes tant a la llar com a l’escola pel que fa

al temps lliure de la població infantil. Per promoure hàbits saludables, seria

recomanable oferir diverses opcions d’oci i passatemps atractius als infants i considerar

el temps lliure com educatiu també.

56%

44%

La seua filla/ el seu fill està en contacte amb les tecnologies? En

cas afirmatiu, quantes hores al dia?

1-2 hores al dia 2-3 hores al dia Més de 3 hores al dia

27

Gràfic 9. Dispositius en què estan en contacte abans de dormir

En les dades rebudes en la gràfica 9, podem observar que 11 xiquetes i xiquets d’unes

11 famílies estan en contacte amb el mòbil abans d’anar a dormir i que en segon lloc

predomina el dispositiu de la televisió amb 5 famílies que ho confirmen. El dispositiu

menys utilitzat pels infants és la tableta.

Amb aquests resultats clarifiquem que l’establiment de límits i rutines durant el dia

tenen la seua importància, però que també haurien de tindre-ho els nocturns.

Segons senyala el projecte ”En família” de la Associació Espanyola de Pediatria [AEP]

(2016): Una higiene del somni inadequada provocada per la falta d’establiment de límits

i rutines als xiquets com per exemple la realització d’activitats físiques, mentals o

emocionals abans de dormir o un excessiu contacte amb els dispositius electrònics,

provoca insomni o altres alteracions que es prolonguen fins l’adolescència.

28%

5%

61%

6%

Abans de dormir està en contacte amb algun dispositiu? En cas

afirmatiu, quin?

Televisió Tableta Mòbil Altres

28

Gràfic 10. Grau en què estan d’acord amb el menú del menjador

En general els resultats són molt positius en aquesta qüestió, ja que un 44% de les

famílies estan d’acord amb el servei i un 56% està molt d’acord en que els menús que es

proporcionen són equilibrats i saludables.

Segons l’Agencia Espanyola de Seguretat Alimentaria [AESA] en la seua Estrategia

NAOS (2005) (pp.29) afirma que: “El menjador escolar juga un paper primordial ja que

el 20% de l’alumnat realitza, durant cinc dies a la setmana, la seua menjada principal en

el centre d’ensenyança, percentatge que augmenta fins el 32% en el grup d’edat de 2-5

anys”.

Amb les dades rebudes i allò anteriorment citat per l’AESA (2005), queda constància

per una banda que el menjador és una clara ferramenta de conciliació familiar i laboral

en les famílies d’aquesta aula i que el centre escolar està molt conscienciat amb la

promoció d’una alimentació saludable. Aquest intenta que el menjador ofereixca un

servei amb el qual totes les famílies estiguen satisfetes. Sempre tenint en compte les

seues opinions.

44%

56%

El servei del menjador del col·legi és adequat i proporciona un

menú saludable i equilibrat?

En desacord Ni d'acord ni desacord D'acord Molt d'acord

29

Gràfic 11. Hores diàries que dormen

Segons la gràfica 11, la meitat de les famílies confirma que la seua filla/fill dorm més de

9 hores al dia mentre que el 44% afirmen que dormen entre 8 i 9 hores diàries.

Aïlladament solament trobem un cas diferent al de la resta.

Amb aquestes dades podem observar que la gran majoria de les famílies estableixen

hàbits nocturns i prioritzen bons hàbits del somni amb la consecució d’afavorir el seu

desenvolupament i evitar problemàtiques derivades futures.

6%

50%

44%

Quantes hores dorm la seua filla/fill?

7 hores al dia 8-9 hores al dia Més de 9 hores al dia

30

Gràfic 12. Dieta Mediterrània a casa

Un 67% de les famílies enquestades estan conscienciades i afirma conéixer i seguir

estrictament una dieta Mediterrània mentre que un 20% no la segueix i un 13 % de les

famílies segueix un altre tipus d’alimentació.

Amb aquestes dades pensem que les famílies segueixen dins de les seues possibilitats

una dieta equilibrada, rica i molt diversa en aliments els quals tenen al seu abast gràcies

a la xarxa de supermercats i petits comerços de la comunitat autònoma en la que viuen.

Malgrat haver molta diversitat alimentària, moltes famílies han d’adaptar-se a una

complexa vida laboral, a canvis socioeconòmics i a ritmes frenètics presents en la

societat actual, que moltes vegades fan que canvien l’estil de vida i l’alimentació.

La dieta mediterrània es transmet de generació a generació, tal vegada aquest aspecte

tinga a veure amb el 13% restant de les famílies, ja que dins del grup-classe hi ha

famílies de diverses procedències com per exemple russes i angleses.

67%

20%

13%

A casa seguiu estrictament una dieta Mediterrània?

Si No Un altre tipus

31

5. Conclusions

Una vegada acabat aquest procés d’investigació hem aplegat a la conclusió que

l’adquisició d’hàbits i sobretot els saludables, són un aspecte més que reconegut i

necessari, no solament al segon cicle d’educació infantil, sinó a tota la infància.

El hàbits saludables s’ha comprovat que formen part de la vida quotidiana de la

ciutadania i que poc a poc estan ocupant més rellevància i prioritat, tant en les llars com

en el dia a dia de les escoles, fet que ens dóna a entendre una evolució i repercussió

positiva en el pensament i en les metodologies docents que es porten a terme.

Primerament, s’ha d’afegir que s’han aconseguit tots els objectius plantejats en aquest

treball tant a nivell de coneixença del punt de vista dels professionals de l’educació a

nivell de cicle, com en l’anàlisi i contrastació de la situació actual, a través de la

recol·lecció d’enquestes i l’opinió de les famílies.

Hem observat i analitzat que aquest és un procés imprescindible que comença

individualment en el si familiar de la manera més intuïtiva i natural i que es fomenta i

perpetua a l’escola de manera col·lectiva, a partir de l’enginy, curiositat i consideració

de les necessitats i capacitats de l’alumnat.

Per una altra banda, amb la posada en pràctica de recursos innovadors i experiències

vivencials a l’aula hem pogut observar i comprovar, si les propostes organitzades i les

finalitats per a la consecució d’aquesta adquisició, han estat adequades. Encara que no

s’han pogut realitzar en la seua totalitat, donada la limitació de programes tecnològics

instal·lats no compatibles amb el format de les propostes pensades en un principi. A

més, és important mencionar que s’ha de tindre en compte la realitat de l’aula i adaptar-

se tant al seu horari com a la seua metodologia. No obstant, malgrat tindre un període de

temps limitat, més curt que llarg, gran part de les activitats s’han pogut realitzar amb

una gran planificació, ajuda i orientació per part de la tutora de l’aula.

Amb les enquestes dutes a terme hem pogut veure que l’equip docent sí que treballa els

hàbits saludables, cadascun personalitzant els usos dels recursos que tenen al seu abast,

tots i totes sent conscients en tot moment de quins són aquells que més necessiten

fomentar-se. A més, des dels inicis del cicle, amb la col·laboració necessària de les

mestres de suport, s’aprecia un consens i una coordinació excepcional basat en el

tractament natural dels processos d’assimilació i automatització d’aquests.

32

Un altre punt a tenir en compte és el caràcter compensatori de l’escola que s’ha pogut

captar amb els resultats, donat que totes les aules estan d’acord amb l’ús de les

tecnologies diàriament però sense excessos, propiciant un ús saludable i positiu

d’aquestes.

Pel que fa a les famílies, la seua opinió ha estat més que necessària per a analitzar

aquesta realitat immediata i de reafirmar-nos en la importància de crear ponts

significatius i de retroalimentació amb aquestes, sempre tenint en compte les seues

inquietuds i manera de ser i viure. Amb els resultats de l’observació a l’alumnat de 4

anys podem dir que existeix un treball profund en eixa formació de les seues capacitats i

habilitats i que aquesta edat es caracteritza per ser transitòria, ja que la gran majoria de

conductes observades encara estan en procés d’adquisició. No obstant els resultats en

general són d’allò més satisfactori i amb tota seguretat, pensem que si haguérem tingut

més temps haguérem apreciat nous avanços i haguérem continuat aprenent molt més,

donada la motivació i curiositat del tema escollit.

33

6. Referències bibliogràfiques

Adams, A (1976). The Humanities Jungle. Londres. Ward Lock Educational.

Buxarrais, M.R. (1997). La formación del profesorado en educación en valores.

Bilbao: Desclée de Brouwer.

Conselleria d’ Educació. (2008). DECRET 38/2008, de 28 de març, del Consell,

pel qual s’establix el currículum del segon cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat

Valenciana. DOGV (03/04/2008), 5734, 55018-55048.

Delors. J (1996). Los cuatro pilares de la educación, en La educación encierra

un tesoro. Informe de la Unesco de la Cominsión Internacional sobre la educación para

el siglo XXI. Madrid. Santillana/ Unesco, pp. 91-103.

Díez Navarro, C. (1998). La oreja verde de la escuela. Madrid: Edicions de la

Torre, pp 81.

Feliu, M, Jiménez, L. (2015). Ciencias sociales y educación infantil (3-6).

Cuando despertó el mundo estaba allí. Barcelona: Graó.

Morón, C (2002). The Humanities in the Age of Technology. Washington DC.

Catholic University of America Press.

Palomar, M, P.L. Muñoz (2014). Autonomia personal i salut infantil (CFGS

Educación Infantil). Servicios socioculturales y a la comunidad. Madrid: Editorial

Altamar, pp 134- 155

Rivero, M.P. (2011). Didáctica de las ciencias sociales para educación infantil.

Zaragoza: Mira editores, S.A.

Zabalza, M.A (coord.) (1996). Los diez aspectos claves de una Educación

Infantil de calidad, en Calidad en la Educación Infantil. Madrid. Narcea, pp. 49-61.

34

7. Referències webgràfiques

Agencia Española de Seguridad Alimentaria.[AESA] (2005). Estrategia NAOS.

Invertir la tendencia de la obesidad. Estrategia para la nutrición, actividad física y

prevención de la obesidad. Alcalá. Ministerio de Sanidad y Consumo. Recuperat de:

https://bit.ly/2YDG4c2

Aragón, V, Palao, S. Benlliure, J. (2016). Els aliments. CEIP El Molino (Isla

Cristina), CEIP Mare de Déu del Patrocini (Foios). Jclic. Recuperat de:


Busquets. F. Biblioteca d’activitats JClic. Recuperat de: https://bit.ly/2Y6QpNs

Palomar, M, Virgili, A. Estratègies per millorar la convivencia. Habilitats

socials. IOC. pp 37.Recuperat de: https://bit.ly/3cPR4Hh

Romero, C. Marcos, J. (2020). Rutinas de la vida diaria. ARASAAC

(Aragonese Centre for Augmentative & Alternative Communication). Gobierno de

Aragón. Recuperat de: https://bit.ly/35k7yoN

Caride. S (2011). Aprendemos hábitos saludables. Mis juegos

interactivos.Recuperat de: https://bit.ly/3aFN0rL

Didactic Apps SL (2014). Alex aprende a vestirse solo. APPY autism.

Fundación Orange. Recuperat de: https://bit.ly/3bCnPYl

Organització Nacions Unides [ONU] (2015). Memoria del Secretario General

sobre la labor de la Organización (ISSN 0252-0036).Recuperat de:

https://bit.ly/2SoHNhs

Organització Nacions Unides [ONU] (1948). D. U. dels Drets Humans

Organització de les Nacions Unides. Assemblea General del, 10. Recuperat de:

https://bit.ly/3d38bp3

YOGIC. (9-6-2016). YOGIC/ Yoga para niños- Cápsula “El cuento de las

mariposas”- Juegos y canciones infantiles. Youtube. Recuperat de:


https://bit.ly/2YDG4c2


https://bit.ly/2Y6QpNs

https://bit.ly/3cPR4Hh

https://bit.ly/35k7yoN

https://bit.ly/3aFN0rL

https://bit.ly/3bCnPYl

https://bit.ly/2SoHNhs

https://bit.ly/3d38bp3

https://www.youtube.com/watch?v=MI1S5rM0ou0


35

Dúo Tiempo de Sol. (20-2-2016). Dúo Tiempo de Sol- Tomaditos en parejas.

Canal TiempodelSol. Youtube. Recuperat de: https://bit.ly/3f8jmPq

Asociación Española de Pediatría [AEP] (16-10-2016). Insomnio. El niño que no

duerme bien. En família AEP. Recuperat de: https://bit.ly/3dq8AlZ

Acuña. P (22-6-2017). Saludo al sol cantado. MiniPadmini YOGA PARA

NIÑOS Y NIÑAS. Youtube. Recuperat de: https://bit.ly/2VDsuUm

Generalitat de Catalunya (2019). La dieta Mediterrània. Canal Salut.. Recuperat

de: https://bit.ly/3aHvkvC

Martínez. B. (7-8-2019). Oso vago. Obra de teatro para inculcar hábitos de

higiene en los niños. Guia infantil. Recuperat de: https://bit.ly/2yPWNOQ

Mercabarna (2019). Juga a la piràmide alimentària. Campanya 5 al dia.

Generalitat de Catalunya. Recuperat de: http://www.5aldia.es/5-al-dia-a-casa/la-

piramide-dels-aliments/joc-piramide-alimentaria/

Morell. A (19-2-2020). El conte de l’ós peresós. Youtube. Recuperat de:


https://bit.ly/3f8jmPq

https://bit.ly/3dq8AlZ

https://www.youtube.com/watch?v=7fHpf4A9P1I&t=2s

https://bit.ly/2VDsuUm

https://canalsalut.gencat.cat/ca/vidasaludable/alimentacio/la_dieta_mediterrania/

https://bit.ly/3aHvkvC

https://bit.ly/2yPWNOQ

http://www.5aldia.es/5-al-dia-a-casa/la-piramide-dels-aliments/joc-piramide-alimentaria/



36

8. Annexos

ANNEX I

QÜESTIONARI EQUIP DOCENT

Investigació TFG→ Tractament i adquisició d’hàbits saludables a l’etapa d’educació

infantil

Alumna→ Anna Morell Mullor Aula: _________________________

1. De quina manera treballes els hàbits d’higiene? Utilitzes algun instrument o recurs

didàctic? Marque amb una X si utilitza algun/alguns d’aquests:

→Àlbums il·lustrats

→Recursos TIC

→Rúbriques d’avaluació

→Teatre

→Psicomotricitat

2. De quina manera treballes els hàbits socials? Utilitzes algun instrument o recurs didàctic

complementari? Marque amb una X si utilitza algun/alguns d’aquests:

→Àlbums il·lustrats

→Recursos TIC

→Rúbriques d’avaluació

→Teatre

→Psicomotricitat

3. Realitzes avaluacions durant l’any escolar al respecte de l’adquisició d’hàbits

concretament?

Marque amb un X:

→Si →No

En cas afirmatiu, marque amb una X:

→1 vegada a l’any →2 vegades a l’any → Més de 2 vegades a l’any.

4. Quins consideres que són els hàbits més difícils d’aconseguir?

Marca amb una X:

→ Higiene (llavar-se les mans, ordenar l’aula, tirar les deixalles al contenidor, vestir-se

correctament, etc...)

→ Alimentació (menjar-se l’esmorzar, consumir aliments saludables, hidratar-se, etc...)

→ Social (demanar disculpes, donar les gràcies, saludar, escoltar els altres, acomiadar-se, etc…)

→ Físic (moviment, expressió corporal, psicomotricitat, control de postura, relaxació, etc...)

→Tallers plàstics →Joc simbòlic

→Cançons →Racons

→Tallers experimentació

→Tallers plàstics →Joc simbòlic

→Cançons →Racons

→Tallers experimentació

37

5. Utilitzeu recursos TIC a l’aula?

Marque amb un X:

→Si →No

En cas afirmatiu, quantes hores a la setmana els utilitzes?

Marca amb una X:

→ 1-2 hores a la setmana

6. Marca amb una X si empres algun d’aquests:

→Pissarra digital interactiva

→Llibres interactius

→Projector

→Tabletes

→Activitats o jocs on-line

→Mural interactiu → Realitat augmentada

→ Ordinador →Plataformes musicals

→ 3-4 hores a la setmana → 5 hores a la setmana

38

ANNEX II

QÜESTIONARI A LES FAMÍLIES

Investigació TFG→ Tractament i adquisició d’hàbits saludables a l’etapa d’educació infantil

Alumna→ Anna Morell Mullor. Classe → 4 anys A

1. Quin considera que és l’hàbit més difícil d’aconseguir?

Marque amb una X:

→ Higiene→ Rentar-se les dents, llavar-se les mans, vestir-se sols, ordenar els joguets, tirar les

deixalles, fer-se el cabell, etc...

→ Alimentació→ Posar i llevar taula, menjar-se-ho tot, beure aigua, etc...

→ Físic→ Relaxar-se, ser actiu, fer esport, etc...

→ Social→ Demanar disculpes, donar les gràcies, saludar, escoltar els altres, compartir,

acomiadar-se i demanar les coses amb per favor.

2. La seua filla/ el seu fill està en contacte amb les tecnologies?

Marque amb un X:

→Si

→No

En cas afirmatiu, quantes hores al dia?

Marque amb una X:

→1-2 hores al dia

→2-3 hores al dia

→Més de 3 hores al dia

3. Abans de dormir està en contacte amb algun dispositiu?

Marque amb un X:

→Si

→No

En cas afirmatiu, quin?

Marque amb una X:

→Televisió

→Tableta

→Mòbil

→Altres

4. El servei del menjador del col·legi és adequat i proporciona un menú saludable i

equilibrat? Marqueu amb una X:

En desacord Ni d’acord ni

desacord

D’acord Molt d’acord

39

5. Quantes hores dorm la seua filla/fill?

Marque amb una X:

→7 hores al dia

→8-9 hores al dia

→Més de 9h al dia.

6. A casa seguiu estrictament una dieta Mediterrània?

Marque amb una X:

→Si

→No

→Un altre tipus

A aclarir:

Algunes característiques de la dieta Mediterrània (extretes del Canal Salut. Generalitat

de Catalunya)

- Predomini de vegetals: hortalisses, fruites, llegums...

- Predomini de peix i carns blanques.

- Preferència pels productes locals i d’estació.

- Utilització d’espècies com: orenga, pebre, llorer, comí, romaní etc.

- Plats únics equilibrats com: estofats, guisats, calderetes, arrossos, verdures

escalivades etc.

- Utilització de l’oli d’oliva per a cuinar i amanir.

40

Annex III

TEMPORALITZACIÓ SESSIONS

Setmana del 10 al 14 de febrer


Hores Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 09:00

10:00

Assemblea Assemblea Assemblea Assemblea Assemblea

10:00

11:00

Psicomotricitat Racons Racons Racons “Què saps dels

aliments?”

11:00

11:30

Primer P A T I

11:30

12:20

Racons “Passem una bona

estona junts”

(Grup 1)

Anglès “Passem una bona

estona junts”

(Grup 2)

Biblioteca centre/

Jocs orals

(desdoblament)

12:20

13:10

Taller de llum/

Taller de ciències

(desdoblament)

Racons Racons Psicomotricitat

(desdoblament)

Racons

13:10

13:25

Segon P A T I

13:25

14:00

Conte Poesies Conte Cançons Cançons


10:00


10:00

11:00

Psicomotricitat

(desdoblament)

Racons Racons “Experimentem

amb la Bee Bot”

Racons

11:00

11:30

Primer P A T I

11:30

12:20

Racons “Namasté”

(Grup 1)

Anglès Racons Biblioteca centre/

Jocs orals

(desdoblament)

12:20

13:10

Taller de llum/

Taller de ciències

(desdoblament)

“La història de l’ós

peresós”

Racons “Namasté”

(Grup 2)

Racons

13:10

13:25

Segon P A T I

13:25

14:00


41


Setmana del 2 al 6 de març


10:00


10:00

11:00

Psicomotricitat

(desdoblament)

Racons Racons “Experimentem

amb la Bee Bot”

Racons

11:00

11:30

Primer P A T I

11:30

12:20

Racons “Les aventures de

Pepito”

(Grup 1)

Anglès Racons Biblioteca centre/

Jocs orals

(desdoblament)

12:20

13:10 “Ajudem els

amics de l’ós

peresós”

(Grup 1)

Racons Racons “Les aventures de

Pepito” (Grup 2)

Racons

13:10

13:25

Segon P A T I

13:25

14:00



10:00


10:00

11:00

Psicomotricitat

(desdoblament)

Racons Racons Racons Racons

11:00

11:30

Primer P A T I

11:30

12:20

Racons Racons Anglès Racons Biblioteca

centre/ Jocs

orals

(desdoblament)

12:20

13:10 “Ajudem els

amics de l’ós

peresós”

(Grup 2)

Racons Racons Psicomotricitat

(desdoblament)

Racons

13:10

13:25

Segon P A T I

13:25

14:00


42

ANNEX IV

MATERIALS “Experimentem amb la Bee Bot”

43

ANNEX V

MATERIALS “La història de l’ós peresós”

44

Guió adaptat “L’òs peresós”

GUIÓ ADAPTAT OBRA “L’ÓS PERESÓS”

Primer acte

(Apareix ós a la pantalla)

- Ós: Humm...Què estrany que els meus amics encara no estiguen de passeig com jo. Serà

que ja han aplegat del col·legi i ja estan al llac jugant? Aniré a casa de Lleó a veure que

ocorreix.

- Ós: Hola amic Lleó, ¿com estàs?

(Apareix Lleó a la pantalla)

- Lleó: Hola Ós, estava acabant de llavar-me les potes, !les tenia plenes de fang!, ¿Tu ja

t’has llavat les teues?

- Ós: Doncs no, no me les he llavat. Em donava peresa, a més, per a qué vaig a fer-ho si

ara vaig a embrutar-me-les de nou?

- Lleó: Però és important tindre les potes netes!

- Ós: No passa res, ja ho faré un altre dia. Anem a buscar a Tigre? Segur que vol vindre-

se’n amb nosaltres al llac.

- Lleó: Està bé, anem a buscar a Tigre.

- Lleó: Tigre, estàs ahí?

(Apareix Tigre en la pantalla)

- Tigre: Hola xics, sí, ací estic. Estava rentant-me els ullals. Hi ha que tindre’ls sempre

brillants i molt afilats.

- Lleó: Sí, és cert. Jo també hem rente els ullals tots els dies.

- Ós: Doncs jo no, no perc el temps en eixes coses, jo sols vull menjar, jugar i dormir.

Vinga, anem-nos-en al llac!

(Es lleven els animals de la pantalla)

Segon acte

(Aparéixen els tres amics en la pantalla)

- Ós: Ay, què bé s’està ací!

- Tots: Siiii, açò és molt divertit!

(Apareix Mico en la pantalla)

45

- Mico: Hola amics, què feu?

- Ós: Doncs ja portem una estona ací descansant al costat del llac. Com és qué no has

vingut abans?

- Mico: Perquè m’estava tallant les ungles.

- Ós: Doncs jo ja me’n vaig a casa, tinc fam i son. Adéu amics!

- Tigre: Què peresós és aquest xicotet Ós! Mai vol rentar-se.

- Lleó: Ni rentar-se els ullals.

- Mico: Ni tampoc tallar-se les ungles. Així no podem seguir. Crec que hem de donar-li

una lliçó. Ja ho tinc!

Tercer i últim acte

(Casa de Mico)

(Apareixen Tigre, Mico i Lleó junts)

- Tots: Recordeu el pla que hem parlat veritat? Vinga, anem a veure qué passa.

- Ós: Ja estic ací!

- Mico: Avant, ja està preparat el té i delicioses galetes per berenar.

- Ós: Ala, meravellós! Tinc una fam...

- Tigre: Mmmm... què bo!

- Ós: Algú m’ajuda? Tinc les ungles tant llargues que no puc obrir el paquet de galetes.

- Lleó: No et preocupes, pots anar a la cuina a per unes tisores.

- Ós: Oh! No puc agafar les tisores, ajudeu-me per favor, se me esvaren tot el temps.

Aww, què mal!

- Mico: Clar, tens les potes tant brutes que se t’ha esvarat. No passa res, jo t’ho obric.

- Ós: Moltes gràcies. Vaig a donar-li un mosset que de segur que estan molt bones. Aww!

Em fa mal el queixal!

- Mico: Ós, quants dies portes sense netejar-te els ullals? Tal vegada et facen mal per

això.

- Ós: Mmm...ara que ho pense, jo crec que porte ja un montó de dies.

- Tigre: Ho veus, per això és important que et cuides.

- Lleó: Tigre té raó. Hi ha que tallar-se les ungles de tant en quant!

- Mico: I també llavar-se els ullals, tots els dies.

- Lleó: I les potes quan estan brutes!

- Ós: Val, crec que ja he entés la lliçó. Hi ha que fer totes eixes coses. Però és qué em

dóna tanta peresa...

- Mico: A nosaltres també ens dóna peresa però és pitjor que et faça mal una dent, no

creus?

46

- Ós: D’acord, a partir d’ara em cuidaré més. Gràcies per la lliçó que meu donat!

- Tots: De res, per això estan els amics! Donan’ns una abraçada!

(Apareixen objectes d’higiene personal)

Doncs ja sabeu és molt important cuidar-se, netejar-se i tindre una bona higiene. No deixeu per

a demà el que pugueu fer avui. I conte contat ja s’acabat i qui no s’alce té el cul foradat!

Crèdits

Idea original: Beatriz Martínez

Adaptat per: Anna Morell

Universitat d’Alacant

Magisteri Infantil

2019-2020

47

ANNEX VI

MATERIALS “Ajudem els amics de l’ós peresós”

48

ANNEX VII

MATERIALS “Les aventures de Pepito”

49

Història de Pepito

Pepito és un xic molt aventurer que un dia va decidir conèixer el món que l’envolta per a

aconseguir el menú més saludable i més saborós de tots; però per a poder aplegar a la seua meta,

necessita de la vostra ajuda d’exploradors. Voleu ajudar a Pepito i seguir-lo en les seues

aventures? (Esperem resposta). Doncs aleshores anem allà!!

Pepito anava caminant per un bosc quan de sobte es va trobar una muntanya la qual havia

d’escalar (infraestructura del parc de primària). El que hem de fer ara és pujar i baixar la

muntanya com va fer Pepito, però en compte, perquè hem d’esperar a que tots els

companyers/eres ho facen per a poder conèixer quina és la següent aventura. Recordeu que una

vegada ho aconseguim ens esperem ací prop al meu costat (senyalant un punt en concret).

Molt bé!(es reparteixen les targetes pertinents).Què vos ha tocat? Sabeu que és?(escoltant

respostes). Perfecte, i ara que ja ho hem fet tots/es, anem a veure on ens dirigim ara.

Una vegada va ascendir i descendir la muntanya, Pepito es va trobar amb un passadís ple de

enormes pedres les quals va haver de botar d’una en una per a poder creuar a l’altra banda.

(Botar d’un coixí a un altre intentant no tocar a terra).

Fantàstic! Esteu fets uns/es exploradors/es de primera! (es reparteixen les targetes pertinents).

Ja teniu dues targetes cada equip! Ja esteu tots/es junts/es de nou? Doncs ara coneixerem quin

va ser l’últim pas de Pepito. Esteu preparats/ades?(Esperem resposta). Seguiu-me!

Finalment, Pepito després de caminar una estona més, es va trobar amb un últim obstacle, un

riu! Però per a poder creuar-lo va haver de passar per damunt d’ell amb molta cura per a no

caure i banyar-se tot sencer! Esteu preparats per a fer d’equilibristes? (Esperem resposta)

Meravellós! Heu aconseguit seguir a Pepito en aquestes súper aventures! (S’acaben de repartir

les targetes). Ara cada equip ens dirà quin súper menú ha aconseguit! Mmm...boníssim!

50

ANNEX VIII

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES DE LA MEUA PROPOSTA DIDÀCTICA

Nom: Quin és el meu lloc? Nº sessions: 1

Duració: 30 minuts Agrupament: Petits grups de 5 o 6 alumnes

Espai: Aula

Objectius didàctics - Conéixer la dieta mediterrània

- Reforçar el coneixement de les categories alimentaries

- Distribuir els aliments segons la freqüència d’ingesta setmanal

- Respectar els diferents materials i normes d’ús

- Treballar la psicomotricitat fina i la coordinació òculomanual.

- Conèixer els gustos de l’alumnat

- Reflexionar sobre la nostra pròpia alimentació




mateix i autonomia

personal

2) El joc i el moviment f) L’actitud d’ajuda i col·laboració

amb els companys en els jocs i en

la vida quotidiana

3) Activitat i vida quotidiana a) La pràctica de destreses,

actituds, normes i la consolidació

d’hàbits positius.


Comunicació i

representació

4) Llenguatge audiovisual i

tecnologies de la informació i

la comunicació

a) L’aproximació a les

produccions TIC breus i senzilles.


instruments TIC

Materials - PDI

Mercabarna (2019). Juga a la piràmide alimentària. Campanya 5 al dia. Generalitat de

Catalunya. Recuperat de: http://www.5aldia.es/5-al-dia-a-casa/la-piramide-dels-aliments/joc-

piramide-alimentaria/

- Imatge de la piràmide completa.

- Peces d’aliments de joguina.

Descripció Durant l’assemblea parlarem de la dieta mediterrània i el seu significat així com de la

importància de tindre una alimentació saludable i equilibrada. Després els preguntarem per

refrescar les diferents categories alimentaries i per cadascuna que en parlem, mostrarem un

aliment de joguina per a que ho relacionen.

Després posarem el joc en la PDI i demanarem voluntaris d’un a un per a que s’alcen i

col·loquen cada aliment on creguen arrastrant-los amb el dit per la pantalla.

Durant l’activitat anirem veient el grau de dificultat de la proposta i per facilitar el procés,

farem ús de dos comodins. El primer serà tindre la possibilitat de preguntar a les companyes i

companys i el segon, mostrar una imatge de la piràmide ja completa.



51

Nom: Sabeu com ens vestim? Nº sessions: 2





- Diferencia parts del cos → cap, tronc, extremitats.

- Identifica els contextos en que es poden vestir: casa, escola, carrer, platja, muntanya,

esport etc.

- Reflexiona i discrimina entre les opcions que hi ha.

- Relaciona estacions i característiques de la roba.

- Respecta normés d’ús i respecte dels materials.

- Relaciona part del cos i peça de roba.

- Desxifra la solució del laberint.




mateix i autonomia personal

1)El cos i la pròpia

imatge


diferencials del cos. L’esquema

corporal

2)El joc i el moviment

f) L’actitud d’ajuda i col·laboració

amb els companys en els jocs i en la

vida quotidiana.

3)Activitat i vida

quotidiana

b)L’adquisició d’autonomia

operativa per mitjà del

desenrotllament per si mateixos

d’un creixent nombre d’accions de

la vida quotidiana, especialment en

la satisfacció de necessitats

corporals, el vestit, el menjar, etc.

4)Atenció personal i

salut

a)La salut i l’atenció d’un mateix

II) El medi físic, natural,

social i cultural


mesures



quotidiana en relació amb les

unitats de temps


Comunicació i representació

4) Llenguatge

audiovisual i tecnologies

de la informació i la

comunicació

a) L’aproximació a les produccions

TIC breus i senzilles.


instruments TIC

Materials

- Didactic Apps SL (2014). Alex aprende a vestirse solo. APPY autism. Fundación

Orange. Recuperat de: https://bit.ly/3bCnPYl

- PDI

https://bit.ly/3bCnPYl

52

- Tabletes

- Laberints amb pictogrames.

Descripció

Formarem grups de 5 o 6 alumnes al racó de l’assemblea i repartirem una tableta en cadascun

però primerament acordarem torns d’espera i explicarem normés d’ús: Important tractar els

materials sense donar-los cops, amb molta responsabilitat i cura. Es remarcarà de quina manera

han de tocar la pantalla amb el dit i amb quina intensitat.

A continuació s’explicarà el joc en el qual han d’ajudar a Alex a vestir-se segons diferents

contexts. Abans de començar a jugar el grup ha de posar-se d’acord per a escollir una situació

en concret. El paper de l’adult/a en aquesta activitat serà de revisió i orientació. Al mateix

temps es faran qüestions al voltant d’allò que estan observant i els preguntarem sobre les seues

decisions i preferències. Aquest joc també permet parlar de les diferents estacions i de les

característiques de la roba. “I perquè heu decidit posar-li eixa jaqueta?”, “Quin oratge fa a

l’estiu?”, Creieu que Àlex te fred o calor?”.

En el moment en que acaben de vestir-lo i totes/tots hagen fet ús de la tableta. Demanarem que

un/una del grup ens la done per a guardar-la amb les demés i prosseguirem amb l’explicació

del segon joc. El que faríem seria que cridaríem un grup i mentrestant l’altre jugaria lliurement

per racons. Una vegada davant la PDI, plasmaríem el laberint i demanaríem dos voluntaris per

a realitzar-lo conjuntament. En aquesta posaríem un laberint amb diferents parts del cos i peces

de roba per a que relacionen unes amb les altres i troben la parella. Per a cada grup

prepararíem amb anterioritat 3 tipus de laberint diferents. En total uns 6.

Les parelles serien:

Part del cos Peça de roba Part del cos Peça de roba Part del cos Peça de roba

Cap Barret Mans Guants Peus Calcetins

Tronc Samarreta Cames Pantalons Coll Bufanda

Nom: La gimcana saludable Nº sessions: 2

Duració: 55 minuts Agrupament: Desdoblament en 2 petits

grups (un de 12 alumnes i l’altre de 13)

Espai: Pati d’infantil.

Criteris d’avaluació - Respecta els diferents materials i normes d’ús.

- Treballa la psicomotricitat fina i grossa.

- Gaudeix de les activitats físiques saludables

- Gaudeix del contacte físic amb les seues companyes/companys

- Comprén els conceptes: agrupació, parella i trio.

- Realitza les tres proves de la gimcana.



53


mateix i autonomia

personal


imatge


diferencials del cos. L’esquema

corporal. El to, la postura,

l’equilibri.

2) El joc i el moviment f) L’actitud d’ajuda i col·laboració

amb els companys en els jocs i en

la vida quotidiana

3) Activitat i vida quotidiana a) La pràctica de destreses,

actituds, normes i la consolidació

d’hàbits positius.

Materials - 3 matalassos

- Imatges d’aliments plastificades

- Una malla de taronges

- 2 o 3 exprimidors de taronges.

- 3 bols

- Gots

- 1 Corda

- Llana

- 3 o 4 fruites de temporada (pomes, peres)

Descripció Una vegada situats en el pati d’infantil, separarem el gran grup en dos grups de 6 i un de 7 en el

cas de ser imparells. Hi hauria 3 parelles per grup aleatòriament. En el cas de ser imparells, una

adulta/adult faria parella amb el que falta. Una vegada fets, se’ls explicaran les proves físiques

a fer.

En la primera prova, “Croquetes saludables”, hauran de rodar pel matalasset des del principi

(on elegiran una imatge d’un aliment) fins el final d’aquests (on el deixaran) mantenint-lo en

tot moment a la mà.

En la segona, anomenada “L’exprimidor”, per parelles portaran una taronja sense agafar-la

amb les mans fins finalitzar el recorregut. Una vegada aconseguida la meta, hauran d’exprimir

una taronja i posar el suc en un bol. Guanya el grup que més suc tinga.

L’última prova ,“Què bo”, en una corda es col·locaran peces de fruita penjant agafades amb

llana i per parelles han de ser capaços de pegar-li mossos a una pera, poma etc...

Per a finalitzar, tornarem a la calma després d’haver esmorzat, amb el joc “Cantem com a

fruites”. Ens asseure’m a terra per a realitzar-lo. En aquest joc creatiu es preguntaria: “I si fores

una pera, com cantaries?” per exemple, i la xiqueta/xiquet en qüestió, hauria de creure que ho

és i mostrar-los als seus companys/es quin tipus de registre utilitzaria per a cada fruita.

Al final de la gimcana ens beuríem el suc per a celebrar que totes i tots hem realitzat la

gimcana completa.

54

ANNEX IX

MATERIALS ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES DE LA MEUA PROPOSTA

MATERIALS “Quin és el meu lloc?”

55

MATERIALS “Quin és el menú de hui?”

56

MATERIALS “Sabeu com ens vestim?”

→ Laberints

57

ANNEX X

RÚBRICA CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT

AD→ Adquirit NA→ No adquirit EP→ En procés

Hàbits en general (Experimentem amb la Bee Bot)

Criteri 1

Interpreta i

identifica

accions

quotidianes en

els

pictogrames

Criteri 2

Programa la

Bee Bot

i fa ús del

comptatge

Criteri 3

Respecta el

torn

Criteri 4

Comprén

conceptes

espacials

Criteri 5

Respecta els

materials i

normes d’ús

Criteri 6

Coneix les

rutines diàries

que realitza

NOM A EP NA A EP NA A EP NA A EP NA A EP NA A EP NA

Alumna 1 X X X X X X

Alumne 2 X X X X X X














Alumne 16 X X X X X X X









58


Hàbit d’higiene (La història de l’ós peresós)

Criteri 1

Identifica i

associa als

animals les

accions que

realitzen

Criteri 2

Comprén el

valor de la

higiene

personal

Criteri 3

Manté l’atenció

i respon a les

qüestions

Criteri 4

Gaudeix de

l’oralitat de la

llengua

valenciana

NOM A EP NA A EP NA A EP NA A EP NA

Alumna 1 X X X X

Alumne 2 X X X X

Alumne 3 X X X X

Alumna 4 X X X X

Alumne 5 X X X X

Alumna 6 X X X X

Alumne 7 X X X X

Alumna 8 X X X X

Alumna 9 X X X X

Alumna 10 X X X X

Alumna 11 X X X X

Alumne 12 X X X X

Alumne 13 X X X X

Alumne 14 X X X X

Alumne 15 X X X X

Alumne 16 X X X X

Alumne 17 X X X X

Alumna 18 X X X X

Alumne 19 X X X X

Alumna 20 X X X X

Alumne 21 X X X X

Alumna 22 X X X X

Alumne 23 X X X X

Alumne 24 X X X X

59


Hàbit d’higiene (Ajudem els amics de l’ós peresós)

Criteri 1

Treballa la

psicomotricitat

fina i grossa

Criteri 2

Gaudeix de

l’experiència

en la taula de

llum

Criteri 3

Recorda els

animals de la

història “L’ós

peresós” i les

seues accions.

Criteri 4

Identifica i

utilitza

correctament

els utensilis

quotidians

Criteri 5

Relaciona

objecte

quotidià amb

part del cos

NOM A EP NA A EP NA A EP NA A EP NA A EP NA

Alumna 1 X X X X X

Alumne 2 X X X X X

Alumne 3 X X X X X

Alumna 4 X X X X X

Alumne 5 X X X X X

Alumna 6 X X X X X

Alumne 7 X X X X X

Alumna 8 X X X X X

Alumna 9 X X X X X

Alumna 10 X X X X X

Alumna 11 X X X X X

Alumne 12 X X X X X

Alumne 13 X X X X X

Alumne 14 X X X X X

Alumne 15 X X X X X

Alumne 16 X X X X X

Alumne 17 X X X X X

Alumna 18 X X X X X

Alumne 19 X X X X X

Alumna 20 X X X X X

Alumne 21 X X X X X

Alumna 22 X X X X X

Alumne 23 X X X X X

Alumne 24 X X X X X

60


Hàbit d’higiene (Aprenem hàbits saludables)

Criteri 1

Treballa la

psicomotricitat

fina i grossa

Criteri 2

Gaudeix de

l’experiència

en la taula de

llum

Criteri 3

Recorda els

animals de la

història “L’ós

peresós” i les

seues accions.

Criteri 4

Comprén el

valor de la

higiene

personal.

Criteri 5

Relaciona

objecte

quotidià amb

part del cos


Alumna 1 X X X X X

Alumne 2 X X X X X

Alumne 3 X X X X X

Alumna 4 X X X X X

Alumne 5 X X X X X

Alumna 6 X X X X X

Alumne 7 X X X X X

Alumna 8 X X X X X

Alumna 9 X X X X X

Alumna 10 X X X X X

Alumna 11 X X X X X

Alumne 12 X X X X X

Alumne 13 X X X X X

Alumne 14 X X X X X

Alumne 15 X X X X X

Alumne 16 X X X X X

Alumne 17 X X X X X

Alumna 18 X X X X X

Alumne 19 X X X X X

Alumna 20 X X X X X

Alumne 21 X X X X X

Alumna 22 X X X X X

Alumne 23 X X X X X

Alumne 24 X X X X X

61


Hàbit d’alimentació (Què saps dels aliments )

Criteri 1

Identifica les

diferents

categories

alimentaries

Criteri 2

Relaciona els

aliments segons

la categoria

alimentaria

Criteri 3

Respecta els

diferents

materials i

normes d’ús

Criteri 4

Fa ús de la

memòria

Criteri 5

Treballa la

psicomotricitat

fina i la

coordinació

òculomanual


Alumna 1 X X X X X

Alumne 2 X X X X X

Alumne 3 X X X X X

Alumna 4 X X X X X

Alumne 5 X X X X X

Alumna 6 X X X X X

Alumne 7 X X X X X

Alumna 8 X X X X X

Alumna 9 X X X X X

Alumna 10 X X X X X

Alumna 11 X X X X X

Alumne 12 X X X X X

Alumne 13 X X X X X

Alumne 14 X X X X X

Alumne 15 X X X X X

Alumne 16 X X X X X

Alumne 17 X X X X X

Alumna 18 X X X X X

Alumne 19 X X X X X

Alumna 20 X X X X X

Alumne 21 X X X X X

Alumna 22 X X X X X

Alumne 23 X X X X X

Alumne 24 X X X X X

62


Exercici físic i relaxació (Namasté)

Criteri 1

Es concentra

durant

l’activitat

Criteri 2

Relaciona

personatges i

moviments

Criteri 3

Fa ús de la

respiració i de

l’autorelaxació.

Criteri 4

Experimenta a

través del

moviment

Criteri 5

Manté

l’equilibri

durant els

moviments


Alumna 1 X X X X X

Alumne 2 X X X X X

Alumne 3 X X X X X

Alumna 4 X X X X X

Alumne 5 X X X X X

Alumna 6 X X X X X

Alumne 7 X X X X X

Alumna 8 X X X X X

Alumna 9 X X X X X

Alumna 10 X X X X X

Alumna 11 X X X X X

Alumne 12 X X X X X

Alumne 13 X X X X X

Alumne 14 X X X X X

Alumne 15 X X X X X

Alumne 16 X X X X X

Alumne 17 X X X X X

Alumna 18 X X X X X

Alumne 19 X X X X X

Alumna 20 X X X X X

Alumne 21 X X X X X

Alumna 22 X X X X X

Alumne 23 X X X X X

Alumne 24 X X X X X

63


Exercici físic i relaxació (Les aventures de Pepito)

Criteri 1

Gaudeix de

les activitats

físiques

saludables

Criteri 2

Gaudeix del

contacte físic

Criteri 3

Reconeix els

aliments

saludables i

els que no

Criteri 4

Gaudeix dels

jocs en grup

Criteri 5

Identifica els

aliments de

les diferents

imatges i les

posa en

ordre

Criteri 6

Respecta les

normes del

joc i els

materials

NOM A EP NA A EP NA A EP NA A EP NA A EP NA A EP NA

























64


Hàbits socials (Passem una bona estona junts)

Criteri 1

Es comunica

amb les

companyes i

companys

Criteri 2

Gaudeix i

participa en els

jocs de grup

Criteri 3

Mostra sentit

del humor i riu

amb el grup

Criteri 4

Comprén el

conceptes:

agrupació,

parella i trio.

Criteri 5

Identifica els

nombres

mencionats i els

representa


Alumna 1 X X X X X

Alumne 2 X X X X X

Alumne 3 X X X X X

Alumna 4 X X X X X

Alumne 5 X X X X X

Alumna 6 X X X X X

Alumne 7 X X X X X

Alumna 8 X X X X X

Alumna 9 X X X X X

Alumna 10 X X X X X

Alumna 11 X X X X X

Alumne 12 X X X X X

Alumne 13 X X X X X

Alumne 14 X X X X X

Alumne 15 X X X X X

Alumne 16 X X X X X

Alumne 17 X X X X X

Alumna 18 X X X X X

Alumne 19 X X X X X

Alumna 20 X X X X X

Alumne 21 X X X X X

Alumna 22 X X X X X

Alumne 23 X X X X X

Alumne 24 X X X X X

65

ANNEX XI

RESULTATS REGISTRE OBSERVACIONAL ALUMNES

o Primera setmana

NOMS Alumna 1 Alumne 2 Alumne 3 Alumna 4 Alumne 5

A)Hàbits socials AD NA EP AD NA EP AD NA EP AD NA EP AD NA EP

A.1 Saluda a la mestra quan

entra a l’aula

X X X X X

A.2S’acomiada del familiar

(abraçada, petó)

X X X X X

A.3Saluda als companys/es

quan entra

X X X X X

A.4 Dona les gràcies X X X X X

A.5 Demana les coses amb

per favor

X X X X X

A.6 Demana disculpes X X X X X

A.7 Comparteix els joguets X X X X X

A.8 Respecta el torn de

paraula

X X X X X

A.9 Respecta la posició quan

es fan cues.

X X X X X

B) Hàbits d’higiene

posturals i d’ordre.

AD NA

EP AD NA EP AD NA EP AD NA EP AD NA EP

B.1 S’asseu correctament (no

cames en W)

X X X X X

B.2 No canvia de posició

constantment

X X X X X

B.3 Apropa la cadira a la

taula

X X X X X

B.4 Es renta les mans després

d’anar al servei

X X X X X

B.5 Es renta la cara després

de pintar-se-la

X X X X X

B.6 Es nuga les sabates X X X X X

B.7 Ordena el material quan

acaba de jugar

X X X X X

B.8 Sap on va cada material

de la classe

X X X X X

C) Hàbit d’alimentació i

hidratació

AD NA EP AD NA EP AD NA EP AD NA EP AD NA EP

C.2 S’obri els envoltoris sol/a X X X X X

C.3 Es guarda el que no

s’acaba a la fiambrera

X X X X X

C.4 S’acaba el segon

esmorzar

X X X X X

C.5 Els esmorzars que

prefereix són saludables

X X X X X

C.6 S’alça i beu sol/a quan

ho necessita

X X X X X

C.7 Tira les deixalles al

contenidor corresponent

X X X X X


66

o Segona setmana

NOMS Alumna 6 Alumne 7 Alumna 8 Alumna 9 Alumna 10



entra a l’aula

X X X X X


(abraçada, petó)

X X X X X


quan entra

X X X X X



per favor

X X X X X




paraula

X X X X X


es fan cues.

X X X X X



AD NA


B.1 S’asseu correctament

(no cames en W)

X X X X X


constantment

X X X X X


taula

X X X X X


d’anar al servei

X X X X X


de pintar-se-la

X X X X X



acaba de jugar

X X X X X


de la classe

X X X X X


hidratació





X X X X X


esmorzar

X X X X X



X X X X X


ho necessita

X X X X X



X X X X X


67

o Tercera setmana

NOMS Alumna 11 Alumne 12 Alumne 13 Alumne 14 Alumne 15



entra a l’aula

X X X X X


(abraçada, petó)

X X X X X


quan entra

X X X X X



per favor

X X X X X




paraula

X X X X X


es fan cues.

X X X X X



AD NA



(no cames en W)

X X X X X


constantment

X X X X X


taula

X X X X X


d’anar al servei

X X X X X


de pintar-se-la

X X X X X



acaba de jugar

X X X X X


de la classe

X X X X X


hidratació





X X X X X


esmorzar

X X X X X



X X X X X


ho necessita

X X X X X



X X X X X


68

o Quarta setmana

NOMS Alumne 16 Alumne 17 Alumna 18 Alumne 19 Alumna 20



entra a l’aula

X X X X X


(abraçada, petó)

X X X X X


quan entra

X X X X X



per favor

X X X X X




paraula

X X X X X


es fan cues.

X X X X X



AD NA



(no cames en W)

X X X X X


constantment

X X X X X


taula

X X X X X


d’anar al servei

X X X X X


de pintar-se-la

X X X X X



acaba de jugar

X X X X X


de la classe

X X X X X


hidratació





X X X X X


esmorzar

X X X X X



X X X X X


ho necessita

X X X X X



X X X X X


69

o Quinta setmana

NOMS Alumne 21 Alumna 22 Alumne 23 Alumne 24



entra a l’aula

X X X X


(abraçada, petó)

X X X X


quan entra

X X X X

A.4 Dona les gràcies X X X X


per favor

X X X X

A.6 Demana disculpes X X X X

A.7 Comparteix els joguets X X X X


paraula

X X X X


es fan cues.

X X X X



AD NA



(no cames en W)

X X X X


constantment

X X X X


taula

X X X X


d’anar al servei

X X X X


de pintar-se-la

X X X X

B.6 Es nuga les sabates X X X X


acaba de jugar

X X X X


de la classe

X X X X


hidratació


C.2 S’obri els envoltoris sol/a X X X X



X X X X


esmorzar

X X X X



X X X X


ho necessita

X X X X



X X X X


New ELS FONAMENTS DE L’EDUCACIÓ - RUA, Repositorio...

Documents

Transcript of New ELS FONAMENTS DE L’EDUCACIÓ - RUA, Repositorio...