Neurociència i Educació: El cervell adolescent...Sommerville et al., 2011 Material exclusiu - Anna...

Neurociència i Educació: El cervell adolescent

Dra. Anna Carballo Má[email protected]

www.neuro-edu.org

El cervell adolescent

PUBERTATCanvis físics corporals relacionats

amb la maduració sexual

ADOLESCÈNCIAPeríode de transició psicològica i social

entre la infantesa i la vida adulta

Material exclusiu - Anna Carballo 2019

• Conducta adolescent?

– Impulsivitat.

– Dificultat control inhibitori.

– Conductes de risc (drogues,...).

– Conducta social entre iguals.

– Conflictes amb els adults.

– Cerca de sensacions.

– Cerca d’autonomia.

– Cerca d’individualitat.

– Labilitat emocional.

– Sensibilitat a l’estrès.

– Augment en totes les habilitats cognitives.


Conductes amb sentit evolutiu:-adquirir independència-sobreviure sense els pares-conèixer altres contextos-augmentar l’autoestima


• Model triàdic

El cervell adolescentFuncions executives:-Planificació-Control atencional-Control inhibitori-Cognició social-Monitorització

Amígdala:-Estrès-Labilitat emocional

Estriat:-Reforç, plaer-Impulsivitat


• Model triàdic



Romer et al. (2010)

• Substrat neural del reforç sobreactivat


(B) Sescousse et al. (2013)(C) Silverman et al. (2015)

ImpulsivitatCerca de gratificacióConductes de riscConsum de substànciesPromisqüitatVulnerabilitat addiccions



• Impulsivitat/Control inhibitori

Sommerville et al., 2011



• Conductes de risc

Cassotti, et al. 2011



• Ús de drogues, cerca de sensacions


• Hiperactivació de l’amígdala


Hare et al., 2008

Sensibilitat a l’estrèsHumor deprimitCanvis d’humorIntensitat emocional (emocions positives i negatives)Agressivitat



• Sensibilitat a l’estrès / psicopatologia:

Kessler et al., 2005



• Hipofunció del còrtex prefrontal Dèficits executius:Presa de decisionsPlanificarDesinhibicióCognició social



• Conductes de risc en situació social

Chein et al., 2011



• Influència de les mares:

Telzer et al., 2015



• Influència positiva en conducta prosocial:

Van Hoorn et al., 2016


• Cognició social


Dumontheil et al., 2012



• Sensibilitat a l’exclusió social

Sebastian et al., 2010


• Augment en totes les habilitats cognitives


Leisman et al., 2015


IMPLICACIONS PEDAGÒGIQUES?



Implicacions pedagògiques

• Les Emocions influencien la nostra interacció amb l’entorn, amb elsdemés i amb un mateix.

– Etiquetatge emocional (valència positiva o negativa)

– Intensitat emocional real.


https://www.youtube.com/watch?v=x-xlkjPwaOY

https://www.youtube.com/watch?v=x-xlkjPwaOY


• Les Emocions influencien directament a l’aprenentatge i la memòria.

– Potenciació emocional de la memòria

– Associar l’aprenentatge a emocions positives, lliures d’estrès.



Material exclusivo Anna Carballo 2019

Memòria explícita, declarativaCONSCIENT

FLEXIBLE

Memòria implícita, emocional

INCONSCIENTRÍGIDA


• Context emocional positiu:

– Activació de regions cerebrals que faciliten la memòria.

S. Erk et al. / NeuroImage 18 (2003) 439–447




https://www.youtube.com/watch?v=OtB6RTJVqPM

https://www.youtube.com/watch?v=OtB6RTJVqPM



Carr & Walton, 2014

Implicacions pedagògiques Efecte Pigmalió (Rosenthal y Jacobson, 1968):

Expectatives

Etiquetatge

Tractediferencial

Reaccióalumnat

Rendiment

Clima emocional.

Feedback o retroalimentació.

Input.

Oportunitats de resposta.

Una clase dividida (1968)


https://vimeo.com/143642417

https://vimeo.com/143642417

Resolució de problemesPrendre decisions

COM, PER QUÈPER A QUÈ

>Acumular informació

i coneixementsQUÈ

Àrees executives Àrees d’emmagatzematge




Aprenentatge a partir de preguntes productives (interrogació elaborativa) Temps

Introduir elements que impliquin incongruència o contradicció (per què i per a què?) Anàlisis

Presentar un problema que l’infant hagi de resoldre Learning by doing o Propostes d’experimentació

Continguts diversos i relacionats amb altres assignatures Treball per projectes




Vansteenkiste et al. 2004

Bibliografia

• Blakemore, S.J. i Frith, U. (2007). Cómo aprende el cerebro. Las claves para la educación. Barcelona: Ariel.

• Bueno, D. (2017). Neurociència per a educadors. Barcelona: Rosa Sensat.

• Carballo, A. i Portero, M. (2018). 10 ideas clave sobre Neurociencia y Educación. Aportaciones para el aula. Barcelona: Graó.

• Howard-Jones, P. (2011). Investigación neuroeducativa. Neurociencia, educación y cerebro: de los contextos a la práctica. Madrid: La Muralla.

• Mora, F. (2013). Neuroeducación. Madrid: Alianza.

• Morgado I. (2014). Aprender, recordar y olvidar. Claves cerebrales de la memoria y la educación. Barcelona: Ariel.

• Sousa, D. (2014). Neurociencia educativa: Mente, cerebro y educación. Madrid: Narcea.

• Tokuhama-Espinosa, T. (2011). Mind, Brain, and Education Science: A comprehensive guide to the new brain-based teaching. New York: W.W. Norton.


Neurociència i Educació: El cervell adolescent...Sommerville et al., 2011 Material exclusiu - Anna...

Documents

Transcript of Neurociència i Educació: El cervell adolescent...Sommerville et al., 2011 Material exclusiu - Anna...