Lluís Rodríguez Algans. Economista assessor laboral.Maiatzaren Lehena Aholkularitza, Koop.

LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA: UNA PERSPECTIVA DE CONTROL SINDICAL I CONTRAPODER

JORNADES DE NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

UGT de Catalunya

Barcelona, 24 de Novembre de 2016

INDEX1.- Introducció.

2.- Fonts i construcció de poder laboral i sindical.

3.- Negociació Col·lectiva, control sindical i contrapoder.3.1.- Tipología i fonaments.

3.2.- Continguts que reforcen poder sindical (àmbits i estratègies, instrumentals de blindatge, instrumentals de control sindical, substantius de condicions treball).

4.- Conflicte i vaga: objectius, instruments i estratègies empresarials limitadores / vulneradores.

5.- Conclusions.

Referències d’interès.

2

1.- Introducció- Mirada des de les relacions de poder capital/treball, el poder

de negociació i l’economía laboral (context productiu, econòmic i finançer). Marcs conceptuals d’intervenció sindical

- Perspectiva de revitalització, d’increment d’afiliació, militància i poder sindical. Seccions sindicals com a contrapoder.

- Relació entre continguts (clàusules) de negociació col·lectiva i reforçament del poder sindical… i viceversa. Capacitat d’introduir continguts de política econòmica en negociació col·lectiva. 1er pilar de revitalització.

- Relació entre capacitat de conflicte/vaga indefinida (caixa de resistència) i poder de negociació sindical. 2on pilar de revitalització.

- Caracterització de models sindicals i paradigmes socioeconòmics alternatius al sistema econòmic capitalista.

A què ens referim quan parlem de control sindical?

A què ens referim quan parlem de contrapoder?3

2.- Fonts i construcció de poder laboral i sindical

4

2.- Fonts i construcció de poder laboral i sindical

Poder Sindical:

-Poder Institucional. Autonomía política. -Poder Organitzatiu. Autonomía de negociació col·lectiva. Autonomía financera. -Poder Social i ideològic / cultural.

Poder Laboral-Estructural:

-Poder als mercats de treball, dinàmica econòmica i política econòmica.-Poder a l’estructura productiva-econòmica, empreses-grups, centres de treball i llocs de treball. 5

2.- Fonts i construcció de poder laboral i sindical

Poder Sindical: Poder Institucional. Autonomía Política. (Elorrieta, 2012; Letamendia 2009).

- Sindicat-Institució obrera/social. Poder institucional vía autonomía política, autonomía de negociació col·lectiva i capacitat d’extensió del control sindical en l’estructura empresarial i econòmica.

- Autonomía política respecte partits, governs i administracions. Capacitat d'influencia en àmbit legislatiu i judicial per la seva presència com a institució econòmica, generadora de discurs i persones afins. Capacitat de marcar agenda, programes i models propis (econòmics, socials) que puguin influir. Aliances sindicals i socials / acords estratègics en acció sindical empresa/sector i política sindical.

- Autonomía política respecte la concertació social bi-tripartita. Lo contrari suposa perill de burocratisme sindical i font de debilitat sindical: s’expressa en 5 fases (Offe, 1992 a Letamendia, 2009).

- Debat de models alternatius: ¿aparells polítics al món laboral o sindicats de contrapoder amb objectius econòmics i sociopolítics transformadors?

6

2.- Fonts i construcció de poder laboral i sindical

Poder Sindical: Poder Organitzatiu. Autonomía de Negociació Col·lectiva. Autonomía Financera. (Elorrieta, 2012).

- Recursos d’infraestructura. Comarca integral. Organització compacta.- Recursos militants. Assessores sindicals, organitzadores i formadores.- Gabinets tècnics jurídics, econòmics, socials i de salut laboral. Intervenció

professional interdisciplinar amb assessors. Estudis, investigació / discurs propi.- Formació sindical: anàlisi comptable-econòmic, dret laboral, gestió neg. col. i

gestió de conflicte i vaga, etc.

- Sindicalisme de militancia i afiliació. Seccions Sindicals: arees de treball sindical per càrrecs i pla metodològic de treball. Treball empresa a empresa, sector/territori. Donar resposta a les necessitats laborals i socials. Conflicte com a eix de l’acció sindical, contestació, confrontació i movilització: contrapoder.

- Capacitat estratègica per negociació col·lectiva, conflicte i estratègia de vaga. Capacitat de conflicte i movilització, alhora capacitat de fer complir l'acordat.

- Negociació col·lectiva amb continguts. Introducció d'objectius i instruments de política economica i continguts que reforcin el poder sindical.

- Control sindical permet interpel·lar patronals i governs fora de la concertació social en política económica, laboral i social.

- Acció Sindical-Social: connexió atur, protecció social i economia social / assemblees d'aturats, borses de treball, cooperativisme de producció i consum.

- Quota sindical alta. Autofinançament. Caixa de resistència ben finançada.7

2.- Fonts i construcció de poder laboral i sindical

Poder Laboral als mercats de treball, dinàmica econòmica i política econòmica. (Kalecki, 1943; Roca, 1993; Silver, 2005). Perspectiva plural i col.lectiva (sindical).

- Cicle econòmic capitalista (expansió, crisi). Política econòmica-industrial: plena ocupació. Baix nivell d’atur (professió/general): menys grau de resistencia empresarial a reivindicacions. Fonts alternatives d’ingressos (alts subsidis d’atur, caixes de resistència).

- Grups professionals d’habilitats, formació i preparació escasses. Reduïr segmentació laboral (primari superior/inferior, secundari).

- Regulació laboral: contractació fixa (no temporalitat, no ETTs); negociació col·lectiva erga omnes / no “llibertat sindical” negativa; blindatge de negociació col.lectiva – contra inaplicació / ultraactivitat indefinida-; prohibició/limitació acomiadament. En cas d’acomiadament no-procedent, nul·litat. Alta indemnització per acomiadament. ¿Sistema Genth? (gestió sindical subsidis d’atur).

- Poder sindical influeix en poder laboral estructural: control sindical (territorial / borses de treball empresa) contractació/acomiadament i atur. Contractació fixa. No subcontractació (externalització, ETTs). Control sindical en negociació col·lectiva (política sindical que maximitza objectius de política econòmica: activitat econòmica, salaris i nivell d’ocupació). 8

2.- Fonts i construcció de poder laboral i sindical

Poder Laboral en l’estructura productiva-econòmica, empreses-grups, centres de treball i llocs de treball. (Albarracín i Gutiérrez, 2012; Álvarez, 2013; Dunlop, 1978; Silver, 2005; Womack, 2007). Perspectiva plural i col.lectiva (sindical).

- Poder tècnic i situació estratègica de grups de treballadors/es en centre de treball, empresa o sector industrial clau. Correlacionat amb procés de treball i divisió tècnico/productiva. Sectors i branques d’activitat d’arrossegament cap a enrere o cap endavant. Sectors estratègics.

- Perfils professionals: mobilitat empresa, perfils tècnics i amb informació i coneixement empresarial estratègic.

- Regulació mercantil: grups d’empreses, cadenes de valor, subcontractació - externalització: ruptura del poder tècnic, productiu i econòmic.

- Gestió empresarial: distribució de rendes, explotació en cascada i beneficis en cúpula, financiarització.

- Poder sindical influeix en poder laboral estructural: - Seccions sindicals com a contrapoder.- Control sindical informació i documentació empresarial. Comptable,

econòmica, productiva i laboral (via legal, institucional i sindical).- Control sindical producció i org. treball.- Control sindical inversió i canvi tècnic (inversió productiva i política

industrial). 9

3.- Negociació col·lectiva, control sindical i contrapoder

10

3.1.- Negociació col·lectiva: tipología i fonaments

Tipus de Negociació Col·lectiva segons la política sindical:- D’acompanyament al capital: de concertació, de consecució

d’objectius laborals/socials a canvi de pau social i no qüestionar poder empresarial de direcció i mitjans de producció.

- De control sindical i contrapoder: d’ofensiva, de temps d’espera, de treva temporal en la lluita de classes per major control productiu, econòmic, d’inversió, dels mitjans de producció… / … cap a un model econòmic socialista, col·lectivista, autogestionari.

- ¿Política sindical cap a l’autogestió? Control obrer de la incertesa economica / Gestió òptima conflicte capital/treball / Necessitat de nova economia i societat sense retorn al sistema capitalista.

Tipus de negociació col·lectiva segons fase de cicle econòmic capitalista:

- Defensiva. Reestructuracions empresarials (ERE, ERTE, MSCT).- Ofensiva i d’espera. Pactes i convenis col·lectius d’empresa-

grups, sectorials, territorials. Reforçar poder sindical.11

3.1.- Negociació col·lectiva: tipología i fonaments

Reestructuracions empresarials (ERE, ERTE, MSCT, MSCT-D).-Anticipació econòmica. Informació i consulta.-Negociació – pressió / conflicte i vaga.-Anàlisi de viabilitat (ingresos i despeses reals); causalitat econòmica, productiva i organitzativa. Proporcionalitat i adeqüació. Alternatives. Recuperació d’empreses i cooperativització / laboralització autogestionada.-Acords amb contingut fort de control sindical, en funció del poder negociador.

-Perspectiva de poder empresarial / poder sindical de negociació:- Fort / fort. Algunes grans empreses i multinacionals amb

sindicalisme fort.- Fort / dèbil. Empreses sense sindicalisme de contrapoder.- Dèbil / fort. Empreses amb sindicalisme de contrapoder.- Dèbil / dèbil. Majoría de concursos de creditors i tancaments

que no siguin grups amb beneficis.12

3.1.- Negociació col·lectiva: tipología i fonaments

Seccions Sindicals. Base de contrapoder sindical:

- Organització d'afiliats/des al centre de treball/empresa.

- Flexibilitat organitzativa vs. Representació unitaria. Seccions Sindicals de centre de treball (multiempresa, subcontractació), d'empresa, de grups d'empreses, etc. Correspondencia amb negociació col·lectiva de centre de treball, polígon, districte industrial, etc.

- Càrrecs i árees de treball sindical: Delegat/da sindical -portaveu-, Sec. Organització i gènere, Sec. Tresorería-economía, Sec. Producció, Sec. Salut Laboral i ecología.

- Base de contrapoder, control sindical: identificació, cohesió sindical.

13

3.1.- Negociació col·lectiva: tipología i fonaments

Objectius d'una Secció Sindical (segons profunditat de política sindical):

- Perspectiva reivindicativa:• Incompliments del conveni col·lectiu i altra regulació

laboral, seguretat i salut, etc.• Negociació col·lectiva. Millora de convenis.

- Perspectiva progressiva:• Contrapoder i control sindical (org. treball-productiva /

econòmic / presa de decisions), vs. Cogestió.

- Perspectiva transformadora:• Recuperació, cooperativització / laboralització i

autogestió. 14

3.2.- Negociació col·lectiva: continguts que reforcen poder sindical

ÀMBITS I ESTRATÈGIES NEGOCIADORES- Unitats de negociació segons mercat de productes i treball i estratègicament segons correlació de forces i reforçament de poder sindical. Exemples d’estratègia sindical amb unitats de negociació diferents a l’habitual (centre de treball / empresa-grups / sectorial; local / territorial) :

- Negociació conveni de centre de treball per acord amb subcontracta (per ex. falsa coop) o bé integrant les subcontractes en una empresa principal.- Negociació conveni de grups d’empresa.- Negociació de conveni de servei (diferents centres treball) amb diferents empreses incloses / acordant les mateixes condicions.

Construir la negociació sectorial/territorial des del poder sindical a les empreses /centres de treball , assentant els continguts a les empreses:

- Negociació conveni empresa a empresa amb clàsula d’extensió al sector/territori, vía divulgació difusió en espais propis (patronals, forums de debat), etc. Salvetat: “Obligacional” no “Obligatori”.- Negociació sectorial/territorial amb plataforma sectorial negociada empresa a empresa, convocant vaga indefinida i desconvocant en les empreses que signen la plataforma sectorial.- Negociació sectorial/territorial convocant vaga indefinida al sector i cada una de les les empreses des del principi o per adhesió. 15

3.2.- Negociació col·lectiva: continguts que reforcen poder sindical

CONTINGUTS INSTRUMENTALS DE BLINDATGE

Clàusules de blindatge de convenis col·lectius enfront reformes laborals:

-Ultraactivitat indefinida de clàusules obigacionals, en negociació col·lectiva curta (1, 2 anys) o més llarga depenent de continguts signats.-Inaplicació de conveni (arts. 82.3 ET, 41 ET, 40 ET, 39 ET):

- No permesa. Revisió via 86.1 ET.- No permesa sense acord amb la part social.

-No arbitratge obligatori. Tribunals arbitrals vs. jurisdicció social. Ambdos vs. autonomia de les parts i capacitat d’acció col·lectiva. 16

3.2.- Negociació col·lectiva: continguts que reforcen poder sindical

CONTINGUTS INSTRUMENTALS DE CONTROL SINDICALA.- Drets d’informació, consulta i control sindical:

-Equiparació de drets de les representacions unitaries a les representacions sindicals amb un minim d’implantació -10%- (per seccions sindicals constituides entre periodes electorals, posible desaparició dels òrgans unitaris, etc).-Accés amb veu però sense vot als Consells d’Administració i als drets informatius d’un conseller/a.-Íntroducció literal en conveni col.lectiu d’art. 64 ET, 44 ET etc, en relació a drets d’informació i consulta.

-Concreció d’accés a documentació mercantil i económico- financera (I):- Accés a llibres comptables i demés documents dels empresaris (adaptació art.

32.2 Cco / Conv.Col. Calçat 2007-2010 -accés llibres comptables en reestructuracions-).

- Comptes Anuals (Balanç de situació, compte de pèrdues i guanys, ECPN, EFE, Memoria, Informe de Gestió i d’Auditoría) a 1 d’Abril i 1 d’agost de cada any. Tant d’empresa, com d’empreses del grup nacional o internacional amb operacions vinculades.

- (Grups) Informe de preus de transferència del grup segons normativa fiscal (Master File / Local File -Cuaderno de Transferencias-), anual. Inclou aspectes com Mark-up % sobre béns i serveis transferits; Managment Fees % despeses generals; % interès cashpool, préstecs participatius o altres / hipotèques, operacions de tipus de canvi, etc; % royalties, etc). 17

3.2.- Negociació col·lectiva: continguts que reforcen poder sindical

CONTINGUTS INSTRUMENTALS DE CONTROL SINDICAL

A.- Drets d’informació, consulta i control sindical:

-Concreció d’accés a documentació mercantil i económico- financera (II):- Model 347 i 349 d’operacions amb tercers més de 3.000 euros, anual.- Accés a factures creuades entre empreses del grup, anual.- Altres models fiscals (per ex. 720 declaració de béns i drets situats a

l’extranger).- Model 190 de retenció IRPF, anual.

-Concreció d’accés a documentació productiva:- Pla de producció (albarans, ordres de treball, etc.).- Cartera de comandes (relació de contracte, organisme contractant,

import, participació ,tipologia, delegació), anual / bianual.- Contractació (relació de contracte, organisme contractant, import,

participació ,tipologia, delegació), anual / bianual .- Condicions -contractuals- econòmiques i productives de

subcontractacions i exerternalitzacions.- Certificacions i pressupost executat de serveis.

18

3.2.- Negociació col·lectiva: continguts que reforcen poder sindical

CONTINGUTS INSTRUMENTALS DE CONTROL SINDICAL

A.- Drets d’informació, consulta i control sindical:

-Concreció d’accés a documentació laboral:- Organigrama funcional de l'empresa (nº treb. Categoria, antigüetat,

etc).- Còpia dels nous contractes de treball.- Resums de nòmina, mensual, anual.- Jornada efectiva diaria i setmanal. Control d'hores extra.- Models TC1 i TC2.- Previsió de contractacions i nivell d’ocupació propers exercicis.

B.- Anticipació a reestructuracions laborals i acomiadaments:

- Acomiadament objectiu i procediments plurals:- Prohibició d’acomiadament forçat o bé no permetre acomiadament

sense explorar obligatoriament alternatives de flexibilitat interna (mesures RD 1483/2012). No acomiadament per absencia justificada.

- Consulta prèvia obligatòria en cas d’acomiadaments o processos plurals

- Inversió del “dret d’opció” entre readmissió i indemnització en cas d’improcedents.

- Elevació d’indemnització a 45 / 42. 19

3.2.- Negociació col·lectiva: continguts que reforcen poder sindical

CONTINGUTS INSTRUMENTALS DE CONTROL SINDICAL

B.- Anticipació a reestructuracions laborals i acomiadaments:

- Presentació de mesures col·lectives amb 2 mesos antelació a plantejament de negociació / periode de consultes, per a emissió d’informe.

– Estructuració dels periodes de consultes:– Minim 30 díes naturals. Acord obligatori d’ambdues parts.– Dos fases: discussió de causes i profunditat amb tota informació.

Només en cas d’acord en causes, discussió tant de proporcionalitat, mesures a aplicar i afectació concreta, com d’alternatives.

– Causalitat econòmica: només pèrdues -reals, no provocades- que afectin a la viabilitat (EBITDA i Cash Flow negatius) de 2 exercicis comptables. Frau econòmic, comptable, manipulació transferències, descapitalització, deslocalització i qualsevol frau de llei independentment d’intensitat, desvirtua i anula causa.

– Causalitat productiva: només caiguda de producció que pugui afectar al volum d’ocupació i hores de treball totals durant 1 exercici. Frau econòmic, comptable, manipulació transferències, descapitalització, “deslocalització operativa” i qualsevol frau de llei independentment d’intensitat, desvirtua i anula causa.

20

3.2.- Negociació col·lectiva: continguts que reforcen poder sindical

CONTINGUTS INSTRUMENTALS DE CONTROL SINDICAL

C.- Borses de treball supervisades sindicalment:

- Noves contractacions, pas de temporal a indefinit, increments de jornada, promoció interna, etc.- Comissió de gestió. Actualització llistes de treball (publicitat de llistes i publicitat de criteris de baremació regulats en conveni); designació dels aspirants amb millor puntuació pel lloc de treball a cobrir; participació en entrevistes de treball. Resolució de dubtes d’interpretació de la borsa.- Composició per part de les seccions sindicals.- Llista A. Noves contractacions. Llista B. Personal ja contractat. Criteris d’ordre objectius (anys d’experiencia en lloc específic o semblant; formació acreditada; etc). Desempat amb preferència al sexe menys representat en la categoría o grup professional.- Renúncies. Criteri general i excepcions.

D.- Fons col·lectius d’assalariats:

- Destinar part dels excedents empresarials a un fons en cooperatives financeres gestionat sindicalment per la reorientació de la reinversió. (Per ex. % de “dividend laboral” sobre EBITDA). 21

3.2.- Negociació col·lectiva: continguts que reforcen poder sindical

CONTINGUTS SUBSTANTIUS DE CONDICIONS DE TREBALL

A.- Contractació i ocupació - Contractació indefinida a temps complert.- Limitació / eliminació de contractació temporal, ETTs i subcontractacions.- Cláusula de subrogació de plantilla en contractes públics o entre empreses privades.

B.- Jornada - Limitació / eliminació de distribució irregular de jornada.- Limitació / eliminació d’hores extraordinàries.- Paulatina reducció de jornada laboral diària (7-6), setmanal (35-30), anual. Repartiment del treball:

- Conciliació de temps de treball productiu, reproductiu i comunitari (militància).- Creació de llocs de treball. Amb control sindical de contractació, recomposició

estratègica de fractura atur-precarietat-ocupació.

22

3.2.- Negociació col·lectiva: continguts que reforcen poder sindical

CONTINGUTS SUBSTANTIUS DE CONDICIONS DE TREBALL

C.- Salaris

- Integrar tot salari en la negociació coleciva (evitar “fora de conveni”).- Politica Salarial de Solidaritat. Salari mínim i màxim (1 a 3). Net mensual en 14 pagues: 1000 / 1200 – 3600.- Increments sobre el salari base, linials (quantía major en trams baixos de l’escala salarial). Salvaguarda IPC Territorial + %. Si IPC negatiu no repercutirà.- Limitació / eliminació triple o doble escala salarial.- Limitació / eliminació salaris variables.

INTERRELACIÓ DE LES VARIABLES APUNTADES

-Abordar en relació i coordinació per evaluar impacte econòmic.-Posible establiment de salaris màxims (i el control de les despeses i d’ingressos fraudulents), permet capacitat financera per: incrementar salaris minims i més baixos, reduir jornada laboral afectant poc salari/hora i incrementar contratació i ocupació a l’empresa. Connexió amb objectius de política econòmica.

23

4.- Conflicte i vaga: objectius, instruments i estratègies empresarials

24

4.- Conflicte i vaga: objectius, instruments i estrategies empresarials• Relació entre activitat productiva-econòmica i capacitat de pressió, poder de negociació. També relació ámbit de negociació i continguts.

• Estrategia de vaga determinada per recursos sindicals:- Caixes de Resistencia (conflicte / empresa / unitaria). Sobretot Caixa de Resistència Confederal. Exemple:

- Organització sindical de 50.000 afiliats/des.- 1 euro cuota/afiliat directa a Caixa de Resistencia.- Subsidi mes/vaguista SMI (764 euros).- Liquidesa mensual, sense comptar factor estalvi (en

realitat més potència financiera) per mantenir vaga indefinida de 65 treballadors i treballadores.

25

4.- Conflicte i vaga: objectius, instruments i estrategies empresarials

• Estrategia de vaga determinada per:

- Temps. Moment i duració:

• Moments de major capacitat de pressió econòmica i social/política.• Defensiva (llibertat sindical, ERE), ofensiva

(negociació col·lectiva, control sindical).• Duració: hores, díes, complerta. Definida,

indefinida.

26

4.- Conflicte i vaga: objectius i instruments

• Estrategia de vaga determinada per:

- Terreny. Extensió territorial i sectorial: categoría, centre de treball, empresa, grup empreses, sectorial / municipi, comarca, general, etc.

- Vaga de “trinxera”, vaga de moviments:• De zel. “No col·laboració”.• Intermitent.• Rotatoria.• Escalonada.• Estratègica.

• Solidaria.

27

4.- Conflicte i vaga: objectius, instruments i estrategies empresarials• Estrategia de vaga determinada per:

- Instruments complementaris:• Boicot:

– Relacionat amb el “Label sindical”.– Primari. Contra productes/serveis de l'empresa.– Secundari. Contra qui consumeix

productes/serveis de l'empresa en conflicte.• Sabotatje:

– Passiu. “No col·laboració”.– Actiu. Edificis, maquinaria, vehicles,

aprovisionamients, stock de producte. Normalment quan es realitza per contrarrestar vulneracions de dret a vaga pels empresaris.

28

4.- Conflicte i vaga: objectius, instruments i estrategies empresarialsEstrategies empresarials per limitar o anular l'impacte econòmic i productiu de la vaga (Sanguinetti, 2006, 2016):

- Intimidació com a primera opció: • Comunicats per part de l'empresa de grups de

treb. Pro-empresa.• Convocatoria de reunions per l'empresa.• Interposar demandes ilegalitat vaga• Negociacions individualitzades amb membres

de Comitè de Vaga, treballadors, etc.- Reduir control sindical per reforçar

l'empresarial (prohibir l'accés al comitè de vaga, coaccionar al comitè de vaga, etc.).

29

4.- Conflicte i vaga: objectius, instruments i estrategies empresarialsEstrategies empresarials per limitar o anular l'impacte econòmic i productiu de la vaga (Sanguinetti, 2006, 2016):

- Reorganitzar i anticipar la producció afectada per la vaga:• Incrementar càrrega de treball previ a la vaga.• Anticipar treballs a la jornada previa.• Pactar hores extra amb esquirols.

- Desviar producció a altres centres de treball, empreses del grup, subcontractes, autònoms:• Redirigir comandes a centres de treball de l'empresa que no

estan en vaga.• Redirigir comandes a empreses del grup a nivell estatal o

extranger.• Encarregar la realització o incrementar el volum a empreses

contractistes i autònoms.30

4.- Conflicte i vaga: objectius, instruments i estrategies empresarialsEstrategies empresarials per limitar o anular l'impacte econòmic i productiu de la vaga (Sanguinetti, 2006, 2016):

- Substitució de vaguistes per treballadores d'origen intern, extern i virtual:• Movent personal de l'empresa, funcionalment, incloent

empresari, encarregats, familiars, amics, etc.• Movent personal d'empreses del grup.• Ampliant jornada a personal eventual o ETT.• Contractant directament personal.

- Utilització improcedent o abusiva dels serveis minims de seguretat i manteniment o serveis essencials:• Establiment unilateral de serveis minims abusius.• Superar en la práctica els serveis minims establerts.

31

5.- Conclusions

32

- Guanyar influencia sindical, afiliar i aconseguir militància depèn del treball sindical que es realitzi, de la política sindical que s’implementi i només si aquesta defensa, protegeix i millora substancialment a una majoría de treballadors/es, és possible aconseguir aquests objectius.- Cal mirar la negociació col·lectiva des de com afecta als resultats inmediats però també de què passa amb les relacions de poder capital/treball per assentar els avenços i que siguin dificils els retrocessos quan la classe treballadora té molt en contra.- La negociació col·lectiva sense capacitat de confrontació i pressió per vaga indefinida amb Caixa de Resistencia (s’utilitzi intensament o no) dificilment aconseguirà continguts de blindatge, control sindical i substantius potents.

REFERÈNCIES D’INTERÈS (I)Organització sindical i social

- AA.VV. (2001). Construyendo poder en el lugar de trabajo. Washington, AFSCME, AFL-CIO.- AA.VV. (2010). Manual de organización. Londres, Federacion Internacional de Trabajadores del Transporte (ITF).- AA.VV. (2014). Preparación de campañas estratégicas. Manual de la ITF para activistas, formadores y organizadores sindicales. Londres, Federación Internacional de Trabajadoes del Transporte (ITF).- Alinsky, S (1971). Tratado para radicales. Manual para revolucionarios pragmáticos. Madrid, Traficantes de Sueños.

Anàlisi comptable i econòmic sindical. Drets d'informació i consulta per a la negociació col·lectiva (I)

- Amat, O (2008). Análisis integral de empresas. Claves para un chequeo completo: desde el análisis cualitativo al análisis de balances. Barcelona, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció – Profit.- Aragón, J. et al (2011). La negociación colectiva y la información económica en España. Madrid, Fundación 1º de Mayo.- Bodas, R (2015). La documentación pertinente en los despidos colectivos por causas económicas. Revista de Jurisprudencia.- Bodas, R (2016). “Las causas del despido colectivo: causas económicas” en M. Godino (dir.) Tratado de despido colectivo. Valencia, Tirant lo Blanch.- Bodas, R (2016). La documentación pertinente en los despidos colectivos por causas económicas, técnicas, organizativas y de producción. Ponencia al II Encuentro de profesionales del asesoramiento laboral y social UPV/EHU.- Falguera Baró, M.A. (2015). Los medios de prueba de la causalidad económica, técnica, organizativa y productiva. Ponencia al I Encuentro de profesionales de asesoramiento laboral y social UPV/EHU. - Fernandez Steinko, A. (2002). Democracia en la empresa. Madrid, Ediciones HOAC.- Garrido, E. (1995). La información en la empresa: análisis jurídico de los poderes de información de los representantes de los trabajadores. Madrid, Consejo Económico y Social.- Gutiérrez Benito, E. Economía laboral y relaciones laborales. Unidad didáctica para delegados y delegadas sindicales. C.S. de CCOO. Secretaría de Formación Sindical. 2010. Mimeo (85 pág).- Gutiérrez Benito, E. Economía y relaciones laborales en España. Material estadístico, grafico y ejercicios de apoyo a la unidad didáctica para delegados sindicales. C.S. de CCOO. Secretaría de Formación Sindical. 2010. Mimeo (63 pág).- Gutiérrez Benito, E; Rodríguez Algans, Ll (2016). Mecanismos de fraude económico-contable y causalidad provocada cómo estrategia empresarial: efectos en la jurisdicción social. Comunicación al II Encuentro de profesionales del asesoramiento laboral y social UPV/EHU.- Juez Martel, P; Moreno, T (2015). La investigación económica y sus consecuencias jurídicas. Presentación del método ABCDEF. Ponencia al I Encuentro de profesionales del asesoramiento laboral y social UPV/EHU.- Juez Martel, P (2010). Manual de contabilidad para juristas. Funcionamiento, análisis y valoración de empresas, detección de prácticas perniciosas y relación con las distintas áreas del Derecho. Material empleado en cursos de formación del Consejo General del Poder Judicial para jueces y magistrados. Madrid, La Ley.- Juez Martel, P (2013). Operaciones fraudulentas a través de sociedades. Detección por medio de la contabilidad y la investigación económica e implicaciones jurídicas. Material empleado en cursos de formación del Consejo General del Poder Judicial para jueces, fiscales y equipos de delitos económicos. Madrid, La Ley.

33

REFERÈNCIES D’INTERÈS (II)Anàlisi comptable i econòmic sindical. Drets d'informació i consulta per a la negociació col·lectiva (II)

- Marin, F (2015). Los derechos de información, consulta y participación de los trabajadores. Tesis Doctoral, Universitat de Valencia.- Perera González, M; Rodríguez Algans, Ll (2014). “Libertad sindical y control sindical: información, negociación y gestión empresarial”, en Cabeza Pereiro, J y Martinez Yañez, N (coords.). La tutela de los derechos fundamentales de los trabajadores en tiempos de crisis. Albacete, Bomarzo. - Preciado Doménech, C.H. (2012). Derechos de información, audiencia, consulta y participación de los representantes de los trabajadores. Albacete, Bomarzo.- Preciado Doménech, C.H. (2014). Obligaciones empresariales ante la descentralización. En especial los derechos de los representantes de los trabajadores de información y consulta. Ponencia a las XVI Jornadas de Estudios Juridicos de CCOO, Albacete.- Preciado Doménech, C.H. (2016). Documentación e información económica, productiva y laboral para la negociación colectiva de empresa/sector y su seguimiento. Ponencia al II Encuentro de profesionales del asesoramiento laboral y social UPV/EHU. - Puig Solé, A. Análisis contable de la realidad económica de una empresa. El libro del delegado y la delegada sindical. Escuela de Formación Sindical de la Comisión Obrera Nacional de Cataluña. 2008.- Puig Solé, A. Anàlisi comptable de la realitat econòmica d'una empresa. El llibre del delegat i la delegada sindical. Escola de Formació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. 2010.- Puig Solé, A. Los diferentes tipos de empresas mercantiles y su contabilidad. El libro del delegado y la delegada sindical. Escuela de Formación Sindical de la Comisión Obrera Nacional de Cataluña. 2010.

Estratègia i continguts de negociació col·lectiva- Carrier, D. (1982). La estrategia de las negociaciones colectivas. Madrid, Tecnos.- Monge, J.L. (2008). Técnicas de negociación colectiva. Decálogo el buen negociador. Madrid, Confemetal.- García-Perrote, I; Mercader Uguina, J.R (2015). Cláusulas de vanguardia y problemas prácticos de la negociación colectiva actual. Aranzadi - Thomson Reuters.- Rodríguez Algans, Ll (2016). Revitalización sindical: el pilar de la negociación colectiva y la política sindical (15-9-16). Radicales Libres, Diario Público.

Estratègia de vaga i vulneracions empresarials - Fisher, M (1973). Mesure des conflits du travail et de leurs répercussions économiques. Paris, OCDE.- Merino, K (2006). La huelga. Bilbao, Fundación Manu Robles-Arangiz.- McIllroy, John (1984). Strike! How to fight, how to win. Londres, Pluto Press.- Rodríguez Algans, Ll (2016). Huelgas y cajas de resistencia para revitalizar el sindicato (29-9-16). Radicales Libres, Diario Público.- Sanguinetti, W (2006). Los empresarios y el conflicto laboral (del cierre a la defensa de la producción). Valencia, Tirant lo Blanch.- Sanguinetti, W (2016). La tutela sustancial del derecho de huelga en las estructuras empresariales complejas. Revista de Derecho Social nº74. 34

REFERÈNCIES D’INTERÈS (III)Economía laboral i economía política

- Albarracín D; Gutierrez, E. (2012). Financiarización, nuevos perímetros empresariales y retos sindicales. Cuadernos de Relaciones Laborales. Vol. 30 nº2.- Alvarez, I (2013). Financiarización, nuevas estrategias empresariales y dinámica salarial. El caso de Francia 1980-2010. Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid.- Arriola, J (Ed.) (2006). Derecho a decidir. Propuestas para el socialismo del siglo XXI. Barcelona. El Viejo Topo.- Dallery, Th; Van Treeck, T (2009). Objetivos empresariales, regímenes de crecimiento macroeconómico y finanzas. Ekonomiaz N.º 72, 3.er cuatrimestre, 2009.- Del Rosal, M (2015). El capitalismo sueco y los límites del socialismo reformista: una critica marxista del modelo Rhen-Meidner (1932-1983). Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid.- Del Rosal, M (2016). La democracia económica y los fondos de inversión de los asalariados: posibilidades y contradicciones. Comunicación al II Encuentro de profesionales del asesoramiento laboral y social UPV/EHU.- Foster, J.B. (2013). Marx, Kalecki, Keynes y la estrategia socialista: la superioridad de la economía política del trabajo sobre la economía política del capital. Sin Permiso.- Kalecki, M (1943). “Aspectos políticos de la ocupación plena” en M. Kalecki, Ensayos escogidos sobre la dinámica de la economía capitalista 1933-1970. México DF, Fondo de Cultura Económica.- Roca, J. (1993). Pactos sociales y política de rentas. El debate internacional y la experiencia española (1977-1988). Madrid, Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

Sociología laboral, movimient obrer, sindicalisme i revitalització sindical

- Calleja, J.P. (2016). Estrategias de revitalización de los sindicatos españoles. Tesis Doctoral. Universitat de Valencia.- Dunlop, J. T (1978). Sistemas de relaciones industriales. Madrid, Peninsula.- Edwards, P.K.; Scullion, H (1987). La organización social del conflicto laboral. Control y resistencia en la fabrica. Madrid, Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.- Elorrieta, J. (2012a). Renovación sindical: una aproximación a la trayectoria de ELA. Mecanismos y procesos. Tafalla, Txalaparta.- Kohler, H-D. (2008). Los sindicatos en España frente a los retos de la globalización y del cambio tecnológico. Documento de trabajo 142/2008. Madrid, Fundación Alternativas.- Letamendia, F. (2009). Estructura política del mundo del trabajo. Fordismo y postfordismo. Madrid, Tecnos.- Negri, A (2005). Los libros de la autonomía obrera. Madrid, Akal.- Roca, B (2016). Transformaciones en el trabajo y movimiento sindical. Propuestas para una renovación necesaria. Documento de trabajo 86/2016. Madrid, Fundación Alternativas.- Roca, B; Rodríguez, Ll. (2013). El poder laboral. Una propuesta teórica para analizar las relaciones de poder en la empresa y las estrategias de los actores, en Secretaria de Formación y Estudios Confederal (ed.), Ponencia al Seminario “Sindicalismo en la empresa y el territorio” CNT. Zaragoza, Febrero 2013.- Silver, B. (2005). Fuerzas de trabajo. Los movimientos obreros y la globalización desde 1870. Madrid, Akal.- Womack, J. (2007). Posición estratégica y fuerza obrera. Hacia una nueva historia de los movimientos obreros. Mexico DF, Fondo de Cultura Económica.

35