Tema 4: Anatomia macroscòpica del SNC i SNP

1. Termes de referència SN

2. Principals divisions del sistema nerviós dels vertebrats

3. Meninges, sistema ventricular i líquid cefaloraquidi

4. Barrera hematoencefàlica i barrera sang-líquid cefaloraquidi

1. Termes de referència

Neuroeix: en el cas dels humans és vertical i tenim una

part corresponent a l’encèfal que està desviada cap

endavant. Degut al creixement de l’encèfal

En el cas de la medul·la espinal Rostral: direcció cap

al rostre; Caudal: cap a la cua; Dorsal: cap a l’esquena;

Ventral: cap al ventre; Medial: cap al mig; Lateral: cap

als costats.

A l’hora de seccionar el cervell humà, els talls més

comuns són: tall horitzontal (en la imatge cerebral

s’observa la substància blanca formada pels axons

mielinitzats, la substància grisa formada pels somes i els

ventricles o cavitats plenes de líquid cefaloraquidi de

color negre), tall coronal (frontal) i tall sagital.

2. Principals divisions del sistema nerviós dels vertebrats

La major part de les sensacions (informacions sensorials) del SNautònom són de manera no

conscient, el cervell les capta i es controla de manera no conscient.

Subdivisions SNP:

Sistema nerviós autònom o vegetatiu: innerva òrgans vegetatius i controla funcions

fisiològiques

Sistema nerviós somàtic: innerva músculs i òrgans sensorials. Detecta informacions

sensorials i genera moviments

SNC:

Principals components del telencèfal i principals components de diencèfal, mesencèfal,

mentencèfal i mielencèfal

Alguns termes que cal recordar

o Gangli: Agrupació de somes neuronals en el SNP

o Nervi: Agrupació d’axons en el SNP

o Nucli: Agrupació de somes neuronals en el SNC

o Fascicle (cast. “fascículo”), via, feix (cast. “haz”): Agrupació d’axons en el SNC

o Substància grisa: Zones del SN on hi predominen cossos neuronals i arbres dendrítics

o Substància blanca: Zones del SN on hi predominen axons

o Aferent o ascendent: cap al SNC o cap amunt (en direcció a l’encèfal). Normalment fa

referència a la informació sensorial

o Eferent o descendent: Informació de sortida des del SNC o des de l’encèfal. Sòl fer

referència a la informació motora

o Ipsolateral: del mateix cantó

o Contralateral: del cantó contrari

3. Meninges, sistema ventricular i líquid cefaloraquidi

Meninges (Parts):

- Duramàter (capa més externa)

- Aracnoides

- Piamàter

Entre l’aracnoides i el piamàter trobem: Espai subaracnoideu (conté

líquid cefaloraquidi)

Les meninges són uns embolcalls que protegeixen contra possibles cops i protegeixen regions

del SN (protecció mecànica). Aquestes membranes mantenen els nivells d’ions estables i

protegeixen el cervell i la medul·la espinal de possibles antígens (proteccions química).

Sistema ventricular

Conjunt de cavitats del SNC plenes de líquid cefaloraquidi (sistema

tubular).

Tenim dos ventricles laterals. Un tercer ventricle que ni està a la

mitat esquerra ni dreta (normalment sempre tenim un element a

l’esquerra i un a la dreta però els que estan al mig només n’hi ha

un). I un quart ventricle.

Cavitats associades a les diferents vesícules cerebrals i a la

medul·la espinal:

Telencèfal Ventricles laterals (1 i 2)

Diencèfal Tercer ventricle

Mesencèfal Aqüeducte

cerebral o de Silvio

Metencèfal Quart ventricle

Mielencèfal cavitat

pràcticament desapareguda

Medul·la espinal canal

medul·lar (o canal central)

Líquid cefaloraquidi

Per aquestes cavitats circula per tot el sistema ventricular i per l’espai subaracnoideu el líquid

cefaloraquidi.

La quantitat de líquid

cefaloraquidi és

aproximadament uns

110/120 cm3. Sempre es

va formant líquid i va

desapareixent.

Síntesi del líquid

cefaloraquidi: es fabriquen

sobretot en els plexes

coroïdals dels ventricles.

Les cèl·lules coroïdals

envolten vasos sanguinis.

D’aquests vasos sanguinis es filtra plasma de la sang cap a les cèl·lules col·loïdals. I les cèl·lules

col·loïdals transformen el plasma en líquid cefaloraquidi.

Circulació líquid cefaloraquidi

Funcions meninges i líquid cefalo-

raquidi:

- Protecció mecànica del SNC:

- Protegeixen l’encèfal i la medul·la

espinal de cops i moviments bruscos.

- El LCR i les granulacions aracnoidees

evita que el pes de l’encèfal

comprimeixi les arrels nervioses i els

vasos sanguinis contra el crani.

Protecció química:

Existeix una barrera que limita el pas de substàncies des de la sang al LCR (barrera sang-LCR)

4. Barrera hematoencefàlica i barrera sang-líquid cefalorraquidi

L’encèfal és molt sensible a qualsevol variació en les substàncies que li arriben

El funcionament cerebral pot modificar-se molt per influència d’una gran quantitat de

substàncies.

Cal que hi hagi un control en el pas de substàncies des de la sang a l’encèfal.

Existeixen dues barreres però que s’ajunten per simplificar la terminologia:

Barrera hematoencefàlica (BHE) pròpiament dita

Barrera san-líquid cefaloraquidi

(Les parets dels vasos sanguínies estan formats per cèl·lules endotelials).

Barrera Hematoencefàlica pròpiament dita. Constituents de la BHE:

1. Capil·lars de l’encèfal: A diferència dels de la resta del cos, les cèl.lules endotelials que

formen les seves parets estan unides mitjançant UNIONS ESTRETES (TIGHT JUNCTIONS)

2. Alguns astròcits també envolten els vasos sanguinis cerebrals formant una barrera afegida.

Comparació entre els vasos sanguinis del cos i els de l’encèfal i la medul·la espinal

Cèl.lules endotelials que formen les parets

dels capil.lars sanguinis cerebrals.

No hi ha porus entre elles

Hi ha “unions estretes” (“tight junctions”)

Característiques que han de tenir les

substàncies per poder travessar la BHE lliurement

1. Ser molt liposolubles

2. No estar ionitzades

3. Ser de mida molecular petita

Les neurones sense glucosa moren, però la glucosa no pot travessar la membrana perquè és

hidrosoluble, no liposoluble. Llavors, per a que passi per la barrera hematoencefàlica hi ha uns

mecanismes selectius de transport, ja que és selectiva.

- BHE també té mecanismes de transport per facilitar l’entrada a l’encèfal de substàncies

necessàries que no compleixen les característiques esmentades

Els macronutrients (substàncies nutritives que es necessiten en molta quantitat, com

per exemple la glucosa) solen travessar la BHE mitjançant transport facilitat (amb

transportadors però sense despesa energètica i que es troben en les cèl·lules

endotelials).

La Barrera sang-líquid cefaloraquidi

Els vasos sanguinis que hi ha als ventricles són similars als de la resta del cos (hi ha porus entre

les cèl·lules endotelials). Els plexes coroïdals envolten els vasos sanguinis dels ventricles. Les

cèl·lules coroïdals que els formen estan unides per unions estretes, que restringeixen el pas de

substàncies cap a l’interior dels ventricles (i, per tant, cap al teixit neuronal)

Característiques que han de tenir les substàncies per poder travessar la barrera sang-LCR

Les mateixes que per a la BHE pròpiament dita: Ser molt liposolubles, no estar ionitzades i

ser de mida molecular petita.