NEVADA DEL 8 DE MARÇ DE 2010ANÀLISI D’UN FENOMEN METEOROLÒGIC DE RISC

José Puyuelo Martínez

Climatologia de Situacions de Risc

Curs 2009-2010

1. Introducció del treball i motivacions personals

Presentació del temporal de neu i vent que afectà Catalunya el dia8 de març, especialment centrada a la ciutat de BarcelonaEstructuració del treball consistent en la valoració dels impactes generats per la nevada, l’anàlisi i explicació d’aquesta situaciómeteorològica excepcional i una discussió sobre la seva correcta previsió i gestió a l’apartat de conclusionsTema escollit per representar un fenomen atípic a la meva ciutat, a més de viure’l en primera personaInterès per la singularitat del fenomen, que no rau únicament en el fet d’haver nevat a cota zero sinó per les característiques que presentava, com la intensitat de la nevada, les ventades, l’activitat elèctrica associada i els gruixos acumulatsSituació particular que comportà un col.lapse quasi generalitzat a Barcelona i a gran part de Catalunya, a més de greus afectacionsen el subministrament elèctric

2. Conseqüències i impactes derivats del temporal2.1 Afectacions a la ciutat de Barcelona

Col.lapse generalitzat dels carrers, accessos i rondes de la ciutat, coincidint amb l’hora punta de finalització de la jornada laboralSuspensió dels autobusos urbans i tramvies pel gruix de neu acumulatMetro com a únic transport alternatiu, el qual va romandre obert tota la nitPart alta de Barcelona com a zona més afectada (aïllament de l’Hospital Vall d’Hebron, accessos a Collserola tallats per acumulacions de 30cm...)Caiguda d’arbres i branques com a conseqüència del pes de la neuPort tancat parcialment i prohibició d’acostar-se al mar per les fortes ventades i l’alçada de les onades

Imatge del col.lapse generat a la Ronda de Dalt (Font: www.iliasszaabat.com)

Aspecte que presentava la Rambla Catalunya durant la nevada (Font: www.heraldo.es)

2. Conseqüències i impactes derivats del temporal2.2 Afectacions a la resta de Catalunya

Paralització del servei de rodalies i part dels trens regionals, a més de diverses incidències als FGC per talls en el subministrament elèctric, el gruix de neu acumulat i la caiguda d’arbres a les viesAtrapament d’usuaris als vagons com a conseqüència del tall ferroviariAfectacions a l’AP-7 i a un centenar de carreteres de la xarxa catalana (deu mil camions aturats a l’autopista i tancament del pas de la Jonquera)200.000 abonats de la província de Girona sense subministrament elèctricHabilitació de poliesportius i hotels per la gent afectada pel temporal (sortides de Barcelona i usuaris atrapats als trens)Problemes a l’Aeroport de Girona i tancament d’escoles i universitats

Màquines llevaneus al pas fronterer de la Jonquera (Font: www.que.es)

Estat d’una torre d’alta tensió després de la nevada(Font: www.elmundo.es)

3. Anàlisi del fenomen meteorològic3.1 Situació sinòptica

MAPES DE PRESSIÓ EN SUPERFÍCIE

Formació d’una depressió a la Mar Mediterrània procedent del SW (restes d’una perturbació atlàntica) que es va profunditzar progressivament (1010hPa-993hPa),establint-se un fort fluxe de vent de l’E-NE cap a la costaEl fluxe de vent del NE es generà des del potent anticicló britànic cap a la depressió afavorint l’entrada d’aire fred continental a CatalunyaPosteriorment el centre de la depressió se situà entre les Illes Balears i la costa catalana, coincidint amb el moment de més virulència del temporal

(Font: www.meteocat.com)

3. Anàlisi del fenomen meteorològicANÀLISI A 500 hPa ANÀLISI A 850hPa

Presència d’un solc retrògrad (NE-SW) a nivells alts procedent del centre d’Europa que acabà generant una baixa tancada, situant-se entre Catalunya i Menorca en el moment de nevades més intensesBossa d’aire fred i sec que s’escola pel marge dret de l’anticicló britànic, acompanyada d’una glopada d’aire fred en nivells baixos (-6/-11graus) que va causar el descens de la cota de neuConseqüentment es produí una reacció entre la bossa d’aire fred en alçada i l’aire temperat i humit associat a la perturbació mediterrània, adquirint aquesta una elevada vorticitat i convecció que generà precipitacions intenses acompanyades de tempesta

(Font: www.meteocat.com)

3. Anàlisi del fenomen meteorològicVENTS EN SUPERFÍCIE HUMITAT RELATIVA EN SUPERFÍCIE

ALÇADA DE LES ONADESEn el cas de BCN la depressió impulsa

vents del N-NW en superfície, inhibint la progressió de la massa humida marítima i afavorint la baixada de cota de neu a nivellde mar

Màxims d’humitat que es dónen al NE de Catalunya, coincidint també amb els màxims de precipitació

Important temporal de mar a causa delsforts vents (especialment al Golf de Lleó)

(Font: www.meteocat.com)

(Font: www.meteosim.com i www.wetterzentrale.de)

3. Anàlisi del fenomen meteorològic3.2 Interpretació del radar i del detector de llamps

INTENSITAT DE PRECIPITACIÓ ACTIVITAT ELÈCTRICA

Precipitacions continuades i extenses d’intensitat moderada/forta avançant de mar cap a terra, que posteriorment es restringiren al Litoral i Prelitoral pel desplaçament de la depressió cap a l’E. Aquesta intensitat va ser un dels factors que va possibilitar la nevada, ja que es desplomà l’aire fred de nivells més alts

Presència d’activitat elèctrica (fenomen inusual en una nevada) associada a la forta convecció de la depressió

(Font: www.meteocat.com)

3. Anàlisi del fenomen meteorològic3.3 Observació d’imatges de satèl.lit

CANAL INFRAROIG (18UTC) CANAL DE MASSES D’AIRE (16UTC)

(Font: www.meteocat.com i www.eumetsat.int)

A la imatge del canal infraroig s’aprecia la borrasca perfectament formada davant de la costa catalana, amb l’ull o centre de la perturbació ben visible

El canal de masses d’aire permet veure la intrusió de la massa d’aire fred centroeuropea (color vermell) cap a Catalunya, alimentant la perturbació i en contrast la massa humida i temperada (color verd) situada al S

3. Anàlisi del fenomen meteorològic3.4 Interpretació del radiosondatge de Barcelona

(Font: www.meteocat.com)

Temperatura en superfície properaals 0 graus

Vents en superfície del NW que escombraren la massa d’aire marítima temperada i humida, possiblilitant que nevés i cuallés a la mateixa ciutat de Barcelona

Els estrats de nivells més baixos es troben molt propers a la saturació(1000-650hPa)

NCE situat entorn els 920hPa

La columna d’aire presenta estabilitat d’estratificació, però existeix inestabilitat convectiva en nivells mitjans-alts

Localització de dues inversionstèrmiques (1000-930hPa/300-225hPa)

3. Anàlisi del fenomen meteorològic3.5 Registres climàtics i dades de referència del dia 8 de març

DADES BARCELONA 8-3-2010 (Font: www.meteocat.com)

ESTACIÓ Tmax Tmin PRECIPITACIÓ RATXA MÀX

BARCELONA RAVAL

6.3 (23:48UT)

0,7(16UT)

34,8mm 12.6m/s

BARCELONA OB. FABRA

2.8(00:04UT)

-2.1(15:03UT)

31mm 19,7m/s

GRUIXOS DE NEU ACUMULATSNevada més important a nivell de mar en els darrers 25 anys

Gruixos de neu aproximats d’entre 10-20 cm al litoral, entre 35 i 70 cm al Prelitoral i interior, i fins a més d’1 m al Pirineu

Ratxa màxima de vent registrada de 126km/h a l’Empordà

Onades de 6m d’alçada significant, arribant fins els 8m d’alçada màxima

Fenomens a destacar del temporal: plujaintensa, neu, tempesta, fort vent, torb i temporal marítim amb mar brava generalitzada

4. Conclusions: Discussió sobre la previsió i gestió del temporal

MAPA D’AVISOS DE SMR 8-3-2010

El Servei Meteorològic de Catalunya anteriorment a la nevada va emetre avisos de riscde nivell 1 i 2, segons la comarca, per neu, vent i temporal marítim

Correcta previsió del temporal, encara que no s’encertà del tot bé els gruixos de neuErrada en la previsió al litoral, on no s’esperaven precipitacions continuades en forma

de neu. La causa va ser un desviament de la posició de l’ull de la perturbació amb el conseqüent canvi de direcció del vent a NW. De fet, no es va poder predir ni el mateix dia a primera hora mitjançant la tècnica del nowcasting

Cal remarcar que el Govern català va criticar les previsions efectuades (en part per les deficiències en la gestió del temporal del propi govern?)

Imatge de Catalunya nevada al canal visible (9-3-2010)

4.1 Previsió del temporal

(Fonts: www.eutmetsat.int i www.meteocat.com)

4. Conclusions: Discussió sobre la previsió i gestió del temporal4.2 Aspectes sobre la gestió del temporal

Aplicació a Barcelona del Pla d’Emergència Municipal per gel, neu i ventades davant aquesta situació excepcional ( de manera improvisada degut a l’errada en la previsió)En relació al darrer punt, es desplegaren a la ciutat 17 màquinesllevaneus i contenidors de sal, per intentar sol.lucionar el caos viariexistentLa Generalitat va activar el Pla Neucat fase 1, amb una efectivitatmillorable. El propi contingut del pla presenava deficiències anteriors i actualment s’està debatint una revisió del mateix, davant la ineficàcia que mostrà el Govern en les gestions amb Endesa per retornar el subministrament elèctric (es proposa que el Govern pugui donar ordres directes a l’elèctrica en situacions d’emergència).El Conseller d’Interior Joan Saura, principal càrrec institucional responsable de coordinació en situacions d’emergència, va obviar els avisos meteorològics emesos viatjant a Mallorca amb motiu d’una reunió. No va comparèixer públicament fins la nit del mateix dia 8

5. Bibliografia utilitzada

DIRECCIONS WEBwww.lavanguardia.eswww.heraldo.eswww.que.eswww.elmundo.eswww.meteocat.comwww.meteosim.comwww.wetterzentrale.dewww.eumetsat.int