7/23/2019 Netiqueta Forums

1/6

37

Introducci1

En aquests darrers anys hem estat testimo-nis de com Internet deixava de ser una einadelits per installar-se a empreses, univer-sitats, escoles, cibercafs i a moltes llars(fins i tot hi podem accedir des dels tel-fons mbils). La socialitzaci dInternet haposat a labast damplis sectors de la nostrasocietat uns nous sistemes sociotcnics decomunicaci. Ens referim al correu electr-

nic, el xat, els sistemes de missatgeria ins-tantnia (ICQ joc de mots de langls Iseek you Messenger, etc.), la pgina web,etc.2

La netiqueta 3 (letiqueta de la xarxa) estconstituda per un conjunt de regles onormes que intenten resoldre qualsevolproblema comunicatiu i vetllen per unabona qualitat en les interaccions que esdonen a Internet. Les normes de la neti-queta es poden classificar en funci delmbit que afecten. Aix, per exemple, nhiha que fan referncia al respecte dels drets

dautor.

Responsabilitats

Ets legalment responsable d'all que escrius.

Particularment, tu ets el responsable nic

de qualsevol possible violaci de la con-

fidencialitat, de qualsevol vulneraci dels

drets d'autor o de qualsevol altre dret de la

propietat intellectual que pugui atribuir-se

de les teves intervencions en aquest web.

(Democrcia.web, 1999)

Daltres incideixen en la qesti de laidentificaci personal dels participants enels frums de debat o llistes de distribuci.

6. Al final de cada missatge escriviu el vos-

tre nom i adrea electrnica [...] (Parlem,

1997)

Fins i tot, hi ha normes que regulenaspectes tcnics (no oblidem que la comu-nicaci sestableix a travs dordinadors)com, per exemple, la recomanaci, sovintoblidada pels usuaris, dexplicitar al recep-tor dun correu electrnic amb quin pro-grama sha dobrir el fitxer adjunt que se lienvia o consells ms bsics com el segent:

19. Procurar tenir el rellotge de l'ordinador

a l'hora i dia correctes per tal de poder iden-

tificar els missatges ms nous dels antics.

(Parlem, 1997)

En aquest article, per, deixarem de bandaaquests apartats de la netiqueta i ens cen-trarem noms en les normes que tenenuna dimensi lingstica o discursiva. Lesnormes que veurem en aquest article podenservir de guia per als lectors que tot justcomencen a endinsar-se en ls dels noussistemes de comunicaci mediada per ordi-nador (dara endavant, CMO), per tambper als usuaris experimentats que mai nohagin tingut en compte que la comunicacia la xarxa com en qualsevol altre mbittamb disposa de regles. La tradici i ls fixen les regles que regei-xen els intercanvis comunicatius. Aques-tes regles varien en funci del mitj. Aix,per exemple, sabem que el gnere episto-lar segueix una estructura de tres parts: lasalutaci (Sr. Jard si seguim un to formal o

Hola Llus!si tenim una relaci ms perso-nal amb el receptor), el cos de la carta ila signatura. La comunicaci a travs deltelfon demana que el receptor de la tru-cada inici la conversa amb una pregunta(S?; Digui?) que a ms de servir de salu-taci, convida a respondre a qui truca,tot cedint-li el torn de parla. En aquestmoment sespera que linterlocutor saludii/o sidentifiqui (Bon dia. Sc Mar Pla.) llevatque esperi ser reconegut (Sc jo.). Aquestpatr canvia si susa el telfon mbil ats

que aquest mitj permet la identificacide la persona que truca de manera quees pot contestar la trucada amb la seqn-cia [salutaci + vocatiu: Hola Laia!]. Unaregla comuna entre la telefonia fixa i lambil exigeix que qui escolta trenqui el seusilenci amb backchannels o petits senyalscom s o mhm que sintercalen amb el dis-curs de lemissor per confirmar-li que selest escoltant. Aquestes petites normes que permetenloptimitzaci de ls del mitj comunica-tiu afecten tamb els sistemes de CMO.Les normes sadapten a cadascun daquestssistemes, de la mateixa manera que, comacabem de veure, la norma que regeix el

Com es regula la comunicaci interpersonal a

Internet? La netiqueta

Autora

Marta Torres i Vilatarsana

torres@lincat.ub.es

mtorresv@uoc.edu

Els intercanvis

comunicatius a travs

dInternet, com a travs

de qualsevol altre mitj,

es regeixen per unes

normes de conducta. En

aquest article lautora secentra en les normes

que tenen una dimensi

lingstica o discursiva

per tal de donar als

lectors una guia per

optimitzar ls de la

comunicaci a travs

dInternet.

Assessoramenti Terminologia

7/23/2019 Netiqueta Forums

2/6

38

primer torn de parla varia entre un tel-fon fix i un de mbil. Aix, per exemple,les normes que estableixen com sestruc-turen els continguts del correu electrnicsapropen a les de les carta, mentre que lesnormes del xat sn ms properes a les de la

conversa. En aquest treball veurem normesque incideixen, en general, en qualsevolsistema de CMO i assenyalarem les quesiguin especfiques dun sol sistema.4

Lanonimat, la no-presncia fsica delsinterlocutors i la plasmaci per escrit depolmiques poden ser font de conflictesen els xats, correus electrnics i en qual-sevol sistema de CMO. En altres paraules,la descontextualitzaci dels participants idels missatges origina un sentiment dim-punitat que pot fer perillar el decurs deles interaccions. Disposar dun codi ambla finalitat de fomentar una actitud dau-toregulaci per part dels usuaris garanteixel principi fonamental dInternet: posar enrelaci els interlocutors.

Es poden consultar diverses versions denetiqueta a Internet. Les ms conegudes snles de Hambridge (1995), Rinaldi (1995) iShea (1994). La darrera t lespecificitat deser lnica netiquetaque compta amb unaedici en paper. Tamb nhi ha despecia-litzades en un sol tipus de CMO. s el casdE-Mail Etiquette(1996), que, com indica

el nom, se centra en els correus electr-nics. Les netiquetes que coneixem en catalpublicades abans del 2000 i que illustrenaquest article estan vinculades a les pgi-nes web de:

Baladre (1997), una llista de distribucide correu anomenada Xerrar, Democrcia.web (1997), un frum dedebat poltic, Parlem (1997), una llista de distribucide correu del servidor Tinet, Normes del canal #Catalunya de xat vin-

culat al servidor DALnet (2000) i Qu s lirc? (2000), una pgina sobre lanetiqueta dels xats.

A lhora danalitzar el contingut de lesnetiquetes, Marcoccia (1998: 4) distingeixsis categories de regles:

regles de cortesia regles de cooperaci en la producci delsmissatges regles sobre el contingut dels missatges regles relacionades amb el problema dela identificaci dels escriptors i dels desti-

nataris regles lligades al dret regles sobre aspectes tcnics

Les dues primeres categories sn les msrellevants en relaci amb lobjectiu daquestarticle, ja que contribueixen decisivamenta millorar o, ms ben dit, a fer possi-ble la dimensi relacional entre els parti-cipants de la CMO. Tot seguit, procedirem

a descriure la netiqueta a partir de modelsdanlisi propis de les interaccions verbals.Daquesta manera, veurem com les conver-ses presencials i les interaccions sincrni-ques (com les dels xats) o asincrniques(com les dels correus electrnics) que esdonen a la xarxa comparteixen una srie deprincipis generals, que sadapten a les dife-rncies de canal (oral/escrit) i a la presnciao absncia fsica dels interlocutors.

Regles de cortesia

En relaci amb el concepte de cortesia, des-envolupen un paper fonamental els Prin-cipis generals de control de la imatgepostu-lats per Goffman (1973) i reelaborats perBrown i Levinson (l978/1987), i la nocidacte damenaa a la imatge.

Principi 1: respecteu la imatge de linter-

locutor.

Eviteu els missatges que suposin un ataca la imatge de linterlocutor o, dit amb

altres paraules, estalvieu qualsevol enun-ciat ofensiu per a la resta de participants.

Regla 2: La utilitzaci dinsults o grolleries

ser motiu dexclusi (Baladre, 1997)

s del llenguatge

Fes les teves aportacions des del respecte.

Els missatges no poden ser redactats amb

voluntat d'ofendre ni utilitzar llenguatge

groller. No facis declaracions calumnioses,

amb voluntat d'incitar a l'odi racial,

contrries a la legislaci vigent o a la

Declaraci Universal dels Drets Humans.(Democrcia.web, 1999)

16. No oblideu mai que a l'altre costat del

teclat hi ha altres persones; sigueu sempre

correctes i seguiu les normes elementals de

respecte quan expresseu les vostres idees.

(Parlem, 1997)

Atenueu els missatges transgressors. En el cas dels frums de debat i de lesllistes de distribuci, s fonamental regularles polmiques i mirar de minimitzar qual-

sevol brot de violncia verbal. Cal tenir encompte, a ms, que si un usuari envia uncorreu recriminatori, aquest correu arribar

7/23/2019 Netiqueta Forums

3/6

39

no noms a lusuari alludit sin tamb atots els membres del frum o de la llista.Dit duna altra manera, aquest tipus din-tercanvis equivaldrien a una discussi pri-vada que es dugus a terme en un espaipblic.

12. No recrimineu ning pblicament; si

cal recriminar alg perqu no segueix les

normes, feu-ho per e-mail privat. (Parlem,

1997)

Repareu qualsevol missatge transgressor:cal excusar-se i/o justificar-se. De vegades, els frums de discussi o elsxats sobre temes punyents poden encendreels nims dels participants de la mateixamanera que si sinterv en una tertliaradiofnica o en una reuni de vens.Tamb, per error, es poden cometre errorsno intencionats com lenviament duncorreu personal a un frum o a una llistade distribuci o una intervenci desencer-tada en un xat (vegeu exemple 1). En totsaquests casos conv excusar-se.

Q. I sent flame mail to a discussion group

I participate in, and now I regret it. What

should I do ? R. A gracious apology is

almost always appreciated (Shea Neti-

quette for Discussion Groups)

Pregunta: He enviat un missatge encs a un

grup de discussi en el qual participo i ara em

sap greu. Qu he de fer? Resposta: quasi sempre

s'aprecia una disculpa amable (Shea Neti-

quette for Discussion Groups)

(exemple 1) El participant gen_79 es disculpa

perqu en la seva salutaci ha desats el sector

femen:

gen_79: hola catalans

on_line: ...i catalanes

Destroyer: on son les catalaness ??gen_79: Perdoneu-me, catalanes!

(extret d'un xat al canal #Catalunya)

Principi 2: no violeu lespai dels altres

usuaris.

Limiteu els costs de la comunicaci, tanten recursos com en diners. No llegiu els missatges adreats a daltresusuaris.

Principi 3: respecteu el temps dels altres.

Aquest principi es relaciona amb la

mxima de relaci o pertinena (Grice,1975) en el sentit que demana que es res-pecti al mxim el temps que els altres usua-

ris necessitaran per llegir els nostres mis-satges i que, per tant, el text que senvisigui rellevant per als receptors.

Rule 4 : Respect other peoples time and band-

width When you send email or post to

a discussion group, youre taking up otherpeoples time (or hoping to). Its your res-

ponsibility to ensure that the time they

spend reading your posting isnt wasted.

(Shea, 1994)

Norma 4: Respecteu el temps i l'ample de

banda dels altres Quan envieu un missatge

de correu electrnic o participeu en un grup de

discussi, esteu ocupant el temps dels altres (o

espereu fer-ho). s responsabilitat vostra asse-

gurar que no malgasten el seu temps si llegei-

xen els vostres missatges. (Shea, 1994)

Aquest principi pot concretar-se enla recomanaci devitar correus de res-posta automtica. Molts servidors oferei-xen aquest servei a lusuari quan preveuno atendre el correu durant un perode detemps, com per exemple, les vacances.

4. Eviteu robots, filtres, assistents i qualse-

vol altra mena d'automatismes en el vostre

programa de correu electrnic o servidor

que provoqui missatges de resposta auto-

mtics dirigits a la llista... moltes persones

rebran aquests missatges! (I poden enfa-

dar-se). (Parlem, 1997)

Principi 4: adeqeu els enunciats al con-

text.

Tingueu en compte el tipus de CMO i lespersones que hi participen. Com ja hemdit a la introducci, les netiquetes sade-qen a cada mitj sociotcnic. Per posarun exemple, en la majoria de frums i llis-tes de distribuci es demana que els parti-cipants signin els correus amb el seu nom

real mentre que, en canvi, en els xats cadaparticipant usa un sobrenom o nickname.Com s'evidencia en l'exemple 2, cada par-ticipant, amagat rere un sobrenom, espresenta i diu d'on s originari. Aquestaprctica, tan habitual en els xats, seria ini-maginable i fins i tot reprovable en unfrum o en una llista de distribuci.

Rule 3: Know where you are in cyberspace.

Netiquette varies from domain to domain.

Whats perfectly acceptable in one area may

be dreadfully rude in another (Shea, 1994)Norma 3: Tingueu present en quin lloc del cibe-

respai sou. La netiqueta varia d'un lloc a un

7/23/2019 Netiqueta Forums

4/6

40

altre. All que s perfectament acceptable en

un mbit pot ser espantosament groller en un

altre.

(exemple 2) Els participants no revelen el seu

nom real per en canvi expliciten obertament la

seva localitat d'origen. Hem incls en l'exem-ple 19 torns de parla, per el captol de pre-

sentacions, en el qual, en catal i en les altres

llenges, s'intenta esbrinar l'edat, el sexe i la

localitzaci dels participants, s'estn una bona

estona ms.

rosa: CEPS TU DN ETS

ceps: jo de la Bleda

ceps: a prop de vilafranca

nati: JO SOC DEL PALLARS SOBIRA

ninu: molt bones...!!

ceps: i tu?

BRU: Jo de Berguedarosa: quans anys tens

rita: jo soc de girona

nati: TU ROSA DON ETS

musso: que alg fa cincies poltiques????

BABA: qui es de vilafranxca?

ceps: jo

0rosa: de riudellots de la selva girona

BABA: qui es de vilafranca?

ceps: jo soc de vila

rosa: si

BABA: ceps?

BABA: jo tb!!!

(extret d'un xat al canal #Catalunya)

Principi de cooperaci

La netiqueta cont alguns consells a len-torn de la composici dels missatges. Esrelacionen directament amb el Principi decooperacide Grice (1975), ents com unamena dacord implcit entre els parlants,i que els porta a participar en la conversaduna manera adequada i pertinent per alseu desenvolupament: respon quan siguispreguntat, dna les informacions que cal-guin i quan calguin, etc. (Payrat, 1996a:192). ElPrincipi de cooperaci es concreta enquatre mximes, tres de les quals troben elseu parallel a la netiqueta.

Principi 5: mxima de relaci. Sigueu per-

tinents.

9) No discutirem dall que sabem (Baladre,

1997)

8. Eviteu les consultes en aquesta llistasobre qestions que poden tractar-se en

altres llistes de Tinet. (Parlem, 1997)

Principi 6: mxima de quantitat. Sigueu

breus.

8) Intenteu ser breus i especificar all que

voleu siga distribut. (Baladre, 1997)

5. No copieu al complet les cites (quotes >)

de missatges anteriors, sin solament allessencial (una o poques lnies, sense cap-

aleres) que serveixin per fer simplement

referncia al que es respon. Rarament s

necessari citar totes les lnies de loriginal.

Citar lnies clau s efectiu; citar ms del

compte s repetitiu i avorrit. Cal corregir

el programa de correu que feu servir si ho

fa automticament. I evitar tamb les cites

quilomtriques per dir Si, molt b, hi estic

dacord!. (Parlem, 1997)

Una prctica d'usuaris avanats del correuelectrnic que, a ms, solen gestionar unagran quantitat de missatges consisteix aaprofitar noms el camp del tema o sub-

ject per escriure un missatge curt i puntualmentre que el cos del missatge resta buit.D'aquesta manera el receptor s'estalviad'obrir el missatge i pot llegir el contingut,aix s, breu, directament des de la panta-lla en la qual apareix la llista de tots elsmissatges rebuts. Aquesta prctica consti-tueix la manera ms econmica d'enviar irebre un missatge, de manera que l'exem-

ple tamb seria bo per alPrincipi 3: respec-teu el temps dels altres que hem vist msamunt per l'estalvi de temps que repre-senta per a l'emissor i receptor.

(3) Amb PPT Atlantis ... rebut! Fi., l'emissor

del missatge confirma que ha rebut un arxiu

amb una presentaci del projecte ATLANTIS.

El missatge s difcil de descodificar per a qui

no disposa d'elements contextuals, per s molt

clar i precs per a la receptora del missatge.

Tema: RE: PPT Atlantis ... rebut! Fi.

Data: 23/05/02 15:17De: Miquel Strubell i Trueta

A: Marta Torres Vilatarsana

7/23/2019 Netiqueta Forums

5/6

41

Principi 7: mxima de modalitat. Sigueu

clars.

5. Make sure your notes are clear and logi-

cal. Its perfectly possible to write a para-

graph that contains no errors in grammar

or spelling, but still makes no sense what-

soever. (Shea, 1994)5. Assegureu-vos que les vostres notes sn cla-

res i lgiques. Es pot escriure un pargraf sense

errors gramaticals o ortogrfics per que mal-

grat tot no tingui sentit. (Shea, 1994)

Com hem dit, la netiqueta no recull unade les quatre mximes de Grice, en concretla de qualitat, que defineix com digueula veritat: no digueu res fals o b res man-cat devidncies (1975: 46). Cal tenir encompte que lobligaci de fer contribu-

cions certes dependr de la modalitat deCMO. Aix, en un frum de debat se suposaque els participants no menteixen, mentreque en un xat lengany es concep comuna estratgia comunicativa per mantenirlanonimat dels interlocutors. Succeeix elmateix en les interaccions verbals: la pres-suposici de veritat en els enunciats depndel fet de parla i de la possibilitat didenti-ficaci dels parlants. Per exemple, s msprobable que es digui la veritat en una ter-tlia radiofnica de tema cientfic, en laqual es posa en joc el prestigi de cada par-ticipant, que no pas en una enquesta an-nima de carrer.

Normes destil

Els sistemes de CMO compten amb normesdestil prpies, s a dir, exclusives daquestsnous mitjans de comunicaci interperso-nal com, per exemple, ls demoticones ide les majscules amb valor de cridar enqualsevol mitj, i la convinena dassenya-

lar el tema en els correus electrnics. Elfet que aquestes normes no siguin com-partides per altres modalitats comunicati-ves de la nostra quotidianitat ocasiona quesovint siguin desconegudes per molts usu-aris, fins i tot per aquells que fa temps queshan incorporat al mn dels sistemes decomunicaci propis dInternet.

Principi 8: s demoticones.

La funci de les emoticones va ms enllde mostrar alegria o tristor a partir duna

simulaci del gest facial amb signes delteclat: desenvolupen una funci pragm-tica lligada a latenuaci dactes damenaade la imatge dels interlocutors.5

Quan facis un comentari sarcstic sense

cap tipus de mala intenci, intenta acom-

panyar-lo amb una cara somrient :) per evi-

tar que el teu interlocutor senfadi o sim-

plement ho mal interpreti. (Qu s lirc?,

2000)

Principi 9: estalvi de recursos tipogrfics.

Prohibicions: VII Fer un s abusiu de les

majscules (ja que suposa que sest cri-

dant) o un abs sistemtic dels colorins a

lhora descriure pel [canal de xat] general.

(Normes del #Catalunya, 2000)

Quan escriguis, fes-ho sempre amb mins-

cula, ja que se suposa que si ho fas amb

majscula, ests cridant. (Qu s lirc?,

2000)

Principi 10: tema del correu electrnic o

subject.

El tema o subject dun correu indica ambpoques paraules el contingut del missatgeals receptors.

7. Feu servir noms significatius en els

temes dels missatges, canviant-los si can-

vieu de tema a la xerrada. Molts usuaris

d'Internet reben molts missatges cada dia,

i alguns sn selectius a l'hora de llegir. (Par-

lem, 1997)

Conclusions

Hem vist com la netiqueta, en tant que codiexplicitat que regeix la CMO, censura qual-sevol agressi entre els usuaris de la xarxa ivetlla per la cooperaci en els actes comu-nicatius. En definitiva, una de les particu-laritats de la CMO com la netiqueta,supleixalguns aspectes caracterstics de la con-versa presencial com les mximes conver-

sacionals i de cortesia. Les normes que hem vist sn un conjuntde consells perqu la comunicaci entre elsusuaris tingui xit. No cal dir que lacom-pliment s voluntari, ara b, cal assumirque la transgressi de les regles pot com-portar lexpulsi dun xat, dun frum oduna llista de distribuci. En aquest sentit,seria recomanable que els webs que ofe-reixen serveis de xats i els webs governa-mentals, universitaris, comercials, etc. queempren el frum de debat i el correu elec-

trnic com a plataformes de comunicaci,oferissin una netiqueta amb unes normesbsiques per garantir una comunicaci dequalitat entre els seus usuaris.

7/23/2019 Netiqueta Forums

6/6

42

Bibliografia

BALADRE(1997):Informaci bsica de la llistaXerrar.

BROWN, P.; LEVINSON, S.C. (1978): Politeness

some universals in language usage. Cam-bridge: Cambridge University Press, (2a.ed. corr., 1987).

Democrcia.web. Codi tic (1999).

E-Mail Etiquette (1996).

GOFFMAN, E. (1973):La mise en scne de la viequotidienne, 2. Les relations en public. Pars:Minuit. (Traducci de Relations in public:microstudies of the public order,1971).

GRICE, H.P. (1975): Logic and conversa-tion. A: COLE, P.; MORGAN, J.C. (eds.): Syntaxand semantics. Nova York: Academic Press,vol.3: Speech acts,p. 41-58.

HAMBRIDGE, S. (1995): Netiquette Guidelines.Versi francesa disponible sota el ttol

Les rgles de la netiquette a ladrea:

MARCOCCIA, M. (1998): La normalisationdes comportaments communicatifs sur

Internet: tude sociopragmatique de laNetiquette. A: Gugen, N.; Tobin, L. (eds.)Comunication, socit et internet. Pars: LHar-mattan, p. 15-32.

Normes del canal #Catalunya de xat vinculatal servidor DALnet(2000).

Parlem. Llista de distribuci de correu delservidor Tinet (1997).

PAYRAT, L. (1996): Catal colloquial. Aspec-

tes de ls corrent de la llengua catalana.Valncia: Universitat de Valncia, 3 ed.

Qu s lirc? Netiquettes (2000).

RINALDI, A. (1995): The Net: User Guidelinesand Netiquette.

SHEA, V. (1994): Netiquette. San Francisco:Albion Books.

TORRES, M. (1999a):Les interjeccions: aproxi-maci pragmtica a partir de converses pre-sencials i virtuals [Tesi de llicenciatura in-dita]. Barcelona: Universitat de Barcelona.

TORRES, M. (1999b): Els xats: entre loralitati lescriptura,Els Marges, 65, p. 113-126.

TORRES, M. (2001): Lanalyse du discoursmdiatis par ordinateur: lapport de la lin-

guistique la socit de linformation.Actes du colloque La Communication Mdiati-se par Ordinateur : un carrefour de problma-tiques(Universit de Sherbrooke, Quebec,15-16 de maig 2001).

TORRES, M. [et alii] (ed.) (2002): Actes de laI Jornada sobre Comunicaci Mediatitzada perOrdinador en Catal (CMO-Cat). Barcelona:Publicacions Universitat de Barcelona.

TORRES, M. (2003): La llengua catalanaen la comunicaci a Internet: qesti decodis.Llengua i s. Revista Tcnica de Pol-tica Lingstica, 26.

TORRES, M.; CUENCA, M. J. (en premsa): Lanorma en les converses virtuals o xats.

Actes del XIII Colloqui Internacional de Llen-gua i Literatura Catalanes

Notes

1. El text prov de la tesi de llicenciatura de Tor-res (1999a) i es pot considerar la continuacide larticle Els xats: entre loralitat i lescrip-tura (Torres, 1999b). No hem actualitzat vol-

gudament els exemples perqu representen unamostra de les netiquetes en catal que hi havia aInternet abans del 2000.

2. Noms a ttol informatiu, el primer correu elec-trnic senvi el 1972 i el primer xat data del

1988, per la popularitzaci daquests sistemesha tingut lloc a la dcada dels 90. Es calcula quelany 2002 es van enviar cada dia noms als Es-

tats Units vuit milions de correus electrnics.3. Per evitar langlicisme netiquette, el Centre de

Terminologia TERMCAT proposa etiqueta, per

en aquest article hi afegirem una n-per evitarhomonmies i parlarem de netiqueta. Aquesta

instituci defineix el terme com a conjunt deregles de convivncia i normes de conducta quehan de seguir els usuaris dInternet (cf. Neolo-

teca a ladrea ).4. Per conixer alguns treballs sobre comunicaci

mediada per ordinador en catal, vegeu Torres

[et al.] (2002). Per a lectures ms especfiques so-bre anlisi del discurs als sistemes de comunica-

ci d'Internet i sobre llengua catalana a la xarxa,vegeu Torres (2001, 2003) i Torres i Cuenca (en

premsa).5. Per a una anlisi pragmtica sobre les funcions

de les emoticones, vegeu Torres (1999).